Casademunt Et Al.. 2006. Per Una Nova Cultura Del Territori Mobilitzacions i Conflictes Territorials

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacions i conflictes territorials

Els casos del Pla Hidrolgic Nacional, el Pla 22@bcn, la planificaci

territorial de lEmpord i lEix Vic Olot per Bracons


2

NDEX

ndex ....................................................................................................................................................................... 2 CAPTOL 1 EL PERQU DE TOT PLEGAT.......................................................................................................... 5

1.1. Antecedents i inters del projecte................................................................................................................ 6 1.2. Objectius...................................................................................................................................................... 8 1.3. Presentaci dels casos................................................................................................................................ 8 1.4. Agraments ................................................................................................................................................ 10

CAPTOL 2 CONTEXTUALITZANT... .................................................................................................................. 11 2.1. El renaixement del lloc i els canvis en la identitat territorial ........................................................................... 14

2.1.1. Globalitzaci i localisme: conseqncies territorials ............................................................................... 14 2.1.2. Identitats i resistncies ........................................................................................................................... 16

2.2. Les mobilitzacions territorials ......................................................................................................................... 19 2.2.1. La sndrome NIMBY ............................................................................................................................... 19 2.2.2. Els antecedents: moviment ecologista i moviment venal....................................................................... 22 2.2.3. Els moviments ecologista i urb en la teoritzaci dels nous moviments socials..................................... 31 2.2.4. Cap a un moviment en defensa del territori? .......................................................................................... 33

2.3. Els canvis en la poltica i en les poltiques pbliques..................................................................................... 38 2.3.1. Del govern a la governana.................................................................................................................... 38 2.3.2. Balan de les poltiques dordenaci del territori a Catalunya ................................................................ 41

CAPTOL 3 HIPTESIS I MODEL ANALTIC...................................................................................................... 55 3.1. Les hiptesis de la recerca ............................................................................................................................ 56 3.2. El model analtic............................................................................................................................................. 58 CAPTOL 4 ANLISI DELS CONFLICTES I LES MOBILITZACIONS................................................................ 66 4.1. La Plataforma en Defensa de lEbre .............................................................................................................. 68

4.1.1. Descripci del conflicte ........................................................................................................................... 68


3

4.1.2. Descripci de la Plataforma en Defensa de lEbre ................................................................................. 78 4.2. Les mobilitzacions al voltant del Pla 22@bcn ................................................................................................ 85

4.2.1. Descripci del conflicte ........................................................................................................................... 86 4.2.2. Descripci de la mobilitzaci .................................................................................................................. 96

4.3. La plataforma Salvem lEmpord ................................................................................................................. 102 4.3.1. Descripci del conflicte ......................................................................................................................... 102 4.3.2. Descripci de Salvem lEmpord.......................................................................................................... 105

4.4. La plataforma Salvem les Valls.................................................................................................................... 118 4.4.1. Descripci del conflicte ......................................................................................................................... 118 4.4.2. Descripci de Salvem les Valls............................................................................................................. 127

4.5. Comparaci entre els quatre casos ............................................................................................................. 137 4.5.1. A quin tipus de conflictes responen? .................................................................................................... 137 4.5.2. Les caracterstiques de les quatre mobilitzacions ................................................................................ 142

CAPTOL 5 ELS IMPACTES POLTICS DE LES MOBILITZACIONS............................................................... 152 5.1. Consideracions prvies................................................................................................................................ 153 5.2. Impactes de les mobilitzacions de la PDE ................................................................................................... 156 5.3. Impactes de les mobilitzacions al voltant del Pla 22@bcn........................................................................... 163 5.4. Impactes de les mobilitzacions al voltant del model territorial de lEmpord................................................ 170 5.5. Impacte de les mobilitzacions en contra lEix Vic-Olot per Bracons............................................................. 177 5.6. Anlisi comparativa dels impactes ............................................................................................................... 185 CAPTOL 6 REFLEXIONS FINALS ................................................................................................................... 195

6.1 El moviment en defensa del territori: Una proposta pel debat .................................................................. 196 6.2 Va de cultures: Cultura del no o nova cultura del territori? ....................................................................... 203

BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................................. 215 ANNEXES........................................................................................................................................................... 227


