2012Entrevista Paco Ragageles

FUNDADOR DE «CAMPUS PARTY»

EntrevistaDavid RisherFUNDADOR DE WORLDREADER

Entrevista Kadija JamesDIRECTORA GENERAL DE “NOS QUARTIERS ONT DES TALENTS”

Premis per fomentar l’esforç

El valor de la generació Impulsa

DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012Diari de Girona

Amb la col·laboració de

Més de 1.800 persones i 18 ponents deprestigi internacional es reuniran a l’Audi-tori amb un objectiu comú: fomentar l’em-prenedoria entre els joves. Durant tota la jor-nada l’eix central serà el concepte de co-operació, del qual es parlarà mitjançant po-nències, tallers i trobades entre joves inquietsque vulguin portar a terme els seus projec-tes. Per donar protagonisme als nous em-prenedors júniors, la meitat del públic queassistirà al Fòrum Impulsa té menys de 35anys. «La nostra voluntat és que els joves per-din la por a emprendre i que les sevesidees es concretin en realitats», va assenyalarla directora general de la Fundació Príncepde Girona, Mònica Margarit.

La presència dels prínceps Felip de Bor-bó i Letizia Ortiz, va servir la reunió semestraldel Patronat de la Fundació Príncep de Gi-rona. A la trobada es va aprovar el balanç del’any passat i es va posar sobre la taula elsprojectes de foment de l’emprenedoria i su-port als joves amb què treballa la Fundació,eix central de la seva activitat.

En conjunt, la Fundació hi destina mésd’1 milió d’euros anuals, que superen el 60%d’un pressupost de 2,1 milions d’euros, se-gons va explicar la directora de la fundació,Mònica Margarit. «La Fundació comptaamb una comptabilitat analítica, que per-met imputar les despeses generals a cadaprojecte i saber exactament quants recur-sos hi destina», va concretar la directora ge-

neral de l’organització. I hi va afegir: «La ideaés que el màxim del pressupost es pugui des-tinar a projectes».

Per aquest motiu, durant la reunió pre-

sidia pels Prínceps també es va informar alspatrons de l’avanç de tots els projectesaprovats el desembre de 2011 i que formenpart del pla d’actuació de la Fundació Prín-

cep de Girona, que consta de quatre línies:el foment de l’emprenedor –dins de la qualhi ha el Fòrum Impulsa i els Premis Impul-sa–, la millora de l’ocupabilitat dels joves, elfoment de l’èxit escolar i també el foment deles vocacions i el desenvolupament del ta-lent. Margarit va concretar que, dins el ter-cer dels eixos, aquest 2012 la Fundació do-narà suport a un projecte per fomentar l’è-xit escolar dels joves a través de l’esport. I pelque fa a la quarta línia d’actuació, l’entitat im-pulsa les vocacions científiques i atorgadeu beques -destinades a famílies ambrendes mínimes- per desenvolupar el talentdels infants. Margarit va informar que laFundació ha sumat nous patrons, alguns deGirona i altres procedents d’altres comuni-tats autònomes que encara no estaven re-presentades.

L’arribada dels Prínceps de Girona a laciutat va marcar l’inici dels actes que cul-minaren avui amb la celebració del FòrumImpulsa. El Fòrum alberga també el lliura-ment dels Premis Impulsa, que reconeixe-rà la labor dels madrilenys Javier Agüera i Le-tícia Moreno, en els apartats d'Empresa i Artsi Lletres; el barceloní Edgar Vinyals, en el deSocial, i l'extremenya Guadalupe Sabio, enel de Ciències i Acadèmia. La Fundació Pri-vada Marianao, amb seu Sant Boi de Llo-bregat, rebrà el premi d'Entitat.

Una de les novetats d’aquesta terceraedició és que la Fundació Príncep de Giro-na ha posat en marxa, des de fa unes set-manes, un espai de networking que posa encontacte els emprenedors i porta, més en-llà de la jornada d’avui, l’esperit del FòrumImpulsa.

El valor de lacooperació seràl’eix central delFòrum Impulsa

Els Prínceps van presidir la reunió del Patronat dela Fundació, que destina més d'1 milió d’euros a projectesper a joves, gairebé el 60% del presusspost anual

Més de 1.800 persones i 18 ponents de prestigiinternacional es reuniran a l’Auditori amb l’objectiu comúde fomentar l’emprenedoria entre els joves

Els Prínceps de Girona, Felip de Borbó i Letizia Ortiz, van presidir la reunió amb el Patronat que va fer balanç dels comptes anuals i van repassar els projectes de futur.

MARC MARTÍ

FÒRUMIMPULSA

EL REPORTATGE

JESÚS BADENES | GIRONA

FÒRUM IMPULSA20120203

0405

0607

0809

1011

1213

1415

ACTIVITATS PRÈVIES Els Prínceps d'Astúries i Girona van iniciar ahir una visita de dos dies a Girona, on es van reuniramb els rectors de les universitats espanyoles, on van presidir la trobada amb els membres del patronat de la FundacióPríncep de Girona i participaran avui en el tercer Fòrum Impulsa.

4

Els Prínceps d'Astúries i Girona vaninciar ahir al matí la seva visita de dosdies a Girona amb la reunió dels rec-tors de les universitats espanyoles. Latrobada, que se celebrava ahir al mig-dia a un restaurant de la Creueta ambels integrants de la Conferència deRectors d'Universitats Espanyoles,que coincideix amb la visita dels prín-ceps Felip i Letizia a Girona per pre-sidir demà el Fòrum Impulsa.

La trobada va tenir lloc en un res-taurant pròxim al Parc Científic i Tec-nològic de la Universitat de Girona(UdG), seu de la Fundació Príncep deGirona. Al dinar amb els rectors vanassistir també els representants de laComissió Executiva de la Fundació,que més tard es van reunir amb elsPrínceps en la cita anual del seu Pa-tronat prèvia a la celebració del FòrumImpulsa. Està previst que els rectorstambé assisteixin avui al Fòrum Im-pulsa 2012.

Els Prínceps van acudir a dos quartsde dues al restaurant, on els esperavenels rectors i responsables de les uni-versitats espanyoles, als quals vansaludat a la seva arribada. Una foto degrup va donar pas a un dinar desprésdel qual va tenir lloc l’Assemblea Ge-neral de la Conferència de Rectorsd'Universitats Espanyoles (CRUE).La trobada començava a les quatre dela tarda a la Sala de Graus de l'edificiSant Domènec de la Universitat de Gi-rona, en el Campus Barri Vell.

L'ordre del dia de la reunió incloïal'informe de la presidenta, Adelaida dela Calle, rectora de la Universitat deMàlaga, l'informe de la comissió mix-ta CRUE-Ministeri, i sobre els comp-tes anuals

Durant l’assemblea, que va tenir llocal conjunt de Sant Domènec, es vaacordar el nomenament del rector dela Universidad de Las Palamas deGran Canaria, José Regidor, presi-dent de la Comissió de Comunicació;del rector de la Universidad de Extre-madura, Segundo Piris, president dela Comissió Sectorial de Tecnologiesde la Informació i les Comunicacions(TIC), i del rector de la Universitat Jau-me I, Vicent Climent, president de laRed de Bibliotecas Universitarias (RE-BIUN).

Així mateix, es va informar delsassumptes tractats en la Comissiómixta CRUE – Ministeri, creada ambl’objectiu d’aclarir alguns dels aspec-tes del Reial Decret-llei 14/2012 rela-tius a la dedicació del Personal Docenti Investigador. Aquesta comissió, pre-sidida per la secretària d’Estat d’E-ducació, FP i Universitats, MontserratGomendio, i de la qual formen partcinc rectors, es va crear a proposta dela CRUE el proppassat 7 de juny en elmarc del Consejo de Universidades.

GIRONA | DdG

La trobada universitària obreuna visita de dos dies a GironaLa UdG celebra l’Assemblea General de la Conferència de Rectors, amb 50 representants universitaris

La Factoria Cultural de la Coma Crosde Salt es va incorporar al programad’activitats paral·leles al programa delFòrum Impulsa. El taller va reunir mésde 40 responsables i líders d’entitatsd’immigrants als quals s’oferia una clas-se pràctica en què se’ls ensenyava comcrear una Comunitat Autofinançada. LesCAF, que a Catalunya impulsa Jean-Clau-de Rodríguez-Ferrara, compten ambmés de 40 comunitats a l’entorn de Bar-celona. Les CAF són comunitats en lesquals els socis aporten quantitats eco-nòmiques moderades que permetenoferir crèdits per cobrir necessitats peti-tes però indispensables. L’objectiu d’a-questes entitats és crear una xarxa desolidaritat.

El sistema té en compte una sèrie demesures per protegir els prestadors dediners. Per formar part de la comunitats’ha de fer un ingrés inicial que serviràper fomentar els crèdits. Jean ClaudeRodríguez-Ferrera proposa que el mà-xim d’un crèdit sigui de quatre vegadesl’aportació, però que incialment no su-

peri els 600 euros. Això permetria al re-ceptor de l’ajuda retornar els diners enpoc temps. A més per fer efectiu el crè-dit s’han de tenir dos avaladors. El siste-ma impulsat a Catalunya neix amb in-fluència del sistema de solidaritat tradi-cional de les comunitats d’Amèrica Llati-na.

