EDUCACIÓ SOCIAL.CURS 2008-2009.ASSIGNATURA SEMINARI IIITUTOR:Tomàs LlompartALUMNES: Marta HernándezThais AlbertIsidre Escayola

A l’hora d’intentar establir un perfil de la població

que entra en contacte amb la Direcció General de

Justícia Juvenil hem trobat que existeixen perfils

de subjectes molt diferents, tant pel que fa a la

seva situació personal i sociofamiliar, com pel que

fa a les seves característiques criminològiques.

El canvi de la franja d’edat dels menors atesos per

la justícia juvenil (ha passat de 12-16 anys a 14-18

anys) i el fenomen de la immigració són dues

situacions objectives que han propiciat un canvi

substancial del perfil dels menors infractors i la

població a atendre en relació amb els anys

anteriors a l’aplicació de la LORPM. Aquesta nova

realitat ens presenta dos grups de perfils extrems:

D’una banda, es troba un percentatge molt

significatiu de joves que arriben per primera

vegada al món de la justícia i són primaris en la

comissió de delictes (56,6%). Presenten una

trajectòria delictiva breu, en molts casos

anecdòtica i amb tendència a desaparèixer

passada l’adolescència. El més habitual és que

segueixin un programa de mediació.

El perfil de l’extrem contrari el trobem en un jove

que té molts factors de risc personals i

sociofamiliars i pocs factors de protecció. Són

joves amb trajectòries delictives més llargues i

especialitzades en un grup de delictes.

Generalment se’ls aplica una mesura

d’internament (62,8%).

Davant l’heterogeneïtat de la població atesa per la

justícia juvenil i les diferents variables individuals,

criminològiques i sociofamiliars, només podem

apuntar un perfil molt generalista del jove que

passa per justícia juvenil. A grosso modo podem

identificar les característiques següents:

Noi (87,3% davant del 12,7% de dones)

De nacionalitat espanyola (82,9% davant el

17,1% d’immigrants)

Té un primer contacte amb la Justícia al voltant

dels16 anys

Que comet un delicte contra la propietat amb el

grup d’amics

Respecte a les respostes que reben els joves per

part de justícia, davant la diversitat de recursos i

programes d’intervenció existents, s’intenta donar

una resposta que s’ajusti als diferents perfils i

problemàtiques que presenten i a la seva situació

de major o menor risc.

Des del Departament de Justícia es desenvolupa una

política social encaminada a corregir els dèficits

familiars, socials i institucionals de la població atesa,

posant especial èmfasi preventiu en l’àmbit relatiu a

la justícia de menors, a fi d’evitar les situacions de

desarrelament i marginalitat que alimenten la

delinqüència juvenil.

La intervenció de la justícia en l’àmbit juvenil té un

caràcter interdisciplinari (jutges de menors, fiscalia,

treballadors socials, psicòlegs, assistents, etc.) i

l’educador és un component més d’un equip tècnic que

necessita d’una bona preparació i especialització.

A partir d’aquí, les diferents actuacions que pot dur a

terme un educador social es plantejaran en termes de

reeducació, potenciació i capacitació, tenint en compte

no només els factors de risc sinó també, i principalment,

les característiques psicològiques, comportamentals i de

conducta de cada menor i els sen entorn familiar i social

més immediat.