1

Test de constructes

personals de Kelly

Mnica Celda Gmez

Mara Moratal Vives

Rosario Fernndez Gins

2

ndex

1. Introducci. ............................................................................................. 3

2.Caracterstiques del test de constructes personals de Kelly. ..................... 4

2.1. Procediment dadministraci .............................................................. 5

FASE 1: Obtenci delements ................................................................ 5

FASE 2: Elicitaci de constructes .......................................................... 6

FASE 3:Puntuaci de la reixeta .............................................................. 6

2.2. Avaluaci i diagnstic ......................................................................... 7

3.Caracterstiques rellevants de la tcnica .................................................. 9

4.En quin tipus d'avaluaci s ms til. ...................................................... 11

5.Avantatges i inconvenients de la tcnica. ................................................ 15

6.Reflexi personal. ..................................................................................... 16

7.Bibliografia. .............................................................................................. 17

3

1. Introducci.

La tcnica de reixeta s un instrument d'avaluaci de les dimensions i estructura del

significat personal. Pretn captar la forma en la qual una persona dna sentit a la seva

experincia en els seus propis termes. No es tracta, doncs, d'un test convencional sin

d'una forma d'entrevista estructurada orientada a explicitar els constructes amb els quals

la persona organitza el seu mn, es a dir, la nostra forma de conixer i dinterpretar el

nostre entorn. La tcnica de reixeta s, en la seva diversitat de formes, un mtode que

ens permet explorar l'estructura i el contingut d'aquestes teories implcites o xarxes de

significat a travs de les quals percebem i actuem en la vida quotidiana.

George A. Kelly, posant la seva formaci matemtica al servei de la comprensi de

l'sser hum, va crear la tcnica de la reixeta com a instrument per a l'obtenci i anlisi

de constructes personals. En efecte, la tcnica de reixeta s un enfocament que ha estat

considerat predecessor de la perspectiva cognitiva avui predominant en la psicologia

clnica contempornia.

La teoria de Kelly, al contrari que altres teories, afirma que els adjectius utilitzats per les

persones sn maneres de construcci de la persona que qualifica. Els homes, afirma

Kelly, mirem el mn a travs de les pautes o categories cognitives que constitueixen

maneres de construir el mn, denominades constructes. Un constructe s una categoria

descriptiva que s'utilitza per categoritzar esdeveniments i que representa la nostra

especial manera de construir el mn. El postulat principal de la teoria de Kelly ve a dir

que tot els processos psicolgics d'una persona, inclosa la seva conducta externa, estan

determinats per la manera en qu un individu anticipa el que va a passar en un futur.

Daquests postulats es deriven els corolaris de construcci, de individualitat, de

organitzaci, de dicotomia, elecci, daplicaci o mbit, dexperincia, de modulaci,

de fragmentaci, de comunitat i de sociabilitat.

Conixer a l'individu significa conixer els seus constructes. L'estructura de la

personalitat per a Kelly consisteix en un sistema de compartiments formats per

distincions binries en el qual cada compartiment es pot identificar per la relaci que

guarda amb la resta. Per conixer la manera en qu les persones construeixen el seu

4

entorn, Kelly va elaborar una tcnica d'avaluaci, el Rep-test (Test de repertoris de

constructes de rols), que s una de les tcniques diagnstiques que guarda relaci ms

estreta amb la teoria de la qual es deriva.

2. Caracterstiques del test de constructes personals de Kelly.

Com em comentat abans, la tcnica de la reixeta (TP) s un instrument d'avaluaci de

les dimensions i estructura del significat personal. Aquesta tcnica sanomenat aix pel

seu format de matriu, en la qual s'encreuen els constructes amb els elements, i t com

objectiu captar la forma en qu una persona dna sentit a la seva experincia fent s dels

seus prpis termes. La TR explora l'estructura i contingut dels sistemes de constructes,

teories implcites o estructures de significat amb qu les persones construeixen la seva

experincia, s a dir, la forma en qu perceben el mn i actuen en ell.

