Embed Size (px)
Citation preview
Accents#604Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 17 D’ABRIL DE 2009
CINEMADwayne Johnson continuaexplotant la seva vessantcòmica, ara acompanyat dedos nens, a «La MontañaEmbrujada» >PÀG 3
TEATRELa Planeta a La PlanetaLa sala gironina presenta la seva coproduccióamb El Canal «Vides privades», una reflexiósobre les dicotomies de l’amor vehiculada através d’una batalla dialèctica >PÀG 8
MÚSICA
Un Festivalillo més granNothink, Illinoise, Julia’s Magic Store, 100 Elephants i Un Mundo Feliz alfestival d’Orella Activa, ara dedos dies >PÀG 9
LA FITXAPaís: Estats
Units.Any: 2009.
Durada: 107 min.Gènere: Thriller
polític.Direcció: Kevin
McDonald.Intèrprets: Russell
Crowe, Ben Affleck,Helen Mirren, Rachel
McAdams.� Ocine (Platja
d’Aro), Ocine (Gi-rona), CatCines
(Figueres), CinesRoses, AlbènizPlaça (Girona),
Lauren (Blanes),Arinco (Palamós),
Cines Olot, Cine-box (Salt),
�
«LA SOMBRA DEL PODER»�RUSSELL CROWEI BEN AFFLECK PROTAGONITZEN L’ADAPTACIÓ
D’UNA MÍTICA SÈRIE DE LA BBC ANGLESA
El nom del Paul Abbott resulta, sense capmena de dubte, un interrogant majúscul enla vida del cinèfil. El cas, però, és que aquestguionista va forjar una de les sèries més mí-tiques que la BBC ha emès en els darrersanys: «State of play». Abbott va redactar ununivers més que creïble en el qual els mésreputats congressistes del Parlament anglèsquedaven fora de joc davant les investiga-cions d’un dels millors periodistes de lapremsa de Londres.
PEP PRIETOLa sombra del poder adapta aquesta presti-giosa sèrie dins el context de la política i de lasocietat nord-americana: només cal traslladar-nos a Washington i centrar-nos en un jove con-gressista que té totes les de guanyar. Un bonmatí, però, apareix al seu llit una dona assas-sinada i s’esdevé tot un procés de purgatori delqual el millor periodista de la ciutat se n’hau-rà d’assabentar. Tot i que entre el polític i el pe-riodista els uneix una vella amistat, les ànsiesde fama i poder podran més que qualsevol al-tra cosa. La sombra del poder, d’aquesta ma-nera, se’ns planteja com un thriller polític que
podria haver signat perfectament Sidney Po-llack al llarg dels anys setanta. Kevin McDo-nald (director poc prolífic però que ens haatorgat perles com El último rey de Escocia) sapbeure dels clàssics per oferir-nos una pel·lículad’intriga política amb totes les de la llei. A més,el director s’envolta d’un repartiment artísticfora de sèrie: començant pel sempre fiableRussell Crowe i acabant per una mítica de l’es-cena com Helen Mirren, la pel·lícula treuprofit de grans secundaris com Jeff Daniels oRobin Wright Penn i, sobretot, ens convida aconfiar amb Ben Affleck com a actor prota-gonista.
Les turbulentes aigües del Congrés
Carrer Hortes, 22GIRONA
Tel. 972 21 23 [email protected]
www.llibreria22.net
PRESENTACIONS a la 22Dimecres 15 d’abril, a les 8 del vespre, presentació de la novel·la editada per Rosa dels Vents:— VÉS A SABER ON ÉS EL CEL de Blanca BusquetsTertúlia sobre la novel·la entre l’autora Blanca Busquets, Guillem Terribas i el públic assistent.
Dijous 16 d’abril, a les 8 del vespre, Espinàs, Roig i Luri presenten els seus llibres de l’editorial La Campana— A PEU PER MÚRCIA de Josep M. Espinàs— LA DICTADURA DE LA INCOMPETÈNCIA de Xavier Roig— L’ESCOLA CONTRA EL MÓN de Gregorio Luni
Dimarts 21 d’abril, a la Sala la Planeta, presentació del llibre editat per la UdG i CCG edicions— ENGRUNES I RETALLS. Escrits de llengua i cultures catalanes de Mn. Modest PratsEdició a cura de Francesc Feliu.
Per Sant Jordi, veniu a la 22. Per a més informació, consulteu a la web www.llibreria22.net
I també:� Sala 5: SLUMDOG MILLIONARIRE
4.00 - 8.30 (13 anys)
� Sala 6: MONSTRUOS CONTRA…5.40 (Apta)
� Sala 7: FAST&FURIOS…4.15 - 8.35 (18 anys)
� Sala 8: DRAGONBALL4.00 - 7.20 EN CATALÀ (7 anys)5.40 - 9.00 EN CASTELLÀ (7 anys)
� Sala 8: LEJOS DE LA TIERRA QUEMADA10.40 (13 anys)
Tel. 972 41 01 10ALBÈNIZ CENTRE
Tel. 972 41 06 60ALBÈNIZ PLAÇA
4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.35Apta
11
4.15 - 8.3013 anys
22
6.15 - 10.4513 anys
22
4.10 - 8.3013 anys
33
6.30 - 10.4513 anys
33
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys
44
6.15 - 10.4513 anys
55
4.00 - 7.20EN CATALÀ Apta
66
9.00 - 10.457 anys
66
6.25 - 10.457 anys
77
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.35Apta
99
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys
1100
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys
1111
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys
1122
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys
1133
02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 17 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona
CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 17 D’ABRIL DE 2009
El , el cineasta britànic JohnHough aconseguia amb Escape toWitch Mountain concretar un delsproductes més populars d’aquelladècada de la divisió d’imatge realde la Disney.
No era estrany; tenint en compte quealeshores triomfaven bajanades comles seqüeles de Herbie, aquesta histò-ria d’un expert en ufologia que ha deprotegir dos adolescents extraterrestresamb superpoders resultava fins i totagosarada, sobretot per l’ofici del seudirector i un esplèndid repartimentque incloïa Donald Pleasence, RayMilland i Eddie Albert. L’èxit de taquillava generar una segona part (pèssima,per cert) i un parell de mediocres ver-sions televisives, la darrera del ,sempre a partir de la novel·la d’Ale-xander Key. La divisió d’imatge real deDisney, revitalitzada gràcies a les pro-duccions de Jerry Bruckheimer, s’hadecidit ara a fer-ne una nova adapta-ció amb tot luxe de mitjans que ha fun-cionat dignament a les taquilles nord-americanes.
La Montaña Embrujada és unaversió més aviat lliure de la novel·la.Mentre els dos adolescents protago-nistes mantenen les seves caracterís-tiques originals (dos joves de proce-dència alienígena que volen arribar auna muntanya per trobar la nau que elsva portar a la Terra), aquest cop l’en-carregat de protegir-los ja no és experten res, sinó un camioner més aviat ga-marús que acostuma a resoldre elsconflictes a cops de puny i persecu-cions. Això es deu al fet que La Mon-taña Embrujada és, fonamentalment,un vehicle de lluïment per a Dwayne
«The Rock» Johnson, un actor força li-mitat però que sap revestir de simpa-tia els seus personatges: només calveure’l a Tesoro del Amazonas, BeCool o Superagente . El directorAndy Fickman, amb qui Johnson ja vatreballar a The Game Plan, ha envol-
tat la seva estrella de notables secun-daris com Carla Gugino, AnnaSophiaRobb, Alexander Ludwig, Cheech Ma-rin, Christine Lakin, Tom Everett Scott,el també cineasta Garry Marshall,Kim Richards (una de les protago-nistes del film original, aquí en una
breu aparició), Tom Woodruff Jr., Cia-rán Hinds i Meredith Salenger.
Aquesta última, per cert, interpre-ta el paper d’una periodista que responal nom de Natty Gann, igual que lapel·lícula –també de Disney– ambquè va debutar el .
PEP PRIETO
«LA MONTAÑA EMBRUJADA» �ANDY FLICKMAN FIRMA LA NOVA VERSIÓ D’UNA DE LES PRODUCCIONS DEDISNEY MÉS POPULARS DE LA DÈCADA DELS 70, ARA AMB DWAYNE JOHNSON DE PROTAGONISTA
LA FITXAEstats Units.
2009.Títol Original: «Raceto Witch Mountain».
Gènere: Comèdia,acció, Ciència-ficció.Direcció: Andy Flick-
man. Intèrprets:Dwayne Johnson,
Gugino, AnnaSophiaRobb, Alexander
Ludwig, Cheech Ma-rin, Christine Lakin,Tom Everett Scott.
� Ocine (Platjad’Aro), Ocine (Giro-
na), CatCines (Fi-gueres), Cines Ro-ses, Albèniz Cen-tre (Girona), Lau-
ren (Blanes),Kyton (Palamós),
Cines Olot, Cinebox
(Salt)
UNA SECUNDÀRIADE LUXE
Carla Gugino, incom-bustible. Descober-ta per Brian De Pal-
ma a Snake Eyes,aquesta actriu i pro-ductora ha demos-trat una versatilitat
poc freqüent a laseva generació, bri-llant sobretot a SpyKids, Sin City i la re-
cent Watchmen.
