Mem.ria Parc Garraf 2001 - Xarxa Parcs Naturals · Parc Natural del Garraf 3 Índex Pàgina Presentació 5 1. DADES GENERALS 7 2. ÀMBIT GEOGRÀFIC I ADMINISTRATIU 9 3. DOCUMENTS

PARC NATURAL DEL GARRAF

MEMÒRIA 2001

Parc Natural del Garraf 3

Índex

Pàgina Presentació 5

1. DADES GENERALS 7

2. ÀMBIT GEOGRÀFIC I ADMINISTRATIU 9

3. DOCUMENTS DE PLANIFICACIÓ I GESTIÓ 11

4. ÒRGANS DE GESTIÓ I PARTICIPACIÓ 15

5. MITJANS I RECURSOS 19

5.1. Personal 19

5.2. Equipaments i infrastructures 21

5.3. Publicacions 26

5.4. Recursos econòmics 27

6. PRINCIPALS ACTIVITATS REALITZADES 35

6.1. Conservació i tractament físic del territori 36

6.2. Foment del desenvolupament i la participació 45

6.3. Ús social 52

6.4. Educació ambiental 54

6.5. Activitats generals i de suport 57

Annex: Pla de Seguiment de Paràmetres Ecològics Activitats i estudis, 2001 61

4 Parc Natural del Garraf


Presentació Presentació

Coincidint amb el quinzè aniversari de la declaració del Parc Natural del Garraf, la Comissió d’urbanisme de la Generalitat de Catalunya, aprovà la modificació i ampliació del Pla Especial de Protecció de l’Espai Natural del Garraf, en data-------de 2001. Amb aquesta modificació es permet l’incorporació de terrenys de Vilanova i la Geltrú en el projecte del Parc Natural del Garraf, s’aconsegueix la connexió física de tres espais naturals protegits com son el Garraf, Olèrdola i el Foix i finalment l’incorporació en el planejament dels convenis signats entre la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sitges i les empreses explotadores de recursos miners que conjuntament amb els plans de restauració aprovats per la Conselleria de Medi Ambient han de permetre la finalització definitiva de l’explotació minera dins l’àmbit del Parc, en els termes acordats. Amb tot, manca la publicació en el diari oficial de la Generalitat de Catalunya per tal que aquesta modificació aprovada tingui plena vigència. Mes enllà d’aquest fet rellevant, cal destacar el canvi produït en la concessió administrativa de l’escola de natura de Can Grau, que mitjançant un concurs públic celebrat el mes de setembre, ha recaigut en favor del Sr. Antoni Sanz Roldán. També s’ha posat en marxa un nou equipament, anomenat Observatori Astronòmic del Garraf, que mitjançant una concessió administrativa en favor de l’entitat Espai Garraf, desenvoluparà un programa pedagògic i científic vinculat a l’Astronomia. Finalment fer constar que es va produir la reelecció dels membres de la Comissió Consultiva del Garraf.



1 DADES GENERALS

Figura jurídica i data de creació

- Pla especial de protecció del Medi Físic i del paisatge de l’espai natural del Garraf. D’acord amb la llei sobre Règim del sòl i ordenació urbana, text refós de 9 d’abril de 1976.

Promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat pel Conseller de Política territorial i Obres públiques (Comissió d’urbanisme) el 29 de juliol de 1986 D.O.G 18.02.87

- Modificació. 22/11/95 D:O.G.C 22/11/96

- Modificació. 16/05/97 D.O.G.C 18/06/97

És la figura cabdal de protecció del Parc Natural del Garraf i la que determina bàsicament el règim de protecció i gestió actuals, en aplicació de la legislació urbanística

- Decret d’aprovació del Pla d’Espais d’Interès Natural

- Decret 328/1992 de 14 de desembre de la Generalitat de Catalunya (D.O.G.C 1714 d’1 de març de 1993)

En el seu annex 1, que relaciona la llista d’espais d’interès natural, s’inclou el Garraf.

Administració promotora Diputació de Barcelona

Raó social Diputació de Barcelona Servei de Parcs Naturals Ctra Rat –Penat a Plana Novella, Km 3,5 08870 Sitges Tel. 93.597.18.19 Fax: 93.597.08.92 e-mail: [email protected]

Oficina del Parc Natural C/.Comte d'Urgell, 187Edifici del Rellotge, 3ª planta 08036 - BARCELONA Tel. 93 402 24 28 Fax 93 402 24 29 e-mail: [email protected]



2 ÀMBIT GEOGRÀFIC I ADMINISTRATIU

Superfície del parc natural La superfície total del parc natural és de 10.638 ha. Per tal de definir tractaments i usos específics més ajustats a les característiques concretes del territori, el pla de protecció estableix i delimita les zones següents: àmbits normatius del Pla Especial ha (aprox.) % Zona d’interès natural Zona d’interès agrícola Zona forestal Zona de protecció integral Zona litoral Zona de tractament especial Zona d’ordenació preexistent

4.102,4 483,3 5.032,2 244,5 122,0 563,2 90,4

38,56 4,54 47,3

2,30 1,15 5,30 0,85

Superfície total 10.638 100 Dades actualitzades (SIGMC 98)

Comarques i municipis de l’àmbit del parc El territori delimitat pel Pla Especial de Protecció inclou sòls pertanyents a 8 municipis de les comarques del Garraf, Baix Llobregat i Alt Penedès. comarques ha de parc % EL GARRAF 5255,2 49,40% EL BAIX LLOBREGAT 4197,7 39,46% L’ALT PENEDÈS 1185,1 11,14%

EL GARRAF50%

L’ALT PENEDÈS11%

EL BAIX LLOBREGAT39%


municipis sup. TM ha sup.Parc

ha% P/TM % P habitants

1996 comarca

Avinyonet del Penedès 2.910 410 14,09 3,85 1.30 Alt Penedès Begues 5.040 3.025 60,02 28,44 4.44 Baix Llobregat Castelldefels 1.240 185 14,92 1,75 43.01 Baix Llobregat Gavà 3.090 987,5 31,96 9,28 40.92 Baix Llobregat Olesa de Bonesvalls 3.060 775 25,33 7,28 1.10 Alt Penedès Olivella 3.880 2.265 58,38 21,29 1.90 Garraf S. Pere de Ribes 4.070 125,5 3,08 1,18 21.057 Garraf Sitges 4.370 2.865 65,56 26,93 19.707 Garraf

Població resident en el parc municipi permanent

Begues 6 Gavà 3 Olivella 28 Sitges 35 Plana Novella 40

TOTAL 112 Titularitat del sòl

TITULARITAT SUPERFÍCIE (Ha) % (respecte sup.total

parc) Titularitat pública 2.573,5 24,2 Diputació de Barcelona 1.101,9 10,35 Generalitat de Catalunya 1.232 11,58 Ajuntament de Barcelona 223,8 2,1 Ajuntament de Castelldefels

15,8 0,15

Titularitat privada 8.064,5 75,8 Total 10.638 100

finques adquirides per la Diputació de Barcelona

terme municipal superfície (ha)

Vallgrassa Begues 166,0Can Grau Olivella 298,8La Mezquita Olivella 37,5Mas Vendrell Olivella 171,5Can Vendrell Olivella 49,0Jafra Olivella 214,0Peça Rico Sitges 3,0Mas Quadrell Sitges 53,4La Pleta Sitges 3,0Corral de l’Esquerrà Olesa de 105,7

Dades del cens elaborat l’any 1998


3 DOCUMENTS DE PLANIFICACIÓ I GESTIÓ

La disposició legal que regeix en la planificació i gestió del parc és el Text Normatiu del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc Natural del Garraf, promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat definitivament pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya el 29.07.86, segons Anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 18.02.87 El Pla Especial, per a dur a terme les previsions que estableix, preveu un Pla d’Etapes, que es concreta en Programes d'activitats que s’aproven anualment. Així mateix, son d’aplicació freqüent en aquest àmbit normatives de caràcter sectorial, que fan referència a aspectes concrets de la planificació i gestió. Algunes d’aquestes disposicions legals son les que es relacionen a continuació:

ÒRGAN COMPETENT

DISPOSICIÓ RANG / DATA

TÍTOL PUBLICACIÓ MITJÀ / DATA

MINISTERI D’INDÚSTRIA

DECRET 3151/68 de 28 de novembre

Reglament tècnic de línies elèctriques aèries d’alta tensió

BOE 27/12/1968

MINISTERI D’INDÚSTRIA

DECRET 2413/73 de 20 de setembre

Reglament electrotècnic per a baixa tensió

BOE 09/10/1973

MINISTERI D’AGRIC., P i A.

REIAL DECRET 3181/80 de 30 de desembre

Protecció d’espècies de fauna salvatge BOE 06/03/1981

PARLAMENT CATALUNYA

LLEI 9/81 de 19 de novembre

Protecció de la legalitat Urbanística DOGC

04/12/1981

GENERALITAT LLEI 12/81 de desembre Establiment de normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives

DOGC

21/12/1981

PRESIDÈNCIA GENERALITAT

DECRET 169 de 12 d'abril de 1983

Unitat mínima de conreu DOGC

20/05/1983

PARLAMENT CATALUNYA

LLEI 3/84 de 9 de gener Mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya

DOGC

18/01/1984

PARLAMENT CATALUNYA

LLEI 12/1985 de 13 de juny

D’Espais Naturals de Catalunya DOGC

28/06/1985

D.A.R.P. DECRET 81/86 de 20 de març

Competència per sancionar en via administrativa

DOGC

07/04/1986

DEPARTAMENT COMERÇ, C i T

ORDRE d’11 de juliol de 1986

Requisits per a la instal·lació i el funcionament del càmpings

DOGC

11/07/1986

JEFATURA DE L’ESTAT

CONVENI DE BERNA 19 de setembre de 1979

Conservació de la vida silvestre i del medi natural a Europa

BOE 01/10/1986

GENERALITAT DECRET 378/1986, de18 de setembre

Establiment de plans de prevenció d’incendis en els espais naturals de protecció especial

DOGC

13/02/1987

PARLAMENT LLEI 3/88 de 4 de març Protecció dels animals a Catalunya DOGC

18/03/1988

PARLAMENT LLEI 6/88 de 30 de marçForestal de Catalunya DOGC

15/04/1988

MINISTERI D’INDÚSTRIA I E.

ORDRE de 18 de maig de 1988

Normes sobre el pintat dels suports de les línies aèries de transport

BOE 29/05/1988

D.A.R.P. ORDRE 11 de maig de 1988

Aprofitaments de suro DOGC

01/06/1988


ÒRGAN COMPETENT




DECRET 114/88 de 7 d’abril

Avaluació d’impacte ambiental DOGC

03/06/1988

GENERALITAT ORDRE de 28 de novembre de 1988

Creació del Registre de nuclis zoològics de Catalunya

DOGC

30/12/1988

PARLAMENT CATALUNYA

LLEI 4/89 de 27 de març Conservació dels Espais Naturals i de la flora i fauna silvestre

BOE 28/03/1989


DECRET 59/89 de 13 de març

Competicions DOGC

10/04/1989

D.A.R.P.

DECRET 35/90 de 25 de gener

Unitat mínima forestal DOGC

26/02/1990

MINISTERI DE L’INTERIOR

RDLEG. 339/90 de 2 de març

Llei sobre tràfic , circulació de vehicles a motor i seguretat vial

BOE 14/03/1990

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

ANUNCI 14 de maig de 1990

Aprovació definitiva del Pla Especial del Garraf

DOGC

18/02/87

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

ANUNCI 14 de maig de 1990

Aprovació definitiva del Pla Especial del Montnegre-Corredor

DOGC

01/06/1990

D.P.T.O.P. DECRET Leg. 1/90 de 12de juliol

Aprovació de la refosa del textos legals a Catalunya en matèria urbanística

DOGC

13/07/1990

PARLAMENT LLEI 38/91 de 30 de desembre

Instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves

DOGC

20/01/1991

D.A.R.P. DECRET 21/91 de 22 de gener

Prevenció i lluita contra les plagues forestals

DOGC

25/02/1991



Requisits de les empreses d’activitats esportives i turístiques d’aventura

DOGC

24/04/1991



Activitats esportives, d’esbarjo i turístiques d’aventura

DOGC

24/04/1991

D.A.R.P. ORDRE 16 de juliol de 1991

Regulació d’aprofitaments forestals per a ús domèstic

DOGC

05/08/1991

PARLAMENT CATALUNYA

LLEI 20 / 91 de 25 de novembre

Promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

DOGC

04/12/1991

MINISTERI DE L’INTERIOR

REIAL DECRET 13/92 de 17 de gener

Reglament general de circulació BOE 31/01/1992

D.A.R.P. DECRET 148/92 de 9 de juny

Regulació d’activitats fotogràfiques, científiques i esportives

DOGC

13/07/1992

CONSELL (CE) DIRECTIVA 92/43 de 21 de maig

Conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres

DOCE

22/07/1992

D.A.R.P. RESOLUCIÓ 30 de juliol de 1992

Reglamentacions específiques de caça DOGC

07/08/1992


DECRET 328/92 de 14 de desembre

Pla d’Espais d’interès natural DOGC

01/03/1993

GENERALITAT DECRET 230/1993, de 6 de setembre

Exercici de les funcions d’inspecció i control en l’àmbit de la protecció del medi ambient

DOGC

10/12/1993

GENERALITAT DECRET 61/1994 Regulació de les explotacions ramaderes DOGC

28/03/1994


DECRET 241/94 de 26 de juliol

Condicionament urbanístic i protecció contra incendis

DOGC

01/09/1994

MINISTERI D’OBRES PÚBL. I T.

REIAL DECRET 1812/94 de 2 de setembre

Aprovació reglament general de carreteres

BOE 23/09/1994


ÒRGAN COMPETENT



GENERALITAT RESOLUCIÓ de 24 d’octubre de 1994

Publicació de l’Acord de 29 de setembre de 1994, pel qual s’aprova el Pla de Protecció Civil d’emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT)

DOGC

09/11/1994

D.A.R.P. DECRET 64/95 de 7 de març

Mesures de prevenció d’incendis forestals

DOGC

10/03/1995

GENERALITAT LLEI 1/1995 de 16 de març

Aprovació del Pla Territorial General de Catalunya

DOGC

31/03/1995

D.A.R.P. ORDRE 5 de juliol de 1995

Aprofitaments de pinyes DOGC

17/07/1995

GENERALITAT LLEI 9/1995 de 27 de juliol

Regulació de l’accés motoritzat al medi natural

DOGC

02/08/1995

GENERALITAT RESOLUCIÓ de 30 d’octubre de 1995

Aprovació d’una ordenança municipal tipus, reguladora del soroll i les vibracions

DOGC

10/11/1995

MINISTERI D’AGRICULTURA

REIAL DECRET 1997/95 de 7 de desembre

Establiments de mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres

BOE 28/12/1995

DEP. DE MEDI AMBIENT


Mesures de regularització d’abocaments d’aigües residuals

DOGC

11/03/1996

MINISTERI D'AGRICULTURA

ORDRE de 3 d'abril de 1996

Establiment del III Pla d'Accions Prioritàries contra incendis forestals.

BOE 10/04/1996

D.A.R.P. DECRET 268/96 de 23 de juliol

Establiment de mesures de tractament periòdic i selectiu de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica per la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions

DOGC

29/07/1996

D.A.R.P. DECRET 175/96 de 4 de juny

Regulació desarrelament d’arbres i arbustos

DOGC

10/06/1996


LLEI 3/98 de 27 de febrerIntervenció integral de l’Administració ambiental

DOGC

13/03/1998

D.A.R.P. DECRET 130/98 de 12 de maig

Mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres

DOGC

09/06/1998


Àrees de caça amb regulació especial DOGC

14/07/1998


Regulació de l'accés motoritzat al medi natural

DOGC

14/07/1998

DECRET 93/99 de 6 d’abril

Procediments de gestió de residus DOGC

12/04/1999

D.A.R.P. ORDRE de 21 d’abril de 1999

Instruccions generals per a la redacció, l’aprovació i la revisió dels plans tècnics de gestió cinegètica

DOGC

30/04/1999

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT

DECRET 136/1999 de 18de maig

Reglament de la Llei de la intervenció integral de l’administració ambiental

DOGC

21/05/1999

CE DIRECTIVA 1999/31 del Consell, de 26 d’abril

Abocament de residus DOGC

16/07/1999


ÒRGAN COMPETENT



GENERALITAT ORDRE de 21 de juliol de 1999

Regulació de la captura en viu, tinença i l’exhibició pública d’ocells fringíllids per a activitats tradicionals

DOGC

26/07/1999


DECRET 2177/99 de 27 de juliol

Gestió de vehicles fora d’ús DOGC

04/08/1999

PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

Llei 7/1999 de 30 de juliolCentre de la Propietat Forestal DOGC

09/08/1999


ORDRE 18 de gener de 2000

Constitució de les ponències ambientals en els ens locals

DOGC

22/02/2000


RESOLUCIÓ de 28 de novembre de 2000

Aprovació d’una ordenança municipal tipus reguladora de la intervenció administrativa de les activitats en el marc de la Llei 3/1998 i disposicions que la despleguen

DOGC

11/12/2000

JEFATURA DE L’ESTAT

LLEI 6/2001 de 8 de maig

Modificació del Real Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació d’Impacte Ambiental

BOE 09/05/2001


DECRET 148/2001 de 29de maig

Ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació

DOGC

07/06/2001

MINISTERI DE MEDI AMBIENT

REAL DECRET LEGISLATIU 1/2001 de 20 de juliol

Aprovació del text refós de la Llei d’Aigües

BOE 24/07/2001

PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

DECRET 220/2001 d’1 d’agost

Gestió de les dejeccions ramaderes DOGC

07/08/2001


4 ÒRGANS DE GESTIÓ I PARTICIPACIÓ

Les determinacions que estableix el Pla Especial es duen a terme mitjançant el concurs de l’Administració del Parc (la Diputació de Barcelona), i dos Òrgans de Gestió: el Consell Coordinador, que pretén garantir la participació i col·laboració en la gestió de l’espai protegit, de les diferents administracions públiques amb competències específiques en aquest àmbit territorial i de les organitzacions professionals o específiques directament interessades en la gestió de l'espai natural, i la Comissió Consultiva, constituïda pels representants d’aquells ciutadans que per raó de la seva activitat econòmica o participació en els afers públics, volen tenir una participació més activa en el desenvolupament del Pla.

