DracElBUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA

nº 109

NOVEMBRE’13

2

3 EDITORIAL

4 UN CAFÈ AMB...

6 CLUB

8 LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

10 RATLLATS PEL MÓN

12 TERTÚLIA

14 HOCKEY

26 TENNIS

28 PÀDEL

30 HÍPICA

32 GOLF

34 FITNESS

35 ACTIVITATS DIRIGIDES

36 LA TRAVESSA DEL DRAC

38 LA VEU DEL DRAC

39 EL POLLASTRE

SUMARI

Foto portada: Rafa Martín

3

Quan vaig rebre el missatge de correu de la direcció

d’El Drac, abans de llegir-lo ja sabia que ara em

tocava a mi. En fi, som-hi doncs!

Com alguns ja sabeu, sóc el President de la Secció

de Golf i Vocal de la Junta del Club. La Secció de

Golf la vam constituir fa deu anys, i des de llavors

organitzem un Campionat Social de Golf i un altre

de P&P, de caràcter social, a mes d’una sèrie de

competicions puntuals obertes a antics socis i amics,

com són el Torneig de Nadal i l’Open Festa Major de

Terrassa. Comptem amb una participació mitjana de

50 jugadors de golf i 25 de pitch&putt, tot i que en

ocasions pretèrites havíem arribat a ser 90 jugadors.

L’objectiu de la Secció sempre ha estat el mateix, el

d’oferir als socis del Club una altra activitat esportiva

per satisfer el caràcter poliesportiu d’una bona part

dels socis.

Des de mitjans de setembre, comptem amb un

equipament específic dins les instal·lacions del Club,

un Simulador de Golf, equipament que tenim en

lloguer amb opció de compra i que, per tant, hem

EDITORIAL

de mirar de fer-lo rendible entre tots. Us animem,

doncs, a fer-ne ús, tant en el format d’utilització lliure,

com assistida pels professionals que tenim a la vostra

disposició.

Hem aconseguit ser una secció transversal, ja que

en ella hi trobem jugadors de diverses seccions,

cohesionant més el caràcter social que pretenem

donar al nostre Club.

Aquesta vessant social i familiar és un signe d’identitat

del nostre Club, per això us animen a participar de les

activitats socials a més de l’activitat esportiva que hom

practica.

Per a qualsevol que vulgui mes informació de la

Secció de Golf us invitem a consultar el nostre blog:

http://golfegara.blogspot.com.es/ o a comunicar-vos

amb nosaltres a l’adreça golf@egara.es.

Bon swing i alguns birdies!

Artur GispertPresident de la Secció de Golf i Vocal de la Junta Directiva

4

RAMON COSTARamon Costa i Pineda va treballar en diverses multinacionals del sector tèxtil -l’última va ser la francesa Prouvost, en la que fou cap de vendes durant 25 anys- i ara gaudeix d’una merescuda jubilació. Sempre actiu, però, al marge de la seva feina com a comercial de la llana ha anat teixint una trajectòria impressionant en el Club i en el món del hockey. Com a jugador va assolir tres campionats d’Espanya de Divisió d’Honor i un de sala, i com a entrenador va dirigir l’EHC quatre temporades. Com a dirigent és una figura gairebé irrepetible: president de la Secció de Hockey, Secretari de la Junta Directiva, vicepresident del Club i de la FCH, vocal de la Immobiliària de Sant Llorenç del Munt... i durant els últims 31 anys –sí, sí, trenta-un!- ha estat el Secretari de l’Orde del Drac. Tan alt com la seva capacitat de raonar, recordar i explicar-se, en Ramon col·lecciona merescuts reconeixements. Els més destacats: Soci de Mèrit, Escut d’Or i Trofeu Paco Dinarès del Club Egara, Escuts d’Ors de la RFEH i la FCH, i Cavaller Gran Collar del seu estimat Orde del Drac de Sant Llorenç. Mentre el butlletí ratllat l’entrevista, a fora el primer equip masculí s’entrena passant molt de fred. A dins el xalet, escoltar en Costa ens aporta l’escalf de l’experiència dels tenaços, dels que sembla que hagin nascut per esdevenir un fascinant exemple d’estima i dedicació al nostre Egara.

A vostè, en aquesta santa casa, només li falta ser president!Francament, sí. He gaudit molt fent tantes coses en el Club i en el hockey. Puc repassar la meva vida seguint la història de l’Egara. En sóc soci des de l’any 1950, quan tenia 12 anys. Encara guardo la quota mensual d’aleshores, feta a mà pel Cinto Badiella. Pagàvem 5 pessetes al mes per ser socis del Club Deportivo Armonía Egara!

Quins temps!Els temps en els que encara no érem al Pla del Bon Aire i el Club s’estava al Bar La Polar, a la Rambla fent cantonada amb el Portal de Sant Roc. Avui em sembla que és una tenda del tipus Zara...!

I del centre de Terrassa a les actuals instal·lacions.Del Gran Casino a la decisió dels nous promotors, que gràcies a ells gaudim avui d’un club tan modern i magnífic. Als socis ens van convertir en accionistes de la Immobiliària del Club. Vam haver de pagar com a mínim 5.000 pessetes. Era una fortuna, aleshores! Jo les vaig pagar amb l’ajuda del meu pare i a terminis. Però la il·lusió per ser de l’Egara no et feia ni dubtar si ho podies pagar o no.

Tot un compromís de fidelitat! Com el d’exercir de Secretari de l’Orde del Drac de Sant Llorenç durant els últims 31 anys. Recorda com i qui el va convèncer?Perfectament! Em van trucar a casa un migdia del 1982. Em volien veure el Joan Comerma, el Quim Vancells , el Cinto Badiella i el Paco Dinarès. Em

van convocar a dinar al Club i em van dir: “Ramon, has d’agafar la Secretaria de l’Orde”. N’exercia fantàsticament l’Oriol Maurí, però se li havia girat feina perquè l’havien fet president de la Federació Internacional del Motor i no volia desatendre una tradició tan seriosa com l’Orde.

Li diré que sí, que em sembla d’una seriositat majestuosa, l’Orde.És molt seriós. Jo sempre els he dit als aspirants: “després del dia de la Primera Comunió i, si esteu casats, del vostre casament, aquest és el dia més important que viureu mai”.

I per què es va crear, l’Orde? Per homenatjar tots aquells socis que es comprometen especialment en aportar la seva vàlua i dedicació a l’entitat. Tinc guardats a casa més d’un centenar de currículums dels que hi han accedit. A vegades els repasso i em dic a mi mateix: “tots són socis que han fet molt per al Club Egara!”. Jo sempre dic que els socis són la força del nostre Club i que, més enllà de la quota, l’important és tenir persones que facin moltes coses bones per al Club. I l’Orde n’està ple!

