197 de rubílaciutatrevista

d’informaciómunicipal

desembre’12

www.rubi.cat

04 Última fase de les obres del Celler08 Rubí és indústria: inversors privats10 Polítiques d’igualtat 11 Rubí Brilla: estalvi energètic a l’Ajuntament

Nadal: activitatsper a tota la famíliaNadal: activitatsper a tota la família

Nadal i Reis

Consulteu el pro-grama encartat amb aquesta revista

telèfons d’interès

farmàciesaldea pg. les torres, s/n. 93 699 10 72 / batallé pg. francesc macià,23. 93 699 04 30 / baradad av. barcelona, 59. 93 699 09 53 / batllori c. milà i fontanals, 3. 93 699 03 88 / calsina verge de lour-des, 35. 93 699 22 81 / condal calderón de la barca, 11. 93 699 87 09/ espert pg. francesc macià, 86. 93 699 13 43 / farell c. sant jordi,25. 93 699 02 91 / garcía c. segòvia, 1. 93 697 49 42 / gibert c. torresoriol, 4. 93 699 68 99 / hidalgo c. sabadell, 79. 93 697 36 40 / kro-nos ptge. cronos, local 15. 93 586 06 26 / oriol c. safir, 28. 93 69943 98 / parrilla c. xercavins, 2. 93 699 13 05 / piera pl. josep sapés,4.93 697 7163 /pont c. magí ramentol, 7. 93 697 34 56 / progrés c.verge de fàtima, 13. 93 697 79 93 / xapelli c. víctor català, local 22.93 588 07 08 / ruiz ctra. sabadell, 95. 93 699 50 12 / valls ctra. deTerrassa, 16-18

farmàcies de guàrdia

ajuntament ...........................93 588 70 00alcohòlics anònims ...................93 317 77 77ambulàncies..........................93 699 58 58ateneu municipal ....................93 588 74 73biblioteca mestre martí tauler.93 699 84 53bombers ...............................93 697 60 80cap-1 mútua terrassa..............93 586 67 00cap-2 anton de borja..............93 588 45 55cap-3 sant genís .....................93 699 17 29casal gent gran .....................93 588 44 87cementiri ...............................93 588 77 22centre d’orientaciósanitària (cos) ........................93 588 73 73correus.................................93 699 14 02creu roja ..............................93 697 92 04deixalleria ...........................93 699 49 95emergències .......................................112

espai jove torre bassas ...........93 697 90 04fecsa - endesa ........................900 77 00 77jutjat 1 ..................................93 586 08 51jutjat 2 .................................93 586 08 52jutjat 3 .................................93 586 08 53jutjat 4.................................93 586 08 54jutjat 5.................................93 586 08 55omic (of. consum)....................93 588 70 32oficina de gestió tributària (orgt)....................93 586 23 80oficina de treballde la generalitat ....................93 587 25 63oficina local d’habitatge (proursa)..............................93 588 66 93mossos d’esquadra (comissaria) 93 581 79 00mossos d’esquadra urgències..............088policia local ..........................93 588 70 92

policia local urgències .......................092policia nacional .....................93 588 76 94ràdio rubí.................93 588 70 00 ext. 1501registre civil ........................93 586 08 94rubí+d (impes, ose) .................93 581 39 00rubí verd...............................93 591 30 03rubí via .................................93 591 30 03sece (enllumenat públic) ..........93 588 77 99síndica de greuges ..................93 697 21 59sorea (avaries) ........................902 250 370tanatori ...............................93 588 66 55taxi (adaptat) ..........................609 893 037taxis rubí..............................93 699 24 89taxis ràdio taxi .....................93 586 08 88telèfon verd............................900 130 130(si es truca des d’un mòbil ......93 699 98 01

desembre 20127 farell8 aldea19 ruiz10 kronos11 baradad12 oriol13 gibert14 batllori15 pont16 garcia17 calsina18 parrilla

19 progrés20 xapelli21 hidalgo-mos22 condal23 piera24 valls25 batallé26 espert27 farell28 aldea29 ruiz30 kronos31 baradad Farmàcies obertes tots els dies: kronos (de 9 a 22 h) i

xapelli (de 9 a 21 h)

@www.rubi.cat laciutat@ajrubi.cat

programació 2012-2013 de Ràdio Rubí www.radiorubi.fmde dilluns a divendres6 a 9 h Tot notícies Rubí9 h Rubí al dia12 h dl.: Mirant amunt

dm.: Serrat, cançons a la cartadc.: L’internautadj.: Antiretrodv.: Rubiblocs

13 h dl.: Estem al poudm.: Ultima sessiódc.: Bio rockdj.: Fil de la trocadv.: Res com Vallès

14 h Informatiu14.30 h dl.: L’entrevista

dm.: Grups municipalsdc.: Mots irisatsdj.: Sapiènciadv.: Som terra

15 h dl.: Empentadm.: Rubiblogsdc.: Catsonsdj.: Bio Rockdv.: Punt d Mira

16 h dl.: Café concertdm.: Sonido Vinilodc.: Discoteca Privadadj.: Déjame contartedv.: Temps de Cançó

17 h Raíces del sur19 h dl.: L’entrevista

dm.: Grups municipalsdc.: Mots irisatsdj.: Sapiènciadv.: Som terra

19.30 h Informatiu20 h dl.: Free kiks football

dm.: Nómadas Musicalesdc.: L’altra cara de la

llunadj.: Valors a l’alçadv.: Chaplin’s on air

21 h dl.: Ultima sessiódm.: Gabba gabba heydc.: Jazzfugazzdj.: Punt de miradv.: Ultima sessió

22 h dl.: L’ internauta

dm.: Mumurydc.: Bluebeatsdj.: Musica.catdv.: Cultura de Club

23 h dl.: Guantanameradm.: Chelsea hoteldc.: Murphysdj.: Jazz de nitdv.: Pulsar

24 h dj.: Serrat a la carta01 h Autolist

dissabte8 h Punto de encuentro8.30 h Sardanes d’autor9 h Mirant amunt10 h Som solidaris11 h Els grups municipals11.30 h El descans del troglodita12 h Ja ens podem morir14 h Informatiu+música15 h Última sessió16 h Serrat un temps de cançons17 h Temps de cançó18 h Sonido vinilo

