Alguer 146

PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ - ANY XXVI - N. 146 - GENER - FEBRER 2013 - PREU 2,50€

ww

w.o

bra

cult

ura

l.ca

t

E S T U D I

POLÍTICA LINGÜÍSTICA I RENOVAMENT

PEDAGÒGIC A CATALUNYA I A SARDENYA

de Giuliana Portas

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ2

I N F O R M A C I O N S I N O T Í C I E SALGUERÉS A L’ESCOLA

ARA SE POT

Les famílies pogueran triar si ferensenyar l’alguerés a l’escola alspropis fills. És la novetat del prò-xim any escolàstic gràcies a unacord entre la Regió i la DireccióEscolàstica Regional.L’assessor Sergio Milia haviasol•licitat lo director escolàsticEnrico Tocco, en qualitat de res-ponsable ministerial de les escolesen Sardenya, a sensibilitzar els di-rigents de les autonomies escolàs-tiques a propòsit de l’inserimentde la oportunitat de l’ensenyamentde la llengua sarda i/ o algueresaen los mòduls de preinscripció perl’any escolàstic 2013/ 2014.La Direcció Escolàstica, que finsde l’any passat havia criat les con-dicions per favorir aquesta inno-vació prevista de la llei n. 482 del1999 i mai actuada, ha enviat unalletra-circular als dirigents esco-làstics amb la qual demana l’a-plicació de les normes estatals enmatèria.

“RAFAEL SARI” 30a EDICIÓ

Lo premi de poesia i prosa intitu-lat al mestre Rafael Sari és arri-bat a la 30a edició, un resultat am-biciós que umpli de satisfacció losdirigents de l’Obra Cultural del’Alguer i la família Sari/ Paoli-ni/ Trova. Avui lo premi “RafaelSari” és u dels més “vells” concur-sos de poesia i prosa de la Sarde-nya, després del premi “Città diOzieri”. En ocasió de aquest important re-sultat l’Obra Cultural de l’Alguer(a nom de Joan Irranca ideatordel concurs i de Pino Tilloca, pre-sident de l’Obra Cultural de l’Al-guer) rellança, sobretot la secció A,aquella reservada a les escoles del’Alguer, on són estats instituïtstres premis distingits: u reservatals alumnes de les escoles elemen-tals; u als alumnes de les escoles

mitjanes i u als alumnes dels ins-tituts superiors de 100 euro cadaú.L’Obra Cultural fa allò que pot fer,així com totes les altres associa-cions, però, considerat que los jovesfreqüenten les escoles, solament lesescoles poden, respectant les lleisde tutela, dar un fonamental con-tribut a la protecció de la especifi-citat lingüística local.

VIATGE EN L’HISTÓRIA DE L’ALGUER

L’Institut de Instrucció Superiorde Plaça Sulis ha activat un cursde formació sobre l’història de l’Al-guer obert a tot el personal de lesescoles alguereses a endiriç clàssici professional. Lo projecte és fi-nanciat de la província de Sàsser(L.R. n. 26/ 97 per la tutela de lallengua i de la cultura de la Sar-denya).Divendres 18 de gener, a l’audito-rium de l’Ipia, s’hes tengut lo pri-mer apuntament per un camí his-tòric al contrari, que porta los par-ticipants a la recerca de les prò-pies raguines, a través de unviatge en la història de l’Alguer.

RONDALLES EN ALGUERÉS

L’Obra Cultural de l’Alguer adhe-reix a l’edició 2012-2013 de Li-brOltre, projecte de promoció a lalectura en ambient escolàstic i ter-ritorial organitzat de una reda deescoles i associacions, patrocinatde la ciutat de Sàsser i obert a lacol·laboració amb els Comuns dela Província. LibrOltre se proposade delinear circuits de lectura queactivin les potencialitats creativesdels minyons i dels joves: lo tematriat per l’edició de enguany és“TrasFormAzioni”. L’Obra Cultu-ral ha participat posant a dispo-sició dels alumnes de les classes1D de l’Institut Comprensiu 2“Maria Immacolata”, 1A de l’Ins-titut Comprensiu 1 “Sacro Cuore”,1B de l’Institut Comprensiu 3 (viaGrazia Deledda), tres “rondalles”en alguerés, triades entre aquellesque dott. Sanna llegiva a la ràdioals anys noranta, ara copiades i

adaptades pels minyons.Les rondalles són narracions cur-tes, populars que combinen ele-ments de fantasia, llegendaris ireals amb una finalitat educativai moral on los protagonistes a lafi, “se trasformen” sempre en cria-tures millors. Los encontres sefaran en classe i a la sala de la Bi-blioteca Catalana de l’Obra Cul-tural: los minyons llegiran les ron-dalles en alguerés i les il·lustra-ran amb l’ajut de les pròpies mes-tres, de Annalisa Masala, expertade metodologia didàctica creativatràmit laboratoris inspirats aBruno Munari a cura de co-labo-ratorio i amb el suport lingüísticde l’Obra Cultural i de l’Escola dealguerés Pasqual Scanu.

En última pàgina particular desegell de notaris de l’Arxiu Diocesàde l’Alguer.

La publicació dels articles no signi-fica que direcció i redacció concordinamb les opinions dels autors.

Periòdic de cultura i informacióAutorització del Tribunal de Sàsser n. 219 del 2/7/1988

Any XXVI - n. 146Gener-Febrer 2013

ISSN 2282-8338

Director: Vito LOYRedacció i Administració: Carrer La Màrmora 62

Tel. 079.975.112 - 07041 L’ALGUER

Edicions del Sol: Gràfiques Peana - L’AlguerCap de redacció: Antoni NUGHES

Comitat de redacció:Joan IBBA, Salvatore IZZA, Vito LOI, Joan OLIVA,

Mariantonietta PEANA, Carlo SECHI, Josep SOTGIU, Nicolò SPIRITU, Josep TILLOCA,

Antoni TORRE.

A aqueix número ha col·laborat:

Luigina CANO, Miquel FORT, Giuliana PORTAS.

Abonament per 6 números:

€ 15,00; amb expedició € 25,00;sostenidor € 40,00

3ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

Al passat desembre de l’any esco-làstic 2012-2013, l’Institut Com-prensiu 2, en particular l’Escolamitjana de la Pedrera, ha orga-nitzat una tardada dedicada aPasqual Scanu. La manifestacióse col·locava en l’àmbit de les ini-ciatives previstes del “Piano Of-ferta Formativa” de l’Escola rela-tivament a la valorització de lacultura i de la llengua algueresa.Objectiu de aqueix projecte edu-catiu és l’aprendiment de partdels alumnes de la pròpia identi-tat cultural, que se realitza tambéamb la coneixença de personatgescom Pasqual Scanu, que han de-dicat la pròpia vida a l’ Alguer.L’ encontre, organitzat amb lacol·laboració de l’ Assessorat a laCultura del Municipi de l’Alguer,de l ‘Obra Cultural de l’Alguer ide l’Escola de Alguerés “PasqualScanu”, és estat un homatge a unhome considerat “ambaixador dela cultura de l’Alguer pel món”.

Han participat a la tardada loprofessor Carles Demartis, diri-gent escolàstic i poeta, AngeloGnani, titular de agència de viat-ges, lo mestre Lucio Marinaro,Pasqualino Mellai, apassionat dela cultura algueresa, lo doctorNicolino Spiritu, president de l’Escola de Alguerés “ PasqualScanu”, Pino Tilloca, Presidentde l’Obra Cultural i PaoloScanu, fill més petit de Pasqual. Han seleccionat, triat i lligit leslectures i les poesies AnnamariaCeccotti, Claudia Soggiu i CarlesDemartis. Ha interpretat les can-çons el soprano Marta Soggiu,acompanyada del mestre depiano Cristian Cherchi. Hancurat l’organització los professorsSimonetta Rosella, Luigina Canoi Mariano Melis. Ha presentat latardada Luigina Cano.Lo títol de la manifestació ésestat “Tenia l’Alguer al cor i laportava pel món”, paraules amb

les quals Joan Sabaté, amic ca-talà i ciutadà honorari de l’Al-guer, era sòlit presentar PasqualScanu. Mos pareix que aquestadefinició sintetizi amb gran efi-càcia la personalitat i l’ànim dePasqual Scanu. Parlar de la vida de PasqualScanu ha volgut diure parlartambé de la vida de l’ Alguer del1908, any de la sua nàixita finsal 1979, any de la sua mort.L’ Alguer, als primers anys del1900, era bella així com és avui.Se podiva contemplar colgadadamunt a la marina, encaracompacta entre les antigues mu-ralles, prompta a se obrir versuna nova vida.La jornada començava de bonmaití: les dones se n’aixecaven entemps per pastar, los hòmens pertreballar. Aquellos que viviven ala jornada anaven a les “quatrecantonades”o al Portal, esperantque calqui mestre de paleta los

L’ESCOLA RECORDA PASQUAL SCANU

“TENIA L’ALGUER AL CORI LA PORTAVA PEL MÓN”

Tarragona: inauguració de la Glorieta de l’Alguer


prenguessi a treballar.De estiu, la vida de casa se feva ala porta del dabaix, xatxarant idant una ullada a les creaturesque jugaven al carrer, al joc delpeu cossu o de la baldúfola, de hi-vern a costat del brajer, escoltantantigues rondelles.Després lo treball, los hòmens seretrobaven als “Circoli” o localson se reuniven grups o categories:al Cafè de Plaça Cívica anavenlos operaris, a Porto Salve losmariners i los artesans, los bar-bers, los mestres de llenya i lossabaters a “les quatre cantona-des”. Los campanyols se entopa-ven a una placeta a costat de l’iglésia de Sant Miquel.Lo diumenge era lo dia dedicat ala família i almanco per unavolta a la setmana se menjava bé,i no solament poma de terra obleda bollida. I los campanyolos,que a migdia havien menjat ma-carrons, de propòsit eixiven amb

la camisa bruta de banya, per ferveure als altres la providència decasa d’ellos.En pocs tenien l’automòbil, lagent se moieva a peu, amb carrosde bous o carreto de molendos, so-lament los senyors empraven lacarrossa tirada de cavalls.L’ Alguer era administrada de unPodestà, de un Vice-Podestà i deConsellers. Hi era la Caserma delos Carabiners que se trobava alCarrer Simon, o Carrer de les ar-joles. On actualment se troba laBanca de Sardenya hi haviaestal·les hospitaven los cavalls.Hi eren los Carabiners a peu i losCarabiners a cavall, comanats deun Capità, mentre le “guàrdies”municipals eren comanades de unmareixal. Hi era l’Escola elemen-tar i l’Ospizio en fondo del Carrerde S. Erasmo o “Carrer de lesmonges”. I precisament al Carrerde les monges, lo 30 de gener del1908 naixeva Pasqual Scanu.

