Contextualització del pensament de Descartes en el marc històric, sociocultural i filosòfic de la seva època.

El context històric de Descartes està determinat pel pas a Europa de la monarquia autoritària a la monarquia absoluta que culmina amb Lluís XIV. La monarquia autoritària representà un pas intermig entre la manca de poder del rei durant l'edat Mitjana i el poder absolut del monarca en el segle XVII i XVIII. El seu origen pot explicar-se, entre altres raons, pel suport de la burgesia al rei i per l'enfrontament entre aquests i els nobles. Amb Lluís XIII i sobretot Lluís XIV, França es converteix en un Estat absolutista amb un poder centralitzat en el monarca i un territori unificat.

Diversos factors transformen la societat europea durant el segle XVIII, com els descobriments geogràfics, l'emigració i el desenvolupament del comerç. Els pagesos sense feina van a la ciutat on es converteixen en treballadors de manufactures. La burgesia progressa. La noblesa no perd la seva influència política, encara que ha de subordinar els seus interessos als de la monarquia. La religió és origen de conflictes i persecucions. A Espanya s'expulsa als moriscos i a França als calvinistes. La guerra dels 30 anys comença com guerra entre catòlics i protestants.

Aquesta situació es veurà reflectida en el Barroc. En l'inici del segle XVII moren Shakespeare i Cervantes, escriuen Lope de Vega, Tirso de Molina i Calderón de la Barca, Góngora i Quevedo. A França Molière o Racine i Milton a Anglaterra. Però la gran revolució es produeix en pintura, amb Caravaggio i Rubens, Murillo o Velázquez.

El context filosòfic cartesià és el de la Nova Ciència, La revolució comença amb Copèrnic i la seva teoria heliocèntrica, que marca la ruptura entre la cosmologia medieval aristotèlica i la moderna juntament amb Tycho Brahe, Kepler, Galileu, eL propi Descartes i Newton. S'obre pas la doctrina atomista de la matèria, que serà adaptada per Descartes per explicar el cosmos copernicà. Mentre que en l'edat Mitjana la filosofia tenia un paper subordinat a la religió, amb la Modernitat arriba un estatus de certa independència. En l'Europa Occidental els arguments d'autoritat, tan vigents en l'edat Mitjana, entren en crisi i ressorgeix l'escepticisme, la figura principal és Montaigne. Més que una suspensió del judici, Montaigne intenta oferir

noves perspectives que convidin sempre a preguntar, en lloc de decidir de manera definitiva. Basant-se en Montaigne sorgeix a França el moviment dels llibertins barrocs, com Pierre Gassendi. La seva desconfiança i prevenció cap a les certeses del món van influir en Descartes a l'hora de plantejar el seu dubte metòdic i el seu desig d'obtenir seguretat indubtable en el coneixement.