Des de la compra de la finca queocupa l'Hamsa per part d'una im-mobiliària, la campanya per desa-llotjar l'emblemàtica casa okupadas'ha reiniciat. L'empresa Inmo-service S.A. ha estat movent fils elsúltims mesos per declarar l'edificien ruïna, fet que obligaria a buidar-lo i enderrocar-lo.

L'Ajuntament, amb actitudcautelosa, s'ha mantingut al margede la maniobra. Al mes de setem-bre va decidir enviar personal qua-lificat per emetre un dictamen.Finalment, la visita dels arquitecteses va produir el dimarts 22 d'oc-tubre, i el seu veredicte fou benclar: l'Hamsa no amenaça ruïna.Això avala la versió dels habitantsi participants al centre social auto-gestionat, que en tot moment hannegat aquesta possibilitat. També

l'ONG Arquitectes Sense Fron-teres comparteix aquesta opinió.

Per la seva banda, la gent delcentre social okupat està duent aterme reformes a l’edifici per tal demillorar el seu estat i evitar els so-rolls que provoquen algunes activi-

tats que s’hi fan. L’AVV d’Hos-tafrancs denuncia precisament a-questes molèsties al mateix tempsque exigeix l’enderrocament imme-diat de la fàbrica sense buscar capalternativa per la part okupada.

Periòdic de comunicació popular

Santsi barris veïns

58novembre 2002

5.000 exemplars

Mensual

4 1086Acte antifeixistapel 12 d’octubre

al barri

Vic reacciona al feixismed’Anglada

La revolució a Hongria

el 1956

El raconetcànnabic

ArreuSants En movimentParèntesi

CSA Can Vies (carrer Jocs

Florals 42, 08014 Sants, BCN)

Telèfon: 93 422 16 13

Correu electrònic:

llaabbuurrxxaa@@lllliibbeerrttaatt..ccoomm

Distribució gratuïta

> pàgina 2

> pàgina 11

> QUÈ ESTÀ PASSANT AL MÓN?

> pàgina 9

> OPINIÓ

L’Hamsa noamenaça ruïna

Quatre empresonatsa València

El Correllenguapassa per Sants

> DONES I MASS MEDIA

Un informe municipal contradiul'empresa propietària, que aixípretén desallotjar l’immoble

Castells a la "Màlaga"La colla castellera de Sants va po-der gaudir d'un assoleiat i càlid diu-menge tardorenc per a realitzar laseva desena diada. Aquesta va serun èxit d'assistència i es van poderveure bons castells, realitzats per lacolla local a més de les convidades,

els Castellers de Lleida i els Cap-grossos de Mataró. L'únic punt ne-gatiu va ser la llenya que van patirels santsencs. Amb aquesta actua-ció ja queda pràcticament tancadala temporada.

El centre social inicia obres per millorar la infrastructura i evitar molèsties al veïnat

Un any més, la flama del Corre-llengua va passar per Sants. La Co-ordinadora d’Associacions per laLlengua va organitzar una jornada

a la plaça Màlaga reclamant un ma-jor ús social del català i la seva ofi-cialitat i unitat.

L'ambient social a la capital de l'Hor-ta s'ha vist enrarit en els últimstemps per la creixent repressió. L'úl-tim cas ha estat el més esperpèntic iha inclòs l'ingrés en presó preventi-va de quatre joves llibertaris. El méscuriós de tot és que els únics fetsdels que se'ls acusa és del trenca-ment dels vidres de dues inmobili-àries en resposta al desallotjamentdos dies abans del Centre Social O-

kupat "Malas Pulgas". Però en elsescorcolls a les cases dels detingutsla policia no va trobar cap provaincriminatòria, i ha basat tota la sevaacusació en les revistes i propagan-da política requisada. El jutge vaconsiderar que els detinguts forma-ven un "grup terrorista anarquista".Com hi ha secret de sumari, no sesap amb quines proves ho justifica.

El moment de Brasil

>> pàgina 3

>> pàgina 5>> pàgina 10

>> pàgina 4

Viure en un cos violable

Malestar als mitjans (II)

IVAN

IVAN

ARXIU

2

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpiniónovembre 2002

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció que es trobados cops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@llibertat.comLA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Periòdic de comunicació popular de Sants

i barris veïns

En aquesta Burxa han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, Bernat CostaReimondez, Toni Gonzàlez, Ivan Miró, Gemma Parera Àlvarez, Ivan Rubio iGarcia, Guillem Sànchez, Joan Teran, Pau, David Positiu, Lancelot, Soto, TA,Marta Ruiz, Casal Independentista, Joana, Jordi Esteban, El Tajo, Irina

Editorial

El setembre passat un home vaviolar una dona al mercat de Sants.El rumor va escampar-se boca aboca pel barri, i amb ell laimpotència, la ràbia i la por queacostuma a despertar-se cada copque tenim notícia d'una nova a-gressió. Tothom es pregunta quèhauria pogut fer per evitar-ho,com algú és capaç de forçar se-xualment algú altre. Per-què la violència de gè-nere no és sinó l'expres-sió salvatge dels valorsque sustenten el sistemaen què vivim: el poder ila dominació dels homessobre les dones des detemps immemorials, po-sant la nostra força detreball al servei del capde família, controlant lanostra sexualitat, la nos-tra descendència, elsnostres desitjos. I les dones hosabem. Sabem dels abusos, elsmaltractaments, la violència psi-cològica, la violació, per leshistòries que les mares, amigues,veïnes ens han explicat. Hem cres-cut amb la consciència de viure enun cos violable, perquè de benpetites vam familiaritzar-nos ambla por. Tant se val si s'és nena, ado-lescent, mare o àvia…les dones

lluitem cada dia contra aquestaconsciència del poder aliè sobrenosaltres. I quan sentim a parlard'una violació, alguna cosa enssacseja per dins com una fuetada,perquè podríem ser nosaltres. Unhome també, però la violació coma forma d'ultratge s'aplica pre-ferentment a les dones. No ésgens casual, doncs, que quan una

comissió de l'Assemblea de Barriconvoca una reunió pels fets lagran majoria de presents siguindones. No és el mateix un atacfeixista, policial, un robatori, queuna violació. I no només per seruna possibilitat fatal que afrontemsobre tot les dones, sinó perquè enel subconscient col.lectiu la vio-lència de gènere encara es viu comuna cosa normal i contra la que no

podem fer res. Quan ens cantenxifres (73 dones assassinades amans dels seus companys senti-mentals durant el 2001, 31.000denúncies per maltractaments a lescomissaries…) tothom s'indigna,o al menys en apariència. Quantesvegades la gent passa de llarg quanveu com un home escridassa unadona emmig del carrer? Quantes

dones agredides han cri-dat a pulmó demanantsocors i ningú ha sortitni tan sols al balcó aveure què passa?Quants cops algú escol-ta crits, i cops, i plors, aun dels pisos del seubloc i no s'hi fica, per-què són coses de parel-la? Quantes relacions deparella insanes, malal-tisses, destructives, sónobservades de lluny pel

cercle d'amistats dels i les afec-tades sense que ningú intervingui?La violència de gènere no desa-pareixerà buscant protecció poli-cial i quedant-se de braços creuats,perquè està a casa nostra, als llocsd'estudi i de treball, en les nostresrelacions, i només sent-ne cons-cients podrem aturar-la.

Calamity

La situació de la gent gran

L'Assemblea de les Nacions Uni-des sobre la gent gran celebradaaquest abril a Madrid va tenir unlema: “una societat per a totes lesedats” i va afrontar com un fet po-sitiu l'augment d'edat en la poblaciómundial. Però aquesta victòria té laseva contrapartida ja que augmen-ten en les persones majors de 65anys les malalties. La vellesa prolon-gada és alhora conquesta i proble-ma dels nostres temps. Un altreconcepte important que s'agreujaen la prolongació de la vida és en lapart econòmica, ja que tenim untant per cent molt elevat que passenmoltes penalitats per arribar a finalde mes. També són les personesmés afectades per les barreres ar-quitectòniques i la manca d'ascen-

sors en les seves cases. Un altre pro-blema el trobem en les residències,ja que les públiques les llistes d'es-pera són inacabables i en les pri-vades els preus són prohibitius.Hem de tenir en compte que l'Ad-ministració i les empreses privadesnomés atenen un 27% de les perso-nes majors i la resta ho fan els fami-liars, o bé reben algun tipus d'ajutde les ONGs o associació. Es pre-veu que a l'any 2050 hi haurà en elplaneta 2000 milions de personesmajors de 65 anys, el 21% de lapoblació mundial. Pensem en a-questes dades per posar remei loabans possible.

Avismón

De “tal com som”, no gaire

Que els gitanos vulguin exposar el

seu tarannà, no m'ho crec. Que elCentre Cultural Gitano d'Hosta-francs vulgui diferenciar-se d'altrescol·lectius gitanos com ara els pido-laires professionals romanesos, síque m'ho crec. En aquest contextvan tenir lloc les jornades "Tal comsom" el setembre. Lligant caps delquè hi vaig sentir, penso que el col-lectiu gitano del barri volia dir-nosque davant el paio, el gitano enca-ra és un. Això no vol dir que no hihagi certa homogeneitat, especial-ment davant de dos fets: la daval-lada de la seva situació econòmicaper la competència de grans super-fícies i botigues de tot a cent, i l'arri-bada de gitanos d'altres països con-seqüència de les noves incorpora-cions a la UE. Davant d'això sem-bla que els d’aquí vulguin reciclar-se professionalment i, d’altra ban-da, establir la diferència dins la uni-tat. La clau del procés és, escoltantPedro Aguilera, gitano llicenciat enciències polítiques, que els valorspropis de la seva cultura es mantin-

guin encara que variïn les tradi-cions. Per exemple, la boda gitanamantindrà un mateix valor malgratels diferents ritus que pugui mani-festar. Aquest concepte és el quepermetrà canviar-ho tot sense quecanvii res. Així mantenen l'estructu-ra familiar com a eix cultural bàsici, alhora, es mesuren amb les midesde l'administració: quants, i sobre-tot quantes, van a la universitat, per-centatges de parla catalana, pujadaen l’edat de casament, objectiu defeina fixa... Són coses que fan feliça més d'una regidora municipal.

