ÍNDEX

Editorial................................................................ 1 Llegendes tradicionals amb dracs.............................. 2 Jocs tradicionals..................................................... 9 L’auca de Primer.................................................... 14 Llenguatge gestual.................................................. 16 Els poemes de les auques de 2n................................ 18 Guardem records..................................................... 20 La rondalla de 3r...................................................... 22 English proverbs...................................................... 24 Els instruments de les caramelles............................... 25 Què vol dir.............................................................. 26 Les comarques segons Joan Amades........................... 27 Setmana de Joan Amades al C.Superior...................... 29 Concerts de cançons recollides per Joan Amades.................................................................. 35

EDITORIAL

Ara que podem dirigir-nos a tots els alumnes de l’escola, ens agradaria dir que en els nou anys que hem estat aquí hem viscut experiències inoblidables, ja hagin estat bones o dolentes, de les quals hem après moltes coses. Amb dites, contes i poemes hem celebrat la setmana cultural dedicada a Joan Amades, i amb moltes altres activitats que s’han organitzat a l’escola. Per a nosaltres és l' última oportunitat per parlar-vos de company a company de primària, perquè el curs vinent passem a l' ESO, i per agrair-vos el vostre ajut durant la nostra estada a l’escola. Hem passat junts tots aquest cursos i sempre recordarem el pati, amb el gran auró al mig del sorral, el conjunt de mestres, monitors i monitores “xulíssims” i, sobretot i en general, aquesta escola excel·lent. Ens volem acomiadar de tots vosaltres, des dels més menuts als ex alumnes que van marxar, dels mestres, monitors, feineres... Tots heu format part de la nostra història, de la nostra escola i de tot allò que sempre serà al nostre cor, ple d'emocions i sentiments, de deures i exàmens, on sempre restarà una part del nen o nena que l'escola va veure créixer. Quan vam començar fèiem un metre i poc més, però aquesta escola ens ha deixat records difícils d'oblidar: el primer amic que vas fer, el primer 10 de la teva història, el dia que vas aconseguir llegir una frase o, fins i tot, el primer examen suspès. Potser, d'aquí uns anys, rellegint aquesta revista, ens vindrà a la memòria el temps que vam passar a l'escola i les vivències, més nítides que mai, que ens recordaran els nostres amics i companys. Així doncs, ens acomiadem i esperem que gaudiu d'aquesta revista, acabada de sortir del forn i feta amb tota la il·lusió i la dedicació possible.

Alumnes de sisè

CADA CLASSE HA TREBALLAT UNA DE LES LLEGENDES APROFITANT LES IDEES DE TOTS ELS INFANTS PER FER LES IL·LUSTRACIONS FENT TREBALL COOPERATIU: TOTS ÉS MÉS QUE UN ! .

LA LLEGENDA DEL DRAC

DE SANT LLORENÇ DE MUNT

LA LLEGENDA

DEL DRAC

SANT LLORENÇ DE MUNT

DE

ACTIVITAT ATRIBUÏDA A LES PERSONES MÉS PETITES. ENTRETENIMENT SENSE CAP FINALITAT. PASSAR EL TEMPS. PERSONES PETITES AMB POC MÉS DE MIL DIES ESTRENANT EL MÓN. ELS QUE FORMEN PART D’ALGUNA COSA COMPARTIDA AMB ALTRES PERSONES.

Aquests dies de primavera el nostre pati ha estat l’escenari privilegiat on els infants i els seus convidats han compartit jocs tradicionals recollits per Joan Amades. Els nens i les nenes de P-5 han estat els mestres de jocs per als altres companys de parvulari i per als seus padrins de lectura de cinquè.

AMB EL SR. JOAN AMADES I AMB VOSALTRES, HEM GAUDIT MOLT. GRÀCIES A TOTS !!!!!!

L’auca

La Mònica ensenya Educació Física, la fem al gimnàs juguem i fem esport ens posem les sabates esportives per córrer molt.

L’Imma és la mestra d’anglès aprenem “vocabulary” en anglès cantem cançons i ens ho passem molt bé.

En Rodrigo ens ensenya castellà i a tots ens hi fa parlar llegim molt i expliquem contes i volem treure bones notes.

A l’aula d’informàtica hi ha molts ordinadors i la Lola ens ensenya el programa WORD.

La Teresa i l’Elisabet fan català sobre el cap de setmana sovint escrivim, fem bona lletra, copiem i llegim i a més a més, sempre ens divertim.

Quan surto al pati fa molt sol i a vegades, jugo amb els padrins de sisè a pares i a mares, a l’amagat i a futbol i m’ho passo molt requetebé.

de Primer

Anem a la piscina a peu, caminant ens tirem de pal, de bomba i de cap i fem molts metres nedant d’esquena,de crol i de papallona si cal.

