PowerPoint Presentation

La segona repblica i la Catalunya autonmica(1931-1936) HISTRIA DESPANYA2 BATX

introducciLes eleccions municipals del 12 dabril del 1931, donaren la victria a les forces republicanes. El rei Alfons XIII renunci a la corona, abandon Espanya i el 14 dabril es va proclamar la Segona Repblica. Vista amb recana per les elits socials i econmiques i rebuda amb entusiasme per les classes mitjanes i populars que la veien com una oportunitat per impulsar la modernitzaci i la democratitzaci de lEstat, va nixer en circumstncies difcils.A nivell internacional, sha de plantar cara a la greu crisi econmica de desprs del crac del 29 i a lamenaa del feixisme que havia comenat a implantar-se a Europa posant en perill els sistemes democrtics i daltra banda, a la inestabilitat al llarg del perode: manca tradici democrtica, conflictivitat social, lentitud de les reformes i oposici grups conservadors.

2

LA PROCLAMACI DE LA REPBLICA I EL PERODE CONSTITUENTEl 12 dabril del 1931 es celebraren les eleccions municipals, amb un augment de participaci. Els partits colligats al Pacte de Sant Sebasti (republicans, socialistes i nacionalistes) es van imposar a les grans ciutats (47 de les 50 capitals de provncia) i a la major part dels nuclis industrials. Els resultats evidenciaven que una gran part de lelectorat apostava per un canvi de rgim. El 14 dabril es comen a proclamar la Repblica a diferents ciutats. La primera: ibar (Guipscoa). Alfons XIII renunci a la potestat reial i va abandonar el pas cap a lexili. Els representants dels partits signants del Pacte de Sant Sebasti van constituir un govern provisional i van proclamar oficialment la Segona Repblica Espanyola, el 14 dabril de 1931.

Les eleccions i el govern provisional

3

El govern provisional convoc eleccions a Corts el 28 de juny i va prendre un seguit de disposicions durgncia:Concessi amnistia general als presos poltics. Proclamaci de llibertats poltiques i sindicals. Mesures protecci pagesos expulsats de les terres per no pagar les rendes.A Catalunya el triomf va ser per a les candidatures republicanes i desquerres i el gran vencedor fou Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 dabril Llus Companys proclam la Repblica des del balc de lAjuntament de Barcelona. Poques hores desprs Francesc Maci proclam la Repblica Catalana integrada en una Federaci de Repbliques Ibriques.Aquest fets suposaren un conflicte amb el govern provisional perqu els acords del Pacte de Sant Sebasti fixaven que la descentralitzaci de lEstat i la manera com sarticularien les diferents nacionalitats serien establertes per la Constituci. Una comissi del govern provisional viatj a Barcelona i conced un rgim dautonomia a canvi de sotmetre la decisi a la decisi de les Corts Constituents.

Catalans:Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la Repblica Catalana com Estat integrant de la Federaci ibrica.D'acord amb el President de la Repblica federal espanyola senyor Nicet Alcal-Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebasti, em faig crrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el catal expressaran quina s en aquests moments llur voluntat.En fer aquesta proclamaci, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgus arribar al sacrifici de la prpia vida.Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent Repblica Catalana, ser considerat com un agent provocador i com un trador a la Ptria.Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justcia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens recolzem sobre coses immortals com sn els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgus, no podem perdre.En proclamar la nostra Repblica, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del mn, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbnica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esfor i tota l'emoci del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya!Barcelona, 14 d'abril de 1931.El PresidentFRANCESC MACI (https://www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBV8)

4

La Constituci del 1931Les eleccions del 28 de juny van tenir una participaci molt alta (7014%). La victria va ser per a la coalici desquerres que va obtenir 179 diputats sobre 464. Els diputats electes van formar noves corts constituents i el govern va quedar en mans de la coalici vencedora. Niceto Alcal Zamora va ser nomenat cap de govern. Es nomen una comissi encarregada delaborar un projecte de Constituci, aprovada al desembre.La Constituci del 1931, molt avanada pel seu temps, tenia un fort carcter democrtic i progressista. Declarava que tots els poders emanen del poble i establia els segents principis: LEstat es configura de manera integral, per possibilitat de governs autnoms.El poder legislatiu resideix en les Corts (una sola cambra).El poder executiu recau en ungovern format per consells de ministres i cap del govern i tamb en el president de la Repblica. El poder judicial es confia a uns jutges independents.

5

Incloia tamb una mplia declaraci de drets i llibertats i mostrava una gran preocupaci pels temes socials. Garantia la igualtat absoluta davant la llei, leducaci, el treball i la no discriminaci per raons dorigen, sexe o riquesa. Establia el dret a vot als majors de 23 anys i, per primera vegada, concedia el sufragi a les dones. Tamb reconeixia la facultat del govern per expropiar bns dutilitat social i definia el treball com una obligaci social. Finalment afirmava la lacitat de lEstat, ats que no declarava cap religi oficial i reconeixia el matrimoni civil i el divorci. Va ser aprovada per una gran majoria, per no va aconseguir el consens de totes les fores poltiques. Les dretes estaven en contra de la lacitat i descentralitzaci de lEstat. La dimissi dels poltics catlics del govern va fer que hi hagus un moviment de fitxes; Manuel Azaa, cap de govern. Niceto Alcal Zamora, president de la Repblica.

Art. 44. Toda la riqueza del pas, sea quien fuere su dueo, est subordinada a los intereses de la economa nacional (...) con arreglo a la Constitucin y a las leyes. La propiedad de toda clase de bienes podr ser objeto de expropiacin forzosa por causa de utilidad social mediante adecuada indemnizacin, a menos que disponga otra cosa una ley aprobada por los votos de la mayora absoluta de las Cortes. Con los mismos requisitos la propiedad podr ser socializada. Los servicios pblicos y las explotaciones que afecten el inters comn pueden ser nacionalizados en los casos en que la necesidad social as lo exija. El Estado podr intervenir por ley, la explotacin y coordinacin de industrias y empresas cuando as lo exigieran la nacionalizacin de la produccin y los intereses en la economa nacional.

Dames catliques presentant signatures contra la Constituci (1931)

6

Les formacions desquerresA lesquerra poltica destacava Izquierda Republicana, fundada el 1934 a partir de la fusi del partit de Accin Republicana i del Partit Republic Radical Socialista, partits dmbit estatal i amb certa implantaci entre les classes mitjanes i populars.El Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE) tenia molta influncia entre els treballadors i agrupava dos corrents: un de socialdemcrata, partidari de consolidar el rgim republic), encapalat per Julin Besteiro i Indalecio Prieto, i un altre de revolucionari, que veia la Repblica com un cam vers el socialisme). Aquest sector estava liderat per Largo Caballero, secretari general del sindicat UGT. Ms a lesquerra se situava el Partido Comunista de Espaa (PCE) que tenia un nombre redut de militants, en que destac Dolores Ibarruri. La fora sindical ms important era la CNT de caire anarquista que comptava amb molts afiliats i un fort arrelament a Catalunya. Tamb tenia dues lnies dactuaci: Els anomenats trentistes amb una orientaci netament sindicalista i de caire moderat, donar cert suport a la Repblica. Federaci Anarquista Ibrica (FAI), ms revolucionari. Via insurreccional i armada.

