Petita crnica dun professor a secundria, de Toni Sala

Un llibre que haurien de llegir tots els pares amb fills adolescents. Com jo. Un crnica fidedigna de la situaci que es viu a les aules i en el mn dels instituts pblics actuals. Trobareu totes les situacions possibles que, en un moment o altra, heu viscut vosaltres com estudiants o els vostres fills. Aqu s que no podem dir que qualsevol semblana amb al realitat s pura fantasia. La realitat et colpeja al front i no podem amagar el cap o tancar els ulls. I ho fem constantment. Lestructura del llibre s temporal, lineal: des del primer dia de classe en un institut un nou dest laboral, a comarques, en una localitat turstica, cosmopolita i plena de contrastos (Pineda de Mar), fins al darrer dia del curs escolar. Passa pels diferents nivells dESO i batxillerat, i en cada un en fa pinzellades que sn de universal. La prosa de Sala s gil, amena, planera. s impossible no entrar-hi. No solidaritzar-se amb aquesta cosmogonia educativa.

VIATGE A LES ENTRANYES DE LA LLENGUA: DE LA RIQUESA A L AGONIA DE L CATALA de CASANOVA, EUGENI

Tractament integrat de llenges i de llenges i contingutsUNITAT 2

OBJECTIUS

1. Saber com sarticulen les mesures organitzatives i didctiques per a aconseguir els objectius lingstics mitjanant lampliaci dels fonaments de ladquisici de llenges a cada context, la planificaci del procs i la diversificaci del tractament de la L1, la L2 i LE. 2. Conixer i aplicar les orientacions contingudes al MECR per a laprenentatge de llenges, aix com els instruments que sen deriven de la prpia acci educativa, dacord al marc legal (especialment els currculums) que organitza el sistema educatiu valenci 3. Desenrotllar la programaci, disseny i valoraci crtica dactivitats per a laprenentatge lingstic i del contingut de lassignatura des de la perspectiva de leducaci plurilinge.

TAULA

0. Qestionari inicial i tasca 1. El paper de la gramtica en laprenentatge de llengesy 1.1 Laprenentatge de la gramtica y 1.2 La reflexi sobre la llengua en leducaci secundria i batxillerat y 1.3 La reflexi lingstica en la didctica del text

2. Les destreses lingstiquessubcompetncies

y 2.1 Funcions individual i social del llenguatge y 2.2 Definici de competncia comunicativa, dimensions i

3. Ensenyament i aprenentatge de les llenges (TIL/TILC)y 3.1 Tractament integrat de llenges (TIL) y 3.2 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC) y Exemples de propostes d'actuaci per a un enfocament integrat de

4. Avaluaci i autoavaluaci 5. Bibliografia i legislaci

llenges en un centre d'educaci secundria.

QESTIONARI INICIAL

1. La gramtica no ensenya ni a parlar ni a escriure. (V) 2. La gramtica en lenfocament comunicatiu sha de treballar des del punt de vista tradicional. (F) 3. El llenguatge no s un factor clau en el desenvolupament hum en la seua doble funci: individual i social. (F) 4. El MECR treballa solament les cinc habilitats lingstiques. (F) 5. Competncia comunicativa s igual a competncia gramatical (F)

6. Les sigles TILC, CLIL i AICLE fan referncia als mateixos conceptes. (V) 7. La competncia comunicativa es concreta en la utilitzaci adequada i efica de les dues llenges oficials, valenci i castell, en un ampli repertori de situacions comunicatives, prpies de distints contextos, amb un creixent grau de formalitat i complexitat. ( V) 8. Quan avaluem hem de tenir clares les competncies bsiques. ( V) 9. Lavaluaci ha de ser integral. (V ) 10 La interacci oral s una dimensi amb trets especfics, lligats fonamentalment a la negociaci compartida del significat i al respecte a les normes sociocomunicatives. (V)