Pasqual Scanufill de família

Era, com escriu Antoni Nughes,“fill de família obrera”, lo pareJosep era home de campanya i lamare, Núncia, era filla de mari-ner. Ja de petit demostrava unaintel·ligència excepcional. Ma lafamília era de condicions hú-mils, los temps difícils i estudiarera privilegi de qui teniva mo-neda. Pasqual Scanu, però, decaràcter fort i determinat, resei-xiva a se mantendre als estudisdonant liccions privades o, comse dieva popularment, fent repe-ticions de llatí, de grec i també dematemàtica.Acabats els estudis liceals, ésanat a continuar els estudis uni-versitaris a Roma a la Facultatde “Lletres i filosofia”, aconsegu-int la làurea al 1935 amb la tesi“La poesia popolare di Alghero”.La sua tesi veniva fins apreciadade l’Osservatore Romano queamb admiració l’ha definida unaobra que “suscita un vivissimo in-teresse per l’originalità dell’argo-mento trattato e soprattuttoperchè offre agli studiosi di filo-logia romanza una chiave nuovaper stabilire la provenienza dellapoesia epico-lirico-popolare”.

Pasqual Scanupare de família

Lo fill Paolo té un record tendredel pare. Era un home sever quedonava fidúcia als fills, però pre-teneva respecte per la fidúciaacordada. Ensenyava los valorsmorals i intel·lectuals i tenivauna gran fe en Déu i creieva a lavida immortal.

Paolo De lr i oSANT RAMONSANT RAMONMestre de llenya

Mobles entallats en estil sard - Mobles rústics

C. Mazzini, 107 - Tel. (079) 95.30.20 - 07041 L’ A L G U E R


Jo só ’l probe jardinerque he plantat tantes roses,les aixec amb la suordel treball de cada dialos ador i les defensde perills i tribulies.Ningú té de cert al mόncinc roses com les mies.

(Versos trets de “Lo meu roser”)

Pasqual Scanuhome de lletres

L’obra de Pasqual és talmentgran que no se pot descriure tota.Per l’encontre havem pres en con-sideració lo contribut que amb lasua activitat ha donat damunt dela llengua, la cultura i les tradi-cions de l’Alguer, fruit de unavida dedicada a l’amor per lanostra ciutat.Amb la paciència i la competèn-cia de l’ estudiós de literatura i defilologia, Pasqual és reeixit a re-cuperar i classificar una granquantitat de material. Alguerés nosols per nàixita ma sobretot pervocació, ha contribuït a fer conèi-xer la nostra llengua en cada lloci quan encara no se dava a l’al-guerés lo valor que li reconeixemavui. Ha fet recerques escoltant laveu de tots, dels vells, de les perso-nes cultes i de la gent húmil.Durant la tardada lo professorCarles Demartis ha presentat enmanera clara i puntual l’ obramés significativa de PasqualScanu, “Alghero e la Catalogna”.Lo llibre, del 1961, descriu lahistòria de la literatura popularalgueresa, de l’origen fins alsanys ‘60. Lo volum, amb més dequatre-cents pàgines, ha tengutuna gran fortuna, tant que l’obraés estada estampada una segonaedició, revista i enriquida tambési Scanu, amb modèstia, la defi-niva “solo un atto di omaggio adAlghero, la mia città natale, edun modesto contributo al risve-glio culturale dell’Isola”.Lo professor Demartis ha definit“Alghero e la Catalogna” una“pedra mil·liar” en la història dela literatura algueresa.

Pasqual Scanulo Retrobament i Tarragona

Amb lo mestre Lucio Marinaro,havem recordat lo Retrobament,“viatge sentimental a l’Alguer”.

Amb emoció Lucio ha sabut co-municar a la vasta platea l’im-portància per tots los algueresosdel “retrobament” del 1960 entrel’Alguer i la Catalunya. Al mes-tre pareixeva de entendre encarala veu del professor Scanu queadvertiva la populació que, a lesnou, fóra desembarcada la “Vir-ginia de Churruca” amb un grupde 150 catalans. Al 1972 a Tarragona venciva laborsa de estudi “Manuel de Mo-toliu”, presentant un’ antologiade obres alguereses damunt dejocs de criatures i cants de bres-sol i fent la comparació a obrespopulars catalanes.Tarragona és estada la ciutat ca-talana que Pasqual teniva al cori encara avui, com ha testimoniat

Angelo Gnani, lo record del pro-fessor allà és assai viu i ha re-contat que quan anava a Tarra-gona per treball, la gent lo fer-mava per demanar notícies dePasqual Scanu.

Portem la flamade l’amor perpetudel poble de l’Alguerper Tarragona;és un cant que purifica l’espai,un crit que es difon per totarreu;és una veu que superamonts i plans,dolç missatge d’amor i germanor.”

(Missatge de l’Alguer a Tarragona)

Pasqual Scanu a l’Alguer amb l’abat de Montserrat Cassià Just


Pasqual Scanuhome de escola

L’ escola, altra gran passió de lavida de Pasqual. Per ell, fill defamília popular, és estada unaconquista a un temps quan l’ins-trucció era privilegi de pocs.Excel·lent estudent, després pro-fessor i finalment també prèside,és estat u dels promotors i funda-dors del Liceu a l’Alguer, on exis-tiva solament lo Gimnasi.Al 1970 és estat publicat lo llibrepels estudents de la escola mitjana“Sardegna nostra”. Qui vos escriurecorda de haver estudiat deaqueix llibre. La Regió Sardenyali ha conferit el premi “Una vitaper la Scuola” per haver dedicatla pròpia vida a l’escola i a la des-coberta dels valors més elevats dela cultura popular. Lo fill Paolorecorda que al 1975 l’han tambéinsignit del “Diploma di primaclasse” i de una medalla de or.

Han dit d’ell

En tants han parlat i escrit sobrePasqual Scanu. Claudia Soggiuha recordat en particular les tes-timoniances de Antoni Nughes ide Joan Sabaté.“Pasqual Scanu era l’últim dels

hòmens que, després de la segonaguerra mundial, havien provocatla segona renaixença algueresa,que havia obert el camí i portatels algueresos a ésser més cons-cients de la pròpia identitat, esti-mulant-los a descobrir sempremés en profunditat la pròpia cul-tura, a defensar la llengua i estu-diar l’història”. (Antoni Nughes).“Pasqual era un gran conversa-

dor, impetuós, incansable, ambgran facilitat per a escriure. Erauna persona efusivament cordial,a vegades arrauxat en la conver-ses, infatigable en la seva trajec-tòria d’apropament entre l’Algueri Catalunya. Tenia l’Alguer al cori la portava pel mon”.(Joan Sabaté).

Lo “Rotary Club” de l’Alguer, lo20 juny 1980, ha reconeixut pú-blicament lo sou valor assenyant-li a la memòria el premi “RosaVermella”.

L’Escola de alguerés

L’ Escola és estada fundada lo 28de octubre del 1982 de AntoniNughes, Joan Peana, JosepSanna, Nicolino Spiritu, AntoniSoggiu, Vito Selva, Fidel Carbonii Pasqual Mellai. Lo doctor Nicolino Spiritu, presi-dent de l’ Escola, ha fet un balançpositiu de trenta anys de activi-

tat: freqüentada de un miliar dealumnes, amb 3500 hores de llic-cions, és diventada un punt de re-feriment de qui vol imparar lagramàtica i conèixer la història iles tradicions de l’ Alguer.Creiem que tots podem fer nostral’afirmació que intitolar l’ Escolaa un home de gran cultura i en-amorat de l’ Alguer com és estatPasqual Scanu “serveix a man-tendre present i viva la sua obraen la quotidianitat de l’Alguer ien les dinàmiques culturals de lanostra ciutat”. (Antoni Nughes)

Lo testament espiritualde Pasqual Scanu

Só arribat al pedrís de la vellesasense llàgrimes:la font, per tanta plor inarididano gita més una gotera plena.Al cor tenc les últimes tres gotes,de sang ramades,per a pagar el deute de la mort.Les portaré al Pare Nostre al cel:una per aliviarles ànimes dels pares,la segona per la pau universal,la tercera per a purificar l’ànima mia.

La veu suau i gentil del sopranoMarta Soggiu, que ha interpretatla poesia Tres goteres, musicadade Ciro Fadda, ha saludat lo pú-blic intervengut a una tardadaque el professor Pino Tilloca, pre-sident de“l’Obra Cultural de l’Al-guer”,ha definit de “autèntica al-gueresitat”.

Lluïgina Cano

P. Scanu amb l’amic Joan Sabaté

ESCOLA DE ALGUERÉS“Pasqual Scanu”

1982-2013

una institució perajudar els algueresosa defendre i recuperar

la pròpia llenguai la pròpia identitat

Carrer Mallorca, [email protected]

Fa temps que L’Alguer ha trobatun bon amic. Ja ne teniva tants,perquè sempre L’Alguer ha ten-gut bons amics que han ajudatla nostra comunitat a creixir i aportar endavant la lluita pervaloritzar el nostre patrimonilingüístic i cultural, les nostrestradicions, però Ramon Felipós’és revelat un amic especial,com pocs que en manera desinte-ressada siguin a ajudar l’Alguer.Observador de la realitat algue-resa, amb objectivitat s’és posata disposició de tots aquellos queestimen la pròpia llengua i lapròpia cultura, no per interès,prestigi personal o vanaglòriaindividual, sinó per garantir ales generacions futures el tresordel nostre patrimoni cultural i lallengua dels pares. Ramon és ungenerós, un entusiasta, un posi-tiu, un home que s’és enamoratde L’Alguer i de tants algueresosque amb ell han trobat nous estí-muls, noves oportunitats decol·laboració i nous àmbits derecerca, i per això l’han acollitamb amistat i simpatia.Ramon s’és posat a treballar perfer conèixer un poc més l’Alguera Catalunya, que encara avui ésmassa llunya, distraida i, enfinal, a part poques excepcions,poc interessada a considerar elrol i el paper que a l’Alguer lipertoca per la sua peculiaríssi-ma història, per la sua actualsituació geogràfica i sociopolíti-