4

NDEX DE TAULES I FIGURES

Taula 1. Formes dacci collectiva i identitat vers el territori ................................................................................ 36 Taula 2. Principis i objectius de lEstratgia Territorial Europea ........................................................................... 40 Taula 3. Municipis amb planejament urbanstic a Catalunya (1979-1998)............................................................ 42 Figura 1. Delimitaci dels Plans Territorials Parcials ............................................................................................ 45 Figura 2. Recapitulaci i esquema interpretatiu .................................................................................................... 65 Taula 4. Actors rellevants en el conflicte del PHN ................................................................................................ 76 Figura 3. mbit del Pla 22@bcn ........................................................................................................................... 85 Taula 5. Magnituds i previsions del Pla 22@bcn .................................................................................................. 88 Taula 6. Actors rellevants en el conflicte del PERI Llacuna .................................................................................. 94 Taula 7. Actors rellevants en el conflicte de Can Ricart........................................................................................ 95 Taula 8. Actors rellevants en el conflicte............................................................................................................. 104 Figura 4. Traats dels diferents projectes de lEix Vic-Olot................................................................................. 119 Taula 9. Etapes en lelaboraci i implementaci de la poltica............................................................................ 121 Taula 10: Els actors rellevants en el conflicte ..................................................................................................... 126 Taula 11. Sntesi dels conflictes.......................................................................................................................... 138 Taula 12. Estratgies dacci en les quatre mobilitzacions................................................................................. 144 Taula 13. Formes dacci collectiva i identitat vers el territori ............................................................................ 148 Taula 14. Anlisi DAFO del moviment en defensa del territori............................................................................ 197


5

Captol 1

El perqu de tot plegat


6

1.1. ANTECEDENTS I INTERS DEL PROJECTE

Aquesta recerca semmarca en la lnia dinvestigaci iniciada el curs 2000-2001, amb lestudi Moviments socials i impactes poltics a Catalunya, fruit de la collaboraci entre lInstitut de Govern i Poltiques Pbliques de la UAB i la Fundaci Jaume Bofill, centrada en lanlisi de limpacte de quatre xarxes dacci collectiva crtica1 (els moviments de solidaritat internacional, antirracista, antimilitarista i per lokupaci) en les respectives poltiques pbliques2. Al llarg de lany 2002, la recerca de lequip de moviments socials es va orientar cap a lestudi de les pautes darticulaci de les xarxes socials a lentorn de les mobilitzacions contra el model predominant de globalitzaci (que vam anomenar xarxa crtica global) entre el 1999 i el 2002 a Catalunya.

En la present recerca volem aproximar-nos a mobilitzacions de carcter ms local, que recentment shan succet a Catalunya, precedint i acompanyant larticulaci daquesta xarxa crtica global, i que semblen haver desembocat en un procs sostingut demergncia i articulaci de mobilitzacions en defensa del territori. Ho fem a travs de lestudi de quatre casos que hem considerat dinters analtic: la Plataforma en Defensa de lEbre i les mobilitzacions antitransvasistes a les terres de lEbre, les mobilitzacions contra el Pla 22@bcn al Poble Nou de Barcelona, la Plataforma Salvem lEmpord i les mobilitzacions contra la poltica territorial a lEmpord, Salvem les Valls i les mobilitzacions contra lEix Vic-Olot per Bracons.

Laugment dels conflictes territorials a Catalunya relacionats amb ls i la gesti del territori, sembla evident: el gran nombre de notcies aparegudes al respecte, aix com els nombrosos debats meditics i poltics, actes, conferncies i seminaris organitzats els ltims anys, semblen avalar-lo3. En el Captol II de la recerca, esbossarem alguns dels processos socials i econmics que al nostre entendre incideixen en els conflictes: els canvis que introdueix el procs de globalitzaci en locupaci i percepci del territori; laparici de noves formes dacci collectiva (que denominem moviment en defensa del territori); i levoluci de les poltiques territorials del govern de Convergncia i Uni a lactual govern del Tripartit.

1 Es va partir del concepte de xarxa dacci collectiva crtica, com a aportaci conceptual prpia a la teoria de moviments socials, que permetia analitzar ms acuradament les noves realitats de mobilitzaci collectiva, ms enll de la lgica dels moviments socials dels anys 70 i 80 2 Posteriorment va aparixer publicat a leditorial Icria el llibre Creadores de Democracia Radical. Movimientos Sociales y Redes de Polticas Pblicas, on es recollien els resultats de la recerca. 3 Alguns exemples rellevants podrien ser la Declaraci de Figueres Per una nova cultura del territori, que va sorgir de la Primera Trobada dEntitats i Plataformes en Defensa del Territori dels Pasos Catalans loctubre de 2003, aix com la Segona Trobada a Tortosa el maig de 2005; el congrs Debat Costa Brava: un futur sostenible del Collegi dArquitectes de Catalunya (mar-abril 2004); el seminari Estratgies territorials: una nova cultura de lordenaci del territori a Catalunya i a Europa del Consorci Universitat Internacional Menndez-Pelayo Barcelona (CUIMPB)-Centre Ernest Lluch, al desembre de 2003; la creaci de la Xarxa de Custdia del Territori el mar de 2003, laparici de llibres sobre la temtica com el llibre Aqu no! Els conflictes territorials a Catalunya dOriol Nello (2003a) o el Catalunya es revolta de Xavier Garca (2003), o finalment, lxit diniciatives com la llista de distribuci Territori ([email protected]) que ha generat un flux de notcies relacionades amb conflictes i/o propostes territorials, sense precedents.


