Participado del professorat en la presa de decisions al centre · Participado del professorat en la presa de decisions al centre Participació del professorat Teacher participation

PISA 2003 o Catalunya. Una uliada a fes desiguaitats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Autonomía de centre

School autonomy (WLE)N

MediaDesv. típ.MínimoMáximo

VálidosPerdidos

147838

-.22307,795466

-1.2361,694

Freqüéncia d'estudiants en els centres educatius segons l'autonomia decentre {segons quartils de l'index)

Válidos 1,002.003,004.00Total

Perdidos SistemaTotal

Frecuencia370

369

370370

147838

1516

Porcentaje24.424.324.424.497.5

2.5

100,0

Porcentajeválido

25,025.025.025.0

100.0

Porcentajeacumulado

25,050,075,0

100.0

Participado del professorat en la presa de decisions al centre

Participació del professorat

Teacher participation (WLE)N

MediaDesv. tip.MínimoMáximo

VálidosPerdidos

147838

-.14273.819039

-1.6052.334

Freqüéncia d'estudiants en els centres educatius segons la participació delprofessorat (segons quartils de l'index)

Válidos 1.002,003,004,00Total

Perdidos SistemaTotal

Frecuencia370

369

369370

147838

1516

Porcentaje24.424,424,324.497.52.5

100,0

Porcentajeválido

25,025.024,925.0

100,0

Porcentajeacumulado

25.050.075,0

100.0

387

PfSA 2003 a Catalunya. Una ullada a les destguaitats educafívesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

2. Segona fase: análisi des de la base de dades deis estudiants

2.1. Factors de desigualtat i variables

Com a factors de desigualtat en el marc deis centres educatius tenim:

- Titularitat del centre educatiu

- Nivel! Social, Económic i Cultural

En aquest apartat s'analitza la titularitat deis centres, entenent-la com a variable propia

de la base de centres. A mes a mes de plantejar aquesta análisi en base al rendiment

académic de l'alumnat, també es fa recuperant aqueiles variables d'estudiants que han

donat correlació o associació amb les puntuacions académiques.

Per altra part, el nivell socioeconómic i cultural ja ha estat extensament treballat en el

capítol anterior. En aquest capítol, es recupera la variable de context social, económic i

cultural per tal de relacionar-la amb les distintes variables própies de centre.

Titularitat del centre educatiu

Titularitat - Rendiment académic

Aquesta variable es refereix a la titularitat pública o privada del centre on assisteixen

els estudiants. El propósit d'aquest apartat és observar si existeixen diferencies

significatives de puntuacions mitjanes entre els estudiants que assisteixen a un centre

públic i els que ho fan en una de privada. Així mateix, també es pretén determinar els

graus de correlació que existeixin entre la titularitat del centre i el rendiment académic

deis estudiants.

En primer lloc, cal referir-se a la diferencia en el rendiment académic deis estudiants

que assisteixen a centres públics i els estudiants que van a centres privats.

Rendiment académic deis estudiants segons titularitat de centre

Matéríes

Matemátiques

Comprensió lectora

Ciéncies

Mitjana de les tres

Resolució deproblemes

TitularitatPúblicaPrivadaPúblicaPrivadaPúblicaPrivadaPúblicaPrivadaPúblicaPrivada

Mitjana

480,65"509,60466,16501,56488,71517,34478,51509,50476,58511,97

Error tipie

~~ 5,807,805,64"7,535,336,06

6,419,12

388

i r a PISA 2003 a Catalunya. Una uliada o ¡es desíguottah educafivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Els centres privats obtenen puntuacions superiors respecte ais centres públics en totes

les matéries. A continuado s'il-lustra gráficament la diferencia de puntuacions mitjanes.

Per a la interpretado d'aquestes diferencies cal atendré a análisis posteriors que es

realitzaran amb diferents variables que poden incidir en menor o major grau en el

rendiment académic deis estudiants.

Puntuacions mitjanes deis estudiants segons titula rita t de centre

520-i

515

510

505

500

495

490

485

480

475

470

465

460

SOS .

-*

Centres püblics

• Matem ¿tiques

-Mrtjana deles 3 matéries

^omprensiú lectora

-Resoludó de problemes

Centres privats

Ciéncies

Les diferencies en funció de la titularitat son molt destacables. Passem dones a

analitzar detalladament aqüestes diferencies de puntuacions mitjanes en les diferents

matéries i a establir-ne la seva significativitat.

. Comparado de mitjanes i significativitat

En primer lloc, es presenten les diferencies de mitjanes segons titularitat i matéries,

juntament amb l'error tipie associat:

Diferencia de puntuacions segons la titularitat deis centres

Matéries

Matemátiques

Comprensió lectora

Ciéncies

Resolució de problemes

Diferencia de mitjanes

-28,947

-35,403

-28,638

-35,391

Error tipie

9,68

9,47

7,97

11,02

389

PISA 2003 a Catalunya. Una aliada a les desigualtats educativesCapítol IV. Analisi des de la perspectiva deis centres educatius

En segon Hoc, per tal d'establir la signrficativítat de la diferencia de puntuacions

mitjanes entre els estudiants que assisteixen centres públics i els que assisteixen a

centres privats, s'ha realitzat la prova T per a mostres independents.

Piova T (prova de mosttes independents): Titularttat I lendiment académlc

Puntuació miljana en Se han asumidom ate m ¿tiques va fianzas iguales

No se han asumicvananzas iguales

Puntuado mltjana en Se han asumidocomfxensió lectora vananzas iguales

No se han asumicvananzas iguales

Puntuado mitjana en Se han asumidociénciea vananzas Iguales

No se han asumkvaf lanzas iguales

Mitjana de les tres Se han asumidomatéríes varianzas iguales

No se han asumí»vananzas iguales

Puntuado mitjana en Se han asumidoresolució de probtem vananzas iguales

No se han asumkvarianzas iguales

Prueba de Levenepara la Igualdad de

va ríanlas

F

74.180

192,359

23.367

78.580

60.469

Siq.

,000

.000

.000

.000

.000

Prueba T pata la igualdad de medias

t

-38.867

-38.991

-47.338

-47,577

-38.005

-38.087

-44.197

-44.354

-45.357

-45,518

gi

50482

1443.138

50482

M74.391

50462

1360.151

50482

M61.809

50482

1461.526

Eüq (bilateral)

.000

.000

.000

.000

.000

.000

,000

.000

.000

.000

Diferenciade medias

-28.94652

-28.94652

-35.40335

-35.40335

-28.63790

-28.63790

-30.99592

-30.93592

-35.39051

-35.39051

Error tlp dea diferencia

.74475

.74239

.74789

,74413

.75353

.75191

.70132

.69883

.78026

.77751

95% Intervalo deconfianza para la

diferenciaInterior

10.40624

30.40161

)6.86921

36.86186

30.11484

Í0.11165

Í2.37051

Í2.36565

Í6.91983

J6.91443

Superior

17.48680

Í7.49142

(3.93749

13.94484

27.16097

Í7.16416

Í9.62134

Í9.62620

Í3.86119

Í3.86658

Es pot observar que hi ha diferencies importants entre les mitjanes de les materies en

funció de la titularitat del centre. Atenent a la mitjana de les tres materies principáis -

matemátiques, comprensió lectora i ciéncies-, els estudiants que assisteixen a centres

privats obtenen, de mitjana, 31 punts mes que els estudiants de centres públics. En

totes les mate ríes, les diferencies de puntuacions apareixen afavonnt ais estudiants de

centres privats:

• Matemátiques: 29 punts

• Comprensió lectora: 35 punts

• Ciéncies: 29 punts

• Mitjana de les tres materies: 31 punts.

• Resolució de problemes: 35 punts

És pero quan passem a realitzar la Prova T quan observem que les diferencies son

estadísticament significatives en totes les matéríes. En el diagrama de caixes següent

podem observar com sil lustra la distribució de les 4 matéríes avaluades i la mitjana de

les puntuacions en matemátiques, comprensió lectora i ciéncies en funció de la

titularitat.

390

PISA 2003 a Catalunya. Una uliada a les destgualtats educativesCapítol IV. Andlisi des de la perspectiva deis centres educotius

8 0 0 -

700-

600-

500-

4 0 0 -

300-

200-

1••

1•

—

Centre públic Centre privatTltularítat del centre

• Puntuacio mit|ana en matemátiques • Mitjana de les tres maténes

• Puntuació mi^anaen comprensio lectoia D Puntuaoió mrtjana en resdució de problemes• Puntuacn mujanaen ciancnes

Associació entre la titularitat i els nivells de competencia

Percentatge d'estudiants a cada nívell de l'escala decompetencia matemática ais centres públics i ptivats

Centie puhln- centre pnvat

Titularitat del centre

Nivells de competencia matemáticaPer sota • Nrvell 1 QMive l l2 G Nívell 3 | N r / e l l 4 Q t4twell!del nívell 1

Nívell 6

Un cop hem establert la significativitat de la diferencia de puntuacions mitjanes,

passem a determinar els valors d'associació existents entre rendiment académic i les

391

• PISA 2003 a Catalunya. Una aliada a Íes desigualáis educafivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

matéries avaluades, atenent a les escales de competencia disponibles: matemátiques,

comprensió lectora i resolució de problemes.

Taula de contingencia: Nlvells de competencia matemática - Trtularitat

Nivells decompetenciamatemática

Total

Per sota del nivell 1

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Nivell 4

Nivell 5

Nivell 6

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Trtularitat del centre

Centre públic62

43.0133

108.5

208

197.1

209

231.1

130

141.0

45

61,3

7

12.1

794

794.0

Centre privat20

39.0

74

98,5

168

178,9

232

209.9

139

128.0

72

55,7

16

10,9

721721,0

Total82

82.0207

207,0

376

376.0

441

441.0269

269.0

117

117.0

23

23.0

1515

1515.0

Pruebas de chl-cuadrado

Chi-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitudAsociación lineal porlinealN de casos válidos

Valor50,437a

51,771

45.140

1515

66

1

Siq. asintótica"(bilateral)

.000

.000

.000

a 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada interior a 5.La frecuencia mínima esperada es 10,95.

Taula de contingencia: Nivells de comprensió lectora - Trtularitat

Nivells decompetencia

lectora

Total

Per sota del nivell 1

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Nivell 4

Nivell 5

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperadaRecuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

RecuentoFrecuencia esperada

Trtularitat del centre

Centre públic66

44,0

117

101.0239

214.6

241

264.3

120

146.6

10

22.5

793793.0

Centre privat18

40,0

76

92,0

171

195.4

264

240,7

160

133.4

33

20.5

722722,0

Total84

84.0

193

193.0

410

410,0

505

505.0280

280.0

43

43.0

15151515,0

392

PtSA 2003 o Catalunya. Una uliada a íes desigualtats educattvesCapítol IV. Andlisi des de la perspectiva deis centres educatius

Pruebas de chí-cuadiado

Ctii-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitudAsociación lineal porlinealN de casos válidos

valor63,292'65.688

58.242

1515

gi55

1

Sig. asmlótica(bilateral)

.000

.000

.000

3 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada inferior a 5.La frecuencia mínima esperada es 20.49

Taula de contingencia: Nivells de resolució de probfemes - Titutarttat

Nivells de competenciaen resolució deproblemes

Total

Per sota delnivell 1

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Recuento

Frecuencia esperada


Recuento


Frecuencia esperada



Centre pübiic162

122.0297

286.0

263278.6

71106.3

793

793.0

Centre privar71

111.0

249

260.0

269253.4

13296.7

721

721.0

Total233

233.0

546546.0

532532.0

203

203.01514

1514.0

Pruebas de chi-cuadracto

Cht-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitudAsociación lineal porlinealN de casos válidos

Vatar

54.858»55.988

51.150

1514

•H33

1

ÍJKJ as I nt ótica(bilateral)

.000

.000

.000

a 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada infenor a 5|_a frecuencia mínima esperada es 96.67

En totes les escales de competencia, la significativitat asintótica és de 0,000, la qual

cosa assenyala com la titularitat del centre educatiu mostra un alt valor d'associació

amb el rendiment académic. En les tres escales mostrades, hi ha una major proporció

d'alumnes deis centres públics que es sitúen en els nivells baixos de competencia. Per

altra part, es reprodueix aquesta desigualtat en els nivells alts de competencia, pero en

aquest cas la proporció és en favor deis estudiants que assisteixen a centres privats.

