Embed Size (px)
DESCRIPTION
Diarid el Barri del Pobble-sec de Barceloa
Citation preview
zonasecPublicació del Poble-sec www.zonasec.cat
Any 17 - Desembre 2013Exemplar gratuït
nº 120
Confíenos la venta o alquiler de su viviendaValoraciones gratuitasReformas de pisos
93 443 61 00 C/ Blai, 1, LocalPisosOh!
(pàg. 7)
Entrevista a Benet Iñigo, cap de colla dels Castellers del Poble-sec
Blai ha mort d'èxit?
fins a 40* E(Or de 24 quilats)
per gram
0,45 Eper gram
Tamarit, 116* segons cotització del dia
COMPREM OR COMPREM PLATA
Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371
Tels. 665 28 99 9393 426 59 90
Esbrinem com articularà la 'singularitat' de Blai la nova ordenança de terrasses de l'Ajuntament de Barcelona (pàg. 3)
La seva salut en bones mans
Fo
to:
Júlia
Ter
és
Retrat de la situació actual del carrer amb el teixit associatiu, activistes i experts en urbanisme
Deixarà de ser cap de colla aquest gener, càrrec que comparteix amb Gerard Verdés. Ho farà després del que ha estat el millor any dels Castellers del Poble-sec, guanyadors del Premi Poble-sec que entrega la Coordinadora d’En-titats. Benet Iñigo (Barcelona, 1982) destaca l’esforç que han hagut de fer els bandarres per convertir-se en colla de 8.
Mariscades - ParrilladesCombinats - Carns gallegues
GALIZA - CATALUNYA
Menú diari: 10E
Dissabtes i diumenges: 15E
BRASERIA MARISQUERIA
Av. Paral·lel, 99 • Reserves: Tel. 93 441 30 71
Obert de 7 matí a 1.30 matinadadivendres i dissabtes fins les 2 matinada
El Femení de l'APA pujala temperatura del barri
Fo
to: A
na In
és Falco
ne
Les jugadores de l'APA Poble-sec reivindiquen la seva feminitat amb un calendari que els servirà per finançar-se (pàg. 11)
zonasec nº 120 Desembre 2013
editorial/
Direcció:Enric Mestres
Redacció:Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres
Maquetació:Enric Mestres
Fotografia: Correcció:Ana Inés Fernández Elena Berlanga
Si voleu col·laborar truqueu al telèfon:93 329 99 52 / 699 73 97 79Carrer Elkano, 24-26, baixos08004 BarcelonaE-mail: [email protected]
Il·lustracions:David Vila
Publicitat:Ernest Millet (Tel. 699 271 825)[email protected]
Col·laboracions:Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec
Dep. Legal: B-39.712/1997
zonasec no es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
La tirada d’aquest zonasec és de 6.000 exemplars
zonasec
Aquesta publicació forma part de:
2 Editorial
Amb el suport de:
ODONTOLOGÍA - PRÓTESIS Y ESTÉTICA DENTALODONTOPEDIATRÍA - IMPLANTOLOGÍA
C/ Roser, 21, baixos - 08004 Barcelona - Tel. 93 441 37 20
Clínica Dental Rosal
Llar d’infants des de 4 mesosAmpli horari i 12 mesos de servei (obert tot l’any)Mestres i Educadores espec. en Educació InfantilCuina pròpia, Instal·lacions acollidoresAssessorament pediàtric i psicopedagògic
Av. Paral·lel, 110 - 08015 Barcelona - Tel. 933 290 668www.apolo10.com e-mail: [email protected]
Escola Infantil APOLO 10
Sobre la pregunta, el PP i l'imforme PISA
(sempre independents!)
VENDA A L’ENGRÒS • MATERIAL ELÈCTRIC
FONTANERIA • ELECTRODOMÈSTICS
AIRE CONDICIONAT • SANITARIS
edita: zona sec comunicació
El Poble-sec amb La Marató de TV3L a Marató de TV3 és un dels esdeveni-
ments amb més repercussió al país i una gran mostra de solidaritat i de com es poden unir persones, entitats i empreses per a una fita comuna. Enguany s’ha dedicat a les malalties neurodegeneratives i s’ha tornat a viure una destacada jornada de participació.
Els ciutadans, protagonistes del video de La Marató
Un parell de mesos abans de la cele-bració de La Marató, entitats del Poble-sec van ser convidades a participar del videoclip que es va emetre durant la jornada del 15 de desembre. Gegants, Castellers, el casal de la Gent Gran i la Fundació Atlètic Poble-sec van ser alguns dels protagonistes de les peces gravades davant de l’Institut del Teatre, amb l’objectiu d’animar els telespectadors a col-
laborar. Agustí Gracia, guionista del video, apunta que enguany, a diferència de les anteriors edici-ons, no han comptat amb famosos, sinó que han volgut que hi fossin “les persones del dia a dia, de la vida quotidiana”. Per això han estat prota-gonistes “gent anònima, però amb una intensitat, alegria i desig de participar increïble”. El Javier Velasco, dels Gegants de Poble-sec, es mostra satisfet per “haver posat un granet de sorra” a La Marató i per haver-se pogut ajuntar amb altres col·lectius per una acció solidària. D’altra
banda, en Quim Pérez, relacions públiques de Castellers, admet que els va sorprendre positiva-ment que fos precisament la colla del Poble-sec l'escollida per sortir al videoclip i afegeix que ha estat una manera diferent de col·laborar amb La Marató, ja que cada any intenten fer-ho a través dels actes que es preparen a la plaça de Santa Madrona. Clemente Moreno, vice-president de la Fundació Atlètic Poble-sec també s’ha mostrat molt satisfet amb l’experiència i recorda que en altres edicions havien participat organitzant tornejos solidaris. Esther Macias, responsable del Casal de Gent Gran del Poble-sec, destaca la bona acollida que va tenir la idea entre els membres del casal “es van sentir com estrelles del cel·luloide i més tenint en compte que era per una bona causa”. No per casualitat, l’Agustí va manifestar que “quan a la gent els parles de La Marató els entra alegria i molta solidaritat”, un
fet que a més valora moltíssim i que assegura els facilita molt la feina. En total van participar 130 persones i 14 col·lectius de Barcelona. Juntament amb les entitats del barri mencio-nades van estar presents la Guàrdia Urbana, la Colla Sardanista Xaloc, Quality Dance Studio, la Federació Catalana de Gimnàstica, l’Escola de Circ de Nou Barris, Bombers de Barcelona, l’Institut del Teatre, el Club d’Atletisme de Nou Barris, els Gegantons de Gràcia i la Federació de Ball Esportiu de Catalunya.
Marta Tello
El Poble-sec ha tornat a col·laborar ac-tivament amb La Marató. Dissabte 14 i diumenge 15 es van realitzar diverses accions a la plaça de Santa Madrona i a la Parròquia de Lurdes per recaptar fons per les malalties neurodegeneratives.
El Geganters durant la gravació
La pregunta. Ja hi ha data i pregunta. El 9 de novembre de 2014 els catalans podrem respondre a “vol que Catalunya esdevingui un estat? I, en cas afirmatiu: vol que aquest estat sigui independent?". En un acte sense precedents de consens polític, els partits que donen suport al Dret a Decidir han acordat una doble formulació que respondrem en un hipotètic referèndum, caldrà veure si de forma legal o il·legal, però en qualsevol cas legítima. De moment, la iniciativa ja ha servit per retratar la manca de sentit democràtic del bipartidisme espanyol. Les diferents reaccions que hem anat entomant es divideixen entre les burles –com la del portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, que va comparar el procés amb una petició al Caga Tió— i el recurrent argumentari de la por. Iñaki Gabilondo es preguntava si els espanyols que no volen que Catalunya se’n vagi pensen fer alguna cosa. On són?
PP: Preocupació o Prejudici? El PP ha sol·licitat el tancament immediat d’un local situat al carrer Roser, 10. Si s’acosten a aquest punt del barri a treure el cap, podran observar un grup de dones d’origen pakistanès rodejades de nens i nenes. Elles amb prou feines parlen castellà o català, però els infants, nas-cuts ja a Catalunya, els guiaran encantats i els explicaran què hi fan: “estudiem la cultura pakistanesa i aprenem l’Alcorà”. Com a molt, comptaran unes 20 persones entre adults i nens en un recinte de 25 metres quadrats. Aquest local és, segons el PP, un centre islàmic il·legal, un oratori que causa “aglome-racions a l’entrada” –diverses fonts ens han desmentit aquesta afirmació— i perillós pels qui són a dins. Preocupació real o prejudici cultural? Criminalitzar un col·lectiu o estigmatitzar els immigrants ajuda a millorar la convivència o dóna vots? Que li ho preguntin a Xavier Garcia-Albiol.
PISA i la immigració. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va vincular l'estancament general dels resultats de l'informe PISA a Catalunya a les "diferències socioculturals" de l'alumnat i a "l'alt percentatge d'estudiants procedents d'altres països”. Són dues de les principals conclusions que fa la consellera que, igual que va fer el ministre Wert, coincideixen a assenyalar la immigració com la culpable. Culpen els fills de les persones immigrades. La comunitat educativa del Poble-sec, on l’escola pública ha fet un esforç enorme per adaptar-se a una situació de diversitat cultural sense precedents, ha repetit una i altra vegada que l’arribada de persones nouvingudes no és una amenaça, sinó que pot ser un actiu molt important, si es treballa bé i si hi ha la implicació de l’administració i de l’escola concertada. Sorprèn que a Rigau i a Wert no se’ls hagi passat pel cap buscar les causes en les retallades de l’ensenyament.
Desembre 2013 nº 120 zonasec Tema del mes 3
El carrer Blai: la immensa terrassaLa nova ordenança de terrasses preveu un avantprojecte que s'ajustarà a les necessi-tats de Blai, però el Districte descarta rebutjar llicències per a nous vetlladors
E l carrer Blai s’ha convertit en una immensa terrassa. L’eix dissenyat per dotar el barri
d’una rambla peatonal que afavorís el comerç de proximitat ha anat cedint protagonisme a la privatització de la via, avui massivament poblada per terrasses del negoci de la restau-ració. Les promocions de baix cost —com les tapes a un euro— criden l’atenció del jovent i el turista que veuen en Blai un reclam per a l’oci. Les xifres parlen per si soles: en una longitud de 450 metres, podem comptar fins a 41 bars i 32 terrasses, alguna d’elles pendent d’obtenir la llicència necessària.
