NÚMERO ESPECIAL

núm.148periòdic de comunicació popular

El Centre Social Autogestionat (CSA)Can Vies s’enfronta, el 18 de febrer, aun nou judici. TMB i l’Ajuntament tor-nen a la càrrega i volen que Can Viesdesaparegi del barri. Però no tothompensa igual. Accions de protesta comla de la fotografia, on una desena depersones van ensenyar banderoles del

CSA i van criticar l’alcalde Hereu alseu pas per Sants; o la manifestaciódel dia 29, on un miler de persones esmanifestaren pels carrers del barri, de-mostren que el CSA compta amb elsuport de molta gent de Sants i de to-ta Barcelona. Pàgines centrals

Les obres començades el gener per co-brir les vies de rodalies i l’inici de la se-güent fase del mercat de Sants perpe-tuen l’espera dels i les veïnes dels ca-rrers Sant Medir, Sant Jordi, Daoiz i

Velarde, Càceres i Antoni de Capmany.Els comerciants veuen com les vendesdisminueixen i els veïns esperen les in-tervencions que es duran a terme entrela una i les tres de la matinada. Pa-

ral·lelament, el 29 de gener, es va inau-gurar la remodelada Plaça Bonet i Muixíi els seus entorns, tret de sortida de laprecampanya electoral pels propers co-micis municipals. Pàgina 3.

CRÒNICAEl 27 de gener vam poder veure dues

imatges: a Madrid, CCOO i UGT pacta-ven amb el Govern la retallada més

important de les pensions en 30 anys.Als carrers milers de personess’hi van oposar. Pàgines 2 i 5

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualfebrer 2011

Al carrer Alpens, des del passat octu-bre, existeix una sala anomenada FlyHard. Aquesta fou creada per una peti-ta companyia de Vilafranca del Pene-dès que porta el mateix nom que la sa-la. Allà s’hi representen obres de dra-matúrgia catalana actual i per aquest

any tenen previstes les estrenes de tresobres. La primera serà Els últims diesde Clark K, que s’estrenarà el proper17 de febrer. El preu de l’entrada el de-cideix l’espectador o espectadora: potpagar entre 5 i 10 euros. Pàgina 10

Fly Hard, el teatredel carrer Alpens

Can Vies s’enfrontaa la tercera demandainterposada per TMB

Opinió

Tunísia:imaginari trencatPÀGINA 2«Has vist què està passant allà, almoro? La gent ha pres el carrer! Hohe vist a la tele!», em va anunciar lameva àvia. Davant els esdevenimentsde Tunísia, sembla que part del nos-tre imaginari es trenca, l’entelat delturisme i del tòpic es desfà una mi-ca, i ens obliga a anar més enllà del«misteri oriental».

Enmoviment

JornadesInternacionalistesal CasalPÀGINA 9

Durant el primer semestre de l’anyel Casal Independentista de Santscelebra les Jornades Internacionalis-tes, amb la presència de les EsquerresIndependentistes de les nacions ocu-pades per aquests estats, com ara Ga-lícia, Astúries, Castella, etc.

Espera agònicapel final de lesobres del mercati del ‘calaix’

Accés al Metro de Mercat Nou, al costat del mercat. ANGEL BRAVO

Una de les accions de suport que s’han dut a terme per denunciar la situació en què estroba el centre social. ALBERT GARCIA

Clara Cols davant l’escenari de la sala Fly Hard. ALBERT GARCIA

Ivan Mirói Marc DalmauAutors del llibre Les cooperativesobreres de Sants. Pàgina 12

Si ho diuETA, ésdolent

Beñat Zaldua

Parlant del tancament d’Egunkaria,allà pel 2003, un comentarista, no dela Cope, sinó de RNE, comentava: «Ai-xò era un instrument de l’ETA, aixòera un arma tan arma com les pisto-les, perquè el que és un instrumentd’una banda terrorista és un arma».Després va resultar que Euskaldunon

Editorials

És cert que el context que ac-tualment ens toca viure convi-da al pessimisme i a banderejarl’eslògan derrotista del «no s’hi

pot fer res». Tot i que en la majoria deconverses castiguem els polítics, elsbancs i fins i tot el capitalisme en gene-ral, també és normal que ens acompa-nyi la impressió que nosaltres, el ciutadàras, no tenim cap tipus de força de deci-sió, que totse’ns escapa. És lògic, normal, però nodel tot cert; perquè oblidem que el po-der no té naturalesa divina. El sistemaactual no pertany al regne dels cels, nohi ha deïtats que controlin les finances,la societat o el món; no, decididamentels homes greixosos que vesteixen defrac estan fets de la mateixa cosa, no sónimmortals, també són vulnerables. Ésuna constatació antiga, conté vells airesil·lustrats i republicans i és bo que els

tornem a reflotar per recordar que lamajoria de persones podem ser amosde la nostra economia, política i vida;que, en definitiva, tenim i som poder.D’aquest fet ja se’n van adonar elsnostres avantpassats fa més d’un se-gle, per això van organitzar-se en coo-peratives i van gestionar el seu propitreball, el consum, l’educació i unllarg etcètera. Malauradament el fran-quisme va arrasar-ho tot i l’experièn-cia de tanta gent va quedar soterradadurant molt de temps. Ara, però, alnostre barri de Sants hi ha algunsveïns i veïnes que proven de recupe-rar i portar a la pràctica aquella formad’organització. Així, si en parlar de lacrisi ens pregunten si s’hi pot fer reso si hi ha alternativa que valgui, nosal-tres podem respondre amb optimis-me: «Sí, podem fer cooperatives!»

Parlem del CSA Can Vies, CentreSocial Autogestionat amb gaire-bé 14 anys d’activitats; tambéparlem de l’Encoberta ja que

són Espais Alliberats amenaçats per l’es-peculació i la seva farsa en forma de ju-dicis, demandes i possibles desallotja-ments. Però cap pla urbanístic, cap pla-ça de formigó és un veritable motiu perdesallotjar aquests espais. El motiu realpel qual al nostre ajuntament no li agra-den els espais alliberats és estrictamentpolític; no comparteixen l’assemblea-risme, l’autogestió, el pensament crític,la defensa de la cultura popular, altresformes d’organitzar-se que han demos-trat que una altra manera de política éspossible. És per tot això que colze a col-ze, paraula a paraula, des de LA BURXAtambé diem, Aturem la demanda! CanVies és del barri!

A Sants, els projectescooperatius comencen a

proliferar.Una vella fórmula queara es recupera com

una alternativa real alsistema actual.

Davantla crisi?

Femcooperatives

Opinions

Aquest mes des de LABURXA volem donar

suport als espais allibe-rats del nostre barri, el

CSA Can Vies ol’Encoberta, a causa del’amenaça permanent a

la qual són sotmesospels especuladors i polí-tics de la nostra ciutat.

Defensantels espaisalliberats

Opinió

Tunísia,l’imaginaritrencat

A. R.

«Has vist què està passant allà, al mo-ro? La gent ha pres el carrer! Ho hevist a la tele!», em va anunciar la me-va àvia, «Han sortit tots plegats! Vesque l’exèrcit no els dispari...» Jo noacabava d’entendre de quin país emparlava exactament: d’Egipte, de Tu-nísia? «A nosaltres ens disparavenquan ens manifestàvem. Ves que noels passi el mateix.» Va ser una con-versa caòtica; no tan sols perquè s’hiconfonien notícies fragmentades, si-nó perquè, a més, s’hi barrejava lamemòria esfilagarsada d’una personade noranta anys en recordar la guerracivil i el franquisme. Li vaig respon-dre: «Sí, a Tunísia, oi? Allà, la societatté una cultura política molt interes-sant. També hi ha revolucionaris... Re-cordes que hi he estat alguns cops?Doncs vaig poder xerrar amb certagent...»

Mentre comentava amb la mevaàvia les últimes notícies sobre Tunísia,el moro, aquell terme tan impregnat

de pors i odis ancestrals, s’anava dis-solent. Per primer cop ens posàvemd’acord en «el tema del moro» i usben asseguro que no era gens habi-tual. Ara, constatar aquest fet em con-dueix a pensar que potser va ser jus-tament l’esperit de revolta el queapropava una dona catalana de no-ranta anys a la gent del nord d’Àfrica.Qui ho sap.