Diuen que vostè és qui ha anat revolucionant l’acte principal de l’Orde...Quan un accedeix a un càrrec ha d’intentar millorar el que es ve fent. I així, amb el temps, hem incorporat música per donar-hi més solemnitat. En concret, el “Pompa y Circunstancia” de Sir Edward Elgar per a l’inici, que és un tema que es toca quan la reina d’Anglaterra entra al Parlament, i també el

“Si no em trobeu a casa, busqueu-me

a l’Egara”

UN CAFÈ AMB

5

“Gaudeamus Igitur”, que toquen a les principals universitats europees quan algú és distingit. També vam introduir la missa en memòria dels que ens han deixat, la lectura dels currículums i...

Ja li dic jo: les espectaculars túniques rosa carmesí!Això mateix! Va ser una idea del Josep Pi, que era un home de decisions ràpides i va comprar un centenar de túniques en un viatge comercial a Canàries. Les va adquirir de diferents colors i amb un drac a l’esquena per tal que tota l’Assemblea les lluïssin. Amb el temps, vam decidir que només vestissin les túniques rosa els aspirants a Cavallers i Dames per donar-los categoria.

El President Pujol va dir que mai es retiraria del tot, però que s’enretirava. Vostè farà el mateix? Sí, perquè jo seguiré sempre al costat de l’Egara i de l’Orde del Drac de Sant Llorenç. M’ho he passat molt bé aquestes tres dècades fent de Secretari de l’Orde. És una feina molt gratificant, però crec que era el moment de deixar pas a persones més joves, que

estan molt preparades. Fins que jo els he sumat no hi ha hagut ningú en aquest Club que hagi estat més de tres dècades amb la mateixa responsabilitat!

Ens ha convençut: mereix descansar. Però suposem que els millors records són inesborrables.És el millor que m’emporto. He pogut viure moments tan únics com visitar Joan Antoni Samaranch en el seu despatx personal per comunicar-li el seu accés a l’Orde (veure foto). Ens va dir: “he visitat gairebé tots els països del món on, pel meu càrrec (president del COI), rebo el tracte similar a un cap d’Estat i tot tipus de reconeixements i regals, però us puc assegurar que mai un club m’havia fet membre d’un orde com el vostre, que em fa molt feliç”. No ho oblidaré mai.

I d’anècdota, amb quina es queda?El president Salvador Vinyals, amb una gran ironia, sempre em deia: “tu no pateixis, Ramon, que d’aquests càrrecs tan importants de l’Orde sempre ens en treuen amb els peus per endavant...!”. Al ser una tradició com la que és, passa

sovint. I jo deia: “jo no ho vull!”. Ho he complert, per sort, i m’he acomiadat dels companys del Consell dient-los: “jo en marxo, però a vosaltres... us en trauran amb els peus per endavant!” Ha, ha, ha!

Bona, aquesta. En alguns els ho podràs dir cada dijous del món...Sí, perquè seguim trobant-nos tota la colla de la meva generació. Quan treballàvem, quedàvem per sopar. Ara que estem jubilats, dinem al Club cada dijous sense fallar mai. És molt maco poder reunir-te encara avui amb tants amics amb els que de jove jugaves a hockey o has anat coneixent després a l’Egara. Cada setmana prenem cava, perquè sempre n’hi ha un que fa l’aniversari o celebra quelcom i li toca pagar.

Vistos des de fora, els confessaré que fan una enveja sana i una patxoca molt especial. Dubto que en algun altre club hi hagi una taula com aquesta... perquè ens ho passem tan bé com quan érem joves esportistes! En aquest Club m’ho he passat sempre molt bé. Per això, a mi si no em trobeu a casa, busqueu-me sempre a l’Egara!.

I que per molts anys sigui així, veu de l’experiència Estimat i Etern Secretari de l’Orde Cavaller Gran Collar Ramon Costa i Pineda!

Xavi Salvatella i MestresFotos: Rafa Martín i arxiu

En Ramon convida El Drac a un refrigeri a Stick Egara, el bar i restaurant del Pla del Bon Aire.

6

CLUB

Orde del Drac de Sant Llorenç

El vuit de novembre va tenir lloc la Reunió Anual

Reglamentària de l’Orde del Drac de Sant Llorenç, a

les instal·lacions del Club.

A les vuit del vespre se celebrà una missa a la Capella

de Sant Jaume del Pla del Bon Aire, en memòria dels

difunts de l’Orde. A les nou, a la sala d’audiovisuals,

va tenir lloc l’Acte Solemne d’imposicions als nous

Cavallers i Dames. Aquest any, Anna Moliné i Del

Castillo, Albert Bofarull i Junyent, Pere Mora i

Segués, i Xavier Salvatella i Mestres van ser honorats

amb l’ingrés a l’Orde com a Cavallers-Medalla

(Dama-Medalla en el cas d’Anna Moliné). Carmen

Mas i Comas, Miquel Codina i Farriol, i Jaume Puig

i Barrera van passar de Cavaller-Medalla a Cavaller-

Collar (Dama-Medalla i Dama-Collar en el cas de

Carmen Mas). I Joan Colomer i Bach, Joan Comerma

i Paloma, Rafael Mundet i Garcia-Cascon, i Ramon

Tubau i Rambla van assolir la categoria de Cavaller-

Gran Collar. Cal també consignar que, després de

trenta-un anys com a Secretari de l’Orde, Ramon

Costa i Pineda es va acomiadar del càrrec, entre

els aplaudiments de reconeixement de tots els

assistents.

L’acte va continuar amb el Sopar de Germanor. La

Reunió Anual Reglamentària de l’Orde del Drac es

va cloure amb els parlaments de Xavier Salvatella

–en nom de tots els premiats–, Jaume Comerma i

Pons –President de l’Orde–, i Pere Marcet –President

del Club–.

RedaccióFoto: Rafa Martín

7

No saps on guardar la bicicleta? Estàs cansat de travessar vies urbanes cada vegada que surts? Vols sortir de peu de pistes?Ara disposes d’un lloc per a la teva bicicleta dins del Club Egara, un espai segur i tancat amb punt de fixació individual.Vine al Club Egara, canvia’t al vestidor, agafa la teva bicicleta, gaudeix de la teva ruta, i deixa la bicicleta al Club.Ja tenim la sala acabada, hi cabran aproximadament unes 20 bicicletes. Reserva-hi la teva plaça.Preu: 100 euros anuals.Espai amb accessos protegits per video càmeres de seguretat.Informa-te’n al departament comercial del Club.