A més, a Salt també es va desenvolu-par un taller sobre tendències que vaimpartir Alfons Cornella i Antonella Bro-glia, d’Infonomia. L’acte va consistir enuna exposició dinàmica en la qual van

presentar un centenar de casos i inicia-tives d’èxit, sintetitzats en deu ideesclau per comprendre cap on va el mónde l’educació des d’una perspectiva glo-bal. Dues hores concebudes amb la fina-litat d’inspirar els joves a millorar elsnostres propis espais i activitats educa-tives.

La sessió va estar adreçada a jovesparticipants del Fòrum Impulsa, estu-diants, educadors, professors universi-taris i pares i mares especialment selec-cionats per a l’ocasió.

La Coma Cros acullun taller perquè lescomunitats immigrantss’autofinancin

MÉS ACTIVITATS

Els representants universitaris i els membres del Patronat es van trobar a un restaurant de la Creueta.

MARC MARTÍ

Els joves participants al Fòrum es van reunir ahir a Salt.

ANIOL RESCLOSA

DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona

FÒRUM IMPULSA20120203

0405

0607

0809

1011

1213

1415

16FI

Hora 09.45 - 10.00Inauguració a càrrec deS.A.R. El Príncep d'Astúries ide GironaEl príncep Felip de Borbó dirigi-rà unes paraules als partici-pants.

Hora 10.00 - 10.25El futur és CO-: Junts faremrealitat els somnisMichael López-Alegría.

Hora 10.25 - 10.45Superar qualsevol repteeducant la creativitatKiran Sethi

Hora 10.45 - 10.55Aprendre a emprendre al'escolaDavid Rosendo

Hora 10.55 - 11.15Educant la iniciativa emprenedoraCaroline Jenner

Hora 11.15 - 12.00NetworkingTrobades entre els partici-pants a la Fira de Girona

Hora 12.00 - 12.20Llibres per a tothom... Qui

diu que és impossible?David Risher

Hora 12.20 - 12.30Cocreació: encaixar les pe-ces d’un puzleESCAC, Escola Superior de Ci-nema i Audiovisuals de Cata-lunya i Toni Segarra

Hora 12.30 - 12.40Teaming: quan la

microcol·laboració es multi-plicaJil van Eyle

Hora 12.40 - 12.50De la il·lusió a la realitat: no-més depèn de tuJorge Luengo

Hora 12.50 - 13.10En un món molt complex:col·laborar per emprendreLotta Hassi

Hora 13.10 - 13.20Una altra manera d’empren-dre és possible

Jean Claude Rodríguez-Ferrara

Hora 13.20 - 13.30ClaquéAtuació Júnior-Sènior

Hora 13.30 - 13.40Benvinguts a la nova econo-mia: la coeconomiaMar Alarcón

Hora 13.40 - 13.55Compartir és fàcilDavid Karp

Co-Emprendre

Actuació

Co-Emprendre

Co-Il·lusionar

Inauguració

Obertura

Conversa

Co-Il·lusionar

Pausa-Cafè

Co-Educar

EL PROGRAMA D’ACTES

Apostem pels joves perquèsón el futur, absorbim totala seva energia per cons-truir el futur tots junts» va

animar el Príncep Felip de Borbó, a l’o-bertura del segon Fòrum Impulsa. ElPríncep reclamava els joves a dibuixarel futur amb «energia, optimisme i pas-sió, sense por al fracàs i amb valors».La importància dels joves es va mar-car des del dia que es va crear la Fun-dació Príncep de Girona, no nomésamb els premis, sinó també amb el pa-per rellevant que tenen al llarg de lajornada, tractats d’igual a igual, pergent amb molta més experiència.

Borja Bagunyà, Marc Bonavia, PuaGarcía-Milà o Andrea Motis, junta-ment amb l’alemany Fèlix Finkbeinersón alguns dels noms que han deixatel seu pòsit a Girona.

Pau García-Milà, el primer premiImpulsa a Empresa en l’edició de2010, és potser gairebé un símbol delsjoves que han passat per l’Auditori deGirona. El jove d’Olesa de Montserratassegura que el moment més dolç vaser rebre el premi, però concreta «no-

més puc tenir bones paraules cap alFòrum, vaig ser premiat el 2010, po-nent el 2011 i ara he estat jurat en elspremis. Denota la passió que tinc».

Tanmateix, Pau García-Milà, mésenllà del seu protagonisme personal,destaca la rellevància del Fòrum Im-pulsa perquè «per un dia Girona esconverteix en un punt de referènciaúnic a Catlunya per congregar la gentamb ganes i il·lusió, i que per un diala crisi passi de ser el tema número 1a ser el número 2, mentre les ganes defer coses és el número 1».

Amb disset anys funda, juntamentamb Marc Cercós, eyeOS, un sistemaoperatiu basat en el cloud computingque permet pujar i accedir a fitxers iaplicacions des de qualsevol disposi-tiu connectat a Internet. Malgrat elsobstacles i la manca de suport del sec-tor, els dos nois van portar a terme elprojecte a base de moltes hores de de-dicació. La cooperació i la col·labora-ció, barrejada amb les ganes de fer co-ses van ser el primer motor.

Marc Bonavia va prendre el relleuentre els guardonats amb el Premi Em-presa el 2011. Pel jove d’Alella, «elFòrum és una experiència increïble,que té magia, que està impregnadad’esperit molt engrescador». L’empresari assenyala que «la inicia-

tiva del Fòrum és molt important i necessària. Perquè d'alguna maneras'ha perdut el nord, hem perdut els valors que significa emprendre, ar-riscar, atrevir-se a anar més enllà de lazona de confort i hem caigut en la ge-neració d’economia fàcil i especulati-va».

Farmacèutic de formació, Marc Bo-navia, amb només 24 anys, va em-prendre el seu gran projecte empre-sarial. Comunicador actiu i empresa-ri creatiu i innovador, és cofundadorde SITMobile, una empresa recone-guda internacionalment pels seusserveis mòbils. La companyia funda-da per Bonavia té la seu central aBarcelona i compta amb oficines aLondres, Bahrain, Medellín, Santiagode Chile, Sao Paulo, Salvador de Bahía,entre moltes altres.

Un cop es va abaixar el teló del Fò-rum Impulsa de 2011, va sorgir unaproductiva amistat entre Bonavia iGarcía-Milà fins al punt que els dos jo-ves ocupen la presidència i la vice-presidència de l’Associació Indepen-dent de Joves Empresaris de Catalu-nya.

Tant Pau García Milà com MarcBonavia admeten que el Fòrum és unlloc per conèixer gent especial. Bona-via concreta que «hi ha gent que té al-

«

El protagonisme dels joves amb «energia, optimisme i passió, sense por al fracàs i amb valors»durant tots els actes ha convertit la jornada organitzada per la Fundació Príncep de Girona en unpunt de referència únic a Catalunya per congregar la gent amb il·lusió i ganes

Els valors del Fòrum per crear la Generació Impulsa

Un llibre per ajoves que escriuuna nova pàgina

Bonavia presideix l’entitat de joves empresaris.

DIARI DE GIRONA

EL REPORTATGE

JESÚS BADENES | GIRONA

Pau García Milà s’ha convertit en un dels símbols

DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona

Hora 14.00 - 15.30NetworkingTrobades entre els participantsa la Fira de Girona

Hora 15.30 - 15.40MúsicaCo-actuació musical«Tenora2.0» amb la tenora d’AdriàBauzó, els teclats de Xavi Llo-ses, la veu de Rosa Pou, el vi-bràfon d’ndreu Vilar i el contra-baix de Joan Motera.

Hora 15.40 - 15.55Si col·laborem, podem mou-re el mónRyan Hreljac

Hora 15.55 - 16.05Els nostres barris tenen ta-lents: oportunitats per a to-thomKadija James

Hora 16.05 - 16.10Torna’t a aixecar, una vega-da i una altraEster Bertran

Hora 16.10 - 16.20Geeks per compartir el ta-lent i la tecnologiaPaco Ragageles

Hora 16.20 - 16.40Reptes impossibles? Col·la-boració interdisciplinària!Pedro Alonso

Hora 16.45 - 17.30NetworkingTrobades entre els participants

Hora 17.30 - 17.40Actuació joveLeticia Moreno

Hora 17.40 - 18.00El món és CO-: Imaginar quetot és possibleElisabetta Dami

Hora 18.00 - 18.05A tall de conclusióCosmos Fowler, Eduard Macha-do, Silvia Camacho

Hora 18.05 - 18.15Actuació joveLeticia Moreno

Hora 18.15 - 18.45Lliurament Premis IMPUL-SA 2012Es farà el lliurament d’una re-producció d’una obra de l’es-cultor Juan Muñoz als cinc premiats.

Hora 18.45 - 19.00Discurs de cloenda S.A.R. el Príncep d'Astúries i de GironaEl príncep Felip de Borbó tancarà la tercera edició amb unes paraules adreçadesals assistents.