Titularitat - Accés

La titularitat del centre educatiu correlaciona amb quasi tots els motius pels quals

s'escull centre. El motiu d'elecció amb el que no correlaciona l'assisténcia a un centre

públic o privada és el programa d'estudis específic del centre. Contráriament, la resta

de variables d'elecció de centre correlaciona amb la titularitat:

Ubicació del centre a la zona de residencia

393

PiSA 2003 a Catalunya. Una ullada a ¡es desíguo/fofs educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

El centre és el millar de la zona

Centre amb idean religiós

Assisténcia anterior al mateix centre d'altres familiars

Tabla de contingencia

Centre pels estudiantede la zona - Q25a

Total

Si

No

RecuentoFrecuencia esperadaRecuentoFrecuencia esperadaRecuentoFrecuencia esperada

Titularitat del centreCentre públic

509337.3

284455,7

793793.0

Centre privat135

306,7586

414.3721

721.0

Total644

644.0870

870.01514

1514.0

Pruebas da ehf-cuadrado

Chi-cuadrado de PearsonCorrección jo»continuidad

Razón de verosimilitudEstadístico axacto daFisherAsociación lineal potlinealN de casos va Neto*

Valor319.32*

317.472

335,055

319.118

1514

gi1

1

1

1

Sig. asintotfca(bilateral)

.000

.000

.000

.000

Sig. exacta(bilateral)

.000

Slg exacta(unilateral)

.000

a Calculado solo para una tabla de 2*2

b 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada infere* a 5. La frecuencia mínima e&peradaes 306.68.


Centre millor de Si Recuentola zona - Q25b Frecuencia esperada

No RecuentoFrecuencia esperada

Total RecuentoFrecuencia esperada


125166,0

668

627.0

793793.0

Centre privat192

151.0

529570.0

721721.0

Total317

317.01197

1197.0

15141514.0

Pruebas de ch(-cuadrado

Chi-cuadrado <te PearicmCorrección gorconbntiKJad

Razón do verosimilitudEstadístico exacto deFisherAsociación lineal porlineal

N de casos validos

Valor26.939*

26.287

27.021

26.921

1514

1

1

1

1

S19. asmtotica(bilateral)

.000

.000

.000

.000

SKJ exacta(bilateral)

.000

Sig. exseta(unilateral)

.000

a. Calculado solo para una tabla de 2x2.

b. 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada inferior a 5 La frecuencia mínimo esperadaes 150.96.

394

PISA 2003 a Catalunya. Una uliada a les desigvaltais educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius


Centre amb ideanretigiós - Q25d

Total

Si

No

Recuento



Frecuencia esperada

Tituiaritat del centreCentre públic

17

72.8

776720,2

793793.0

Centre privat122

66.2

599654.8

721

721.0

Total139

139.01375

1375.01514

1514.0

Pruebas <le chi-cuadrado

Chl-cuadrado de h'earson

Corrección (fotcontinuidadRazón de verosimilitud

Estadístico exacto d«Fifihm

Asociación lineal porlinealr 1 Je casos validos

v atoi

'J.°. VOI»

108.844

93.836

1514

•111

1

1

SKI js.ni>*ic«(bilateral)

.000

.000

.000

Sig. exacta(bilateral i

,000

Siq o «acta(iint<ateral(

,000

•* Calculado solo pata una tabla de 2*2b 0 casillas (0%) tienen una frecuencia esperada inteitof a 5 La frecuencia mínima «sprnada

es 66.19


Assistien al centre attres Si Recuentofamifiars - Q25e Frecuencia esperada

No Recuento

Frecuencia esperada

Total Recuento

Frecuencia esperada

Tituiaritat del centre

Centre públic244

281.6

548

510.4

792

792,0

Centre privat294

256.4427

464.6

721

721.0

Total538

538.0975

975.0

1513

1513.0

Pruebas de chi-cuadrado

Ch i-cuadrado de P-±aisgn

Corrección porcontinuidadRazón de verosimilitudEstadístico ••acto deRshetAsociación ftnaal poiHrwalN de casos válidos

Valoi16.J681*

15.935

16,376

1S.357

1513

1

1

1

1

Sig .isintotK.i(bi I ateo I)

000

.000

.000

.000

Su «.... 1 ,(bilatef.il í

.000

' ] • • . 1 " l o

.000

a Calculado soto para una tabla de 2x2

b 0 casillas {.Crtb) teñen una frecuencia espetada inferior a 5 La Irecuencu mínima esfieradaes 256.38

Tituiaritat - Procés

La tituiaritat del centre educatiu mostra valors d'associació significativa amb diverses

variables de Procés. En primer lloc, pero destaquem aquelles amb les que no té cap

associació estadísticament significativa: hores de recuperado al centre, hores de

classe avancades, hores de classes particulars, hores de classe fóra del centre,

estratégies de memorització i control, aprenentatge cooperatiu i competitiu i motivado

instrumental vers les matemátiques.

395

PiSA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualiais educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Els estudiants que assisteixen a centres privats dediquen mes temps ais deures

escolare. La diferencia de mitjanes és significativa.

Hores dedicadesais deures Q29a

Titularitat delCentre públic

Centre privat

Estadísticos de grupo

centre N718

676

Media6.12652

7.25039

Desviaciónttp.

4.539027

4.909290

Error típ dela media

.169369

.188850

Prueba de muestras independientes

Hores dedicades Se han asumidoais deures O29a vananzas iguales

No se han asumidovananzas iguales

Prueba de Le venepata la ig jaldad de

vananzas

F

5,598 .018

Prueba T para la igualdad de medias

t

-4.441

-4.430

ai

1392

1365.610

&fl (bilateral)

.000

.000

Diferenciademedias

•1,123872

•1.123872

Error tlp. dela diferencia

.253069

.253674

Des d'un punt de vista comparat, la titularitat privada está associada a l'assisténcia

deis estudiants a educació infantil:

Tabla de contingencia Assisténcia a educació infantil {2 categories) * Titularitat del centre

AMMtttijB a educacióinft**fl (2 vftegories)

Total

Ma¡ o menys d'un any

Mes d'un any

RecuentoFrecuencia esperadaRecuentoFrecuencia esperadaRecuentoFrecuencia esperada

Trtularitat del centreCentre públic

196169.2

579605.8

775775,0

Centre privat128

154.8581

554.2709

709,0

Total324

324.01160

1160.01484

1484,0


cnt-cuadtsdo cte Poarson

Corrección gcwcontinuidadRazón de verosimilitud

Estadístico eaacto doFishet

Asociación lineal poilineal

N de casos validos

Valot11.362*

10.942

11.445

11.355

1484

al1

1

1

1

Sig asintotica(bilateral)

.001

.001

,001

.001

Sig enacta(bilateral)

.001

Sig exacta(unilateral)

.000

a Calculado sólo para una tabla do 2x2.b 0 casillas {.0%) tj«n«n una frscuencla esperada inferior 3 5. La frecuencia mínima esperada

es 154.60.

Peí que fa a les variables de procés educatiu (processos cognitius en matemátiques)

segons titularitat, només dues mostren diferencies significatives de mitjanes. Per una

part, l'angoixa vers l'aprenentatge de les matemátiques -diferencia que afavoreix ais

396

IB-J PISA 2003 o Catalunya. Una ultada o les desiguoltais educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educattus

centres públics-, i per una altra, l'auto-eficácia vers les matemátiques -diferencia que

afavoreix ais centres privats:

Titularitat - Proces / Aprenentatge de les matemátiques / Processos cognitius

Titularitat del centreAngoixa vers les Centre públicmatemátiques íWLE} Centre privat

Mottvació instrumental Centre públicvers les matemátiques Centre privat(WLE>

Interés vers les Centre públicmatemátiques (WLE> Centre privat

Auto-eficacia veis les Centre públicmatemátiques (WLE) Centre privat

Auto-concepte vers les Centre públicmatemátiques (WLE) Centre privat

N786

721

789

720

788

719

787

718

786

721

Media.141498

.034659

.003151

-.036684

-.030448

-.054690

.006446

.094777

-.103856

-.088915

Desviacióntip.

.8971305

.3847875

.9260529

.9196327

.9638590

.9740537

.8538239

.9207333

.9558770

.9699273

Error tip dela media.0319907

.0329484

.0329636

.0342716

.0343449

.0363289

.0304376

.0343568

.0341032

.0361189

Anyoi.a vws les Se han asumidoID atem duques iWLE > vananzas iguales

No se han asumidovanan;ai iguales

Monvaclo mstniínoolal Se han asumidoveis les malemaOques vananzas iguales(WLEi Mo se lian asumido

vartanras iguales

Iniwes vers les 3e han asumidomatomaiiquesiWLEt varianras iguales

No se han asumidovaríenlas iguales

Auto-eflcícla vers les Se han asumidomatemátiques < WLE! vartanzas iguales

No se han asumido«afianzas Iguales

Auto-concepTe vws las Se fian asumidomaiematiques i WLE i vartanzas Iguales

No se han asumidovatlonzns iguales

Plueta de Levenepara la igualdad de

vori unjas

F

.000

.034

.558

3 725

.187

síg

1.000

.854

455

.054

665

F'ru«t>* T pata la igualdad da madMs

I

2 325

2.326

.837

.838

485

485

-1,931

-1 924

-.301

-301

1506

1497 593

1507

1496.493

1504

1489.028

1503

1462.586

1505

1489 753

.020

.020

.402

402

.628

.628

.054

054

.763

764

ds medias

1066389

1066389

.03983»

.0398353

.0242419

.0242419

-.0883318

-.Q&83318

-0149407

. 0149407

Eiror Ilp dé-la diferencia

0459514

.0459239

0*756*6

0475514

.0499696

.0499936

.0457427

.0459003

.0496439

0496760

Encara en el marc del procés educatiu, peí que fa a les variables reiatives a estils

d'aprenentatge. observem com en funció de la titularitat existeixen diferencies

significatives de mttjanes en les estrategies de memorització i en les d'elaboració:


Titularitat del centreEstratégies de Centre públicmemontzacio |WLE) Centre privat

Estratégies Centre públicd'elaboració (WLE) Centre privat

N782

719

783

719

Media.055714

-.030469

. 191400

.063317

Desviacióntip.

.9165656

.9111253

.9134718

.9164250


.0339782

,0326493

.0341758

397

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educativesCapítol IV. Anáüsi des de la perspectiva deis centres educatius


Estratégies de Se han asumidomemontzactó (WLE) varianzas iguales

No se han asumidovarianzas iguales

Estratégies Se han asumidadelaboració (WLE) varianzas iguales

No se han asumidovananzas Iguales

Prueba de Levenepara [a igualdad de

varianzas

Ll_

.180

.256

S>g

.672

.613

Prueba T par3 la Igualdad de medias

t

1.825

1.825

2.710

2.710

fll

1499

1489,944

1500

1488.242

Si.q {bilateral)

.068

.068

.007

.007

Diferenciade medias

.0861830

,0861830

.1280634

.1280834

Error tip dela diferencia

.0472225

.0472107

.0472584

.0472648

Finalment, referint-nos a les variables d'actituds vers la cultura institucional del centre,

veiem que només hi ha dues que mostren certa associació amb la titularitat: les

relacions entre professorat i alumnat, i el sentiment de pertinenca al centre. En

ambdues, les mitjanes afavoreixen ais estudiants deis centres privats:


Titularitat del centreRelacions alumnat-professors/es a Centre públicl'escola (WLE) centre prívat

Sentiment de pertinenca vers l'escola Centre públic(WLE) Centre privat

N787717791718

Media-094325.247062

-.146261-.040682

Desviacióntíp.

.8881333

.9887380

.9144970

.9349629

Error tlp. dela media.0316654.0369194.0325193,0348878


Relacions Se han asumidoalumnat-professors/es a vafianzas Igualesl'escola (WLE¡ rJo se han asumido

varianzas ¡guales

Sentiment de pertínenia Se han asumidoveis l'escola (WLE) varianzas iguales

Na se han asumidovananzas iguales

Prueba de Levenepaia la igualdad de

«ar lanzas

F

2,551

1.374

Sig.

.110

.241

Prueba T paia la iqualdad d« medias

t

-7.054

-7,019

-2.216

-2.214

S'

1502

1444.799

1507

1486.148

Sig (bilateral)

.000

.000

.027

.027

Diferenciade medias

-.3413874

-.3413874

-.1055765

-.1055785

Error tip deia difeiencía

.0433992

.0486389

.0476426

.0476934

398

PISA 2003 o Catalunya. Una uliado a les desígualfafs educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatíus

Titularitat - Procés (II)

Actitud vers l'escola

La mitjana de l'actitud vers l'escola de l'alumnat cátala presenta diferencies

significatives respecte a la mitjana mundial, situant-se aquesta per sobre de

l'obtinguda pels nois i noies del nostre país {0,1551 i 0,0664 respectivamente Quan es

calcula aquesta mitjana per centres el resultat és lleugerament superior (0,0676),

encara lluny, pero, de la mitjana internacional.