Els veïns i comerciants de la zona miren aquestes dies amb lupa la nova ordenança de terrasses, que entrarà en vigor a partir de 2014, i que neix per limitar la proliferació de vetlladors que s’han anat cruspint l’espai públic de la ciutat. La norma, segellada per CiU i PP, preveu 31 zones singulars i el carrer Blai –igual que l’avinguda del Paral·lel— és una d’elles. Fonts del Districte asseguren a ZONA SEC que s’està treballant en un avant-projecte específic que regularà la singularitat de la via. En concret, el carrer Blai ampliaria els dos passadissos dels extrems: l’un fins a 2,60 metres –costat muntanya— i l’altre fins a 4 metres —costat Paral·lel—. De tal forma que es reduiria a 3 metres centrals l’espai on projectar-hi els vetlladors. Si la norma s’acaba implementant, aquestes terrasses no podran obstaculitzar les entrades i sortides dels habi-tatges ni tampoc la dels equipaments públics o la dels altres negocis privats.
Llicències sense consciènciaPer a aquesta futura norma no hi ha data
a l’horitzó. I, l’actual normativa genèrica per a Barcelona, no resol un dels problemes de fons que assenyalen els experts en urbanis-me. “Estem davant d’una llei que no analitza l’impacte global que pateix la zona. Estudia els casos i atorga llicències de forma indivi-dual, sense fer una reflexió sobre com poden afectar les terrasses que s’ajunten en un espai reduït”, explica l’antropòloga Montse Pedret de Raons Públiques, una associació formada per professionals del sector urbà que treballa en millorar la transformació de la ciutat a través de la conscienciació dels ciutadans. “Alguns
bars perdran la seva terrassa, d’altres guanya-ran més espai, però el que no podem fer és negar llicències si es compleixen els requisits”, expliquen fonts municipals que asseguren que es procurarà que les terrasses de Blai no superin la longitud de les façanes del bar que correspongui.
Aquesta alternativa coincidiria, segons Amadeu Quintana, membre de la coordina-dora d’Entitats del Poble-sec, amb el model parisenc. “Els boulevards del centre de Paris només poden tenir les taules que projecten els seus tendalls. És a dir, un negoci petit, tindrà una terrassa petita. Això ens alliberaria espai i permetria l’obertura d’altres tipus de negoci”. I és que, segons ell, “un carrer monotemàtic va en contra del seu propi futur”. Pedret, de Raons Públiques, constata, però, que s’impul-sen operacions urbanístiques sense comptar amb l’opinió dels veïns. “Un eix d’aquestes característiques s’hauria d’haver consensuat”. Així, diu, “s’evitaria la desafecció dels veïns”.
Sense usos, sense participació La manca d’un Pla d’Usos que blindi les
prioritats cíviques del barri i l’aposta de CiU i PP “d’ajudar els motors econòmics” dotant-los de facilitats per combatre la crisi –com és el cas d’atorgar llicències de terrasses— són dues de les causes principals de la proliferació de vetlladors. Segons Quintana, “l’administra-ció no va tirar endavant un Pla d’Usos quan tocava i no seria just impulsar-lo ara i haver de retirar llicències, que suposarien el tancament del bar”. Des de sectors més crítics, s’admet que un Pla d’Usos “podria ser una bona eina per evitar excessos, però caldria que fos fruit d'un procés de reflexió i participació sobre quin tipus de barri volen els veïns, sinó, pot acabar essent paper mullat”. Ens ho explica Marc Serra, membre de l’Assemblea de Barri, una plataforma de veïns que exigeix “una definició dels usos per a la diversificació de l'economia i no dependre únicament del turisme i de la restauració”. Per a Quintana, si bé és cert que Blai “ha mort d’èxit”, també ho és que té vida i és atractiu per molta gent de la ciutat, que no solia venir expressament al barri”.
Una mirada al passat: Pla de Futur de 1995“Si fa anys ens haguessin dit que el carrer
de Blai seria el que és avui, un conjunt de ter-rasses plenes a vessar durant gairebé tots els dies de la setmana, malgrat la crisi, no ens ho hauríem cregut”. Ho escriu l’escriptora del barri Júlia Costa, que repassa els comerços —com l'adroguer Ferran, la Pepita de la Carn, la ba-callaneria, la Maria de la llet, la cansaladeria, la pastisseria Can Guitart— que han anat desa-pareixent amb el pas del temps. Però, quan va començar el canvi del carrer Blai? Si recuperem el document Pla de Futur del Poble-sec –maig de 1995— que l’Ajuntament i teixit associatiu va traçar sobre el barri, trobem fragments que sembla que parlin d’un altre lloc del planeta. Diu així: “El comerç del Poble-sec no atreu clients de fora del barri”; “té fortes dificultats per retenir el seu propi mercat natural”; “és bàsicament un comerç autàrquic”; “és un comerç dispers, sense una concentració comercial important al barri”; “No hi ha cap activitat que generi un moviment de gent important”. Són només algunes de les conclusions sobre el comerç que
teníem l’any 1995. “Ara ens queixem de l’excés de bars, i amb raó, però abans ens queixàvem que ningú venia al barri”, recorda Quintana.
L’inici del procés de gentrificacióEl temps, però, ha passat i segons alguns
sectors les perspectives no són esperançado-res. Per als activistes de Repensar Poble-sec, el barri està immers en un procés de gentri-ficació molt similar al que, en el seu dia, van experimentar el Raval o el Born. És tracta d’un procés de canvi que pateixen les ciutats quan als barris populars i hi comença a viure gent amb un poder adquisitiu més alt. Sovint, el pas següent és el de la substitució progressiva dels veïns més vulnerables per gent més adinera-da. Segons Serra, la proliferació de bars amb preus barats és habitual en la primera fase dels fenòmens de gentrificació: “serveix com a efecte crida per al turisme i per al jovent d'altres barris que veuen en el Poble-sec un atractiu per l'oferta d'oci a baix cost”. Es per això que grups com Repensar Poble-sec i col-lectius d’experts com Raons Públiques fan una crida a defensar el mercat local i denuncien les pràctiques d'especulació immobiliària que en dificulten la seva proliferació i manteniment.
El nou criteri per ordenar les 4.350 ter-rasses de bars i restaurants que decoren Barcelona permetrà que a partir de 2014 s'obrin prop de 830 més corresponents a negocis de degustació i forns. La versió pactada entre CiU i PP fixa, això sí, un filtre: només ho podran fer les que tinguin lava-bos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. D'aquesta manera, una part dels 2.500 que se'n podrien haver beneficiat queden fora de joc. Els vetlladors existents, tindran temps fins el 2017 per adaptar-se a la norma. Entre els canvis, la nova norma ampliarà la distància de pas que ha de que-dar lliure entre voreres i taules, i entre ter-rasses contigües a 1,80 metres. Els horaris: fins les 0.00 hores entre setmana; una hora més dissabtes i vigília de festius. J.M.
El carrer Blai suma 41 bars i 32 terrasses
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
La norma permetrà 830vetlladors més a Barcelona
Jordi Molina
4 xxx zonasec nº 120 Desembre 20134 Participació
La noia dels peus nus
Carta al director Una finestra al'Assemblea de Barri
Urbanisme depredadorA l Poble-sec, segons dades del Departament d’Ocu-
pació i Empresa de la Generalitat de Catalunya, hi ha 345 pisos registrats com a turístics –els il·legals, és clar, no s’hi conten. Existeixen també blocs d’edificis sencers –per exemple al carrers Nou de la Rambla o Tapioles– que pertanyen a una mateixa empresa immobiliària o propietari i que es destinen només al turisme. Alhora, es preveu que es duguin a terme durant els propers mesos almenys deu desnonaments; i molts veïns i veïnes ja han hagut de marxar del barri per l'ele-vat preu de la vida i de l'habitatge, que al contrari que a la resta de Barcelona, hi ha baixat amb prou feines.
Pel que fa a l'habitatge, continuem parlant doncs d'un negoci, en comptes d'un dret. I quant als pisos tu-rístics, parlem d'immobles que destrueixin el teixit quo-tidià del barri; d'una lògica que sembla difícil d'aturar i que el Pla Paral·lel, justament, tractarà d'intensificar a costa del veïnat més precari; i tot plegat, d'un model depredador d'urbanisme, economicista i salvatge, que dóna prioritat a l'acumulació de riquesa i capital fixe per sobre de l'accés a un habitatge digne. Com si l'ús del Poble-sec fos el d'una cadena tròfica, on nosaltres som la darrera espècie a dins d'un ecosistema urbà vertical i violent.
A Ciutat Vella, finalment, el nou Pla d'Usos restringeix una mica –geogràfica i patrimonialment– l'apertura d'hotels. No hi ha cap pla que ho faci, però, a les rondes de Sant Pau i Sant Antoni ni al Paral·lel, que acabaran rebent aquest flux hoteler. Al mateix temps, el mobbing immobiliari, com ens van contar moltes persones a l'últim Trocasec –a propòsit del mapejat col·lectiu del barri que hi vàrem muntar–, creix davant la indiferència del govern local i del districte. Al 154 de Nou de la Rambla, per exemple, “pràcticament tot el bloc s'ha tornat de pisos turístics; nomes 'resisteix' el 1r-1a”, ens va explicar un veí. Hi ha molts més casos, a tot arreu. Davant d'aquest procés que porta sota el braç empobriment, especulació i, molt sovint, malestar i soroll; davant d'aquesta depre-dació urbanística, què podem fer juntes?
Comissió Repensar Poble-secMés info: www.assemblea.barripoblesec.org
@barripoblesec
Un crit d’auxili, de solidaritat per a la noia dels peus nus de la plaça de Catalunya. Seu en una cadira de rodes situada, molt estra-tègicament, a l’entrada dels ferrocarrils de la Generalitat. Ens presenta, com si d’un circ gratuït i diari es tractés, les seves mans i peus deformes. Quantes hores hi passa, la noia dels peus nus asseguda a la seva cadira en aquest racó de la ciutat, davant de milers de ciutadans? Deu hores, segons em va confes-
sar el passat dia. Cal que alguna entitat, o bé l’administració l’ajudi i la deslligui del seu racó de misèria i també d’or.