Els gitanos del barri volen dir-nos que, sense deixar de ser gita-nos, també són persones d'ordre,fet que els evitarà problemes a l'ho-ra d'aspirar a hipoteques o feina.Aquesta línia es complementa ambcercar el reconeixement, per partde la llei del paio, de trets específicsde la seva identitat, com la plena le-galitat de la boda gitana (per a ga-rantir prestacions de viduetat, etc).No sóc ningú per jutjar això, però

també podríem recordar que alsanys 30 trobàvem gent com en Ma-rianet, gitano i dirigent de la CNT-i qui diu aquest sindicat diu qual-sevol altre moviment-. I recordarque reivindicar reconeixement ésobrir de bat a bat la porta de l'ad-ministració i les seves normes a unsector que tradicionalment se n'haapartat. De les Jornades em sobtàque la concurrència fos majorità-riament gitana, i que dels paios -queens podiem comptar amb els ditsde la mà- molts fossin funcionarismunicipals. No vaig trigar a enten-dre-ho quan la treballadora socialCarme Garriga parlà "d'integració"al barri o la Regidora de Drets Ci-vils, Roser Veciana, demanà que elconsell gitano passés de ser con-sultiu a executiu a l'Ajuntament."Tal com som" fou un acte de pro-paganda política del Centre Cul-tural Gitano, adreçat a aquestcol·lectiu i recolzat pel Districte.

Josep Maria Rosselló

Cartes a la Burxa

Envia’ns el teu escrit a l’e-mail laburxa@llibertat.com o a Can

Vies (c/ Jocs Florals 42 BCN 08014) o a mà a la bústia de l’AC

Arran (c/ Premià 20).

Viure en un cos violable Respostes col.lectives a la violència contra les dones

Està ben clar que el solar que durant anys ha ocupat la fàbricad’Hostafrancs ha d’acollir una plaça quan abans millor. Ara bé, la sevaconstrucció ha de passar indubtablement pel manteniment del CentreSocial okupat. En un moment en que el preu del sòl està pels núvols,la vivenda és un luxe i hi ha una greu mancança de locals col·lectius,cal defensar a ultrança els espais com l’Hamsa, ja que suposen unaalternativa palpable a la situació d’especulació salvatge que viu el barrii la ciutat. És una qüestió de sentit comú.

Cal trobar una solució que satisfaci la necessitat tant de zonesverdes com de locals socials autogestionats. Cal que totes les parts esposin a treballar per a veure quines sortides reals es poden trobar. Isobretot l’Associació de Veïns d’Hostafrancs, que fins ara ha mantin-gut una dubtosa posició sobre la tema, ignorant sorprenentment l’exis-tència d’un dels centres socials més actius de la ciutat. No hem d’obli-dar que el moviment okupa i el moviment veïnal comparteixen nom-broses reivindicacions i perspectives sobre l’urbanisme actual, sotmèsllastimosament a la pura llei de l’oferta i la demanda.

Iraq és el següent objectiu de la croada antiterrorista que des delsatacs a les Torres Bessones ha emprès el govern nordamericà en laseva fugida endavant. Als Països Catalans i a diferents parts del mónles reaccions no s’han fet esperar, i s’han fet grans manifestacionscontra la guerra. Però sembla que amb això no n’hi ha prou. I és quedesprés d’haver ofegat des de fa temps el sentit comú, avui la croadaantiterrorista sembla poder amb tot. Els esdeveniments de Moscou,que han rebut el suport de gran part dels dirigents mundials, inclòsel senyor Aznar, així ho demostren.

Res no sembla poder aturar la indústria armamentística i l’interèspel control dels recursos energètics. Són aquests els interessos queatien la guerra i és contra aquests que hem de sortir al carrer. Per lapau i contra l’imperi.

Per la pau, contra l’imperi

L’Hamsa: parc si, centre social també

novembre 2002SantsSantsSantsSantsSantsSants

3

Després de l'operació policíaca quetres joves de Sants i un de SantAndreu varen patir l'últim cap desetmana de setembre i d'altrescasos de repressió a l'independen-tisme, Alerta Solidària, juntamentamb les assemblees locals d'En-davant i de Maulets, varen decidirorganitzar una jornada antirre-pressiva el passat dissabte 19 d'oc-tubre. La diada s'obrí a la tardaamb una xerrada informativa so-bre la persecució política que estanduent a terme els aparells d'estat iels mitjans de comunicació contral'independentisme. Després hihagué un sopar i una festa solidària.

Actes contra la repressió a l'independentisme

CSO El Tajo/BORDETA

El 18 d'octubre va ser desallotjadauna vivenda del carrer Gavà. Lakasa havia estat abandonada pocabans degut a la petició que feia laconstructora propietària de 18 mili-ons de ptes. en concepte d'indem-nització. La vivenda i el CSO El Ta-jo, al mateix carrer, estan okupatsdes de mitjans del 2001, han donatsostre a gents jove del barri i hanservit com a espai des d'on prepararactivitats i festes. A les 10 del matí

es presentava una excavadora i des-truïa aquesta casa de més de 100anys d'antiguitat. La nota positiva iemotiva la van posar els i les estu-diants de l'Escola Proa que, en totmoment, van expressar el seu recol-zament a la gent de les kases i fins itot van escridassar a la policia i pro-pietaris, exhortant-los a marxar d'al-là, cosa que al final la policia va ha-ver de fer degut a la pressió. La jor-nada va acabar amb una sessió deportes obertes del CSO El Tajo perals i les joves de l'escola.

Festes majors

Roger S.A./HOSTAFRANCS

Amb la compra de la finca, la novaempresa propietària ha obert altrescamins per a fer fora els ocupants.Durant aquests últims mesos l'es-tratègia ha estat clara: intentar de-clarar l'Hamsa edifici ruïnós, fetque precipitaria els seu desallotja-ment. La visita que arquitectes mu-nicipals van fer el passat 22 d'oc-tubre a la casa ocupada sembla queper ara impedirà arribar a aquestextrem: en les seves conclusionsafirmaven que no es podia declararl’immoble en ruïna. No obstant,sembla que la propietat intentaràdeclarar un altre tipus de ruïna(urbanística o econòmica). De fet,a Inmoservice SA li corre pressainiciar les obres per les pèrdues queli suposa l'actual situació, segonsfonts de la mateixa empresa.

El PERI d'Hostafrancs

Per a la zona que ocupa l'Hamsal'Ajuntament té un pla de desen-volupament urbanístic que formapart del PERI d'Hostafrancs.Segons el pla, la finca serà zona ver-da. L'expropiació es farà per com-pensació: la propietat cedirà lasuperfície a la ciutat i s'encarregaràde fer la plaça. A canvi, aquesta hipodrà construir i gestionar unpàrquing subterrani.. De fet, aquestPERI va ser la causa de l'abandona-ment de l'edifici, ja que a la famíliaLeprevost no li interessava per a resles intencions de l'Ajuntament, imés tractant-se d'uns terrenys quehaguessin pogut produir molts be-neficis. Els pàrquings, precisament,no generen els beneficis que es creaamb la construcció d'edificis. En unprincipi, Immoservice dubtava de

la seva rendabilitat, però l'Ajunta-ment els va assegurar que, en unfutur immediat, la zona rebria unimpuls important amb la poten-ciació de la carretera de Sants i laconstrucció de l'estació de l'AVE.

L'actitud de l'AVV Hostafrancs

Paral·lelament a les intencionsd’Inmoservice, sembla que la gentde l'Hamsa té un altre front obert.Es tracta d'un front no declarat.Parlem de l'actitud que està tenintl'Associació de Veïns d'Hostafrancsen relació al tema. La seva reivindi-cació del ple desenvolupament delPERI es tradueix en la demanda del'enderrocament immediat del'Hamsa "amb totes les seves conse-qüències". El problema recau enque en cap moment fan referènciaa la situació d'okupació d'una partde l'edifici. En els escrits redactatsper l'associació, només parla delsocupants de la següent manera: "hiha algun col·lectiu de joves quealgunes matinades fan activitats deforça soroll dins la fàbrica, mo-

lestant els veïns i les veïnes de l'en-torn". Òbviament, tractar així d'undels centres socials amb més activi-tats i més carisma popular de la ciu-tat resulta tendenciós i manipulador.L'AVV s'ha defensat argumentantque no diu cap mentida. L'assem-blea de l'Hamsa reconeix, per laseva banda, que algunes de les acti-vitats que s'hi realitzen causen a-questes molèsties (concerts i festes),motiu pel qual han estat reduïdes adues al mes. Ara bé, són activitatsdestinades a finançar col·lectius iiniciatives (La Burxa n'ha realitzatvàries per recollir diners). A més,només són una petita part, ja quemajoritàriament s'hi realitzen xer-rades, reunions i passis de video.

Enderrocament total o parcial

L'AVV diu que el malestar delsveïns més propers és força gran, iells només el canalitzen. En relacióal problema de la part okupada del'Hamsa, els interlocutors consul-tats comenten que tenen les portesobertes a qualsevol proposta, però

es mostren inflexibles a l'horad'exigir l'enderrocament total. Lagent del CSA Hamsa, en canvi, volquedar-se allà on està. Creu ple-nament que és compatible la cons-trucció de la plaça amb el man-teniment de l'edifici.

En determinats àmbits del barries comença a sospitar de l'actitudde l'AVV d'Hostafrancs, que es in-terpretada com a part d'una mani-obra per crear un clima demalestar veïnal que justifiqui en unmoment donat el desallotjamentde la casa, fent així la feina brutade les institucions. Des del carrerBèjar consideren que "no s'ha debuscar tres peus al gat ni buscarfantasmes on no n'hi ha".

Obres a l'edifici

Tot i no tenir clar el seu futur, desde l'assemblea de l'Hamsa han en-gegat diverses reformes de l'edifi-ci dirigides a la seva millora i a evi-tar al màxim les molèsties quesuposen els concerts i les festes.Cada dimarts a les 20h es reuneix.

Inmoservice SA busca laruïna del CSA Hamsa

Revolta escolar per un desallotjament

Després d'alguns anys de relativa tranquili-

tat legal, sembla que el CSA Hamsa torna a

ser objecte de maniobres per a desallotjar

l'edifici okupat el març del 1996. L'hereu

dels Leprevost, família que dominava l'em-

presa des dels seus inicis, va vendre l'anti-

ga fàbrica metal·lúrgica a Immoservice S.A

a principis d’any. El procés judicial que

s'havia engegat per via civil havia acabat

amb l'arxiu del cas, tot i haver-se dictat tres

ordres de desallotjament, superades després

d'importants mobilitzacions a la ciutat.