A l’hora de música en Marcel ens ensenya a cantar i a ballar i també a tocar.

L’Antònia ens fa plàstica a l’escola ens ensenya a cuidar el material, sobretot la cola, aprenem a dibuixar, pintar i retallar i hem fet el nostre autoretrat que és una preciositat.

A l’última hora del divendres les tutores ens reparteixen els deures canviem càrrecs i parlem de la por, dels amics i del medi ambient.

A l’hora de matemàtiques fem sumes, restes i sèries perquè les tutores ens posin bones notes.

La Mª Antònia ens fa medi ens agrada molt aquesta matèria parlem d’animals i plantes i ens explica històries boniques.

Llenguatge gestual Els nens i les nenes de primer vam buscar

informació sobre Joan Amades. La nostra sorpresa va ser que a la revista Cavall Fort hi havia unes fotografies en blanc i negre de Joan Amades representant diferents paraules de forma gestual. Per uns moments nosaltres vam reproduir el que anys abans havia fet ell.

Animeu-vos a trobar les diferents accions i paraules

que hem representat utilitzant el gest:

parar l’orella, posar banyes, fer pam i pipa, jurament, amplada, pagar, vigilar, silenci, llegir,

escriure i deixar pas

c sJ l as

e

a

L’auca dels animals

Un cavall he comprat i a l’estable l’he posat. Un gosset he trobat i a casa l’he portat. Un hàmster m’han regalat i en una gàbia l’he posat. Una granota he agafat i un salt ha pegat.

Gerard Rascón i Maria Ruiz

La nena que volia ser cavallera L’Alexandra s’està disfressant per fer una batalla gegant. Ella vol ser cavallera de la reina d’Anglaterra. Demana a la mare si al combat pot anar per tal de poder-lo guanyar. L’Alexandra ho ha aconseguit i ja se’n pot anar a dormir al llit. Ainhoa La Pietra i Ricard Punyet

L’auca de Can Sants Al matí, després d’esmorzar

vam anat tots a jugar. I al partit de futbol,

hi vam fer tots un gol. Al bosc plomes hem deixat

i un indi les ha agafat. Després de sopar a la nit,

vam veure el Barça-Madrid.

Lu a Oller an P an

En Quim i el bàsquetEn Quim del bàsquet és un crack però un accident li ha passat. El noi a la cistella s’ha llençat, aquesta s’ha trencat i ell a terra ha acabat. Amb els braços trencats ara està i dins de l’ambulància va. Un temps enguixat estarà i més endavant de nou jugarà. Elna Passola i Laia Morón La màquina teletransportadora

En Guillem una màquina teletransportadora està

perquè té monstres per transportar. La màquina teletransportadora s’ha espatllat

i al nen no li ha agradat. Per fi en Guillem l’ha arreglat

i satisfet s’ha quedat. Molts monstres a l’espai ha trobat

i content a la terra ha tornat. Fèlix Frigola i Martí Solà

L’auca de jugar A la granja de Can Sants, pasturen ovelles pels camps. Quan vam jugar a futbol, nens i pares van fer un gol. A l’hora del berenar ens van donar, tres formatgets i un tros de pa. Quan ens acabàvem tot el sopar, tots podíem anar a jugar. Jordi Barberan i Nora Ferrer

En Messi En Mes s i é s t an bon jugador que d e l f u t b o l s emb l a l ’ empe r a do r . Jugant un par t i t de fu tbo l una f a l t a l i f an a e l l to t so l . T a rge t a verme l l a l ’ à rb i t re ha a s s enya l a t perquè un jugador ma l ament s ’ h a compor t a t . F ina lment en Mes s i un go l h a marca t i e l s e u equ i p é s e l que h a t r i om f a t . Guillem Pineda i Rosnny Santana

L’auca del cavall La Berta i la Maria van anar a cavall un dia. Si estava cansat el cavall, el fregaven amb un raspall. Si el cavall gana tenia, li donaven herba un dia. Si el cavall tenia set, bevia aigua d’un barret. Berta Castillo iMaria Com rma

La nena raptadaLa Montse al carrer

juga a futboli marca gol quan vol.De sobte uns homes

l’han raptati l’han ficat dins d’un sac.

Mentre els dolentsestan menjant,

la nena s’està escapant.Arriba feliç a casa

i als pares dónauna abraçada.

