1. FISIOPATOLOGIA DEL DOLOR

2. DEFINICI DE DOLOR
INSTITUT DESTUDIS CATALANS:
Sofriment fsic, sensaci penible duna part del cos que causen certes lesions, certs estats morbosos.
Sentiment penible que experimenta lnima, comparable al sofriment fsic, causat per la prdua dun sser estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc.
ENCICLOPDIA CATALANA:
Fet subjectiu consistent en una percepci sensorial ms o menys fortament desplaent acompanyada d'una reacci psicoemocional del mateix caire.
Sentiment de pena, comparable al sofriment fsic, que experimenta l'nima per la prdua d'un sser estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc.
3. VIQUIPDIA:
El dolor s una sensaci percebuda per un organisme quan el sistema nervis detecta un estmul nociceptiu. Amb aix, tamb poden designar-se els patiments de caire sentimental, com ara la prdua d'un sser estimat per defunci o trencament amors.
IASP (International Association for theStudy of Pain):
El dolor s una experincia sensorial i emocional desagradable associada a una lesi tissular real o potencial, o descrita en els termes que evoquen a tal lesi.
4. Subjectivitat del dolor
El dolor s individual i subjectiu.
El dolor que experimenta cada individu que el pateix s el resultat duna interacci de mltiples variables:
Biolgiques
Psicolgiques
Socials
Culturals.
Melzack: la interacci de totes aquestes variables determina un sistema funcional cerebral que ha anomenat neuromatrix (neuromatriu). Seria el responsable de donar les caracterstiques personals daquesta percepci dolorosa.
5. 6. 7. 8. Nocicepci, dolor, patiment i conductes de dolor
Nocicepci: fenmens biolgics desencadenats per lacci destmuls nocius sobre lorganisme, abans que aquesta informaci sigui conscient (no sempre la nocicepci dna lloc a la percepci del dolor).
Dolor: s la percepci que el subjecte experimenta, amb tots els seus components sensorials, emocionals i discriminatius.
Patiment: s una reacci afectiva negativa induda per varis estats psicolgics com dolor, por, ansietat i estrs. No tot patiment s causat per dolor.
Conductes de dolor: surten a conseqncia del dolor i el patiment; s all que fa al pacient quan hi ha una lesi tissular: cridar, plorar, sollicitar incapacitat, etc.
9. CLASSIFICACI DEL DOLOR
AGUT O CRNIC:
Agut: s la conseqncia immediata de lactivaci dels sistemes nociceptius per una noxa.
T funci de protecci biolgica (alarma a nivell del teixit lesionat)
A nivell psicolgic provoca una ansietat lleu.
Dolor de naturalesa nociceptiva i apareix per lestimulaci qumica, mecnica o trmica de nociceptors especfics.
Respon b als analgsics.
De duraci inferior als 3 mesos.
10. Crnic: s un dolor persistent, i prolongat desprs duna lesi o sense lesi; no es considera un smptoma sin una malaltia.
No t funci protectora.
Sol ser refractari als tractaments i sassocia a importants smptomes psicolgics.
Dura ms de 3 mesos de forma contnua o intermitent; pot persistir desprs de la curaci de la lesi.
El pacient mostra signes i smptomes depressius que empitjoren el quadre clnic.
Requereix tractament per part de grups multidisciplinars (Clniques o Grups de Dolor).
Linterrogatori i lexamen clnic dels pacients aporta pocs elements tils pel diagnstic i tractament, i un alt percentatge queda sense curaci, malgrat han rebut tractament.
11. NOCICEPTIU O NEUROPTIC O MIXTE O IDIOPTIC O PSICGEN O EPISDIC O PROVOCAT
Nociceptiu: s la conseqncia duna lesi somtica o visceral.
Neuroptic: s el resultat duna lesi i alteraci de la transmissi de la informaci nociceptiva a nivell del sistema nervis central o perifric.
Apareix hiperalgsia: resposta exagerada a un estmul que noms ha de donar un petit dolor.
Apareix alodinia: aparici de dolor davant estmuls que habitualment no sn dolorosos.
En condicions fisiolgiques hi ha un equilibri entre dolor i lesi. Davant estmuls dolorosos molt intensos, prolongats o repetitius, pot perdres aquest equilibri, produint-se variacions en la intensitat i duraci de les respostes nociceptives. Si aquests canvis es fan persistents, es perd la relaci equilibrada entre lesi i dolor.