Consell Coordinador

El Consell Coordinador del Parc Natural del Garraf, constituït el 5 de març de 1987, té les funcions següents:

• Conèixer anualment el pressupost i la proposta de programa de gestió. • Vetllar pel compliment a l’interior de l’espai natural de les normes generals de

protecció de la natura i de la normativa del Pla. • Emetre informe sobre aquells assumptes que se li sotmetin, en especial els

previs a l’atorgament de les autoritzacions i informes previstos en la regulació específica del Pla Especial.

• Establir criteris i principis de col·laboració en l’actuació de les diferents administracions actuants en l’àmbit del Pla.

• Ésser informat de les directrius d'execució del Pla Especial que en cada moment adoptin les administracions competents, així com elevar les propostes que estimi pertinents per a la millor gestió del Pla Especial a les autoritats o òrgans que els hi pertoqui.

• Instar a les administracions competents, quan ho consideri convenient per a que procedeixin a la revisió o modificació del Pla Especial, i informar amb caràcter preceptiu qualsevol projecte de revisió o modificació d’aquest.

• Ésser informat de les probables constitucions de les comissions consultives. • Conèixer la memòria anual redactada per la Presidència.

Secretari: El Cap del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Sr. Jordi Bellapart i Colomer

Membres

President: El President de la Diputació de Barcelona: Il·lm. Sr. Manel Royes i Vila.

Vice-president: El Diputat de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona: Il·lm. Sr. Francesc Martos i Aguilera.

Vocals:

Un representant del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. L’Alcalde d’Avinyonet del Penedès. Il·lm. Sr. Joan Marcè i Casas. L’Alcalde de Begues. Il·lma. Sra. Joana Badell i Ros. L’alcalde de Castelldefels. Il·lm. Sr. Agustí Marina i Pérez. L’Alcalde de Gavà. Il·lm. Sr. Dídac Pestanya i Rodriguez. L’Alcalde d’Olesa de Bonesvalls. Il·lm. Sr. Marià Tutusaus i Augé. L’Alcalde d’Olivella. Il·lm. Sr. Joaquim Mas i Rius.


L’Alcalde de S. Pere de Ribes. Il·lm. Sr. Josep Antoni Blanco i Abad L’Alcalde de Sitges. Il·lm. Sr. Pere Junyent i Dolcet. Consorci del Parc de Collserola. Sr. Marià Martí i Viudes.

Assistents:

El President del Consell Comarcal del Garraf. Il·lm. Sr. Joaquim Mas i Rius El President del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Il·lm. Sr. José Luís Morlanes Galindo El President del Consell Comarcal del Alt Penedès. Il·lma. Sra. Angèlica Rodriguez i Rerrera El Coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Sr Martí Domènech i Montagut El Cap de la Secció de Gestió del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. . El Director del Parc Natural del Garraf. Sr. Xavier Roget i Padrosa. El biòleg del Parc Natural del Garraf . Sr. Santi Llacuna i Claramunt.

Comissió Consultiva

La Comissió Consultiva, constituïda el 28 de novembre de 1990 té les funcions i composició següents:

• Rebre informació de les activitats que es desenvolupin al parc. • Trametre suggeriments al Consell Coordinador dels assumptes relatius a la

gestió del parc. • Expressar la seva opinió i criteris respecte als assumptes que plantegi el

Consell Coordinador. • Totes aquelles tasques relacionades amb les funcions assenyalades als

apartats anteriors.

L'any 1997 es va elaborar un nou cens d’Entitats, actualitzant les dades del cens anterior i afegint-hi la informació facilitada pels Ajuntaments, obtenint el següent resultat:

Sector Esports • Federació Catalana d’Espeleologia. • Federació d’Entitats Excursionistes, que serà representada alternativament per

la Unió Muntanyenca Eramprunyà i el Centre Excursionista de Sitges.

Sector turisme • Unió de Botiguers de Castelldefels. • (Vacant)

Sector ecologista • Depana • APMA

Sector forestal • ADF de Sitges • • ADF de Castelldefels


Sector agrícola • Unió de Pagesos • Associació de veïns del Parc Natural del Garraf

Sector lleure • Granja Escola Cal Pere • Centre d’activitats ambientals de Cal Ganxo.

Sector entitats científiques • Arxiu Històric de Sitges • Museu de Gavà • Naturalistes en acció • Arxiu Històric de Sitges • Naturalistes en acció • Institut d’Estudis Penedesencs

Sector entitats culturals i cíviques: • Federació d’Associacions de veïns de Castelldefels • Associació Amics del Palau Novella

President: Sr. Jordi Bellapart i Colomer. Cap del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Vice-president: Sr. Josep Anton Herrera. Institut d’Estudis Penedesencs. Vocals: Tres representants del Consell Coordinador:

Ajuntament de Begues, Il·lma. Sra. Joana Badell i Ros.

Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls, Il·lm. Sr. Marià Tutusaus i Augé.

Ajuntament d’Olivella, Il·lm Sr. Joaquim Mas i Rius.

Secretari: Xavier Roget i Padrosa. El Director del Parc Natural del Garraf.



5 MITJANS I RECURSOS 5.1 Personal

Personal adscrit al parc: - Director:

Xavier Roget Padrosa

- Tècnic de gestió, obres i serveis:

Josep Torrentó i Marselles

- Biòleg:

Santi Llacuna i Claramunt

- Sobreguarda:

Francesc Boil

- Guardes: Rodrigo del Amo Telm Busquets Jaume Garganté Miguel Ángel Izquierdo Damián García José Fernández Frederic Salvadó José Arias

- Guardes d’estiu:

Albert Peris

Carles López de Padilla

- Encarregat de manteniment :

Joan Valls

- Personal de manteniment :

Jordi Gili

David Mateo

Salvador Rocamora

José Mateo

- Personal administratiu:

Susanna Pruna

- Consergeria:

Maite Comellas/ Albert Peris Total 22 persones


Director

Administratiu Subaltern

Tècnic Biòleg Sobreguarda

Encarregat 8 guardesPersonal

Equipaments2 Oficials 2 guardes2 Ajudants de tarda

Estudiantsen pràctiques

Personal PersonalP. Informació PPVIF

Personal Guardes d’estiu .....................................................................2 contractat Pla de Prevenció i Vigilància d’Incendis Forestals..............26 temporalment Pla d’Informació.....................................................................5 Personal A les empreses concessionàries...........................................6 vinculat Als equipaments en règim de conveni ..................................4


5.2 Equipaments i infrastructures

• Centres i punts d’Informació: Centre d'Informació del Parc Natural del Garraf (La Pleta ) Carretera de Rat-Penat a Plana Novella Km 3,5 08870 Sitges Telèfon: 93.597.18.19/ Fax: 93.597.08.92 e-mail: [email protected] Centre d’informació Petit Casal de Begues Ajuntament de Begues Passeig de l’Esglèsia, 1 08859 Begues Telèfon: 93.639.01.66 Fax: 639.01.18 e-mail: [email protected] Punt d’informació La Sala d’Olivella: Ajuntament Olivella C/Major s/n 08818 Olivella Telèfon: 93.896.80.00 Fax: 93.896.80.42 e-mail: [email protected] Punt Informació Olesa de Bonesvalls Ajuntament Olesa de Bonesvalls Plaça de l’Ajuntament s/n 08975 Olesa de Bonesvalls Telèfon: 93.898.40.08 Fax: 93.898.43.75 e-mail: [email protected]

• Centres de Documentació Centre de documentació Museu de Gavà Ajuntament de Gavà Plaça Dolors Clua 13-14 08850 Gavà Telèfon: 93.638.25.70 Fax: 93. 93.638.35.96 e-mail: p.garraf.cdgavà@diba.es Arxiu Històric comarcal de Vilanova i la Geltrú Plaça Font i Gumà s/n 08800 Vilanova i la Geltrú Telèfon: 93.893.00.13 Fax: 93.893.00.13 e-mail: [email protected]


• Equipaments pedagògics i pel lleure Escola Natura Can Grau Talp, S.L C/Major s/n Pista forestal asfaltada d’Olivella a la Plana Novella. 08810 Olivella Telèfon: 93.415.51.51 e-mail: [email protected] [email protected] Centre d’activitats ambientals Cal Ganxo Ajuntament de Castelldefels Camí de Cal Ganxo s/n 08860 Castelldefels Telèfon: 93.597.09.80/93.597.19.37 Fax: 93.597.09.80 e-mail: [email protected]

Centre de la divulgació de la ceràmica Vallgrassa Associació de ceramistes Mas de La Terra Carretera del Rat-Penat a Plana Novella, Km 7.5. 08870 Begues Telèfon: 93 597 08 91 e-mail: [email protected] Observatori Astronòmic del Parc Natural del Garraf Equipament pedagògic vinculat a l’astronomia gestionat per ESPAI GARRAF Pista forestal asfaltada d’Olivella a Plana Novella, km 3’5 Can Grau 08810 OLIVELLA Telèfon: 93 814 31 89 e-mail: [email protected] e-mail: [email protected] www.oagarraf.org


EQUIPAMENT 1r Trimestre 2n Trimestre 3r Trimestre 4t Trimestre ANY

Vallgrassa 0 78 80 100 258

La Pleta 7079 7820 2228 5374 22301

Centre Documentació Museu de Gavà

* * * * 116

Escola natura Can Grau

1536 3162 503 638 4845

Itineraris organitzats

624 660 121 307 1712

Viu el Parc “escoles”

* * * * 592

Viu El Parc * * * * 7083

Coneguem els nostres parcs

603 236 0 0 839

*No es disposa de dades trimestrals

dades d’utilització dels equipaments 2001

visitants tipus de gestió

Centre d’informació del Parc Natural del Garraf (La Pleta)

22.301 directa

Centre d’informació El Petit Casal de Begues ------------ concessió

Punt d’informació d’Olesa de Bonesvalls ------------ conveni

Punt d’informació La Sala d’Olivella ………… conveni

Cal Ganxo 15.744 conveni

Escola de Natura de Can Grau 6.557 concessió

Equipament pedagògic de Vallgrassa 258 concessió

C.D Museu de Gavà 116 conveni

C.D Vilanova i La Geltrú ------------ conveni Total 44.976


Falta el mapa

horari habitual info

rmac

ió

vend

a de

pu

blic

acio

nsau

diov

isua

l

itine

raris

sen

yalit

zats

ac

tivita

ts

peda

gògi

ques

acam

pada

àr

ea d

e pí

cnic

w

c, s

anita

ris

expo

sici

ons

prod

ucte

s ar

tesa

ns

Centre d’informació La Pleta 10-15h (excepte dilluns no festius) • • • • • •

Petit Casal de Begues 10-14h • • • • •

Punt d’informació La Sala d’Olivella Caps de setmana i festius (10-15h) •

Punt Informació Olesa de Bonesvalls 10.13,30h 4- 8,30h • •

Centre de documentació Museu de Gavà 9,30-14h, 17-19h • • • •

Centre de documentació Arxiu Històric comarcal de Vilanova i la Geltrú

9-1,30h(dimecres 14-19,30)

Escola Natura Can Grau 9-13,30h 16-19h • • • •

Centre d’activitats ambientals Cal Ganxo

9-14h 15-18h • • •


Infrastructures

Serveis Municipi Gestió

Puig del Martell (2) Sitges Directa

La Pleta (2) Sitges Directa

Campgràs Sitges Directa

Riera de Carxol Begues Directa

Vallgrassa Begues Concessió

Jafra Olivella Directa

Olivella Olivella Directa

Àrees d’aparcament

Can Grau Olivella Concessió

Fondo de Vallgrassa Begues Directa

Costes del Garraf Sitges Directa

A la Morella Varis Directa

Masies del Garraf Varis Directa

GR - 92 Varis Directa

Itineraris senyalitzats

GR - 5 Varis Directa

Parc Natural Varis Contracte Recollida d’escombraries

Urb. Plana Novella Olivella Conveni


5.3 Publicacions Durant l’any 2001 el Servei de Parcs Naturals ha continuat editant diferents títols en les col·leccions que conformen el seu fons editorial. El disseny inicial, la redacció dels continguts i la supervisió general sempre van a càrrec del mateix Servei, amb el concurs i el suport, pel que fa a la producció i edició, de l’Institut d’Edicions i del Centre d’Impressió i Reprografia. En casos concrets, s’ha contactat amb productors o editorials per a l’edició de productes específics.

Guies de Xarxa de serveis i equipaments d’educació ambiental 6.000 Serveis (2001/2002) Guia de serveis i equipaments del Servei de Parcs Naturals Maqueta (disseny) Tríptics Parc Natural del Garraf (català, reedició) 4.000 Desplegables Altres tríptics Coneguem els nostres parcs 1.200 Observatori astronòmic del Parc Natural del Garraf 3.000 Banca i inversions ètiques: alternatives per a l’estalvi 4.000

(jornada) Benvinguts Benvinguts al Parc Comarcal d’Olèrdola (reedició) 2.000 Benvinguts al Parc Natural del Garraf (reedició) 5.000 Encartaments Protecció del medi subterrani (reedició) ..CIR 15.000 Consells per a collir bolets (reimpressió) ..CIR 15.000 Campanya d’informació als grups escolars (reedició) CIR 5.000 Prevenció d’incendis forestals (reedició)…CIR 75.000 La ruta de les masies (reedició)…CIR 5.000 La ruta del margalló (reedició)…CIR 5.000 Excursions Camí medieval i serra de Can Perers (novetat) 6.000 Senyalitzades Masies del Garraf (reedició) ..CIR 7.000 Camí de les Costes (reedició) CIR 7.000 Garraf-Olèrdola Programa general 25.000 Cartell general 1.500 Cartell mut 1.000 Full Concurs de ceràmica 2.000 Full Concurs Fotogràfic 2.000 Revistes Full informatiu. Cercle d’Amics dels Parcs Naturals, núm.22 CIR 4.000 Full informatiu. Cercle d’Amics dels Parcs Naturals, núm.23 CIR 4.000 Full informatiu. Cercle d’Amics dels Parcs Naturals, núm.24 CIR 4.000 Full informatiu. Cercle d’Amics dels Parcs Naturals, núm.25 CIR 4.000 Altres Memòria 1999. Parc Natural del Garraf CIR 500 Quaderns “ Coneguem els Nostres Parcs” del mestre CIR 200 (Parc Natural del Garraf) Quaderns “ Coneguem els Nostres Parcs” de l’alumne CIR 2.000 (Parc Natural del Garraf) Bases reguladores de subvencions. Parcs Naturals 2002 1.400 Col·laboracions Revista La Terra, editada mensualment per la Unió de Pagesos 2 col·lab externes El Periódico 6 col·lab Guia semestral d’activitats 2001-Agència de Promoció 2 col·lab Revista Barcelona Verda, editada bimensualment pel Servei 3 col·lab De Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona

(1) CIR: Imprès al Centre d’Impressió i Reprografia


5.4. Recursos econòmics Al llarg del present exercici s’ha gestionat un pressupost que ha ascendit a un total de 419.450.030 pessetes. D’aquesta quantitat, 54.099.875.-pta. representen la repercussió del cost dels Serveis Centrals respecte al parc i 93.115.254 pta. corresponen al Capítol 1 (“Personal”). La resta, 272.234.901.-pta., són el pressupost “operatiu” del parc, que és la suma dels Capítols corresponents a “Despesa ordinària” (Cap.2), “Transferències” (Cap.4), “Inversions” (Cap.6) i “Transferències per a inversions” (Cap.7). La distribució d’aquest pressupost en els cinc programes principals en que s’agrupen les activitats del parc es pot observar en el quadre que es presenta a continuació:

Programa Cap. 2 Cap. 4 Cap. 6 Cap. 7 Total

1 CONSERVACIÓ I TRACTAMENT FÍSIC DEL TERRITORI

10.442.165 39.423.229 3.077.487 100.000.000 152.942.881

2 FOMENT DEL DESENVOLUPAMENT I PARTICIPACIÓ

20.925.610 4.970.736 22.436.582 6.060.982 54.393.910

3 ÚS SOCIAL 10.534.093 6.801.062 836.021 ------------------ 18.171.1764 EDUCACIÓ AMBIENTAL 7.766.152 5.506.260 15.437.013 ------------------ 28.709.4255 ACTIVITATS GENERALS I DE

SUPORT 14.236.869 ---------------- 3.780.640 ------------------ 18.017.509

Subtotal 63.904.889 56.701.287 45.567.743 106.060.982 272.234.901 Recursos humans del parc (Cap. 1) 93.115.254 Cost de Serveis Centrals 54.099.875 Total 419.450.030