Sovint veiem a la ciutat de Barcelona aquests espectacles dolorosos, però la noia dels peus nus és jove, molt jove, i li queden encara dies amb un futur més esperançador. Alguna cosa ens caldrà fer, algú li hauria d’obrir alguna porta.
Ernest Millet
Dimarts a Divendres:12 a 15.30
19.30 a 23.30Dissabte:
11.30 a 1519.30 a 23.30
Diumenge:11.30 a 15
www.calmarino.comC/ Margarit, 54 • Barcelona - Poble-sec • Tel. 93 329 45 92
Vermutsvins
cervesesi
aperitiuscucina piemontese contemporanea
Carrer Elkano, 69 - [email protected]
662 553 954
L ’escola La Pau (districte de Sant Martí) ha estat guardonada amb
el premi “Participa a l’Escola 2013”, que té com a objectiu “guardonar les experiències o treballs de recerca que versin sobre formes de partici-pació a l'escola o que hi fomentin la pràctica o l'aprenentatge dels valors democràtics”. El premi ha estat ator-gat pel Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya al pro-jecte “Fem comunitat transformant el pati de l’escola”. Aquest s’ha dut a terme entre 2011 i 2013 i ha consistit en el treball en xarxa de tots els col·lectius integrants de l’escola (AMPA, alumnes, equip docent i directiu) per tal d’adaptar el pati de l’escola a les necessitats de les persones que en fan ús. Hi han participat també el PEP (Pla d’Energia Participatiu dels Barris de Sant Martí i la Verneda) i l’entitat poblesequina Raons Públi-ques, dedicada a la intervenció en la transformació dels espais públics, millorant l’àmbit relacional i empoderant els ciutadans. L'entrega del guardó serà el 14 de febrer a l'escola La Pau.
La participació com a eina trans-formadora
La Lucia Zandigiacomi, arquitecta integrant de l’equip de Raons Públi-ques, destaca que el premi els servirà per continuar involucrant el barri al projecte. I recalca que aquest cas ha estat un exemple de com la comuni-tat educativa i les famílies han estat capaces de dur a terme un projecte
participatiu de gran magnitud per a la millora de l’escola, i com aquest ha fet créixer la comunitat. La Lucia destaca també la importància del reconeixement per part de la Generalitat d’aquest i d’altres treballs d’acció comunitària, però lamenta que el destí final de la majoria dels diners públics sigui finançar propostes més vinculades al turisme que a la qualitat de vida dels ciuta-dans. Raons Públiques és una de les entitats que representa la transformació que està vivint la societat actualment, a la qual els ciutadans estan recuperant el paper protagonista en la presa de decisions que afecten la seva manera de viure. Un canvi profund que malgrat les dificultats s’està començant a notar.
Raons Públiques, actor en el projecte guanyador del Premi 'Participa a l’Escola 2013'
M.T.
Desembre 2013 nº 120 zonasec Actualitat 5
ACCPACK CCG. S.L.C/ Salvà, 39 • 08004 Barcelona
Tels. 93 442 99 20 • 661 155 064 • Fax 93 443 02 [email protected] al detall
i a l'engròs
Solucions ràpidesi econòmiques
per al seu negoci
Restaurants, forns, locutoris i comerços
en general.Servei a domicili.
Aquestes empresesja confien en ACCPACK:
La Tasqueta de Blai, L'Angolino, Cadena Pepe, Darling, Punjabi, Paralelo 91, Le Panier, Pizzas
Torres, Panadería Al Andalus, Forn Fabregat, Blai Tonight, Lia d'en
Vicius, Pizzas Energia, Tatami Room, Tacos-Tacos, Bar La Bota,
Bar Domingo-Sra. Carme, Rosal 34, La Cambicha, El Chicle, Doner
Village, Bar Fortuny, Paral·lel Central, Studio 44, Añoranzas de mi Tierra, Pizza House, i tants altres...
ACCPACK us desitjaBon Nadal i un millor any!
Els curtmetratges ‘La prueba’ de la mateixa as-sociació Arep i ‘Actitud negativa=Discapacidad’ de l’Hospital de la Mercè, guardonats amb els pre-mis del jurat i del públic, respectivament.
C apacitat de superació, sentit de l’humor i intenses dosis de sensibilitat. Són els
ingredients que van fer servir els diferents col·lectius amb discapacitat per participar al concurs de curtmetratges que impulsa la comissió Trencar Estigma de l’Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental (Arep). Tal i com va informar aquest diari a la seva darrera edició, la Casa del Mar del Poble-sec va ser l’escenari aquest 12 de desembre de l’entrega de premis d’un certamen en què persones amb algun tipus de discapacitat havien de retratar col·lectius amb discapacitats diverses. “Ens ha agra-dat que tots els finalistes hagin destacat la part positiva dels altres companys, les seves capacitats, com ara l’afany de superació, i no les dificultats”, explica la terapeuta ocu-pacional d’Arep, Mireia Martínez, que confia d’iniciatives d’aquest tipus per “trencar l’es-
El concurs de curtmetratges d'Arep trenca l'estigma contra les discapacitats a la Casa del Mar
tigma que sovint la societat atribueix a les persones que pateixen alguna discapacitat”.
El premi del jurat al millor curtmetratge del concurs –batejat amb el títol Posa’t a la nostra pell– se’l va endur La prueba, del Ser-vei Prelaboral d’Arep, l’entitat organitzadora de la iniciativa. En canvi, el premi del públic va ser per Actitud negativa=Discapacidad, dirigit per la Unitat Polivalent de l’Hospital de la Mercè. A banda, es van entregar dos
guardons més a títol individual: el premi a la millor actriu, per a la Montse, del Centre d’Atenció Diürna La Marina i al millor actor, per al Ramon del Club Social Esquima.
Una tasca amb continuïtat Els guanyadors del certamen tindran
l’ocasió de participar a un curs de realització professional de curtmetratges que impartiran els periodistes Carlos G. Vera i Carlos Colla-
zos de SICOM (Solidaritat i comunicació), que van formar part del jurat. “Intentarem donar continuïtat a la feina que han fet i implicar-los més amb el procés de creació, amb càmeres professionals”, explica Vera. “La preparació d’un curtmetratge, des del principi fins a la fi, implica posar en pràctica moltes dinàmiques de grup, des de l’ex-pressió d’idees per al guió fins a tasques de realització”, destaca Collazos, que es queda amb el moment de l’entrega de pre-mis: “És molt important que, al final de la feina, puguin sentir-se realitzats”. La resta de membres del jurat eren Fernando Martínez, representant de la Comissió Trencar Estigma d’Arep; Dolors Ódena, la presidenta de Radio Nikosia; Quim Fuster, director i productor; i Josep Lluís Galan, del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges). La tècnica d’Arep, Laura Sánchez, acompanyada per l’actor i periodista de La Sexta, Ruben Ramírez, van conduir un acte en què gairebé els cinc finalistes –centre d’atenció diürna La Marina, el Club Social Esquima, la Unitat Polivalent de l’Hospital de la Mercè, la Unitat Polivalent de la Llar Residència de la Mercè i el Servei Prelaboral Arep— es van endur algun tipus de guardó.
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
El concurs 'Posa't a la nostra pell' complia la seva segona edició
Jordi Molina
zonasec nº 120 Desembre 20136 Actualitat
Els Castellers guanyadors del premi Poble-sec
ESCOLASAGRAT COR
LLAR D'INFANTS (Autoritzada pel Departamanent d'Ensenyament)
ESTIMULACIÓ DE LES CAPACITATS DELS INFANTSAPRENENTATGE EXPERIMENTATIU I MANIPULATIUTRACTE PERSONALITZATPERSONAL TITULATSUBVENCIONADA
DES DELS4 MESOS
TAMBÉ OFERIM:INFANTIL I PRIMÀRIA (Concertada)ESO (en Centre Col·laborador)
C/ Aldana, 1 (cantonada Borrell)Telèfon 93 441 02 [email protected]
L'obra 'Café Suizo'i el maltracte a la donaEl centre cívic El Sorti-dor es consciencia amb el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.
E l dissabte 23 de novembre va tenir lloc al centre cívic El Sortidor el Teatre Fòrum
'Café Suizo'. La representació va organitzar-se en motiu del Dia Internacional per a l’elimi-nació de la violència envers les dones el 25 de novembre. L’acte va tractar de reflexionar sobre un tipus de maltractament que molts cops s’ignora: el psicològic.
'Café Suizo' va tenir una durada de vint minuts amb dos actes. El fil conductor i ins-piració principal de la representació es troba al conte 'Dones' de Clara Simón. Les actrius Sònia López i Inma Rico van protagonitzar pa-pers ben diferenciats. La Sònia representava una dona sotmesa a un marit detestable i que es conformava amb la seva situació. Atrapada en una baixa autoestima, es trobava alhora sense recursos econòmics com per poder fer-se valer per sí mateixa. L'Inma, en canvi, feia el paper d'amiga que aconsellava sobre la situació però que realment decidia i actuava sobre els problemes de la primera.
L’obra va fer canvis favorables durant la segona part. La Sònia, aconsellada per l'Inma, aconseguia diners del seu marit i s’apuntava a un curs de mecanografia per ser secretària. El personatge evolucionava radicalment en veure que podia sortir-se’n sola. Començava a valorar-se i a prendre les seves pròpies decisions sense cap dependència del marit i l’Inma. Es replantejava, a més, el seu matri-moni i la separació.
La directora Rebeca González va encarre-gar-se de donar pas al fòrum un cop visualitza-da l’obra. Ella i les dues actrius van interactuar amb el públic present a la sala i el van fer opinar sobre el tema. Van compartir, a més, les seves experiències. Una de les conclusions més importants a les quals es va arribar va ser la següent: per introduir canvis a la teva vida és necessària una prèvia autoestima i confiança.