1. EL PAPER DE LA GRAMTICA EN LAPRENENTATGE DE LLENGESHi ha una sensaci generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lensenyament / aprenentatge de les llenges es fa cada vegada ms complexa. En un sistema educatiu com el nostre, i deixant de banda altres raons, aquesta complicaci pot ser atribuda a diverses causes: a) Hi ha dues llenges ambientals que tot lalumnat, en acabar els ensenyaments obligatoris, ha de dominar a la perfecci: la llengua prpia del pas el valenci- i laltra llengua oficial el castell. b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competncia real en una o dues llenges estrangeres a tot lalumnat. c) Les aules van convertint-se en multilinges, amb un augment progressiu dalumnat nouvingut que no sol tenir cap competncia en una o les dues llenges ambientals. d) En acabar els ensenyaments obligatoris, dacord amb les directrius del Consell dEuropa, tot lalumnat hauria de posseir una competncia plurilinge i pluricultural configurada per la frmula LM+L2+2LE (llengua materna, + llengua segona + dues llenges estrangeres. s clar que un tractament de les llenges a lescola que pretenga afrontar aquests problemes ha dexigir ms recursos, ms temps i uns plantejaments didctics ms eficaos. Per recursos per a leducaci mai no en sobren i han de ser distributs en mbits mltiples, no solament en lensenyament de llenges. El temps dedicat a les llenges dins lhorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drees. Per aix resulta tan interessant un enfocament didctic com el tractament de llengua i contingut, que ens permet complir dos objectius alhora: ensenyar els continguts acadmics de les diferents disciplines acadmiques i proporcionar simultniament competncies en la llengua o llenges amb qu aquests continguts sn construts. construts. Vicent Pasqual, Caplletra 45. Tardor 2008), pp. 121-122

1.1 LAPRENENTATGE DE LA GRAMTICA

Activitat 1 (activitat per parelles) Llegeix els fragments segents i defineix quin s el teu concepte de gramtica. La reflexi gramatical forma part de les activitats encaminades a laprenentatge de ls de la llengua. Ladquisici i ls progressiu del metallenguatge t dues fonts: duna banda, ls que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix; daltra banda, els jocs de manipulaci del llenguatge, en qu lalumnat haur danar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzaci i de conceptualitzaci.

1.2 LA REFLEXI SOBRE LA LLENGUA EN LEDUCACI PRIMRIA, SECUNDRIA I BATXILLERAT

Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text segent: La proposta curricular que estableix el Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s estableix el currculum de l Educaci Primria a la Comunitat Valenciana assenyala que la reflexi gramatical a estes edats nicament t sentit si es fa amb una doble finalitat: d una part, aconseguir que el nostre alumnat faa explcits els coneixements implcits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants, a fi de corregir-los o perfeccionar-los; i d una altra, ampliar les seues possibilitats d expressi, s a dir, millorar la seua competncia comunicativa

I en el DOGV nm. 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el currculum de batxillerat sexposa

Repasseu els texts legals que us hem presentat. Vos suggerim uns punts de discussi. Segons el contingut dels objectius, quins aspectes ha de tenir en compte la reflexi sobre la llengua en lEducaci Primria i en lEducaci Secundria Obligatria? I en el Batxillerat? Quines implicacions didctiques comporta aquesta formulaci dels decrets? Exigeix canvis radicals en la manera densenyar llengua? Quines limitacions i quins problemes veieu en laplicaci prctica daquests objectius concrets? Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions?

1.3 LA REFLEXI LINGSTICA EN LA DIDCTICA DEL TEXT.Com es planteja la reflexi gramatical des de la lingstica textual? Els quadres que segueixen no sn ms que una manera de mostrar les possibilitats daprofitament didctic del treball gramatical amb textos en situaci. Trobareu una descripci molt ms detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramtica en el llibre Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficci, Barcelona, Eumo Editorial, 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i desprs grup classe). Ara llegeix amb atenci els segents enunciats i assenyala si sn vertaders o falsos:

2. TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGSTIQUES

El llenguatge s un factor clau en el desenvolupament hum en la seua doble funci, individual i social. Individual, en tant que s un instrument que permet a cada individu pensar, transformar el seu coneixement, regular la seua prpia activitat i expressar-se; Social, Social perqu, a ms de ser socialment transms i mantingut, els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que t en el llenguatge el seu eix i suport. s l'instrument amb qu la cultura es crea, es fonamenta i es transmet.