RedaccióFoto: rafa Martín

Aparca la bicicleta al Club

8

LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

Amb el seu entusiasme habitual, em diu el Cesc:

Jaume, l’article d’aquest mes em fa molta il·lusió

perquè, a part de tenir en gran consideració la

persona, sovint parlem i reconeixem els mèrits

de les persones que ens han deixat, quan ja no

els podem dir cara a cara “Moltes gràcies”. En

canvi avui ho fem d’una persona amb una llarga

trajectòria, malgrat ser encara jove i que de ben

segur llegirà aquest article i el reconeixement que

en ell li fem.

No és pas l’única persona del Club, ni molt menys,

que es mereix que li reconeguin el que ha fet, però

com us he dit en aquest cas ens fa una especial

il·lusió.

Recordo com si fos ara quan el seu pare me’l va

portar a l’Escola de Hockey del Club i em va dir

“Cesc a veure si el fem un bon jugador”. El Xavi

va jugar des de benjamí a sènior (Primera Divisió,

l’actual Divisió d’Honor) fins l’any 1987, assolint

el Campionat de Catalunya i Espanya categoria

juvenil.

El seu pare també havia estat jugador i àrbitre.

Continuem parlant d’àrbitresXavi Adell i Salvatella (Àrbitre Internacional i Olímpic)

9

Poc es pensava el seu pare (i jo) que on realment

arribaria molt lluny el Xavi no seria en la seva faceta de

jugador, sinó en la d’àrbitre. Té característiques molt

semblants a les del seu tiet (Jaume Salvatella, també

internacional i olímpic). Molta experiència per haver

jugat molts anys, i dit clarament “ha mamat el hockey”.

Jo sóc dels que opino que un àrbitre hi ha d’haver jugat,

cosa que no vol dir que el que no ho ha fet no pugui

ser-ne àrbitre.

Dialogant, sincer, ferm, fiable, honrat, complidor, bon

marit, bon pare, bon amic i amic de tothom.

El seu currículum com a àrbitre és extraordinari.

S’inicia com a àrbitre nacional el 1988 i el 1992 ja

arriba a internacional, olímpic (Atenes 2004 i Pequín

2008), tres Copes del Món, dues Copes del Món Sub-

21 i un llarguíssim etcètera amb Champions Trophy,

Classificatoris de Copes del Món i Jocs Olímpics, Jocs

Panamericans, Copes d’Europa de Nacions, de Clubs,

Recopes d’Europa, etc., etc., etc.

A part també d’un munt de càrrecs, inclosa la presidència

de la Catalana d’Àrbitres i la Vicepresidència del Col·legi

Nacional i mànager UDP de la Federació Europea de

Hockey.

Penseu que això és només un breu resum, perquè si no

hauríem necessitat moltes més pàgines per fer-ho.

En l’àmbit dels reconeixements:

A casa seva es viu intensament el hockey. La seva esposa

Marta ha estat jugadora i delegada d’equips femenins,

les seves filles Sandra i Claudia, excel·lents jugadores

també de destacats equips femenins de la casa, fins i tot

una d’elles, la Sandra, apunta ja molt bones maneres com

a àrbitre. Per tant, el hockey és el plat fort de la casa.

És de les persones a les què estarem sempre agraïts

per la seva desinteressada tasca envers del Club i del

hockey en general.

Cesc Llongueras i Jaume RieraFotos: Rafa Martín

· Membre de l’Ordre del Drac de Sant Llorenç categoria de collar

· Escut d’Or del Club. Trofeu Harmonia

· Insígnia d’Or de la Real Federación Española de Hockey (RFEH)

· Stick d’Or de la Federació Catalana el 2009

· PITO de ORO de la Federació Internacional de Hockey 2004

· Medalla de Plata de la RFEH

10

RATLLATS PEL MÓN

Ja farà quasi mig any que vaig decidir emprendre

una nova aventura dins la meva vida amb destí

a Bèlgica, a la ciutat de Lovaina. Després del

Preolímpic amb la selecció, després de quedar-nos

sense plaça per als Jocs de Londres, vaig veure clar

que la meva vida a nivell esportiu necessitava un

canvi per seguir il·lusionada amb el hockey.

Vaig tenir la sort que en aquell mateix moment

el Leuven –Lovaina en neerlandès– es va posar en

contacte amb mi. No tenia motius per no acceptar

l’oferta que em van proposar, havia acabat els meus

estudis just aleshores i la meva família em va donar

suport en tot moment. L’única cosa que em tirava

enrere era deixar el club de tota la meva vida i,

sobretot, les noies de l’equip i les peques del Club.

Però vaig decidir mirar per mi, tenia la sensació que era un bon

moment per marxar i acceptar aquesta nova experiència.

Aquest és el segon any que jugo amb el Leuven, us

en faré quatre pinzellades ràpides...

Si haig de parlar de hockey, penso que el nivell

d’aquest país és cada vegada més alt, tant les noies

com els nois estan fent una progressió exemplar.

Crec que la diferencia entre elles i nosaltres es

basa en la condició física i els sistemes tàctics. En

aquests dos aspectes Bèlgica està per sobre nostre.

És evident que la tècnica de qualsevol jugadora

espanyola és millor que la d’una jugadora belga,

sempre ens hem caracteritzat per això, però la

meva opinió es que la tècnica individual d’un

jugador és cada vegada menys important si la

compares amb l’aspecte físic i l’aspecte tàctic d’un

equip. Aquí quasi tots els equips de la lliga tenen

tàctiques i recursos que penso que a Espanya encara

no hem après.

Els partits són, en general, molt oberts, pot passar-

hi de tot, i els resultats solen lluir molts gols. Pocs

partits acabaran amb un 0-0. Això dóna emoció a la

lliga i a cada jornada i l’espectador en gaudeix més.

Glòria Comerma: Lovaina, ciutat flamenca, capital de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica

11

En

general, com a país, estan fent una molt bona feina.

Recordo l’any passat quan vaig anar a veure els playoff

de la lliga de nois, que vaig pagar 10€ per entrar-hi i

hi vaig estar envoltada de quasi 3.500 persones... És un

petit exemple perquè us feu una idea de com comencen

a viure el hockey aquí, jo sempre dic que mica en mica

s’acosten a Holanda.

Quant a la vida social d’aquí Bèlgica...

Com alguns ja sabeu visc amb la Carlota, la Mònica i la

Michelle –una jugadora de la selecció irlandesa (anglès

24h)–. A casa estem prou entretingudes, en ser quatre. I

cada dia tenim alguna anècdota o una altra per explicar-

nos. Millor me les guardo per mi, però. Realment és un

privilegi poder viure amb amigues teves de tota la vida

i en les condicions que vivim.