�
DIARI DE GIRONA
Els petits extraterrestres
Només els més savis de les nostrescontrades recorden el nom d’Al-bert Lamorisse, un cineasta que, amitjan anys cinquanta, va realitzarun parell de curts (a causa de la sevadurada potser caldria parlar demigmetratges) que varen coronar-se com a grans triomfadors del res-pectius festivals on es presentaren.Si Crin blanca fou un èxit, El globorojo va superar totes les expectati-ves: la història d’un globus que per-seguia una nen pels carrers de Pa-rís no tan sols va triomfar a Canessinó que també va endur-se l’Oscaral Millor guió original.
El Museu d’Orsay de París, per tal decelebrar amb tots els ets i uts el seuaniversari, va encarregar una sèrie dellargmetratges a diversos cineastes
del planeta. L’única condició que po-saven era que el museu aparegués enalgun moment determinat de la pel·lí-cula. Hsiao Hsien, artífex d’obres im-portants com El maestro de marione-tas o Millennium Mambo, va decidir,en rebre l’encàrrec, adaptar en unmetratge més extens que l’obra re-alitzada per Lamorisse. La metàforadel globus continua essent la matei-xa: en Simon, un nen que troba a fal-tar els manyacs continus d’una mareque està massa obsessionada per laseva feina, descobreix un bon diaque un globus vermell el persegueixcontínuament pels carrers de París.Tot i que la mare, conscient de lamanca d’afecte que dóna al seu fill, liproporciona una mainadera, en Si-mon continua preguntant-se per quèun globus vermell el segueix a tot ar-reu.
Pel·lícula d’una delicadesa anor-mal, El vuelo del globo rojo comptaamb una actriu protagonista que sinormalment sempre resulta excel·lent,en aquest paper ens elabora unamena de càtedra de la interpretació:Juliette Binoche no deixarà mai de sor-prendre’ns.
CARLES RIBAS
LA FITXAFrança. 2007.
Gènere: Drama. Di-recció: Hou HsianHsien. Intèrprets:Juliette Binoche,Song Fang, Hip-
polyte Girardot, Si-mon Iteanu.
� Cinema Truf-faut (Girona)
� Volant pels carrers de París
«EL VUELO DEL GLOBO ROJO»�EL MESTRE ORIENTAL HOU HISAN HSIEN ADAPTA ENFORMAT LLARGMETRATGE UN CLÀSSIC DEL FRANCÈS ALBERT LAMORISSE.
DIARI DE GIRONA
����� OBRA MESTRA
���� MOLT BONA
���BONA
��INTERESSANT
�REGULAR
�DOLENTA C
RÍTIQ
UES
LES E
STR
EN
ES D
E LA
SET
MA
NA
PASSA
DA
DdG
CartelleraLA PROGRAMACIÓ
DELS CINES DEGIRONA A LA
PÀGINA 54
04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 17 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona
ESPÍAS EN LA SOMBRA�����
França. 2008. Color. 118 min. Títol original: «Les femmes de l’ombre». Direcció: Jean-Paul Salomé. Guió: Jean-Paul Salomé i Laurent Vachaud. Fotografia: Pascal Ridao. Música: Bruno Coulais. Intèrprets: Sophie Marceau, JulieDepardieu, Marie Gillain, Deborah François, Moritz Bleibtreu, Julien Boisselier, Maya Sansa, Robin Renucci, VincentRottiers. Albèniz Centre (Girona). Dos aspectes diferents he de tractar respecte a aquesta pel·lícula, que s'ins-pira en un fet real, concretament, el que va protagonitzar la combatent Lise Villameur durant la Segona Guerra Mun-dial. El primer té a veure clarament amb la seva forma, és a dir, el gènere al qual s'adscriu, el del cinema policíac od'espionatge que busca, sobretot, entretenir a l'espectador. En aquest sentit, Jean-Paul Salomé, que ja havia revisatdues icones de la ficció francesa –Belphégor, el mil·lenari fantasma que passeja per les galeries del Louvre, i ArsèneLupin, el seductor lladre de guant blanc–, dirigeix un film amè. Manté en suspens a l'espectador a través de l'odis-sea d'una secció dels serveis secrets aliats, que es mou per la França ocupada amb la intenció d'alliberar a un geò-leg vital per al desembarcament a Normandia i carregar-se a l'oficial nazi de contraespionatge. I compta amb mo-ments de gran intensitat, com l'operatiu que es munta en una estació del metro parisenc. La segona qüestió es re-fereix al contingut d'aquesta història, que serveix, ja no tant per recordar un esdeveniment de vital importància enel transcurs de la guerra, com per exalçar el paper que van desenvolupar les dones a la mateixa. La resistència con-tra l'exèrcit nazi ha estat sempre vista des d'una òptica alguna cosa masclista, com si el deure, coratge i sacrifici d'a-quells que combatien a l'invasor fossin exclusius dels homes. D'aquí, la necessitat d'històries com Espias en la som-bra (vegin també Lucie Aubrac i El libro negre), que ens recorden que, encara que menys cèlebres, també hi va ha-ver heroïnes. JORGE CASTILLEJO
�
SEÑALES DEL FUTURO�����
Estats Units. 2009. Color. 121 min. Títol original:«Knowing». Direcció: Alex Proyas. Guió: Ryne Pearson,Richard Kelly, Juliet Snowden, Stiles White, Stuart Hazel-dine i Alex Proyas. Intèrprets: Nicolas Cage, Rose Byrne,Chandler Canterbury, Lara Robinson, Ben Mendelsohn,D.G Maloney, Nadia Townsend, Adrienne Pickering. Ocine (Platja d’Aro), Ocine (Girona), CatCines (Fi-gueres), Cines Roses, Albèniz Centre (Girona), Lau-ren (Blanes), Arinco (Palamós), Cines Olot, Cinebox(Salt). La trajectòria d’Alex Proyas en el fantàstic és tanpoc prolífica i irregular com interessant. A diferència d’al-tres companys de generació, no està dotat d’un estilmolt definit, però sí que denota un pols narratiuinapel·lable que el situa al nivell dels millors artesans dela sèrie B. Això és palpable, per exemple, en els passat-ges més ombrívols d’El Cuervo, en bona part del metrat-ge de Yo, Robot (film, per cert, que algun dia caldrà rei-vindicar més enllà de la seva comercialitat) i, sobretot, ala magnífica Dark City, encara avui la seva millor pel·lícu-la. Señales del futuro es pot veure com un pas enrere enla seva progressió; no tant per una manca d’idees –queles té, i molt bones– sinó per la mala digestió d’aquestes.La cinta visibilitza massa els seus referents, que van deShyamalan a Spielberg, passant pel cinema apocalípticde principis dels 70, sense que Proyas acabi de controlarla mètrica dels seus plantejaments. I més tenint encompte que la història funciona millor quan s’aferra alprimitivisme del gènere (la seqüència de Nova York, tot ila seva espectacularitat és d’una economia narrativaexemplar) que quan pretén engrandir innecessàriamentels seus nivells de lectura. Dit d’una altra manera: Seña-les del futuro és un film notable al llarg de 90 minutsgràcies a la seva vocació obertament fantàstica, i unsermó gairebé insuportable quan es proposa justificarels propis enigmes en el seu tram final. El gènere no ne-cessita ser tan explicatiu i Proyas ho sap, però segura-ment ha estat víctima de l’escassa predisposició de la in-dústria –i de la majoria d’espectadors– a deixar-se sor-prendre sense contemplacions. PEP PRIETO
�
AL FINAL DEL CAMINO �����
Espanya. 2009. Color. 100 min. Direcció: Ro-berto Santiago. Guió: Javier Gullón i Roberto Santia-go. Fotografia: Juan Antonio Castaño. Música: AnaVilla i Juanjo Valmorisco. Intèrprets: Fernando Teje-ro, Malena Alterio, Javier Gutiérrez, Diego Peretti, Ja-vier Mora, Cristina Alcázar Ocine (Platja d’Aro),Ocine (Girona), Cines Roses, Albèniz Centre (Gi-rona), Lauren (Blanes), Kyton (Palamós), CinesOlot, Cinebox (Salt). Potser sigui la crisi, però elcas és que el cinema sembla estar promocionant elturisme ric per a l'esperit i barat per a la butxaca. Sino fa gaire s'estrenava la comèdia gal·la Peregrinos,sobre uns mal avinguts germans que, durant el camíde Santiago, trobaven la pau, ara, Roberto Santiagoens conta Al final del camino les tensions i picabara-lles d'un fotògraf i una periodista obligats, per mo-tius laborals, a realitzar el famós camí. Aquest esconvertirà així en un autèntic via crucis sense capescapatòria ni redempció possible. Amb estructurade road movie, encara que sense més vehicle queles pròpies cames, Roberto Santiago ens munta unacomèdia tan desigual com previsible. No és única-ment que la parella protagonista, Fernando Tejero iMalena Alterio, tingui ja cert regust de ranci per lapopular sèrie Aquí no hay quien viva, és, senzilla-ment, que certes situacions s'acaben prolongantfins al paroxisme. La comèdia ha de tenir un tempo,un ritme i una estructura interna, i si això s'acabaalargando o obviant, la cosa ja ni té gràcia ni res.Amb tot, té més d'un moment graciós i fins a entre-tingut, però no deixa de ser una pena el comprovarque la comèdia espanyola se segueix nodrint degairebé els mateixos acudits i acudits d'aquestacaspa celtibèrica que àmpliament van explotar lespel·lícules d'Andrés Pajares i Fernando Esteso, perposar només un exemple. JUAN LACASA
