Embed Size (px)
Citation preview
TEMA 6: ALTERACIONS MUSCULOESQUELÈTIQUES
1. Record anatomofisiològic 1.1 Components
• Ossos (206): Formats per cèl·lules vives i per material inorgànic. o La duresa depèn de les sals de calci.
• Músculs: Funció principal és la contracció generant moviment. • Lligaments: Bandes teixit conjuntiu fibrós dens, dures i flexibles.
o Connecten extrems articulars dels ossos i donen estabilitat i/o subjecció. • Tendons: Bandes de teixit fibrós dens que formen els extrems terminals dels músculs i serveixen per unir
aquests als ossos. o El tendó és l’extensió de la vaina fibrosa que envolta cada múscul
• Articulacions: Punts on entren en contacte uns ossos amb els altres. Es classifiquen en 3: o Sinartrosis o articulacions immòbils (crani) o Amfiartrosis o articulacions lleugerament mòbils (articulacions intervertebrals) o Diartrosis o articulacions de moviment lliure (maluc, genoll, espatlla, colze)
• Cartílag: gel dens • Líquid sinovial
1.2 Conservació de l’os
• Estrès o esforç local • Vitamina D • Ingesta de minerals • Hormona paratiroïdal • Calcitonina (hormona tiroïdal) • Estrògens
1.3 Sistema muscular
• Fibra llisa (músculs viscerals =contraccions involuntàries) • Fibra estriada (músculs esquelètics = moviments controlats) • Múscul cardíac (contraccions involuntàries) • Múscul + nervi = unitat funcional
2. Trastorns de salut més freqüents
2.1 Lesions traumàtiques 2.1.1 Esquinços
• Definició: Conjunt de lesions capsulars i lligamentoses que envolten a una articulació. • Etiologia
o Forçar lligament en una direcció diferent al moviment que accepta § Forço en direcció contraria § El lligament accepta un moviment i jo giro cap al altre banda
o Sotmetre a tensió mecànica sobre ell que li sobrepassen el seu límit funcional però no s’arriba a modificar la relació existent entre superfícies articulars.
§ Forço en la mateixa direcció però em passo § El lligament accepta un moviment i jo el faig però em passo de volta, sobrepasso el límit
• Classificació o Grau 1: lleu à Sovint degut a una distensió lligamentosa i es trenquen menys del 5% de les
fibres. El dolor i l’edema són lleus i la resta de símptomes escassos. § Pot anar recolzant el peu a terra § A vegades no cal ni compressió
o Grau 2: moderatà Hi ha ruptura del lligament amb aproximadament la meitat de fibres trencades, això dóna inestabilitat articular i sol haver un dolor moderat, l’edema és immediat podent tenir associades la calor o la vermellor.
§ La meitat de fibres del lligament se t’han trencat § Cal posar tenso i crosses perquè no recolzi
o Grau 3: greu à La ruptura lligamentosa a aquest nivell és complerta i es manifesta per la laxitud articular amb molta inestabilitat, el dolor intens, edema important i fins i tot deformitat o hemartrosis. (sang dins l’articulació)
§ El lligament no aguanta l’articulació perquè esta totalment trencat i l’articulació balla molt
§ El turmell balla exageradament • Manifestacions clíniques:
o Pot ser que en grau 3 no hi hagi dolor o El lligament està molt innervat per això si et trenques unes poques fibres fa molt mal o Si el trencament és molt complert (grau 3) com que no hi ha innervació, primer hi ha dolor
per la trencada però després desapareix el dolor perquè t’has arrencat el plexe nerviós o Pots tenir grau 3 amb molt dolor** o Lesió lligamentosa no complicada
§ “Desgarro” o un soroll tipus pop (sec) referit pel pacient en el moment del traumatisme. § Dolor espontani o a la palpació característic d’evolucionar en 3 temps:
• Primer un dolor molt intens i localitzat • Fase de minuts a 6h d’atenuació del dolor (No dolor quan es refreda) • Retorna un dolor intens que no cedeix amb repòs (Dolor quan se t’ha refredat
del tot ) § Tumefacció periarticular (inflamació SA edema (líquid) i/o per sang, hemorràgia) § Inestabilitat articular § Limitació funcional: amplitud de moviment limitada.
• Moure menys o Lesió lligamentosa també s’hi poden afegir:
§ Vessament articular (líquid dins l’articulació) § Sensació que “l’articulació cedeix”
• No pots caminar perquè el peu se’n va Tractament mèdic:
• Lesions no complicades: o RICE à repòs, gel, compressió, elevació (i immobilització si és possible)
• Antiinflamatoris (AINEs) o NO PARACETAMOL NI NOLOTIL, o HAN DE SER AINES* per desinflamar
Tractament quirúrgic
• Reparació quirúrgica: • En les abulsions (arrencaments de lligaments): Si hi ha abulsions (deshinsercio per arrencament)
caldrà: o Reparacions amb sutures resistents i reabsorbibles o Grapes si el lligament arriba bé, sinó plàsties (trossos de plàstic que ajunten els dos trossos
trencats) i que fan alhora de tendó ** REHABILITACIÓ POST-‐IMMOBILITZACIÓ
2.1.2 Luxacions
• Definició: És la pèrdua de contacte de les superfícies articulars. o Quan la pèrdua no és complerta (parcial) à subluxació
§ Un os pot sortir-‐se parcial o totalment (total es luxació si és parcial subluxació) o El que més es luxa és l’espatlla però no es l’únic que es luxa o Totes les articulacions que poden sortir del seu lloc son subsidiàries a luxar-‐se
§ Dits § Turmells
• Classificació o Segons la seva causa / etiologia
§ Traumàtiques: més en joves i adults que no pas en nens i vells • Per cops
• Es donen més en joves i adults que no en extrems de la vida perquè nens i vells es trenquen no es luxen, les fractures seran diferents però seran fractures i no luxacions
§ Patològiques: • SA un procés destructiu articular, ja sigui sèptic, degeneratiu o tumoral.
o Processos degeneratius per artrosis o Neo o Metàstasis
§ Congènites: • SA un defecte del desenvolupament fetal • El nen neix luxat, es habitual luxació de cadera
o Segons el temps § Aguda. à te l’acabes de fer § Inveterada à Transcorregudes de 3 a 5 setmanes de l’episodi agut i la luxació encara
no s’ha reduït. • Poc freqüent perquè la gent no va luxada • Acaben amb IQ à si passa més de 1m i no esta reduïda ha d’acabar a quiròfan
§ Recidivant • Fàcilment reductible però manca d’estabilització • Acaben amb IQ à tant sovint i tot i reduir-‐la retorna, ha d’acabar a quiròfan • Es luxen contínuament, t’ho redueixen be però sempre es tornen a luxar
• Manifestacions clíniques: o Dolor important o Pèrdua mobilitat articular normal amb incapacitat per moure extremitat o Canvis contorn articular
§ Canvi del contorn articular à perds la forma normal § Es surt l’os de lloc per tant no te la mateixa forma
o Canvis longitud extremitat afectada § Canvi de la llargada de l’extremitat
Tractament mèdic habitual • Tractament farmacològic
o Antiinflamatoris i miorelaxants (relaxant muscular) § Miolastan § Antiinf. Reduir edema i dolor § Relaxants à disminuir espasme muscular (la contractura)
• Tècniques específiques. (RIR: reducció, immobilització, rehabilitació tan luxació com fractura tenen RIR). Etapes
o Reducció immediata: (recol·locació) § Tancada
• El metge amb un gest t’ho recoloca • Primer t’infiltren perquè fa molt mal cosa dolenta perquè es contrau més el
múscul per tant infiltrem i després recoloquem § Oberta: A vegades amb fixació interna
• IQ i es recol·loca al seu lloc o Immobilització:
§ Arnés, fèrules… x immobilitzar fins 8 setmanes (normalment 4-‐8 set.) depèn de si es recidivant o una primera luxació, depèn de luxació total parcial...