Bèlgica és un país preciós, cada ciutat té el seu encant,

típiques ciutats europees, diferent al que tenim a

Espanya.

Un cop al mes, normalment, les quatre anem a visitar

alguna de les ciutats com Bruges, Gant, Brussel·les,

Anvers... Hi fem unes quantes compres i un bon cafè i

tornem a Lovaina.

Durant la setmana faig classes de francès al matí, i a les

tardes entreno els peques del club i els peques d’una

escola de Brussel·les. I per altre banda intento

col·laborar en petites feines que socis del club em

demanen i que estan relacionades amb els estudis que

jo vaig fer a Espanya. És complicat trobar una feina

aquí si no parles el francès perfectament. Per tant, de

moment, haig d’anar fent coses petites.

El Leuven és un club petit, familiar, i com alguns sabreu

farcit d’espanyols! Les noies de l’equip són força joves,

la majoria viuen fora de Lovaina, i això a vegades fa que

la relació sigui una mica més freda si ho comparo amb

la relació que jo tenia amb les nenes de l’Egara. És una

de les coses que més trobo a faltar, l’ambient de Club,

l’Escola, i la família que tenim al Bonaire, no té res a

veure amb els clubs belgues, penso. Però ho arreglen

ràpid amb el famós tercer temps, on normalment tot

l’equip es queda per beure una o unes quantes cerveses.

Es comença per fer una votació del best of the week o

el dick of the week, en què totes les jugadores votem.

L’equip contrari sol fer el mateix, i després del petit

ritual es queden a fer cerveses conjuntament, passi

el que passi el camp... La barra del bar soluciona tots

els problemes, crec que és el seu lema. Inventen mil

normes i jocs que has de complir si no vols acabar fent

el famós Sant Hilari. Tot destinat a passar una tarda

divertida, o digues-li com vulguis... Però el que més em

crida l’atenció és la bona relació que veus després dels

partits entre clubs i equips. Penso que realment és una

cosa que a Espanya costarà, tot i que vaig veient que

alguns Clubs ho intenten.

Bèlgica té coses molt bones, m’ha ajudat a espavilar-me

en molts sentits, m’ha fet conèixer persones i maneres

de fer que mai hagués conegut, m’ha fet veure que

m’estic fent gran i a vegades un tercer temps et pot

passar factura...

Però sí, sí que tinc moments que trobo a faltar casa,

la família, els amics, el Club i l’ambient. No sé quant

durarà aquesta experiència, però si alguna cosa tinc

clara és que quan torni tinc molt clar on m’agradaria

tornar...

A bientôt!! Glòria Comerma

Fotos: rafa Martín i Glòria Comerma

12

TERTÚLIA

Ja es coneixen com a Sirenites de l’Egara. I si no,

ja els diran així a partir d’ara. Són una desena de

campiones de la natació sincronitzada amateur.

Riu-te’n de l’Andrea Fuentes, l’Ona Carbonell o la

Gemma Mengual. Des d’El Drac hem parlat amb un

trident que acostuma a no fallar gairebé mai: Rosa

Geli, Maria Guillamat i Montse Juncosa.

Es reuneixen cada dilluns i dimecres al Club,

perquè a les 19.30 comencen a les ordes de Ramon

Fernández la seva classe d’Aquagym. I fins a quarts

de nou.

En Ramon, però, poc té a veure amb Anna Tarrés.

“Té molta paciència”, explica la Rosa. “Ja fa cinc

anys que estem amb ell i no hi ha manera que ens

faci callar. Ens fum bronca de tant en tant, però

en passem i no li fem cas, pobre”. Al menys es

compadeixen de Sant Ramon. “El professor és un

bon xicot i és molt permissiu”, afegeix la Maria.

S’ho passen d’allò més bé i mica en mica es van unint

més amigues de diferents seccions del Club. És un

grup en què hi ha gent de hockey, pàdel, tennis,

hípica… “Diem que anem a Aquadiver”, comenta

la Rosa, que admet que “al final és una excusa per

trobar-nos les amigues, fer esport i xerrar”. “Som

amigues de fa molts anys i abans, quan portàvem

els nens a hockey, era més fàcil reunir-nos. Ara, en

canvi, gairebé només ens vèiem per dir-nos hola i

adéu. Així tenim una estona per a nosaltres i ens

expliquem les nostres coses”.

Això sí, sobretot xerrar. “De fet, el Marc Gabarró,

LES SIRENITES DE L’EGARA

Les tertúlies més entretingudes del Pla del Bon Aire són a la piscina cada dilluns i cada dimecres. Això sí, si hi vols assistir has de mullar-te i suar la cansalada.

13

que és el socorrista i fill de la Rosa, diu que no fem

res”, apunta la Montse Juncosa. “Les dones podem

fer vàries coses a la vegada. Doncs una mica és això”,

puntualitza. I la Maria es defensa: “També és teràpia,

parlar. Així desembussem el pap. Tampoc hem d’anar

als Jocs Olímpics, només volem mantenir el cos en

forma i tenir la ment més oberta”.

Els agrada tant la tertúlia que amb l’hora de classe no

en tenen prou. De fet, la Rosa Geli confessa que “moltes

vegades pugem unes quantes juntes amb el mateix

cotxe. Si no, quedem a tres quarts de set al xalet. Fem

el cafè i ja comencem a parlar. I després seguim dins de

l’aigua”. Però de què parlen tant? Fonts properes a El

Drac asseguren que, entre d’altres coses, passen revista

a tots els que van pel passadís cap al gimnàs.

“Ei, que no anem a passar l’estona, eh! Què ens

posem en forma. M’agradaria veure’ls, a tots aquests

que passen cap al gimnàs. Acabem cansades, eh!”,

exclamen. “I tant! Qualsevol que passi per allà veu

que estem amb el cap a fora, però dintre de l’aigua sí

que ens movem. No anem amunt i avall de la piscina,

però no parem de fer exercici”, reivindica la Montse.

“Les agulletes són importants. I el dia que tenim classe,

anem a dormir la mar de bé”, conclou.

Ja ho veuen, una excusa ben sana. Ara bé, a la tertúlia

no hi era el Ramon. Ell mereix, com a mínim, una

entrevista.

Ferran MartínezFoto: Rafa Martín

LES SIRENITES DE L’EGARA

Les tertúlies més entretingudes del Pla del Bon Aire són a la piscina cada dilluns i cada dimecres. Això sí, si hi vols assistir has de mullar-te i suar la cansalada.