�
PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 17 D’ABRIL DE 2009
06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 17 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona
Retrat sense complaences de la infànciaMarina, de 7 anys, recent ingressada
en un orfenat després de la mort acci -dental dels seus pares, es convertirà enadmirada i ex clo sa, en la pauta quepermetrà mesurar la vida que no hatingut i en el final del paradís de laingenuïtat. El dolor d’esti mar allò que noes comprèn i de no pertànyer al grupporten a jugar amb la imaginació. | DdG
�
ANDRÉS BARBALas manos pequeñasANAGRAMA, 108 PÀGINES
Premiat per l’«Independent Publisher»Ben Tanajka, un jove americà d’origen
japonès, té problemes. A més detravessar una crisi personal, la relacióamb la seva xicota, Miko, va a la deriva.Ella sospita que Ben només té ulls per ales dones blanques. Quan Miko marxa aNova York una temporada ell no semblagaire afectat. Fins que ella comença unanova vida amb una altra pesona. | DdG
�
ADRIAN TOMINEShortcomingsMONDADORI, 108 PÀGINES
La millor crònica de l’Europa d’entreguerresPublicat per primer cop el 1941, la se va
clarividència, passió i tensió van tro bar unpúblic àvid d’informació i el van convertirde seguida en un text de refe rèn cia sobreel torrent d’esdeveniments que se suc -ceïen a Europa. La fèrria cen su ra dels nazisva obligar Shirer, corres pon sal a Berlín dela CBS, a deixar el mi llor de la seva lucidesaper al seu diari personal. | DdG
�
WILLIAM SHIRERDiario de BerlínMONDADORI, 527 PÀGINES
El millor pamflet contra el feixismePublicat el 1938, Los grandes ce -
menterios bajo la luna és un clàssic del’assaig. L’escriptor francès, conservador icatòlic, va assistir el juliol de 1936 a l’es -clat de la Guerra Civil a Mallorca. Al principiva donar suport a la insurreció militar, peròaviat va començar a veure que les cosesno anaven com ell havia imaginat. | DdG
�
GEORGES BERNANOSLos grandes cementerios bajo la lunaLUMEN, 317 PÀGINESA partir de l’últim mecanoscrit de l’autor
La publicació, el 1968, de Volverás aRegión, la primera novel·la d’un escriptorllavors desconegut, va suposar tot un es -deveniment per a les lletres espa nyoles. Lacreació d’un nou territori mític servia a Be -net per traçar una profunda reflexió sobrela ruïna inherent a la con dició humana, quees projecta sobre la història recentd’Espanya, marcada per la Guerra Civil.| DdG
�
JUAN BENETVolverás a RegiónDEBOLS!LLO, 331 PÀGINES
Una prosa directa i elegantTots tenim un passat, fins i tot el pre -
sentador del programa de ràdio més es -coltat del país. Però per culpa d’una terri -ble equivocació, en Sergi, fins avui estre -lla mediàtica, es veurà perseguit per unpassat que, ara que ho té tot, pot deixar-lo sense res. L’autora extreu diamantsen brut de la quotidianitat a través d’unspersonatges inoblidables. | DdG
�
BLANCA BUSQUETSVés a saber on és el celROSA DELS VENTS, 205 PÀGINES
ANDREUCARRANZA
ImpremtaBabel
COLUMNA, 355 PÀGINES
FICC
IÓ E
N C
ATA
LÀ 1�El silenci GASPAR HERNÁNDEZDESTINO
2�La noia quesomiava unllumí...STIEG LARSSONCOLUMNA
3�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA
4�L’últim homeque parlavacatalàCARLES CASAJUANAPLANETA
5�La solitud delsnombresprimersPAOLO GIORDANOEDICIONS 62
NO
-FIC
CIÓ
CAT
ALÀ
1�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT
2�El factor humàJOHN CARLINLA CAMPANA
3�GomorraROBERTO SAVIANOLA BUTXACA
4�Me’n vaigPEPE RUBIANESARA LLIBRES
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI, DE GIRONA
Els més venuts
Nedant en el riu de les lletresLA CULTURA I LES IDEES SOTA LA DICTADURA, EN UN ENTORN RURAL, I LA DESCOBERTA DEL PASSAT
El riu Ebre és el material poc ogens inflamable amb quèl’escriptor Andreu Carranza (Ascó,), confegeix els seus records iels readapta. Carranza juntamentamb Esteban Martín, va escriureLa clau Gaudí, venuda a païsosamb èxit internacional. Aquest textés diferent, perquè neix més de lamatèria personal del poeta.
Els records d’en Pol, i de l’imprem-ta de poble regentada pel seu oncle,Gráficas Albión, barregen la literaturai la matèria èpica. El grup d’en Grano-ta, que neda en el riu immens de la vida,ens parla de l’època de la dictadura fran-quista i de l’arbitrarietat de les idees im-posades. Els nens tenen jocs iniciàtics,i el riu exerceix de metàfora de la vida,perquè en les seves giragonses s’hi per-den. Respiren, i de vegades, la des-gràcia.
En això el treball s’emparenta ambla novel·la iniciàtica de joventut, allòque els saberuts van batejar al seutemps com a roman à clef, o amb els re-lats divertits de llocs, gents i miradesa la vora d’un altre riu ancestral que noés l’Ebre, en aquest cas el Mississipírecreat per Mark Twain. El Granota,com a personatge, s’hi podria empa-rentar.
Carranza té especial interès a par-lar del món del llibre, de les idees ex-pressades en llibertat en el paper enblanc. Parla de dictadures que emple-naven el cap de pardals en els joves.Que els fan pensar, per exemple, queels rojos escrivien llibres amb sang, talque així eren de demoníacs. Això perfer fugir de la cultura, la primera ma-
teria que fa intel·ligent a l’home, que elfa, alhora, atent i contrari a les opres-sions i a la veu controlada, la voz ma-niatada, la definia el gran poeta deltemps, Ayala.
Carranza s’aferma com a poeta i rei-vindica la seva condició a través d’a-quests textos. Ell és l’escriptor adult aqui proposen publicar en format digi-tal, i, llavors, la memòria de la vella im-premta de la lletra impresa, com la d’a-quest diari que tenen a les mans, fa quecerqui en el passat una explicació peraquesta atracció de vegades poc pos-sible de definir. El llibre és la vida i lamort, allà tenen la Bíblia, o la grande-sa de la bogeria, Els germans Karamà-zov o El Quixot, que tothom en parla ipoca gent ha llegit.
L’autor, que va viure una tempora-da a Santa Coloma de Farners, exem-plifica bé aquesta gent que fa de la pa-raula impresa una meta, un fi, una re-ligió, si volen. En aquest llibre s’envo-la més enllà de la ficció de gran con-sum per definir-se com un autor que escapbussa en el passat i n’extreu el pò-sit, el rèdit de la vida.
Exercici interessant d’en Carranzasobre l’atractiu de la literatura i l’atrac-tiu de la vida. En el poble hi ha dues vi-sions, la del roig, la del vençut, que ésla cultura silenciada i silenciosa, i la delcacic, però també hi la versió dels jo-ves. De l’amor entre els joves. La Ga-làxia Gutenberg fa segles que rutlla, iels que estimem aquest món, gens eli-tista, i obert a tothom, mirem aquestfutur que relativitza la lletra impresaamb precaució.
No amb por, però sí amb respecte.Que els canvis tecnològics de l’home ila dona no signifiquin debilitar i fer més
light, més lleuger, més buit, el missat-ge de la cultura. El seu atractiu és laseva durabilitat, la persistència de l’a-mor entre els joves i la força de l’amis-tat, vora el gran riu de la vida que és l’E-bre, o en aquesta Santa Coloma de Far-
ners que no és protagonista, però quesegur que ha influït en les vivències delbo d’en Carranza. Ja saben que un au-tor ho és per omissió, allò que amaga,i per acte, per allò que explica i comu-nica als altres. Bon Sant Jordi.
MOISÈS DE PABLO
Un dels autors de «La clau Gaudí» presenta la seva novel·la en solitari.