• luxacions de dit fèrules • espatlles poses arnes perquè no pots posar fèrules (embenats que ja venen
preparats) o Rehabilitació POST:
§ Millorar força muscular § Amplitud moviments (els que feies abans de luxar-‐te) § ** és cosa de fisio però hem de saber que és necessari
• Tècniques específiques: REDUCCIÓ (recol·locació) o Precoç per 3 motius:
§ Farà desaparèixer o disminuir en gran mesura el dolor § S’eviten complicacions isquèmiques ja que l’aportació vascular òssia pot estar
compromesa degut a la distensió de les parts toves. § Reduirà l’espasme muscular que es produeix i que fixa la deformitat.
o Ha de ser indolora per reduir al màxim l’espasme muscular (en tancades, en obertes a quiròfan)
o Anestèsics locals o generals ** una luxació no comporta trencament de lligaments ni tendons ** si que pots trobar esquinços amb luxació però no van units ** a vegades amb la luxació pots esquinçar-‐te una mica
2.1.3 Fractures • Definició: La fractura és la pèrdua de continuïtat d’un os i /o cartílag. • Classificació
o Segons el mecanisme de producció: § Directes: La fractura es produeix al lloc concret on l’os ha rebut l’impacte localitzat. § Indirectes: La fractura es localitza en un lloc allunyat del punt on s’ha rebut
l’impacte. • Generalment per torsió o compressió • Es trenca l’os per la banda mes prima o on canvia de direcció
o Segons la relació del focus de fractura amb l’exterior: § Lloc on hi ha el trencament à FOCUS, és el lloc on hi ha hagut la fractura § Tancades: Focus de fractura no ha tingut contacte amb l’exterior, gràcies a que la
pell o algun pla muscular el preserven. • Si el focus de fractura no comunica amb l’exterior tot i que hi hagi dany en la
pell, erosió etc. Serà tancada perquè no veus el FOCUS • Fractures molt doblegades son freqüents en nens à fractures en tija verda à
no son de gran gravetat perquè tenen els ossos molt elàstics § Obertes: Focus de la fractura estableix contacte amb l’exterior.
o Gustilo (1969): Classificació de les fractures obertes § Tipus I: Fractura oberta de dins cap enfora (l’os trenca la pell) de menys d’1 cm ,
relativament neta i sense massa dany muscular. • La gran ferida de fora amb òs exposat solen ser de fora endins, per traumatismes... • Si es trenca l’òs i fa lesió oberta sol ser una ferida petita perquè l’os no desgarra
exageradament la pell • Relativament neta, mai és neta totalment, en el moment que es oberta és infectable
§ Tipus II: Produïda de fora cap endins, amb no massa danys a teixits tous, i de més d’ 1 cm. Sense avulsions (arrencaments) ni penjolls
§ Tipus III: Hi ha danys molt greus i extensos de parts toves i poden acompanyar-‐se de lesions vasculars o nervioses, i fins i tot de pèrdua de substància òssia.
• En el moment que hi ha un penjoll de carn, un arrencament, és tipus 3. • Po ser que vegis el penjoll i la trencada per torcedura del peu no la vegis molt clara
però si esta doblegat i hi ha penjoll és tipus 3 o Segons els desplaçaments:
§ No desplaçades: Els fragments ossis no han perdut la seva relació i l’os conserva la seva morfologia.
• Totes les parts de la fractura no han perdut la continuïtat, la forma del os segueix sent la mateixa, trencat però amb els fragments a lloc
§ Desplaçades: Els fragments ossis s’han desplaçat alterant la forma de l’os. o Segons l’estabilitat:
§ Estables: Fractures que d’entrada no estan desplaçades o que, desplaçades però no reduïdes quirúrgicament, estan ben alineades.
NENS
• Poden ser desplaçades però no desaliniades, no cal entrar a quiròfan per alinear-‐la à son desplaçades però BEN ALINEADES
• Les que no s’han desplaçat § Inestables: Fractures desplaçades que després d’haver sigut reduïdes tendeixen a re
desplaçar-‐se o que d’entrada estan molt desplaçades • Una fractura de pelvis sol ser inestable • Fractures desplaçades que tendeixen a re desplaçar-‐se després de la reducció • Si esta molt desplaçada és inestable • Quan s’entra a quiròfan i es redueix, es torna estable i deixa de ser desplaçada
inestable o Segons la morfologia del traç de fractura
§ Incompletes: Traç de fractura no arriba a afectar tot el diàmetre de l’os, per tant no hi pot haver desplaçament però si deformitat
• No tenen desplaçament • Poden doblegar-‐se perquè la fissura s’obre • Fissura: Simple, de bona consolidació i bon pronòstic. No requereix reducció i
focus de fractura està ben irrigat. o És la única fractura incompleta en adults
• En tija verda: De gran angulació dels fragments que dóna una deformitat molt grotesca. Sempre d’ossos diafisials prims com radi i cúbit.
o Com fissura d’adult però amb gran deformitat, sembla una gran fractura però realment hi ha una gran deformitat
o Sol ser d’ossos llargs que son els que es deformen mes o l’òs es tan tendre que es deforma molt però el traç de fractura és molt petit,
es diu de tija verda perquè quan arrenques una flor doblegues la tija • Rodet: Traç en forma de cordó o canya de bambú degut a una compressió per
caiguda sobre palmell de la mà. o Quan els nens cauen a terra i posen les mans, al fer compressió es parteixen o Hi ha una compressió on l’os s’aixafa i retorna a lloc, son sempre per
compressió i donen traç de fractura amb rebordó (com una anella en una tija de bambú)
o Es diuen fractures en canya de bambu ** l’eix de l’os segueix la longitud més llarga del os si la fractura és transversa serà perpendicular al eix si es longitudinal serà paral·lela al os
§ Completa: Traç de fractura afecta a tot diàmetre os, formant-‐se dos o més fragments entre els quals pot haver-‐hi desplaçament.
