Adaptació a Conte Vivenciat d’El Savi Rei Boig, d’Empar de Lanuza, Per a Un Aula Ordinària d’ Educació Primària

8/15/2019 Adaptació a Conte Vivenciat d’El Savi Rei Boig, d’Empar de Lanuza, Per a Un Aula Ordinària d’ Educació Primària.

1/25

Títol: Adaptació a conte vivenciat d’El savi

rei boig, d’Empar de Lanuza,

per a un aula ordinàriad’ Educació Primària.

Curs: 2014-2015

Grau de Mestre/a en Educació PrimàriaTreball de Fi de Grau

Especialitat: Anglès

Cognoms i nom de l’autor/a: Vázquez Miquel, María José

DNI: 53876179-J

Convocatòria: 1ra Convocatòria

Director/a: Anna Laura Díaz Iglesias


2/25

Adaptació a conte vivenciat d’El savi rei boig , d’Empar de Lanuza, per a un aula ordinària d’ Educació Primària.

P à g i n a 2 | 25

Índex

1. Introducció ........................................................................................... 4

2. Objectius .............................................................................................. 5

3. Hipòtesi ................................................................................................ 6

4. Marc teòric........................................................................................... 6

4.1 Estimulació basal com a eina per entendre i realitzar un conte vivenciat. ............ 6

4.2 El conte vivenciat: característiques i peculiaritats. ............................................... 7

4.3 Literatura infantil i juvenil: característiques dels contes. ...................................... 9

5. Instruments i procediments metodològics ......................................... 10

6. Resultats/ propostes didàctiques ....................................................... 10

6.1 Justificació de la proposta ................................................................................. 10

6.2 El treball amb el conte ...................................................................................... 12

6.2.1 Format del text .................................................................................................................... 12

6.2.2 Sessió: El savi rei boig .......................................................................................................... 12

7. Conclusions, aportacions i limitacions ................................................ 21

8. Bibliografia i web grafia ...................................................................... 23

8.1 Bibliografia de consulta ..................................................................................... 23

8.2 Bibliografia de referència ................................................................................... 23

9. Annexos ............................................................................................. 25


3/25


P à g i n a 3 | 25

ALUMNE/A: María José Vázquez Miquel

DIRECTOR/A: Anna Laura Díaz Iglesias

TÍTOL: Adaptació a conte vivenciat d’El savi rei boig , d’Empar de Lanuza, per a unaula ordinària d’ Educació Primària.

RESUM:

En aquest treball es realitza una adaptació d’un conte de literatura valenciana per a un aula

ordinària d’Educació Primària a través de la realització d’un conte vivenciat.

L’objectiu principal d’aquest document és el de saber un poc més respecte el conte vivenciat

i tot allò que l’envolta, a més de intentar fomentar la lectura, tant en les aules com en la

societat.

PARAULES CLAU: conte, vivència, literatura infantil i juvenil i estimulació.

RESUMEN:

En este trabajo se realiza una adaptación de un cuento de literatura valenciana para una clase

de Educación Primaria a través de la realización de un cuento vivenciado.

El objetivo principal de este documento es el de saber un poco más respecto el cuento

vivenciado y todo aquello que le rodea, además de intentar fomentar la lectura, tanto en las

aulas como en la sociedad.

PALABRAS CLAVE: cuento, vivencia, literatura infantil y juvenil y estimulación.

ABSTRACT:

This essay consists in doing an adaptation of a story for children in order to put it in practice

as an existential story.

The main goal of this document is related with learning something more in terms of

existential story and everything connected to it. Furthermore, promoting reading both inside

and outside classroom is another goal which I want to deal with.

KEY WORDS: story, experience, literature for children and stimulation.


4/25


P à g i n a 4 | 25

1. Introducció

Aquest treball de fi de grau consisteix en adaptar un conte de literatura

valenciana, per fer d’aquest un conte vivenciat en un aula ordinària d’educacióPrimària.

Inicialment, la meua intenció era adaptar un conte clàssic de literatura

valenciana, a partir de la realització d’un conte vivenciat. No obstant, a mesura

que anava buscant contes, vaig trobar la tercera edició d’un llibre, escrit per

Empar de Lanuza -una escriptora valenciana- al 1983. Aquest conte, titulat El

savi rei boig i altres contes és un llibre dividit en diversos contes, entre ells El

savi rei boig, que és el que anem a treballar. Tots aquests contes presenten

l’estructura dels contes clàssics: situació inicial, conflicte i resolució del

conflicte, on quasi sempre sol ser un final feliç.

Per tant, com que aquest és un conte que segueix les estructures del conte

clàssic, em va parèixer bona idea escollir-lo per a fer d’aquest, un recurs òptim

per a una futura posada en pràctica dins d’un aula.

Un dels motius pel qual he volgut investigar en aquet camp és perquèconsidere que la lectura –en tots els formats- és necessària per a desenvolupar

la imaginació, aprendre nous conceptes, nou vocabulari, millorar l’expressió

tant oral com escrita i fomentar el gust per llegir, entre altres, de cadascun dels

infants.

La literatura és, per tant, un recurs indispensable per a posar en pràctica

tant a l’aula com a casa amb les famílies. I és que, a nivell social, la lectura s’ha

convertit en una activitat d’oci, ja que gran part de la societat actual llig perplaer , ja siga amb una revista, un diari, un llibre, un còmic o un “ Ebook ” en les

seues mans.

No obstant, el motiu principal pel qual he volgut realitzar aquesta

investigació és perquè, en la nostra societat actual, a més de la meua

experiència en pràctiques com a mestra en diversos col·legis, el conte vivenciat

és un recurs molt poc utilitzat, i menys si es tracta d’un aula ordinària. I és que,

teòricament, el conte vivenciat fou pensat per a persones amb necessitats


5/25


P à g i n a 5 | 25

educatives especials. A més a més, el conte vivenciat és un recurs molt

recomanable, ja que amb aquest es desenvolupen diversos aspectes, com és

el cas del desenvolupament motor, cognitiu, emocional i el gust per llegir, entre

altres.