12. 13. Dolor nociceptiu
Somtic o visceral
Dolor somtic: prov destmuls nociceptius destructures somtiques: pell, os, articulacions, mscul i parts toves. Ben localitzat, pulsatiu, punyent.
Sndromes doloroses dorigen somtic:
Afectaci ssia
Metstasis tumorals
Contusions i esquinaments
Fractures
Monoartritis
Espatlla dolorosa
Afectaci muscular
Dolor miofacial
Pseudoreumatisme per corticoides
14. Dolor visceral: prov dels rgans innervats pel simptic, ja siguin vsceres o rgans.
s profund, sord, difs i mal localitzat, per afectaci de les vsceres buides o parenquimatoses. s referit a una rea de la superfcie corporal. Es pot afegir un component clic (dolor agut degut a lobstrucci o la distensi dalguna vscera).
Van acompanyats duna intensa resposta reflexa motora i autonmica.
Els estmuls que produeixen dolor sn:
Espasmes del mscul llis (vsceres buides)
Distensi
Isqumia
Inflamaci
Estmuls qumics i de tracci
Compressi o estiraments dels mesenteris
15. Dolor neuroptic
s el causat per una lesi primria o per disfunci del Sistema Nervis, degut a una alteraci dels nervis perifrics o centrals.
Pot ser:
Perifric: si la lesi afecta els nervis perifrics.
Central: si la lesi altera alguna estructura del neuroeix.
Exemples:
Polineuropatia Diabtica (PNP)
Neuropatia Postherptica (NPH)
Neurlgia Trigemin
Dolor central
16. Dolor mixte/ Dolor idioptic
MIXTE: Mescla dels 2 anteriors: nociceptiu i neuroptic.
IDIOPATIC: si no es pot determinar el mecanisme causal.
17. Dolor psicogen
s un dolor no orgnic, que sorgeix com a conseqncia de patiments dorigen psquic.
Els que apareixen en les neurosis (histria, estats obsessius compulsius, estat dansietat i hipocondria).
Els que apareixen en les psicosis (esquizofrnia en forma dallucinacions i en els trastorns afectius).
Aquest dolor forma part de les sndromes doloroses crniques, que s real i que necessita un tractament especfic pel metge psiquiatra.
18. Dolor episdic
s laugment transitori de la intensitat del dolor de base.
s daparici brusca, dintensitat forta o molt forta i generalment incapacitant, amb una duraci mitjana de 30 minuts.
TIPUS:
Dolor incidental: precipitat per factors com el moviment, les cures, la higiene.
Dolor espontani: sense relaci amb activitats especfiques.
Dolor per la falla del final de la dosi: degut a una dosi analgsica inadequada o un interval massa prolongat entre les administracions.
19. Dolor provocat
Situacions mdiques en qu es pot esperar provocar dolor, com sn alguns procediments diagnstics o teraputics, i com ho poden ser les mobilitzacions o canvis de posici en pacients amb fractures.
Procediments diagnstics i teraputics potencialment dolorosos:
Canalitzaci de vies: venosa, arterial, i vies centrals.
Paracentesi, toracocentesi, artrocentesi, amniocentesi
Sondatge vesical
Cures dlceres cutnies
Punci aspiraci de medulla ssia
Punci lumbar
20. Dimensions del dolor
DURACI:
Dolor Agut i dolor crnic (vist anteriorment)
INTENSITAT
LOCALITZACI
QUALITAT
AFECTE
21. INTENSITAT: magnitud del dolor percebut.
Hi influencien: factors psicolgics, socials i culturals.
s subjectiva per hi ha mtodes per objectivar-la:
Escales numriques (1-10)
Escala anloga visual (VAS): el mateix pacient determina la numeraci.
Escales verbals
Escales dexpressi facial
Test de forces de prensi
ndex de Ritchie
22. 23. LOCALITZACI: es refereix al lloc del cos on el dolor es percep.
Localitzat
Referit projectat (dolor originat per estmuls nocius en estructures profundes (musculars o viscerals) per que sinterpreta que sorigina en rees superficials, sanes, corresponents als dermatomes de la vscera afectada).
irradiat (en dermatomes vens)
QUALITAT: ens permet descriure el tipus de dolor que es percep.
Cremor
Punxant
Enrampada, descrrega elctrica
Formigueig
Constricci, etc.