Durant el mes d'octubre les festesmajors han fet les darreres cuejadesde la temporada. Tant a Hosta-francs com a l'Esquerra de l'Eixam-ple i les Corts han fet celebracionspopulars. En aquests dos últimsbarris a més hi ha hagut festa jove.A les Corts ja era el quart any quela Plataforma Infantil i Juvenilorganitzava activitats, aquest anyperò, més polititzades. Durant lasegona setmana del mes es vanrealitzar xerrades sobre Palestina,l'Operación Garzón o la història deles Corts i el cap de setmana duesnits de concert a la plaça Sol deBaix, destacant l'organitzat perMaulets amb la participació delsInadaptats i Ràbia Positiva.

A l'Esquerra de l'Eixample, laprimera festa major jove va serorganitzada per la recent creadacolla de diable l'Esquerra Infernali consistí en un correfoc i un con-cert, fets al parc de l'Escorxadoramb la col·laboració de l’AVV del’Esquerra de l’Eixample i veïnsdel mateix parc.

A l’octubre, representants de laComissió pel Soterrament de lesVies i membres de les AAVV delbarri van reunir-se amb el Gerentdel Districte i amb els arquitectesresponsables del projecte de remo-delació de l'Estació de Sants i delsentorns. El trets fonamentals d’a-quest consisteixen en redistribuir elsespais de vial, zona verda i equipa-ments, en afectar els veins de l'illade cases limitada per Vallespir,Comptes de Bell-lloc i Sant Antoniper fer edificis nous, i augmentenl'espai d'estació i zona comercialannexa en un 300 %. Quan l'arqui-tecte que acompanyava els veïns vapreguntar pels motius de l’incre-ment d'edificabilitat privada, laresposta dels tècnics va ser que aju-daria a la viabilitat financera del pla.

Projecte cost 0

El Tajo a la dreta, el Kortijo a l’esquerra i al fons, l’escola Proa

L’Hamsa va convidar als membres del Secreatriat d’Entitats a visitar el Centre Social ara fa un parell d’anys. ARXIU

FERRAN NADEU/EP

novembre 2002

4

SantsSantsSantsSantsSantsSants

Buffet lliure i cuinacasolana

de dimarts adissabtes de13h a les 16h

Pl. Osca 10telf: 93 332 89 48

7

només

Gemma P.A./SANTS

Aquest any la gran part d'accionsantifeixistes s'han realitzat al cen-tre de Barcelona, però des deSants també s'ha volgut donar al-guna resposta a l'acte ultradretàque acull el mateix Districte el 12d’octubre. L'Assemblea de Barride Sants organitzà un acte a lesCotxeres on es donà veu a l'anti-feixisme.

Una marató de vídeos recor-regué des dels grups d'ultradretaespanyols, a la repressió del 12 d'oc-tubre del 99 fins a les darreresaccions de guerra bruta del Governen consonància amb la FalangeBasca contra l'esquerra abertzale.Aquest últim video va anar prece-dit d'una presentació a càrrec de larevista autora del mateix, "KaleGorria". Després es va donar cabu-da a una xerrada, on una detingudael 12 d'octubre de 1999 va explicarla repressió viscuda aquell any, aixícom un recorregut històric de lesrespostes antifeixistes al dia de laHispanidad. Després Jaume Rei-xach, editor del Triangle, ens mostrà

la seva visió del feixisme, centradaen l'amenaça que representa unfeixisme a nivell mundial en mansde EUA. Tregué a la llum informa-cions sobre les connexions econò-miques a Texas entre la famíliaBush i Bin Laden, així com els be-neficis econòmico-petroliers queEUA n'ha extret de l'11 de setem-bre i els que n'esperen d'una agres-sió a l'Iraq que pot ser devastadora.En definitiva, hi ha un feixismemolt més potent i amenaçant queels grups d'ultradreta, sense oblidar-nos d'aquests darrers.

El feixisme, visible a

monuments de la ciutat

Mentre es celebrava l'acte, una accióde repudia al feixisme prenia el car-rer. Es tractava d'un desplegamentde pancartes al monument en ho-nor als caiguts del franquisme al’avinguda Tarradelles. L'acció s'in-cloïa dins una setmana de denúnciaals monuments feixistes que per-duren a la ciutat, organitzada per laPlataforma Antifeixista. El dia 8d'octubre es varen desplegar altrespancartes a l'Obelisc de Diagonal,malgrat la forta intimidació policial.

Les Cotxeres acullenveus antifeixistes

Desena diadacastelleraGemma P.A./SANTS

Una completa jornada castellera ala plaça Bonet i Muixí va com-memmorar el diumenge 27 d’oc-tubre la desena diada dels Cas-tellers de Sants. Van participar al’acte els Capgrossos de Mataró iels Castellers de Lleida, a part delsmateixos Castellers de Sants quevan enlairar al ritme del so de lesgralles un dos de set, un cinc deset, i un tres de set aixecat persota, que va caure al descarregar.Es va concloure amb un pilar decinc per part de les tres colles i esdonà pas a un dinar popular , a

càrrec de l’Arran, al Casinetd’Hostrafancs. Si els nombrososassistents ja van gaudir amb els di-ferents castells aixecats, encaras’espera amb més delit la celebra-ció del desè aniversari dels Castel-lers de Sants pel proper mes demaig. Ja farà deu anys que els nos-tres castellers van realitzar la pri-mera presentació amb camisa i araestàn preparant diversos actes iactuacions per celebrar aquestadata. De moment fan un balançd’un any tècnicament fluix, ja ques’esperaven fer més castells de dosde vuit, però ara s’obre un any decelebració on seguir-ho intentant.

Aquest va ser el lema del DiaMundial per la Democratitzaciódels Mitjans, convocat per UHF(Una Humanitat Farta). Es va voleraprofitar el ressò internacional perdonar un impuls a la campanya"COM és Possible?", que reivindi-ca un espai gestionat pels movi-ments socials a la graella de l'emis-sora pública COM Ràdio, basant-se en un punt dels seus propis es-tatuts. Per això el seu estudi de laTravessera de les Corts va ser l'es-collit per fer un passi de reportagescensurats.

L'acte començà una bicicletadaque havia recorregut les seus dediferents mitjans, i va aplegar uncentenar de persones. Primer es vapassar el documental "Trapos Su-cios", editat per Línea 900, que rela-ta les condicions laborals als tallersal Marroc d'empreses tèxtils espan-yoles. El fet que una marca aludidasigui El Corte Inglés, principalanunciant de TVE, s'apunta com acausa de la censura. El segon rela-ta els fets de Gènova durant lacimera del G-8 i l'últim descobreixles mentides difoses pel govern es-taudonidenc en un suposat cas d'as-sassinat de nens kuwaitans per partde l'Irak durant la Guerra del Golf.

Torneu-nos lacomunicació

Des del juny l'auditori de Cotxeres,on s'han celebrat concerts de mo-viments socials, ha restringit els seushoraris. Si bé els concerts i festespodien allargar-se fins les dues de lamatinada, a partir del juny aquesthorari es va reduir fins les onze dela nit. Des de fa un mes s'ha restrin-git encara més i ara el límit arribafins dos quarts d'onze. Encara querecentment s'hagin celebrat con-certs amb els antics horaris es deual fet que estaven reservats des d'a-bans dels canvis. Les raons d'aques-tes mesures són a priori les queixesdel veïnat, però segons fonts delCentre Cívic, es tracta d'una decisió"que prové del Districte" presa perla Comissió de Govern de Cotxeres.

Entre unes 200 i 300 personeses van concentrar a la plaça deSant Jordi de Montjuïc el 12d’octubre per alabar els valorsfranquistes en motiu del Dia dela Hispanidad, comptant amb elpermissibilitat i la protecció dela policia sense ni tan sols dis-posar del permís formal de laDelegació del Govern.

Un dels oradors, Ricardo DaSilva, que es presentà com un“jove patriota”, enmig d’ala-bances a una Espanya blanca icrits nostàlgics de Hitler, va cla-mar contra els homosexuals i elsimmigrants, “dan más derechosa los inmigrantes que a los es-pañoles, que cada vez somosmenos” (El País, 13-9-02). Amés, va acusar de “guarros” alsmoviments antisistema, resaltantque un dels independentistes de-tinguts recentment és “argenti-no y judío”. També intervinguéJosé Luis Corral, president delMovimiento Católico Español,enmig d’un decorat de banderesfalangistes i esvàstiques, i unaoferta cinematogràfica de lloan-ça a l’època franquista.

Amenacesdurant l’actefeixista

Restriccióhorària

El pilar de cinc va despedir un matí de castells IVAN

· DISTRIBUCIO PRODUCTES ECOLÒGICSI DE COMERÇ JUST

· COOPERATIVA AUTOGESTIONÀRIA· ECONOMIA SOCIAL ALTERNATIVA

c/. Avila, 71-75 àtic 08005 Barcelona

Tel: 93.485.5596 Fax: 93.485.5609monverd@retemail.esC

ol·

lecti

u d

e S

oli

dari

tat

am

b l

a R

eb

eb

eli

ó

Zap

ati

sta

c/

de la C

era

1 b

is -

08001

Barc

elo

na-

Tel:

93 4

42 2

101

ell

ok

al@

pan

gea.o

rg

L’acte d’enguany va reunir menys gent que altres anys. IVAN

novembre 2002SantsSantsSantsSantsSantsSants

5

EEll LLookkaallAAssssoocciiaacciióó CCuullttuurraall

EEll RRaavvaall

c/de la Cera 1bis 08001 Barcelona

Tel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net

llibres

contrainformació

revistes

música

samarretes

pedaços...

horari:matins, de dimarts a

divendres de 10.30 a 14h

tardes, de dilluns a

dissabtes de 17 a 21h

Carrer Premi 20 baixos 08014 Sants Barcelona TelŁfon i fax: 93 422 16

arran@llibertat.com

Gemma P.A./SANTS

Després de la violació d'una donaal mercat de Sants la matinada del21 de setembre i pocs dies desprésd'una altra dona a Sants Estació,diverses persones es reuniren perdonar una resposta i buscar solu-cions contra les agressions a lesdones. Des d'una comissió de l'As-semblea de Barri de Sants i donesdel mercat es convocà una concen-tració demanant una resposta i de-núncia social a les agressions. Do-nar l'esquena, el silenciament oreclamar més policia no condueixenlloc. "Creiem que no ens han de

tancar en el silenci, no n'hi ha prouamb posar un vigilant a la porta itancar la resta d’entrades al matí ",solució que ha aportat la direcciódel mercat. La concentració va re-córrer el mercat de Sants i laCarretera el dimecres 23 d'octubreper la tarda. Amb torxes, cassoles ipancartes s'intentava transmetre elcrit unànim de " volem caminartranquil·les de nit i de dia ". Unescinquanta persones van participaren la manifestació que finalitzà da-vant del mercat d'Hostafrancs, ons'informà que queden obertes ipendents noves accions i mobilit-zacions pel mateix tema.