La tcnica va ser creada per Kelly dins de la seva Teoria dels Constructes Personals

(TCP) i es centra en l'estudi de la construcci que fa el subjecte de si mateix i de les

persones significatives del seu mn interpersonal. Tractem la TR en la seua modalitat

interpersonal, que t la peculiaritat de que la persona entrevistada s qui ha d'identificar

a persones significatives del seu entorn, i des de la recerca de similituds i diferncies

entre parells d'aquests elements, s'estableixen els constructes. Una vegada establerts els

elements i els constructes, se sollicita a la persona que puntue a cada un dels elements,

a travs d'una escala Likert (normalment 7 punts) segons cada constructe, la qual cosa

dna lloc a una matriu numrica. Amb aix queden constituts els tres components

bsics d'una reixeta: elements, constructes i puntuacions.

5

2.1. Procediment dadministraci

La reixeta no compta amb un conjunt d'tems o preguntes concretes, sin que es va

construint amb el subjecte en funci de les seves respostes i d'acord amb unes pautes

generals en relaci a les caracterstiques del problema o rea d'estudi.

La tcnica pot aplicar-se a persones al llarg de gran part del cicle evolutiu i en la majoria

dels nivells socioculturals, per requereix una adequaci de la tcnica a les capacitats de

lentrevistat. En general la TR s'administra mitjanant una entrevista estructurada, on s

important generar un context relaxat i permetre que la persona expresse les seves

impressions sense que tinga cap preocupaci pel judici de l'entrevistador. La reixeta no

sol passar-se en la primera entrevista, ja que es necessari que en el procs davaluaci

sobtinguin les dades bsiques del client. No hi ha respostes correctes o incorrectes, sin

que es tracta que el subjecte expressi els seus punts de vista personals i necessriament

subjectius sense que l'entrevistador hagi manifestar la seva opini al respecte.

Podem dividir l'administraci de la TR en tres etapes: l'obtenci d'elements, elicitaci

de constructes i puntuaci.

FASE 1: Obtenci delements

Consisteix a seleccionar un conjunt de persones significatives del mn del subjecte

habitualment dentre 10 i 20. Es trien en funci d'una srie de rols, a ms d'incloure al

propi subjecte i com li agradaria ser. Es poden incloure altres elements del jo com a "jo

abans de la crisi" o "jo segons el meu marit", que permeten investigar altres aspectes

que poden tenir inters en funci del cas. A mesura que es van identificant, els elements

s'anoten en el protocol de la reixeta.

6

FASE 2: Elicitaci de constructes

En aquesta etapa es busquen similituds i diferncies entre les persones que l'entrevistat

ha triat. Aquestes similituds i diferncies representen constructes personals que

sempren per discriminar els elements. Hi ha diverses formes d'elicitar constructes, per

s habitual fer-ho segons el mtode didic, basant-se en la comparaci delements

obtesos de dos en dos, o mondic, basant-se en elements obtesos d1 en 1.

Per a cada diada es comena preguntant per les similituds entre els dos elements, en

termes de la seva forma de ser, carcter, o personalitat. Per a cada similitud que

proporciona el subjecte se li demana que digui la caracterstica oposada, el que

constitueix el constructe. Ex: atrevit-reservat. Quan l'entrevistat ja no se li ocorren ms

similituds, es pregunta per les diferncies entre les persones d'aquesta mateixa diada. Si

al expressar la diferncia no aporta ja el parell d'oposats, se li demana i es va obtenint

aix un llistat de constructes bipolars que s'anota a les files del protocol de reixeta. En

acabar amb les similituds i diferncies de la primera diada, se segueix amb la segona.

Cal excloure no noms constructes superficials sin tamb els que ja han estat esmentats

en dades anteriors. L'elicitaci conclou quan es produeix la saturaci o dificultat perqu

apareguin constructes nous. En total s'obtenen uns 10 constructes com a mnim, mentre

que el nombre mxim pot ser molt variable.

FASE 3: Puntuaci de la reixeta

Una vegada disposem dels elements, es poden emprar diversos sistemes de puntuaci,

per el ms utilitzat s el de intervals tipus Likert. A cada element se li assigna un valor

en una escala definida pels dos pols oposats del constructe, en la prctica l'escala amb 7

intervals resulta molt adequada.