Partits i Sindicats durant la Segona Repblica

7

Els grups de dretaEntre les formacions republicanes de centredreta que van contribuir a ladveniment de la Repblica destaquen el Partit Republic Radical dirigit per Lerroux i la Derecha Liberal Republicana de Niceto Alcal Zamora. Aquests grups eren contraris a les reformes republicanes i vanan derivar cap a posicions ms conservadores.Els partits conservadors i catlics tradicionals es van esfondrar. Noms van sobreviure un grup petit de partits com el Partido Agrario (PA), el Partido Liberal Demcrata i Accin Espaola, un nucli intellectual que volia una monarquia catlica i tradicional. El gran partit de la dreta catlica i conservadora va ser la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas (CEDA), una coalici electoral creada el 1933 per Jos M. Gil Robles que defensava els interessos dels grans propietari agraris i de lEsglsia. Al Pas Basc, els grups conservadors estaven representats pel Partit Nacionalista Basc (PNB).Hi havia altres grups monrquics com Renovacin Espaola de Jos Calvo Sotelo, que defensava la necessitat de liquidar el nou rgim republic i que va establir acords electorals amb els carlins de la Comuni Tradicionalista.

8

Per la seva part, grups de caire feixista, encapalats per Ramiro Ledesma Ramos i Onsimo Redondo van crear lany 1931 les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), que el 1934 es fusionen amb Falange Espaola, partit fundat lany 1933 i dirigit per Jos Antonio Primo de Rivera Falange Espaola de les JONS. Tots aquests grups presentaven una ideologia antidemocrtica i una defensa a ultrana del nacionalisme espanyol.

9

Els partits dmbit catalUna bona part de lespai poltic catal estava ocupat per partits dmbit catalanista. Les dues forces majoritries eren la Lliga Regionalista i Esquerra Repblicana de Catalunya.La Lliga Regionalista, de dretes, va acceptar la nova legalitat republicana i tenia el suport duna part dels industrials i grans propietaris agrcoles encara que els seus resultats electorals van ser fora reduts. Lany 1933 va adoptar el nom de Lliga Catalana.Esquerra Republicana de Catalunya, fundat un mes abans de les eleccions del 1931, agrupava diferents sectors: nacionalistes radicals, vells republicans histrics i petites formacions republicanes i nacionalistes i tenien el suport damplis grups de la petita burgesia, de la pagesia i dels obrers industrialitzats. Va proposar un ampli programa de reformes poltiques i socials. Comptava amb una militncia mplia, una gran fora electoral i dirigents carismtics com Maci i Companys.

Francesc Camb

10

Els partits marxistes estaven representats per dos grups socialistes (Uni Socialista de Catalunya i Federaci Catalana del PSOE) quatre grups comunistes (Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Catal Proletari i Partit Comunista De Catalunya), tots amb militncia escassa i amb poca influncia poltica. El 1935, el Bloc Obrer i lEsquerra Comunista van constituir el Partit Obrer Dunificaci Marxista (POUM) El 1936, els partits restant formen el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Andreu Nin

11

Qui s qui en lescenari poltic de la II Repblica.Partits i Organitzacions poltiques.DretesEsquerresA favor RepblicaEn contra RepblicaPartit RadicalLerrouxConservadors republicans.Derecha Liberal RepublicanaAlcal ZamoraCatlics i conservadors.CEDA (1933)Gil RoblesCoalici electoral que defensava els grans terratinents i lesglsia.Renovacin EspaolaCalvo SoteloDefensa obertament la liquidaci de la Repblica.Falange EspanyolaJA Primo de RiveraGrups paramilitars, propers al feixisme.

Accin RepublicanaM.AzaaRepublicans de centre esquerra.

Partit Radical SocialistaRepublicans de centre-esquerraPSOEPrieto i BasteiroUGTPosici reformista. Aliana amb els republicans.ERC Maci i CompanysNacionalistes i republicans

Lliga CatalanaF. CambPosici ambiguaPNBAguirreNacionalistes bascos.JONSIdeologia antidemocrtica.ORGACasares QuirogaNacionalisme gallecCNTDivisi entre trentistes (suport) i faistes (opci ms radical.

PCED. IbrruriEscissi del PSOE (1921). Pocs militants.A lany 36 a Catalunya es crear el PSUC.

LES REFORMES DEL BIENNI DESQUERRES (1931-1933)Un dels primers objectiu va ser limitar la influncia de lesglsia i secularitzar la societat espanyola. Aquesta intenci es va plasmar a la Constituci:No confessionalitat de lEstat.Llibertat de cultes.Supressi del pressupost de culte i clero.Autoritzats el divorci i el matrimoni civil. El govern va prohibir als ordes religiosos la dedicaci a lensenyament. La Llei de congregacions (maig 1933) pos lmits a la possessi de bns per les comunitats religioses. Es preveia la possibilitat de dissoldre si comportaven algun perill per a lEstat. Lenfrontament ms importants va ser amb els jesutes a causa del seu quart vot, el dobedincia al papa). Acusada de dependre dun poder estranger, la Companyia de Jess va ser dissolta i els seus bns nacionalitzats.Una gran part dels sectors catlics van veure la nova legislaci com una agressi a les seves conviccions. La jerarquia eclesistica manifest una oposici a la Repblica i ati loposici dels catlics. Alguns van ser expulsats del territori espanyol.

La reforma religiosaJo no em refereixo a les dues primeres, em refereixo a aix que denominen problema religis. La premissa d'aquest problema, avui poltic, la formulo jo d'aquesta manera: Espanya ha deixat de ser catlica; el problema poltic consegent s organitzar l'Estat en una forma tal que quedi adequat a aquesta fase nova i histrica del poble espanyol. Jo no puc admetre, senyors diputats, que a aix l'hi denomini problema religis. L'autntic problema religis no pot excedir dels lmits de la conscincia personal, perqu s a la conscincia personal on es formula i es respon la pregunta sobre el misteri de la nostra destinaci. Est s un problema poltic, de constituci de l'Estat, i s ara precisament quan aquest problema perd els aspectes de religi, de religiositat, perqu el nostre Estat, a diferncia de l'Estat antic, que prenia sobre ell la tutela de les conscincies i donava mitjans d'impulsar les nimes, fins i tot contra la seva voluntat, pel cam de la seva salvaci, exclou qualsevol preocupaci ultraterrenal i qualsevol cura de fidelitat, i presa a l'Esglsia aquell fams bra, secular que tants i tan grans serveis li va prestar. Es tracta, simplement, d'organitzar l'Estat espanyol d'acord amb les premisses que ara mateix acabo d'establir.