Fins fa poc, per nosaltres, saber al-guna cosa de Tunísia volia dir conèi-xer les gràcies d’un atractiu paquetturístic: on els tiets passaven les va-cances d’agost o on el nét, incons-cient −«ja se sap»− s’aventurava aaprendre la llengua àrab. El que per aalguns era una destinació ideal, teninten compte l’equilibri que s’hi oferiaentre un cert ordre social, unes segu-retats garantides i un exotisme orien-tal indispensable, per a la resta, so-bretot pels àvids viatgers de motxilla iautoestop, es tractava d’una occiden-talització excessiva, d’una essènciaperduda, en detriment de les qualspreferien el Marroc aclaparador, caò-tic, però autèntic. Ara, sigui com si-gui, davant els últims esdevenimentsque han assaltat la premsa, semblaque part del nostre imaginari es tren-ca, l’entelat del turisme i del tòpic esdesfà una mica, i ens obliga a anarmés enllà del «misteri oriental».

A partir d’aquí, fem un salt enrere idesempolseguem un episodi insòlit:l’any 1977 en vistes de la futura incor-poració de Grècia, Portugal i Espanyaal mercat comú europeu, la CEE es vatancar als productes agrícoles de Tuní-sia −especialment als cítrics i a l’olid’oliva− que competien amb els nouscandidats. Aquest va ser un cop durper la societat tunisiana i un moment

feliç per als «transicionalistes» espan-yols, que l’any 1986 s’incorporaven aEuropa amb una economia més sol-vent. Així doncs, si la meva àvia −unaentre tants− proposa el paral·lelismeinstintiu entre la seva revolta passada ila dels tunisians; potser cal que els fillsi els néts recordem o provem d’inden-tificar els rastres de la nostra coixatransició espanyola i la construcció de

Egunkaria era un diari i ja està, peròaixò sembla que dona igual.

La frase ens serveix per entendreun punt de vista molt de moda per te-rres espanyoles: qualsevol cosa quefaci ETA és dolenta, encara que aques-ta signifiqui declarar una treva, perprimera vegada «general i verificable».No seria d’estranyar que, si ETA anun-cia la seva fi, a més d’un li segueixisemblant malament.

Seguint amb aquesta lògica, si ETAaposta exclusivament per les vies po-lítiques per aconseguir els seus objec-tius, la política es converteix en un ar-ma terrorista? I si resulta que l’objec-tiu independentista d’ETA és també

un objectiu terrorista? Lamentable-ment, tot això està més a prop de larealitat que del joc de paraules.

Ja no només són terroristes iil·legals les accions d’un grup armat,sinó també les idees i els objectiusd’una part de la societat basca, a laqual es nega el vot, en tot un acted’incoherència democràtica. Siguicom sigui, pròximament coneixeremles respostes a la majoria de les ante-riors preguntes, ja que el 6 de febrerl’esquerra abertzale presentarà els es-tatuts de la nova marca política.

Es preveu que siguin uns estatutscontundents amb la violència i total-ment adaptables a la ja assumida Llei

de partits. Si és així, la pilota quedaràdefinitivament a la teulada del go-vern, que haurà de decidir si seguiril·legalitzant l’opció política de moltsbascos o donar un petit pas cap a lanormalització política i la resoluciódel conflicte. Diversos actors, com elPNB i Aralar, també hauran de sortirdel doble llenguatge i la ambigüitaten què estan instal·lats, oblidar-se dela conjuntura electoral, i decidir quinpaper volen jugar en un procés que fatemps que va començar.

Si es legalitza l’Esquerra abertzale,es farà un gran pas cap a la normalit-zació política i caldria esperar un noupronunciament d’ETA. Si, per contra,

Febrer de 201002

el Govern no troba una mica d’audà-cia i continua amb la il·legalització,l’esquerra abertzale ja ha repetit finsa la sacietat que el procés seguirà,que això no és un simple joc electo-ral. Es tractarà llavors de guanyartemps, construir i recuperar llaços iestructures socials, generar nous mo-viments i esperar que les coses cai-guin pel seu propi pes, preguntant detant en tant a quants han matat Otegii molts altres per estar empresonats.

la Unió Europea en relació a la històrianord-africana. Per altra banda, segonsdades del Ministeri, a l’Estat espanyolhi ha registrats 1.795 tunisians; delsquals 518 resideixen a Catalunya; i 347a Barcelona. Qui ho sap, potser tambétinguem uns veïns que viuen la revoltaamb el neguit de l’esperança. Com esdirien, saïda Leila, saïd Ahmed osenyora Lola?

03

SantsFebrer de 2011

L’inici de les obres delcobriment de les vies –perla construcció del polèmiccalaix– i l’acabament de laprimera fase de remodela-ció del Mercat de Sants dei-xen als veïns i comerciantssense carrer i amb els nego-cis penjant d’un fil.

Martí Gutíerrez FarréSants

Les obres del Mercat de Sants conti-nuen al ritme pronosticat per l’Ajun-tament. Aquests desembre s’ha com-plert un any des de que les màqui-nes van entrar a l’edifici modernistaprojectat per l’arquitecte Pere Fal-qués Urpí l’any 1913. A diferènciad’altres recintes en la mateixa situa-ció, com el mercat del Ninot o SantAntoni, el de Sants porta un avençen els terminis acordats. A principisdel mes de febrer finalitzarà la per-foració del calaix de 18 metres decota, que ha d’aixoplugar les 100places de pàrquing per a consumi-dors més les estances d’emmagatze-matge i les zones de càrrega i descà-rrega pels comerciants.

LA BATALLA DELS PARADISTESEls paradistes del mercat, desplaçatsara fa un any a la carpa provisionalsituada a la rambla de Badal, assegu-ren que la lluita actual amb el consis-tori passa per l’assoliment del 50 %de la planta comercial pels 40 con-cessionaris actuals.

L’ajuntament continua amb elposicionament inicial, a partir del

El mercat i el‘calaix’ tenen al’espera veïns icomerciants

qual vol atorga 1/3 part a les para-des i 2/3 a un grup de distribucióque, segons les hipòtesis, podriaser Alcampo, tot i que el districte esnega a fer-ho públic.

Després d’un any i un mes delseu trasllat, els i les propietàriesdels concessionaris valoren ambprudència la millora de la situació.La mitjana de vendes ha augmentatun 14 % tot i la repercussió de la cri-si. No obstant moltes parades s’hanvist obligades a obrir a les tardes perpoder recollir un públic de classemitjana més absent de les repercus-sions de la cojuntura econòmica.Pendents del futur trasllat cap al re-modelat mercat, pronosticat el2013, any en que celebra el seu cen-tenari, dels 40 concessionaris tres jano continuaran degut al descens devendes i a l’increment de despesesque suposa l’adquisició d’una para-da al nou mercat.

Segons fonts recents, un futur pro-pietari haurà de pagar 2.400 eurosper metre quadrat. Tenint en compteque una parada estàndard té unes me-sures de 5 per 2,5 metres, la xifra ésde 24.000 euros. I cal sumar la despe-sa en equips, càmeres i mostradorsque en total sumen uns 35.000 eurosaproximadament per concessionari.

L’ALTRA CARA DEL CANVIUna altra situació molt diferent és laque està vivint el conjunt de comer-ciants del voltant del mercat. El diaa dia d’aquests dista molt de percen-tatges positius i de guanys provocatsper les obres del nou edifici.

Els establiments situats als carrersSant Medir, Càceres, Daoiz i Velarde iSant Jordi han vist com el movimentde les obres i el desplaçament delmercat els han deixat sense bona partdels guanys. I és que si una cosa com-partien aquestes botigues, era la de-pendència social i econòmica del re-cinte de queviures. Expliquen a LA

BURXA, que les ventes han baixat,aproximadament un 30 %, un 15 %producte de la crisi i l’altre 15 % perl’absència d’activitat mercantil. Elspercentatges es veuen incrementatsen els establiments més especialit-zats, com la ganiveteria del carrerDaoiz i Velarde, la propietària de laqual es veu obligada a jubilar-se

abans d’hora, ja que els habituals delmercat ja no aprofiten l’avinentesaper portar a afilar els seus ganivets.