• Transverses: Traç és transversal a l’eix més gran de l’os. Consolidació lenta. • Obliqües: Traç obliquo a l’eix més gran de l’os.
o Consoliden fàcilment. • Espiral: Traç en espiral quasi sempre a ossos diafisials i són produïdes per
una torsió. Consoliden ràpidament. o Traç espiraloide o El malt es fa en una banda i les forces de torsió fan que la fractura
sigui en un lloc diferent allà on es produeix la força o Traç molt llarg, no confondre amb longitudinal
• Comminuta: Molts traços, múltiples fragments= Difícil cons. També: “polifragmentàries” o “multifragmentàries”. “Fractura per esclat”.
o La de + difícil consolidació per la quantitat de fragments o Fractures en esclat: a part de comminuta hi ha desplaçament, molts
fragments i desplaçats • Longitudinals: Traç longitudinal a l’eix de l’os i rectilini. Típiques d’ossos
plans (ròtula o l’escàpula). o És difícil en ossos llargs
• Manifestacions clíniques:
o Pròpies de molts traumatismes: § Dolor intens i progressiu § Impotència funcional
• No pots fer amb aquella extremitat el que anteriorment hi feies § Tumefacció (edema) § Equimosi (hematoma) § Menys moviment o fals moviment
o Signes més específics: § Crepitació
• Al palpar notes fregament i soroll estrany § Deformitat § Escurçament de l’extremitat
• Amb una no desplaçada no veuràs escurçament • Procés de curació de les fractures:
o ESQUEMA CLÀSSIC DE CONSOLIDACIÓ. 5 ETAPES: § Formació de l’hematoma
• Del focus de la fractura § Inflamació i proliferació cel·lular
• Osteoblasts ** § Formació del call ossi tou
• SEMPRE § Consolidació o fase de call dur
• És com una bola dura § Remodelat
• Osteoclasts remodelen el call dur o Consolidació HAVERSIANA: quan un os consolida sense necessitat de fer un call tou que
després passi a call dur i acabi amb remodelació § El call vol donar estabilitat i immobilitat en el focus per poder anar treballant i
reparant § La haversiana és quan no es necessari fer un call per donar immobilitat i estabilitat § No cal passar per les 5etapes de consolidació clàssica § Totes aquelles fractures amb osteosíntesis (plaques i tornillos) no necessiten fer-‐se
un call perquè ja tenen unes plaques i claus que l’aguanten quieta
Tractament mèdic habitual • Tractament farmacològic
o Antiinflamatoris (AINEs i opiacis) § Tramadol à opiaci lleuger per una fractura
• Tècniques específiques. Etapes RIR o Reducció immediata (Tancada / Oberta / Tracció):
§ Precoç: x evitar edema de parts toves que dificulta la reducció fragment ossis: IMMEDIATA!
• Abans 10 primeres hores , passades 48h quasi impossible. o Si passen més de 2 dies es difícil reduir be una fractura o E podria fer a quiròfan però reducció tancada després de 48h molt difícil
§ Indolora § Precisa (pocs mov) i suficient (posar la fractura a lloc suficientment bé)
• Fractures mal reduïdes i de manera poc precisa acaben donant artrosis amb l’edat o Immobilització:
§ Embenat rígid immobilitzador: complet (guix) o parcial (fèrula) § Quirúrgica
o Rehabilitació POST
• Tècniques específiques: TRACCIÓ o Sistema que aplica una força constant sobre un dels eixos d’un membre o d’un segment
ossi (longitudinal),així s’aconsegueix afavorir la reducció i ajudar en la immobilització § Primer redueix i després immobilitza § Vol alinear, recolocar per tant reduir § També és antiàlgica, perquè alleuja dolor
o Venç l’espasme muscular: Mesura antiàlgica important o Generalitats:
§ Continuïtat de la força de tracció • Evitem dany en parts toves, estirem els vasos i arteries per tant no es torcen i no hi
pot haver isquèmia, sempre i quan hi hagi continuïtat § Força de contratracció (propi pes pacient o la posició del llit en sentit contrari a
força tracció) • Tracció és molt freqüent en fractures de fèmur en gent gran • El pes ha de tibar cap una banda i el malalt ha d’estar en col·locació contraria
§ Sempre és distal al focus de fractura: a la banda més distal per no emportar-‐nos el focus
• Tècniques específiques: REDUCCIÓ (ja explicada) o Tancada
§ El metge amb un gest t’ho recoloca § Primer t’infiltren perquè fa molt mal cosa dolenta perquè es contrau més el
múscul per tant infiltrem i després recoloquem o Oberta: A vegades amb fixació interna
§ IQ i es recol·loca al seu lloc o Precoç per 3 motius:
§ Farà desaparèixer o disminuir en gran mesura el dolor § S’eviten complicacions isquèmiques ja que l’aportació vascular òssia pot estar
compromesa degut a la distensió de les parts toves. § Reduirà l’espasme muscular que es produeix i que fixa la deformitat.
o Ha de ser indolora per reduir al màxim l’espasme muscular (en tancades, en obertes a quiròfan)
o Anestèsics locals o generals
o Tracció cutània o percutània: § Força aplicada sobre la pell mitjançant tires adhesives que s’uneixen a un llistó
distal d’on surten les cordes de tracció amb els pesos. § Característiques:
• És la més incruenta (peruqe no es posen claus interns per subjectar el pes) • Limitada per la resistència de la pell
o Adult normal 4kg màx o Ancià la pell aguanta menys à 3kg màx o Es solen fer servir els sèrums com a pesos (3-‐5Kg)
• Màxim temps col·locada: 2 setmanes o Poden fer escares necròtiques per fricció de la pell amb les tires adhesives i
el pes • Es sol utilitzar amb finalitats antiàlgiques.
o Quan no hi ha quiròfan disponible o si pren Sintrom o AAS i he d’esperar per coagular-‐lo
o Tracció transesquelètica u òssia: § Força aplicada directament sobre l’os, distal a la fractura a través d’un clau per
transfixió i amb compassos o estreps. • Es forada l’os i s’hi enganxa un estrep (clau)
§ Característiques • Permet suportar més pes (10-‐15% del pes corporal)
o Depens de la resistència del os no de la pell per tant pots penjar més pes • Permet fer tracció si hi ha embenat de guix. • Inconvenients: infecció òssia i lesió parts toves amb les puntes dels claus.
o lo ideal és màxim 15dies
• Tractament farmacològic
o Antiinflamatoris (AINEs i opiacis) • Tècniques específiques. Etapes:
o Reducció immediata (Tancada / Oberta / Tracció): § x evitar edema de parts toves que dificulta la reducció fragment ossis: IMMEDIATA! § Abans primeres hores / > quasi impossible. § (pocs mov)
o Immobilització: § Embenat rígid immobilitzador: complet (GUIX) o parcial § Quirúrgica
o Rehabilitació POST
• Tècniques específiques: GUIX o Immobilització:
§ Suficient, no absoluta. • Hi ha un mínim moviment que afavoreix la consolidació • El mov. De compressió va be, el de rotació o desplaçament NO
§ Perllongada fins que el call sigui consistent § Ininterrompuda
o Primer: sovint encoixinat (edema) § Si les primeres hores fa edema quan l’edema baixi l’embenat quedarà fluix i pot caure § Es pot posar un compressiu per reduir l’edema § Si veiem edema podem fer un embena compressiu i un cop reduït l’edema ja enguixarem
o Passat uns dies: recanvi, pot ser sense encoixinar. § Si l’edema ha reduït enguixem sense encoixinar passat uns dies
o La fèrula x petites fissures o en immobilitzacions provisionals de fractures entre d’altres. § Fissures § Fractures de tija verda § Ferides per curar que amb un guix sencer no podries curar
o Últimament: materials de resines de polièster § El guix no es pot mullar § Els de polièster si que es poden mullar
• Però no s’adapten tan bé com el guix • Son molt cares
• Tractament farmacològic
o Antiinflamatoris (AINEs i opiacis) • Tècniques específiques. Etapes:
o Reducció immediata (Tancada / Oberta / Tracció): § x evitar edema de parts toves que dificulta la reducció fragment ossis: IMMEDIATA! § Abans primeres hores / > quasi impossible. § (pocs mov)
o Immobilització: § Embenat rígid immobilitzador: complet (GUIX) o parcial § Quirúrgica
o Rehabilitació POST • Tractament quirúrgic
o Osteosíntesis § Fixació interna.