Distribució del subtotal per programes

ús social7%

foment del desenvolupa

ment i participació

20%

educació ambiental

11%

activitats generals i de

suport7%

conservació i tractament

físic del territori

55%


DESPESES PER CAPÍTOLS 2001

cap 2 cap 4 cap 6 cap 7 totals

CONSERVACIÓ I TRACTAMENT FÍSIC DEL TERRITORI Vigilància i control del planejament

Abocadors 100.000.000

100.000.000

100.000.000Plans de prevenció i restauració

Pla de prevenció d'incendis forestals Execució del Pla 35.923.229 35.923.229 35.923.229 Manteniment de línies de defensa forestal 2.822.264 2.822.264 2.822.264 Creació i manteniment de punts d'aigua 300.000 300.000 300.000 Creació i manteniment d'infraestructures de vigilància

fixa 28.153 730.767 758.920

758.920 Restauració Recuperació d'antics conreus abandonats 170.172 170.172 170.172 Projectes de restauració en Conveni amb entitats 3.500.000 3.500.000 3.500.000 Programa de gestió de la flora Tractament fitosanitaris 1.149.999 1.149.999 1.149.999

Adquisició de terrenys i manteniment del patrimoni Millora i manteniment de les comunicacions Millores a la xarxa de radiotelefonia 37.004 37.004 37.004 Adquisició de material radiotelefònic 783.813 1.575.650 2.359.463 2.359.463 Manteniment dels equips 202.338 202.338 202.338 Manteniment general de les instal.lacions Adquisició de materials diversos 83.520 58.580 142.100 142.100 Manteniment de les instal.lacions i activitats

genèriques 174.599 174.599

174.599 Adquisició i manteniment d'eines i màquines Adquisició d'eines i màquines 712.490 712.490 712.490 Manteniment de màquines 700.967 700.96 7 700.96 7


Pla de seguiment de paràmetres ecològics Paràmetres físico-químics Recollida i tractament de les dades metereològiques

pròpies i alienes 287.336 287.336

287.336 Seguiment dels processos d'erosió a la zona de

Vallgrassa 250.000 250.000

250.000 Seguiment dels paràmetres de fauna I Cens de carnívors amb seguiment fotogràfic 375.000 375.000 375.000 Estudi de rastres de carnívors 532.000 532.000 532.000 Cens d'ocells 300.000 300.000 300.000 Seguiment de les poblacions de micromamífers 550.000 550.000 550.000 Seguiment dels rèptils del parc 150.000 150.000 150.000 Seguiment dels ratpenats a l'avenc de l'esquerrà 250.000 250.000 250.000 Seguiment dels ortòpters com a espècies

bioindicadors 250.000 250.000

250.000 Seguiment dels paràmetres de fauna II Seguiment dels ropalòcers i dinàmica poblacinal 935.000 935.000 935.000 Paràmetres socials, econòmics i culturals Recopilació de les dades cinegètiques i repoblacins

en les àrees privades

de caça del parc, en especial del porc senglar 10.000 10.000 10.000 Tractament i transferència de la informació Redacció i difusió de la memòria actual 100.000 100.000 100.000

FOMENT DEL DESENVOLUPAMENT I PARTICIPACIÓ Consells, Comissions i Convenis

Conveni amb l'Ajuntament d'olivella per a la recollida

d'escombraries Seguiment del conveni amb l'Ajuntament d'Olivella

per a la recollida

d'escombrAries a Plana Novella 376.946 376.946 376.946 Conveni amb l'Ajuntament per a l'adequació del C.I.La Sala

Conveni amb l'Ajuntament d'Olivella per a l'adequació del Centre

d'informació "La Sala" 300.000 300.000 300.000


Conveni amb l'Ajuntament de Begues per a la realització de

tasques de voluntariat Seguiment del conveni amb l'Ajuntament de Begues

per a la realització

de tasques de voluntariat 100.000 100.000 100.000 Conveni de col.laboració amb el Monestir de budisme Tib

Seguiment del Conveni 2.439.098 2.439.098 2.439.098 Conveni amb l'Ajuntament de Castelldefels, l'UB per al

desenvolupament programa Castelldefels àmbit sostenible

Seguiment 500.000 500.000 500.000 Conveni amb l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes per foment

activitats informatives i turistiques Establiment del conveni 500.000 500.000 500.000

Política agrícola, forestal i cultural Subvencions a les activitats agràries, forestals i de servei

Gestió de les subvencions de l'any 2001 786.334 6.060.982 6.847.316 6.847.316 Subvencions a entitats culturals

Gestió de les subvencions de l'any 2000 480.000 480.000 480.000

Subvencions per a la restauració del patrimoni arquitectònic

Gestió de les subvencions de l'any 2001 1.927.456 1.927.456 1.927.456

Programa d'Acció cultural "Viu el Parc" Disseny del programa 5.150.000 5.150.000 5.150.000

Infrastructures i serveis generals Garatge-magatzem del parc Lloguer de locals 3.227.411 3.227.411 3.227.411

Manteniment i millores del local 13.763 13.763 13.763

Neteja del local 828.241 828.241 828.241

Servei de recollida d'escombraries Execució 3.669.756 3.669.756 3.669.756


Xarxa viària bàsica Millores a la pista de Begues 1.699.343 19.997.484 21.696.827 21.696.827

Manteniment de la xarxa viària bàsica 6.334.747 6.334.747 6.334.747

Senyalització Manteniment 2.349 2.349 2.349

ÚS SOCIAL Equipaments per a l'ús social

Centre d'informació i oficines del parc a "la Pleta"

Execució de millores i obres complementàries de l'equipament

1.195.187 176.900 1.372.087

1.372.087

Mobiliari parament ofimàtica i parament informàtic 212.490 659.121 871.611 871.611

Manteniment i despesa telèfons i altres serveis 2.255.424 2.255.424 2.255.424

Redacció i execució del projecte d'adequació d'exteriors de l'equipament

1.428.455 1.428.455

1.428.455

Manteniment del programa de seguretat de l'equipament (contracte i

37.763 37.763

execució) 37.763

Manteniment de l'audiovisual (contracte i execució) i de l'exposició perm.

1.003.632 1.003.632

1.003.632

Manteniment parallamps i altres instal.lacins tècniques

163.007 163.007

163.007

Execució i control del servei de neteja 1.103.214 1.103.214 1.103.214

Centre d'informació de Begues "Petit Casal" Seguiment de la gestió 1.000.000 1.000.000 1.000.000

Redacció i execució dels projectes de creació d'itineraris

Manteniment 278.400 278.400 278.400

Activitats d'ús social Pla d'informació al públic visitant 2001 Execució 108.000 5.801.062 5.909.062 5.909.062

Cercle d'Amics dels Parcs Naturals Col.laboració en el desenvolupament d'activitats al

Cercle d'amics dels

parcs naturals 2.637.669 2.637.669 2.637.669

Tasques de voluntariat 110.852 110.852 110.852


EDUCACIÓ AMBIENTAL Equipaments d'educació ambiental

Escola de Natura Can Grau

Execució dels projectes per a la millora i manteniment de l'equipament

2.272.063 541.000 2.813.063

2.813.063

Manteniment del parallamps i altres instal.lacions 1.373.734 1.373.734 1.373.734

Adquisició d'aigua i combustible 386.584 386.584 386.584

Centre de divulgació de la Ceràmica Vallgrassa Execució de projectes per a la millora i manteniment de

l'equipament 68.486 68.486

68.486

Manteniment del parallamps i altres instal.lacions 79.443 79.443 79.443

Centre de documentació del parc natural del Garraf a Gavà Seguiment de la gestió 1.150.000 1.150.000

1.150.000 Centre de documentació del parc natural Garraf a Vilanova

Seguiment de la gestió 1.150.000 1.150.000 1.150.000

Observatori astronòmic de Can Grau Execució del projecte (1ª fase) 1.733.810 14.896.013 16.629.823

16.629.823

Activitats d'educació ambiental i publicacions Realització i col.laboració en el desenvolupament del programa "Coneguem els nostres parcs"

Realització i col.laboració en el desenvolupament del programa

Coneguem els nostres parcs 1.852.032 849.003 2.701.035 2.701.035

Redacció de les bases i gestió posterior de les subvencions als centres escolars que fan ús de l'equipament pedagògic

Redacció de les bases i gestió posterior de les subvencions als centres

escolars que fan ús de l'equipament pedagògic 2.357.257 2.357.257 2.357.257

ACTIVITATS GENERALS I DE SUPORT Activitats generals i de suport

Direcció i organització general Desplaçaments 103.000 103.000

103.000

Celebració de reunions internes i assignació de tasques 1.452 1.452 1.452

Despeses complementàries del personal 176.941 176.941 176.941

Parc mòbil del parc Reparació i manteniment 3.550.586 3.550.586

3.550.586

Combustible 2.435.799 2.435.799 2.435.799

Adquisició de vehicles 3.592.720 3.592.720


3.592.720 Material tècnic i divers

Adquisició de material tècnic i divers 2.329.736 80.040 2.409.776 2.409.776

Adquisició de material tècnic i divers 196.618 107.880 304.498 304.498

Adquisició de vestuari i EPIS Adquisició de vestuari per al personal del parc 968.240 968.240

968.240

Adquisició de material de seguretat 881.777 881.777 881.777 Adquisició de vehicles 3.592.720 3.592.720 3.592.720

PARC NATURAL DEL GARRAF Suma total:

272.234.901



6 PRINCIPALS ACTIVITATS REALITZADES

Anualment s’elabora una proposta de Programa d’Activitats per tal de preveure les actuacions a executar durant l’any que permetin d’assolir les determinacions del Pla Especial. Una vegada ha estat sotmesa a la consideració dels Òrgans de Gestió, i d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, es prepara el Programa d’Activitats definitiu. L’esquema general del Programa permet agrupar les activitats anuals en grans blocs conceptuals:

1. Conservació i tractament físic del territori Fa referència a totes aquelles actuacions encaminades a vetllar pel compliment del planejament vigent en el territori, a la redacció i execució de plans de prevenció d’incendis, a les mesures per a la conservació d’indrets d’especial interès, al manteniment del patrimoni públic i al seguiment de l’estat dels sistemes naturals.

2. Foment del desenvolupament i participació Comprèn el conjunt d’activitats orientades a fomentar la participació de la societat en l’execució del Pla, mitjançant el concurs dels Òrgans de Gestió i l’establiment de convenis de col·laboració. També agrupa les actuacions relacionades amb el desenvolupament socio-econòmic i la millora de les condicions de vida de la po-blació, mitjançant l’establiment de línies d’ajut tècnic i econòmic, i amb la creació d’infrastructures i prestació de serveis generals.

3. Ús social Recull les actuacions relatives a creació i manteniment de la xarxa d’equipaments públics definida pel Pla Especial i a les tasques directament vinculades amb l’ús social, com ara els plans d’informació i els equipaments pel lleure.

4. Educació ambiental Aquest epígraf comprèn un conjunt de propostes destinat a fomentar el coneixe-ment i el respecte envers el medi. Inclou actuacions destinades a potenciar el fun-cionament i la qualitat dels equipaments i serveis, així com programes destinats als escolars i al públic en general.

1. Conservació i tractament físic del territori 1.1. Vigilància i control del planejament 1.2. Plans de prevenció i restauració 1.3. Adquisició de terrenys i manteniment del patrimoni 1.4. Pla de seguiment de paràmetres ecològics

2. Foment del desenvolupament i la participació 2.1. Consells, Comissions i Convenis 2.2. Política agrícola, forestal, turística i cultural 4. Educació ambiental 4.1. Creació i manteniment d’equipaments d’educació ambiental 4.2 Activitats d’educació ambiental i publicacions 5. Activitats generals i de suport

Estructura del programa d’activitats


6.1 Conservació i tractament físic del territori 6.1.1. Vigilància i control del planejament

Gestió urbanística La gestió del Pla implica el control del compliment de les disposicions del Text Normatiu, així com de les diverses normes legislatives vigents relatives als àmbits jurídics relacionats amb l'espai protegit. Això suposa les següents activitats de caràcter jurídic-administratiu: • Informes preceptius dels projectes i activitats que es pretenen desenvolupar en

l'àmbit del Pla Especial. • Actuacions contra les infraccions comeses, que s'instrumenten bàsicament a

través de la presentació de denúncies davant els Organismes competents. Aquestes activitats es canalitzen a través d'una Ponència Tècnica, que durant aquest any ha tractat els assumptes que es resumeixen en el quadre de la pàgina següent informes tipus nombre Urbanístics 29 Aprofitaments forestals 4 Obertura i arranjament de camins 3 Línies elèctriques / telefòniques 2 Fotos / filmacions 77 Excursions / aplecs / proves esportives 32 Varis 30

total 177

Escrits/ respostes vàries nombre 54

denúncies Tipus nombre Circulació motoritzada 9 Construccions il·legals 7 Fer foc 3 Obertura/arranjament de camins 0 Aprofitaments forestals 1 Abocament 1 Vàries 3

total 24


6.1.2. Plans de prevenció i restauració

La distribució de recursos econòmics a l’any 2001 ha permès incrementar l’ampli dispositiu de vigilància i prevenció d’incendis estructurat en anys passats. La Campanya de Prevenció d’Incendis corresponent a l’any 2001 s’ha desenvolupat en una única fase, del 5 d’abril al del 25 de setembre. Els dies 5i 6 de abril d’enguany es varen dur a terme, amb col·laboració amb els bombers de la Generalitat de Catalunya i La Creu Roja, unes jornades de formació per tot el personal contractat en aquesta fase.

Pla de vigilància i prevenció d’incendis

• Visualització i control de la major part de l’àmbit del parc, establint una vigilàn-cia present i activa en les zones més freqüentades.

• Informació i persuasió als usuaris del parc, en les possibles negligències que puguin incórrer en el moment d’encendre un foc, tirar deixalles o escombra-ries, llançament de coets, globus o altres artefactes.

• Vigilància i prohibició expressa de crema de rostolls, marges i residus forestals o de jardineria.

• Donar la màxima difusió possible de les normes i decrets establerts per la Generalitat i altres institucions respecte a la prohibició expressa de fer foc i d’altres mesures de prevenció d’incendis forestals.

• Establir la detecció més ràpida possible de l’incendi. Aquest programa de vigilància mòbil i fixa, pretén reforçar els dispositius del Servei d’Extinció d’Incendis de la Generalitat de Catalunya i els directament gestionats per Diputació de Barcelona. S’ha portat a terme mitjançant convenis amb tots els Ajuntaments que tenen part del seu terme municipal dintre del Parc o que en són termeners, havent-se contractat el personal que es concreta en la taula següent:

Ajuntaments Import personal contractat

Begues 3.987.418 2 vigilants A Castelldefels 3.659.578 2 vigilants A

Gavà 2.730.098 2 conductors, 2 acompanyants

Olesa de Bonesvalls 6.051.381 2 vigilants A, 2 guaites Olivella 3.653.098 2 vigilants A Sitges 5.855.766 2 vigilants A, 2 guaites Sant Pere de Ribes 5.887.626 2 vigilants A, 2 guaites Vilanova 3.998.264 2 vigilants B, 2 guaites Garraf 35.823.229 26 persones P.C. Olèrdola 3.700.378 Olèrdola 3.700.378 2 vigilants A


Desenvolupament general de la Campanya En aquest apartat tractarem aquells aspectes que ens permetin fer una avaluació de la campanya d’acord amb els objectius plantejats. INCIDÈNCIES: L’enregistrament de les incidències i intervencions es va dur a terme al llarg de tota la campanya, el resum del mateix es pot veure en el quadre següent, on figura el nombre total d’incidències segons tipologia. Quantificació d’incidències:

TIPUS INCIDÈNCIA NOMBRE Avís incendi o fum 186 Intervenció en incendi forestal 36 Intervenció en incendi no forestal o cremes en general 21 Prohibició de cremes agrícoles i restes forestals (rostolls, marges, etc.) 48 Prohibició d’altres cremes (escombraries, restes jardineria, etc.) 50 Avís d’altres cremes (contenidors, abocadors, etc) 1 Prohibició de focs a terra 19 Prohibició de barbacoes 15 Control d’acampades 5 Denúncies 1 Altres incidències o intervencions 39 Total 421

*Les dades corresponen al conjunt del dispositiu Garraf-Olèrdola A continuació es quantifiquen els enregistraments per mesos. Distribució del nombre d’incidències per mesos:

Mes nombre Abril 77 Maig 58 Juny 74 Juliol 31 Agost 47

Setembre 134 Total 421


Nombre d’incidències segons agent:

Agent nombre Vigilant A 156 Vigilant B 76 Guaita A 113 Guaita B 70

Conductor/Acompanyant 6 Telefonista 0

Total 421 INCENDIS:

L’objecte d’aquest capítol és l’estudi dels aspectes més rellevants i de caràcter global dels incendis produïts durant la campanya de l’any 2001. Nombre d’incendis i superfície cremada:

Dins parc Fora parc Total Nombre incendis 7 29 36 Superfície arbrada (ha) 39,50 24,38 63,88 Superfície no arbrada (ha) 46,50 2,07 48,57 Superfície total (ha) 86,00 26,45 112,45

Quantificació i localització dels incendis: Durant la campanya de l’any 2001 es van produir un total de 7 incendis a dins del parc. A la zona perifèrica, fora de parc, s’enregistraren un total de 29 incendis. El següent quadre mostra informació diversa sobre aquests incendis.


INCENDIS ENREGISTRATS AL PARC DEL GARRAF-OLÈRDOLA. ANY 2001.