Al principi pot comenar l'entrevistador a omplir les caselles, preguntant al subjecte

com valora l'element d'acord amb lescala, per a mesura que l'entrevistat s'habitua al

7

sistema pot omplir ell. Un cop completat el protocol queda la tasca d'anlisi, basada en

sintetitzar i analitzar la riquesa d'impressions i valoracions que el subjecte ha anat

expressant.

2.2. Avaluaci i diagnstic

Per conixer el model en que les persones construeixen el seu entorn, Kelly va elaborar

una tcnica davaluaci, el Rep-test (Test de Repertoris de Constructes de Rols). El

Rep-test consisteix en una llista de rols o figures social que sn significatives i

suposadament important per a les persones. Kelly suggereix que ens percebem com a

cientfics a causa que, en els nostres esforos per entendre el mn, desenvolupem

constructes que actuen com a hiptesi.

La tcnica del Rep-test pot ajustar-se als objectius concrets de la investigaci i permet la

modificaci dels elements i les caracterstiques dels constructes que es generen. Com a

tcnica davaluaci subjectiva, mesura consistentment les prpies elaboracions

cognitives individuals, permitint que el subjecte qualifique els personatges o

esdeveniments importants en el seu medi amb els seus propis constructes personals.

Aquest ltim aspecte sobt grcies a una reixeta que Kelly va elaborar i en la qual el

subjecte, una vegada obtinguts els constructes, va avaluant cadascun dels rols o

elements de llista en funci de les dimensions que ha generat.

8

9

3. Caracterstiques rellevants de la tcnica

Aquesta tcnica es classifica en el conjunt de tcniques subjectives, que estan orientades

a recollir i organitzar informaci sobre l'estructura psicolgica i els processos de les

visions subjectives o significats personals sobre un mateix i el mn, estudiant

sistemticament l'estructura de la seva subjectivitat. Sorgeixen en el context de teories,

com el constructivisme, que defensen el valor de les construccions subjectives a l'hora

de comprendre la conducta i les emocions.

Les tcniques subjectives sn dispositius que permeten la qualificaci o classificaci

segons atributs o descripcions verbals que el subjecte realitza sobre si mateix, sobre

persones, objectes o conceptes o b que altres realitzen sobre ell.

Les tcniques subjectives tenen les segents caracterstiques:

1. Font de dades: mateix subjecte, objectes, persones o conceptes significatius.

2. Tipus de material: s flexible i s'adapta als objectius que es plantegen.

3. Resposta del subjecte: s voluntria i pot ser falsejada.

4. Tipus de tasca: descripci, qualificaci o classificaci del propi subjecte o d'altres.

5. Manipulaci dels resultats: plantejaments qualitatius o quantitatius.

6. Construdes mitjanant plantejaments terics fenomenolgics i / o cognitius.

Aquesta tcnica subjectiva en concret s un autoinforme, perqu suposa un missatge

verbal que un subjecte emet sobre qualsevol tipus de manifestaci prpia, i dins

daquestos es podria definir com una entrevista semiestructurada ja que la interacci es

fa cara a cara i les preguntes del psicleg no sn vagues, ja que tracten de descobrir els

constructes de la persona.

Aquestos han sigut emprats desde la psicologia diferencial de la personalitat com a base

de la avaluaci i medici de trets i han sigut els elements prioritaris en la psicologia

fenomenolgica i, des de recentment, en la evaluaci constructivista.

10

Des d'una perspectiva ms actual de l'enfocament conductual (anomenat per alguns

conductual-cognitiu), els autoinformes sn utilitzats per a levaluaci de la conducta

cognitiva per tant, per a analitzar constructes cognitius (idees irracionals, atribucions,

etc.)