Ximena Arcos i Miquel Muñoz

L’auca del Toni i l’AndreuEl Toni i l’Andreu són amics, salten i riuen divertits. L’Andreu i el Toni estan dibuixant, un poni amb ales que va volant. L’Andreu i el Toni juguen a futbol. Un fa de porter i l’altre marca un gol. Quin riure que fan el Toni i l’Andreu. Treuen la llengua i diuen adéu! Andreu C sanovas i Toni Guàrdia

EL NEN PERDUT AL BOSC En Miquel va a buscar llenya al bosc, passa el temps i ja es fa fosc. De sobte es troba perdut i no veu cap camí conegut. Un senyor dalt d’un carro ha passat i al pobre nen ha salvat. De tornar a veure els seus pares content està i com que té molta gana es posa a sopar. Lluc Payrató i Evan Tejada

L’auca de la granja A la granja de can Sants

hi ha animals, petits i grans. El porquet, que es va revolcant

i ben brut que va quedant. Els conills petits i marrons

es movien per tots els racons. Una gossa, que es diu Mica,

a més de presumida, era bonica. Edgard Bondia i Helena Forés

Els poemes de les AUQUES de 2n

pares

joc de

A i que bé ens ho vam passar! Joan Calsina i

Martí Mateo

a

L’EXTRATERRESTRE PORUC Els meus pares a la Terra s’han anat i jo tot sol m’he quedat. Per treure’m la por, un mag prou feina tindrà i jo l’hauré d’ajudar. Cua de llangardaix, i ala de papallona li he portat m’ho he menjat i per fi la por m’ha curat. Els meus pares han tornat i corrents els he abraçat.

Paula Vélez i Jingjing Ma

L’auca de les colònies de A Can Sants vam anar i una granja vam trobar. A l’excursió vam caminar i una història ens van explicar. No estàvem cansats pelnit que va ser molt divertit. Can Sants vam anar

L’auca del gatetJo tinc un gatet, que és molt bufó, s’enfila a la taula amb un macarró. Jo tinc un gatet, que és molt eixerit, caça mosques. Bon profit! Quan té gana, s’acaba la llet. Quan té son, s’adorm al llitet. Jo tinc un gatet que m’estimo molt. M’espera a la porta i fa un miol.

Clara Carmona i Maya Liébana

EL TRENCALÒS I L’ÀGUILA Un trencalòs va volant

i xoca amb un arbre molt gran. El trencalòs espantat està

perquè un linx se’l vol menjar. Ve una àguila volant

i el trencalòs està salvant. Amb l’àguila ja tornant

junts amb la família estaran.

Roger Bonet i Maria Casanovas

L’auca del Martin i el Pere Al Martin i al Pere ens agrada jugar. Molt ràpid correm. No ens poden atrapar!. Sempre que volem ens posem a dibuixar i estem contents perquè podem inventar. Cotxes, trens, vaixells, avions, autobusos i camions. Al Martin i al Pere ens encanta fer veure, que trobem tresors i moltes monedes. Pere Prujà i Martin Ramírez

L’auca d’en Maiquel El Maiquel marca un gol

quan vol. Juga amb un equip de crac

que fa un bon atac. 0 – 1 : marca un gol l’equip visitant

i en Maiquel tira endavant. En Maiquel es fa un tip de marcar

i el resultat final 6 - 1 serà.

Marçal Solanilla i

L’auca del gatet M’he comprat un gatet, rodonet com un solet. Com que el meu gatet

té gana, menja peix

cada setmana. I quan té set,

beu aigua del platet. Quan té ganes

de jugar, un altre gatet va a buscar. Manuel Alcarria

L’ASTRONAUTA IL’EXTRATERRESTRE Un astronauta que es diu Ricard està volant sobre Mart. De cop a l’espai s’ha perdut

i xoca contra un planeta desconegut.Un extraterrestre el seu coet li ha arreglat

i ja no el té espatllat.Sa i estalvi a la Terra ha tornat

i als seus amics ha saludat.

Max Poved i Abraraw Farré

La nena i el cavallLa Clàudia el cavall està rentant i l’animal se’n va pitant. Per buscar-lo entra de bon grat a dins d’un bosc encantat. El Cavaller Negre es troba que l’ajuda com un bon home. Es desperta i veu que un somni ha tingut i li ha agradat com ha sigut.

Anna Colomer i Tomàs Negre

L’auca de la gata Jo tinc un gata que li agrada la carn.És molt joveneta, només té un any.

D’un gris claret és el color del seu pèl,té uns ulls que semblen

el color del caramel.S’acosta a l’estufa i busca calor,a l’hivern s’estira davant del foc.

Amb el cabdell de llana es posa a jugar,el persegueix i el pot enredar.

