Embed Size (px)
Citation preview
Edició de GironaDIMARTS · 29 de gener del 2019. Any XLIV. Núm. 14894 - AVUI / Any XLI. Núm. 13754 - EL PUNT
1,20€
1033
08-1
2033
53Q
3171
14-1
2031
53Q
REITERA · El tribunal torna adenegar la llibertat perquè sostéque hi ha “més risc de fuga” pelConsell per la República
SÍMIL · Rebutja aplicar unasentència del TEDH contraTurquia perquè a l’Estat espanyol“no es persegueixen idees”
El Suprem s’enroca i mantétancats els presos pel judici
VET · La fiscal general sostéque no calen observadorsinternacionals perquè elprocessament ja es retransmetrà
P6,7
SUCCESSOS P21
Atac violentcontra unhome a Saltper robar-li5 eurosVa passar a les hortesi l’autor va fugir
MEDI AMBIENT P22
Enverinenquarantapins d’unafinca deLlançàEls veïns ho handenunciat als Mossos
Mapatge del mural que Lluís Bosch va pintar el 1968 a l’absis de església ■ EMILI AGULLÓ
PALAU-SATOR P16,17
Projecten l’antic retaule de Palau-sator destruït per uns ultres el 1969
Virtualment recuperat
Insten Indústria aactuar pels talls de llumVeïns de Torre Gironella denunciaranEndesa, “cansats d’immobilisme”
Girona P18
Buch i Lloveras no vancometre cap delicte l’1-O
Nacional P8,9
CULTURA P36,37
“El paradís deu sercom llegir Estellés iescoltar Ovidicantar-lo”
Avui,a les 21.30 h
Gemma Pasqual. Escriptora
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.627
Dimarts29 DE GENER DE 20191,20 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
CÀNON SOCIAL 28.900 famílies gironiness’acullen a bonificacions per l’aigua 10
MINICALEFACTORTransforma qualsevol habitació en un lloc càlid i acollidor en pocs minuts
A més a DdG
El baixador del TAV al’aeroport és clau per a lesrodalies transfrontereres
La Generalitat considera que ja hi ha prou demanda per tirar-lo endavant, ja quepodria atraure un milió de viatgers Ferrmed demana que estigui operatiu el 2025
3
EL «MAPPING» REFÀ LES PINTURES DE PALAU-SATOR destruïdes per un atemptat de l’extrema dreta ara fa 50 anys. A la foto, el pintor LluísBosch-Martí i el rector Nicolau Moncunill, que el 4 de febrer de 1969 van ser colpejats i maltractats per un grup ultra que va malmetre les pintures de l’església. Elproper 4 de febrer s’inaugurarà el mural virtual que recrea una obra que va tenir molt ressò a l’època, per l’atac i perquè era transgressora. PERE DURAN 34
ENTREVISTA
«I si fem ‘Los Vengadores’ a la catalana?»35
ISAKI LACUESTA DIRECTOR DE CINEMA
El Bisbatinvestigaràels abusossexuals del’exmossèn deVilobí d’Onyar
L’ESCOLA BELL-LLOC, ON VAESTAR VINCULAT 29 ANYS,DIU DESCONÈIXER ELS FETSQUE S’HAN DENUNCIAT
4
15
L’Ajuntament de Saltno té pressupostper asfaltarla sortida de l’AP-7 4
Els arquitectesavisen que laconstrucció estàun 44% per sotade fa 25 anys■ La construcció preocupa per-què no acaba d’assolir els nivellsesperats. El COAC va confirmarahir que la superfície visada el està encara un per sotade les xifres de . 21
El TS denega la llibertatals presos pels actes de Puigdemont23
jamargant - 29/01/2019 09:24 - 83.54.111.55
LAURA FANALS GIRONA
■El futur baixador del TAV a l'ae-roport de Girona ha de ser unapeça clau en el servei de rodaliestransfronterer de velocitat altaque la Generalitat vol impulsarper connectar Catalunya -inclo-ses les estacions de Girona i Figue-res- amb Tolosa i Montpeller. Peraixò, tant la Generalitat com ellobby ferroviari Ferrmed van in-sistir en demanar ahir en una jor-nada a Girona que es tiri endavantl’estació el més aviat possible. Elpresident de Ferrocarrils de la Ge-neralitat, Ricard Font, va conside-rar que la demanda per al baixa-dor ja és «absolutament sufi-cient», ja que, segons un estudidel govern català, podria atraureun milió de nous viatgers. Per laseva banda, el president de Fe-rrmed, Joan Amorós, va conside-rar que cal connectar l’aeroport deVilobí amb la xarxa d’alta velocitat«amb urgència», i va posar com adata prioritària per tenir a punt elbaixador l’any .
En la jornada organitzada ahirpels lobbies ferroviaris Ferrmed i
Energie TGV, Font va presentar elprojecte avançat per Diari de Gi-rona d’impulsar un nou servei derodalies de velocitat ara que con-necti les quatre capitals catalanesmés Figueres amb les localitatsfranceses de Tolosa i Montpeller.La previsió és que puguin circular trens al dia i transportar gairebé, milions de passatgers anuals,dels quals un milió procediriendel baixador del TAV a l’aeroportde Vilobí.
El Govern català preveu queaquesta xarxa pugui ser possiblea partir de , moment en quèes liberalitzaran els serveis ferro-viaris de viatgers. Font va explicar
ahir que ja estan mantenint con-verses amb operadors privats quepuguin estar interssats a gestionaraquest servei a partir de , jaque, segons va assegurar, els ope-radors públics espanyol i francès-Renfe i SNCF- no han articulatuna oferta prou atractiva de ser-veis transfronterers de caràcter re-gional i de mitja distància. De mo-ment, s’han mantingut ja conver-ses amb Ilsa, empresa vinculadaa Air Nostrum, o la italiana NTV.
Font va assenyalar que aquestaconnexió internacional ferrovià-ria permetria un temps de viatge«molt competitiu» enfront del ve-hicle privat. D’aquesta manera,està previst que des de Girona espogués arribar en hores i mi-nuts fins a Montpeller i hores i minuts fins a Tolosa. Els preusdels bitllets oscil·larien entre els i els euros entre Girona iMontpeller, els - euros entrela capital gironina i Tolosa i -euros per enllaçar Girona ambLleida.
El president d'FGC va explicarque, d’entrada, es preveu que elservei tingui un dèficit de , mi-lions d'euros anuals. Una quanti-tat «relativament petita», segonsFont, i que es podria recuperar entres o quatre anys, si tot va bé. Perpoder iniciar aquest nou servei develocitat alta, la Generalitat calcu-la que s’haurien de comprar onzetrens; una inversió que es fariaconjuntament amb les empresesprivades.
L’entrada en funcionamentd’aquest nou servei de regionalsen velocitat alta permetria aug-mentar també el trànsit al tramtransfronterer del TAV, que araestà infrautilitzat, ja que només hipassen el dels trens previstos,tant de viatgers com de mercade-ries.
La jornada d’ahir, que portava per títol Millora del transport ferroviari entre Montpeller/Tolosa de Llenguadoc i Barce-lona, va servir per posar sobre la taula alguns dels dèficits de la línia. Segons es va recordar, la línia d’alta velocitat entreCatalunya i França està infrautilitzada -es preveien 77 circulacions al dia, mentre que n’hi han acabat passant entre 70 i80 per setmana- i el túnel del Pertús, que va costar 1.100 milions d’euros, té un ús «irrisori».
Crítiques Inversió milionària al Pertús per a un ús fins ara «irrisori»
MARC MARTÍ
El baixador del TAV al’aeroport, clau per alfutur servei de rodaliestransfronterer La Generalitat considera que ja hi ha prou demanda per tirar endavantla nova estació, que atrauria un milió de nous viatgers Ferrmed demanaque estigui llesta el 2025 i que es desencalli el corredor mediterrani
FIGUERESVilafant (02.06)
GIRONA (01.49)Aeroport
Barcelona(01.08)
Barcelona
Lleida(00.00)
Camp de Tarragona(Aeroport) (00.30)
Tolosa (04.20)
Carcassona (03.38)
Montpeller (04.06)
Sète (03.16)Beziers (03.16)
Narbona (03.06)
6 minuts
33 minuts
Perpinyà (02.28)
Estació del TAVAeroport Girona
Girona
ESQUEMAAMB TEMPS
DES DE LLEIDATEMPS DE VIATGE ENTRE
LES DIFERENTS ESTACIONS
2 min Llançadora
Aeroport
Corredor delMediterrani: «LaDeclaració de Girona» La jornada d’ahir, organit-zada per Ferrmed i EnergieTVG, va servir per presentarun document titulat «Decla-ració de Girona», en el qualels dos lobbies reclamen alsgoverns espanyol i francèsque desencallin d’una vegadaper totes el corredor mediter -rani. Entre les prioritats hi ha,segons els lobbies, la conne-xió de les terminals del Far-Vilamalla i la Llagosta a l’altavelocitat, el baixador del TAVa Vilobí d’Onyar, la nova esta-ció de La Sagrera o la conne-xió amb el port de Barcelona,entre altres. La reunió d’ahirva servir com a preparaciód’una trobada que es farà aParís el 28 de febrer i que hade servir per pressionar elsdos estats per desencallar elcorredor definitivament.
PREUS PER TRAJECTE:DES DE GIRONAMONTPELLER20-60 €TOLOSA 25-75 €LLEIDA18-55 €
ACCESIBILITATAMB EL BAIXADORDEL TAV
Diari de Girona DIMARTS, 29 DE GENER DE 2019 3
TEMA DEL [email protected] ELECTRÒNIC
jamargant - 29/01/2019 09:24 - 83.54.111.55
EL PUNT AVUIDIMARTS, 29 DE GENER DEL 201912 | Nacional |
La Generalitat consideraviable una xarxa de trensregionals d’alta velocitatque connecti Lleida, Tar-ragona, Barcelona i Giro-na amb Montpeller i Tolo-sa de Llenguadoc i que se-ria possible a partir del2020, amb la liberalitzaciódels serveis ferroviaris. Elpresident de Ferrocarrilsde la Generalitat de Cata-lunya (FGC), Ricard Font,va presentar ahir a Gironaun estudi que detalla elsavantatges d’aquest serveii va anunciar que ja es te-nen converses amb opera-dors privats. Algunes deles dades que recull l’estu-di són que es calcula que elnombre de viatgers anualsseria de 3,8 milions –elbaixador a Girona ja supo-saria un milió de passat-gers– i que hi hauria unssis trens diaris entre Llei-da, Montpeller i Tolosa, enun interval de preus per aun trajecte entre Barce-lona i Montpeller/Tolosaque se situaria entre els30 i els 90 euros segons fle-xibilitat i classe. L’estudi
també determina qued’entrada el servei tindriaun dèficit de 3,94 milionsd’euros anuals. SegonsFont, però, es tracta d’unaquantitat “relativamentpetita” i es podria recupe-rar en pocs anys. “Tot ai-xò, sempre situant-nos enun procés de liberalitzacióen què els cànons ferrovia-ris siguin els actuals; si elscànons baixessin, que se-ria el més normal en unprocés de liberalització id’oferta del servei ferro-viari, i estem parlant sem-pre a partir del 2020, aixòsuposaria una milloramolt important de la pro-ductivitat i no estaríemparlant de tres milions ennegatiu, sinó que en untermini de tres o quatreanys ja podríem parlar denúmeros positius”, va dir.FGC planteja l’operacióconjuntament amb altresoperadors ferroviaris queno siguin Renfe ni SNCF,que ja podrien oferiraquest servei des del 2013i no ho fan. Entre els ope-radors amb què s’hanmantingut converses, hiha Ilsa (vinculat a Air Nos-trum) i l’italià NTV.
Aquest nou servei de re-gionals d’alta velocitat queplanteja el govern perme-tria rendibilitzar el tramtransfronterer del TAV,una línia que, ara per ara,està infrautilitzada. “No-més hi passen el 12% delstrens previstos, tant depassatgers com de merca-deries”, concreta el direc-
tor de la concessió inter-nacional Línia Figueres-Perpinyà (LFP), PetrosPapaghiannakis, que ex-plica que, entre les dificul-tats que hi ha per poderincrementar el trànsit detrens, destaquen, sobre-tot, les “barreres tècni-ques”, vinculades a aspec-tes de senyalització i
d’electrificació. De fet, araels trens Avant s’hand’aturar a Figueres-Vila-fant i no poden arribar finsa Perpinyà, i els TER fran-cesos tampoc poden aca-bar el trajecte a Figueres.Segons Papaghiannakis,si això es resol, tambées podrà incrementar eltràfic de mercaderies pel
túnel del Pertús, que ararep entre tres i quatretrens diaris.
L’estudi sobre el poten-cial dels serveis regionalsentre Catalunya i Occità-nia es va presentar ahir aGirona en el marc d’unareunió per al lobby Ferr-med-Energie TGV, en laqual van participar diver-sos agents i institucionsvinculades a la millora deltransport ferroviari, i queva culminar amb la signa-tura de la Declaració de Gi-rona. Aquesta declaració,que es presentarà el mesque ve a París, dona el tretde sortida a una campa-nya per reclamar directa-ments als governs espa-nyol i francès solucions alsdiversos problemes queafecten el sector ferroviari.El president de Ferrmed,Joan Amorós, va explicarque s’interpel·la directa-ment els governs perquè“la Comissió Europea no téprou força per tombar-los,aquesta és la realitat”, i vaanunciar que es preveuque, quan tot el corredormediterrani estigui ambample internacional, eltràfic de mercaderies esmultiplicarà per tres enaquest corredor i hi haurà“un problema importan-tíssim al nord de Perpi-nyà”. Altres reivindica-cions de Ferrmed són con-nectar les terminals logís-tiques Far-Vilamalla, la dela Llagosta, la nova estacióde la Sagrera, el baixadordel TAV a l’aeroport de Gi-rona i la nova connexióamb el port de Barcelona,entre d’altres. ■
a Ho conclou un estudi sobre la connexió entre Catalunya i Occitània a partir de la liberalitzacióferroviària a Ferrmed i Energie TGV inicien una campanya per pressionar els governs espanyol i francès
La Generalitat veu viablesels regionals d’alta velocitat
Ure ComasGIRONA Temps del
trajecte en alta velocitat des de Lleida
Temps deltrajecte en alta velocitat des de Lleida
nnnitatitatitat idaidaida
Lleida00:00
Girona/Aeroport01:49
Figueres Vilafant02:06
Camp de Tarragona (Aeroport Reus)
00:30
Perpinyà02:28
Tolosa04:20
Carcassona03:38
Besiers03:16
Seta03:50
Montpeller04:06
Narbona03:06
Barcelona Sants01:08
l projecte ferroviari delcorredor del Mediterraniavança amb la idea que el2021 estigui tot el traçat
acabat o en obres. Un delstrams en els quals en aquelladata encara s’estarà treballantés el traçat entre els municipisde Castellbisbal i Martorell, laporta sud de Barcelona. La so-cietat Adif treballa ara per ulti-mar els detalls de l’adjudicacióde les obres, que seran d’unagran complexitat, ja que elstreballs s’hauran de simultanie-jar amb el trànsit de mercade-
Eries i passatgers que ja hi haavui en dia per aquesta línia.Aquesta circumstància reper-cutirà de forma evident en elnormal funcionament de la líniaR4, que no deixarà de prestarservei però sí que es veurà alte-rada.
El coordinador del projectedel corredor a l’Estat espanyol,Josep Vicent Boira, va recordarahir la importància de l’execu-ció d’aquest projecte, que va ba-tejar com “la porta d’Europa”, jaque de Barcelona en amunt lainfraestructura del corredor jaestà enllestida i aquest tram deCastellbisbal és clau per poderenllaçar cap al sud. Les diverses
administracions implicades enla mobilitat ja treballen en la po-sada a punt d’un pla que ha deminimitzar les afectacions perles obres.
Mentre que l’inici d’aquestesobres encara no té data, sí queen té la finalització de la variantde Vandellòs, 40 quilòmetres,que finalment entrarà en fun-cionament aquest any. Boira vaexplicar que l’increment de lesexigències de seguretat arrande l’accident de Galícia han en-darrerit els treballs, i que aras’espera obtenir la certificaciócorresponent i formar els ma-quinistes per poder posar enservei el nou tram. ■
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Transports
El Castellbisbal-Martorell, un mal necessariA PUNT · Adif ultima el procés d’adjudicació de les obres de renovació de la via de tren a l’accés sud de Barcelona perintegrar-la al corredor mediterrani DIFICULTATS · Els trens de la línia R4 de rodalies quedaran afectats durant els treballs
Jordi PanyellaBARCELONA
Josep Vicent Boira és el coordinador a l’Estat espanyol del gran projectedel corredor del Mediterrani ■ ACN
El grup municipal del PSC a l’A-juntament de Girona s’ha queixatque l’equip de govern encara nohagi presentat els pressupostos peraquest any i considera que això im-pedirà que «es pugui actuar en di-ferents temes urgents». Al parerdels socialistes «no es pot invertiren ocupació», i segons apunten enun comunicat, d’octubre a desem-bre del hi ha hagut un retrocésdel , en contractació laboral aGirona, ni «tampoc es pot invertiren el Pla d’Habitatge, en el Pla In-
tegral de Sant Narcís, en el nou PlaEspecial i d’Usos del Barri Vell ni enel Pla de Treball del Consell Social,on hi ha entitats socials que hanavançat recursos econòmics pertreballar amb educadors de carrer
o programes d’ocupació». «La inversió està aturada. Com
es pensa reformar la plaça de Ger-mans Sàbat, si no hi ha pressupos-tos?», es va preguntar Sílvia Pane-que. El govern de CiU tampoc no
pot actuar per «dignificar espais» imillorar la connectivitat al carrerdel Carme en benefici de la conne-xió entre el centre i els barris de Gi-rona est, segons apunten. Però hiha encara més elements, al seu pa-rer: «La segona comissaria a lazona oest de Girona o bé l’augmentdel número d’agents de Policia Mu-nicipal per seguretat de proximitatés impossible si aquí ningú no tévoluntat d’aprovar pressupostos.És inadmissible aquesta deixadesaabsoluta de Girona», es va lamen-tar Paneque. En un altre punt, tam-bé es va posar èmfasi en que l’equipde govern «tampoc no pot actuarni executar el nou contracte de ne-teja per millorar el servei ni pot ferres per iniciar la municipalitzacióde l’aigua sense pressupostos».
Talls de llum i BloomSegons els socialistes, «els fets de-mostren la desídia en concepte degestió de la ciutat de l’equip de go-vern de Convergència i Unió, per-què el consistori no ha trobat capsolució per als talls de llum periò-dics i perllongats en el temps quepateixen diferents barris de la ciu-tat». I encara n’hi ha més: «El con-sistori governat per CiU ha tingut lamateixa inacció davant del fracàsrotund del Bloom, que va ser pre-sentat com un projecte pioner perfer negocis a Europa per Carles Pu-igdemont, i que per l’únic fet queha estat notícia ha estat per la des-aparició de material, que no ha es-tat aclarida per cap regidor del go-vern de Girona».