N osaltres som diferents'', així definia el Poble-sec el president dels castellers
del barri, Yuse. I afegia: ''un barri treballador, solidari i orgullós''. Anem a pams, però. Les paraules de Yuse van tenir lloc als IV Premis Poble-sec. I aquesta vegada el premi ha es-tat per a la colla castellera del barri. Castell de 4 de 8 a la Vila de Gràcia, espectacular crescuda de la colla, més d’un centenar de castellers a l’actualitat: la colla ja no és un grup d’amics, és una colla castellera de la ciutat. I la cirereta: nou local al carrer de Ble-sa, situat al bell mig del barri i que permetrà, a la fi, fer assaigs amb plenes garanties.
El Poble-sec respira. Aquesta nit, al centre cívic El Sortidor hi som tots o quasi tots. Els premis Poble-sec han reunit la flor i nata del nervi emprenedor i cívic del barri. I no és fàcil mantenir aquesta actitud cívica, solidària, com ens recordava el president de castellers, davant l’huracà de la Barcelona turística i grandilo-qüent. He compartit taula amb una representa-ció dels castellers. He tornat a recordar algunes jornades, quan érem pocs i patíem pels buits que ens quedaven a les actuacions. Ara caldrà tornar a la colla i gaudir de com han canviat, de com han crescut els castellers.
D'esquerra a dreta: Sònia López, Rebeca González i Inma Rico
Feliços per assolir els reptes
Castellers del Poble-secAssajos: A partir del 24 de gener a Blesa, 7 (fins llavors estem de vacances!)
Local d'Assaig i Social: Carrer Blesa, 7Tel. 653 11 34 96 - [email protected]
www.castellersdelpoblesec.cat (també al facebook!) - Twitter: @Bandarres
Castellers del Poble-sec
E ls Castellers del Poble-sec estem feliços. El passat diumenge 17 de novembre vam
assolir el repte que tan anhelàvem: ser colla de vuit pisos. Vam descarregar, al primer intent, el nostre primer castell de vuit: el quatre de vuit. Hem tocat el cel, i ens hem col-locat entre les millors 20 colles (d’un total de 70). A part d’això, el passat dissabte 30 de novem-bre vam rebre el guardó del 4rt premi Poble-sec. Una última cirereta per a una temporada de somni.
Resum fites del 2013:- 5è any consecutiu guanyant el premi a la millor afició al torneig de futbol intercasteller.- Victòria al Concur7 de Torredembarra.- Primer castell de 8 pisos i millors resultats castellers de la nostra història.- Guanyadors del premi Poble-sec.
I el 2014 què?- 15è Aniversari de la colla, amb un munt d’actes previstos (us anirem informant).- Nou local d’assaig i social a l’hora, al carrer
Blesa, 7 (tothom convi-dat a la inauguració!).- I a nivell casteller? Seguir creixent, conso-lidar-nos com a colla de 8, i afrontar nous reptes, com ara el tres de vuit o la torre de vuit amb folre (necessitarem ser molts més! Tu també pots participar-hi!).
Gràcies veïns i veïnes per acompa-nyar-nos en un any tan increïble. No cal dir que sou benvinguts/des a apuntar-vos als Castellers del Poble-sec. Un gran barri ne-
cessita una gran colla (i és gratis, en família, i s’hi fan moltes amistats!). Bones Festes i Feliç Any Nou!
El 'Carro gros' (4de8) a Gràcia
En els temps que corren, poder trobar una afició que t’ompli, que et permeti co-nèixer gent, fer amics i passar moments inoblidables, és tota una satisfacció.
A ixò és el que sentim les persones que formem part de la Colla de Diables i Taba-
lers del Poble-sec. Durant el 2013 hi ha hagut molts bons moments. Ha estat, sens dubte, l’any dels Tabalers i d’en Sírius, la nostra bès-tia de foc. Els nostres tabalers, capitanejats per Roger Tres, es van proclamar campions del 8è Concurs de Percussió de Barcelona.
En proclamar-se campions, van tenir l’honor d’obrir el Correfoc de la Mercè d’en-guany. Val a dir que aquest any han assolit rècord d’actuacions participant en molts esdeveniments solidaris, esportius i Festes Majors d’arreu de Catalunya i Espanya.
2013, un any de bons momentsDiables i Tabalers del Poble-sec
I què dir d’en Sírius. 2013 ha estat l’any de la seva presentació arreu del territori. Acaba de complir un any i ja ha participat en Corre-focs i Trobades de Bèsties de mitja Catalunya. Els Diables no ens hem quedat enrere. Hem organitzat al Barri dues fires, de primavera i tardor, hem participat en tots els esdeveni-ments del Poble-sec en els que s’ha demanat la nostra col·laboració i hem gaudit de molts correfocs, sempre acompanyats dels tabalers i, en moltes ocasions, també d’en Sírius. No perdem pistonada i comencem l’any nou par-ticipant en la Cavalcada del Patge Reial que, com ja és habitual, recorrerà els carrers del barri el dissabte 4 de gener. Per acabar, desi-tjar-vos que el 2014 us faci gaudir de molts bons moments en companyia dels vostres.
El Tabalers en la commemoració del desè aniversari del centre cívic El Sortidor
Diables i Tabalers del Poble-sec
E n la XXII edició dels Premis Sants-Montjuïc el regidor del Districte, Jordi Martí, ha fet
entrega del guardó al reconeixement personal a Oleguer Forcades, director de Sants3Ràdio i sotsdirector del portal de notícies El3.cat per contribuir "a millorar la vida col·lectiva del districte". L'Associació de Disminuïts Sants-Montjuïc ha estat guardonada a la categoria de reconeixement col·lectiu, per "lluitar pels drets de les persones amb discapacitat, i per treballar perquè aquestes persones visquin amb normalitat en el seu dia a dia".
Oleguer Forcades i l'Associació de Disminuïts Sants-Montjuïc obtenem el Premi Sants-Montjuïc
Ernest Millet
Redacció
Cristina Costa SilesCentre cívic El Sortidor
Desembre 2013 nº 120 zonasec L’Entrevista 7
l’entrevista per Jordi Molina
Benet Iñigo, periodista i cap de colla dels Castellers del Poble-sec
‘‘El 2013 hem sortit de totes les places amb un somriure’’El proper mes de gener deixarà de ser cap de colla, càrrec que comparteix amb Gerard Verdés. Ho farà després del que ha estat el millor any dels Castellers del Poble-sec. Benet Iñigo (Barcelona, 1982) ressalta la implicació del grup i l’esforç que han hagut de fer per convertir-se en colla de 8. Una fita que consolida els ban-darres com a una de les colles amb més projecció d’una ciutat que comença a va-lorar el fet casteller. Periodista amb inicis al ZONA SEC —actualment a Rac1— rei-vindica els èxits de les colles com el motiu principal de la progressiva normalització del fet casteller als mitjans. “Si ens fan cas és perquè tenim públic”, assegura.
Enhorabona, us heu tornat a superar...I per sisè any consecutiu... No ens imagi-nàvem que les coses podrien anar tant bé aquest 2013. De vegades, la feina del dia a dia impedeix adonar-nos-en del que el grup està aconseguint i és la gent de fora de la colla qui ens fa veure com hem crescut. Pels que no coneixen tant el món casteller, què significa descarregar el primer 4 de 8?És com guanyar una final de la Champions. Per nosaltres justifica tot un any de feina. Però no es una fita aïllada. Abans, ja havíem descarregat deu torres de set i havíem fet molts castells de set i mig. El 4 de 8 ha estat la cirereta del pastís, però no podem obviar els mèrits anteriors.Uns mèrits que us van permetre conquistar el Concurs7 de Torredembarra.Ha estat un 2013 en què se’ns han acumulat les alegries. Vam fer una Mercè espectacular i al cap de dues setmanes ja teníem el Con-curs7 a sobre. I, sense acabar-ho de celebrar, descarregàvem a Gràcia el nostre primer ‘Carro gros’. El més gran d’aquest any és que hem sortit de totes les places amb un somriure. A cada actuació, hem superat l’anterior.Quina és la propera meta?En el món dels castells, cada pas més és un món. I contra més amunt estem, més difícil resulta arribar a cotes més altes. Superar-nos significaria alçar el 3 de 8 i la torre de 8 amb folre, dues torres que estan a una distància
gegantina del 4 de 8. Hem de ser conscients que hem arribat fins aquí amb la llengua fora, portant la colla al límit de les seves possibilitats tècniques i de mobilització. Superar-nos serà una feina llarga i de diversos anys, dos com a mínim. Així que a curt termini hem de lluitar per mantenir el nivell i gestionar aquesta ale-gria desfermada que ens envolta. Sempre els demanem als companys que guardin aquests bons records per quan vinguin moment magres. El nivell casteller de Barcelona ha pujat. En quines colles us emmiralleu?Som la primera ciutat que té tres colles de 9 i dues de 8. I això ens permet tenir referents molt propers que ens poden servir. Castellers de Sants i Castellers de Gràcia ens marquen el camí a seguir. Tenen trajectòries ascen-dents i fan servir tècniques molt modernes. Cal tenir en compte que no és el mateix fer castells a Valls, on la gent està molt famili-aritzada, que a la gran ciutat. Aquí ens hem d’acostar al públic de manera diferent perquè l’entorn social és diferent. Aviat celebrareu el vostre 15è aniversari, però hi pot haver gent que encara us recor-da pel mític calendari bandarra...Sí... De fet, s’ha donat el cas de persones que ens preguntàvem si també fèiem castells vestits. Quan la gent ens busca a Internet apareixen més fotos nostres despullats. Calendaris a banda, heu rebut el premi Poble-sec a mans de la Coordinadora d’Entitats per portar el nom del barri més enllà de les seves fronteres. Però, dins de les nostres fronteres, quina tasca social poden fer els castells? La colla sempre ha tingut una vocació social importat. Hem fet uns tallers, com els Tots som una colla, per acostar el fet casteller als nouvinguts. I ho vam fer amb un doble ob-jectiu: primer, perquè no ens vegin com uns extraterrestres que fan coses un pèl estranyes i establir ponts de diàleg. I, segon, per aconse-guir més actius. Tot i així, ens ha costat molt de penetrar en els col·lectius més nombrosos del barri, com els dominicans, els pakistanesos o els xinesos. Creiem que, precisament per ser col·lectius nombrosos, tenen prou coberta les
seves necessitats de relació i d’oci. En canvi, ens ha estat més fàcil arribar a gent europea, com alumnes d’Erasmus i, també, a alguns ar-gentins. En tot cas, el nostre cens ens diu que un 25% de la colla és no nascuda a Catalunya. L’any 2012 us declareu oficialment ‘colla independentista’.Sempre ens havíem mogut amb una toleràn-cia no oficial amb l’independentisme. Havíem fet pilars amb estelades i havíem actuat per entitats independentistes. Ho fèiem de forma espontània i, aquells companys que no volíem venir, per exemple, a un Onze de Setembre, doncs no veníem. Fer-ho de manera oficial implicava que, potser, algunes persones es poguessin sentir rebutjades. I ha estat el cas?Hi va haver diversos companys a qui no va
agradar la proposta. I fins i tot alguna persona ha deixat l’entitat. Ho vam debatre en assem-blea, vam posar sobre la taula pros i contres, i es va redactar una mena de manifest sobre què implicava ser colla independentista. La votació final va reflectir un 80% a favor de ser-ho i un 20% que no. Però en el fons, la colla és la de sempre i igual d’integradora que sempre. No li preguntem a ningú com pensa, però la junta té un criteri a seguir. Tu que ets periodista i casteller, creus que el periodisme casteller depèn massa dels periodistes que feu castells?Una cosa ha anat molt lligada a l’altra, efecti-vament. El periodisme casteller ha estat, fins fa pocs anys, molt militant i molt vinculat als mitjans locals. És una tradició difícil que impli-ca tenir certs coneixements per poder fer-ne una crònica. Ara bé, potser nosaltres, per ser fidels a la tradició, hem dificultat que gent no experta se’ns apropi. Els castellers que som periodistes en zones no tradicionals hem tin-gut un paper destacat, però el més important és que, a poc a poc, s’ha consolidat un públic. Així no és casualitat que, a El Món a Rac 1, a poc a poc, hi hagi crescut la presència castellera.Rac1 és una emissora generalista que no havia apostat pels castells. S’allunyava del seu públic i del seu discurs. Però no és mèrit d’una persona, sinó del fet casteller. Els èxits de les colles fan més fàcil vendre les notícies. Si a més, hi ha una persona que hi entén, doncs s’ha d’aprofitar. Rac1, i la resta de mitjans, farà castells si hi ha un públic que l’escolta. Aquesta és la clau.Periodista i del barri, amb inicis al ZONA SEC...En tinc molt bon record. Vaig començar quan encara era a la facultat. El diari, original-ment, servia perquè les entitats poguessin difondre les seves activitats. El canvi que va suposar incloure informació periodística va ser molt important i ara ho heu ampliat. Crec que aquella evolució, juntament amb el pas que heu fet darrerament a les xarxes socials, són molt significatius. Ara que visc a Sants i no tinc a mà el ZONA SEC és un plaer trobar-vos a la xarxa.