14

HOCKEY

Ben començada la temporada, amb el liderat com

a premi i un gran ambient d’equip, ens disposem a

encarar el tram final d’una part de la primera volta

en què volem seguir com a líders, créixer com a

equip i sobretot mantenir la porteria a zero. Com bé

deveu saber com a grans aficionats, tan sols el Club

de Campo de Madrid ens ha pogut fer un gol. Així

doncs en sis partits de lliga l’equip ha encaixat un

gol en contra. Aquesta immensa ratxa és fruit d’un

gran treball en defensa de tot l’equip. Podríem dir

que aquesta és una de les novetats, ja que després

de molt temps la defensa és la màxima prioritat.

A falta de dos partits perquè s’acabi una part de la

primera volta de la Lliga, l’equip entrena fort per

poder aconseguir dues victòries i també per alçar

primer títol de la temporada, la Copa Catalunya,

que es reprendrà a partir de l’1 de desembre un cop

acabats els dos últims encontres de Lliga.

DHMA: Al capdavant

15

Homenatge a Pol AmatSegur que tots recordeu el gran dia que vam homenatjar

el gran ídol de masses del Club i del hockey mundial,

Pol Amat. Per tal de reconèixer-li tots els mèrits que ha

fet pel nostre esport, l’entitat li va retre un homenatge.

Vam comptar amb la presència de tot el Club, l’Escola al

complet, els equips sèniors i, com no, els companys del

Club i de la selecció que van jugar amb ell.

És evident que no hi havia tothom amb qui havia jugat

el Pol, perquè potser el camp de hockey no hagués sigut

prou gran. Però vam arribar a ser colla suficient per

poder demostrar a l’astre del hockey herba que els seus

mèrits seran inoblidables per a tots. També cal destacar

la presència de la Junta del Club, la d’anys anteriors, i la

dels presidents de la Federació Catalana i la Federació

Espanyola.

Pol SolanoFotos: Rafa Martín

16

HOCKEY

Un any més, i ja anem pel tercer, les noies de Divisió

d’Honor ens vam tornar a engrescar per preparar

la festa batejada amb el nom de TOTES SOM

RATLLADES! Per un dia, deixem de banda el blanc i

el blau i pintem el Club de color de rosa!

Pels que no vau poder assistir-hi, us farem un resum

de com va anar la jornada.

8.30h: El dia va començar ben d’hora per a les més

matineres de l’equip. Tocava muntar les paradetes

per vendre samarretes, preparar les taules i les

cadires pel dinar, decorar bé el Club i tenir la xocolata

desfeta a punt per quan arribessin els primers nens a

jugar els seus partits!

10h: L’àrbitre toca el xiulet, comença el partit!

Venem els primers tiquets pel dinar i les samarretes

d’enguany. El retorn al color rosa sembla que agrada

a les nenes i mares, les vendes es disparen! (si

encara no la teniu, no hi patiu, ens en queden unes

quantes!!! Només cal que ens les demaneu!).

12h: Quan van acabant tots els partits de l’Escola,

les més petites es reuneixen al camp 3 on la Montse

Freixa duu a terme un taller de conta-contes molt

divertit! (moltes gràcies, Montse)

12.30h: Com ja sabeu, les mamis ratllades estan molt

entusiasmades amb el seu equip, així doncs, no vam

deixar passar l’ocasió i els vam preparar un clínic de

hockey especial per a elles! Van demostrar les seves

ganes d’aprendre i millorar cada dia en el nostre

esport!

13.30h: Després d’un matí mogut, ens comença a

DHF: Totes som ratllades!

17

venir la gana. Tots a dinar! Els macarrons i les patates

fregides del Salva van triomfar entre els més joves, els

adults es decantaven més aviat per una bona amanida

acompanyada de la carn a la planxa que les mamis DHF

ens van ajudar a cuinar! Begudes per a tots, fruita i

pastissos de postres. Esperem que us agradés el menú!

14.30h: Mentre els pares i mares feien sobretaula, vam

ajuntar totes les nenes del Club a la pista de quick, havien

de superar “La Gimcana Ratllada”. 6 proves diferents,

6 racons de joc on les més petites s’ho van passar d’allò

més bé! L’encistella trapella, Vola la Bola, Apagafocs, El

racó de les princeses ratllades... i pera totes les nenes

que obtinguessin els 6 gomets, un diploma de bones

ratllades! (de color rosa, evidentment!)

16h: Es va acabant el dia, cal gastar l’energia que encara

ens queda! Així doncs, aixequem a les mares de la taula,

toca moure’ns una mica més! Una hora de classe de

Zumba d’allò més divertida. Mares, nenes, i alguns nois

també, intentem seguir els passos de les coreografies,

tot passant una entretinguda tarda.

17.30h: Acabem la festa amb el gran sorteig! Regals per

a totes les edats: sticks, canyelleres, fundes, vambes,

composicions fotogràfiques i peces de roba entre

moltes altres coses! L’emoció no va faltar, i vam haver

d’esperar fins al final pel premi més desitjat: un viatge

a Praga, per a dues persones, en un hotel de 4* amb

esmorzar inclòs! Gentilesa de Viatges Kuoni, a qui

estem molt agraïdes! Moltes gràcies igualment a tots

els que van col·laborar-hi i ens van donar productes per

al sorteig, i felicitats a tots els guanyadors!

S’acaba el dia, toca recollir. Un any més, ens ho hem

passat molt i molt bé, gaudint del nostre Club Egara i

de la companyia de gent amiga! Esperem tornar l’any

que ve!

Moltes gràcies a tothom, i VISCA L’EGARA!Carola Salvatella

Fotos: Rafa Martín

18

HOCKEY

El deu de novembre va començar una nova

competició del Campionat de Catalunya, la de

Veterans. En aquesta nova categoria, reservada a

jugadors de més de 45 anys, hi participen 5 equips:

Matadepera’88, FC Barcelona, RC de Polo, Atlètic de

Terrassa i, com no podia ser d’una altra manera, els

incombustibles veterans de la casa.

En el primer partit ens vam enfrontar al

Matadepera’88. Tot i el desigual nivell que es va

veure en el camp, va ser un partit jugat amb molt

fair-play. Cal destacar que va ser la primera vegada

que el Matadepera’88 participava en una competició

oficial, fora de les categories d’escola.

Com ja comença a ser tradició, vam invitar l’equip

rival a compartir el tercer temps: truita de patates

i gerres de cervesa. Alhora, aprofitant l’efemèride

del debut del Matadepera’88 i la celebració del

25 aniversari de la seva fundació, els vam lliurar la

litografia del nostre 75 aniversari.

El resultat va ser el menys important, però si algú en

té curiositat va ser de 10-0 a favor del nostre equip.