A nivell teòric, els autors/es i els fonaments teòrics que destaquen en

aquest treball són el Doctor Andreas Fröhlich- creador del conte vivenciat- i

Gemma Lluch, professora de la Universitat de València especialista en LIJ

(Literatura Infantil i Juvenil).

Per últim, per tal de crear un ordre lògic en aquesta investigació, cal dir que

aquest treball és divideix en diverses parts:

Per una banda tenim la hipòtesi, que és el tema d’investigació d’aquest treball i

els objectius que es volen aconseguir amb la realització d’aquest document. I

per altra banda, tenim el marc teòric on hi ha diverses punts de vista d’alguns

experts/es, relacionats amb el conte vivenciat i tot allò que l’envolta.

A continuació, estan els instruments i processos metodològics per a dur a

terme aquest treball i la proposta didàctica. Aquest apartat és el més important

de tot el treball, ja que és ací on està l’adaptació del conte vivenciat que s’hadut a terme. I per últim, amb l’apartat de conclusions, aportacions i limitacions

de tot el procés en general, es donarà per finalitzat aquest document.

2. Objectius

En primer lloc, un dels objectius que es va a posar en pràctica en aquesta

investigació és la realització d’un estudi sobre el conte vivenciat i el seu ús a

l’aula. En relació a la importància que té aquest objectiu per dur a terme la

investigació és perquè aquest és necessari per entendre el concepte de conte

vivenciat i tot el que l’envolta, a més de com aplicar -lo a l’aula.

En segon lloc, adaptar una obra per fer d’aquesta, un conte vivenciat és

l’objectiu principal de tota la investigació, ja que aquest és el producte final que

es vol aconseguir per a posar-ho en pràctica en un aula ordinària.

Concretament, el conte que es va a treballar és El Savi rei boig, escrit per

Empar de Lanuza (1983) tercera edició, editorial Els Grumets.


6/25


P à g i n a 6 | 25

Per últim, altre objectiu que es vol treballar en aquesta investigació és el de

f omentar l’animació lectora. Tal com diu la federació de gremis d’editors

d’Espanya (2012), en la societat actual els xiquets/es entre 10-13 anys són els

que més lligen. No obstant, aquest conte vivenciat animarà a aquelles persones

que no ho fan, motivant-les i impulsant-les a llegir.

3. Hipòtesi

La hipòtesi plantejada per aquest Treball Fi de Grau és l’aprofitament

didàctic d’un conte de literatura valenciana, El savi rei boig, d’Empar de Lanuza

per tal d’adaptar-lo, i fer d’aquest un conte vivenciat per a un aula ordinària amb

l’objectiu de promoure l’hàbit lector i el gust per la lectura.

4. Marc teòric

Una vegada justificat el tema de la investigació es dóna pas a la part teòrica

d’aquest. A continuació, s’explicaran aspectes teòrics que estan totalment

relacionats amb el conte vivenciat.

4.1 Estimulació basal com a eina per entendre i realitzar un conte vivenciat.

En primer lloc, cal dir que el conte vivenciat és una activitat que prové de

l’estimulació basal –concepte creat pel Doctor Andreas Fröhlich a Alemanya en

1982-.

L’estimulació basal i entre altres, el conte vivenciat tal com suggereix

l’autor, van ser pensats per posar-los en pràctica a l’aula independentment de

les necessitats de l’alumnat- físiques, mentals, emocionals, etc.- en canvi, aEspanya, l’estimulació basal i dins d’aquest, el conte vivenciat es du a terme

amb alumnes amb necessitats educatives especials, amb discapacitats greus i

permanents. Per tant, no és molt comú, però si recomanable, treballar en un

aula ordinària els contes vivenciats, ja que amb aquests es fomenta una sèrie

d’objectius que estan seguidament explicats.


7/25


P à g i n a 7 | 25

Segons Andreas Fröhlich (2001), “La estimulación basal promueve el

desarrollo integral de la persona en todos sus ámbitos” .És per tant, un mode

d’estimular a l’alumnat per tal de què aprenga i disfrute.

A més a més, tal i com diu Andreas Fröhlich (2001) l’estimulació basalpresenta una sèrie d’objectius que cal desenvolupar amb l’alumnat. Hi ha gran

quantitat d’objectius sobre aquest concepte, però he volgut destacar aquests ja

que considere que estan relacionats directament amb el conte vivenciat:

Descobrir el sentit i la significació: és important que l’alumnat doni

significat a tot allò que fa, per entendre-ho el màxim possible i posar-ho

en pràctica en la seua vida.

Experimentar la seguretat i construir la confiança: és significatiu que

l’alumnat tingui seguretat i confiança en sí mateix/a, per tal de garantir

un clima d’aprenentatge òptim.

Donar forma a la seua pròpia vida: és recomanable que l’alumne/a doni

forma a la seua vida, per tal de construir la seua identitat i ser ell/a

mateix/a.

Estimular-se i menejar-se: és important que l’alumnat s’ho passi bé en

les activitats i es senti actiu, i no en una cadira tot el dia.

Millora de l’autoestima: és necessari fomentar l’autoestima en

l’estimulació basal per tal de què l’alumnat s’estimi així mateixa i sigui

feliç.

4.2 El conte vivenciat: característiques i peculiaritats.

Després d’explicar el concepte d’estimulació basal, cal definir el conte, el

tractament del conte com a mitjà educatiu explicatiu i el procés d’elaboració del

conte vivenciat.

