ABRACADABRANT!Núm.1 agost 2011

A finals dels 80 i principis dels 90 vansorgir tota una sèrie de grups que tenienen comú el fet de cantar en català (i pocacosa més). Després, el globus es vadesinflar, però últimament sembla quealguna cosa s'està movent. Grups comMishima o El Petit de Cal Eril comencena accedir a un reconeixement majoritari id'altres, com Manel o Els Amics de lesArts, fins i tot tenen un èxit massiu. Però,més enllà d'aquestes puntes d'iceberg,d'un temps ençà estan sortint arreu deldomini lingüístic propostes en la llenguade Joan Vinyoli que poden atreurel'atenció del melòman. Per primer copdes dels temps de la cançó es pot parlard'una escena pròpia.Potser una de les figures mésparadigmàtiques d'aquesta nova fornadaés Pau Vallvé. Alma Materd'incomptables projectes, com U_mä oEstanislauVerdet iproductor degravacions deLove of Lesbian,Standstill o TheNew Raemon,finalment l'any passat es va decidir apublicar sota el seu nom l'àlbum 2010, undisc diferent, impregnat d'una tristesaasèptica i estranya. A la cançó Lluç queapareixia a l'últim disc que va publicarcom a Estanislau Verdet ens advertia quedeixaria d'escoltar Radiohead i d'anarbrut, però escoltant aquest 2010 podemafirmar que ens va enganyar, com amínim pel que fa a la primera afirmació.La versió que fa d'All is full of Love de Bjorkés corprenedora.L'Ana és un koalaés un altre grupque fa uns anys vairrompre amb undebut forçaprometedor.L'embaràs d'AnaAndrés, però, va aturar el projecte

indefinidament. Llavors Adrià González,el cantant del grup, va formar Samitieramb uns altres músics, un grup de popclàssic amb uns referents exquisits. El2010 van publicar "Missatges de l'aigua",el primer single del qual, "Porter­davanter", és de traca.Un dels grups que més ha fet parlarúltimament són les Aias. El seu fitxatgepel segell Captured Tracks fins i tot lesha fet sortir als noticiaris del país. Ambunes lletres potserexcessivamentnaïve, tenen unestil entre el noisepop i el shoegazeque és tota unanovetat en català.Benvingut sigui,doncs, el seu primer disc, A la piscina.Finalment, no vull deixar parlar de Litoral,un projecte inesperat i sorprenent. PauRoca, guitarrista de La Habitación Roja,solia fer versions d'Antonia Font ambIván Cuevas, el seu company de pis aMadrid i van decidir fer un grup ajuntant­se ambcomponentsdeTachenko id'altresformacions.El resultat és un pop mediterrani fresc iseductor. El fet extraordinari, però, ésque Iván Cuevas, el cantant del grup, noté el català com a llengua materna. Peròles cançons són inqüestionables, l'únicque se'ls pot retreure és que de momentnomés n'hagin enregistrat quatre. I quèvoleu que us digui, em sembla sublimque la música en català ja no siguipatrimoni exclusiu d'uns quants catalansamb denominació d'origen.Flush

AMB PÈLS I SENYALS: EL NOU POP CATALÀ

B.S.O: NE CHANGE RIENComenço recomanant l’ultima joia cinematogràfica que he vist, parlo del film Ne Change rien.Podem considerar aquest film com un documental, perquè esta rodat pel gran documentalista

Pedro Costa, però realment estem davant de la gravació d’undisc de la cantant francesa Jeanne Balibar (coneguda en els anys90 per treballar en pel∙lícules de cine d’autor), assistim a assajos,sessions de gravació i concerts. Arran de la gran amistat que hiha entre el director i l’artista, aconseguim veure i escoltar laintimitat que hi ha en el procés de creació de la banda i la vidaprofesional de l’actriu. PedroCosta aconsegueix amb molta

facilitat posar la càmera dins dels assajos i nosaltres com aespectadors ens podem considerar com uns privilegiats perassistir a aquestes sessions. Cal destacar la imatge queprojecta la càmera: sembla com si el mateix Caravaggioestigués pintant l’escena, donant el protagonisme al blanc i alnegre. El film es va presentar al Festival de Cannes l’any2009, on va rebre els millors elogis per part de la crítica. Es recomanable escoltar el discSlalom Dame de la cantant Jeanne Balibar i revisar el documental No Quarto da Vanda dePedro Costa.Buscapé