Pausa-Dinar

Premis Impulsa

Cloenda

Pausa-Cafè

Co-Transformar

Co-Actuació

guna cosa especial a dintre i el FòrumImpulsa és un pol atractor d’aquest ti-pus de gent. He conegut personesque és un regal conèixer-les. Gentamb qui et sents a gust», conclou.

El fet d’haver estat premiats no hasuposat un impuls especial per les seves dues empreses, però admetenque un reconeixement a la trajectòriasempre ajuda. «No és un Príncepd’Astúries, però potser algun dia ho és,assenyala el jove emprenedor d’Alella.

Un dels casos paradigmàtics en elqual l’assistència al Fòrum va coinci-dir amb la seva eclosió és el de la joveAndrea Motis. Amb només quinzeanys ja era cantant, trompetista i sa-xofonista de jazz. Havia enregistrat tresdiscs i havia ofert més de 100 concertsen els millors festivals de jazz sota elguiatge del seu professor i motivadorprincipal, Joan Chamorro, directorde la Sant Andreu Jazz Band, la ban-da de jazz més jove d'Europa. AndreaMotis és un diamant en brut que ja hainiciat un carrera plena d’èxits, de laqual es pot aprendre l’atreviment i elbon gust per l’art.

També en la branca de les arts, ésuna història exemplar la de Borja Ba-gunyà. Escriptor precoç, amb només19 anys ja havia publicat el seu primerrecull de contes. Va rebre el premi Im-pulsa a les arts. Tot i no tenir una granpresència pública, Bagunyà està con-siderat la punta de llança d’una ge-neració literària catalana que just aracomença a emergir.

L’alemany Fèlix Finkbeiner es vaconvertir en la icona de l’últim Fòrumen tapar la boca als poderosos del mónper demanar més acció. Una imatgeque il·lustra també la idea que «l’accióindividual ha passat a ser anecdòtica,menyre que l’acció col·lectiva ha pas-sat a ser necessària», segons Pau Gar-cía-Milà.

Des del primer moment es va par-lar de la generació Impulsa. «És gentinquieta, valenta, il·lusionada, em-prenedora, amb talent, il· lusió ... crea-dors de progrés a mitjà termini». Aixídefineix Josep Lagares, el president delFòrum Impulsa, el perfil que s’inten-ta potenciar des de la Fundació Prín-cep de Girona per «treballar des de labase del terreny» i «transformar lasocietat i el país». «Només cal serperseverant i obert, adoptar una acti-tud participativa i tenir ganes de fer co-ses», conclouen Bonavia i García-Milà.

Andrea Motis, una saxofonista adolescent, va eclosionar gairebé amb el Fòrum.

DIARI DE GIRONA

L'objectiu de la jornada és clar: fo-mentar la iniciativa, la creativitat i la so-lidaritat dels més joves i que perdin lapor a arriscar-se per tirar endavant elsseus ideals i projectes. El president delcomitè organitzador, Josep Lagares, varemarcar que, després de les edicionsdel 2010 i del 2011, la voluntat ara és«estendre l'esperit Impulsa a les novesgeneracions i fer-los perdre la por a em-prendre allunyant el derrotisme i l'an-goixa dels moments actuals». De fet,Josep Lagares explica que ara ja s'obreuna nova etapa, que ha de permetre as-sentar les bases per crear tota una ge-neració d'emprenedors, que bateja com«la generació Impulsa». «Aspirem aquè, d'aquí a deu o quinze anys vista,haguem convertit milers de joves encreadors de progrés i de riquesa», afir-ma el president del comitè. «I per fer-ho, és fonamental que els hi puguemtransmetre l'esperit de creure en lesnostres possibilitats», va afegir.

Per a la celebració del Fòrum, la Fun-dació Príncep de Girona concep la jorna-da i agrupar les ponències al voltant dequatre grans àmbits, que resumeixenels conceptes clau a l'hora d'innovar:Il·lusionar, Educar, Emprendre i Trans-formar. Aquest any, però, al llarg decada bloc s'hi incorporarà de maneratransversal el concepte de col·labora-ció, com a eix central d'aquesta terceraedició. «Es tracta de col·laborar enllocde confrontar, i posar en contacteaquell talent emergent amb l'establertper fer avançar la societat i, en definiti-va, el món», va remarcar Lagares .ACN/DdG GIRONA

Allunyar el derrotisme ila por a emprendre

OBJECTIUS

DIARIDEGIRO

NA

del Fòrum després d’haver estat guardonat, ponent i membre del jurat.

DIARI DE GIRONA

El seu és un fenomen viral que sor-geix a les xarxes socials. L’octubre de2010 va realitzar el vídeo «Ho portemdins», que capta l'actuació de la collacastellera Marrecs de Salt pujant un pi-lar de quatre per les escales de la ca-tedral de Girona. Ella és una de les per-sones que forma l’estructura. El curt-metratge transmet el missatge que«davant l'adversitat, el que és impor-tant és la col·laboració de tots per ai-xecar-se i seguir amb optimisme iconfiança.

«Ho portem dins» és una històriad'un fracàs?

En certa manera, sí. Va ser una ca-sualitat perquè jo estava fent el pilar. Noestava preparat que es filmés, però unaamic volia provar la càmera nova i hihavia una companya que ho gravava.Vaig pensar que faria un muntatge ambles dues visions per al final de tempo-rada, quan fem el sopar de gala. Peròel que va passar em va trencar els es-quemes. Em va saber tan greu que novolia ni veure les imatges. Però per unasèrie de circumstàncies em va captivaraquesta cançó. A més el meu cunyatem va escriure en una pissarra el mis-satge «l’important és tornar-se a aixe-car». I un divendres al vespre vaig de-cidir muntar el vídeo. El vaig passar alsopar de gala i ja està. Fins que al febreralgú va decidir pujar-lo al Facebook.

Podríem dir amb final feliç?És fracàs, però no és un fracàs. És

cert que en un primer moment etdesmotives. Però d'un fracàs també sen'aprèn. El que és important és tornar-se a aixecar. Cal aprendre a relativitzar,a saber girar la truita i si no és a la pri-mera, és la segona.

Fa anys un cap de colla em va dirque els castells eren una de les insti-tucions més democràtiques que exis-

teix: del primer a l'últim tots tenen elmateix valor?

Sí, és evident. El castell no és nomésla part visible. Tots els que hi particpenfan el castell, els que són a la pinya i elsque tapen fins a l’últim forat perquèallò no caigui. En aquest cas, jo anavaal pilar i va caure, però l’èxit del castelli el fracàs s'extrapola a la tota la colla,tothom ho sent. No és una cosa indi-vidualista, encara que de vegades hopugui semblar. La base és aquesta, ca-dascú té el seu paper i la col·laboracióés la base de tot.

Poden ensenyar els castellers acanviar el món?

Crec que els castells poden ense-nyar moltes coses. A mi sempre em di-uen que som una mica bojos. Ens di-uen sempre cauen però sempre tornena fer-lo. Ja des del prinicpi es tracta desuperar reptes. per a algú que no ha fetmai castells, el primer castell és moltdificil i és l'esperit de superació en totsels sentits. Però són importants els va-lors que transmet. Lluitem junts per al-guna cosa i amb un objectiu en comú.Penso que és un bon aprenentatge pertenir una actitud positiva davant lavida. L’esperit de superació és molt im-portant per canviar el món. Per ex-emple, si tens un accident, aquesta ac-titud et pot servir per agafar-t’ho d’u-na manera postiva, superar-ho i tirar

endavant.També li agrada l’actuació. És el

clown un món format per a gent op-timista?

Crec que sí. Des del seu propi ori-gen. Sempre diuen «com a actor no etguanyaràs la vida». Per tant has de te-nir sempre un paper postiviu, que etserveixi tant pel vessant professionalcompersonal. Cal ser bàsicament op-timista i perseverant. Quan va passaraixò del castell, ho vaig seguir intentant.La perserverància sí que és un valorque ens defineix.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Ester BertranPeriodista i castellera. Amant del cinema i dels documentals, la banyolina Ester Bertran ésautora de reportatges i curtmetratges que han estat guardonats en diferents certàmens. Actriuaficionada, s'apassiona pel món del clown i de l’humor i és part de la colla castellera Marrecs de Salt.

«L’esperit desuperació és moltimportant percanviar el món»

DDG| GIRONA

DIARI DE GIRONA

«És un fracàs, però no és un

fracàs. En un primer moment et

desmotives. Però d'un fracàs

també se n'aprèn»

L’instrument català per excel·lènciaés la tenora. Adrià Bauzó i Xavi LLo-ses proposaran un pont de col·labo-ració entre un instrument musicalamb més de 150 anys d’història i la so-noritat pròpia del segle XXI, en un pro-jecte que s’ha desenvolupat espe-cialment per al Fòrum Impulsa 2012.«L’originalitat consisteix a retornar al’origen»: en aquests termes va des-criure l’arquitecte Antoni Gaudí laseva inspiració innovadora, i així hohan interpretat Adrià Bauzó i Xavi Llo-ses. Aquests dos joves músics hanreinventat el so de la tenora, l’instru-ment català per excel·lència, que al seu

moment va captivar personatges comara Stravinsky o Einstein.