Cod

i

m(In

dret

t-FP

/DP

)

Zona

inic

i

Ha

crem

ades

Dim

ensi

ó

data

Tipu

s di

a

Hor

a de

tecc

ió

Inde

x pe

rill

tem

ps t

rans

corr

egut

ent

re

dete

cció

i ar

ribad

a

tem

ps t

rans

corr

egut

ent

re

dete

cció

i ex

tinci

ó

caus

a

Com

bust

ible

Det

ecta

t per

1 GFP1 Sitges (Garraf,rodalies poble-FP)

Voltants o marges de carreteres o camins

0,001 <=0,1 ha 6/02/01 laborab

le 11:15 mig 0:02 0:32 fumadors matolls guarda parc

2 GFP2 Gavà (Masia Espinós-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,0076

<=0,1 ha 17/03/01 vigília

festiu 12:45 alt 0:05 0:20 desconeguda matolls guarda

parc

3 GFP3 Sitges (Urb. Quint Mar-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,006 <=0,1 ha 10/04/01 Labora

ble 17:05 mig 0:05 0:40 fumadors matolls guaita

4 GFP4

Sitges (Urb. Centre Llevantina-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,12 >0,1<=0,5 ha

11/04/01 Laborable 20:50 mig 0:15 1:45 intencion

at arbrada altres

5 GFP5

Canyelles (Entre Cal Domingo i Mas Rosell-FP)


0,05 <=0,1 ha 14/04/01 vigília

festiu 13:30 alt 0:05 1:00 intencionat matolls vigilància

mòbil

6 GFP6 S. P. Ribes (Masia Can Bertran-FP)


0,05 <=0,1 ha 19/04/01 laborab

le 17:10 mig 0:15 1:10 Crema agrícola matolls guaita

7 GFP7 Sitges (Port Ginesta-FP)


0,07 <=0,1 ha 24/04/01 Labora

ble 17:05 mig 0:15 1:10 desconeguda matolls altres

8 GFP8 Gavà (Masia Espinós-FP)

Prop d’una línia

elèctrica 0,1 <=0,

1 ha 22/05/01 Labora ble 15:35 baix 0:25 1:04 intencion

at matolls guaita

9 GDP1 Sitges (Serra del Lladre-DP)

Prop d’una línia

elèctrica 0,004 <=0,

1 ha 24/05/01 Labora ble 10:53 mig 0:17 0:34

línies elèctrique

s matolls guarda

parc

10 GDP2 Sitges (Costes del Garraf-DP)


0,012 <=0,1 ha 28/05/01 dilluns 16:07 mig 0:30 1:08 motors i

màquines arbrada altres

11 GDP3

Castelldefels (Urb. Montemar-DP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

39,39 >25 ha 29/05/01 Labora

ble 14:55 alt 0:05 22:05 intencionat arbrada guaita

12 GFP9

Castelldefels (Urb. Montemar-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

13,46 >10<=25 ha

29/05/01 Labora ble 14:55 alt 0:05 22:05 Intencion

at arbrada guaita


Cod

i

m(In

dret

t-FP

/DP

)

Zona

inic

i

Ha

crem

ades

Dim

ensi

ó

data

Tipu

s di

a

Hor

a de

tecc

ió

Inde

x pe

rill

tem

ps t

rans

corr

egut

ent

re

dete

cció

i ar

ribad

a

tem

ps t

rans

corr

egut

ent

re

dete

cció

i ex

tinci

ó

caus

a

Com

bust

ible

Det

ecta

t per

13 GFP10

S.P.Ribes (Les Roquetes-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,04 <=0,1 ha 14/06/01 Labora

ble 16:05 mig 0:05 O:25 coets o petards matolls guaita

14 GFP11 Cubelles (Costa Cunit-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,5 >0,1<=0,5 ha

16/06/01 vigília festiu 20:55 molt

alt 0:15 3:00 coets o petards arbrada altres

15 GFP12 Sitges (Punta Gaviota-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,015 <=0,1 ha 16/06/01 vigília

festiu 16:15 molt alt 0:02 0:30 intencion

at arbrada

vigilància mòbil

16 GFP13

Sitges (Centre Llevantina-FP)


0,02 <=0,1 ha 17/06/01 festiu 9:35 alt 0:05 0:50 fumadors matolls altres

17 GFP14 Sitges (Plans d’Aiguadolç-FP)


0,002 <=0,1 ha 20/06/01 Labora

ble 12:30 mig 0:05 0:35 coets o petards matolls altres

18 GDP4 Begues (Camp de Tir-DP)


1,5 1,5 21/06/01 Labora ble 14:50 alt 0:10 5:55 intencion

at matolls guaita

19 GFP18 Gavà (Ca n’Espinós-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,018 <=0,1 ha 23/06/01 vigília

festiu 18:30 molt alt 0:15 0:45 coets o

petards matolls guarda parc

20 GDP5

Castelldefels (Urb. Montemar-DP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

45 >25 ha 23/06/01 vigília


petards matolls guaita

21 GFP16 Sitges (Port d’Aiguadolç-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,04 <=0,1 ha 23/06/01 vigília


petards matolls vigilància mòbil

22 GFP15 Canyelles (Urb. California-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,03 <=0,1 ha 23/06/01 vigília


petards matolls vigilància mòbil

23 GFP17 Sitges (Camí de la Fita-FP)

Zona aïllada sense accés

0,05 <=0,1 ha 23/06/01 vigília


petards matolls altres

24 GFP19 Olivella (Can Pau-FP)


0,12 >0,1<=0,5 ha

24/06/01 festiu 1:30 molt alt 0:30 1:45 coets o

petards arbrada altres

25 GFP20

Begues (Curva Burrito-Les Planes-FP)


0,015 <=0,1 ha 2/07/01 dilluns 11:29 alt 0:06 1:16 intencion

at matollsguaita

Generalitat


Cod

i

m(In

dret

t-FP

/DP

)

Zona

inic

i

Ha

crem

ades

Dim

ensi

ó

data

Tipu

s di

a

Hor

a de

tecc

ió

Inde

x pe

rill

tem

ps t

rans

corr

egut

ent

re

dete

cció

i ar

ribad

a

tem

ps t

rans

corr

egut

ent

re

dete

cció

i ex

tinci

ó

caus

a

Com

bust

ible

Det

ecta

t per

26 GDP6 Sitges (Cantera Vallcarca-DP)


0,002 <=0,1 ha 9/07/01 Dilluns 17:10 mig 0:10 0:25 desconeg

uda matolls guaita

27 GFP21

S.P.Ribes (Pineda Parc(Can Pere)-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,065 <=0,1 ha 9/07/01 dilluns 15:35 mig 0:15 1:25 desconeg

uda arbradaguaita

Generalitat

28 GFP22 S.P.Ribes (Camp de futbol-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,005 <=0,1 ha 10/07/01 Labora

ble 18:30 mig 0:10 0:25 fumadors matolls altres

29 GFP23

S.P.Ribes (C/Roger de Flor, Roquetes-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,04 <=00,1 ha 1/08/01 Labora

ble 12:50 molt alt 0:10 0:50 intencion

at matolls altres

30 GFP24 S.P.Ribes (FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,03 <=0,1 ha 1/08/01 Labora

ble 12:20 molt alt 0:05 0:40 intencion

at arbrada altres

31 GFP25 S.P.Ribes (Can Jove-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

0,002 <=0,1 ha 3/08/01 Labora

ble 12:05 alt 0:03 0:35 intencionat arbrada altres

32 GFP26 Olèrdola (Urb.Daltmar-FP)


10 >5<=10 ha

29/08/01 Labora ble 14:15 mig 0:10 3:.25 desconeg

uda arbradaguaita

Generalitat

33 GFP27

Avinyonet del Penedès (Ctra. A Olesa de Bonesvalls-FP)


1,5 >1<=2 ha 7/09/01 Labora

ble 19:30 alt 0:20 1:30 desconeguda matolls guarda

parc

34 GDP7 S.P.Ribes (Mirador de Sitges-DP)


0,1 <=0,1 ha 8/09/01 vigília

festiu 17:39 alt 0:05 1:21 desconeguda arbrada guaita

35 GFP28

Olèrdola (Cantera d’Olèrdola-FP)

Prop d’una línia

elèctrica 0,065 <=0,

1 ha 14/09/01 Labora ble 13:45 mig 0:10 1:15

línies elèctrique

s arbrada vigilància

mòbil

36 GFP29 Canyelles (Fondal del Pubill-FP)

Zona d’urbanitza

cions o voltants

1,50,025

<=0,1 ha 21/09/01 Labora

ble 18:30 baix 0:20 1:30 línies

elèctriques

matolls guaita

DP: dins parc/FP: fora parc


Altres actuacions dirigides a la prevenció d’incendis

• Manteniment de les franges de protecció

S’han continuat els treballs d’estassada i manteniment de les franges de protecció creades al Garraf a partir de 1995. El cost d’aquest manteniment ha estat de 2.822.264 pessetes. • Manteniment de punts d’aigua per a helicòpters bombarders.

El cost d’aquest manteniment ha estat de 300.000 pessetes.

6.1.3. Manteniment del patrimoni

Gestió i manteniment del patrimoni

Les actuacions més importants realitzades en relació a la gestió i manteniment del patrimoni públic en l’àmbit del parc natural, han estat:

Enretirar bancs de l’antiga àrea d'esplai de Begues Arranjament de la finca de la Diputació per crear la zona d’aparcament d’Olivella Arranjament àrees d'aparcament Rat Penat - Olivella Ampliació del drenatge de la fossa sèptica Can Grau Cuneta de recollida d’aigües de la carretera per la bassa de prevenció de Can Grau Arranjament de la pista de sitges a la Plana Novella Restauració de talussos de la bassa de Can Grau Arranjament carretera La Pleta - Plana Novella Arranjament de la pista d'accés vehicles pesants La Pleta Arranjament porta i finestra Mas vendrell Arranjament porta i finestra Jafra Substitució i nova col·locació de fites a l’Itinerari GR 92-4 Tancament vidre de l'oficina La Pleta Pintura interior dipòsits Can Grau


Altres tasques relacionades amb el manteniment

La colla de manteniment del Parc, ha dut a terme un seguit de tasques, que agrupades per tipus de feina es mostres en la taula següent:

Organització i formació: 5% Arranjaments varis de la xarxa viària: 16% Senyalització: 10% Incidències vàries als equipaments: 10% Obres: 10% Neteges de diferents indrets: 14% Tasques agrícoles i forestals: 30% Altres: 5%

Dades Manteniment

Neteges de diferents indrets

14%

Tasques agrícoles i

forestals 30%

Organització i formació 5%

Altres 5%

Arranjaments varis de la

xarxa viària 16%Senyalització

10%

Incidències vàries als

equipaments 10%

Obres 10%


6.2. Foment del desenvolupament i participació 6.2.1. Consells, Comissions i Convenis

Reunions del CONSELL COORDINADOR

GARRAF

30 de gener de 2001,Ajuntament de Sant Pere de Ribes. 1. Aprovació si s’escau, de l’Acta de la reunió anterior.

2. Presentació de la proposta de programa d’activitats de 2001.

3. Donar compte del procés de renovació de la Comissió Consultiva i elecció

dels representants del Consell Coordinador a la Comissió Consultiva. 4. Situació actual del tràmit d’aprovació definitiva de l’ampliació del parc natural

del Garraf. 5. Torn de paraules.

12 de juliol de 2001,Ajuntament d’Olivella 1. Aprovació, si s’escau de l’ordre de la reunió anterior

2. Presentació de la Memòria anual del Parc 2000

3. Donar compte del desenvolupament del Pla de Vigilància i prevenció d’incendis forestals. Campanya 2001 Garraf-Olèrdola. Informe sobre incendi forestal a Castelldefels amb data 29 de maig.

4. Donar compte de les darreres novetats en la xarxa d’equipaments i serveis

d’ús públic del parc natural del Garraf i Comarcal d’Olèrdola. Proposta de programa Viu el Parc 2001.

5. Donar compte de la darrera reunió de la Comissió Consultiva.

Torn de paraules.


22 de novembre de 2001,Escola de Natura Can Grau (Olivella) 1. Aprovació si s’escau, de l’acta de la reunió anterior. 2. Informe de Gestió.

3. Proposta pel programa 2002.

4. Proposta de gestió de l’ús públic del parc pel període 2002/2004.

5. Proposta de modificació de les bases reguladores de subvencions a particulars.

6. Informe de les al·legacions presentades envers el Pla director d’Energia

eòlica.

7. Torn de paraules. Reunions de la COMISSIÓ CONSULTIVA GARRAF ACTA DE LA CONVOCATÒRIA PER A LA RENOVACIÓ DE LA COMISSIÓ CONSULTIVA DEL PARC NATURAL DEL GARRAF.

16 de gener de 2001,Centre de documentació del Parc Natural del Garraf, al Museu de Gavà. ACTA DE LA REUNIÓ DE LA COMISSIÓ CONSULTIVA DEL PARC NATURAL DEL GARRAF.

13 de febrer de 2001,Arxiu Històric Comarcal de Vilanova i la Geltrú. 1. Aprovació, si s’escau, de l’acta de la renovació de la Comissió Consultiva. 2. Acreditació dels vocals de la Comissió i elecció del vice-president. 3. Programa d’activitats del Parc Natural del Garraf. Any 2001. 4. Informar sobre les al·legacions presentades per la Diputació de Barcelona en relació al Pla Director d’energia eòlica. 5. Torn de paraules.


11 de desembre de 2001,Escola de Natura Can Grau (Olivella) 1. Aprovació, si s’escau, de l’acta de la reunió anterior. 2. Informació sobre l’inici dels treballs de Restauració de l’abocador de la Vall

d’en Joan. 3. Informe de gestió. 4. Donar compte de la campanya de prevenció d’incendis 2001. 5. Proposta de gestió de l’ús públic del parc pel període 2002/2004. 6. Proposta de modificació de les bases reguladores de subvencions a

particulars. 7. Donar compte de les al·legacions presentades envers el Pla Director d’Energia

eòlica. 8. Torn de paraules.

Convenis Convenis servei d’extinció d’incendis: gestió vehicle UNIMOG.

Convenis per a l’execució del Pla de prevenció d’incendis forestals 2001.

Conveni ICONA: GESTIÓ VEHICLE Land Rover, extinció incendis.

Protocol de col·laboració per a la reintroducció de la tortuga.

Conveni amb l’Ajuntament d’Olivella per a la recollida d’escombraries a Plana Novella.

Conveni amb l’Ajuntament d’Olivella per a l’adequació del centre d’Informació de “La Sala”.

Conveni marc de col·laboració amb l’Ajuntament de Gavà.

Conveni amb el Consell comarcal del Garraf i TALP per a fomentar les estades a Can Grau.

Convenis per a l’execució del Pla d’informació del públic visitant 2001.

Conveni amb el Centre d’activitats pedagògiques de Cal Ganxo per fomentar les estades al centre i col·laborar en tasques d’informació.

Conveni amb els ajuntaments de Sitges i Sant Pere de Ribes per a la clausura i restauració de l’abocador de la Fita .

Conveni amb l’Ajuntament de Begues per a la realització de tasques de voluntariat.

Conveni signat amb la Federació d’Entitats excursionistes per a l’execució d’itineraris al parc.


Conveni signat amb la Federació Catalana d’Espeleologia per a la creació d’una exposició permanent a la Pleta.

Conveni de col·laboració amb el Monestir de budisme Tibetà Sakya Tashi Ling per al desenvolupament d’activitats pedagògiques i culturals.

Conveni de col·laboració amb el Bisbat de Barcelona per a la consolidació de béns immobles dins el conjunt de JAFRA.

Conveni de col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament de pràctiques de formació professional en l’àmbit del parc.

Conveni amb l’Ajuntament de Gavà per a la creació del Centrede documentació del Parc Natural del Garraf al Museu de Gavà.

Conveni amb l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls per a la creació d’un punt d’informació del Parc Natural del Garraf al Centre cívic d’Olesa de Bonesvalls.

Protocol de col·laboració amb Green-Peace per al desenvolupament del projecte de reforestació de la finca Mas Vendrell.

Protocol de col·laboració amb el CREAF per al desenvolupament del projecte CLIMOOR.

Conveni de col·laboració amb D.A.R.P. per a la transmissió de dades de la xarxa d’estacions meteorològiques.

Conveni amb l’Ajuntament de Castelldefels, l’UB per al desenvolupament del programa “Castelldefels àmbit sostenible”.

Conveni amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per a la creació del Centre de documentació del Parc Natural del Garraf a l’Arxiu Històric Comarcal de Vilanova i la Geltrú.

Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes per a la instal·lació d’una estació meteorològica a la granja-escola Can Pere.

Protocol de col·laboració amb A.E.N.A. per a la instal·lació d’una estació meteorològica i un repetidor de radiotelefonia.