Quan es fa l'análisi intern, per tipología de centres (públics i privats) i basat en els

quatre nivells d'estatus socioeconómic i cultural (ESCS), es pot comprovar que no hi

ha diferencia entre l'actitud vers el centre educatiu de l'alumnat del sector públic i el del

sector prtvat. A la taula que mostrem a continuació es veu com la mitjana total de cada

grup no presenta diferencia significativa. Sí es comprova que, tant de manera global

com per tipologies de centre, a mesura que el nivell d'ESCS és mes alt, l'actitud vers el

centre és millor.

Aplicada la Correlació de Pearson tant en l'ámbit públic com en el privat, els resultats

en tots dos casos ens parlen d'una correlació significativa: a mes nivell d'ESCS millor

actitud vers el centre.

En el cas deis centres públics la progressió de l'index dactitud és mes regular. Els dos

nivells mes baixos es sitúen per sota de la mitjana total internacional, i els dos mes alts

per sobre. En canvi ais centres privats les diferencies son mes acusades i només

l'alumnat amb un nivell d'ESCS alt obté uns resultats superior a aquesta mitjana.

És destacable, també, que l'alumnat deis centres privats amb un ESCS baix, presenta

una actitud cap a l'escola mes negativa que el del sector públic (-0,2516 i -0,0378

respectiva ment).

ACTITUD VERS L'ESCOLA

Pub/pnv Centres PúblicsCentres privats

Total de grupo

Estatus Económic. Social i Cultura

ESCSBaix

Media-.0378-.2516-.1072

ESCSBaix -mitjáMedia

.0317

.0577,0427

ESCSMitiá - alt

Media.1236.0835,1022

(ESCS)

ESCS AltMedia

.2333

.2188,2243

Total degrupo

Media,0682.0670,0676

398bis

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les destguattats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Sentiment de pertinenga al centre

L'apartat de sentiment de pertinenca al centre sí que presenta diferencies significatives

entre l'ámbit públic i privat segons I'ESCS. Des del punt de vista global, la mitjana

obtinguda per l'alumnat cátala es sitúa per sobre de la mitjana internacional (-0,0944

Catalunya, -0,1278 internacional). En general el sentiment de pertinenca al centre és

mes alt al nostre país.

Ara bé, com es veu a la taula, els resultats globals entre centres púbücs i privats i els

que se'n deriven deis nivells d'ESCS de l'alumnat sí presenten diferencies molt

significatives (T de Student, índex de significado 0,000).

SENTIMENT DE PERTINENCA AL CENTRE

Public or prívateQ3

Public

Prívate

Estatus Economía Social ¡ Cultural (ESCS)

ESCS

% fila31.8%

16.8%

Baix

Media-.2111

-.2566

ESCS Baix-mitjá

% fila26.9%

21.7%

Media-1730

-.0876

ESCS Mitjá -alt

% fila22.1%

28.1%

Media-.0959

-.0941

ESCS Alt

% fila19.2%

33.4%

Media-.0523

.1479

Els centres públics no presenten una dispersió tan gran com els centres privats.

L'alumnat deis centres públics, siguí quin sigui el seu nivell d'ESCS teñen un sentiment

de pertinenga al centre negatiu, encara que els dos nivells mes alts d'ESCS es sitúen

per sobre de la mitjana internacional. No está arreiat aquest concepte entre l'alumnat

del sector públic, la qual cosa ens pot fer pensar qué fan aquests centres per teñir un

trets identificatius diferents i mostrar-los ais nois i noies, a les famílies de manera que

se sentín identificats amb ells. Dit d'una altra manera: cal investigar sobre la hipótesi

de que els centres de titularitat pública no presenten moltes diferencies entre ells i,

mes o menys, tots son molt simitars.

Per la seva banda els centres privats presenten una dispersió mes gran segons

I'ESCS. L'alumnat amb un nivell baix es traba molt poc identtficat amb la institució

educativa i és el grup que mostra un índex mes baix de sentiment de pertinenca.

Encara que amb el qüestionari de PISA 2003 no es pot comprovar, cal plantejar-se si

aquest índex tan baix pot ser degut a que aquesta franja d'alumnat no connecta amb

Pambient i les característiques del centre. En canvi l'alumnat amb un nivell alt d'ESCS

té aquest sentiment molt arreiat amb una puntuado molt alta (0,1479).

Tant en l'ámbit públic com privat el que sí es comprova és que a mesura que

augmenta el nivell d'ESCS, el sentiment de pertinenca al centre és mes alt, sobretot,

en el nivell alt deis centres privats.

398bis

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualáis educaüvesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Els nois i noies de les escoles privades teñen aquest sentiment de pertinenca mes alt

que els de les escoles publiques.

El gráfic següent ens mostra clarament aquesta diferencia, la dispersió i la progressió

en cadascun dets casos. La Unía vermella (ámbit públic) tendeix mes a l'hohtzontalitat i

la blava és mes vertical, implicant mes dispersió.

Sentiment de pertiñenga al centre

ESCS Baix ESCS Baix Mtjá ESCS Mtjá Alt ESCS A (t

•Centres FtibScs •Centres FYivats

Relació alumnat- professorat de matemátiques

La relació entre I'alumnat i el professorat de matemátiques és un deis indexs on hi ha

mes diferencia entre la percepció de I'alumnat deis centres públics i el deis privats.

La puntuado global obtinguda pels centres de Catalunya en aquest apartat es sitúa

per sota de la mitjana internacional i amb una diferencia significativa segons

l'estadístic aplicat {T de Student, índex de significado 0,000). L'índex de Catalunya és

de 0,0707 i l'internacional és de 0,1722.

Quan es compara aquesta relació segons la tipología deis centres, es veuen clarament

les diferencies existents, que l'estadístic aplicat ens confirma com a significatives.

RELACIÓ ALUMNAT - PROFESSORAT DE MATEMÁTIQUES

Pub/pnv Escoles Publiques

Escoles Privades

Total de grupo

Estatus Económic. Social i Cultura

ESCSBaix

Media-.0205

.1297

,0289

ESCSBaix-mitjá

Media-.1465

.2062

.0024

ESCSMitjá - alt

Media-.1688

.2534

.0567

(ESCS)

ESCS AltMedia

-.0463

.3358

.1881

Total degrupo

Media-.0926.2498

.0707

398bis

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a íes desigualíats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatíus

aquesta relació En aquest cas degut a una causa diametralment oposada al grup

anterior: el seu bon rendiment en aquesta materia pot fer que influeixi sobre ia

sensació que té de la seva refació amb el professorat. Pero en general, l'alumnat deis

centres públics, com s'ha dit, no valora la seva relació amb els docents de

matemátiques positivament.

Per contra, l'alumnat deis centres privats considera aquesta relació com molt mes

positiva. Tots els nivells d'ESCS es sitúen en valors per sobre de zero, i només el grup

amb un nivell baix es troba per sota de la mitjana internacional, encara que bastant a

prop. En el sector privat, l'índex de relació augmenta de manera directament

proporcional amb el nivell d'ESCS, presentant el nivell alt un índex molt elevat

(0,3358). El gráfic següent ens ho mostra d'una forma moit clara.

0.4000

0.3000

0.2000

0.1000

0.0000

-0.1000

-0,2000

Relació alumnat - professorat

ESCS Baix ESCS Baix Mtjá ESCS Mtjá Alt ESCS Alt

•Centres FOblics • Centres ftivats

Suport del professorat de matemátiques

Juntament amb l'índex anterior, és el que presenta mes diferencies entre la percepció

de l'alumnat deis centres públics i el deis privats. De manera general, l'atumnat cátala

es sitúa per sota de la mttjana internacional en la valorado que li donen al suport que

reben per parí del professorat de matemátiques. (Catalunya -0,0239, Internacional:

0,1959). Aquesta diferencia de mitjanes és significativa (T de Student, índex de

significado 0,000). Aquesta valorado global de Catalunya present, dones, una gran

dispersió que a mes a mes, es focalitza de forma dicotomitzada segons la tipología

deis centres.

398bis

^ | PÍSA 2003 a Catalunya. Una ulíada a fes destgualiats educativesCapítol IV. Andlísi des de la perspectiva deis centres educattus

La percepció que té l'alumnat deis centres públics d'aquest suport rebut és torca

negativa. La taula ens mostra com és l'alumnat amb un nivell d'ESCS mes baix qui

valora menys negativament aquesta variable i com a mesura que I'ESCS augmenta, la

percepció de l'alumnat referent a aquest suport és mes baixa. En tot moment les

valoracions es sitúen en una franja per sota del -0,1 arribant a prop del -0,25. Al igual

que en l'apartat anterior, i tenint en compte la relació directament proporcional que hi

ha entre ESCS baix i puntuació en matemátiques, l'alumnat amb puntuacions mes

baixes té una percepció menys negativa del suport del professorat, ja que,

segurament, rebran per part deis docents mes atenció. Malgrat aixó, és destacable,

com ja s'ha dit, que la millor valorado dins det sector públic no arriba, amb una

diferencia considerable, a ser positiva. L'alumnat deis centres públics considera,

globalment, que el suport que rep del professorat de matemátiques és baix.

RECOLZAMENT DEL PROFESSORAT DE MATEMÁTIQUES

Pub/priv Escoles PubliquesEscoles Privades

Total de grupo

Estatus Económtc. Social i Cultura

ESCSBaix

Media-.1164.1459

-.0304

ESCSBaix-mitjá

Media-.1890.1171

-.0587

ESCSMitjá - alt

Media-.2081.1632

-.0071

(ESCS)

ESCS AltMedia

-2303.1437

-.0009

Total degrupo

Media-.1781,1437

-.0239

L'alumnat deis centres privats té una visió d'aquesta variable, totalment diferent.

Encara que no arriben, tampoc, a la mitjana internacional, ets quatre nivells d'ESCS

valoren de forma positiva el suport rebut per part deis docents de matemátiques. És

destacable que els dos nivells extrems de I'ESCS presenten valoracions moft similars

(0,14). I també que totes quatre mostren valoracions molt semblants.

Al gráfic següent es pot veure clarament la situado de les escoles publiques i privades,

i la diferencia considerable que hi ha entre elles. Per un costat ta tendencia deis

centres públics a valorar mes negativament a mesura que augmenta el nivell d'ESCS i

per un altre la tendencia deis privats que, amb lleugeres diferencies, es pot dir que

mante una tónica bastant igual de valorado positiva.

398bis

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualfafs educaftvesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Recolzament professor de matematqiues

0.2000

0.1500

0,1000

0.0500

0.0000

-0.0500

-0.1000

-0,1500

•0.2000

-0,2500

ESCS Baix ESCS Baix Mtjá ESCS Mtjá A l ESCS A*

•Centres Ribfics •Centres FVivats

398bis

PISA 2003 o Catalunya. Una uifada a les desiguaifats educat'tvesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Titularitat - Expectatives educatives deis estudiants

Tabla de contingencia Nivell educatiu esperat * Titularitat del centre

Nivelleducatiu

esperat

Total

Ed. secundarla(1er i 2on cicle)

Ed superiorluniv. ¡ no univ.)

RecuentoFrecuencia esperadaRecuentoFrecuencia esperada



319281.0

468

506.0

787787.0

Centre pnvat217

255.0497

459.0

714714.0

Total536

536.0965

965.0

15011501.0

Pruebas d* chf-cuadrado

<_.tii-cua<Jr.i'io de FeaisooConeccioo coicontinuidadRazón de veictsimilitud

Estadístico enacto de

Asociación lineal poilinealN do casos validos

Valor16.771"

16.332

1S.84&

16.760

1501

vil1

t

1

1

Sig ¿sintott' .•ibi!jt«i,il

.000

000

.000

.000

• „ , T ,

•.[•ii .H-rí.il '

.000

' í 1 - . . - ( • I . .

.000

a Calculado solo para una rabia de 2\2b 0 casillas i.Cfíb) tienen una frecuencia esperada intenor a 5 La frecuen

«s 254.97ia mínima

El rendiment académic deis estudiants mostra una associació forta amb les dues

variables creuades, tant el nivell educatiu esperat per l'estudiant, com la titularitat de

centre. En el creuament entre les dues variables es comprova com també existeix una

forta associació entre la titularitat de centre i el nivell educatiu esperat per l'estudiant

Efs centres privats surten afavorits de l'associació entre aqüestes dues variables:

respecte ais centres públics, en els privats hi ha una major proporció d'estudiants que

aspiren a arribar a nivells d'educació superior.