24. AFECTE: s la caracterstica de gratitud o ingratitud que acompanya una percepci.
Gratitud = afecte positiu
Ingratitud = afecte negatiu
El dolor s normalment negatiu.
25. Fisiologia de la nocicepci
26. 1-NOCICEPTORS2-AFERNCIES NOCICEPTIVES AL SNC3-VIES ASCENDENTS4-MECANISMES TLAMO-CORTICALS5-MODULACI INHIBITRIA DE LA NOCICEPCI
27. 1-NOCICEPTORS
Grup especial de receptors
sensorials capaos de diferenciar
entre estmuls innocus i nocius.
Sn terminacions perifriques de les fibres aferents sensorials primries.
Morfolgicament sn terminacions nervioses lliures de fibres A (mielniques) i C (amielniques).
Els seus cossos cellulars dorigen es localitzen als ganglis de larrel dorsal (GRD) o en els ganglis sensorials dels parells cranials corresponents.
Reben i transformen els estmuls locals en potencials dacci que sn transmesos a travs de les fibres aferents sensorials primries cap al SNC.
28. Tipus de nociceptors
NOCICEPTORS CUTANIS: presenten un alt llindar destimulaci i noms sactiven davant estmuls intensos i no tenen activitat en absncia destmuls nocius. TIPUS:
Nociceptors A situats a la dermis i epidermis. Sn fibres mielniques amb velocitat de conducci alta i noms responen a estmuls mecnics.
Nociceptors C amielnics, amb velocitat de conducci lenta. Es situen a la dermis i responen a estmuls de tipus mecnic, qumic i trmic, i a substncies alliberades de dany tissular.
NOCICEPTORS MSCULO-ARTICULARS
NOCICEPTORS VISCERALS
29. 30. NOCICEPTORS CUTANIS
NOCICEPTORS MSCULO-ARTICULARS:
Mscul:
Els nociceptors A responen a contraccions mantingudes al mscul
Els nociceptors C responen a la pressi, calor i isqumia muscular.
Articulacions:
Tamb hi ha nociceptors A i C i es situen a la cpsula articular, lligaments, periosti i grassa, per no al cartlag.
NOCICEPTORS VISCERALS
31. NOCICEPTORS CUTANIS
NOCICEPTORS MSCULO-ARTICULARS
NOCICEPTORS VISCERALS: la major part sn fibres amielniques.
Tipus:
Dalt llindar: noms responen a estmuls nocius intensos.
Inespecfics: que poden respondre a estmuls innocus o nocius.
32. CLASSIFICACI FUNCIONAL DEL NOCICEPTORS
Mecano-nociceptors: sn fibres A que sactiven per estmuls de pressi intensa.
Termo-nociceptors: sn fibres A i sn activats per temperatures superiors a 45C o inferiors a 5C.
Nociceptors Polimodals: sn fibres C i sn activats per una gran varietat de substncies qumiques, estmuls mecnics intensos i temperatures extremes de fred o calor.
Els 3 es troben a la pell i a la majoria de les vsceres i, alguns dells han estat identificats com a canals de membrana.
33. TIPUS de Nociceptors Polimodals:
Fibres que contenen fosfatasa cida resistent a fluorur (FRAP), expressen el receptor de purines P2X3, el lloc de la lectina IB4 i receptors pel Factor Neurotrpic Derivat de Cllules Glials (GDNF).
Un altre grup sintetitza pptids com la Substncia P o el Pptid Relacionat amb el Gen de la Calcitonina (CGRP), i expressa el receptor TrkA (tirosinquinasa A) dalta afinitat pel Factor de Creixement Neural (NGF).
34. Funcinociceptors
Activaci nociceptors -> potencials dacci -> alliberaci neurotransmissors a larrel dorsal de la medulla espinal.
Els principals neurotransmissors sn:
Glutamat: dna potencials sinptics rpids a les neurones de larrel dorsal, mediats per receptors AMPA.
Substncia P: alliberada quasi tota a les terminacions tipus C.
Les fibres aferents de les neurones dels GRD (ganglis arrel dorsal) poden alliberar en el sentit contrari substncies qumiques proinflamatries esdevenint-se lanomenada Inflamaci neurognica dels teixits lesionats.