Segons la Real Academia Española (RAE, 1997) el conte és un “Relato

breve de hechos imaginarios, de carácter sencillo con la finalidad moral o

recreativa que estimula la imaginación y despierta la curiosidad.”

Per una banda, com diu la definició, el conte desperta la curiositat de

l’infant perquè desprès de llegir la part inicial del conte, hi ha una situació deconflicte que l’alumnat necessita resoldre el més aviat possible.


8/25


P à g i n a 8 | 25

Per altra banda, com també diu la definició, el conte estimula la

imaginació, ja que sempre hi ha una part imaginària als contes i a la vida real.

Tal com diu Joaquín Serrabona (2008):

Todos/as necesitamos el consuelo apostado por la imaginación para poder vivirde forma satisfactoria en un mundo de realidades cuotidianas, que sin los sueños se

convierten en muy duras de soportar.

Centrant-se en el nostre tipus de conte, el vivenciat, tal com diu la Real

Academia Española (2014) entenem per vivència “El fet d’experimentar alguna

cosa i el seu contingut”. És a dir, un conte vivenciat és aquell conte que vivim i

experimentem a través de estímuls, emocions i moviments motors.

Diversos autors com B. Bettelheim, Ortner (1995) i S. Bryant (1987),entre altres, afirmen que “El cuento vivenciado tiene un gran papel en el

proceso de maduración psicológica y sociológica en el niño/ a”.

En relació amb el conte vivenciat com a mitjà educatiu explicatiu, cal dir

que, alguns experts donen gran importància al conte vivenciat, un d’ells el

motor, ja que, com diu Joaquín Serrabona (2008) “El movimento refuerza la

percepción profunda de los contenidos que pretendemos que elabore y

assimile el alumnado.”

Tal com diu Rowshan (2001) ”El gran reto del cuento vivenciado es que

el niño/a se identifique con uno de los personajes y viva de forma simbólica

aquello que leo curra al personaje a lo largo de la narración” . I és que,

realment, és molt important saber com narrar els contes per a captar l’atenció

de l’alumnat, per tal de què l’alumnat aprenga, gaudi i es fomente l’hàbit lector.

Per últim, és important descriure el procés i l’estructura de la sessió delconte vivenciat.

Per una banda, segons algunes recomanacions de Joaquín Serrrabona (2008)

s’ha de distribuir l’aula en funció dels espais del conte , intentant aprofitar al

màxim cadascun dels racons de l’aula. Seguidament, intentem selecc ionar del

conte les seqüències més significatives per a accentuar-les. També, és

important buscar la pregunta-resposta, per tal d’implicar a l’alumnat el màxim

possible. També, s’ha de tindre en compte que el final de la narració siga clar i


9/25


P à g i n a 9 | 25

feliç, per tal de motivar a l’alumnat i millorar la seua autoestima. Finalment, una

vegada acabada la narració és necessari rebre feedback de l’alumnat sobre el

conte, a partir de diàlegs o dibuixos, entre altres.

Per altra banda, la sessió del conte vivenciat s’organitza a partir d’aquest

índex:

Entrada: explicació sobre què es va fer i es parla superficialment del

conte que es va a treballar. A més, es recorden les normes de

comportament i s’inicia el conte.

Nucli: es llig el conte. És recomanable l’ús de l’aparell motor i de

estímuls de l’alumnat.

Final: realització de comentaris finals sobre l’obra llegida.

4.3 Literatura infantil i juvenil: característiques dels contes.

A més a més, cal reflexionar sobre la importància que té fomentar l’hàbit

lector a través del conte, entre altres, el conte vivenciat. I és que, generalment

es recomana fomentar l’hàbit lector dels xiquets/es, ja que la literatura

contribueix positivament amb la formació íntegra de la personalitat de l’alumnat.

Fent d’aquest, un recurs òptim per a dur-ho a terme en un aula ordinària.

A nivell d’esquema, d’acord amb Gemma Lluch (1998), quasi tots els

contes segueixen la mateixa estructura: per una banda, està la situació inicial, i

és que a les primeres pàgines es presenten els personatges, l’ambient que els

envolta, a més del possible conflicte. A continuació, es dóna una pista falsa

sobre el possible assassí o motiu de la disputa. Seguidament, està el conflicte, i

és que aquest sol ser un assassí o un efecte paranormal que posa en perill la

vida del protagonista .Per últim, apareix la resolució, i és que el conflicte es

resol a les últimes pàgines i es torna a una certa serenitat.

D’acord amb aquesta estudiosa, totes aquestes parts del text solen estar

esmentades en capítols curts, entre vuit i deu pàgines, que solen acabar

cadascuna d’elles amb una frase que obligue al lector a continuar amb la

lectura, a més de crear-li falses expectatives i tenint-lo sempre intrigat.


10/25


P à g i n a 10 | 25

El fet de repetir moltes vedades els mateixos procediments -repetir

frases, decorats- dins del conte provoca que l’alumnat comprenga millor allò

que està llegint, i es posi en la pell del/a protagonista i de la història en sí

mateixa. A més a més, com a data d’interès, els protagonistes solen ser

individuals i individualistes, ja que ells/es sols resolen els problemes.

5. Instruments i procediments metodològics

La metodologia que s’ha emprat per dur endavant aquest Treball Fi de Grau

és la de investigar tot allò relacionat amb el conte vivenciat i la seua posada en

pràctica. Ben cert és que les TICS han sigut la pesa clau en quant a

instruments metodològics, ja que a la xarxa hi ha gran quantitat d’informació

sobre aquest tema.

Una de les coses que destacaria de la metodologia d’aquest treball és la

planificació, ja que és de gran importància realitzar un índex i tindre clares

diverses pautes de treball.