ca, i també, pel rol que aquestapetita minoria pot jugar i pelprestigi que pot donar a la comu-nitat internacional de llenguacatalana. Anys fa, convidat en qualitat desíndic de l’Alguer a Prada, pre-sentant la situació del territori ide la ciutat de l’Alguer amb unintervent a la universitat catala-na d’estiu, havia llançat el mis-satge, que pocs anys primerhavia criat amb els amics valen-cians Jesus Huguet i EdelmirGaldon, que treballaven per pro-moure la ciutat de l’Alguer depart dels valencians:“L’Alguer pels catalans, com laMecca pels musulmans”, missat-

ge reprès després de algunsperiòdics en una mia entrevista.La mia convicció era i resta queaixí com els musulmans alman-co una volta en la pròpia vidatenen de visitar la Ciutat Santade la Mecca, complint el deuteamb la pròpia fe i fent allò queellos diuen “fer l’Hajji ”, ”, aixíels catalans tenen de “ferl’Alguer” viatge de descobrimenti coneixement de la retrobadacomunitat de llengua germanaen terra de Sardenya.Un contribut concret per facili-

tar aquesta missió lo donaràRyanair, posant a disposiciódels “pelegrins catalans” el voldirecte Girona - L’Alguer”.Naturalment els interessos de laCompanya irlandesa vénen i sónde altra natura, però elscol·legaments han funcionatbastant, també si ara registrenuna disminució de tràfic, no obs-tant la majoria del catalans nohagi complit “el deute deL’Alguer”. Lo pelegrinatge a la CiutatSanta de La Mecca és pelsmusulmans un concret sistemade integració social, aixì com potresultar el viatge dels catalans al’Alguer oltres a una valida oca-sió per descobrir alló quel’Alguer és realment.La idea era i resta aquella deposar de moda L’ Alguer entretots els catalans del món, preci-sant un sol aspecte, que el con-

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ 7

RAMON FELIPÓ BON AMIC DE L’ALGUER

Ramon Felipó, Mattia Osini i Josep Tilloca

Deputació de Barcelona


tacte sigui acompanyat del res-pecte per la nostra peculiaritat ila nostra manera de ésser i perla nostra diversitat. Això és allò que ha fet del primermoment Ramon Felipó. En aquestos anys ha donat ressòa les iniciatives alguereses en lapremsa i en tots els altres mit-jans de comunicació, ha investi-gat en els arxius algueresos des-cobrint lligams i relacions ambles tradicions de les terres cata-lanes, ha afavorit contactes entreinstitucions i associacions, hapublicat numerosos articles en lapremsa catalana sobre l’Alguer iles tradicions alguereses.

Una de les ultimes iniciatives,ben onerosa sobretot de un puntde vista físics, és estada l’arriba-da el passat dia 22 de setembreal port de Portotorres amb lanau Grimaldi, provinent deBarcelona, carregat de 6 maletesgegants, plenes de llibres per labiblioteca catalana de l’Alguer.L’impresa titànica és reeixidagràcies a l’entusiasme i a ladeterminació de Ramon, a lacol·laboració de un mariner fili-pí de la companya Grimaldi i lamia disponibilitat a acollirRamon al peu de la nau ambuna furgoneta per carregar elsou voluminós “bagaglio” de cen-

tenars de llibres, amb la compli-citat de Eugenio Cossu, agent dela Grimaldi, que mos ha permèsde superar les limitacions de lesautoritats marítimes. A labiblioteca catalana s’és feta festai el president Tilloca ha regra-ciat l’amic Felipó pel preciós dofet a l’Obra Cultural i als algue-resos. Sem segurs que l’activitat deRamon en favor de L’Alguer nopararà i l’esperança és que altresamics amb el sou entusiasme, elsou altruisme i la sua objectivitattreballin per ajudar L’Alguer.

Carlo Sechi

L’ALGUER, Carrer C. Alberto, 119 - Tel. +39 079.980.496 - E-mail: [email protected]

L L I B R E R I A

• GRAN ASSORTIMENTD’EDITORIA REGIONAL

• EXPEDICIONS A L’EXTERIOR

Barcelona, Conselleria de Cultura


La llengua algueresa té menesterde ésser primer de tot parlada,però també llegida i al mateixtemps escrita.És també per aqueix motiu quel’any passat és partit un projectede recerca amb el suport de l’Ins-titut de Estudis Catalans de Bar-celona per la realització de un es-tudi i per la organització de unamanifestació de promoció i de es-cambi entre minories lingüísti-ques per conèixer les activitats deplanificació i de normativitzacióen Catalunya i en Sardenya. Gràcies al finançament de laRegió Autònoma de la Sardenya(Llei regional 26/ 97, art. 25 “Pro-moció i valorització de la culturai de la llengua de Sardenya”) ésestada realitzada la publicació bi-lingüe “Política Lingüística i re-novament pedagògic a Catalunya

i a Sardenya – Politica linguisticae rinnovamento pedagogico in Ca-talogna e in Sardegna”.

Per reflectir sobre la situació deSardenya i aquella de Catalunyaés important comprendre lesraons per les quals Catalunya ésuna nació a dins de l’Estat espa-nyol, perquè té una relació així es-treta amb la Sardenya i analitzarles normes de planificació lingü-ística internacional i europea aItàlia i el renovament pedagògic il’estudi dels models aplicats a Ca-talunya.Punt central de la recerca és estataquell de analitzar el procés denormalització i el sentiment na-cionalista català que ha portat elscatalans a la programació i a larealització de un projecte lingüís-tic així important.

Són diverses les qüestions que setenen de resolvir: per les respostesi les solucions un rol seguramentimportant el tenen l’administra-ció, el sistema educatiu i els mit-jans de comunicació.És important reflectir del punt devista jurídic-institucional peròtambé sobre dats històrics, antro-pològics, i lingüístics i és neces-sari valoritzar les propostes ela-borades donant possibilitats deobertura i de coneixença. És també prioritària l’anàlisi delsdiversos moments que han carac-teritzat el renovament pedagògici l’estudi dels models aplicats aCatalunya i en particular la llen-gua a l’escola, il·lustrant la reali-tat catalana així com és, particu-lar i interessant, i fent una anà-lisi del punt de vista històric, le-gislatiu i educatiu.

E S T U D I

UNA RECERCA FINANÇADA DE LA REGIÓ SARDENYA EN COL·LABORACIÓ AMB L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

POLÍTICA LINGÜÍSTICA I RENOVAMENTPEDAGÒGIC A CATALUNYA I A SARDENYA

de Giuliana Portas

Així com és interessant estudiarles diferències entre Catalunya iSardenya cercant de comprendreel sentiment nacionalista i la per-cepció que la populació de Cata-lunya té de les raguines o arrelsculturals i lingüístics, respecte aItàlia.

L’aprofundiment amb més detallspossibles és fet per explicar elsproblemes de les llengües minori-tàries a Itàlia i a Sardenya, en re-lació amb la situació catalana. Lo confront s’és fundat sobre la le-gislació catalana i aquella ita-liana també per introduir lesperspectives de protecció i de va-lorització de les llengües de mino-ria que se troben a Sardenya. Lo model català pot donar l’im-pressió de ésser massa diferent icomplicat per s’acostar a la situa-ció italiana, perquè se veuen mésdiferències que similituds.

La introducció històrica “Catalu-nya i Sardenya: consideracionshistòriques” il·lustra (sense lespreteses de ésser un aprofundi-ment històric complet), els motiusi perquè la cultura sarda és es-tada en contacte amb la culturacatalana i perquè el català ha tin-gut una influencia així importanten Sardenya. Lo contacte entre el sard i el ca-talà durarà almenys quatre sè-culs, del XIV s., fins al XVIII s.:no és estada una relació lingüís-tica clara i continua. Per tot el1300 los catalans han temptat deconquistar la Sardenya totalmentfins a la batalla de Sanluri al1409. Les dues llengües, així comles dues cultures, se creu que se si-guin relacionades i entrades enoposició.1

Lo català era amprat pels actes

dels Parlaments, pels privilegisreals, pels bandos, pels actes deconcessió feudal i pels actes ad-ministratius2. Los documents sónla demostració que la llengua ca-talana era utilitzada en tota laísola, així com la llengua sarda.De fet, després de cent cinquantaanys, la llengua catalana i caste-llana són descomparides en Sar-denya amb l’única excepció de lallengua algueresa que és reeixidaa conservar-se a l’Alguer i a res-tar forta fins ara (també si llen-gua amenaçada i de minoria).Però se té sempre de considerarque les llengües citades són deanalitzar a dins de la situacióhistòrica del temps i no l’actual. Qual és estada la relació entre elsard i el català? Segurament se pot parlar de bi-lingüisme, però qui relacions lin-güístiques teniven?Lo català teniva més capacitat(jurídica, administrativa, reli-giosa, comercial) i el sard era am-prat prevalentment i teniva ca-racterístiques de àmbit familiar.U dels moments més importantper la recuperació i per la promo-ció de l’ús del català és estat se-gurament la Renaixença (movi-ment literari de la renaixença ca-talana). Als primers anys del1900 Pompeu Fabra ha unificatla grafia catalana (“normativit-zació”) perquè se poguessin repre-sentar també les diverses variantssota una ortografia única.La Renaixença catalana és estadaen grau de recuperar el poder po-lític perdut amb l’abolició de laGeneralitat als temps de Felipe V,a través de una política forta. Locatalanisme polític (entre el XIX iXX sècul) s’és acostat a la renai-xença cultural, artística i literà-ria, eixint del període de crisi i dedecadència. Aquest moviment s’ésmanifestat al 1906 com reacció ala repressió militar i per la posiciómassa central del govern espa-nyol. De fet el Franquisme ha temptatde integrar també Catalunya al’Estat espanyol en un procés de“espanyolització” forçada que haportat a la formació de una resis-tència catalana contra el règim,caracteritzada de una part forta-ment nacionalista.