Denúncia social a lesagressions a dones

Marc/LES CORTS

La nit del passat dimarts 22, ungrup de joves membres de Mau-lets Sants, van realitzar una accióde resposta als atacs a la llenguacatalana. Aquesta s'efectuà a l'edi-fici del carrer Guitard on té la sevaseu la "Asociación Cultural Miguelde Cervantes", i consistí en folrargairebé tota la porteria amb nom-

brosos adhesius gegants, en elsque es denunciaven les seves acti-vitats a veïnes i veïns. Aquesta en-titat ha centrat la seva actuació enl'enviament de cartes amenaçado-res a comerciats del barri, per talde que aquests deixessin d'utilitzarel català, i ha omplert els carrersamb les seves enganxines de "Porestética en castellano" o "El es-pañol lengua de futuro".

Acció directa per la llengua

L’escratxe deixà ben lluïda la façana de l’associació MIguel de Cervantes

Marc/SANTS

El Toti Juanola és un jove inde-pendentista de la Garrotxa a quise l'acusa de realitzar unes sèrie depintades amenaçadores, aparegu-des l'any 1998, contra el regidordel PP de Ripoll.

El judici, caracteritzat per la fal-ta de proves i l'absurditat de lesacusacions, havia de celebrar-se elpassat 9 d'octubre a Girona. Pertal de difondre la situació del Toti,per a qui el fiscal demana més decinc anys de presó, i alhora ob-tenir fons per afrontar les sevesdespeses judicials, Maulets va or-ganitzar a Sants una jornada el 5d'octubre, és a dir, el dissabte a-bans del judici. Aquesta jornadacomençà amb una xerrada sobreel cas al CSA Can Vies, a càrrecd'un militant de Maulets de laGarrotxa, a la que assistiren unaquarantena de persones. Segui-dament començà un cercatasquessolidari, acompanyat en tot mo-ment pels timbalers de la Repúbli-ca, en el qual participaren més deseixanta persones i es pintà unmural contra la repressió policial.

Finalment arribà el dia del judi-ci, i més de 500 persones assistirenals actes de protesta. La convoca-tòria de vaga de la CEPC als tresinstituts d'Olot, havia aconseguitque de cada un d'ells sortís un au-tocar, i també tingué força reper-cussió a Girona. Els actes de pro-testa comptaren amb un esmorzarpopular i parlaments del Víctor A-lexandre, Joel Joan entre d'altres.El judici però es va suspendre, perla no compareixença dels mem-bres del P, fins al proper 20 demaig.

Solidaritat ambToti Joanola

La flama del Correllengua, a SantsAlba A.B./SANTS

Amb el doble objectiu de reclamarun major ús social del català aixícom la seva oficialitat i unitat vasorgir ara fa sis anys el Corre-llengua. La iniciativa va ser impul-sada per la CAL, un movimentcívic format per centenars d'asso-ciacions d'arreu dels Països Cata-lans que treballa a favor de la plenanormalització de la llengua cata-lana. En concret, el Correllenguaconsisteix en el pas d'una flama perdiferents pobles i ciutats, on s'hirealitzen diferents activitats lúdi-ques i culturals quan arriba. Segonsla CAL, l'intercanvi de la flama "volsimbolitzar la necessitat de trebal-lar tots plegats per tal que la llen-gua catalana ocupi el lloc que li per-toca a la nostra societat". Al llarg

dels sis anys la iniciativa s'ha anatconsolidant, coordinant cada copa més entitats i associacions, fins arealitzar-se enguany per primeravegada de forma conjunta, amb unlema i un manifest comú: " català,llengua d'Europa".

La vila de Rià, al Conflent, vainaugurar el Correllengua 2002. Elrelleu de la flama s'ha desenvolu-pat en quatre columnes que pa-ral·lelament han recorregut les di-ferents comarques catalanes. Ca-dascún dels itineraris ha volgutretre homenatge a un personatgede la cultura catalana. Així la co-lumna Ovidi Montllor ha portat elCorrellengua a les comarques giro-nines i els vallesos, la de RamonBarnils a la part central del Princi-pat, la columna Maria Mercé Mar-çal va recórrer les comarques de

Ponent i la de Mercè Rodoreda vaomplir d'actes el Barcelonès. A-questa columna és la que va arri-bar fins el nostre barri el passat dis-sabte 26. Durant tot el dia, la plaçaMàlaga (Bonet i Muixí) fou l’esce-

nari de les activitats programades:una xerrada de les llengües senseestat, actuació bastonera, arrossadai cant coral infantil, per acabar ambuna cercavila per la carretera ambla participació de 300 persones.

Es clama amb torxes contra les agressions a les dones. TONIAnimat cercastasques solidari MARC

MARC

A la plaça hi podíem trobar paradetes i productes artesanals. IVAN

Concurs de FotografiaDues categories:

Fotografies dels barris de SantsFotografies de moviments socials

Pel mes de març, cinquè aniversari...

Presentales

fotografies al’Arran o aCan Vies

novembre 2002 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

6

Les aventures del drac Malaherba Cagant-se en Espanya!

Els remeis de la precarietat

La Burxa ofereix un espai publicitariper comerços, bars, locals socials,editorials, discogràfiques i d'altresque vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatre anuncisper pàgina de 63’5x60 mm. En capcas els i les anunciants es respon-sabilitzen dels continguts. Abstenir-se entitats bancàries, multinacionals iimmobiliàries.Cada requadre costarà 21E (3500 ptes)i si es volen ocupar dos, 36E

(6000 ptes)Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48

Fusteria d’encàrrec imobles a mida

En aquesta terra acollidoraon tothom és benvingut la llengua és la penyora

per no restar un poble mut.

De Salses a Guardamar,de Fraga a Maó,

aquesta terra acollidora no necessita tutor.

Corre, corre, correllengua.No et deixis cap raconet.

Corre, corre, correllengua.La llengua em dóna plaer.Corre, corre, correllengua.

Si corres aixi de bé.Jo també aviat em correré.

La llengua es desrovella quan expressem la raó i això fa mal d'orella

al colonitzador.

De Salses a Guardamar,de Fraga a Maó,

la llengua es desrovella per viure cada racó.

La flama resta encesa i així la llengua no mor:

si cultura és riquesa,aquest és nostre tresor.

De Salses a Guardamar,de Fraga a Maó,

la flama resta encesa i ens encomana escalfor.

LLaa ccaannççóó

Aquesta secció gastronòmica vol retre homenatge a totes aquellespersones o generacions que per diversos motius han patit la fam ola misèria. Volem fer memòria d'aquests precaris però efectiusconeixements populars de subsistència.

Ja us heu començat a acomiadar de les vostres plantetes? Bé doncs,digueu fins aviat, perquè si les heu regat amb amor us donaran moltesflors i tindreu amb elles una última trobada, la més efímera, però sensedubte, la més especial de totes.

Deixeu de regar uns dies abans, recolliu al vespre d´un dia assole-jat i feu la "manicura" a les nenes, talleu les fulles que sobresurtin deles flors i no aneu a fumar. És una mica pesat però és força reco-manable per un bon assecat de les plantes. Per a secar les plantes lespengeu cap per avall en un lloc sec, ventilat i protegit de la llum, durantun parell de setmanes. Lligueu-vos les mans si cal, però no us la fumeuabans d'hora. Segurament no sigui el lloc més idoni, però el Dr.Fumantxú les asseca a l'armari de la roba (“Umm… quina samarretaem poso avui?”). Aneu comprovant periòdicament l'olor que fan i com-proveu així que no agafin cap fong. A vegades succeeix, i després detota la feinada… cagada pastoret! Una vegada estigui completamentseca guardeu la maria en un envàs hermètic, o al buit. L'aire rovella lamaria i va perdent les seves propietats, si li doneu temps, és clar.

Ara fa uns dotze anys que el consum personal de drogues com aconcepte general es va despenalitzar, i un any i mig que el Parlamentde Catalunya va aprobar per unanimitat (mata'l tu, Artur, que em donala tos…) una proposició no de llei per permetre l'ús terapèutic d'underivat sintètic del cannabis, del que parlarem properament. A datad´avui, tot ha quedat en una nova broma electoralista que no ha re-portat cap solució efectiva, ni pels consumidors "terapèutics", ni pelsmal anomenats "lúdics". Els números canten.

Segons dades del PND, el govern del PP ha "aconseguit" en cincanys duplicar la xifra de denúncies per any, de 63.855 a 112.269. Peruna "falta greu de consum o tenència a la via pública", gràcies a l´arti-cle 25 de la llei de protecció de la seguretat ciutadana (“caprice dedieux” Corcuera-PSOE). Cada persona denunciada rep, segons decisiójudicial arbitrària en funció de la quantitat incautada, una multa quepot anar dels 300 als 30.000 euros. Uns 33 milions d'euros anuals pelcap baix, sortits dels i les ciutadanes. Josemari, dinero gratis!!

Devots i Devotes de Maria… legal·lització, autoabastiment i bonprofit.

Dr. Fumantxú

EEll rraaccoonneett ccaannnnààbbiicc

Un bon remei popular en àmbits rurals per rentar la roba, quantno disposaven de diners ni per comprar sabó, era recollir argila delcamp i ben humida, la feien lliscar tant per la roba com per elsllençols. Si era molt bruta, la deixaven estesa al sol fins que el fangquedés sec. Tot seguit s'espolsava, es remullava i s'esbandia. La se-gona part del procés consistia en prendre la cendra menuda de lallar i barrejar-la amb un bon cubell d'aigua, es passava per un coladori es posava a bullir. La roba era dins d'un cubell ben gran i aquesttenia un orifici al fons per buidar-lo. Amb l'aigua-cendra ja ben calen-ta s'escaldaba la roba, es buidava el cubell i es repetia el procés unaltre cop. Finalment s'esbandia fins que l'aigua sortia neta.

