[Seleccione la fecha]

Andrew Hernández Gil Número:152 Grup:G2-CK| Niu:1331952

PRODUCCIÓ, EXPRESSIÓ I

DISSENY EN

PREMSA

Sumari

Rúbrica 1: Terminologia Pàg. 1

Rúbrica 2: Assaig 1 Pàg. 10

Rúbrica 3: Traçabilitat Pàg. 19

Rúbrica 5: Práctica fer y desfer Pàg. 33

Rúbrica 6: Página interior diari Pàg. 35

Rúbrica 6: Repetició Pàg. 36

Rúbrica 7: Portada diari Pàg. 37

Rúbrica 8: 4 planes revista Pàg. 38

Rúbricas 9: Llibre d’estil revista Pàg. 42

Rúbrica 10: Portada y sumari revista Pàg. 44

Georgina Guitart,151

Andrew Hernandez, 152

Daniel Hurtado, 153

Cristina Jiménez, 154

Belén Llergo, 155

Grup: G2-CK

PRODUCCIÓ, EXPRESSIÓ I DISSENY

EN PREMSA

TERMINOLOGIA 1

Sumari de les paraules descrites:

Logotip

Foli

Gràfic

Secció

Data

Capçalera

Ladillo

Filets

Avanttítol

Títol

Subtítol

Firma

Cos de la noticia

Publicitat

Destacat

Firma de la imatge

Nom del diari

Peu de foto

Fotografia

Columnes

Exemplars

Edició

Preu

Portada

1

Ô Ô Ô Ô Ô Ô Ô Ô Ô Ô Ô Ô ÔÔ Ô Ô Ô ÔÔ Ô Ô Ô ÔÔ Ô Ô³³³³³³³³³³³³³³

ÍÍÍÍÍïïÛÛÛÛÛÛÛÛÛ ððïð ± ±±±±±±± ± Û±±±±±ïïìììì ± ÛÛ¤¤¤¤Û¤±ÛÛ¤Û ±ææ³³³³æ ðððð³­æ³³

Ô¿ ¿¿¿¿¿¿ ¿¿¿¿ ¿¿¿¿ ¿¿¿¿»»» »¿¿ ¿»»»»¿¿¿¿»»Ô¿ Ô¿¿²¿ ¿»»²¿¿²¿ ¿¿ ²»¿»¿¿²» ²²²²² ²¿¿®¿ ¿»»»¿ »»²»¿¿¿ è èèèèèèè èð è èè

Ô¿» »¿ Ô¿¿¿¿®²¿¿ ®¿¿¿»¿ ¿» »¿¿­»¿»²¿»Ô¿¿²®»¿²¿ ¿»²»¿¿¿¿» »¿¿ »»²¿¿»¿²¿¿¿ ²»¿²»¿¿¿»» ¿» »¿¿»²¿²®²¿» èèèèèè ìì

²²² ²²²²²²²²²²² ²² ²²²²²²²²²²¿²² ²² ²²² ¿¿²²²¿²¿²¿²² ²²²²¿²¿²²²² ²²¿¿²²­²² ¿ ²²²²²­²²­²¿²²²¿²¿¿²² ²²­² ²² ­²¿²² ²­­² ²² ¿¿²²²²²² ²²² ²²²¿¿²² ­²²²²² ¿²²²²­²¿¿¿² ¿²² ²²²²²²² ­²óóóó ó­²² ó¿ó²²² ¿¿²² ­² ²²²ó¿²¿¿²²­² ²² óó󲿿­² ¿ ² ²²² ²²ó²²²¿²²¿¿²²²² ²²¿¿²²²² ²²²² ­­²-²²²²² ²²­² ²²¿²²²¿² ¿ ²¿²²²²¿¿²² ²·²²²²¿²² ²²² ¿²¿²²¿¿²² ²¿²­²²² ²²² ²²²¿¿²²óè èèèèèè ðì

ó² ­²¿²²²²² ¿² -²²²ó ¿¿²²² ¿ ²¿²ó²² ­­² ¿²²¿² ¿²¿² ­²²² ¿²²² ²²²ó­² ²² ®²²²²²­²² ¿²²¿²²²¿ ²¿²²¿²² ²²²²¿¿²² ²¿²²²²¿¿² ²² ó²ó¿²¿¿ó ¿²²¿² ²² ¿¿²²²²²²²² ²²²²²²²¿²²ó ¿ ²²¿¿²²² ¿²²² ¿² ²²²²¿¿² ²² ¿²¿­²¿¿²¿ ²² ¿²²²²²²²²²²²¿²²¿² ¿ ¿­²¿²²­² ¿² ­²² ²²ó²²²² ¿²²² ¿² ²¿²²²ó ¿²­²²ó ­²¿²²² ®²²²²²­²² ¿²²²² ²¿²²²¿¿¿²²²²²¿²ó ²² ­²² ó²²²²¿² ¿²²­²²² ¿­²²­²²ó ²­­²²¿²­²² ¿²²­²ó¿²²ó ²­²²²² ¿²²¿²²²¿²² ¿ -²²² ²·ó

­²²¿²ó ¿²² ­²¿²²²²­­²²² ¿²¿²²­² òò ²²²¿²² ²²ó² ¿²²²ó

²²² ²­­¿²²² ¿² ²¿²²²²²¿¿²­­²¿²²²² ­­² ²¿²²²²²²² ² -²²ó¿² ²² 󲿲¿¿ó ó²²²²­²²²² ²²ó²¿²²²²²² ¿ ²­²²­²² ¿² ¿²²­²óô² ¿²²²²¿²²ó ²­²²¿²²ó ¿¿²­­²²ó­²² ²²²²²²²¿²²¿² ¿² ¿²¿²²²²²² ²²² ²²²² ²²¿­²¿²²¿²²ó ²²²ó­²¿¿¿¿²²²² ²² ²²²² ¿² ¿²¿¿²ó²²²ó ²² ²²²²²­²²­² ¿² ²²²²²ó¿²²²²­­²²¿² ¿ ²²¿²²²² ¿²¿¿²²¿²¿²²² ²²²² ²²¿²² ¿²²²²²²² ²²

»²²²ó²²óóó »­² ­²² ­²²¿²ó²²¿¿²¿² ¿²²²ó ²²²­² ­­² ²² ¼²¿¿²¿ó¿²¿­²² ¿² ó¿²²²²²¿¿²² ­­²²­­² ¿²²¿²¿²²²²² ²² ²­·¿²¿² ¿²ó¿²­²²²² ¿ ²²²²²ó²ó

ó² ó­²²¿²ó ­²²² ¿²²­²ô²²²²²²²²²²²² ¿­²¿²²²² ²²²­²­²¿²²²²² ­² ²²­¿ ¿² ²¿²²² ²² ô¿²²²²ô²ó² òóòòò ¿²­²²² ¿² ²²­¿­­¿ó

²²² ­²²²²² ¿² ¿ôó ²²­²² ¿²ó¿²²­¿²² ¿ 󲿲¿¿ ²¿­¿­²²²²²²²­²²²²² ¿² óó ¿¿²­­²² ¿² ¿²ó¿¿²ó èèèèèè ðð ¼ ¼è¼¼è¼

󲲿󲿭² 󲲿²² ¿²²¿²­²ó ²² ²­²ó²²² ­­² ¿²²¿­¿²² ²² -­²²²²²­²¿²²²²¿² ¿² ²·²²²²¿²²² ¿²­²²¿²²ó­²¿² ²² ²²¿¿² ¿²² ²ó²²¿² ²² ²²²²¿²²¿¿²¿ ²²¿²²²²² ¿² »²²¿¿ó²²² ¿² 󲿲²²ó ²²²¿ ²² ¿²¿¿² ²²ó­²­²²² ¿² ²²² ²­²²¿¿²² ¿¿²¿²²²­­² ²² ¿¿²²²² ²² ²²­²ó ¿² ²²²²²­²¿²² ²²¿²¿­²² ²-¿¿¿²² ¿­¿¿ ¿­²²²ó­² òòó 󿲿¿²­²²²ó ¿²²­² ²² ²²¿²ó

²¿¿²¿ ²²²­­²­²²² ¿² ²²²²² ¿²ó²²¿²²²²ó ¿²²¿² -­² ²²¿²²²²ó¿² ²²² ²²²¿²² ¿²¿¿²² ¿² ²² ó­²²ó¿¿² ­²¿¿²²²² ­²²­²²¿¿²²²ó ²²²²²²²­²² ­­²¿²²²² ­­² ¿¿²²²²²²²² ²¿²² ²²²² ­­² ²² ¿²­­²¿²²²ó

ó²²ô² ó²­²²¿²²ó ó²¿ ²­²¿²ó²² ²²­²²²²¿²² ²² ®²²­­²²² ­²²¿²-²²²²­²­¿­­²² ²²²² ¿²¿²­²²²­²²­²¿²²ó èèèèèèè ðð ¼ ðì

²² ²²­²²­²²¿² ²²²² ²²²¿² ¿² ²²¿²¿²¿² ² ¿¿²­²²²² ²² ¿²¿²²­¿­¿ó²¿¿²¿ ¿² ²²¿²²­² ­² ²­²²² ²­²ó²² ²² ²² ¼óó ²² ²²²²­²²­² ¿²ó²²²ô²ó ²²²²²²¿²¿² ²²² ²²² ²¿ó²²²²²²² ²­²²²²²²ó ¿² ²²²¿¿²ó²²² ² ²²² ²²²²²² ­­² ²² ¿­¿ó²²²² ²²² ²²ó²­¿²²² ¿² ¿²²²­²¿²²² ²²²²¿² ²² ¿²²¿²²¿² ¿ ­²¿²²¼²¿¿²ó èèèèèèè ð ¼ ì