«Són molts anys d’obres», ens ex-plica un veí. Primer el Tren d’Alta Ve-locitat, després les vies i ara haurand’aixecar els carrers Sant Medir i SantJordi per construir l’accés al pàr-quing del mercat. Aquests entrebancses veuen agreujats per la catalogacióde zona comercial dels quatre ca-rrers, fet que no ha comportat, mal-grat la situació insòlita, que els llo-guers dels locals no baixessin.

EL CALAIX, CONTRAPUNTD’OBRES PERPÈTUESPel que fa a les obres a la platja devies, el carrer Antoni de Capmanypersonifica el suplici del veïnat d’a-questa reduïda zona del barri.

Les obres iniciades aquest passatmes de gener per cobrir les vies, elpopularment conegut “Calaix de laVergonya”, són l’accent de cincanys, sense treva de treballs iniciatsamb l’arribada a Sants del TAV i elposterior cobriment i condiciona-ment de la parada de metro de Mer-cat Nou.

La Comissió de Seguiment delCobriment de les Vies, que formenveïns, entitats i administracions, esva reunir amb l’empresa encarrega-

da de l’obra i membres de l’ajunta-ment per tenir noves dades sobreles actuacions que es faran en elproper trimestre en el cobriment deles vies.

Segons Josep Maria Domingo,president del Centre Social deSants, la reunió va ser una mica lighti purament informativa i es va avisarque les obres que realitzaran en elspropers mesos seran durant la nit ique, per tant, molestaran als veïns.L’acció de les màquines i el conse-qüent soroll, serà d’una a tres de lamatinada. Està previst que les obresfinalitzin a finals del 2013 amb unpressupost inicial de 32 milionsd’euros.

Mentre una part del barri no acabade veure el final d’un procés lent, enaltres zones com la plaça Bonet i Mui-xí –més coneguda com a Plaça Màla-ga–, la inauguració de les obres fina-litzades ha servit de pretext perquè lamaquinària preelectoral es comencésa posar en marxa...

Les obres de reforma del mercat, que van començar el 2009, està previst que acabin el 2013, any del centenari. ALBERT GARCIA

«L’ajuntament volque dos terçosdel mercat siguinper a un grup dedistribució»

«Les vendes alvoltant del mercathan baixat un 30 %aproximadament»

«Ja són cincanys, sense treva,de treballs a lesvies»

Febrer de 201104

Sants

Cotxeres acull una exposicióamb l’objectiu de provocardebat i sensibilitzar el barrisobre el procés migratori engeneral i les dificultats quehan d’afrontar les personesque migren.

Mercè EstebanSants

Des del Secretariat d’Entitats deSants, Hostafrancs i la Bordeta, através del Pla de treball dissenyat re-centment, diverses entitats del dis-tricte s’han coordinat per fer possi-ble, entre d’altres coses, la Taula In-tercultural.

Es tracta d’un espai de coordina-ció on una quarantena d’entitats dediferents nacionalitats es troben pe-

riòdicament per tal de treballar idesenvolupar projectes diversos.

Ja des dels seus orígens, les enti-tats van fer patent la necessitat d’ela-borar un projecte entorn els prejudi-cis, rumors i estereotips existents versles persones immigrades que s’utilit-zen com a base de la discriminació i laxenofòbia. Així doncs, a més de for-mar part de la Xarxa Barcelona Anti-rumors, s’ha portat, a Cotxeres, l’ex-posició Viatge a Tatinutropo on es re-flexa l’aventura de tantes personesque deixen les seves arrels per anar ala recerca d’una vida millor, caient enun indret desconegut i diferent ons’ha de sobreviure per buscar habitat-ge, feina, gent, etc.

L’objectiu de l’exposició, doncs,és provocar debat i sensibilitzar lespersones en general, però concre-tament els joves dels nostres barris.És per aquest motiu que 12 classes

Viatge a Tatinutropo,exposició percombatre prejudicis

El 20 de desembre es va inau-gurar, al costat de plaçaCerdà, un local de l’organitza-ció Convergència de lesCultures, que forma part delMoviment Humanista.

Albert Ricart SanjuanSants

L’anomenat Moviment Humanista oNou Humanisme va sorgir el 1969 deles idees relacionades amb La cura-ción del sufrimiento, de Mario Ro-dríguez Cobos –més conegut amb elsobrenom de Silo.

Es tracta d’un moviment mundialen què hi ha organitzacions diver-ses, entre les quals destaquen el Par-tit Humanista, amb presència a unatrentena de països: La comunitat peldesenvolupament Humà, que s’en-carrega de la vessant cultural; Mónsense guerres i sense Violència, or-

ganisme antimilitarista i pacifista; iel Centre Mundial d’Estudis Huma-nistes.

Segons els membres de l’organit-zació, la seva intenció és la de donara conèixer els seus ideals basats en laconvergència de les diferents cultu-res, de forma pacífica, compartint elselements de cada cultura i rebutjantaquells elements que sempre han es-tat contraris al diàleg intercultural. Id’aquesta manera afavorir la creacióde la “Nació Humana Universal”.

Tot i que les seves idees i propos-tes semblen ser molt lloables, al vol-tant d’aquesta organització semprehan sobrevolat sospites i acusacionsde ser una organització sectària, mal-grat ser laica, per tractar al seu fun-dador com un guia espiritual; per laseva organització interna piramidal ijerarquitzada i un finançament opaci poc clar. Caldrà veure com es des-envolupa al barri aquesta organitza-ció, tot i que no és el primer localque tenen.

El Moviment Humanista,a la plaça Cerdà

A PEU DE CARRER

Netejapolititzada

Roser Benavent

Fa uns dies va desaparèixer la placaen record del company Josep Pons,a la plaça de l’Església (també ditade la Màlaga o de Bonet i Muixí).Fonts del districte van dir que haviaestat una iniciativa d’alguna oficinamunicipal, sense el seu coneixe-ment. Una ràpida gestió ha permèsque la placa hagi estat reposada alseu lloc. Però moltes ens hem que-dat amb la mosca darrere l’orella.

Fa uns mesos, companys de laPlataforma per la Lleialtat Santsencavan escriure el nom de la cooperati-va obrera a la façana. Amb tot el res-pecte, van fer servir plantilles i vanpintar sobre les portes encimenta-des per no fer malbé el patrimonicol·lectiu. Doncs va durar tres diesla inscripció. En contrast amb unapintada anterior on lluïa el nom deBahia, que va durar anys, o en con-trast també amb una fusta pintadaque ja dura mesos.

Semblant va ser el cas del muralque la Comissió de Can Batlló vapintar a la plaça de la Pelleria ambun rellotge al·legòric a la futura ocu-pació de l’espai pels veïns. Va durarmenys d’una setmana.

O l’altre mural que els veïnsvan pintar al carrer Constitució re-clamant un pàrquing obert. Elvam poder gaudir quatre dies.

En canvi, sovintegen els tags icoloraines a la mateixa plaça de laPelleria, als túnels sota el cinturó,als voltants de les eternes obresdel nyap de les vies de tren, o a lamajoria dels nostres carrers.

Sembla que la única merda quemolesta a l’Ajuntament sigui laque té contingut polític i perd elcul per fer-la fora de les parets. Encanvi no té cap problema permantenir els nostres barris en lamés absoluta brutícia.

Sort que d’aquí a uns mesos veuna nova neteja política al distric-te i traurà xacres de despatxos icadires. És clar que el més proba-ble és que els que vinguin tambépateixin del mateix mal de «netejapolititzada».

Al més pur estil Goebbels!

de 1r a 4t d’ESO de diversos insti-tuts dels nostres barris han aprofi-tat l’arribada de Tatinutropo a Sants

per treballar sobre aquestes qües-tions abans d’endinsar-se en el re-velador viatge.

Testimoni desde la Colònia Castells

RedaccióSants

Transcrivim una carta d’una de les dar-reres veïnes que queden a la ColòniaCastells, una illa de 280 cases baratessituada a les Corts, construïdes als anysvint per allotjar els obrers de la desapa-reguda fàbrica de vernissos Castells.