• Es pot posar a tot arreu • Artròdesis vertebral (fixació entre vertebres, osteosíntesis de vertebres) • Una mateixa estructura es pot arreglar de diverses maneres (claus, agulles,
plaques...) • Es fan molt en tíbia i peroné
§ Procediment més agressiu per immobilitzar fragments ossis. § Diverses tècniques
• Cerclatges à tancar la boca en fractures de mandíbula, ferros que et cusen la boca, no pots parlar ni menjar (portes SNG)
• Claus • Plaques • Enclavament endomedul.lar
§ Manté fractures molt estabilitzades (haversiana, no cal que es faci call) • Redueix el temps d’immobilització
§ ¿Retirada? • Depèn del tipus de fractura: hi ha tipus de fractures que no permeten retirar els
claus (Males fractures que si traiem claus retornaran a trencar-‐se) • Edat avançada ja no es retira • Si molesta també es treu • Es retira com a mínim passat 1 ANY : ja hi haurà la consolidació clínica efectiva
d’una fractura
o Osteotaxis § Fixació externa. (ferros visibles i externs) § Procediment que immobilitza els fragments ossis mitjançant la utilització de
fixadors extern § S’utilitza preferentment en fractures amb lesions importants dels teixits tous i
fractures obertes § Es fa en ferides de pelvis, i ferides que no saps com tractar-‐les (tens fractura i ferida
externa) § Has de vigilar no rascar-‐te amb els claus de les osteotaxis, per això es fan invents per tapar
els claus i no tenir risc de clavar-‐te’ls o Artroscòpia
§ Prova quirúrgica que serveix per visualitzar estructures intracavitàries com l’interior d’una articulació a través d’unes petites incisions i mitjançant un sistema òptic, l’artroscopi.
§ Finalitat: exploradora (nomes per mirar com estan els creuats o el menisc) o terapèutica (a part de mirar faig algo).
§ Genoll, turmell o espatlla. o Empelts ossis (injerts)
§ Per substituir segments que falten o restablir la continuïtat d’un os llarg. § Indicats en fractures que retarden la seva consolidació o no consoliden. § Agafar cresta ilíaca i posar-‐la en un os § Poden ser injerts de mort (trossos d’os de mort) no fan rebuig per tant no cal prendre
immunosupressors § Es veuen molt perquè portes xarxes
o Reimplants § Cirurgia d’avantguarda.
• Hi ha estudis que diuen que el dolor post reimplant és insuportable i demanen amputació
§ Trasllat membre amputat ha de ser en gel o sèrum fisiològic i guardar-‐se a uns 4ºC. § Membre amputat lliure de lesió hística
• Ha de ser un tall net de teixit, si hi ha desgarros costa més d’enganxar § Abans de 3h de post amputació (el reimplant s’ha de fer abans que passin 3h de la
amputació) § Bona col·locació pacient § A vegades queden afuncionals i poden donar dolor molt residual § Si no es pot reimplantar, s’amputa
o Amputacions § Amputa tan un cirurgia vascular com un de trauma
Rol de col·laboració (Complicacions LOCALS) CP: Alteracions vasculars i/o nervioses SA propi traumatisme, edema, hemorràgia, embenat rígid immobilitzador inadequat (guix), tracció incorrecte (pot anar des de formigueig fins a isquèmia)
• Ventall molt ampli d’efectes: o Vasculars: des de disminució transitòria del flux sanguini fins a gangrena perifèrica. o Nervioses: ** Dany en els axons. Recuperables o no s/grau de lesió axons:
§ Neurapràxia: els axons estan intactes, però la conducció està danyada, es recupera de manera espontània
• Els axons es recuperen 1mm al dia à RECUPERACIÓ AXONAL § Axonotmesis: axó danyat però la baina està bé, recuperació tardana però es recupera § Neurotmesis: el nervi esta dividit, no es recuperarà
o Per evitar tot això farem control • Activitats:
o Control coloració de dits EEII o EESS s/pertoqui. § Blancs/pàl·lids à dany arterial § Dits cianòtics à dany venós
o Control de temperatura § Dits freds à problema arterial (dits pàl·lids)
§ Dits calents à problema venós (dits blaus) o Control polsos perifèrics (si l’embenat ho permet) o Control sensibilitat i possibles alteracions : formigueig, entumiment, debilitat...
§ Pessiguem els dits els rasquem per comprovar-‐ho o Control aspecte de pell:
§ Tot allò anormal que observis (qualsevol alteració) § Aspecte massa llis i brillant : pot indicar edema i afecció neurovascular.
• Atrofia de sudeck és una alteració neuro, quan et fas una fractura, la pell s’estira i es posa brillant
§ Molta sequedat als dits de les mans pot indicar pèrdua de la funció autonòmica. o Afavorir retorn venós de l’extremitat immobilitzada col·locant-‐la en posició antiedema
§ Posició elevada mai avall, afavorim retorn venós § Les extremitats tenen problemes de retorn per això es fan les varius, encara més si fem
pressió per això aconsellem elevar o Estimular mobilització dels dits per millorar la circulació i així disminuir l’estasi venós i
l’entumiment. o Control moviments anormals que es puguin presentar (afectació algun nervi) o Aplicació de crioteràpia x edema (si embenat ho permet, es posa fins i tot damunt del
guix*). o Control dolor: escales de valoració i valorar-‐ne la seva intensitat (no ha d’augmentar)
§ Un dolor que anava a menys i torna a anar a més pot ser signe d’una complicació § Quin dolor te? § L’analgèsia es efectiva? § Anem a menys o a més § Si anem a mes busquem polsos mirem Tª...
o Administració d’analgèsia pautada. o Si portador de guix: valorar-‐ne compressió.
§ Fractura amb molt edema § Primer fem compressió per reduir edema § Posteriorment ja enguixarem per evitar que el guix balli quan baixa l’edema
o Si portador de tracció: Cures i controls! CP: Síndrome compartimental SA augment de compressió dins d’un compartiment osteoaponeuròtic
• Quadre on edema, hemorràgia o guix, augmenten la pressió de l’interior d’un compartiment osteoaponeuròtic * (os, nervi, vasos sanguinis, múscul: recoberts per una bossa, la baina aponeuròtica), i davant la impossibilitat d’expansió , disminueix flux capil·lar originant una isquèmia muscular.