­­­ ­­­­­­­­­­­­­��­­ ­­­ ����­��»�­­ »­­­­»­�­­»­ ®®® ­­ ®­­�­­�

­­ ­¼­­­ �­�­­¼­­ ¼­»�¼»ß Ô¿ Ô¿­¿²¿²¿ ¿¿²»¿»¿»¿» »¿ ¿­®¿¿ ¿» ¿­»²¿¿»» ­ Ô»¿¿¿­»ß Ô¿» ¿»¿¿¿»» ®¿²»¿ ²¿¿¿ »¿ Ô¿¿¿¿¿» »¿¿¿ ¿»»»»¿¿¿ß¿®»¿»¿ ²¿»» ¿¿¿²¿¿»¿¿» »¿ ®¿ ¿¿®¿ »¿ ¿®»»²¿

-­ ­»­��­ »­»­­¼»­ �»--­ »­�»»»­­ �­­ ­­ �­��­»­ ­­­ »»­�»¼­­ �¼­¼­­­Ô²Ô ¿¿¿ ¿ »»²¿¿¿»²»¿»» »¿ »¿ »¿¿» ¿®»¿

ó² ²²¿²­²²² ó­²²²¿² ²² ²²¿­²²ó­²² ¿¿²¿¿¿¿² ²²­² ²² ²²²¿²¿²¿¿²¿ ¿²²²²­²² ²² ²² ²²²­­¿²²² ²² óóóóóó

ôôôôôôô ®²­·¿ ²¿²²²ó ² ²­ ²²­²¿²ó²²² ó­²² ó²²ó ó²²²²²­·²ó ²² ¿²²²²óó²²² ¿²² ó²­²²¿²² ¿²² 󲲿²²²² ²²²ó¿²ó ­²¿²²-² ¿²²²ó ¿ ² ²²²¿²² ¿¿²¿ó²²²² ¿² »²­²²­²²ó ²²¿²²²²²¿²²

²²² ¿²²²²¿² ­­²²¿ó ó² ¿²­¿²²­ ²²²¿²²²²²²²¿¿²²²² ­­² ¿²²­­²¿²²²²²²­²² ²²²²² ²² ²² ²²²²²² ¿² òóóòó²² ²²²²² ­²²²­² ¿² ó²¿ó ¿­²²¿²»²­²²­²² ¿² ²²­²²² ¿²¿²²²²¿²­²² ²²²²²¿²²¿¿¿² ¿²²²²²ó ²²¿²²-­²²²² ¿² ó­²²²¿²² ¿²¿² ­² ²ô²²²² ²²² ¿²­²²ó ²²²² ²² ²²¿²­²²²ó­²²²¿²² ¿² ó­²­¿¿¿² ¿²² ®²²² ô²²ó¿² ²²¿¿¿²¿ ²² ¿²²²ó

󿲿² ¿²²¿²­²²¿²² ¿² ²² ó²²²®²²²² ²² ²²­²¿²ó² ²² ²²¿·¿¿²¿¿ó²¿²²²² ²²²² ¿¿²¿­­¿² ²² ²²­²­²ó²²² 󭲿²² ¿­¿²² ¿² ²¿ ²² ¿²²² ¿²ó²² ²²²¿¿²²²² ²² ²²²¿²¿² ô¿¿¿ôôóô

²¿¿²ó ² ²² ¿²²²¿¿¿² ¿²¿² ô¿¿¿ôôóô

ò¿ò¿òôò ²² ²²¿¿²²² ²¿²²¿¿ ²² òóóò²²²² ²²²²²²²² ²² ²²²²¿¿²²­² ¿²²»²²¿² ó²²­²²¿²²ó ó¿¿²¿² »²­²²ó ¿²² ²²²­²¿² ²²²² ¿²²¿²²²² ²²òóóò ²² ²²­²²¿²² ²²²²¿¿²²­² ¿²²®²²²²¿²²­² ²²²¿²ó ó­²² ó²²²²¿­­­·²ó

¿­²­­² ²²² ¿²²¿²­²²¿²² ¿²²²²¿²­²²² ó­²²²¿² ²² ¿²¿²¿²²² ²²²²²²¿¿²² ²² ô¿¿¿ôôóô ò¿ò¿òô ó²² ¿²ó¿¿²ó ¿²² ²²² ²­²²² ²² ²¿­²²¿¿¿² ²²ó²­²²² ²ó²²¿¿¿² ²²² ²² »²²² 󲿭²¿ ²² ²²²¿¿²¿¿¿² ó¿²²¿¿²¿ ¿ ó­²­¿ó¿¿²óó ­­² ²­²²²¿²²² ²²²­²² ²² ²²²²²­­¿²²² ² ®²­·¿ ²¿²²²ó ó­²² ó²ó²ó ó²²²²²­·²ó ­²¿²²-² ¿²²² ¿ ¿²²²²ó¿² ­­²²¿ó ²² ²²²²²­² ¿² ²² ²²²­²²ó¿¿² ²² ²²²­¿¿²²¿² ¿² ²²¿¿¿²²² ¿²-¿ó²¿­¿²²¿²²­² ²² ¿²²²ó èèèèèè ðì

­­ ­­»�­»­»¼­�­­»�­ ­­ ��¼­¼­­®�­ »­ ­»­­­�»­­­ ­­ ­­ Û-

-­ »»��­»­ »­®­»­­¼ »»­»­ ­ »®­��­»»­- ­-�­­ �­� �­®­­��­­ ¿­»­­»­­Ô¿»¿»¿­¿ »¿²¿» ¿¿» ¿¿¿¿»²¿¿¿¿» ¿»¿²¿¿¿®¿¿¿­ ­®» »» ¿»­¿» »¿ ¿¿­¿²¿¿»»

ôôôô ôôôôôôôô ­³æ³³³³

òò³³³³ ³ò ³³ ³ò³ò³ò³ ò³ ò³òæ³³³ ò³ ò³òæ³òò ³³³³ò³³ ³³³ ò³³ò ò³ ³³ ò³³ò³³ ¿ ¿¿¿¿¿¿ ¿¿¿¿¿¿

ôôôô ôôôôôô ò³òæ³ò

ôôôôôô ôôôôôô ­æ­³³³³³

2

ACTUALITAT 9 DIJOUS 31 D’OCTUBRE DEL 2013

El expresidente de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán ha pe-dido a un juzgado de Madrid que le asigne una canti-dad mensual para destinarla a productos alimenti-cios y de higiene personal «indispensables y necesa-rios» para su «supervivencia», ante la «crítica» situación que atraviesan tanto él como su esposa. En un escrito remitido al juez, el exdueño de Viajes Marsans, en pri-sión desde el pasado mes de diciembre, alega que debe «abonar una serie de importes en concepto de productos alimenticios y de higiene personal que no se ofrecen en el centro penitenciario». Según un infor-me policial, Díaz Ferrán llegó a acumular bienes inmo-biliarios valorados en 88 millones de euros.

Díaz Ferrán pide al juez acceso a su dinero para comer y «sobrevivir»

Nueva condena para Roca y Muñoz La Audiencia Nacional ha condenado a seis años de prisión al exalcalde de Marbella Julián Muñoz y al exasesor urbanístico Juan Antonio Roca por un deli-to de malversación por el caso Saqueo II, pero ha ab-suelto a la también exal-caldesa Marisol Yagüe y al exfutbolista y concejal To-más Reñones.

El PP niega haber recibido 200.000 euros de Bárcenas El PP comunicó ayer al juez Pablo Ruz que no le consta documentación contable de la que se des-prenda la recepción por el gerente del partido en Castilla-La Mancha, José Ángel Cañas, de 200.000 euros en el año 2007, co-mo declaró el extesorero Luis Bárcenas.

SEGUNDOS

De 30.000 euros. La defensa de la etarra Inés del Río, excar-celada la semana pasada tras la anulación de la doctrina Pa-rot por el Tribunal de Estras-burgo, ha recurrido la negati-va de la Audiencia Nacional a concederle la indemnización de 30.000 euros establecida por permanecer en prisión cinco años más de los previs-tos. La Audiencia bloqueó esa indemnización al decretar que el dinero sería destinado al pa-go de indemnizaciones a las víctimas del terrorismo.

Además, el ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, se comprometió ayer a buscar una fórmula que im-pida a los etarras y delincuen-tes más peligrosos que pue-dan ser excarcelados en cum-plimiento de la derogación de la doctrina Parot cobrar el subsidio de desempleo que estipula la Ley de Seguridad Social de 1994. Se aplica a los excarcelados que hayan per-manecer en prisión más de seis meses, no tengan dere-cho a la prestación por de-sempleo y carezcan de rentas superiores al 75% del salario mínimo interprofesional.

La etarra Inés del Río recurre para cobrar su indemnización

A. L. actualidad@20minutos.es / twitter: @20m

20minutos

El Grupo Socialista ha regis-trado una proposición no de ley en el Congreso por la que reclama exhumar los restos de Franco del Valle de los Caídos y entregarlos a su familia o trasladarlos «al lugar que re-sulte más adecuado».

El diputado socialista Odón Elorza ha sido el encar-gado de la petición, que pre-tende la «dignidad democrá-tica» de que el conjunto del Valle de los Caídos sea «resig-nificado» para dar cumpli-miento al espíritu de la Ley de Memoria Histórica.