«Soc una veïna de la primera fase dela Colònia Castells. Tinc 62 anys, esticdivorciada i cobro una pensió mínimade jubilació. Aquest dilluns vaig rebreuna carta on se’m convoca el divendres28 de gener a l’acte d’entrega de clausde l’habitatge a Reursa, i que en el su-pòsit de no fer-ho se sol·licitarà a l’Ad-ministració que procedeixi al llança-ment administratiu de la finca.

»Sóc arrendatària legal de casa mevades del maig del 2005. Des del principivaig expressar la meva inconformitatamb el procés d’expropiació. I tot i noestar previst el meu dret a reallotja-ment (pel protocol que van signar al-guns veïns només hi tenen dret les per-

sones que habitaven el barri abans deljuny de 2001), Reursa sempre em vaprometre que estudiaria el meu cas ique em cercarien una recol·locació. Amés, per llei, qualsevol expropiat hau-ria de tenir dret a reallotjament, portésel temps que portés a la casa.

»Però em volen fer fora de casa , i notinc on anar. No puc marxar, ja que notinc prou recursos. On aniré quan hagide deixar casa meva?

»A més la vida al barri cada vegada ésmés difícil perquè estan tirant cases. Ialmenys hi ha cinc famílies que es tro-ben en una situació similar. Una alter-nativa seria que se’ns permetés quedar-nos al domicili actual, almenys fins quees clarifiqui el calendari del projecte.Tinc entès que la segona fase està atura-da o que va per llarg i que hi ha resi-dents que volen optar que els reallotginja en un pis nou. No seria possible quehem donessin, ni que sigui temporal-ment, una d’aquestes cases que quedinbuides? O bé optar a un lloguer prote-git, de manera que el pogués pagar?

CSA Can ViesSants

El Centre Social Autogestionat CanVies, desprès de més de tretze anysd’autogestió, de generar pensamentcrític, recolzar la cultura popular, do-nar espai a la creació, lloc de confluèn-cia de generacions diferents, ens volendesallotjar, els fem nosa, els molestempolíticament, perquè l’organitzacióhoritzontal, l’assemblearisme i l’auto-gestió, la nostra forma d’organitzar-nos, no els agrada. La nostra forma depensar els incomoda.

Actualment ens trobem davant d’u-na tercera demanda presentada, altrecop, per TMB al 2010, i el 18 de febrerse celebra el judici. Però cap demandaens atura, les sales dels jutjats i la sevaactivitat, aquest es el seu teatre, la nos-

tra lluita és al carrer, colze a colze ambel veïnat, amb totes aquelles personesque com nosaltres pensen que les re-lacions socials i la vida que donen elsespais alliberats son més necessàriesque la política del formigó i l’especula-ció urbanística.

Ja s’estan escalfant els motors de lalluita, els carrers comencen a parlar iparlen clar. Des del CSA s’han portat aterme diverses accions per visibilitzar iprotestar per la situació legal. El 18 dedesembre es va portar a terme un cer-cavila reivindicatiu pel barri de per do-nar a conèixer la situació de Can Vies alveïnat.

ACCIONS DE SUPORTEl dia 7 de gener, amb l’inici de les re-baixes, davant les portes d’un conegutcentre comercial de la ciutat, un grup

de persones solidàries amb el CSA vamostrar banderoles reclamant que s’a-turi la demanda i reclamant Can Viespel barri.

El 29 de gener va ser una jornada deprotestes, pel matí amb la visita de l’al-calde Jordi Hereu per inaugurar la re-modelada Plaça Josep Pons (Bonet iMuixí), un grup de persones solidàriesamb el CSA van llençar bombetes d’o-lor, al temps que exhibien les bandero-les i cridaven contra la demanda i laclasse política.

MANIFESTACIÓ PELS CARRERS DESANTSA la tarda del mateix dia a les 17.30 aPlaça de Sants va iniciar una manifesta-ció que va aplegar unes 1.500 perso-nes, va recórrer els carrers del barrifins arribar a la plaça on abans estava

especialCanVies

situada L’HAMSA, reclamant que s’atu-ri la demanda, que Can Vies es neces-sari pel barri. La manifestació va ser unèxit, sense incidents, fet que demostrael suport que el CSA Can Vies té perpart del veïnat de Sants.

Aquesta tercera demanda que enca-rem es troba en un context diferent,uns plànols aprovats el desembre del2010 demostrarien que el consistoricontempla la continuïtat de l’edifici toti les remodelacions que s’han de fer alsvoltants del calaix i de la parada deMercat Nou. Això demostra que no caldesallotjar l’edifici per realitzar aques-tes obres.

Capçalera de la manifestació de suport al CSA Can Vies, el 29 de gener a la tarda. Un miler de persones va voler estar present per cridar ben fort que Can Vies és del barri i a Sants es queda. ALBERT GARCIA

TMB i lesdemandes

No és el primer cop que TMBpresenta una demanda contrael Centre Social AutogestionatCan Vies:

• 1997: demanda que fouretirada pel mateix ajuntamentdos mesos després.

• 2006: TMB torna a deman-dar Can Vies, però el jutge ladesestima per un defecte deforma.

• 2010: l’empresa i l’ajunta-ment no es volen quedar debraços plegats i tornen deman-dar el CSA per tercera vegadaen els seus quasi 14 anys devida.

Can Vies surt al carrer contrala demanda de TMBamb el suport d’un miler de persones

especialCanViesFebrer de 201002

Febrer de 2011 03

especialCanVies

Febrer de 201104

especialCanVies

El CSA Can Vies no nomésés un edifici del carrer JocsFlorals. Durants els seusquasi 14 anys de vida, el

centre social ha acollit de-senes de projectes –com LABURXA–, més d’un centenarde persones que han for-

mat part de l’assemblea,xerrades, concerts, presen-tacions de llibres, festes...Can Vies és, també, del

què en pensen, del seupossible desallotjament?

barri i pel barri. Per això,hem volgut saber duescoses: Què és Can Vies,per a la gent de Sants? I

«Can Vies és tot el conjunt de persones, col·lectiusi projectes que formen o han format part d’aques-ta petita esquerda dins una societat cegada pelconsum, la competitivitat i l’egoisme. És un llocde combat a les problemàtiques que ens envolteni on es creen eines d’organització que parteixen del’horitzontalitat, la cooperació i l’aprenentatge. Elque digui una sentència no han de ser les últimesparaules ni accions que es duguin a terme. Confiocegament en què no ens deixarem ni silenciar nidesallotjar.»

Beeta Z. A.Estudiant i monitora, 21 anys

«Un centre de dinamitzaciósocial, tan reivindicativa com deformació i pràctiques que ensapropen a una societat justa iigualitària. El sistema, en aquestcas l’ajuntament, intenta fer des-aparèixer allò que qüestiona lesseves pràctiques especulatives ique fomenta el pensament crítici la desobediència a les seveslleis injustes.»

Ferran AguilóFormador i consultor de cooperatives, 55 anys

«Un espai de creació, organitza-ció i lluita per a diferents perso-nes i col·lectius de Sants i d’al-tres indrets més enllà del barri.I... Quin desallotjament? CanVies es queda a Sants!»

Rocío B. V.Educadora social, 24

«Un lloc obert per a qui elnecessiti on existeix una con-fluència de lluites. El seu desa-llotjament seria una pèrdua pera totes i un guany per a quatre.»

Albert F. M.Operari, 34 anys

«Un indret on crear, compartir,gaudir, posar en comú conjunta-ment sense jerarquies. Amb el des-allotjament i el posterior enderrocper fer-hi pisos, destruiran el pocque queda al barri sobre la memò-ria històrica del ferrocarril, fentprivat un lloc que actualment ésper a totdon.»

Montse Puig GarridoEstudiant i actriu, 31

«Un espai físic on pot reunir-se lagent del barri per fer front a lesagressions que patim. El desa-llotjament és un intent de l’ajun-tament per fer callar a les poquespersones que fan front i s’orga-nitzen contra els interessosempresarials.»

Joan C. F.Estudiant, 20 anys

«És unlaboratorid’idees, pràcti-ques i projec-tes col·lectiusmolt diversos:des de grupsde teatre, unlocal d’assaigper a grupsmusicals, unapublicaciómensual comLA BURXA...TMB i l’ajunta-ment s’equivo-quen si pensenque podrandesallotjartotes aquestesidees, pràcti-ques iprojectes.»