Conveni amb l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls per a la creació d’un magatzem de vehicles i eines per ala prevenció i extinció d’incendis forestals

Convenis per a l’execució del programa “Viu el Parc”


6.2.2. Política agrícola, forestal, turística i cultural

Subvencions EFA, EF, ES i PA

El Pla Especial estableix entre els seus objectius, el de compatibilitzar la protecció amb el desenvolupament social, econòmic i cultural de la població de l’àrea d’aplicació del Pla. Amb aquesta finalitat, la Diputació de Barcelona té quatre línies bàsiques d’ajut: • Subvencions a Empreses Familiars Agràries (EFA) • Subvencions a Explotacions Forestals (EF) • Subvencions a Empreses de Serveis (ES) • Subvencions per a la restauració Patrimoni Arquitectònic (PA) La distribució per municipis de les subvencions atorgades, el nombre (n) i els imports concedits (ptes.) l’any 2001 han estat la següent:

MUNICIPi E.F.A. E.F. E.S. P.A.

n IMPORT n IMPORT n IMPORT n IMPORT TOTAL P.N. Garraf Olivella 4 2668404 0 0 2 870953 0 0 3539357 Begues 0 0 1 786334 0 0 0 0 786334 Sitges 1 826624 0 0 1 879897 0 0 1706521 S.Pere de Ribes 1 815104 0 0 0 0 0 0 815104 Castelldefels 0 0 0 0 0 0 1 1927456 1927456

TOTAL 6 4310132 1 786334 3 1750850 1 1927456 8774772 P.C.Olèrdola Olèrdola 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Canyelles 1 1466494 0 0 1 544803 0 0 2011297

TOTAL 1 1466494 0 0 1 544803 0 0 2011297 Subvencions a entitats culturals

Aquesta línia de subvencions, destinada a associacions i entitats culturals, ofereix ajuts de fins a 100.000.- ptes. per a la realització d’activitats que contribueixin a di-vulgar el patrimoni cultural i natural del Garraf.


Les subvencions atorgades han estat les següents: Entitat Import (ptes.-) Associació Natura 2001 50.000 Begues Espeleoclub 100.000 Associació Burros sin Fronteras 50.000 Grup d’Inv. Roquetes del Garraf 100.000 El Mas de la Terra 50.000 Societat de Caçadors de sitges 100.000 AAVV Parc Natural del Garraf 50.000 Agrupament Escolta Garrofer 40.000 Total 540.000

Campanya Viu el Parc “Viu el Parc” al Garraf-Olèrdola El Parc Natural del Garraf han viscut la seva vuitena edició d’aquest programa, ja consolidada la incorporació en el programa dels municipis que configuren el Parc Comarcal d’Olèrdola des de 1998, i el de Vilanova i la Geltrú el 1999. Del 13 de setembre al 13 de desembre de 2001 s’han realitzat un total de 101 activitats culturals, de les quals 57 han estat programades específicament per aquest programa. Cal ressaltar la Festa Major del Parc, al Castell d’Olèrdola el 18 de novembre), el VII Concurs de Fotografia del Parc Natural del Garraf i del Parc Comarcal d’Olèrdola, la V Fira d’Artesans a Begues el 21 d’octubre, la Nit d’Estels a can Grau el 18 de novembre, amb la inauguració de l’Observatori Astronòmic del Parc Natural del Garraf, i la inauguració a Begues de l’exposició “Liquens d’Art” i 6 exposicions itinerants amb la participació de 2.180 persones. Per últim destacar el Programa escolar (amb la participació de 592 escolars de 16 centres educatius), amb la festa de cloenda a l’Escola de Natura Can Grau, els dies 13 i 14 de novembre. Aquest any també s’ha repartit entre tots els alumnes participants el llibre “Així és el Parc Natural del Garraf” coeditat amb l’editorial Mediterrània. En total, aquest programa ha aplegat 7.074 persones en els diferents actes programats. Per a coordinar el programa amb el conjunt d’ajuntaments del parc, es van fer dues reunions el 25 d’abril a Vilanova i la Geltrú i el 20 de juny a Castelldefels. Conveni d’Agermanament entre les poblacions de Sant’ Oreste (Itàlia) i Begues El passat dia 20 d’octubre del 2001, en el marc del programa cultural Viu el Parc Garraf-Olèrdola, es va produir la signatura del conveni d’agermanament entre les poblacions de Sant’ Oreste (al Parc Natural de Monte Sorate, Itàlia) i Begues (al Parc Natural del Garraf).


La delegació italiana que va visitar el municipi de Begues i el Parc Natural del Garraf, va comptar amb la presència del seu alcalde, senyor Mario Segoni, una representació de la Junta de Govern, així com de la banda de musica municipal de l’Associació Local Aventura Sorate. Les diverses activitats programades per aquest agermanament van tenir la seva màxima expressió en el concert que van fer conjuntament la coral de Begues i la banda de musica de Sant’ Oreste.

6.2.3. Infrastructures i serveis generals

Recollida d’escombraries

Mitjançant un conveni amb l’Ajuntament d’Olivella, es duu a terme al massís del Garraf una recollida d’escombraries a la urbanització La Plana Novella, per un import de 376.946 pessetes S’ha continuat realitzant la recollida d’escombraries al Parc Natural del Garraf amb un import de 3.669.756 pessetes. Manteniment de la xarxa viària

A més del manteniment general de la xarxa viària principal, realitzat per la colla de manteniment del Parc i que inclou l’estassada i neteja de cunetes, vores de camins i desguassos, així com actuacions puntuals sobre el ferm, l’any 2001 s’han contractat i executat actuacions per un valor de 28.031.574 pessetes, majoritariament adreçats a la millora de la pista de Begues, i a la pista de Jafra a Quatre camins.


6.3. Ús social 6.3.1. Creació i manteniment d’equipaments

Les principals actuacions realitzades al llarg de 2001 han estat les següents:

6.3.2. Activitats d’ús social

Pla d’informació als visitants

Durant tot l’any s’ha dut a terme el pla d’informació. Consisteix en l’establiment, els dissabtes i festius al matí, de punts d’informació a les entrades principals del parc natural i als indrets més freqüentats. A més d’oferir orientacions i recomanacions als usuaris, els informadors obtenen dades per a caracteritzar els hàbits i el perfil dels visitants Per a desenvolupar el pla s’ha contractat 6 informadors, distribuits entre Begues Olivella i Sitges.

MUNICIPI SOU DESPLAÇAMENT MATERIAL TOTAL OLIVELLA Informador 1 882.450 19.080 ----------------------- 901.530 Informador 2 882.450 7.632 ----------------------- 890.082 Informador 3 1.075.900 114.480 ----------------------- 1.190.380 SITGES Informador 1 882.450 114.480 ----------------------- 996.930 Informador 2 882.450 38.160 ----------------------- 920.610 BEGUES Informador 1 882.450 19.080 901.530 901.530 TOTAL 5.801.062

Calendari: Tot l’any: caps de setmana i festius Horari: de 10 a 15 h Tasques: Informació als visitants i recollida de dades d’afluència Realització d’enquestes breus sobre procedència i hàbits Lliurament d’encartables i fullets divulgatius Informadors: 6 informadors Activitats del Cercle d’Amics dels Parcs Naturals

El Cercle d’Amics dels Parcs Naturals és un col·lectiu d’usuaris i simpatitzants dels parcs naturals promogut per la Diputació de Barcelona que ofereix als seus socis informació, facilitats en l'ús dels equipaments dels parcs, activitats (excursions, viatges, conferències,...) i possibilitats de participació voluntària en tasques diverses en els espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona.


Tanmateix, aquesta entitat edita la revista Amics, de caràcter semestral i men-sualment organitza sortides pels associats. Mensualment, el Cercle organitza sortides per als seus socis als parcs naturals i espais protegits, tant de Catalunya com de fora i promou conferències sobre espais naturals i indrets d’arreu del món. A més edita un full informatiu trimestral i una revista monogràfica (Amics), de caràcter semestral. Hi ha les modalitats de socis següents: individuals, juvenils, familiars, protectors i voluntaris. A finals de 2000, aquest col·lectiu compta amb 3.044 carnets de soci, el que suposa un total de 4860 persones integrades al Cercle d’Amics, tenint en compte el socis familiars. L’assistència a diferents activitats realitzades (excursions, sortides, de Setmana Santa, conferències i accions de voluntaris) ha suposat la mobilització de 7713 persones.


6.4. Educació ambiental 6.4.1. Creació i manteniment d’equipaments i activitats desenvolupades

Per a desenvolupar el model d’ús públic previst en el Pla Especial, el Servei de Parcs Naturals ha creat una xarxa d’equipaments i programes amb l’objectiu d’ordenar i canalitzar les activitats dels visitants a l’interior de l’espai natural protegit. Alguns d’aquests programes i equipaments tenen una dimensió educativa que no es limita a informar i orientar els visitants i les poblacions locals, sinó que també es dirigeix a facilitar-los el coneixement de l’entorn, millorar la seva comprensió del medi, augmentar la responsabilitat i la sensibilització del ciutadà envers les temàtiques ambientals La creació de centres d’informació dotats d’audiovisuals, exposicions i programes pedagògics o culturals en els municipis de l’àmbit del parc respon als objectius esmentats i és una eina clau en la integració del parc en el territori que l’envolta. Oficina del Parc Natural del Garraf i Centre d’Informació La Pleta

La Diputació de Barcelona gestiona directament aquest centre que ofereix els serveis d’informació general, venda de publicacions, audiovisual multimèdia “Garraf. Parc Natural” i exposició “El Garraf: el bressol de l’espeleologia a Catalunya” Centre d’Informació La Sala d’Olivella

Un conveni signat entre l’Ajuntament d’Olivella i la Diputació de Barcelona va permetre l’adequació d’aquest espai com a centre d’informació. D’altra banda, un altre conveni pel Pla d’informació permet oferir els serveis d’informació general del Parc Natural del Garraf.

Centre d’Informació del Petit Casal de Begues Mitjançant un conveni entre l’Ajuntament de Begues i la Diputació de Barcelona aquest centre dóna informació del parc, disposa d’una exposició permanent “Els colors del Garraf”, i un vídeo-expossició permanent de l’Anella Verda.

Equipament pedagògic de Vallgrassa. “El Mas de la Terra”

L’Associació de ceramistes Mas de la Terra gestiona aquest equipament, a través d’una concessió administrativa amb la Diputació de Barcelona, propietària de la finca, per tal de promocionar tallers de ceràmica i exposicions. Ofereix exposicions temporals, tallers, conferències i arxiu audiovisual.

Escola de natura de Can Grau

El servei d’activitats ambientals TALP, comunicació ambiental, gestiona a través d’una concessió administrativa de la Diputació de Barcelona, propietària de la finca de Can Grau, per tal de desenvolupar tasques d’educació ambiental.

Estades pedagògiques per a grups d’escolars i cursos de cap de setmana. Punt d’informació d’Olesa de Bonesvalls Aquest centre, mitjançant un conveni de col·laboració amb la Diputació de

Barcelona, forma part del Pla d’informació del Parc.


Centre d’activitats ambientals de Cal Ganxo Aquest centre, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament d’Olesa, desenvolupa activitats ambientals diverses. • ACTIVITATS DELS CENTRES DE DOCUMENTACIÓ DEL PARC NATURAL Els Centres de Documentació del parc constitueixen una eina de suport a la re-cerca i la difusió. Les seves tasques bàsiques han estat les següents: • Tasques de recerca, adquisició i classificació de documents • Actualització de les bases de dades documentals • Consultes i atenció al públic • Assistència a les reunions de coordinació. Des de l’any 1997 , quan es van posar en un arxiu comú les bases de dades documentals de tots els Centres de Documentació dels parcs gestionats per la Di-putació de Barcelona, aquestes es poden consultar dins la pàgina web de la Diputació de Barcelona [http://www.diba.es/parcs/centresdoc.htm].

Centre de documentació Museu de Gavà

Aquest equipament, ubicat al terme municipal de Gavà, fou creat mitjançant un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Gavà, amb una aportació econòmica anual de la Diputació de Barcelona que, a l’any 2001 ha estat d’1.150.000.- ptes.

Centre de documentació de l’Arxiu Històric Comarcal de Vilanova i la Geltrú

Aquest equipament, ubicat al terme municipal de Vilanova i la Geltrú, fou creat mitjançant un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Vilanova, amb una aportació econòmica anual de la Diputació de Barcelona que, a l’any 2001 ha estat de 500.000.- ptes.

A més de les tasques abans esmentades, les principals activitats que han desenvolupat els centres han estat les següents:

• Recull de premsa local • Elaboració d’un directori d’estudiosos del Garraf • Elaboració d’un directori de serveis d’educació ambiental en l’àmbit del parc • Participació en jornades i congressos • Participació en el Pla de Seguiment de Paràmetres Ecològics del Parc.


Campanya Coneguem els nostres parcs

S’ha dut a terme una nova edició de la campanya Coneguem els nostres parcs adreçada als escolars de sisè curs d’ensenyament primari de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest programa d’apropament i sensibilització es realitza simultàniament a tots els parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona. Té dues fases: la primera, que es realitza a l’aula, es complementa amb una sortida de descoberta al parc.

Usuaris: Durant la primavera de 2001, han participat en aquestes activitats un total 62 aules, 965 alumnes, procedents d’Abrera, Castelldefels, Monistrol de Calders, Palau Solità i Plegamans, Sant Boi del Llobregat, San Quirze del Vallès, i Torrelles de Llobregat i Vacarisses. Subvencions a centres escolars A l’any 2001 s’ha fet una aportació econòmica de 2.357.257 pessetes en concepte de subvencions a escoles que fan estades d’educació ambiental en equipaments pedagògics. Els ajuts consisteixen en subvencionar fins el 20% del cost de l’estada als grups escolars de municipis de les comarques barcelonines. Aquest percentatge arriba al 50% en el cas dels centres escolars dels municipis del parc natural.

Activitats de sensibilització dirigides al visitants Com ha estat habitual en els darrers anys, en els equipaments del parc i durant el pla d’informació s’han repartit fulls divulgatius sobre:

• Prevenció d’incendis forestals • Consells per a collir bolets • Protecció del verd nadalenc • Campanya d’informació als grups escolars • Animals de companyia als parcs naturals • Protecció de la Tortuga Mediterrània • Protecció del medi subterrani • Regulació de l’escalada

Aquest any s’han posat en funcionament els comptadors de vehicles mecànics per enregistrar el nombre de vehicles i franges horàries que entren i surten del Parc. A partir de dades d’aforaments enregistrades pels informadors a peu de pista es va valorar el percentatge de vehicles que venien a visitar el parc, respecte el total d’entrades i, a la vegada, es va calcular el nombre de persones per vehicle. Amb aquestes dades s’estima que unes 176.411 persones visiten el parc anualment (aprox) en la franja horària entre les 8 i les 16 hores. La principal via d’accés és la coneguda com a Rat Penat, en un 53%


6.5. Activitats generals i de suport

Coordinació general Algunes de les principals activitats incloses en aquest apartat han estat: • Celebració de les reunions generals de guardes i personal de manteniment. • Participació en les reunions informatives i ponències tècniques del Servei de

Parcs Naturals. • Celebració periòdica de reunions de coordinació amb el personal del parc. • Celebració de reunions de coordinació i seguiment amb els responsables dels

equipaments en règim de concessió administrativa o conveni. • Seguiment de l'execució del programa d'activitats i del pressupost. • Elaboració de la Memòria del parc corresponent a l’exercici anterior. • Preparació del Programa d’Activitats per a l’exercici següent. Relacions externes Al llarg de l’any s’han realitzat tot un seguit d’activitats que han suposat contactes amb altres Administracions i Institucions vinculades amb el parc natural, algunes han estat: • Celebració de reunions tècniques amb representants del grup de competitivitat

de l’Alt Penedès • Manteniment de contactes diversos amb altres Institucions: Policia Local,

Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra i Creu Roja. • Celebració de reunions de coordinació amb Bombers i ADF. • Activitats de col·laboració i coordinació amb l’Oficina Municipal de Prevenció

d’Incendis de la Diputació de Barcelona, Consorci de Collserola i Foix • Participació en les reunions del consell Municipal de Medi Ambient de Gavà • Celebració de reunions de coordinació de l’ús públic del Parc amb

representants dels equipaments i administracions implicades Parc mòbil Durant l’any 2001 s’ha tramitat l’adquisició d’un nou vehicle tot terreny, que estarà operatiu a partir de l’any 2002.


Xarxa de comunicacions

En l’actualitat es disposa dels següents equips de comunicacions: - 23 emissores mòbils de vehicle - 40 emissores portàtils - 1 repetidor situat a la Morella

Jornades, cursos i seminaris El Servei de Parcs Naturals ha continuat organitzant durant el 2001 jornades i trobades tècniques dirigides a tècnics municipals, investigadors i públic en general: també ha propiciat la participació i l’assistència del seu personal a jornades i seminaris organitzats per altres entitats i organismes. Jornades organitzades pel Servei de Parcs Naturals − Acte de presentació del llibre III Trobada d’Estudiosos del Garraf (col.

Monografies, 30) al Museu de Gavà, que aplega les comunicacions presentades en la Trobada feta els dies 18 i 19 novembre del 1998 al mateix indret. L’acte va tenir lloc el 16 de gener i hi van assistir unes 60 persones.

− Acte d’inauguració de l’exposició escultòrica itinerant “Líquens d’Art: 34

petjades damunt la pedra del Garraf”, amb obres de l’Estudi d’Art de Jordi Aligué i altres artistes invitats. L’acte es va fer al centre d’informació del Petit Casal de Begues el 8 d’octubre, amb l’assistència d’unes 70 persones.

− Acte d’inauguració del centre d’informació del Parc Natural del Garraf a la

Casa del Terme de Sant Pere de Ribes. L’acte, que va ser coorganitzat juntament amb l’Ajuntament, va tenir lloc el 13 de novembre.

− Acte d’inauguració de l’Observatori Astronòmic del Parc Natural del Garraf, a

can Grau, el dia 17 de novembre, dins els actes de “Viu el Parc-2001” Garraf -Olèrdola. Hi van assistir prop de 200 persones.