Discurs de Azaa al Congrs dels Diputats, 1931 (tradut del castell)

Detenci i expulsi del pas del Cardenal Segura, 1931

14

L'exrcit necessitava una profunda transformaci. Manuel Azaa, des de la presidncia del govern, va assumir cartera de defensa i va impulsar una reforma que pretenia crear un exrcit professional i democrtic. Pretenia reduir els efectius de lexrcit, acabar amb la macroceflia (un oficial per cada tres soldats al 1917), posar fi al fur especial dels militars, assegurar-ne el sotmetiment al poder civil i acabar amb la tradicional intervenci castrense en la vida poltica.Es va promulgar la Llei de retir de loficialitat (1931) que establia que tots els oficials havien de jurar la Constituci i fidelitat a la Repblica. Sels don lopci als oficial i als cap per retirar-se amb el sou ntegre. A ms, es van suprimir alguns rangs tradicionals, es va reduir el nombre dunitats i oficials, es va tancar l'Acadmia General Militar de Saragossa, van ser suprimides les capitanies generals, els tribunals dhonor, el Consell Suprem de Justcia Militar i la premsa destinada a lexrcit. Desprs es va crear la gurdia dassalt, fora dordre pblic fidel a la Repblica.

La modernitzaci de lexrcit

15

La reforma va tenir resultats limitats. Es va aconseguir la disminuci de les despeses de lexrcit, la reducci del pressupost va suposar dificultats per modernitzar material, armament i equipaments. A ms, la reforma va ser rebuda com una agressi a la tradici militar i al poder de lexrcit, sobretot pels africanistes. La dreta va aprofitar aquest descontentament per animar a la revolta militar contra la Repblica.

16

Va ser el projecte de ms abast que emprengu la Repblica. Lobjectiu era posar fi al predomini del latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres. Era una reforma essencial perqu al 1931 la meitat de la poblaci activa treballava en lagricultura (molts jornalers, tamb arrendataris i parcers...). A Andalusia, Castella, Extremadura, ms del 50% de la terra estava en mans dun grup redut de propietaris.Primers decrets:Prohibici de rescindir els contractes darrendament.Van fixar la jornada laboral: 8 hores.Establiment de salaris mnims.Obligaci dels propietaris de posar en conreu les terres aptes.

La reforma agrria

Sant Esteve Sesrovires: 1857 ha

17

La Llei de reforma agrria va ser aprovada per les Corts al setembre del 1932 amb lobjectiu de modernitzar lagricultura i millorar la situaci social de la pagesia. Permetia expropiar sense indemnitzar les terres duna part de la noblesa. Les conreades de manera deficient, les arrendades sistemticament o les que podien ser regades i no ho eren, es podien expropiar a canvi dindemnitzar els propietaris. Laplicaci de la llei va ser encomanada a lInstituto de Reforma Agrria (IRA), que disposava dun pressupost anual i sencarregava de facilitar lassentament de famlies pageses.Els resultats inicials van ser molt escassos perqu el nombre dhectrees expropiades i dassentament de pagesos va ser molt inferior va ser molt inferior a lesperat. Les raons per aquests resultats van ser la complexitat de la llei, la lentitud i dificultats burocrtiques per a la seva aplicaci, la manca de pressupost per a les indemnitzacions i la resistncia dels propietaris que intentaven obstaculitzar-la.Va augmentar considerablement la tensi social. Duna banda, els grans propietaris shi van oposar i van donar suport als grups dextrema dreta. Daltra banda, els jornalers es van sentir decebuts amb els resultats i van veure frustrades les esperances de canvi. Una part de la pagesia es va orientar cap a posicions revolucionries.

Marcelino Domingo (Ministre Agricultura)

LEY DE BASES DE LA REFORMA AGRARIA. 1932."Los efectos de esta ley se extienden a todo el territorio de la Repblica. Su aplicacin... tendr lugar en los trminos municipales de Andaluca, Extremadura, Ciudad Real, Toledo, Albacete y Salamanca... Las tierras del Estado... podrn ser objeto de asentamientos, sea cualquiera la provincia donde radiquen...La ejecucin de esta ley quedar encomendada al Instituto de Reforma Agraria que... promover la formacin de organismos de crdito a fin de facilitar a los campesinos asentados el capital necesario para los gastos de explotacin...Sern susceptibles de explotacin las tierras incluidas en los siguientes apartados:1.- Las ofrecidas voluntariamente por sus dueos...5.- Las que, por no ser explotadas directamente..., deba presumirse que fueron compradas con fines de especulacin o con el nico objeto de percibir su renta.7.- Las incultas o manifiestamente mal cultivadas..."Gaceta de Madrid, 21 de septiembre de 1932.

18

Era una qesti prioritria: configurar un Estat que permets a les regions que tenien sentiments nacionalistes proveir-se duna organitzaci prpia i accedir a lautonomia i la Constituci del 1931 va proporcionar el marc jurdic per iniciar aquest procs.Catalunya va ser la primera regi que inicia el procs, amb la creaci de la Generalitat de Catalunya (abril 1931) i amb laprovaci de lEstatut dAutonomia del 1932.Al Pas Basc, nacionalistes del PNB i carlins, van redactar un projecte destatut (Estatut dEstella). No es va aprovar per: massa confessional, poc democrtic, incompatible amb la Constituci republicana. Levoluci del PNB cap al centre i el pacte amb les esquerres, fan que saprovi un estatut dautonomia loctubre del 36. Posteriorment es constitu el govern basc presidit per Jose Antonio de Aguirre que integrava republicans desquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes. A Galcia la conscincia nacionalista era menys acusada, per la qual cosa el procs estatutari va ser molt ms lent i lestatut mai va arribar a ser aprovat.

La reforma de lEstat centralista

19

Una reforma important per la transcendncia popular i a la qual es dedic molts recursos. El seu objectiu era promoure una educaci liberal i laica i fer que lEstat garants el dret, ests per a tothom. Es va adoptar un model descola mixta, laica, obligatria i gratuta. El pressupost deducaci sincrement un 50% i es van crear 10.000 escoles i 7.000 places de mestre a Espanya.Daltra banda estaven convenuts de la necessitat de millorar el nivell cultural de la poblaci i es va promoure campanyes culturals destinades als ms pobres. Les missions pedaggiques, grups ambulants destudiants, de professors i intellectuals, portaven la cultura a les zones rurals.