19 h Gabba gabba hey20 h Bluebeats19 h Tunner Time19 h Studio 21

diumenge9 h Presència cristiana10 h Ara i sempre11 h Els grups municipals

opinen11.30 h A peu de camp15 h Sardanes d’autor16 h Punt de mira17 h Déjame contarte18 h Rubiblocs19 h Chaplins on air20 h Antiretro21 h Jazz fugazz22 h Jazz de nit23 h Això és un

misteri24 h Sobreviviendo

a Murphy

Amb pas ferm i segur, gràcies a l’execució de lesobres planificades en el mandat anterior, Rubígaudirà de dos nous equipaments de referèn-cia per a la ciutat. Per una banda, el Celler Coo-

peratiu i, per l’altra, el CentreCívic i Social de El Pinar. En elprimer cas es tracta de la recu-peració d’un edifici històric,modernista, enclavat al centrede la ciutat. I el segon, és unedifici nou, que en breu s’es-trenarà completament, en unade les entrades de Rubí i quesens dubte també crearà unanova centralitat d’ús i d’espaipúblic compartit per tota laciutat.

Amb paciència, hem hagut d’esperar les obresde rehabilitació del Celler. Des que l’any 2007es va esfondrar la teulada són molts els esfor-ços que s’han esmerçat no tan sols per reha-bilitar-lo tot respectant la singularitat de l’e-difici i l’enorme valor patrimonial, sinó tambéper crear un nou entorn que alhora dignifiquil’edifici i el faci accessible a tota la ciutadania.Això és precisament el que pretén aquesta ter-cera fase que tot just ara iniciem i que marca-rà la recuperació completa del Celler.

I amb paciència també han patit les obres elsveïns del barri del Pinar. Gràcies a la Llei debarris hem pogut dignificar les condicionsurbanístiques i de vida d’aquest barri de Rubícom també s’ha fet en altres indrets. Però amés, la Llei de barris ens ha donat l'oportuni-tat d'edificar un nou equipament socioculturalque s’afegeix a la resta d’espais públics quecada vegada fan de Rubí una ciutat més com-pleta. Ara només queda que les seves presta-cions, un auditori, unes quantes aules multi-ús i altres espais, s’omplin d’activitats quedotin de vida pròpia l’edifici.

“Con paso firme y seguro, gracias a la ejecuciónde las obras planificadas en el mandato ante-rior, Rubí disfrutará de dos nuevos equipa-mientos de referencia para la ciudad. Por unlado, el Celler Cooperatiu y, por otro, el CentroCívico y Social del Pinar. En el primer caso setrata de la recuperación de un edificio históri-co, modernista, enclavado en el centro de laciudad. Y el segundo, es un edificio nuevo, queen breve se estrenará completamente, en unade las entradas de Rubí y que sin duda crearáuna nueva centralidad de uso y de espaciopúblico compartido por toda la ciudad.

Con paciencia, hemos tenido que esperar lasobras de rehabilitación del Celler. Desde que en2007 se derrumbó el tejado son muchos losesfuerzos que se han empleado no sólo pararehabilitarlo respetando la singularidad deledificio y el enorme valor patrimonial, sinotambién para crear un nuevo entorno quedignifique el edificio y lo haga accesible a todala ciudadanía. Esto es precisamente lo que pre-tende esta tercera fase que ahora iniciamos yque marcará la recuperación completa delCeller.

Y con paciencia también han sufrido las obraslos vecinos del barrio del Pinar. Gracias a la Leyde barrios hemos podido dignificar las condi-ciones urbanísticas y de vida de este barrio deRubí como se ha hecho en otros lugares. Peroademás, la Ley de barrios nos ha dado la opor-tunidad de edificar un nuevo equipamientosociocultural que se añade al resto de espaciospúblicos que cada vez hacen de Rubí una ciu-dad más completa. Ahora sólo queda que susprestaciones, un auditorio, varias aulas mul-tiuso y otros espacios, se llenen de actividadesque doten de vida propia del edificio.

carme garcía loresAlcaldessa de Rubí

Final d’obres del Celler i de l’equi-pament sociocultural del Pinar

visitem l’ajuntamentAlumnes de l’Institut L’Estatut van visitar

l’Ajuntament

not

ícies

cr4

obres rehabilitació del celler

En el marc d’aquesta tercera fase d’obres escrearan tres espais diferenciats a l’exterior delCeller, tenint en compte els tres nous accessosde l’edifici.

A l’entrada nord (c/ Pintor Murillo), que dónaaccés al primer pis de l’equipament, es crearàuna plaça que comunicarà amb el porxo d’ac-cés al Celler, on l’Ajuntament està estudiant lapossibilitat que, en un futur, s’hi instal·li un baramb terrassa exterior. En aquest espai, justdavant de la porxada, es mantindran 3 moreres,entre les quals es col·locaran tres bancs, men-

tre que a la cantonada amb el c/ Pintor Coellos’instal·laran 5 cadires més, tot creant un espaide trobada i relació.

A l’entrada oest (c/ Pintor Coello), en una cotamés baixa, es crearà una altra plaça, en la quales plantaran 6 lledoners, intercalats amb 5bancs.

I a l’entrada est (c/ Federico García Lorca) esplantaran 4 lledoners més i es col·locaran 4bancs.

Els desnivells que hi ha a l’entorn del Celler sesalvaran amb la construcció de diversos murs

quest mes de desembre s’ha iniciat la tercera i última fase de les obres de rehabilitaciódel Celler Cooperatiu. Els treballs se centraran en l’arranjament de l’espai exterior de l’e-quipament. Amb aquestes obres es donarà per finalitzada l’actuació en aquest edifici his-tòric de la ciutat.