Finalment, ja hem dit que el model constructivista considera de forma descriptiva el

comportament del subjecte, i, per tant, els nivells d'inferncia sn baixos. No obstant

a, el constructivisme, en emfatitzar la importncia dels constructes idiogrficos, sol

mantenir alts nivells de molaritat i inferncia que utilitzen els propis subjectes

Cal afegir que els autoinformes han sigut desenvolupats amb l'objecte d'avaluar

constructes cognitius a partir de el model cognitiu-social de l'aprenentatge (Mischel,

1981; Bandura, 1987), de conductisme social, paradigmatic o psicolgic (Staats, 1975)

i, ms recentment, de l'enfocament cognitiu (Ingram, 1986; Brewin, 1988) i del

constructivisme (Freixas, 2003).

Les qestions o estmuls que figuren en els autoinformes sn seleccionats en virtut de

diferents criteri . Segons Kelly (1967), tres sn els tipus d'estratgies utilitzades a l'hora

de construir un autoinforme o qualsevol una altra tcnica de mesura: racionals,

empriques i factorials.

Quan es construeix un autoinforme des d'una perspectiva racional, es reunixen aquelles

qestions que resulten dinters per a l'avaluador, b perqu sn bviament interessants

(anomenades per Kelly de sentit com), b perqu el siguen des d'una determinada

teoria.

Per exemple, la Llista de pensaments de Cautela ha sigut construda mitjanant un

procediment racional de sentit com, ja que el que pretn aquest autor s saber si una

srie de pensaments negatius ocorren en un determinat subjecte. Per contra, quan

demanem al subjecte que registre els antecedents i conseqents d'una determinada

conducta, ho fem en virtut d'una teoriia concreta (en aquest cas, conductista), com aix

succeeix quan li demanem que compare a les persones importants de la seua vida en una

srie de constructes que el propi subjecte identifica, com ocorre en el REP de Kelly.

11

En la recollida d'informaci es fan servir tres tcniques:

Les llistes d'adjectius (LA): Consisteix en una llista d'adjectius que es presenten

a un subjecte amb la finalitat que aquest jutgi si li poden ser aplicables, i els

resultats sn recollits en una escala de puntuaci per contrastar-lo en les escales

on es quantifica la intensitat amb la que l'adjectiu pot ser aplicat. Dues tcniques

de llistes d'adjectius sn: la llista d'adjectius (ACL) (llista mes completa i

mplia), a llista d'adjectius de depressi (DACL)(requereix estudis primaris

complets).

La classificaci - Q: Es requereix descripcions significatives per a la persona i /o

tasca de la qual es pretn obtenir informaci.

La tcnica del Diferencial Semntic (DS): permet la investigaci de la

significaci que els subjectes tenen per a un subjecte o grup de subjectes.

S'adrea a l'avaluaci de la significaci semntica que un concepte o grup de

conceptes tenen per a un subjecte o grup de subjectes. Es mesuren les respostes

dels subjectes en conceptes definits per adjectius bipolars segons un format

prviament definit. Requereixes de:

Una srie d'estmuls semntics o conceptes

Una escala d'estimaci definida per adjectius bipolars

L'elecci d'un format a utilitzar

4. En quin tipus d'avaluaci s ms til.

12

Com ja hem dit, la tcnica de la reixeta s'inclou en les teories constructivistes, que

propugna un tipus devaluaci idiogrfica que afirma que els individus creen sistemes

per a comprendre el seu mn y les seues experincies, estructura en la qual es

construir la seua personalitat.

L'mfasi de la PCP en el significat encaixa millor amb la psicologia actual que amb les

teories dels anys cinquanta. Si b la revoluci cognitiva, iniciada en aquella dcada,

paregu una oportunitat privilegiada per a recuperar el significat com a objecte d'estudi,

segons Bruner (1990) va decebre tals expectatives en convertir-se en una versi

tecnolgicament sofisticada del conductisme, ms interessada per inputs, outputs i

processament de la informaci que per la atribuci de sentit a aquesta informacin.

Aquesta visi, per tant, s totalment diferent d'altres perspectives, com ara la del

psicoanlisi, on es preten lestudi de la vida mental inconscient del subjecte amb

tcniques projectives per a explicar el seu comportament, de la del model mdic, que

explica la conducta anormal partint de factors endgens o interns, b biolgics, b

intrapsquics, o la del model del tret, segons el qual lavaluaci tindria per objecte la

troba de les puntuacions diferencials que un subjecte obt en una srie de

caracterstiques, s a dir , en un determinat tret, amb l'objectiu de descriure la seua

conducta o predir-la en diverses situaciones clniques, laborals o escolars.