La propuesta ha suscita-do reacciones en contra y a fa-vor, argumentos que resumen el presidente de la Asociación para la Defensa del Valle de los Caídos y el portavoz del Foro para la Memoria Histórica.

¿Hay que retirar los restos de Franco del Valle de los Caídos?«Es un lugar de peregrinación de nazis», dicen los que están a favor. Los contrarios señalan que «solo sus familiares» pueden decidir

José Mª Pedreño Portavoz del Foro para la Memoria Histórica

� Apología. «No podemos tener un monumento apología a un golpe de Estado, a una dictadura fascista, que causó miles de víctimas. Es un lugar de peregrinación de nazis de todo el mundo». � Monumento antifascista. «El Valle debería ser un memorial democrático, donde se cuente la verdadera historia, que la democracia de la II República se vio sobresal-tada por un ataque fascista». � Espacio público. «Franco no debería ocupar un espacio público. Debería corresponder a los que defendieron la democracia frente al fascismo. Para ello, habría que desacra-lizarlo y quitar los restos de Franco y de José Antonio».

Sí Pablo Linares Asociación para la Defensa del Valle de los Caídos

� Decisión de la familia. «Desde el punto de vista humano nos parece una aberración, y desde el punto de vista jurídico, inviable. Solo su familia puede tomar la decisión de exhumar los restos». � Aprobado por el rey. «Ni nos gusta ni nos deja de gustar. Está ahí por decisión del rey. Fue una de las primeras decisiones que firmó el monarca. Franco quería ser enterrado en El Pardo». � Reconciliación. «Es el único cementerio que tiene víctimas de los dos bandos de una guerra entre hermanos. Cada día se reza allí por los caídos de ambos bandos. Es una basílica y solo un estamento religioso puede decidir sobre él».

No

3

4 BARCELONA DIJOUS 31 D’OCTUBRE DEL 2013

R. B. zona20barcelona@20minutos.es / twitter: @20m

20 minutos

El conseller de Interior, Ramon Espadaler, admitió ayer que el informe de la Policía Nacional sobre la actuación de los Mossos a la hora de reducir en el Raval al empresario del Gaixample, que falleció tras ser arrestado, suponen «un punto de certeza» que significa «apa-rentemente, una inflexión» en la investigación. De confirmar-se, demostraría «una evidente mala praxis de los policías».

«Para nosotros no es lo mis-mo que haya algunas opinio-nes dispersas que señalen que esto pudo haber sido así a que lo afirme de manera taxativa un informe de la Policía Judicial», reconoció Espadaler en refe-

rencia a la muerte de Juan An-drés Benítez el pasado 6 de oc-tubre, después de que, según la Policía Nacional, al menos dos mossos le propinaran cinco puñetazos en la cabeza y tres patadas cuando ya estaba in-movilizado, y que se apunte el posible uso de una porra exten-sible por parte de un agente.

De hecho, varios testigos de la pelea y la posterior actuación policial en la calle Aurora decla-raron ayer que Benítez no pre-sentaba heridas sangrientas tras pelearse con un vecino, pe-ro sí que había un gran charco de sangre después de que va-rios mossos lo redujeran. Tras la pelea, la víctima estaba fuman-do y esperando a los Mossos a unos 25 metros del hombre con quien se había enfrentado. Se-

gún dos testigos, una vez los agentes retiraron el cuerpo in-consciente de Benítez, quedó un charco de sangre de unos 50 centímetros de diámetro que un mosso quiso limpiar con una botella de agua.

Por su parte, los vecinos del Raval protagonizaron ayer un escrache a la regidora del distri-to de Ciutat Vella, Mercè Homs, aprovechando la celebración del Consell de Barri. Los con-centrados le reclamaron así «explicaciones» por la muerte de Benítez tras ser reducido por los Mossos, en un contexto que los manifestantes definieron como «situación cada vez más insoportable», a causa de las «redadas» policiales y las «mul-tas» en el barrio.

Interior ve indicios de «mala praxis» de los Mossos en el caso del RavalVarios testigos apuntan que el empresario fallecido solo sangró cuando fue reducido por agentes. Escrache vecinal a la regidora

La regidora del distrito de Ciutat Vella, Mercè Homs, ayer, objeto de la protesta vecinal. HUGO FERNÁNDEZ

Benítez fue reducido por los Mossos tras pelearse con otro vecino. Precisamente, según los datos hechos públicos ayer por la Junta de Seguretat de Ciutat Vella, los altercados y peleas en-tre personas acumulan el 15,4% de las actuaciones policiales en el distrito, solo superadas por las infracciones penales contra el patrimonio (34,8%).

Altercados y peleas

SEGONS

El Govern ha lliurat al Ministeri de Foment un document amb actuacions que consi-dera prioritàries a Ro-dalies, que suposa-rien la inversió de 306 milions d’euros. «Es tracta d’actuacions d’urgència», que in-clouen la millora de la senyalització o l’am-pliació d’andanes.

Rodalies requereix 306 milions

450.000 vehicles se’n van de Pont Segons Trànsit, prop de 450.000 vehicles sorti-ran de l’àrea metropo-litana en l’operació sortida de Tots Sants.

Vaga a Renfe Avui segueix la vaga a Renfe, per la qual cosa els trens de Rodalies i Regionals funcionaran al 66% entre les 6.00 i les 9.30 h i les 17.00h i les 20.30 h. La resta de la jornada, al 33%.

11,7% han bajado

los hechos delictivos en Ciutat Vella el último año, según la

última Junta de Seguretat

4

2 BARCELONA DIJOUS 31 D’OCTUBRE DEL 2013

SEGUNDOS

El Ajuntament de Ba-dalona, la Fundació Roca i Pi y Càritas han sumado esfuerzos pa-ra abrir el primer co-medor social de la ciu-dad para personas mayores sin recursos. En la nueva instala-ción se servirán 30 co-midas al día durante todo el año. El equipa-miento se ubica en el Centre d’Acollida Fol-re, en el centro de la ciudad. El objetivo es ofrecer una «atención integral» y un acceso rotatorio al comedor.

Comedor social en Badalona

Tiendas abiertas Este viernes, 1 de no-viembre, los comer-cios podrán abrir pe-se a ser la festividad de Todos los Santos. Los cementerios me-tropolitanos esperan más de 85.000 visitas.

Santa Coloma congela tributos El pleno del Ajunta-ment de Santa Colo-ma ha aprobado la congelación de todos los impuestos muni-cipales, como el IBI, el IAE, el de vehículos o el de obras, de cara al año 2014.

Protesta en defensa del Hospital de Viladecans, ayer, con la presencia de vecinos y alcaldes. LLUÍS VILARÓ / ACN

M. PARÍS mparis@20minutos.es / twitter: @20m

20 minutos

Les associacions de pares i ma-res d’alumnes (AMPA) juguen un paper clau en la millora de la qualitat educativa dels centres escolars, segons l’estudi Més que un gra de sorra. Les associa-cions de mares i pares d’alum-nes a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill. Amb la crisi, però, han d’ajustar despeses i serveis.

Les AMPA destinen l’1% del seu pressupost a becar alum-nes amb dificultats econòmi-ques. «La solidaritat és bastant superior, perquè als comptes no hi apareix la morositat, les

famílies que no poden pagar», explica a 20minutos el direc-tor de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, qui recorda que el 60% de les famílies té proble-mes per arribar a final de mes.

Tot i no poder pagar les quo-tes, cap AMPA ha fet fora cap pare ni cap escola ha fet fora cap alumne perquè els pares no puguin pagar, senyala Palacín, qui subratlla la importància dels serveis de les AMPA, com l’acollida matinal o les activitats extraescolars, tant per a la con-ciliació com per a l’educació dels nens i la igualtat d’opor-tunitats. Les quotes de soci no varien gaire d’un centre públic

a un concertat o d’un districte a un altre, segons l’estudi, però són més baixes si hi ha més d’un 30% de famílies immi-grants i també hi ha diferències en funció de si hi ha més o menys pares amb estudis uni-versitaris. El que més varia és el que paguen per les activitats, la qual cosa pot fer triplicar els in-gressos de què disposen.

Amb la crisi, moltes famílies han desapuntat els seus fills d’algunes activitats i això ha obligat a algunes associacions a eliminar alguns dels serveis o a reduir la seva qualitat. A més, no només reben subven-cions per un valor inferior al 5%

del pressupost, sinó que la ma-joria destina el 28% dels seus re-cursos a millorar el centre. Tot i això, la meitat de les AMPA tanca el curs amb superàvit i només el 28,5% ho fa amb un dèficit mitjà de 300 euros.

El director de la Fundació considera que les administra-cions han de garantir uns equi-paments, materials i serveis de qualitat a tot arreu, «a banda del que hi puguin o no afegir les fa-mílies de la seva butxaca». Pala-cín també demana beques lli-gades al nivell de renda per ga-rantir l’accés a les activitats educatives de pagament en igualtat de condicions.

Creix la solidaritat entre els pares Les AMPA destinen l’1% del seu pressupost a becar alumnes. Molts progenitors han deixat de pagar la quota i s’han retallat algunes activitats, fet que pot augmentar les desigualtats d’oportunitats

El director de la Fundació Jaume Bofill reclama un major reconei-xement per a les AMPA, que compten amb 400.000 pares associats, i considera que no s’hauria de modificar el sistema educatiu sense el seu suport. A més, recorda que les associa-cions volen participar encara més en l’educació dels seus fills, com en l’elecció del director del centre o dels criteris per triar els docents. Segons Palacín, com més involucrades, més possibi-litats d’èxit tindran els seus fills.