En relació amb els objectius dissenyats a l’inici del treball, cal dir que els he

intentat aconseguir de la millor manera possible. En principi, l’estudi sobre elconte vivenciat i el seu ús a l’aula ha sigut possible gràcies a la gran quantitat

d’informació que ofereix la xarxa, amb pàgines acadèmiques com Dialnet.com

o Google scholar. A més, per a l’adaptació d’una obra de la literatura

valenciana he hagut d’acurtar l’obra i de ressaltar, aquelles frases que he

considerat importants, per a què l’alumnat entenguera la historia i fora més

amena.

6. Resultats/ propostes didàctiques

6.1 justificació de la proposta

El conte que es va a tractar en aquesta investigació es titula El savi rei boig ,

un dels contes escrits per Empar de Lanuza al seu llibre, anomenat El savi rei

boig i altres contes (1983).


11/25


P à g i n a 11 | 25

Empar de Lanuza és una escriptora valenciana que va nàixer al 1950. A

més a més, és una pedagoga que es dedica a l’ensenyament dels infants que

presenten problemes en l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i el llenguatge.

Com a data interessant, al 1978 l’autora va guanyar el premi Folch i Torres amb

aquest llibre. És per tant, una candidata idònia per a fer, de la seua obra, un

conte vivenciat dut a un aula ordinària per a fomentar el gust per llegir de

l’alumnat.

La proposta didàctica d’aquesta investigació és la d’adaptar aquest conte,

seguint com a patró els objectius, les característiques i l’esquema del conte

vivenciat, explicats al marc teòric.

L’edat a la que va dirigida aquesta proposta és per a xiquets/es de primer i

segon cicle de primària. No obstant, aquesta adaptació es podria treballar

també amb alumnat de segon cicle d’Infantil, ja que el vocabulari emprat és

senzill i la història és fàcil d’entendre.

Abans de llegir el conte, cal dir que els efectes sensorials que s’han posat al

llarg de la història són pocs, i es solen repetir per a no distraure i confondre a

l’alumnat. Destaquen, sobretot, els sons com material d’estimulació auditiva,

l’estimulació tàctil i visual.

Per una banda, segons laguiainfantil.com (2013) “La música también es

beneficiosa para el niño/a en relación con el poder de concentración ” . A més, la

música crea un ambient adequat per al conte, per a què l’alumnat estiga

còmode i es pose en la pell del protagonista i dels demés personatges la

història.

Per altra banda, l’estimulació tàctil està present al conte per a què l’alumnatarribe a sentir-se com un personatge més del conte, i puga tocar alguns

materials, tal i com s’expliquen en el relat.

Per últim, la estimulació visual està present en tot el conte, ja que a l’inici de

la sessió es posa una venda a cada xiquet/a per a què, visca cada moment del

conte com si fora l’últim.


12/25


P à g i n a 12 | 25

A més a més, cal dir que el conte s’ha anat reduint el màxim possible per a

què no siga massa llarg. En relació amb el lèxic, s’han adaptat diverses

paraules poc comunes, per a què l’alumnat no tinga cap problema amb el

vocabulari i no es despiste al llarg de la lectura.

6.2 El treball amb el conte

6.2.1 Format del text

El format del text és imprescindible que estiga clar per a què s’identifique el

que és el text original, el que s’ha adaptat i el text original de l’adaptació. Per

tant, el text original està escrit amb lletra cursiva, l’adaptació del text està en

redona i, finalment, el text original, previ a la seua adaptació, està entre

claudàtors.

6.2.2 Sessió: El savi rei boig

6.2.2.1Materials:

Flauta dolça.

Mocadors (Un per cada xiquet/a).

Un ordinador.

Altaveus.

Una caixa de metall.

Un anell.

6.2.2.2Entrada:

A l’inici de la sessió es parla sobre què es va a fer, es recorden les normes

de comportament, i reorganitzem l’aula posant totes les taules i cadires al finalde la classe, deixant un gran espai en mig de l’aula. A continuació, abans de

començar el conte realitzem aquestes preguntes:

- Què és un conte? I un conte vivenciat?

- El conte es titula El savi rei boig . Sabeu per què?


13/25


P à g i n a 13 | 25

Nucli: una vegada introduït el conte i estats tots al mig de l’aula, asseguts a

terra, fent un semicercle, passem a l’acció. Abans de començar, posem un

mocador a cada xiquet/a per a què no puga vore durant tot el conte, per a què

imagine més del que ho farà i s’entri en la història.

6.2.2.3Elconte:

En un país no massa llunyà, hi havia un regne xicotet on es vivia molt bé. Cada família

disposava d’ una gran casa, un tros de terra per treballar i uns quants animalets. Els

homes i les dones d’aquest país sabien construir cases, teixir i fabricar les màquines

necessàries.

Els xiquets anaven a les escoles i allí els ensenyaven a fer pastissos, teixir, fer

bicicletes... cada dia era nou per a ells/es. [Als xiquets els ensenyaven, a les

escoles, tot allò que els pares havien après dels seus pares: fer pastissos, teixir vímet,

coure fang, llegir, pintar, classificar plantes, fer bicicletes i motos, escriure... i cada dia

era nou per als xiquets i estava ple de sorpreses i aprenentatges.]

I quan es feien majors posaven en pràctica tot el que havien fet realitzant les

seues pròpies cases i inventant noves tècniques per agilitzar el treball de tots.

[Quan es feien grans, construïen les seues pròpies cases, inventaven noves tècniquesper a facilitar el treball i eren des de sempre ciutadans, dignes del major respecte].

Aquest benestar el devien a un bon rei, que havia crescut amb ells i que vivia

preocupat per la felicitat del seu poble.