7

La importncia daquestes transformacions, tamb es posa de manifest en la complexitat dels processos de decisi relacionats amb les transformacions del territori. El nombre i la varietat creixents dactors implicats i la major fragmentaci dels recursos necessaris per implementar poltiques territorials (econmics, legals, poltics...) dibuixa un nou escenari en el que els actors pblics i privats tradicionals (poltics, tcnics de lAdministraci, agents econmics, grups dinters i lobbies) deixen de ser els actors exclusius i predominants en la definici i gesti de les poltiques territorials. Les mobilitzacions estudiades han problematitzat aquests processos de decisi sobre les transformacions del territori, ja sigui per la gesti de recursos com laigua, per limpacte de grans infraestructures, o per la transformaci residencial i paisatgstica de barris i comarques.

Tot i la gran diversitat de situacions, a gaireb totes les comarques catalanes podem trobar mobilitzacions que responen a conflictes daquest tipus. Aquestes mobilitzacions combinen la reelaboraci de discursos ecologistes i venals ms clssics amb discursos socioambientals ms transversals. Al mateix temps, considerem que moltes daquestes plataformes estan evolucionant cap a la creaci despais de coordinaci ms extensos, i cap a una ampliaci del seu discurs vers plantejaments ms integrals i proactius. Tot i la dificultat que suposa impulsar la transformaci social des de les mobilitzacions que soposen o reivindiquen projectes locals, podem considerar que actualment aquest s un dels espais de transformaci ms rics de Catalunya, on sestan elaborant alternatives i sest lluitant per un aprofundiment de la democrcia i de la capacitat de decisi de les persones sobre el seu entorn. Aquesta consideraci ha estat, segurament, la nostra principal motivaci per a abordar aquesta complexa temtica. Pensem que tamb en pot ser el seu inters.

Partim, doncs, de considerar que aquestes noves formes de mobilitzaci ciutadana poden transcendir les seves coordenades locals/localistes i generar respostes als impactes globals sobre el conjunt del territori catal qestionant una determinada forma dentendre el progrs. Tamb apuntem que aquestes formes dacci collectiva contribueixen a laprofundiment democrtic i que poden ser un instrument per a la millora de la prctica democrtica a Catalunya.

Creiem que les mobilitzacions en defensa del territori4 (en endavant, MDT) posen sobre la taula qestions claus en el debat poltic i social. Ens preguntem, per exemple, per la capacitat de les MDT de fer front a la creixent prdua de control de les poblacions sobre les decisions que es prenen i que transformen el seu entorn immediat des duna visi global; i per la possibilitat de generar alternatives viables ms enll de la protesta. Ens demanem de quina manera poden els moviments en defensa del territori contribuir a donar solucions (o alternatives) de conjunt als problemes ms estructurals de la poltica territorial.

En el Captol III, continuant en la lnia terica encetada en els treballs anteriors, descrivim el model analtic que utilitzarem per tal de descriure aquestes mobilitzacions en defensa del territori, aix com per explicar els impactes que han produt en les respectives poltiques. En aquest captol s quan plantegem les dues hiptesis que guiaran la recerca i que corresponen als objectius que anunciem a continuaci.

4 A lapartat 2.2.4, es pot veure una discussi sobre la denominaci MDT.


8

1.2. OBJECTIUS

La recerca que presentem pivota sobre dos grans objectius: primer, descriure les caracterstiques i analitzar lespecificitat daquestes mobilitzacions, per tal de conceptualitzar-les ms acuradament; ho fem en el Captol IV, estudiant els quatre casos esmentats; segon, preguntar-nos per limpacte que aquestes mobilitzacions han tingut a les poltiques territorials i ms enll daquestes.