Titularitat - NSEC

La titularitat pública o privada de centre educatiu manté uns alts valors d'associació

amb totes les variables de Nivell Social, Económic i Cultural. En primer lloc podem

veure la distribucíó d'estudiants deis diferents nivells socioeconómics i culturáis en

funció de titularitat i dos gráfics que ¡Ilustren les diferencies de mitjanes en rendiment

académic en funció de l'estatus i la titularitat. Posteriorment, presentem taules de

córrela ció i proves de significativitat de mitjanes:

399

PISA 2003 o Caiaíunya. Una uilado o les des'tguattats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Percentatge d'estudiants de cada nivell d'estatussocioeconómic i cultural ais centres publics i privats

300»-

BMI-

Cenrres publtcs Centres p-rlvats

Titularitat deis centres educatius

Nivells cf Estatus Económic. Social i Cultural• Nivell bal* US Nivell balí-mHfá Q Wvefl m«J»-aN D NIvsH

Puntuacions en matemátiques segons el nivell socioeconómici cultural deis estudiants ais centres publics i privats

Ntvell baix Nivell baix • mitjfi Nivell mitjé - ait Nivell altNivells d'Estatus Económic, Social i Cultural

Títulantat del centre— i Centres pübtícs ^ ^ ^ Centre* prívate

Con ture pnii

Centres prívate

400

PISA 2003 o Catalunya. Una ulíada a les desíguaítats educafivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

ESCS i Titularítat de centre: L'índex ESCS mostra un alt grau d'associació amb la

titularitat de centre. Les famílies amb un major estatus ocupacional i un major nivell

educatiu, aixi com aquelles amb una proporció elevada de recursos educatius ¡

culturáis, tendeixen a portar els seus filis i filies a centres de titularitat privada. Aquesta

correlació es fonamenta amb els resultats derivats de les proves de Txi-quadrat i de T

que es mostren seguidament:

. Associació entre titularitat i ESCS:

Tabla de contingencia Nivells d"Estatus Económic. Social i Cultural * Titularitat del centre

Nivells d" EstatusEconómic. Social

i Cultural

Total

Nivell baix

Nivell baix - rnrtjá

Nivell mitjá - alt

Nivell alt

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Titular itat del centre

Centre públic254

197.9

216

197.4

174

196.3

146

198.4

790

790.0

Centre privat124

180.1

161

179,6

201

178.7

233

180.6

719

719.0

Total378

378.0

377377.0

375

375.0

379

379.0

1509

1509.0


Chi-cuadrado de Peat sonRazón d© verosimilitudAsociación lineal poilinealN de casos válidos

V.ilot71.465a

72.441

71.143

1509

«133

1

Siy asi ni ótica(Liildtetdl)

.000

.000

.000

. 0 casillas (.0%) tjerinn una frecuencia esperada interior n 5La frecuencia mínima esperada es 178,68

Mitjana d'ESCS segons titularitat de centre:

Estatus Económic.Social i Cultural (ESCS)



Centre privat

N790

719

Media3397229

1217967

Desviacióntip.

.97805269

.93315724


.03480291

Prueba de muestras Independientes

Estatus Económic. S% han asumidoSocial i Cultural (ESCS) vatlanzas iguales

No se han asumidovarian¿a« KjLkile;.

Piutíb;i ile Loventipara la igualdad d«

v aiiarvza»

F

2.406

Síg

.121

Piueba T para la igualdad da medias

t

-9.356

-3.377

•31

1507

1503.280

Sig (hit.it--

.000

Drfeierwia

-.«151906

Etroi np dela drfeiencia

.04932355

04921995

401

PISA 2003 a Catalunya. Una uliada a íes desíguaítats educaiivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Estatus ocupacional i titularitat: L'estatus ocupacional deis pares, aixi com l'estatus

ocupacional de la mare i del pare per separat, també está associat fortament amb la

titularitat. Com hem vist en el punt anterior, aquest fet també succeeix entre titularitat i

ESCS. Per una part, mostra associació amb una significativitat de 0,000. Per altra part,

la diferencia de mitjanes de ('escala d'estatus ocupacional segons titularitat és

significativa.

. Associació entre tituiaritat i Estatus ocupacional deis pares:

Tabla de contingencia Nivetls d'Estatus ocupacional deis pares * Titularitat del centre

Nivells d'Estatusocupacional deis

Total

Nivell baix

Nivell baix - mitjá

Nivell mitjá - alt

Nivell att

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada


Centre públic241

191.0

215

191.0

162

191.0

146

191.0

764

764.0

Centre privat128

178.0

154

178,0

207

178.0

223

178.0

712

712.0

Total369

369.0

369

369.0

369

369.0

369

369.0

1476

1476,0


ChHDuadrado de Pearson

Razón de verosimilitudAsociación lineal porlinealN de casos válidos

Valor64,492a

65,153

61.956

1476

fll3

3

1

Sig. asintótica(bilateral)

.000

,000

.000

a. 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia espetada inferior a 5.La frecuencia mínima esperada es 178.00.

Mitjana d'Estatus ocupacional deis pares segons titularitat de centre:


Titularitat del centreEstatus ocupacional mes Centre públicalt deis pares (ISCO) Centre privat

Estatus ocupacional de la Centre públicmare (ISCO) Centre privat

Estatus ocupacional del Centre públicpare {ISCO) Centre privat

N765

713

625

615

724

679

Media44.58

51.31

38.25

44.22

40.02

47.46

Desviacióntip.

15.181

16.307

17.277

16.249

14.067

16.894

Error tip. dela media

.549

.611

.691

.655

.523

.648

402

PÍSA 2003 a Catalunya. Una utlada a íes desigualtats educotives

Capítol IV. Andlisi des de la perspectiva deis centres educatius

Prueba de muestras independiente»

Estatus ocupacional Sa han asumidomes afl deis pares varonías guates(ISCO) No se han asumido

va rían za s iguales

Estatus ocu pacto nal Se han asumidode la mare (tSCO) vananzas iguales

No se han asumidevattanzas iguales

Estatus ocupación al Se han asumidodel pare f lSCOl vananzas iguales

No se han asumidovananzas iguales

Prueba de Levenspara la igualdad de

vananzas

F

.008

5 814

25.469

S i g

.929

.016

.000

Prueba T para (a tenuidad de medías

i

-8,216

-8.195

•6.266

-6.270

-B.989

-6.936

gi

1475

1446.161

1238

1235.806

1401

1321,716

Sig |bilateral»

.000

.000

.000

.000

.000

000

Diferenciad * medias

-6.731

-6,731

-5.970

-5,970

-7.443

•7.443


.819

.821

.953

.952

•523

Nivell educatiu deis pares i titularitat: Per la seva part, l'altra variable que constitueix

l'index ESCS, el nivell educatiu deis pares, també mostra una forta associació amb la

titularitat del centre educatiu. Peí que fa a la diferencia de mitjanes de Nivell educatiu

en funció de titularitat, ens trobem un cop mes una significativitat del 0,000.

. Associació entre titulahtat i Nivell educatiu deis pares

Tabla de contingencia Nivell educatiu mes alt deis pares ' Titularitat del centre

Nivelleducatiu

deis pares

Total

Sense estudis +educado primaria

Educació secundaria(1r+ 2n cicle)

Educació superior(Univ + no-Univ)



Titularitat del centreCentre püblic

222168.0

249

272.2

300330.8

771771.0

Centre pnvat99

153.0271

247,8

332301.2

702702.0

Total321

321.0520

520.0

632632.01473

1473.0

Piuebas de cht-cuadiado

Chi-cuadrado de Pearson

Razón de verosimilitud

Asociación lineal por

lineal

N de casos válidos

Valor

46.552a

47.676

32.453

1473

Elit

2

1

Siq. asrnioiic.i(b(lateial)

.000

.000

.000

0 casillas (,0%) tienen una frecuencia esperada inferior Ü 5La frecuencia mínima espetada es 152.98

403

PISA 2003 a Catalunya. Una ultada a les desigualfats educativesCapítol IV. Analisi des de la perspectiva deis centres educatius

Mitjana del Nivell educatiu deis pares segons titularitat de centre:


Titularitat del centreNivell educatiu Centre públicmes alt deis pares Centre privat

Nivell educatiu de Centre públicla mare (ISCED) centre privat

Nivell educatiu del Centre públicpare (ISCED) Centre privat

N771

703

765

697

734

672

Media3,55

4,12

3.01

3,58

3,04

3.72

Desviacióntip.

2.0091.834

2.006

1.942

2.015

1,954

Error tip. dela media

.072

.069

.073

.074

.074

.075


Nivell educatiu Se han asumidomes att deis varianzas ¡gualespares No se han asumido

varianzas igualesNivell educatiu de Se han asumidola mare (ISCED) varianzas iguales

No se hart asumidovarianzas iguales

Nivell educatiu Se han asumidodel pare (ISCED) varíanzas iguales

No se han asumidovarianzas iguales

Prueba efe Levenepara la igualdad de

varianzas

F

30,598

9.636

11,096

Sig

.000

.002

.001

Prueba T para la igualdad de medias

t

-5.747

-5.772

-5.497

-5.505

-6.465

-6.474

gi

1472

1472 Í9v.

1460

1454.604

1404

1399.024

Sig. (bilateral |

,000

,000

,000

,000

,000

,000

Diferenciade medias

-.578

-.578

-,569

-.569

-686

-686


.101

.100

.103

,103

.106

106

Titularitat - Llenqua i immiaració

Origen deis estudiants i titularitat: Degut a que la baixa mostra d'estudiants no nadius

no permet fer un analisi estadísticament válid amb taules de contingencia (dones la

mostra es distribueix en les categoríes de la variable creuada), amb l'associació que es

presenta a continuado només es pot destacar la baixa freqüéncia d'estudiants no

nadius ais centres privats respecte Taita freqüéncia en els centres públics.

. Associació entre titularitat i Origen deis estudiants


Origen deisestudiants

Total

Estudiants nadius (iprimera generado)

Estudiants no nadius

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada


Centre públic733

750,9

45

27.1

778

778.0

Centre privat710

692.1

7

24.9

717

717.0

Total1443

1443.0

52

52.0

1495

1495.0

404

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualáis educativesCapítol IV. Análisí des de la perspectiva deis centres educatius

CM4ia<*alo d# fíijwn

corttmtf»!Rizón * vMOKtiVudEaadiKwo «iattD * iFfc*«Awgtodon Intil pot

N<fec»o«»ldoi

Vil"»

:*.:7a

rSB77

^ . 8 7 :

14B5

1

1

1

1

OOO

000

000

.000

Sis «acia

.000

Sig 4ocdi

000

' C tk iJ í * ) ida para una labia lie ; • ,

•> Oe»ÍH(. l>%it lcn«nina (líeinmt

Uengua parlada a casa principalment pels estudiants i titularitat: La llengua parlada a

casa está associada amb la titularitat deis centres educatius amb una significativitat de

0,038. Es confirma l'associació, tot i que aquesta es mostra débil. En primer lloc

presentem la distribució de la mostra en funció de llengua i titularitat i, posteriorment,

mostrem una taula de contingencia confirmant l'associació:

TitularItat del centre

Uengua parlada a casa pnncipalmtmt• Crial* O CM1.lt»

Associació entre titularitat i llengua principal parlada a casa


LlftrKiiirí parlada a casaprincipalment

Tolal

Cátala

Castalia

RecuentoFrecuencia espetadaRecuentoFrecuencia espetada


Titularitat del ceñiréCentre nublíc

374394.3

397376.7

771

771.0

Centie privar387

366,7

330350.3

717717.0

Total761

761.0727

727.01488

1488.0

>.M-ci»dr>

c«nu«MRazón 4t

FHfHI

•X l iM ó. m i

00 °* * • • • ' * "

• ••tío 4*

•Maliioi

-tfDsi

***}"

l U t

1 U 9

lili

gii

1

1

HMc.

O »

M «

OJi

OÍS

314ibl««Mi iiaMItiili

a CittiiMo

HlH.ll

405

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educaftvesCapítol IV. Análisl des de la perspectiva deis centres educatius

Titularitat - NSEC - Rendiment academic

Partint de la diferencia de mitjanes en rendiment academic entre els centres públics i

privats, s'han volgut determinar els factors que probablement están associats a la

mateixa. Partim de la premissa de que no hi ha diferencies substanciáis en la qualitat

d'una o d'una altra tipología de centre, sino que les diferencies en puntuacions

s'esdevenen per la incidencia de factors socials i económics que afecten ais estudiants

i ais centres.