Lobra educativa i cultural

Artculo 48El servicio de la cultura es atribucin esencial del Estado, y lo prestar mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada.La enseanza primaria ser gratuita y obligatoria.Los maestros, profesores y catedrticos de la enseanza oficial son funcionarios pblicos. La libertad de ctedra queda reconocida y garantizada.La Repblica legislar en el sentido de facilitar a los espaoles econmicamente necesitados el acceso a todos los grados de enseanza, a fin de que no se halle condicionado ms que por la aptitud y la vocacin.La enseanza ser laica, har del trabajo el eje de su actividad metodolgica y se inspirar en ideales de solidaridad humana.Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspeccin del Estado, de ensear sus respectivas doctrinas en sus propios establecimientos.Constitucin de la Segunda Repblica Espaola (1931).

20

Lobjectiu de les reformes comenades pel socialista Francisco Largo Caballero era la millora de les condicions laborals.Es van aprovar les segents lleis:Llei de contractes de treball que regulava la negociaci collectiva.Llei de jurats mixtos que els atorgava un poder darbitratge i set dies vacances pagades.Es va estimular laugment dels salaris i la creaci dassegurances socials. Tamb es va establir la setmana laboral de 40 hores i es va reforar el paper dels sindicats agrcoles.Les reformes van ser ben rebudes pels sindicats i els treballadors i amb irritaci per part de les organitzacions patronals.

Les reformes laboralsArtculo 1Espaa es una Repblica democrtica de trabajadores de toda clase, que se organiza en rgimen de Libertad y de Justicia.Artculo 46El trabajo, en sus diversas formas, es una obligacin social, y gozar de la proteccin de las leyes.La Repblica asegurar a todo trabajador las condiciones necesarias de una existencia digna. Su legislacin social regular los casos de seguro de enfermedad, accidentes, paro forzoso, vejez, invalidez y muerte; el trabajo de las mujeres y de los jvenes y especialmente la proteccin a la maternidad; la jornada de trabajo y el salario mnimo y familiar; las vacaciones anuales remuneradas; las condiciones del obrero espaol en el extranjero; las instituciones de cooperacin, la relacin econmico-jurdica de los factores que integran la produccin; la participacin de los obreros en la direccin, la administracin y los beneficios de las empresas, y todo cuanto afecte a la defensa de los trabajadores.Constitucin de la Segunda Repblica Espanyola (1931).

21

LA CATALUNYA AUTNOMA

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

El govern provisional de la Repblica va reconixer immediatament un govern autonmic, amb el nom de Generalitat de Catalunya que qued en mans de republicans i catalanistes desquerres i va assumir les competncies de les quatre diputacions. La tasca primordial daquest govern va ser lelaboraci projecte dEstatut dAutonomia. Amb aquesta finalitat es convoc lassemblea de representants dels ajuntaments. Eleg una Diputaci provisional que va rebre lencrrec de nomenar uns comissi dexperts. Els 46 membres de la comissi, presidits per Jaume Carner, reunits al santuari de Nria i van redactar un avantprojecte dEstatut (20 juny 1931).LEstatut de Nria parla de que la Repblica havia de tenir un carcter federal i que la sobirania havia de recaure en el poble de Catalunya. Definia Catalunya com un Estat autnom dins de la Repblica Espanyola, declarava el catal llengua oficial a Catalunya i acceptava la possibilitat de federaci dels pasos de parla catalana.La Generalitat assumia competncies exclusives en: ensenyament/ cultura/ policia/ ordre pblic/ sanitat/ obres pbliques/ agricultura/ regulaci dret civil/ ordenaci territorial/ rgim municipal/ tribunals de justcia i disposava de la gesti dels impostos directes. LEstatut de Nria va ser aprovat per un plebiscit popular el 2 dagost. Va ser aprovat pel 99% dels votants, que van ser el 75% del cens. Les dones que encara no podien votar van signar un document dadhesi. Ho varen fer unes 400.000 dones.

La Generalitat provisional i lEstatut de Nria

24

Les eleccions generals a Corts el 28 de juny del 1931 donen el triomf a Esquerra Republicana. Molts intellectuals, republicans i poltics desquerra independents es van incorporar al partit. El 18 dagost del 1931, Maci present lEstatut a les corts de Madrid per a la seva discussi i aprovaci.Alguns sectors dretans van considerar que lEstatut de Nria posava en perill la unitat espanyola: es van organitzar mtings, campanyes boicot als productes catalans...Els debats parlamentaris van comenar al maig de 1932. Hi havia tres posicions:Govern Central: concedir a Catalunya una autonomia moderada.Parlamentaris catalans: front com per reclamar una autonomia mplia.Oposici de dretes: defensava una Espanya unitria.

LEstatut dAutonomia del 1932

Estudiants sevillans, 1932

25

La ferma posici del president del govern (Manuel Azaa) va tenir gran importncia en el resultat. Tamb influ lintent de cop dEstat de dretes (general Sanjurjo) lagost de 1932. Els republicans van tancar files.El 9 de setembre del 1932 fou aprovat lEstatut dAutonomia de Catalunya amb els vots a favor duna part important de la cambra. El text definitiu tenia diferncies amb lEstatut de Nria:Catalunya: regi autnoma dins lEstat espanyol.Catal-Castell: llenges oficials.Competncies retallades, compartides amb lEstat central.Atribucions ms importants: ordre pblic i administraci de justcia /competncies dret civil catal i rgim administratiu /Tribunal de Cassaci de Catalunya. Els conflictes entre la Generalitat i lEstat es portaran al Tribunal de Garanties Constitucionals.

No es pot entendre l'autonomia, (...) si no ens lliurem d'una preocupaci: que les regions autnomes no dic Catalunya-, les regions, desprs que tinguin l'autonomia, no sn l'estranger; sn Espanya, tan Espanya com el sn avui, potser ms, perqu estaran ms contentes.Votades les autonomies, (...) l'organisme de govern de la regi en el cas de Catalunya, la Generalitat- s una part de l'Estat espanyol, no s un organisme rival, ni defensiu ni agressiu, sin una parteix integrant de l'organitzaci de l'Estat de la Repblica espanyola (...)Discurs parlamentari dAzaa, 1932(tradut del castell)

26

Laprovaci de lEstatut va suposar el tancament de letapa de la Generalitat provisional. Tot seguit es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya per al 20 de novembre de 1932. Ben aviat van destacar dues coalicions: la liderada per Esquerra Republicana que defensava un model social, republic, progressista, laic, desquerra moderada i la formada al voltant de la Lliga, que constitua un projecte conservador, catlic i oposat al reformisme social i lacisme de les esquerres. La candidatura dEsquerra Republicana va tornar a vncer amb 56 escons dels 85 de la cambra i la Lliga es consolid com el primer partit de loposici (16 diputats).El 13 de desembre, Llus Companys va ser proclamat president del Parlament i el 14, Francesc Maci fou elegit president de la Generalitat fins al 25 de desembre del 1933 (en que mor), desprs va ser-ho Companys fins al 1940. Maci va nomenar un govern format per consellers del seu partit. Va instituir el crrec de cap de Consell Executiu responsable de les funcions executives

La Generalitat republicana

(des de 1933)

27

Va ser fora important durant el perode efectiu de govern autonmic: noms de novembre del 1932 fins a loctubre del 1934.En el camp econmic, es van crear serveis destadstica, lInstitut Investigacions Econmiques i Caixes de Dipsits.En agricultura es foment la creaci de cooperatives i centre dexperimentaci agrria i per solucionar el problema del pagesos arrendataris, sobretot rabassaires es va aprovar una reducci del 50% rendes que pagaven als propietaris i sinici lelaboraci duna llei per tal de permetre accs a la propietat.En poltica social amb la Llei de Bases (1934) es va traar un programa dacci per organitzar els serveis de Sanitat i Assistncia Social. Es portaren a terme experincies per millorar la xarxa dhospitals, assistncia malalts, atenci psiquitrica, campanyes de prevenci, vacunaci i higiene pblica. Tamb es cre lInstitut Contra lAtur Fors i el Consell de Treball i lorganitzaci dels serveis dassistncia i previsi social.