Ms prxim ja del constructivisme trobem les teories conductistes, on es cerca lanlisi

de les relacions funcionals existents entre les respostes (motores i/o cognitives i

psicofisiolgiques) objecte d'estudi i aquelles variables que les mantenen o controlen, o

les teories cognitives, que estableixen la rellevncia de l'estudi de les estructures,

processos i estratgies cognitives, establint la importncia dels factores cognitius com a

determinants del comportament anormal.

En concret, el cognitivisme emfatitza en la explicaci del comportament el estudi de una

serie de estructures internes, mentals (como la representaci, els magatzems de

memria, les distintes fases en el processament de la informaci, etc.), amb

especial mfasi en els procesos o estratgies cognitives que medien entre els

13

estmuls i les respostes o ejecucions del subjecte, mentres que el model constructivista

postula un conjunt de variables internes, com el significat que el subjecte assigna a la

realitat, la seua forma de construir el mn,els seus planes futurs, etc.

A ms, el cognitivisme inclou tcniques experimentals i correlacionals, mentres que el

constructivisme empra estratgies observacionals, utilizant el primer ejecucions(temps

de reacci, acerts/errors, RR fisiolgics) davant tasques cognitives, pensamientos en

veu alta) i el segon usa narrativa autobiogrfiques, tcniques subjectives, documents

personals, etc.

Cal dir que l'mbit d'aplicaci del cognitivisme inclou els contextos clnics, educatius i

de laboratori, mentres que el constructivisme, i en concret, la tcnica de la reixeta

s'utilitza sobre tot en l'aspecte clnic, ja que pretn que les persones s'briguen cap a les

seues alternatives, ajudant-los a descobrir la seua llibertat i permetent-los viure amb els

seus potencials.

Suggereixque existeix una altra manera de relacionar-nos amb els nostres pars. Si veiem

al nostre igual com un mer mecanisme conductual, ho tractarem com a un animal

infrahum i fins i tot com a un objecte inanimat. Per si ho comprenem com una

criatura que t tamb un punt de vista (que inventa, prova i revisa) la nostra interacci

ser d'un ordre diferent. En aquest cas ho construirem com a un sser que tamb

desenvolupa construccions per la seua banda. Per a entendre a una persona hem

d'interpretar les seues construccions, no solament el seu comportament (Kelly, 1965,

Pg.183)

Per les caracterstiques del mtode, podem veure que s til sobre tot en lmbit clnic i

en el de lorientaci vocacional. Tamb s una metodologia molt utilitzada en ambits

com l' educaci, l'orientaci vocacional i el mn empresarial.

Com a exemple, podrem intervindre en les consultes sobre quins estudis emprendre al

acabar el batxillerat. El psicleg haur de tindre en compte les seues aptituds, actituds,

preferncies vocacionals i caracterstiques de personalitat i tamb conixer quins sn els

perfils ms idonis quants a eixes caracterstiques per cursar un conjunt destudis que sn

14

potencialment elegibles per el subjecte. En altres paraules, es tracta densamblar les

caracterstiques de lindividu amb les caracterstiques dptim rendiment en uns

determinats estudis.

O tamb podem fer servir per a entendre la relaci entre una situaci determinada i una

altra situaci o sentiment, connexi la qual no s clara a simple vista per que per a un

subjecte pot ser molt relevant.

La aplicacin d'aquesta etcnica consisteix en elicitar el pensament que suscit un fet

determinat i preguntar al client qu significariia si acceptassem que s cert. En aquest

sentit difereix de les tcniques cognitiu- racionalistes, doncs no se centra en la elicitaci

de les evidncies a favor o en contra d'una determinada construcci, sin en les seues

implicacions hipottiques. Davant la repetici del mateix tipus de preguntes, el pacient

va elicitant la cadena d'associacions que per a ell suposa.