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones, la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitj per excellncia de tot aprenentatge, tant vital com acadmic. Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a l'interior d'un mateix, per a aprendre de forma autnoma, per a situar-se en relaci als altres, per a regular la convivncia i per a cooperar amb els altres.

La competncia comunicativa, entesa com la capacitat de comunicar-se de manera efica en els diversos mbits d's de la llengua, possibilita junt amb la resta de competncies bsiques, la realitzaci individual, el desenvolupament de laprenentatge de manera permanent i autnoma, la inclusi social i l'exercici actiu de la ciutadania.

2.2. DEFINICI DE COMPETNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competncia comunicativa l'habilitat per a utilitzar la llengua, s a dir, per a expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions a travs de discursos orals i escrits i per a interactuar lingsticament en tots els possibles contextos socials i culturals. Escoltar, parlar i conversar sn accions que exigeixen habilitats lingstiques i no lingstiques per a establir vincles amb els altres i amb l'entorn. La competncia comunicativa bsica implica doncs, un conjunt de destreses, coneixements i actituds que s'interrelacionen i es recolzen mtuament en l'acte de la comunicaci

2.3. DIMENSIONS I SUBCOMPETNCIES

Dimensions de la competncia comunicativa: a) Comprensi oral. b) Comprensi escrita. c) Expressi oral d) Expressi escrita.. e) Inter Activitat 5 (grup classe) Aquestes subcompetncies solament sha de treballar en les rees lingstiques? Per qu?acci oral.

DPTIC DEL TIRANThttp://www.youtube.com/watch?v=MO3NRVcIM2o&fea ture=player_embedded UNITAT DIDCTICA

FONTS DE XIXONA

F:\FONTS DE XIXONA.ppt

TNDEMS LINGSTICS

L'ANCDOTA DE CURROEn aquesta petita ancdota fictcia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenges en contacte per que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones polglotes del mn. No obstant aix, la relaci entre ambdues no es fa en un nivell digualtat sin que langls, en aquest cas, gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritria perqu s parlada per un major nombre dindividus, s a dir, la llengua A). El castell, per la seua banda, s la llengua B, o llengua minoritzada, sense estatus i carregada de prejudicis, encara que tinga ms de 50 milions de parlants al mn (i, per tant, siga susceptible dsser considerada majoritria) i en altres pasos actue com llengua dominant. En altres paraules, en compte duna situaci de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte lingstic que condueix a una conspcua situaci de diglssia: El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que s un bar de poca categoria.

El cambrer, doncs, s capa dutilitzar les dues llenges sense massa problema. Per un costat, aquest fet lhabilita per al desenvolupament del seu mitj de vida; el seu, aleshores, s un clar cas de bilingisme instrumental ja que el seu aprenentatge de langls ha estat determinat per interessos utilitaris. Per laltre, aquesta situaci mostra all que el lingista valenci Llus Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten conixer els dos codis lingstics de la realitat del seu entorn. Tanmateix, a la hipottica situaci descrita existeix un bilingisme assimilista amb un cert tarann substitutiu: els diferents mecanismes extralingstics (en aquest cas el propietari del bar) allen ls de la llengua en inferioritat de condicions a situacions espordiques i marginals dins de lindret (la parla del cambrer amb el cuiner). Aquestes situacions diglssiques afavoreixen una progressiva utilitzaci residual del castell, la qual que podria posar en perill la seua supervivncia als Estats Units.