Sara Robson i Andere Garcia

L’auca de les colònies divertides A les colònies vam anar, a fet i amagar vam jugar. Dos camps de bàsquet hi havia, de partits en vam fer cada dia. Abans de berenar, a vòlei vam jugar. A la nit vam jugar, després de sopar. Fèlix Orriol s i Laura Rosat

L’auca del gat L’animal que més m’ha agradat, d’entre tots, és el gat. El meu gat s’ha enfilat ben amunt al terrat. Quan li donem el menjar se l’emporta d’amagat. Si li donem una pilota se la passa per les potes.

Selene Enríquez i Miquel Montfort

En MatiasEn Matías a l’ordinador està jugant i distret per la finestra va mirant. A la pantalla veu un elefant llavors s’espanta, cau i diu: au! Una tireta al genoll es posa per tal d’arreglar la cosa. Es cura i se’n va a jugar a futbol marca i diu: gol!

Naira Bos i Mariona Prades

LA RONDALLA DE 3R A la nostra mestra, la Carme, en un somni se li va aparèixer una Dama Blanca que li va explicar que per Barcelona es passejava una fada dolenta, la Moira; que havia amenaçat d’endur-se tots els colors de la nostra ciutat si els nens/es de 3r A no demostraven que coneixien el folklore català i estimaven en Joan Amades. Havíem de passar 7 proves i si les fèiem bé obtindríem un obsequi en cada una d’elles: • 1a prova, la biografia de J. Amades, obsequi: el sol (groc).

• 2a prova, les endevinalles, regal: el cel (blau).

• 3a prova, molt divertida, els embarbussaments: vam guanyar el foc

(vermell). • 4a prova , vàrem il·lustrar refranys: la maragda (verd).

• 5a prova, la sopa de lletres, el regal: un pom de violetes (lila).

• 6a prova, vam aprendre a ballar una dansa popular, ens van premiar

amb: el mar (blau). • 7a prova, havíem d’escriure la nostra pròpia rondalla i ens van obsequiar

amb el taronger (taronja).

En acabar ens vam adonar que havíem aconseguit tots els colors de l’Arc de Sant Martí. La nostra ciutat estava salvada.

ENGLISH PROVERBS During this Cultural Week, the boys and the girls in classes 4A and 4B learnt some English proverbs. They drew very nice pictures about them. Look! Aren’t they fantastic?

LET’S PLAY A GAME!

Can you match the proverbs with the pictures? Try!

Write the answers

1. An apple a day keeps the doctor away.

2. Walls have ears.

3. A friend in need is a friend indeed.

4. Don’t put the cart

before the horse.

5. When the cat is away,

the mice play. 6. Love is blind.

7. Don’t judge a book by

its covers. 8. You scratch my back

and I’ll scratch yours.

A. B: C: D: E: F:

B

F

H

G

A

D

C

E

G:

ELS INSTRUMENTS DE LES CARAMELLES

Per Pasqua, als pobles, es cantaven unes cançons anomenades caramelles. Es cantaven sota les finestres o balcons de la gent i quan acabaven de cantar, en un cistell que portaven guarnit i enganxat a un pal llarg, la gent hi posava dolços, diners... En alguns llocs encara es canten. Tradicionalment es tractava de cançons de tipus religiós, però s’hi van afegir cançons de tipus humorístic i d’altres que parlaven de temes del poble.

aixada

S’acompanyaven amb instruments musicals diversos: el salteri, el cataclinc, el canyís, la gralla, el violí, el rigo-rago...

Rigo rago caicai violí

A la classe de plàstica hem fet uns gravats dels instruments de les caramelles. Teníem els dibuixos que surten al Costumari Català, els vam passar a una planxa de porexpan, li van posar tinta amb un rodet i després els vam gravar en el full. Alguns dels que vam fer són aquests que veieu aquí.

4t B

campaniller

QUÈ VOL DIR... Estar carregat de punyetes: ser molt maniàtic.

Quiet com un estaquirot: ho diem d’algú que és poc àgil.

Ésser un poca solta: fer pallassades, tonteries.

Tenir barra: aprofitar-se de les situacions.

Matar el cuc: menjar una mica per fer passar la gana. Atipar-se com un lladre: menjar molt.

Trencar-se la crisma: Trencar-se el cap, fer-se mal.

Color de catxumbo: color indefinit, estrany.

Tenir mà de ferro: ser dur i tenir mal caràcter.

Perdre la xaveta: perdre el control.

Treure de polleguera: fer perdre la paciència a algú. Fer figa: no poder més, fracassar.