Per poder-ho determinar, s'ha aplicat estadísticament la detracció del pes específic

que té I'ESCS a nivell deis estudiants i a nivell de centres:

Efecte sobre el rendiment diferencial de la detracció del nivellsocioeconómic i cultural (nivell individual i de centre)

• Centres públics • Centres privats

Sense detracció Detracció individual Detracció agregada delcentre

En un primer moment, un cop s'ha fet la detracció de I'ESCS a nivell de Pestudiant, la

diferencia de puntuacions baixa de 28,7 a 16,1

En segon lloc, quan es realitza la mateixa operado de detracció de I'ESCS, pero a

nivell de centre, la diferencia baixa encara mes significativament: de 16,1 a 6,9

En relació a aquests 6,9 punts de diferencia, és difícil atribuir-li la causa. En qualsevol

cas, pot originar-se per aspectes propis deis centres privats, qüestions

metodológiques, d'ensenyament, etc. Pero en qualsevol cas, una diferencia de 7 punts

no és suficientment significativa com per establir que els centres educatius de titularitat

privada siguin comparativament millors que els de titularitat pública.

406

^ | PISA 2003 a Catalunya. Una ultada a les desigualtais educat'tvesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

- Conclusions: Factors de desigualtat i variables

Titularitat i rendiment academic

Si ens centrem en les diferencies de puntuacions, podem observar que la titularitat del

centre deis estudiants té una incidencia significativa en les puntuacions mitjanes

obtingudes en cadascuna de les matéries estudiades peí PISA 2003- Al respecte

podem fer les següents observacions:

- Atenent a la mitjana de les tres matéries principáis -matemátiques,

comprensió lectora i ciéncies-, els estudiants que assisteixen a centres

privats obtenen 31 punts mes que els estudiants de centres públics.

En totes les matéries, les diferencies de puntuacions apareixen afavorint ais

estudiants de centres privats:

• Matemátiques: 29 punts

• Comprensió lectora: 35 punts

• Ciéncies: 29 punts

• Resolució de problemes: 35 punts

- Seguint la interpretado de la Prova T, podem afirmar que les diferencies

entre les puntuacions mitjanes. en funció de la titularitat, son estadísticament

significatives.

Les puntuacions mitjanes de totes les matéries obtingudes pels estudiants

de centres privats es sitúen per sobre de la mitjana de la OCDE (500 punts).

Peí contrari, les mitjanes deis centres púbíics s'hi sitúen per sota.

Tot i que atenent al rendiment academic es pugui anticipar la significativitat deis valors

de correlació en funció de la titularitat, aquesta es confirma quan es realitzen les

correlacions mitjancant taules de contingencia. La significativitat de l'associació entre

titularitat de centre i rendiment academic succeeix en les diferents escales elaborades

peí PISA 2003: competencia matemática, comprensió lectora i resolució de problemes.

Titularitat i Accés

La titularitat del centre educatiu está associada amb quasi tots els motius pels quals

s'escull centre: de forma negativa, amb l'elecció de centre segons la seva ubicació

zona de residencia. De forma positiva, amb els següents motius: el centre és el millor

de la zona, té un ideari religiós i hi assistien altresfamiliars.

407

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educafivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Titularítat i Procés

En general, totes les associacions entre procés i resultáis afavoreixen ais centres de

titularitat privada. En primer lloc, els estudiants que assisteixen a centres privats

dediquen mes temps ais deures escolars. Després, teñen menys angoixa que a la

pública vers l'aprenentatge de les matemátiques i mostren mes eficacia en

l'aprenentatge de les matemátiques. Aixi mateíx, els estudiants deis centres privats

desenvolupen mes les estratégies d'aprenentatge relatives a la memorització i a

l'elaboració. Finalment, en el context de les actituds vers la cultura institucional del

centre, els estudiants ais centres privats teñen unes millors relacions amb el

professorat i un major sentiment de pertinenca vers al centre

Titularitat i Expectatives educatives deis estudiants

El rendiment académic deis estudiants mostra una associació forta tant amb el nivell

educatiu esperat per l'estudiant com amb la titularitat de centre. En el creuament entre

les dues variables es comprova com també existeix una forta associació entre la

titularitat de centre i el nivell educatiu esperat per l'estudiant: en els centres privats hi

ha mes estudiants que aspiren a arribar a nivells d'educació superior que ais públics.

Titularítat i variables de NSEC (Nivell socioeconómic i cultural)

L'índex ESCS mostra un alt grau d'associació amb la titularitat de centre. Les famílies

amb un major estatus ocupacional i un major nivell educatiu, així com aquelles amb

una proporció elevada de recursos educatius i culturáis, tendeixen a portar els seus

filis i filies a centres de titularitat privada. La única variable de NSEC que mostra una

correlació no tan forta amb la titularitat de centre, és la deis recursos educatius a casa.

Malgrat aixó, tal i com succeeix amb les possessions culturáis i els recursos

informátics, l'associació és significativa.

Titularitat i variables de Llengua i immigració

La poca presencia d'alumnat no nadiu ais centres privats es reflexa en els resultats

obtinguts en el creuament entre l'origen deis estudiants i la titularitat de centre.

L'associació es mostra estadísticament significativa. Finalment, cal assenyalar que la

titularitat també s'associa amb la llengua parlada principalment a casa. El cátala és

mes present que el castellá en els centres privats, mentre que succeeix el contrari

quan ens referim ais centres públics.

408

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desiguattats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

2.2. Moments de desigualtat i variables

Percepcions deis directors

- Clima del centre

En el marc del clima del centre -percebut pels directors deis centres-, s'han analitzat

quatre variables, les quals constrtueixen índexs específics aportáis per l'estudi PISA

2003 des de la base de dades deis centres:

• Compromís del professorat amb el centre

• Compromis de l'alumnat amb el centre

• Comportament i actituds del professorat al centre

• Comportament i actituds de l'alumnat al centre

Cadascuna d'elles s'ha analitzat a través de la seva associació amb el rendiment

académic deis estudiants, així com s'han creuat amb les variables mes significatives

del capítol anterior:

Variables de factors de desigualtat:

o Estatus Económic, Social i Cultural

o Genere

o Llengua

Variables de moments de desigualtat:

o Procés educatiu: variables d'aprenentatge i d'actituds vers la cultura

institucional del centre.

o Resultáis: variable d'expectatives académiques deis estudiants.

Abans de procedir amb l'exptotació i interpretado de les dades relatives al clima de!

centre, cal assenyalar que, en aquest cas, els resultats obtinguts están basats en

variables construídes a partir de les opinions i percepcions deis directors deis centres.

Així, son resultats que s'han d'analttzar i interpretar amb cautela, no només peí seu

carácter subjectiu, sino també perqué aqüestes percepcions d'una sola persona están

caracteritzant a tot un centre.

409

PISA 2003 a Catalunya. Una uilada a les desigvaltats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Compromfs del professorat amb el centre

. Compromís del professorat - Rendiment académic

Rendiment académic deis estudiants segons

el nivell de compromís del professorat

_ Matéries

Matemátiques

Comprensió lectora

Ciéncies


NivellBaixBaix - mitjáMitjá - altAltBaixBaix - mitja^Mitjá - altAltBaixBaix - mitjá^Mitjá - altAltBaixBaix - mitjáMitjá - altAlt

Mitjana480,0095485,5066494,9675517,2588458,8826475,9409493,3865503,8985487,2472492,6890^508,0689521,3830474,7072483,6825495,9160519,4152

Desv. típica90,1851782,2467281,75099 "80,3523392,0879982,0930481,5380080,3385391,6588882,4847782,3985982,3573094,7265585,6678784,6848085,92745

Rendiment académic de l'alumnat segons els nivells deCompromís del professorat ais centres

530

520

4o ú

Baix Baix - mitjá Mitjá - alt

Nivells de compromís del professorat

Alt

•Matemátiques -Comprensió lectora •Ciéncies Resolució de problemas

410

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

ANOVA

Puntuació mitjarta en Inter-gruposmateniátiques Intra-grupos

TotalPuntuació mitjana en ínter-gruposcomprensió lectora Intra-grupos

TotalPuntuació mitjana en Inter-gruposciencies Intra-grupos

Total

Puntuació mitjana en Inter-gruposresolució de problemes Intra-grupos

Total

Suma decuadrados307072.798

10597960

10905033445902.805

1070552711151430

271802.071

10877676

11149478

427685,039

11667907

12095592

gi3

15121515

3

15121515

3

1512

1515

31512

1515

Mediacuadrática

102357.5997009.233

148634.2687080.375

90600,690

7194.230

142561,6807716.870

F

14.603

20,992

12.594

18,474

Sig..000

.000

.000

.000

Comparaciones múltiples

USD de Tukev

variable dependientePuntuar* mltjana enmalentStiques

Puntuado mtqana encómprense lectora

Puntuació mtjana «nciéncles

Puntuació mttjana enresolucío de problemas

ilíNiveHdecompromisdelprotessorat1 00

2.00

3.00

4,00

1.00

:,oo

3.00

4.00

I.D0

2.00

3,00

4.00

1 00

2,00

3.00

4.00

<J> NK'íHI decompromisdelprotessorat2.003.004.00

1,003,001.001.00:,oo4,001.002,00

3.00: <'*•

•-.o-:-

4 001 0t'3,00

4.00

1.P0Mto4.001 w^ 0ú?• <X<

zoo3.004.00

1 '.••".-

4,001.00:.oo4.001,002i00 i3.00:.oo3.004.001,003.004 0 0

•1 :K<

t.iX'3.003.00

Drterencra ttemedias il-Ji

-5.49713-14.95803

-37.:4S3r5,49713

-9.46089-31.75:19*14,958039.46089

37.24932*31.75219*22,29129*

-17.05629'-34,80394"-45.01fi98-

17.059»'-17.44565'

-27.95769-34,50394 •17,44565-

-10.5120345.01598"27.95769'10,51203-5,44183

-20.32177--34.13582*

5,44183-15.37994

-28.69400"20.82177-15.37994

-13.3140534.13582'2S,69400*13.31405-8.97526

-21.20SSO"-44.70801'

8,97526-12.23354-35.73275-21.20880-12,23354

-23.49921-44,70801-35,73275-23.49921*

Error Iipco6,078726.068416,07907

6.078726,084536,075186.066416.084536,064676.079076.075136.0B4876.109496.119236.109846.109496.11533

6.105946,119236.115336,115676.109846.105946.1I5G76.158426.168236.158776,158426.164306 154836.163236 164306.164656.158776.154836.164656,378196,388356 378556.378196.384296.374486.388356.384296.334656.378556.374436.38465

Ski

,803.067

000

.803

.406

.000067

,405.001.000000

001

i i "

,.„>,'X»-.'

¡_rr

,01 'J

000

000

023

.314

.000

.000

.314

.813

.004

.000

813

061

.000

.004

061

1 35

rjOO

000

13f>

•19?.

00$

,000,495.222.000.005,222,001.000.000.001

La diferencia entre las medias es significativa al nc/el 05

411

PISA 2003 o Catalunya. Una ullada a les desiguattats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Un cop s'han establert les puntuacions mitjanes deis estudiants en funció del nivell de

compromís que mostra el professorat en el seu centre, hem reaiitzat la prava d'ANOVA

d'un factor. D'aquesta manera s'ha pogut determinar la significativitat de les mitjanes

de puntuacions entre els diferents nivells de compromís del eos docent que presenten

els centres.

A nivell general, les quatre matéries mostren significativitat de mitjanes segons els

nivells de l'índex de compromís. Ara bé, si atenem a les diferencies entre els diferents

nivells, observem el següent:

Matemátiques: La diferencia significativa es troba entre el nivell mes alt i la

resta. Els estudiants deis centres amb un alt compromís del professorat

obtenen mitjanes en matemátiques significativament superiors que aquells que

están en centres on hi ha nivells de compromís mes baixos.

- Comprensió lectora: La diferencia significativa de puntuacions en aquesta

materia es troba entre els estudiants deis centres que teñen un nivell de

compromís alt i mitjá-alt vers la resta. Així, un cop mes, el nivell de compromís

del professorat significa unes majors puntuacions en rendiment academia

Ciéncies i resolució de problemes: Les diferencies significatives en aqüestes

dues matéries presenten una mateixa tendencia. Aqüestes diferencies es

troben entre els estudiants de centres que teñen un nivell de compromís alt i

mitjá-alt respecte ais que teñen un nivell baix i mitjá-baix. No hi ha diferencies

significatives entre els alumnes de centres que presenten nivells de compromís

consecutius.