Arran de tot all esmentat abans i de les normes explcites imposades per lamo del bar (parlar en angls als clients), ens hi trobem de manera gaireb inconscient amb una srie de normes implcites que reduiran tamb el castell a usos exclusivament familiars. Conseqentment, tampoc seria estrany veure laparici de sentiment dautoodi vers la prpia llengua.

Per a concloure, hem de dir que si b el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angls amb els clients (recordem que s un requeriment del seu cap), no s menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom t envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella. Sense aquest sentiment implcit de lleialtat s quasi impossible arribar a una situaci de normalitzaci lingstica en la qual les dues llenges tinguen una mateixa categoria, sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castell pertanyen a les classes socials ms desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els mbits ds i redueixen la presncia dassignatures de castell en el currculum, amb el beneplcit dels mateixos pares hispans. Afortunadament, la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castell ja fou feta fa molt de temps al nostre pas, per all hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenges que, com en el cas de la del cambrer, estan patint un clar procs de regressi.

3. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGES (TIL I TILC)

3.1 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGES (TIL) Activitat 5 (grups de quatre i desprs grup classe) a) (Sobre lenfocament integrat). Reflexioneu sobre la prctica del vostre centre: respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinaci entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup dalumnes. a- Les programacions curriculars sn conjuntes i atenen a diferents rees del currculum? b- Sestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar? c- Sacorden quins han de ser els criteris davaluaci?

b) (Sobre la unificaci de criteris). Comenteu lafirmaci: La llengua saprn quan susa per s absolutament necessari fer molts exercicis perqu els alumnes coneguen com susa c) (Sobre la diversificaci de tractaments). s el mateix fer ensenyament en castell amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenci amb alumnat castellanoparlant? d) (Sobre lorganitzaci global). Si reconeixem que: alguns continguts lingstics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altra podem millorar leficcia dun ensenyament que exigeix tres llenges. Com?

Lenfocament integrat de les llenges s un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluncia de tres processos en els quals van prenent-se decisions, basades en principis didctics rigorosos i adequades al context en qu shan daplicar. Aquests tres processos sn els tres components indefugibles, dun enfocament integrat de llenges en un centre educatiu:

y la unificaci de criteris, y la diversificaci de tractaments y i lorganitzaci global.

Unificaci daquells aspectes relacionats amb la didctica de les llenges sobre els quals tot el professorat ha darribar a uns criteris unificats. Aix la consideraci de la llengua com a objecte daprenentatge, la concepci de ladquisici i laprenentatge de la llengua, el tractament unificat del metallenguatge i lenfocament didctic. Diversificaci. Diversificaci Desprs dhaver unificat els elements que haurien de ser comuns, caldr passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstncies com sn: ledat dels aprenents, la situaci de les llenges en la societat, la presncia daquestes en lentorn, si s la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sen fa un tractament com a rea o un s vehicular. Organitzaci. Hem dorganitzar la seqncia dintroducci de cada llengua, la lectura i escriptura i el seu s vehicular. A ms hem de considerar en quins espais, amb quin professorat i quins continguts treballem.

3.1.1 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGES EN EL CENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT, cal tenir en compte que, en general, cada professor parteix de concepcions molt personals sobre aspectes crucials relacionats amb la didctica de la llengua: - la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenges en contextos naturals i en contextos escolars, - el concepte de llengua com a objecte daprenentatge, - quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar. Aquestes diferncies de partida tenen com a conseqncia que els enfocaments didctics poden arribar a ser molt distints per a una mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents per professorat distint, o per a llenges diferents ensenyades als mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre.

METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge. L'instrumental lingstic que utilitza el metallenguatge procedeix d'un llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest mateix llenguatge o un altre de qualsevol. El lingista que escriu la gramtica d'una llengua, el lexicgraf que redacta un diccionari, l'informtic que descriu un llenguatge de programaci, o el lgic que estudia la validesa o correctesa formal d'un enunciat, tots ho fan en metallenguatge. El metallenguatge es manifesta tamb en el llenguatge colloquial; frases tals com "Qu vol dir llibertat en basc?", "Per a vosaltres "mestre" i "mestra'? sonen igual" o "No es diu "me'n vai", es diu "me'n vaig !" en sn testimoni. s gran la importncia del metallenguatge en l'aprenentatge de la norma lingstica.