• S’acaben ocluint vasos venosos i arterials d’un calibre més gran: NECROSI MUSCULAR I NERVIOSA! o Hematoma o edema des de dins o el propi guix des de fora o Qualsevol cosa que faci pressió a un compartiment o Comença disminuït el flux dels capil·lars (mala circulació) o Acaben sense irrigació els vasos més grans = isquèmia del muscle SA augment de pressió
§ Pot passar si té edema i li he posat un guix molt compressiu § Amb 12h el múscul es posa isquèmic per tant abans de 12h he d’actuar
• Tractament: o 1. CONSERVADOR
§ descomprimir (reduir la pressió) § obrir el guix de dalt a baix i poses una bena per sobre (l’obrirem per dues bandes,
pels laterals i amb una bena aguantem per dalt i per baix) o 2. FASCIOTOMIA (tto quirúrgic): fer talls a la cama per alliberar pressió (si és problema del
hematoma i no del guix, cal actuar sobre l’hemorragia) § *La baina aponeuròtica que envolta al o als muscles, als ossos corresponents, als nervis i als
vasos sanguinis : recobreix la musculatura, caldrà es foradar-‐la per disminuir la pressió § quan la pressió millora, la fasciotomia es tanca sola per segona intenció (no es cusen) § a les poques hores de obrir normalment torna el pols i millora coloració i Tª § es fan a qualsevol llit, no es solen fer a quiròfan tot i que hauria de ser així (cal un camp
estèril*) § veurem el muscle primer de color granatos i passades les hores es fa una crosta perquè es va
secant i es torna marronós (és nomral)
§ per dir que hi ha un síndrome compartimental he de mesurar la pressió dels teixits, la pressió no hauria de ser superior a 22mmHg, si està per sobre puc dir que hi ha SINDROME COMPARTIMENTAL
§ es clava una agulla, es posa un manometre i mira la pressió dels teixits § normalment no cal fer-‐ho perquè ja veus la clínica § estarà indicat mesurar la pressió quan tens sospita de síndrome compartimental tot i que es
sol aplicar les 5P § normalment sol haver clínica de les 5 P (s’han de donar 4P per fer Dx de Sdme
compartimental) • Activitats:
o Regla de les 5P § Dolor(pain) § Parestèsies § Pal·lidesa § Paràlisis § Absència de polsos (pulselessness)
o Per fer Dx de síndrome compartimental s’han de donar les 5P o 4P (sense absència de pols), les altres 4 s’han de donar SEMPRE per tenir síndrome compartimental) à un pols present no em fa descartar el Sdme compartimental
o Control del dolor en el lloc de fractura § Progressiu i en augment(excessiu)
o Control , parestèsies, tumefacció o tensió de l’extremitat (afectació nerviosa) o Control de col·loració. o Control de mobilitat de dits. o Control polsos perifèrics
§ Pot ser-‐hi o no el pols o Control omplerta capil·lar (apretes amb el dit, treus i mires quan tarda en omplir-‐se) :
estarà disminuït o Control de pressió del compartiment (poc freqüent) o Aplicació mesures estrictes d’asèpsia
§ Si fasciotomia no s’embenara l’extremitat § Es tapen amb gases sobre la ferida (estèril) § No es posen apòsits ni fixacions, nomes gases estèrils enrotllades
o Controls post quirúrgics corresponents (si fasciotomia) o Davant sospita (extremitat blanquinosa, freda ...) mai :
§ Crioteràpia (fa vasoconstricció) § Compressió (farem descompressió mai compressió) § Elevació (posem extremitat a l’alçada del COR) no més elevat com en altres fractures
• Perquè el retorn venós estarà bé per tant no elevarem CP: Osteomielitis SA ferida/fractura oberta / infecció intraoperatòria
• És la infeccio de l’òs
AGUDA (en el moment del traumatisme)
CRÒNICA (mesos després surten en fractures que eren obertes i s’han tancat, però es fa una
fístula per expulsar la infecció )
HEMATÒGENA Típica en NENS!! Adults: amb pròtesi o osteosíntesi i a més (immunodeprimits) MC: dolor intens i agut a la palpació, febre, inflamació i supuració Tto: ATB, analgèsics, repòs (x afavorir curació i evitar que es desplaci el bacteri) i drenatge (si cal)
EXÒGENA(feria oberta) Habitual en adults amb ferida oberta MC: dolor intens i agut a la palpació, febre, inflamació i supuració Tto: Profilàctic (ATB per evitar infecció xq tinc ferida oberta)
Abans es pensava q era una seqüela, ara son fractures obertes i IQ amb gèrmen latent i es desperta quan vol (passats uns mesos) MC: Reaparició dolor i la vermellor, febre i pus a través d’una fístula Tto: Conservador:
• ATB (IV) • Repòs
IQ: neteja, retirada material, empelts... si amb tto IV no funciona
**drenatge penrose no va amb bossa, drena per les parets de la ferida ** el bacteri digereix l’òs
• Activitats: o Administració pauta antibiòtica i analgèsia prescrita. o Col·locació fèrula oberta de control si hi ha ferida oberta i repòs absolut o Si no cedeixen els símptomes a les 24h post tto (tto ATB): drenatge de la zona. o Mesures asèpsia exhaustives. (tècnica estèril)
§ Si s’ha de tocar posar guants estèrils o Controlar signes indicadors d’inflamació i infecció com: vermellor, calor o supuració de la
zona, Tª corporal... o Administrar alimentació equilibrada:
§ Rica en proteïnes i vitamines (si no hi ha patologia de base) CP: Retard en la consolidació òssia SA mala vascularització (+ freqüent), mala reducció o abscencia de reducció, immobilització inadequada, infecció
• És la incapacitat dels fragments ossis de consolidar-‐se en un temps normalment acceptat i esperat per les característiques de la fractura, donant lloc a un os no alineat, mal configurat...
• Temps de consolidació clínica “variable” depèn de cada os i persona (4-‐5-‐6-‐7-‐8 setmanes) més de 8 seria un retard en la consolidació
• Tarda més del que hauria de tardar en consolidar-‐se la fractura però acaba consolidant correctament • El focus de fractura serà actiu, el notaré calent si l’apreto (al apretar pot haver dolor, calor i edema) • Es dona per mala vascularització o mala immobilització
CP: Pseudoartrosi SA immobilització inadequada, tècnica quirúrgica inadequada, tracció excessiva, mala vascularització
• No hi haurà activitat en el focus de fractura (ni calor, ni dolor ni edema) • Quan l’os fracturat no es consolida i pot arribar a crear-‐se, fins i tot, una falsa articulació en el
focus de fractura (pseudoarticulació) o La fractura es va moment i l’os no es solda creant una bola, una falsa articulació o El call es converteix en una pseudoarticulació o Es dona per MOVIMENT durant la soldació
• Típica d’ossos diafisials: que estan pitjor vascularitzats i tenen insertats muscles potents que actúen com a palanques i són més difícils d’immobilitzar.
o Els ossos llargs tenen muscles molt potents que fan de palanca quan ens movem o La unica mobilització bona pel call de fractura és compressió o Els muscles insertats als ossos diafasals no fan compressió sinó palanca
• Tractament: Quirúrgic. (perquè se’t fa una articulació enmig d’un os llarg) o Se’t forma una articulació amb líquid mujilaginós dins el call o Cal anar a quiròfan per arreglar la pseudoarticulació
• Activitats: Immobilització adequada de la fractura: que el guix no es bellugui en excés
o Control de tumefacció i temperatura locals de zona fracturada (si l’embenat no ho impedeix)
§ En el retard en la consolidació tindrem tumefacció § Escalfor en retard en tumefacció no
o Control dolor. § Retard tindrà dolor, pseudoartrosis NO
o Control radiològic de fractura (en retard es pot observar una fissura en els extrems del traç de la fractura)
o Recordar cures generals: § Controls estàndards guix i traccions (si cal) à que no es belluguin § Controls post IQ (s.p) § Asèpsia § Indicadors de sepsis
CP: Call viciós SA mala reducció o mala IQ • Consolidació d’una fractura en mala posició o posició no anatòmica que com a conseqüència altera
l’estructura de l’os. • Dona lloc a una deformitat que cal entrar a quiròfan • Degut a un problema de base • Aquesta deformitat pot alterar seva funcionalitat • MC: Escurçament de l’os, angulació (tort) o rotació (girat)... • Tractament: Quirúrgic
o Osteotomia + correcta reducció + osteosíntesis o Osteotomia: trec un triangle petit d’os i alineo el os
• Activitats: o Correcta immobilització de fractura
§ Recordeu la resta de cures estàndards CP: Rigidesa articular SA problema càpsula articular immobilització perllongada
• Hemartrosi (sang càpsula): provoca augment adherències, edema o fibrosi càpsula, muscles o lligaments periarticulars...
o Queda l’extremitat recte • Activitats:
o Com a tractament preventiu § Col·locació de fèrules i embenats en posicions articulars funcionals. § Realitzar exercicis de mobilització articular des del principi. § Si articulació ja està rígida:
• Realitzar exercicis isotònics (fisioteràpia) per recuperar mobilitat articular. • ** algunes articulacions requereixen IQ • Forçar més el moviment articular(manipulacions anestèsia). • En últim lloc, es realitza un trencament quirúrgic d’adherències via artroscòpica.