Respecte el primer objectiu, cal destacar que les teories de lacci collectiva sovint shan aproximat a aquest tipus de mobilitzacions conceptualitzant-les o b com a moviments i grups ecologistes, de forma genrica, o com a organitzacions NIMBY . Nosaltres entenem que aquests collectius i plataformes, en el nostre cas, en defensa dun entorn residencial alternatiu, de la protecci o salvaguarda del patrimoni cultural i/o paisatgstic, duna gesti alternativa dun recurs com laigua, de la preservaci despais naturals i agrcoles, no responen del tot a les conceptualitzacions i classificacions anteriors. Pensem, doncs, que tenen unes especificitats prpies, que ens obliguen a conceptualitzar-les ms acuradament. Per aix, en el captol IV (Anlisi de les mobilitzacions), hem analitzat lestructura organitzativa, el context poltic, les estratgies dacci i el tipus de discurs que han elaborat aquestes plataformes, tot buscant elements dinnovaci, de convergncia i divergncia entre aquestes. Hem posat un especial mfasi en entendre la capacitat que han tingut aquestes mobilitzacions per a generar complicitats amb altres sectors (altres moviments, experts, tcnics de lAdministraci, poltics), tant dins com fora de lmbit local, i la manera com han intentat activar una xarxa crtica dacci collectiva al voltant de l aposta per la que lluitaven.

Pel que fa al segon objectiu, ens plantegem veure, en el Captol V, quins impactes han tingut aquestes mobilitzacions en les respectives poltiques territorials; s a dir, en quins aspectes shan modificat de cada poltica des del seu projecte inicial: si han canviat les idees fora que la guien, les relacions entre els actors que hi participen o b els mateixos continguts de la poltica. Amb aix, pretenem interrogar-nos sobre com han incidit aquestes mobilitzacions en la construcci de cultures ms actives i crtiques en relaci a ls i la gesti actual del territori. Aix, hem centrat linters en aquells aspectes que han perms visibilitzar processos poc transparents en la presa de decisions, denunciar prctiques i tiques poltiques segurament fora reprovables, ambients clientelars, etc. Alhora, tamb hem estudiat el contingut de llurs propostes, observant si existeixen denominadors comuns sobre una gesti alternativa del territori.

Finalment, en el Captol VI, anem una mica ms enll dels objectius plantejats per reflexionar sobre lacci conjunta de les mobilitzacions en defensa del territori en la possible configuraci duna nova cultura del territori.

1.3. PRESENTACI DELS CASOS

Com ja hem avanat, per tal destudiar aquest tipus de mobilitzacions des de la seva heterogenetat, realitzem quatre estudis de cas: la Plataforma en Defensa de lEbre i les mobilitzacions antitransvasistes, les mobilitzaci


9

contra el Pla 22@bcn al Poble Nou, la Plataforma Salvem lEmpord i les mobilitzacions contra la poltica territorial a lEmpord i Salvem les Valls i les mobilitzacions contra lEix Vic-Olot per Bracons.

Es tracta de quatre casos que considerem especialment rellevants; ja sigui per linters o la repercussi de la temtica en conflicte, com prpiament per les caracterstiques de les mobilitzacions (la innovaci en el discurs o en les prctiques, el protagonisme en la dinamitzaci dels debats territorials, la capacitat de mobilitzaci, etc.). La selecci de casos respon al criteri analtic segons el qual sescullen uns casos per estudiar en funci dunes hiptesis prviament plantejades (Coller, 2000); per tant, no tenen la voluntat ser generalitzables a totes les mobilitzacions i conflictes en relaci al territori, sin mostrar quatre casos heterogenis que poden donar compte dun tipus especfic de mobilitzaci que, com argumentarem, no considerem que puguin ser catalogats com a fenmens NIMBY.

A ms, les quatre mobilitzacions estudiades tenen certes caracterstiques comunes que ens faciliten la comparaci. En primer lloc, tot i que tenen trajectries histriques diferents , han tingut especial incidncia en els ltims cinc anys i, per tant, han actuat en un context poltic, social i meditic similar, tot i les diferncies que generen les diverses localitzacions territorials i les diferents xarxes temtiques de poltiques pbliques amb les que interaccionen.

En segon lloc, el problema de fons al qual pretenen respondre s el conflicte sobre la gesti del territori i dels seus recursos i la demanda de poder prendre part en les decisions que els afecten. Comparteixen lestratgia de crear una xarxa collectiva crtica mplia -que inclogui aliances institucionals, si cal- i de buscar aliances amb sectors cientfics, entitats cviques i culturals.