«La gota que fa vessar el vas és laresposta de Marta Madrenas sobre
la reunió per acabar les obres deplaça Europa i plaça Espanya ambAdif», va declarar Sílvia Paneque.La setmana passada, Madrenas varespondre que delegava aquestagestió al regidor Carles Ribas −queés el responsable municipal delprojecte ferroviari−, el qual al seutorn va advertir que la data propo-sada no li anava bé. «Estem davantd’un problema greu i em consta deprimera mà l’esforç fet per la Sub-delegació per tenir aquesta reunióamb Adif a Girona. Què carai hande fer Madrenas i Ribas aquest di-jous per demanar ara un canvi dedata?», es va preguntar Paneque.
El grup municipal del PSC con-sidera que «no hi havia hagut maia la ciutat de Girona una desídia tanmanifesta d’un equip de governper la gestió municipal». «Davantla muntanya de problemes, que sesumen els uns amb els altres percrear malestar entre els gironins,l’equip de govern està absent o fentcampanya electoral anticipada opolítica catalana al Parlament, cosaque encara és més greu», va indi-car.
DdG GIRONA
El PSC de Girona denunciaque «la ciutat és víctima de ladesídia» de l’equip de govern
Amb un reguitzell d’exemples, parlen dels tallsde llum, manca de neteja, inseguretat o el fracàsdel Bloom Mantenen que davant de lesproblemàtiques, el govern està fent campanyaelectoral o política catalana al Parlament
Manifestació contra els talls dellum de veïns de Font de laPólvora. FOTO: ANIOL RESCLOSA
Paneque espregunta «quècarai han de ferMadrenas i Ribasaquest dijous»per no poder-sereunir amb Adifper les obres delTAV pendents
Girona, Salt i Sarrià
Diari de Girona DIMARTS, 29 DE GENER DE 2019 7
DdG GIRONA
■ El Consell Municipal de la For-mació Professional i Ocupacionalde Girona va tractar ahir a la tardaun informe sobre l’estat de l’ofertadels ensenyaments professionals ala ciutat. El document inclou pro-postes com incrementar l’oferta denous cicles formatius relacionatsamb activitats econòmiques emer-gents o d’itineraris de formació es-pecífica per a persones amb disca-pacitat; millorar les instal·lacionsdels centres d’FP i dotar-los dels re-cursos materials necessaris, o ator-gar-los una major autonomia per-què puguin adaptar l’oferta forma-tiva a les necessitats d’ocupació delssectors productius de la ciutat.
El seguit d’accions que es propo-sen per millorar l’FP es fan a partirde les dades de matriculació als ci-
cles formatius i programes de for-mació i inserció a la ciutat per alcurs -, de l’estudi d’InsercióLaboral dels ensenyaments profes-sionals a les comarques gironines,i de l’Informe de la formació pro-fessional dual en el sistema educa-tiu català. L’objectiu és «aconseguiruna oferta de formació professionalmés diversa i equitativa i adequar-la a les necessitats d’ocupació i for-mació contínua del teixit empresa-rial local». Es van debatre altres te-mes com la reflexió cap a un modelde ciutat orientadora (guiding ci-ties) i la col·laboració i la promociódel primer Premi d’Emprenedoriade l’FP, impulsat per l’Agència dePromoció Econòmica de Girona.
L’acte, presidit per l’alcaldessa,Marta Madrenas, va comptar ambl’assistència del regidor d’Educaciói Esports, Josep Pujols; de represen-tants d’organitzacions empresa-rials, com la FOEG, PIMEC i Cam-bra de Comerç, empreses que im-pulsen l’FP Dual , centres educatiusde formació professional i ocupa-cional, centres de formació
d’adults, sindicats, universitats i en-titats del tercer sector, entre d’altres.La jornada va començar amb lapresentació del Programa Integralde Qualificació i Treball-PICE, a cà-rrec del vicepresident de la Cambrade Comerç, Jaume Fàbrega.
Balanç anualTambé es va presentar la memòriade l’any i es va fer referència alsresultats obtinguts, com la publica-ció de la Guia de l’Oferta d’FP Inte-grada a la ciutat, l’organització de laI Jornada d’Innovació i Emprene-doria d’FP i la signatura del convenide cooperació i col·laboració ambel Fòrum de les Ciutats amb Consellde l’FP de Catalunya.
El plenari del Consell Municipalestà format per representants detots els grups polítics municipals;personal tècnic de l’Ajuntament id’altres administracions, com laGeneralitat, la Diputació i el ConsellComarcal del Gironès; organitza-cions empresarials, empreses i sin-dicats; centres de formació i entitatsdel tercer sector.
El Consell de l’FP de Girona vol méscursos formatius d’activitats emergentsEl plenari també reclamamillores a les instal·lacions,més recursos materials i quetinguin una major autonomia
DdG GIRONA
■FiraRebaixa de Girona, que araés Districte , se celebrarà del de gener al de febrer al Palau deFires, amb expositors i una de-sena d'actuacions musicals. Elsexpositors són productes demoda d'home, moda de dona,moda infantil, llar, calçat, marro-quineria, joieria, complements illenceria, entre altres.
«La primera edició del Distric-te ens va apropar a un públicmés jove i nou, que era un delsobjectius dels canvis plantejatsl'any passat i que ens demanavenels expositors. Districte pre-senta un format més atractiu i di-nàmic que converteix aquestmarket d'hivern en un espai on
no només fer les últimes compresde rebaixes sinó també un espaion gaudir d'altres experiències»,ha comentat la directora de Firade Girona, Coralí Cunyat.
Districte comptarà amb unescenari on tindran lloc actua-cions de Diana's Pipol, MerkadoNegro, BigBlack Rhino, Carmen, Toni Beiro, Alverd Oliva aixícom Atrapasomnis i els Trambò-tics, per al públic infantil.
«Districte presenta un for-mat més atractiu i dinàmic queconverteix aquest market d'hi-vern en un espai on no només ferles últimes compres de rebaixessinó també un espai on gaudird'altres experiències», ha comen-tat la directora de Fira de Girona,Coralí Cunyat.
L’entrada al recinte firal és lliu-re en horari de les deu del matí ales nou del vespre, excepte el diu-menge, ja que, el darrer dia, eltancament s'avançarà a les vuitdel vespre.
La nova FiraRebaixa de Girona torna aquestdijous amb 46 expositorsDistricte 21 inclourà zones de descomptes i una desenade concerts al Palaude Fires fins al 3 de febrer
jamargant - 29/01/2019 09:24 - 83.54.111.55
Els pantans gironins fa pràcti-cament dos mesos que emmagat-zemen el mateix volum d'aigua.Així, doncs, les reserves es trobenper sobre del de la seva capa-citat, unes xifres que pronosti-quen un bon inici d'any i que ga-ranteixen les demandes durantun període considerable. Actual-ment, el que disposa de més aiguaés el de Darnius-Boadella, ambun total de , hm, que suposaun , de la seva capacitat to-tal. Aquesta xifra difereix per com-plet de la de fa un any, quan elpantà es trobava a menys de lameitat amb un ,.
El segueix de ben a prop l'em-bassament de Susqueda, que estroba actualment al , (o si-gui, amb , hm dels quepodria emmagatzemar). Tambéen aquest cas la quantitat d'aiguaés considerable, tenint en compteque a finals del gener de estrobava al ,. Finalment, pelque fa al pantà de Sau, els hm
que té actualment suposen un, de la capacitat. Fa un any,el seu estat era del ,.
Els embassaments de les con-ques internes −en global− es tro-baven ahir al , de la capaci-tat, a , hm d'emplenar la sevatotalitat i millor que fa un any.
Una distribució equilibradaPràcticament en dos mesos −aga-fant com a referent la darrera set-mana de novembre de − el
volum d'aigua als embassamentsgironins gairebé no ha variat. Aixòno significa que no s'hagi consu-mit aigua d'aquests reservoris,sinó més aviat que el volum del'aigua que entra és molt similar alque s'allibera, garantint així totesles demandes i, a la vegada, evi-tant la disminució de recursos.De fet, l'hivern acostuma a ser unaèpoca de l'any, juntament ambl'estiu, en què es produeixen me-
nys precipitacions, però, paral·le-lament i tal com explica l'AgènciaCatalana de l'Aigua (ACA), tradi-cionalment «és també quan me-nys aigua es consumeix».
És una època de l'any en què elconsum domèstic és més baix i esdestina una escassa quantitatd'aigua per a les demandes de reg,tenint en compte que les campa-nyes comencen a l'estiu. Des del'ACA consideren que també s'hade tenir en compte que «els mesosd'octubre i novembre de esvan registrar diversos episodis depluges generalment abundants,que van contribuir a recarregar els
tres embassaments».A més, aquests episodis van in-
crementar el cabal d'alguns riusde manera important, com per ex-emple el Ter, que a la seva capça-lera, a Ripoll, portava fa només unparell de setmanes prop de m/s(fa un any estava gairebé a la mei-tat), o bé el Fluvià amb prop de m/s al seu pas pel municipi d'Es-ponellà.
Escenari de normalitatEls pantans gironins es troben araen un escenari de normalitat, enel qual es fa un seguiment i moni-toratge sobre la situació hidrolò-
gica i l'estat i evolució de les reser-ves. No és fins que les reserves bai-xen per sota del que s'entraen un escenari de prealerta, en elqual es detecten evidències de se-quera i s'activen mesures preven-tives, com per exemple la produc-ció d'aigua dessalinitzada ambl'objectiu de mantenir el màximpossible les reserves d'aigua (quedepenen de la pluja i el desgel).Les següents etapes són la de l'a-lerta (reserves per sota del ),l'excepcionalitat (per sota del) i, finalment, l'emergència(quan aquestes es troben per sotadel ).
ELISABET DON GIRONA
Els pantans gironins es troben persobre del 80% des de fa dos mesos
Les reserves dels embassaments s’han mantingut pràcticament inalterables des de finals del mesde novembre de 2018 L’hivern esdevé l’època de l’any amb un consum més baix d’aigua Lesquantitats registrades doblen les que s’havien assolit l’any passat durant el mateix període temporal
L’estat actual del pantà deDarnius-Boadella . FOTO: ACA
UN ESTUDI sobre les aigüesarreu de Catalunya L’Agència Catalana de l’Ai-gua ha adjudicat un contrac-te, per valor de més de522.000 euros, amb l’objectiud’estudiar a fons les relacionsentre les aigües superficials(rius i torrents) i les subterrà-nies (aqüífers). Durant dosanys es caracteritzaran lessurgències d’aigües subterrà-nies més significatives (mésde 170) en l’àmbit de les con-ques internes, a més d’identi-ficar i estudiar els trams derius relacionats amb les ai-gües subterrànies i els es-tanys i zones humides que de-penguin de les aigües subte-rrànies. Els treballs previstoses dividiran en tres fases.E.DON GIRONA
Comarques
Diari de Girona DIMARTS, 29 DE GENER DE 2019 9
X.V. RIUDAURA
■L’Ajuntament de Riudaura haestablert l’última setmana de fe-brer per fer la consulta no vincu-lant sobre el projecte del centre cí-vic dissenyat per RCR arquitectesi, en part sense servei, des de fadècades.
L’alcalde, David Janer (Juntsfem Riudaura), ha explicat que elprocés participatiu començarà
amb una sessió informativa eldiumenge dia de febrer. «Tre-ballem perquè hi siguin els RCRarquitectes», ha apuntat l’alcalde.
David Janer ha exposat quepreveuen una assistència massivaa l’acte. El projecte està valorat enuns . euros que són finan-çats per la Diputació de Girona, elromanent positiu de l’Ajuntamenti RCR arquitectes.
Un cop feta la presentació, elsveïns podran votar del dilluns dia de febrer fins al diumenge dia de març. Segons ha explicat l’al-calde, els veïns podran votar demanera presencial a l’Ajuntamento a través d’internet.
Riudaura votarà sobreel projecte del centre cívic a finals de febrer Faran una sessióinformativa diumenge dia 17de febrer, a la qual es preveuuna assistència massiva
X.V. OLOT
■ L’Ajuntament d’Olot, en el seudarrer ple, va aprovar la comprad’un local del carrer Carnisseriesper posar-hi un quadre de llumdestinat al control de les lluminà-ries de la plaça Major.
Segons va informar el regidord’Espai Públic, Josep Gelis, l’Ajun-tament ha exercit l’opció de com-pra d’un local que tenia llogat. El
preu de la compra i venda ha estatde . euros. «Executemaquesta opció de compra per po-der fer-ne ús no solament com aquadre elèctric sinó per algunavegada que es pugui necessitarper artistes que actuïn a la plaçaMajor», va explicar Gelis.
El regidor d’Espai Públic va re-cordar que el quadre ha hagutd’anar al local comprat perquè elpropietari de la façana on haviaestat ubicat es va queixar.
Va valorar que el propietari dela façana estava en el seu dret i queel quadre era a la façana moltabans dels mandats de l’alcalde,Corominas.
Olot aprova la comprad’un local per posarun quadre de llum L’Ajuntament exerceixl’opció de compra sobreun espai que havia llogatper sortir del pas
DdG OLOT
■ L’Ajuntament d’Olot, en el seudarrer ple, va aprovar per unani-mitat una moció destinada a pro-moure la cultura de la mort digna.La moció va ser presentada perCristina Vallès, coordinadora del’Associació Morir Dignament aGirona.
L’acord estableix el compromísde l’Ajuntament de promoure lacultura d’una mort digna i divul-gar-la amb conferències informa-tives i activitats en centres assis-tencials. També demana fer for-mació sobre el benefici de fer eldocument de voluntats anticipa-des i facilitar el tràmit de les vo-luntats anticipades.
L’Ajuntament d’Olotaprova promourela culturade la mort digna
jamargant - 29/01/2019 09:24 - 83.54.111.55
Trino Martínez (PDeCAT) té anys i és l’alcalde accidental dePortbou des del mes de març del, quan va trobar-se amb elcompromís d’accedir a l’alcaldiadel seu municipi perquè el batlleJosep Lluís Salas, amb qui mantéun vincle molt fort, va haver-sed’absentar a causa d’una malaltia.Aleshores, Trino era el primer ti-nent d’alcalde i s’ocupava de lesàrees de Sanitat, Organitzaciómunicipal i urbanisme, Esports iSeguretat ciutadana. Orgullós delseu poble i amb ganes de treballarpels seus veïns, també és el presi-dent del Club Esportiu Portbou.
Encara no fa un any que ocu-pa el càrrec. Quin balanç fad’aquest mandat?
Tanquem l’any amb els deuresfets. Encara tenim coses pen-dents, com ara arreglar el pantà,fer el camí de les Tres Platgetes ola sortida d’emergència de l’esco-la, però ja estan tots els projectesencaminats i aviat els tindrem apunt. A més a més, hem fet unapart de l’enllumenat públic ambtecnologia LED i estem treballanten la fibra òptica, que esperemque arribi aquest any mateix.
Per reparar el pantà, ja heurebut una primera inversió de. euros, no?
Hem rebut . euros del’ACA i la resta de la Diputació. Entotal, són . euros. Primerde tot hem de mirar d’arreglar lesvàlvules, però el problema és queno sabem si estan malmeses i lla-vors gastaríem els diners per res.El més important és seguir el pro-jecte que ens estan fent els engi -nyers, veure com estan les vàlvu-les i l’estat del pantà, que arrosse-ga un problema des de l’any quan va caure-hi mitja muntanya
dins per un temporal. Vam patirmolt al poble, a causa de l’onadaque es va produir. L’hem de nete-jar, però és una inversiód’.. euros.
Això és primordial. Se us es-capa alguna cosa més abans deles Municipals de ?
Sempre queden coses. Ens faltafer la sortida d’emergència de l’es-cola, que és molt important, peròja està controlat i les obres comen-çaran en els pròxims dies. S’ha deconstruir una escala i obrir-la a totun carrer.
I el camí de les Tres Platgetes?Hi heu fet molta incidència desdel govern.
Tot just acabem d’entregar elspapers per fer-lo. El camí que te-nim ara és perillós, perquè podencaure roques del penya-segat iquan hi ha mala mar sempre hi hadesperfectes. El que volem és fer-lo passar per dalt. Tindrà una vistaespectacular.
Se sap alguna cosa del deutede La Solana?
Vam anar a judici i l’Ajunta-ment ha sortit perjudicat. Hemd’assumir un deute d’..euros que començarem a pagar apartir de l’any . Es va compraruna zona edificable per fer xaletsi després Costes ho va impedir.
L’any passat el Govern de laGeneralitat va declarar el me-morial a Walter Benjamin coma Bé Cultural d’Interès Nacional.Què suposa per al poble?
És un orgull. Ens dona més re-nom i esperem que d’aquesta ma-nera vingui encara més gent. La fi-gura de Walter Benjamin és moltimportant per a Portbou i fa pocvam celebrar el è aniversari dela seva mort.
I la seguretat? El fet de ser unmunicipi fronterer i amb costadeu fer-ho més complicat.
A Portbou tenim un problemaperquè ens tenen una mica aban-donats. Som a la frontera i tenimpresència policial, d’acord, però a
la nit… De dia comptem amb elsuport dels Mossos d’Esquadra, laGuàrdia Civil i la Policia Nacionalper vigilar. Estem bé, quan tot escomplica realment és a la nit. Ésuna altra cosa absolutament dife-rent. L’últim tren, per exemple,s’atura a la nostra estació i no arri-ba fins a França. Molta gent fa nitaquí i sovint patim les conseqüèn-cies.
Parlant de trens, com és laconnexió entre Portbou i Fran-ça?
Ja no és com abans. Ara empenso que a Cervera només hi vauna desena de combois. L’ús deltren convencional s’ha reduït enels darrers anys a la comarca, so-bretot des que ens van treure elTalgo i hi ha l’AVE. Tot ha canviat.Per fi, després de molts anys delluita de l’altre alcalde, hem acon-seguit que ens arreglin l’estació.Estan posant andanes i es cons-truiran tres ascensors perquè lagent gran no hagi de pujar les es-cales, que són immenses. És ungran progrés. El pressupost és de.. euros i les obres ja hancomençat. Quedarà una estaciócompletament nova i n’estemmolt satisfets.
En Josep Lluís Salas va treba-llar molts anys en el món del fer -roviari. Vostè també?
Hi ha treballat durant més de anys. Al poble, tots tenim algunamena de relació amb el ferrocar -ril. Portbou va néixer amb el tren,consolidant-se als anys seixanta isetanta entre les estacions mésimportants d’Europa per merca-deries i viatgers. Els serveis dua-ners anaven de bòlit. Actualmentfem una desena de trens diària ino vull que ens posin el tercer car -ril, perquè el poble moriria. Commés trigui a arribar, millor, seriauna desgràcia.
El nombre d’habitants esmanté?
En els darrers anys ha dismi-nuït. Censats som . i fa un pa-rell d’anys érem gairebé .... Lapoblació és majoritàriamentd’edat avançada, aproximada-ment el és jubilada. Els jovesmarxen a estudiar fora i després janomés tornen als caps de setma-na o per vacances.
Sent un poble tan petit, comfunciona l’escola?
Tenim com una macroescola,perquè ara hem annexat la llard’infants al centre i així ho tenim
tot allà mateix.I per a la gent gran, tenint en
compte que són la majoria de lapoblació?