Tot i que abans no es rentava tant ni tan sovint, aquest procés esforça bo per netejar, desparasitar i treure les llànties que molts deter-gents d'avui dia no gosarien.

"Sabó de fang i cendra"

Plantes de la Q, del Casal Indepe.

Ostres tu! a veuresi canvieu el paper higiè-nic que rasca molt el cul

UI! Doncs n’hi ha per temps

perquè estem reciclant el

drap de 300m2 que el

Malaherba va dur de Madrid

Correllengua

Mesclat

Horitzontals: Deixesels companys amb elcap com un timbal.2. Un de flors, m'agrada-ria que em regalessis.Prego. 3. Ètnies dife-rents. Cent romans.4. Un metall que dónafebre. No n'hi ha capmés, com La Burxa.5. Conec. Foradar la ter-ra per plantar-hi cebes.6. Passa un mos de papel plat, noi. De revés,processó de Carnaval. 7. La lletra més arrodonida de tot horòscophorrorós. Enuig agressiu contra algú. Una bona part del riu.8. L'àpat vespertí. Un pronom de primera.

Verticals: 1. Del revés, aliment de cada dia. Trossos d'esquelet.2. Poseu el pa prop de les brases. Vocal olímpica. 3. Estima. El depuny fa mal, i el de mà, ajuda. 4. La lletra que vull que em posin al'exercici de classe. Ai, quina cosa més preciosa! 5. La sorra. Aixíacaba, un dia o altre, el faquir. 6. Que pot fer mal. 7. EEEEEE.Fer un petó involuntari al terra. 8. Alló que s'ha cremat, d'una cosasocarrada.

novembre 2002

7

ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

1 2 3 4 5 6 7 8

1

2

3

4

5

6

7

8

A Catalunya, les paguem

quasi totes

Tàndem Edicions aconsegueix plenament l’objectiu de la seva col·lecció “Filosofia para profanos”:apropar a un públic no especialitzat el pensament crític dels i les autores més interessants del darrersegle. Deleuze, Harendt, Foucault, entre d’altres, ens són presentats de manera planera i sense perdrecapacitat explicativa, despertant-nos el gust per la reflexió i el coneixement. En concret, el present lli-bret desgrana la filosofia vitalista de Deleze, la del gust pel canvi, per la alegria i el plaer, la que qües-tiona l’estructura del llenguatge i els judicis morals com a constrenyidors de la vida. Desig, rizoma, líneesde fuga, devenir, territori, potència,... eines conceptuals i vitals d’una filosofia creada per a l’alliberamenti destinada... als no filòsofs.

Ivan Miró

Un bon ratet agradable et poden fer passar. Amb les sevesmelodies folkies i el seu ventall instrumental. Qui són? LaCarrau! La banda que més ha treballat aquest any per culpade la seva proposta musical popular i oberta a tots els públics.Infants, joves, adults o vellets... tant se val. El que és mésimportant és disfrutar, moure les cuixes i agafar-se del braçper animar la festa. D'aquesta forma, els i les carraus nodeixaran de tocar mai i ens acompanyaran molts anys. Tambésón molts els anys que porten tocant entre txarangues i pro-

jectes singulars, però al final, l'esforç ha donat un bon resultat, així que... per moltes dotzenes!!!Valles més?

Dues visions de la pel·lícula

Cinema social, cinema realista, cinema amb majúscules. Amb aquest darrer film queda demostrat queFernando León de Aranda és un dels millors directors del cinema espanyol. No van ser fruït de la casuali-tat les seves dues últimes pel·lícules i excel·lents films, Família i Barrio, i l'interessant documental Caminantes.Però amb aquesta darrera pel·lícula assoleix el seu millor treball. El problema de l'atur se'ns presenta deforma crua, però amb situacions no exemptes d'humor, sobretot amb magnífics diàlegs. Els quatre pro-tagonistes que encarnen a les víctimes del tancament d'uns astillers estan interpretats de forma formida-ble. No sols Javier Bardem borda el seupersonatge, també la resta d'actors inter-preten els seus amb gran humanitat i rea-lisme. Amb tot mereixement Los lunes alsol va guanyar la Concha de Oro de l'úl-tim festival de cine de San Sebastià. Sensedubte ens trobem davant d'un fidel retratde l'Espanya "que va bien". No us ladeixeu perdre.

Lancelot

El conte de la "cigarra i la formiga" noés així, no és cert, categòricament manipu-lat, una trola, una mala broma, una granestupidesa, una forma més ja des del bressol de fer-nos creure en la malsana intenció d'adoctrinar des delnostre nucli fins la pròpia essència de la nostra persona/personalitat. Un altre misstge insitu serà l'unió,l'unió, l'unió i sí, de moltes formes, des de les nostres deformacions, amb lucidesa revolucionària. Aixòem va dir "Los lunes al sol" i Fernando León, amb una quotidianitat i un sentit de l'humor de qui coneixl'art d'explicar històries, dispara fletxes al blanc amb esclat de puny en boca d'estòmag. Gràcies pel conte.

TA

La Carrau “Una Dotzena"

Propaganda Pel Fet”

Contacte: 93 441 03 65

“Los lunes al sol”

Fernando de León

“El deseo según Gilles Deleuze”

Maite Larrauri/Max Tàndem Edicions

Música

Cinema

Llibres

Passatemps

Jeroglífic

Mots encreuats

C/ Riera Blanca, 119Tel. 93422581808028 Barcelona

F A R M À C I A R U B I O

Llic. Montserrat Rubio

Obert de 9 a 22h

tot l’any

SOLUCIONS

Mots encreuats

Jeroglífic

Au,topis,tes (Autopistes)

1 2 3 4 5 6 7 8

1 A T A B A L E S

2 P O M R E S O

3 R A C E S C

4 O R U N I C A

5 S E C A V A R

6 S U C A A U R

7 O O D I R I

8 S O P A R E M

novembre 2002 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

8

Art TattooPiercing

Art Tattoo 1C/ Bèjar, 4

Tf. 93 423 25 02Art Tattoo 2C/ Rector Triadó, 24

Tf. 93 426 23 3208014 Barcelona

Metro L1 i L3 -FF.CC. pl. EspanyaMòbil: 696 11 79 19

D’ON VENIM...

La revolució hongaresa del 56 Pseudo-participació... pseudo-

especulació... pseudo-socialisme (III)

Aquest és el tercer article d'una trilogia amb el títol esmentat i que pretén donar una visiópersonal de l'autora sobre la darrera història del nostre barri i de la nostra ciutat.

EL RACÓ DEL CASAL

Deixeu-me que en aquest tercer idarrer article em remunti a la his-tòria recent de la nostra generació.La meva. Recordo que pels mit-jans dels 70 vam confluir un grupd'estudiants al seminari, local del'Institut Catòlic d'Estudis Socials,i vam anar estructurant-nos coma un grupet llibertari. Una gota almig d'un mar de militants del lla-vors omnipresent PSUC. Fins benbé el 76, quan el míting al blau-grana, ningú no havia sentit par-lar del partit socia-lista a la lluita clan-destina. De fet, co-neguts nostres, mi-litants del PSUC,van enganxar elscartells i van fer lespintades de convo-catòria a l'esmentatmíting. Algún delsoradors va recordarque fins feia pocels socialistes cata-lans cabien a unacabina de telèfons.

La mort del dictador poc abansens havia obert grans expectatives.Trèiem la lluita i la paraula al car-rer. A Canaletes els històrics de-bats de futbol van convertir-se enoracles polítics on tothom parla-va de la revolució i de la properavictòria popular. Els avis oientsassentien amb el cap, com pocabans ho feien, quan algú recor-dava Kubala.

Érem imparables, lliures,

i ingenus

Érem imparables en una societatencara controlada pels feixistes ipels ciments de la dictadura. Éremlliures i ingenus. En la nostra in-genuïtat ens vam embrancar enduríssimes vagues, com la depremsa a la primavera del 76, enfestives accions com les mateixesJornades Llibertàries al mateix anyo en multitudinàries manifesta-cions anticapitalistes amb les que

vam fer trontollar el sistema.Malgrat tot, la sacsejada al sis-

tema va servir per crear escletxesper les que els més llestos vansaber colar-se i trobar un lloc dinsl'estatu-quo del moment.

Molts cap al nou

partit dels socialistes

Aquell primer míting dels socialis-tes va començar a dibuixar un fu-tur ennuvolat. Alguns dels com-panys del grup llibertari van de-

cidir-se per la política de primeradivisió: “Mira Roser, per treballarde debò, per desfer el sistema calque ho fem des de dins ...”. Moltsi moltes se'n van anar en bloc alnou partit dels socialistes. Els quevam quedar, després de la foguera-da del retorn dels exiliats, la re-construcció del sindicat, el mítingamb la Federica, vam anar caienten les lluites i les depuracions in-ternes que van acabar portant-nosal desastre del Cas Scala i, pràcti-cament, a la desaparició. Un accióde pertorbació policial ben plani-ficada (no en va Martin Villa,Ministre de l'Interior, va manifes-tar en aquells temps que el pre-ocupaven més els anarquistes queels etarres), combinada amb uncomplex intern, que encara dura,a condemnar accions descontro-lades i amb la certesa que dins delnostre moviment hi vivien tots elscafres i il·luminats del món van ser

prou per desmuntar la nostrautopia. Després la majoria a casai a esperar.

Les companyes i companys quevan passar-se als socialistes -“no,no, si segueixo pensant igual ...”-no van desfer mai el sistema desde dins. De fet, van anar derivantideològicament cap a un pseudo-socialisme que no arriba ni a so-cialdemocràcia i han acabat con-vertint-se en el dic de suport delsistema capitalista. Amb ells al

poder la classe o-brera i les classespopulars han anatperdent la majorpart de les con-questes socials dedos segles de llui-ta.