Una actuació de premiAquesta edició del Fòrum Impulsatambé compatarà amb les actuacionsde Leticia Moreno, una de les pre-miades. Realitza les seves interpreta-cions amb un violí Nicola Gagliano de1762, va comptar amb el privilegi detenir com a mentor el gran violon-cel·lista Mstislav Rostropóvich, de quiva obtenir consell personal durant elsseus últims anys de vida. Aclamada in-ternacionalment per la crítica, pelseu virtuosisme i la seva profunda for-ça interpretativa, Leticia Moreno haactuat des dels 12 anys amb impor-tants orquestres. Guanyadora de pres-tigiosos concursos internacionals, vaestudiar amb Zakhar Bron, entre d’al-tres mestres, a l’Escola Superior deMúsica Reina Sofia i a la Musik Hoch-schule de Colònia i ha estat la becadamés jove de la història de la prestigiosaescola Alexander von Humboldt Stif-tung de Berlín.

GIRONA | DDG

De les arrels catalanes delsegle XIX a la música moderna Adrià Bauzó i Xavi Lloses proposen experimentar amb la «Tenora 2.0»

La música catalana tindrà el seu espai al Fòrum Impulsa 2012.

DIARI DE GIRONA

FÒRUM IMPULSA20120203

0405

0607

0809

1011

1213

1415

16FI

Apassionat per la ràdio i la tecno-logia, és cofundador de la CampusParty, l’esdeveniment d’Internet mésimportant del món en les àrees d’in-novació, creativitat, ciència i oci digi-tal. El seu objectiu és fundar la co-munitat d’innovadors geek del pla-neta, animant-los que utilitzin el seutalent i experiència per crear. CampusParty va néixer el 1997 a Mollina (Mà-laga) com una trobada de desenes dejoves apassionats per la tecnologia, ien l’edició del 2011, celebrada a Va-lència, va reunir més de 6.500 parti-cipants. Actualment, la comunitat de«campuseros» està integrada per mésde 180.000 joves de tot el món. Cam-pus Party compta amb edicions aBrasil, Colòmbia, Mèxic, Espanya,Equador i, l’agost de 2012, celebraràper primera vegada Campus PartyEurope in Berlin.

En 15 anys, Campus Party va pas-sar de ser una «demo party» a unagran trobada de la tecnologia i la in-novació. Què ha motivat el creixe-ment?

En realitat el nostre camí va co-mençar fa 16 anys. Des del principi, elnostre somni era que Campus Partyfóra el major festival tecnològic delmón i, el 2008, gràcies al suport delnostre partner Telefónica així comde multitud d’entitats públiques i pri-vades, vam poder fer-ho. Volem queCampus Party arribi al major nombrede països del món perquè, tothom quivulgui participar en un esdevenimenten el qual es reuneixen les mentsmés brillants de cada país, pugui fer-ho.

En algun moment va dubtar del fu-tur de la Campus Party?

Un sempre troba pedres al camí imés en aquests moments d’incertesaperò creiem que tenim un projectefort, interessant i de futur que es tro-ba en ple procés d’expansió.

Quan va començar somiava a re-unir 180.000 joves al voltant de temestecnològics?

Somnio a reunir milions de joves alvoltant de la tecnologia.

Una de les crítiques a la CampusParty és que són eminentment mas-culines.

Això depèn de l’edició de CampusParty, països com Brasil o Colòmbia

cada vegada tenen una major parti-cipació femenina i a Espanya, a poc apoc, comptem amb més dones ja quela tecnologia no és un món únicamentmasculí.

Diuen que Campus Party és «no-més un esdeveniment per descar-regar pel·lícules a velocitat ràpida».Com pensa que Campus Party trans-forma el món?

Tenint les connexions actuals no tésentit venir al Campus per descarre-gar pel·lícules. El nostre esdeveni-ment promou set dies de convivència,centenars d’hores de contingut, con-ferenciants provinents de totes lesparts del món, activitats de vint-i-quatre temàtiques diferents, possi-bilitat de fer networking, participar encompeticions, desvirtualizar amics. Sota el lema «Internet no és una xar-xa d’ordinadors, Internet és una xar-xa de persones» promovem l’ús de latecnologia per millorar el món. Un clarexemple és Campus Party Europe aBerlin on la nostra missió és reescriureel codi font d’Europa aportant ideesper millorar l’Agenda Digital europea.

S’ha de combatre la pirateria? Perquè?

Cal buscar formes de protegir elsdrets d’autor però han de ser sensatesi equilibrades.

És un fre per a l’evolució tecnolò-gica el «tot gratis»?

En l’evolució tecnològica existeixenprojectes basats en la col·laboraciócom Linux, per exemple, i altres queno ho són. Això no significa que elsavenços es parin.

Si mira cap enrere, des de 1997,

pensa que el món ha canviat tant?El 1997 l’única manera d’accedir al

coneixement era amb diners, anant ala universitat etc... Avui un xaval jovedes de qualsevol racó del planetaamb una connexió a Internet pot ac-cedir a tot amb la mateixa facilitat queel ser més ric del planeta, sí, el món hacanviat tant.

Què ha de tenir una persona perser emprenedor: sort, talent o diners?

Crec que la cosa més important ésel talent i la sort sempre influeix. Ara,afortunadament hi ha multitud d’or-ganismes públics i privats que apos-ten pels emprenedors i els donen su-port. En Campus Party comptem ambla Wayra Week del nostre patrocina-dor Telefónica, que brinda a diversosprojectes emprenedors fons, espaiper treballar, assessoria i trobadesamb possibles inversors per als seusprojectes.

Com aprofitaria vostè el seu pasper Fòrum Impulsa per emprendrealgun nou projecte?

Obriria bé els sentits per absorbirtot el coneixement possible dels par-ticipants en el Fòrum, una maneramolt útil de saber quins han estat elserrors i encerts d’altres empreses.

On es veu d’aquí 15 anys més?El sector aeroespacial m’atreu molt,

m’agradaria poder dedicar el meutemps a ajudar a créixer projectesque obrin l’accés a l’espai al comú delsmortals, espero estar treballant enuna espècie de Linux espacial.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Paco RagagelesCofundador de la Campus Party. És un dels impulsors de l’esdeveniment d’Internet més important del món en les àreesd’innovació, creativitat, ciència i oci digital. En l’edició del 2011, celebrada a València, va reunir més de 6.500 participants. L’agost de2012, celebrarà per primera vegada Campus Party Europe in Berlin. Admet que en el futur es veu engegant nous projecets i quel’interessen els projectes aeronàutics per anar a l’espai.

«Somnio a reunirmilions de joves alvoltant de la tecnologia»

JESÚS BADENES | GIRONA

DIARI DE GIRONA

«Avui un xaval jove des

de qualsevol racó del

planeta amb una connexió a

Internet pot accedir a tot»

DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona

David Risher és optimista gairebéper naturalesa. Però s’inspira en la lec-tura. Després d’haver estat vicepresi-dent mundial de vendes a detallistesa Amazon.com i executiu de MicrosoftCorporation, es va llançar en l’aven-tura més apassionat de la seva vida: ferque els llibres arribessin a totes les ne-nes i nens del món mitjançant la tec-nologia. Worldreader ha començat acanviar el futur dels infants d’Àfrica.

Es descriuria a si mateix com unapersona «feta» d’esperança i llibres?

Sí. Sóc un optimista de tot cor, per-què he vist el que la gent pot aconse-guir quan té grans somnis. I els llibressón el que m’ha inspirat per somiardes que tinc memòria. Quan era un in-fant, era l’única manera que teniad’explorar el món, ho van continuaressent quan vaig estudiar a la univer-sitat i va ser el que em va atraure d’A-mazon l’any 1997, quan només erauna petita botiga de llibres.

Qui o què el va portar a crearWorldreader?

Estava viatjant amb la meva famí-lia i en aquells moments estàvemfent de voluntaris en un orfanat d’E-quador quan em vaig trobar amb unedifici tancat amb cadenat amb piles

de llibres per sobre les finestres. Vaighaver de preguntar què passava. «Ésla nostra biblioteca», em va respondreel responsable de l’orfenat. «Però emsembla que hem perdut la clau». Lesnoies han perdut l’interès en els llibresde la biblioteca, i els nous llibres tri-garan mesos a arribar, si és que ho ar-ribem a fer. En aquell moment, vaig te-nir una pregunta a fer i una decisió aprendre. «Què passaria si cada nen delmón tingués tots els llibres que volguésper aprendre i inspirar-se?». Recordantuna conversa sobre e-llibres amb el di-rector de màrqueting de l’Escola deNegocis ESADE, Colin McElwee, vaigtenir la llavor de la idea: l’extensió ar-reu del món de la tecnologia dispo-nible dels telèfons mòbils, juntamentamb els costos cada cop més baratsdels llibres electrònics i el poder depermetre als infants triar llibres per lle-gir podria transformar vides arreudel món. I gràcies al meu passat coma treballador de Microsoft i Amazon,així com els meus propis interessos,vaig tenir l’habilitat i la passió neces-sària per tirar-ho endavant. Amb aixòva néixer Worldreader.