Tenim el balcó de dia amb persones. Està a dalt de l’Ajunta-ment i s’hi està molt bé. A més amés, també tenim el centre cívicCa l’Herrero on totes les tardes elsavis i àvies es reuneixen per fer lapartida de botifarra o veure algunpartit de futbol. S’ho munten moltbé. Allà també hi fem reunions del’Ajuntament, classes de francès ide ball.
Li va costar molt accedir alcàr rec d’alcalde accidental?
Sí. El pitjor moment va ser quanl’alcalde de veritat va posar-se ma-lalt. Tenim una relació molt estre-ta i per mi és un orgull estar al seulloc, però es fa dur, perquè no hihauria de ser. Sobretot, ara queestà una altra vegada hospitalit-zat. El càrrec em queda gran. Maisec al seu despatx perquè em famolt de respecte. Conservo elmeu despatx d’abans. A bandad’això, ser alcalde em suposa unhandicap perquè entre firmar pa-pers i reunions mai tinc temps persortir al carrer i parlar amb la gentsobre els seus problemes. És comsi fos presoner, però la meva polí-tica continua sent treballar pel po-ble.
A part d’alcalde, també és elpresident del club de futbol. Quèha significat per al poble l’as-cens a Tercera Catalana?
Ha sigut una gran notícia. Es-tem molt contents de l’equip quetenim. Està molt arreglat i ara vemolta més gent al camp. El pobleanima molt l’equip i s’ha aconse-guit crear molt caliu entre l’aficiói els jugadors. Cal tenir en compteque, a la plantilla, només tres oquatre són de Portbou. I els de Co-lera ja els comptem com si fossindel poble. La resta són de fora. DeFigueres, sobretot. Venen, els pa-guem el sopar i la gasolina. Els es-tem molt agraïts. Hem de fer es-forços econòmics, sí, però ens ensortim força bé. Fem sis quinesper Nadal, i entre els socis i el petitbar que tenim, ens n’anem sor-tint.
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
Entrevista Trino Martínez
«El dia que ensposin el tercercarril a l’estació de tren, el nostrepoble morirà»
Alcalde accidental de Portbou. Ocupa temporalmentel càrrec del batlle Josep Lluís Salas, hospitalitzat.
Trino Martínez va veure’s obligat a agafar lesregnes de l’alcaldia ara farà gairebé un any
PORTBOU
Tatiana Pérez
TATIANA PÉREZ
Trino Martínez, ocupa el càrrec d’alcalde des del 2018.
El càrrec d’alcaldeem queda gran,
mai sec al despatx d’en Josep Lluís perquè em fa respecte»
Som un pobleprivilegiat perquè
tenim tots els serveiscoberts, hem d’estarorgullosos»
A Portbou enstenen una mica
abandonats, sobretot ales nits, perquè l’últimtren no arriba a França»
EMPORDÀ DIMARTS, 29 DE GENER DEL 2019 15
COMARCAACTUALITAT
Diputació de+Girona
El grup municipal del PSC a l’A-juntament de Girona s’ha queixatque l’equip de govern encara nohagi presentat els pressupostos peraquest any i considera que això im-pedirà que «es pugui actuar en di-ferents temes urgents». Al parerdels socialistes «no es pot invertiren ocupació», i segons apunten enun comunicat, d’octubre a desem-bre del hi ha hagut un retrocésdel , en contractació laboral aGirona, ni «tampoc es pot invertiren el Pla d’Habitatge, en el Pla In-
tegral de Sant Narcís, en el nou PlaEspecial i d’Usos del Barri Vell ni enel Pla de Treball del Consell Social,on hi ha entitats socials que hanavançat recursos econòmics pertreballar amb educadors de carrer
o programes d’ocupació». «La inversió està aturada. Com
es pensa reformar la plaça de Ger-mans Sàbat, si no hi ha pressupos-tos?», es va preguntar Sílvia Pane-que. El govern de CiU tampoc no
pot actuar per «dignificar espais» imillorar la connectivitat al carrerdel Carme en benefici de la conne-xió entre el centre i els barris de Gi-rona est, segons apunten. Però hiha encara més elements, al seu pa-rer: «La segona comissaria a lazona oest de Girona o bé l’augmentdel número d’agents de Policia Mu-nicipal per seguretat de proximitatés impossible si aquí ningú no tévoluntat d’aprovar pressupostos.És inadmissible aquesta deixadesaabsoluta de Girona», es va lamen-tar Paneque. En un altre punt, tam-bé es va posar èmfasi en que l’equipde govern «tampoc no pot actuarni executar el nou contracte de ne-teja per millorar el servei ni pot ferres per iniciar la municipalitzacióde l’aigua sense pressupostos».
Talls de llum i BloomSegons els socialistes, «els fets de-mostren la desídia en concepte degestió de la ciutat de l’equip de go-vern de Convergència i Unió, per-què el consistori no ha trobat capsolució per als talls de llum periò-dics i perllongats en el temps quepateixen diferents barris de la ciu-tat». I encara n’hi ha més: «El con-sistori governat per CiU ha tingut lamateixa inacció davant del fracàsrotund del Bloom, que va ser pre-sentat com un projecte pioner perfer negocis a Europa per Carles Pu-igdemont, i que per l’únic fet queha estat notícia ha estat per la des-aparició de material, que no ha es-tat aclarida per cap regidor del go-vern de Girona».
«La gota que fa vessar el vas és laresposta de Marta Madrenas sobre
la reunió per acabar les obres deplaça Europa i plaça Espanya ambAdif», va declarar Sílvia Paneque.La setmana passada, Madrenas varespondre que delegava aquestagestió al regidor Carles Ribas −queés el responsable municipal delprojecte ferroviari−, el qual al seutorn va advertir que la data propo-sada no li anava bé. «Estem davantd’un problema greu i em consta deprimera mà l’esforç fet per la Sub-delegació per tenir aquesta reunióamb Adif a Girona. Què carai hande fer Madrenas i Ribas aquest di-jous per demanar ara un canvi dedata?», es va preguntar Paneque.
El grup municipal del PSC con-sidera que «no hi havia hagut maia la ciutat de Girona una desídia tanmanifesta d’un equip de governper la gestió municipal». «Davantla muntanya de problemes, que sesumen els uns amb els altres percrear malestar entre els gironins,l’equip de govern està absent o fentcampanya electoral anticipada opolítica catalana al Parlament, cosaque encara és més greu», va indi-car.
DdG GIRONA
El PSC de Girona denunciaque «la ciutat és víctima de ladesídia» de l’equip de govern
Amb un reguitzell d’exemples, parlen dels tallsde llum, manca de neteja, inseguretat o el fracàsdel Bloom Mantenen que davant de lesproblemàtiques, el govern està fent campanyaelectoral o política catalana al Parlament
Manifestació contra els talls dellum de veïns de Font de laPólvora. FOTO: ANIOL RESCLOSA
Paneque espregunta «quècarai han de ferMadrenas i Ribasaquest dijous»per no poder-sereunir amb Adifper les obres delTAV pendents
Girona, Salt i Sarrià
Diari de Girona DIMARTS, 29 DE GENER DE 2019 7
DdG GIRONA
■ El Consell Municipal de la For-mació Professional i Ocupacionalde Girona va tractar ahir a la tardaun informe sobre l’estat de l’ofertadels ensenyaments professionals ala ciutat. El document inclou pro-postes com incrementar l’oferta denous cicles formatius relacionatsamb activitats econòmiques emer-gents o d’itineraris de formació es-pecífica per a persones amb disca-pacitat; millorar les instal·lacionsdels centres d’FP i dotar-los dels re-cursos materials necessaris, o ator-gar-los una major autonomia per-què puguin adaptar l’oferta forma-tiva a les necessitats d’ocupació delssectors productius de la ciutat.
El seguit d’accions que es propo-sen per millorar l’FP es fan a partirde les dades de matriculació als ci-
cles formatius i programes de for-mació i inserció a la ciutat per alcurs -, de l’estudi d’InsercióLaboral dels ensenyaments profes-sionals a les comarques gironines,i de l’Informe de la formació pro-fessional dual en el sistema educa-tiu català. L’objectiu és «aconseguiruna oferta de formació professionalmés diversa i equitativa i adequar-la a les necessitats d’ocupació i for-mació contínua del teixit empresa-rial local». Es van debatre altres te-mes com la reflexió cap a un modelde ciutat orientadora (guiding ci-ties) i la col·laboració i la promociódel primer Premi d’Emprenedoriade l’FP, impulsat per l’Agència dePromoció Econòmica de Girona.
L’acte, presidit per l’alcaldessa,Marta Madrenas, va comptar ambl’assistència del regidor d’Educaciói Esports, Josep Pujols; de represen-tants d’organitzacions empresa-rials, com la FOEG, PIMEC i Cam-bra de Comerç, empreses que im-pulsen l’FP Dual , centres educatiusde formació professional i ocupa-cional, centres de formació
d’adults, sindicats, universitats i en-titats del tercer sector, entre d’altres.La jornada va començar amb lapresentació del Programa Integralde Qualificació i Treball-PICE, a cà-rrec del vicepresident de la Cambrade Comerç, Jaume Fàbrega.
Balanç anualTambé es va presentar la memòriade l’any i es va fer referència alsresultats obtinguts, com la publica-ció de la Guia de l’Oferta d’FP Inte-grada a la ciutat, l’organització de laI Jornada d’Innovació i Emprene-doria d’FP i la signatura del convenide cooperació i col·laboració ambel Fòrum de les Ciutats amb Consellde l’FP de Catalunya.
El plenari del Consell Municipalestà format per representants detots els grups polítics municipals;personal tècnic de l’Ajuntament id’altres administracions, com laGeneralitat, la Diputació i el ConsellComarcal del Gironès; organitza-cions empresarials, empreses i sin-dicats; centres de formació i entitatsdel tercer sector.
El Consell de l’FP de Girona vol méscursos formatius d’activitats emergentsEl plenari també reclamamillores a les instal·lacions,més recursos materials i quetinguin una major autonomia
DdG GIRONA
■FiraRebaixa de Girona, que araés Districte , se celebrarà del de gener al de febrer al Palau deFires, amb expositors i una de-sena d'actuacions musicals. Elsexpositors són productes demoda d'home, moda de dona,moda infantil, llar, calçat, marro-quineria, joieria, complements illenceria, entre altres.
«La primera edició del Distric-te ens va apropar a un públicmés jove i nou, que era un delsobjectius dels canvis plantejatsl'any passat i que ens demanavenels expositors. Districte pre-senta un format més atractiu i di-nàmic que converteix aquestmarket d'hivern en un espai on
no només fer les últimes compresde rebaixes sinó també un espaion gaudir d'altres experiències»,ha comentat la directora de Firade Girona, Coralí Cunyat.
Districte comptarà amb unescenari on tindran lloc actua-cions de Diana's Pipol, MerkadoNegro, BigBlack Rhino, Carmen, Toni Beiro, Alverd Oliva aixícom Atrapasomnis i els Trambò-tics, per al públic infantil.
«Districte presenta un for-mat més atractiu i dinàmic queconverteix aquest market d'hi-vern en un espai on no només ferles últimes compres de rebaixessinó també un espai on gaudird'altres experiències», ha comen-tat la directora de Fira de Girona,Coralí Cunyat.
L’entrada al recinte firal és lliu-re en horari de les deu del matí ales nou del vespre, excepte el diu-menge, ja que, el darrer dia, eltancament s'avançarà a les vuitdel vespre.
La nova FiraRebaixa de Girona torna aquestdijous amb 46 expositorsDistricte 21 inclourà zones de descomptes i una desenade concerts al Palaude Fires fins al 3 de febrer
jamargant - 29/01/2019 09:24 - 83.54.111.55
OPINIÓ
Quan va morir Salva-dor Dalí, el 23 de ge-ner de 1989, jo era unmarrec de 8 anys.
Poca cosa en recordo, llevat del’enrenou que es va viure a la ciu-tat durant uns quants dies i quealeshores jo no podia valoraramb tota la seva magnitud. Avuirecordem el nostre figuerencmés universal en el aniversaride la seva mort amb la idea bencerta que Dalí estimava Figueresi Figueres ha de respirar Dalí.
Avui Dalí és una icona mun-dial que atrau milions de visi-tants a Figueres, un artista uni-versal, admirat per tothom, quetenim la sort de poder projectaral món des de la nostra ciutat.Coneixedors d’aquest valor (que
moltes urbs envegen!), volemexercir com a perfectes amfi-trions de l’ingent turisme cultu-ral que ens visita, un públic àvidde contemplar l’obra dalinianaque alhora busca itineraris i re-ferents del pintor més enllà deles parets del magnífic espai delMuseu.
Des de l’Ajuntament, treballemper estendre el relat dalinià a totala ciutat posant en valor els esce-naris que permeten entendre elsorígens i l’entorn familiar del pin-tor, així com la seva relació ambels artistes empordanesos coeta-nis.
L’obertura de la casa natal –co-mencem les obres al març–, seràl’inici d’un nou eix vertebradorque consolidarà l’essència de Fi-
gueres com a ciutat de Dalí.L’objectiu que com a alcalde
m’he proposat és assolir el somnirecurrent que sempre hem tingutels figuerencs i les figuerenques:que els nostres visitants facin es-tada a Figueres i que en gaudeixin,que no siguem una destinació depas, i que puguem mostrar al mónel nostre valor com a ciutat.
L’interès per Dalí creix. Figueresés Dalí i Dalí és Figueres, un bino-mi indestriable que volem esten-dre a tota la ciutat, tenint el MuseuDalí com a centre neuràlgic, peròno com a únic i exclusiu pold’atracció.
Amb la casa natal i l’adquisició
del pis on va viure Dalí, ampliemel circuit turístic perquè tothompugui descobrir el seu vessant ín-tim, més familiar, de la primeraèpoca, que sens dubte completaràla visió del pintor ja consolidat queofereix el Museu Dalí. Així mateix,ampliarem els punts d’interèsdels turistes per la ciutat consoli-dant un recorregut turisticocultu-ral important: Museu Dalí, Museudel Joguet, Rambla, Museu Em-pordà, casa natal i pis on va viureDalí, Casa Empordà i Museu de la
Tècnica.Fa poc que s’ha obert una nova
etapa presidencial a la FundacióGala-Salvador Dalí, que a horesd’ara ja exemplifica una voluntatd’obrir horitzons de col·laboracióamb la ciutat. En aquest sentit, es-perem amb il·lusió l’exposició i elgran esdeveniment cultural quees preparen per a l’any a Fi-gueres, que seran un bon puntd’inflexió i de confluència de totesles sinergies per potenciar aquestbinomi universal: Figueres i Dalí.
Jordi MasquefALCALDE DE FIGUERES
FIGUERESDALÍ.BINOMI UNIVERSAL
«Avui Dalí és una icona mundialque atrau milions de visitants aFigueres, un artista que tenim lasort de projectar des de Figueres»
«Ampliarem els punts d’interèsdels turistes per la ciutat,consolidant un recorregutturisticocultural important»
En un racó, sota la cúpula dali-niana, aliens a qualsevol fet ex-cepcional, uns nens escolten lesexplicacions de la seva guia i unsturistes passegen tranquil·lamentpel Teatre-Museu Dalí de Figue-res. Al mateix temps, una nodridacomitiva encapçalada per l’alcal-de Jordi Masquef i la directora delsMuseus Dalí, Montse Aguer, dipo-siten una corona senzilla, senseflors, en record del mestre, sobrela seva làpida. Així es van recordar,dimecres passat, els trenta anys del’absència del qui, en paraules deMasquef, «ha estat el gran ambai-xador de Figueres i el seu màximactiu».
L’alcalde lloà la tasca de la Fun-dació Gala-Dalí i va agrair la vo-luntat de la junta liderada pel pre-
sident Jordi Mercader de «crearmés sinergies amb la ciutat». PerMasquef, «els figuerencs, i nosal-tres en les competències públi-ques, tenim el deure de fomentar
i potenciar la figura de Dalí, Figue-res ha de respirar Dalí pels quatrecostats». En aquest sentit, l’alcaldees remeté a l’imminent inici de lesobres a la casa natal, un projecte
que l’Ajuntament lidera amb elsuport de la Generalitat i la Dipu-tació de Girona.
Polèmica màscara dalinianaEl mateix dia que es feia aquestacte, al qual van assistir nombro-sos representants del consistori,es feia públic que la Fundació Dalíposa en mans dels serveis jurídicsl’ús de la màscara inspirada en elpintor figuerenc que porten elsactors de la sèrie La casa de papel.Produïda per Atresmedia i poste-riorment adquirida per Netflix, lasèrie ha esdevingut un fenomende masses. Segons fonts de la Fun-dació, la voluntat és arribar a unacord per «regularitzar els usosdel dret d’imatge» i que passa, deprimer, per demanar l’autoritza-ció per fer-ne ús.
CRISTINA VILÀ FIGUERES
L’alcalde de Figueres anuncia l’imminentinici de treballs a la casa natal de DalíJordi Masquef va participar en l’acte fet sota la cúpula amb motiu dels 30 anys de la mort del pintor
MARTÍ DACOSTA
Un grup disfressat dels actors de La casa de papel davant el museu.
A MÉS A MÉSEMPORDÀ
FOTOS A PERPINYÀ
Fins al 31 de març. De nou,Perpinyà torna a recordar la fi-gura de Salvador Dalí dedicant-li dues exposicions on esmostren moltes fotografies to-talment inèdites. Les mostres,comissariades per Joan Casa-gran, es poden visitar al Con-vent dels Mínims i hi participenfotògrafs internacionals i a laseu del diari L’Indepéndent,amb fotografies fetes per an-tics fotoperiodistes de la ma-teixa capçalera. Les duesexposicions es podran visitarfins al 31 de març.
EMPORDÀDIMARTS, 29 DE GENER DEL 201950
AGENDA EMPORDÀCULTURA & SOCIETAT
CONXI MOLONS
Un moment de l’ofrena floral amb totes les autoritats assistents.
AGENDAcasinomenestral
Poeta Marquina, 2 (seu provisional) · 17600 Figueres · www.casinomenestral.cat · [email protected] · Tel. 972 678 666
ESCOLA DE MÚSICA PETITONSClasses de música per a nens i nenes de 4 anys.
ATENEADivendres 1 de febrer, a les 20.00 hores a la seu del CMF.Com s'ha anat constituint l'estatus de la dona a l'Islam?Dolors Bramon, professora d'Estudis Àrabs i Islàmics, emèrita de la UB
DOLÇA TARDORPresenta el nou espectacle "El Molino mon amour".Diumenge 24 de febrer a les 18.00 hores, al teatre el Jardí de Figueres.