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ10E S T U D I

La necessitat de recuperar la llen-gua local s’és manifestada espe-cialment en el final del règim deFranco, durant el qual era estatprogramat l’ús exclusiu del caste-llà i no del català, prohibit en totslos àmbits del públic i privat,amb el perill de descomparir.Per aqueix motiu, la Generalitatde Catalunya ha adoptat una po-lítica lingüística de suport i depromoció de la llengua indígena,tant en l’àmbit públic com enl’àmbit privat de la societat. Des-prés de la mort del generalFranco (1975) i la proclamació deJoan Carles I, Rei d’Espanya(1977), són estats legalitzats lospartits polítics i són estadesanunciades les primeres eleccionslegislatives espanyoles.3

Tornant a la situació en Sarde-nya, lo 1700 ha signat el passatgede l’ísola de la dominació espa-nyola a aquella piemontesa i lallengua italiana com llengua ofi-cial. Lo canvi real comença ambla Unificació de l’Itàlia, desprésdel 1861. Lo respecte per la llen-gua sarda, fins i tot, continuatambé al 1800 amb la difusió dela llengua italiana. Tenim però diverses excepcions:la gent que viu a l’ísola de SantPere, també coneguda com Carlo-forte, a prop de la costa sud-oestde Sardenya que parla el dialectelígur, i també el sassarès igal·lurès. L’altra excepció és laciutat de l’Alguer, on se parla ca-talà a partir del 1354, després dela batalla naval de Port Comte,batalla perduda dels genovesos,que governaven la ciutat4: de fetavui la minoria lingüística repre-senta una ísola lingüística, nonomés a Sardenya, sinó tambéentre les parlades nacionals. Les relacions amb Catalunya re-prenen en manera més forta al s.XIX, quan hòmens interessats alproblema de la cultura i al feno-men lingüístic descobriran ambsorpresa que a l’Alguer, en Sarde-nya, hi ha una “ísola lingüísticacatalana”.

Al 1906, al Primer Congrés Inter-nacional de la Llengua Catalana,Antoni Ciuffo mostra la situaciódel català de l’Alguer i la sua de-

gradació a causa del contacteamb els altres dialectes sards iper l’escola en italià, ja comen-çada al sècul precedent.Una altra part de la recerca deltítol “Llengua, estructura, canvisocial” proposa un aprofundimentdels diversos significats de “mi-noria lingüística” o “llengua mi-noritària”, “llengües en situacióde minoria”, el concepte de iden-titat lingüística, les diferènciesentre normativització i normalit-zació lingüística i de planificaciólingüística.Les formes de independència deCatalunya, Gal·les i Escòcia, sónassai importants pel discurs deindependència que és íntimamentlligat a aquell lingüístic, mentreen Itàlia, les característiques lin-güístiques no són en primer pla,quan no ignorades del tot.

Normes

Per una reflexió més completa ésfonamental analitzar les normesde la planificació lingüística in-ternacional i europea: són diver-sos los instruments internacio-

nals de drets humans: Tractat dela UE de 1992 als artt. 126 i 128;Carta Europea de les LlengüesRegionals o Minoritàries del1992; Carta Europea dels DretsFonamentals de la UE del 2000;Resolució del Consell sobre la di-versitat lingüística del 14 de fe-brer del 2002; la Carta de les Na-cions Unides, la Declaració Uni-versal dels Drets Humans, laConvenció Internacional sobre elsDrets de la Infància. Lo tema de l’escola és de impor-tància primària per l’UNESCO iés essencial que l’ús de la llenguamaterna sigui encoratjada. LaConvenció per la Salvaguarda delPatrimoni Cultural Immaterial(Paris-2003) del 20 de abril del2006, se refereix explícitament ala llengua com patrimoni, “vehí-cul“ cultural immaterial.U dels documents més importantsde la UE per a la protecció de lallengua sarda i catalana és laCarta Europea de les LlengüesRegionals o Minoritàries, apro-vada a Estrasburg al 1992.La Carta és un document diferentde totes les convencions interna-

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

E S T U D I11

cionals per dues raons: la primerasón los principis ideològics enun-ciats del document, i la segonasón les modalitats de aplicació. Setracta de raons mortificades perles contradiccions que impedeixenl’acció per una política lingüísticaeficaç i eficient. Itàlia i França(únics dos Estats d’Europa Occi-dental) no han acollit aquest im-portant document europeu i en-cara s’espera l’actuació també enSardenya.La “ratificació” de la Carta Euro-pea de les Llengües Regionals oMinoritàries a Itàlia ha provocatun interès nou per aqueix argu-ment.L’aplicació de la Carta és impor-

tant per la Regió Autònoma deSardenya perquè, del momentque el Parlament la ratificarà,l’Estat serà obligat a garantir elnivell mínim de protecció de lesllengües regionals o minoritàries iassegurar obligatòriament diver-ses mesures de promoció i de pro-tecció a dins de l’escola, de l’ad-ministració pública, dels mitjansde comunicació, de la televisióRAI, de l’economia, dels afers so-cials i de les universitats.L’Estat espanyol ha ratificat laCarta l’agost del 2001, gràcies ala pressió dels partits nacionals:lo català és la llengua més par-lada (7 milions de persones).Per actuar una planificació i una


política lingüística és importantprotegir i donar novament “vida”a una llengua i crear situacionson aquesta pugui ésser emprada iutilitzada.

Normativa catalanaCatalunya és u dels territoris queformen la comunitat lingüísticacatalana que actualment se dis-tribueix en quatre països euro-peus: Estat espanyol (Catalunya, Va-lència, Illes Balears, part de lescomunitats autònomes d’Aragó iMúrcia);Estat francès (Catalunya delNord, Departament de PirineusOrientals);Estat italià (l’Alguer, ciutat enprovíncia de Sàsser, a Sardenya);Andorra (estat independent quese troba al cor dels Pirineus, on locatalà és l’única llengua oficial).Tenint en compte la situació ca-talana, és clar que la divisió ad-ministrativa de la comunitat lin-güística en quatre estats diferents(l’Estat espanyol se divideix encinc comunitats autònomes dife-rents) implica que l’estatut jurí-dic de la llengua sigui diferentamb diferències sociolingüísti-ques. I el cas de l’Espanya és lo més pe-culiar: en totes les escoles s’ense-nya el castellà, però en les escolesde Catalunya, s’ensenya també elcatalà, així com en aquelles deGalícia també s’imparteix lo ga-licià i al Països Basc, el basc.

L’Estatut de Autonomia és estataprovat definitivament (desem-bre 1979) i regula el problemalingüístic a l’artícul 3. Lo parà-graf primer del tercer artícul del’Estatut diu que el català és la

E-mail: [email protected]

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ

E S T U D I13

llengua “pròpia“ de Catalunya:amb aquesta paraula se vol emfa-titzar el fet que el català és la llen-gua nativa de aquesta regió, a di-ferència de l’espanyol, assimilatde la populació més tard, tambési és sempre de recordar que l’art.3 exprimeix la doble font de legi-timitat.En el tercer paràgraf, al contrari,és garantit l’ús normal i oficial deles dues llengües. La Generalitatté el deure de protegir l’ús de lesdues llengües en tots los àmbits dela societat.L’Estatut de Autonomia de Cata-lunya al p. 4 del mateix artícul,garanteix l’ensenyament de l’ara-nés, com patrimoni lingüístic icultural que mereix de ésser pro-tegit i millorat. Així Catalunyapromou la diversitat lingüística,el reconeixement i la protecció del’existència de una minoria lin-güística a la Vall d’Aran.La Llei 7/ 1983 (art. 1.1.) ha re-forçat l’art. 3 de l’Estatut de Au-tonomia de Catalunya, per la nor-malització de l’ús del català entots los àmbits i l’ús normal delcatalà i de l’espanyol. Aquesta ésuna clara condició per un modeleducatiu únic per ofrir a tots losciutadans de Catalunya, l’oportu-nitat de aprendre les llengües ofi-cials. La Llei 1/ 1998, del 7 degener, que reguarda la políticalingüística, diu que el català en-cara té de ésser emprat, utilitzarnormalment com a llengua vehi-cular i d’aprendiment a l’instruc-ció no universitària.L’Estatut de Autonomia de Cata-lunya és estat reformat al 2006(Llei orgànica n. 6 del 19 de julioldel 2006) després de un polèmicdebat parlamentari sobre la polí-tica lingüística. Lo model de en-senyament del 1983 fins al 2012,és estat aprovat i elogiat de diver-sos països i de la Unió Europeacom exemple de integració per totslos estudents. És important fer conèixer a lapart política italiana i sobretot aaquella sarda, aquestes impor-tants normes específiques que sónla base per la definició del multi-lingüisme, sobretot en Sardenyaon se parla la llengua sarda entota l’ísola. La mateixa oficialitatté de esser reservada al català de

l’Alguer, al sasserès, al gal·lurès ial tabarquí.

Normativa italianaDe la Constitució de la Repúblicafins avui, són 3 los moments im-portants pel procés de aplicació delprincipi constitucional de la protec-ció de les minories lingüístiques. Lo primer és la protecció de lesminories “super-protegides”, ambuna relació especial a la minoriaalemanya de sud de Tirol i fran-cesa de la Vall d’Aosta. Lo segon comença amb la Repú-blica italiana després del referèn-dum del 2 de juny del 1946 ambl’art. 6 de la Constitució que posales bases per la protecció de totesles minories lingüístiques al ter-ritori nacional.Actualment la protecció de les mi-nories lingüístiques se caracte-

ritza més com una acció desti-nada a protegir tot el patrimonihistòric i cultural de la nació ambla representació de la llengua mi-noritària com part de la culturageneral i com bé cultural immate-rial. Los idiomes minoritaris que a Ità-lia tenen un reconeixement oficialamb la Llei n. 482/ 99 “Normesper la protecció de les minorieslingüístiques històriques” sóndotze: albanès, català, croat, fran-cès, francoprovençal, friulà, grec,ladí, occità, sard, eslovè i ale-many. La participació del legisla-dor nacional, amb una llei-qua-dre, és estada fonamental per co-mençar a superar els diferents ni-vells de protecció entre les mino-ries super-protegides i les altres.A l’evolució de la regulació esta-tal correspon una activitat regio-

nal dinàmica i interessant: loConsell Regional Sard ha afron-tat aqueix problema ja al 1994-1999 amb la llei n. 26 del 15 deoctubre del 1997 “Promoció i va-lorització de la llengua i de la cul-tura de Sardenya“, La llei, per facilitat “llei sobre elbilingüisme”, té com objectiuprincipal la “sarditat” en generali no la llengua. La llei n.482 (llei estatal), és uninstrument important que ja dediversos anys té menester de unarevisió per permetre l’educació bi-lingüe als territoris delimitats ide una revisió o modífica tenenmenester també la Constitució perl’Estat italià i l’Estatut per laRegió Sardenya, perquè sigui pos-sible l’aprovació de una llei regio-nal amb efectes específics sobre

l’autonomia a dins del món del’escola.