I, per finalitzar, cal esmentar que el rendiment de llur mobilitzaci s fora important pel que fa a la derogaci, modificaci o proposta de projectes, la transformaci de les regles del joc institucional o a la introducci de nous debats i temes a lagenda poltica.

Per tot i la seva similitud, no sn quatre casos homogenis sin que ens permeten aproximar-nos a la temtica destudi des de diferents visions.

Pel que fa als membres i a la capacitat de mobilitzaci, al conflicte al voltant del 22@bcn els protagonistes sn bsicament vens afectats i moviment venal, a ms duna part de les xarxes crtiques globals i juvenils del barri. A Salvem les Valls (SVV) i Salvem lEmpord (SLE) els membres, en general, no sn estrictament afectats sin que provenen, ms aviat, del moviment ecologista, que en el seu discurs i acci per, ha evolucionat cap a plantejaments ms integrals i socials. Comparteixen tamb un perfil similar pel que fa els activistes, altament tcnic i professionalitzat, i un treball bsicament orientat a la sensibilitzaci i a les accions legals. La Plataforma en Defensa de lEbre (PDE) s el moviment amb ms capacitat de mobilitzaci de tots i amb un component fortament identitari, aspecte que ha estat clau per aconseguir larrelament al territori.

Respecte a les temtiques i objectius de fons que es proposen, el cas de lEmpord potser s el ms complex, en tant que SLE toca una gran quantitat de temes diferents per connectats, amb el com denominador com duna determinada visi no noms dels aspectes ambientals, sin tamb dels socials i culturals i paisatgstics del territori. En el cas de lEbre el conflicte es centra en la gesti de laigua i en el debat sobre la forma de prendre les decisions. SVV es


10

mobilitza en relaci a una qesti dinfraestructures i de model de desenvolupament, mentre que el 22@bcn t a veure tamb amb la forma de prendre les decisions i amb el model de ciutat. Les reivindicacions concretes sovint giren al voltant de la planificaci territorial: SLE lluita per a demanar ms planificaci (concretament un pla director territorial per a la zona), en canvi, els conflictes al voltant del 22@bcn i del PHN parteixen precisament de loposici al contingut dun pla o programa dintervenci en el territori ja elaborat, que es vol modificar o derogar, respectivament. SVV s un cas hbrid, perqu si b loposici posa mfasi en una determinada infraestructura viria (prenent com a emblema loposici al tnel de Bracons), la crtica de fons es centra tant en la forma com shan definit les necessitats de mobilitat, com en labsncia de previsi dels impactes urbanstics, econmics i socials que pot portar aquesta infraestructura.

Finalment, i pel que fa al tipus de moviment, en el cas del Pla 22@bcn no existeix una plataforma unitria i, per tant, sestudia el paper dels diferents actors mobilitzadors que hi han actuat i incidit, conjuntament i separadament. En els altres tres casos s que podem parlar dun actor movimentista principal, tot i que amb diferents formes organitzatives i jurdiques.

1.4. AGRAMENTS

Volem finalitzar aquest apartat advertint que lautoria daquesta recerca va molt ms enll dels noms que apareixen en la portada, essent frut de la collaboraci dun bon grapat de persones i collectius.

Pel que fa les institucions pbliques volem destacar la bona acollida de lequip en els departaments de Medi Ambient i Habitatge i de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, aix com de lequip responsable de lAnuari Territorial de Catalunya, que sha fet pals en la bona predisposici de les persones que hem entrevistat a compartir part del seu temps i a facilitar-nos la informaci que hem sollicitat. Tamb volem destacar la collaboraci dinstitucions com la Societat Catalana dOrdenaci del Territori, la Instituci Catalana dHistria Natural aix com daltres entitats cviques i culturals. Respecte a les organitzacions, ms enll de les entrevistes realitzades als activistes, hem pogut mantenir un dileg amb les plataformes estudiades, demanant el seu criteri i exposant els nostres dubtes. Grcies de nou a la gent de la PDE, Salvem les Valls, Salvem lEmpord, lAssociaci de Vens i Venes del Poblenou, lAssociaci dAfectats del 22@, la Coordinadora contra el 22@, i el Frum Ribera Bess pel temps i inters que hi han dipositat. Finalment, tamb volem destacar la collaboraci i predisposici de persones que a ttol ms personal tamb han fet aportacions en aquesta recerca; s el cas dexperts, de periodistes o dactivistes, en especial lAlba Ballester, la Marta Fernndez, la Mayo Fuster, el Robert Gonzlez, el Lluc Pelez i lAbel Albet.