LES COMARQUES DE CATALUNYA SEGONS JOAN AMADES

Aquest trimestre els nens i les nenes de 4t hem treballat les comarques de Catalunya, hem après a situar-les, els seus noms i capitals i les característiques més importants (relleu, clima, vegetació....)

Durant la setmana cultural, cadascú de nosaltres ha fet un treball de recerca tal i com feia en Joan Amades però amb un gran avantatge... l’ajuda d’internet! Hem buscat una festa, tradició o costum de cada comarca i l’hem exposat en un gran mural que fa molt de goig.

Hem conegut moltes tradicions divertides i interessants: La Transegre de la Noguera, les Festes del Tura de la Garrotxa, la Flama del Canigó del Pla de l’Estany, els Minairons de la Vall d’Aran, els calçots del Tarragonès....

Gràcies a aquest treball ens hem adonat que Catalunya està ben farcida de tradicions i ens han entrat moltes ganes de conèixer més les nostres terres i de participar en tot allò que s’hi celebra!!! Animeu-vos!!!!

SETMANA DE JOAN AMADES AL CICLE SUPERIOR

Ara, els alumnes de Cicle Superior us explicarem el que vam fer durant la setmana cultural. Tota l’escola estava treballant molt per conèixer tot tipus d’informació sobre Joan Amades. Vam estudiar coses sobre la seva feina. Aquesta consistia en recollir rondalles, expressions, cançons... per tal que no es perdessin, ja que abans les tradicions es transmetien oralment i no quedaven escrites enlloc. Carregat d’informacions, tornava al seu despatx de Barcelona per a classificar-les, ordenar-les i publicar-les en llibres. L'objectiu era divulgar els costums i les tradicions populars catalanes. Ens va cridar molt l’atenció una activitat que vam fer que tractava de buscar informació del dia del nostre aniversari en el costumari català de Joan Amades. Vam trobar moltes coses curioses i interessants. També vàrem representar obres de teatre amb expressions, oficis antics, rondalles... que vam mostrar als nens i nenes del Cicle Mitjà. Vam col·laborar en la construcció d'un drac a l’escala principal amb objectes reciclables (ampolles, cartró, tetrabrics...) El dijous a la tarda hi va haver portes obertes. Van venir els nostres pares a visitar amb nosaltres l’escola. Els vam ensenyar totes les feines que havíem fet: un mural informatiu, acròstics, poemes, un recull de tradicions perdudes, dibuixos, auques, etc. També vàrem fer una activitat amb els nostres “fillols” (“els padrins de lectura”) amb qui vam poder llegir llibres i ensenyar-los l’exposició de “La por” a la biblioteca. Vam, també, veure un power point amb imatges terrorífiques de monstres, vampirs,... Els nens i les nenes de segon ens van ballar unes danses que el dilluns 26 d’abril havien fet al palau Sant Jordi. Ens van agradar molt ja que van ser molt artístiques. El tema era el relleu de Barcelona. El matí de Sant Jordi va venir el senyor José Enrique Gargallo a fer-nos una xerrada sobre el costumari català. Ens va parlar d’alguns dies assenyalats de l’any, de dites i refranys. Després vam fer una gran rotllana al gimnàs i cada classe, per ordre, va cantar la cançó que s’havia preparat a les classes de música. Finalment, els alumnes de Cicle Superior vam cantar tots junts una cançó anomenada “Per l’aliment del bon vi.”