Javier Ruíz MironesFotos: Rafa Martín

Veterans: Campionat de Catalunya de Veterans

19

20

HOCKEY

Segona femení: un equip amb molta empenta

21

22

HOCKEY

23

24

HOCKEY

25

26

TENNIS

El dissabte 5 d’octubre varem celebrar les tradicionals 12 Hores de Tennis. Com és costum la participació no va ser gaire alta, però es van poder fer 6 grups de 6 persones per grup, que varen competir entre ells.En principi estava previst jugar individuals, dobles i mixtos, variant de parelles cada vegada, però per motius meteorològics no vam poder disposar de les pistes que en principi estaven previstes.De fet, només vam comptar amb 6 pistes, ja que havia Escola de Tennis i les pistes 1, 2 i 9 estaven malmeses. Per tant els individuals es van haver

d’anular i fer dobles. Tot i que és habitual que hi hagi algú que no acabi d’entendre el problema que aquests canvis originen als organitzadors, la majoria ho van entendre i la competició va estar un èxit. Jugadors que mai juguen entre ells amb aquest esdeveniment tenen la possibilitat de fer-ho. L’equip guanyador de la primera fase (matí) va ser el conformat per: Jan Pérez, Antoni Solà, Ramon Torredemer, Pablo Ramon, Bea Escribano i Aina Solà, amb 9 punts Agrair al nostre amic Lluís Sangrà, una vegada més,

Les 12 hores

27

la seva col·laboració. Els plàtans eren deliciosos i gràcies a ells el jugadors van poder aguantar sense desmais fins al final de les 12 hores. A les 14 hores es va fer una aturada per dinar al restaurant del Club, amb un dinar lleuger: amanida i fideuà, tot molt bo.Després de dinar es van jugar dobles masculins, dobles femenins i dobles mixtos per eliminatòries i sortejant-t’hi els jugadors En la prova de dobles masculins els guanyadors van ser X. Rodríguez i L. Cortés i en la prova de consolació J.

Martínez i R. Vilella.En la prova de dobles mixtos els guanyadors van ser R Torredemer i-K Arguindegui i en la prova de consolació R Vilella i C Gispert.En la prova de dobles femenins les guanyadores van ser K Arguindegui i L Morera i en la prova de consolació C Torres i B Escribano.Aquesta és una activitat social que organitza la Secció de Tennis cada any per fomentar la relació entre els seus associats.

Fulgenci Vallejo

28

PÀDEL

El passat 12 d’octubre vàrem celebrar les 12 hores de pàdel del Club, amb la participació de 70 persones.Les parelles de jugadors estaven enquadrades en dos equips: el blau i el blanc. Al final de la jornada, que es va allargar fins a les vuit de la tarda, els resultats van donar un empat en punts entre ambdós equips.A més de poder jugar diverses partides de 25 minuts al llarg de tot el dia, els participants van gaudir de l’esmorzar, la barbacoa i els gintònics de

la tarda, així com d’uns partits d´exhibició liderats per Adrián Biglieri i destacats jugadors de l’Equip A del Club.La festa va concloure amb un sorteig de regals i material de pàdel.Des de la Secció volem agrair als col·laboradors i patrocinadors la seva col·laboració en aquestes 12 hores 2013. Gràcies Lluís Sangrà, BonPa, Arcadie, Buba i Reves.

Les 12 hores

El 4 de novembre ha començat la Lliga Social 2013, amb més de 60 socis inscrits, que s’allargarà fins al mes de desembre.Us desitgem a tots bones partides.

Francesc Devant

Fotos: Rafa Martín

Lliga Social

29

30

HÍPICA

Més de 200 binomis es van donar cita al Real Club de Polo de Barcelona per participar durant els dies 8, 9 i 10 de novembre en una nova edició del Campionat de Catalunya de Salt.El Club Egara va estar representat per 8 binomis i va assolir uns resultats excel·lents.En la categoria d’Absolut, Oliver Singleton va guanyar la medalla d’or amb Landsberg, després d’un Campionat extraordinari.Kàtia Caubó, en la categoria de Juvenils Elit, va aconseguir la medalla de bronze amb Canturada. Després d’anar tot el Campionat en primer lloc, va caure la barra de l’últim obstacle de l’últim recorregut. Finalment, al desempat, la Kàtia es va endur la medalla de bronze.Al seu torn, Alèxia Caubó, en l’últim dia de la categoria Infantil va realitzar un recorregut impecable, 0 punts, aconseguint el primer lloc en la classificació de la jornada. En el global del Campionat va classificar-se en quarta posició.Moltes felicitats!

Mònica Sala Coronas

Tres medalles al Campionat de Catalunya de Salt

31

32

GOLF

Arribem al desè aniversari amb la mateixa il·lusió que ara fa deu anys i amb la satisfacció de veure que tenim un Campionat Social consolidat. Volem agrair a tots els socis la seva fidelitat.

X Campionat Social Club Egara

Handicap inferior: 1r Javier Jover: 36 punts2n Jordi Prat: 35 punts3rs Pere Font i Jordi Tost: 34 punts

Handicap superior: 1a Àngels Puig: 35 punts2a Gemma Massaguer: 34 punts3a M. Teresa Planas: 34 punts

Classificació Scratx: 1r Javier Jover 2n Jordi Prat3r Ramon SalaBola Propera: Santi AlavedraDrive més llarg masculí: Ramon SalaDrive més llarg femení: Àngels Puig

El 13 d’octubre vam celebrar la primera prova a les instal·lacions del Golf Villalba. El dia va començar amb una mica de fred, però al final vam gaudir d’una climatologia espectacular per a un mes d’octubre i molt adient per la pràctica del golf.Amb una inscripció de 50 jugadors i amb les ganes de fer una bona temporada i, sobretot, de gaudir del nostre esport i de la companyia. Després dels 18 forats reglamentaris les classificacions van ser:

I Prova. GOLF VILLALBA

33

El 10 de novembre i amb l’assistència de 57 jugadors vàrem disputar la segona prova del Campionat Social. El recorregut del RCG Cerdanya és un del més fantàstics de Catalunya, per l’entorn, pel disseny dels forats i per la seva naturalesa. Naturalesa que van patir alguns jugadors, ja que la quantitat de fulles als carrers van sumar una complicació més a la dificultat tècnica del recorregut. De tota manera, és un camp que desprèn tradició pertot.Les classificacions, molt ajustades, com ho demostra l’empat a punts entre els tres primers classificats de handicap inferior, empat resolt reglamentàriament pel handicap individual.