Les famílies volen participar més

Unos 3.000 vecinos del Baix Llobregat se manifestaron ayer por la tarde para recla-mar al Govern de la Genera-litat que el hospital de Vila-decans no sufra recortes y se siga adelante el proyecto de ampliación del equipamien-to. Los alcaldes de Gavà, Vila-decans, Begues (PSC) y Cas-telldefels (PPC) también se sumaron a la protesta.

Asociaciones de vecinos, sindicatos y representantes políticos clamaron para que se mantenga el proyecto de

ampliación del recinto sani-tario y para que no se reduzca su estatus a hospital ligero, lo que implicaría el cierre de algunos servicios. El centro médico presta atención a una población objetiva de cerca de 200.000 personas.

Salut, en desacuerdo Por su parte, el Departament de Salut mostró ayer su «de-sacuerdo» con la información que los alcaldes ofrecen a la población sobre el futuro del hospital de Viladecans. R. B.

Manifestación en defensa del hospital de Viladecans

� CIUTAT VELLA Rehabiliten el Bloc de Pescadors. Les obres per reparar els desperfectes en la façana, les cobertes, pa-rets i balcons del Bloc de Pescadors de la Barcelone-ta ja han començat. Hi ins-tal·laran ascensors.

� SANT MARTÍ Transformació de la plaça de les Glòries. Ri-card Gomà (ICV) va recla-mar ahir que el projecte de renovació urbana de la plaça de les Glòries vagi acompanyat d’una «reduc-ció del vehicle privat».

� NOU BARRIS Reclamen la construc-ció de pisos socials. El lí-der del PPC a l’Ajuntament, Alberto Fernández Díaz, re-clama «accelerar la cons-trucció d’equipaments i pi-sos socials a la carretera de Ribes 51 de Porta-Trinitat.

� SANTS-MONTJUÏC Visita al romànic amb Antoni Tàpies. El Museu Nacional d’Art de Catalun-ya presenta una interven-ció al fons d’art romànic en un itinerari per descobrir les obres medievals amb els ulls d’Antoni Tàpies.

� SANT ANDREU Enderrocs de les cases de la presó. L’Ajuntament ha iniciat la darrera fase dels enderrocs de les cases dels antics funcionaris de la presó de la Trinitat Vella per tal d’evitar les ocupa-cions il·legals.

� GRÀCIA Reobre la històrica lli-breria Ona. Tres anys des-prés d’haver de tancar per problemes econòmics, ahir va tornar a obrir les seves portes la llibreria Ona de Gràcia, un símbol de la di-fusió de llibres en català. D

IST

RIC

TE

S

5

6

ELEMENTS FORMALS DEL DIARI

Logotip: Distintiu del diari format per lletres, abreviatures, etc.

Foli: Número amb el que es marquen les pàgines de la publicació.

Gràfic: Aporta al lector informació visual mitjançant figures i signes.

Secció: Els diaris organitzen el seu contingut en seccions per facilitar al lector

la recerca d’informació.

Data: Indica el dia, el mes i l’any en què s’ha publicat el diari.

Capçalera: Nom o títol de la portada.

Ladillo: funció estètica per donar espai a la notícia.

Filets: eina que serveix per diferenciar de manera visual un text específic de la

publicació periodística.

Avanttítol: Precedeix al títol i aporta informació sobre el que es tractarà en

l’apartat següent.

Títol: Frase que recull la informació més rellevant de la noticia.

Subtítol: es situa després del títol. Aporta una informació més detallada i ajuda

a donar un sentit complet.

Firma: Nom i cognom(s) o pseudònim de l’autor del text que pot aparèixer o a

l’inici o al final.

Cos de la notícia: El cos de la noticia desenvolupa la resta de dades

informatives, a partir de ho que s’ha anticipat en el lead.

Publicitat: Espai reservat per a la publicitat.

Destacat: és una informació que es mostra amb una mida diferent a la del cos

del text per així donar rellevància.

Firma de la imatge: Nom i cognom(s) o pseudònim de l’autor d’un gràfic o

fotografia que acostuma a figurar al inici o al peu del seu treball.

Nom del diari: A partir d’aquest es pot diferenciar un diari dels altres. Apareix a

la capçalera.

Peu de foto: És una frase breu que descriu la imatge gràfica.

Fotografia: Il·lustració que representa a la noticia.

Columnes: Sèrie de textos amuntegats verticalment.

Exemplars: Les copies d’un diari.

Edició: Les tirades successives d’un diari i les versions locals o regionals del

mateix

Preu: Valor econòmic del diari.

7

Portada: Primera pàgina del diari.

BIBLIOGRAFIA

MARTINEZ DE SOUSA, José. (1992). Diccionario de información, comunicación y periodismo. Madrid, Parainfo.

Web: Real Academia Española. Madrid. Enlace: rae.es

SABES TURMO, Fernando y VERÓN LASSA, José Juan. (2006). La eficacia de lo sencillo. Introducción a la práctica del

periodismo. Sevilla, Comunicación social ediciones y publicaciones.

8

 

Producció, Expressió i Disseny en Premsa · Fitxa de l’Activitat. Rúbrica 1

RA2 Descriu els aspectes bàsics de desenvolupament de producte Coneixements bàsics dels processos de desenvolupament de producte

Coneixement de materials, tecnologies i producció

Variable 0 Gens Conforme 0,5 Poc conforme 1 Conforme 2 Molt conforme Descripció Novetat e Interès Gens interessants i gens

significatives. No són termes fonamentals ni són utilitzats en la pràctica professional.

Poc interessants i poc significatives. No són termes fonamentals o bé, són poc utilitzats en la pràctica professional.

Interessants i significatives. Majoritàriament són termes fonamentals i molt utilitzats en la pràctica professional.

Molt interessants i significatives. Tots els termes són fonamentals i molt utilitzats en la pràctica professional.

Grau de novetat e interès de les paraules que es defineixen.

Número i Dificultat El nombre implica oblits importants.

El nombre indica oblits importants.

Tot i el nombre, hi ha evidències d’oblits importants. Els termes presenten poca dificultat.

El nombre és suficient i no queden evidències d’oblits importants. Hi ha evidència d’interès per resoldre tots els termes.

El nombre de paraules definides i grau de dificultat de les paraules utilitzades i requerit per fer el treball.

Actualitat i Pertinença

No s’evidencia el coneixement suficient sobre la terminologia.

Hi ha certa evidència del suficient coneixement de la terminologia.

S’evidencia el coneixement solvent de la terminologia.

S’evidencia un alt control de la terminologia.

Les paraules indicades compleixen amb les necessitats bàsiques de comprensió de la terminologia utilitzada en disseny i en la premsa diària.

Definicions No demostra tenir el mínim coneixement del contingut desenvolupat. No presenta les fonts o fa plagi.

Té mancances importants. Presenta les fonts de manera no conforme i té tendència a plagiar.

Bon grau de coneixement però es deixar aspectes del contingut que poden ser considerat com rellevants. Presenta les fonts de manera conforme però té tendència a plagiar.

Alt grau de coneixement del contingut. Demostra haver desenvolupat un treball en profunditat. Presenta correctament les fonts i no realitza plagis.

Correcta descripció de les paraules indicades. Ús adequat de les fonts i no es fa plagi.

Mètode No es segueix un procediment adequat. Ni consultes, ni seguiment docent. Presentació inadequada.

Consultes esporàdiques i treball desigual. Detalls importants de la presentació del treball han quedat desatesos.

Bona planificació i/o consultes però amb un desenvolupament poc optimitzat. Discreta atenció als detalls formals de la presentació del treball.

Bona planificació del procés i adequada consulta docent que dóna lloc a un bon procediment de treball. Correcta atenció als detalls formals de la presentació del treball.

Incorporació de millores a partir del debat amb el docent. Es fa de la manera sol·licitada. Presentació formal dels continguts.

Estudiant/Grup Número Hores

Crit

eris

d’a

valu

ació

Terminologia Demostrar tenir coneixement dels elements formals del disseny i de la premsa diària.

 

 0 0,5 1 2

1. Novetat i Interés            

2. Número i Dificultat            

3. Actualitat i Pertinença            

4. Definicions            

5. Métode            

 

  

 

 5. Avaluació. R1 

9

Producció, Expressió i Disseny en Premsa

Assaig 1

Georgina Guitart de Abajo (G2 C k 151), Andrew Hernández Gil (G2 C k 152), Daniel Hurtado Barbero (G2 C k 153), Cristina Jiménez Sánchez (G2 C k 154), Belén Llergo Albacar (G2 C k 155).

Universitat

Autònoma de

Barcelona

(UAB)

Excel per les

medicions.

Facultad de

Ciències de la

Comunicació

Departament

de

Comunicació

Audiovisual i

Publicitat

2013

10

¿Por qué compro este periódico?

Andrew Hernández Gil

Grupo:G2CK Número de lista: 152

Producció, Expressió i disseny en premsa

2º Periodismo, 1er Semestre

Universitat Autònoma de Barcelona

Facultat de Ciències de la Comunicació

Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat

11

¿Por qué compro este periódico?

1

¿Por qué compro este periódico?

La forma en la que se nos presentan los contenidos de una página de periódico no es fruto

de una combinación al azar de los elementos de la página, sino de un tratamiento formal al

que se le denomina Estado Estético. En relación a este concepto, podemos tratar de

descubrir cuál sería el tratamiento formal más adecuado o idóneo, si es que existe uno que

predomine por encima de los demás, teniendo en cuenta los gustos de los lectores. Otra

cuestión a desarrollar sobre el Estado Estético podría ser la relevancia de éste a la hora

influir de forma decisiva en la elección de un diario u otro por parte del lector.