CURS DE PRODUCCIÓ I GRAVACIÓ MUSICAL PER HOME STUDIO.Informació Tel. 658582434
Diputació de+Girona
HORA NOVA 2.492 n 29 de gener de 201938 EspEcial
Palau-saverdera festeja la Candelera amb animació infantil i músicaL’entrada al concert i al ball de fi de festa major que es farà diumenge, 3 de febrer, tindrà un preu de cinc euros per persona
A Palau-saverdera tam-bé se sentirà la dita de «quan la Candelera plo-ra, el fred és fora; quan la
Candelera riu, el fred és viu; però tant si riu com si plora, mig hivern fora». El consistori ha programat
Redacció l palau-saverdera la festa d’hivern per aquest cap de setmana i les diferents activitats previstes es desenvoluparan du-rant els dies 2 i 3 de febrer. La festa ha estat organitzada per l’Ajunta-ment de Palau-saverdera i compta amb el suport de l’Associació Cul-tural i Recreativa El Fitó i la Diputa-ció de Girona.
aNiMaciÓ iNFaNTil. Dissabte, 2 de febrer, a partir de les 17 h hi haurà un espectacle d’animació infantil a càrrec del grup Més Tu-màcat, un trio que neix l’any 2002 i que comença el seu particu-lar bagatge pel món de l’anima-ció infantil, els titelles i el circ.La seva trajec-tòria els ha por-tat a fer més de 1.500 actuaci-ons arreu de Ca-talunya i Andor-ra. El grup, tal com detalla a la seva web, estima que des dels inicis han utilitzat uns 19.735 quilos de con-feti, han provocat 538.200 som-riures i han actuat per a 36.000 espectadors a l’any amb les més de 2.500 actuacions realitzades. La formació col·labora de mane-ra desinteressada amb Creu Roja i són expedicionaris amb Pallas-sos Sense Fronteres des del 2008. Més Tumàcat farà la seva última parada aquest dissabte al centre cívic de Palau-saverdera. I un cop acabat l’espectacle d’animació in-fantil hi haurà xocolata i melindros per a tots els participants.
DiUMENGE, 3 DE GENER. Serà el dia amb més activitats programa-des. La jornada començarà amb la missa i la benedicció de cande-les a les 12.30 h, i tot seguit hi hau-rà dues sardanes a la plaça Major. Pel que fa a la tarda, també hi hau-rà sardanes a la plaça Major. I per acabar la festa major d’hivern, a partir de les 18.30 h hi haurà, al Centre Cívic, concert i ball amb l’Orquestra Costa Brava. Les en-trades tindran un cost de 5 euros. L’Orquestra Costa Brava és una de les formacions musicals més co-
negudes del ter-ritori, ja que va ser fundada el 1956 a Palafru-gell per un grup de músics pro-cedents de les millors orques-tre s de l mo -ment. Compta amb una gran trajectòria mu-
sical, en la qual destaquen diver-ses actuacions a l’estranger que culminen amb la que es va cele-brar en l’acte d’homenatge al pin-tor Joan Miró a París. Pel que fa a casa nostra, destaquen actuaci-ons al Palau de la Música Catalana i a programes de TV3 com L’Envelat i Festa Major. La seva discografia és considerable, especialment en el vessant de la música per a cobla, en què està avalada per marques tan prestigioses com són Philips o Columbia. Cal destacar que ha editat un doble CD commemora-tiu dels 50 anys d’història de l’or-questra.
L’ORquESTRA COSTA BRAVA FARà EL CONCERT I EL BALL DE FI DE FESTA, DIuMENGE AL CENTRE CíVIC
El grup farà el concert i el ball al centre cívic
la Festa Major de la candelera, l’any passat
COsTa Brava
À,reYNal
La previsió d’ingressar pràctica-ment , milions d’euros en multesper infraccions en la circulació vamarcar el ple municipal extraordi-nari d’ahir de Salt sobre els pressu-postos per a l’any . Van tirar en-davant gràcies a l’acord previ de l’e-quip de govern (ERC i IpS-CUP)amb els tres regidors no adscits (ha-vien estat al grup de CiU) i associa-ciats al PDeCAT. El regidor d’Hi-senda, Toni Vidal (ERC), va ressal-tar la reducció de l’endeutamentper indicar que «ha arribat el mo-ment de posar èmfasi en les inver-sions, i no en la reducció del deute».En ingressos va destacar el finan-çament aliè d', milions d'euros,que malgrat tot permetrà reduirl'endeutament municipal en.. euros que permetrà queel consistori conservi la seva capa-citat d'inversió els proper anys. So-bre les multes, va apuntar que mol-tes no les pateixen els veïns de Salt.Va assegurar que eren uns «pressu-postos que toquen de peus a terrai de notable contingut social». Jo-sep Valentí, en nom dels regidorsno adscrits, va esgrimir les ganes dediàleg i de treball per aconseguir unacord que beneficiés la vila.
Els grups de l’oposició van quei-xar-se que gran part dels ingressoses basin en les sancions, sobretotpel radar rotatiu i per la càmera quecontrola un semàfor al passeig delsPaïsos Catalans. L’any passat,aquest també va ser motiu de dis-
cussió, tot i que aleshores la xifra erade , milions.
El portaveu de CiU, Jaume Tor-ramadé, va indicar que l’equip degovern no havia hagut ni de nego-ciar amb els regidors no adscrits, fetque el portaria a un seguit de retretsamb el no adscrit Josep Valentí alsquals es va afegir Paco Honrado(CiU). Torramadé va lamentar queels pressupostos s’hagin fet pràcti-cament amb una màquina expe-nedora i no expliquin «cap on va elmunicipi» i que com si fos un partitde rugbi siguin de «cop de peu i en-davant». També va preguntar-se oneren els reivindicats -pels qui aramanen- pressupostos participats.
Sobre el radar de trànsit, va assegu-rar que els accidents no han dismi-nuït i va preguntar quantes multesrequeien en ciutadans de Salt. Faun any, el regidor de Seguretat i Hi-senda, Toni Vidal, va explicar aDia-ri de Girona que només eren del.
La regidors del PSC Iolanda Pi-neda va lamentar que el govern espengi medalles amb l’endeuta-ment quan en el passat s’ha hagutde passar per plans de sanejamentfruit de plans de barris i per gransinversions considerades necessà-ries. Va criticar que els ingressos delpressupost es basin en «les zonesblaves, l’ICIO i les multes de trànsit»i no hi hagi quasi res en temes deseguretat o neteja. També va quei-xar-se que la gestió de les multes su-posa que l’Ajuntament hagi de pa-gar a Xaloc de la Diputació (òrganque gestiona les sancions) un miliód’euros. Vidal va admetre que hau-ran de «negociar» per rebaixar laquantitat.
El portaveu de PxC, Sergi Fabri,va queixar-se dels càrrecs de con-fiança, el descens de subvencionsd’institucions externes, l’alta previ-sió d’ingressos per multes i les po-ques per incivisme i per la incon-creció en la partida per millorar pi-
picans. Per Atilano González (Ciu-tadans), són pressupostos «conti-nuistes» i, en futbol, serien de«pròrroga per intentar guanyar elpartit». Wilder Palacio (CanviemSalt) va criticar l’absència d’inversióen benestar animal, carrils bicis, lapoca tarifació social i l’alta previsiód’ingressos en multes. Sobre elscarrils bici, Vidal va admetre queera una «assignatura pendent».
L’alcalde, Jordi Viñas (ERC), vacloure apuntant que la reducció del'endeutament dels darrers anys«permetrà a l’equip de govern co-mençar a fer totes aquelles milloresque fins ara no hem pogut fer, comla millora dels parcs infantils, refor-ma de voreres o l’asfaltatge de car-rers que són tan necessaris, entrealtres actuacions.»
TAPI CARRERAS GIRONA
La previsió d’ingressar 2,5 milions enmultes marca els pressupostos de Salt
El govern apuntaque amb la reduccióde l’endeutament es podran començara fer millores que«fins ara no hempogut fer»
Imatge del ple d’ahir. FOTO: AJ. DE SALT
L’equip de govern(ERC i IpS-CUP) obté elsuport dels tresregidors no adscrits iassociats al PDeCATper als comptes
Girona Salt i Sarrià
Diari de GironaDIMARTS, 29 DE GENER DEL 20196
irona acaba enguanycom va començar, sensepena ni glòria. Com va
començar aquesta setmana pas-sada, vull dir. Perquè en els seusinicis la promoció va esdeveniruna explosió de novetat que vasacsejar la ciutat i el territori. Sen-se exagerar, se'n va parlar arreu. Ide la segona edició encara més. Afora i a casa. Però la d'enguany nonomés ha patit menys afluènciade visitants, sinó que la sensacióde desgast i d'ensopiment han re-fredat, encara més, l'ambient jagèlid per culpa de la meteorolo-gia. Si les coses no canvien, aviatpassarà com la Setmana Gastro-nòmica, que ens n’assabentaremun cop ja passat l'esdeveniment.
Les festes anuals, si no sónd'obligada celebració, es fonenen l'avorriment si no som capa-ços d'engegar iniciatives noves iatractives. En una ciutat acostu-mada a oferir tot l'any una pro-posta gastronòmica de primernivell, és de difícil argumentarl'existència de propostes genera-listes. Poden funcionar escenaristemàtics, d'acord a les tempora-
des del camp, com les jornadesde l'arròs o de la tòfona. O les quetenen a veure amb productes ar-tesans, com la cervesa o el vi, ifins i tot l'embotit. Però que Giro-na ja juga en la primera lliga de lagastronomia mundial ho demos-tra cada any el reconeixementuniversal de molts establiments, iesdeveniments d'ordre europeucom el Fòrum Gastronòmic.
I, desenganyem-nos, si Giro-na va néixer per atraure nousclients, ara s'ha convertit en unaparador low cost per a propis ino per a estranys. Ni el shopping,ni l'oferta hotelera, ni la cultura,actius que tot l'any es mantenentambé a alt nivell, poden fer jade Girona una fita excepcionalque aporti visitants nous ambprou quantitat per excusar-ne lainversió. Això i la manca d'uni-formitat. Són pocs ja els establi-ments que participen de la festa.Caldria, potser, replantejar ambvalentia el calendari d'esdeveni-ments que la ciutat ofereix perinèrcia i, ara per ara, escàs en-cert.
G
ESCÀSENCERT
Josep Campmajó
GIRONÀMBULS
ESCRIPTOR@josepcampmajo
«Ni el ‘shopping’, ni l’ofertahotelera, ni la cultura -que es
mantenen tot l’any a altnivell- poden fer de Girona10
una fita excepcional»
DdG GIRONA
■L’Associació de Naturalistes de Gi-rona (ANG), amb un comunicat, hadenunciat la presència de tovallole-tes higièniques i compreses al riuGüell de Girona. L’entitat ho atri-bueix a la «mala gestió» de les aigüespluvials que fa TRARGISA, l’empre-sa gestora del clavegueram, i recla-ma una xarxa de sanejament que se-pari les aigües pluvials de les brutes.
Un grup de voluntaris (membres
de l’ANG, El Salabret i altres volun-taris) van anar a netejar de brossa lallera del riu Güell a l'altura del polí-gon industrial Mas Xirgu, on vantreure deixalles de tota mena i so-bretot: «Milers i milers de tovallole-tes higièniques de wc i salvaslips,flotaven i baixaven riu avall. Totaquest material procedia d’una ca-nonada de color vermell de dimen-sions considerables»,. Aquesta si-tuació va ser denunciada a l’AgènciaCatalana de l’Aigua, qui va dir que laprocedència eren aigües brutes dela ciutat «en alta» i ha portat la de-núncia a TRARGISA. Així mateix,l’ACA va confirmar que dels so-breeixidors existents, només tenenreixes per separar sòlids.
Els naturalistes denuncien les tovalloletes del GüellL’entitat ecologista reclamauna xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les brutes
Dos voluntaris, recollint tovalloletes al riu Güell. ANIOL RESCLOSA
Girona Salt i Sarrià
Diari de GironaDIMARTS, 29 DE GENER DEL 20196
27,9MILIONSEl pressupost inclou1,1 milions d’inversió El pressupost per al 2019 inclou1,1 milions d'euros en inversions.L’any passat van ser 600.000 euros.El total del pressupost ascendeix a27,9 milions d'euros. Les inversionspreveuen la compra de l'actual bi-blioteca Massagran per uns300.000 euros, l'adequació de l'edi-fici de serveis socials (uns 130.000euros) i 430.000 euros en milloresa diferents carrers i espais públicsde la vila, en mobiliari urbà i en se -nyalització i en reformar la traves-sera de Santa Eugènia, Àngel Gui-merà, el carrer Llarg o Doctor Fer -ran. També hi ha 100.000 euros pera parcs i jardins. També hi ha ac-cions en l’àmbit educatiu, ocupacióo ajuts a les comunitats de veïns.
jamargant - 29/01/2019 09:24 - 83.54.111.55
EL PUNT AVUIDIMARTS, 29 DE GENER DEL 201920 | Comarques Gironines | GIRONÈS
La desobediència civil vacentrar l’acte organitzatpel grup Independents perFornells diumenge al Cen-tre Social U d’Octubre de2017 de Fornells de la Sel-va. A l’acte, amb el títolLlei vs desobediència civil,que va fer petita la sala del
centre social, hi van parti-cipar els advocats JaumeAlonso Cuevillas, Mont-serrat Vinyets i l’activistade La Forja Carla Costa.Durant la xerrada, els po-nents van parlar de la des-obediència civil no violen-ta i les seves conseqüèn-cies, sempre des de la pers-pectiva del cas català. Elsintegrants del projecte
d’Independents per For-nells es van mostrar satis-fets de la rebuda de la ini-ciativa.
Defensa dels dretsEls ponents van deixarclar que desobeir és unaobligació en defensa delsdrets fonamentals quanaquests són perseguits ocriminalitzats. Els partici-
pants també van reclamarel retorn dels exiliats il’alliberament dels presospolítics, i van manifestarel seu suport i força per“les companyes encausa-des en totes les causes re-lacionades amb el procésd’autodeterminació deCatalunya”, així com ex-plícitament a la recent Ca-putxinada de la UdG. ■
Independents per Fornellsaborda la desobediència civilG.B.FORNELLS DE LA SELVA
Montserrat Vinyets, Carla Costa i l’advocat Cuevillas, enl’acte de diumenge a Fornells ■ INDEPENDENTS PER FORNELLS
El ple de l’Ajuntament deSalt va aprovar ahir elpressupost municipal pera aquest any, que puja a27,9 milions d’euros, gai-rebé un 9% superior al del2018. Va prosperar ambels vots a favor de l’equipde govern (ERC i IpS-CUP), que van rebre el su-port dels tres regidors noadscrits del PDeCAT. Totala resta de grups de l’oposi-ció hi van votar en contra(CiU, el PSC, PxC, Ciuta-dans i Canviem Salt). Elresponsable de l’àrea deserveis econòmics, el regi-dor Toni Vidal (ERC), esva encarregar de detallarels comptes. Va destacarque “el pressupost per al’exercici del 2019 és unnou pas endavant en la mi-llora de la vila”: “L’excel-lent evolució del deute viuels darrers tres anys ha fetpossible tancar el 2018amb un endeutament lleu-gerament per sobre del40%, fet que ens permetseguir treballant en novesinversions. Molt lluny que-den ja els valors d’endeu-tament del 2015, supe-riors al 100%, i que tanthan penalitzat la capaci-tat inversora municipal.”
Vidal va matisar que,“malgrat aquesta bona da-da”, el pressupost de Salt“continua estant per sotade la mitjana que li corres-pondria” i “se seguirà tre-ballant per fer-lo créixer,
generant més activitateconòmica i gestionantmillor els recursos”. S’hatraçat un pla d’inversionsd’1,1 milions d’euros, ambfinançament aliè. Aquestasuma es destinarà a opera-cions com ara la comprade la biblioteca Massagranper uns 300.000 euros;130.000 seran per ade-quar l’edifici dels serveissocials; 430.000, per a mi-llores en carrers, com perexemple la travessera deSanta Eugènia, el carrerÀngel Guimerà o el DoctorFerran, millores d’accessi-bilitat al carrer Llarg, l’ele-vació del pas de vianantsde davant de Les Bernar-
des, es repararan ferms ies refarà la parada d’auto-bús que hi ha davant delgrup Verge Maria. Aixímateix, 100.000 euros pera millores a parcs i jardins,com el de la Massana, on esressembrarà la gespa.
Vidal va afegir que tam-bé se seguirà “lluitant con-tra l’atur” –l’índex de des-ocupació a Salt és, per pri-mer cop, inferior al 15% enels últims 10 anys–. Pa-ral·lelament, entre les no-ves contractacions, es pre-veu la d’un tècnic o tècnicaque ajudi a desplegar lesaccions del pla educatiu.Les despeses de personalrepresenten un 33,6% del
pressupost total. Han aug-mentat un 6%, arribantals 9.350.655 euros.Aquest increment incloules noves places de l’àreade contractació (un tècnici un administratiu), el noutècnic d’ensenyament imés personal administra-
tiu per reforçar les àreesd’Acció Social, Salut i Inte-gració i Convivència. Lapujada també és per assu-mir l’augment del 2,25%del sou dels treballadors;per fer front a l’incrementde la base de cotitzaciódels policies locals amb
l’entrada en vigor del reialdecret que els permet jubi-lar-se a partir dels 60 anys,i per satisfer les milloresdel nou conveni laboral delstreballadors, ja en vigor.
Les despeses correntssuposen un 40,3% del pres-supost. Han augmentat un10%, situant-se als11.211.556 euros. En el ca-pítol s’hi recullen incre-ments en millores al mobi-liari urbà; en parcs i jardins;subvencions als estudiantsper facilitar-los l’ús deltransport públic; més di-ners per a l’organització dela fira de Nadal, i pugen lesdespeses per la gestió tribu-tària delegada a Xaloc.
“Falta accent d’esquerres”El portaveu de CiU, JaumeTorramadé, va criticarque en aquests pressupos-tos “no hi ha vist accentd’esquerres ni sensibilitatenvers els problemes realsde les persones”: “El pres-supost s’ha incrementatper les sancions i les mul-tes cap a la pròpia gent.Mentre que, paradoxal-ment, és totalment insufi-cient la partida d’ajudes ales comunitats de veïns.”La portaveu del PSC, Io-landa Pineda, va definirels pressupostos d’“electo-ralistes”. Va dir que no s’hientreveuen prou accions“en seguretat, habitatge ineteja”; va lamentar queno s’hagi iniciat el projectedel carril bici, i va recrimi-nar al govern que l’aug-ment dels ingressos es ba-si en “les multes; les zonesblaves i verdes, i en l’ICIO”.A banda, Josep Valentí(PDeCAT) va indicar que,tal com van fer l’any pas-sat, el motiu d’haver donatsuport als pressupostos“és molt senzill”: “Nosal-tres no som polítics, ni vi-vim de la política. Som ciu-tadans de Salt, que estemaquí per treballar pel poble,per aconseguir millorar-lo, ino per bloquejar-lo.” ■
Salt aprova un pressupostde 27,9 milions d’euros
G. PladeveyaSALT
a Per a aquest 2019, hi ha previstes inversions per un valor total d’1,1 milions d’euros a Es contempla,entre d’altres, la compra de l’actual biblioteca Massagran i l’adequació de l’edifici de serveis socials
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
La frase
“La partida destinadaa inversió ha crescut un83% respecte a l’anypassat, quan va ser de600.000 euros”Toni VidalRESPONSABLE DE L’ÀREA DE SERVEISECONÒMICS DE L’AJUNTAMENT
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
La data
El saló de plens de l’ajuntament, on ahir es va celebrar la sessió extraordinària sobre els pressupostos ■ JOAN SABATER
12.03.18Va tirar endavant el pressu-post municipal per a l’exer-cici del 2018, que va ser de25,6 milions d’euros.