Per ltim, podem citar lexemple duna famlia que consulta per les dificultats escolars

del seu fill de 10any, on cal analitzar les solucions que els pares han emprat per a

ajudar-ho. El seu estil d'ajuda consisteix a intentar assistir-li ocasionalment en la

preparacin de les classes, sense cap coordinacin entre ells. La intervenci que intenten

els terapeutes consisteix a demanar a les germanes majors, d'12 i 14 anys, que

s'encarreguen d'ajudar-li durant un temps pautat . A implica que els pares deleguen el

seu funcin de recolze en les filles majors. Aquesta proposta troba certa inquietut per

part dels pares.

El seu sistema de construcci no pot acceptar la delegaci d'aquesta responsabilitat en

les seues filles, ja que a implicaria ser uns pares despreocupats i dolents. La

intervencin dels terapeutes en aquest punt t com a objectiu canviar aquesta

implicaci, i consisteix en assenyalar que la delegaci s una forma eficient d'ajuda, i a

ms la necessria en aquest cas. Com veiem, shan trencat els constructes ajuda/es

despreocupa i actua/delega. Certament, desprs d'aquesta intervenci els pares es veuen

disposats a autoritzar la tasca, la qual cosa t com a conseqncia una millora

substancial del rendiment del xiquet.

15

5. Avantatges i inconvenients de la tcnica.

La teoria dels constructes personals de Kelly va passar lleugerament desapercebuda en

el moment de la seva formulaci, sent necessria l'arribada de l'auge constructivista dels

anys 80 en Psicologia de la Personalitat perqu fos redescoberta i se la reivindiqui com

una teoria pionera dins d'aquesta orientaci.

Kelly inaugura una tendncia que entn que la conducta est moguda per l'estructura

cognitiva del subjecte (els seus esquemes mentals, els seus mapes cognitius, els seus

constructes, etc). Com ja hem dit, no es tracta, per tant, d'un test convencional sin

d'una forma d'entrevista semiestructurada orientada a explicitar i analitzar els

constructes amb els quals la persona organitza el seu mn i per aix pot adaptar-se a

diverses rees d'aplicaci avaluaci individual, grupal, familiar i de parella, intervenci

psicoeducativa, assessorament vocacional, recerca de mercats, assessorament

empresarial, recerca psicoteraputica, estudi de l'estructura cognitiva de la personalitat,

etc.

Altre dels seus punts forts s que pot adaptar el seu disseny a finalitats especfiques

d'avaluaci d'acord amb les caracterstiques concretes d'un subjecte o grup en particular.

Grcies al programa RECORD,el primer programa informtic en espanyol per a l'anlisi

de la tcnica de reixeta, l'usuari no precisa dominar els grans paquets estadstics per a

poder realitzar els clculs precisos, ja que RECORD ofereix totes les dades d'una forma

clara i proporciona a ms una srie de grfics de fcil interpretaci. Tot a permet

dibuixar l'estructura del mapa cognitiu del subjecte des de la seua prpia semntica.

En canvi, aquest tipus de mtode tamb t inconvenients, com que s sempra molt de

temps, ja que s individualitzat i per tant, requereix una entrevista prvia i la correcta

elicitaci dels constructes.

Tamb que lanlisi d'aquest certs conflictes entre constructes poden resultar de gran

inters evaluatiu i teraputic, si b la interpretaci del significat d'aquests desequilibris

tampoc s unvoca, ja que alguns autors (per exemple, Winter, 1983) els han relacionat

amb la complexitat del sistema de constructes ms que amb un possible conflicte

psicolgic.

16

A ms a ms, la reixeta pot convertir-se en un artefacte sense fonament teric que acabe

enfosquint l'mfasi fenomenolgic i constructivista de la teora kelliana; per no hem

doblidar que s noms una de les possibles formes de evaluaci del sistema de

construcci del pacient.