Elegir forma parte de la esencia de vivir, el ser humano está obligado por naturaleza a elegir.

Las elecciones de cada uno se realizan en base a unos gustos o preferencias. Cuando se

realiza el diseño de una página se combina una serie de elementos que van dirigidos al

lector y este es quien juzga internamente si son de su agrado la forma en que estos

elementos se le presentan. Una buena definición de Estado Estético es la que nos

proporciona Daniel Tena Parera en su publicación Una nueva propuesta metodológica en

torno a la investigación científica sobre los medios impresos: El Estado Estético : El Estado

Estético es aquella formulación —tratamiento formal— que proporciona al lector

percepciones visuales que le provocan una actitud de preferencia frente al producto

gráfico. Ahora bien, se habla de una actitud de preferencia por parte del lector, pero ¿qué

es lo que motiva al editorial a crear un Estado Estético u otro? Los periódicos buscan captar

al mayor número de lectores posibles y si gracias al Estado Estético pueden hacer que los

lectores se decanten por el suyo y no por otro, ¿cuál es la fórmula idónea para atraer a la

mayoría? La fórmula ideal es aquella que hace sentirse más cómodo al lector. Pero esta

comodidad no depende únicamente del tratamiento formal. Si nos fijamos en el Estado

Estético de dos diarios de ideologías opuestas, observamos cómo varía la disposición formal

de los elementos en las diferentes páginas de estos diarios. Por su aspecto formal, un lector

ideológicamente objetivo se podría sentir igualmente cómodo leyendo un diario u otro. Sin

duda nuestro lector tendrá predilección por unos elementos u otros, pero ¿es algo decisivo a

la hora de elegir un periódico u otro? Lo sería si realmente nuestro lector fuese

ideológicamente objetivo, pero lamentándolo mucho, la objetividad es un término que en

periodismo no existe.

Los periódicos, al igual que las personas, están impregnados por unos ideales que de

alguna forma, moderan la información que se proporciona. Por esta razón, es bastante usual

ver como diferentes editoriales tratan de forma diferente la información tanto desde el punto

de vista que se ofrece como su presentación formal. Existen varias categorías visuales en el

Estado Estético que los diarios pueden manipular para orientar el contenido a su ideología,

como por ejemplo la cantidad, la posición y el tamaño:

-La cantidad corresponde al número de elementos que son susceptibles de ser enumerados

en un espacio gráfico (Tena, 1998, 49). En el momento en el que integramos más elementos

relacionados con un mismo tema, le estamos dando mayor importancia a este.

-La posición es la localización de los elementos. Las informaciones localizadas en la parte

superior tienen más relevancia si la orientación es vertical, y en la zona derecha si está

apaisada; pero varían en función de cada página (Tena: 2005, 68).

12

¿Por qué compro este periódico?

2 - El tamaño corresponde al espacio ocupado por determinado elemento gráfico en el MAPA

de formato (Tena, 1998: 68). Si un contenido tiene mayor tamaño que otro suele ser muestra

de la jerarquía informativa del medio.

Esta es la forma en que se pueden manipular los contenidos desde el punto de vista formal,

para gustar más o no al lector. Más allá del gusto o preferencia formal del lector, lo que

realmente motiva a este a la hora de decantarse por un periódico u otro es el contenido y no

el contingente (diseño). Raramente el lector escogerá un diario contrario a su ideología

porque le parezca más atractiva la forma en que se dividen las columnas o el tamaño de la

foto en portada.

Es cierto que con el Estado Estético se puede crear esa comodidad a la hora de visualizar

el contenido por parte del lector, pero esto es porque el contenido va dirigido a un público

específico, cada periódico atrae a un tipo de público lector ya que no hay un único público.

De este modo, los editoriales establecen la visualidad para crear ese ambiente de

comodidad en su público que ya conocen, ofreciéndolo de una forma que agrade a su lector.

Fruto de esta fidelización que se crea cuando el diario ofrece a su público específico un

contenido en un Estado Estético con reiteración, el lector puede crear por costumbre una

asociación positiva al Estado Estético de un diario y una negativa a la de otro, creando así

una preferencia. Por lo tanto, puede darse el caso de que la preferencia surja fruto de una

manipulación por parte del periódico que se ha ganado la confianza de su lector gracias a la

información que ofrece, cuyo punto de vista es compartido por el lector. La balanza acaba

inclinándose por el contenido más que por la forma, ya que es más probable que cuando

haya que elegir entre dos ediciones, encontraremos factores que harán decidirse al lector

por la naturaleza de los contenidos y no por el tratamiento formal de estos. Al fin y al cabo,

el principal objetivo principal del periódico es informar, a poder ser de la forma más imparcial

posible. El Estado Estético no es más que una herramienta que ayuda a manipular los

contenidos, pudiendo hacer que una noticia destacada en un periódico pueda apreciarse

mucho más reducida y privada de protagonismo en una esquina inferior.

A modo de conclusión, sí que podemos concretar que el Estado Estético puede ayudar a

algunos lectores indecisos entre varias publicaciones que carácter similar, siempre y cuando

dicho lector no tenga referencias de ninguna de las publicaciones. En caso contrario, la fama

o las referencias de alguna de las ediciones entre las que duda el lector si escoger o no, es

propensa a predominar sobre el tratamiento formal que puedan tener, ya que las

tendencias están muy arraigadas en nuestra sociedad. Por último, otra conclusión que

podemos extraer tras el análisis del Estado Estético, es que este acaba rigiéndose más por

el sentido común que no por la pulcritud, es decir, que la estructuración de los elementos se

realiza más influida por una jerarquía informativa que por el impacto visual. Una vez más, el

contenido pesa más que la forma, ya que la información es lo que se busca en el periódico.

BIBLIOGRAFÍA

TENA, Daniel (1998). La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de

texto escrito. Tesis Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departamento

de Comunicación Audiovisual y Publicidad.

13

¿Por qué compro este periódico?

3 TENA, D. (1999). Una nueva propuesta metodológica entorno a la investigación científica

sobre los medios impresos: El Estado Estético. Fuente electrónica [en línea]. Univesitat

Autònoma de Barcelona. Departamento de Comunicación Audiovisual y Publicidad. En

http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer06-10-tena.pdf [consultado el 11/11/13].

14

PORTADES DIARIS

15

EXEL PER LES MEDICIONS

16

17

Producció, Expressió i Disseny en Premsa · Fitxa de l’Activitat. Rúbrica 2

 

RA1 Analitza els productes gràfics amb criteris entipològics (entipologia) Fonaments d’estètica del disseny i de la cultura visual i audiovisual

Història, art, arquitectura, evolució, psicologia, sociologia, economia... Aspectes rellevants de la teoria del disseny

Tenir apreciació estètica i mostrar sensibilitat estètica

Variable 0 Gens Conforme 0,5 Poc conforme 1 Conforme 2 Molt conforme Descripció Exactitud, Exhaustivitat i Precisió

El document té moltes inexactituds. L’exposició no centra gens el tema. El treball no aconsegueix presentar les perspectives d’estudi del tema.

Es diuen inexactituds greus. Hi ha un alt grau de divagació en l’exposició del contingut. Només presenta una perspectiva.

Es diuen algunes inexactituds. Hi ha un cert grau de divagació en l’exposició del contingut. El treball algunes perspectives d’estudi del tema.

No es diuen inexactituds. El tema exposat es centra perfectament. El treball incorpora les diferents perspectives d’estudi del tema.

Grau de dispersió del contingut; Grau de veracitat del contingut i Amplitud amb que es descriu el contingut. Es valora quant a prop de la realitat es fa el relat.

Competència No demostra tenir el mínim coneixement del contingut desenvolupat.

Té mancances importants.

Bon grau de coneixement però es deixar aspectes del contingut que poden ser considerat com rellevants.

Alt grau de coneixement del contingut. Demostra haver desenvolupat un treball en profunditat.

Demostra conèixer el continguts descrits i es posiciona respecte la teoria de l’Estat Estètic des de l’amplitud conceptual i ho fa manera correcte.

Opinió fonamentada i Coherència

No presenta la seva opinió.

Presenta la seva opinió sense utilitzar les fonts i de manera gens coherent.

Presenta la seva opinió de manera poc fonamentada o ho fa de manera dispersa.

És capaç de presentar una opinió pròpia tot fent revisió crítica de les fonts i ho fa al llarg del treball de manera coherent.

Argumenta del punt de vista personal amb coherència argumental al llarg del treball. És un discurs centrat en el tema.

Presentació de les Fonts/Plagis i Extensió

No presenta les fonts o fa plagi o l’extensió és de 5 pàgines o més.

Presenta les fonts de manera no conforme, té tendència a plagiar o l’extensió és d’1 o 4 pàgines.

Presenta les fonts de manera conforme però té tendència a plagiar o l’extensió és de 3 pàgines.

Presenta correctament les fonts, no realitza plagis i l’extensió és de 2 pàgines.

Adequada presentació formal: Ús de les fonts documentals i no es fa plagi; l’extensió és sol·licitada. Els annexos no es consideren.

Mètode No es segueix un procediment adequat. Ni consultes, ni seguiment docent. Presentació inadequada.

Consultes esporàdiques i treball desigual. Detalls importants de la presentació del treball han quedat desatesos.

Bona planificació i/o consultes però amb un desenvolupament poc optimitzat. Discreta atenció als detalls formals de la presentació del treball.