EL PUNT AVUIDIMARTS, 29 DE GENER DEL 201938 | Cultura i Espectacles |
Per acostar-se a determi-nades figures prou recone-gudes en l’àmbit públic, iSalvador Dabau n’és unade molt estimada, a vega-des és convenient una mi-rada de través que perme-ti retornar-los la mica devida que l’homenatge ins-titucionalitzat sovint elspren. En el cas d’aquestmúsic i mestre d’escola,conegut sobretot per lesnombroses sardanes i ha-vaneres que va compon-dre, hi ha una imatge pre-ciosa que rebat d’un solcop l’estètica de la misè-ria de la postguerra. Se’lveu inclinat damunt lataula a l’estudi del ci-neasta Antoni Varés, vellamic dels inquiets anysvint, prenent notes ambentusiasme per sincronit-zar la imatge i el so del curtd’animació Viatge de nu-vis, un projecte quimèricpels mitjans de l’època i del
qual només han sobrevis-cut la partitura i unsquants dibuixos. Dos so-miadors fantàstics des-afiant l’impossible a la Gi-rona fosca de 1941. Nose’n van sortir, però pocs
anys després ho in-ten-
tarien de nouamb El castillo maldito,que acabarien convertinten realitat el 1949, encaraque després de renunciara una animació que conti-nuava estant lluny dels
seus recursos artesanals.L’arxivera Albina Varés,filla del cineasta, i LluísBrugués, antic directordel Conservatori i estudiósdels músics gironins, re-cuperen nombrosos episo-dis com aquest per il·lumi-nar la trajectòria profes-
sional i humana de Sal-vador Dabau i Caussa(Vilajuïga, 1909-Giro-na, 2002) en una biogra-fia que presentaran de-mà, acompanyats del pe-dagog Mon Marquès, a lasala Miquel Diumé del’ajuntament de Girona(19 h).
Per a la redacció del lli-bre, els autors parteixend’unes memòries poc co-negudes que Salvador Da-bau va començar a escriu-re als anys setanta i queaporten un testimoni deprimera mà d’episodis queel pas del temps hauriaanat diluint, com el seupas per la divisió Durrutidurant la Guerra Civil i elrelat de la seva desfeta el
març de 1938, que va des-criure en un diari del frontdel qual es conserven unespoques pàgines mecano-grafiades. Varés i Bru-gués, que fa dos anys vanpublicar també un estudibiogràfic de Francesc Ci-vil, mestre de Dabau, seserveixen d’aquest relatper bastir una biografiaamena i rica en detalls re-veladors sobre la persona-litat del músic i de l’am-bient social i cultural del’època. Des dels orígensfamiliars a Vilajuïga, d’onva marxar als 9 anys peringressar a l’Escolania deMontserrat (el record del
fred hivernal serà inesbor-rable: durant els sis anysque hi va estar intern, nohi va veure, diu, “ni untrist braser”), fins a l’inicidels estudis de magisteri aGirona amb els mestresCassià Costal, Miquel San-taló, Tomàs Sobrequés oManuel Xiberta (quina ge-neració tan afortunada!), iles seves primeres expe-riències musicals, fent depianista als cinemes i lessales de ball, assistim a laformació d’un noiet apas-sionat i talentós que parti-cipa de l’efervescència deles formacions de cambra ide jazz dels anys vint i
trenta, com l’OrientalJazz i el Quartet Albéniz.La Guerra Civil, que el sor-prèn exercint de mestre aTorroella, imposa unafractura inevitable, i el na-cionalcatolicisme conse-güent, una vergonya quefins i tot a un home d’ordrecom ell el repugna. “Elsmestres érem ultracar-ques”, arriba a escriure. Elvolum es completa amb uninventari de la seva obramusical conservada i tam-bé de peces que no s’hanpogut localitzar però sí do-cumentar. Un SalvadorDabau complet, proper id’un relleu inesperat. ■
Les vides deSalvadorDabauEva VàzquezGIRONA
Albina Varés i Lluís Brugués rescatenunes memòries inèdites per escriure laprimera biografia del mestre i músic
Salvador Dabau i Antoni Varés, agafant-lo per les espatlles, durant el rodatge d’‘El castillomaldito’, i el músic en dos retrats, del 1931 i el 1998 ■ CRDI /FAMÍLIA DABAU / I. BOSCH
Un viatge des del pop llumi-nós fins a la psicodèlia espa-cial; així és el desè treball delmúsic saragossà Bigott, queva presentar Friendly Mons-ter’s dissabte al Yeah IndieClub. Era el segon concert dela gira de presentació, de laqual ja en té programats sis.El divendres 25 va actuar a laJazz Cava de Vic, aquest dis-sabte serà al Teatre de Lleidai després farà gira a Suïssa iFrança. ■ GIN TORRADO
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
‘Friendlymonsters’ deBigott, al Yeah
Pau Riba va oferir dissabte unconcert a la sala oberta delMuseu d’Història de Girona,on es pot veure l’exposicióDamià Escuder, totes les vi-des. En aquest concert íntimper a 60 persones, amb lesentrades exhaurides, Riba vainterpretar cançons antiguespoc habituals en els seusconcerts, i les va anar lligantamb records d’Escuder, queva ser el seu guru quan co-mençava. ■ FOTO: XEVI PLANAS
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Pau Riba cantaper al mestreDamià Escuder
Les nevades tornen a ser notíciaa les comarques de Girona. Ahires van tornar a emblanquinar po-blacions com ara Ripoll o Sant Paude Segúries però ja en cotes mésaltes de muntanya els gruixos vanser molt més destacables i van su-perar els centímetres de neu.
Aquest nou episodi de nevadestambé va tornar a complicar la si-tuació a les carreteres. En concret,segons el Servei Català de Trànsit(SCT) es va restringir el de vehi-cles pesants a l'N- entre Ribesde Freser i Urtx i on es va necessi-tar circular amb cadenes. Les ma-teixes condicions de circulació esrequerien entre Isòvol i la Seud’Urgell. I al túnel del Cadí es varestrigir el pas de vehicles de ma-tèries perilloses.
Els últims gruixos de neu novamés destacats van ser al Pirineude Lleida. Però a les comarquesgironines, per exemple a Malniues van acumular centímetres
acumulats o a Puigcerdà, . Apunts més baixos del Ripollès i laCerdanya ahir al matí també vacomençar a nevar. Es va poderveure com queien volves a Ripolli també van emblanquinar-se po-blacions com Sant Joan de lesAbadesses o Sant Pau de Segúries,on cada hivern hi neva però ambmenys mesura. Abans del migdia,la neu també es va fer present a lescotes més altes de la Garrotxa,com el pic de la Cantina a la Vallde Bianya, sobre els . metres,tot i que no agafava.
Fins a -11,7 graus a la Tosa d’AlpAquesta neu al Pirineu es va tra-duir en fred matinal en moltspunts de la geografia gironia. Imolts vehicles i camps, per exem-ple, en zones més baixes van que-dar ben blancs a causa de la gela-da i les baixes temperatures.
Les temperatures van quedarmolt baixes en molts punts de lademarcació. Destaquen els
següents registres al Pirineu: -,a la Tosa d'Alp; -,, a Ulldeter;-, a Meranges-Malniu, entre d’al-tres. Arran de costa i a l'interior, lestemperatures mínimes tambévan quedar curtes: -, a la Vall d'enBas; -,, a Vilobí d'Onyar; -, aFornells; -,, a Olot; -,, a Giro-na i -,, a Sant Pere Pescador.
Protecció Civil ahir va seguiramb la prealerta el Pla Neucat d’a-cord amb les previsions meteoro-lògiques emeses pel Servei Me-teorològic, sobretot per les neva-des a la Cerdanya.
La previsió per als pròximesdies és que les temperatures esmantinguin baixes. De cara ademà, el dia serà molt ennuvolatarreu. Al Pirineu de cara a la tardacontinuaran les nevades i, en al-guns punts, hi haurà precipitació
en forma de pluja. El dimecrestambé es preveu un dia gris i igualque per a demà es mantenen elsavisos per neu, mala mar i vent enmolts punts de la demarcació deGirona.
Més de 70 alumnes afectatsParal·lelament, el Consell Comar-cal del Ripollès va anticipar el re-torn de forma esglaonada delsalumnes de la Vall de Ribes quehavien d'utilitzar el transport es-colar amb quatre vehicles tot ter-reny. L'alteració del servei va afec-tar les línies de Queralbs, Toses,Pardines i Campelles. Després, iseguint l'evolució de la nevada,també es va avançar el retorn delsalumnes de les línies de Vallfogo-na de Ripollès, de les Llosses i dela línia de Gombrèn a Campdevà-nol. També es va tornar a casa al-guns usuaris de la línia R, utilit-zada pels alumnes d'educació es-pecial de la Vall del Freser. En to-tal, uns alumnes.
E.BATLLE/ACN RIPOLL
Torna la neu al Ripollès i a laCerdanya ambgruixos de mésde 20 centímetres
Protecció Civil manté activat el pla Neucat pernevades en cotes de més de 800 metres A laTosa d’Alp s’assoleix una mínima de -11,7 graus
El Consell Comarcal del Ripollès anticipa elretorn dels alumnes de vuit línies de transport
Carretera C-38 entre Molló iCamprodon, ahir a la tarda. FOTO: TANIT SANMARTIN
TEMPERATURALES MÍNIMES DE DILLUNS
ºC
Tosa d’Alp -11,7Setcases-Ulldeter -10,1Meranges - Malniu -9Queralbs - Núria -6,7Sant Pau de S. -4,7La Vall d’en Bas -5Fornells de la Selva -3,6Olot -3,5Girona -3,3Molló -3,2Puigcerdà -3.1Cruïlles -2,8Sant Pere Pescador -0,9Navata -0,9
FONT: METEOCAT
Diari de GironaDIMARTS, 29 DE GENER DE 20198
COMARQUES [email protected] ELECTRÒNIC
ACN OLOT
■ La Policia Municipal d'Olot vadetenir el de gener un home,amb diversos antecedents, per in-tentar robar en un bar del muni-cipi a punta de navalla. Els fets esremunten al diumenge a les sis dela tarda quan els agents van rebrel'avís d'una persona que alertavaque un home li havia robat la bos-sa de mà al pàrquing d'un super-
mercat. Segons va explicar, l'autorcirculava amb una moto i duia lacara tapada amb un buf. Cap a lesonze de la nit, la policia va rebrel'avís d'un segon cas. Una patrullava començar la recerca per trobarl'autor i quan va passar per davantd'un bar del carrer Gòdua va veu-re una persona tapada amb un bufque amenaçava els responsablesdel local amb l'arma blanca. Elsagents van entrar-hi i van reduir idetenir l'home. Poc després vanlocalitzar la moto amb el motorengegat en una zona propera, pre-sumptament preparada per fugir.Els agents van rebre el suport delsMossos d'Esquadra.
Detingut per intentarrobar en un bar d’Olotamb una navallaEl lladre, que tenia diversosantecedents, també vasostreure una bossa de màen una aparcament
A.S. GIRONA
■ El Patronat de Turisme ha ela-borat el primer mapa de turismeaccessible de la Costa Brava i el Pi-rineu. Les . unitats editadesde moment es distribuiran en ac-cions promocionals i fires de tu-risme i entre la seixantena d’ofici-nes turístiques de les comarquesgironines i associacions de perso-nes amb discapacitat. A més, i entractar-se d’un mapa que ha de serútil a persones amb discapacitat,
és tàctil i auditiu.El mapa presenta una selecció
de quinze atractius turístics de laCosta Brava i el Pirineu de Gironaadaptats i visitables per a perso-nes amb diversitat funcional. Elmaterial conté informació enBraille i un codi QR per a mòbil através del qual es pot accedir alcontingut del mapa en versió au-ditiva i en cinc idiomes.
Els quinze punts d’interès de laCosta Brava i el Pirineu que sónaccessibles i figuren al mapa, sónles estacions d’esquí de la Molinai Masella, l’estany de Banyoles, lesviles medievals de Pals i Peratalla-da, el poblat ibèric d’Ullastret, lavall i el santuari de Núria, la VilaVella de Tossa de Mar, el casc antic
de Girona, els parcs naturals de laZona Volcànica de la Garrotxa, elMontgrí, les Illes Medes i el BaixTer, el Montseny, els Aiguamollsde l’Empordà i Cadí Moixeró, elCastell de Gala Dalí de Púbol i elTeatre-Museu Dalí de Figueres,les ruïnes d’Empúries, el monestirde Sant Pere de Rodes, les vies ver-des, els jardins de la Selva Maríti-ma: Marimurtra i Santa Clotilde,Besalú i Santa Pau.
Catorze dels quinze punts delplànol són accessibles per a per-sones amb cadira de rodes. Nouho són per a persones amb disca-pacitat visual, tres per a personesamb discapacitat auditiva i un pera persones amb discapacitat psí-quica o cognitiva.
Editen el primer mapa de turismeaccessible del Pirineu i la Costa BravaEl volum presenta unaselecció de quinze atractiusturístics i es pot consultar enBraille i versió auditiva
jamargant - 29/01/2019 09:24 - 83.54.111.55
El turisme de benestar i creixe-ment personal és una moda que vaa l’alça des de fa relativament poctemps. Aquesta tendència ascen-dent la demostren els diners quemou a escala mundial. Des del fins al , ha crescut mésd’un , segons l’estudi Osteleodel . Aquesta activitat turísticaha passat dels bilions de dòlarsel fins als bilions de dòlarsel , el doble del que creix el tu-risme convencional. I les previ-sions és que continuï creixent deforma molt ràpida, almenys fins al –un , anual– per arribarals bilions de dòlars, d’acordamb les dades que ha fet públiquesel Global Wellness Institute.
Totes aquestes dades ens les hafacilitat l’empordanès Edgar Tar -rés. Ell ha estat convidat, de la màde Mindful Travel Destinations, ala Fira Internacional de TurismeFitur per pronunciar unaconferència sobre el turisme mésespiritual i de viure experiènciesde relax, una modalitat de vacan-ces que s’ha denominat MindfulTravel. També ha intervingut enuna taula rodona dedicada alsBanys de Boscos.
Edgar Tarrés va decidir un bondia dedicar la seva vida professio-nal a la teràpia del so i a la medita-ció. D’un any ençà, aquesta activi-tat l’ha anat traslladant al món del’empresa i el turisme. «Ho vaig fersense saber ben bé què passaria,per provar coses noves, i quan hiestava pel mig, em vaig trobar queera una tendència important dinsel turisme i que estava augmentantla seva activitat», explica.
Va tirar endavant un projecte in-novador, que va batejar com aMindfulkit.com i que li permetcrear «experiències transforma-dores i de benestar, que combinenmindfulness, banys de bosc i sonsd’harmònics, silenci, natura, har-monia, amb programes per a ho-tels i per a empreses». «Ensenyo aviure amb més benestar i qualitatde vida», comenta Edgar Tarrés.L’oferta d’activitats és molt àmpliai s’hi inclouen viatges de creixe-
ment personal a l’Índia, d’expe-riències a la natura a Romania i demeditació al desert del Marroc.
De mica en mica, Edgar Tarréss’ha anat convertint en un experten turisme de benestar, i ell mateixveu que «és una activitat que cadacop té més adeptes». Tant és l’èxitque està assolint el seu treball que,per un costat, s’ha aprovat una deles seves iniciatives, que està apunt de posar-se en marxa, el Post -grau Turisme i Espiritualitat a laUniversitat de Girona. «L’objectiu
d’aquesta formació és professio-nalitzar un àmbit dels viatges ambmolts seguidors. Són uns estudisdirigits a professionals del turismeamb inquietuds dins el creixementpersonal o que veuen una novaoportunitat, i també als terapeutesi coachs, etc., que poden obrir unnou mercat», ha dit Edgar Tarrés,que ha comptat amb el suport delPatronat de Turisme Girona-CostaBrava i l’Ajuntament de Roses.
Paral·lament, ha organitzat, decara a l’octubre vinent, a Andorra,
conjuntament amb l’Hotel SantGothard, el congrés Mindful Tra-vel Meet, per parlar i donar cos teò-ric als viatges i turisme de cons-ciència, desenvolupament perso-nal i benestar. «La filosofia és lamateixa que el postgrau, però enun parell de jornades farem po-nències, tallers, networking, con-certs, activitats a la natura, i s’hipresentaran propostes de contin-gut, serveis i activitats per posar encontacte experiències i destina-cions», explica.
MAIRENA RIVAS FIGUERES
La Confraria de Pescadors del’Escala ha estat l’escenari de laconstitució del Comitè que, en rè-gim de cogestió, s’encarregarà dela redacció, execució, control i re-visió del Pla de gestió de la sardinai el seitó capturats al golf de Rosesi a la badia de Pals, totes dues zo-nes d’aigües interiors i de compe-tència exclusiva de la Generalitat.Aquest nou òrgan està constituïtper membres del sector pesquer,amb pescadors d’encerclament,representants de les Confraries dePescadors de l’Escala, Roses i Pa-lamós, així com de la FederacióTerritorial de Confraries de Pes-cadors de Girona, entre altres. Lescaptures de peix blau se situen en-torn al dels desembarca-ments totals de peix a Catalunya.
REDACCIÓ L’ESCALA
Un nou òrganvetlla pel seitó i lasardina capturatsa les badies de Roses i Pals
Breus
El comerciant figuerenc ManelRodríguez dirigeix un taller gratuïtamb el títol Obertura de nous mer-cats a internet, que es fa el de fe-brer, de de la tarda a del vespre.a La Clerch, a Figueres. Rodríguezexplicarà com es pot crear una bo-tiga online i què cal fer per incre-mentar les visites. La inscripció ésobligatòria i les places limitades.
REDACCIÓ FIGUERES
6 DE FEBRER
Taller sobre els nousmercats a internet
Els càmpings de Catalunya i dela Comunitat Valenciana han unitforces per reclamar millores i unreconeixement per part de les ad-ministracions, com el que ja re-ben molts països europeus. Rei-vindiquen normatives clares peral sector, principalment en l’àmbiturbanístic, que els permetinavançar en innovació i qualitat.
REDACCIÓ GIRONA
UNIÓ DE FORCES
Els càmpings reclamennormatives clares
Humana Fundación Pueblopara Pueblo ha fet balanç del tèxtilrecuperat a Llançà el i ascen-deix a . quilos de roba, calçati complements usats, materialque té una segona vida gràcies ala reutilització i el reciclatge. L’anyanterior, la quantitat va ser similar,. quilos. De les tones, sen’aprofita més del per cent.
REDACCIÓ LLANÇÀ
FINALITATS SOCIALS
Humana recupera 14tones de roba a Llançà
Castelló d’Empúries, Roses i Fi-gueres, juntament amb el Patro-nat de Turisme Costa Brava Giro-na de la Diputació de Girona, hancoincidit a Fitur amb l’objectiucomú de difondre entre els visi-tants l’oferta turística global de ladestinació, així com les novetatsen productes i serveis turístics pera la temporada . L’Ajunta-ment de Castelló ha rebut, en lafira madrilenya, la certificació Qde qualitat de la platja d’Empuria-brava, un guardó que han recollitl’acalde, Salvi Güell, i la regidoraHelena Solana. En el cas de Figue-res, Fitur ha estat l’aparador de laseva proposta de projectar la ciu-tat com a espai per a rodatges ci-
nematogràfics i d’anuncis. L’alcal-de, Jordi Masquef, ha contactatamb representants de ciutats quetreuen benefici d’aquesta activitatper agafar idees que poden apli-car-se a Figueres.