El Celler Cooperatiu en imatges

La teulada es va reparar després que s’esfon-drés l’agost de 2007

La nova coberta reprodueix l’esquema originalde Cèsar Martinell

A la planta soterrània s’ha adequat unaàmplia sala diàfana d’uns 300 m2 i de 4,5metres d’alçada

Aquest és l’aspecte quetindrà l’exterior del

Celler un cop finalitzinles obres

a

Última fase de lesobres del Celler

Bàscula Encara es con-serven elementsquotidians delCeller

A la primera planta de l’edifici s’han mantin-gut les tines

L’activitat econòmica al Celler va finalitzarl’any 1987. (Foto: Josep Mª Roset)

El febrer de 2012 es van dur a terme dues jorna-des de portes obertes a l’equipament

Sabies que...?Cèsar Martinell va projectar elCeller Cooperatiu de Rubí l’any1920, quatre anys després de laseva titulació com a arquitecte

de contenció i talussos enjardinats, així comamb la creació d’escales i rampes, de tal mane-ra que els tres nous espais seran accessibles apersones amb mobilitat reduïda. Les rampesque es crearan en cap cas superaran el 8% dependent.

Amb aquests treballs es pretén millorar la cir-culació dels vianants als carrers que envolten elCeller (Pintor Murillo, Pintor Coello, GeneralPrim i Federico García Lorca), fent més amplesalgunes voreres.

En el marc d’aquestes obres també es readap-taran les instal·lacions (enllumenat públic, cla-vegueram i reg), tenint en compte la nova con-figuració de l’espai i la nova vegetació.

Rehabilitar completament el Celler (fonaments,teulada, sales interiors i entorn) ha costat apro-ximadament uns 2 milions d’euros.

El projecte ha comptat amb una subvenció delMinisteri de Foment de 697.000 euros i unaaltra de 500.000 euros atorgada pels fonsFEDER.

Obres realitzades per fases

Aquest edifici és contemporani dels grans cellersque han caracteritzat la seva obra: Pinell de Brai(1919-1921), Cabra de Camp (1922) o Falset (1922) iés testimoni del passat agrícola de la ciutat. Les bodegues projectades per Martinell entre el1918 i el 1923 formen, possiblement, el conjuntd’obres agràries més importants construïdes aCatalunya. I és que van suposar un avenç en elcamp de la tecnologia agroindustrial, ja queMartinell va experimentar, a través de l’arqui-tectura, nous mètodes d’elaboració del vi i l’oli. Moltes de les decisions preses per l’arquitecte al’hora de dissenyar aquests espais tenen una raóutilitària i econòmica.

1a fase:- Reparació de la teulada- Reforç dels fonaments dels murs perime-trals- Execució dels elements estructurals neces-saris per incorporar un ascensor i noves esca-les interiors

2a fase:- Adequació de la planta soterrani, els aca-bats de l’edifici, els banys- Renovació de les instal·lacions- Condicionament de l’interior de l’edifici peradaptar-lo al seu nou ús com a centre cultu-ral

El Celler Cooperatiu de Rubí fo

rma part

del patrimoni arquitectònic de

la ciutat

}

1.- C. Joaquim Blume

2.- C. Cadmo

3.- C. Prat de la Riba

4.- C. Rafael de Casanova

5.- C. Francesc Macià

6.- Av. Barcelona

7.- Rbleta. Joan Miró

8.- Pg. de les Torres

9.- Av. Can Cabanyes

10.- Pg. del Ferrocarril

11.- C. Monturiol

12.- C. Mare de Déu de Fàtima

13.- C. Joan Maragall

14.- C. Bartrina

15.- C. Lluís Ribas

16.- C. Cervantes

17.- Av. Barcelona

18.- C. Francesc Macià

19.- C. Montserrat

20.- Pl. del Doctor Guardiet

Recorregut de la Cavalcada de Reis

not

ícies

cr7

nadal i reis activitats per a tota la família

ropostes més tradicionals, com el pessebre, la cavalcada de Reis, concertsi contes nadalencs o representacions dels pastorets conviuen en aquestesdates nadalenques amb altres de menys convencionals, com tallers de biju-teria, de sabons aromàtics o mandales, sessions de cinema, jocs de taulai de reciclatge, i espectacles infantils.

Juntament amb el Campament del Mag Rubisenc que des de fa set anys s’instal·la alCastell del 2 al 4 de gener a recollir les peticions infantils, la cavalcada de Reis és deles activitats que té més acollida popular. El 2011, el recorregut d’aquesta activitat esva escurçar per potenciar els carrers amb més afluència de públic. Com que va teniruna bona acollida ciutadana, s’ha mantingut l’actual traçat també en aquesta edició(vegeu-ne el recorregut).

Altres activitats que també es mantenen són la ubicació del pessebre a la BibliotecaMunicipal, les sessions de cinema infantil gratuïtes, el Concert de Cap d’Any del 30de desembre a La Sala, i els contes i els tallers per a grans i petits a diversos espais,entre d’altres. Moltes d’aquestes activitats s’organitzen amb la col·laboració de 35 enti-tats i associacions de la ciutat.

Una de les novetats d’enguany és el canvi d’ubicació de la Fira de Nadal, que l’anypassat es va traslladar a la plaça Doctor Guardiet, i que torna a la plaça de l’AntigaEstació. Del 13 al 24 de desembre, les parades de productes nadalencs i regals com-partiran l’espai amb la carpa on es fan els tallers i els espectacles infantils. Aquestainiciativa comercial s’amplia aquest 2012 amb una Fira de Nadal que els artesansrubinencs faran al centre, on habitualment s’ubica el Mercat d’Artesania recentmentcreat, i amb el trenet dels comerciants que aposten per portar l’esperit nadalenc pertota la ciutat amb aquesta i altres campanyes comercials com la recollida de cartesdels patges reials per diversos barris.

p

la fira de nadaltorna a ubicarse ala plaça de la novaestació

La ciutat celebrales festes de Nadal

Més informació: www.rubi.cat/cultura i www.rubi.cat/comerc

PLA DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA I TREBALL

L’Ajuntament cerca inversors privats per finançar projectesempresarials i negocia amb les entitats bancàries per millo-rar l’accés al finançament