CP: Miositis ossificant SA traumatisme
• Formació anormal o heterotòpica d’os en una regió muscular, que a l’ossificar-‐se impedeix que el muscle exerceixi la seva normal funció de contracció.
• Se’m forma estructura òssia en mig del muscle • Hi ha hagut traumatisme muscular jo he fet un massatge i he aplicat calor** aleshores se’m forma os dins el
múscul • Tractament: Exèresi quirúrgica.
o Es pot treure passats 18 mesos, no podré fer exèresis fins que la formació òssia no estigui ben embolcallada i formada, per tant, passats 18 mesos
• Activitats: o De prevenció:
§ MAI realitzar massatge local al lloc on hi ha la contusió muscular § Afavorir repòs i posició funcional. § ** en tot cas posarem fred per reduir contusió i edema § ** en el moment de la contusió no posarem calor, però passats uns dies quan ja no hi ha edema
i nomes queda hematoma, podem posar calor perquè amb la calor es reabsorbeix millor l’hematoma
o Inici (Rx son normals en un primer moment) § La bola ossificada tarda 2 mesos en ser visible a Rx § Control dolor intens i localitzat, i administració d’antiinflamatoris § * fa dolor durant 18 mesos però a mesura que passen dies fa menys mal
o Posteriorment: § Controls post operatoris.
CP: Sensació del membre fantasma SA amputació de l’extremitat. (ja explicat a vascular) CP: Necrosi òssia SA un traumatisme. CP: Atròfia muscular / impotència funcional SA embenat rígid immobilitzador. CP: Úlceres per decúbit SA mala protecció durant l’embenat rígid immobilitzador.
Rol de col·laboració (GENERALITZADES) CP: Embòlia grassa SA fractura tancada d’ossos llargs.
• Medul·la òssia passa a circulació sistèmica • Hi ha d’haver fractura si o si • He de tenir fractura tancada perquè es quedi la medul·la dins el cos • Consisteix en el pas de glòbuls de grassa (de la medul·la ossia) a la circulació amb oclusió de les
llums vasculars
• Lesions hemorràgico-‐isquèmiques en pulmons i encèfal. • Sdre. Embòlia .Grassa. = mortalitat del 15%
o No es el mateix embòlia grassa que síndrome d’embolia grassa o La embòlia grassa pot ser petiteta o El síndrome son malalts complexos i que moren à quan son més complexos i les manifestacions es
compliquen • MC: post traumatisme 24-‐72h (desde que surt de la medula fins que s’escampa)
o 96% clnica respiratòria, insuficiència respiratòria (pulmonar) § Dispnea § Taquipnea § Sdme distrés respiratori § Tos productiva amb esputs blancs, treus els dipòsits de greix
o 60% compromís neurològic § confusió § letargia § alguns poden acabar en coma
o 34% De rash petequial § petequias a tòrax, aixelles i conjuntiva dels ulls
• Tractament / Activitats: o De prevenció: immobilització precoç de fractures amb mínima manipulació d’aquestes. o NO específic à tto Simptomàtic sobretot d’hipòxia
§ Administrar oxigen § Control de PO2: pulsioxímetres, GSA... § Administrar serumteràpia per reposar volum
• Perquè hem de controlar entrades i sortides • Posem sueros però vigilem no encharcar-‐lo
§ Adm. Corticoides i heparina per millorar possibles TEP i/o CID (coagulació interna disseminada, els grans òrgans es coagulen però em descoagulo a nivell general).
CP: Tromboembolisme SA prescripció repòs absolut.
• En forma de TEP (Tromboembolisme pulmonar) o de TVP (trombosis venosa profunda). • És freqüent en pacients ortopèdics i encara més en aquells intervinguts de pròtesis de maluc (aquí
es relaciona l’alta incidència degut a la manipulació de les venes femorals, a l’èstasi venós, etc). • ** malalt de trauma porta HBPM per evitar TEP i TVP SA a repòs
o fan la coagulació més fluida sense alterar massa la APTT) • Risc major si antecedents d’altres tromboembolismes, obesitat, edat avançada, neoplàsies, varius,
tabaquisme... i immobilització! • Activitats
o De profilaxis x TVP § Mecànica: col·locant mitges compressives (preveu l’èstasi venós i incrementa
l’alliberació de l’activitat fibrinolítica endògena). § Administrar anticoagulants: HBPM
o Específic x TEP: § Control freq. Respiratòria (90% de malalts amb TEP tenen taquipnea, és la principal
manifestació clínica) o Si diagnòstic de TVP o TEP:
§ Administrar tto heparina endovenosa continua. § Realitzar analítiques x controlar l’APTT (cefalina, prova de coagulació, temps de
tromboplastina parcial activada)
CP: Gangrena gasosa SA ferida bruta mal desbridada. • És un clostridium • És igual que el clostridium tetani, et fas una ferideta i entra el bacteri, es tanca la pell i queda el Welchii
dins • De les toxines que allibera el bacteri surt un exsudat marronós molt purulent i que no es veu perquè és gas • És característic que passi per una ferida petita, no solen ser ferides grosses • La gangrena gasosa tendeix a córrer i s’expandeix ràpid en poques hores, la solució és amputació per evitar
que s’escampi • Veus les extremitats blanques amb livideses (com en els cadàvers)
CP: Tètanus SA ferida en absència d’administració d’immunoglobulina antitetànica. • Gangrena gasosa i tètanus son clostridium (complicacions per clostridium: tetani i Welchii) bacteris
anaerobis • Tens pell oberta i es desvitalitza el teixit, aleshores el teixit desvitalitzat es colonitza per un clostridium (el
bacteri entra de fora), la pell es tanca i el bacteri queda a dins i procrea passant a la sang • El clostridium tetani dona rigidesa i riure sardònic, (rigidesa facial) i sembla que riguis. Comença amb els
músculs de la cara fins que arriba a musculatura toràcica i abdominal fent parada cardiorespiratòria (moren per insuficiència respiratòria i no els pots ventilar)
• Passa poques vegades i sol ser per falta de vacunació CP: IRA SA rabdomiolisi. CP: Shock hipovolèmic SA hemorràgia. CP: Shock neurogènic SA dolor agut. Tractament infermer Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients Cures del pacient enguixat: manteniment (NIC 0762)
• Controlar signes d’infecció: mala olor del guix, febre... • Inspeccionar guix buscant signes de drenatge de les ferides situades per sota d’aquest.
o Drenatge de sang o altres líquids • Marcar la circunferencia de qualsevol drenat com a mesura per a futures valoracions.