Mentre a les societats occiden-tals està augmentant el poder del’audiovisual, vostès promouen els lli-bres. No és una contradicció?

Hi ha diferents maneres d’aprendreper a diferents tipus de persones,

però jo realment crec que els llibressempre seran un sector clau en l’e-ducació i en la inspiració. La lletra im-presa «enganxa» el cervell i la imagi-nació d’una manera única. I els dis-positius que només tenen un propò-sit, com els llibres electrònics, sónmenys cars que els dispositius multi-mèdia.

Tenint en compte que vostè vadeixar Microsoft i Amazon, podríempensar que Worldreader li aportamoltes coses?

Crec que tots nosaltres volem estarcompromesos amb alguna cosa mésgran que nosaltres mateixos. Cofun-dar i liderar Worldreader és la mevamanera de fer-ho. Cada dia m’aixecoi penso sobre les vides que canviaremavui. Amb Amazon vaig aconseguirmillorar la manera que la gent té decomprar, i amb Worldreader esticaconseguint que gent menys afavori-da pugui millorar les seves vides.

Portar llibres a zones on a vegadesfalla l’electricitat, és una fórmulamassa complicada?

Si no fos complicat, algú altre ja hohauria fet! Però està essent cada copmés senzill. Cada dia hi ha més poblesamb accés a l’electricitat, gràcies enpart a l’expansió dels telèfons mòbils.En els països on treballem, la pene-tració de la telefonia mòbil es troba persobre el 50%, fet que significa que finsi tot les àrees més remotes tenen, al-menys, alguna forma d’accedir a l’e-lectricitat. Els llibres electrònics ne-cessiten la mateixa energia que un te-lèfon mòbil però poden durar fins a unmes només amb una recàrrega.

Com han solucionat el proble-ma?

Fins ara, hem demanat que les es-coles on treballen tinguin algun tipusd’accés a l’electricitat, encara que si-gui per unes poques hores al dia.També treballem amb fabricants percrear un llibre electrònic prototip queutilitzi energia solar per carregar-se, demanera que puguem operar a més co-munitats.

Pot imaginar-se quins són els lí-mits del seu projecte?

No. La gent vol coneixement a totarreu, més i més llibres s’estan digi-talitzant cada dia, i la tecnologia és mésbarata cada dia. Mentre hi hagi gentque no tingui accés al coneixement, nohi ha límits per al nostre impacte.

Quins beneficis tenen els nensque reben els seus llibres? Ens podriadonar un exemple?

Un exemple: durant un viatge re-cent a Ghana, vaig conèixer una nenapetita, Linda, que em va dir que voliaser infermera per poder cuidar els seusamics quan agafessin la malària. Ara,està llegint informació sobre salut i his-tòries locals sobre la malaltia. Gràciesal fet de llegir, la Linda pot estudiar icanviar la seva vida, la seva comuni-tat, i finalment el seu país. Un altre ex-emple: Okanta Kate, de 16 anys i es-tudiant de la Ghanaian High School,vol ser l’autora més famosa d’Àfrica. Jaha llegit més de 100 llibres del nostreprograma. «Agonia d’una dona» és unpoema que ella ha escrit, inspirada perles lectures que ha fet gràcies al nos-tre programa: «Jo sóc el subjecte delqual tothom parla//Sóc la riota allà onvaig//Sóc menyspreada pels homes//Les dones xafardegen sobre mi//Elsinfants es burlen de mi// «la Dona es-tèril», m’anomenen// M’anomenenbruixa// Diuen que em menjo elsmeus fills// Diuen que el meu úterestà bloquejat//«la Dona estèril», m’a-nomenen// Visc sola en un lloc de-sert//Camino sola sense amics ni fa-mília//Dormo sola, sense cap homeal meu costat//«la Dona estèril», m’a-nomenen». Un exemple final: la De-borah vol ser metgessa, en Gideon volser futbolista.

Quina ha estat l’experiència mésimpressionant de Worldreader?

A Ghana, Kenya, i Uganda, hemsentit la mateixa frase terrible una i unaaltra vegada: «Si vols amagar algunacosa dels homes negres d’Àfrica, posa-la en un llibre. Mai la trobaran, allà».Nosaltres estem intentant inculcaramor per la lectura, de manera queningú pugui dir això una altra vegada.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

David RisherFundador de Worldreader. Vol utilitzar la tecnologia per difondre el poder transformador de l'educació per tots els racons delplaneta i, el seu objectiu més immediat, arribar a un milió de nens el 2015. Amb aquesta missió va fundar Worldreader, una iniciativanascuda a Barcelona que vol desbloquejar el potencial de milions de nens en països en vies de desenvolupament mitjançant els llibresdigitals. De moment, ja ha fet arribar 100.000 llibres electrònics i altres recursos educatius a les escoles de Kenya, Ghana i Uganda.

«Permetre als infantstriar llibres, transformavides arreu del món»

JESÚS BADENES | GIRONA

DIARI DE GIRONA

«Amb Worldreader estic

aconseguint que gent

menys afavorida pugui

millorar les seves vides»

FÒRUM IMPULSA 20120203

0405

0607

0809

1011

1213

1415

16FI

DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona

Se’l podria considerar un «nen pro-digi» de les polítiques de desenvolu-pament. El canadenc Ryan Hreljacperò es considera simplement un es-tudiant més que dedica bona part delseu temps a una fundació que ajudaels nens de l’Àfrica a tenir aigua po-table. Hreljac implica les escoles i lescomunitats locals en una bona gestióde l'aigua a través de programes edu-catius. El seu missatge és que la col·la-boració de tots, ja siguin nens o adults,pot ajudar a millorar la societat imarcar la diferència. Dels primers70 dòlars fins ara han passat gairebé15 anys i el seu compromís li permetcomptar amb una bona xarxa d’enti-tats de cooperació arreu del territorion s’han fet els pous.

Com se li va acudir aquesta idea?La idea va ser tan sols un projecte

escolar de la meva classe quan teniasis anys. Va començar amb un objec-tiu molt simple d’aconseguir 70 dòlars.Quants anys té i quants anys tenia

quan va començar?Tenia sis anys quan vaig començar

a recollir diners, en tenia deu quanvaig ajudar a fundar la Ryan’s WellFoundation, i ara acabo de complir 21anys.

Es considera un heroi?Només sóc un noi ordinari de 21

anys que treballa, que intenta anar ala universitat, que dorm durant elscaps de setmana i que juga a molts vi-deojocs. No penso en mi mateix comun heroi, però el missatge del qual in-tento parlar realment serveix per con-nectar amb molta gent. La idea que lagent normal pot tenir un paper vitalen el voluntariat i en aportar algunacosa a la resta, penso que té la nocióde les arrels de l’heroisme.

Segur que hi ha una història querecorda sobre la seva feina, la que liserveixi més d’inspiració.

Bé, recordo quan vaig entrar perprimer cop en una agència governa-mental de desenvolupament inter-nacional amb els primers 70 dòlarsamb moneda petita que tenia en unpot de galetes i els vaig dir que voliaconstruir un pou. Els va semblar queera molt «mono» i genial que un nende sis anys hagués aconseguit reunir70 dòlars, però em van dir que, en re-alitat, un pou costaria com a mínim2.000 dòlars del Canadà. Això em vaentristir bastant, però vaig marxaramb la mentalitat que hauria de fermés feina i treballar de valent. Enaquell moment, jo encara no podia

comptar fins a 2.000, però no vaig pen-sar que això fos una raó per deixar-hoestar o per parar de recollir diners, ferfeina, estalviar la meva paga i con-vèncer els meus amics i comunitat perajudar. I, un any després, vaig acon-seguir els 2.000 dòlars.

Quin és el seu missatge per a lagent jove?

Jo era un nen normal i he estat unapersona normal tota la meva vida. Nohas de ser extraordinari per marcar di-ferències en el món. Però és importantadonar-se que la gent normal que facoses extraordinàries no és una cosaque surti fora de l’ordinari. Cadascú téel potencial per tenir un paper en laconstrucció del món on vivim, i elsnormals i ordinaris tenen un gran po-tencial per aconseguir un gran im-pacte.

Com treballa la fundació amb al-tres fundacions del món?

En realitat treballem amb una granvarietat de petites ONGs. D’aquestamanera, som capacos de ser àgils,efectius i microadministrar els nostres

esforços per aconseguir resultats efec-tius.Com es va sentir la primera vega-

da que va viatjar per veure el fruit delseu treball?