Cursos i activitats coorganitzats entre el Servei de Parcs Naturals i els concessionaris d’equipaments en el parcs Des de fa anys, el Servei de Parcs Naturals ve coorganitzant diferents activitats (itineraris, tallers, jornades,…) a partir de l’oferta que suposa els equipaments públics (escoles de natura, centres culturals, centres d’informació, museus,…) que hi ha en l’àmbit dels parcs naturals. Garraf i Olèrdola − Escola de Natura Can Grau: 1 estada ambiental i 5 itineraris guiats (aquests

darrers, tot l’any). − Observatori Astronòmic del Parc Natural del Garraf: 1 activitat d’observació.

Assistència a cursos, jornades i seminaris Per tal d’ajudar a la seva formació i per conèixer de prop nous productes i línies de treball i de recerca i també per difondre a l’exterior la tasca que realitza el Servei de Parcs Naturals, el personal ha assistit als següents cursos o seminaris al llarg de l’any 2001:


Assistència a cursos organitzats per la Corporació: − POWER POINT − Curs de base de dades documental informàtica KNOSYS − Word inicial − Excel inicial − Acces inicial − Word avançat − Excel avançat − Introducció a la comunicació pública − Curs de capacitació per al desenvolupament de funcions de nivell bàsic per

prevenció de riscos laborals − Tècniques de presentació − Conducció de reunions − Redacció i presentació informes − Seminari de tècniques de negociació − Català nivell C − Organització del treball per a subalterns (segona edició) − Curs de col·laboració en tasques de recerca i salvament − Curs bàsic per a guardes de parc − Curs de reciclatge de maquinària agrícola − Curs de conducció tot terreny Assistència a cursos externs: − Inspecció tècnica d’edificis (Barcelona, gener-febrer) − Curs sobre la Nova Llei d’Enjudiciament Civil (Barcelona, abril) − Curs pràctic de nòmines i seguretat social (Barcelona, maig) − Curs sobre gestió de la comunicació externa a les administracions locals

(Barcelona, maig) − Curs sobre la propietat intel·lectual (Barcelona, juny) − 7è Congrés EUROPARC España (Àvila, juny-juliol) − Curs sobre el procés contenciós-administratiu (Barcelona, abril-juny) − Les pelouses caussenardes menacées par la dynamique des ligneux

(Cévennes, juliol) − III Congrés Forestal Espanyol (Granada, setembre) − 4rt Congrés de Rapinyaires (Sevilla, setembre) − Master en tecnologies de la Informació Geogràfica (Bellaterra, curs acadèmic

2001-2002) − Segones jornades sobre Legislació Urbanística de les Comunitats Autònomes

(Barcelona, setembre) − EUROPARC 2001 (Matrei- Austria, octubre) − Seminari de dret local (octubre 2001-juny 2002) − 7è Congrés APEVC-Protecció fitosanitària als espais verds (Lleida, octubre) − Curs sobre arxivística (Barcelona, novembre)

Relació jornades amb participació i com a ponents: − Reunió de treball sobre la implantació del “Sistema de qualitat del turisme

espanyol en espais naturals protegits” (Madrid, febrer) − Segona reunió del Comitè Tècnic Normalitzador per a la Redacció de la

Norma de Qualitat d’Espais Naturals Protegits (Madrid, març)


− Tercera reunió del Comitè Tècnic Normalitzador per a la Redacció de la Norma de Qualitat d’Espais Naturals Protegits (Madrid, abril)

− X Reunió de Gestors de Reserves de la Biosfera (Madrid, abril) − Reunió del Comitè Tècnic Normalitzador per a la Redacció de la Norma de

Qualitat d’Espais Naturals Protegits (Madrid, maig) − Seminari sobre treballs del Comitè Tècnic Normalitzador per a la Redacció de

la Norma de Qualitat d’Espais Naturals Protegits (Madrid, maig) − XI Reunió de la Xarxa Espanyola de Reserves de la Biosfera (Oviedo,juny) − 7è Congrés EUROPARC “Plan de Acción para los espacios naturales

protegidos del Estado español: una visión desde la sociedad” (Madrid,juny) − Curs “Sierra de Guadarrama: un reto de protección integral” (San Lorenzo del

Escorial, juliol) − Seminari implantació d’un sistema de qualitat en l’ús públic dels espais

naturals protegits (Navarra, juliol) − Reunió Comitè Tècnic Normalitzador per a la Redacció de la Norma de

Qualitat d’Espais Naturals Protegits (Madrid, novembre) − Taller sobre directrius internacionals per la diversitat i turisme sostenible

(Colòmbia, novembre-desembre) − II Reunió de la xarxa catalana de custòdia del territori (Pallars sobirà,

novembre)

Exposicions − Projecte d’adequació del Centre d’Informació de la Pleta al Parc Natural del

Garraf, per un import de 2.000.000 de pessetes, adjudicat a l’empresa TON GRÀFIC.

Audiovisuals Durant l’any 2001 s’ha treballat en els següents projectes: − Duplicat de les imatges de l’audiovisual “El Garraf. Parc Natural” situat al

centre d’informació de la Pleta, al Parc Natural del Garraf.

Fires Durant l’any 2001 s’ha participat activament en les següents fires o certàmens: − Saló Internacional del Turisme, SITC’ 01 (Barcelona, 29 de març-1d’abril) − Biocultura’ 00 (Barcelona, Palau Sant Jordi, 4-7 de maig) − Moianès Turisme i Lleure (l’Estany, 3 de juny) − Agrotur’ 01. Fira del Turisme Rural (Cornellà, 9 10 i 11 de novembre)

ANNEX I

PLA DE SEGUIMENT DE PARÀMETRES ECOLÒGIC


Programa 1 SEGUIMENT DE VARIABLES FÍSICO-QUÍMIQUES

Recollida i tractament de les dades meteorològiques pròpies i alienes.

Actualment, hi ha quatre estacions, dos de manuals (Vallgrassa i Can Grau) i dues d’automàtiques al Rascler i a la Granja-Escola Can Pere de Sant Pere de Ribes.

RESUM 2001 de l’estació automàtica

del Rascler

TEMPERATURA ºC

HUM.RELATIVA%

VENT m/s

DIES GEL

PLUV. Mm

Med. màx. 17.7

Med. màx. 11.5 9 Acum. 542.2

Med. min. 11.2

Med. min. 60.8 Màx. Abs 66.2

Med. Med 14.0

Med. med 81.9 Med. med 3.77 Dies 101

Màx. abs. 31.6

Màx. abs. 11.3

Min. abs. -1.9 Min. abs.

RESUM 2001de l’estació automàtica de Can Pere

TEMPERATURA

ºC HUM.RELATIVA

% VENT

m/s DIES

GEL PLUV.

Mm

Med. màx. 21.1

Med. Màx. 6.06 11 Acum. 611.6

Med. min. 11.5

Med. min. 46.3 Màx. Abs 64.6

Med. Med 16.1

Med. med 72.4 Med. Med 0.9 Dies 77

Màx. abs. 37.1

Màx. Abs. 6.02

Min. abs. -2.6 Min. abs.

El diagrama ombrotèrmic de l’estació automàtica del Rascler i Can Pere d’enguany és típic de l’àrea climàtica mediterrània, marcat per un període d’ariditat estival i una alta pluviometria a la tardor.


DIAGRAMA OMBROTÈRMIC DEL RASCLER

010203040506070

GenerMarç

MaigJuliol

Setembre

Novembre

Mesos

020406080100120140

TemperaturaPluviometria

DIAGRAMA OMBROTÈRMIC DE CAN PERE

010203040506070

GenerMarç

MaigJuliol

Setembre

Novembre

Mesos

020406080100120140

TemperaturaPluviometria

Cal destacar també aquest any l’alta pluviometria del mes de Juliol (més de 100 mm) que va afavorir molt a la recuperació de la vegetació.

Recollida de les dades de contaminació atmosfèrica dels captadors ubicats al parc i a les seves immediacions. Les dades d’immisió de l’estació instal·lada al parc del Garraf han estat 16 µg/m3 de SO2 de màxima i de 19 de µg/m3 fums i per tant, molt per sota dels 100 – 150 µg/m3 del valor guia de mitjana diària.


Recollida i anàlisi químic de les mostres d’aigua procedents de pous i basses del Parc.

La recollida de mostres es realitza a la primavera i a la tardor. Cal destacar-ne les sortides de les depuradores a la riera d’Olesa i Begues on es segueixen detectant nivells importants de fòsfor, clorurs, amoni, sulfats i nitrats. A més, juntament amb una anòxia total existent creen un ambient que impossibilita l’establiment de la fauna aquàtica. La solució podria passar per aconseguir una oxigenació de l’aigua ja sigui amb injecció o bé fent rescloses per produir salts d’aigua.

Seguint com aquests darrers anys amb una baixa pluviometria la major part de les basses estaven buides i per tant no s’ha pogut recollir mostres. De totes maneres l’arrenjament d’algunes d’aquestes (Can Grau, Mas Vendrell i Fondo del Teix) ha possibilitat la presència d’aigua tot l’any.

GARRAF : ANALÍTICA D’AIGÜES : PRIMAVERA I TARDOR 1998.

PH CONDUCTIVITAT A 20ºC (µS/cm)

CLORURS (mg Cl-/L)

SULFATS (mg SO4=/L)

Terbolesa ALCALINITAT (mg/l HCO3)

RESIDO SEC

a 180ºC (mg/L)

NITRATS (mg NO3-/L)

NITRITS (mg NO2-/L)

AMONI (mg NH4+/L)

FÔSFOR (µg P203/L)

MATÊRIES EN SUSP (mg/L)

Riera d’Olesa 8.1 1394 225 60 5 371 932 7.07 0.31 0.51 2213 15 Riera d’Olesa* 8,2 1537 169 88 - 633 879 <0.10 0.12 63.5 12119 4 La Fassina (Bassa) 7.7 758 25 72 0.4 389 563 17.46 <0.05 <0.05 <200 <2 Ca l’Amell (pou) 8.9 97 3 5 - 39 74 5.2 <0.05 <0.05 <200 0 Mas Vendrell (Pou) 7.8 559 18 24 - 330 384 0.15 <0.05 <0.05 <200 4 Fondo del Teix (Bassa)

8.5 241 8 7 4.3 137 234 0.14 <0.05 0.10 <200 <2

Sortida depurad. Begues

7.9 2418 407 187 3.2 518 1436 <0.10 0.05 59.46 7792 8

Sortida depurad Begues*

7.5 2257 436 185 - 508 1380 <0.10 0.07 52.7 10620 6

Vallgrassa (Bassa)* 8.1 209 5 <2 - 136 187 <0.10 <0.05 <0.05 <200 13 Campgras (bassa) 8.6 164 4 3 2.8 88 159 <0.10 0.05 0.06 <200 5 Campgras (bassa)* 7.9 233 6 2 - 143 177 <0.10 <0.05 0.09 <200 <2 Can Grau (Bassa)* 8.1 313 9 8 - 209 350 <0.10 <0.05 0.74 <200 15 Corral Nou* 8.2 396 24 40 - 175 291 <0.10 <0.05 <0.05 <200 <2

* Mostres recollides a la tardor


Programa 2 SEGUIMENT DE VARIABLES BIOLÒGIQUES

Seguiment de la plantació de glans.

El mes de febrer de 1996 es va portar a terme la plantació de glans, en transectes lineals, a diferents punts del parc per comprovar-ne la seva viabilitat en diversos ambients com feixes, garrigues i pinedes. El creixement ha estat molt positiu, a la zona de la pineda i orientació nord mentre que en la zona sud el creixement és més lent.

CREIXEMENT DELS PLANÇONS D'ALZINA

05

101520253035

Juny 1

996

Juliol

1996

Setembre

1996

Gener

1998

Febrer

1999

Gener

2000

Gener

2001

Gener

2002

Data del mostreig

Cre

ixem

ent d

els p

lanç

ons

Feixa nordFeixa sudPineda

Amb aquests resultats i, tal i com es va demostrar l’any passat, es comprova que les millors zones per plantar-hi els glans són a les zones on ja hi ha un estrat arbori com a les pinedes, feixes orientades al nord i on hi hagi fondària de sòl.

Seguiment de la reintroducció de la tortuga mediterrània. La tortuga terrestre mediterrània és una espècie amenaçada que s’havia extingit al Garraf. Des de l’any 1991 es van dur a terme unes proves per reintroduir-la al massís.

El nombre d’exemplars alliberats és de 469 ( 176 mascles adults, 64 mascles subadults, 106 femelles adultes, 57 subadultes i 66 juvenils. Amb una població supervivent estimada de 331 exemplars més els nascuts en llibertat que actualment són 65. El sexratio és de 1,37 mascles per cada femella.


Cens de rapinyaires i en especial de l’àliga perdiguera. À.perdiguera Com a resultat de les mesures de regulació d’accés a determinades zones juntament amb la bona reproducció d’especies com el conill i la perdiu la població d’àliga perdiguera ha estat positiu tot i morir un mascle reproductor per motiu de colisió amb una tanca metalica. La reproducció de les àligues ha estat portada a terme sense problemes a excepció de la parella abans esmentada. La reacció de l’usuari del Parc a les limitacions d’accés i de certes activitats ha estat molt ben rebuda ja que segons diuen els compensa la possibilitat de poder veure aquests exemplars en un espai natural protegit com el del Garraf i tant proper a zones humanitzades.

Altres Els rapinyaires s’encarreguen de predar sobre espècies animals que en alguns casos podrien actuar com a plagues (estornells, ratolins) i així regular el nombre d’individus d’aquestes poblacions. S’ha realitzat seguiment sobre les següents espècies: Duc Bubo bubo, Mussol Athene noctua, Oliva Tyto alba, Esparver Accipiter nisus Aligot Buteo buteo, Astor Accipiter gentilis i Falcó Falco peregrinus. Cens dels conills a la primavera i a la tardor. Aquest cens s’ha realitzat com cada any al mes de Maig, per veure quina població de reproductors hi ha, i al mes de Setembre per veure la població que es podrà caçar. La metodologia emprada s’anomena IKA (Índex Kilomètric d’Abundància) i consisteix en fer un seguit d’itineraris en vehicle per comptabilitzar el nombre d’exemplars que s’hi troben. Vist els resultats, es comprova que el patró de disminució de les poblacions de conill en els anys 80-90 ara és recupera. Això es degut a que ha estat un estiu molt sec i això dificulta la transmissió de les dues malalties que fan disminuir molt la població de conills com són la mixomatòsi i hemorràgia vírica i per altra banda la pluja del mes de juliol va aportar brots tendres que van proporcionar aliment a la població de conill.


CENS DE LA POBLACIÓ DE CONILL

00,20,40,60,8

11,2

1988

1995

Setem96

Setem97

Setem97

Setem98

Agost9

9

Setem00

Setem01

Dies de mostreig

Nom

bre

de c

onill

s/Q

m.

Seguiment de les poblacions de ropalòcers Autor: Sergi Herrando i Vila

Departament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona. Vallgrassa La riquesa anual d’espècies ha estat de 40 espècies, lleugerament per sota de la

mitjana dels anys anteriors (41.4). Pel que fa al nombre d'individus, aquest any hi ha hagut el mínim des que es va iniciar el seguiment d'aquest itinerari, l'any 1997. El nombre d’individus totals censats és de 1046, 700-800 individus per sota del que es va trobar l’any 1999 i 2000. Aquesta dada no recolza la hipòtesi que vam formular l'any passat, segons la qual semblava que, després d'uns anys d'augment progressiu, s'estabilitzaven les densitats després del foc de 1994. Tenint en compte la marcada davallada d'aquest any i els resultats dels altres itineraris de Catalunya (on la davallada també ha estat clara), més aviat sembla que els canvis d'abundàncies en aquest itinerari estarien més lligats a fenòmens més generals (probablement meteorològics) que no pas a la recuperació post-incendi.

Al voltant de la setmana 13 i 14 (finals de maig i principis de juny) obtenim els valors màxims d'abundància d’individus però no hi ha un màxim de riquesa i es donen diversos pics al llarg de l'any. El canvi en el nombre d’individus és molt marcat i, malgrat no ser tan fort com altres anys, passem de 5 ind/transecte la primera setmana, a 111 ind/transecte en el seu màxim, la setmana 13 (26 de maig). D’altra banda, la riquesa oscil·la entre 4 i 11 espècies.

Com en anys anteriors, el domini és, tant en riquesa com en nombre d’individus, de la família Satírids (72.8%) Les larves de Satírids s’alimenten fonamentalment de gramínies (molt abundants en tota la zona). Els Licènids, més propis de començaments de primavera, representen un 15.8% del total d’individus i tenen una alimentació més diversificada segons les espècies.


Altra vegada, una espècie torna a merèixer una consideració especial: Zerynthia rumina, una espècie de distribució geogràfica reduïda (ibèrico-magribina) i lligada exclusivament a les àrees on pot trobar la seva escassa planta nutrícia: Aristolochia sp. El Parc Natural del Garraf és una de les seves rares localitats catalanes. L’any 1997 es van trobar 25 individus a l’itinerari de Vallgrassa, l’any 1998 i el 1999 se’n trobaren 2 a cadascun. Quan les expectatives no semblaven pas gaire optimistes, l’any 2000 l’espècie es va recuperar i van ser censats 31 individus. Enguany ha tornat a retrocedir fins als 7 exs. Les causes d’aquestes fluctuacions ens són desconegudes i, per ara, es fa difícil postular alguna hipòtesi plausible, tot i que no sembla que hi hagi una relació estreta amb la climatologia ni amb modificacions de l'hàbitat.