EN PERE I EL LLOP Aquest curs es va decidir que el tema de la Setmana Cultural fos un homenatge a Joan Amades. Totes les classes havíem de cercar informació sobre la seva feina: danses, rondalles, expressions i frases fetes, cançons, dites, refranys, tradicions... Amb la informació recollida vam preparar una petita representació teatral de dues rondalles, afegint diàlegs, una cançó, dites i expressions antigues i actuals, que després vam oferir als companys i companyes del Cicle Mitjà. Com que volem que conegueu com va quedar la nostra feina, ara us presentem l’adaptació teatral d’un dels dos contes que vam representar els alumnes de 5è A: “En Pere i el llop”. Narrador: - Hi havia una vegada un petit pastor que es passava molt de temps cuidant les seves ovelles i, com que de vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se. Pere: - “Vatua l’olla!”. Vaig a divertir-me una mica a costa de la gent del poble que són una mica babaus. Pere: -Socors! El llop! Que ve el llop! Narrador: - Els vilatans van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que demanava auxili, però quan van arribar allà, amb la llengua fora, es van adonar que tot havia estat una broma pesada del pastor. I es van enfadar, i molt! Vilatà 1: - On és el maleït llop? Pere: - No hi ha cap llop! Ha estat una broma. Vilatà 2: - “Macasum Satanàs!”, no ho facis això! Ens has donat un ensurt de mort. Vilatà 3: - “Casum l’òs pedrer!”, hem vingut corrents per res. Vilatà 4: - “La mare que et va matricular!”, ho hem deixat tot per venir aquí... i és una broma? Això no es fa! Narrador: - Quan els vilatans ja se n'anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan aquests ja eren prou lluny, va tornar a cridar: Pere: - Socors! El llop! Que ve el llop! Narrador: - Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van començar a córrer un altre cop cap on era el noi per auxiliar-lo, pensant que, aquest cop sí, s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda. Vilatà 1: - On és aquesta vegada el llop? On és? Pere: - Ja, ja, ja!!! Us he tornar a prendre el pèl, no hi ha cap llop. Vilatà 2: - Però t’has begut l’enteniment, noi? Vilatà 3: - Que estàs tocat del bolet? Aquestes bromes no es fan. Vilatà 4: - S’ha acabat el bròquil! Aquí no tenim res a fer, anem-nos-en i deixem sol aquest ximplet. Narrador: - L'endemà, el pastor va tornar amb les ovelles al mateix camp. Encara reia quan recordava com corrien els vilatans. Però no va comptar que aquell dia sí que va aparèixer el llop. Estava “cagat de por”. En veure que s'apropava cada cop més, va començar a cridar: Pere: - Socors! El llop! Que ve el llop! Que se'm menjarà totes les ovelles! Auxili! SOS!!! Narrador: - Però els vilatans, escarmentats del què havia passat el dia anterior, no en van fer cas. El pastor va veure com el llop ja estava a punt de llançar-se sobre les seves ovelles, i cridava cada cop més desesperat! Pere: -Socors! El llop! El llop! Que el llop se’m menja les ovelles!

Narrador: - Però els vilatans van continuar sense fer cas. I va ser així com el pastoret tocacampanes va veure, impotent, com el llop es llançava sobre les ovelles, ferint-ne unes quantes i enduent-se'n una per menjar. I..., qui no ho vulgui creure... que ho vagi a veure! Nosaltres, els de 5è B, vam fer diversos grups per fer les representacions. Cada grup va buscar informació dels diferents aspectes del Costumari de Joan Amades. Uns vam buscar llegendes, els altres danses, un altre grup expressions i dites, també cançons i tradicions. Un cop fet això, ens vam posar d’acord i ens vam fer una idea del què volíem representar. A estones, vam assajar setmanes i setmanes. Ens vam aprendre el text i vam buscar el material necessari. A partir d’aquí ens vam posar a treballar amb moltes ganes, il·lusió i entusiasme. El dia de la representació vam saber el què era el pànic escènic (vergonya i por davant de tanta gent). Finalment, quan vam pujar a l’escenari, tot va anar bé. Ens van aplaudir molt i nosaltres vam quedar molt contents, satisfets i emocionats. Ha estat una experiència única i irrepetible.

ELS OFICIS De la Biblioteca de Tradicions Populars, els de sisè vam seleccionar uns quants oficis que va recollir Joan Amades per explicar-los i representar-los teatralment al Cicle Mitjà. Molts d’aquests oficis ja han desaparegut o han canviat molt respecte com es feien antigament. Així doncs, hem hagut d’interpretar molt els textos per imaginar-nos com es realitzaven. ELS BARBERS Els barbers no eren considerats com a artesans o treballadors d’un ofici. Normalment eren estudiants que feien aquesta tasca per mantenir-se. Anaven afaitant per les cases i tallant el cabell. Portaven un cistell amb les eines; dintre hi havia una ampolla d’aigua, una bola de sabó, unes tisores, una nou, una tovallola i les eines d’afaitar. L’aigua s’escalfava a la casa abans d’afaitar, i després s’usava per treure el sabó de la cara del client. La nou se li posava dintre de la boca per mantenir tibada la galta. Tampoc tenien la seva pròpia botiga, treballaven a l’aire lliure, i cobraven més al client segons si volia estar de cara o d’esquena al sol. Abans els homes es tallaven el cabell fent servir una herba anomenada herba de tall o de pigot. Les eines de tall metàl·liques són relativament modernes. ELS BARRETAIRES Com ja diu el nom, els barretaires feien barrets. La gent els coneixia amb el nom de conills, perquè feien barrets amb el pèl dels conills. A aquesta feina no li donaven gaire importància i per això no tenien un gremi propi. Segons la llegenda, un dia de gran gelada, en Julià es va posar la pell d’un conill al cap perquè tenia fred. Va fer tant exercici i va suar tant, que la suor va mullar tota la pell i se li va enganxar al cap, formant com un teixit que tenia la forma i la mida del cap, és a dir, el primer barret. ELS TEIXIDORS Aquest ofici era comú a la ciutat des de temps llunyans. Els treballadors podien teixir una peça o arreglar-ne una altra. Ells eren els que treien les modes i ho feien amb atreviment. Portaven una gorra al cap com a distintiu de l’ofici. Acostumaven a ser molt rics i, generalment, no necessitaven treballar tota la setmana. Per ser aquella època, anaven molt a la moda, amb vestits i gorres estrafolàries, i celebraven moltes festes i àpats. ELS TERRISSAIRES Els terrissaires era la gent que es dedicava a fer recipients amb terrissa. El seu ofici era un dels més antics i també un dels considerats més pobres. Les mateixes terreres utilitzades per l’home primitiu segueixen explotant-se avui en dia.