WWW.MYSPACE.COM/ANDREUCARRANZA
LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 17 D’ABRIL DE 2009
El primer llibre el català sobre tai-txiLa pràctica del tai-txi ens permet
descobrir els efectes de l’energia vital(txi) i ens ajuda a comprendre que elsdiferents nivells del nostre ésser inte -ractuen constantment. Alhora, ens pro -porciona també la consciència neces -sària per donar un nou sentit a la vida.Bunnag és mestre de tai-txi i introductorde la pràctica al nostre país. | DdG
�
TEW BUNNAGL’essència del Tai-Txi-TxuanVIENA, 127 PÀGINES
La millor novel·la sobre la Gran GuerraEls protagonistes són Sylvia i Chris -
topher, un matrimoni en crisi. Ell és unbrillant estadista al servei de la reina;ella, frívola i rebel, detesta el seu marit. Imentre ella fa la vida impossible al seumarit i ell intenta guardar les aparences,apareix Valentine, una sufragista queacabarà sent la persona més important ala vida de Christopher. | DdG
�
FORD MADOX FORDEl final del desfileLUMEN, 1.015 PÀGINES
La història d’una espia i aventureraAquesta és la història de la comtessa
Marga d’Andurain, espia i aventurera al Prò -xim Orient, una biografia i alhora un llibrede viatges que trasllada el lector a ciutatscom el Caire, Damasc, París i el Tànger dels40. Gràcies al seu fill, heroi de la resistènciafrancesa i a l’accés a docu ments de lafamília i a les memòries de Marga, l’autoraha pogut reconstruir la seva història. | DdG
�
CRISTINA MORATÓCautiva en ArabiaPLAZA&JANÉS, 415 PÀGINES
Amb il·lustracions de MaxSi la Clàudia no s’hagués barallat amb
la seva millor amiga potser no hauriaconegut mai el senyor F., ni hauria tastatels seus deliciosos pastissos, ni hauriadescobert la fantàstica història de laseva vida, el seu exili després de laguerra i com l’amistat el va ajudar asuperar totes les dificultats. De ladirectora de la revista Cavall Fort. | DdG
�
MERCÈ CANELAEls dimarts del senyor F.BROMERA, 170 PÀGINES
Extremadament intel·ligent i fascinantUna família aparentment perfecta
que viu en una paradisíaca illa del Caribes veu immersa en un malson de men -tides i violència després de l’arribadad’una jove i misteriosa dona que té unvell secret de la família. I de sobte, totels habitants de la casa es troben voraun precipici en el qual res és el quesembla. I ningú és qui pretén ser. | DdG
�
TOM SAVAGEPrecipicioVÍA MAGNA, 365 PÀGINES
L’anàlisi poètica de la història d’un paísDai Wei, estudiant xinès de medicina,
està en coma des de fa una dècada. Varebre un tret al cap quan es manifestava ala plaça Tiananmen el 1989. De se guidaque les autoritats van saber que es trac -tava d’un activista contra el comu nis me, elvan fer portar a casa. I allà se gueix, atra paten el seu propi cos, però capaç d’en ten drequè passa al seu voltant. I de recordar. | DdG
�
MA JIANPekín en comaMONDADORI, 658 PÀGINES
Àcida, mordaç i plena d’humorUna novel·la narrada amb tensió i
ironia, una visió sarcàstica d’una societaten la qual les forces del bé són avegades les forces del mal, i en la qualSergio Ramírez fa un colorit iesperpèntic retrat d’un món de narcos,crims, corrupcions i abusos de poder. Dospolicies de Nicaragua investiguen ladesaparició d’una dona. | DdG
�
SERGIO RAMÍREZEl cielo llora por míALFAGUARA, 321 PÀGINES
Una ficció negra però brillantA El encuentro es condensen tots els
motius i obsessions de l’autora: lafamília, l’amor, el sexe, la mort i la vidasocial i política de la seva Irlanda natal.La vetlla del seu germà difunt és el puntd’inflexió que Enright usa per dur aterme el particular acte de contrició de laseva família. Una novel·la clàsica,harmònica i il·luminadora. | DdG
�
ANNE ENRIGHTEl encuentroMONDADORI, 313 PÀGINES
Una escriptura traspassada d’ironiaUn escriptor professionalment maleït,
misàntrop, borratxo i cràpula de manualfuig de la seva vida i es refugia en eldecadent balneari de Monegàster. Allà,l’escriptor intenta reconstruir el seupassat alhora que se succeeixenestranys fets que, lenta i quasiinapreciablement, descobreixen uninquietant procés d’embogiment. | DdG
�
JAVIER PASTORMate JaqueMONDADORI, 99 PÀGINES
Basat en el programa de TV3Jugar al Bocamoll és la millor manera
de passar una estona molt divertida, a lavegada que descobreixes moltsaspectes de la llengua i de la culturacatalana que desconeixes. En aquestllibre el lector descobrirà les diferentsproves que formen el programa de TV3presentat per Espartac Peran. Inclou unasecció per a nens. | DdG
�
AUTORS DIVERSOSBocamollCOLUMNA, 203 PÀGINES
Relats inèdits de Molina FoixEls relats aquí agrupats reelaboren
algunes de les preocupacions latents a Elabrecartas. Així, el motiu del fantasma,vist com una emanació del passat ques’instal·la i modifica el present dels per -sonatges «visitats», apareix signi fi cati -vament, de la mateixa forma que al gunsfets polítics influeixen en la trama senti -mental d’alguns dels protagonistes. | DdG
�
VICENTE MOLINA FOIXCon tal de no morirANAGRAMA, 228 PÀGINES
Els pensaments més recents del francèsA l’assaig On va el món?, l’autor
planteja una nova relació entre passat,present i avenir tot preguntant-se cap onanem, què significa la paraula crisi i quinvalor tenen les velles ideologiespolítiques en aquest segle XXI. Cap al’abisme? És un recull de reflexions degran actualitat. | DdG
�
EDGAR MORINOn va el món? Cap a l’abisme?MONDADORI, 164 PÀGINES
5�Crisis, mentidesi gransoportunitatsC.TORRECILLAJ.BASTÉCOLUMNA
FICC
IÓ C
AST
ELLÀ
1�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO
2�La chica quesoñaba con unacerillaSTIEG LARSSONDESTINO
3�Esperadme enel cieloMARUJA TORRESDESTINO
4�AmanecerSTEPHENIE MEYERALFAGUARA
5�La soledad delos númerosprimosPAOLO GIORDANOSALAMANDRA
NO
-FIC
CIÓ
CA
STEL
LÀ 1�La crisis ninja yotros misterios LEOPOLDO ABADÍAESPASA CALPE
2�La deriva de EspañaENRIC JULIANARBA
3�El secretoRHONDA BYRNEURANO
4�GomorraROBERTO SAVIANODEBATE
5�Sobrevivir a ungran amor, seisvecesLUIS RACIONERORBA
DANIEL TUBAULa verdadera historia de las Sociedades SecretasALBA, 421 PÀGINES
«Divertimento» per a curiososLa verdadera historia de las Sociedades Secretas intenta descobrir el sa-
ber ocult dels influents masons i francmasons, els misteriosos rosacreus,els essenus i sicaris contemporanis de Jesucrist, els mags perses i els sa-cerdots egipcis, els assassins del Vell de la Muntanya, els conspiradors delpriorat de Sió i, per descomptat, els templaris. Daniel Tubau guia el lector através d’un sense fi de cerimònies iniciàtiques, cultes misteriosos, llenguat-ges secrets, símbols i contrasenyes o la sorprenent Càbala, que intentadesxifrar els plans de Déu. Personatges tan fascinants com Aleister Crow-ley (La bèstia 666), el comte de Saint Germain, que presumia de ser immor-tal, o el cèlebre aveturer Giacomo Casanova, masó i rosacreu, desfilen peraquestes pàgines. L’autor intenta descórrer el vel del misteri i revelar elvertader secret de societats secretes com les que protagonitzen llibres d’è-xit com El codi Da Vinci, El pèndol de Foucault o L’enigma sagrat. | DdeG
�
GERALD DURRELLUn lloro per al vicari i altres històriesVIENA, 253 PÀGINES
Gerald Durrell en estat purVuit històries de l’autor de La meva família i altres animals. I és que no-
més Gerald Durrell es pot atrevir a anar de pícnic al Périgord amb una trujatofonaire obsessionada pel formatge rocafort; a visitar en una mansió colo-nial de Memphis l’anciana i estrafolària senyora Magnòlia Dwite-Henderson,aficionada a la Coca-Cola d’alta graduació, o a ocupar-se de la reeducació dellloro Moisès, un ocellot que no para de dir paraulotes i que ha d’acabar a casad’un vicari retirat... Tot això, és clar, amb una parada obligada al Corfú i laseva infantesa per retrobar-se amb els seus germans Leslie, Larry i Margotlliurats a una missió impossible: trobar un xicot per a la mare... Amb la sevaextraordinària passió de naturalista i, sobretot, amb un afinadíssim humoranglès, Durrell ens ofereix vuit esplèndids relats sobre alguns dels espèci-mens més curiosos que va conèixer en els seus viatges pel món, ja fossinbèsties del tot inclassificables o exemplars únics de l’espècie humana.| DdeG
�
08TEATRE I MÚSICA AccentsDIVENDRES, 17 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona
CIA. SALA TRONOEl lleigLA PLANETA (GIRONA)
Autor: Marius Von Mayenburg.Intèrprets: Joan Negrié, Oriol Grau,Neus Umbert i Pep Muñoz. Director:Juan Carlos Martel. � Dissabte 18,22h. � 14€.