Són diverses les premisses perquèen família se torni a parlar l’al-guerés i el sard, i diverses sóntambé les raons principals: a Ca-talunya el problema de les llen-gües és estat afrontat i acollit detemps i de totes les institucions:parlament regional, escola i uni-versitat.La llengua no és lo “fet diferen-cial” a Sardenya, no com en Ca-talunya: hi és lo desig de norma-litzar la llengua?És possible, per exemple, el prin-cipi, obvi a Catalunya, de ésseracollits a dins dels oficis públicstambé en llengua materna? O quela gent que viu a Sardenya tinguiel deure de emparar i de conèixer

la llengua algueresa i sarda?Torn a diure que naturalmentSardenya no és Catalunya ni Ga-lícia o Gal·les. La primera grandiferència se refereix al nivellconstitucional. Entre els principisfonamentals de la Constitució ita-liana el tercer artícul diu explíci-tament que la República «prote-geix amb normes adequades lesminories lingüístiques».A Itàlia la protecció de les llen-gües minoritàries i la promociódel sou ús troba obstàculs de cadamanera també de una part delsacadèmics i dels polítics italiansque encara creuen de associar lesllengües locals, regionals o mino-ritàries al passat.Encara se té de treballar perquèsigui normal escriure i llegir unllibre en alguerés, fer i trobar aInternet una pàgina web de infor-mació en sard, produir una re-vista científica en friulà o escriureun acte administratiu en ladí. Lespolítiques lingüístiques catalanesofreixen i mos porten a fer diver-ses reflexions: se considera impor-tant la coneixença, l’intercanvi deexperiències i la comparació deles respectives lleis de política lin-güística.

Catalunya mostra com l’ensenya-ment a les escoles no sigui sufi-cient perquè la llengua pugui ten-dre la sua normalitat. La Gene-ralitat coordina directament l’es-cola catalana amb el programade “immersió lingüística” (ja ex-perimentat de una altra gran au-tonomia, el Quebec) amb la llen-gua catalana ensenyada en totesles escoles. L’alguerés és una llengua de mi-noria i ara té un avantatge: se sapque deixar l’alguerés per l’italiàmos ha portat en aquí. Ara és lo moment de treballar: sise aguarda i se espera encara,l’alguerés serà una llengua par-lada solament de calqui personavella de la ciutat.La situació és difícil i és massafàcil restar a dins de casa i criti-car les coses que han fet els altres:crec que se té de treballar perquèpugui ésser un moment de con-front i de condivisió dels diversosaspectes i per decidir cosa fer icom anar envant.



És important l’anàlisi de les di-verses etapes fetes en aquestosanys a Catalunya, així com lacreació de servicis nous i el pro-jecte de un pla general de norma-lització lingüística on venen espe-cificades les funcions de totes lesinstitucions públiques i privades.L’aplicació del PIL (Pla de Im-mersió Lingüística) que és un pro-grama de renovació pedagògica,ha introduït mètodes nous, estra-tègies noves de ensenyament i haproduït materials curricularsnous amb l’ús del català com llen-gua de instrucció i ha demostratla validitat amb trenta anys d’ex-periència a dins de l’escola cata-lana en manera democràtica.L’escola se té de assumir el pro-blema de l’ensenyament de lallengua materna com la primeracondició per l’accés a la cultura deles sues comunitats: l’ensenya-ment del català de l’Alguer i de lallengua sarda a les escoles és udels principis fonamentals per lasupervivència i la valorització dela llengua mateixa.L’aprendiment i l’ensenyament dela llengua tenen de ésser inclososen un projecte multilingüe: ambuna experimentació inicial i ambprojectes de ensenyament a les es-coles interessades, així com s’estàcercant de fer en Sardenya. La llengua sarda i la catalana del’Alguer són ensenyades en horariescolar (encara poques hores ambprojectes finançats de la RegióSardenya), amb l’ajut i el suportprofessional de experts per l’ense-nyament de la llengua. Aprendreamb el mètode CLIL significaaprendre “continguts”, i matèriescom la geografia, la història, laciència o l’art en llengua foras-tera, amb el menor ús possible dela llengua materna. L’ensenya-ment de la llengua materna jun-tament amb la llengua oficial na-cional estimula el progrés cogni-tiu i la capacitat de estudi. Fora important portar l’alguerési el sard a les escoles en maneraefectiva, formar els professors i elsmestres que puguin continuar autilitzar les habilitats lingüísti-ques en manera contínua i siste-màtica. Se va més enllà de l’ense-nyament clàssic de la llengua ales escoles.

L’execució del projecte per la in-troducció de la llengua sarda enles escoles i a dins de les universi-tats és difícil del punt de vista po-lític i social. La realització deaqueix projecte porta, en aqueixmoment a un període indefinit.

La solució existeix, i és tambéassai fàcil (diem així): si tots losgenitors fossin en grau de parlaren alguerés o en sard utilitzant lallengua materna amb els fills,juntament amb l’italià. No se potdelegar tot a les escoles, perquè defet una llengua escolàstica no potésser la llengua materna, la llen-gua dels afectes i del calor decasa.Les llengües minoritàries encarasobreviuen en diverses famílies,però no hi ha més l’esperança depoder-les salvar, o manca el sen-timent decisiu perquè tenguinvida i perquè puguin anar envanten manera natural, com qualse-vol altre idioma, per tendre la

funció comunicativa que merei-xen.Avui ningú utilitza més l’alguerésper parlar amb els minyons, sinócalqui genitors sensibles als va-lors culturals de la sua ciutat. Lacomunicació és limitada a la fa-mília, ja que el minyó no té com-panyons a fora d’en casa que par-lin alguerés com ell. L’aprendi-ment i l’ensenyament de la llen-gua tenen de estar a dins de uncamí educatiu multilingüe.Ultra a la família, que és essen-cial en la transmissió, se tenen deinteressar les associacions espor-tives, grups del temps lliure, as-sociacions socials, grups scout,grups religiosos perquè els educa-dors utilitzin la llengua minori-tària en les activitats del grup.Per la supervivència de l’alguerésés necessari el suport de l’Estat,de la Regió i de la Província. Peròla institució que és la primera de-legada a la promoció de la llen-gua és lo Municipi. Té de fer la

E S T U D I


programació i ocupar-se de la po-lítica lingüística i de les relacionsamb Catalunya i amb la Sarde-nya mateixa i el Municipi de l’Al-guer té de ésser un model pel pro-cés de evolució institucional i pú-blic de l’alguerés. Seria important la discussió pertreballar en manera més eficaç adins de la realitat sociolingüísticade l’Alguer. Una de les condicionsés l’aprovació unànime de tots losque participen directament a laprotecció i promoció de la llengua.És eficaç el treball de les associa-cions i també de les persones ambiniciatives en grups o personals,però qui té de portar envant unaplanificació lingüística seria sónaltres i encara això no és estat feti és un problema. Són diverses lesinstitucions que han treballat perarribar a aqueix nivell: és una

altra cosa que mos diferencia (Ca-talunya-Sardenya) i de la qualperò podem aprendre calqui cosa.L’adhesió a aquest projecte és unaempresa ampla, complexa i deli-cada i té de ésser forta per supe-rar les divisions locals, les posi-cions, personals o de grups, enmanera que se puguin prendremesures sense afavorir ningú.Aquesta és una de les condicionsessencials perquè l’alguerés puguiaspirar a una condició ni subor-dinada ni marginal.La reforma demana generositat iun fort sentiment nacionalista.És també fonamental l’escanvi deexperiències i de informacionsentre operadors científics i opera-dors socio-culturals, per progra-mar i activar processos de apren-diment i ofrir a les institucions es-colàstiques un nou instrument de

reflexió per una planificació fu-tura i normalització lingüística, itambé per la preparació de mèto-des didàctics dedicats a la llen-gua catalana de l’Alguer.Ja de temps se tenen los instru-ments necessaris per recuperar,conservar i valoritzar el patri-moni lingüístic i cultural de l’Al-guer: ara toca a les institucions ia la gent. És necessari un canvide mentalitat i se té de trobar lavoluntat de recuperar la coopera-ció i la unitat, sense intimida-cions i arrogàncies.

Giuliana Portas

NOTES1. M. VIRDIS, http: / / presaghe.word-press.com/ 2009/ 10/ 02/ il-catalano-e-il-sardo-in-rapporto/ , Il Catalano e ilSardo in rapporto, Las Plassas, 24 giu-gno 2007 (consulta el 30 de abril del2012).2. Se converteix en la llengua dels no-taris, a costat del sard i del llatí. Lo ca-talà és encara utilitzat en l’adminis-tració de l’iglésia, en la redacció dels“quinque librorum”, i també dels cen-tre més a dins del territori (Macomer,Sorgono, Sorradile, Mandas, Mura-vera), pels actes del Sínode, en el pro-cés de beatificació, pels Actes del Capí-tol dels oficis diocesans.3. Lo 29 de setembre del mateix any,amb un decret reial és estada reconsti-tuïda la Generalitat de Catalunya.4. Per analitzar més específicamentl’argument, se poden llegir diverses pu-blicacions de L. D’ARIENZO, Gli studipaleografici e diplomatistici sulla Sar-degna, in «Archivio Storico Sardo», 33,1982; ID., La Cancelleria di Pietro IVd’Aragona nell’assedio di Alghero nel1354, estratto da «Archivio StoricoSardo», vol. XXXII, Cagliari, 1981; ID.,La pace di Alghero stipulata tra l’Ara-gona e l’Arborea nel 1354, estratto dalvolume “Medioevo età moderna”S.T.E.F., Fossataro, 1972.

E S T U D I


A l’octubre del 2012 torna al san-tuari de Vallverd, que quatremesos primer havia deixat per unlaboratori de restauració, la pre-ciosa llàntia de plata que, de sè-culs, penjada a l’extremitat ante-rior de la cúpula del presbiteri,era el testimoni més visible i, deuna certa manera oficial, de la fei de la profunda devoció dels al-gueresos a Nostra Senyora deVallverd. La restauració de la llàntia tancade fet un cicle de treballs, delqual volem recordar les etapesprincipals i que, per més de deuanys, a partir del 1998, han res-tituït dignitat funcional i litúr-gica al santuari i recuperat bonapart del sou riquíssim i precióspatrimoni artístic.

Havíem començat renovant lesinstal·lacions elèctriques, abso-lutament inadequades a les ex-igències de un santuari i a mésperilloses, perquè realitzadesamb fils volants: tota l’iglésia,compreses les capelles laterals,són estades il·luminades ambllumera indirecta i amb una to-nalitat que afavorissi el recolli-ment de qui veniva al santuari apregar i amb finalitats preva-lentment religioses, i, contempo-ràniament, donessi també la pos-sibilitat de conèixer i admirar elsou preciós patrimoni artístic.Particular atenció és estada de-dicada al nínxol que al centre del’altar custodeix el simulacre deNostra Senyora i que, il·luminatamb 20 làmpades a incandescèn-cia de 20 watts cada u, se trans-formava perillosament en un forn(400 watts) que a poc a poc estavacoient excessivament i, per això,rendint encara més fràgil la terracuita amb la qual és fet el simu-lacre. La nova il·luminació delnínxol és realitzada amb 24 ele-ments a fibres òptiques.