La ciutat de Pisa, A l’Edat Mitjana, es distingia per la seva elaboració de terrissa fina i va ser exportada per tota la Mediterrània. Era venuda a la Plaça de les Olles de Barcelona, molt a prop del port. Els valencians van substituir la terrissa de Pisa; feien venda ambulant i, per les fires de Sant Tomàs, hi acudia tota la gent del principat a la plaça de l’Àngel. Els terrissaires tenen Santa Júlia per patrona. Els cantiners eren especials i tenien a Sant Hipòlit que va ser sacrificat a cops de càntir. Aquest dia, es diu que tot els hi sortirà malament si treballen. ELS MESTRES DE MINYONS Abans tenien cura de l’ensenyament els capellans. Els deixebles compartien les ensenyances. D’aquí ve el nom d’escolà, sinònim de deixeble. Qui deixava d’assistir a classe el castigaven fent-lo repicar les campanes. D’aquí ve l’expressió “fer campana”, és a dir, no anar a escola. Els mestres no deixaven el “fuet” i si un mal comportament ho requeria, colpejaven els escolars al seu cos. Els nens no estaven massa temps a l’escola, ja que hi havia prou que sabessin llegir. ELS SASTRES Als sastres se’ls tractava de covards, mentiders i lladres. Es creia que el seu ofici era més propi de dones que d’homes. Aquests portaven els encàrrecs a les cases dels seus clients. Aquest camí el recorrien a peu i si calia passaven per pobles i ciutats. Treballaven a la sastreria, on hi havia el material necessari, i allà hi acudien els seus clients per prendre mides, fer encàrrecs i comprar. Barcelona tenia fama de bons sastres que treballaven en locals a la vora del mar. A la Ciutat Comtal hi acudien forasters per fer-se roba. Hi ha una rondalla que fa referència a la covardia dels sastres. Diu que dos sastres estaven repartint els seus encàrrecs quan, de sobte, es va fer de nit. Van caminar pel bosc fins que van veure una ombra blanca. Aquests, creient-se que era una ànima de l’altre món, van demanar pietat de totes les maneres possibles. Finalment, es va fer de dia i van veure que allò no era més que el tronc d’un arbre. Enfadats, li van clavar les tisores i el van apallissar, demostrant la seva covardia. LES BUGADERES Abans era un ofici força habitual. Consistia en que colles de dones rentaven la roba dels rics als grans safareigs. Transportaven la roba en coixineres blanques que duien en carros. Hi havia el costum que ni Dijous ni Divendres Sant es podia rentar la roba, perquè sinó es podria. Diu la llegenda que hi havia tres germanes bugaderes que el Dia de Corpus no s’havien recordat de rentar els seus vestits per celebrar aquella festivitat. Van decidir rentar-los tot i que el pare les va advertir que no ho podien fer, però elles no li van fer cas. Un cop rentada la roba, la riera va començar a créixer i va fer que el corrent se les emportés. Diuen que encara avui, si aneu al lloc on això va passar, sentireu els crits de les tres germanes demanant pietat al diable.

ELS HERBOLARIS Les herbolàries gaudien de fama de conèixer les plantes remeieres. La seva paraula era més considerada que la dels metges. Vestien amb un llarg vestit de llana de color fosc i duien un mocador blanc al cap i un llarg bastó. També portaven una motxilla de teixit clar plena d’herbes. Allà on anaven eren ben acollides i els hi donaven hospitalitat. Feien llargs viatges en busca de les plantes medicinals. Normalment eren dones rodamón, que anaven per parelles, una vella que aportava els seus coneixements, i una jove. A més d’herbes venien tabac negre, usat per fumar i com a remei. ELS FUSTERS L’ofici de fuster no tenia bona fama. Tothom el prenia com a poca cosa i deien que era un ofici de dones. En sentit burleta els deien pasteretes i picadors. Deien que eren propensos a tenir molts fills. Tenen com a patró a Sant Josep, tot i que abans el patró era Sant Joan. Abans la serra no era coneguda i tallaven la fusta amb una ganiveta. Diu una rondalla que un dia el diable va anar a casa de Sant Josep i li va trencar el tall de la ganiveta colpejant-la i fent-li grans osques. Quan el Sant va haver de fer servir l’eina se la trobà feta malbé, però la feina li duia pressa i va veure tot content que tallava més que abans. I vet aquí un refrany: “La dona del fusteret, si pateix gana no pateix fred.” ELS ESCOMBRIAIRES