o Marques de sang o d’exsudat marcarem amb un boli el tamany de la taca • Comprovar estat del guix: que no tingui esquerdes causades per un mal enguixat • Protegir extrems distals i proximals del guix: que no es facin UPP ni rascades • Evitar humitejar el guix: protegir-‐lo a l’hora del bany... • Instruir al pacient perquè no es rasqui la pell situada per sota del guix amb cap objecte (compte
amb les agulles de cosir i fer mitja) • Oferir alternatives pel rascat: aire fred amb l’assecador de cabells • Elevació EE x sobre nivell del cor:
o Si coixins en EEII: no han de tocar el taló (per evitar UPP inclús si porta guix) o En EESS: suport pel braç com a recolzament (amb cabestrillo)
Cures d’una tracció / immobilització (NIC 0940) • Col·locar en correcta alineació corporal (matalàs dur) • Mantenir posició correcte al llit per fomentar la tracció. • Assegurar-‐se que s’han col·locat les peses o sèrums adequades. • Assegurar-‐se que les cordes de tracció i politges pengen lliurament sense tocar res (perquè sinó el pes fa
menys força) • Assegurar-‐se que la politja i les peses resten al llarg de l’eix de l’os fracturat • Subjectar les peses mentre es mou al pacient. (fins i tot quan es renta s’haurà de seguir fent tracció) • Controlar el dispositiu de fixació extern (osteotaxis) • Vigilar pell i prominències òssies (arc per evitar que llençols toquin peus i cames i evitar així UPP) • Vigilar la circulació, els moviments i la sensibilitat de l’extremitat afectada. • Valorar capacitat d’autocura del pacient durant la tracció. (que ell es valgui amb el que pot) • Proporcionar un trapezi (si és jove te la capacitat de tirar-‐se amunt i així evites haver d’estar pujant-‐lo
amunt tota l’estona) • Si transesquelètica:
o Controlar els punts d’inserció de fixacions o Realitzar cures: OSTEOTAXIS MAI CURAR AMB IODE (no va bé pels ferros ni per la ferida perquè fa crosta)
Aplicació de calor o fred (NIC 1380) • Explicar la utilització del fred i la calor (fred per edema i calor en hematoma) • Seleccionar mètode més convenient i que sigui fàcilment disponible: bosses plàstic amb gel,
sobres de gel químic, ampolles d’aigua fredes o calentes, esterilles elèctriques de calor, etc. • Si traumatisme obert: seleccionar el lloc de l’estimulació (en ferida oberta no posarem fred a la
ferida) • Si traumatisme tancat: aplicar directament aprop del lloc afectat • Ensenyar a evitar el dany de teixits associats amb el fred o la calor. • Embolicar el dispositiu d’aplicació amb un drap o tovallola de protecció. (asterilla ve coberta però
gel no) • Comprovar tª d’aplicació, especialment quan sigui de calor per evitar cremades • Determinar durada de l’aplicació: gel 20’ c/4h mínim • Deixar ben clar que l’aplicació de fred pot resultar breument dolorosa, amb entumiment, els 5
primers minuts de l’estimulació inicial. 2.2 Lesions: ortopèdiques, reumàtiques o no traumàtiques
2.2.1 Patologia inflamatòria: artritis
• Definició: És l’afectació INFLAMATÒRIA de l’articulació. o Artritis és més sistèmic, sol ser bilateral i en canvi l’artrosi no es inflamatòria sinó degenerativa
i pot afectar nomes a una articulació/local (no té afectació sistèmica/generalitzada) • Classificació
o Psoriàsica: arrel de una artritis descobreixen que son psoriàtics § H/D (1:1) . Absència de factors reumatoidals. § No ten reuma a la sang § Afecta articulacions interfalàngiques dels dits à artritis mutilant perquè es menja tot el
cartílag dels dits i es desenganxen les falanges à dits flonjos § Quan toques el dit està molt calent i fins i tot es pot posar vermell
o Crònica: dels nens § 1:1000 nens <16 anys indistintament del sexe tenen durant més de 3 mesos dolor
tumefacció/inflamació, i rigidesa • dolor • tumefacció • rigidesa
§ no tenen patologia de base i es comencen a queixar de dolor, quan ho mires solen tenir associats problemes immunitaris
§ Possiblement etiologia tipus o Artritis reumatoidea: en la sang tens un factor reumatoidal (tens artritis perquè tens
reuma) § Prevalença 3% població. § D/H (3:1) i es presenta a partir dels 40-‐50 anys.
• Mes dones que homes • Pots tenir reuma sense tenir artritis reumatoide
Artritis reumatoide
• Trastorns reumàtics son alteracions sistèmiques que afecten al teixit conjuntiu de tot l’organisme incloses les articulacions, i que cursen de manera crònica i progressiva amb dolor tumefacció i rigidesa articulars
• Evolució variable, sol ser lenta, i tenir remissions o 3 fases:
§ sinovial: INFLAMACIO § destrucció de teixits (cartílag es desgasta) § DEFORMITAT
• Etiologia: causa DESCONEGUDA o Podria ser immunològica però no es sap
Manifestacions artritis
• Manifestacions clíniques (la evolució sol ser lenta però es variable depenent de cada persona i va per brots, té remissions)
o En la 1ª fase: sinovitis (s’inflama la sinoval) § Dolor articular generalitzat § Tumefacció/inflamació § Rigidesa § Calor local § Segons el tto es pot frenar una mica
o En la 2ª fase: destrucció dels teixits (el cartílag es desgasta) § Limitació del moviment § Nòduls reumatoideos.
• Son granulomes (acumulacions de factors immunològics) coses que el cos no pot eliminar / afectació per sota del teixit subcutani i per sobre les prominències òssies, el cos no ho pot eliminar i fa acumulació de boles
• Son durs i com unes toxines § Molt més dolor
o En la 3ª fase: deformitat § Deformitat evident visualment.
• La deformitat es pot donar tant per artritis com per artrosis nomes veient i sense Rx no sabem si és artritis o artrosis a no ser que observem els nòduls reumatoideos i tot i així amb simple observació és difícil veure-‐ho
• En una analítica podem veure si es artritis perquè hi haurà factors reumatoidals § En llargues evolucions: afectacions sistèmiques (vasculitis, neuropatia perifèrica...)
• Una artrosis no et farà una afectació sistèmica sinó local • Una artritis pot anar mes enllà d’una afecció local articular
• Proves diagnòstiques o Ha de tenir clínica mantinguda 6 setmanes mín. o Rx simples de confirmació o Analítica de sang per veure factors reumatoideos
Tractament mèdic habitual
• Tractament farmacològic o Antiinflamatoris:
§ AINE: tto simptomàtic no és tto d’elecció ni curatiu simplement és útil per tractar la inflamació i el dolor
o Immunosupressors : tto de la MALALTIA, LA FRENA § Poden controlar l’avanç de la malaltia. § Metotrexat sòdic (SC punxat) , azatioprina, ciclosporina... § Tarden 3-‐12 setmanes en fer efecte, aquestes setmanes els AINES tenen un gran paper
perquè ajuden en la inflamació i el dolor o Corticosteroides: Només en els brots
§ Perquè poden alterar el eix hipofisiari hipotalàmic o Infiltracions: Injeccions intrarticulars de corticosteroides o àcid hialurònic (per reomplir
articulacions, per tant fa expansió el àc. Hialurònic) § molta millora però no repetidament
• Altres tractaments: Repòs i immobilització durant brots aguts o L’artritis no requereix repòs ja que el repòs constant no és bo per la rigidesa, farà repòs nomes en
època de brots o Hi ha gent amb artritis que porten fèrules perquè al estar inflamat ho deixes en repòs i així la
infamació baixa, però no et pots passar perquè sinó empitjora la rigidesa • Tractament quirúrgic
o Cirurgia reconstructiva o sinovectomia § Extirpació del teixit sinovial per alleugerar el dolor i millorar la funcionalitat.