La primera restauració ha inte-ressat el preciós frontal en seda,magistralment recamat, donat alsantuari, al 1857, del bisbe al-guerés Mons. Rafael Arduino1. El segon projecte l’ha programat

i realitzat la Superintendència deSàsser que ha restaurat els gransquadros de les capelles laterals:dos, Sant Andreu i Sant CarlesBorromeo, eren estats compratsdel capítol al 16322; altres tresque representen Nostra Senyoradel Carme, Sant Rafel, SantJoan Baptista, Sant Joan Ne-pomucé, fets realitzar, sempredel capítol, al pintor calleritàAntonio Caboni al 1844; i la co-ronació i glorificació de Maria,quadre set-centè, de autor finsara ignot.Al 2001 amb un contribut de laFondazione Banco di Sardegna,

que amb una aportació de 50 mi-lions de lires s’és fet càrrec de lameitat de les despeses, és estatrestaurat el magnífic altar demarbre del 1750, el primer pro-jectat per l’Alguer, amb l’enteraestructura en marbre massís.També el nínxol, que conserva ex-post a la veneració dels fidels elveneratíssim simulacre de NostraSenyora de Vallverd, és, no obs-tant les dimensions, un únic masde marbre excavat per realitzarla casa a la Mare de Déu. Sempre a càrrec de la Superin-tendència, al 2003, és estat pro-jectada i realitzada, amb els ma-

SE TANCA UN CICLE DE 15 ANYS DE TREBALLS PER RECUPERAR EL SANTUARI

RESTAURADA LA LLÀNTIA DE VALLVERD


teixos tècnics de la Superinten-dència, la restauració del precio-síssim i veneradíssim simulacrede Nostra Senyora de Vallverd,en situació sempre més precàriade quan al 1750, calguda en terramentre el capellà la donava abasar als fidels, era estada pri-mer assemblada amb pega i des-prés (1790) s’aguantava sobretotper obra de una làmina de plataque la faixava del pit als peus.Havem tengut així la possibilitati la inesperada fortuna de tornara conèixer la conformació externadel simulacre de la qual s’era to-talment perduda la memòria, ésa diure una mare de Déu segudaen tron que, amorosament prote-git amb el braç dret, té a la faldael petit Jesús. Del 2005, inserit en un projecteeuropeu per la promoció del tu-

risme religiós, el santuari ésestat interessat a treballs de con-solidació estructural que hanportat a la substitució, amb unnou paviment en ardèsia, del pa-viment realitzat en un marbreanònim que als anys ’50 del ‘900era estat col·locat en lloc de unaltre paviment sempre en ardè-sia, que al sècul XIX havia sub-stituït l’antic paviment en azule-jos. Són estades renovades totes lesfatxades i durant aquestos tre-balls havem fet una interessantdescoberta: la fatxada principal,que actualment presentava unúnic portal central, era, originà-riament, a tres arcades, partavançada i final del porxo ambdues grans columnes internesconstruït al 1752,3 i era estat des-prés tancat, no sabem perquè i

sense necessitats estructurals. Ladescoberta i sobretot la decisió detornar a l’antic, obrint les duesarcades laterals, ha restituït visi-bilitat i funcionalitat al porxo i ala llotja, i ha donat magnificèn-cia arquitectònica, monumental iartística al temple i a tot el com-plex.Pels (recuperar) ex vots és estatnecessari elaborar i posar enmarxa un projecte articulat. Elsex-vots, sobretot en la versió depintures que representen situa-cions per les quals els fidels de-manen l’ajut i la intercessió de N.Senyora de Vallverd i exprimei-xen la fe i la devota reconeixençadels fidels a les “gràcies” o “mira-cles”, són estats considerats desempre una característica i unapeculiaritat del nostre santuari.Durant el temps se n’hi ha acu-mulat un número talment granque una part, penjats, han ompliti tapat les parets de les capelles,mentre els altres restaven amun-tonats als laus dels altars. Unasituació que els ha transformatsquasi en causa de desordre i enelements que, de tant en tant, eraoportú i quasi necessari deslli-brar-se’n. Per això una discretaquantitat de quadros han deixatel santuari en manera més omanco clara o més o manco legí-tima: actualment una part setroba en cases privades de pa-rents o hereus de qui els haviadonats, o en cases de apassionatsi estimadors de aquesta art pobrai naif, o comprats de col·leccio-nistes o en venda en galeries deantiquaris. És evident que ara ésun patrimoni difícil de recuperar,però preciosissim en general perla història del santuari i sobretotper la història de la devoció aNostra Senyora de Vallverd. Perexemple solament als quadrostrobem documentació dels hàbitsde Nostra Senyora perquè, pro-bablement per una excessivaforma de economia, a qui oferivaun hàbit nou se li regalava el vell.Així els quadres dels miraclesresten pràcticament els únics do-cuments de la gran varietat delshàbits, durant els sèculs, siguiper la color sigui per la qualitatdel teixit. Igualment de gran in-terès els elements que se podentrobar relatius a la indumentàriapobra, és a diure de la gent nor-

El simulacre restaurat


mal, així com dels mobles de lescases populars.De totes maneres se n’hi ha con-servat un bon número, algunscentenars, que, evidentment, noera possible restituir tots a la “vi-sibilitat” i a la “devoció” dels fi-dels, també perquè tants eren enuna situació de extrema fragili-tat. Era necessari, per recuperar-los, inserir-lo en projectes dife-renciats.El primer pas és estat aclarir elvalor també religiós de aquestsex-vots, també perquè una bonapart del clero havia avançat ambinsistència la proposta de elimi-nar-los de les capelles del san-tuari i trobar per ellos una altracol·locació en altres ambients.Com rector del santuari he con-trastat amb extrema decisióaquesta solució: era i só sempremés convincit que, a part el valordocumental, artístic i històric,aquellos quadros, o “miracles” re-presenten i testimonien la fe delfidel que demana i i exprimeix re-coneixença per la gràcia i, sobre-tot, complexivament, el camí reli-giós de una entera comunitat i,doncs, un tresor del qual ningú lapot expropiar.Per això són estats seleccionats itriats i els mes íntegres (64), i sónestats novament col·locats, en si-tuació i en condicions natural-ment el més possible decoroses, enles capelles, dividint “els mira-cles” o “les gràcies” segons aque-llos àmbits que més caracteritzenla vida de la societat algueresa ion, conseqüentment, més se ma-nifestava la religiositat popularalgueresa: la marina, la campa-nya, la malaltia, les desgràcies,la guerra. Aquestos àmbits ogrups són acompanyats, en cadacapella, amb invocacions (en ita-lià i en alguerés) a Nostra Se-nyora. (Stella del mare-Refugidel mariner, Consolazione degliaflitti-Mare dels desemparats,Salute dei malati-Salut dels mal-ats, Sollievo dei sofferenti, Marede misericòrdia, De gràcies inter-cessora). Recentment la Superintendènciade Sàsser, particularment sensi-ble a la tutela de aquest patri-moni, n’ha inserit per dos anysun bon número (12 matèrics i 25quadres) en els sous programesde restauració i ara són visibles

en les sales expositives adjacentsal santuari.Tots els altres, després que la Su-perintendència els ha catalogats,resten conservats, amb l’espe-rança que, un dia o l’altre, siguipossible salvar, restaurar i ren-dir fruïble per tots aquest impor-tant patrimoni de la religiositatpopular.Finalment, el 26 de maig del2012, com havem documentat alpassat n. 143 de la nostra revista,és estada col·locada al cim delpilar del plaçal davant del san-tuari una estàtua de Nostra Se-nyora de Vallverd, obra de l’es-cultor Mario Nieddu i do del Ro-tary Club Alghero, en substitució

de aquella anònima col·locadaals anys ’60.És evident i comprensible que uncentre d’espiritualitat i de fe po-pular com és un santuari, i a mésfamós i de gran concurrènciacom aquell de Vallverd, durantsèculs hagi recollit una granquantitat de testimoniancestambé artístiques i que, tambéper això, l’exigència de recupera-ció i els programes de restauraciósiguin de fet inexhauribles.Però entre els projectes impor-tants i prioritaris, n’hi havia en-cara u, de gran significat religiósi de particular valor artístic, quereclamava atenció: la restauracióde la gran llàntia de plata pen-

La fatxada primer de la restauració

La fatxada com és ara

ANY XXVI - N. 146 - GENER-FEBRER 2013PERIÒDIC DE CULTURA I INFORMACIÓ20jada al centre de l’altar major.Era un projecte que objectiva-ment era difícil incluir entreaquells a finançament públic i ala fi se n’ha fet càrrec el mateixsantuari.Així, com havem recordat al prin-cipi de aquestes notes, la llàntiadeixa el santuari pel laboratoride restauració i hi torna desprésde quatre mesos.La llàntia, com havem ja eviden-ciat, era una peça de gran valorartístic i datable a la segona mei-tat del sis-cents i particularmentlligada a la història del san-tuari, perquè era estada donadadel canonge del capítol de la ca-tedral de Càller, l’alguerés AgustíMarty, secretari del bisbe AmbrósMachin, mercedari alguerés,quehavia governat la diòcesi del1621 al 1625, quan era estat ele-vat a arquebisbe de Càller, i queera estat un dels protagonistes dela història del nostre santuariquan, al 1624, am gran intuïció iclarividència, havia agregat elsantuari al capítol de la catedral,per assegurar-li una major dig-nitat del culte i estructures admi-nistratives adequades a la im-portància que el santuari anavaassumint.Són notícies, aquestes, que tro-bem en un inventari del 1747 ique així la descriu amb anota-cions insòlitament detallades:“una llàntea grand de plata ab losuo escut demunt y dos anellsgrands, una que se lliga la corday altra al debax ab tres cadenetasdos de trenta mallas de quatrefils, y una de venty nou, al mig deditas cadenas una nou de plata, yen mig de dita llàntea se troba lainscripssió del canonge Marty do-nador de dita llàntea, qual pesa,en pexo de romana, sezza lliuras,que fan 240 onzas de plata” 4. Doncs una llàntia de dimensionsnotables (altària 53 cm. i 130amb les cadenes, i 6,5 kg. de pes).de indiscutible valor artístic, ente-

rament cisellada i repussada a mà,

que dominava l’altar major, Un objecte preciós però al mateixtemps particularment fràgil, per-què la sua mateixa funcionalitati la necessitat de proveir-la quo-tidianament de l’oli, l’han contí-nuament exposada al risc que,baixant-la, poguessi caure a terrai que la calguda li procuressin