Rubí és indústria

En el context de crisi actual, la banca ha limitatmolt l’accés al crèdit, especialment a les pimes.Aquest és uns dels principals handicaps de mol-tes empreses de la ciutat. Sense anar més lluny, el18 % de les firmes europees que han participat ala darrera enquesta del Banc Central Europeu(BCE) destaca que l’accés al finançament és el seuprincipal problema. Precisament, una de les 11accions incloses al Pla de reactivació econòmica itreball que l’Ajuntament de Rubí va posar enmarxa el novembre de l’any passat pretén incen-tivar la recerca d’inversors privats per a projectesempresarials. El consistori ja s’ha reunit amb diverses entitatsbancàries, que han manifestat la seva voluntat decol·laborar amb l'Oficina de Serveis a l’Empresa(OSE) tot desenvolupant un protocol que afavo-reixi l'accés al finançament d'emprenedors iempreses de la ciutat. D’altra banda, a l’abril es va celebrar un fòrum definançament amb representants de BANC,CECOT, l’Institut Català de Finances, AVALIS,ENISA i CESCE, al qual van assistir més d’una

trentena d’emprenedors i empreses. I, paral·lela-ment, també s’ha signat un conveni amb PIMECper tal d’assessorar aquelles companyies quenecessiten saber la seva situació economicafinan-cera i determinar el finançament que necessiten,ajudant-les a dur a terme una diagnosi. Ambaquest conveni també es cobreix l'assessoramentper realitzar el pla economicofinancer i la sevapresentació a les entitats financeres. En aquests moments, des de l'OSE s'està treba-llant en la proposta de disseny d'un portal finan-cer per agilitar l’accés al crèdit. Els usuaris(empreses i emprenedors) hauran d’omplir unbreu qüestionari on hauran de fer constar l’importa finançar i el destí d’aquests diners (inversions enactius fixos, circulant, ampliació d'una nova líniade producció o serveis, etc.). Aquest formulariarribarà a les entitats financeres, que donaran res-posta a cada demanda oferint algun producte olínia financera. Les empreses triaran la milloropció i, aleshores, aniran a negociar les condicionsa l’entitat. Aquest circuit permet estalviar temps iesforços.

ELS POLÍGONS A RUBÍ: COVA SOLERA

Any constitució: 1986

Superfície útil: 447.436 m2. Total: 559.295 m2

Com arribar:- Coordenades GPS: 41º28’57.60”N-2º01’37.00”E

- Autopistes i carreteresAP7/B30 (sortida 24): Rubí-Hospital General iRubí-MirasolC-1413 Molins de Rei-Sabadell- Transport públic: Bus urbà: línies 1 i 6. Rodalies línia 7. FGC Rubí

Informació sobre els espais industrialsdisponibles a cada PAE: Portal immobiliaride Rubí: http://rubiempresa.net

Font gràfic: Ajuntament de Rubí-PromocióEconòmica i Ocupació

Tran

sport i

Mag

atzem

25%

2%2% 1% 1% 1%

6%7% 10%

8%

4% 4%

29%

2%

Hos

teleria

Energia

Ind. Q

uím.

Ind. M

etall i

Com

p. Elèc.

Tèxtil

Fusta

Pape

r iArts Gràf.

Plàstic

Con

strucció

Com

erç

Engrós

Alim

entació

Altres

Recerca d’inversors privatsParal·lelament al finançament tradicional, des de fa anysl'OSE no ha perdut de vista els inversors privats com unavia més de finançament per a les empreses. L'any 2007,el consistori va signar un conveni amb BANC (BusinessAngels Network Catalunya) per facilitar l'accés d'empre-nedors i empreses de la nostra ciutat a la xarxa d'inver-sors que gestiona l’entitat. BANC disposa d’una base dedades d'inversors privats i una altra de projectes empre-sarials que creua per enllaçar projectes i inversors. Grà-cies al conveni signat, els emprenedors i inversors vincu-lats a l’Ajuntament de Rubí gaudeixen del 50 % dedescompte a les quotes d’inscripció a la xarxa. A banda del conveni amb BANC, l'OSE també cercaaltres inversors privats. En aquests moments estan encontacte amb una altra xarxa privada d’inversors:DONEDEAL, Business Telecom Advisors.Els inversors privats no busquen un projecte finançable,sinó un projecte invertible, que tingui capacitat de crei-xement.

El PAE de Cova SoleraUn exemple d’èxit gràcies a la inversió privada, en aquestcas estrangera, és URBIKES. Es tracta d’una empresa amboficines al Centre de Rubí i amb magatzem al polígon deCova Solera que fabrica bicicletes urbanes. La firma harebut diversos reconeixements, com ara un Delta de platade l’Asociación de Diseño Industrial del Fomento de lasArtes Decorativas (2009) o una nominació al disseny del’any 2010 al Design Museum de Londres.

Branques d’activitat:

not

ícies

cr10

dona polítiques d’igualtat

racó de ladona la biblioteca disposa d’unespai dedicat a la dona

atenció a les dones del nostre municipi, amb un servei propi des de fa 12 anys, quan es vaposar en marxa l’Oficina d’Atenció a la Dona, és un recurs municipal que ha anat creixenti incorporant nous projectes adreçats a les dones rubinenques i que està integrat al Comis-sionat de Polítiques d’Igualtat.

l’

Un servei per a lesdones de la ciutat

Les dones de la ciutat que han consultat aquestComissionat al llarg de 2012 han estat 286, unnombre que es manté en xifres similars al del’any passat, en què van ser 300 les que hi vanacudir, mentre que unes 12.000 persones hanparticipat a les prop de 50 activitats que s’hanorganitzat durant tot aquest any, amb motiud’alguns dels dies internacionals relacionatsamb les dones que commemoren (8 de març,

28 de maig, 28 de juny i 25 de novembre). L’atenció a les dones s’ha anat incrementant enla mesura que el Servei d’Informació i Atencióa la Dona (SIAD) ha inclòs diferents serveis gra-tuïts. Actualment, hi ha quatre serveis propis:jurídic, psicològic, servei per la diversitat sexuali el Centre d’Informació i Recursos per a Dones,a més del Racó de la Dona, que s’ubica a laBiblioteca Municipal, un espai on es poden con-

sultar més d’un miler de documents relacionatsamb la temàtica de les dones.