Bona planificació del procés i adequada consulta docent que dóna lloc a un bon procediment de treball. Correcta atenció als detalls formals de la presentació del treball.

Incorporació de millores a partir del debat amb el docent. Es fa de la manera sol·licitada. Presentació formal dels continguts.

 

 

   

 

Estudiant/Grup Número Hores

Crit

eris

d’a

valu

ació

Assaig 1 Demostrar tenir criteris objectius per la discussió dels productes gràfics.

 

 0 0,5 1 2

1. Exactitud, Exhaustivitat i Precisió            

2. Competència            

3. Opinió fonamentada i Coherència            

4. Presentació de les Fonts/Plagis i Extensió            

5. Mètode            

 

 

 

 

18

Traçabilitat Georgina Guitart, Daniel Hurtado, Andrew Hernández, Cristina Jiménez,

Belén Llergo

19

• El diari El Punt Avui va sorgir a

partir de la fusió dels diaris El Punt i

Avui el 31 de juliol del 2011

• El director és Xevi Xirgo i Teixidor

• El preu és de 1,20 euros, excepte

diumenges que és de 2,50

• La seva ideologia és propera al

nacionalisme català

• www.elpuntavui.cat

20

• El diari es divideix en set seccions:

Punt de Vista, Política, Europa-Món,

Economia, Societat, Cultura i

Espectacles, Apunts.

• Consta de 64 pàgines.

• Té sis suplements: el 9 Esportiu,

Presència, L'econòmic, Cultura,

CataloniaToday i BarçaKids.

21

Estructura

ESPAI PER COS DEL

TEXT EN %

APROXIMAT 50%

ESPAI PER

TITULACIÓ EN &

APROXIMAT 15-20%

ESPAI PER GRÀFICS

EN % APROXIMAT 30%

ESPAI PER

PUBLICITAT EN %

APROXIMAT 30-35%

RETÍCULA: NÚMERO

DE COL.LUMNES

UTILITZADES 6 columnes X 8 móduls.

22

Audiència

47%

46

%

7%

Franja d’edats

en % aproximats

Més de 54 anys

De 25 a 54 anys

De 14 a 24 anys

0

10

20

30

40

50

Alta, Mitjana-

alta

Mitjana Mitjana-baixa,

baixa

Classe social en % aproximat

23

Estètic

• Pàgines a color (62 pàgines) i

en blanc i negre (2 pàgines).

• Text base en negre i subtítol

en negre.

• Fletxes vermelles o verdes

per destacar.

• Gràfics de tamany gran per

facilitar la visualització

• Capçalera amb lletra Times

New Roman ‘’El Punt’’ i

Amplitude ‘’Avui’’. Lletra base

lletra Hercules

24

Continguts

• La portada acostuma a obrir amb una

secció de Política.

• També pot incloure un requadre groc

amb notícies relacionades amb la

independència de Catalunya titulat

#Catalunya Llibertat

• Vermells en elements destacats, verd

oliva i també algun groc.

• Text base: Hercules a 9.2 i interlineat de

10,8 pt.

• El titular sempre és en color negre i

d’estil Amplitude. (72 p.)

25

Tècnics

• Disposen de tècnics que s’encarreguen del disseny

• A la redacció de Girona hi ha entre 70 i 80 redactors, i a

Barcelona aproximadament 40.

• Les empreses que porten a terme la impressió són: a

Girona l’empresa Rotimprés, i a Barcelona l’empresa

Crea.

• Aquestes mateixes empreses fan també l’enquadernació

i els acabats.

26

Annexos

27

28

29

30

31

32

152 Andrew HernándezEl escolta de los Miami Heat, Dwyane Wade, solicita el traspaso por su mala relación con su compañero LeBron James

La temporada de la NBA todavía no ha comenzado y ya lle-gan las malas noti-cias para el vigente campeón. Los Miami Heat se han encontra-do con una grave con-frontación dentro de su vestuario, ya que dos de sus estrellas no se dirigen la palabra. Se trata del capitán Dwyane Wade y del alero LeBron James.

Ambos jugadores han manifestado públi-camente en las redes sociales su mala rela-ción y Wade ha llega-do a tener una charla con la directiva de la franquicia de Flori-da. En esta reunión los mandatarios de los Heat se negaron rotundamente a acep-tar un traspaso de LeBron James como propùso Wade, así

que él mismo solicito el suyo.

La petición de tras-paso de Wade fue aceptada por los di-rigentes de los Heat, que ahora buscan una salida a su escolta de 31 años. A sabiendas de su edad y de que difícilmente vuelva a su mejor nivel, los ojeadores ya buscan un sustituto.

Una de las opciones que contemplan seria-mente los Heat es un traspaso con los Mi-lwaukee Bucks para hacerse con los servi-cios de O.J. Mayo. El escolta de los Bucks es del agrado de Spoels-tra como ya dijo en una entrevista la pa-sada semana.

Desde Milwaukee ya se han pronunciado

acercadel traspa-so y han declarado que verian con bue-nos ojos la salida de Mayo si la oferta se corresponde a la cali-dad del jugador.

Wade y James en un partido la pasada campaña

Dwyane Wade llegó a la franquicia en 2003 elegido en el puesto 5 del Draft y se conviri-tó en jugador franqui-cia, que ahora puede

salir por la puerta de atrás. Un triste final para un jugador que ha dado todo por los Miami Heat.

Andrew Hernández.indd 1 13/01/2014 16:25:33

33

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.

La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i RomneyEl president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil

12 la vanguardia p O L Í t i c a diMarts, 2 d’OCtubrE 2012

dial del Comerç (OMC). l’administració Obama considera que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i també de components d’automòbils. aquests subsidis, segons Washington, distorsionen

el mercat i proporcionen als fabricants xinesos un “avantatge injust” davant els

seus competidors. En altres paraules, en ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats units. Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalit-zacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. si romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.

la Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presiden-cials del 6 de novembre. tant el demòcrata barack Obama com el republicà Mitt rom-ney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots.

no és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mun-

nom de l’alumne:andrew Hernández gilIdentificador:152

Andrew Hernández, tokio

grups de manifestants a l’afganistan, el Pakistan, l’indonèsia i la india van marxar ahir cridant “Mort als Estats units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. al Pakistan i va haver dos morts.

la policia india va disparar gasos lacrimògens i canons d’aigua per dis-persar els mil·lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats units a bombay. a Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats units de Camp Phoenix. “defensarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”.

d’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mitjans de comu-nicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. també van ser detinguts un centenar de sospitosos.

les companyiesindies tanquen per evitar altres aldarulls greus

pugna a la campanya per liderar

la defensa dels llocs de treball

amenaçats per la deslocalització.

152_R5.indd 1 29/10/2013 14:53:28

34

DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012 LA VANGUARDIA 3

Internacional

Nom de l’alumne i Identificador:

Espai per la publicitat.

Tensió a l’Europa de l’Est

Putin eleva el to de l’encontreRússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions

Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smo-lensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país

Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos te-nien previst arribar aquesta matinada a les aigües de les disputades illes a punt per pescar-hi. Les autoritats fi-neses reclamen insistentment a Mos-cou que gestioni amb moderació les reivindicacions per evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana passat. Els Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta.Després d’un cap de setmana prota-gonitzat per manifestacions multitu-dinàries en què van aflorar els pitjors brots antirussos de les últimes dè-cades, Rússia sembla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabitat de les illes de La Reunió, que els russos anomenen Trovof.

Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de re-presàlies econòmiques contra Fin-làndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propieta-ris finesos. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat assenyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix.

El rotatiu avisa que podrien sortir-ne afectades àrees econòmiques molt importants, com ara la indústria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al•lusió a les terres rares. Són minerals imprescindibles per elabo-rar productes d’alta tecnologia, i els

jaciments només es troben en abun-dància a Rússia.

I qüestiona si Finlàndia estaria disposada a tornar a perdre una dè-cada de creixement, o fins i tot dues, a causa dels efectes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta referèn-cia a les dècades perdudes, el diari Pravda es remunta a la triple crisi borsària, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El rota-tiu ho rebla subratllant que “en les

lluites relatives a la sobirania terri-torial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia emprendrà la batalla”.

Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comer-cial, mentre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA.

No obstant això, de moment el boi-cot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel•lat la publicitat de productes

ANDREW HERNÁNDEZMoscou. Corresponsal

Guerra econòmicaEl diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a perdre hegemonia

Invasió econòmicaLa flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió

finesos als tres principals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel•lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés.

I enmig d’aquesta crisi, ahir Rús-sia va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es dis-posaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobirania nacional.

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

152_R6.indd 1 13/11/2013 17:56:33

35

DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012 LA VANGUARDIA 3

Internacional

Nom de l’alumne i Identificador:

Espai per la publicitat.

Tensió a l’Europa de l’Est

Putin eleva el to de l’encontreRússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions

Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smo-lensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país

Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàn-dia d’aplicar sancions econòmi-ques, mentre uns mil pesquers rus-sos tenien previst arribar aquesta matinada a les aigües de les dis-putades illes a punt per pescar-hi. Les autoritats fineses reclamen in-sistentment a Moscou que gestioni amb moderació les reivindicacions per evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana passat. Els Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta.Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflorar

els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, Rússia sembla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabitat de les illes de La Reu-nió, que els russos anomenen Tro-vof.

Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de re-presàlies econòmiques contra Fin-làndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propie-

taris finesos. L’avís el va transme-tre a través de l’edició internacio-nal el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat assenyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la dispu-ta persisteix.