Quant als ALUMNES, cal tenir en compte ledat, que implicar unes maneres ms o menys privilegiades dadquisiciaprenentatge de les llenges, les habilitats lingstiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer, el nivell sociocultural familiar, que lhaur posat en contacte o no amb un estil comunicatiu ms o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita, i la motivaci per a laprenentatge i s vehicular de cada llengua.

En relaci amb les LLENGES, les possibles dificultats provenen del fet que: cadascuna de les presents en el currculum es troba en una situaci sociolingstica particular, especialment pel que fa a la quantitat dentrada dinformaci input que hi reben els xiquets i les xiquetes, derivada de la diferent presncia social de cadascuna, i a la diferent motivaci per a aprendre-les, conseqncia del diferent prestigi de cadascuna, de la distinta percepci que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat, i de la desigual pressi social per a conixer-la.

I finalment, pel que fa al CENTRE, hi t una importncia fonamental la poltica lingisticoeducativa referent a lensenyament i s vehicular de les llenges, i al seu s social, acadmic i administratiu que ha adoptat, a partir de la negociaci i el consens amb la comunitat educativa, que ha concretat en el programa deducaci bilinge i el disseny particular que aplica. El panorama s complex, i s el centre mateix, a travs de lanlisi dels problemes, la reflexi, la negociaci i el consens, el que ha de buscar-hi una soluci tcnicament idnia i, alhora, aplicable, que permeta al centre acomplir els objectius de leducaci bilinge amb el menor esfor i el major grau dxit.

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervenci en laula o en el centre shauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuaci sexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats.

3.4 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTSQu s exactament? Es referix a l'ensenyament dels continguts del currculum per mitj d'una llengua diferent de l'habitual de l'alumne, sense necessitat que la dita matria d'estudi tinga cap relaci amb la llengua utilitzada. Per exemple: que els alumnes d'un institut aprenga en angls, l'assignatura d'Histria.

Aquest enfocament adopta diferents denominacions: TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per al nostre context, AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos Curriculares en Lengua Extranjera) per a lentorn del programes en espanyol, CLIL (Content and Language Integrated Learning) s lexpressi ms adequada en tots els contextos daprenentatge de llenges estrangeres mitjanant els continguts curriculars, EMILE (Enseignement de Matires par lIntegration d'une Langue trangre) i CLILiG: Content and Language Integrated Learning in German).

Per qu els TILC?

Ls vehicular de les llenges s un element molt important per un tractament integrat en els programes deducaci plurilinge. Quan sincorpora la tercera llengua des de Educaci Infantil, i desprs una quarta a partir del 1r cicle de lESO, ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGES, la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de latenci a la resta drees. Cal, per tant, traspassar una part del treball lingstic a la resta drees, s el que sanomena instrucci en la llengua basada en continguts.

Possibilitats

El plantejament de TILC/CLIL pot ajudar i ser adaptat a molts i diferents contextos, independent de la denominaci que adopte litinerari i en variades modalitats daprenentatge plurilinge. Instrucci de la llengua basada en continguts, on aquests sn lescenari on saprn llengua. Ac semfasitza en laprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drea. Aprenentatge de continguts on la llengua s simplement el vehicle per aprendrels.

3.4.2 CONSIDERACIONS METODOLGIQUES DEL TILC/CLIL1 Mltiple focus Donar suport l'aprenentatge de llengua en classes de contingut Donar suport l'aprenentatge de contingut en classes de llengua Integrar diverses matries/rees de coneixement Organitzar projectes transversals

2 Entorn d'aprenentatge motivador i que fomente la confiana de l'alumne Utilitzar rutines discursives i d'activitats d'aprenentatge Exposar en les parets i suros de l'aula materials de suport visual de llengua i contingut Guiar als alumnes en la recerca de materials reals F omentar la confiana de l'alumne perqu experimente les seues capacitats lingstiques.