. Compromís del professorat - NSEC deis estudiants

Com s'ha assenyalat en el capítol anterior, les variables de nivell social, económic i

cultural a nivel! d'estudiants son les que mes correlació mostren amb el seu rendiment

académic, així com també amb alt res variables vinculades a l'aprenentatge deis

estudiants. Per aquest motiu, en aquest apartat és rellevant analitzar el nivell

socioeconómic i cultural de l'alumnat en funció del nivell de compromís del professorat

del centre que assisteixen. A continuado es realitza la prava d'ANOVA per tal de

determinar la mitjana d'ESCS (Estatus Económic, Social i Cultural) en funció deis

nivells de compromís del professorat.

412

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualáis educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Descriptivos

Estatus Económic. Social ¡ Cultura) (ESCS)

1.00

2.00

3.00

400

Total

N376

378

377

378

1509

Media-.3275745

-.3158039

-.1209570

.2843450

-.1197872

Desviacióntípica

,97115693

1.00058275

.94377171

.89440643

.98400234

Error típico.05008419

,05145700

.04862653

04601528

.02533434

ANOVA

Estatus Económic. Social i Cultural íESCS)

ínter-gruposInlra-g nipos

Total

Suma decuadrados

92.466

1367.2801459,746

ÍJl3

1504t507

Mediai.uiíid iiitic.ii

30.822

.909

F33,904

Skj..000


Variable dependiente Estatus Económic. Social i Cultural (ESCSt

HSD de Tuhey

(Ij Nivell de compromls (J) Nivell de compromlsdel professorat del professorat1 00 2.00

3,00

4.00

2.00 1.00

3.00

4.00

3,00 1.00

2.00

4,00

4.00 1.00

2.00

3.00

Diferencia demedias (I-J)

-.01177055

-.20661744"

-.61191950'

.01177055

-.19484689'

-.60014895'

.20661744-

.19484689'

-.40530206'

.61191950"

.60014895"

.40530206'


,06950703

,06945598

.06944197

.06940953

.06935841

.06950703

.06940953

.06942355

.06945598

.06935841

.06942355

Siq..998

,016

.000

.998

,026

,000

.016

.026

.000

.000

.000

.000

La diferencia entre las medias es significativa al nivel .05

Variables de NSEC segons el nivell de compromJs del professorat

2.00 3 00Nivell de compromls del professorat

1 Estatua Econúmle. Sedal i Cultural (ESCS)Pots*4Slon* cu Hura í 5 fle la familia IWLE)

Recurso* educatius a casa (WLE)R«curso» mfomiÉtiCi B casa iWLE)

413

2003 a Catalunya. Una ullada a ¡es desigualáis educatívesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Com es pot observar, la mitjana d'ESCS varia de forma significativa segons el grau de

compromís del professorat en el centre. La significativitat de la diferencia es dona

entre tots els nivells de compromís, exceptuant entre el nivell baix i baix-mitjá. La

diferencia d'estatus socioeconómic amb mes significado és la que s'estableix entre els

dos extrems, és a dir, entre els estudíants que assisteixen a centres amb un baix nivell

de compromís per part del professorat i els que assisteixen a centres que mostren alts

nivells. Observant el gráfic en el que s'inclouen altres variables de nivell

socioeconómic, podem confirmar la tendencia apuntada segons la qual les diferencies

de mitjanes d'aquestes variables mostren diferencies significatives depenent del grau

de compromís del professorat que presentí el centre.

. Compromís del professorat - Procés

Prenent el nivell de compromís del professorat en el centre com a atribut deis

estudiants de la mostra, s'han escollit una serie de variables provinents de la base de

dades d'estudiants que ja han mostrat la seva incidencia en l'aprenentatge i en els

resultats académics deis estudiants:

Aprenentatae de les matemátiques / Processos cognítius

- Angoixa vers les matemátiques

Motivado instrumental vers les matemátiques

Interés vers les matemátiques

Auto-eficacia en competencia matemática

- Auto-concepte en competencia matemática

Variables d'aprenentatge de les matemátiques (processos cognltlus)segons el nivell de compromis del professorat ais centres

0.10-

2.00 3, DO 4.00

Nivell de coirpromis del professorat

• Angoixa vers les mausniliques (WLE)Manvacio instrumenta! vers les

' matanatiquos fWLE)

Interés « r e los fnalemítiques (WLE)

• Auto-eficátaa vers les ntsMmátiques (WLE)Auto-oonoapto vers las matamauquex(WLE)

414

PISA 2003 a Cafalunyo. Una ullado a íes desiguaitats educativesCapítol IV. Andlisi des de la perspectiva deis centres educatius

Descriptivos

Angoixa vers les 1.00matemátiques (WLE) 2.00

3.00

4.00

Total

Motivado instrumental 1.00vers les matemátiques 2 00

(WLE) 3 ^

4.00

Total

Interés vers les 1.00matemátiques (WLE) 2.00

3.00

4.00Total

Auto-eficacia vers les 1.00matemátiques (WLE) 2.00

3.00

4.00

Total

Auto-concepte vers les 1.00matemátiques (WLE) 2.00

3.004.00

Total

N378

376

375

379

1508

377

378

377

378

1509

375

378

376

3781506

378

376

374377

1505

377

376

375379

1507

Media.079244

.244291

.033710

.004946

.090393

.012509

-.139923

.049333

.015149

-.015854

-.043878

-.157459.026660

.007194-.042016

-.014689

-.040623

.106232

,143893

-048595

-.091969

-.251119

-.030537

-.013734

-.096705

Desviacióntípica.8396215

.9124792

.8628249

.9360539

.8925503

.8702611

.9442463

.9485398

.9183617

.9229043

.9477302

.9718674

.9842809

.9629062

.9684909

.8656915

.9000505

.8835774

.8888997

.8871835

.9159335

.9949379

.9577889

.9646355

.9623358

Error ti pico.0431973

.0470672

.0445481

.0480953

.0229877

.0448504

.0485432

.0488722

.0472534

.0237560

.0489491

.0499631

.0507920

.0495454

.0249525

.0445285

.0464084

.0456803

.0457894

.0228682

.0471744

.0513206

,0494512.0495638

.0247917

ANOVA

Angoixa vers les Inter-gruposmatemátiques (WLE) Intra-grupos

TotalMotivació instrumental Inter-gruposvers les matemátiques Intra-grupos(WLE)

Total

Interés vers les Inter-gruposmatemátiques (WLE) Intra-grupos

Total

Auto-eficacia vers les Inter-gruposmatemátiques (WLE) Intra-grupos

TotalAuto-concepte vers les Inter-gruposmatemátiques (WLE) Intra-grupos

Total

Suma decuadrados

12.9201187.2761200.196

8.091

1276.585

1284.676

7,730

1404.375

1412.105

9.1731174.6881183.861

13.2201381.2361394.456

gi3

15031506

3

1505

1508

31502

1505

315011504

315021505

Mediacuadrática

4.307.790

2,697

.848

2.577.935

3.058.783

4.407.920

F

5.452

3.180

2.756

3.907

4,792

Siq..001

.023

.041

.009

.003

Les mitjanes de totes les variables relatives ais processos cognitius deis estudiants

(aprenentatge de les matemátiques), caiculades en funció deis nivells de compromís

del professorat amb el centre, mostren diferencies significatives entre sí. En primer

415

PISA 2003 a Catalunya. Una utlada a les destgualiats educaiivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

lloc, cal assenyalar que els estudiants deis centres amb un nivell baix de compromís

per part del professorat, presenten unes mitjanes altes respecte la tendencia general.

Malgrat aixó, a partir del nivell baix-mitjá fins al nivell alt, en auto-eficacia i auto-

concepte en l'aprenentatge de les matemátiques, es dibuixa la tendencia segons la

qual les mitjanes d'aquestes variables augmenten conforme els centres teñen uns

majors graus de compromís i implicado per part del professorat.

Clima d'aula

- Clima de disciplina

Descriptivos

Clima disciplinan a íes classes de matemátiques (WLE)

1.002,003,004.00Total

N376

374

372

377

1499

Media-.174238

-,097047

.008736

.121079

-.035306

Desviacióntípica.8966805.8685223.9391853,9840337.9289801

Error típico.0462644,0448836,0486894.0506956.0239946

ANOVA

Clima disciplinan a les cíasses de matemátiques (WLE)

Inter-grupos

Intra-grupos

Total

Suma decuadrados

18.614

1274.115

1292.730

31494

1497

Mediacuadrática

6.205.853

F7.276

Sig..000


Variable dependiente: Clima disciplinan a les classes de matemátiques {WLE)

HSD de Tukey

(I) Nivell de compromis (J) Nivell de compromisdel professorat del professorat1.00 2.00

3.00

4.00

2,00 1,003,004.00

3,00 1.00

2.004.00

4.00 1,00

2,003,00


-,0771909

-.1829739*

-.2953172*

.0771909

-.1057829

-.2181263*

,1829739"

.1057829

-.1123434

.2953172*

,2181263*

,1123434


.0675449

.0673332

.0674377

.0675990

.0673874

,0675449

.0675990

.0674948

.0673332

.0673874

.0674948

Sig..662.034

.000

.662

.399

.007

,034

.399

.343

.000

.007

.343

*• La diferencia entre las medias es significativa al nivel .05.

416

PISA 2003 o Catalunya. Una ullada a les destgualtats educai'wesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Clima de disciplina a les classes de materna tiques segons el nivell decompromís del protessorat amb el centre

siJ 00-

. - . - - >/

NtveJIs de compromfs del professorat

En aquest cas, la tendencia és clara: els estudiants que assísteixen a centres on,

segons els seus directors, hi ha un alt nivell de compromís per part del professorat,

mostren un major grau de disciplina a les classes de matemátiques.

Actítuds vers la cultura institucional del centre

- Actituds vers el centreRelacions entre estudiants i professorsSentiment de pertinenca al centrePuntualitat

Variables (Tactituds vers la cultura institucional segons el nivell decompromis del professorat ais centres

JOD 300

NiveH d« compromts del professorat

J « * Cesóla (WLE)• AcMutis m macota (WIE)

Sentinicni d» perfln»n(a itt% fescola (WLE)

417

PISA 2003 a Catalunya. Una uilada a íes desigualtais educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Descriptivos

Actrtuds vers ('escola 1.00<WLE> 2.00

3.X4.00Total

Relacions 1.00alumnat-professors/es a 2.00reseda (WLE) 3 QQ

4.00

TotalSentiment de pertinenca 1.00vers I1 escola (WLE) 2.00

3.004.00

TotalPuntualttat a l'escola 1.00

2.00

3.004.00Total

N376377

374378

1504

374377

374379

1504378

378377

3761509

378378

375376

1507

Media-.018496.069034

.134372

.081021

.066396

-.053640.085185

.075836

.165286

.068487-.140288

-.047822-.156145-.039723

-.0960121.671,48

1.671.681.63

Desviacióntípica.9410727.9277100

.9027218

.9689367

.9361746

.8713944

.9754880

.9581441

.9907892

.9525417

.9367802

.9393789,8826544

.9395006

.9254910.869,727

.964

.922

.878

Error típico.0485331.04778710467007

.0498523

.0241376

.0450413

.0502228

.0495749

.0509076

,0245628.0481776.0482915.0454775

.0484600

.0238245.045.037

.050

.048

.023

ANOVA

Actrtuds vers l'escola Inter-grupos(WLE) Intra-grupos

Total

Relacions Inter-gruposalumnat-professors/es a intra-gruposl'escola (WLE)

Total

Sentiment de pertinenca Inter-gruposvers reseda (WLE) Intra-grupos

Total

Puntualitat a l'escola Inter-gruposIntra-gruposTotal

Suma decuadrados

4.5201312.9851317.505

9.257

1354.359

1363,616

4.173

1287,501

1291.674

11.0791150.401

1161.479

gi3

15001503

3

1499

1502

3

1505

1508

31503

1506

Mediacuadrática

1.507.875

3.086

.904

1.391.855

3.693.765

F1.721

3.415

1.626

4.825

sig..161

.017

.181

.002

En relació a les variables relatives a I'actitud deis estudiants vers la cultura institucional

del centre, n'hi ha només dues que están associades amb el nivell de compromis vers

el centre que mostren els professors i les professores. Per una part, amb excepció deis

estudiants que están en centres on hi ha baixa implicado del eos docent, la puntualitat

a classe es mostra associada amb el grau de compromis mitjá deis centres. Per altra

banda, les relacions entre professorat i alumnat també vahen en funció d'aquesta

implicació docent al centre.