Restablir un co-

di ètic d'acció

revolucionària

De la resta, totesles que ens vamquedar a casa i

els i les que no, tampoc vam es-tar llestos i hem perdut no no-més la joventut esperant sinótambé la sintonia amb la gent.Avui una acció o una manifes-tació "alternativa" és vista ambdistanciament quan no amb porper la gent del carrer. És clar queés a causa de la desinformació,resultat de la pèrdua del controlde influir als mitjans, de l'ofen-siva del poder, i de bla, bla, bla,però també ho és per la nostraincapacitat d'establir un codi èticd'acció revolucionària, que ensestalviï del "pal" d'haver d'anarjustificant coses infantils i injus-tificables i que ens allunyi, clara-ment, dels efectes de qualsevol"muntatge" policial.

Potser així tampoc farem larevolució, però al menys seremmés i viurem més tranquil·les ...

Roser Benavent

Tothom que llegeix LA BURXA jasap -o hauria de saber- què és elCorrellengua. Per això ometremla introducció informativa. Persi hi ha algun despistat o despis-tada, la web de la CAL (www.cal-llengua.org) us posarà al dia.

Doncs bé, aquesta cosa quetots i totes ja sabeu què és acabael 9 de novembre a Perpinyà. Iper què acaba cada any a Per-pinyà? Doncs perquè les datesquadren, més o menys, amb lacommemoració -que no celebra-ció- de la signatura del Tractatdels Pirineus, el pacte franco-es-panyol que va significar la pri-mera de les múltiples particionsque haurien de patir els PaïsosCatalans.

Hi ha un altre motiu: el Nordde la nostra nació és la regiócatalana on el genocidi culturalha aconseguit cotes d'èxit méselevades. I les ha aconseguit per-què l'Estat francès, a igual quan-titat d'imperialisme, té una dosisuperior d'eficàcia que el seualiat del sud, l'Estat espanyol, enla pràctica de l'extermini sis-temàtic de cultures. A més amés, la manifestació ha passatd'una assistència d'unes 100 per-sones, el 1999, a unes 4.000,l'any passat. I, és clar, als ocu-pants del nord cada any se'ls veumés nerviosos.

Com que és segur que ja heudecidit que la cita s'ho val, aquíva el programa: a dos quarts dequatre de la tarda comença lamanifestació -unitària de debò-a la Plaça Aragó de Perpinyà i,quan acabi, hi ha un concertamb Gerard Jacquet, PascalComalade, Elèctrica Dharma iMesclat. Per si no hi havia proumotius per anar-hi, enguany ésel primer que no haurem d'aga-far el cotxe per anar al concert,ja que es fa al mateix Perpinyà.Què més voleu? Una brúixola?

Casal Independentista

de Sants

La brúixola indica el Nord

Multitudinari mítin socialista per les elccions del 86 EL PERIÓDICO

Distorsionada per la historiogra-fia capitalista i per la majoria dela marxista, la insurrecció hon-garesa del 56 -esclafada pels tancsrussos fa 46 anys- no encaixà encap dels blocs que escindiren elmón durant el segle XX.

Amb la mort de Stalin (1953)es multiplicaren les protestes aBudapest. L'estalinista Rákosi di-mití de cap de govern, i entràNagy, que reformà el règim (tan-cament dels camps de concen-tració, amnistia a presos). Al 55,Nagy és destituït acusat de nacio-nalista antisoviètic. Budapest bulld'oposició. El 6 d'octubre del 56,300.000 persones desfilen en elfuneral del "rehabilitat" Rajk: hiveuen el preludi de la fi de l'esta-linisme. El 23, són 200.000 més ija s’enderroquen estàtues d’Stalin.A la nit, els disturbis agiten la ciu-tat, la policia és reforçada amb10.000 soldats soviètics: 350morts. Nagy, per frenar la insur-recció, anuncia que Hongria ca-mina vers el socialisme demo-cràtic i nacional. Però als barris deBudapest el poble, previsor, assal-ta casernes i se n'endú les armes.Als centres industrials es formencomitès revolucionaris i consellsobrers, que desacaten les normesde producció i reivindiquen l'au-togestió: són un doble poder. Lesconsignes: democratització, parti-cipació popular, expulsió de l'e-xèrcit soviètic, retirada del Pactede Varsòvia. L'URSS no accepta.Sabent que els americans els res-pectaran pel repartiment de Yaltai que els partits comunistes de laresta del món callaran, 200.000 e-fectius i 3.500 blindats de l'ExèrcitRoig entren a Budapest el 4 denovembre. Els hongaresos, sensearmes, responen amb còctels mo-lotov. Els russos arrassen el su-burbi obrer de Csepel, cor insur-reccional. 3.000 morts, 20.000 encamps de concentració, 12.000deportats a l'URSS, 200.000 emi-gren. Nagy és detingut i penjat.

Ivan Miró

Ja a lavenda

Agenda

llibertària

2003

Adreceu-vos a l’Espai Obert (c/ Blasco de Garay 1) o a

atelliberpoblesec@yahoo.es

Per distribuir-la:

movembre 2002

9

En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

Granja - Barc/ Salou, 5

Sants

5Sa l o u

Illacrua@pangea.org

tel/Fax: 93 319 50 22

LA BORDETA, MON AMOUREL COL·LECTIU

Què passa ambCan Batlló?

A. E. JoanMaragall Malestar als mitjans (II)

>>DONES I MITJANS DE COMUNICACIÓ

La majoria de dones que treballenassalariadament han d'afrontargeneralment el treball reproduc-tiu. Això suposa que moltes doneshagin d'assumir el treball remu-nerat a la vegada que duen a termeun treball invisible dins la sevapròpia llar. Tot i que cada vegadamés dones realitzen aquesta doblejornada, això no ha anat acompan-yat d'una major participació mas-culina en l'àmbitdomèstic.

El món del pe-riodisme converteixaquesta doble jor-nada en una ex-periència plena decostos socials i hu-mans per les dones.Per les seves especi-fitats, la premsa dià-ria requereix unaformació constanti una dedicació fle-xible (no hi ha unahora fixa d'entradai sortida, treballarels caps de setma-na, disponibilitat absoluta, re-queriment de viatges...). "Mentrela dona està cuidant al crio, no tétemps per llegir ni seguir les notí-cies, què passa, què quan torna.Qualsevol niño de universidad te da

mil vueltas". El temps que suposa ladedicació a la llar no permet man-tenir un nivell de formació tan altcom els homes, fet que col·loca ala dona en una situació d'infe-rioritat pel que fa a la preparació.Darrera aquesta situació hi ha unproblema de distribució del temps.

Incompatibilitats

"Entrar a les vuit del matí per tre-ballar i a les sis de la tarda arribara casa (la parella), a veure qui és el

guapo que t'aguanta que tu arribisa les onze, avui a les dotze, demàa la una... Això no t'ho aguantaningú." Ser dona periodista com-plica la compaginació del treballproductiu amb el reproductiu.L'horari flexible i la disponibilitatabsoluta pot dificultar tant la re-lació de parella com la cura delsfills i filles. En algunes ocasions lasituació és tant extrema que obliga

a les dones a escollir un àmbit iabandonar l'altre. Sigui quina siguil'opció, genera costos.

El cas paradigmàtic és el de lasecció d'esports, on habitualmentno hi ha dones majors de trentaanys, ja que és aleshores quan esdecanten per la maternitat. "Jo tincuna amiga al Mundo Deportivo,era fotògrafa. Ella va escollir sermare i té dues criatures. Ara estàfent un horari de sis hores, peròarraconada en un arxiu. Vull dirque ha hagut de deixar de viatjar.Ara està marginada, arraconada iputejada." En el cas contrari, quanla dona opta per continuar ambuna feina d'alta disponibilitat hofa generalment en detriment de la

vida familiar. Una situació per laque molts homes no han de pas-sar ja que encara es considera eltreball masculí com a prioritari.Molts pares de família quan sónenviats a una corresponsalia a l'es-tranger els acompanya la dona i elsfills. En canvi, les poques donesque hi ha de corresponsals a totl'Estat són dones solteres, o jovessense fills, o dones grans que ja

tenen els fills cri-ats.

Condemna de la

ruptura

Tot i el panoramadescrit, no podemoblidar que hi hamoltes dones queintenten trencaramb els trets propisdel rol de gènere alcamp periodístic.Però prendre a-questa opció tambésuposa haver d'a-frontar tot un con-tinu de recels mas-

culins i femenins. És el cas d'unaperiodista que va acceptar marxarun temps a Madrid sense el marit iel fill. Aquesta opció va ser dura-ment criticada dins la redacció per"abandonar" la família i finalmentla dona va tornar abans del que teniaprevist.

Moltes de les propostes de canvique van fer les periodistes entrevis-tades anaven dirigides a aconseguirque la dona tingués més facilitats percompatibilitzar les dues tasques.Aquí sorgeix a la llum el gènereincorporat de moltes dones queassumeixen com a normalitat la rea-lització de les tasques domèstiques.

Marta Ruiz/Gemma Parera

La doble presència comporta a la periodista

assumir un costos. Arriba un moment en què,

segons les vivències i opinions de les dones

entrevistades, la xoquen amb un dilema: priorit-

zar la vida laboral o la familiar. Cada opció

suposa unes renúncies i té unes despeses socials

i humanes, fet que fa que percebin aquesta

situació com un carreró sense sortida. Aquest

article és la continuació del que es va publicar

el mes passat. Recordem que és fruit d'una

investigació de la discriminació de gènere a la

redacció de La Vanguardia.

L'Agrupament Escolta JoanMaragall, fundat l'any 1969, ésuna entitat de lleure infantil ijuvenil. Si bé ara té la seu socialal barri de Sants, això no ha estatsempre així ja que el seu caràc-ter nòmada (per obligació, noper gust) l'ha portat per diversoslocals i barris, des de Sarrià finsa Sants.

És una entitat dedicada a l'e-ducació en el lleure que pertanya Escoltes Catalans (una asso-ciació laïca, catalana i apar-tidista). Els més de 35 infants ijoves i la dotzena de monitors del'Agrupament es reuneixen cadadissabte per realitzar les diferentsactivitats tenint en compte sem-pre els valors escoltes (des detallers, jocs, una excursió al mes,fins a campaments de primaverai d'estiu). Estan dividits en 5grups d'edats: 6 -8 anys "follets",9 -11 "llops", 12- 14 "raiers" i 15-17 "pioners". Ll'any vinentobrirem de nou la unitat de Clan(18 i 19 anys).