Va ser fantàstic per un parell de co-ses. Em va ajudar a ser fins i tot mésagraït per coses que donava per ga-rantides, com l’aigua. També em vaajudar a entendre que les persones, ar-reu del món, són molt similars. El pri-mer cop que vaig anar a Uganda,

vaig ser prou afortunat per visitarl’escola on s’havia construït el meupou. Vaig estar una estona a la classei a fora amb altres nens de la mevaedat. La semblança entre els nens dela meva edat a casa meva, Canadà, iels d’Uganda era sorprenent. Era sen-zillament el mateix grup de nens en di-ferents llocs que creixien i eren infants,i el fet que tinguessin més força gràciesa una cosa tan senzilla com el fet deno haver de caminar incomptableshores per anar a buscar aigua, i que enlloc d’això poguessin anar a classe, vaser remarcable. Aquest és el tipus demotivació que m’esperona.

Coneix altra gent com vostè quehagi fet alguna cosa bona per almón?

Hi ha molta gent arreu del món queha fet coses molt més destacablesque jo. Nosaltres tenim una infinitatde voluntaris i gent que recull dinersper a la fundació, i tots contribueixena la Ryan’s Well Foundation i el meuprojecte original.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Ryan HreljacCreador de Ryan’s Well Foundation. Quan tenia sis anys, va quedar sorprès en conèixer que milions de nens a l'Àfrica havien decaminar diversos quilòmetres per accedir a l'aigua potable. Als seus 21 anys, és una veu apassionada i compromesa amb la gestió i elsanejament de l'aigua. Des de la seva creació, la Ryan s Well Foundation ha ajudat a construir més de 700 pous i 900 latrines que hanpermès millorar les condicions de salubritat de prop de 745.000 persones.

«No has de ser extraordinariper marcar diferències al món»

DdG | GIRONA

DIARI DE GIRONA

«Encara no podia comptar

fins a 2.000 però no vaig

pensar que això fos una raó per

parar de recollir diners»

«Sóc un noi ordinari de 21

anys que treballa, que dorm

durant els caps de setmana i que

juga a molts videojocs»

FÒRUM IMPULSA 20120203

0405

0607

0809

1011

1213

1415

16FI

DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona

Nos Quartiers ont des Talents és unaassociació creada el 2005 a la banlie-ue parisenca de Sena Saint-Denisamb l’objectiu de posar en valor el ta-lent dels joves residents dels barris pe-rifèrics. Kadija James és la directora ge-neral adjunta d’un projecte que hacrescut a ritmes uniformement acce-lerats. En només tres anys, van passarde cobrir certs barris parisencs a sera tota la regió de l’Île-de-France. L’en-titat ha convertit en mentors gairebé

3.000 directius d’empreses francesesde tots els sectors que han apadrinatmés de 12.400 joves, un 75% delsquals ha trobat una ocupació ajusta-da al seu perfil formatiu després depassar pel programa de mentoria. Ja-mes es mostra satisfeta del treball feti assegura que els seus pròxims ob-jectius seran mantenir la intensitat delsprojecte per seguir apadrinant joves iaconseguir més empreses partenaires.

Per què la joventut diplomadadels barris populars?

Quan un ve d’una zona coneguda

com a «sensible» i opta per estudiar enun nivell alt, es converteix en un ex-emple a no seguir si, després de cincanys d’estudi després del batxillerat, unes queda a casa seva. També partim dela idea que amb una mateixa forma-ció, aquests joves solen tenir més for-ça de voluntat per tenir èxit. Per això,el fracàs té un efecte negatiu no nomésper a aquests joves i les seves famílies,també és un gran estímul per als jovesque abandonen i cauen en la delin-qüència per romandre de manerail·legal.

És Nos Quartiers ont des Talents un

exemple concret per afavorir la me-ritocràcia, la igualtat d’oportunitatsmitjançant el mèrit?

Nos Quartiers ont des Talents és undispositiu de la igualtat d’oportunitatsen ell mateix: acompanyant els jovesque no compten amb un ambientpersonal, familiar, social que afavor-reix un treball qualificat, nosaltres si-tuem a tots els joves a «la mateixa lí-nia de sortida». Per tant, només la for-mació, experiència i habilitats delscandidats faran la diferència.

El projecte neix de la col·laboracióde dues persones: Raynald Rim-bault i Yazid Chir. Quin és el métodei com funciona?

El funcionament del dispositiu ésmolt simple: cada graduat que com-pleix amb els nostres criteris es pot re-gistrar directament en la nostra pla-taforma d’internet. Llavors se li assignaun mentor o una mentora, un alt ex-ecutiu o de negocis, que està en actiu.Cada persona jove es beneficia aixíd’un acompanyament: sobre les seveseines de treball (el currículum vitae, lacarta de presentació, l’entrevista de tre-ball ...), sobre el projecte professional(anàlisi de les experiències personalsi professionals, als desitjos ocupació...), sobre l’obertura de la seva xarxa,una vegada que una relació de con-fiança es va establir entre els joves gra-duats i el seu mentor. Gràcies a un se-guiment mensual, els joves accedeiaixí més fàcilment a un treball.

Quants joves han passat pel seuprojecte i quin és el nivell d’èxit?

Des de la creació de l’associació l’a-R

P

R

P

R

P

R P

Kadija JamesDirectora general adjunta de Nos Quartiers ont des Talents. Implicar els directius de lesempreses en la recerca de feina dels joves llicenciats dels barris populars de París. L’objectiu de NosQuartiers ont des Talents s’ha vist acomplert i segueix creixent. Kadija James remarca com el 75%dels joves que participen en el projecte acaben trobant una feina adequada al seu nivell d’estudis.

«El fracàs és un granestímul per als que cauenen la delinqüència»

DdG | GIRONA

Convençuda que la millor manerad’aprendre és intentar donar solucióa problemes reals, Kiran Sethi va fun-dar el 2009 a l’Índia Design for Chan-ge, el primer moviment internacionalde canvi liderat pels nens, amb l’ob-jectiu d’aprofitar-ne la creativitat pre-coç per resoldre reptes globals. Elsseus alumnes es fan càrrec de pro-blemes locals, dirigeixen altres jovesi fins i tot eduquen els seus pares. L’a-ny 2008, Kiran Sethi va ser nomena-da Ashoka Fellow com a emprenedorasocial per haver fundat aProCh, unainiciativa que vol fer de les ciutats unespai més amigable per als nens.

Per crear Design for Change esva preguntar en algun moment «CanI»?

No.Com va sorgir Design for Change?Del fet de creure en els infants i les

seves capacitats.Quants nens participen al pro-

jecte? De quants països?Infants de 35 països de tot el món

participen a DFC. Per què pensa que cal aplicar el

pensament del disseny per solucio-nar problemes? 

El procés de pensament del dis seny

és únic per la seva habilitat de localitzar quins són els problemesreals, en lloc de resoldre els problemesequivocats.

Com afecta a un estudiant parti-cipar en Design for Change? Quinsbeneficis obté?

El Harvard Good Work Project varealitzar una recerca que ens va per-metre localitzar l’impacte de DFC enels alumnes, professors i escoles. El2011, també vam realitzar una en-questa sobre l’impacte de DFC en elsestudiants.La major part dels nens ad-meten que volen entrar al programaper ajudar la seva comunitat. Quanacaben el projecte el seu principalaprenentatge és la joia de compartir,de donar.

Quina cosa ha estat la més im-pactant de Design for Change?

Que per primera vegada, gràcies aaquest pas «compartit» del procésde disseny, infants de tot el móns’inspiren els uns als altres.

Per què poden canviar els nens elmón i no els adults?

Els nens neixen com a emprene-dors, creient que «ells poden», fins queels adults els diuen que «no poden».

Es podria crear projectes per aadults seguint la mateixa filosofia?

Sí. El pensament del disseny és unprocés genèric. No es limita a cap edat,zona geogràfica o llengua.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Kiran Ber SethiFundadora de Design for Change. Aplicar el disseny a la resolució de problemes reals de lescomunitats. Com a impulsora de l’entitat, Kiran Sethi considera que tots els nens són potencialmentemprenedors fins que els adults els diuen que no poden.

«Els nens neixencom a emprenedors,creient que poden»

DdG | GIRONA

DIARI DE GIRONA

«El procés de pensament del

disseny és únic per la seva

habilitat de localitzar quins

són els problemes reals»

FÒRUM IMPULSA 20120203

0405

0607

0809

1011

1213

1415

16FI

ny 2006, l’associació ha seguit 13.210graduats gràcies a 3.340 mentors imentores, gràcies als partenaires. El75% dels joves que han participat enel dispositiu van ser contractats en unlloc permanent a l’altura de la sevaqualificació.

Què es demana als padrins?Cada padrí gasta una mitjana d’u-

na a dues hores del seu temps per mes.El primer mes, en general rep els jo-ves dins la seva empresa, per a una en-trevista de dues hores. Llavors, lesrelacions comencen a esdevenir: lesentrevistes dins de l’empresa, les re-lacions per telèfon, intercanvi de cor-reus electrònics,... El sistema és moltflexible per als patrocinadors i ca-dascun condueix la seva relació de pa-trocini com millor desitja. El mentorcompta amb el suport del personalpermanent de l’associació i un referentintern a l’empresa.

Quins són els papers del mentor idel fiol?