2 Prova. REIAL CLUB GOLF CERDANYA

Handicap inferior: 1r Pepe Torredemer: 34 punts2n Isidro Graells: 34 punts3r Xavi Serra: 34 punts

Handicap superior: 1r Pablo Ramos: 36 punts2n Carlos García: 34 punts3a: Gemma Massaguer: 33 punts

Classificació Scratx: 1r Siso Ventalló: 23 punts2n Carlos Ruiz: 23 punts3r Jesús Escamilla: 23 puntsBola Propera: Ramon SalaDrive més llarg masculí: Pere FontDrive més llarg femení: Maria Cortès

Us recordem que la propera prova de Golf Egara es disputarà al Golf Costa Brava (Santa Cristina d’Aro) el 15 de desembre i serà el II Torneig de Nadal per parelles. Us hi esperem a tots!

Jordi Prat

34

FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA

Juguem fent esport

Ara ja fa més d’un mes que vam arrencar una temporada de l’EINE els dissabtes al matí al Club. Hi hem conegut cares noves, d’altres que continuen amb nosaltres i la resta que s’han decidit per un dels esports que han anat practicant durant aquests dos anys amb nosaltres.

Amb aquest article el que pretenem realment és que conegueu què és l’EINE i quin és el nostre objectiu principal. L’EINE al nostre Club és una forma per mitjà de la qual nens de 3 a 5 anys es comencin a familiaritzar amb l’esport i l’activitat física. Hi treballarem les habilitats motrius bàsiques (saltar, córrer, llençar) amb les quals agafarem una base per, posteriorment, decidir-nos per una branca esportiva. A més, durant l’any un dels objectius principals que pretenem amb tots els nens i nenes és que coneguin tots els esports que ofereix el Club i que puguin ser capaços de decidir-se per un o més a partir dels 5 anys. No deixem de banda, però, que un altre dels grans objectius que ens hem marcat és la col·laboració entre companys, perdre la por a practicar segons quina branca esportiva o, si més no, provar-la. Una vegada ens ha quedat clar què és l’ EINE i els nostres objectius, farem un breu resum de com ha

anat aquest primer mes. Ens hem hagut de conèixer la gran majoria, afortunadament anem canviant els plors d’abans de començar pels somriures, alguns ja comencen a saber quina és l’activitat que més els ha agradat i d’altres que encara no ho tenen clar. El que sí que tots poden dir és que han pogut muntar en els ponies de l’hípica, jugar a bàsquet, tirar-se de bomba a la piscina, marcar un gol a hockey, jugar a pàdel i a tennis i a la vegada patinar per sobre les línies del frontó. També m’agradaria dir-vos qui som, perquè ens coneixeu una mica més. Primer de tot hi ha el Miquel Pino, que ja porta més d’un any treballant amb nosaltres. A partir d’aquí trobem cares noves: la Noemí Galí, l’Anna Codina i el Marc Gabarró, tots tres units al Club des de fa molts anys, i amb la col·laboració de Marc Sort, Àlvaro Ribas i David Pino formem el grup de monitors de l’EINE. Això és tot, esperem que tinguem una bona temporada amb tots els nens i nenes que formen part d’aquest grup i ja sabeu que estem oberts a qualsevol tipus de proposta per a poder millorar cada dia més.

Marc Gabarró GeliMonitor d’EINE

35

ACTIVITATS DIRIGIDES

El Pilates és un sistema d’entrenament físic i mental que desenvolupa els músculs interns per mantenir l’equilibri corporal i donar estabilitat i fermesa a l’esquena. És un mètode intens, precís i segur, amb què es realitzen poques repeticions, però en el qual cos i ment treballen conjuntament amb un únic objectiu, la millora postural.El Pilates és una combinació entre exercicis tradicionals occidentals, com pot ser el Ioga, i exercicis occidentals enfocats cap al moviment, la tonificació muscular i la força.

Es basa en 6 principis fonamentals que estructuren la forma de treballar: • Centre: tot parteix d’aquí. És una faixa que va des de la zona abdominal sota el melic, columna lumbar i glutis. • Concentració: la ment guia el cos. • Control: moviments controlat que combinen flexibilitat i força. • Precisió: qualitat davant de la quantitat. • Respiració: coordinació entre el moviment i la respiració. • Fluïdesa: treball des de dintre a fora. Moviments sense pressa.

Aconsellable per totes les edats i condició física. Persones amb lesions, problemes posturals, problemes de coordinació, d’equilibri etc.

Beneficis principals: • El mètode proporciona uns beneficis que van mes enllà del mer enfortiment: • Busca la correcta alineació de la columna. • Permet una evolució constant i proporciona benestar i solidesa física i personal. • Desenvolupament uniforme de tot el cos: corregeix la postura i/o desequilibris corporals. • Equilibra el cos, enfortint músculs dèbils i estirant els que han perdut elasticitat. • Incrementa la força i la flexibilitat sense afegir massa muscular. • Educa la respiració i augmenta la concentració. • Permet recuperar l’agilitat i el control corporal, redueix fatiga i malestar . • Molt efectiu per reduir dolors d’esquena i per prevenir i recuperar lesions. • Exercici integral: especial atenció a l’equilibri ment-cos. • Exercici intel·ligent que proporciona auto coneixement i equilibri. • Millora l’estètica general del cos.

Aquest mes et convidem a gaudir de la pràctica de Pilates.Recorda-ho: no importa la teva edat, ni la teva

El mètode Pilates i els seus beneficis

condició física. Comprova-ho a les classes que t’oferim. Consulta l’horari d’activitats dirigides i busca la classa que més s’adapti al teu horari, tens diverses possibilitats i cap excusa per començar a practicar Pilates. T’hi esperem!“Sentiràs la teva força interior”.

Yolanda Alvarez Tècnica en Activitats dirigides i Pilates

36

LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...

RAMON SALA

Passes més hores a l’Egara o fora del Club?Al Club Egara, i content de poder-ho fer.

L’aposta principal de la direcció tècnica és: L’Egara DHF o l’Egara DHM?Cap dels dos. L’aposta és el hockey del Club, ja sigui Masculí o Femení.

Fora del hockey, pàdel o golf?Sens dubte, golf.

Ara què prioritzes, un Campionat Social de Golf o un partit amb l’equip de Tercera?Tot es combinable, però segons quins partits de Tercera encara són molt motivadors.

On has rebut més pals: a un derbi a Divisió d’Honor o a un derbi de Tercera?A Tercera! Els reflexos d’ara ja no són els d’abans, així que malauradament en rebem més d’un.

Seguint amb l’equip de Tercera. Què són més durs, els partits o els sopars?Diria que els esmorzars russos quan tenim de visita el Josep Mª Rodó.

També vas ser director de l’Escola. Són pitjors els grans o els nens?Ni grans ni petits, el pitjor són els pares que no són objectius.

Què és més difícil: que l’Egara guanyi una Lliga o que la guanyi l’Espanyol?Tot arribarà, però que la guanyi l’Espanyol ho veig força més complicat.