35. 2-AFERNCIES NOCICEPTIVES AL SNC
La 1 sinapsi de la via de la nocicepci es troba a larrel dorsal de la medulla espinal o als nuclis sensorials dels parells cranials corresponents.
Larrel dorsal t 6 capes histolgiques (especialitzades en la recepci de fibres sensorials de dolor): LMINES DE REXED (substncia gris: 10 capes totals).
I: la ms superficial; VI: la ms profunda.
36. 37. 38.

Fibres aferents mielniques de gran calibre (A) connectades amb mecanoreceptors cutanis de baix llindar acaben a -> lmines III, IV, V i en la posici dorsal de la lmina VI.

39. Fibres A acaben -> lmines I i V. 40. Fibres C acaben -> lmina II, algunes poques a la zona ventral de lmina I, i en la zona dorsal de la III.Les fibres dels nociceptorsmusculars i articulars acaben a les lmines I, V i VI.
Les fibres dels nociceptors viscerals ho fan a les lmines I, V i X.
La lmina II (substncia gelatinosa de Rolando) rep noms terminacions de nociceptors cutanis amb fibres amielniques.
41. 42. Especialitzaci de les neuronesespinals
A nivell de medulla hi ha especialitzaci de neurones segons la sensibilitat i especialitat (neurones de segon ordre):
De classe I: activades noms per receptors sensorials de baix llindar, anomenades mecanoreceptores.
De classe II: activades per fibres aferents de baix llindar i per aferncies nociceptives, anomenades multireceptores o dampli llindar dinmic (WDR).
De classe III: activades noms per aferncies nociceptives, anomenades nocireceptores.
43. 3-VIES ASCENDENTS
Una gran proporci de les neurones nociceptives de la medulla espinal envia els seus axons a centres:
Supraespinal
Bulbars
Talmics
La major part de la informaci es transmet per vies creuades ascendents situades a la regi anterolateral de la medulla espinal.
Feixos ascendents ms definits anatmicament
Espinotalmic
Espinoreticular
Espinomesenceflic
Cervicotalmic
Espinohipotalmic
44. 45. Feix Espinotalmic: format per axons que creuen el costat contralateral de la medulla i ascendeixen en la substncia blanca anterolateral fins els nuclis ventral posterolaterali ventral posteromedialtalmics.
46. 47. 48. Feix Espinoreticular: format per axons que ascendeixen en el quadrant anterolateral de la medulla espinal fins la formaci reticular i nuclis reticulars talmics. Aquest feix t tant fibres creuades com homolaterals.
Feix Espinomesenceflic: format per axons que es dirigeixen al sistema reticular mesenceflic, a la substncia gris periaqeductal i al nucli parabraquial, des don es projecten connexions a lamgdala. Unes fibres del feix ascendeixen pel quadrant anterolateral medullar, i altres pel fascicle lateral.
49. Feix Cervicotalmic: sorigina en el nucli cervical lateral, localitzat en la porci lateral de la substncia blanca dels segments medullars CI i CII. Els seus axons homo i contralaterals, ascendeixen pel lemnisc mitj i acaben en els nuclis ventral posteromedial i ventral posterolateral talmics.
Feix Espinohipotalmic: format per axons que es projecten a nuclis vegetatius hipotalmics.
50. 4-MECANISMES TLAMO-CORTICALS
La sensaci de dolor inclou 2 components:
DISCRIMINATIU O SENSORIAL: integrats a nivell del complex ventro-basal del tlem i en les rees S1 i S2 del crtex somatosensorial, que alhora estan interconnectats amb rees visuals, auditives, daprenentatge i memria. Tenen neurones nociceptives semblants a les neurones medullars de classe II i III.
AFECTIU: localitzat als nuclis talmics medials i zones del crtex que inclouen les regions prefrontals i especialment el crtex frontal supraorbital.
No se sap ben b la funci que fa el tlem en el processament de la informaci nociceptiva en humans. Per se sap segur que rep informaci nociceptiva.
51. 52. Paper hipotlam: interv en el control de la gana i la set, en la regulaci trmica, el to visceral i en el control de les glndules de secreci interna (a travs de ladenohipfisi). Aix explica els canvis viscerals que sexperimenten quan una sensaci o emoci incideixen en el nostre soma.
Les influncies hipotalmiques arriben a travs duna via ascendent, a travs de la formaci reticular, i altres descendents, a travs del sist. lmbic amb participaci del frnix.