El paper del mentor és donar suportals graduats al llarg dels tres eixos es-mentats anteriorment. El jove, per laseva banda, signa una carta de com-promís quan es registra dins del sis-tema. Així, es compromet a posar-seen contacte amb el seu mentor, a te-nir el mentor i l’associació informadade la situació de la seva recerca de fei-na, es compromet a assistir a esdeve-niments organitzats per l’associació.Són compromisos simples, però per-met les relacions tranquil·les entre elsjoves i els seus padrins.

I quins lligams queden desprésd’haver trobat una feina?

Un cert nombre de joves ens han fetpart de la seva contínua relació amb

el seu mentor al llarg del temps. Estracta d’una veritable relació profes-sional i amistosa que es deriva de certscasos de mentoria.

Quin és el rol de les universitatspartenaires dins de Nos QuartiersOnt des Talents?

L’associació s’ha acostat a les uni-versitats des de l’any 2009 principal-ment per sensibilitzar els estudiantssobre les seves possibilitats d’ocupa-ció. De fet, observem que el 53% delsgraduats l’any 2011 inscrit en el pro-ecte són de cinc tipus de formació (co-municació, màrqueting, comptabili-tat/ gestió/ finances, recursos hu-mans i legals). Actuant dins de les uni-versitats, contribuïm amb les nostresempreses partenaires, per guiar els jo-ves caps als llocs de treball en elsque es busquen candidats. A més, aju-da a informar els joves, sobre el siste-ma de mentoria de manera que s’ins-criguin un cop obtenen el seu títol.

Quins són els propers reptes deNos Quartiers ont des Talents?

El principal repte serà el d’acom-panyar sempre els joves titulats. El2005, 200 joves van ser seguits ambaquest sistema, fins i tot abans que ensconstituissim comassociació. Cincanys més tard, 2.000 joves van ser se-guits només el 2010. Acompanyar unmàxim de 20.000 joves per any serà elnostre objectiu per als propers anys.

P

R

R

P

R

P

R

P

P

R

DIARI DE GIRONA

«Acompanyar un màxim

de 20.000 joves per any

serà el nostre objectiu per als

propers anys»

DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona

Leticia Moreno està considerada una violinistavirtuosa. El jurat li atorga el premi per la seva pre-cisió tècnica, la seva força escènica i el seu futur coma artista, i fins i tot decideix apadrinar la seva car-rera. Aclamada internacionalmente per la críticapel seu virtuosisme i la seva profunda força inter-pretativa, Leticia Moreno ha actuat des dels dot-ze anys amb importants orquestres com la Sim-fònica de Viena, la Wiener Kammer Orchester, laMozarteum Orchester,la Frankfurter SymphonyOrchestra, l’Essener Philharmoniker, la NationalPhilhamonic of Russia, i la majoria d'orquestres es-panyoles. Guanyadora de prestigiosos concursosinternacionals, va estudiar amb Zakhar Bron, en-tre d'altres mestres, a l'Escola Superior de MúsicaReina Sofia i en la Musik Hochschule de Colònia,i ha estat la becada més jove de la història de la pres-tigiosa escola Alexander von Humboldt Stiftung deBerlín. Ha realitzat gravacions per a segells com Verso emissores de ràdio com RNE, ZDF, BBC o Chi-cago Classical Ràdio. Va tenir com a mentor el vio-loncel·lista Mstislav Rostropóvitx.

GIRONA | DdG

Una virtuosa delviolí amb moltfutur per davant

Fomentarl’esforç, lainvestigaci,el talent i lasolidaritat Amb 12 anys ja havia actuat amb

importants orquestres d’arreu del món

Els guardons, que distingeixenl'esperit emprenedor dels jovesd'entre 16 i 35 anys, suposen10.000 euros de premi

La Fundació Príncep de Gironaha rebut aquest any un total de124 candidatures, un 25% mésque l'any anterior

Leticia Muñoz Moreno

DIARI DE GIRONA

Investigadora mèdica nascuda a Badajoz el1977. El jurat ha premiat la seva excel·lència cien-tífica i lideratge internacional, així com l'interès so-cial de la seva línia d'investigació i el caràcter in-terdisciplinari del seu treball. Llicenciada en Ve-terinària per la Universitat d'Extremadura i doctora(premi extraordinari) per la University of Dundee(Regne Unit) i la Universitat d'Extremadura, Gua-dalupe Sabio ha estat investigadora del HowardHughes Medical Institute de la University of Mas-sachusetts i investigadora Ramón y Cajal del Cen-tro Nacional de Biotecnologia del CSIC. En l'ac-tualitat és professora del Centre Nacional d'In-vestigacions Cardiovasculars de l'Institut Carlos IIIde Madrid. La seva línia principal d'investigació estàcentrada en els mecanismes pels quals l'obesitatocasiona malalties concomitants (diabetis, trastornscardiovasculars i càncer). El seu estudi se centra enmecanismes moleculars que determinen l'apari-ció d'aquestes patologies i, des d'una perspectivatraslacional, dirigeix les seves investigacions tanten animals com en éssers humans amb obesitat.

GIRONA | DdG

Frenar lesmalalties queprovoca l’obesitat

El guardó reconeixerà l’interès social il’excel·lència de la seva investigació

Guadalupe Sabio

DIARI DE GIRONA

ELS PREMIATS

FÒRUM IMPULSA20120203

0405

0607

0809

1011

1213

1415

16FI

ntre les novetats d’aquestany, el Fòrum Impulsa in-corpora un espai de net-working amb un doble

objectiu: per una banda, posar encontacte les diferents iniciatives em-prenedores i, per l’altra, permetre quel’esperit Impulsa s’estengui més enllàd’aquest 29 de juny.

El director general adjunt de laFundació Príncep de Girona, SalvadorManeu, admet que era una petició ques’havia recollit en anteriors edicions

perquè el contacte entre els assis-tents anés en augment.

Aquest any es disposarà de treshores per establir contactes. S’hanprevist tres pauses en què els joves i elssèniors podran establir converses tanten els àmbits en comú com també ala recerca de finançament o socisque serveixin per donar l’última em-penta a un projecte.

L’organització ha habilitat cinc zo-nes a l’accés al palau de Fira de Giro-na des de l’Auditori-Palau de Con-gressos, cadascuna dedicada a una deles àrees d’interès dels participants.Les cinc àrees es corresponen amb elsàmbits d’interès: Empresarial, Social,Cultural, Educatiu i un espai dedicat

a altres, on té cabuda el medi ambienti sostenibilitat, la participació ciuta-dana o la comunicació.

«En comptes de primar la reactivi-tat, hem primat la proactivitat; és a dir,creem un espai que permet posar enrelació iniciatives i emprenedors jú-niors, i fa possible que mantinguinaquest contacte durant temps, ambl’objectiu que els joves facin realitat elsseus projectes», indica el president delcomitè organitzador del Fòrum Im-pulsa, Josep Lagares.

El sistema funcionarà mitjançantuna plataforma a Internet, semblanta una xarxa social, que de moment no-més hi accediran els participants en elFòrum Impulsa d’aquesta edició. Tan-

E

L’organització del Fòrum Impulsa llança una xarxa social que ha de servir per posar en contacte lesdiferents iniciatives emprenedores i, per l’altra, permetre que l’esperit Impulsa s’estengui entre elsparticipants més enllà d’aquest 29 de juny

La Fundació crea una xarxa social per a emprenedors

Ser més proactius através del networking

L’organització ha previst fins a tres hores per pode

EL REPORTATGE

JESÚS BADENES | GIRONA

Nascut a Barcelona el 1985, és fundador de l'As-sociació d'Oci Inclusiu «Saräu». El jurat ha premiatla seva capacitat de superació personal i de pro-moure un projecte responsable amb personesamb malaltia mental. Estudiant d'Educació So-cial, Edgar Vinyals va fundar el 2009 l’Associació d'O-ci Inclusiu «Saräu» que defensa els drets de les per-sones amb discapacitat i problemes de salut men-tal, i incideix especialment en la reducció de pre-judicis i estereotips socials. Saräu ofereix activitatsa tot Catalunya amb especial èmfasi a la ciutat deBarcelona. L'associació ofereix serveis d'oci a mésde 50 entitats de Catalunya, la majoria federades aDINCAT, ECOM i FECAFAMM, les tres entitats desegon nivell de referència dels sectors de la disca-pacitat intel·lectual, discapacitat física i salut men-tal, respectivament. Edgar Vinyals ha participat component en diverses conferències i jornades dedi-cades a la salut mental i la inclusió social, entre lesquals destaquen les organitzades per la FederacióALLEM, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, o l'Ins-titut Municipal de Discapacitat de Barcelona.