Laia A. G.Educadora infantil, 24

Febrer de 2011 09

PUNT D’INFORMACIÓLABORAL

Que nos’apagui la llum

Marc Faustino Vidal

El 27 de gener passat va ser convo-cada vaga general contra la reformadel sistema de pensions espanyol. Ala Comunitat Autònoma de Cata-lunya aquesta convocatòria va serfeta per quatre sindicats (CGT, COS,CNT i SO) que alertaven de les con-seqüències d’aquesta reforma, prin-cipalment en la pensió de jubilació.

El govern de l’Estat, amb lacomplicitat del sindicalisme i la pa-tronal espanyola (CCOO, UGT iCEOE) va anunciar, el dia següent,un acord econòmic i social quecomportarà l’augment de l’edat dejubilació (de 65 a 67 anys), l’incre-ment del període de càlcul de lapensió (de 15 a 25 anys), l’amplia-ció de l’edat de la jubilació antici-pada (de 61 a 63 anys), entre d’al-tres canvis que representen unagran retallada de drets socials per ala classe treballadora.

Els grans afectats i afectades pelcanvi de sistema, com sempre, somels i les més joves. La gent que te-nim menys 45 anys que amb els ín-dexs d’atur, de condicions de tre-ball precàries i economia submergi-da no podrem cotitzar ni el tempsni les bases necessàries per accedira una pensió de jubilació digne.

I molta gent en aquesta situacióes veurà abocada a contractar siste-mes de pensions privats, que com-plementin i, en el pitjor dels casos,puguin acabar sent la font principalde protecció econòmica.

Manuel de Pedrolo deia que calprotestar fins i tot quan no serveixde res. Aquesta vaga general passa-da servirà per deixar constància enels manuals d’història que podríemhaver fet alguna cosa més contra lareforma. Cal no perdre l’entusias-me, ja que igual que s’ha reformatel sistema a la baixa, podem refor-mar-lo a l’alça. Però això només se-rà així si aconseguim entre tots i to-tes creure que amb la mobilització iamb la lluita podem canviar les co-ses. Que no s’apagui la llum...

El primer semestre d’aquestany el Casal Independentistade Sants organitza les prime-res JornadesInternacionalistes on es con-vidaran diferents represen-tants de l’EsquerraIndependentista dels païsosocupats per França iEspanya, per donar a conèi-xer la seva situació.

Casal Independentita de Sants

Els Estats espanyol i francès ocupenels Països Catalans. Però, saps qui ésl’alcalde de París? Coneixes quins sónels límits geogràfics de Castella? I deBretanya? Des del Casal Independen-

tista de Sants - Jaume Compte hemdecidit dedicar el primer semestre del2011 a conèixer la realitat dels Estatsespanyol i francès a partir de realitzarunes jornades internacionalistes ambles Esquerres Independentistes de lesnacions ocupades per aquests estats.Durant aquests mesos han passat ipassaran les representacions dels paï-sos següents: Astúries, Galícia, Caste-lla, País Basc, Occitània, Bretanya, An-dalusia, Aragó, Canàries i Còrsega.

JORNADES CELEBRADESFins aquest moment s’han dut a ter-me les jornades d’Astúries, Galícia iCastella. La primera de les jornadesva tenir lloc el 15 de gener i el paísconvidat va ser Astúries. La jornada vacomençar amb un dinar popular ambmenjar típic asturià que va comptaramb una trentena de persones, va

continuar amb una xerrada amb re-presentants del moviment antirepres-siu, juvenil i polític asturià i va acabaramb un concert de hip-hop a càrrecdel grup Doris Escarlata.

JORNADA GALLEGADues setmanes després, el 29 de ge-ner, va tenir lloc la jornada sobre Galí-cia. Va començar de bon matí amb unaexplicació i posterior partit sobre unjoc que es juga —entre d’altres paï-sos— als Països Catalans i a Galícia: elbèlit (a balhiarda, en diuen en gallec).Posteriorment, vam comptar tambéamb un àpat típic gallec i finalment(després de l’aturada per assistir a lamanifestació en suport a Can Vies)amb una xerrada amb un català d’as-cendència gallega, una representantdel moviment feminista, una membrede la redacció del periòdic Novas daGaliza i un militant històric. La jorna-da va ser coorganitzada amb l’Espaigallec dels Països Catalans.

JORNADA DE CASTELLAFinalment, l’últim acte va tenir lloc el 5de febrer on vam convidar als com-panys castellans. La jornada va comen-çar amb un dinar, va continuar ambuna xerrada on ens van explicar la rea-litat territorial i social castellana i vanpresentar el col·lectiu d’immigrantscastellans als Països Catalans: Comu-ner@s dels Països Catalans. Finalmentvam gaudir del concert de Rojo can-cionero y bandera rotas, un especta-cle reivindicatiu, pooticomusical.

VALORACIÓ I PROPERS ACTESDe moment la valoració del casal d’a-questes jornades esta sent molt positi-

va. Les properes jornades són les delPaís Basc (19 de febrer) i la de Bretan-ya (12 de març). La resta d’activitatss’aniran desenvolupant fins al juny.

Més informació a:www.cis-jaumecompte.cat

Xerrada durant la Jornada sobre Galícia. CASAL INDEPENDENTISTA DE SANTS

Ni França,ni Espanya

El dissabte 15 de gener el país convidat va ser Astúries, una delega-ció Asturiana va ser convidada pel Casal Independentista.

El dia va començar al migdia amb un dinar típic asturià, fabadapopular. La imatge forma part del dinar portat a terme durant la jor-nada.

Desprès del dinar membres convidats de l’EsquerraIndependentista Asturiana, un representant de l’organització antire-pressiva SOFITU, una representant de l’organització FAI! i un membrede DARREU, van explicar la situació que viu l’EI d’Astúries.

Finalment com a cloenda de l’acte es va celebrar un concert deHip-Hop a càrrec del cantant asturià Doris Escarlata.

Jornada d’Astúries

Agenda JornadesInternacionalistes

Les Jornades Internacionalistesorganitzades pel Casal Indepen-dentista de Sants van començarel 15 de gener i acabaran el 4de juny.

● El 15 de Gener el país con-vidat va ser Astúries.

● El 29 de Gener es va convi-dar a membres de Galícia.

● El 5 de Febrer a la jornadava tractar la situació a Castella.

● El 19 de Febrer el convidatserà el País Basc.

● El 12 de Març la temàticaserà la Bretanya.

● El 26 de Març vindranrepresentants d’Andalusia.

● El 9 d’Abril les Jornadesportaran Occitània a Sants.

● El 7 de Maig el país convi-dat serà Aragó.

● El 21 de Maig el país convi-dat serà Canàries.

● El 4 de Juny es convidaràmembres de l’EI de Còrsega.

En moviment

CIS

10 Febrer de 2011

Cultura

El mostrador

L’article del desembre parlà delconsumisme de les festes.Continuant amb el tema, toteshem pogut ser testimonis de laressaca d’aquesta adoració a la

insostenibilitat reflectida en els conteni-dors sobreeixint-se d’embolcalls i jogui-nes velles. Cada cop més els contenidorsplens a vessar són els de reciclatge, peròencara estem lluny d’un bon percentatgede participació en la gestió de les nostresdeixalles. De fet en temps de crisi cal sermés exigents en el reciclatge, perquè es-talvia recursos i per tant divises.

Però la responsabilitat no nomésés de la ciutadania; durant tot l’any éstambé normal veure atipat un conte-nidor en concret, l’iglú groc; el mo-tiu, en aquest cas, és que està mal di-mensionat i té una recollida cara –la

gestió, en aquest cas, posa límit a labona acció ciutadana–. Un problemaespecífic d’aquest contenidor és la se-va definició: serveix per a envasos ino pas per als materials que en for-men part. Seguint aquesta perversalògica, a França, per exemple, es po-den veure un al costat de l’altre con-tenidors d’envasos de paper al costatde contenidors de paper –diaris,apunts, ...–. Tot confiant que aquí ai-xò no arreli hom planteja si seria inte-ressant fer desobediència i fer servirel contenidor groc igual que el de pa-per –no només envasos, també, perexemple, una carmanyola trencada–.