Tu ets més d’entrenadors estil Aguirre o prefereixes el tarannà de Valverde?Personalment m’identifico més amb l’estil d’Aguirre, ja que quan estic en una banqueta sóc molt actiu. A vegades, però, és molt bo tenir la tranquil·litat de Valverde.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

37

13

14

15

11

12

10 Actualment ets seleccionador espanyol sub-18. Si has d’escollir: entrenar un club o una selecció?Crec que entrenar un club és més gratificant, ja que els lligams amb els jugadors són molt més forts i això sempre ajuda a potenciar el rendiment de l’equip.

Seguint per aquí. Què és més complicat, fer la llista de 18 o escollir l’onze inicial d’un partit? Fer la llista de 18, perquè ho has de reflexionar molt bé. Has de pensar que una vegada a la llista tots tenen les seves oportunitats, però si no hi ets, no en tens cap ni una.

Ara la Ivet torna a jugar a hockey. Què és prioritari, un partit del fills o de la seva mare?En aquests moments és prioritari ser amb el Ramon i el Santi, sigui on sigui. Encara són petits i cal estar-hi a sobre. Afortunadament gairebé sempre és combinable.

Entrem en el pàdel. El Xavi Moliné és millor tenir-lo com a company o com a contrincant? Com a company. Té un caràcter guanyador i, per tant, jugadors d’aquest perfil els vull sempre amb mi. Ara bé, i que no s’ho prengui malament el Xavi, sempre amb respecte als companys.

Pregunta trampa. Drive o Revés?Sens dubte, Reves Shop.

Per acabar. Ets de postres o de gintònic?Abans molt de postres. Els pastissos de la tia Carmen... que bons que eren! Ara, cada dia més de gintònics.

38

LA VEU DEL DRAC

Escriu-nos a drac@egara.es

LA BÚSTIA

Des de fa pocs dies, juntament amb altres tres consocis,

vaig tenir l’honor d’ingressar, en qualitat de Cavaller

Medalla, a l’Orde del Drac de Sant Llorenç del Munt.

Fins aquella data en coneixia ben poc, d’aquesta

institució. Observant els membres que la componen

intuïa encertadament que els seus objectius havien

de ser del tot nobles i desinteressats.

En cap cas en descobriré les seves entranyes i rituals,

seria trair el seu esperit de misteri pompós i humor

anglès, humor definit per un bon amic com a “conya

seriosa”. Sí que vull aprofitar per agrair als seus

components la tasca de servei al Club al llarg dels

anys, en especial al seu secretari, en Ramon Costa,

que després de 31 anys de servei a l’Orde va anunciar

la seva retirada.

L’objectiu d’aquesta entitat no és altre que voler el

millor per al Club, i ho fa mitjançant el reconeixement

públic de la gent que se l’estima i li dedica hores de

treball, en les vessants directives, socials i/o esportives.

Si la iniciativa privada es mou gràcies a l’afany de

lucre, en les entitats esportives sense aquest ànim,

com és el cas del nostre Club, el que les fa perviure

i créixer és la il·lusió, la creativitat i sobretot la feina

desinteressada de molts dels seus socis.

Festes cowboy amb vaques a la brasa, ratllades

vestides de rosa, 12 hores de pàdel, festivals de Mamis,

tornejos de tenis amb pernils en joc, campionats

socials de golf, serveis d’aparcaments de bicicletes,

juntes de les diferents seccions, etc. Si grateu una

mica, veureu que darrera d’aquestes iniciatives hi ha

socis del Club.

Gaudeixen fent aquesta tasca en pro d’un Egara més

atractiu i competitiu, sense més pretensió que els

seus consocis gaudeixin d’allò que ells organitzen,

impulsen o gestionen. Si voleu saber qui són aquests

socis, a molts d’ells, encara que no a tots, els trobareu

en el quadre d’honor de l’Orde del Drac de Sant

Llorenç del Munt. La resta, segurament, hi ingressaran

en els propers exercicis.

Pere MoraCavaller Medalla

Vols publicitar-te aEl Drac?Si vols que el teu anunci surti publicat a El

Drac pots posar-te en contacte amb l’equip

de redacció a través de drac@egara.es

39

HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE

Socis amb teoria/Els teòrics: Socis que saben la solució. La tenen, fan veure que se sorprenen que només se’ls

hagi acudit a ells i, és clar, se’n vanten. Convençuts que és imprescindible una solució –la seva–, proclamen la

recepta del regrés a l’ou de la truita. És deliciós d’observar dos o més socis amb teoria –l’espècimen es reprodueix

amb facilitat– reunits en capelleta i arribant a acords inversemblants per aplicar alhora els plans respectius. Sigui

com vulgui, a aquests socis no hi ha res que els agradi més que, un dijous cap al tard, abordar un soci indiferent

amb qualsevol excusa i abocar-li la teoria de com resoldre els problemes del Club –altrament dita teoria de la

rodonor de la Terra–. Hi ha dues vies per fugir d’un teòric: la primera és la fórmula Jep Cabestany –sense embuts,

dir-li: “–Vete a tu pueblo–”. La segona és l’esquer de l’acció: “–Aquest dissabte, a les deu, vés al camp Cesc

Llongueras i comences a solucionar-ho. Hi ha vuitanta nens”.

Socis inercials: Socis que no han pensat mai en una solució, no n’intueixen, ni han intuït mai que en calgui cap.

Ells, impertorbables, fan. I què fan? Doncs el que sempre s’ha fet. Els socis inercials entrenen a l’Escola com els

havien entrenat a ells –els mateixos exercicis, les mateixes consignes–; sopen cada dijous al Club; i seuen als sofàs

blaus, perquè els van dir que, un dia, el cérvol parlarà –lo de dalt nirà a baix– i quan passi volen ser-hi. Per a ells,

la truita no ve dels ous, sempre ha sigut truita. Res els abelleix tant com, un dijous, havent sopat, acostar-se al

sofà on el soci indiferent jeu i preguntar-li: “–Què van fer, les nenes, diumenge?”–. A l’inercial se’l pot espolsar

de dues maneres: la primera consisteix a deixar-lo continuar al seu món d’ambre: “–Van empatar a dos, va estar

molt bé. Com és que no vas pujar?–”. L’altra rau a desconcertar-lo: “–Els diumenges ja no vinc al Club. Ara toco la

gralla als Minyons de Terrassa–”.

Socis indiferents: Socis que prefereixen els ous passats per aigua.

Pere Ejarquewww.pollastre.blog.cat

54, diccionari ratllat XI

EL DRAC

Equip de redacció: Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Anna Garcia CLUB EGARAC/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona93 735 27 09www.egara.esdrac@egara.es