53. El sist lmbic s el responsable de la matisaci de les sensacions nociceptives, depenent de les circumstncies i de la persona.
54. Dolor del membre fantasma
= Manifestaci dolorosa referida dalguns pacients amb extremitats amputades.
Quasi tots tenen sensaci de membre fantasma per entre un 10_70% senten dolor.
El cervell, doncs, pot, a ms de detectar i analitzar estmuls, generar experincies perceptives sense estimulaci perifrica.
55. 5-MODULACI INHIBITRIA DE LA NOCICEPCI
Els estmuls nociceptius activen mecanismes encarregats de la regulaci inhibitria a nivell
Perifric
Espinal
Supraespinal
Els mecanismes inhibitoris ms ben identificats sn els que es troben:
A larrel dorsal medullar formades per:
Neurones intrnseques espinals inhibitries
Fibres descendents dorigen supraespinal
Les endorfines en seran les encarregades (veure bioqumica de la nocicepci)
56. 57. Teoria de la Comporta de Control (Control Gate) (Ronald Melzack i Patrick Wall)
La transmissi dels impulsos nerviosos de les fibres aferents cap a les neurones de segon ordre, a la medulla espinal, s modulada per un mecanisme de comportes a les arrels dorsals.
El mecanisme de control est influenciat per lactivaci de les fibres aferents. Lactivitat de les fibres A tendeixen a inhibir la transmissi (tanquen les comportes), mentre que lactivitat a les fibres nociceptives A i C tendeixen a facilitar la transmissi (obren la comporta).
El mecanisme de comporta espinal est influenciat per estmuls que descendeixen de nivells superiors del SNC entre els que sinclou, a ms, processos dorigen cognoscitiu.
Quan lactivitat de les neurones transmissores de segon ordre de la medulla espinal sobrepassen un nivell crtic, sactiva el sistema nociceptiu supraespinal.
58. Aquest sistema permet que el dolor sigui suportable, un cop complerta la funci dalerta, localitzaci i presa de decisions.
59. NEUROQUMICA
Les terminacions centrals de les fibres A i C alliberen transmissors excitadors:
Substncia P
Glutamat
Pptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP)
Actuen sobre receptors especfics i indueixen la despolaritzaci de les neurones de 2 ordre, transmetent la informaci cap als centres superiors.
60. La transmissi excitadora en el seu cam cortical, va rebent la modulaci dels sistemes inhibidors. Estan formats per transmissors i receptors capaos de disminuir lalliberaci de transmissors excitadors i lexcitabilitat neuronal.
Sistemes inhibitoris ms coneguts:
Els opioides (opioides endgens)
Ladrenrgic (adrenalina)
El colinrgic (acetilcolina)
El gabrgic (GABA: cid gamma amino-butric)
Sistema excitador i inhibidor sactiven per lestmul dolors i actuen sinrgicament.
61. 1- mecanismes dactivaci i modulaci dels nociceptors2-mediadors de lactivaci-sensibilitzaci dels receptors perifrics3-transmissi i modulaci de la informaci nociceptiva en el sistema nervis central
62. 1- mecanismes dactivaci i modulaci dels nociceptors
Lesi tissular -> cascada dalliberaci substncies inflamatries sensibilitzadores o excitadores dels nociceptors (sopa inflamatria)
Ions (K i H)
Amines (Serotonina,
noradrenalina i histamina)
Citoquines
Eicosanoides (prosta-
glandines, leucotriens)
Cinines
Pptids (bradiquinina,
substncia P, CGRP )
63. Aquestes substncies:
Estimulen directament el nociceptor o b
Modifiquen la seva sensibilitat davant altres agents.
Lactivaci-desactivaci dels nociceptors es produeix a conseqncia de canvis calcidepenents en la membrana neuronal.
64. 65. TIPUS DE RECEPTORS EN FUNCI DE LA SUBSTNCIA ACTIVADORA I LEFECTE CELLULAR QUE DESENCADENA:
66. Lactivaci i inactivaci dels nociceptors s conseqncia dels fluxos inics a travs de la membrana i impliquen canvis en la conductncia al Na, K , Ca.
En relaci a lestimulaci del receptor presinptic cal distingir 2 situacions:
Si tenim lestimulaci dun nociceptor no sensibilitzat prviament, tenim: despolaritzaci de membrana -> potencial dacci cap a larrel dorsal i desprs cap al centres enceflics.Sentim dolor i el nociceptor recupera la sensibilitat basal.