Una característica comuna delsparticipants als grups de consum ésque generem pocs residus. Primerperquè les verdures les adquirim sen-

Recordantles treserres

Cooperativa Germinal

se embolcalls, la qual cosa també potfer qualsevol ciutadà al mercat fentservir cabassos i carros de compra. Pe-rò a més els productes que tenim a lacoope tendeixen a ser menysel·laborats (el precuinat no és slow i a

més té excés d’embalatge) i es vetllaper a la reciclabilitat dels embolcalls.Un exemple del que no hauria d’estarals prestatges dels grups de consumperò que gairebé sempre hi és, sónels brics de begudes vegetals. Fer-se acasa aquestes orxates de civada, mill,soia, és relativament fàcil però encarano ens hem desenganxat prou de l’es-tres quotidià com per poder-nos-elsfer. Una proposta més sostenibles se-ria que algú ens la faci en cercles deproximitat i ens la vengui en envasosretornables; i amb el processat ferunes hamburgueses vegetals ben nu-tritives –que per cert, també podríemfer-nos a casa–.

L’AEG MossènPuig i Molinerfa 50 anys

Baggy ChickaySants

L’agrupament està organitzant diver-ses activitats: calçotada amb jocs in-fantils el diumenge 13 de març a laplaça Bonet i Muixí, un sopar de ger-manor el dia 30 d’abril a les Cotxeresde Sants, la coronació dels 50 cimscomarcals més alts de Catalunya. I,per acabar, la traca final el dia 16 dejuny, amb activitats tota la tarda iconcerts a la nit a la plaça Bonet iMuixí.

L’agrupament porta 50 anys fent vi-da al barri, fent servei al país i seguei-xen situats a la plaça Bonet i Muixí.Són una entitat d’educació en el lleu-re que pertany a Minyons Escoltes iGuies de Catalunya i està format perinfants i joves d’entre 6 i 18 anys icaps de 18 a 24 anys. L’objectiu prin-cipal de l’agrupament és educar elsinfants i joves en el mètode escolta iguia, potenciant l’esperit crític, el tre-ball en equip i el compromís vers lasocietat. Viuen la natura, creixeenamb projectes, descobreixen el nos-tre entorn i fan servei al nostre país ila nostra societat.

Les arrels de l’AEG Mossèn Puig iMoliner comencen a principis delsanys 60 amb un grup de joves deSants animats per un grup d’escoltesfrancesos. L’any 1963, un grup denois i noies vinguts d’un altre AE s’es-tableixen a la Parròquia de Santa Ma-ria de Sants i adopten el nom d’ AEGMossèn Puig Moliner. Ja cap a l’any67, els nois es cohesionen amb un al-tre agrupament escolta de noies esta-blert al carrer d’Olzinelles (on és ac-tualment el Centre Social). I és aixícom es consolida l’Agrupament Es-colta i Guia Mossèn Puig Moliner.

A l’agrupament li agradaria retro-bar-se amb vells amics i companysque han fet possible aquest llarg camíde 50 anys d’escoltisme.

Al carrer Alpens,3 hi trobemla sala Fly Hard, regentadaper una companyia delmateix nom fomrada per undirector i quatre actors iactrius. Una nova propostacultural per tenir molt encompte al barri.

Irene Jaume GambínSants

Com va néixer el projecte?Som una companyia que va néixer a Vi-lafranca del Penedès. Fa cinc anys ensvam constituir com a companyia, arrande venir aquí i fer dos espectacles al Ra-val i vam crear la companyia estableque som ara: quatre actors i un drama-turg i director. En aquest món és unamica difícil anar sol i semblava que en

grup era més senzill i també et sentsmés a gust, perquè no estàs tu sol bata-llant. La intenció, alhora, també eracrear un estil, una companyia amb untarannà propi, a partir dels textos d’enJordi Casanovas, que té una maneramolt particular d’escriure i també d’in-terpretar, és molt natural.

De la trajectòria dels vostres espec-tacles destaca la presència constantdels joves. Heu intentat tractar elstemes d’actualitat que els afecten?Una mica sí. La gent gran ha continuatvenint, perquè no només es tracten te-mes juvenils, sinó que hi ha una lectu-ra que després es pot extrapolar d’unamanera més universal. Però sí que bus-càvem un públic que igual érem nosal-tres, perquè no som molt consumidorsde teatre, però per una qüestió de quehi ha alguna cosa que no ens arriba, delteatre que es fa habitualment. Pensà-vem que hi ha tota una franja de gentque no va al teatre perquè potser no liinteressen les històries ni com estan ex-plicades. L’altra gent continua venint,perquè habitualment ja van al teatre,però volíem trobar un altre tipus depúblic que no troba el seu lloc a altresteatres.

Quin aforament té la sala?Mira, a la primera obra teníem un afo-rament de 38 persones. Ara, però, hemcanviat la distribució de l’espai i n’hi ca-ben 30. Realment és molt petita, peròés molt guapo i a la gent que ha vingutli ha agradat molt. És molt diferent per-què és molt proper, la gent ho gaudeixmolt. A més, també hem creat una di-nàmica on els actors rebem al públic iens acomiadem d’ell, fet que fa que pu-guis parlar i trobar la reacció directa,hem vist que al públic també li agrada,poder-ho fer.

Deixeu triar el preu de l’entrada: 5 o10 euros. Com ho vau decidir?Sí, a la gent li fa molta gràcia. Nosaltres,a banda de l’activitat de la sala, tambéfem bolos a fora i es com rendibilitzemuna mica els espectacles perquè, evi-dentment, amb 40 butaques a 5 euros,com qualsevol pot deduir, no ens fem

rics ni gairebé cobrim les despeses. Laintenció era que vingués molta gent. Ivam pensar en preus econòmics: 10euros ja ens semblava prou econòmic,però també per donar-li un gir i fer-hotambé més divertit vam pensar que se-ria interessant que hi hagués dos preusi que la gent pogués triar; que no ha-guessin de portar ni carnets d’estu-diant, ni de parat, ni de res perquè nocal donar explicacions, a vegades unapersona gran té menys diners que unestudiant, per tant, qui en pugui pagar10, 10, i qui en pugui pagar 5, doncs 5.

I tornant una mica a allò d’abans,quin tipus de teatre heu volgut duraquí a Sants?Bàsicament farem dramatúrgia catalanai de temes actuals. Aquest any estrena-rem tres obres: una escrita per en JordiCasanovas, que és el nostre director, lasegona obra està escrita per l’AlbertoRamos, que és un noi del Papiol i és laprimera obra que ha escrit, i la terceral’escriurà una noia que es diu CristinaClemente que ara està al projecte T6del TNC i que ja hem treballat amb ellaen una altra obra. La idea inicial és ferdramatúrgia catalana i, a més a més, ac-tual, de dramaturgs vius. Sempre por-tant-ho tot al terreny contemporani iparlar de temes actuals, una cosa commolt local i donar sortida a la gent d’a-quí, perquè realment fa uns anys queestà sortint gent que estan fent cosesmolt interessants.

Què esteu fent, ara?Fa 15 dies que va acabar L’home ambulleres de pasta, de la qual teníem da-ta i vam anar prorrogant a mesura quevenia gent. Vam estar tres mesos i el 17de febrer estrenarem la segona obra,Els últims dies de Clark K, amb unequip d’actors diferents dirigits per enJordi Casanovas. En principi està pro-gramat tres setmanes, però si la gent vavenint, la podrem prorrogar.

Més informació:http://www.flyhard.org

ALBERT GARCIA

«Hi ha quelcomque no ens arriba,del teatre quees fa habitualment»Clara ColsMembre de la companyia i teatre Fly Hard

Matinada del 27 de gener. Lescúpules de CCOO i UGTs’han passat la nit pactantamb el Govern central la reta-llada més important de lespensions en els darrers 30anys, mentre uns petits sindi-cats catalans i els movimentssocials, han convocat jornadade lluita. L’acord definitiurepresenta una reducció del25 % d’unes pensions que jaavui en dia estan en els límitsde la pobresa.

pensionistes actuals no arriben al pírricsalari mínim interprofessional de 641euros, i que tres de cada quatre no sónni mileuristes. Però el govern espanyolestà decidit a baixar el que ja està sotamínims, i aquesta vegada ha obtingut elsuport sorprenent de CCOO i UGT.