Tres dels ex-vots restaurats. Al centre una obra de Miquelino Dore.


danys generalment de una certagravetat que, comprensiblement,no era fàcil reparar i que, per for-tuna, col·locada com era en alt,no resultaven tant greus o tantevidents.De fet, després de tants anys i dedesprés numeroses calgudes, lallàntia era en una situació de pe-rillosa fragilitat i era una llàs-tima no restituir-li plena integri-tat estructural i funcional. Larestauració ha evidenciat que elsdanys eren més greus del què sepensava o se podia imaginar. Nosolament s’és tengut de recons-truir l’extremitat final, que era laque pativa els danys més imme-diats quan la llàntia caieva aterra i que s’era, a poc a poc, de-sintegrada. És estat necessaridonar nova estabilitat estructu-ral. En efecte els diversos tempta-tius de restauració fets en passateren estats maldestres amb inser-cions de fites de llenya i de làmi-nes metàl·liques i sobretot en lapart inferior s’era temptat de re-forçar les numeroses fracturesamb quantitats excessives depega negra, fent perdre així visi-bilitat a les decoracions i als dis-senys originaris.Tota l’obra de restauració és es-tada projectada i realitzada, sotala direcció de la Superintendèn-cia de Sàsser, de l’empresa “D &D laboratorio di conservazione erestauro” de Càller, que ja enpassat havia realitzat per la Su-perintendència i per l’Ofici Dio-cesà dels Béns Culturals, i ambapreciables resultats, altres in-tervents de restauració, sobretotals argents de la Catedral deSanta Maria de l’Alguer.

Antoni Nughes

NOTES1. ARXIU HISTÒRIC DIOCESÀ DEL’ALGUER, Fons Capítol, Santuario diNostra Signora di Valverde, Ammini-strazione, “Libro dell’administrazionedelle rendite della chiesa campestredella Vergine Santissima di Valverde; co-minciando dall’anno 1790. Amministra-zione di Valverde 1790. N. 4”, 1.4, sensenumeració, any 1857. 2. Per més notícies sobre el santuari iaquestes obres pictòriques cfr. BIBLIO-TECA COMUNALE DI SASSARI, Noti-zie antiche raccolte fedelmente dal cano-nico Antonio Michele Urgias di Alghero,1818, tomo II, IIa, pp. 50-51; A. SERRA,Due dipinti di Pantaleo C alvi nel San-tuario di Valverde ad Alghero, en “NuovaComunità”, (IX), n. 4, 1989, pp. 13-18; Pit-tori del ’600 nel santuario di Valverde, en

“L’ALGUER”, 1992, n. 22, pp. 14-16. Cfr.A. NUGHES, Valverde raccontata nei se-coli, Alghero 1994, pp.48-50; A. NU-GHES, Il Santuario di Valverde ad Al-ghero. Tradizione e Storia, Sestu 2003. 3. ARXIU HISTÒRIC DIOCESÀ DEL’ALGUER, Fons Capítol, Amministra-zione del patrimonio, Atti notarili, “Auc-tos”, “Tomo XVIII”, 8.1.2.18, f. 159.4. ARXIU HISTÒRIC DIOCESÀ DEL’ALGUER, Fons Capítol, Santuario diNostra Signora di Valverde, Inventari,2.3, Inventari dei beni, pegni, suppellet-tili della chiesa e della sacristia di Val-verde; inventari degli spogli di monsi-gnor Giuseppe Maria Incisa Beccaria emonsignor Pietro Bianco”. A la fi delvolum: Inventario de las roppas y pren-das de Valverde 1747.


BECAT JOAN- El premi Canigó a Antoni Nughes (n. 137/ 11, p. 9).CIUFFO ANTONI- La capelina (n. 145 / 12, p.24).DALERCI ANTONIO- Abril (n. 135/ 11, p. 24).DEMARTIS DAVIDE- L’Alguer: taller de luteria (n.137/ 11, p. 22).DERRIU ALESSANDRA- Superstició i sortilegis a l’Alguer del sècul XVIII (n.

134/ 11, p. 9).- Cerimònia de assignació (1466-1469) antiga rectoria de

l’Alguer (n. 136/ 11, p. 17).- Il Censal mort e l’investimento del denaro nei documenti

medievali dell’archivio del Capitolo di Alghero (n. 138/ 11,p. 9).

DES RACÓ JORDI- Sa fia des carboneret (n. 145/ 12 p. 13).DORE CARMEN- La nit de Sant Joan (n. 136/ 11, p. 24).- La nit de Sant Joan (n. 142/ 12, p. 24).FELIPÓ RAMON- Els turcs i cavallets cotoners a l’Alguer i Berga passant per

Solsona, Barcelona, Mallorca o…València (n. 143/ 12, p.9).

FERRANDU SALVATORE- L’últim seller (n. 141/ 12, p. 9)FORT MIQUEL- La Palmavera de Alex Garrido (n. 134/ 11, p. 3).- L’Alguer i el nou govern de Catalunya (n. 135/ 11, p. 19).- Carlo Sechi encontra a Barcelona Francesc Homs (n.

135/ 11, p. 19).- Focs de Sant Joan (n. 136/ 11, p. 4).- Congrés de cultura catalana (n. 136/ 11, p. 21).- L’Alguer a Prada 2011 (n. 137/ 11, p.8).- Commemoració de la proclamació del Cant de la Sibil·la

Patrimoni immaterial de la humanitat (n. 137/ 11, p. 17).- Festes 31 de agost (n. 138 / 11, p. 5).- Làurea honoris causa a Pasqual Maragall (n. 139/ 11, p.

18).- L’Alguer a Catalunya. L’Escola de alguerés “P. Scanu” i

l’Obra Cultural per programar les relacions culturals (n.140/ 12, p. 19).

- Un interessant conveni a les Balears. Construïm alternati-ves i respostes a les politiques conservadores (n. 142/ 12, p.5)

- Inaugurada l’exposició “Cadàver exquisit” (n. 142/ 12, p.8).

- XLIV Universitat Catalana d’Estiu (n. 143/ 12, p. 8)- Universitaris europeus a Sardenya visiten l’Alguer (n.

143/ 12, p. 16).- Festes 31 de agost (n. 144/ 12, pag. 3).- Obra Cultural de l’Alguer: Lo premi Sari en un llibre (n.

145/ 12, p.4).- Senyal del Judici i cant a tenore: dos patrimonis de la hu-

manitat (n. 145/ 12, p. 5).GALLO PASQUAL- Lo foraster (n. 137/ 11, p. 24).GAZALE VITTORIO- Primeres jornades de les àrees protegides: “La informació

ambiental en àrees protegides” (n. 137/ 11, p. 18)Els parcs de Sardenya i Còrsega (n. 142/ 12, p. 4).LOI JOSEP- És per a tu la serenada (n. 134/ 11, p. 24).- És millor la tarongeta (n. 138/ 11, p. 24).- És per a tu la serenada (n. 141/ 12, p. 24).

LOI VITO- Maneres de diure “...Qui no mori del llamp mori del tro…”

(n. 134/ 11, p. 23).- Maneres de diure “...Qui fa bon vi, no té menester de

rama…” (n. 135/ 11, p. 23).- Maneres de diure “...Qui va amb el topo (coix) a l’any ès

topo i mig..” (n. 136/ 11, p. 23).- Maneres de diure “...A qui roba dels altros, lo dimoni li

pren lo sou..” (n. 137/ 11, p. 23).- Maneres de diure “...Si en casa hi entra tanta bé, demana-

te de on ve..” (n. 138/ 11, p. 23).- Maneres de diure “..Tirar la pedra i amagar la ma..” (n.

139/ 11, p. 23).- Maneres de diure “…Ésser….fill bord..” (n. 140/ 12, p. 23).MALUQUER I FERRER JOAN- La presència algueresa a l’UCE (n. 137/ 11, p. 3).NUGHES ANTONI- El senyal del judici o Cant de la Sibil·la Patrimoni de la

humanitat (n. 134/ 11, p. 4).- Benet XVI consagra la Sagrada Família quatre capellans

han representat l’Alguer i la Diòcesi (n. 134/ 11, p. 6).- Nou Bisbe a l’Alguer (n. 135/ 11, p. 4).- Salvaguardia i avvaloramentu de tottus is variantis de sa

lingua sarda (n. 139/ 11, p. 9).- Dedicació a l’Alguer de la capella de la Mare de Déu de

Montserrat (n. 140/ 12, p. 3).- El Senyal del Judici. L’Alguer i el Cant de la Sibil·la (n.

140/ 12, p. 7).- L’Alguer de una volta….així com l’ha vista Eduart Toda

(n. 142/ 12, p. 17).- Nova Estàtua de N.Senyora de Vallverd al pilar del pla-

çal del santuari (n. 143/ 12, p. 17).- Els financers de Itàlia a Vallverd (n. 144/ 12, p. 6).- La rondalla a l’Alguer (n. 145/ 12, p.7).OPPIA GIACOMO- Lo banyeto. Lo stabilimento balneare dei Balduzzi. (n.

142/ 12, p. 9).PASCALIS GIUSY- Premi “Rafael Sari” XXVIII edició 2011 (n. 138/ 11, p. 5).PIRAS PINO- Lo polític (n. 143/ 12, p. 24).PIREDDU GIULIA- Els parcs de Sardenya i Còrsega (n. 142/ 12, p. 4).PONS CAMILA- Àngel Scala ha fet 100 anys (n. 134/ 11, p. 17).- XLII Ed. de la Universitat Catalana d’Estiu. Presentació a

l‘Alguer (n. 136/ 11, p. 3).- Valencians i algueresos reprenen el diàleg (n. 138/ 11, p. 20).- Festival de l’Argentera (n. 143/ 12, p. 15).- Dring de mars: l’Obra Cultural de l’Alguer a Catalunya (n.

144/ 12, p. 22).- Escola de alguerés “Pasqual Scanu”: una rondalla per tots

“La filla del garbonaiu” (n. 145/ 12, p. 6).PORTAS GIULIANA- Models de normalització lingüística i renovament pedagò-

gic (n. 145/ 12, p. 22).REDACCIÓ- Mauro M. Morfino nou bisbe de l’Alguer (n. 134/ 11, p. 2).- La cuina tradicional algueresa (n. 134/ 11, p. 2).- C’eran los sueljos (n. 134/ 11, p. 2).- Caravana catalana (n. 134/ 11, p. 2).- Dia del llibre i de la rosa (n. 135/ 11, p. 2).- Mostra dels dissenys de Brunetto Moro (n. 135/ 11, p. 2).- Josep Majoral a l’Alguer (n. 135/ 11, p. 2).- L’Alguer a El Triangle i a la Catalunya cristiana (n.