La tasca de govern

Manifestaci rabassaire en favor de la Llei de Contractes de Conreu

28

En el terreny de lensenyament, es fundaren moltes escoles i centre densenyament secundari i professional (Institut-Escola). Tamb es van instaurar noves escoles per formar mestres i es va donar autonomia a la Universitat de Barcelona.Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es va incorporar la coeducaci i lacitat i es van seguir pautes dels moviments de renovaci pedaggica. Tamb sorganitzaren colnies destiu per a nens i sampli el nombre de biblioteques populars, arxius i de museus.En el terreny lingstic es va aprofundir en la normalitzaci de la llengua catalana. La publicaci del Diccionari General Pompeu Fabra al 1932 va ajudar a la fixaci del catal normatiu. Tamb es va establir el bilingisme a les escoles primries i el catal va avanar en tots els nivells de lensenyament. El catal es convert en una eina de comunicaci social (27 diaris en catal).

29

Tamb es va proposar una nova divisi territorial de Catalunya, que introdua un model comarcalista que definia la capital de comarca com a centres de serveis dun conjunt de municipis. El resultat es concentr en la divisi del territori en 38 comarques, que va ser aprovada a lagost del 1936 amb al Guerra Civil ja comenada.

30

ELS PROBLEMES DE LA COALICI REPUBLICANOSOCIALISTAEl canvi de rgim coincid amb la fase ms greu de la depressi econmica mundial, que va incidir en leconomia espanyola de manera ms feble que a daltres pasos occidentals. La crisi tamb va paralitzar lemigraci a Amrica que suposava una vlvula descapament.En qualsevol cas, la crisi va agreujar els problemes interns de leconomia espanyola: atur agrcola, repartiment desigual de la terra, poca competitivitat internacional, dficit de la balana comercia, etc.A aquests problemes crnics, es van afegir problemes derivats de la poltica econmica del govern republic, com el creixement dels salaris industrials i agrcola que tot i tenir efectes positius com laugment de la renda dels treballadors i de la demanda de bns de consum, no va anar acompanyat dun augment de productivitat, la qual cosa va disminuir els beneficis de les empreses. Aix provoc laugment del descontentament i la desconfiana, entre els empresaris industrials i els grans propietaris agrcoles i la inversi privada es va enfonsar.A nivell pressupostari el govern opt per una poltica de disminuci de la despesa pblica per poder reduir el dficit. Aix va tenir repercussions negatives sobre el sector dels bns dinversi i la creaci de nous lloc de treball.

Una conjuntura econmica desfavorable

31

La lentitud de les reformes va provocar la impacincia de molts treballadors, ats que latur va augmentar fora i lactitud patronal i dels propietaris agrcoles era de no negociaci.Tot aix afavor la radicalitzaci duna part dels partits i sindicats desquerra. La CNT va veure locasi idnia per al seu projecte revolucionari i va fomentar la conflictivitat laboral i la insurrecci pagesa.Les tensions socials tenen el seu punt lgid a lany 1933 perqu als intents revolucionaris de la CNT, safegeixen els sectors ms radicals del socialisme i tamb per laugment dafiliats al Partit Comunista.Les vagues, les insurreccions i les ocupacions de terres van anar augmentant progressivament. La intervenci de la fora pblica provoc enfrontaments que acabaven amb morts i ferits en tots dos bndols.Tot aix va produir el desgast del govern dAzaa. Es va veure desacreditat com a conseqncia de les mesures adoptades per restablir lordre pblic.

La conflictivitat social

Minaires detinguts durant les revoltes de lalt Llobregat, gener de 1932

Camperols detinguts per la Gurdia Civil en Castilblanco (Badajoz)

32

Les reformes i la conflictivitat social va disgustar les elits econmiques, socials i ideolgiques i tamb a les classes mitjanes que es van anar organitzant al voltant dels partits conservadors tradicionals o de les noves organitzacions de carcter feixista o autoritari per tal doposar-se al govern.El centredreta es reestructur al voltant del Partit Radical de Lerroux (va atraure empresaris, comerciants i propietaris agrcoles). Al llarg de 1932 el sectors catlics i conservadors es van mobilitzar molt activament i aix va permetre la formaci de la Confederaci Espaola de Derechas Autnomas (CEDA) al 1933 amb un lder indiscutible, Jos M. Gil Robles. Renovacin Espaola (Jos Calvo Sotelo), la Comuni Tradicionalista i els grups feixistes de les JONS i de Falange van portar a terme una intensa activitat dagitaci que va portar a un clima de temor i crispaci.Alguns sectors de lexrcit van voler aprofitar el descontentament dels grups ms conservadors. El general Sanjurjo va protagonitzar un cop dEstat amb la idea de fer un gir de la Repblica cap a la dreta per fracass. Lany 1933, es cre la Unin Militar Espaola (UME), una organitzaci clandestina de militars de dretes i antireformistes.

La reorganitzaci de les dretes

No caprichosamente, sino por obediencia debida a imperativos de la realidad, se denomina 'antimarxista' esta candidatura y la coalicin de fuerzas polticas y sociales que la sirve de soporte. Es, en efecto, el marxismo, con su concepcin materialista y anticatlica de la vida y de la sociedad; con su sectaria hostilidad hacia los grandes valores tradicionales, (...) con el desate temerario que ha provocado y conseguido de los odios y envidias connaturales en las luchas de clases (...), con el antiespaolismo que, como un exudado nocivo, brota de todo ideario y, sobre todo, con la desgraciada, arbitraria e injusta gestin desarrollada al frente de los negocios pblicos (...).Los candidatos de la coalicin antimarxista defendern resueltamente y a todo trance la necesidad de una inmediata derogacin, por la va que en cada caso proceda, de los preceptos, tanto constitucionales como legales, inspirados en designios laicos y socializantes (...). Trabajarn sin descanso para lograr la cancelacin de todas las disposiciones confiscadoras de la propiedad y persecutorias de la persona, de la asociaciones y de las creencias religiosas. (...)Manifiesto de la Coalicin antimarxista por Madrid (CEDA, Renovacin Espaola, carlistas, etc.). "El Debate', 1 de noviembre de 1933.