UNA REBAIXA DE DRETS SENSEPRECEDENTSLes retallades pactades a la Moncloa re-presenten sense dubte la més impor-tant des de la creació de la SeguretatSocial moderna, sense poder-se com-parar amb cap de les anteriors.

A les ja conegudes mesures d’am-pliació de l’edat de jubilació de 65 a 67anys, l’executiu ha imposat una reduc-ció del 7,5 % de la pensió per cada any

Àlex TisminetzkyBarcelona

El contrast entre els dos sindicalismeses comprova en el dia a dia, però elpassat 27 de gener va posar a cadascúal seu lloc. CCOO i UGT als despatxosoficials de Madrid, i després a la pom-posa signatura de la Moncloa, donantsuport al que les dades facilitades pelMinisteri de Treball afirmen que és unaretallada de prop del 25 % d’unes pen-sions ja sota mínims. Mentre al carreres demostrava que el sindicalisme ésuna eina en defensa dels drets laborals.

La reforma de les prestacions de laSeguretat Social es dona en un contexten el que les pròpies dades oficials afir-men sense cap rubor que el 55 % dels

SOLIDARITAT

El 30-Di la repressióEl 30 de desembre es va dur a ter-me, com cada any, la manifestacióen motiu de la Diada de Mallorca.Si bé semblava una manifestacióque acabaria sense incidents i demanera reivindicativa i festiva, nofou així. La policia espanyola, al in-tentar prohibir la crema d’unabandera espanyola, va irrompre demanera violenta a la manifestació,utilitzant les porres contra els ma-nifestants i les empentes contra elpropi servei d’ordre de la marxa.Paral·lelament, dos coneguts mili-tants de l’extrema dreta mallorqui-na, proferiren insults i llençarencadires a les manifestants. El resul-tat d’aquesta situació d’evidentprovocació ha acabat amb la de-tenció de 3 persones, dues d’ellesmilitants independentistes i delsmoviments socials de l’illa. El dia23 de febrer s’enfronten a un judi-ci on els acusen de desordres i d’a-temptat a l’autoritat. A més, unmitjà de comunicació, El Mundo-El día de Baleares, ha començatuna guerra bruta contra aquestsmilitants, dels qui s’han publicatdades extretes de fitxers il·legalsde la policia.

Febrer de 2011 11

Milers de personesdenuncien les retallades

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

La manifestació més multitudinària va ser la de Barcelona, que va recórrer els carrers de la ciutat des de Jardinets de Gràcia fins a laplaça de la Catedral. ALBERT GARCIA

anterior a aquesta edat, augmentantl’anterior coeficient del 6 al 8 %. Tambés’augmenta els anys per a calcular la ju-bilació de 15 a 25, amb el resultat dedisminuir de mitjana un 8,3 %, segonsdades de la Seguretat Social.

Finalment, entre d’altres, s’eliminala pensió de mínims de 570 euros pera aquells que es jubilin abans dels 67anys, introduint la possibilitat de pres-tacions encara més reduïdes queaquestes quantitats ja molt baixes.

Des dels moviments socials i el sin-dicalisme alternatiu s’ha criticat dura-ment l’acord, a més a més, perquè nointrodueix cap mesura de control delsfraus empresarials a la Seguretat Sociali els delictes dels empresaris contra lescotitzacions correctes.

Alhora, el govern ha publicitat lapossibilitat de donar fins a 9 mesos decotització a les dones amb fills, senseexplicar que només s’aplicarà aquestamesura d’igualtat de gènere a les quehagin dut a terme una excedència de lafeina, i tinguin més de 38,5 anys cotit-zats, és a dir, una part molt petita de lesdones treballadores.

Jordi Hereu asse-gura que el seuconsistori haapostat per l’ur-banisme demo-cràtic i pel man-teniment de l’es-pai públic a laciutat comtal.

Francesc Fiol, ex-conseller d’Educa-ció del Govern de

les Illes Balears,ha estat imputat

—també— en elcas Palma Arenaper presumptes

irregularitats.

... a l’urbanismecorrupte habitual

De l’urbanismedemocràtic...

Sants-Montjuïc Decideix

Sants-Montjuïc Decideix se-gueix en marxa. I ja ha co-mençat la recollida del vot an-ticipat al barri, totes les perso-nes que no puguin venir a

votar el 10 d’abril poden fer-ho per avan-çat. Ara mateix hi ha cinc punts fixes derecollida de vot anticipat, aquests sónel Centre Social de Sants, el local de la

Coordinadora d’Associacions per la Llen-gua (CAL), el Casal Independentista Jau-me Compte de Sants, Alas-Espai d’Art i

Ordinadors.cat, les direccions delspunts i els diferents horaris de recolli-da es poden trobar a www. sants-montjuicdecideix.cat.

DECIDIM FER FESTA!A més a més de la recollida de vot an-ticipat, el col·lectiu també està treba-llant per fer caliu i anar creant visibili-tat al barri per al 10 d’abril, una de lesproperes iniciatives més destacablesés la “Decidim fer festa!”. Una diada

lúdica i festiva que se celebrarà el pro-per dia 20 de Febrer a les Cotxeres deSants.A les 11 hi haurà xocolatada i anima-ció infantil a càrrec d’Oriol Canals. Apartir de les 12, intervencions i actua-cions de: Núria Feliu, Titot, Tabalersdels Diables de Sants i la Dharma, en-tre d’altres. A les 14 hi haurà un dinar(9 ) d’escudella de la consulta, boti-farra i pa amb tomata, postres i vi.15h Concert de sobretaula: Paula Sen-

Abans Amb la reforma Conseqüències

Edat de jubilació 65 67 Reducció del 15 %

Coeficients reductors 6-8 % per cada any 7,5 % per cada any Reducció important

Jubilació anticipada 61 anys, 30 anys decotització

63 anys, 33 anys decotització

Treballar més anys, menysbeneficiaris

Complement de mínims 570 euros Pots cobrar menys Pensions de misèria

Càlcul de jubilacions 15 darrers anys 25 darrers anys Reducció del 8,3 %

Anys sense cotitzar Es cobrien amb el mínim Al 50 % del mínim Reducció pensionsmínimes

Aturades a TMB iParcs i Jardins

La jornada de lluita s’iniciavaben d’hora a les Cotxeresd’Autobusos, on la majoria sin-dical de CGT i ACTUB havien fetuna crida a la vaga que vacomptar amb un importantseguiment de quasi la meitat dela plantilla, a pesar dels serveismínims molt superiors a lesdarreres convocatòries. Al’Institut Municipal de Parcs iJardins la convocatòria tambéva tenir un important segui-ment.

Segons han informat elsvaguistes, a l’aturada s’hi vansumar el 20 % dels treballadorsdel metro, i de diverses indús-tries, de la neteja, l’adminis-tració pública (Ajuntament deBarcelona i d’altres localitatsde l’àrea metropolitana,Diputació de Barcelona,Universitat Autònoma deBarcelona, UniversitatPolitècnica de Catalunya,Correus) i del sector del trans-port (CLH Aviación).

Barcelona va ser la ciutat onla manifestació congregà méspersones, i prop de 10.000manifestants van recórrer laciutat.

ratiu d’experiències organitzativescom el sindicalisme?Entre 1870 i 1939, són dues branquesdel mateix tronc. Provenen ambdós deles societats de resistència de mitjansdel XIX, però unes evolucionen cap al’ajuda mútua, l’autogestió del consumi la producció, i els altres cap a la lluitaper la millora de les condicions labo-rals o salarials. A la pràctica, van sermolt complementaris. Quan els sindi-cats feien vaga, les cooperatives teniencaixes de resistència per afrontar-les, iobrien el crèdit quan els empresarisdeclaraven el locaut. Els sindicalistes,amb les seves organitzacions prohibi-des als anys 20, es refugiaven en les co-operatives. Per la seva part, molts sindi-calistes eren membres de cooperatives,i hi injectaven energia revolucionària icol·lectivista. Aportaren diferents solu-cions a una mateixa aspiració obrera:deslliurar-se de l’explotació capitalista.