3 Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats lingstiques de l'alumnat Tenir en compte, negociar i acomodar els elements que desperten l'inters dels alumnes Connectar l'aula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de comunicaci i altres fonts reals

4 Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertaci del professor. Els alumnes parlen/comuniquen ms que el professor . Els alumnes participen en la programaci d'objectius relacionats amb el contingut, la llengua i les destreses cognitives Els alumnes avaluen el progrs i grau de compliment dels objectius Afavorir i promoure l'aprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el procs d'aprenentatge

Cooperaci del professorat Dissenyar cursos/unitats/llions en cooperaci amb professors de llengua i de la matria corresponent Ensenyament en tndem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

3.4.3 MODELS DAPLICACI DE TILC/CLIL

1) Identificar i decidir:y y y y

Els objectius de llenguatge. Els objectius culturals. Els objectius de contingut. El tema.

2) Seleccionar un objectiu/tema organitzador. 3) Fer una pluja didees relacionada amb els objectius de contingut, llenguatge i cultura i/o possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits. 4) Activitats seqenciades segons els principis daprenentatge de llenges, jerarquia de repte lingstic o conceptual. 5) Desenvolupar una planificaci de la unitat en tota la seua totalitat.

3.4.3 MODELS DAPLICACI DE TILC/CLIL

6) Desenvolupar les llions de la unitat. 7) Crear una matriu/base de dades que incloga:y y y y y y y

Objectius de llenguatge (vocabulari, gramtica, altres). Objectius culturals. Objectius de contingut. Destreses a treballar. Materials necessaris Lli en la qual es treballen els objectius. Lli en la qual es treballen destreses.

8) Classificar la base de dades per crear una llista de xequeig. Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius shan cobert suficientment.

LA XTEC

PREGUNTES ORALS

1. COM A PROFESSIONARLS DE LENSENYAMENT, PER QU CREUS QUE S IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTNDARD? QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LESTNDARD DAVANT DALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA? 2. CREUS QUE EL BILINGISME S UN FENOMEN POSITIU O, PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCS DAPRENENTATGE?

3. EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTNDARD, CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT, O NOMS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCI/ANGLS?

4. QU INTERPRETES A PARTIR DE LAFIRMACI: TOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA?

PREGUNTES EXAMEN

A/B. Haurs vist al llarg del curs de formaci que els continguts giraven al voltant dun treball o tasca globalitzadora. Sobre el treball de confecci de tasques comunicatives o de plurigesti analitza el valor daquest enfocament metodolgic a partir del teu treball com a docent (currculum, coordinaci departamental o interdepartamental, continguts extracurriculars, transversals). A/B. Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relaci amb lrea o continguts curriculars que imparteixes. Assenyalan un contingut per a cada una de les altres rees de coneixement que podrien estar-hi implicades. A/B. Redacta una proposta de treball per tasques - (la introducci solament, com si lhagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodolgica que podries plantejar en relaci amb lrea o continguts curriculars que imparteixes. - Assenyalan un contingut per a cada una de les altres rees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes). - Assenyalan les competncies bsiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina rea o rees es podrien assolir.

A/B. Confecciona una pregunta dexamen. - dalguna de les unitats estudiades durant el curs de formaci tcnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com a tasca comunicativa. Fes davall un esquema amb els elements i les caracterstiques que ha de tindre tota tasca comunicativa. A/B. Has perdut els llibres de text i no en tindrs fins la setmana que ve. Per per sort tens lordinador a prop i connexi a internet per a poder fer les classes de tota la setmana. Dissenya un gui complet sobre continguts, materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe. Sigues prctic, ordenat i explicat en el gui de manera clara i entenedora perqu desprs has de passar fotocpies a lalumnat.