Benet Iñigo, periodista i casteller
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
zonasec nº 120 Desembre 20138 Associació de Comerciants
Desembre 2013 nº 120 zonasec Convivència 9
Amb la voluntat de “fer comunitat” entre les famílies del barri i oferir un espai de paraula per mares i pares, us convi-dem a BAULA-Poble Sec!
B AULA-PS és una proposta creada des del Pla Comunitari del Poble-sec amb
l’objectiu d’obrir un espai de trobada set-manal per a mares i pares amb fills i filles de 3 a 6 anys que vulguin saber més sobre el desenvolupament psíquic i emocional dels seus fills i, alhora vulguin promoure hàbits familiars saludables. Entenent que la sa-lut és molt més que manca de malaltia, a BAULA-PS es reflexionarà i s’informarà sobre problemàtiques comunes relacionades amb la parentalitat i sobre les dificultats en el procés de criança i educació dels fills. No és un lloc on trobar fórmules màgiques ni remeis ràpids, ni tampoc solucions unívoques ni universals. És un espai per a parlar, compartir dubtes, intercanviar eines, discutir i aprendre junts,
Espai BAULA-Poble-secCompartir per aprendre
on cada família trobarà el seu propi camí, amb les seves pròpies eines creatives de forma artesanal.
Es treballarà a partir d'un programa de desenvolupament d'habilitats parentals que serà el fil conductor de les sessions que ani-rem adequant en funció de les necessitats i inquietuds de les famílies, així com, de les pròpies dinàmiques del grup que es plantegin a les trobades, generant un espai viu, dinàmic i participatiu. Alguns dels temes que tracta-rem són gestió dels conflictes i les emocions, hàbits, corresponsabilitat, autoestima, límits, comunicació... entre d’altres.
Tots aquells pares i mares que vulguin pensar i saber més sobre aquests temes, que ens vulguin acompanyar en aquesta etapa de la seva vida i que s’engresquin a redescu-brir-se... seran benvinguts i benvingudes a BAULA-Poble-sec. Iniciarem les trobades al gener. Us hi esperem!
Pla Comunitari del Poble-secwww.pcpoble-sec.org
E l Pla d’Acollida Poble-sec va organitzar el passat 28 de novembre la jornada
'Tots som i fem Poble-sec', una iniciativa per millorar el treball en xarxa i generar noves sinèrgies entre les entitats que actuen al Poble-sec des de diferents vessants. A la jornada van presentar els seus projectes el Consorci per a la Normalització Lingüística, Barcelona Antirumors i el Pla d’Acollida del Poble-sec/Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, per tal de donar a conèixer la seva activitat i afavorir la creació de nous vin-cles. També van participar Arrels Fundació, Pla Comunitari Poble-sec, Psicòlegs sense
Fronteres de Catalunya, Raons Públiques, la Direcció d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Goñi, veí del bari, i el diari ZONA SEC. Durant la jornada es van posar sobre la taula diferents mirades del barri, es van detectar punts de confluència dels objectius de les diverses entitats i es van crear les bases per a noves col·laboracions. Amb aquesta trobada s’inicia un procés col-laboratiu que permetrà treure el màxim de rendiment a la gran quantitat d’iniciatives socials que es desenvolupen al Poble-sec.
1a trobada de la iniciativa'Tots som i fem Poble-sec'
Entitats com La Formiga, Artixoc o Es Purna se su-men a la crida de la Taula de Convivència del Poble-sec per afavorir el coneixe-ment entre col·lectius.
P arèntesis en forma de festa i diàleg en els conflictes de convivència generats a la
plaça de Les Navas. La Taula de Convivència del Poble-sec i l’associació de veïns d’aquest punt del barri van aconseguir, per uns dies (27, 28 i 29 de novembre i 4 i 5 de desembre) posar en valor els aspectes positius de la diversitat cultu-ral que caracteritza el barri. Tallers i espectacles de circ, cultura urbana, màgia, jocs tradicionals i balls llatins —com ara la Capoeira o el Zum-ba— van permetre que els grups de persones que habitualment coincideixen a la plaça tin-guessin ocasió de conèixer-se per començar a canviar les percepcions d’uns envers els altres.
Associa-cions com La Formiga, Ar-tixoc, Es Pur-na o el grup Br incaderia van sumar esforços “per fer visible” la feina que s’està fent conjuntament entre l’admi-nistració i les entitats en termes de convivència. Així ho explica Miquel Pulgarin, secretari de la Taula, un espai de tro-bada interdisciplinari i intercultural destinat a millorar la cohesió social. “Al desembre hem fet la darrera reunió d’aquest any i, de cara al 2014, ja tenim un calendari amb cites al febrer, abril,
Marta Tello
L'aposta per la interculturalitat aparca per uns dies els conflictes de la plaça Navas
U na instància del Partit Popular pre-sentada a l’Ajuntament de Barcelona
podria acabar amb el cessament de les activitats del Centre Cultural Pakistanès ubicat al número 10 del carrer Roser. Segons el grup popular, es tracta d’un “centre musulmà il·legal que no com-pleix la llei i funciona sense la llicència necessària”. El responsable del centre, Mohammad Zafar, que explica que l’ac-tivitat principal del local és donar clas-ses de cultura pakistanesa i de l’Alcorà, admet no haver iniciat els tràmits per tal d’adequar el local a la normativa, però assegura posar-se en mans d’advocats per resoldre-ho aviat.
El problema de fons, segons el re-gidor del PP adscrit a Sants-Montjuïc, Alberto Villagrasa, és que “en aquests centres es formen aglomeracions de persones que provoquen problemes de convivència amb els veïns”. Una obser-vació que no coincideix amb la informa-ció del Tècnic de Projectes de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori, Miquel Pulgarin, ni tampoc amb les fonts consultades de la comissió de seguretat i civisme de la Coordinadora d’Entitats: “Cap veí no ens ha manifestat molèsties generades per aquest centre”. Segons Pulgarin, l’espai —de 25 metres qua-drats— té més aspecte de local on s’hi fan classes particulars que no pas de cap centre islàmic o oratori, com sostenen els populars. L’Ajuntament espera ara que el centre posi en regla la documentació necessària. En cas contrari, sol·licitaria el cessament de les activitats.
J.M.
juny, setem-bre i novem-bre”. En la mateixa línia es manifesta el gerent de Sants-Mont-juïc, Francesc Jiménez, qui expressa la voluntat del Districte de crear acti-v i ta ts que fomentin la
interrelació, la inclusió, la convivència i el conei-xement mutu, “tal i com fa la Taula”. L’objectiu a curt termini d’aquesta iniciativa passa per recuperar la regularitat de les trobades i seguir apostant per formats originals.
Percussió a la plaça Navas, una de les diverses activitats de la convocatòria
Foto: Taula de Convivència
L’Ajuntament, a instànci-es del PP, podria tancar el Centre Cultural Pakistanès del carrer Roser per un pro-blema de llicències
J.M.Trobada 'Tots som i fem Poble-sec'
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
10 zonasec nº 120 Desembre 2013Economia
economia/opinió per Josep Maria Torremorell
Pensions miserables d'un estat miserable
PRODUCTOS CÁRNICOS COLOM, S.L.ESTABLIMENT RECOMANAT PEL
CONSELL CATALÀ DE LA PROMOCIÓ AGRÀRIA I ECOLÒGICA
Vedella, porc, pollastre, xai,formatge i més productes
Central:Blasco de Garay, 42 baixos08004 BarcelonaTel. Botiga: 93 441 51 42Fax: 93 441 68 63Mòbil: 620 91 96 96E-mail: [email protected]
Vallhonrat, 2708004 BarcelonaTel. 93 325 61 42
Preus especials de vedella de Girona certificada i carn ecològica del Pirineu
40è aniversari de les nostres botigues al Poble-secC/ Elkano, 24-26, baixos08004 Barcelona
Tels. 93 329 99 5293 443 21 72
ADVOCATSConsulti
amb els nostres
Si vosté téproblemes amb:
el treball, el pis, la família, les administracions públiques
(Hisenda, Ajuntament, Seguretat Social...)