L’ofici d’escombriaire va sorgir el segle XV. Tant podien ser homes com dones, i aquestes eren anomenades xiribolles. Guanyaven una pesseta al dia i la seva feina era classificar les escombraries. Els escombriaires anaven amb un ase amb sàrria, però el van canviar més tard per un carro petit amb una campana. Estaven distribuïts per barris. Durant el segle XX van fer oficial la recollida de deixalles i van prohibir que la gent les llencés al carrer. Eren tinguts per persones de molta salut. A vegades trobaven riqueses entre les deixalles.

XERRADA

Una de les activitats que vam fer per la setmana cultural va ser la xerrada del Sr. Gargallo. La xerrada era sobre el Costumari de Joan Amades i d’algunes de les festes de l’any, ordenades cronològicament. El Sr. Gargallo ens va explicar de què tractava cada festa i d’on provenien. També ens va explicar alguna curiositat i/o anècdota d’algunes. El Sr. Gargallo va explicar que en Joan Amades va viatjar per les terres de parla catalana a cavall d’un ruc o d’una bicicleta, recollint costums i tradicions de pobles o ciutats. Una de les dites que ens va semblar més interessant va ser la de Sant Maties, que se celebra el 24 de febrer o el 25 si és un any de traspàs. Aquesta dita fa així: Va compartir amb nosaltres la seva experiència sobre aquesta dita: cada any per Sant Maties, quan acompanya a l’Aurora, la seva filla, es fixa en la posició del Sol a l’entrada de l’escola. Ens va recomanar de provar-ho quan arribés el moment. El Sr. Gargallo ens va explicar el secret de l’ eterna primavera. Tractava de que cada any venia a l’escola a fer una xerrada, ell es feia gran i, en canvi, sempre trobava una aula plena de gent jove, nens i nenes de 5è i de 6è que cada any s’anava renovant, i sempre havia estat així.

La xerrada ens va agradar molt. Al final vam poder participar fent una ronda de preguntes sobre dubtes o curiositats que teníem. La majoria de les intervencions van ser sobre el dia del nostre naixement o d’algú proper.

CONCERTS DE CANÇONS RECOLLIDES PER JOAN AMADES

Enguany, des de l’àrea de música hem treballat la figura de Joan Amades de la manera que millor ho sabem fer: cantant!

A més de la recollida de tradicions, dites, rondalles, contes... Joan Amades va fer una recopilació de cançons d’arreu de Catalunya. Des de l’escola, hem recollit algunes d’aquestes cançons i n’hem treballat una a cada classe, adaptant-les a l’edat dels nens i de les nenes. L’actuació es va fer en dos torns en els quals s’oferien les cançons treballades unes classes amb les altres. El primer concert el van fer els alumnes de cicle inicial i els de superior. Les cançons interpretades pel cicle superior van ser: Cançó del mariner- la donzella 5è A L’hostal de la Peira 5è B El rossinyol. 6è A La viudeta 6è B En acabar tots els nens i nenes del cicle cantaren junts “Per l’aliment del bon vi”. Per la seva banda el cicle inicial va cantar: La gata i el belitre 1r A El poll i la puça 1r B En Pere Gallerí. 2n A Els tres tambors 2n B Per acabar tot el cicle inicial interpretà “Bon dia nostre pare”.

La segona actuació la van realitzar els alumnes d’educació infantil i cicle mitjà. Les cançons interpretades per educació infantil van ser: Què li comprarem, a la Senyora P5 A Si fos ocellet P5 B Paga-li Joan P4 A Cançó de barretaire P4 B

Pupurri infantil: El gegant del pi, plou i fa sol , la lluna- la pruna , pedra pedreta, quinze són quinze, la gallina ponicana, cargol treu banya i dalt del cotxe. P3 A i B

En aquesta ocasió el cicle mitjà va cantar: Margarideta 3r A La griva, el tord i el gall. 3r B Els funerals del porc 4rt A La ploma de perdiu 4rt B Tercer i quart van acabar l’audició amb l’Hereu Riera.