2
REPÀS DE L’APÒSTROF S’APOSTROFA EL LA Davant vocal o h muda (l’ànec/ l’harmonia) Davant les xifres que comencen per vocal (l’1 d’abril / l’11a classificada) NO S’APOSTROFA EL LA - Davant i o u àtones: la intransigència, la unió... - Davant dels noms de lletra: la essa, la efa... - En casos de confusió: la ira (diferent de lira) la Haia (diferent de Laia, nom de xica) - Per convenció: la una (hora), la host - Davant de paraules comencen pel prefix de negació a-: la amofa, la asimetria Davant de i o u consonàntiques: el iot, la ionosfera... Davant de h aspirada: el hall 1. La preposició DE s’apostrofa amb les mateixes regles de l’article EL, per tant, no s’apostrofa davant de i o u consonàntiques i h aspirada. 2. Els estrangerismes que comencen per h aspirada perden aquest so quan s’adapten, per la qual cosa l’article i la preposició segueixen les normes generals d’apostrofació. Ex: l’hoquei, l’handicap, l’hàmster, l’haixix. 3. No s’apostrofen les sigles que es lletregen, però sí, d’acord amb les regles generals, aquelles que es lligen com qualsevol altra paraula: Ex: la EGB, l’ONU. REPÀS DE LA CONTRACCIÓ L’aplec de l’article el o els amb les preposcions a, de i per i la partícula ca (“casa de”) dóna lloc a les contraccions.

Apostrof

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Apostrof

REPÀS DE L’APÒSTROF

S’APOSTROFA

EL LA

Davant vocal o h muda

(l’ànec/ l’harmonia)

Davant les xifres que comencen per vocal

(l’1 d’abril / l’11a classificada)

NO S’APOSTROFA

EL LA

- Davant i o u àtones: la

intransigència, la unió...

- Davant dels noms de lletra: la essa,

la efa...

- En casos de confusió:

la ira (diferent de lira)

la Haia (diferent de Laia, nom de xica)

- Per convenció: la una (hora), la

host

- Davant de paraules comencen pel

prefix de negació a-: la amofa, la

asimetria

Davant de i o u consonàntiques: el iot, la ionosfera...

Davant de h aspirada: el hall

1. La preposició DE s’apostrofa amb les mateixes regles de l’article EL, per tant,

no s’apostrofa davant de i o u consonàntiques i h aspirada.

2. Els estrangerismes que comencen per h aspirada perden aquest so quan

s’adapten, per la qual cosa l’article i la preposició segueixen les normes generals

d’apostrofació. Ex: l’hoquei, l’handicap, l’hàmster, l’haixix.

3. No s’apostrofen les sigles que es lletregen, però sí, d’acord amb les regles

generals, aquelles que es lligen com qualsevol altra paraula: Ex: la EGB, l’ONU.

REPÀS DE LA CONTRACCIÓ

L’aplec de l’article el o els amb les preposcions a, de i per i la partícula ca (“casa de”)

dóna lloc a les contraccions.

Page 2: Apostrof

a+el= al

de+el=del

per+el=pel

ca+el=cal

a+el=als

de+els=dels

per+els=pels

ca+els=cals

1) La contracció es desfà si l’article es pot apostrofar a la paraula que ve a

continuació. La regla de l’apòstrof pot més que la de la contracció. Ex: Anna és

del barri, però viu a l’hort amb els seus iaios.

2) No farem la contracció quan l’article forma part d’una expressió escrita en

cursiva, en negreta o entre cometes, però sí que apostrofarem. Els noms

comercials que tinguen article reben el mateix tractament: Ex: La directora d’El

Periòdico, l’empleat d’El Corte Inglès, etc.

Per al proper dia: p. 58, exercicis 12 i 13. I l’exercici següent:

Posa l’article determinat, la preposició i l’article determinat o la contracció correponents

en els buits de les frases següents:

- M’agrada més ____ iogurt de pinya, però ____ infermera m’ha dit que no en

tenen.

- ____ estiu ____ passat vam estar ____ Xàbia _____ caseta ____ meus sogres.

- ____enginyer estava molt preocupat ____ projecte ____ ajuntament.

- Tinc ____ il·lusió de comprar-li ____ iot ____ estranger. Però no crec que ell

me’l venga ____diners que li vaig oferir.

- Acabe de vore ____ historial ____ malalt damunt ____ escriptori.

- El reportatge és un tipus de text que pertany ____ àmbit públic, ja que ____

informació és ____ lector.