RAMIRO LEDESMAONSIMO REDONDOEl fascismo no es una tctica la violencia. Es una idea la unidad. Frente al marxismo, que afirma como dogma la lucha de clases, y frente al liberalismo, que exige como mecnica la lucha de partidos, el fascismo sostiene que hay algo sobre los partidos y sobre las clases, algo de naturaleza permanente, trascendente, suprema: la unidad histrica llamada Patria. La Patria, que no es meramente el territorio donde se despedazan aunque slo sea con las armas de la injuria varios partidos rivales ganosos todos del Poder. Ni el campo indiferente en que se desarrolla la eterna pugna entre la burguesa, que trata de explotar a un proletariado, y un proletariado, que trata de tiranizar a una burguesa. Sino la unidad entraable de todos al servicio de una misin histrica, de un supremo destino comn, que asigna a cada cual su tarea, sus derechos y sus sacrificios.En un Estado fascista no triunfa la clase ms fuerte ni el partido ms numeroso que no por ser ms numeroso ha de tener siempre razn, aunque otra cosa diga un sufragismo estpido, que triunfa el principio ordenado comn a todos, el pensamiento nacional constante, del que el Estado es rgano.Jos Antonio Primo de Rivera. ABC, 22 de marzo de 1933

33

EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1935)Les eleccions generals es van celebrar el 18 de novembre. Tot i que labstenci va ser fora alta, van ser les primeres en que les dones podien votar. Lesquerra es va presentar desunida: els republicans i els socialistes estaven enfrontats pels conflictes socials; a ms, molts obrers es van abstenir. En canvi, la dreta estava unida i organitzada. El resultat va ser la victria dels partits de centredreta. Alguns van anomenar aquest perode com a Bienni Negre.Les dues forces poltiques que van obtenir millors resultats van ser el Partit Republic Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles. Alcal Zamora va confiar la formaci de govern al Partit Radical.

Les eleccions del 1933: el govern de dretes

34

El nou govern presidit per Alejandro Lerroux inici la seva acci paralitzant una gran part de la reforma agrria: va fixar la devoluci de les terres a la noblesa va anullar la cessi de propietats mal conreades i va atorgar llibertat total de contractaci que supos la disminuci dels salaris. Intent contrarestar la reforma religiosa amb laprovaci dun pressupost de culte i clero. Pel que fa lexrcit, es va aprovar una amnistia per als revoltats amb Sanjurjo i per als collaboradors amb la Dictadura de Primo de Rivera. En matria deducaci es van respectar els canvis del govern anterior, malgrat que es va reduir considerablement el pressupost. Finalment, les corts van paralitzar la discussi del projecte destatut basc.El gir conservador i lobstrucci del procs reformista van tenir com a conseqncia una radicalitzaci del PSOE i de la UGT i la proliferaci de vagues i conflictes, sobretot lany 1934.

La paralitzaci de les reformesArt. 2. Queda derogada la base octava de la Ley de Reforma Agraria en cuanto autoriza la expropiacin sin indemnizacin de fincas rsticas, con anulacin de los acuerdos de expropiacin anteriores a la presente Ley, y en los dems extremos que se opongan a lo dispuesto en esta.Las expropiaciones realizadas de hecho hasta la fecha quedan convertidas en ocupaciones temporales, que se regirn por los preceptos de la base novena de la referida Ley, satisfacindose a los propietarios la renta correspondiente desde el da de la incautacin de las fincas, y caducando la ocupacin a los nueve aos, si antes no se hubiere efectuado la expropiacin ().La expropiacin de las fincas, cualquiera que sea su titular, se efectuar previo pago al contado de su valor, que se sealar en tasacin pericial contradictoria, por tcnicos agrcolas ().Segunda Ley de Reforma Agraria, de 1 de agosto de 1935, que rectifica la Ley de Bases anteriorEl Comit nacional de esta Federacin Espaola de Trabajadores de la Tierra [] acord elevar a ese ministerio las siguientes conclusiones: Aplicacin del laboreo forzoso, suprimiendo los trmites burocrticos. Aplicacin ntegra e inmediata a la Reforma Agraria. Queremos explicar las razones que justifican la urgencia de las demandas solicitadas: El laboreo forzoso puede ser, aunque no ha sido, un medio til de acrecentar y mejorar la riqueza agrcola, y de combatir eficazmente el paro en el campo. Los largos y pesados trmites burocrticos inutilizaron esta ley, como tantas otras dictadas con la mejor intencin, pero que en la prctica no han servido casi para nada [...].En cuanto a la Reforma Agraria, es tan lenta su aplicacin, que cuanto dijramos es poco para expresar el disgusto nuestro y de los campesinos. Pensamos, no sin amargura, que a primeros de marzo venci el plazo de un ao sealado para terminar el inventario; pensamos que el Instituto posee recursos y tierras sobradas para efectuar un sinfn de asentamientos, y que todo eso, que pudo y debi contribuir a reducir el paro de un modo eficaz y definitivo, lleva camino de no realizarse quin sabe hasta cundo. No es extrao, pues, que el campesino vaya perdiendo completamente la fe en la Reforma, y que a impulsos de la necesidad y de la falta de trabajo suee con apoderarse violentamente de unas tierras que la Repblica le prometi, pero que hasta hoy no supo darle por los cauces de la ley. No creemos que convenga al pas el mantenimiento de esta situacin peligrosa y precaria, y, en consecuencia: Solicitamos respetuosamente de V. E. que se aplique el laboreo forzoso, suprimiendo los trmites burocrticos, y que se d tierra a los campesinos, aplicando integral e inmediatamente la Reforma Agraria. Viva V. E. muchos aos. Madrid, 6 de marzo de 1934. El secretario general, Ricardo Zabalza. Excelentsimo seor ministro de Agricultura.Escrito de la Federacin de Trabajadores de la Tierra (UGT) al ministro de Agricultura (1934)

35

A Catalunya, el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans desquerra que tenia moltes diferncies amb el govern central.Lenfrontament important es va produir arran de la qesti rabassaire. Labril de 1934 saprova al Parlament de Catalunya la Llei de contractes de conreu que garantia als pagesos rabassaires laccs a la propietat de les terres que treballaven mitjanant el pagament als propietaris duns preus prviament taxats pel govern. Els propietaris es van mostrar contraris i van enviar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, que la va declarar inconstitucional. El govern de la Generalitat no va acceptar lanullaci i al setembre torn a aprovar una llei prcticament igual. Lenfrontament pos en evidncia les grans diferncies poltiques i socials.