6. Reflexi personal.

Mara Moratal: Aquest treball mha perms conixer un dels mtodes ms importants

de la histria per tal davaluar la personalitat i les diferncies que en sorgeixen entre tots

els ssers humans. Em sembla de gran importncia lafirmaci de Kelly, segons la qual

ens percebem com a psiclegs degut a que, en el nostre esfor per entendre el mn,

desenvolupem constructes que ens serveixen com hiptesis. A partir daquesta

afirmaci inicial sabem actualment que els processos d'una persona sn canalitzats de

forma psicolgica per les formes en qu anticipem els esdeveniments". La teoria dels

constructes personals de Kelly continua vigent avui en dia sense gaire modificacions, s

aquest un dels motius pels que mha produt major inters i que mha motivat per tal de

realitzar aquest treball. A ms considere el Rep-test com una tcnica molt til, sobretot

avui en dia que amb lajuda de les noves tecnologies podem fer que aquest procs siga

molt ms rpid i mes fcil demprar.

Mnica Celda: el descobriment i linvestigaci de la teoria dels constructes personals de

Kelly i el test de la reixeta mha resultat molt interesant degut al fet de que s un test

molt individualitzat, tot i que aix fa dell un test molt costos demprar. el fet de que

siga tan individual fa que es centre en el subjecte i siga ms precs.

La teoria dels constructes tamb mha semblat interesant per el fet de tracta a cada

subjecte com a creador de la seva realitat. cada persona construeix el mon segons la

forma que t de mirar-lo degut als seus constructes. tot i que em sembla que aquest test

no permet conixer tots els aspectes de la personalitat de la persona, crec que si que ens

acosta i s un bon mtode per estudiar-la.

17

Rosario Fernndez: Fer aquest treball mha perms conixer una teoria i una tcnica

que considere necesries per superar els plantejaments merament conductuals que de

vegades han predominat en la psicologia. Crec que la filosofia del constructivisme es

basa en que no podem conixer ni guiar a una persona pels nostres propis mapes, i per

aix aquesta tcnica em pareix molt encertada, ja que cal establir un vincle de confiana

amb el pacient i intentar entendre el seu propi mn per a poder ajudar-li.

Sobre tot en el camp clnic, veig til l`us daquesta tcnica per ajudar al pacient a

adonar-se de possibles pensaments de tot o res, crences irracionals o errors

datribuci, molt freqents en certs tipus de trastorns.

Ara b, no cal abusar daquest mtode per tant de no crear-li a la persona conflictes

inexistents.

7. Bibliografia

LLIBRES:

Fieras, G. i Cornejo, J.M. (1996): Manual de la tcnica de rejilla. Barcelona: Paids.

Kelly, George A. (1996): La psicologa de las construcciones personales. Buenos Aires:

Troquel.

Fernndez-Ballesteros, R. (1998). Introduccin a la evaluacin psicolgica II. Madrid: Pi-

rmide.

CAPTOLS DE LLIBRES:

Captols 10 i 11 de Bermdez Moreno, J. (2011): Psicologa de la personalidad. Madrid:

UNED.

REFERNCIES ESTRAGUDES DE XARXES INFORMTIQUES:

Psicode (Psicologa y desarrollo personal). Las tcnicas subjetivas. Consultat el 10 de

novembre, 2015. Document disponible en: http://www.psicocode.com/resumenes/7eval-

uacion.pdf

Psicologa de los Constructos Personales, Doctor Guillem Feixas de la Universidad de

Barcelona. Consultat el 13 de novembre. Document disponible en:

http://www.ub.edu/personal/pcp/pcp1.htm

1. Introducci.2. Caracterstiques del test de constructes personals de Kelly.2.1. Procediment dadministraciFASE 1: Obtenci delementsFASE 2: Elicitaci de constructesFASE 3: Puntuaci de la reixeta

2.2. Avaluaci i diagnstic

3. Caracterstiques rellevants de la tcnica4. En quin tipus d'avaluaci s ms til.5. Avantatges i inconvenients de la tcnica.6. Reflexi personal.7. BibliografiaPsicologa de los Constructos Personales, Doctor Guillem Feixas de la Universidad de Barcelona. Consultat el 13 de novembre. Document disponible en: http://www.ub.edu/personal/pcp/pcp1.htm