418

PISA 2003 a Cafalunya, Una uflada a íes desigualiais educativesCapítol IV. Andiisi des de la perspectiva deis centres educatius

Compromis de! professorat - Expectatíves educatives

Tabla de contingencia Nivell educattu esperat * Nivell de compromis del protessotat

Nivell Ed. secundaria Recuentoeducatiu (1er i 2on cicle) Frecuencia esperadaKí-ijercfl E d s u p e r j o r Recuento

<univ. i no univ.) Frecuencia esperada


Nivell de compromis del professorat1.00

173134.5

203

241.5

376376.0

2,00138

135.2240

242.8

378378.0

3.00116

133.4257

239,6

373373.0

4,00110

133,8264

240,2

374374,0

Total537

537.0964

964.0

15011501.0


Chi-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitud

Asociación lineal porlinealN de casos validos

Valor27.373a

27.084

24.861

1501

ul3

3

1

Sig. asintolica(bilateral)

,000.000

,000

0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada inferior a 5,La frecuencia mínima esperada es 133,45.

Existeix una associació significativa entre les expectatives académiques deis

estudiants i el grau d'implicació del professorat en ef centre. Així, en els centres on hi

ha un major compromis per part del professorat, l'alumnat aspira, en una major

proporció, a arribar a l'educació superior.

. Compromis del professorat - Genere


Nivell de compromisdel professorat

Total

1.00

2.00

3.00

4,00


Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada


Recuento

Frecuencia esperada

Genere

Noia162

203,9

210

204.4

233

203.3

211

204.4

816

816,0

Noi217

175.1

170

175.6

145

174.7

169

175.6701

701.0

Total379

379.0

380

380,0

378

378,0

380

380,01517

1517.0


Chi-cuadrado ele PearsonRazón de verosimilitudAsociación lineal porlinealN de casos validos

Valor28.768a

28.829

15.214

1517

til33

1

Sig, asintóticíi(bilateral)

,000.000

.000

0 casillas (.0%) tienen una frecuencia espetada inferió! a 5.La frecuencia mínima esperada es 174.67.

419

PISA 2003 a Catalunya. Una vllada a fes desigualtah educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

El genere també está associat a aquesta variable. La presencia de noies ais centres

está associada a un major nivell de compromís per part del professorat.

Compromis del professorat - Uengua


Nivell de compromisdel professorat

Total

1.00

2.00

3.00

4.00

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Llengua parlada acasa

Cátala150

189.6

182

187.6

194

190.6

234

192.2

760

760.0

Caslella218

178.4

182

176.4176

179.4

139

180.8

715

715.0

Total368

368.0

364

364.0

370

370.0

373

373.0

1475

1475.0


Ch i-cu adrado de Pear sonRazón de verosimilitudAsociación lineal porlinealN de casos validos

Valor35,298a

36.605

34.645

1475

fll33

1

Sig. as i ni ótica(bilateral)

.000

.000

.000

a 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada inferior a 5.La frecuencia mínima esperada es 176.45.

Finalment, podem establir una última associació amb el compromís del professorat al

centre. Aquesta es refereix a la variable de llengua parlada a casa. L'associació en

aquest sentit suri significativa amb un valor de 0.000. Podríem avancar que els nivells

de compromís i implicado del professorat en els centres están associats a una major

presencia d'estudiants catalanoparlants.

420

PISA 2003 a Catalunya. Una u/lodo o íes desigualtats educativesCapítol IV. Análísi des de la perspectiva deis centres educatius

Compromís de l'alumnat amb el centre

. Compromís de l'alumnat- Rendiment academic

Rendiment academic deis estudiants segons

el nivell de compromís de l'alumnat

Matéries

Matemátiques

Comprensió lectora

Ciéncies


Nivell

BaixBaix - mitjáMitjá - altAltBaix

Baix - mitjáMitjá - altAltBaixBaix - mitjáMitjá - altAltBaixBaix - mitjáMitjá - alt

Alt

Mitjana

477,5426492,7148

Desv. típica

90,9610682.98089

491,2929 79.46038516,1727

462,7197481,9123482,5029504,9138485,1377500,1240500,8567523,2249472,9280491,5331488,8337520,3919

81,26933

94,1602583,6692777.7241781.8552792,8858779,6293182.8693483,2114293.2563886.1412085.9494285,56987

Rendiment academic de l'alumnat segons els nivells deCompromís de l'alumnat ais centres

530

520

510

500

4SO

4S0

470

460

450

Baix

•Matemitiques

Baix - mitjá Mitjá - alt

Nivells de comprorms de l'alumnat

Alt

Corrprensió lectora •Ciéncies Resolució de problemas

421

PISA 2003 a Catalunya. Una uliada a ¡es destgualiats educafivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

ANOVA

Puntuació mitjana en Irrter-gruposmatemátiques Intra-grupos

Total

Puntuació mrtjana en Inter-gruposcomprensió lectora Intra-grupos

Total

Puntuació mitjana en Inter-gruposctencies Irrtra-grupos

Total

Puntuació mitjana en ínter-gruposresoluctó de problemes Intra-grupos

Total

Suma decuadrados

292015.243

1061301310905033

338253.4961081317611151430

280066,648

10869411

11149478

444064.0511165152812095592

gi3

15121515

3

1512

15153

1512

1515

3

1512

1515

Mediacuadrática97338,414

7019.192

112751.1657151.572

93355.549

7188.764

148021.3507706.037

F

13.867

15.766

12.986

19,208

Sig.,000

.000

.000

.000

HSD de Tufcoy


VariablectopandtentsPuntuacto mrtjanaen matemátiques

Puntuacio mrtjanaen comprenstolectora

Puntuació mitjana

«ncwncws

Puntuacto mitjanaen íesolucio de

problemes

(I) Nrvell Jecempromis <íelalumnatNivel I batx

Nivell baix -mítjá

Ntv*ll mltja - alt

NiveHI alt

Mtv«l1 baix

Nrvell bal» -mltta

Nfvell mtt)é - alt

Nrvell alt

NlyeUban

Nhnltbah-mñja

Nlwl lm^á-aH

Nlvdlalt

Nrv«l|ba¡*

Nbetlbaix.mrt(á

Nivetl mitja - alt

Nivflll alt

(J) NiveH de compromisderalumnatNivell baix - mitjsNivell mrtja - a(t

Nivel] altNiv«ll baix

Nrvell mrtja - attNivell alt

Nrvell baiMNivell baix - mrt¡s

Nivel) altNivell baixNñ*ll baix • mitfaNiv«ll mrtja - alt

Nivell baix - mítjaNivell mrt)a - altNivel! alt

Nivell baixNivell mitia - att

Nrvell altNivell baix

Nrvell baix - mrtjáNivell altNivell baix

Nivell baiv - mitjaNrvell mrtja - artNm«ll baii - mrtja

Nn^ll mrtja - aNNivell aR

Nivell bau

Nivell mitfa • altNivell altNivdl baix

NfveH baix - mttjANtvellaKNtvell bal»Nivell baii - mrtji

Nivelt muja - altNrvell baij - mrtjaNrvell mitia - altNrveNaltNivell baiiNtvall mít}B . altNtv»l1 altNivell baix

Nivell baii - mujaNivell alt

NrvelIbaiKNIVBH baix - mitja

Nivell mitja - alt


-15.17228

-13.75030-38.63013'15.17228

1.42198

-23.45785-13.75030-1.42198

-24.87983-

38.63013"23.45765-

24.87983'-19.19259'

-19.78318"-42.19409-19.19259"

-.59059•23.00150-19.78313-

.59059

-22.4 tO92*42.19409'

23.00150*

22.41092*-14,98631-15.71894-38.0872T

14.98631

-.73263-23.10090-15.71894

.73263

-22.36828*38,06721'23.10090-22.36828-

-18.60516--15.90568-47.46388*

18.60516*2.69948

-28.85872-15.90566-2.69948

-31.55820'

47.46388'28.65872*31.55820*

£((Of npico6,064016,092146.08793

6.084016,06429

6.08008

8,082149.08429

6.08S216.08793608006

6.068216.141116.149326.145076.14111

6.141408.137156.14932

6.14140

6.145366.14507

6.137156.145366.15706

6.165296.16103

6.15706

6.157356.153096.165296.15735

6.161326.161038.153096.161326.374738.36325

8.376846.374736.37503

6.370626.38325

6.375036.37S14

6.378846.370626.37914

S g.061

.109

.000

.061

.996,001

.109

.996

.000.000.001.000.010.007

.000

.010

1.000.001.007

1.000.002.000.001

.002

.071

.053

.000

.071

.999

.001

.053,998

,002.000,001

.002

.019

.062

.000

.019

.974

.000

.062

.974

.000

.000

.000

,000

La diferencia entre las madias es significativa al nivel 05

422

•§ PISA 2003 o Catalunya. Una ullada a íes desigualtats educaüves

Capítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Un cop establertes les puntuacions mitjanes deis estudiants en fundó del nivel! de

compromís que mostren els estudiants amb el seu centre, s'ha fet la prova d'ANOVA

d'un factor. D'aquesta manera s'ha pogut determinar la significativitat de les mitjanes

de puntuacions entre els diferents nivells de compromís de l'alumnat amb els centres

on estudien.

Les quatre matéries presenten diferencies significatives en funció deis nivells de

compromís, Atenent a les diferencies entre els diferents nivells, observem el següent:

- Tendencia general de les quatre matéries: Existeix una diferencia

estadísticament significativa entre els estudiants que están en centres amb un

nivell de compromís alt i la resta. Els estudiants deis centres amb un alt nivell

de compromis obtenen mitjanes, en totes les matéries, significativament

superiors que aquells que están en centres on hi ha nivells de compromís mes

baixos. Per altra parí, no existeixen diferencies significatives entre els nivells

mitjans, és a dir, entre els centres amb nivells baix-mitjá i mitjá-alt.

Compromis de l'alumnat - NSEC deis estudiants

Estatus Económic.

Nivell baix

Nivell baix - mrtjá

Nivetl mrtja - alt

Nívetl alt

Total

Descriptivos

Social i Cultural (ESCS)

N377378376378

1509

Media-.3161909-.1165379-.1759606.1283423

-.1197872

Desviacióntípica

.956696341,02071976

.90598427

.99919634

.98400234

Error típico.04929860.05251955.04672211.05137484.02533434

ANOVA

Eslalus Económic. Social i Cultural lESCS)

Inter-gruposIntra-gruposTotal

Suma decuadrados

39.0071420.739

1459.746

Hl3

15041507

Mediítcuadrática

13,002.945

F13.764

sin-.000

En un primer moment podem confirmar la significativitat global de les mitjanes d'ESCS

segons els nivells de compromís i implicado de l'alumnat. Malgrat aixó, és necessari

aprofundir-hi mitjancant la comparado de mitjanes entre cadascun deis nivells.

423

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius


Variable dependiente: Estatus Económic, Social i Cultural (ESCS)

HSD de Tukey

(1) Nivell de compromís (J) Nivel! de compromísde t'alumnat de l'alumnatNivell baix Nivell baíx - mitjá

Nivell mitjá - att

Nivel! alt

Nivell baix - mitjá Nivell baix

Nivell mitjá - alt

Nivell att

Nivell mitjá - alt Nivell baix


Nivell alt

Nivell att Nivell baix


Nivell mitjá - alt

Diferencia demedias (I-J)-.19965299'

-.14023028

-.44453317*

.19965299'

.05942270

-.24488018-

.14023028

-.05942270

-.30430288*

.44453317*

.24488018*

.30430288*


.07085646

.07075039

.07077599

.07080386

.07069771

.07085646

.07080386

.07077827

.07075039

.07069771

.07077827

Sig..025

.196

,000

.025

.836

.003

,196

.836

.000

.000

.003

.000

'• La diferencia entre las medias es significativa al nivel .05.

La diferencia mes significativa es troba entre ta mitjana d'ESCS deis estudiants que

assisteixen a centres amb un nivell alt d'implicació d'alumnat i aquells que assisteixen

a la resta de centres. Aquesta diferencia de mitjanes és fortament significativa entre

els dos extrems, és a dir, entre el nivell alt i el nivell baix.

A continuació presentem un gráfic que ¡Ilustra, no només l'índex d'estatus (ESCS),

sino també les altres variables de nivell socioeconómic i cultural (possessions

culturáis, recursos educatius i informátics). Aqüestes presenten, exceptuant els

recursos educatius, una diferencia significativa de mitjanes.