Per a aquesta part seguirem les següents instruccions: a l’inici del conte ,

posem una cançó tranquil·la per a què pensen que el regne que relata el conte

és tranquil i segur. https://www.youtube.com/watch?v=TMqmRWpT1uwTambé,

cal dir que en aquesta part es treballa l’estimulació auditiva perquè la música ésimportant per tal desenvolupar la part auditiva i sensorial de l’alumnat.

Un dia, el rei ja vell, va cridar a tot el poble.

Per a aquesta part seguirem les següents instruccions: amb la flauta

dolça faig sonar dues notes i les repetisc diverses vegades: sol do. Sol do. Sol

do. D’aquesta manera, l’alumnat sabrà que quan toque ixes notes és perquè el

rei està prop.

https://www.youtube.com/watch?v=TMqmRWpT1uwhttps://www.youtube.com/watch?v=TMqmRWpT1uwhttps://www.youtube.com/watch?v=TMqmRWpT1uw


14/25


P à g i n a 14 | 25

I tot el poble [i els ciutadans, que el respectaven i el volien] va [van] acudir a la plaça

del regne curiosos de conèixer els motius del monarca per a cridar-los.

Però el poble es va quedar pensatiu, i és que el rei havia posat una torre en mig

de la plaça per a parlar. [La primera sorpresa que tingueren és que s’havia muntat

una torre enmig de la plaça, des d’on el rei anava a parlar .]

Tots començaren a xiuxiuejar. [Els homens, les dones i la xicalla reunida, quedaren

impressionats d’aquesta novetat, perquè el rei sempre els havia parlat des de terra].

Però si sempre ens ha parlat des de terra! Va dir una dona del poble entre tant de

soroll. [I mai no li havia calgut alçar la veu ni utilitzar un micròfon, tal era el respecte

del poble per al seu governant.

Per aquesta part seguirem les següents instruccions: per a crearsensació de soroll posem aquest vídeo:

https://www.youtube.com/watch?v=3ytmR-0MmPU. Per tant, es treballarà

l’estimulació auditiva perquè la música és molt important per tal desenvolupar la

part auditiva i sensorial de l’alumnat.

Tothom observà com el rei, en aquesta ocasió, s’havia posat dues capes i la gran

corona dels avantpassats, cosa estranya perquè els tresors reials estaven solien

estar exposats al museu i sols se’ls posava quan venia algun monarca veí a

visitar-lo. [Cosa inusual perquè els tresors reials del país solien estar exposats al

museu i sols en sortien quan el rei se’ls posava per rebre algun monarca veí].

El rei pujà a l’escala i va dir : [El rei muntà majestuosament per l’escala i, rodejat dels

seus acompanyants de sempre, parlà així:].

Per a aquesta part posarem un so de campana per a captar l’atenció de

l’alumnat: https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08. Per tant, es

treballarà l’estimulació auditiva perquè la música és molt important per tal

desenvolupar la part auditiva i sensorial de l’alumnat.

Benvolguts súbdits! El vostre rei no necessita res, perquè com sabeu, té de tot, però si

voleu complaure’l haureu d’oferir -li, per família un sac de blat, un altre d’ordi i el millor

animal que tingueu. També, els xiquets em mostraran el millor invent que hagen fet.

[La meua guàrdia s’encarregarà que aquesta ordre es complesca tal i com jo desitge.

A partir d’ara, els meus servidors no podran parlar amb vosaltres].

https://www.youtube.com/watch?v=3ytmR-0MmPUhttps://www.youtube.com/watch?v=3ytmR-0MmPUhttps://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08https://www.youtube.com/watch?v=3ytmR-0MmPU


15/25


P à g i n a 15 | 25

La gent del poble, en silenci i sorpresa se’n va anar a casa estranya per les

paraules del rei, ja que mai els havia cridat com súbdits perquè fins eixe dia tots

eren ciutadans. No obstant, degut a l’estima que li tenien van fer tots allò que els

havia demanat. [La gent del poble, en silenci i sorpresa, anà eixint de la plaça per

tornar cadascú al seu lloc. Al cap de tothom, ressonaven les estranyes paraules del

seu rei. Com que tots havien estudiat, coneixien bé el significat de les paraules

emprades, però els eren noves, perquè el monarca mai no les havia utilitzades per

adreçar-se al seu poble. Així, - fins aquest moment tots havien estat

ciutadans- i també , , i , ja que

aquesta sempre havia estat tan sols un grup d’acompanyants.

És per això que la gent del poble començà a preocupar-se. No obstant, i degut a

l’estima que tenien pel seu monarca no hi hagué ningú que no fes allò que els haviademanat. Els acompanyants del rei no van tenir problemes amb cap ciutadà].

Però, al cap de dues setmanes el rei tornà a convocar tot el poble [aquesta

vegada]




rei està prop. També, es reproduirà el so d’una campana per a captar l’atenció

de l’alumnat: https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08.

També, cal dir que en aquesta part es treballa l’estimulació auditiva

perquè la música és important per tal desenvolupar la part auditiva i sensorial

de l’alumnat.


voleu complaure’l haureu d’oferir -li, per família dos sacs de blat, dos d’ordi i d os

animals dels millors que tingueu. També, els xiquets em mostraran els dos millors

invents que hagen fet. [Això augmentarà la meua riquesa...La meua guàrdia

s’encarregarà que aquesta ordre es complesca tal i com jo desitge.] Aquell que vulga

[Aquell subordinat que vulga] parlar amb mi haurà de fer vint cartes i demanar trenta

permisos.

https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08


16/25


P à g i n a 16 | 25

[Aquesta vegada, a més de la nova corona, havent aparegut dues paraules noves al

discurs del rei: i . Les condicions per parlar amb ell

molestaren tots els ciutadans que, fins aleshores, havien pogut acostar-se-li sense

problemes].