L’Àrea de Turisme de Roses il’Associació Estació Nàutica Ro-ses-Cap de Creus han presentat aFitur diversos productes que pro-mociona actualment, com són tu-risme familiar, enogastronomia,turisme actiu i de natura, patrimo-ni, festes i cultura, així com l’ampliventall de serveis d’allotjament,restauració, comerç i lleure queofereix la vila. Cal destacar quel’Estat espanyol representa undels principals mercats emissorsdel turisme que arriba a Roses.
REDACCIÓ CASTELLÓ / FIGUERES / ROSES
Castelló, Roses i Figueres esprojecten a la fira de Madrid
EMPORDÀDIMARTS, 29 DE GENER DEL 201922
ACTUALITATECONOMIAARXIU EDGAR TARRÉS
El contacte ambla natura i elrelax són formesde gaudir el turisme de benestar.
L’empordanès EdgarTarrés parla a Fitur sobreel turisme de benestarAquesta tendència més espiritual va a l’alça a escala internacional
JOSEP ANTON MASSAGUÉ
A dalt, Castelló rebent el guardó. A baix, Roses i Figueres fent contactes.
Diputació de+Girona
EL PUNT AVUIDIMARTS, 29 DE GENER DEL 201924 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ / GARROTXA
Un home de 42 anys, MarcGranados Compte, vell co-negut de la policia, va serarrestat per la policia locald’Olot diumenge a la nit,en el moment que estavaatracant; amenaçava ambun ganivet de grans di-mensions el cambrer del
bar Can Sidro, del carrerGódua de la ciutat. L’assal-tant va deixar una motoen marxa prop del bar i vaentrar, amb un buf que litapava la cara i un gran ga-nivet a la mà, i va sorpren-dre per l’esquena el cam-brer, que estava recollintper tancar. Li va posar elganivet al coll i el va obligara anar darrere la barra
amb la intenció de buidarla caixa. Però mentre esproduïa aquesta escena adins, dos policies munici-pals que havien vist entraral bar un home sospitós(de característiques sem-blants a les d’un motoristaque havia fet una estreba-da minuts abans) van atu-rar el cotxe patrulla i vanentrar a Can Sidro amb
l’arma reglamentària a lamà i avançant amb decisiócap a l’atracador. En veu-re’s encanonat, l’assaltantva desistir i, sense causarcap dany al cambrer, va dei-xar el ganivet. I va quedardetingut per aquest assalt,però també se li atribueixuna estrebada al carrerPuig Roig una estona abansi una altra al matí. ■
Un home armat assalta un bar aOlot i la policia el deté ‘in fraganti’Tura SolerOLOT
El bar Can Sidro d’Olot va ser l’escenari diumenge a la nit d’unatracament i la detenció de l’assaltant ■ TURA SOLER
La campanya Olotx2 va te-nir l’any passat un impacteeconòmic de 470.000 eu-ros, un 3% més respecte al’edició anterior, i un re-torn de 15,58 euros per ca-da euro invertit, i en l’edi-ció d’aquest any, que es du-rà a terme el 22, 23 i 24 defebrer, s’espera superaraquestes xifres, segons elregidor de Promoció Eco-nòmica, Estanis Vayreda.La campanya ofereix esta-des, àpats i activitats ameitat de preu –dos perun– o altres ofertes.
Organitzada per l’Ajun-tament d’Olot en col·labo-ració amb Turisme Garrot-xa, l’Associació d’Hostalat-ge de la Garrotxa i l’Asso-ciació de Comerciants
d’Olot, hi participen gaire-bé 40 restaurants i més de30 allotjaments de la co-marca; s’ofereixen 12 acti-vitats per gaudir en famíliai promocions en pàrquingsi perruqueries. Les propos-tes estan pensades exclusi-vament per a aquests diesper donar singularitat a ca-da convocatòria.
L’Olotx2 començarà el22 de febrer amb l’especta-cle iTime, d’en Peyu; conti-nuarà l’endemà amb actua-cions musicals en diferentsescenaris repartits pel cen-tre de la ciutat, i s’allargaràfins al diumenge 24 ambl’actuació adreçada al pú-blic familiar de Funkids.Les reserves s’han de fer alweb d’aquest esdeveni-ment. L’any passat aquestweb va registrar gairebé30.000 visites. ■
L’Olotx2 preténsuperar totsels registres
Jordi CasasOLOT
a L’any passat va tenir un impacte de470.000 euros i un retorn de 15,58
Alguns dels promotors de la campanya de descomptes ambel cartell de l’edició que es durà a terme el febrer vinent ■ J.C.Ferran Adrià va presentar
al Madrid Fusión el seuprojecte ElBulli1846, unlaboratori d’innovació iexperimentació gastronò-mica amb 1.500 metresquadrats d’exposició inte-rior i més de 3.000 d’exte-riors. “Nerviós per respec-te a l’auditori”, va ser re-but amb una ovació gene-ral del públic al Palau Mu-nicipal de Congressos ma-drileny.
L’equipament, que s’es-tà aixecant a la cala Mont-joi de Roses, manté la cui-na i el menjador –reno-vats– però no tornarà a serel restaurant que era, se-gons va exposar. Va reco-nèixer que el projecte enquè fa vuit anys que treba-lla “va començar sent unacosa i acabarà sent-ne unaaltra”, que es veurà a tra-vés del web que es podràvisualitzar a partir de l’1de maig.
“Ni serà un restaurantni una universitat sinó unlaboratori expositiu”, vaassegurar Adrià durant laseva presentació a Ma-drid. En aquest sentit, vaexplicar que hi haurà di-verses convocatòriesanuals per crear equipsd’entre quinze i vint per-sones que “investigaran”sobre la cuina des de lesinstal·lacions. “Hi menja-
rà gent i crearem plats pe-rò no estarà obert al públiccom abans”, va insistir.
“El Bulli no torna per-què El Bulli no ha marxatmai”, va dir el xef durant la
seva conferència. Adriàtambé va anunciar que elweb que es posarà en mar-xa servirà per accedir a LaBulligrafia. El projectecomptarà amb 90.000 ob-
jectes escanejats que inte-graran l’arxiu museu queobrirà a Barcelona l’any2022.
Al mateix web hi hauràun apartat anomenat Sa-piens, on es desenvolupa-rà la Teoria de la Cuina i ons’abordarà la innovacióque va representar el res-taurant El Bulli per a lagastronomia, i ElBulliD-NA, una plataforma decontinguts on es podrà ac-cedir, entre altres coses, ales receptes de l’antic res-taurant, vídeos o presen-tacions. ■
ElBulli1846 es començaràa conèixer al detall al maigtravés d’un lloc weba Ferran Adrià dona pistes sobre com serà el seu laboratori d’innovació deRoses al Madrid Fusión a “El Bulli no torna, perquè no ha marxat mai”, va dir
RedaccióMADRID
Ferran Adrià, en unes jornades que es van fer a La Mercè ■ CARLES PALACIO
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
la xifra
90.000objectes. Aquest és el nom-bre d’objectes escanejats quees podran veure a l’arxiu mu-seu de Barcelona.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
la data
1.5.2019Nou web. Aquest és el diaque es podrà visualitzar el llocweb on es coneixeran els de-talls d’El Bulli Foundation.
DdG CASTELLÓ D’EMPÚRIES
■La Biblioteca Municipal de Cas-telló d’Empúries ha tingut en eltranscurs de l’any . vi-sitants, que representen una mit-jana de , visitants per dia;també ha realitzat . transac-cions de préstecs de documents.El nombre de préstecs ha aug-mentat lleugerament respecte al’any anterior, un , més.
La Biblioteca deCastelló supera els17.800 préstecs
CABANES VA CELEBRAR LA FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ amb diver-ses activitats des del divendres fins aquest diumenge. Un dels actes estrella vaser el tast de caves a càrrec de Brevatges, que va reunir dissabte a la tarda de-senes de persones a la sala El Sindicat. La programació també va incloure es-pectacle infantil, la presentació del llibre Rafael Ramis (1880-1936), de Joan Ar-mangué, ofici solemne, concert i ball de fi de festa.
Tast de vins a la festa de CabanesFRANCESC AGUILERA
LA MARXA DE LA SUSSISSA D’ESPOLLA ARRIBA A LA QUARTA EDICIÓamb 377 corredors. En la categoria masculina el primer a completar el circuitde 10 quilòmetroes va ser Enric Roura, seguit de Miquel Cruz i Ramon Gómez.En femení Carmen Rodríguez es va posicionar al capdavant, seguida d’Aina Cusíi Marili Benegas. La cursa d’Espolla també va incloure una prèvia el dissabteamb una taula rodona amb cinc corredores.
La quarta Marxa de la SussissaJOSEP RIBAS FALGUÉS
EFE/DdG FIGUERES
■ElBulli serà un espai expo-sitiu i d’innovació, una evolució delBulli Taller, en paraules de FerranAdrià, que ahir va aprofitar el Ma-drid Fusión per presentar els seusprojectes. Curiosament el mateixlloc on va anunciar que tancaria ElBulli. El més immediat serà l’ober-tura del web l’ de maig, des d’ones podrà conèixer tot el projecte.
El següent, el museu arxiu ques’ubicarà en . metres quadratsa Barcelona. I per a cala Montjoirestarà el més esperat, un espai ex-positiu i laboratori on es mostraràel procés d’innovació. «Ni és unrestaurant, ni és una universitat, ésun lab expositiu», deia ahir FerranAdrià. Però hi ha més projectes: ladigitalització de tot el material audiovisual sobre elBulli (elBu-lliDNA), el documental El Bulli,història d'un somni o el llibre Sa-piens.
El projecte de cala Montjoi s’hahagut de presentar fins a quatre ve-gades per problemes amb la llicèn-cia però manté la idea que on hihagué el millor restaurant del mónhi hagi un espai de creació on tre-ballaran un petit equip de perso-nes i un espai expositiu. El contin-gut anirà variant perquè serà unl’equip que treballi en aquell mo-ment el que anirà modificant elscontinguts. Hi haurà . metresquadrats d’exposició interior i. d’exterior.
«Qui hi vagi sortirà d’allà com-prenent què és la innovació i elsprocessos per innovar no nomésen cuina sinó en qualsevol disci-plina humana», va dir el cuiner.
«L’avantguarda no dura anys,estem bojos o què?», deia Adrià,per a qui el país que lideri el conei-xement de qualitat serà el queguanyi. S’ha proposat liderar
aquesta revolució intel·lectual gas-tronòmica.
En la seva esperada intervencióen la cimera gastronòmica MadridFusión, on tornava vuit anys des-prés d'anunciar en el seu escenariel tancament de qui va ser recone-gut com a millor restaurant delmón diversos anys consecutius, vapresentar elBullifoundation i elsdiversos projectes que preveu des-tinats al coneixement, la investiga-ció i la divulgació.
L’estrena, l’1 de maig al webAdrià va reconèixer que per lideraraquesta nova avantguarda gastro-nòmica basada en el coneixement«calen recursos», entre els quals elmilió d’euros anuals que s’inver-
teixen en la fundació amb la qualtreballa és «res». «Nerviós per res-pecte a l'auditori», acompanyatper una ovació de l’abarrotat audi-tori del Palau Municipal de Con-gressos madrileny, va reconèixerque el projecte en el qual treballades de fa vuit anys «va començarsent una cosa i acabarà sent-neuna altra», que es veurà a partir del' de maig en una web.
Allà hi haurà informació sobrelaBulligrafía, el primer «museu ar-xiu» dedicat a un restaurant queobrirà a Barcelona el i que enels seus . metres quadrats dei-xarà constància del seu llegat,«perquè la gent no s’oblidi del queva passar a elBulli i en la gastrono-mia espanyola d'aquí a anys».
Un museu arxiu amb . objec-tes escanejats.
Investigació a MontjoiDe dimensions similars serà elBu-lli a cala Montjoi on es man-tenen, remodelats, el menjador i lacuina, mentre que la resta de l’es-pai es dedicarà a exposicions, comla d’innovació, que acollirà el «pri-mer taller de creació de la històriade la gastronomia» i on es van idearles . elaboracions que vanarribar a les seves taules.
També hi haurà un equip desti-nat a la investigació, «com es fa enaltres camps», de manera queAdrià assegura que l'espai «ni és unrestaurant ni és una universitat: ésun lab expositiu».
La digitalització de tot el mate-rial audiovisual sobre elBulli (elBu-lliDNA), el documental El Bulli,història d'un somni, que es veurà aAmazon Prime Video, o el llibre Sa-piens, que plasmarà una «teoria dela cuina», són altres dels projectesen què treballa.
«La propera revolució és això»,va augurar Ferran Adrià, que va re-cordar que la gastronomia suposaja el per cent del Producte Inte-rior Brut (PIB), «més que el cinemao els llibres», gràcies a una revolu-ció que va començar al País Basc,es va estendre a Catalunya i ara had’emprendre el camí del coneixe-ment.
Els treballs per aixecar ElBulli es van iniciar el març de l'any no exempts de polèmica. Elprojecte inicial preveia una am-pliació respecte de la superfície del'antic restaurant del . Una xifraque obligava el Govern a buscarfórmules legals per permetre l'ac-tuació en un espai que es troba albell mig del Parc Natural del Capde Creus.
El nou Bulli aterra al Madrid Fusión Ferran Adrià porta al congrés gastronòmic el projecte de cala Montjoi a Roses: «Ni és un restaurant, ni una universitat, és un‘lab’ expositiu» L’1 de maig es posarà en servei el web on hi haurà tots els projectes i el Museu Arxiu obrirà el 2022 a Barcelona
Ferran Adrià, durant la seva intervenció ahir al Palau Municipal de Congressos de Madrid. EFE
«Qui vagi a ElBulli1864 en sortiràcomprenent què ésla innovació i elsprocessos perinnovar, no nomésen cuina sinó enqualsevol disciplinahumana»
Diari de Girona DIMARTS, 29 DE GENER DEL 2019 13
L’ALT EMPORDÀ[email protected]
RESSORTS I MOLLES BARCINO, SOCIETAT ANÒNIMA
La Junta general extraordinària celebrada el dia 24 degener de 2019 va acordar reduir el capital social en20.283,75 euros mitjançant l’amortització de 675 accionsde 30,05 euros de valor nominal cada una d’elles, corres-ponents als números 349 a 552, 757 a 960 i 8.826 a 9.092,totes elles incloses, títols que la societat tenia en cartera.El capital social ha quedat fixat en 437.978,75 euros.Aiguaviva, 25 de gener de 2019.- L’administrador únic,Josep Argelaguet Oliver.
jamargant - 29/01/2019 09:24 - 83.54.111.55
HORA NOVA 2.492 n 29 de gener de 2019 comarca n Alt Empordà 13
L’Agència Catalana de l’Aigua
Els 22 alcaldes afectats per la
(ACA) ha adjudicat un contrac-te de més de 522.000 euros per estudiar a fons les relacions en-tre les aigües superficials (rius i torrents) i les subterrànies (aqü-ífers). Aquest estudi s’allargarà dos anys i servirà per analitzar les més de 170 surgències d’aigua en el territori de les conques in-ternes. Entren en l’àmbit d’estudi les masses d’aigua subterrània de l’Alt Empordà.
Els treballs permetran una mi-llor gestió integrada dels dife-rents recursos hídrics, i alhora aportaran informació per ava-
moratòria de llicències al lito-ral de la Costa Brava es van reu-nir la setmana passada amb els representants d’Urbanisme. Es tractava de conèixer més al detall què significa aquesta suspensió d’un any per aixecar noves cons-truccions a primera línia de mar (500 metres).
El secretari d’Hàbitat Urbà i Ter-ritori, Agustí Serra, va admetre després de la reunió que hi havia hagut «petits retrets» però que era «necessari» aprovar la moratòria amb celeritat. Serra va assegurar que tant aquesta moratòria com la segona prevista per al febrer i la redacció del pla director s’ha de fer braç a braç amb el territori. Va
Redacció l FIGUERES
Redacció l GIRONA
nn
nn
Estudiaran les relacions de les aigües subterrànies del país
Els alcaldes es queixen perquè no els han tingut en compte
L’ACA destina més de 522.000 euros als treballs que inclouen les surgències d’aigua de la comarca
El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori admet «petits retrets justificats» però defensa la mesura com a «necessària»
m i l l o R a R l a g e s t i ó integRada dels difeRents RecuRsos hídRics
ObjEctIUY
MEDI AMbIENt. adjudicació de contRacte
URbANISME. la moRatòRia de llicències a la costa bRava
Y
Y
luar l’estat de les masses subter-rànies a partir dels ecosistemes terrestres dependents. L’estu-di s’emmarca en el programa de mesures de la planificació hidro-lògica vigent d’acord amb la Di-rectiva marc de l’aigua europea. n
avançar, en relació amb això, que s’arribarà fins «al detall» a l’hora de prendre decisions.
Els alcaldes es van queixar per-què en aquesta primera moratò-ria no es va comptar amb la parti-cipació dels ajuntaments. També van criticar que la suspensió de llicències afecti petites parcel·les en zones ja construïdes i dema-nen analitzar cas per cas per fer excepcions. La primera moratò-ria afecta 30 sectors a l’Alt Empor-
FONT: ACA
HN
OBJECTE D’ESTUDI. Les masses d’aigua subterrània a conques internes
AGUSTÍ SERRA. El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori es va reunir amb els alcaldes
dà: Sa Guarda (Cadaqués), Gri-feu-Cap Ras (Llançà) i la Rovella-da (Colera), entre altres.
La segona moratòria que s’apro-varà el mes vinent anirà més en-llà dels primers 500 metres del li-toral. Abastaria 1.120 hectàrees de la Costa Brava, on s’hi podrien construir milers d’habitatges.
L’objectiu del Departament era evitar que tirin endavant noves urbanitzacions mentre s’elabora el pla director urbanístic. n
HORA NOVA 2.492 n 29 de gener de 201912 Alt Empordà n comarca
Avinyonet de Puigventós
Navata
Capmany
El Fard’Empordà
Garrigàs
Palau deSanta Eulàlia
Palau-Saverdera
Peralada
Pont deMolins
Vila-sacra
Terrades
Parlem sobre:- Factura de la llum- Factura del gas- Plaques solars- Mobilitat sostenible- Electrodomèstics- Il·luminació- Tancaments- Calderes - Calefacció - Possibles subvencions...
Per més informació:
Correu electrònic: [email protected]
Web: energia.mediambient-altemporda.org
11 oficines d'atenció a la ciutadania per informar sobre qualsevol qüestió en l'àmbit energètic.