El rotatiu avisa que podrien sortir-ne afectades àrees econòmi-ques molt importants, com ara la indústria i les finances, així com el comerç de “materials estratè-gics importants”, en al•lusió a les terres rares. Són minerals impres-cindibles per elaborar productes d’alta tecnologia, i els jaciments

només es troben en abundància a Rússia.

I qüestiona si Finlàndia esta-ria disposada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a causa dels efec-tes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta referència a les dè-cades perdudes, el diari Pravda es remunta a la triple crisi borsària, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El rotatiu ho rebla subratllant

que “en les lluites relatives a la sobirania territorial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia emprendrà la batalla”.

Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comercial, mentre que per al ge-gant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA.

No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel•lat la publicitat de

ANDREW HERNÁNDEZMoscou. Corresponsal

Guerra econòmicaEl diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a perdre hegemonia

Invasió econòmicaLa flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió productes finesos als tres princi-

pals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel•lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés.

I enmig d’aquesta crisi, ahir Rússia va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el pe-ríode de veda pesquera. Uns mil vaixells es disposaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobirania nacional.

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

152_R6.indd 1 03/12/2013 12:53:04

36

DIVENDRES, 15 de NOVEMBRE DE 2031 www.lavanguardia.es Número 74.364 2’50 euros

Una nova cirurgia cardíaca prenatal

ANDREW HERNÁNDEZVIVIR 4 Y 5

El Govern torna a obrir el debat sobre els horaris comercialsEl Ministeri d’Economia anuncia la seva intenció de modificar la legislació comercialPOLÍTICA 18 ANDREW HERNÁNDEZ

Hisenda estudia eliminar la desgravació per vivenda▶ El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, dirigit per Cristóbal Montoro, està donant una pensada a tots els impostos, tant directes com indirectes, amb dos objectius

▶ El primer i més clar és incrementar la recaptació per mirar de quadrar els comptes i intentar complir amb l’objectiu de dèficit per al 2013 compromès amb Brussel•les del 5,3%

▶ El segon és seguir al peu de la lletra les recomanacions que es van emetre des de el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea per a Espanya.

Després de la noticia de que es modificarà l’IVA reduït en alguns productes, un dia després el Govern central va anunciar també que estudia elimi-nar la desgravació fiscal per la compra de vivenda habitual, així com la creació d’impostos mediambientals. POLÍTICA 12 A 16

ANDREW HERNÁNDEZ

Sanitat calcula que 200.000 pensionistes ‘falsos’ no paguen els medicaments• La Ministra de Sanitat, Ana Mato, va denunciar ahir l’existència de 200.000 persones que estant actives constaven com a beneficiàries d’algun pensionista i no pagaven els medicaments.

La Ministra ha qualificat aquesta situació com a frau en una entre-vista a l’agència Europa Press, calcula que la irregularitat de la situació es descobreix al creuar da-des de la Seguretat Social, Sanitat e Hisenda. L’abastament arriba a uns 800.000 assegurats que cons-ten com a beneficiaris d’una altre persona tot i que podien ser titulars de la seva pròpia targeta sanitària.POLÍTICA 10 Y 11

ANDREW HERNÁNDEZ

152_R7.indd 1 21/11/2013 19:14:59

37

Surfear en Marruecos

¿En qué epoca es mejor viajar a Marruecos?

Si viajas en invierno lo mejor es que pienses en un trip por la zona centro o sur del país ya que en el norte, las temperaturas son muy frías. En el centro- sur la cosa cam-bia, tenemos unas temperaturas de unos 20 º de media por el día y unos 15 º por la noche. La tempe-ratura del agua es de unos 19 º casi todo el invierno.Cuando hablamos de Centro-sur nos referimos a la zona compren-dida entre Essaouira (bastante más tocada por el viento) y Taghazout (Agadir). La zona de Taghazout tiene más de 10 spots en menos de 5 Kilómetros. Sabiendo esto, solo queda ¡disfrutar de las olas!

Mirleft y Taghazout, paraísos surferos

DEPORTE EN ÁFRICA

4 | Página

Surfistas en la costa de MarruecosCon 1835 kilómetros de costa at-lántica, Marruecos es uno de los mejores destinos de surf a nivel mundial, pero no sólo eso, Marrue-cos es un país muy especial que no deja indiferente a nadie por su pai-saje, su gastronomía y la gran cali-dez de sus gentes.Marruecos lo podríamos dividir en 3 zonas diferentes para los surfis-tas: norte, centro y sur. Para aquellos que viajen los meses de verano (de Junio a Septiembre), la zona norte es la más indicada. En el norte entran buenos swells y te-nemos temperaturas más suaves. La calidad de olas, es también altísimaInternacionalmente conocido entre los viajeros y surfistas por su ritmo relajado y olas de clase mundial, la zona de Taghazout(en el centro) es

VIATORES

una joya única en la costa atlántica de Marruecos. Su ubicación a tan solo 40 minutos del aeropuerto in-ternacional de Agadir, lo convierten en un lugar tremendamente accesi-ble con agua cálida todo el año, olas perfectas y una experiencia cultural única. Con un clima muy agradable, la zona sur de marruecos es la zona más tranquila y despejada de la costa marroquí, con playas paradi-síacas y multitud de spots solitarios con una enorme calidad de olas. Los spots más famosos de la zona son: Mirleft y Sidi Ifni.En Viatores nos quedamos con dos de los lugares que más impactan al turista a pesar de ser muy diferentes entre ellos. Se trata de Taghazout y de Mirleft.

152_l1_l2_l3.indd 4 07/01/2014 13:51:41

38

Ubicación de Mirleft (B) y Tagazhout (A)

Las estruturas arquitectónicas de Choquequirao

Página | 5

Surfistas en la costa de Marruecos

MirleftMirleft es un hermoso y tradicio-nal pueblo de pescadores bereber conocido por sus impresionantes playas, fantástico clima y un rit-mo más lento de la vida. El pueblo cuenta con una diversidad cultural muy singular y un verdaderamente extraordinario sentido de comuni-dad. Las olas son fantásticas, libres y constantes durante todo el año. En los aldededores de este pueblo hay playas prácticamente vírgenes y kilométricas. Esta ubicación en el sur de Marrue-cos es muy especial, ya que en este pueblo uno se empapa de la cultura bereber. Es un ambientemuy dife-rente del conocido ya a menudo, lleno de gente, con playas abarrota-das de surfistas. Mirleft es un auténtico paraíso en el que encontrarse a uno mismo y praticar surf en solitario si se desea. El pueblo se encuentra a unos 30 minutos en coche de Sidi Ifni, otro lugar de peregrinaje surfero de la costa marroquí. No obstante, cual-

quier persona que haya estado en Mirleft te dirá la conocida frase del lugar: “Mirleft never left” (Mirleft nunca se deja).

TaghazoutTaghazout podría ser un pequeño pueblo cualquiera, situado al su-roeste de Marruecos, a unos 18 km al norte de Agadir. Podría ser efec-tivamente un punto minúsculo per-dido en un mapa, un lugar olvidado por el turismo, y sin nada que ofre-cer. Pero sin embargo no lo es y la razón sólo tiene cuatro letras: Surf.Es muy rústica, pero tiene un pre-

cioso puerto lleno de barcas de co-lores y un ambiente particular, por-que hace unos años amantes de las olas descubrieron que Taghazout es un excelente ‘point’ para prac-ticar surf. Así que entre las casitas humildes de los pescadores se ven tiendas de tablas, trajes de neopre-no y camisetas surferas y por los ca-llejones que desembocan en el mar deambula una marea de jóvenes con el pelo teñido de parafina.a la noche, cuando todos los jóve-nes terminan sus jornadas playeras, los restaurantes se llenan de un am-biente muy juvenil y multicultu-ral, donde podemos tomar asiento en cualquiera de sus terrazas de la calle principal y degustar un deli-cioso tajine o una pizza, a decisión del consumidor, disfrutando de una temperatura deliciosa, aunque este-mos en invierno.En definitiva, Taghazout es el mejor lugar donde encontrar el ambiente surfista integrado en la cultura ma-rroquí y juntarse con surfistas de cualquier parte del mundo.

Mirleft, Marruecos

Taghazout, Marruecos

152_l1_l2_l3.indd 5 07/01/2014 13:51:41

39

La cuna de ‘Madiba’

Nelson Mandela

Nació en Mvezo, donde creció de forma sencilla en un contexto tribal dentro del clan de los Madiba. A los 9 años, su padre murió y su ma-dre lo dejó a cargo del regente de Mqhekezweni (reconocido como su segundo pueblo), el cual se ha-ría responsable de Mandela hasta su edad adulta.

Mvezo

VIATORES

6 | Página

Poblado de Mvezo en Sudáfrica

DESTINO EN ÁFRICA

¿Dónde esta Mvezo?

Mvezo es una pequeño pueblo ubicado en el distrito Distrito O. R. Tambo, Provincia Oriental del Cabo en Sudáfrica. Realmente se trata de un poblado que está situa-do a orillas del río Mbashe, cerca de Umtata. En este mismo poblado nació el re-cientemente fallecido ex-presidente de Sudáfrica y Premio Nobel de la Paz, Nelson Mandela. Este ilustre sudafricano pertenecia al clan de los Madiba, nombre con el cual se conoció a Mandela a lo largo de su larga trayectoría política.En el pueblo se encuentra el Museo Nelson Mandela (Nelson Mandela Museum). Este pequeño poblado poco conocido antes se ha vuelto mucho más importante a la muerte de Mandela o Madiba, puesto que

se pensó en enterrarlo aquí, aunque finalmente lo fue en Qunu, lugar de origen de sus antepasados, acudien-do a él miles de personas de todo el mundo. Recientemente se ha le-vantado una estatua de 11 metros en recuerdo al compromiso Mandela con la Educación en Sudáfrica.