Altres serveis que poden ajudar les dones, alsquals es poden adreçar a través de l’Oficina dela Dona, són el Servei Atenpro, gestionat perCreu Roja per atendre amb una ordre de pro-tecció els casos de violència de gènere; la casad’urgències per a dones soles o amb menors al

seu càrrec; el puntde trobada perregular les visites enel cas de parellesamb dificultats, i diver-ses activitats lúdiques comel taller de ioga, els casals d’estiu per a donesgrans o el taller de defensa personal que aquestany ha complert 10 anys i s’ha ampliat tambéa les joves.

Unes 12.000 perso-nes han participat adiverses activitatspel servei de la Dona

Més informació: www.rubi.cat/dona

El taller de defensa

personal ha fet10 anys i s’amplia a joves

not

ícies

cr11

rubí brilla ahorro energético municipal

esde el comienzo de funcionamiento del proyecto Rubí Brilla, uno de los objetivosera reducir el gasto de recursos energéticos y emisiones contaminantes en concep-tos como mantenimiento y energía con la aplicación de medidas que permitiesenuna mayor eficiencia energética. Todo ello ha permitido que el consistorio ahorre

más de un 15% en estos conceptos durante 2012, más del doble de lo ahorrado en el ejer-cicio anterior.

d

En materia de mantenimiento, algunas de lasmedidas utilizadas para mejorar el coste ha sidoincrementar el trabajo preventivo en instalaciones,de forma que, al conseguir una mejor conserva-ción, se ha reducido el coste de reparaciones,mucho más costosas que la mejora del manteni-miento preventivo. Esto, junto con la renegocia-ción de contratos de mantenimiento ha permiti-do ahorrar al Ayuntamiento cerca de 200.000 €en este capítulo.En cuanto al gasto energético se ha procedido deforma similiar. Después de un estudio previo yael año pasado, mes a mes, del coste de consu-mo energético, se procedió a examinar cuáles delos gastos podrían reducirse, aplicando mejoras

de eficiencia energética, apagado de zonas dondeno era necesario (plazas cerradas, por ejemplo),renegociando contratos, y todo esto en un con-texto de subida del precio de la energía.El consistorio ya consiguió en 2011 una reducciónde algo más del 6% en el gasto energético, cifraque ha superado el doble en este 2012, ya quese ha ahorrado un 15,22%, más de 390.000euros (ver gráfica). También se ha previsto apli-car propuestas en materia de eficiencia energé-tica surgidas a raíz del trabajo de los agentes ener-géticos que permitirían un ahorro energético de400.000 kWh, una reducción de 72,5 toneladasde CO2 y un ahorro económico anual de 97.655euros.

Más información: www.rubi.cat/rubibrilla

Gasto previsto:

2.563.496,42 €Gasto final:

2.173.285,62 €

Total ahorro 2012: 390.210,80€ Total ahorro 2012: 195.759,49 €

Consumos energéticos 2012

Gasto previsto:

2.147.233,74 €Gasto final:

2.008.536,60 €

Total ahorro 2011: 138.697,14€

Consumos energéticos 2011

Ahorro:6,5%

Ahorro:15,22%

Gasto previsto:

1.269.302,73 €Gasto final:

1.073.543,24 €

Gasto mantenimiento 2012

Ahorro:15,42%

El incrementoen preven-ción reduceel gasto enmanteni-miento

Reducción de másdel 15% en energía

grups

municipal

scr

12pscManuel VelascoPortaveu del GrupMunicipal del PSC

el procés que catalunya hade seguir va endavant, senserenúncies i amb la conscièn-cia clara que cal ampliar les

majories”

Aquestes paraules dites pel nostre presi-dent, Artur Mas, són la demostració quela força mostrada al carrer el passat 11 desetembre, per part de la ciutadania, nopodrà quedar aturada per cap resultatelectoral. Els resultats indiquen que no hiha alternativa: CiU ha de formar i liderar elgovern, però alhora ha de fer una crida ala coresponsabilitat d’altres forces per-què, és evident, amb aquests resultats noho podrem fer sols. La coresposabilitat noés tan sols en el procés del dret a decidir,sinó també en la governabilitat del dia adia del nostre país.

Aquests resultats es produeixen amb unagran participació i, per tant, amb la visua-lització clara del que pensa la gent que viuen aquest país. CiU assumeix el resultatelectoral, tot i no ser el resultat que desit-java, amb serenitat i responsabilitat.

És un resultat electoral que, en la mesuraque el lema triat per CiU per a aquestacampanya era: ”la voluntat d'un poble”,no fa res més que acceptar quina ha estatla voluntat expressada a les urnes. Calrecordar que aquests resultats vénendesprés de dos anys de govern, amb unaacció de govern molt dura com a conse-qüència del que vam trobar en arribar algovern de la Generalitat.

A Rubí han estat 6.283 els votants queens han escollit, situant-nos com a sego-na força més votada. És cert que hemdavallat des de les eleccions de fa dosanys, però CiU de Rubí continua i conti-nuarà informant la ciutadania de la nostraciutat dels motius pels quals és necessarique Catalunya sigui un nou Estat per talde poder administrar els seus propisingressos i permetre, d’aquesta manera,que totes les ciutats del país puguin dis-posar d’un millor finançament.

“

ciuJoaquim San Nicolàs Regidor del GrupMunicipal de CiU

elecciones ¿para qué?