Consulta els horaris i les ubicacions a:
L 'Agència Comarcal de l'Energia i Clima més a prop vostre
energia.mediambient-altemporda.org
`
´’
Els reguladors energètics i de la competència de França i de l’Es-tat espanyol han tombat el pro-jecte d’interconnexió de gas Mi-di-Catalunya, més conegut com a MidCat, en considerar que «fra-cassa a l’hora de complir amb les necessitats de mercat i manca de maduresa suficient». En la seva decisió respecte a la petició d’in-versió d’Enagás i Teréga (impul-sors del projecte, que estaven a l’espera d’aquesta decisió), els re-guladors constaten que el mercat no ha mostrat «interès comerci-al» per aquesta proposta d’inter-connexió, i que els costos previs-
Redacció/ACN l figueres
nn
Espanya i França tomben el projecte del gasoducte MidCatEls reguladors energètics i de la competència troben que no hi ha prou demanda i que els preus no serien competitius
infraestructures. lA plAtAfoRmA CiutAdANA eN RespostA Al midCAt ho CelebRAY
tos són «alts en comparació amb els estàndards europeus». A més, asseguren que «els preus del gas per als consumidors ibèrics serien menys competitius».
Amb un pressupost total de més de 3.000 milions d’euros, el pla preveia construir un nou gaso-ducte de 227 km anomenat STEP (South Transit East Pyrenees, en les seves sigles en anglès) que con-nectés els dos estats a través de Ca-
HNsEgon trAm. Havia d’arribar fins a Avinyonet, per d’aquí enllaçar amb el Pertús
L’Ajuntament de la Jonquera enderrocarà en els pròxims dies l’edifici que antigament alber-gava les cases dels mestres. Es tracta d’un bloc ubicat a la pla-ça de Sangtraït, just a darrere de l’escola, que fa temps que està desocupat.
L’immoble pateix aluminosi, una patologia del formigó moti-
Redacció l la jonquera
nn
vada per un tipus de ciment de-fectuós. I segons un informe tèc-nic que l’arquitecte municipal va elaborar el passat mes de desem-bre, l’actuació d’enderroc es con-sidera urgent perquè l’edifici pot representar un perill per als via-nants i per als vehicles. Més con-cretament, el seu estat, en dete-riorament avançat, pot provocar despreniments d’objectes o ma-terial. n
Enderrocaran les cases dels mestres de manera urgent
urbanisme. A lA joNqueRAY
PLAÇA sAngtrAït. L’edifici està situat just a darrere de l’escola HORA NOVA
L’Administrador d’Infraes-tructures Ferroviàries de l’Es-tat, Adif, farà properament més proves per determinar si a mitjà termini es pot augmentar la ve-locitat que els trens d’alta velo-citat (TAV) agafen al seu pas per la comarca. Segons va informar la setmana passada Ser Catalu-nya, Adif ha licitat un contracte per continuar unes proves que, de fet, ja ha estat fent des del 2012, abans que els TAV comencessin a circular pel tram transfronterer. L’objectiu dels testos és determi-nar amb exactitud què passaria si un comboi de passatgers que cir-culés a una velocitat més elevada de l’actual es creués amb un dels combois de mercaderies que pas-
Redacció/ACN l girona
nn
Faran més testos per augmentar la velocitat dels TAV a l’EmpordàLes vies estan preparades perquè els trens circulin a més de 250 km/h, però fins ara a la comarca no hi han superat els 200
infraestructures. seRAN pRoves de CReuAmeNts Amb Combois de meRCAdeRiesY
figuErEs. D’aquí, els trens enllacen amb el tram transfronterer HORA NOVA
sen pel mateix corredor, sobretot a dins dels túnels.
Des que es va inaugurar la lí-nia Barcelona-Figueres, el ge-ner del 2013, els trens hi han cir-culat a una velocitat mitjana de 200 km/h. Tot i que la infraestruc-tura està preparada perquè els
TAV vagin a més de 250 km/h, no s’ha arribat mai a aquesta veloci-tat perquè els tècnics no ho acon-sellen, ja que no saben del cert què passaria si es creuessin amb un tren de mercaderies. Les pro-ves que s’han fet fins ara no donen uns resultats prou concloents. n
talunya. En concret, el conducte aniria des d’Hostalric (on ja arriba un primer tram de la infraestruc-tura procedent de Martorell) fins a Barbaira, passant per Figueres i el Portús. La fase que ara s’ha tom-bat tenia un cost estimat aproxi-mat de 442 milions d’euros i havia d’estar operativa el 2022. Des de la plataforma ciutadana en resposta al MidCat s’ha qualificat la decisió de «victòria». n
Miquel Noguer inaugura la
Conferència de FERRMED sobre el
«Millorament del transport ferroviari
entre Montpeller / Tolosa de
Llenguadoc i Barcelona»Por Redacción Girona - 28 enero, 2019
Aquest matí té lloc a Girona la jornada sobre la millora del transport ferroviari entre
Barcelona, Montpeller i Tolosa de Llenguadoc organitzada per FERRMED i Energie TGV
amb la col·laboració de la Diputació de Girona, la Generalitat i l’Ajuntament de Girona.
En l’acte d’obertura de la jornada hi han participat el president de la Diputació de
Girona, Miquel Noguer; el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de
Catalunya, Isidre Gavín; el regidor de l’Ajuntament de Girona Narcís Sastre; el president
d’Energie TGV, Claude Auger; la tinenta d’alcaldia de Perpinyà, Maïte Schmid; la
sotspresidenta a càrrec de la comissió «Transition écologique et énergétique, de la
biodiversité, de l’économie circulaire et des déchets» del Govern de la Regió d’Occitània,
Agnès Langevine, i el president de FERRMED, Joan Amorós.
Aquesta trobada reforça la unió transfronterera i la millora i l’explotació de les
infraestructures.
Miquel Noguer en la seva intervenció ha destacat que «hem creat un eix de centralitat
transfronterer entre Barcelona i Montpeller/Tolosa. Som una gran potència econòmica i,
per créixer, necessitem unes infraestructures ferroviàries de primer nivell. Aquesta
euroregió ha de ser la base del nostre futur», i ha afegit que «la importància de l’Europa
de les regions es fa palesa en infraestructures com aquesta».
Al llarg del matí es presentaran diferents ponències sobre les infraestructures
ferroviàries de la línia Montpeller-Perpinyà, les infraestructures transfrontereres i les
connexions entre la frontera i Barcelona.
Acabarà la jornada amb la Declaració de Girona.
Redacción Girona
https://www.noticiasde.es/girona/
Diari de GironaDIMARTS, 29 DE GENER DE 201938
Besalú, Caldes de Malavella,Campdevànol, Castelló d'Empú-ries, Girona, Hostalric, Lloret deMar, Palamós, Pals i Verges.
GIRONAConferència «Les pedreresde sorrenca de Gerunda», ambJordi Oliver, a les 18.30 h, a l’au-ditori de la Biblioteca Carles Ra-hola, dins el cicle de conferèn-cies «La Pedra de Girona».
Mort digne A les 5 de la tar-da, al Casal de la Gent Gran deTaialà, xerrada sobre el dret amorir dignament.
Història A 2/4 de 6 de la tar-da, a la Casa de Cultura, confe-rència «La vida a la fàbrica delsegle XIX» a càrrec d'AssumptaDangla. Dins el cicle Aules d’Ex-tensió Universitària.
Mindfullness A les 6 de latarda, al CINC, sessió formativa«Mindfulzen Business» a càrrecde Manuel Villa.
Química A les 7 de la tarda alCaixa Forum Girona, conferència«Química i energia, les fronteresdel segle XXI». Anna Company iJulio Lloret conversaran sobre elpaper dels elements químics enla frontera entre l'energia i laquímica. Preu: de 5 € a 2,5 €
GIRONAConcert A les 10 de la nit alSunset Jazz Club de Girona, con-cert d’Alba Careta. La jove can-tant i trompetista presentarà elseu nou quintet internacional,format per joves músics de dife-rents països, que ha reunit en laseva estada a Amsterdam. Oferi-ran un repertori molt variat ambtemes propis, standards i bole-ros. Preu: 6 €
GIRONACinema A 2/4 de 9 del vespre,al Cinema Truffaut, projecció dela pel·lícula «Hijos e hijas de latierra». Dins el cicle Cinema i So-lidaritat. Entrada gratuïta.
BANYOLESExposició El Museu Darder deBanyoles acull, de forma per-manent, l’Espai d’Interpretacióde l’Estany, un equipament mu-seístic de nova generació, equi-pat amb les tecnologies més modernes i amb un discurs ex-positiu innovador. Una mirada alpassat, al present i al futur deles ciències naturals.
CASTELLÓ D’EMPÚRIESExposició El Museu de laCiència i la Tècnica de Catalunya- La Farinera, acull de formapermanent una exposició queincorpora tota una sèrie de su-ports a la visita: maquetes, au-diovisuals, mostres... que per-meten conèixer d’una maneraamena i experimental els diver-sos continguts del museu. Així,es poden veure les seccions «Demolí fariner a Farinera», «La
font d’energia», «El blat, la fari-na i el pa» i «El procés produc-tiu». Per a més informació i ho-raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.
FIGUERESExposició El Museu de la Tèc-nica de l’Empordà, a Figueres,acull, de forma permanent,una exposició de peces que for-men part del fons del mateixmuseu, i és una de les millorscol·leccions dedicades a les mà-quines que simbolitzen el tempsde la Revolució Industrial. Hora-ri: De dimecres a dissabte de 10a 13 h i de 16 a 19 h. Diumengesde 10.30 a 13 h. Dimarts de 16 a19 h.
Museu Dalí El Teatre-MuseuDalí, l'objecte surrealista mésgran del món, ocupa l'edifici del'antic Teatre Municipal, cons-trucció del segle XIX, parcial-ment destruït a la fi de la GuerraCivil. Sobre aquestes ruïnes, Dalíva decidir crear el seu museu.L’equipament acull, de formapermanent, una exposició dedi-cada al geni del surrealisme. Pera més informació i horaris visi-teu www.salvador-dali.org
GIRONAExposició El Museu d’Històriade Girona acull, fins al 10 demarç, l’exposició «Damià Escu-der, totes les vides». Damià Es-cuder va ser un home inquiet,creatiu i polifacètic que va ac-tuar en àmbits i disciplines di-versos però interconnectats coml’art, el pensament, l’activismepolític i social, l’ecologisme o lapràctica religiosa. Aquesta expo-sició fa un recorregut per la sevavida, la seva obra i les seves ac-cions, amb la voluntat que el re-descobriment de la seva trajec-tòria personal ens ajudi també ail·luminar aspectes de la nostrahistòria cultural i política.
Exposició L’Espai Santa Cate-rina acull, fins al pròxim 23 defebrer, l’exposició «La políticaretratada», una mostra col·lecti-va que repassa la crònica social ipolítica dels darrers 40 anys através de l’obra crítica, sovintsatírica i sempre esmolada, de48 dibuixants humorístics. Ho-rari de visites: De dimarts a dis-sabte, de 10 a 18 h.
Exposició Fins al 23 d’abrilel Museu d’Art acull l’exposició«De París a Girona. Mela Muter iartistes polonesos a Catalunya».La pintora Mela Muter (Varsò-via, 1876 - París, 1967) va fer es-tada a Girona, la primavera de1914. L’expectativa fou immen-sa; venia de París i arribava pre-cedida de dos èxits expositius ales galeries Dalmau de Barcelo-na. Mela Muter torna ara a laciutat. L’exposició permet endin-sar-se en els paisatges d’unadona viatgera, en l’ànima delsseus retrats, en la seva escriptu-ra i en el compromís sociald'una artista que no es cansàmai de reivindicar les llibertatsperdudes i el seu país.
Exposició Fins el 8 de febreres pot visitar a la Casa de Cultu-ra l’exposició «Fotoperiodisme ala rereguarda (1936-1939)». Elfotògraf Rafael Vilarrubias l’any1931 es va traslladar a Banyoles,on va començar a dedicar-seprofessionalment a la fotografia.L’exposició aplega les imatgesmés representatives, publicadesa «La Vanguardia».
Exposició Fins el pròxim 2 defebrer es pot visitar al CentreCívic Barri Vell - Mercadal l’ex-posició «Dones Sense Veu», una
mostra fotogràfica de l'Índia acàrrec de Cristina Saguer.Aquesta exposició tracta sobrela Índia, un indret ple de colors ide diversitat cultural. Un país onhi ha una gran infinitat de reli-gions i creences.
Exposició El Taller del Barriacull, fins el pròxim 20 de fe-brer l’exposició «Dibuixant pertot Girona» dels Girona UrbanSketchers . Tot comença agafantun paper en blanc i moltes ga-nes de deixar constància, ambels nostres dibuixos i els nostressentiments, del que estemveient segons totes les varietatsd'estils i les diferents maneresde veure i tacar el full.
Exposició Fins el 2 de febreres pot visitar al Centre Cívic San-ta Eugènia l’exposició «Marrocen el record».
Exposició A la Casa de Culturas’hi pot visitar, fins el pròxim 15de febrer, l’exposició «55 urnesper la llibertat». Es tracta d’unamostra itinerant que vol denun-ciar «la violència del primerd’octubre». Va ser inaugurada aBrussel·les i s’ha pogut veuretambé a Perpinyà i a Barcelona.Es tracta d’una exposició produï-da pel Comitè de solidaritat ca-talana-Catalunya Nord i que aGirona està organitzada perl’ANC en col·laboració amb laFundació Fita.
Exposició Fins el 10 de marçel Museu d’Història dels Jueusacull l’exposició «Diàspores jue-ves, camins europeus. Una ex-posició de la Biblioteca Nacionald’Israel». L’exposició, produïdaper la National Library of Israel,i promoguda per la AEPJ, fa incísen les diferents etapes de diàs-pora del Poble Jueu i n’explicales característiques i els mo-ments més importants.
Exposició La seu de Gironadel Museu d’Arqueologia de Ca-talunya explica, en la seva expo-sició permanent, l’activitat hu-mana des de l’aparició de l’ho-me fins a l’època tardoromana,a través de materials arqueolò-gics trobats a les excavacions dejaciments de les comarques gi-ronines. Per realitzar la visita alMuseu de manera cronològica,cal començar pel sobreclaustre.
L’ESCALAExposició El Museu de l’Anxo-va i de la Sal de l’Escala acull deforma permanent una exposi-ció que mostra un recorregut te-màtic sobre la història de la pes-ca i la salaó al municipi de l’Es-cala, des dels seus inicis, aixícom la procedència i la texturadels diferents tipus de sal, en co-merç marítim, la importànciadels alfolins i dels usos de la salen l’alimentació i en l’imaginaripopular, a més d’altres aspectesde la tradició. Horari de visitesal Museu: de dilluns a dissabtede 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-menges de 10 a 13 h.
LA JONQUERAExposició El Museu Memorialde l’Exili de La Jonquera (MUME)acull fins al 3 de febrer l’exposi-ció «Autoritzats per a sortir.L’èxode del 36». Un projecte ex-positiu de l’historiador RubènDoll-Petit, que centra la sevaatenció en els desplaçaments depoblació ocorreguts a la rere-guarda republicana catalana enel context de les convulsions so-cials posteriors al cop d’estat del18-19 de juliol de 1936.
LLANÇÀExposició A la sala d’exposi-
cions del MDA, exposició «Pin-zell d’Or 2018». Es podrà visitarfins el pròxim 10 de març.
OLOTExposició La Sala Oberta delMuseu de la Garrotxa d’Olotacull, fins al 10 de febrer, l’ex-posició «Josep Berga i Boada. Eldespertar de les coses i delsadormits». Aquesta exposicióvol apropar al públic l’obra i lavida de Berga i Boada, exemplede modernitat absoluta però so-vint menystingut per la historio-grafia. Entrada gratuïta.
PALAFRUGELLExposició Al Museu del Suro,exposició «Aglomerant suro:possibilitat infinites». Fins alpròxim 15 de maig.
Exposició El Museu del Surode Palafrugell acull de formapermanent l’exposició divulga-tiva «Cork in progress». Per amés informació visiteu el webwww.museudelsuro.cat.
Exposició El Museu Can Ma-rio (Fundació Vila Casas) de Pa-lafrugell exposa de forma per-manent el seu fons. Els dissab-tes i diumenges, a les 12 del mig-dia, es fan visites guiades al fonsd’escultura de la Fundació.
Exposició A la Fundació Jo-sep Pla es pot visitar «Profes-sors de solitud. Josep Esquirol,fotògraf - Josep Pla, escriptor».Fins al 5 de maig.
Exposició La Fundació JosepPla exposa de forma perma-nent «Josep Pla (1897-1981). Enaquesta exhibició s’hi pot veureun audiovisual de presentacióde l’escriptor i seguidament visi-tar la casa natal de Josep Pla(carrer Nou, 49) on hi hainstal·lada l’exposició perma-nent que explica les trajectòriesvital, literària i periodística del’autor, emmarcades en l’evolu-ció històrica del s. XX.
PALAMÓSExposició Exposició perma-nent al Museu de la Pesca. Mos-tra la relació bàsica entre l’ésserhumà i la mar. Ho fa d’una ma-nera oberta, participativa i in-terpretativa, de forma que elsvisitants se sentin còmplicesd’una història que gira entorndel peix i la pesca, i surtin delmuseu amb una mirada novad’aquesta activitat econòmica. Através d’un pròleg audiovisualinicial i 5 àmbits temàtics, el vi-sitant descobreix el món de lapesca marítima al nostre territo-ri. La clau de l’exposició rau atrobar els orígens d’un món ac-tiu i viu, com es pot comprovaren el moll pesquer del port dePalamós. Per a més informació:http://museudelapesca.org.
QUARTEscultura El Museu de la Te-rrissa de Quart acull de formapermanent una mostra centra-da en l’art de la ceràmica. La te-rrissa ha estat per a moltes po-blacions un recurs vital durantsegles. Però, amb el pas deltemps i amb el sorgiment de lesnoves societats, les necessitatshan canviat i la tradició terrisse-ra ha treballat amb nous mate-rials i models productius. Hora-ris: Dissabtes de 10.30 a 14 h ide 16.30 a 20.00 h, Diumenges ifestius de 10.00 a 14.00 h. Mésinformació i contacte al web:http://www.museuterrissa.cat.
SANT JOAN DE LES ABADESSESExposició A l’Espai Art delPalau de l’Abadia, exposició«PAC (Persones/Animals/Coses»
de Miquel S. Vilà. Horari: Dissab-tes, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.Diumenges, de 10 a 14 h. Fins al17 de febrer.
TORROELLA DE MONTGRÍExposició El Museu de la Me-diterrània acull de forma per-manent una exposició que pro-posa la descoberta de la Medite-rrània amb els cinc sentits, ambel fil conductor dels sons i lesmúsiques. Els sons en tant quepoden mostrar-nos el medi na-tural mediterrani i les músiquesque són el testimoni del paperde l’Home a l’espai. Paral·lela-ment, al visitant se li plantejauna visió crítica i reflexiva. No estracta només de cantar leslloances d'una mediterràniaimaginària sinó la d'un espaique pateix moltes fissures: gue-rres que no s'acaben, problemesd'entesa, un medi maltractat...Més informació a: www.museu-delamediterrania.cat.
Exposició A l’Espai Montgrídel Museu de la Mediterrània,exposició «Pausa» de Jordi Mit-jà. Fins al 4 de febrer.
Exposició A l’espai Baix Terdel Museu de la Mediterrània,exposició del pessebre de JosepMir. Fins al 2 de febrer.