El conflicte rabassaire a Catalunya

36

Davant la mobilitzaci obrera, la CEDA va reclamar a lexecutiu una acci ms contundent en matria dordre pblic i va exigir participar directament en el govern o retirava el suport parlamentari. El 5 doctubre del 1934 va atorgar 3 carteres ministerials al partit de Gil Robles. Lesquerra va interpretar aix com una deriva cap al feixisme. Per iniciativa de la UGT es va dur a terme una vaga general per impedir la consolidaci dun nou rgim. El moviment fracass a nivell nacional per la manca de coordinaci i perqu el govern decret lEstat de guerra. Els esdeveniments van prendre un relleu especialment greu a Astries i Catalunya.A Astries els minaires van protagonitzar una revoluci social, frut dun acord previ amb anarquistes, socialistes i comunistes. Els minaires armats van ocupar els pobles i tamb les casernes i van substituir els ajuntaments per comits revolucionaris. Tamb van assetjar la ciutat dOviedo i van enfrontar-se amb les forces de lordre.El govern envi des dfrica la Legi comandada pel general Francisco Franco. La resistncia va durar deu dies, per finalment la revolta va ser venuda. Desprs la repressi va ser molt dura.

La revoluci doctubre del 1934

Gil Robles (Ministre de Guerra) lliura diplomesEl buen pueblo que salud emocionado la victoria del 14 de abril est que no sale de su asombro. Tan breve es el trnsito de la ilusin a la desesperacin? Es increble. En efecto: increble. Mas, qu hacer? Esta es la pregunta que se habrn formulado a estas horas cientos de miles de espaoles: Qu hacer? Dos son los caminos: el de la resignacin, que a nadie aconsejamos, y el de la oposicin, que ser el nuestro. No se nos tome en cuenta la exactitud de las palabras. No podemos usarlas con el rigor que fuera de nuestro gusto. El lector, pues, puede recargar la palabra oposicin con los acentos que le resulten ms gratos, en la seguridad de que no sufrir engao. Transigir con la CEDA en el Poder es conformarse buenamente con una restauracin borbnica.Es admitirla como inevitable. Se avienen a eso los republicanos? Nosotros, no. Seguimos siendo intransigentes en alto grado. La CEDA es el desafo a la Repblica y a las clases trabajadoras. Y nadie puede jactarse hasta ahora de habernos desafiado con impunidad y sin que le ofrecisemos, inmediata y eficaz, nuestra respuesta. Recapitulemos un instante: ayudamos a la implantacin de la Repblica, nos avinimos a que se encauzase por un derrotero democrtico y parlamentario, supimos disculparle yerros de bulto; todo eso hicimos y mucho ms. Es que se nos puede pedir que nos crucemos de brazos ante el peligro de que la Repblica pacte su propia derrota? Se nos pedira, en tal caso, complicidad con un delito, y preguntamos: Quin es el que puede hacernos esa peticin? Que se yerga. Que asuma la responsabilidad de tamaa demanda. La degradacin republicana ha llegado al lmite previsto, y, asumiendo la responsabilidad de nuestras palabras y nuestros actos, revaloramos nuestras palabras de ayer: Ni un paso atrs. Quienes estn en nuestra lnea, que es la lnea de todos los trabajadores espaoles, que sumen gozosos sus esfuerzos al esfuerzo socialista. Todava es tiempo, o, mejor dicho: ahora es tiempo. Despus...; despus puede ser -con uno u otro resultado- demasiado tarde.El Socialista, de 4 de octubre de 1934

Vaga de ferroviaris a Madrid (octubre del 1934)

Proclamaci a Oviedo de la Repblica Socialista dAstries

Familiars de miners detinguts i vdues dels morts en octubre del 1934

Azaa, pres al destructor Snchez Barcaiztegui rep la visita de M. DomingoLargo Caballero empresonat

37

A Catalunya la revolta va comptar amb el suport del president de la Generalitat, que volia evitar lentrada al govern de la CEDA. El 6 doctubre Lluis Companys va proclamar la Repblica Catalana i, alhora, els partits i sindicat desquerra (PSOE, UGT, Uni de Rabassaires i comunistes) organitzaren una vaga general. La negativa de la CNT a participar en la vaga i lescs suport ciutad va suposar el fracs.El govern declar lEstat de guerra a Catalunya i lexrcit ocup el palau de la generalitat. Hi va haver molt detinguts, entre ells tots els membres del govern de la Generalitat.

Catalans! Les forces monrquiques i feixistes que d'un temps en pretenien trair la Repblica, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Catal de la Repblica Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relaci amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la Repblica, que trobar en el nostre poble catal el ms geners impuls de fraternitat en el com anhel d'edificar una Repblica Federal lliure i magnfica. Catalans! L'hora s greu i gloriosa. L'esperit del president Maci, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadasc al seu lloc i Catalunya i la Repblica al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la Repblica! Visca la llibertat! Allocuci de Llus Companys, president de la Generalitat (6 de octubre de 1934).

Escamots dEsquerra Republicana als carrers

Assalt i saqueig del Centre Autonomista de Comer i Indstria

Rendici dels Mossos dEsquadra

Companys i el govern de la Generalitat a la pres (1934)Art. 1. Quedan en suspenso las facultades conferidas por el Estatuto de Catalua al Parlamento de la Generalitat, hasta que las Cortes, a propuesta del Gobierno, y despus de levantada la suspensin de garantas constitucionales, acuerden el restablecimiento gradual del rgimen autonmico.Art. 2. Durante el periodo transitorio de que se habla en el artculo anterior asumir las funciones que corresponden al presidente de la Generalitat y a su Consejo Ejecutivo un gobernador general que nombrar el Gobierno.Ley de suspensin del Estatuto de Catalua, de 3 de enero de 1935.

38

Les conseqncies de la revoluci doctubre varen ser importants. La CEDA va augmentar la influncia en el govern i es va mostrar partidria daplicar condemnes. Es tornaren les propietats als jesutes i es nomen Jose M. Gil Robles ministre de la guerra i Francisco Franco, cap de lEstat Major. El juliol del 1935, la CEDA presenta un projecte per modificar la Constituci que recollia una revisi de les autonomies, labolici del divorci i la negaci de les expropiacions de terres. A Catalunya es va suspendre lEstatut dAutonomia i sanull la Llei de contractes de conreu. A la tardor del 1935, forta crisi de govern. El Partit Radical es va veure afectat per escndols de corrupci com el cas de lestraperlo i els casos de malversaci de fons per part de diferents poltics radicals. Aquests casos van agreujar les diferncies entre la coalici governamental. La darreria del mes de desembre, Alcal Zamora, va decidir convocar noves eleccions legislatives al febrer del 1936.