El pasado 25 de noviembre los ciudada-nos de Cataluña expresaron su voluntad

de manera mayoritaria en las urnas. El debate,esta vez, no era izquierda-derecha, ni tampoco,por desgracia, la defensa de las necesidadessociales de una Cataluña cada vez mas inmersaen tontos debates identitarios y menos imbuidaen las verdaderas preocupaciones y necesidadesde la ciudadanía.Los cálculos de Mas, su hoja de ruta, los resulta-dos excepcionales que pedía para momentosexcepcionales, no se dieron; esa mayoría absolu-ta que pedía y creía ha estado muy lejos de susdeseos. Ninguna encuesta, excepto la de lamisma Generalitat, pronosticó nunca las preten-didas voluntades de Más y sus asesores, nadie loentiende. Las elecciones no eran necesarias y elpueblo de Cataluña perdió, por tanto, su tiempo ysu dinero, cuarenta millones de euros han sido laminuta del desliz presidencial. La dimisión delseñor Mas, si fuese una persona coherente, seríala única salida. Si Mas convocó unas eleccionesinnecesarias para blindarse de una mayoría abso-luta, debería aceptar el fracaso y dimitir. Los políti-cos están sujetos a responsabilidades civiles ypenales, pero tienen también responsabilidadesfrente a los electores, y esta seguro que le afecta.Las comparecencias públicas, tanto de Mascomo de Junqueras, vaticinan unos acuerdosentre Convergencia y Esquerra Republicana,buscando en este maridaje un único objetivo, elde la consulta soberanista. Y Cataluña no necesi-ta esto, hoy toca combatir la crisis y buscar solu-ciones laborales y no debates identitarios.El plan Mas fracasa, gana las elecciones peropierde 12 diputados. Y a su lado, los partidos favo-rables a la consulta no suman los dos tercios delfuturo parlamento. Los escaños de los soberanis-tas CiU, ERC y las CUP han bajado de 76 a 74 res-pecto a la legislatura anterior, y esa es la lectura. Elfuturo gobierno de la Generalitat, sea el que sea,queda en manos de Esquerra Republicana deCatalunya, y estos nuevos dueños del Parlamentde Cataluña ya piden obviar públicamente alPartido Popular en cualquiera de los estamentosen los que tenga representación, posición diame-tralmente opuesta a la manifestada por el presi-dente del Gobierno, Mariano Rajoy que, pública-mente, ha dicho “seguiremos apoyando aCataluña gobierne quien gobierne”. Hay apoyos,candidato Mas, necesarios y que, aunque no loquiera, está usted obligado a buscarlos; otrossuperfluos y peligrosos, no lo olvide usted y, pro-cure que la cámara no se convierta en un circo.Solo es un consejo.

“

Vetllada solidària amb el docu-mental ‘Dalí i el Crist del Vallès’350 persones van assistir a la vetllada solidària perpresentar el documental “Dalí i el Crist del Vallès.Història d’un quadre” del col·lectiu rubinenc decreació audiovisual La Cresta. La sessió va perme-tre als assistents tornar a veure el documentalsobre la rierada "Després de les aigües". Part delsbeneficis de les entrades d’aquesta vetllada esdestinaran a Entreveïns Rubí, a qui també esdonarà d’una part dels beneficis de la venda delDVD amb aquest dos documentals i un llibret ambdiversos escrits i imatges de la rierada que ja s’haposat a la venda a les llibreries de la ciutat.

breusbreusbreus

PPMònica QuerolPortaveu del GrupMunicipal del PPC

ni un pas enrere contra elmasclisme

Fins avui, 29 de novembre, data enquè escric aquest article, 47 dones han estatassassinades per la violència masclista el2012.

Moltes d’elles després d’innombrables agres-sions i vexacions per part de les seves parelleso exparelles. Parlem de pallisses, però tambéd’insults, d’amenaces, de violacions i d’humi-liacions de tot tipus.

Malgrat la gravetat del problema, enguany elgovern central ha retallat dràsticament les par-tides destinades a lluitar contra el maltracta-ment. El Partit Popular ha reduït el pressuposten un 27 %, ha tancat nombroses cases d’aco-llida i ha eliminat pràcticament les campanyesde prevenció a les escoles i als mitjans decomunicació.

Les organitzacions contra la violència de gène-re alerten de la desídia del govern: han baixatdràsticament les denúncies i les trucades alnúmero 016 d’atenció a la dona, de 6.500 a4.322 en un any.

Moltes dones no s’atreveixen a denunciar elsseus agressors, marginades cada cop més peruna reforma laboral que les aboca a l’atur, atra-pades per la responsabilitat vers els seus fills iels seus pares, els quals ja no poden recórrer nia les escoles bressol ni a la llei de la dependèn-cia. La pressió social i econòmica és massaforta. Les garanties de protecció de l’Estat cadavegada són més minses.

Els socialistes lamentem profundament lesretallades en la lluita contra la violència mas-clista i exigim al govern del PP que recuperi lesprestacions recollides a la Llei contra la violèn-cia de gènere que vam impulsar ja el 2004.

A més, volem alertar d’altres mesures quepodrien fer-se efectives en les pròximes setma-nes: que les condemnes es puguin saldar ambuna simple multa, que davant de l’impagamentde l’home, la dona hagi de fer front a un embar-gament econòmic i que s’apliqui la mediaciófamiliar en casos de maltractament. Des delPSC trobem humiliants totes i cadascuna d’a-questes mesures. No obstant això, celebremque el PP hagi acceptat la proposta presentadapel PSOE al Congrés dels Diputats en quèrebutja les taxes judicials en casos de violènciade gènere.

Per la igualtat, pel cessament d’aquesta ver-gonya social, li demanem al govern central queno deixi soles milers de dones en aquest país.

“

grups

municipal

scr

13

rubí vota contra les reta-llades

El 25 de novembre, Rubí va votarclarament contra les retallades en dretssocials i laborals. Va ser un missatge clar atot Catalunya, on Artur Mas no va obtenirla majoria absoluta desitjada, sinó que vaperdre 12 diputats i 100 mil vots. Però vaser especialment nítid a Rubí, on CiU hacaigut més que la mitjana catalana (aCatalunya perden un 8% i a Rubí un12’5%) i on ICV-EUiA, que som la forçaque més clarament ha situat el conflictesocial en el centre del debat electoral,hem crescut més que la mitjana.