Preus molt asequiblesDemaneu horaa la Sra. Anna
Miquel M. Palou JounouAna Vélez Costa
Mireia Alcázar CutiéAdvocats
[email protected]@palouijounou.com www.palouijounou.com
www.facebook.com/Assessoria.Palou.Jounou
E ls Estats Units i Japó registren diverses dades econòmiques positives que continuen afermant el creixement econòmic,
com la continuïtat en la recuperació del preu de l’habitatge als Estats Units, o l’allunyament de la deflació al Japó. A la Unió Europea millora la confiança i sembla que a l’eurozona la taxa d’atur ja ha tocat sostre (12,1% a l’octubre amb un descens d’una dècima). Amb aquest entorn, es manté la tònica positiva en els mercats borsaris, on alguns índexs (S&P 500 als EUA o DAX a Alemanya) han assolit nous màxims històrics, mentre que el Banc Central Europeu estima que les tensions financeres al vell continent van a la baixa, tot i els riscos encara existents. A la pell de brau es reforça la demanda interna, cosa que suposarà passar de la recessió a l’estancament, que serà la situació dominant el 2014. La nota negativa la dóna l’estat, que no compleix les previsions de dèficit públic. El conjunt de comunitats suposadament autònomes tenen un dèficit de l’1%, els ajuntaments mantenen un superàvit del 0,2%, però ni l’Estat (-3,6%) ni la Seguretat Social (-0,3%) compleixen, amb dèficits superiors als de l’any passat.
El fons de reserva de la Seguretat Social i les pensionsPrecisament la Seguretat Social ha retirat 5.000 milions
del fons de reserva (fornit en un 75% per les cotitzacions dels treballadors catalans) per satisfer la paga de Nadal. Entre 2012 i 2013 han agafat 23.631 milions del fons i ara en queden
53.744. A aquest ritme en quatre anys més el buidaran. Si la futura República de Catalunya decidís crear un fons com aquest, atès que les cotitzacions catalanes tenen superàvit, el fons creixeria cada any. Amb el ridícul augment de les pensions del 0,25% el 2014 (i els anys següents) el poder adquisitiu dels pensionistes caurà en picat i la pensió serà encara més indigna i miserable: augmentarà la desigualtat social. Caldria copiar a Barack Obama, que posa al centre del debat la desigualtat com una amenaça al què allà anomenen “el somni americà”, mentre que el PP veu la lluita contra la desigualtat com a pròpia dels antisistema. Si es volés lluitar contra la desigualtat, l’excusa de la demografia deixaria pas a una discussió econòmica de veri-tat: a) quantificar les necessitats dels pensionistes, b) estudiar les possibles fonts de finançament i c) canviar el que calgui
perquè el sistema (aquest o un altre) funcionin. Ara es raona a l’inrevés: es diu que no hi ha recursos, es retallen les pensions, es recomanen plans de pensions privats que afavoreixen més als que més tenen i s’acaba augmentant la desigualtat i la pobresa, que s’afegeix a les destrosses causades per la reforma laboral.
Botella i Rajoy deixen anar algunes 'perles'Per cert, Ana Botella, després d’haver-se begut el cognom,
ha dit que “la reforma laboral i el PP han portat al progrés més gran de la història de la humanitat”. És a dir, ni el foc, ni la roda, ni l’alfabet, ni la ceràmica, ni el ferro, ni la moneda, ni l’elec-tricitat, ni la penicil·lina, ni l’anestèsia, ni el plàstic, ni l’avió, ni els ordinadors, etc. Una altra de grossa de Rajoy en el funeral de Mandela: “És un dels llocs més emblemàtics perquè és on Espanya es va proclamar campiona del món”. Aquí no hi ha mala fe. Com diu l’aforisme conegut com a navalla de Hanlon, “mai no atribueixis a la malícia allò que pot ser explicat adequadament per l’estupidesa”. I per acabar, un parell de frases més que, a diferència de les anteriors, no provenen de cretins. La primera la vaig veure a Washington aquest estiu, en el memorial de la guerra de Corea: Freedom is not free (“La llibertad no és gratu-ïta”); la segona és del desaparegut Nelson Mandela: “L’acció de les masses té la capacitat de derrocar governs”. Preneu-ne nota entre neula i copa de cava perquè el 2014 hem d’estar disposats a tot per assolir la llibertat que només el poble pot conquerir.
A ra ve Nadal, i amb ell la solidaritat i
les compres de rega-lets i detallets per a les persones estimades! Per això, la Comissió de Gent Gran del Pla Comunitari del Poble-sec us convidem a col-laborar al 'Mercadillo' Nadalenc Solidari amb la gent gran del barri, que a més, té uns preus anticrisi!
El 'Mercadillo' estarà a la plaça dels Ocellets el dia 21 de desembre a partir de les 10.30h; el 100% de la venta de joguines i articles varis i el 40% de la venta d’artesania es destinarà integrament als projectes de voluntariat amb gent gran del barri: l’Acompanyament a la gent gran i el Baixem al carrer, de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, en els que voluntaris/es fan companyia i ajuden a sortir al carrer a les persones grans. A més a més, i gràcies a la col·laboració de
'Mercadillo' nadalenc, solidari amb la gent gran del Poble-sec
la carnisseria Tant de Gust (Oliveras, 37 - 08004 Bar-celona), per cada 8€ de compra s’obtindrà una butlleta per participar al sorteig d’una espatlla de pernil! També es podran comprar butlletes a 2€! I per endolcir el dia tindrem xocolata calenta!
S i v o l s f e r d e voluntari/a al 'Mercadillo' Nadalenc Solidari, o col·laborar d’al-tres maneres als projectes, o si coneixes a alguna persona gran del barri que es troba sola i/o no pot sortir al carrer, posa't en contacte amb nosaltres al telèfon 93 443 21 72 i als correus: [email protected] i [email protected]. Moltes gràcies!
Comissió de Gent Gran delPla Comunitari del Poble-sec
Desembre 2013 nº 120 zonasec 11 Esports
Reparació de l’AutomòbilRevisió i Reparaciód’Aire Acondicionat
Olivera, 28 - 08004 BarcelonaTel. 93 325 58 06
Mòbil 609 32 67 30
Tel. 699 271 [email protected]
www.zonasec.cat
ANUNCIA’TAL ZONA SEC
ROSTISSERIAPIZZERIA
MENÚS A
6E i 6,95E
Menjars preparatsa qualsevol hora
Faci les seves comandesal TEL. 93 443 80 83
Horari: de dimarts a diumengede 12 a 17 h.
Dilluns tancat(excepte festius i vigílies)
C/ BLAI, 51
MONTSERRAT AGUIRRE CANYADELLFARMACÈUTICA
C/ Elkano, 70 • Tels. 93 441 60 91 94 • 08004 Barcelona
Les jugadores de l’APA Poble-sec, l’únic club del Dis-tricte amb un equip de futbol femení federat, elaboren un sensual calendari per finançar-se.
D esprés de la bona acollida que va tenir el calendari bandarra dels Castellers del Poble-sec, les noies de l’equip femení de l’APA Poble-sec han seguit el seu exemple.
A principis de temporada van arribar a la conclusió que, per seguir pagant la quota que els correspon com a jugadores federades i, a més, poder ajudar econòmicament el club, calia prendre una decisió excepcional. La solució que van trobar més adient va ser l’elaboració d’un calendari eròtic. “Sovint es menysprea la feminitat de les noies que juguem a futbol i volem reivindicar amb el calendari que no ha de perquè ser així”, explica Georgina Garcia, capitana de l’APA.
La migcampista demana, però, que no es posi el prisma a l’equip només quan emprèn una iniciativa d’aquestes característiques. “Ens sentim futbolísticament aïllades en tots els sentits, no s’inverteix en nosaltres, tenim problemes amb els horaris i necessitem el suport del barri”. Ara, la Georgina i les seves companyes esperen que el calendari els ser-veixi per millorar la situació econòmica que pateixen. Es podrà adquirir a les oficines del club —carrer Margarit, 23, obertes cada dia de 18h a 20h— per només 8 euros. El format no decepcionarà ningú. Cada mes incorpora una suggerent imatge que recrea un dia de partit: la prèvia al vestidor, l’escalfament, el partit en si mateix, l’afició... El club ha volgut que ZONA SEC tingui en exclusiva la imatge que farà de contraportada.
Trajectòria ascendentAmb aquesta iniciativa, a més, es pretén cohesionar més l’equip, que viu un moment
delicat a la classificació. “Tenim moltes jugadores lesionades i algunes companyes hem hagut de cobrir posicions a les quals no ens trobem del tot còmodes” diu Garcia, que fa de pivot defensiu. Ara, les noies de l’APA, a la part baixa de la classificació, esperen recuperar actius per fer una segona volta millor que la primera. Actualment, l’APA és l’únic equip federat que hi ha no només al Poble-sec, sinó també al Districte. Per veure els seus partits, només cal apropar-se els diumenges a les 18h al Municipal la Satalia.
Jordi Molina
L'equip femení de l'APA Poble-sec reivindica la seva feminitat
El calendari 2014 del Femení ja està disponible i a la venda per 8 euros a les oficines de l'APA
Fo
to:
AP
A
L’APA Poble-sec ha arribat a un acord amb la Federació Catalana de Futbol (FCF) per impartir el curs oficial d’entrenadors. La formació anirà a càrrec de professors de la FCF, serà oberta a tothom i es farà a la seu del club, al carrer Margarit, 23. La superació del curs, que començarà aquest 9 de gener i s’allargarà fins a l’abril, su-posarà l'obtenció del títol de Monitor de Futbol expedit per la Real Federación Española de Futbol i amb validesa per a tot el territori espanyol. “Per nosaltres suposa dues coses: d’una banda té una importància interna, i és que els nostres
La FCF escull l'APA Poble-sec per impartir el curs oficial d'entrenadors
entrenadors es podran treure el títol més còmodament, i de l’altra ens permet pro-jectar-nos a la resta de la ciutat com a club de referència”, explica Jordi Luengo, coordinador esportiu general de l’APA i encarregat d’organitzar un curs que tin-drà un cost de 210 euros. “El preu el fixa la federació, no en traiem cap benefici econòmic”, matisa. La notícia suposa una reconeixement més a l’excel·lència forma-tiva de l’APA, i és que serà l’únic club de Barcelona que impartirà aquesta titulació.