11

Captol 2

Contextualitzant...


12

La intenci daquest captol s contextualitzar aquells processos que considerem rellevants per tal dinterpretar laparici de determinades formes dacci collectiva relacionades amb ls i la gesti del territori i el seu impacte en les poltiques territorials. Principalment volem donar prou elements per tal de justificar lobjecte destudi i alhora proporcionar claus interpretatives per tal de respondre els dos objectius que ens formulem en aquests treball.

En el primer apartat, comenarem per descriure els canvis productius que sestan donant sota lepgraf globalitzaci i les conseqncies en les dinmiques territorials per tal de dibuixar el context on emergeixen les mobilitzacions estudiades (Per qu el lloc cada vegada t ms importncia si les noves tecnologies i els avenos en el transport fan les distncies cada vegada ms curtes? Tots els llocs o indrets tenen la mateixa importncia?). Donat el carcter identitari daquests grups i plataformes fortament arrelades en el territori on emergeixen, a continuaci ens centrarem en la qesti de la identitat territorial (Les mobilitzacions sn respostes defensives locals a unes dinmiques globals que cada vegada sens escapen ms de les mans? A quin tipus didentitat territorial responen i contribueixen

aquestes mobilitzacions?).

En el segent apartat debatrem entorn del concepte de moviment social en defensa del territori, quines sn les seves connotacions i les seves arrels (Les mobilitzacions que estem estudiant sn NIMBY o formen part dun moviment social ms ampli amb caracterstiques prpies?). Primerament farem un reps al fenomen NIMBY i debatrem la idonetat de tractar els casos estudiats com a NIMBY. Tot seguit cercarem els orgens daquestes mobilitzacions en el moviment venal i el moviment ecologista a Catalunya i relacionarem la seva aparici amb un cicle de protesta ms ampli.


13

En lltim apartat abordarem el segon objectiu de lestudi, limpacte de les mobilitzacions en les poltiques territorials. Sha parlat fora sobre el canvi en les formes de governar les societats actuals com el pas del govern a la governana (o govern en xarxa); un cop definit aquest canvi, esbossarem les seves caracterstiques i les oportunitats i amenaces que suposa pels moviments socials (Les formes de fer poltica territorial responen a aquest nou paradigma? Hi ha un augment del nombre i tipus dactors que participen en el procs delaboraci de poltiques pbliques?). Posarem tamb un exemple: lEstratgia Territorial Europea com a principal marc de referncia de les (noves) poltiques territorials.

Som plenament conscients que el canvis que es puguin originar en les poltiques territorials sn fruit dinteraccions complexes i que el canvi de Govern catal hi t un pes important. Amb la intenci dintentar veure com aquest fet afecta a la nostra segona hiptesi, farem un recorregut per les poltiques de planificaci que el Govern de Convergncia i Uni ha dut a terme a Catalunya des de linici de la democrcia fins lany 2003 (Les poltiques originades en els anys del Govern de CiU creen un camp frtil pel creixement dels conflictes territorials?) i seguidament entrarem a veure les poltiques que est impulsant el Govern tripartit (Hi ha una nova forma de fer poltica o noms noves poltiques?). Retornarem a aquest tema al llarg del treball, per ja avancem que analitzar lelaboraci de les poltiques territorials en un context de creixent fragmentaci/integraci dels agents que hi intervenen (diferents nivells de govern, diferents departaments, diferents partits poltics, diferents grups de pressi, diferents grups comunitaris, etc.), delimitant els efectes que originen uns agents concrets (moviments socials), no s una tasca fcil.


14

2.1. EL RENAIXEMENT DEL LLOC I ELS CANVIS EN LA IDENTITAT TERRITORIAL

2.1.1. GLOBALITZACI I LOCALISME: CONSEQNCIES TERRITORIALS

La globalitzaci significa que lescala territorial mundial dels processos socials i econmics que shi donen pren una importncia creixent. Respon a la crisi de la societat fordista i s un dels signes ms clars de la nova etapa capitalista. Aix doncs, la globalitzaci significa un aprofundiment de la productibilitat i la competitivitat de les empreses en una etapa econmica amb tres caracterstiques fonamentals: global, informacional5 i que funciona en xarxa (Castells, 1997a). Una de les caracterstiques ms rellevants de la globalitzaci s la internacionalitzaci de capitals a causa de la desviaci dinversions cap a operacions fonamentalment especulatives i la desregulaci financera (Etxezarreta, 2001). Aquests processos desregulacionistes vnen recolzats no noms pels canvis econmics internacionals i per les innovacions tecnolgiques sin tamb per una ideologia neoliberal. Tamb resulta clau la convergncia de poltiques econmiques i socials per fer ms efectiva leconomia liberal de mercat. Alguns exemples daquest procs sn la liberalitzaci de les transaccions econmiques internacionals, limpuls a la privatitzaci dempreses i serveis estatals i el tractament de la despesa de benestar com una despesa ms de la producci internacional (Jessop, 2002).