020406080

100120

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

Se tmane s

Núm

d'in

divi

dus

Olesa L’itinerari ha patit un notable impacte aquest any quan, entre la setmana 11 i 13 es va obrir una pista forestal en la seva secció més rica. Aquest fet, sumat a la tendència general de disminució del nombre d’individus que s’ha observat aquesta temporada, han comportat canvis importants respecte anys anteriors. Si el nombre d’individus totals censats havia estat de 2996 l’any passat, aquest s’ha quedat en 1611. Aquests canvis no s’han repetit quan el nombre d’espècies, que ha estat de 49 mentre l’any anterior va ser de 50.

És interessant destacar que aquest any el màxim número d’individus ha estat de 405, molt per sota dels 1088 de l’any anterior. I, més notable encara, enguany hi ha hagut 4 setmanes amb un nombre d’individus inferior a 10. La riquesa ha tingut el seu mínim en 2 espècies i el seu màxim en 15, xifres altre cop molt inferiors a les d’altres anys. Hi ha 4 espècies presents durant aquest any que no havien aparegut encara en aquest itinerari : Aricia cramera, Lampides boeticus, Spialia sertorius i Tymelicus sylvestris.

El domini en nombre d’individus és dels Licènids (48%), seguit dels Satírids (33%), però els Papiliònids, els Pièrids i els Nimfàlids continuen estan ben representats en espècies a Olesa de Bonesvalls.


0

100

200

300

400

5001 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

Setmanes

Núm

. d'in

divi

dus

Vendrell El nombre d’individus totals censats ha estat de 1614 i el d’espècies de 43. El

nombre d’individus és clarament inferior al de l’any passat, quan va ser de 2258.

El màxim absolut d’abundància d’enguany (188 individus) ha estat inferior al de l’any 2000, que va ser de 253 individus. La riquesa presenta diversos màxims al llarg del període, però hi destaquen els mínims de començaments de temporada i del pic de l’estiu. El domini en nombre d’individus és dels Satírids (52.7.4%), seguit dels Licènids (25.8%), però els Pièrids i els Nimfàlids continuen estant ben representats en aquest itinerari.

Aquest any han aparegut 7 espècies que no havien estat trobades en aquest itinerari l’any passat. Aquestes espècies són: Zerynthia rumina, Iphiclides podalirius, Euchloe crameri, Lampides boeticus, Leptotes pirithous, Celastrina argiolus i Vanesa atalanta. D’altra banda, 8 espècies van aparèixer l’any anterior i no ho han fet enguany: Carcharodus lavatherae, Maniola jurtina, Melitaea phoebe, Limenitis reducta, Charaxes jasius, Aricia cramera, Glaucopsiche melanops i Pieris brassicae.

Tot i que es pot dir que en general hi ha hagut una disminució bastant generalitzada entre els anys 2000 i 2001, sembla que les seccions on es va fer la recuperació de conreus han estat proporcionalment més afectades i la seva abundància ha disminuït més que en d’altres seccions. Aquest punt necessita de la confirmació amb les dades dels propers anys. La sequera de la major part del període primaveral va frenar el creixement de plantes arvenses aquests camps recentment llaurats, on només Echium vulgare ha assolit un cert desenvolupament, al final de temporada.


0

50

100

150

2001 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

Setmanes

Núm

. d'in

divi

dus

Les dades obtingudes durant aquests darrers anys no sebla que indiquin que hi hagi una degradació general del sistema que afecti a aquests bioindicadors. En canvi sí que s’ha pogut observar una degradació relacionada amb l’obertura d’una pista forestal.

Seguiment del programa Sylvia Autor: Gabriel Gargallo.

Grup Català d’Anellament. Resum L’estació d’anellament del Parc Natural del Garraf està situada prop del castell

d’Eramprunyà en el terme municipal de Gavà. La zona d’estudi es troba dins d’una típica brolla mediterrània d’entre un i dos metres d’alçada amb una gran abundància de cirerer d’arboç. A la Taula nº 4 es poden veure els resultats obtinguts tant durant la sessió estival de 2001 (períodes 1-10). A la Taula nº 5 es poden veure els resultats acumulats obtinguts al llarg de tot el temps que s'ha anellat en aquesta zona. Tal com ja va passar l'any 2000, el Tallarol capnegre Sylvia melanocephala –l’espècie més característica de les brolles mediterrànies– és l’ocell més anellat, especialment durant la sessió estival. Destaca respecte de l'any 2000, l'anellament d'un exemplar de Papamosques gris Muscicapa striata en plena època de reproducció. Entre els migradors transaharians que nidifiquen a la zona, cal destacar el Rossinyol Luscinia megarhynchos i la Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta, tot i que aquesta última ha disminuït respecte de l'any anterior.


EstiuEspècie/periode 1 2 3 4 5 6 7 8 10 TotalTroglodytes troglodytes 1 1Erithacus rubecula 1 1Luscinia megarhynchos 1 1 1 3Turdus merula 1 2 2 1 3 2 11Acrocephalus scirpaceus 1 1Hippolais polyglotta 1 1 2 1 5Sylvia undata 2 2Sylvia melanocephala 13 2 12 17 18 10 8 1 8 89Sylvia communis 1 1Sylvia atricapilla 1 1 1 3Regulus ignicapillus 1 1 6 8Muscicapa striata 1 1Ficedula hypoleuca 1 1Aegithalos caudatus 1 5 6Parus caeruleus 1 1 2Parus major 2 1 1 4Lanius meridionalis 1 1 2Garrulus glandarius 1 1Serinus serinus 1 1Carduelis carduelis 1 1Total 18 5 18 24 22 19 12 2 24 144 Nombre de primeres captures diàries per període a l’estació del Parc Natural del Garraf durant l'estiu de 2001.

Estiu HivernEspècie/periode 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 13 14 16 17 TotalTroglodytes troglodytes 1 1Prunella modularis 2 3 5 4 14Erithacus rubecula 1 1 1 1 1 12 35 12 11 75Luscinia megarhynchos 2 2 1 1 2 1 2 1 3 15Turdus merula 3 2 2 6 3 3 2 2 1 2 2 2 2 32Turdus philomelos 1 1 1 3Cettia cetti 1 1Acrocephalus scirpaceus 1 1Hippolais polyglotta 1 2 3 5 2 1 1 15Sylvia undata 1 2 1 1 1 1 1 1 9Sylvia cantillans 3 1 3 7Sylvia melanocephala 28 15 21 27 36 28 20 10 9 20 7 10 8 6 245Sylvia communis 1 2 3Sylvia borin 1 1Sylvia atricapilla 1 1 2 10 4 2 20Phylloscopus trochilus 1 1Regulus ignicapillus 1 2 1 1 6 1 12Muscicapa striata 1 1Ficedula hypoleuca 9 1 10Aegithalos caudatus 1 5 10 2 18Parus caeruleus 2 1 3Parus major 5 1 1 1 1 9Lanius meridionalis 1 2 3Garrulus glandarius 1 1 2Fringilla coelebs 1 3 4Serinus serinus 1 1 2Carduelis carduelis 1 1Carduelis spinus 3 3Total 56 27 30 43 52 40 26 13 14 45 46 63 32 24 511 Nombre de primeres captures diàries per període a l’estació del Parc Natural del Garraf els anys 2000 i 2001.


Seguiment de les poblacions de quiròpters Autor: Dr. Serra-Cobo Jordi

Departament de Biologia Animal (Vertebrats) Universitat de Barcelona. Durant l’any 2001 s’han obtingut 11 localitats noves i ha aparegut una nova espècie (Nyctalus leisleri) per tant fins ara s’han citat 11 espècies. Espècie Nombre de cites Freqüència(%) Pipistrellus pipistrellus 34 44 Pipistrellus kuhlii 2 3 Eptesicus serotinus 8 10 Myotis nattereri 2 3 Myotis capaccinii 1 1 Myotis myotis 9 12 Nyctalus leisleri 3 4 Miniopterus schreibersii 2 3 Rhinolophus ferrumequium

4 5

Rhinoluphus hipposideros

4 5

Tadarida teniotis 8 10

Seguiment de les poblacions d’heteròpters

Autor: Francesc Gessé i Dra. Marta Golula Departament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona.

Durant els dos primers anys s’han trobat 66 espècies pertanyents a 12 famílies.

Podem destacar Loricula ruficeps, ja que es la segona troballa ibèrica després d’haver-se trobat uns mesos abans a Collserola (E. Ribes, com. pers.). També Brachynotocoris parvinotum, trobat sobre fals aladern, constitueix la segona cita ibèrica. Altres espècies interessants per la fauna ibèrica, ja que hi han estat poc citades, són Tingis alberensis, Heterocapillus validicornis, Cardiastethus nazarenus i Ploearia putoni entre altres.

Les comunitats amb més nombre d’espècies d’heteròpters han resultat ser la garriga i l’alzinar, amb 31 espècies cadascuna. La garriga presenta 19 espècies i la brolla només 12.

Només hi ha una espècie comuna a totes les comunitats. Es tracta del pentatòmid Acrosternum millierei, que viu sobre el llentiscle, l’única espècie vegetal que s’ha mostrejat a les 4 comunitats. L’alzinar mostra més diferències amb el prat i la brolla


que no pas amb la garriga, i el prat, la brolla i garriga són més similars entre sí (figura 1).

Les espècies comunes en dues o tres comunitats són relativament poques. Per tant, el grau de semblança entre les comunitats des del punt de vista de la seva fauna d’heteròpters és escàs, atès el gran nombre d’espècies exclusives, el 72,7 % del total recol·lectat (taula 6).

Espècies exclusives en les 4 comunitats vegetals i en total.

La variació del nombre d’espècies i d’exemplars per mostra al llarg del primer any en les quatre comunitats vegetals estudiades:

a) Prat sec. Presenta un major nombre d’espècies a la primavera i estiu, amb un màxim de 5 espècies al juny, i no s’ha trobat cap exemplar a hivern. En nombre d’individus per mostra s’observa un pic molt elevat al maig degut a la presència de 40 nimfes de Tingis triconota en una planta.

b) Brolla. S’observa un màxim de 3 espècies a l’abril i al novembre i el gener és l’únic mes en que no s’ha trobat cap individu. En nombre d’individus per mostra s’observen dos pics molt marcats a la primavera i a l’estiu a causa de l’aparició de Compsidolon crotchi al romaní, quan està florit.

c) Garriga. Hi ha 4 mesos de tardor-hivern en que no s’han trobat heteròpters, però presenta el màxim nombre d’espècies trobades en un mes (11 espècies al juny). El pic de la primavera-estiu dels exemplars/mostra coincideixen amb aquest elevat nombre d’espècies estival.

d) Alzinar. És l’única comunitat en que s’han trobat exemplars tot l’any, amb 2 –9 espècies per mes sense pics ben definits. En quan al nombre d’individus per mostra s’observa un pic molt acusat al maig-abril degut a la aparició massiva de Calocoris trivialis, sobretot al boix i en estat de nimfa.

S’observa, doncs, que la aparició de les espècies acostuma a fer-se patent a la primavera-estiu o tardor, a causa de la floració de la vegetació, o el seu rebrot en general. La distribució dels exemplars, acostuma a ser per pics, a vegades un de molt pronunciats, degut a l’aparició massiva d’una espècie, excepte en el cas de la garriga.

Espècies exclusives

% respecte la comunitat

% respecte el total

Prat sec 9 47,3% 13,6%Brolla 1 8,3% 1,5%Garriga 17 54,8% 25,7%Alzinar 21 67,7% 31,8%TOTAL 48 72,7%


Fig. 4 Brolla

0

1

2

3

4

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

mesos

espè

cies

Fig. 8 Alzinar

02468

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

mesos

espè

cies

Fig. 2 Prat

0123456

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

mesos

espè

cies

Fig. 3 Prat

0,00,51,01,52,02,5

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

mesos

exem

plar

s/m

ostr

Fig. 5 Brolla

0,0

0,5

1,0

1,5

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

mesos

exem

plar

s/m

ostr

a

Fig. 9 Alzinar

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

mesos

exem

plar

s/m

ostr

a

Fig. 6 Garriga

0

5

10

15

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

mesos

espè

cies

Fig. 7 Garriga

0,0

0,5

1,0

1,5

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

mesos

exem

plar

s/m

ostr

a


Seguiment de les poblacions de carnívors

Autor: Angels Pesquina MINUARTIA.

El seguiment de carnívors al Parc Natural del Garraf va començar l’any 2000 i durant l’any 2001 s’ha aplicat seguint la mateixa metodologia. El seguiment també es porta a terme a altres tres parcs gestionats per la Diputació de Barcelona: Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montseny.

El mètode es basa en el recorregut de 15 transectes distribuïts equitativament en tres ambients: pineda, brolla i garriga. Els transectes es prospecten durant la tardor enregistrant les petjades i excrements dels carnívors que es detecten al llarg del recorregut. Amb els resultats obtinguts es calculen els índexs de freqüència d’aparició de les espècies, l’Índex Quilomètric d’Abundància (IKA) de rastres, la Riquesa, la Diversitat i l’Equitabilitat, que permeten efectuar comparacions entre els diferents anys per tal d’analitzar les variacions de la comunitat de carnívors.

Durant el treball de camp de 2001 s’han identificat rastres d’un total de 5 espècies de carnívors salvatges, els mateixos que l’any passat: mostela (Mustela nivalis), fagina (Martes foina), toixó (Meles meles), geneta (Genetta genetta) i guilla (Vulpes vulpes). a excepció del turó (Mustela putorius).

D’elles, les que apareixen amb major freqüència són la guilla (detectada a tots els transectes) i la fagina (93% dels transectes), seguides del toixó (53%) i la geneta (27%) i la mostela ha estat l’espècie menys freqüentment enregistrada (13% dels itineraris). Respecte a l’abundància de rastres (IKA), les dues espècies que mostren major freqüència d’aparició són també les que mostren un major nombre de rastres, concretament es tracta de la guilla (4,7 rastres/km) la fagina (2,7 rastres/km) i. A continuació, segueix el toixó (0,7 rastres/km), la geneta (0,5 rastres/km) i la mostela (0,2 rastres/km).

Aquest any totes les espècies menys mostela han estat detectades a tots tres ambients. Respecte a l’any 2000, els canvis més significatius són l’augment de rastres de geneta; l’any anterior es va detectar en un itinerari amb un IKA de 0,1 rastres/km i enguany 26,7% dels itineraris amb un IKA de 0,4 rastres/km.

Pel que fa al càlcul dels diferents paràmetres (IKA, riquesa, diversitat i equitabilitat) no s’han observat diferències significatives per cap d’ells entre ambients. L’IKA de rastres i la riquesa d’espècies han estat lleugerament superiors a la garriga, però és en aquest ambient on trobem una menor diversitat i equitabilitat. A l’ambient de pineda és on menys rastres s’han trobat, i és on es troba major diversitat. La brolla ha estat l’ambient on s’ha observat una major equitabilitat i on també s’han observat un elevat nombre de rastres.


Pel que fa a la detecció de carnívors domèstics, aquest any també s’ha detectat el gat domèstic, que no va ser detectat l’any passat, tot i que només ha estat detectat en un itinerari. El gos s’observa en un 93, % dels recorreguts (igual que l’any anterior).

A banda dels carnívors destaquen l’aparició als transectes de rastres d’altres espècies, com el senglar que apareix en el 93 % dels itineraris. També s’han observat rastres de conill, d’eriço i de micromamífers. Seguiment de les poblacions de micromamífers

Autor: Ignasi Torre Museu de Granollers

Al llarg dels gairebé tres anys en que s’ha realitzat el seguiment de les poblacions de petits mamífers al parc natural del Garraf s’han realitzat un total de 15 campanyes de trampeig distribuïdes mensual o estacionalment i que han representat un esforç de mostreig de 6552 paranys/nit. Els ambients prospectats principalment han estat pinedes, màquies d’arboç i bruc, i garrigues, encara que també es van prospectar altres ambients durant l’any 1999 i principis del 2000 (alzinars madurs, pinedes i alzinars joves, conreus). Durant aquest període s’han capturat 1439 petits mamífers de tres espècies, Apodemus sylvaticus (767), Mus spretus (337) i Crocidura russula (335).