J.M.
Jordi Luengo, responsable del curs i coordinador esportiu general de l'APA
Foto: Ana Inés Falcone
Segueix-nos a:facebook.com/ZonaSectwitter.com/zona_secwww.zonasec.cat
12 zonasec nº 120 Desembre 2013Cultura
Mesas para sus celebraciones de empresa y familiares hasta 70 personas
Cocina tradicionalgallega y mediterránea
Reservas: Tel. 93 325 91 71Horario: de Lunes a Sábado
de 13 a16 y de 19,30 a 24 horasCerrado todos los Lunes (todo el día) y
Domingos (solo por la noche)
Lleida, 7 - 08004 Barcelona / www.riasdegalicia.com / [email protected]
Centre d’Estudis Sant Francesc XavierLLAR D’INFANTS (des de 3 mesos)
PRIMÀRIA - ESOANGLÈS - INFORMÀTICA
MITJA PENSIÓ
Bóbila, 26-32 - 08004 Barcelona - Tels. 93 424 57 91 / 93 325 93 32CENTRE HOMOLOGAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Els verds necessitaran el suport del públic per esdevenir guanyadors del concurs el proper 21 de desembre.
D ’ençà de la primera actuació al programa Oh Happy Day! han passat tres mesos
d’emocions, de nervis, i sobretot, mesos de molta feina. Els Ol’Green, grup participant a qui ja vam tenir l’oportunitat de donar a co-nèixer en l’edició de l’octubre del ZONA SEC, han superat totes les proves del programa i han passat a la gran final que s’emetrà en directe a TV3 el proper 21 de desembre.
Per als Ol’Green la participació al progra-ma Oh Happy Day! ha estat un gran aprenen-tatge, segons diuen: “Tot un curs accelerat de fer cançons en temps rècord, cantar amb microfonia de diadema, rodatge en un esce-nari, parlar a càmera, maquillar-se, ballar… i passar moltíssimes hores junts!”. De fet, el grup ha hagut d’intensificar els assajos al centre cívic El Sortidor arran la seva partici-pació al programa fins a arribar a triplicar-los.
De la participació al programa caldria destacar les interpretacions de “L’Home del carrer” una cançó de jazz que parlava de la tristesa de l'home gris en el seu quotidià i que els Ol’Green van saber perfectament
El programa ha acumulat una mitjana de 400.000 telespectadors en les seves emissions, i un ressó social espectacular. Podeu seguir-los a twitter @olgreen i a Facebook www.facebook.com/olgreenbarcelona.
Els Ol'Green passen a la final d'Oh Happy Day!
transformar a una rumba d’energia i bon rotllo el passat mes d’octubre i sobretot la cançó de 'L’Àguila negra', d’un registre totalment oposat al qual acostumen a treballar els verds.
La gran final, un repteEls Ol’Green han comentat al diari ZONA
SEC que no encaren la final de manera dife-rent a la resta de gales: “Seguirem assajant per a fer una bona actuació i ho donarem tot, com sempre!” tot i que admeten que el fet d’haver estat l’únic grup que assoleix la final directament perquè el jurat del programa ho ha decidit així, és tota una responsabilitat: “Ser els escollits pel jurat del programa ha estat el millor premi que podíem demanar! Això no ho oblidarem mai, passi el que passi”.
Ara només falta esperar el dia 21 de de-sembre i donar-los tot el suport, els especta-dors seran els qui decideixin els guanyadors de la gala final. El Poble-sec és green!
Elena Berlanga
Els Ol'Green al Parc del Mirador del Poble-sec
Fo
to:
Ol'G
reen
Com cada any el Poble-sec ce-lebra el Nadal de manera col-lectiva, responent a les neces-sitats dels veïns i veïnes amb majors dificultats, i cultivant la il·lusió que aquestes dates su-posen per als més petits.
E l Nadal Solidari, organitzat per les par-ròquies del Poble-sec, Bona Voluntat en
Acció i la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec continua amb la seva fórmula habitual de recollida de menjar, llibres i joguines noves. El material aconseguit es donarà a l’entitat Bona Voluntat en Acció, que fa el repartiment entre les famílies amb menys recursos. L’any pas-sat es va fer entrega de joguines a 283 infants i es van recollir 800 kg de menjar, amb els quals es van atendre 70 famílies. El Nadal So-lidari compta amb la col·laboració del centre cívic El Sortidor, l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel, les escoles i IES del Poble-sec i els Amis de la Pl. Santa Madrona.
La Fira de Nadal ja està en marxaCom marca la tradició, el barri acull la fira
de productes nadalencs, enguany a la plaça dels Ocellets degut a que les obres del Paral-lel l’han fet traslladar-se de la seva ubicació habitual. Fins el 22 de desembre hi haurà la fira d’artesania i les atraccions infantils continua-ran fins el darrer dia de festes, el 6 de gener.
El patge Reial també hi seràEl dissabte 4 de gener a les 18.30h s’inici-
arà la rua del patge reial, aquesta vegada am-
Celebrant el Nadal al barri
bientada en contes tradicionals infantils. Sortirà del parc de les 3 Xemeneies en un recorregut que la farà passar pel carrer Blai i que portarà el patge fins a la plaça de Santa Madrona. Al matí, de 10h a 13h, el patge estarà a la mateixa plaça recollint les cartes dels infants. La visita del patge Reial està organitzada pel centre cívic El Sortidor i el centre cultural Albareda. Hi participen les colles de gegants, diables i tabalers del barri, així com la Societat Coral Els Moderns, l’agrupament escolta Baden Powell, l’Espai Infància, i l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel.
Més informació sobre els punts de reco-llida de menjar i joguines al casal Elkano (Carrer Elkano, 24 - Tel. 93 329 99 52).
Marta Tello
Desembre 2013 nº 120 zonasec 13
Ara fa anys
Cultura
20-12-1963 Primer Festival de la Infància de Barcelona
Xavier Rodríguez
El primer cartell del Festival de la Infància de l'any 1963, el del 50è aniversari i els protagonistes del Festival
Torna a organitzar-se la Fes-ta Major del Poble-sec; els segons dimecres de mes a la Coordinadora d'Enti-tats (Elkano, 24) de 20 a 21 hores. Tothom que vulgui participar està convidat a assistir i exposar les seves propostes. Des de la comis-sió animem als veïns i veï-nes i a les entitats del barri a col·laborar i organitzar activitats.
Reunions per a la propera Festa Major 2014
Lydia & [email protected]
E l primer Festival de la Infància de Barcelona va desenvo-lupar-se del 20 de desembre de 1963 fins al dia de Reis
de 1964. Va ocupar el palau número 1 de la Fira de Mostres de Montjuïc, i estava organitzat per la Campanya Benèfica de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona. Aquesta campanya era una iniciativa de l’actor Emili Fàbregas, conegut popularment com Senyor Dalmau, i el locutor de l’emissora Joan Viñas, que en aquell moment ja tenien una trajectòria de quinze anys amb la seva activitat anual de recollida de joguines, per tal que cap nen no es quedés sense el seu regal de Reis.
El Festival de la Infància pretenia ser una manifestació en què s’ajuntessin factors pedagògics i recreatius. En paraules de La Vanguardia del dia anterior a la inauguració, i amb la retòrica del moment: “Es tracta d’una gran manifestació en què s’uneixen les coses pedagògiques i les culturals amb les socials i amb les econòmiques. Si la conjunció resulta feliç, tal com esperen els organitzadors, aquests quedaran plenament satisfets, perquè tindran la seguretat d’haver posat el seu empeny i desig, la seva vocació i el seu esforç, al servei d’una obra transcendent i duradora”. Joan Viñas ho deia d’una forma més senzilla: “pretenem trobar una nova fórmula compendi dels fins de la nostra campanya: distreure i educar els nens, en favor dels seus amics malalts i necessitats”.
Tot i això i havent passat cinquanta anys des d’aquells
propòsits inicials, cal pensar que l’objectiu de transcendència i duració d’aquest esdeveniment el varen assolir fa ja uns quants anys. Les formes i els continguts d’aquesta cita infantil han anat canviant a través dels anys; però sempre han anat aconseguint, generació rere generació, fer del festival de la Infància un focus d’atracció de la canalla de tot aquest dilatat període.
¿Qui no ha participat d’una o altra forma a fer que els seus infants gaudissin d’un dia especial, ple d’activitats singulars al recinte de Montjuïc, malgrat les hores de llargues cues, del fred que es passava en determinats punts del recinte? Com diu la promoció de 2013, el Festival de la Infància és un esdeveni-ment tan vinculat amb les festes nadalenques com la sopa de galets, el sorteig de la Grossa o la cavalcada de Reis. Malgrat
el pas dels anys, dels canvis en l’oferta de lleure i en els gustos dels infants, el Festival continua sent un referent per a tots; perquè molts dels nens que varen participar en les primeres edicions després han estat pares i han dut els seus fills, i fins i tot, uns o altres, a les generacions posteriors, a participar de les múltiples activitats que s’ofereixen el totes les edicions del Festival. I la millor prova del seu èxit és que molts parcs infantils de Nadal han anat sorgint al llarg del temps en moltes ciutats i viles del nostre país, prenent com a model el de Barcelona. D’aquella primera edició del Festival de la Infància, ara fa 50 anys.
El Poble Espanyol presenta aquest Nadal, per primer cop, una mostra de pessebres vivents de diferents pobles de CatalunyaEl Poble Espanyol es rein-venta aquest Nadal per convertir-se en un veri-table i tradicional esce-nari nadalenc durant aquestes festes.