Els canvis en els sistemes productius i la irrupci de les noves tecnologies permeten la separaci, la simplificaci i la fragmentaci dels processos productius, que no necessiten estar concentrats en un punt del territori com succea anteriorment. Aquest fet, en comptes de suposar una prdua de la importncia dels llocs en la localitzaci dels sistemes productius, ha comportat una reorganitzaci i redefinici de les escales territorials i lemergncia del lloc en el discurs cientfic, poltic i econmic generant noves aproximacions als problemes espacials, tant des de leconomia, com des de la cincia poltica o la geografia. Com apunta Camagni (2002: 339):

la convergncia entre les aproximacions territorials i econmiques en poltiques espacials representa la revoluci cultural ms rellevant en el pensament i les prctiques poltiques.

5 Informacional perqu la productivitat i la competitivitat depenen de la capacitat dinformaci (dels recursos del coneixement i la informaci); global per lorganitzaci a escala global de la producci, el consum i la circulaci de bns, serveis i persones.


15

Podem sintetitzar en els segents punts els canvis descrits, amb la intenci que ens aportin llum sobre un procs espacial que tendeix a globalitzar-se i desterrioritzar-se alhora que el lloc i els conflictes locals prenen cada vegada ms importncia:

La competncia i la cooperaci es produeixen cada vegada ms entre nodes territorials, que no sn conformats pels estats sin principalment per les ciutats/regions en pugna per latracci duna srie de fluxos (financers, de turistes, de mercaderies...) que superen cada vegada ms fcilment les barreres que anteriorment imposaven els estats o la mateixa distncia geogrfica. Per a Castells (1989, 1997b), el que caracteritza la nova lgica espacial, fruit del procs de globalitzaci, s que la majoria dels processos dominants que concentren poder, riquesa i informaci, sorganitzen en lespai de fluxos. Aquest procs representa la creaci duna nova lgica de funcionament espacial caracterstica dels nous processos dacumulaci del capital, dorganitzaci de la producci, dintegraci de mercats, de comunicaci de la informaci i dexercici del poder a nivell global. En laltre extrem se situa lespai de llocs, on es desenvolupa la major part de lexperincia i de sentit de la gent a travs de les seves prctiques quotidianes, que soriginen a partir dun procs interactiu entre la memria i la vivncia sobre el lloc.

Aix doncs, la implementaci de les noves tecnologies permeten la dispersi per alhora reforcen la centralitat. Aix ha produt una sobrecentralitat a escala global de determinades ciutats, les ciutats-mn (Hall, 1966) o les ciutats globals (Sassen, 1991), donada la necessitat de controlar i organitzar la nova economia global de lespai de fluxos. Mentre les ciutats globals concentren les activitats de control i organitzaci, altres ciutats hi participen en diferent intensitat i grau despecialitzaci. Segons Muix (2004), com que la lgica de desenvolupament competitiu resultant de les pressions globals t poc en compte les necessitats locals i els seus costos ecolgics a llarg termini, la concentraci del poder en determinades ciutats dificulta la possibilitat destructurar els territoris en una xarxa homognia i alhora diferenciada i equilibrada que respecti el futur del medi i de les persones.

Per tal de mantenir la innovaci i la competitivitat en latracci de fluxos, sha vist com una necessitat essencial del govern local la creaci duna visi compartida del desenvolupament de la ciutat, a travs de la concertaci entre agents pblics i privats que recolzin una imatge atractiva de la ciutat. Determinades formes didentitat territorial han esdevingut importants per sustentar aquest tipus dimatge, esdevenint un important recurs de primer ordre pels poltics locals. El problema s que aquest tipus didentitat ha de ser congruent amb almenys alguns aspectes significatius dels interessos empresarials, de la promoci de la ciutat i de la competitivitat, i aquest fet sovint suposa tensions entre aquelles identitats locals basades en arrels histriques i aquelles identitats construdes, sovint a travs del mrqueting urb, en funci de les necessitats econmiques.