Primera consideració: l’intent de CiU desuprimir el conflicte social del debatdemocràtic, i crear una bombolla político-mediàtica, desconnectada del patimentde la gent, ha estat contestada amb forçaper la ciutadania. I la ciutadania l’haderrotada: a través de la vaga general, deles lluites socials (les PAH, la mareagroga, les protestes laborals...) i a travéstambé del vot.

Segona consideració: l’intent de CiU demonopolitzar el dret a decidir, de vincular-lo en exclusiva a una força política, a unlíder messiànic, ha estat també contesta-da i superada per la ciutadania. Avui elprocés cap al dret a decidir és més fortperquè és més plural, perquè és patrimo-ni de la ciutadania i de la democràcia, i nod’en Mas.

Tercera consideració: Tot plegat s’ha pro-duït amb una participació electoral histò-rica, en unes eleccions al Parlament deCatalunya, i amb menys vots en blanc,cosa que demostra que quan la resigna-ció i la frustració es transforma en vot polí-tic, es poden canviar les coses.

Per acabar: ICV-EUiA agraïm els suportsrebuts i garantim que els nostres 13 parla-mentaris (7 homes i 6 dones, entre elles jomateixa) continuarem treballant colze acolze amb la ciutadania i els movimentssocials per construir alternatives justes aldesmantellament de drets i a tota menad’opressions i desigualtats i per la regene-ració de la nostra democràcia.

“

icv-euiaMarta RibasPortaveu del GrupMunicipal d’ICV-EUiA

pressupostos poc debatutsen temps de crisi

L’aprovació del pressupost anualés l’acció política més important cada anydels ajuntaments, i més en mig d’unacrisi que ha esdevingut una coartada perreduir serveis públics mentre s’injectadiners provinents dels impostos en unsistema bancari màxim responsable de laparalització econòmica. Ara més quemai, la ciutadania hauria de ser informa-da de com s’administren els dinerspúblics, pas previ per poder aportar pro-postes i fer-se corresponsable de la gestiómunicipal.

La normativa que regula l’aprovació i ges-tió dels pressupostos margina la partici-pació ciutadana, però si hi ha voluntatpolítica això es pot canviar. Però als par-tits convencionals ja els va bé planificar igestionar els pressupostos només en el side l’Ajuntament. Fins i tot, les reunionsinformatives i de discussió de la propostade l’equip de govern es fan de manerabilateral amb la resta de grups, sense undebat plural i més obert que hauria deservir per trobar punts en comú en unesprevisions econòmiques més consen-suades.

Les successives normatives imposadespel Govern central, fruit de l’obsessió suï-cida pel dèficit públic, tenen l’objectiud’impedir que els municipis puguin man-tenir serveis que, tot i que no ser compe-tència seva “legalment”, ningú més nopresta; i si, com és el cas de Rubí, elsingressos fruit d’una pressió fiscal local jaal límit permeten inversions per intentarpal·liar les conseqüències de la crisi, s’in-venta una limitació de despesa per des-viar diners extra cap a les entitats credito-res, que ja cobren el capital prestat i elsinteressos sense problemes.

Això, i les funcions de la plantilla munici-pal, i els contractes dels grans serveis(brossa, neteges, transport públic...), calexplicar-lo a la ciutadania, i escoltar lesseves aportacions, si ens creiem allò del’administració més propera.

“

acrGrup Municipal d’ACR

ercArés TubauPortaveu del GrupMunicipal d’ERC

Suècia i Rubí intercanvien expe-riències en eficiència energèticaUna delegació rubinenca, formada per l’alcaldessa,Carme García, i l’equip de treball del projecte RubíBrilla, ha visitat Suècia per intercanviar experiènciesen matèria d’eficiència energètica i ús d’energiesrenovables amb dues ciutats del país nòrdic: Esto-colm i Karlstad. A banda de conèixer de primera màels projectes d’aquests municipis, han presentat elprojecte Rubí Brilla i s’han obert portes de col·labo-ració. El viatge ha estat finançat mitjançant una sub-venció de la Generalitat de Catalunya, a través delSOC, dins del programa de Foment del Desenvolu-pament Local (FDL).

compromesos amb rubí iamb catalunya

Esquerra és un partit que exercita la vocacióde servei públic amb fets. Com diu el presi-dent, Oriol Junqueras, ERC no té pressa coma partit. El nostre compromís és amb les per-sones, amb totes, tant amb les que ens fanconfiança a través del seu vot, com les que no.Per tant, el nostre compromís és amb tothom,amb els municipis del país i amb Catalunya. La manera que tenim a Esquerra d’entendrela política és a partir de l’honestedat i la trans-parència. L’interès general és el que ens mou,i és tan senzill com escoltar el mandat demo-cràtic dels ciutadans. El nostre programa, aRubí i a cada racó del país, segueix la màximaque els objectius nacionals i els objectiussocials són indestriables. I intentem dur aterme aquest ideari des dels nostres espais deresponsabilitat.Som gent de fiar i de paraula. A Rubí, perexemple, el nostre compromís de formar partdel govern se sosté en el compromís quevàrem adquirir amb els rubinencs i rubinen-ques a través del nostre programa electoral i,posteriorment, en un acord de govern. Undels punts a què ens vàrem comprometre arafa poc més d’un any és fer que l’autobús deixide passar per l’illa de vianants. I això és, ahores d’ara, una realitat. ERC ha insistit reiteradament en la necessitatque el centre de Rubí sigui una illa de vianantssense vehicles de cap mena. En un primermoment, gràcies a la nostra tenacitat vamaconseguir eliminar els vehicles privats, i araés l’autobús urbà que definitivament deixaràde passar pel principal eix comercial i de pas-seig de la ciutat. És una gran notícia que bene-ficiarà tothom i que, a més, suposa un gransalt qualitatiu quant a la seguretat de les per-sones.Continuarem treballant per fer realitat els nos-tres compromisos amb la ciutadania, siguides d’on sigui. Des del govern fins que la nos-tra presència sigui útil per a Rubí o des de l’o-posició, però sempre de forma responsable.De la mateixa manera que ERC a Catalunyaserà al costat del govern català en tot allò quesuposi aconseguir la independència deCatalunya i millorar la qualitat de vida de lanostra ciutadania.

www.esquerrarubi.cat@arestubau @esquerrarubi

“

not

ícies

cr14

Uno de los accesos

La Geganta del barrio, Lola

Una de las zonas del barrio

Jornada de puertas abiertas del nuevoequipamiento

Nuevo equipamiento sociocultural

descripción e historia

Las familias instaladas se implicaron endiversas actuaciones de mejora delbarrio, finalizado el año 1973, con laconstitución de la primera asociación devecinos de la ciudad. A principios de losaños 80 se instaura la fiesta mayor quefue la primera fiesta de barrio de la ciu-dad.