Per una part l'Agrupament ésuna entitat sense ànim de lucrei per altra banda la tasca d'edu-cació en el lleure que els moni-tors i monitores de l'Agrupa-ment realitzen és totalment vo-luntària, un servei que s'ofereixals infants i joves del barri, i pertant una tasca que hauria de serrecolzada i fomentada des del'administració pública.

Actualment seguim buscantd'un local, fet que es repeteix desde fa 10 anys, degut a la mancade suport i d'interès que hamostrat el Districte de Sants da-vant la nostra problemàtica.

Els veïns de la Bordeta tenim unafer pendent que no podemdeixar oblidat ni que resti per-manentment en la reserva delscalaixos municipals esperant aque quan vagi bé, per motius e-lectorals, el treguin a la llum peranunciar “una imminent solucióa una de les reindivicacions ciu-tadanes més esperades”. Per aixòdes d’aquest espai insistim quevolem que d’una vegada s’enge-gi el Pla d’urbanització de CanBatlló-Magòria, ja que darrera-ment s’ha deixat de parlar, tantpels mitjans de comunicaciócom pels diferents portantveusdels estaments afectats.

Ens temem que aquesta de-mora per executar les tan espe-rades obres, no fa més que afa-vorir els interessos especulatiusdel principal propietari dels lo-cals i terrenys de l’antiga fàbri-ca. El valor del sól edificableva augmentant dia a dia, elspreus dels habitatges s’han du-plicat en menys de quatre anys,els experts en finances asse-guren que la inversió més ren-dible és el maó.... I a CanBatlló n’hi haurà milions i mili-ons de maons on invertir.

Hem de tornar a bellugar eltema, no hem de deixar ques’adormi una vegada més. Novolem ser còmplices del fetque el propietari (hereu del Sr.Muñoz Ramonet) sigui cadavegada més ric amb la granoperació especulativa que òbvi-ament estan preparant. Novolem tampoc que els petitsempresaris i treballadors ensurtin perjudicats, ni que elsveïns afectats perdin els seushabitatges sense ser reubicatsdins del mateix barri. El que sivolem és el que des de fa moltde temps hem reindivicat:“Can Batlló pel barri”.

Comissió de Veïns de la

Bordeta

novembre 2002 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

10

El mésdecaigut...

Fòrum SocialEuropeu

Entra en vigor la LSSIEl passat 12 d'octubre, va entrar envigor la nova "Ley de Servicios dela Sociedad de la Información"(LSSI), que fou aprovada pel con-sell de ministres al febrer d'enguany.No s'esperava la seva aplicació do-nada l’ambigüitat de la seva redac-ció i la flagrant vulneració dels dretsconstitucionals, com la llibertat deexpressió, de pensament o el dreta la privacitat de dades. Malgrat lesprotestes aixecades, així controlaranles veus dissidents d'internet, crimi-nalitzant la capacitat de comuni-cació individual o col·lectiva. Ame-nacen amb dures sancions a a-quells portals que no censurin prouels seus continguts.

La matinada del 12 d’oc-

tubre, un escamot inde-

pendentista va tombar l’úl-

tim “toro Osborne” que

quedava a Catalunya, sím-

bol comercial convertit en

tot un emblema del nou

espanyolisme

Gemma P.A/BARCELONA

És el segon any que el Dia de laHispanidad es celebra a la plaça deSant Jordi de Montjuïc, després queles mobilitzacions antifeixistes a-conseguissin expulsar-los de PaïsosCatalans l'any 2000. Però seguint ellema que diu "ni a Sants ni a enl-loc" s’han organitzat diverses res-postes de rebuig a l’acte. La Plata-forma Cívica ha presentat mocionsals Ajuntaments de rebuig al feixis-me, aconseguint 27 adhesionsd'ajuntaments com Cornellà, l'Hos-pitalet i Valls. D'altra banda, el 12d'octubre la resposta va sortir alcarrer sota la convocatòria de laPlataforma Antifeixista: "el feixis-me avança si no se'l combat". A-bans de començar la manifestació,una vintena de furgones d'antia-valots rodejaven el punt de sortida,la plaça Urquinaona, realitzantidentificacions, escorcolls i deten-cions amb motius tan poc sòlidscom portar una pancarta. Tot i la

tensió provocada per l'actuaciópolicial, la manifestació inicià el seurecorregut que va ser interromputnomés arribar a ronda de SantPere, on la policia carregà contra lamarxa detenint finalment 37 per-sones. Tal com explica un delsdetinguts, una vintena de "secretes"se'ls van llençar literalment a sobrequan estaven darrera el mercat dela Boqueria . Sense identificar-se niensenyar la placa en cap momentels van llençar contra el terra i no

van parar de donar-los patades.Després van arribar els antidistur-bis, que també els colpejaren. Se'lsendugueren a la comissaria de ViaLaietana i seguidament a la Ver-neda. Entre els detinguts hi haviadeu menors que els van deixar elmateix dia en llibertat amb càrrecs.La resta no van sortir fins dillunsamb càrrecs de manifestació il·líci-ta, desordres públics i danys, ambjudicis ràpids pel 28 d'octubre, quemajoritàriament van ser suspesos.

Manifestació anticolonial

Una manifestació d'immigrants deLlatinoamèrica i col·lectius de su-port va tenir lloc el mateix dia 12per la tarda. La presència policialtambé destacava pel seu enormedesplegament. Però la manifes-tació va poder tirar endavant desde plaça Catalunya a Colón, de-nunciant la gran responsabilitat deles transnacionals espanyoles,com Repsol i Telefónica, en l'em-pobriment d'aquests països.

I a arreu de Catalunya...

Diverses accions de rebuig al feixis-me tant de grups d'ultradreta comdel govern van tenir lloc a diferentslocalitats de Catalunya. A Cerverava ser una cercavila que finalitzà laseu del PP, on es va arribar a entrar.A Tarragona es va desplegar unapancarta al balcó del mediterraniper denunciar 510 anys de genoci-di a Amèrica. També a Flix i a Ma-taró es van fer jornades antifeixis-tes i a Vic una manifestació.

Abusos policials durant el 12-O A la tarda, una manifestació d'immigrants denuncià els 510 anys de colonialisme

Ni més ni menys que 30 detencions sense produir-se incidents de rellevància

Moment en què la policia talla el pas als i les manifestants.

Alba A.B./VALÈNCIA

El resultat de l'onada repressivacap a joves anarquistes de Valènciaha estat l'ingrès a presó de quatrepersones. Els fets van començararrel d' una manifestació feixistaconvocada l'11 d'octubre, la repos-ta a la qual va desencadenar ambincidents entre els antifeixistes i lapolicia i dues persones detingudes.L'endemà la policia va detenirdavant d'un centre social okupat adues persones més. En un fortclima de tensió, l'ofensiva repres-siva continuava amb el desallotja-ment del CSO "Malas Pulgas" dosdies més tard. Per tal de denunciarels fets els okupes van convocaruna concentració i diferents actesde protesta. Però el cop final vaarribar el dia 15 amb la detencióde quatre joves acusats de trencar

els vidres d’una immobiliària. Des-prés de passar quatre dies a comis-saria, el jutge Luis Francisco deJorge Mesa, prèviament reunitvàries hores amb el cap de laBrigada d'Informació de la Policiaespanyola, va decretar presó sensefiança. Segons el jutge, "la casaokupada Malas Pulgas" era unaassociació il·lícita organitzada,amb un corrent anarquista par-tidari del sabotatge i els actes deviolència", per això els hi demanapenes de dos a quatre anys depresó a dos d'ells, i de 10 a 15 anysper als altres dos. Unes 2000 per-sones van manifestar-se el passat25 d'octubre a València per de-nunciar els fets. A Barcelona, l'as-semblea d'okupes, ha convocatuna manifestació el proper 16 denovembre per tal de demanar l'a-lliberament dels presos.

4 valencians a la presó

Alba A.B./VIC

El 27 d'octubre es va realitzar aVicuna jornada de rebuig a l'estratègiafeixista de la Plataforma per Ca-talunya (PxC) de Josep Angladaque realitzava un congrés a l'edifi-ci del Sucre. A partir de les onzedel matí a l'aparcament del Sucre

es van iniciar les activitats previstesper la Coordinadora contra el ra-cisme amb la participació d’unes500 persones. Una cadena humanai un dinar van ser les activitats mésconcorregudes. Dues càrreguespolicials a primera hora de la tardavan estroncar l'acte i van provocarcontusions a més de deu persones.

Resposta popular alfeixista Anglada a Vic

TONI

El Fòrum Social Mundial de PortoAlegre, per poder abordar el greusproblemes de la globalització, vacrear una agenda amb tres apartats:els fòrums continentals com el Fò-rum Social Europeu, que es cele-brarà a Florència del 7 al 10 denovembre d'aquest any, o el Fò-rum Social Asiàtic; els regionals,com el Fòrum Social del Mediter-rani, el novembre del 2003, i elsfòrums temàtics com el celebrat aArgentina o un proper sobre Pales-tina. Per més informació: www.fo-rumsocialmundial.org Una cadena humana encerclà l’edifici on se celebrava el míting fatxa. INTERNET

novembre 2002

11

ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

Què està passant al món?

Milers contra laguerra d’Iraq

Des d’ aquest espai emprendrem un llargviatge per diferents pobles i països. Noes tracta, però, d'una visita guiada permuseus ni d'una guia d'hostals barats,sinó d'una aproximació a la realitat que

viu la gent arreu del món. Volem fer d'altaveu a les formes de resistència que desenvolupen els pobles per plantar cara a les injustícies que genera el sistema capitalista.

...i el méstrempat

Unes quinze mil persones vanparticipar, el matí de diumenge 27a Barcelona, en una manifestacióa favor de la pau i en contra d'unapossible intervenció militar al'Iraq. La protesta era convocadaper la Plataforma Aturem laGuerra i va transcórrer durantmés d'una hora per carrers delcentre de la ciutat. En la marxa esvan poder veure múltiples ban-deres palestines, estelades i pan-cartes a favor dels drets nacionalsdels pobles.

Ja es comencen a veure

samarretes amb la respos-

ta irònica dels catalans al

“toro Osborne”. El CAT

és el símbol de la Lliga

Anticolonial

El moment del Brasil?