135/ 11, p. 3).

ÍNDEX DELS NÚMEROS DE 134 A 145Continuem la publicació de l’índex dels números dels últims dos anys (134-145). Precedentement havempublicat al n. 134 l’índex de 122 a 133, al n. 109 de 101 a 109, al n. 101 del n. 1 a 100.Entre parèntesis són indicats el número, l’any (11=2011) i la pàgina.Com ja havem fet en les altres ocasions evidenciarem amb lletres corsives els “Estudis” monogràfics queocupen les 8 pàgines centrals de la revista.

o


- Secció de l’Anpi a l’Alguer (n. 135/ 11, p. 3).- L’Alguer al Parc a taula (n. 136/ 11, p. 2).- Antoni Torre a la Fundació Alsina i Bofil (n. 136/ 11, p. 2).- Assemblea Obra Cultural (n. 136/ 11, p. 2).- Pelegrinatges al Santuari del Valverd: una antiga edició

dels gosos (n. 136/ 11, p. 5).- Unitat de Itàlia i minories (n. 137/ 11, p. 2).- Josep Majoral a Sardenya (n. 137/ 11, p. 2).- Concert de coral i orquestra dels joves interpretes dels pa-

ïsos catalans (n. 137/ 11, p. 2).- Grup de Mataró visita l‘Alguer (n. 138/ 11, p. 2).- On line lo diccionari de alguerés (n. 138/ 11, p. 2).- 50 anys de la Mercè (n. 138/ 11, p. 2).- Monuments oberts (n. 138/ 11, p. 2).- La història de l’Alguer en imatges (n. 138/ 11, p. 2).- Acabada a l’Alguer l’experiència administrativa del cen-

tre-dreta (n. 139/ 11, p. 2).- Premi a Pasqual Mellai (n. 139/ 11, p. 2).450 Anys de la Universitat de Sàsser (n. 139/ 11, p. 3).- Conferència regional de la llengua (n. 139/ 11, p. 3)- Patronato U.C.E. (n. 139/ 11, p. 3)- Institut Ramon Llull (n. 139/ 11, p. 3)- Acabada la restauració del rellotge del campanil de Santa

Maria (n. 140/ 12, p. 2)- Publicat en Catalunya lo cd “Lo país meu” (n. 140/ 12, p. 2)- Una plaça dedicada a Antoni Cau (n. 140/ 12, p. 2).- Cursos de alguerés als jugadors de rugby de l’Alguer (n.

140/ 12, p. 2).- Valorització i ensenyament llengües de minoria (n. 141/ 12,

p. 2).- Analfabelfica (n. 141/ 12, p. 2).- Radio Onda Stereo transmissió en alguerés (n. 141/ 12, p. 2).- Commemoració de Maria Chessa Lai (n. 141/ 12, p. 2).- Dring de mars (n. 141/ 12, p. 3).- Festa de Montserrat (n. 141/ 12, p. 3).- Treballar amb l’alguerés (n. 141/ 12, p. 3).- Parlament de Catalunya i Sardenya (n. 141/ 12, p. 2).- Lo tren de l’Alguer Mostra fotografica (n. 141/ 12, p. 4).- Municipals a l’Alguer elegit síndic Stefano Lubrano (n.

142/ 12, p. 2).- Lletra oberta al síndic Stefano Lubrano dels presidents de

l’Obra Cultural i de Òmnium Cultural de l’Alguer (n.142/ 12, p. 2).

- Guillot presenta lo llibre “Lo zibaldino – Xompull de pen-saments” (n. 142/ 12, p. 2).

- Nova estàtua a la columna del plaçal de l’iglésia de Vall-verd (n. 142/ 12, p. 3).

- Concert de la Coral parroquial “Sant Feliu” de Cabrera demar (n. 142/ 12, p. 3).

- La festa dels focs de Sant Joan (n. 142/ 12, p. 3).- Volontaris algueresos a la primera guerra de independèn-

cia (n. 142/ 12, p. 3).- Conferència sobre la llei 482 (n. 142/ 12, p. 3).- Reprendre el camí (n. 142/ 12, p. 21).- La poesia de Giuliana Carboni (n. 143/ 12, p. 2)- Un confront de avui amb l‘Alguer de ahir (n. 143/ 12, p. 2).- Antoni Budruni presenta l’últim llibre (n. 143/ 12, p. 2).- Observatori llengües nacions sense estat (n. 143/ 12, p. 2).- Visita guiada sota les estrelles (n. 143/ 12, p. 3).- Nassaiols-pescadors de llagosta de Carlo Catardi (n.

144/ 12, p. 2).- Breu història de l’aeroport de l’Alguer (n. 144/ 12, p. 2).- Poesia i música napolitana (n. 144/ 12, p. 2).- Edició crítica dels actes dels Parlaments Sards (n. 144/ 12,

p. 2).- 11 de setembre (n. 144/ 12, p. 2).- La XXIX edició del premi “Rafael Sari” a Lo Lladre de An-

tonello Colledanchise (n. 144/ 12, p. 17).- Premi “Pino Piras” 2012 (n. 145/ 12, p.2).- Nou libre de Bastianina Secchi “Le bionde spighe” (n.

145/ 12, p. 2).- “Sangremar” nou romanç de Massimiliano Fois (n.

145/ 12, p.2).- “En lo terme de l’Alguer” de Giacomo Oppia (n. 145/ 12,

p.2).

- Parlament de Sardenya declaració de independència (n.145/ 12, p.20).

- Bilungüisme: una riquesa per la Sardenya (n. 145/ 12,p.21).

- “Bilinguismu creschet” en Sardenya (n. 145/ 12, p.21).REUGLA VINCENT- L’associanisme cultural a l’Alguer (n. 139/ 11, p. 5).SAIU GIANNI- L’antic rellotge mecànic del campanil de la catedral de

Santa Maria (n. 144/ 12, p. 9).SALARIS MARIA ANTONIETTA- Els grups scout de l’Alguer i el projecte “4vents - escoltisme

i guiatge” (n. 141/ 12, p. 17).SANNA JOSEP- Nadal 1975 (n. 139/ 11, p. 24).- La rondalla a l’Alguer (n. 145/ 12, p. 8). - La filla del garbonaiu (n. 145/ 12, p. 13).SCALA ÀNGEL- Xi’Antoni “VURETA” i lo sard mort a l’improvís (n.

134/ 11, p. 19).- Xi’Antoni “VURETA” lo becamorts del campsant vell (n.

134/ 11, p. 19).SCANU PASQUAL- Campanes de Santa Maria (n. 144/ 12, p. 24).SECHI CARLO- Mostra d’art per l’Asinara (n. 134/ 11, p. 8).- 25 anys de l’Obra Cultural (n. 136/ 11, p. 9).- Campsant o cemeniri de Sant Miquel (n. 138/ 11, p. 17).- El Barça entusiasma l’Alguer (n. 138/ 11, p. 19).- La Patum a l’Alguer (n. 139/ 11, p. 4).- Salvaguardia i avvaloramentu de tottus is variantis de sa

lingua sarda (n. 139/ 11, p. 9).- L’Alguer terra d’approdo. Un volum fantasiós i fantàstic

sobre el rol ideal de la nostra ciutat (n. 139/ 11, p. 17).- Representació teatral del Senyal del judici (n. 139/ 11, p.

20).- Inaugurada Casa Manno (n. 141/ 12, p. 7).SERRA ANTONIO- Aggiunte alla statuaria lignea ispano-napoletana del sei-

cento ad Alghero (n. 135/ 11, p. 20).- Nou contribut a la iconografia de nostra Senyora de Vall-

verd una pintura inèdita de Antonio Carboni (n. 136/ 11,p. 6).

SODDU ALESSANDRO- Prima di Alghero. Ipotesi sul toponimo Porto Conte e una

nota su S.Imbenia (n. 143/ 12, p. 4).SOLINAS GIULIO- Salvaguardia i avvaloramentu de tottus is variantis de sa

lingua sarda (n. 139/ 11, p. 9).SOTGIU JOSEP- L’algua de Briai a l’Alguer (n. 139/ 11, p. 19).- L’Alguer de una volta (n. 141/ 12, p. 19).TILLOCA JOSEP- Campionats italians de tennis a l’Alguer (n. 142/ 12, p. 22).- Ressenya teatral-musical del gesto “V”. Una nova i original

iniciativa de Analabelfica (n. 143/ 12, p. 22).- De la banda de ponent - Un projecte de valorització de la

llengua catalana de l’Alguer (n. 145/ 12, p.3).TORRE ANTONIO- L’avifauna al territori de l’Alguer. Les espècies de les zones

humides (n. 136/ 11, p. 22).- Primeres jornades de les àrees protegides: “La informació

ambiental en àrees protegides” (n. 137/ 11, p. 18).- Ornitòlegs a conveni (n. 138/ 11, p. 21).- L’avifauna al territori de l’Alguer. Les espècies de les zones

humides (n. 138/ 11, p. 22).- Els parcs de Sardenya i Còrsega (n. 142/ 12, p. 4).VERDAGUER CINTO- Virolai (n. 140/ 12, p. 24).VILARNAU JOAQUIN- S’ha de saber on vas per sentir parlar alguerés (n. 137/ 11,

p. 16).ZIRANU ANGELO- Gaudí a l’Alguer elogi a l’Alguer ciutat sard de llengua ca-

talana (n. 135/ 11, p. 7).

� � � �

� �

� � �

� � �

� �

� � �

� � �

� � �

�

�

�

� �

�

� �

�

�

� �

Les ones del mar carinyen suaus la blanca ribera

de sorra argentada. Miratge de pau que dóna

conhort: són calmes les ones i l'ànima gosa. És sol

un moment, no hi posis confiança, de cop s'agiten

les ones del mar. S'exarxen furioses, arruinen, derollen

la blanca ribera que sembra un desterro. Així és la

vida, la sort de l'home qui mori, qui campa, qui

campa qui mori. A cicles de pau de vida serena

cuiten ingrats les hores

més tristes. En fi, com a

sombra arriba improvisa

la pàl·lida Mort;

esborra de cop afanis i

joies no cal esperar

que torni la vida: te resta

el condol i el dolç record

del temps passat.

� POESIA I CANÇÓ �

Ones de la mar i de la vida

� � �Paraules de Pasqual Scanu Música de Àngel Ceravola

Documents

Alguer 146