Lette és lleig. Tan lleig que el seucap li prohibeix presentar el seu
nou invent a la següent conferènciad’enginyeria. L’efecte de la seva fi-sonomia en els fabricants podria serdevastador. En lloc de Lette serà elseu assistent Karlmann qui presen-ti la clavilla. Lette decideix passar al’acció i buscar un cirurgià plàstic. Endespertar de l’anestèsia res és comera abans. El doctor li ha propor-cionat una increïble carrera profes-sional, econòmica i sentimental.
COPRODUCCIÓ EL CANALVides privadesLA PLANETA (GIRONA)
Versió i direcció: Jordi Prat i Coll.Intèrprets: Mercè Martínez, IsaacAlcaide, Jacob Torres, Maria Rodríguez.� Divendres 24, dissabte 25,divendres 1 i dissabte 2, 22h;diumenges 26 i 3, 19h. � 14€.
Aquesta comèdia íntima –com
el mateix autor subtitula–, dirigidapel gironí Jordi Prat i Coll, posa l’es-pectador davant dicotomies com: l’a-mor apassionat o l’amor tendre?, l’a-mor que fereix o l’amor que cura?, l’a-mor amb seny o l’amor desbocat? l’a-mor social o l’amor d’escàndol? I hofa a partir d’uns personatges sofis-ticats que tenen la seva millor armaen l’enginy del llenguatge per poderestimar/ferir l’altre.
DdGDdG
� �
Una de lletjos i videsprivades a La Planeta
A dalt, una imatge amb els quatre protagonistes d’«El lleig». A baix, imatge promocional de «Vides privades».
DIARI DE GIRONA
INFANTILWimowehAUDITORI (GIRONA)
� Diumenge 19, 12h. � 5€. Wimoweh és un viatge sonor en
el qual 8 cantants presenten músi-ques molt diferents: des de cantsafricans fins al gregorià, passantper l’òpera, el rap o les cançons po-pulars.... Un espectacle perquènens i nenes desobreixin com ensexpressem arreu del món amb laveu.
GLORIAI Solisti VenetiAUDITORI (GIRONA)
Direcció: Claudio Scimone. In-tèrprets: Carles Trepat (guitarra),Cor Madrigal. � Diumenge 19,19h. � 26 / 38 / 58 / 68€.
Els coneguts Solisti Veneti, diri-gits pel seu fundador, són especia-listes en la interpretació del reper-tori barroc italià. A la seva presen-tació a Girona, interpretaran, entred’altres, l’exultant Gloria de Vivaldi.
ORQUESTRA DE GIRONAHistòria de la SimfoniaAUDITORI (GIRONA)
Direcció: Xavier Puig Ortiz. Con-ferenciant: A determinar. � Di-vendres 24, 21h. � 10€.
La simfonia ha anat canviantamb el pas del temps i de la màd’autors que buscaven la màximaperfecció tècnica i formal a la sevaobra. Aquí se’ns proposa un progra-ma d’admirables simfonies per acorda d’autors alemanys, especial-ment significatives en el seu gène-re, corresponents a tres momentsdiferents de la història. Es tracta del’obertura de l’oratori Esther, deHändel, la Simfonia en si m Wq182n5 de Bach, i la Simfonia per a cor-des n9 en do m de Mendelssohn-Bartholdy. Aquest concert comen-tat pretén mostrar, tal com indica elseu subtítol, l’Evolució del barroc alromanticisme alemany en coinci-dència amb el 250è aniversari de lamort de Händel i el 200è aniversaridel naixement de Mendelssohn.
�
�
Planning
MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 17 D’ABRIL DE 2009
Recol·locat a Green Ufos després del'espantada general de Junk, aquest sex-tet madrileny torna a l'actualitat musicalamb un compendi d'indie pop de bonacal·ligrafia, trufat d'interessants refe-rents (Stereolab, Pavement), però, global-ment, mancat de la necessària dosi depersonalitat que els permeti destacar.Cançons com Mind the gap ho fan, peròel to general s'acosta més a l'exercicid'estil. En tot cas, el seu segon Lp ofereixsuficients apunts per a, almenys, donar-los l'oportunitat definitiva amb el decisiutercer àlbum. (POP) | JESÚS SÁEZ
�
UnderwaterTea Party
WHAT CRISIS?THIS CRISIS
GREEN UFOS
�����
Original i refrescant el nou disc de Co-razón. Després de les bones maneresapuntades en el seu debut, han donat unintel·ligent pas més enllà, afegint a laseva proposta a base de pop sixties fetaquí (a la manera de Formula V o Pic-Nic)tocs de psicodèlia, bossa nova i rock delssetanta, cosa de la qual, sens dubte, tébona culpa el productor, Ibon Errazkin.Imaginatius arranjaments (fantàstics elsvents), acumulació de capes i resultatssorprenents. Menció a part mereix unaportada de tons messiànics postmo-derns. (POP) | J.S.
�
CorazónNUEVO FUTURO
ELEFANT
�����
Prenen el nom d'un àlbum de Screa-ming Trees, compten a les seves filesamb Alfonso Arana (Cancer Moon, Cujo] iel seu segon Lp (van debutar amb Was-ted lovesongs, el 2007) traspua aromestradicionals americans, ritmes country isons blues, és a dir, que es basa en elsmateixos estils que desenes de bandessimilars. Aporten alguna cosa personal?Certa habilitat melòdica, les cordes o lacombinació de veu masculina i femenina.Poc per destacar entre tants grups ambel punt de mira sonor lloc en el mateixobjectiu. (AMERICANA) | E.G.
�
Sweet OblivionBLACK SHEEP
SERENADELUCINDA / SUBTERFUGE
�����
Amb el nom que gasten, podrien pas-sar pel típic grup gracioset, però YaniComo, d’Aranda de Duero (Burgos), són,en realitat, uns fidels seguidors de LosPlanetas i La Habitación Roja. El seu se-gon Lp (després d’El más grande era gi-gante, aparegut el 2006) és un manuald’imitació que només se surt dels margesquan els dóna per una èpica que buscaparentius amb Arcade Fire, però que esqueda a anys llum d’ells. En una escenaindie tan àmplia com l’estatal, es comen-ça a imposar la criba. I Yani Como no lapassen. (INDIE POP) | E.G.
�
Yani Como13 FORMAS DE
REPARAR UNCORAZÓN
ART DETROYA /
LOCOMOTIVE
�����
Julie DoironI CAN WONDERWHAT YOU DID
WITH YOUR DAYJAGJAGUWAR
�����
Cal reconèixer als murcians Secondque, més enllà de premis i altres circums-tàncies col·laterals, a base d’entestamenti insistència, amb els anys han anat acon-seguint un so ben perfilat, amb cert mús-cul i efectivitat. El problema és que lesseves lletres no aconsegueixen evitar elsllocs comuns, a Jose Àngel Frutos li faltaversatilitat vocal i la seva música segueixmassa endeutada amb els sons britànicsde moda (Bloc Party, Franz Ferdinand) o,si no n'hi ha, els del brit-pop (Suede, Oa-sis). En qualsevol cas, es nota l'ofici.(POP) | J.S.
�
SecondFRACCIONES
DE UN SEGUNDOWARNER
�����
Tots aquells que pensin que SonicYouth porten anys domesticant el seu soi que el noise rock ja no és el que era, po-den respirar tranquils. Action Beat és laresposta a les seves pregàries. Una ban-da britànica de deu membres (tres d'ells,bateries) que utilitza la improvisació coma camp de proves sorollista i que s'empa-renta sense complexos amb Boredoms,Glenn Branca i la radical no wave no-vaiorquesa de la segona meitat dels anyssetanta. La seva sòlida argamassa sono-ra, tan impactant com addictiva, és puraadrenalina elèctrica. (NO WAVE) | E.G.
�
Action BeatTHE NOISE BAND
FROM BLETCHLEYTRUTH CULT
�����
Notable seqüela
Encara que entre Woke myself up (2007) i I can wonder what you did with your day (2009) esva produir la gira de reunió d'Eric’s Trip, el grup en el qual van militar tant Julie Doiron com RickWhite, el seu productor i mà dreta en els dos discos, el procés de treball de la canadenca no s'havist alterat, i no seria desgavellat, fins i tot, parlar d'un Lp com a seqüela de l'altre. Encara que nodel tot, perquè aquesta vegada no col·labora el guitarrista Chris Thompson i Fred Squirereemplaça a Mark Gaudet a la bateria (curiosament, les dues baixes eren d'Eric’s Trip). Com en laseva anterior entrega, diversos tracks de l'àlbum tornen a estar gravats únicament amb guitarra iveu, mostrant la faceta acústica de Doiron, que al llarg del disc es van combinant amb l'elèctrica,en ocasions pròxima als registres de PJ Harvey. D'aquesta manera, un equilibri que ratlla laperfecció s'imposa al llarg d'un minutatge curt, que necessàriament obliga a reproduir una altravegada les noves cançons d'una compositora que porta més d'una dècada escrivint boniquesminiatures de rock d'autor. (INDIE ROCK) | E. G.