§ A vegades: única manera aturar destrucció i deformitat
2.2.2 Patologia degenerativa: artrosi • Definició: Procés degeneratiu articular on hi ha una pèrdua progressiva del cartílag i una alteració
de les vores articulars (osteòfits) o El cartílag es desfila i es fa malbé i poden acabar tocant-‐se els dos ossos
§ aquest roçament pot acabar fent quists o en el cartílag de la banda que no rasca, tendeix a fer-‐se més gros i dur: excrescències òssies
§ aquest cartílag fa unes formes estranyes i això son els osteòfits § es formen pels laterals no sotmesos a estrès
• Classificació o Primària idiopàtica
§ Caracteritzada per l’absència de factors determinants coneguts. (fa anys que et vas fracturar i amb els anys fas una artrosis)
o Secundaria § Quan deriva de factors coneguts: post traumàtica, malalties endocrines, congènites,
metabòliques.. • Cushinià i Acromegàlic poden fer artrosis
• Etiologia o Augment anormal de la carrega sobre una part concreta del cartílag. o Debilitament anormal del cartílag. o Un dels ossos subcondrals és anormal.
§ Ossos que congènitament tenen formes anormals i es poden menjar el cartílag o Causes indirectes:
§ Factors que empitjoren els esmentats factors mecànics (obesitat, traumatismes, edat...) hi haurà molts artrosics per desgast de cartílags degut a la generació i moda del fúting i trail
• Manifestacions clíniques o Dolor articular o Rigidesa articular: és típic que es faci més notòria després d’un període de descans
§ Els costa arrencar després de descans o Amplitud de moviments limitada + possibles crepitacions (cruixeixen les articulacions) o En fases més avançades:
§ Tumefacció de l’articulació. § Deformitats § Inestabilitat progressiva de moviments. § Atrofia muscular en casos de llarga evolució
** SA gota (acid úric) pots acabar fent artritis perquè es modifica la capsula articular degut als cristalls d’àcid úric
• Artròdesi: fixar dues articulacions, en gent gran es farà això perquè dona menys problemes post quirúrgics En gent jove no es farà perquè serà millor una pròtesis
• Osteotomia (s’associa a call viciós perquè es volia redreçar l’ós i per tant es tallava un tros)
• Substitució protèsica (ARTROPLÀSTIA): és una IQ complicada amb un post operatori complex per tant en gent dèbil i vella no es farà
• Artrosis es característica d’articulacions que aguanten molt pes (caderes i genolls) però no nomes
es donen en aquestes articulacions, es donen molt en cervicals també i en mans i dits dels peus igual que artritis
• Costa de diferenciar amb artritis Tractament mèdic habitual
• Tractament farmacològic: simptomàtic no d’elecció
o Analgèsics o Antiinflamatoris AINES
• Tractament quirúrgic o Osteotomia
§ Re alineació § Millora el dolor § Sovint es realitza per evitar artroplàstia
o Artròdesi § Es la formació d’una unió òssia a traves d’una articulació § No moviment d’un os sobre un altre: millora el dolor
o ARTROPLÀSTIA: tto D’ELECCIÓ curen la patologia (pròtesis) § Substitució de l’articulació per una pròtesi. § Parcial (hemiartroplàstia): fèmur o húmer (no són les més freqüents) § Total: maluc, genoll, turmell, espatlla o colze. (son les mes freqüents) § P. Metàl·liques que es fixen en el seu lloc corresponent amb ciments acrílics
• Poden escapar-‐se pel torrent sanguini i taponar trossos de bronquis etc. • Porten complicacions* Sdme post cimentació és pot donar però el mes habitual que
es fa post pròtesis: SAGNAT (redons molt productius que s’han de vigilar) Rol de col·laboració (CP derivades del tto quirúrgic) CP: Luxació SA amplitud de moviments inadequada per artroplàstia
• Greu i evitable!!! ** és de les complicacions pitjors perquè el malalt acabarà a quiròfan o Es dona per un moviment que no s’ha de fer, com a infermeres ho podem evitar o La infecció també es greu però ho és mes la luxació perquè cal entrar a quiròfan
• Generalment dins primeres 6 setmanes. (vigilar el moviment dels primers dies post-‐pròtesis) • Tractament:
o 1: Reducció tancada (no s’intenta en tots perquè no sol ser efectiu) o 2: Reemplaçament quirúrgic
• Activitats: o Controls generals post operatori immediat: CV, apòsit, signes clínics, drenatges, mesures
antitrombòtiques... § MÀXIMA CURA EN LUXACIÓ : CTROL POSICIONS I MOVIMENTS
No corticoides ni immunosupressors perquè el sistema immunosupressor el te correcte
o Control de les posicions § Flexió limitada a 60º durant 5-‐6 dies, posteriorment augmentar fins 90º durant 2-‐3 mesos. § No adducció (ajuntar) més enllà de la línia mitja durant 2-‐3 mesosà no creuar § No enllitar-‐se sobre el costat intervingut. § Mantenir l’extremitat inferior en lleugera abducció (separació) mentre s’estigui en supí. à
separar una mica les cames § No fer rotació interna ni externa extrema (una mica si) § Sota prescripció mèdica o protocol: afavorir la sedestació i la deambulació. § ** els graus van augmentant quan passen els dies § no creuar cames primers dies § cames separades fisiològicament (una mica no massa) § no posar-‐se del costat operat § no fer rotacions exagerades internes ni externes
Tractament infermer Intervencions infermeres relacionades amb els coneixements deficients Educació Sanitària (NIC 5510) en l’alta d’artroplàstia maluc:
• Evitar sobrepès (en artroplàstia de cadera i genoll) • Ensenyar a aseptitzar/netejar la ferida quirúrgica. • Conèixer possibles mesures antitrombòtiques (HBPM, no s’ha de treure la bombolla perquè fa que
s’alliberi durant 24h. I així es va disseminant) per part de familiars o de sí mateix. • Mantenir els exercicis pautats i establerts. • Conèixer els moviments inadequats ** Recordeu luxació.
Educació Sanitària (NIC 5510) en l’alta d’artroplàstia maluc: • Conèixer els signes d’alarma com:
o Dolor intens o Dolor repentí després d’un moviment forçat o Posició estranya del peu o Dolor o edema als bessons o Aspecte de la ferida, edema... (centrar-‐te amb luxació però mirar altres coses)
• Utilització correcte d’alces pel bater i bany. • Utilització correcte de crosses i bastons.
Educació Sanitària (NIC 5510) al pacient amb artritis: • Activitat física:
o Realitzar exercicis actius regularment, excepte en la fase aguda on es recomanen els exercicis passius malgrat les articulacions inflamades restin en repòs.
o Són beneficiosos exercicis de com: natació, golf, ioga o tai chi. o Suport psicològic: deformitats
Educació Sanitària (NIC 5510) al pacient amb artrosi: • Importància de reduir la sobrecàrrega
o Disminuint pes corporal o Utilitzant elements com bastons, crosses... (disminueixen dolor perquè no recolzen tot el pes)
• Repòs i exercici com en l’artritis • Mostrar la medicina complementària (acupuntura pel dolor...)
Aplicació de calor o fred (NIC 1380) en pacients artrítics o artrosics • Explicar la utilització del fred i la calor, identificant-‐ne les diferències:
o Fred per inflamació o Calor per rigidesa
§ També per reabsorbir hematomes