152_l1_l2_l3.indd 6 07/01/2014 13:51:42

40

VIATORES

26 | Página

EXPERIENCIAS DE VIATORES

¡Envíanos tus experiencias con una foto para que podamos compartirlo con todos los viatores! Estamos deseando conocer vuestras experiencias, así que fijaos en los próximos destinos que aparecen en este número de Viatores y no dudéis en enviarnos vuestro viaje.

Marta surfeó en Marruecos:“Lo pasé en grande, ¡no tenía ni idea de surfear al llegar a Mirleft y ahora no pienso en otra cosa! Me quedé impactada por las playas, eran enormes y es-taban desiertas. Sin duda volvería a ir, allí encontré la calma que necesitaba para alejarme del estrés de la gran ciudad y sobretodo disfruté mucho haciendo deporte. ¡Os animo a probarlo, no os decepcionará!

Javier y Gloria visitaron Choquequirao:“ ¡Una experiencia inolvidable! Veníamos de visitar el Machupichu cuando en el hotel de Lima conoci-mos a una familía holandesa que nos habló de Cho-quequirao y decidimos ir a visitarlo con ellos. Una decisión muy acertada, nos encantó la travesía en grupo a traves de los andes y no encontrabas turistas como en Machupichu. ¡Parecía que lo habíamos des-cubierto nosotros! Eso sí, fuímos con guía sino creo que es imposible encontrar el lugar ya que se tiene que caminar durante 4 horas ¡qué paliza a caminar!

Lucía estuvo en Nördlingen:“Es una ciudad muy acogedora, se visita en un día pero no tiene desperdicio: gastronomía, cul-tura, sus gentes...”

Luís y Cristina viajaron a Madeira:“Fuímos de viaje de novios y aca-bamos enamorados de la isla. Bos-ques frondosos y mucha flora y fauna. Tuvimos la suerte de que nos hizo buen tiempo, ya que sue-le ser una zona de muchas lluvías según nos dijeron. Estuvimos dos semanas y se nos hizo un poco lar-go ya que nos quedamos sin cosas que hacer en la isla, pero aún así fue muy bonito el viaje”

Los López esquiaron en Nueva Zelanda:“Fuímos toda la famí-lia a esquiar aprove-chando nuestra visita a Nueva Zelanda y ¡nada que envidiar a las pista europeas”

Juanjo llegó al Oasis de la Media Luna:“Tomé esta foto al llegar al Oasis. Suelo viajar solo pero siempre viene bien encontrar algo de civiliza-ción en medio de la nada.. ¡qué alegría al llegar!”

“Viajar es imprescindible y la sed de viaje, un síntoma neto de inteligencia”Enrique Jardiel Poncela

152_l4.indd 26 14/01/2014 13:24:45

41

Llibre d’estil Viatores

1. Caracteristiques pàgina

Mida 200x280. La mida és més petita de la mida que correspon a DIN4. La pàgina estarà més

centrada i amb més marges.

Columnes 3 (columnat secundari 4). L’utilització de 3 columnes facilita la lectura, ja que cada

linia de text tindrà més amplitud que el columnat secundari.

Medianil 5 mm i marges interiors 5. Ajuda a la visibilitat del text, sense que els espais en blanc

siguin exagerats i el marge interior ajudará a que el plec de la pàgina interior no enganxi la

lletra ni les fotografies.

2. Tipologia

Titulars: Verdana. El tamany del cos de la lletra s’haurà d’adaptar ajustant-lo a la pagina

tractada escollint un punt entre 35 pt i 45 pt. L’ interliniat serà sempre de 3 pt més que el

tamany de la lletra (exemple 45 pt i 48 pt interliniat). El color coincidirà amb el assignat a la

pàgina i amb els detalls de la pàgina. L’interval de la mida de la lletra al ser ajustable, es podrà

aplicar la mida òptima en cada cas, alhora el color acompanya al continent creant una relació

visual entre tots els títulars.

Subtitulars: Verdana a 26 pt i 29 pt d’interliniat en color negre i regular. La utilització de subtitols

es opcional en cada pàgina. El color el diferencia clarament del titular. Al ser més petit tmabé

ajuda a que no passi desapercebut.

Cos text: Times New Roman, 12 pt i 14 pt interliniat. Justificat, ultima linia aliniada a l’esquerra.

La tipologia escollida facilita la lectura i alhora es cómoda pels lectors. La mida es troba en el

interval òptim de llegibilitat (entre 10 i 12) i l’interliniat aconsegueix un text poc atapeit

aconseguint incitar al lector a llegir el contingut. Sangría de pàrrafo a 3 pt

Titulets del cos: Times New Roman - Bold, 14 pt i 14 pt interliniat. Visualment el fet de que

quedi independent del cos del text, sigui més gran i en negreta, separen els grans cossos de

text i ajuda al lector a fer una pausa abans de continuar llegint.

Destacats: Color lletra assignat de cada continent així ajudem a la relació amb el continent que

estem tractant. Times New Roman, 20 pt i 20 pt interliniat. També es podran fer servir

recuadres amb el color de la pàgina (en tons més clars), el titular del recuadre serà de 16 pt i

20 pt interliniat mentre que el text coincidirà a 12 pt i 14 pt interliniat com el cos del text. Els

recuadres ajuden a relacionar el text amb el continent que s’esta llegint.

Peu de fotografia a l’interior de la imatge: Verdana, 9 pt i 9pt interliniat, aliniat cap al lateral en el

que es troba el peu de foto, color blanco o negre (adaptar depen la imatge). Intentant que sigui

el més visible possible i que no es solapi amb els colors pròpis de la fotografia.

42

Peu de fotografia a l’exterior de la imatge: Times New Roman, 12 pt i 14 pt interliniat. Color

negre. La seva utilització pot suposar una alternativa a la visibilitat de la informació que pot

donar el peu de fotografia a l’interior de la imatge

3. Detalls pàgina

Titular continent: Localització a la part superior i exterior a 5mm del marge exterior i del marge

superior, només en les pàgines on apareix el títular i es parla d’un nou lloc. La paraula

descriptiva del que tractara el text acompanyarà al nom del continent, per exemple: Deporte en

Oceanía. A la part interior a la mateixa altura que el continent/pàgina però a 0 mm del marge

interior de la pagina anirà el títul de Viatores per recordar que el text correspon a la revista i

també apareixerà en les pàgines on es tracti un nou lloc. Tot anira en majuscules, lletra Times

New Roman 14 pt i 16 pt interliniat, en el mateix color que correspon al continent/pàgina i el

contorn en negre.

Les barres de colors (segons contient o el tipus de la pàgina que es tracti) de les cantonades

exteriors tenen un tamany 10 mm en la part llarga, i 10 mm en la curta i a 2 pt de gruixut de la

linia, superposades per complet a la cantonada. Juntament amb el titular del continent ajuda a

que la pagina es vegi en un conjunt, en una unica unitat de informació.

Numeració de la pàgina: Localització a la part inferior i exterior a 2mm del marge exterior.

Times New Roman, tamany 14 pt i 16 pt interliniat. Estil: el numero sempre cap a l’exterior de la

pàgina (exemple: 2 | Página ó Página | 3). La part “2 |” apareix en negreta (bold) i la resta

normal (regular). Visiblement la mida és gran i ajuda a que es trenqui la monotonia del text del

cos.

Mapes localització: Captura de google maps. Es poden situar tots els llocs del món i la seva

utilització aconseguirà uniformitat en les pàgines.

43

Surfear en MarruecosMirleft y Taghazout

ChoquequiraoLa ‘hermana sagrada’ de Machupichu

AmishDescubre esta cultura en Norteamérica

NördlingenLa ciudad sobre el cráter de un meteorito

Viatores

MadeiraIsla portuguesa de origen volcánico

Y además...

Desierto del Gobi

Festividades y celebraciones asiáticas

Cultura y religión de AsíaEsquí en Nueval Zelanda

La cuna de MadibaMvezo

The Beatles, el orígenReportaje sobre la ciudad de Liverpool y la música

Gastronomía: el pastel de carne australiano

152_portada.indd 1 07/01/2014 13:52:09

44

Página | 3

SumarioDeporte en África: Surfear en MarruecosDestino en África: La cuna de ‘Madiba’

Esquí en Nueva Zelanda

Destino en América: Choquequirao Cultura en América: Amish

Aventura en América: Yosemite Park

Culturas y religiones en el continente asiático Festividades y celebraciones asiáticas Curiosidades en Asia

Desierto de Gobi

Destino en Europa: Madeira

Destino en Europa Nördlingen

Música en Europa: The Beatles, el origen de la banda

Páginas 4 y 5

Página 6

Páginas 8 y 9

Página 11

Página 12

Página 14

Página 15

Páginas 16 y 17

Página 20

Página 21

Página 22

Página 23

Páginas 24 y 25

Gastronomía: El pastel de carne australiano

Página 18

Experiencia Viatores

Próximos destinos

Página 26

Página 27

viatores

“A quienes me preguntan la razón de mis viajes les

contesto que sé bien de qué huyo pero ignoro lo que

busco. ”

Michel Eyquem, señor de Montaigne

152_sumario.indd 3 07/01/2014 13:50:19

45