�
����� INDISPENSABLE
���� NOTABLE
���RECOMANABLE
��FLUIX
�PRESCINDIBLE
DISCOS
EL NOU LP DE LA CANADENCA, DE NOU AMB RICK WHITE COMA PRODUCTOR, ÉS UNA AFORTUNADA CONSEQÜÈNCIA DE «WOKE MYSELF UP»
ORELLA ACTIVAUN FESTIVALILLO MÉS LLARG
Casa de Cultura (Girona). Divendres 24, 19.30h; dissabte25, 22h. 5€ (divendres) / 7€ (dissabte) / 10€ (abonament).
Orella Activa trasllada el Festivalillo a la Casa de Cultura il’amplia a dos dies. Al cartell, la banda de Madrid Nothink i qua-tre bandes gironines: Illinoise, Julia’s Magic Store, 100 Ele-phants i Un Mundo Feliz. A més d’aquests concerts, Orella Ac-tiva ha organitzat una taula rodona a la qual participaran ungran ventall de professionals, entitats, tècnics i músics sota laconsigna És cultura la música popular? i en la qual es debatràla situació de marginalitat i discriminació que viuen el rock i lesseves variants a tots els nivells (artístic, tècnic, social i legal).La taula rodona obrirà les activitats del Festivalillo el dia 24 ales 19.30. Un cop finalitzada, es farà un pica-pica pels assis-tents i començaran les actuacions de les bandes al pati de laCasa de Cultura (22.30h). Dissabte, es reprendran les actua-cions a les 10 del vespre. | DdG
POP, PUNK, METAL, SURFHARD-ONS I BULLIT
La Mirona (Salt). Diumenge 19, 21.30h. 12€ (10€, antici-pada).
Deathwishteam presenta una nova nit de punk-rock dequalitat amb els australians The Hard-Ons i els gironins Bullit.The Hard-Ons és una de les bandes australianes més exitosesi consistents dels últims 25 anys. Precisament aquest any2009 la banda fa 25 anys i ho celebra editant Suck and Swa-llow, una recopilació de les millors 25 cançons de la banda endirecte. Bullit, per la seva banda, presentarà les cançons delseu disc, Squared Wheel, amb el qual debuten en el món de lamusica. El quartet de indie-rock, establert a Sant Feliu de Guí-xols, té cançons increïblement rodones i brillants com Silence,Universe, Compromising o If You Don't Know.
�
�
Planning
10ART AccentsDIVENDRES, 17 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona
ROMANO ZANOTTIGaleria d’Art Dolors Ven-
tós, Figueres. Calçada delsMonjos, 26. � Del 4 al 25 d’a-bril. De dimarts a dissabte, d’11a 13h i de 18 a 20h.
�ALFRED MAUVE
Museu Memorial de l’Exili,La Jonquera. Carrer Major, 47.� Del 4 d’abril al 17 de maig.Horaris: consultar www.mu-seuexili.cat
�
En aquesta exposició es mos-tren, fonamentalment, imatgesde l’àrea de l’Albera d’una i altrabanda de la frontera i, particu-larment, dels indrets de pas delscentenars de milers de perso-nes que l’hivern de 1939 vanemprendre el camí de l’exili endirecció cap a França. En con-cret, a les fotografies s’hi plas-men paisatges naturals, raconsde carrers de pobles fronterers,vistes parcials de monuments i,fins i tot, petits detalls que pos-siblement van poder veure elsmateixos refugiats en el seutrajecte de fugida. | E. CAMPS
Ho explica millor que ningúManel Mendez: «Essencialmentcirculars les seves pintures sónsempre animades en movimento en tensió en un perfecte equi-libri, formes conscients de duramb elles les seves pròpies gra-vitacions. El temps no es deté nidesapareix, sinó que tots elstemps i els espais es barregen is’interpreten amb un harmònicball còsmic. Exposarà a Figueresfins al 25 d’abril. La inauguracióserà demà a les vuit del vespreamb concert inclòs. | E. CAMPS
PEP IGLÉSIAS I EVA VÁZQUEZ
Sala La Carbonera del Mu-seu d’Història de la Ciutat, Gi-rona. Pujada de Sant Feliu, 2� Del 31 de març al 3 demaig. Cada dia, de 10 a 14h ide 17 a 19h. Dilluns tancat.
�
El llibre editat per l’Eix Co-mercial el Centre de Girona il’exposició que el presenta té laforma d’un mosaic: les veus sónles dels escriptors que, des deprismes diversos, s’han deixatseduir per un espai urbà prenya-díssim de memòria i que, noobstant això, es veu obligat aobrir-se a una modernitat radi-calment subjectiva; les imatges,realitzades totes pel fotògrafPep Iglésias, emmarquenaquests punts de vista narratiusevitant, en tot moment, la litera-litat que suposaria imposar-nosun protagonista o figurant. | E.
CAMPS
ZAELRestaurant La Penyora, Gi-
rona. Carrer Nou del Teatre, 3� Fins al 31 de maig. Telèfon:972 218 948.
�
Dins la programació 2009 delBòlit, Centre d'Art Contempora-ni, Girona, avui es presenta l'ex-posició «Recursos Propis», queinclou els treballs de VladimirArkhipov (Rússia), Ana Garcia-Pineda (Barcelona), Luis Gárciga(Cuba), Núria Güell (Girona), ElínHansdóttir (Islàndia), Oh EunLee (Corea-Suïssa), Chiu Longi-na (Galícia), Platoniq (Barcelo-na), Emili Padrós (Barcelona) iTelenoika (Girona), i es desple-garà simultàniament al Bòlit/laRambla i al Bòlit/Sant Nicolau,així com a les biblioteques mu-nicipals, el Dadespai i el Niu, através de les activitats integra-des. | E. CAMPS
La paràbola no té pèrdua:mentre que la majoria d’artistesdipositen en els seus treballs elque creuen o anhelen ser, elque pensen, conceptualitzen,afirmen o neguen, Zael fa l’e-xercici invers, cerca identitatsper a unes obres que sempreneixen orfes i a les quals nomésel temps proporcionarà paterni-tat. Per això l’efecte de les se-ves pintures és similar al del sis-mògraf: enregistren el batecsubterrani d’una vida que esdesplaça com plaques tectòni-ques fins que una col·lisió l’obli-ga a sortir a la superfície. Ales-hores l’artista es veu obligat acanviar de nom amb tot el queaixò comporta. | E. CAMPS
COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Contem-
porani de Girona. Sales Muni-cipals i Capella de Sant Nicolau.� Del 7 de febrer al 26 d’a-bril. Horaris: www.bolit.cat
�
Rafael Griera torna al Fonsd’Art Olot amb una exposiciónomés de paisatges, elaboradadurant els últims deu anys. Un conjunt de 25 obres (olis so-bre tela, guaixos sobre paper iacrílics sobre cartró) que formenuna unitat temàtica i que reflec-teixen l’interès de l’artista perOlot i la Garrotxa, especialment;però també per Cadaqués, o perciutats com Bermeo, Hamburg oAmsterdam. | E. CAMPS
RAFAEL GRIERAFons d’Art, Olot. Bisbe Gui-
llamet,4. � Del 4 d’abril al 29de maig. Horaris: www.fons-dart.com
�
EL FONS D’ART D’OLOT ACULL UNA ÀMPLIA SELECCIÓ DETREBALLS DE RAFAEL GRIERA. L’ARTISTA OLOTÍ CERTIFICA, ALS74 ANYS, UNA TRAJECTÒRIA QUE HA TROBAT EN EL PAISATGEL’EXCUSA PER PARLAR DE LA PINTURA I DEL DIBUIX
RAFAEL GRIERAGaleria Fons d’Art, Olot. Carrer Bisbe
Guillamet, 4. � Del 4 d’abril al 29 demaig. Horaris: consultar tel. 972 27 0001 o 667 63 14 12.