L’endemà, tots els veïns van fer cua [formaven una llarga cua] en l’oficina de correus,

però al cap d’una setmana ningú havia pogut parlar en el monarca. [I tanmateix,

tothom li havia donat el que els havia demanat. Preocupat tot el poble per una possible

malaltia del rei, acordaren que quan els tornàs a convocar li preguntarien el motiu de

tan estranyes demandes. El més vell del poble quedà encarregat de parlar-li].

Al cap de tres setmanes el rei tornà a reunir-los a l plaça i, mostrant ara tres corones

acabà així el seu discurs:




rei està prop. També, es reproduirà el so d’una campana per a captar l’atenció

de l’alumnat: https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08.

També, cal dir que en aquesta part es treballa l’estimulació auditiva perquè la

música és important per tal desenvolupar la part auditiva i sensorial del’alumnat.


voleu complaure’l haureu d’oferir -li, per família tres sacs de blat, tres d’ordi i tres

animals dels millors que tingueu. També, els xiquets em mostraran els tres millors

invents que hagen fet. [La meua guàrdia s’encarregarà que aquesta ordre es

complesca tal i com jo desitge].

De sobte, un veí va parlar-li al rei: benvolgut rei! Els nostres béns són cada

vegada més escassos i la tristesa i la preocupació s’està apoderant de nosaltres

i dels nostres fills. Si hem de donar-lh en benefici del regne ho farem, però...

[Quan el rei acabà de parlar, l’home encarregat de preguntar -li, se li dirigí amb tot el

respecte: -Estimat rei: com a lleials i fidels ciutadans que som i hem estat sempre al

nostre rei, i per tal d’agrair -vos sempre el vostre govern, ens agradaria que ens

comunicasseu a tots els reunits el significat d’aquestes novetats. No podem parlar amb

vós. Els nostres béns són cada vegada més escassos i la tristesa i la preocupació

https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08


17/25


P à g i n a 17 | 25

s’està apoderant de nosaltres i dels nostres fills. Si hi ha problemes, si hem de donar-

ho en benefici del regne, ho farem. No dubtem de la vostra saviesa, però...]

El rei no el deixà acabar i cridà la seua guàrdia: GUARDIAAAA!! GUARDIAAA!!

Preneu aquest xarlatà! (va dir molt disgustat). No fa més que destorbar. Qui ets tu

per a parlar així al rei? Castigueu-lo vint vegades i per últim que es llance a terra a

besar-me els peus.

La gent estava molt trist i la filla del rei, amiga de tothom que res comprenia del

que passava va dir-li: [Això era molt més del que el poble podia imaginar, mai no

havia passat una cosa tan greu. Se sentiren unes quantes veus d’indignació i la filla

del rei, amiga de tothom, que res comprenia del que passava al seu pare, digué així:].

Benvolgut pare, com a filla vostra que sóc us demane clemència per aquest home i per

a tots no salt res perq uè com vos tè diu no necess ita res i no sabem per què

demana tant. [A tots nosaltres, que no sabem què teniu ni per què voleu els béns de

tots si, com diguéreu, no us falta res].

I el rei li respongué: com bé has dit, ets filla meua i sols per això no et castigue com

aquest xic [vilà]. Però ni ell ni tu heu de demanar-me explicacions. Jo soc el rei i mane

de vosaltres. I perquè pagues el teu atreviment, et pose com a pena que ací, davant

de tots, em faces riure.

La jove trista es posà a plorar en silenci i tot el poble es va posar molt trist. [La

jove, que va veure amb claredat la bogeria del seu pare, i començà a témer pel seu

poble, es posà a plorar en silenci. Tot el poble respectà aquell plor i una ombra fosca

cobrí el cap de dones, homes i xiquets].

Per a aquesta part seguirem les següents instruccions: s’ha de posar

música trista per a transmetre que el poble està molt trist.

https://www.youtube.com/watch?v=m2zsu0fUW4A. També, cal dir que enaquesta part es treballa l’estimulació auditiva perquè la música és important per

tal desenvolupar la part auditiva i sensorial de l’alumnat.

De sobte, el rei no va parar de riure: HA, HA ,HA, HA, HA! Filla meua m’has fet

riure, i tots vosaltres també. [Així estaven quan el rei amollà una gran rialla: Ha, ha,

ha! Sóc el rei! Filla meua, m’has fet riure, i vosaltres, vilans, també!. I continuà]

https://www.youtube.com/watch?v=m2zsu0fUW4Ahttps://www.youtube.com/watch?v=m2zsu0fUW4A


18/25


P à g i n a 18 | 25

I al cap de dos minuts el rei va dir:



do. D’aquesta manera, l’alumnat sabrà que quan toque ixes notes és perquè elrei està prop.

Seguidament, posarem un so de campana per a captar l’atenció de




Benvolguts súbdits! El vostre rei no necessita res, perquè com sabeu, té de tot,

però si voleu complaure’l haureu d’oferir -li, per família tot allò de valor que

tingueu a les vostres cases, vull fer-me l’anell més meravellós del món... hi ha

algú entre vosaltres que me’l puga fer? [Ara us demane tot allò de valor que tingueu

a les vostres cases, vull fer-me l’anell més meravellós del món... Ignorants! Hi ha algú

entre vosaltres que me’l puga fer?].

Ningú parlava però de sobte un jove joier digué: Senyor rei, si tot el poble dóna les

seues riqueses i les dels seus avantpassats, jo em compromet a fer un anell que

enlluernarà tots els reis de la terra!

Molt bé xicot- digué el rei-. Ets atrevit. [Jo havia parlat només de les riqueses

personals, però tu has fet més gran la meua exigència. Heu sentit? Heu de donar-li

també les joies dels vostres pares i avis! I a tu et dic, xicot] Et jugues el cap si no fas

l’anell com ho has promès!