67. 2. Si sactiva un nociceptor en un estat inflamatori que dura: apareixen fenmens de sensibilitzaci i hiperlgia perifrica, que modifiquen lestat basal del nociceptor, modificant la resposta habitual a un estmul nociceptiu.
Aquest fenomen est relacionat amb la neuroplasticitat i la sensibilitzaci del dolor.
68. 69. 70. 2-Mediadors de lactivaci-sensibilitzaci dels receptors perifrics
Ions H i K : indueixen una despolaritzaci rpida i mantinguda de la fibra lgica.
Serotonina (5-HT=5-hidroxitriptamina): interv en la transmissi a nivells i per mecanismes .
Nivell perifric: activa les fibres nociceptives
Nivell central: participa + en la modulaci inhibitria del dolor.
Noradrenalina:
En inflamaci perifrica: indueix excitaci i sensibilitzaci de la fibra perifrica.
En medulla i centres superiors: modulaci inhibitria del dolor
71. 72. Histamina: interv en processos inflamatoris originant vasodilataci i edema. Alliberada pels mastcits.
xid Ntric: implicat en la nocicepci a nivell perifric i cental.
Central: modula lalliberaci de diversos neurotransmissors (GABA, serotonina, glutamat), podria participar en processos de plasticitat i sensibilitzaci central.
El sistema xid ntric/GMPc sembla estar implicat en lanalgsia induda per AINEs (antinflamatoris no esteroides), opioides i anestsics locals.
Bradiquinina: estimula els nociceptors per un mecanisme Ca-depenent, en el qual sactiva la fosfolipasa A2 i es sintetitzen prostraglandines.
73. Prostraglandines i eicosanoides: no activen directament els receptors, sin que intervenen en la sensibilitzaci daquests receptors o altres mediadors.
Citocines: estimulen els nociceptors de forma indirecta, a lactivar la sntesi i alliberaci de prostraglandines (ex: interleucines, TNF, interferons).
Factor de Creixement Nervis: actua unint-se als receptors de tipus III de la membrana i un cop interioritzats, regula lexpressi de certs gens i estimula la sntesi de Substncia P i CGRP (Pptid relacionat amb el gen de la calcitonina ).
Substncia P: produeix vasodilataci, augment de la permeabilitat capillar i augment de la producci i alliberaci de mediadors inflamatoris.
ATP (Adenosina Trifosfat): en concentracions escasses en totes les cllules, per pot excitar algunes neurones a travs de laugment de la permeabilitat catinica.
74. 75. A nivell perifric tb hi ha sistemes inhibitoris:
Sistemes opioide endogen: distribut per tot lorganisme.
Els receptors opioides estan:
A les fibres sensorials i simptiques de diferents estructures
En cllules immunitries que expressen gens que codifiquen endorfines i encefalines.
Els efectes antinociceptius dels opioides a la perifria apareixen en la fase inicial de la inflamaci. Inhibeixen ladenil-ciclasa, i aix fa disminuir lexcitabilitat de la neurona primria aferent.
76. 77. 3-transmissi i modulaci de la informaci nociceptiva en el sistema nervis central
La informaci nociceptiva pateix una modulaci inhibitria a nivell de medulla espinal abans darribar als centres superiors.
Un cop als centres superiors indueix respostes vegetatives, motores i emocionals, i es fa conscient (apareix el dolor).
78. INTEGRACI DELS IMPULSOS NOCICEPTIUS A LARREL DORSAL DE LA MEDULLA ESPINAL
Neurones sensorials primries transmeten informaci nociceptiva mitjanant lalliberaci de neurotransmissors excitadors a les neurones secundries: Glutamatcom a neurotransmissors
Substncia Ppostsinptics
CGRP
xid ntriccom a neurotransmissors
Prostraglandinespresinptics o retrgrads
79. Glutamat: el neurotransmissor excitador + abundant i + implicat en la transmissi central de la senyal nociceptiva.
s agonista sobre 2 tipus de receptors postsinptics: NMDA i AMPA (abundants en les neurones de la substncia gelatinosa de larrel dorsal).

La uni del glutamat al receptor NMDA desencadena un increment del Ca intracellular i lactivaci duna srie de sistemes enzimtics que produeixen la despolaritzaci de la neurona de 2n ordre.