Aquesta situació, però, és radical-ment nova, ja que els movimentspopulars han estat històricamentdèbils en un dels únics països queels oprimits no han enderrocatmai el poder constituit. I mai ésmai, ja que situacions clàssiquesarreu del món com la proclamacióde la independència o de la repú-blica, que sovint s'han donat en uncontext d'insurreccions i conques-tes socials, aquí van ser simplestransaccions de poder entre lesèlits. Això no vol dir que no s'ha-gi resistit, sinó que la inmensitatdel territori i la gran quantitat derealitats socials i culturals han jugatsempre en contra dels movimentsrevolucionàris, que quedaven aï-llats en una única regió o sectorsocial (per exemple la revoltad'Antonio Conselheiro no va sor-tir del Nordest o el Quilombo dosPalmares només va mobilitzar elsesclaus negres) sense acumular lesforces suficients com per ame-naçar el poder. Tampoc es fa maiuna revolució burgesa ni la clàssi-ca reforma agrària, sinó que eldesenvolupament del país va que-dant relegada pels interessos del'aristocràcia latifundiària, que obtébeneficis fàcils i inmediats ambl'exportació de matèries primeres.

La revolució dels militars

Davant d'aquesta incapacitatburgesa, els intents de treure elpaís del subdesenvolupament vin-dran dels militars, tan de dretescom d'esquerres. Així, molts delsquadres comunistes van ser mili-tars, en una tendència que durariafins als anys seixanta, quan molts

oficials passarien a la guerrilla. Perl'altra banda, van ser les diferentsdictadures (Vargas, 1922-35, i elsposteriors governs militars, 1964-85) les que van executar ambi-ciosos plans d'industrialització iconstrucció d'infraestructures, quetreurien el país de la dependènciaagrícola. Brasil es convertí en seude nombroses multinacionals atre-tes per una mà d'obra barata i unaoposició més dèbil que altres paï-sos de la zona. No hi ha com-paració possible amb les poderos-es classes obreres uruguaies, ar-gentines o xilenes que feren tron-tollar el control imperialista alsseus respectius països i només vanpoder ser domesticades per mitjàde veritables genocidis.

Per contra les dictadures brasi-lenyes són llargues, però tambéineficaces; es permet alguns par-tits polítics i hi ha una certa màni-ga ampla. L'esquerra s'ha de reple-gar en si mateixa i molts militantss'exilien a l'interior del país on ini-cien petites experiències d'organit-zació local, pràcticament invisiblesi sovint aixoplugades en l'església.És aquesta estratègia involuntàriael que permetrà, a la llarga, laincreïble revitalització dels movi-ments socials.

L'hora del poble

Així, mentres el retorn de lademocràcia al Con Sud deixava unpanorama social totalment arrasat,els últims anys de la dictadura aBrasil coincideixen amb els demàxima agitació: vagues durís-simes, ocupacions de fàbriques ilatifundis, organització de les "fa-

veles" (barris marginals),... Totaixò s'organitza en un projectepopular estructurat pel Partidodos Trabalhadores (PT), al voltantdel qual s'organitzen els diferentsmoviments (CUT, MST, CMP,...)i que planteja la batalla política ales eleccions presidencials de 1989,on la victòria de Lula (candidat delPT) hagués representat segura-ment un canvi social inmediat.

En els darrers 13 anys, l'es-querra s'ha dedicat a refer-sed'aquella derrota política mit-jançant un ambiciós projecte deconscienciació social. Encara queen línies divergents: mentre peruna banda la majoria del PT i laCUT (sindicat) s'han moderat hiha basat la seva estratègia perprendre al poder en arribar a com-promisos amb la dreta i els

EEUU. Per altra part, altres sec-tors com els Sense Terra o les pas-torals socials han ampliat la sevabase social demostrant a la pobla-ció més pobra que només organit-zant-se i lluitant aconseguirà millo-rar la seva situació.

Amb la victòria de Lula és totaquest moviment qui arriba al go-vern, encara que dividit en dosprojectes molt diferents. Serà lacorrelació de forces, la capacitatde pressió i mobilització quedemostrin les masses excloses (osigui la gran majoria del país) i l'ac-titud que prengui l’equip de Lula,el que decidirà si ha arribat l'horaque Brasil canviï la seva història ocontinuii bordejant el precipicineoliberal.

Guillem Sánchez

Amb una extensió continental, 170 mi-

lions d'habitants i uns enormes recursos

naturals (principalment en terra fèrtil i

aigua dolça, encara que també s'estan

fent prospeccions petrolíferes), Brasil és

un país altament estratègic, ja que el que

allí succeeixi pot ser determinant per a

la resta del continent. A més l'esquerra

brasilenya, tradicionalment dèbil, ha anat

desenvolupant una densa xarxa de mo-

viments socials i organitzacions popu-

lars disposades a trencar amb el neo-

liberalisme, i que tenen la formació i la

visió estratègica suficients per portar-ho

a terme.

La Confederació d'Associacionsde Veïns de Catalunya (CON-FAVC) demanarà al Consell Au-diovisual de Catalunya que retiride TV3 l'anunci de les operadoresMovistar, Amena i Vodafone enquè s'afirma que les antenes detelefonia mòbil no són perjudicialsper a la salut. La queixa formalqualifica l'anunci de "publicitatenganyosa", perquè de momentno hi ha cap estudi que demostrique les antenes no són perjudi-cials. Segons la CONFAVC l'a-nunci dinamita amb uns quantssegons la feina que des de famesos s'està fent per estudiar elspossibles efectes negatius de lesantenes, i un cop més preferenciaels interessos econòmics d’unespoques empreses (que poden pa-gar els anuncis televisats) a la se-guretat de tota la població.

Polèmic anuncide les antenes

Concert

Tarzán + Ràbia Positiva

Organitza: Ràdio Contrabanda 91.4 FM i

Preu : 3 Euros

a l’Hamsa

5/12/02Gran panera de

Tens ampolles de licor? Una barra de turró? Xocolata, conserves,

cava o un pernil? I vols colaborar amb LA BURXA?

PPaarrttiicciippaa eenn llaa ccrreeaacciióó dd’’uunn ggrraann ppaanneerraa ppeerr rreeccoolllliirr ddiinneerrss ppeerr LLAA BBUURRXXAA..AAppoorrttaacciioonnss aa ll’’AArrrraann ((cc//PPrreemmiiàà 2200))

novembre 2002

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Subscripció anualper rebre LA

BURXA

9 euros (1500Ptes)

Col·laboracióanual amb LA BURXA

18 euros (3000ptes)

Aportacions voluntàries a LA

BURXA

_______euros(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA

BURXA

Data__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Les subscripcions a LA BURXA acomplirandos objectius: fer-la arribar allà on la

seva distribució no arriba i ajudar econòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres:mitjançant correu convencional, perdomiciliació bancària o manualment.

Així que ja saps.

Subscriu-te

12 d

’oct

ubre

del

200

2.M

anife

stac

ió a

ntife

ixis

ta.

Hamsa c/Miquel Bleach 15, Can Vies c/Jocs Florals 42, CS de Sants c/Olzinelles 30, Casal Independentista c/Premià 31, Espai Obert c/Blasco de Garay 2, AC Arran c/Premià 20Adreces

dilluns i dijous de 18h a 21h L’Escletxa: Punt informació violència domèstica CS de Santsdimarts i dijous 18h a 21h Anglès (12 euros al mes) CS de Santsdimarts de 19h a 20:30h Advocat (telefoneu abans, gratuït per socis) CS de Santsdimecres a les 19:30h a 21h Jocs d'improvisació (gratuït) CS de Santsdimecres de 19h a 20h Ioga (12 euros al mes) CS de Santsdissabtes matí 10h a 15h Tai Txi (15 euros al mes) CS de Santssegon dilluns del mes 19:30h Grup de reflexió de L’Escletxa CS de Sants

Tallers i assessorament

a les 11h Partits de futbol / Basqueta les 14h Dinar populara les 16h Tarda d’espectaclesa les 18h Passi pel·lícula sorpresaa les 20h Festa amb els timbalers de l’Hamsa + PD’s

Jornada Jove (16 de novembre) Pl Farga

divendres 8 de novembre a les 19h Presentació Llibre Brotons, a càrrec de l’autor Can Viesdivendres 8 de novembre a les 20h Xerrada 85è aniversari revolució bolxevic CS Santsdissabte 16 de novembre a les 17h Manifestació Llibertat 4 joves detinguts a Valencia Pl Universitatdivendres 22 de novembre 20h Xerrada i video. Situació dels Drets Humans al

Sàhara Occidental amb Ahmed Laabeid, activista saharaui, Alfonso López, membre Amnistia Internacional, membre de l’Assemblea deBarri. Exposició del 18 al 22 (oberta de 18 a 22h). Can Vies

Altres activitats

dissabte 2 de novembre a les 18h The harder they comea les 20h Quadropheniaa les 22h Estudio 54a les 24h Festa a la cafeta (pd: Bontempi, U_Bru, Montse i sorpresa)

IV Mini marató de cinema d’alliberament Org.: Alosa CSA Hamsa

Reunions

Primer dijous de mes a les 20:00 Jo també em planto CS de SantsDimarts cada 15 dies a les 19:30 Plataforma Cívica 12-O en llibertat CS de SantsDiumenges a les 19:00 Alma Peruana CS de Santscada dimarts a les 20:30 CAL CS de Santscada dijous a les 21h Endavant-Sants Casal Independentistacada dilluns a les 20:30 Alosa Can ViesTots el dimarts a les 20h Assemblea CSA Hamsa CSA HamsaDilluns 11 de novembree 20h Redacció de LA BURXA Can Viescada dilluns a les 22h Tenses CSA Hamsacada dimecres a les 20h Assemblea CSA Can Vies Can ViesDijous 14 de novembre 20h Assemblea de Barri Can Vies

a les 17h Animació i gresca infantila les 19h Presentació 14a agenda llibertaria 2003a les 19:30 Debats lluites autogestionades als barrisa les 22h Piscolabisa les 23h Actuacions amb Fatanovaera i Des+Karadas

25 aniversari Ateneu llibertari “Poble Sec” a l’Espai Obert

dimecres 6 de novembre a les 21h Cinema “Leolo”divendres 8 de novembre Cafeta Flamencadissabte 16 de novembre Festa antirepressiva dissabte 30 de novembre Traval Cafeta, projecció de fotografies de viatge, xerrada i picapica

CSA Hamsa