Tot el poble li va donar tot l’or que tenien i el xicot es va posar a treballar. [El

poble quedà irritat i mirava de fit a fit el jove joier, el qual, ara que el rei no el podia

sentir, els explicà: doneu-m’ho tot. No us desenganyaré. El rei s’ha tornat boig i sols unque semble boig se li pot acostar; escolteu, el meu pla és el següent... Els contà que

pensava fer i després els va dir i després els va dir encara: -Ara feu el que el rei us ha

ordenat, i no parleu per a res del nostre pla, perquè si res n’arriba a saber el rei, ens

farà tallar el cap a tots]

El joier, que era fill del poble i conegut de tothom, obtingué la confiança d’homes i

dones i començà a posar en marxa el seu pla.

https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08


19/25


P à g i n a 19 | 25

Per dur a terme aquesta part es posarà el so d’un martell per a què els

xiquets/es ho relacionen amb la creació de l’anell:

https://www.youtube.com/watch?v=f2m2JYZHQB8. Per tant, ací és treballarà

l’estimulació auditiva.

El joier va treballar nit i dia sense descans, i al cap d’una setmana, i just per a la

quarta convocatòria del rei, tenia acabada la joia més perfecta.

Quan el rei, que aquesta volta es presentà amb quatre corones, tingué tot el poble

davant seu, va dir:




rei està prop.

Seguidament, posarem un so de campana per a captar l’atenció de




A veure, xicot , què has estat capaç de fer! Si no m’agrada... Ai mare si no m’agrada...el teu cap rodarà per terra aquí mateix.

El jove, lentament i amb tranquil·litat, li oferí un cofre d’or.

Per aquesta part els xiquets/es tocaran una caixa de metall que els aniré

passant representant el cofre d’or. Per tant, es treballa l’estimulació tàctil a

través de tocar l’objecte per a motivar -los a seguir en la lectura i fer-los sentir a

cada xiquet/a com un/a més del conte.

Quan el rei el va obrir...

Per aquesta part posarem una música “màgica” que represente quan el

rei obri el cofre d’or. https://www.youtube.com/watch?v=BRJzE_dAXj8

D’aquesta manera, es treballarà l’estimulació auditiva per tal de sorprendre a

l’alumnat amb el cofre.

Meravellós! Va dir el rei , [quedà meravellat pel magnífic treball del xic].

https://www.youtube.com/watch?v=f2m2JYZHQB8https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08https://www.youtube.com/watch?v=BRJzE_dAXj8https://www.youtube.com/watch?v=BRJzE_dAXj8https://www.youtube.com/watch?v=BRJzE_dAXj8https://www.youtube.com/watch?v=BRJzE_dAXj8https://www.youtube.com/watch?v=4d6CQCPiW08https://www.youtube.com/watch?v=f2m2JYZHQB8


20/25


P à g i n a 20 | 25

I és que l’anell era un brillant tan gros com una nou , i estava magníficament ben tallat.

El rei es podia vore la cara infinitament repetida a través del diamant. [El rei el

mirà i va veure amb sorpresa que el seu rostre quedava reflectit en cada cara del

diamant, tantes vegades com se sent l’eco en una vall profunda].

Tot el poble esperava, inquiet, la resposta del rei, però aquest parlà així:

Meravellós! És més del que m’havies promès! Com a agraïment pel teu treball, pots

demanar-me el que vulgues.

Honorable rei, [heu valorat el meu treball i amb justícia voleu premiar-lo. Vull demanar

una cosa molt simple i no dubte que la vostra gràcia me la concedirà.] Vull per cada

vegada que us veieu el rostre a l’anell, un sac de blat, un altre d’ordi i el millor

animal que tingueu.

El rei, amb a mirada intel·ligent d’altres temps, respongué:

-Ets molt llest, xicot; realment sembla molt simple, però he tret el compte i sé que tot

allò que em demanes suposa el doble del que tot el poble m’ha anat donant fins ara,

però per què ho vols?

-Majestat, vull tornar-ho al vostre poble que ha fet possible aquest anell.

Per aquesta part, es posarà una música tranquil·la per a transmetre a

l’alumnat que ha tornat la pau al poble.

https://www.youtube.com/watch?v=TMqmRWpT1uw . Per tant, es treballarà

l’estimulació auditiva per tal de què els xiquets/es es relaxen.

-A més d’atrevit i intel·ligent ets molt generós i just – va dir el rei-. I ara, poble meu,

escolteu: sóc el rei més feliç del món perquè heu sigut molt fidels al vostre rei.

[Perquè el meu poble ha rebutjat la tirania i no s’ha deixat sotmetre per fidelitat al seu

rei]. Però soc ja vell i he d’anar pensant que algú haurà d’ocupar el meu lloc . Ací

mateix podrem fer la coronació de la persona que escolliu. L’escollireu vosaltres,

encara que tots sabem, a partir d’aquesta farsa qui és digne de governar amb justíc ia

aquest poble.

I així, entre aclamacions de goig, el joier quedà convertit en un jove rei, que tornà al

poble tot el que havien hagut de donar al savi rei que s’havia fet passar per boig.

https://www.youtube.com/watch?v=TMqmRWpT1uwhttps://www.youtube.com/watch?v=TMqmRWpT1uw


21/25


P à g i n a 21 | 25

[Ningú no en sap e secret, però al museu d’aquell país ocupa un lloc important una

pedra magníficament ben tallada i com una nou de gran, que, encara que no ho és,

sembla un perfecte brillant].

Açò és tan de veres com que el conte s’ha acabat.

6.2.2.4Finaldelasessió:

Al final de la sessió realitzem diverses preguntes a l’alumnat en relació el

conte, com per exemple:

Què t’ha paregut el conte?

El rei, al final és bo o roí? Per què?