Quan l’any el Museu Comarcalde la Garrotxa va decidir obrir de bata bat les seves portes a Rafael Griera,dues coses van quedar meridiana-ment clares: la primera, que les anto-lògiques arriben sempre tard, que lainstitució no hauria d’esperar (per ob-sessió profilàctica) a ser sempre la úl-tima a reconèixer mèrits que ja no pas-sen desapercebuts a ningú; i, la sego-na, que Griera no era un paisatgistacom els «altres», entre moltes raons,perquè la seva pintura suposava mésun exercici metalingüístic que no pasuna mirada incontaminada en direc-ció a una realitat arcàdica, quasi sem-pre, agafada amb pinces. És a dir: si béés cert que Rafael Griera s’inscriu de pleen una tradició paisatgística que té elseu epicentre a l’Olot de finals del
XIX i principis del XX, no és menys certque aquesta mirada dirigida al pai-satge, en el seu cas, se supedita a ungust indissimulat per la pintura que de-semboca sovint en treballs que ratllenl’abstracció. No és tan important la cosarepresentada com la forma en quèaquesta ha estat traduïda plàstica-ment: Cadaqués, Bermeo, Hamburg oAmsterdam, a les mans del mestre, sónnomés excuses que li permeten ex-plorar els ritmes d’un dibuix secret peròque s’intueix, com l’esquelet d’un cosbell, gràcies a la solidesa compositivaque hom percep en superfície, o mo-tius trivials destinats a allotjar unapintura que se sap autosuficient, queoscil·la amb llibertat absoluta de la ve-ladura més subtil a la texturitzaciómés abrupta.Al Fons d’Art d’Olot s’hi exposen ac-tualment més d’una vintena de treballsfets amb diverses tècniques i formats(Griera és un virtuós del guaix) que cer-tifiquen quelcom que, per altra banda,ja era vastament conegut. Tot plegat,això sí, amb un regust familiar com el
que imprimeix el periodista Josep Pu-igbó al text que prologa el catàleg edi-tat per a l’ocasió: «...Griera ha estat ungran mestre [...] Ha aconseguit impo-sar un estil propi, d’impressions de pri-mera hora, de colors sentits, de sen-sacions plaents, gens abruptes. Segu-rament, una pintura que no és resmés que un calc del seu propi caràc-ter: obert, càlid, vital, dotat d’un par-ticular sentit de l’humor...». En tot cas,saber que rere unes pintures magnífi-ques s’amaga una personalitat afableés un afegit inesperat que, per des-comptat, sempre s’agraeix.
�
EUDALD CAMPS
Rafael Griera i elgust per la pintura
Paisatges quesón pintures
Malgrat que sel’etiqueti com apaisatgista, RafaelGriera és per sobrede tot un artistaque pensa la pin-tura i n’explora lespossibilitats.
�
ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 17 D’ABRIL DE 2009
YOLANDA GINÉS ha estat una de les afortunadesguanyadores del concurs del mes de març del VAL BOSCH SERVICE
per valor de 200 euros.
RAFAEL BARTOLOZZIGaleria Marges-U, Cada-
qués. Carrer de la Unió, 12. �Fins al 24 de maig. Horaris:www.galeriamarges-u.com
�
Des dels seus inicis a la dèca-da dels seixanta fins als seusprojectes més recents, dirigits aun públic ampli i molt comple-xes pel que fa a la realització(l’artista hi implica nombrososcol·laboradors sense els quals laseva obra restaria inèdita), An-toni Miralda (Terrassa, 1942) haportat sempre a terme una obracaracteritzada per la voluntatde reflexió crítica i per la frescordels seus plantejaments, sovintrelacionats amb allò que s’haanomenat Eat Art (art del men-jar). Actualment presenta unaselecció dels seus treballs a LaGaleria Presenta... de Girona. |
E. CAMPS
No es tracta, ni de llarg, de latípica exposició oportunista queintenta aprofitar la massiva pre-sència mediàtica que aconse-gueix un artista com Bartolozziquan l’atzar decideix estroncar-lo amb la mort, sinó de tot elcontrari: es tracta de fer la mos-tra prevista malgrat que aquestnavarrès adoptat per Catalunyaens deixés el 22 de març pas-sat. Com sempre, l’alt nivell d’a-quest precursor del Pop Art acasa nostra, és la tònica domi-nant. | E. CAMPS
ANTONI MIRALDAGaleria, Presenta.., Girona.
Carrer del Nord, 13. � Del 12de març al 9 de maig. De di-marts a diumenge, d’11 a 14h ide 17 a 20 h.
�
Periòdicament la FundacióVila-Casas enriqueix l’oferta ex-positiva de les comarques giro-nines amb una sèrie d’exposi-cions que ocupen els espais deCan Mario, a Palafrugell, i delPalau Solterra, a Torroella deMontgrí. D’entre les diferentspropostes, destaca la del fotò-graf Jordi Puig: l’artista ha recu-perat els rostres de les perso-nes que van treballar a la fàbri-ca de Palafrugell que actual-ment acull els espais d’art. El re-sultat és un mosaic humà que,en darrera instància, suposa totun manifest antropològic. | E.
CAMPS
CARLOS MENSA, M.V.TINTORÉ, JORDI PUIG IM. A. RAVENTÓS
Espais de la Fundació Vila-casas, Torroella de M. i Pala-frugell. � Del 27 de setem-bre a l’1 de maig. Horaris:www.fundaciovilacasas.org
�
Lluny de la seva Argentinanatal, sembla que Patricia Sicar-di, com tants altres artistes, hatrobat a Cadaqués la llum defini-tiva que reclamava la seva pin-tura. Actualment exposa unaselecció dels seus treballs a lagaleria que ella mateix dirigeixa la petita localitat empordane-sa. Es tracta d’obres intensa-ment coloristes, construïdesamb gest pacient i ordenat, quedestil·len mediterranisme. Elproper artista que exposarà a lagaleria Siart és Albert Cluells (apartir del 2 de maig). | E. CAMPS
PATRICIA SICARDISiart, Cadaqués. Caritat Se-
rinyana, 13. � De l’11 d’abrilal 22 d’abril. Horaris: www.sicardiarte.com
�
Malgrat que transiti amb cer-ta naturalitat de l’escultura a lapintura (passant pel dibuix), TeoOrtiz és un artista que ha fet dela coherència dels seus plante-jaments un argument inapel·la-ble: es tracta de paisatges silen-ciosos i aparentment banals ode personatges solitaris que mi-ren el món amb estranyament.El resultat és una obra inquie-tant de marcat caràcter existen-cial. | E. CAMPS
TEO ORTIZFundació Valvi, Girona.
Avda. Jaume I, 42 baixos � Del26 de març al 25 d’abril. Dedilluns a divendres, de 18 a20.30h. Dissabtes, d’11.30 a14h i de 18 a 20.30h. Festiustancat.
�
«Paisatges domèstics», deGillermo Zuaznabar s’articula alvoltant de línies d’investigaciódiferents però vinculades entreelles a partir d’un tema comú:l’exploració de les complexes re-lacions entre arquitectura i fron-tera (entesa com a límit geogrà-fic però, també, com una confi-guració política, estètica i men-tal). Zuaznabar és arquitecte,artista i professor, i ha treballaten els darrers anys en un ex-tens i sòlid assaig sobre la ves-sant arquitectònica de DonaldJudd, un autor molt més cone-gut per la seva vessant d’artistaplàstic. | E. CAMPS
G. ZUAZNABAREspai ZERO1, Olot. Carrer
de l’Hospici, 8. � Del 21 demarç al 3 de maig. De dimartsa diumenge de 10 a 13h. i de17 a 20h.
�
InauguracióEl Primer Festi-
val de Fotografiaocupa diferentsespais de l’Esartit ide Torroella deMontgrí.
�
COL·LECTIVADiferents espais de Torroella de
Montgrí i l’Estartit. � Durant tot elmes d’abril. Horaris i programació:www.fototorroella.blogspot.com
Malgrat els tòpics (per exemple, queuna efemèride fotogràfica es digui Mi-rades i que estigui dedicada al silenci),el que torna a quedar palès, amb la ce-
lebració d’aquest Primer Festival de Fo-tografia organitzat a Torroella de Mont-grí-l’Estartit, és la coherència i la per-severança de l’Associació Amics de laFotografia: des de fa més de deu anyssón responsables de les exposicions delClaustre de l’hospital de Torroella (finsfa molt poc, únic espai dedicat de ma-nera permanent i exclusiva a la foto-grafia), així com d’un seguit d’activitatsque ara troben el seu colofó en aques-ta convocatòria. Xevi Jaime Novo, Jor-di Gamero, Àngel Vilà, Massimo Fai-lutti, Sandra March i Jordi Rafael Cruzsón els protagonistes de la primera en-trega d’un invent que promet un futurengrescador.
�
EUDALD CAMPS
LA POBLACIÓ EMPORDANESA,JUNTAMENT AMB L’ESTARTIT,ACULL EL PRIMER FESTIVAL DEFOTOGRAFIA «MIRADES»
Torroella de Montgrí ila fotografia silenciosa
DdG
GIRONASignatura llibres A la Llibre-ria 22, durant tot el dia, diver-sos autors signaran els seus lli-bres: Javier Cercas, Carme Riera,Joan-Daniel Beszonoff, Martí Gi-ronell, Màrius Serra, Lluís-AntonBaulenas, Nuri Martí, Pep Blay,Albert Casals, Carles Ribas, Llu-ís Freixas, Isabel Clara Simó...
De les 12h fins a les 14h, aLa Llibreteria, «Anatomía de uninstante», Javier Cercas.
A les 17h, a la Llibreteria,Màrius Serra, Carme Riera, Al-bert Casals i Isabel Clara-Simó.