LES PALPITACIONS DEL MES:BEIRUT ­ THE RIP TIDE

Zach Condon, a part de tenir un dels noms més divertits de totl'espectre musical nord­americà, és un songwriter precoç. Quanera adolescent ja va començar a tocar la trompeta en una bandade Jazz i a escriure cançons influït per The Magnetic Fields. Quantenia 17 anys va viatjar a Europa i allà va descobrir la músicabalcànica, sota l'influx de la qual va néixer el seu primer disc,Gulag Orkestar. El segon disc The Flying Club Cup, en canvi, estàmolt més influït per la chanson i lacultura francesa. En un EPposterior, March of The Zapotec, el

que predomina és una aroma mexicana. I finalment arribem aaquest The Rip Tide que m'ha estat acompanyant durant lesnits de juliol. A què sona el Corrent de Ressaca? Doncs sonasenzillament a Beirut. Sembla que finalment Zach Condon haestat capaç d'assimilar totes aquestes influències en un so queja té el segell característic de Beirut. Pop d'autor de bouquetinconfusible que transmet, emociona i il∙lusiona. Brindem pelsmúsics precoços.Flush

RADIOHEAD ­ THE KINGOF LIMBSJa fa uns quants mesos que va sortiraquest disc i la veritat és que en unprimer moment no en vaig fer gairecas. Les últimes gravacions deRadiohead havien estat avorridesbornades per camins massa transitats.Per al disc anterior, In Rainbows,dissenyaren una campanya demàrquèting força encertada, ja que vandecidir regalar­lo des del seu web, peròoferint la possibilitat de pagar avoluntat. El resultat fou tot un èxitfinancer i, no obstant això, musicalmentfou una experiència decebedora.Malgrat tot, no sé ben bé què em vaimpel∙lir a recuperar The King Of Limbsdurant aquest estiu i ja des delsprimers compassos vaig veure que emtrobava davant d'una cosa totalmentdiferent. Semblava que Radioheadhavien tornat deu anys enrere,concretament al punt exacte on la sevavia havia estat smarrita. Efectivament,The King Of Limbs agafa el fil de KidA,l'últim disc en què Radioheadmarcaven el pas pel caire de territorisinconeguts. I encara que hagin fet elque haurien d'haver fet en aquellmoment, l'àlbum no sona anacrònic, labona música mai ho fa. Cançons comBloom, Lotus Flower o Codex sónplenes de poesia. Experimentació, sí,però amb sentit.Flush

DEREK ­ ANIMAL COLLECTIVEVam tenir un Sheltie de color blanc i negre,ja teníem un nom el primer cop que el vam

veure.M'hauria agradat que haguéssim tingut més

cura d'ellperò va estar bé.

Ho sento pels cops que sóc caòtic,però quan insisteixes acabo una mica

cansat.Espero que ja no et facin mal les dents,

no es passa bé quan et trobes malament.Tenia un caminar enèrgic,

t'hauria agradat quan hauria anat al teucostat.

"Millor que no tingueu fills" ens va diri en Mike i jo ens vam mirar pensant "què

deu haver volgut dir amb això?"Derek no es va despertat mai a la niti al matí sempre estava preparat per

marxar.I mai va tenir una veu com la tevaper cridar quan volia alguna cosa.

Hauria d'haver estat molt més sol∙licitper ajudar amb totes les coses

que un gos com ell necessitava.Què veus

quan miresdins meu?

Pots comptar...­quan sàpigues comptar­

compta amb mi.Què veus

quan miresdins meu?