La figura adjunta posa de manifest l’increment significatiu experimentat per les poblacions de petits mamífers des de l’any 1999 al 2001, essent l’any 1999 un any pobre en abundàncies per a les tres espècies. Durant l’hivern del 2000 Mus spretus i Crocidura russula assoleixen els màxims, mentre que per a Apodemus sylvaticus s’assoleixen a l’hivern del 2002. Les diferències de distribució i abundància de les espècies als diferents hàbitats són també manifestes: tot i què totes tres espècies es poden trobar a qualsevol dels hàbitats estudiats, les pinedes (i en general els boscs madurs) representen ambients poc favorables als petits mamífers, doncs Mus spretus els colonitza durant períodes intermitents, i les abundàncies de Crocidura russula són baixes. Apodemus sylvaticus és l’única espècie present regularment als boscs madurs, tot i què la seva abundància varia molt entre estacions i anys. Les garrigues representen espais amb un gran desenvolupament de l’estrat arbustiu, que actua com a refugi antipredatori i font d’aliment per als petits mamífers. La reproducció i abundància dels rosegadors en aquests hàbitats sembla condicionada per la producció d’aglans, que va ser especialment elevada durant la tardor del 2000, fet que va permetre l’allargament de la reproducció en Apodemus sylvaticus i Mus spretus fins gairebé l’estiu del 2001, fet inusual en ambients mediteranis. Crocidura russula ha estat una espècie que assoleix una abundància molt superior a les garrigues que als altres ambients prospectats. Una de les hipòtesis establertes per a explicar les diferències d’abundància espacio-temporal entre hàbitats és la possible influència de les comunitats de depredadors. Així doncs, els depredadors de determinades espècies són presents en major nombre als ambients forestals (gamarús, geneta i fagina) que als ambients oberts, fet que pot condicionar una disminució de l’abundància de

0

5

10

15

20

25

pri1999 est1999 tar1999 hiv1999 pri2000 est2000 tar2000 hiv2000 pri2001 est2001 tar2001 hiv2002

Abu

ndàn

cia

rela

tiva

(%)

Apodemus Crocidura Mus spretus


petits mamífers per mortalitat (efectes directes de la predació) o pot escurçar el període de reproducció a banda d’altres efectes (efectes indirectes de la predació). Altres fenómens com la competència interespecífica podrien explicar la desaparició de Mus spretus dels boscs en alguns períodes de temps relativament llargs, segurament desplaçats per Apodemus sylvaticus. Les poblacions de petits mamífers del Garraf es pòden considerar com les més nombroses (encara que poc diverses) de tots els parcs gestionats per la Diputació de Barcelona. Aquesta situació d’abundància excepcional pot comportar un increment significatiu de les poblacions dels carnívors i rapinyaires que depenen dels petits mamífers com a font principal d’aliment (gamarús, mustela, geneta), i pot permetre una menor pressió de predació dels carnívors generalistes (guineu, fagina) sobre les poblacions d’espècies cinegètiques (perdiu, conill). El seguiment de les poblacions de petits mamífers a llarg termini pot permetre extreure conclusions globals dels factors que poden incidir sobre la seva dinàmica poblacional, obtenint dades sobre els factors abiòtics (precipitació) i biòtics (disponibilitat d’aliment, competència i predació) que governen aquests ecosistemes.


Programa 3 SEGUIMENT DE VARIABLES SOCIALS ECONÒMIQUES I CULTURALS

Recollida de les dades sòcio-econòmiques dels municipis del Parc

Tots els municipis presenten un increment de la població i, en el cas de Begues, el creixement ha estat molt més espectacular que a la resta.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

01.0002.0003.0004.000

5.0006.000

1950 1970 1981 1991 1996 1998 2000

Anys

Nom

bre

d'ha

bita

nts

BeguesOlesa de B.OlivellaAvinyonet

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

1950

1960

1970

1975

1981

1986

1991

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

Nom

bre

d'ha

bita

nts

Castelldefels

Gavà

Sant Pere de Ribes

SitgesAnys


Recollida d’informació sobre els visitants. Punts d’informació: 6 persones repartides a La Pleta, cruïlla d’Olivella, Begues, Mas Maiol, Olivella i Rat Penat Període: 2001 ( caps de setmana i festius) Horari: 10-15h. Aforaments: 176.411 visitants( a partir dels comptadors mecànics que hi ha a les entrades del parc. Nombre de persones que han vist l’audiovisual: 7.746

PERCENTATGE DE VISITANTS SEGONS FRANGES HORARIES

0

5

10

15

20

8 a 9 9 a 10 10 a 11 11 a 12 12 a 13 13 a 14 14 a 15 15 a 16

% d

e vi

sita

nts

Perfil Coneix el parc i hi accedeix amb cotxe per la carretera que surt de la urbanització Rat-Penat de manera força esglaonada acompanyat normalment de la seva família, encara que són també molts els visitants que venen amb amics per realitzar algun itinerari. Ve al Parc una vegada a l’any i ha rebut informació sobre el Parc, prèviament dels seus propis amics i família, en la majoria dels casos. Resulta interessant veure com la gent que arriba per Rat-Penat utilitza, de manera gairebé exclusiva, el cotxe com a mitjà de transport. Per la resta d’accessos són també nombrosos els visitants que venen amb bicicleta, moto o caminant.


Programa 4 PROCESSOS I INTERACCIONS

Efectes de la freqüentació.

En els darrers anys el Servei de Parcs Naturals ha incrementat l’oferta al públic que accedeix al parc tant a nivell d’itineraris com a nivell d’equipaments i això juntament amb el suport que donen els informadors, a peu de pista, ha fet que els visitants puguin gaudir del parc i ser orientats a indrets concrets que fa que l’impacte sobre el medi natural sigui menor. La regulació de l’escalada, molt ben acceptada pel colectiu d’escaladors, ha ajudat a recuperar la fauna ornítica.

Seguiment de les popblacions d’Apodemus sylvaticus en relació a la contaminació terrestre al Parc natural del Garraf

Autors: Jordi Peig i Dr. Jacint Nadal

Universitat de Barcelona

Des del juny del 2001 fins al desembre del mateix any s’han realitzat 18 campanyes de trampeig distribuïdes mensualment. Les zones prospectades han estat exclusivament sistemes riparians mediterranis, dues àrees a la Riera de la Vall d’en Joan i una àrea a la Riera de Begues. Els objectius principals són determinar la composició específica de petits mamífers en aquest tipus d’hàbitat, les abundàncies relatives i la variabilitat temporal del nombre d’individus. Cada a àrea ha estat prospectada majoritàriament amb paranys de viu tipus Sherman, encara que a les àrees pertanyents a la Riera de la Vall d’en Joan sempre s’ha reemplaçat 10 paranys Sherman per 10 paranys de mort convencional, amb la finalitat de realitzar estudis posteriors sobre l’ecologia tròfica de les espècies capturades. Per a cada àrea d’estudi hom ha disposat els paranys, durant una nit, en un dos transectes lineals de 100 m seguint el curs de la riera, amb un total de 20 paranys per transecte (10 a cada costat de la llera). En sis mesos de seguiment hom ha capturat un total de 388 petits mamífers.

La taula següent mostra els individus capturats per espècie i zona:

Vall d’en

JoanVall d’en

JoanRiera

Begues TOTAL

Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) 74 51 52 177Ratolí mediterrani (Mus spretus) 65 64 22 151Musaranya comuna (Crocidura russula) 12 26 18 56

Rata cellarda (Eliomys quercinus) 2 1 - 3Rata negra (Rattus rattus) 1 - - 1

Total àrea: 154 142 92 Total: 388

( Riera de la Vall d’en Joan; Riera de Begues)


El gràfic següent mostra la variabilitat temporal de les abundàncies de les tres espècies més freqüents capturades durant el període d’estudi. Hom pot observar que durant el mesos d’estiu és quan es produeix una devallada de les poblacions de ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), mentre que les poblacions de ratolí mediterrani (Mus spretus) i musaranya comuna (Crocidura russula) presenten unes abundàncies relatives més elevades durant els mateixos mesos. Els resultats obtinguts semblen indicar una segregació en el temps de les abundàncies de les tres espècies de micromamífers. Tot i que el registre no és suficientment llarg per extreure conclusions generalitzades, hom podria interpretar aquest fenòmen com una estratègia de coexistència d’espècies amb nínxols ecològics semblants que ocupen un mateix territori, especialment pel que fa al ratolí de bosc i al ratolí mediterrani.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

Nom

bre

d'in

divi

dus Apodemus sylvaticus

M us spretus

Crocidura russula

Si ens referim al nombre de captures per parany obtenim uns valors que van, des de 0’32 al mes d’agost fins a 0’53 al mes de juny. Comparant els resultats obtinguts amb dades històriques, hom pot observar que aquest tipus d’hàbitat presenta un índex de captures per parany molt més alt que altres tipus d’hàbitats prospectats en anys anteriors (Alzinar de la Mola, juny 1996, 0’05: Riera de Vallgrassa, maig 1996, 0’02; Recta de la Fassina, setembre 1997, 0’07). Aquest fet podria explicar la gran diversitat de carnívors detectada en aquestes àrees, especialment a la Riera de la Vall d’en Joan. Així doncs, durant les campanyes hom va prendre dades de la presència d’activitat de mamífers carnívors (petjades, excrements,...), detectant-se en més d’una ocasió la guineu (Vulpes vulpes), el toixó (Meles meles), la mustela (Mustela nivalis), la fagina (Mustela faginea) i el turó (Mustela putorius).

En resum, i atenent als resultats obtinguts, hom pot concloure que els sistemes riparians mediterranis, de manera semblant a altres ambients ecotònics, presenten un elevat nombre de petits mamífers, fet que proporciona un recurs tròfic abundant a l’accés dels carnívors residents o bé que campen per aquests hàbitats.


Seguiment de les poblacions de senglar Autor: Dra. Carme Rosell

MINUARTIA

Aquesta primera temporada d’aplicació del Programa al Garraf han participat en la recollida de dades 4 equips de caçadors que cacen en un total de 5 Àrees Privades de Caça.

Colles participants en el seguiment – Temporada 2000/2001

- Sitges

- Begues

- Olèrdola

- Sant Pere de Ribes i Olivella

La superfície dels terrenys cinegètics on s’han realitzat les batudes és de 10.717 ha. En aquesta superfície s’han portat a terme durant la temporada hàbil de caça un total de 37 caceres. En cada batuda hi ha participat una mitjana de 22 caçadors, encara que s’han fet caceres amb menys de 10 caçadors i alguna ha assolit els 50 participants.

Com queda representat en la figura 3 els mesos de novembre, desembre i gener són els mesos en que s’han dut a terme més batudes, assolint-se el nombre màxim de 10 batudes al desembre. Al mes de febrer s’han fet poques batudes malgrat que la temporada de cacera finalitzava a finals de mes, i no el primer cap de setmana, com era tradicional. De fet les dues batudes realitzades al febrer es van fer el primer cap de setmana. Això posa de manifest que les colles de caçadors han seguit el calendari tradicional per la cacera del senglar.

Captures de senglar

51 senglars caçats

1,38 senglars caçats/batuda

0,48 senglars caçats/100 ha d’acotat

En total s’han caçat 51 senglars. En relació a la superfície dels acotats, s’han capturat 0,48 senglars/100 ha. Com s’observa a la figura 4, el Garraf es situa entre els espais amb índex de captures més baix de Catalunya.


Figura 4. Variació del nombre de senglars caçatsa diferents espais de Catalunya al 2000-2001

Temporada

Seng

lars

caç

ats

/ 100

ha

5,51

1,73 1,63

0,5 0,48

0

1

2

3

4

5

6

Alt Empordà ZVG Montseny St. Llorenç del Munt Garraf

Figura 5. Proporció de sexes 2000/2001

43,1 %

56,9 %

Masclesn = 29Femellesn = 22

El 59 % de femelles i el 48 % de mascles tenen un pes inferior als 50 kg (veure figura 6). Aquest fet és normal en una població d’un animal tan prolífic com el senglar, on bona part dels exemplars són molt joves, amb una edat inferior als dos anys.

El 5 % de les femelles (només un exemplar) han assolit els 70 kg, i cap d’elles ha arribat als 100 kg. A diferència d’altres espais on s’aplica el Programa de seguiment del senglar, al Garraf no s’ha capturat cap mascle amb un pes superior als 100 kg. El major pes que s’ha observat en els mascles capturats correspon a un exemplar de 80 kg.


Dinàmica de les plagues.

Processionària Des del mes de juny i fins al novembre es va seguir la corba de vol de la

processionària en diferents punts del Parc per veure el nombre de mascles adults que hi ha i això ens donarà una idea del nombre de postes que es produiran en la zona. El nombre de captures ha estat de 129 exemplars/trampa, similar al de l’any passat. El mes de novembre es va realitzar el tractament de la processionària amb Bacillus turingensis. Les erugues de la processionària un cop s’han enterrat poden romandre en diapausa fins a sis anys; això vol dir que per molt que es tractin les erugues un o dos anys, d’adults en poden aparèixer dels últims sis anys i per tant fer postes en qualsevol punt. El resultat del tractament mostren una estabilitat en els darrers anys.

Femellesn = 22Masclesn = 29

Figura 6. Distribució de pesos i sexes 2000/2001

Pesos (kg)

%

0

10

20

30

40

50

60

<30 30-49 50-69 70-99 >100


CO RBA DE VO L DE LA PRO CESSIO NARIA

0100200300400500600700800900

100019

julio

l

26ju

liol

2ago

st

9ago

st

16ag

ost

24ag

ost

30ag

ost

7set

emb

13se

tem

b

20se

tem

b

27se

tem

b

4oct

ub

10oc

tub

Dies de Mostreig

Cap

ture

s set

man

als

1994

1999

2000

2001

Escolítids L’avaluació dels danys ocasionats pels escolítids ha estat nul·la comparat amb

l’efecte que van produir l’any 1995 en què els arbres estaven debilitats per l’incendi del 1994.

Seguiment de l’estat de les basses S’ha fet un seguiment de l’estat de les basses del Parc i les mesures d’actuació per assegurar aigua el major temps possible. A la bassa situada abans de la de prevenció d’incendis a la Vall del Teix es troba perfectament integrada en el entorn i és important el nombre d’espècies que en fan ús i en especial de mamífers per anar-hi a veure. La bassa del Campgras gràcies a la captació d’aigua de pluja de la pista s’ha pogut mantenir plena durant tot l’any i el nombre d’amfibis és important. A can Vendrell s’ha pogut també mantenir aigua durant tot l’any gràcies a la bassa de prevenció d’incendis que hi ha al costat. Això ha afavorit la instal·lació d’amfibis i com a abeurador fer moltes altres espècies.

Programa 5 TRACTAMENT I TRANSFERÈNCIA DE LA

INFORMACIÓ

Difusió de les dades

Anualment. el Servei de parcs edita la memòria del parc dins la qual a l’annex, hi figura un resum dels diferents estudis realitzats. Aquests estudis poden ésser consultats al Centre de Documentació del parc natural vinculat al Museu de Gavà que juga un paper molt important en la difusió del seguiment i la tranferència de les dades.


Participació en xarxes de seguiment El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona participa en diversos fòrums com ara la Federació de Parcs Nacionals i Naturals o la Xarxa Espanyola de Reserves de la Biosfera. A mes, existeix una estreta coordinació entre els equips que desenvolupen plans de seguiment en els parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona. Aquesta coordinació es reflecteix en reunions regulars, en l’establiment de models i protocols comuns i permet l’anàlisi conjunta i comparativa dels resultats.

Programa 6 FOMENT DE LA INVESTIGACIÓ I SEGUIMENT

D’ESTUDIS

Foment o orientació de la investigació Durant l’any 2001 s’han mantingut contactes amb les universitats catalanes i col·lectius d’estudiosos i s’ha donat suport tècnic i logístic a diversos estudis que es realitzen en l’ambit del parc. Segons el conveni entre le Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autónoma de Bellaterra i la Universitat de Girona, ha realitzar pràctiques quatre alumnes de Ciències Biològiques i Ciències Ambientals al Parc Natural del Garraf que han participat en el seguiment de parcel·les permanents, Tortugues, processionària, rapinyaires i basses. Projecte CLIMOOR ara anomenat VULCAN que estudia els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes de matollar mediterranis. Aquest projecte el portarà a terme el CREAF, a la Mesquita, propietat de la Diputació de Barcelona. Suport logístic a la tesi doctoral realitzada sobre l’estat de les poblacions d’artrópodes i dirigida per la Dra. Marta Goula de la Universitat de Barcelona. Suport logístic a l’estudi sobre els possibles efectes de la contaminació terrestre sobre els micromamífers portat a terme per en Jordi Peig i dirigit pel Dr. J. Nadal i Puigdefabregas del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Encàrrec. seguiment i recopilació d’estudis A més dels treballs realitzats per l’equip tècnic del parc. s’han encarregat diversos estudis (recollits en aquesta memòria) amb un pressupost de 3.625.000- ptes.- El Centre de Documentació del parc natural ha continuat amb la seva tasca de recopilació d’estudis i treballs sobre el Garraf. A continuació es relacionen els estudis que fins el moment han estat realitzats per encàrrec o amb suport econòmic del Servei de Parcs Naturals al Garraf:


Gabriel Gargallo. Seguiment dels ocells a través del Programa SYLVIA

Sergi Herrando i Vila Seguiment de les poblacions de ropalòcers

Albert Montori. Gustavo Llorente. Sergi Clivill. Seguiment de les poblacions de rèptils Xavier Santos i M. A. Carretero

.

Rodrigo del Amo . Albert Peris Seguiment dels gavians i l’impacte que tenen els rapinyaires sobre elles

Francesc Gessé i Dra. Marta Goula Seguiment de la població d’heteròpters.

Jordi Serra-Cobo Jordi Seguiment de les poblacions de quiròpters a

l’Avenc de l’Esquerrà .

Jordi Peig i Dr. Jacint Nadal Estudi de la contaminació terrestre en poblacions de micromamífers.

Montserrat Jardí i Porqueras Estudi de l’erosió al Fondo del Teix i Vallgrassa

Lluís Tena i Albert Peris Seguiment de la pobalció de carnívors amb

trampeig fotogràfic Jordi Cristobal, Alex Richter i Enric Varrà Estudi de la vegetació i els amfibis Marc Martí Conservació de la savina Juniperus phoenicea Angels Pesquina Seguiment de la població de carnívors.

Documents

Mem.ria Parc Garraf 2001 - Xarxa Parcs Naturals · Parc Natural del Garraf 3 Índex Pàgina Presentació 5 1. DADES GENERALS 7 2. ÀMBIT GEOGRÀFIC I ADMINISTRATIU 9 3. DOCUMENTS