Variables de NSEC segons eis nivells de compromís de Talumnat

0 . 1 -

0.0-

-0.2-

-0.3-

Nivell baa - mrtj& Nivell mitja • altNivell de compromls de l'alumnat

• Estatus Eoonímlc Social I Cultural (ESCS)Poesesstóns culturáis de la familia (WLE)

Recursos educaDus a casa (WLE)Rearaos trífonnétlcs a casa (VM.E)

424

] ^ | PiSA 2003 a Catalunya. Una ullada a /es destgualtats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

. Compromis de l'alumnat - Procés

Prenent el nivell de compromis deis estudiants a nivell de centres, s'han seleccionat

una serie de variables significatives per a l'aprenentatge i el rendiment académic deis

estudiants:

Aprenentatge de les materna tiques / Processos cognitius

Angoixa vers les matemátiques

Motivado instrumental vers les matemátiques

Interés vers les matemátiques

Auto-eficacia en competencia matemática

- Auto-concepte en competencia matemática

Descriptivos

Angoixa vers les Nivell baixmatemátiques (WLE) Mjve|| baix - mitjá

Nivell mrtjá - att

Nivell att

TotalMotivacio instrumental Nivell baixvers les matemátiques NiveU baix - mitjá

(W L E> Ntvell mitjá - altNivell alt

TotalInterés vers les Nivell baixmatemátiques (WLE) Njve|| baix - mitjá

Nivell mitjá - alt

Nivell altTotal

Auto-eficácia vers les Nivell baixmatemátiques (WLE) Nivell baix - mitjá

Nivell mitjá - altNivell alt

Total

Auto-concepte vers les Nivell baixmatemátiques iWLE) Nivell baix - mrtjá

Nivell mitjá - altNivel! att

Total

N377

376376

378

1508375

379378377

1509374379

378

376

1506377

376

375

376

1505

376

376376

378

1507

Media.186459

.111707

.096955

-.033082.090393.001659

-.070425

-.099509.105401

-.015854

-.133881

-.052841-.077297

.095621-.042016

.019474

.012492

.064498

.098014

.048595

-.159364-.117960

-.137323.027141

-.096705

Desviacióntípica.8648386

.8701301

.9663289

.8540607

.8925503

.9244178

.9065507

.9324329

.9181476

.9229043

.9444062

.9833245

.9946926

.9389198

.9684909

.9073585

.8392529

.9414514

.8579288

.8871835

.9445818

.9653890

1.0301484.8975075

.9623358


.0448705

.0498226

.0439125

.0229877

.0477270

.0465639

.0479456

.0472749

.0237560

.0488654

.0505290

.0511470

.0484190

.0249525

.0467096

,0432721

0486098

.0442161

.0228682

.0486974

.0497827

.0531130

.0461464

.0247917

425

PISA 2003 a Catalunya. Una ultada o les desiguatiaH educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

ANOVA

Angojxa vers les Inter-grupos

matemátiques (WLE) Intra-grupos

Total

Motivado instrumental Inter-gruposvers les matemátiques Intra-grupos(WLE)

Total

Interés vers les Inter-grupos


Total

Auto-eficácia vers les Inter-grupos


Total

Auto-concepte vers les Inter-grupos


Total

Suma decuadrados

9.434

1190.762

1200.1969,435

1275,241

1284.676

10.791

1401.314

1412.105

1.825

1182.037

1183.861

8,070

1386.3861394.456

3

1503

1506

3

1505

1508

3

1502

1505

3

1501

1504

315021505

Mediacuadrática

3.145

.792

3.145

,847

3.597

.933

.608

.787

2.690

.923

F3.969

3,712

3.855

.772

2.914

Siq..008

.011

.009

,509

.033

Variables d'aprenentatge de les matemátiques segons el nivell decompromísde l'alumnat

02-

0.1-

J. 0.0-

-0.1-

-0.2-

Ntvedl batí - maje Nivell rrítjé - altNivell de compromls de l'alumnat

• Angotta veis les matemáüques (WLE}Matovactó instrumental vers tos

Auto-ef Icdoa veis les moteméOquos (VM£)

Interts vera les rmtemetlqua* (WLEJ

Observant les taules d'ANOVA, constatem que quasi totes les variables

d'aprenentatge de les matemátiques, les relatives ais processos cognitius deis

alumnes, presenten diferencies de mitjanes estadísticament significatives entre els

diferents nivells. La única que no en presenta és la d'autoeficácia vers les

matemátiques. Atenent a aquests resultats, confirmem que els estudiants que

assisteixen a centres amb un nivell alt de compromís de l'alumnat mostren, de mitjana,

unes característiques d'aprenentatge de les matemátiques mes reforcades.

426

I PISA 2003 o Catalunya. Una ullada a les desiguattats educativesCapítol IV. Analisi des de la perspectiva deis centres educatius

Clima d'aula

- Clima de disciplina

Actituds vers la cultura institucional del centre

- Actituds vers el centreRelacions entre estudiants i professorsSentiment de pertinenca al centre

Descriptivos

Clima disciplinan a les Nivell baix

classe-s de Nivell baix - mitjámatematiques <WLE> Nivell mí^á - alt

Nivell alt

Total

Actituds vers ['escola Nivell baix

(WLE) Njvell baix - mitjá

Nívell mitjá - alt

Nivell att

Total

Relacions Nivell baixalumnat-professoisjes a N j v e M ^ ^ . m r t já

re«ola<WLE> Nivell mrtjá - alt

Nivell alt

Total

Sentiment de pertinenca Nivell baixvers l'escoia (WLE) Nivell baix - mitjá

Nivell mitjá - alt

Nivell alt

Total

Puntualttat a Pescóla Nivell baix


Nivell mitjá - alt

Nivell alt

Total

N375

373

372

378

1499

375

374

378377

1504

375

375

378

376

1504

377

379

376376

1509

377

376

376

377

1507

Media-.297074

-.093436

-.039316

.285651

-.035306

.011910

.056690

.085185

.111284

.066396

-.122737

.074652

.055949

.265279

.066487

-.063442

-.240024

-.078423

.003628

-.096012

1.59

1.69

1.58

1.64

1.63

Desviaciónti pica.8900615

,8529080

.8928122

,9817848

.9289801

.9632089

.9386624

,9443512

.8981783

.9361746

.9605677

.9127030

.9887373

.9094721

.9525417

.9870754

.9108142

.8955617

,8915901

.9254910.827

,917

,876

.889

,878

Error típico,0459513

.0441395

.0462834

.0504796

.0239946

.0497166

.0465258

.0485584

.0462871

.0241376

.0496277

.0471547

.0508408

.0468778

.0245628

.0508054

.0468030

.0461629

.0459509

.0238245.043

.047

.045

,046

.023

ANOVA

Clima disciplinar! a lesclasses dematematiques (WLE)

I nter-grupos

Intra-grupos

Total

Actituds vers leseóla(WLE)

Inter-grupos

Intra-grupos

Total

Relacionaalumnat-professors/es areseda (WLE)

Inter-grupos

Intra-grupos

Total

Sentiment de pertinencavers leseóla (WLE)

Ínter-grupos

Intra-grupos

Total

Puntualrtat a l'escola ínter-grupos

I ntra-grupos

Total

Suma decuadrados

65.9431226,787

1292.730

2.040

1315.464

1317.505

28.350

1335.267

1363.616

11.995

1279.678

1291.674

2.774

1158,706

1161,479

3

1494

1497

3

1500

1503

3

1499

1502

3

1505

1508

3

1503

1506

Mediacuadrática

21,981

.821

.680

.877

9,450

.891

3.998.850

.925

.771

26.769

.776

10.609

4.703

1.199

Siq

.000

.508

.000

.003

.309

427

PISA 2003 a Catalunya. Uno uliada a les desigualtais educafivesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Variables cfactttud vers la cultura Institucional i de clima a l'aula segons elnivel) de compromis de Talumnat

Nivdl batí - mitjá Nivefl m»¡i - alt

Nivel I de compromis de l'alumnat

• Clima disciplinan a les dasses de matem Juques (WLE)• Acttuds vors roseóla 1WLE)

• Reladans íumnal-prcrteBsars/es a reseda (WLE)

• Sertiniant da patinadla vore fescot» (WLE)

Amb tots els resultats obtinguts fins ara, podem avancar que l'alumnat que estudia en

centres amb alts nivells de compromis deis estudiants, mostren unes millors relacions

amb el professorat, teñen un sentiment de pertinenca mes accentuat i afavoreixen un

clima de disciplina a les classes de matemátiques.

. Compromis de l'alumnat - Expectatives educatives

Tabla de contingencia Nivell educatiu esperal * Nivell de compromis de l'alumnat

Nivell Ed. secundaria Recuentoeducatiu (1er i 2on cicle) Frecuencia esperadaus-püPti £ d gyp^fjQf Recuento

(univ. i no univ.) Frecuencia esperada


Nivell de compromis de l'alumnat

Nivell baix155

134,2220

240,8

375375,0

Nivell baix- mrtjá

136134,2

239

240,8

375375.0

Nivellmitjá - alt

149134.5

227

241,5

376376.0

Nivell alt97

134.2278

240.8

375375.0

Total537

537.0

964

964.0

1501

1501.0


Chi-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitud

Asociación lineal porlinealN de casos válidos

Valor23.534a

24.232

15.097

1501

gl3

3

1

Sig, ssintotica(bilateral)

,000.000

.000

a- 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada inferior a 5.La frecuencia minima esperada es 134,16.

Les expectatives académiques deis estudiants están associades ais nivelts de

compromis de l'alumnat ais centres.

428

PISA 2003 a Catalunya. Una ullada a les desigualtats educofivesCapítol iv. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius

Compromís de l'alumnat - Genere


Nivell decompromis

de ralumnat

Total

Nivell bai*

Níveil barx - mttjá

Nivell mítjá - alt

Nivell alt


Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento


Frecuencia esperada

Genere

Nota183

203.5

220

204.5189

203.5

222204.5

816

816.0

Noi193

174 5160

175.5

189

174.5

158

175.5700

700.0

Total373

378.0

380

380,0378

378.0

380

380.01516

1516.0

Pruebas de chi-cuúdrado

Chi-cuadrado de PearsonRazón de verosimilitudAsociación lineal porlineal

N de casos válidos

Valor11.614a

11.629

3.215

1516

33

t

Sig asintotic.i(bilateral)

.009

.009

.073

a 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada inferior a 5La frecuencia mínima esperada es 174.54

El genere també mostra associació amb els nivells de compromís que mostren els

estudiants. Segons les freqüéncies i les freqüéncies esperades, l'associació va en

sentit favorable a les noies, és a dir, son aqüestes les que tendeixen a teñir un major

grau de compromís amb ef centre.

Compromis de l'alumnat - Llengua


Nivell decompromis

de I alumnat

Total

Nivell baix

Nivell baix- mrtjá

Nivefl mrtjá - alt

Nivell alt

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Recuento

Frecuencia esperada

Llengua parlada acasa

Cátala149

190.9

180

186.3

195

190.4

235

191.4

759

759.0

Castellá222

180.1

182

175.7

175

179.6

137

180.6

716

716.0

Total371

371.0

362

362.0

370

370,0

372

372,0

1475

1475.0

429

PISA 2003 a Coialunya. Una ullada a ¡es desigualtats educativesCapítol IV. Análisi des de la perspectiva deis centres educatius


Chi-cuadrado <ie Pearson

Razón de verosimilitudAsociación lineal porlineal

N de casos válidos

Valor40.054a

40.421

38.541

1475

fll3

3

1

Sig. aslntotic»(bilateral*

.000

.000

.000

- 0 casillas (.0%) tienen una frecuencia esperada interior a 5.La frecuencia mínima esperada es 175.72.

Finalment, cal assenyalar que l'associació també es produeix amb la llengua parlada

pnncipalment per l'estudiant. Segons aquesta associació, els estudiants

catalanoparíants tendeixen a mostrar mes compromís amb el centre que els

castellanoparlants. Aquest resultat es pot entendre recordant l'associació existent

entre la llengua parlada i un determinat estatus socioeconómic.

Comportament i actituds del professorat al centre

. Actituds del professorat - Rendiment académic

Rendiment académic deis estudiants segons

el nivell d'actituds del professorat

Matéries

Matemátiques

Comprensió lectora

Ciéncies


Nivell

BaixBaix - mitjáMitjá - altAltBaixBaix - mitjáMitjá - altAlt

BaixBaix - mitjáMitjá - altAltBaixBaix - mitjáMitjá - altAlt

Mitjana

492,5848499,8078490,7051494,6823477,6865482,2891481,0969491,0260501,3525502,1903501,7411504,1020

489,4801499,6648491,3893493,2236

Error tipie

81.9651986,9811283,5423286,8345384,8313185.2410888.3448984.4787484.2814284,0222584.2521690,7164686,4210787,3561389,9157993.56795

430

Documents

Participado del professorat en la presa de decisions al centre · Participado del professorat en la presa de decisions al centre Participació del professorat Teacher participation