Quin volum de veïns i veïnesvanparticipar de les cooperatives?Quantes n’hi havia?A mitjans dels anys 30, a Sants trobemconsolidades cinc cooperatives de con-sum potents: L’Empar de l’Obrer, al ca-rrer Premià; el Model del Segle XX, alcarrer Violant d’Hongria; la LleialtatSantsenca, a Olzinelles o la Nova Obre-ra, al carrer Guadiana. A cadascuna hiconsumien més de 500 famílies. Pelsnúmeros de l’època, a Sants hi hauria

Parlem amb Ivan Miró iMarc Dalmau, autors del lli-bre Les cooperatives obreresde Sants: autoorganitzacióproletària en un barri deBarcelona (18970-1939).Aquest llibre és el segonsmaterial publicat per LaCiutat Invisible Edicions i enscapbussa en 70 anys de cre-ativitat obrera.

Elba MansillaSants

Quin sentit té, per vosaltres que tre-balleu en una cooperativa del barri,anar a cercar les arrels en el movi-ment històric?El cooperativisme català va ser un mo-viment socioeconòmic de primer or-dre, un univers emancipatori globalque ha estat esborrat de soca-rel de lamemòria col·lectiva, i s’ha de recuperarper fer-ne justícia i per saber d’on ve-nim. S’ha parlat molt de memòria his-tòrica, però nosaltres hem volgut re-construir una memòria política. L’auto-gestió proletària va ser una alternativareal durant 70 anys, i pot ser una fontd’aprenentatge per posar en pràctical’autogestió col·lectiva avui. Per nosal-tres, és descobrir la genealogia pròpia,sentir-nos que formem part d’un co-rrent de fons de la història, molt arrelatals nostres barris. Ens dóna força per aencarar el futur.

[DIMARTS 1 de febrer]Exposició d’il·lustracions de KarlesSànchez [Lloc: La Bauxa, c. Vallespir, 23]

[DIMECRES 2 de febrer]21.30 | «Una altra història», xerra-des ambDani Cortijo [Lloc: Sala d’estu-di de la biblioteca Vapor Vell, organitza:BonanitjoveBcn. Cada dimecres de febrer]

[DIUMENGE 13 de febrer]18.00 | Cicle de cinema social [Lloc:Ateneu popular de Les Corts. Cada diumengede febrer.]

[DIVENDRES 18 de febrer]Judici de Can Vies

[DIUMENGE 20 de febrer]Festa de Sants-Montjuïc Decideix11.00 | Xocolatada12.00 a 14.00 | Intervencions14.00 | Dinar (9 euros)15.00 | Concert de sobretaula[Lloc: Cotxeres. Hi haurà punt de votacióanticipada, servei de barra i altres coses...]

[DIVENDRES 25 de febrer]20.00 | Taller de tast de vins: gar-natxa negra de diferents DO catala-nes [Lloc: Casal Independentista de SantsJaume Compte, c. Muntades, 24]

FEBRER LLIBERTARI[DIUMENGE 13 de febrer]10.30 | 9èMercat d’Intercanvi [Lloc:pl. Josep Pons, organitza: XIS]

[Cada DILLUNS de febrer]20.00 | Taller d’autoaprenentatged’arts escèniques [Lloc: Can Vies]

[Cada DIMARTS de febrer]19.30 | Taller de programació web[Lloc: Ateneu Llibertari de Sants]

[DIMECRES 23 de febrer]19.30h | Xerrada: «Anarquismeorganitzat (especifista) a Xile avui»[Lloc: Ateneu Llibertari de Sants]

DIVENDRES DE FARÀNDULA:[DIVENDRES 11 de febrer]21.00 | Nit de circ amb el CabaretIncívic [Lloc: Casinet d’Hostafrancs]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Premià, 31 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta

Perquè penseu que la historiografiaoficial ha bandejat aquesta qüestió?En general, totes les propostes detransformació social van ser sepultadesamb la victòria feixista. No hem d’obli-dar que els franquistes es van aixecarcontra la República, però sobretot vanpracticar una guerra d’extermini con-tra aquelles experiències polítiques,sindicals, socials i culturals que qües-tionaven el domini capitalista.

El cooperativisme era una eina bàsi-ca per a l’autonomia proletària encamps com l’alimentació o les presta-cions socials. Amb la represa democrà-tica, la historiografia acadèmica de tallmarxista es centrà en el movimentobrer de caràcter sindical o de partit; ila historiografia militant llibertària ja hatingut prou feina per recuperar elsseus propis bagatges. Les cooperativeshan tingut problemes similars als ate-neus obrers: malgrat ser peces quoti-dianes i imprescindibles del movimentobrer, han estat invisibilitzades rere elsgrans esdeveniments històrics de mas-ses o les grans organitzacions sindicalsi polítiques.

Què diferencia el moviment coope-

unes 10.000 persones associades a co-operatives de consum. Pel que fa alnombre d’experiències, n’hem trobatuna quarantena. De consum, que erenmajoritàries; de producció com La Re-demptora, i fins i tot d’empreses de lescooperatives, com el Forn Col·lectiu, laFusió del Carbó, fundada a la plaçad’Osca l’any 1919, o la Xocolata del Po-ble, del carrer Béjar, que després passàa Productes Coop.

Que se n’ha fet, de tot el patrimonicooperatiu santsenc?La Nova Obrera és l’única que avuiresta en mans dels socis. L’Empar del’Obrer, després Popular Santsenca,pertany ara al moviment cooperatiu,és propietat i seu de les diferents Fe-deracions de Cooperatives. I l’edificide la Lleialtat és propietat de l’Ajunta-ment, que en algun moment hauriade cedir-ne l’ús i la gestió a la Platafor-

ma La Lleialtat, per coherència històri-ca i per les necessitats associatives ac-tuals de Sants. La resta del patrimonis’ha dispersat. 40 anys de franquismevan donar per moltes corrupteles,prevaricacions i espoli del patrimonidel poble.

Heu trobat algunes propostes d’au-toorganització obrera aplicables al’actual context de crisi?Les alternatives econòmiques que vangenerar els i les obreres dels nostresbarris ens poden inspirar alhora decercar models alternatius a un capita-lisme que ens posa la vida en crisi. Lescooperatives articulaven el consum, elcrèdit, el treball, les pensions de jubi-lació, les baixes per malaltia, les caixesde resistència per sostenir les vagues,l’educació o la cultura. A partir de lapràctica de l’ajuda mútua, impulsarenveritables polítiques socials autoges-tionades per milers de persones. Erenl’estat de benestar dels obrers, i la re-reguarda quotidiana de la lluita. Non’hauríem de prendre nota?

Cercar alternatives pròpies de tre-ball, consum, crèdit i mutualismeés una opció que els obrers desen-voluparen (i com!) abans que arri-bés l’Estat del benestar. L’actualcontext de retallades ens convida arecuperar la idea de l’autogestióproletària.

L’Ivan Miró i en Marc Dalmau a la porta de la cooperativa La Ciutat Invisible, al carrer Riego. ELBA MANSILLA

«Pels númerosde l’època,a Sants hi hauriaunes 10.000persones associa-des a cooperati-ves de consum»

«L’autogestióproletària va seruna alternativareal durant70 anys»

«Per nosaltres, ésdescobrir la genealogiapròpia, sentir-nos queformem part d’uncorrent de fonsde la història»

IVAN MIRÓI MARC DALMAU:

Febrer de 2011 LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dilluns al vespre alCSA Can Vies (Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Pau Canela Barrull, Laia Sánchez Amat, Ester Rams,Albert Ricart Sanjuan, Agus Giralt, Irene JaumeGambín, Martí Gutiérrez Farré, Àngel Bravo Almirall,Andreu Rosés, Elba Mansilla, Ivet Eroles, MercèEsteban, Marc MC, Gastón Córdoba, David Vázquez,Núria May Masnou, Bernat Costa, Anna Farré, JordiSoler, Sergi M. Huete, Miki, Mireia Pui, Assemblea deCan Vies, Casal Independentista de Sants, Sants-Montjuïc Decideix, Germinal, Albert Garcia, ÀlexTisminetzky, Marc Faustino Vidal, Beñat Zaldua i BaggyChickay.