E ls dies 21, 22, 28 de desembre i 4 de gener hi tindrà lloc una Mostra de Pes-
sebres Vivents única a Barcelona que compta amb la col·laboració de l’Associació de Pes-sebres Vivents de Catalunya. Durant cada una d’aquestes dates, un poble de Catalu-nya oferirà el seu pessebre vivent, amb la participació d’adults, joves i nens: Linyola (Pla d’Urgell), Prats de Rei (Anoia), Jesús (a Tortosa, comarca del Baix Ebre) i Sant Feliu
del Racó (Vallès Occidental), respectivament. Les representacions teatralitzades de cada un dels pessebres es faran al matí i a la tar-da: entre les 12 i les 14hores, i entre les 16 i les 18h hores. L’entrada al Poble Espanyol durant els dies de Pessebre Vivent tindrà un preu especial de 3 euros per persona. Però...atenció!!! Els nens que vinguin disfressats de pastoret o de qualsevol altre personatge del pessebre podran entrar gratuïtament.
Les places, carrers i carrerons del Poble Espanyol es convertiran, durant les dates indicades, en un veritable pessebre que tot el públic de Barcelona i Catalunya podrà viure de primera mà.
Redacció
14 zonasec nº 120 Desembre 2013
dermofarmàciaveterinària - homeopatia - ortopèdia
fòrmules magistrals
Paral·lel, 131 - 08004 BarcelonaTelèfon 93 289 21 90
farmàciaF. IGLESIAS HUIX
CLÍNICA VETERINÀRIA
Cultura
Blai, 28-32 T 659 048 394 08004 Barcelona
Bona teca i bona cara al Poble Sec
cine amèrica3 bodas de más (Director: Javier Ruíz Caldera)
per Núria Beltrán
Una escena de '3 bodas de más'
Trobareu en aquesta columna periodística la veu i les reflexions de persones ateses des del Centre de Dia del Poble-sec, especialment persones sense sostre.
Veus del carrerMe falta la vida
Botiga i Oficina: Parlament, 35 • 08015 BarcelonaTels. 93 441 08 66 - 93 443 99 77 / Fax 93 443 98 18
www.serralleriasoyma.come-mail: [email protected]
La FrançaHostal per a parelles
intimitat, discreció i luxe
www.lafransa.com
C/ La França Xica, 40Tel. 93 423 14 17
D esprés de demostrar el seu talent a Spanish movie i a Promoción fantasma, el director de Viladecans Javier
Ruiz Caldera es manté en el gènere de la comèdia en el seu tercer llarg metratge. Aquest cop amb un embolcall amorós, unes ubicacions molt familiars i un repartiment molt encertat.
Ruth (Inma Cuesta) és una biòloga marina que tot de cop rep la invitació de casament de tres ex parelles. En comptes de rebutjar-les decideix anar-hi en companyia del nou becari (Martiño Rivas) per tal que la situació sembli menys humiliant. Cadascun dels casaments ens permet conèixer aspectes del seu passat i ens presenten una noia insegura que s’ha emmotllat al caràcter de les seves parelles sense evolucionar per ella mateixa. Els guionistes Pablo Alén i Breixo Corral han construït una protagonista que resulta fresca i divertida, una mena de Bridget Jones
local, que sempre és l’inici i el final dels nombrosos gags còmics i que una convincent Inma Cuesta defensa amb molta naturalitat. Entre les interpretacions de papers secundaris cal destacar a Berto Romero (un dels ex) amb possiblement les escenes amb diàlegs més brillants, a una demolidora Rossy De Palma (mare de Ruth) o a un sempre interessant Quim Gutiérrez. Un altre element important és la música, cançons que podem identificar fàcilment que no només engalanen algunes imatges sinó que també formen part de la història.
3 bodas de más és una comèdia romàntica sota un prisma femení, que tot i que pugui resultar previsible, està farcida d’humor hilarant i sap establir un bon equi-libri entre la protagonista i la resta de personatges. Molt recomanable per passar una bona estona i mantenir un somriure en sortir del cinema.
Me están robando la vida
me robaron ya mi infancia,
golpe a golpe me la quitan
alimentando alimañas,
solo creo lo que piensan
no me dejan respirarla.
Cuantas veces me pregunto
si la muerte me acompaña,
que la he de llevar conmigo
de amuleto a mis espaldas,
en mi he visto el abismo
del surco de su guaña.
Tantos golpes asestados
cortado por puñaladas,
que mis ojos se han secado
de tanto manar las lagrimas,
hasta estas me han negado
para aplacar mis desgracias.
¿Habrá ser mas desdichado
de existencia mas ingrata,
para no creer que pago
la culpa que otro dejara?
Si viviendo ya he pagado
destrozando cuanto amaba.
¡Me están quitando la vida
Sin poder hacer yo nada!
JL.G.R
Desembre 2013 nº 120 zonasec 15
Moussede torró
zona fogons
Cultura
Maribel Craus
D'on venim els quevolem anar més lluny?
La críticaliterària
Jordi Llavoré i Pons
Roser, 19 - Telèfon: 93 441 51 88
Fontrodona, 22 - 08004 (Poble-sec)
Baluard, 36 - 08003 (Barceloneta)
El pare Lelu
P er Nadal, després d'uns àpats sucu-lents, ve de gust alguna cosa refres-
cant. Les postres que avui us proposem ens ajudaran a fer-los més digestius.
Ingredients:1 barra de torró1 got petit de llet4 iogurts tipus grec fruites del bosc mantega sucre
Elaboració:Triturem la barra de torró amb la llet,
de manera que agafi una textura de puré suau. Omplim les copes una tercera part amb el torró, a sobre posem el iogurt. Po-sem les copes a la nevera. En una paella, amb una mica de mantega, saltegem les fruites, amb dues cullerades de sucre. Esperem que es refredin i acabem d’om-plir les copes amb les fruites. A l’hora de servir podem decorar les copes amb un fil de reducció de Mòdena. Bon profit i Bones Festes!
A ntoni Segura i Mas (Barcelona, 1952), catedràtic d’Història Contemporània a la
Universitat de Barcelona, acaba de publicar Crònica del catalanisme. De l’autonomisme a la independència (Angle Editorial), on explica el recorregut traçat pel moviment catalanista des de la Renaixença fins als nostres dies, bo i centrant-se en el pes que hi ha tingut la
societat civil (des de la lluita obrera i l’associ-acionisme decimonònic fins a la Via Catalana del passat mes de setembre).
El professor Segura defensa que l’actual situació entre Catalunya i Espanya s’ha d’en-tendre com el conflicte polític entre una identi-tat legitimadora (i centralitzadora), l’espanyola, i una identitat de resistència, emparant-se en la distinció que Manuel Castells va fer a 'El poder de la identitat', en l’immensa L’era de la informació. Així, molts ciutadans de Catalunya se n’haurien adonat que si no volen veure el seu autogovern més retallat, l’única sortida és la independència. Convertint-se, d’aquesta ma-nera, en una identitat-projecte, sobretot des-prés de la funesta sentència del Tribunal Cons-titucional espanyol del 28 de juny del 2010.
L’autor és del parer que aquesta “ruptura
sentimental” amb l’Estat espanyol és ja irre-versible i que les aspiracions de molts dels ciu-tadans de Catalunya podran arribar a esdevenir una realitat si Espanya decideix mostrar la seva faceta més democràtica (tot i que el propi autor és conscient que la qualitat democràtica espanyola s’ha mostrat “més aviat baixa” fins avui). Si Espanya permet la realització de la consulta (datada recentment pel proper 9 de novembre del 2014 gràcies a un pacte entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP), permetrà que el projecte d’una part molt important de la societat catalana, plena d’il·lusió i esperança, es pugui decidir a les urnes. Ja que, convé no oblidar-ho mai, “el dret a decidir és essencial en democràcia”, Antoni Segura dixit.
L’adaptació de l’obra tea-tral E.R. de Josep M.Benet i Jornet anirà a càrrec de 'Més enllà del Paral·lel'.
A ssagen cada dimarts des de fa tres me-sos. Més enllà del Paral·lel és un grup
de 4 dones que, apassionades del teatre, van decidir que podrien preparar i escenificar i treballar projectes teatrals pel seu compte. La Trinidad Moreno, la Conxita Lafarga, la Laura Bosque i la Núria Munuera donaran vida el proper 18 de gener a l’obra de Josep M.Benet i Jornet “Actrices”, al centre cultural Albareda, en el que serà la primera obra del conjunt.
L’obra de teatre, que ja havia dirigit i pro-duït en el seu dia Ventura Pons amb actrius de la talla de Núria Espert, Rosa Maria Sardà, Anna Lizaran o Mercè Pons, narra la història d’una jove estudiant de teatre que entrevista tres grans actrius: una diva internacional, una
estrella de televisió i una directora de doblat-ge, i descobreix així els entramats positius i negatius del món del teatre.
Amb molta il·lusió, la Núria Munuera, di-rectora de la obra (i alhora actriu), ens explica que el principal objectiu que es marquen és
passar-ho bé, i que la gent pugui gaudir d’una estona de teatre: “Tot i que l’obra és una tra-gicomèdia, els diferents perfils de cadascuna de les actrius que formem part de l’obra és diferent i digne de contrastar, d’admirar i de gaudir”. Ella havia format part de l’agrupació artístico-teatral l’Antorxa i ara es veu emoci-onada de tirar endavant aquest nou projecte. Per a la Trinidad, en canvi, aquesta serà la seva primera obra de teatre, que veu com cada vegada queda menys per a l’estrena: “tinc ja moltes ganes de veure’ns sobre de l’escenari”, ens comenta, entre nerviosa i il·lusionada.
Però si quelcom caracteritza aquest grup de teatre és el bon ambient que hi ha als seus assajos. I això, al cap i a la fi, es imprescindi-ble perquè el proper 18 de gener, l’obra sigui tot un èxit. L’entrada serà gratuïta i lliure per a tothom i la representació començarà a les 18h de la tarda.
Cita amb 'Actrices' al centre cultural Albareda el 18 de gener
Elena Berlanga
'Actrices' s'estrenarà el 18 de gener
Fo
to:
Nú
ria
Mu
nu
era
16 zonasec nº 120 Desembre 2013Publicitat