Durante muchos años los vecinos de ElPinar no tenían agua potable. Primerousaron un pozo hecho por las obras yluego les servían agua con un camióncisterna. No fue hasta el año 67 que llegala canalización en el barrio. En 1986 serealiza la primera rehabilitación de losbloques. A principios de los 90 se mejo-ran las zonas ajardinadas, se construye lapista de patinaje y se arregla el campo defútbol. A finales de la década, se hace lasegunda rehabilitación con actuacionesde mejora en los edificios, los espacioscomunes y el aparcamiento. La últimamejora del barrio partió de los propiosvecinos que pintaron ellos mismos pisos,barandas y muros. En 2004, esta iniciati-

va ganó el Primer premio de civismo:Ponte guapo.

El Pinar es uno de los barrios más inter-culturales de la ciudad. Su situación geo-gráfica, alejado del centro, le da uncarácter propio a esta zona y hace quemantenga el espíritu de pueblo.

El recién acabado edificio socioculturalde El Pinar es la culminación del últimoproyecto de adecuación del barrio que seincluye dentro de la Ley de Barrios.Previamente, se construyó un nuevoacceso a El Pinar por la zona de CanRosés y ahora se estrenan otras obras demejora del aparcamiento, el vial de lapista deportiva y las zonas ajardinadas. Elnuevo edificio pretende ser una especiede puerta de acceso al barrio y ha cam-biado la fisonomía de la zona, rebajandola sensación de muro que había hastaahora. Consta de tres plantas que inclu-yen un auditorio, un espacio para elTelecentro del Pinar, una gran sala poliva-lente para hacer danza, un espacio parahacer los talleres de cocina, un local deensayos para grupos y una gran zonadedicada al Casal infantil.

l barrio del Pinar, situado a unos 2 km de distancia del núcleo urbanode Rubí, es un polígono residencial construido durante los años 60. For-mado por cuatro bloques de edificaciones con un total de 288 vivien-

das. En la zona del actual barrio y el bosque de San Feliuet han encontradorestos del Paleolítico que situarían los primeros pobladores del año 90.000 aCMuy cerca de allí, pasaba la Vía Heraclea, una prueba más del pasado roma-no de nuestra población.

eEl Pinartiempo libre conoce los barrios de rubí (IV)

• El barrio de la Zona Mercat pertenece al Distrito 5.• El local de la Asociación de Vecinos de ‘El Pinar’, se encuentra en la zonaaparcaments

datos de interés

más información:www.radiorubi.fm/barriabarri*

rec

oman

emcr

15

Edita Ajuntament de Rubí Fotografia Area3 Disseny Ajuntament de Rubí Impressió i Distribució Vanguard Gràfic S.A.Publicitat: 636 441 938 Dipòsit legal B 51721-2005 a/e laciutat@ajrubi.cat webwww.rubi.cat/laciutat

desembre 2012

1 23 4 5 6 7 8 910 11 12 13 14 15 1617 18 19 20 21 22 2324 25 26 27 28 29 3031

gener 2013

1 2 3 4 5 67 8 9 10 11 12 1314 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 2728 29 30 31

Queda’t amb

el dia!Retalla l’a

ctivitat que no vulgu

is per-

dre’t i així la podràs

guardar a on vul-

guis per no oblidar-te

’n

Escaneja aquest codiamb el teu mòbil iconsulta l’agenda

Més inform

ació a www.rubi.cat

Dissabte, 15 de desembreNascut per llegir: Els músics de Bremem

Biblioteca Mestre Martí Tauler, c/ Aribau, 5, a les 11 h

Dissabte, 15 de desembreCurs de cuina d'aprofitament 'Si no llences menjar a casa, tothom hiestalvia'

Carpa d’activitats Fira de Nadal, pl. Nova Estació, a les 10.30 h

Del 13 al 24 de desembreFira de Nadal

24 parades de productes nadalens i deregal. Carpa amb tallers, espai de jocs perals més menuts (de 0 a 3 anys) i especta-cles infantils i familiars.

Plaça de la Nova Estació. Tardes, de 17.30 a20.30 h (excepte els dies 15,17 i 22 de desembre)Matins, de 10.30 a 13.30 h, només els dies15,16,23 i 24 de desembre

Dimarts, 18 de desembreCinema infantil en català: Brave

Biblioteca Mestre Martí Tauler, a les 18 h

Divendres, 21 de desembreCalaix de Músiques: Che Tango

La Sala, Teatre Municipal, a les 21 h.

Preu: 8 €

2, 3 i 4 de generCampament del Mag Rubisenc

Museu Municipal Castell, de 17 a 20 h

Dissabte, 5 de generCavalcada de Reis

Escardívol: (16.30 h) Lliurament de la carta alCarter Reial (18 h) Arribada de Ses Majestatsels Reis d’Orient (18.30 h) Sortida de laCavalcada de Reis 20.30 h: Final de la Cavalcada. Comiat de SesMajestats els Reis d’OrientMés informació: www.rubi.cat/cultura

Diumenge, 23 de desembreTeatre: Els pastorets, o l'adveniment de l'infant Jesús

Representació dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres. A Càrrecdel Grup Escènic del casal Popular i Grup de Teatre Gatzara

Casal Popular, a les 18 h. Preu 6,5€ adults, 5€ jubilats i nens i 4€ socis LaXarxa. Venda d'entrades al web www.casalpopular.org.

També el 30 de desembre i el 13 de gener, a les 18 h