Exposició A la Fundació Mas-cort, exposició de fotografia «Vi-des privades. Històries compar-tides. El fons fotogràfic de la Fa-mília Mascort (1860-1960)».Obert dilluns, dissabte, diumen-ge i festius d’11 a 2/4 de 2 delmigdia i divendres i dissabte, de2/4 de 5 a 8 de la tarda. Di-marts, tancat. Aquesta mostrarestarà oberta al públic fins alpròxim 22 d’abril.
Exposició L’Espai Medes delMuseu de la Mediterrània acullde forma permanent una expo-sició de pintura de Francesc Gi-meno. L’espai Gimeno és unasala permanent dedicada a la fi-gura del gran pintor català Fran-cesc Gimeno sota la denomina-ció: «Llegat Martínez-Solans.Francesc Gimeno, paisatgista delMontgrí». Aquest espai és possi-ble gràcies a la donació del Sr.Francesc Izquierdo propietaridel llegat del matrimoni MiquelMartínez i Pilar Solans.
ULLASTRETExposició El Museu d'Arqueo-logia de Catalunya-Ullastret per-met descobrir el passat llunyà,de fa més de 2.500 anys, abansque l’arribada dels romans su-posés, al s. II aC, l’abandona-ment d’Ullastret. Obert totl’any de 10 a 14 h i de 15 a 18 h.Més informació al web:www.mac.cat/Seus/Ullastret.
GIRONABanc del Temps Des del Bancdel Temps s’organitzen mensual-ment un gran nombre d’activi-tats com cursos d’idiomes, con-versa, cuina o manualitats. Per amés informació sobre aquestesactivitats visiteu el web de l’as-sociació (www.bdtpontdeldimo-ni.com) o envieu un correu [email protected].
Curs de monitor/a L’Escolad’Educadors Galligants ofereix,del 13 al 22 d’abril (setmana san-ta), un curs de monitor/a d’acti-vitats d’educació en el lleure in-fantil i juvenil. Per a més infor-mació, podeu trucar al telèfon972233981 o visitar el webwww.galligants.org
Mercats
Lletres
Música
Projecció
Exposicions
Formació
Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça
de correu [email protected]
AVUI DESTAQUEM
Olot
Representació de l’obra «Miralltrencat» per a majors de 65 anys A la 1 del migdia, al Teatre Principal d’Olot, representació del’obra «Mirall trencat», de Mercè Rodoreda, explica la tràgica histò-ria d’una família barcelonina de principis del segle XX plena de pre-monicions i records. L’accés al primer pis s’obre als majors de 65anys perquè també puguin gaudir de l’espectacle. Preu: 3 €
Girona
«El Corán. Una inmersión rápida», de Dolors Bramon A les 7 de la tarda, a la Llibreria 22, presentació del llibre «El Co-rán. Una inmersión rápida», de Dolors Bramon. Intervindran: DolorsBramon, doctora en Filologia Semítica i en Història Medieval, autoradel llibre; Joaquim Nadal, director de l'Institut Català de Recerca enPatrimoni Cultural, i Antoni Comas Planas, editor.
Girona
La Casa de Cultura proposa«Experiències Matemàtiques» La Casa de Cultura de Girona acull, fins avui dimarts, l’exposició«Experiències matemàtiques». Una mostra interactiva amb un mate-rial de caràcter manipulable i lúdic amb diferents nivells de dificultat,pensats per oferir ocasions de col·laboració i discussió entre els visi-tants. Es presenten petits reptes i es mostren aspectes poc habituals.
jamargant - 29/01/2019 09:24 - 83.54.111.55
EL PUNT AVUIDIMARTS, 29 DE GENER DEL 201942 | Apunts |
Mercats� Besalú, Caldes de Malavella,Campdevànol, Castelló d’Empú-ries, Girona, Hostalric, Lloret deMar, Palamós, Pals i Verges.
ConcertsGIRONA� 22.00. Sunset Jazz Club. Con-cert de jazz a càrrec d’Alba CaretaQuartet.
PessebresCARTELLÀ� Pessebre de Can Roseta, de Re-mei Mulleras. Fins al 10 de febrer.
LES PLANES D’HOSTOLES� Mostra de pessebres d’AlbertMarés, a l’església parroquial. Finsal 2 de febrer.
PALAFRUGELL� Pessebre de Lluís Brias, am-bientat a Ermedàs, a la FundacióJosep Pla. Fins al 2 de febrer.
SANT FELIU DE PALLEROLS� Mostra de pessebres a l’esglésiadel Roser. Horari: dissabtes, di-umenges i festius, de 10.00 a18.00; feiners, trucar a l’Ajunta-ment. Fins al 2 de febrer.
TORROELLA DE MONTGRÍ� Sala Espai Baix Ter del Museude la Mediterrània. El pessebre deJosep Mir, (10è aniversari 2009-2018). Fins al 2 de febrer.
InfantilsLLAGOSTERA� 17.30. Sala polivalent del CentreCultural Can Roig. Activitat infan-til Molts llits per a moltes prince-ses, amb Sessi Sitjà.
RIPOLL� 17.30. Biblioteca Lambert Mata.Contes en anglès, The colourmonster, a càrrec d’alumnes del’escola Vedruna.
ROSES� 17.30. Biblioteca Jaume VicensVives. Club de lectura Joves lec-tors, amb el llibre Ottolina i el mar,de Cris Riddell.
TORROELLA DE MONTGRÍ� 17.00. Escola bressol Petit Mont-grí. Racó de rialles: jocs amb pe-ces de Lego.
TeatreOLOT� 13.00. Primer pis del TeatrePrincipal. Representació de l’obra
Mirall trencat, de Mercè Rodore-da, a càrrec de la Cia. Mea Culpa.Activitat oberta a majors de 65anys.
ConferènciesGIRONA� 17.00. Llar de jubilats de Taialà.Xerrada-col·loqui amb el títol Te-nim dret a decidir sobre el nostrefinal de vida i la nostra mort?, acàrrec de Cristina Vallès, coordi-nadora de DMD-Girona, Dret aMorir Dignament.� 17.30. Casa de Cultura. Confe-rència La vida a la fàbrica del se-gle XIX, a càrrec d’Assumpta Dan-gla, doctora en Història de l’Arqui-tectura i el Disseny i tècnica delMuseu d’Estampació de Premiàde Mar. Dins les Aules d’ExtensióUniversitària.� 18.00. CINC Girona. ConferènciaMindfulzen Business, a càrrec deManuel Villa, llicenciat en Cièn-cies Empresarials.� 18.30. Biblioteca Carles Rahola.Conferència Les pedreres de sor-renca de Gerunda, a càrrec de Jor-di Oliver. Dins el cicle La pedra deGirona.� 19.00. CaixaForum. ConferènciaQuímica i energia, les fronteres delsegle XXI, a càrrec d’Anna Com-pany i Julio Lloret. Dins el cicleLes fronteres de la química.
GastronomiaPALAFRUGELL� Campanya gastronòmica La Ga-roinada. Restaurants participants:L’Art, La Xicra, Xadó, El Balcó deCalella, Bellacosta, El Far, La Lla-gosta, Llafranc, Llevant i TerrassaTerramar. Fins al 31 de març.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� Campanya gastronòmica d’uri-ços. Fins a final de febrer.
PresentacionsBANYOLES� 20.00. Biblioteca. Presentaciódel llibre Dessota del freixe unahistòria gairebé certa, de BaltaNavarro.
GIRONA� 19.00. Llibreria 22. Presentaciódel llibre El Coran. Una inmersiónrápida, de Dolors Bramon. Inter-vindran Dolors Bramon, autora idoctora en Filologia Semítica i enHistòria Medieval; Joaquim Nadal,director de l’Institut Català de Re-cerca en Patrimoni Cultural, i An-toni Comas Planas, editor.
Donació de sangANGLÈS� 17.00 a 21.00. CAP.
SANT GREGORI� 17.00 a 21.00. Centre cívic.
DiversosFIGUERES� 18.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Club de lectura juvenil, ambl'obra Els somnis a la casa de labruixa, de H. P. Lovecraft.
GIRONA� 10.00. Biblioteca Carles Rahola.Taller de memòria, a través deljoc.� 15.15. Centre cívic Santa Eugè-nia. Classes de castellà perestrangers. Dins el Banc delTemps Pont del Dimoni.� 17.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Jocs de taula per a tothom.� 18.00 a 19.00. Espai Marfà delCentre cívic Santa Eugènia. Grupde conversa en anglès. Cada di-marts. Dins el Banc del Temps.� 18.30. Els Químics Espai Jove.Grup de conversa en català, nivellinicial.� 19.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Atenció presencial. Dins elBanc del Temps Pont del Dimoni.� 19.00. Espai Marfà. Taller: Tècni-ques de veu i cant, a càrrec deJordi Homs.� 20.30. Centre Cultural La Mer-cè. Actuacions en directe amb es-pectacles inspirats en l’obra i lavida de Yi Sang. Música, recitalsde poesia, performances, dansa,teatre, màgia, instal·lacions... Fide festa a càrrec de The WahWahs, banda reggae en acústic.Dins el 12è Festival d’Art Indepen-dent Pepe Sales.� 20.30. Cinema Truffaut. Projec-ció de la pel·lícula Hijos e hijas dela tierra. Dins el cicle Cinema i so-lidaritat.
TORROELLA DE MONTGRÍ� 19.00. Biblioteca municipal PereBlasi. Club de lectura Llegim?,amb el llibre Robinson, de VicençPagès.
VILABLAREIX� 10.30. Dinamització del parc ur-bà de salut.
Cap de setmanaPALAMÓS� Esquiada jove per diumenge.Inscripcions, al Punt Jove, telèfon972 31 37 39.
� Marxa senderista, per diumen-ge. Se sortirà a les 09.30, de laplaça Gumersind a Cala Estreta.Organitza: ONG Juntos por Ellos.
ROSES� Sortida de Roses a Cadaquéspel camí de l’aigua, per diumenge.Se sortirà a les 08.30 de la Sarfa.Més informació a www.cabi-rols.cat o al telèfon 609 45 11 51.
TORROELLA DE MONTGRÍ� itinerari Les construccions depedra seca del Montgrí, per di-umenge. Trobada: a les 09.00, a laplaça dels Lledoners. Més infor-mació al Museu de la Mediterrà-nia, telèfon 972 75 51 80, o al ParcNatural del Montgrí, les Illes Me-des i el Baix Ter, telèfon 972 75 1701.
ExposicionsBANYOLES� Museu Arqueològic. Ossos. Unviatge a l’època medieval de la màde l’antropologia física. Fins al 12de maig.� Museu Darder. El somni del ta-xidermista, de Javier Garcés. Finsal 22 d’abril.
BLANES� Biblioteca comarcal. PompeuFabra. Una llengua completa. Finsa l’1 de febrer.� Biblioteca. Raimon Panikkar,viure l’aventura intercultural. Finsa l’1 de febrer.
BOLVIR� Espai Ceretània. Esculturad’Ernest Altés. Caps de setmana ifestius, fins al 31 de març. Entresetmana, concertar cita.
CASSÀ DE LA SELVA� Can Trinxeria. Àlbums il·lus-trats. Fins al 22 de febrer.
CELRÀ� Espai Cultural Rizoma. Sus-ceptible de Mercedes Mangrané.Fins al 16 de març.
FIGUERES� Centre cívic Creu de la Mà. Bo-tigues de figueres, de les alumnesdel taller de dibuix i pintura de laSocietat Coral Erato. Fins al 14 defebrer.� Centre cívic Joaquim Xirau.Paisatges de l’Alt Empordà, a càr-rec de Basile Lucas. Fins al 22 defebrer.� Galeria El Claustre. 5 de 5, ambobres de Marc Figueras, Albert Gi-ménez, Jubany, Didier Lourenço iMiquel Peidro. Es podrà visitarfins al 2 de febrer.
� La Cate. Resistència i combatper Catalunya, fotografies de Fer-ran Marull i Duran (1923-2016).Fins al 16 de febrer.
GARRIGÀS� Centre cívic. Capturant l’actua-litat. Fotografies presentades a lanovena edició dels Premis CarlesRahola de Comunicació Local.Fins al 30 de gener.
GIRONA� Bòlit_Centre d’Art Contempo-rani. Les imatges eco, d’Isaki La-cuesta. Fins al 28 d’abril.� Casa de Cultura. 55 urnes perla llibertat. Fins al 15 de febrer.� Casa de Cultura. Experiènciesmatemàtiques. Fins al 29 de ge-ner.� Casa de Cultura. Fotoperiodis-me a la rereguarda (1936-1939).Rafael Vilarrubias. Fins al 8 de fe-brer.� Casa Masó. Treballem per l’art:la Impremta Masó de Girona(1889-1992). Fins al 29 de setem-bre.� Centre cívic Barri Vell-Merca-dal. Dones sense veu, fotografiesde l’Índia, a càrrec de Cristina Sa-guer. Fins al 2 de febrer.� Centre cívic Onyar. Girona, ciu-tat educadora. Fins al 31 de gener.� Centre cívic Santa Eugènia.Marroc en el record, fotografies deciutats marroquines. Fins al 2 defebrer.� Centre cívic Ter. Senegal, col-lectiva. Fins al 31 de gener.� Centre Cultural La Mercè i sisestabliments del Barri Vell. Lanoia del monyo, d’Íngrid Riera.Fins al 10 de març.� Centre Cultural La Mercè. Artpropi, de Mariona Pujolàs. Fins al24 de març.� Centre Cultural La Mercè. XIIFestival d’Art Independent PepeSales, dedicat a Yi Sang. Fins al 5de febrer.� Claustre de la Mercè. L’ira deZeus, escultura de Mercè Riba.Fins al 15 de març.� El Taller del Barri. Dibuixant pertot Girona, dels Girona UrbanSketchers. Fins al 20 de febrer.� Espai 22. Espais de llibres. 20retrats, 20 racons de lectura, unaidea de Gemma Barrufet, amb fo-tografies de Josep M. Balagué.Fins al 8 de febrer.� Espai de l’Associació d’Amicsdel md’A. Cignes, de Carla Monto-to. Fins al 31 de gener.� Espai Santa Caterina. Mostracol·lectiva La política retratada. Lacrònica social i política a travésdel dibuix humorístic. Fins al 24de febrer.
Cursets i tallersCUINA� Castelló d’Empúries. Curs decuina freda, del 4 de febrer al 15de març, de 09.30 a 11.30. Més in-formació i inscripcions, a l’Ajunta-ment, telèfon 972 25 01 65, o alCentre Emprèn, 972 45 6817.� Empuriabrava. Taller de cuina,els dissabtes 16, 23 i 30 de març,de 10.00 a 13.00, al casal cívic.Més informació, al 972 45 68 17.� Sant Gregori. Taller pràctic perfer llets vegetals, el dijous 31 degener, a les 19.00, a Cal Bolet.Més informació, al 972 42 90 72.
DANSA� Girona. Taller d’iniciació a ladansa urbana, els dilluns 4, 11 i 18de març, de 18.30 a 20.00, alsQuímics Espai Jove. Més informa-ció al telèfon 972 41 73 94.
DIVERSOS� Castelló d’Empúries. Curs permillorar les capacitats en la recer-
ca de feina, de dilluns a divendres,de 09.30 a 11.30, al Centre Em-prèn, a partir del 18 de març. Mésinformació i inscripcions, a l’Ajun-tament, telèfon 972 25 01 65, o alCentre Emprèn, 972 45 68 17.� Castelló d’Empúries. Introduc-ció al tast de cervesa, els dissab-tes 9, 16 i 23 de gener i 2 de març,a les 12.00, al Convent de SantaClara. Més informació i inscrip-cions, a l’Ajuntament, telèfon 97225 01 65, o al Centre Emprèn, te-lèfon 972 45 68 17.� Girona. Curs Fotografia i gènere,els dimecres 13, 20 i 27 de febrer,a les 19.00, a la Casa de Cultura.� Girona. Taller de maquillatge deCarnestoltes, pel dilluns 25 de fe-brer, de 18.30 a 20.30, als Quí-mics Espai Jove. Més informacióal telèfon 972 41 73 94.� Llançà. Taller pràctic Introduc-ció a la cerca de feina per Internet,pel divendres 15 de febrer, de17.00 a 20.00, a la biblioteca. Ins-cripció, a la biblioteca, fins al 5 defebrer.� Llançà. Taller pràctic de correuelectrònic Gmail, pel divendres 8de febrer, de 17.00 a 20.00, a la bi-blioteca Pere Calders. Inscripció,a la biblioteca, fins al 29 de gener.� Porqueres. Monogràfic peraprendre a parlar en públic, els di-mecres, de 19.00 a 21.00, del 20de febrer al 20 de març, al centrecívic.� Roses. Taller pràctic sobre olisessencials, el divendres 1 de fe-brer, a les 19.30, a Ca l’Anita. Mésinformació a [email protected].
FOTOGRAFIA� Vallfogona de Ripollès. Cursd’iniciació a la fotografia digital,els dissabtes 16, 23 i 30 de març,de 09.30 a 13.30, al local cultural.Inscripcions, abans de l’1 de març,a l’Ajuntament.� Vilablareix. Curs teoricopràcticde fotografia digital, els dimecres,del 6 de febrer al 13 de març, de19.00 a 21.00, a Can Gruart. Mésinformació i inscripcions awww.inspai.cat.
IDIOMES� Castelló d’Empúries. Curs d’an-glès A2, els dimarts i dijous, de19.00 a 21.00, al Centre Emprèn, apartir del 5 de març. Més informa-ció, al Centre Emprèn, telèfon 97245 68 17.� Castelló d’Empúries. Curs defrancès A2, els dilluns i dimecres,de 19.00 a 21.00, al Centre Em-prèn, a partir del 4 de març. Mésinformació, al Centre Emprèn, te-lèfon 972 45 68 17.
INFANTIL� Castelló d’Empúries. Taller fami-liar de cuina: Piruletes farinones,pel 2 de febrer, a l'Ecomuseu-Fari-nera. Més informació, a www.eco-museu-farinera.org o al telèfon972 25 05 12.� Platja d’Aro. Taller infantil de tar-getes pop-up, el dijous 31 de ge-ner, a les 17.30, a la bibliotecaMercè Rodoreda. Inscripció prèviaa [email protected].
INFORMÀTICA� Castelló d’Empúries. Nocionsbàsiques d’informàtica per a prin-cipiants, els dimarts i divendres,de 18.30 a 20.00, al Casal, a partirdel 5 de març. Més informació, al’Ajuntament, telèfon 972 25 0165.
LLEURE� Girona. Curs de monitor/a d’ac-tivitats d’educació en el lleure in-fantil i juvenil (intensiu SetmanaSanta), del 13 al 22 d’abril. Més in-formació al telèfon 972 23 39 81(dimarts i dijous, de 17.00 a20.30) o a www.galligants.org.
L’agenda
La gala del Festival Pepe Sales
El poeta Yi Sang, en el cartell del festival ■ LA PENYORA
GIRONA 20.30 MÚSICA, POESIA, TEATRE...L’auditori de la Mercè torna a ser l’escenari de lagran gala del Festival d’art independent Pepe Sales.La poesia del coreà Yi Sang ha inspirat divuit actua-cions de música, teatre, dansa, etc. Gratuït. ■ X.C.
Celebració del 100è aniversari. En Miquel Badosai Martí, veí d’Anglès, ha complert 100 anys i ho hacelebrat en companyia de tota la família.
Apunts de societat