GIRONA | DdG

La superaciópersonal com aexemple d’inclusió

Va fundar una entitat per defensar eldret de persones amb discapacitat mental

Edgar Vinyals

DIARI DE GIRONA

Nascut a Madrid el 1992, és el promotor princi-pal de l'empresa Geeksphone. Representa clara-ment els tres valors que vol remarcar el Premi: jo-ventut, innovació i lideratge empresarial, també in-ternacionalment. Estudiant d'enginyeria de tele-comunicacions a Madrid, Javier Agüera és el pro-motor principal de l'empresa Geeksphone que jaha dissenyat tres terminals mòbils i n’ha llançat dosfins avui sota la marca Geeksphone. Creada quanAgüera comptava amb 16 anys, ha estat la prime-ra marca europea a crear i comercialitzar un ter-minal, basat en el sistema Android de Google.Agüera està darrere d'altres iniciatives prèvies, quedemostren el seu esperit innovador i el seu caràc-ter emprenedor, com les start-up TopKami o Dark-gate Softworks. La concepció dels terminals es re-alitza en una petita oficina amb punt de venda i su-port a Madrid, mentre que la fabricació és xinesa.Geeksphone, que utilitza en l'actualitat a 15 per-sones, té una clara projecció internacional i, enaquests moments, el 30% de les seves vendes es re-alitzen fora d'Espanya.

GIRONA | DdG

Dissenyar telèfonsmòbils ambnomés 16 anys

Va ser la primera empresa a Europa acrear terminals amb el sistema Android

Javier Agüera

DIARI DE GIRONA

La Fundació Privada Marianao és una institucióde base comunitària que, des de l’any 1985, des-envolupa projectes socials i educatius al servei detota la comunitat, i treballa de manera preferentamb persones que pateixen vulnerabilitat social,a partir d’un model d’atenció integral i socialitza-dor. Una de les característiques que configurenaquesta experiència és l’arrelament al barri i a la ciu-tat. La iniciativa sorgeix de persones, la majoria jo-ves del mateix barri, vinculades a l’associació de ve-ïns. El 7 de febrer de 1998, després de més de dosanys de reflexions, l’Assemblea de Socis del Casalva acordar la dissolució de l’associació per tal decrear la Fundació Marianao- Casal Infantil i Juve-nil de Marianao. Els seus objetius generals són elsd’estimular el desenvolupament personal i co-munitari i afavorir processos d’inclusió social. Elseu àmbit preferent d’actuació és la realitat local deSant Boi del Llobregat i la comarca del Baix Llo-bregat, on desenvolupa 9 programes i 34 projectes.L’any 2010 hi van participar 6.287 persones bene-ficiàries, 163 voluntàries i 64 treballadors.

GIRONA | DdG

Un casal juvenilque revolucionaSant Boi

L’entitat atén les persones vulnerablesa partir d’un model de socialització integral

Fundació Marianao

DIARI DE GIRONA

DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona

mateix, Salvador Maneu, asseguraque l’objectiu és anar afegint també alsparticipants en edicions anteriors perpoder establir nous contactes. A l’ho-ra de tancar aquesta edició ja s’havienregistrat més de 700 participants is’havien establert contacte a més de1.300 correus electrònics. També s’ha-vien concretat prop de 300 cites perparlar.

El sistema permet establir un con-tacte amb persones amb interessos co-muns o que poden ajudar a desen-volupar un projecte. La cita es pot con-certar en qualsevol moment a travésd’aquesta plataforma de networking,per qualsevol dels tres moments pre-vistos dins el Fòrum Impulsa o bé,també per algun altre dia en què elsdos usuaris puguin coincidir.

Pausa per seguir en contacteLa primera pausa cafè està prevista aun quart de 12 del migdia i s’allarga-rà fins a les 12 del migdia. Durant tresquarts d’hora, a més d’establir con-tactes, s’aprofitarà el temps per poderesmorzar o prendre un cafè.

La següent pausa coincidirà en elmoment de dinar. Serà l’estona mésàmplia, amb una hora i mitja per se-guir donant a llum a noves idees. Enaquest lapsus, l’organització creu quees podran concretar més idees, peròtot i això s’oferirà un tercer moment apartir de tres quarts de 5 de la tarda perfer els últims contactes.

er establir contactes entre els assistents i poder desenvolupar projectes.

DIARI DE GIRONA

Des del primer dia que es va celebrarel Fòrum Impulsa es va detectar la ne-cessitat que s’establís algun tipus decontacte permanent entre personesque tenen idees perquè les «ganes defer coses» no es quedessin en una tro-bada anual d’un únic dia. El networkingés l’exemple que s’ha trobat i sorgeixde món dels negocis. Establir una con-versa, facilitar un contacte o una targe-ta de visita és bàsic per començar adesenvolupar projectes. Precisamentper això, més enllà de l’ampli programad’actes, l’organització considera que sies volen veure resultats en el futur, elFòrum impulsa ha de donar més prota-gonisme als contactes personals. Enuna primera etapa es van establir pare-lles sènior-júnior com a exemple, fins aevolucionar a una vertadera xarxa so-cial que, de moment, ja atreu els partici-pants.Des de la Fundació Príncep de Gi-rona, mitjançant l’empresa Indra, es vacrear una plataforma que permetés alsassistents al Fòrum disposar d'unabona xarxa de contactes sense queaixò suposi una inversió de temps, re-cursos, necessitats i diners suplemen-taris per als joves.

ELS MOTIUS

Establir una xarxa decontactes que serveixia la gent amb idees

DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona FÒRUM IMPULSA20120203

0405

0607

0809

1011

1213

1415

16FI

ilers de persones, ja sigui deforma presencial o virtual, se-guiran avui des de Girona latercera edició del Fòrum Im-

pulsa (www.forumimpulsa.org), un pro-cés endegat per la Fundació Príncep deGirona a inicis del 2010 per descobrirquines són les condicions educatives,tecnològiques, econòmiques, polítiquesi socials necessàries per convertir, a migtermini, milers de joves compromesos,inquiets, il·lusionats, valents, amb pro-jecte (és el que hem anomenat JOVESIMPULSA) en creadors de progrés i ri-quesa a través d'iniciatives en tots elscamps.

A l’empara de la Fórmula Impulsa(Il·lusionar x Educar x Emprendre =Transformar), milers de persones segu-irem avui les ensenyances que referentsglobals en l’educació, la creativació, l’em-prenedoria, la col·laboració i la iniciativa

jove compartiran amb tots nosaltres.Mitjançant un innovador format en

xarxa, les idees i el talent inquiet delsmés joves tindran l’oportunitat d’interac-cionar amb l’experiència i els recursosdels més grans per obrir els ulls a un noudespertar i donar la benvinguda a unesidees capaces de fer-nos veure, des deperspectives renovades, que tot és possi-ble si ens ho proposem, tot desterrant lesangoixes, el desencís i el derrotisme delmoment que estem vivint.

Avui, a Girona, assistirem al naixe-ment d’un nou esperit, l’esperit Impulsa,un esperit que ens ha d’ajudar a retrobarla confiança en les nostres idees, talents,capacitats i possibilitats perquè, ara mésque mai, la vida és cíclica i, ara més quemai, si volem i ens ho proposem, un noucicle ple de futur i progrés és a l’abast deles nostres mans.

Avui al Fòrum Impulsa, trobarem lesclaus per connectar iniciatives i encarri-lar una nova etapa en què el compromís,l’esforç i la proactivitat s’erigeixin en elsvalors irrenunciables per abraçar la mi-llora i el progrés que volem i desitgem enla nostra societat.

Tots els que avui participem al FòrumImpulsa tenim un gran deure i una granresponsabilitat... Tots els que avui com-breguem amb aquesta visió hem de serels «impulsors» d’aquest canvi, d’aquesta

nova manera de fer les coses; tots els queavui compartim l’esperit d’Impulsa hemde ser els apòstols d’aquest nou taran-nà... un tarannà fonamentat en la col·la-boració compromesa i generosa entredisciplines, entre empreses, entre profes-sionals, entre grups d'investigació, entredirigents (polítics, empresarials, sindi-cals...), entre ideologies, entre sectors,entre talent emergent i talent establert...perquè només la col·laboració transver-sal i polièdrica ens permetrà resoldrel’extrema complexitat a què el món ensestà abocant.

Avui el Fòrum Impulsa vol acollir totsaquells que, molt més enllà de la sevapresència física a l’Auditori de Girona, esvolen comprometre a fer d’aquest mónun lloc millor; avui el Fòrum Impulsaacull tots aquells que es volen implicarper «estirar del carro» i no tenen la pord’emprendre... avui el Fòrum Impulsaacull tots aquells que tenen la valentia iel coratge d’encetar un camí que si bé ésincert, és l’única via cap al nostre propifutur.

Avui us animo a compartir, construir,conviure, connectar, cooperar, contribu-ir... per cotransformar... , avui, més quemai, us animo a col·laborar i a multipli-car en lloc de confrontar, perquè si ens hiposem tots junts el cofutur és a les nos-tres mans!

M

EL FUTUR A LESNOSTRES MANSL’autor remarca que més enllà de la seva presència a l’Auditori, el Fòrum Impulsa acull tots aquells que esvolen implicar per «estirar del carro» i no tenen por d’emprendre, els que es volen comprometre a fer d’aquestmón un lloc millor; a tots aquells que tenen la valentia i el coratge d’encetar un camí incert però amb futur

VICEPRESIDENT FUNDACIÓ PRÍNCEP DE GIRONAPRESIDENT COMITÈ ORGANITZADOR FÒRUM IMPULSA

Josep Lagares