7. Conclusions, aportacions i limitacions

Per a la presentació de les conclusions es van a comentar, en primer lloc

els resultats obtinguts, utilitzant com a fil conductor els objectius que es van

plantejar al principi de la recerca. Seguidament, hi ha una aportació per a

millorar aquesta investigació i una limitació. Finalment, es conclourà el treball

amb la hipòtesis per a veure si s’ha arribat a confirmar-se o no.

En primer lloc, considere que s’han aconseguit tots els objectius plantejats

per a dur a terme aquest treball fi de grau. Per una banda, un dels objectius

que es va plantejar en aquesta investigació és la realització d’un estudi sobre el

conte vivenciat i el seu ús a l’aula. Per fer açò possible, s’ha realitzat una

recerca a internet, on apareix l’estimulació basal com a propulsora del conte

vivenciat- teòricament, dissenyat per a persones en necessitats educatives

especials-. A més, s’ha aprofundit amb la importància de llegir, de llegir contes ide realitzar contes vivenciats. Per altra banda, l’objectiu principal que es va

plantejar en aquesta investigació va ser l’adaptació d’un conte per fer d’aquest,

un conte vivenciat, ja que aquest és el recurs que ofereix treball per tal de

posar-ho en pràctica en un aula ordinària. Concretament, el conte que s’ha

treballat és El Savi rei boig ,escrit per Empar de Lanuza (1983) tercera edició,

editorial Els Grumets.


22/25


P à g i n a 22 | 25

Finalment, l’últim objectiu que es va plantejar en aquesta investigació, i no

per això, el menys important és el de f omentar l’animació lectora. Tal com diu la

federació de gremis d’editors d’Espanya (2012), en la societat actual, els

xiquets/es entre 10-13 anys són els que més lligen. No obstant, aquest conte

vivenciat s’ha dissenyat per a aquelles persones que no lligen, motivar-les i

impulsar-les a llegir.

En segon lloc, com a aportació, m’agradaria dir que en general- tant en

aules ordinàries, com en aules amb necessitats educatives especials- es deuria

de donar-li més importància a llegir- més enllà de la lectura autònoma- a través

de la creació i l’ús de noves tècniques, una d’elles el conte vivenciat.

En tercer lloc, com a limitacions he de dir que m’haguera agradat posar en

pràctica aquesta proposta, ja que considere que es l’única forma de saber si és

interessant o no el conte per als xiquets/es.

Per últim, he de dir que he gaudit molt realitzant aquest Treball Fi de Grau, ja

que considere que he complert tots i cadascun dels objectius proposats a l’inici

del treball. A més, he realitzat una proposta de conte vivenciat per a posar-ho

en pràctica una vegada siga mestra d’un aula.


23/25


P à g i n a 23 | 25

8. Bibliografia i web grafia

8.1 Bibliografia de consulta

España, F. d. 2012. Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra deLibros de 2012 . Disponible en :http://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/130207NPR-FGEE-BarometroHabitosdeLectura2012.pdf

Iglesia, J., 2008. Los cuentos motores como herramienta pedagógica

para la educación infantil y primaria. Revista de comunicación y nuevas

tecnologías, Juny, 10, p. 15. Disponible en:http://www.icono14.net/ojs/index.php/icono14/article/viewFile/362/238

Rius, N. I., s.f. Investigació i bones pràctiques al voltant del Treball de Fi

de Grau. Disponible en:

http://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/42672/llibre%20TFG%20com

plet.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Universitaria, F., s.f. Indicaciones para el trabajo final de grado. s.l.:s.n.

8.2 Bibliografia de referència

Bettelheim, B. 1995. Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Barcelona:

Ed. Crítica. Bryant, S. 1987. El arte de contar cuentos. Barcelona: Hogar del libro.

Fröhlich, A., 2001. El concepto de Estimulación Basal en educación.

Disponible en: http://www.estimulacionbasal.net/pdf/castellc.pdf

http://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/130207NPR-FGEE-BarometroHabitosdeLectura2012.pdfhttp://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/130207NPR-FGEE-BarometroHabitosdeLectura2012.pdfhttp://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/130207NPR-FGEE-BarometroHabitosdeLectura2012.pdfhttp://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/130207NPR-FGEE-BarometroHabitosdeLectura2012.pdfhttp://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/130207NPR-FGEE-BarometroHabitosdeLectura2012.pdf


24/25


P à g i n a 24 | 25

Guiainfantil.com. 2013. Los beneficios de la música para los niños.

Obtenido de Iniciación musical infantil de niños y bebés en la música.

Disponible en:

http://www.guiainfantil.com/servicios/musica/beneficios.htm

Lanuza, E. d. 1983. El savi rei boig i altres contes. Barcelona, Espanya:La Galera, S.A.

Lluch, G., 1998. Literatura catalana per a infants i joves. Universitat

Autònoma de Barcelona: s.n.

Real Academia Española, 1997. Diccionario de la Lengua Española.

Madrid: Espasa-Calpe. Vigèsima primera edició.

Real Academia Española, 2014. Diccionario de la Lengua Española.

Disponible en: http://lema.rae.es/drae/?val=cuento+vivenciado

Rowshan, A. 2001. Cómo contar cuentos. Barcelona: RBA Libros.

Serrabona, J., 2008. Los cuentos vivenciados: imaginación y

movimiento. Disponible en :

http://www.redalyc.org/pdf/274/27414780005.pdf

http://www.guiainfantil.com/servicios/musica/beneficios.htmhttp://www.guiainfantil.com/servicios/musica/beneficios.htm


25/25


P à g i n a 25 | 25

9. Annexos

Documents

Adaptació a Conte Vivenciat d’El Savi Rei Boig, d’Empar de Lanuza, Per a Un Aula Ordinària d’ Educació Primària