La crisi del segon bienni

39

EL TRIOMF DEL FRONT POPULARA Catalunya els partits catalanistes desquerra es van agrupar en el Front dEsquerres. El programa electoral es basava en lamnistia poltica per als empresonats pels Fets del 1934 i el restabliment de l'Estatut, la Generalitat i la Llei de contractes de Conreu. A nivell nacional, donava suport al Front Popular, coalici de republicans desquerra, socialistes i comunistes de tot lEstat.Els Partits Dretans, per la seva banda, van formar el Front Catal dOrdre, coalici electoral organitzada per la Lliga Catalana. A la resta dEspanya donava suport al Bloque Nacional, format per la CEDA, els republicans de dretes, els monrquics i els tradicionalistes.

Les eleccions de febrer del 1936

"1. Amnista total para los insurrectos de 1934 y para todos los acusados de atentados poltico-sociales desde 1933, y procesamiento de todos los culpables de 'actos de violencia' al reprimir los atentados polticos. 2. Reposicin en sus puestos de todos los trabajadores y empleados pblicos despedidos por causas polticas y compensacin plena de todas las prdidas sufridas por ellos. 3. Reforma del Tribunal de Garantas Constitucionales para excluir la influencia conservadora; reforma del sistema judicial con el objeto de establecer su independencia, promulgar la justicia social y acelerar su rapidez y eficacia.4. Restauracin de la autoridad de todos los apartados de la constitucin republicana; reforma de las Cortes (), aprobacin de la legislacin orgnica que garantice el funcionamiento de los gobiernos provincial y municipal; reforma de la ley de orden pblico con el objeto de obtener mayores garantas para los derechos individuales. 5. Continuacin de la reforma agraria; arrendamientos menores y mayor seguridad para los pequeos propietarios; reduccin de los impuestos (), ayuda tcnica acrecentada para los pequeos propietarios. 6. Proteccin de los pequeos productores y de los pequeos empresarios; reforma de los impuestos y de las tarifas industriales; estmulo a la produccin; ampliacin de las obras pblicas. 7. Sujecin del funcionamiento del Banco de Espaa al inters pblico; reglamentacin y mejora del funcionamiento de los bancos y de las instituciones de ahorro. 8. Restauracin de toda la legislacin social de 1931-1933; aumento de salarios; amplio programa de viviendas sociales; extensin de la educacin a todos los niveles".Sinopsis del programa original del Frente Popular publicado en El Socialista el 16 de enero de 1936.

ACCIN POPULARCONTRA LA REVOLUCIN y SUS CMPLICES!Revolucin o contrarrevolucin.Anti-Espaa o Espaa.O ellos o nosotros.Quien se abstenga de votar es un traidor y un criminal.El que siendo propietario de algo no ayuda al Frente contrarrevolucionario es un suicida y un insensato.Hay que aplastar la Revolucin.El marxismo no pasar.Todo el poder para el JEFE.VOTAD A ESPAA!CONTRA LA REVOLUCIN y SUS CMPLICES!Elector:Si quieres conservar el bienestar que disfrutas, sacrifica tu egosmo el prximo 76 de febrero, y aunque tengas que hacer cola como vulgar ciudadano, no dejes de votar.EN LAS PASADAS ELECCIONES NO LO HICISTE.Te lo impidi una gran enfermedad?O, por el contrario, fue la satisfaccin de un capricho, o lo que es peor, tu cobarda, la causa de que no cumplieras tu deber de ciudadano?TU VOTO HACE FALTA A ESPAA.Que tu nombre no haya de ser execrado por los buenos espaoles.

40

A les eleccions el Front Popular va obtenir el 48 % dels vots, mentre que el Bloque Nacional, el 46,5 % dels sufragis i les forces de centre nicament el 5,45 dels vots. A Catalunya, el Front d Esquerres obten el 59% dels vots i el Front dOrdre el 41 %.El nou govern va ser format majoritriament per republicans desquerra, la resta de partits de la coalici els hi donava suport. Manuel Azaa va ser elegit president de la Repblica i Santiago Casares Quiroga, cap del govern.

Frente a ese Estado estril, yo levanto el concepto de Estado integrador, que administre la justicia econmica y que pueda mandar con plena autoridad...A este estado le llaman muchos Estado Fascista, pues si ese es el Estado Fascista, yo, me declaro Estado fascista...Aunque tambin sera un loco el militar que no estuviera dispuesto a sublevarse en favor de Espaa y contra de la anarqua, si sta se produjeraDiscurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936

41

El nou govern va posar en marxa el programa pactat. Es va decretar una amnistia per als ms de 30.000 presos poltics i soblig a les empreses a readmetre els obrers acomiadats. Al Pas Basc i Galcia shi van iniciar les negociacions per a laprovaci dels estatuts i es va reprendre el procs reformista. Els elements ms radical de la CNT defensaren la necessitat daccions revolucionries, tamb un sector dels socialistes.La nova situaci va ser rebutjada per la dreta: molts propietaris de terres es van oposar a les mesures del govern i alguns empresaris van tancar fbriques. LEsglsia estava en contra i llan una campanya contra la Repblica. Grups de falangistes van formar patrulles armades, i es portaren a terme accions violentes contra els lders desquerra, amb una resposta similar pels radicals desquerra.A Catalunya es va restablir la Generalitat i les seves institucions, el Parlament confirm LLUS COMPANYS com a president i va entrar en vigor la Llei de Contractes de Conreu. Tot i lexistncia de conflictes laborals, no es va desenvolupar un clima de crispaci i denfrontament.

El Front Popular

Terminado el aspecto violento de la revolucin se declararn abolidos: la propiedad privada, el Estado, el principio de autoridad y por consiguiente, las clases que dividen a los hombres en explotadores y explotados, oprimidos y opresores. Socializada la riqueza, las organizaciones de los productores, ya libres, se encargarn de la administracin directa de la produccin y del consumo. Resolucin del Congreso confederal de Zaragoza de la CNT. (Mayo de 1936)

Vaga general de la CNT (abril 1936)Gurdies dassalt dissolent una manifestaci

Llus Companys s rebut com un heroi a Barcelona desprs de ser alliberat

42

La creaci del clima de violncia era una estratgia per afavorir que alguns es decidissin a organitzar un cop dEstat militar. La conspiraci militar va tenir poca fora al principi, fins que es pos al capdavant Emilio Mola. El seu pla consistia a organitzar un pronunciament simultani a totes les guarnicions (principalment Madrid i Barcelona i a donar un protagonisme especial a frica. Per frenar els rumors colpistes, el govern canvi de destinaci els generals sospitosos (Franco a les Canries; Mola, a Navarra, i Goded, a les Illes Balears) per no els va destituir. La conspiraci militar comptava amb el suports de monrquics, carlins i falangistes i tamb de la Itlia feixista i de lAlemanya nazi. El 14 de juliol es va produir lassassinat a mans dun grup desquerrans del dirigent monrquic Jos Calvo Sotelo com a resposta a lassassinat del tinent Castillo. Aquest fet acceler els plans colpistes i la insurrecci va comenar al Marroc el dia 17 de juliol.

Cap al cop dEstat

Joan March i Franco

43