GIRONACaps de setmana animatsA les 17h, al Museu del Cinema,projecció de diferents capítolsde Les Tres Bessones.Titelles A les 18h, a l’Audito-ri Narcís de Carreras, «Sant Jordii el drac».
GIRONADocumental A les 17.30h, al’auditori Narcís de Carreras,presentació d’«En la misma pie-dra», de Pablo Rogero San Joséi xerrada amb M. Lluïsa Alorda,psiquiatra.
GIRONAHistòria A les 11h, a la Casade Cultura, debat sobre «Elsomni republicà. El republica-nisme a les comarques gironi-nes 1900-1936».Aniversari A les 12h, al Salóde Descans del Teatre Munici-pal, commemoració del 30èaniversari de la constitució del'Ajuntament Democràtic. En eldecurs de l'acte es presentaràl'audiovisual «Girona, 1979. 30anys d'Ajuntament Democrà-
tic» i un recurs web que contin-drà la relació de totes les perso-nes que han format part de lescorporacions municipals del pe-ríode 1979-2009.
GIRONAJazz A les 23h, al SunsetJazz, Diego López Collia Octeto.
SALTConcert A les 23h, a La Miro-na, Dept.
GIRONABarroc A les 19h, al Palau deCongressos, I Solisti Veneti.Glòria, de Vivaldi .Acústic A les 12h, al Cercle,Bradien i The Sound of Lucrecia.
SALTPop punk A 21.30, a la Mi-rona, The Hard-Ons + Bullitt.
BLANESMoisaic A les 18h, al Teatrede Blanes, «Nora i el Jazz».
GIRONAPresentació A les 19h, alBar Babel, «Estimat germàmeu», de Binta Ndao.
GIRONAConcert familiar A les 12h,al Palau de Congressos, «Wimo-weh».
PALAMÓSLiteratura A les 20h, a la Bi-blioteca Lluís Barceló i Bou, Na-
jat El Hachmi parla sobre laseva novel·la «L’últim patriar-ca», Premi Ramon Llull de lesLletres Catalanes 2008.
GIRONAClubs de lectura A les 20h,a la biblioetca Maria AntòniaAdrhoer, Club de lectura, a cà-rrec de Glòria Granell. «Lasabuelas», de Doris Lessing .
A les20h, a la biblioteca Sal-vador Allende, Club de lectura,a càrrec d'Assum Guardiola.«Pel cantó de Swan», de Mar-cel Proust.
GIRONALiteratura A les 17.30h, a labiblioteca M.Antònia Adroher,«La maleta transoceànica deles curiositats», a càrrec dePepa Llobet.
GIRONAXerrades A 2/4 de 6 de latarda, a la Casa de Cultura, Pro-
funda aproximació a la culturaxinesa: l'aventura jesuítica, acàrrec de Santi Thió de Pol .Xerrades A les 6 de la tarda,a l’Escola Oficial d’Idiomes, Pa-lestina, de l'imperi otomà a l'apartheid, a càrrec d'Isidre Pa-llàs Xerrades A 2/4 de 7 de latarda, al Centre Cultural La Mer-cè, Joc responsable. Taula rodo-na.
GIRONARobert Redford A les19.30h, a l’auditori Narcís Ca-
rreras, «Gente corriente», deRobert Redford .Projecció A les 20.30h, al Ci-nema Truffaut, «El Honor delas Injurias», de Carlos García-Alix .
GIRONAPresentació A les 20h, a LaPlaneta, « Engrunes i retalls.Escrits de llengua i de culturacatalanes», de Modest Prats .
GIRONAEl Galliner A les 20.30h, alCentre Infantil i Juvenil de San-ta Eugènia de Ter, Teatre fò-rum. «Tretze», a càrrec d'El Ga-lliner.
GIRONAContes A les 18h, al Punt delectura, «Contes d'animals», acàrrec de Mariela Valiente .Titelles A les 18h, a la BI-blioteca Pública, «L'Alba buscala llum!», a càrrec de Fengari Ti-telles.
GIRONACooperació A les 17h, a laFacutat de Dret, «El desarrollodel norte de Marruecos: el pa-pel del Estado y del mercado»,a càrrec de José María MellaMárquez .Joves A les 19.30h, a l’Esta-ció Jove, «Els ajuts al lloguer».Astrologia A les 20h, a laCasa de Cultura, «Introducció alreconeixement d'astres», a cà-rrec de Joan Miró.Cinema A les 20h, al Museudel Cinema, «Pla contraplà:Què ens ha deixat el cinema detransició?» Converses amb An-toni Martí, Josep Maria Forn i Jo-sep Anton Pérez Giner .
GIRONAAcústic A les 22.30h, al Cer-cle Cafè, Cesk Freixas.
GIRONAPoesia A les 21h, al Lateral,Nit poètica del Llop Ferotge.Homenatge A les 11h, a laFcaultat de Lletres, Lectura ho-menatge a Ma. Àngels Anglada.
CALDES DE MALAVELLAComèdia A les 18h, al TeatreMunicipal, «No ploris ximplet».
GIRONAFilologia A les 12h, a la Fa-cultat de Lletres, Què són lesllengües, a càrrec de Josep M.Nadal. Festivalillo A les 19.30h, ala Casa de Cultura, «És culturala música popular?». Taula ro-dona.
GIRONAConcert comentat A les21h, al Palau de Congressos,«Història de la simfonia». OdG.Festivalillo A les 22.30h, ala Casa de Cultura, Festivalillod'Orella Activa.Concurs A la nit, al BlauClub, 1r Concurs Dj's amateurs.
GIRONAEl Canal A les 22h, a La Pla-neta, «Vides privades».
�
Teatre
�
�
�
�
Música
�
Conferències
DIVENDRES 24
�
Teatre
�
�
�
�
Conferències
�
Literatura
DIJOUS 23
�
Música
�
�
�
�
�
Conferències
�
�
�
�
�
�
Infantils
DIMECRES 22
�
Teatre
�
Literatura
�
Cinema
�
Infantils
�
�
Literatura
�
Conferències
�
Infantils
�
Literatura
�
Música
DIMARTS 21
DILLUNS 20
DIUMENGE 19
�
Música
�
�
Conferències
�
Cinema
�
�
Infantils
�
�
�
Literatura
DISSABTE 18
Agenda de la setmana
19/04/09 GIRONA«Contencinc», amb Andrea Zayas
Contencinc és un espectacle de contes teatralitzats. Unespectacle format per diferents històries que tracten elsmals costums, la gelosia entre germans, l’amistat... I com quetots els nens i nenes coneixen en Patufet i la Rateta que es-combrava l’escaleta, l’espectacle aprofita per canviar el rit-me i fer sortir els nens a l’escenari. Diumenge (12 h i 18 h).
�
DIARI DE GIRONA
18 I 19/04/09 SALT«Traïció», de Harold Pinter
Trenta anys després de la seva estrena, i amb una àmpliatrajectòria pinteriana, Carles Alfaro emprèn ara aquestanova direcció de Traïció, una obra que presenta la històriad’un triangle amorós alhora convencional i singular. AmbFrancesc Orella, Vicenta Ndongo i Francesc Garrido. Es potveure al Teatre de Salt dissabte (21 h) i diumenge (19 h).
�
DIARI DE GIRONA
Accents#604COORDINA Ana Rodríguez
12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 17 D’ABRIL DE 2009 | Diari de Girona
DISSABTE 18 DE JUNY
Un mini Sant JordiAbacus organitza activitats per fomentar la tradició entre els petits
Abacus cooperativa celebra la diada de Sant Jordi amb una novetat orientada al seu públic predi-lecte: els nens i nenes. El Petit Sant Jordi, una iniciativa pionera a Catalunya dins del sector, vol ferespecial èmfasi en transmetre els valors i la tradició de la llegenda de Sant Jordi en una jornada fes-tiva d’activitats per a tota la família, que se celebrarà a la botiga Abacus de Girona, a més d’altresbotigues d’arreu de Catalunya. A partir de les 11 h i fins a les 14 h, l’establiment de Girona, on elpersonatge convidat serà Obèlix, hi haurà un taller de confecció de Punts de Llibre i representacions(una cada hora) de la llegenda del cavaller Sant Jordi i el drac a càrrec d’un grup d’actors.
�
18 d’abril . . . . . . . . . RRecords25 d’abril . . . . . DDuet de Gala2 de maig . . . . . . . . . CCamelot
BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05
DDISSABTE 18 D’ABRIL23.00 h
DIEGO LÓPEZ COLLIA OCTETODiego López Collia (g)Raynald Colom (tp)
Marcelo Mercadanta (bandoneón)Sandrine Robilliard (cello)
Ana Rosi (v)Rodrigo Fores (v, p)
Leandro Hipaucha (cb)Dani Domínguez (bt)
ENTRADA 7 €
JAZZEN DIRECTE
Jaume Pons i Martí, 12 - Tel. 872 08 01 45GIRONA www.sunsetjazz-club.com