Una extensi de les perifries urbanes, que esdevenen molt ms complexes que els espais suburbans de la ciutat industrial. Sn nous territoris i paisatges perqu multipliquen els continguts que tradicionalment caracteritzaven les perifries fordistes (bsicament residencials), encara que de forma dispersa i creixentment


16

homognia i banal (Muoz, 2005). Aix fa ms difcil identificar avui en dia una separaci clara entre el camp i la ciutat, donada la creixent urbanitzaci del territori i la combinaci dusos. Exemples daquests processos dhomogenetzaci i banalitzaci territorials, cada vegada ms evidents en les rees periurbanes (per exemple de la regi metropolitana de Barcelona), serien els segents: a) la proliferaci de grans centres comercials i de distribuci; b) la incontinncia de les formes disperses de residncia; c) la multiplicaci de polgons industrials i logstics; i d) la implantaci de grans centres doci estandarditzats. Segons Nogu (2005) aix comporta una absncia de significat social del paisatge construt i, fins i tot, una incapacitat per crear-ne de nou:

La uniformizacin y la falta de calidad y originalidad de los tipos de construcciones mayoritarias ha generado en muchos lugares un paisaje insensible y lleno de inautenticidad, en especial en los espacios suburbanos, perifricos, de transicin, en los que la sensacin de batiburrillo y de desconcierto se vive con ms intensidad. Hemos asistido, en definitiva, a la emergencia de territorios sin discurso y de paisajes sin imaginario.

2.1.2. IDENTITATS I RESISTNCIES

El pas cap al postfordisme tamb ha tingut efectes importants per les comunitats i les identitats collectives. Lexistncia o la construcci dun sentiment identitari sembla estar en la base de part de les mobilitzacions en defensa del territori. Veiem a continuaci quin s el camp de joc i les possibles alternatives que emmarquen i alimenten les identitats territorials construdes, fomentades o instrumentalitzades pels moviments socials.

A lera del consumisme, del capital mbil, de laugment de les pressions migratries, els nous creixements i reconversions urbanes i les economies basades en les noves tecnologies creen tensions i canvis en les identitats darrel territorial i les seves institucions. Per, exactament, qu entenem per identitat territorial? Segons Haartsen, Groote i Huigen (2000, a Hague i Jenkins, 2005), els punts en com en el debat acadmic sobre la identitat territorial sn els segents:

1. Les identitats sn per definici una construcci social, a partir de la interacci entre les persones del territori i entre aquestes i el territori, no sn, per tant, naturals o objectives.

"Las identidades son fuentes de sentimiento para los propios actores y por ellos mismos son construidas mediante un proceso de individualizacin" (Castells, 1997b: 29)

2. Establir qu hi ha en com dins dun grup (la identitat territorial es basa en compartir una srie datribucions) significa tamb una relaci basada en la diferncia respecte daltres, haver-hi un nosaltres i enfront dels altres. La identitat s la base per reivindicar autenticitat, originalitat i singularitat i fins i tot pertinena; s dinmica i potencialment poderosa per influir en la prctica poltica.

3. Les construccions de la identitat sn basades en les caracterstiques/ qualitats especfiques percebudes del territori. Aquestes percepcions sacostumen a recolzar en el passat, tot i que hi podem trobar ms elements:


17

La construccin de la identidad se hace a partir de materiales de la historia, la geografa, la biologa, las instituciones productivas y reproductivas, la memoria colectiva y las fantasas personales, los aparatos de poder y las revelaciones religiosas" (Castells, 1997b: 29)

4. Les identitats territorials sn per definici contestades. Diferent gent i institucions, que tenen diferents interessos en lrea, proclamaran diferents identitats, ja que les identitats territorials sn per definici contextualitzades. Conceptualitzar la identitat com a relacional, possibilita que duna infinitat didentitats possibles per cada lloc en podem identificar algunes de compartides, incls algunes de dominants. Per tant, podem concloure que la identitat territorial est encapsulada dins dunes relacions de poder que poden ser contestades. s a partir daquesta perspectiva que podem entendre el paper dels moviments socials en la construcci didentitat. Melucci (1994) entn els moviments socials com a xarxes de relacions a partir de les quals es crea identitat collectiva, el que habilita la possibilitat dacci collectiva. La identitat permet crear un nosaltres, que es pot identificar amb un determinat territori, a partir del qual justificar, desenvolupar i controlar la prpia acci.

5. En definitiva, les identitats territorials sn per definici processos. La identitat s un concepte dinmic que muta amb el context canviant.

Aix doncs, ens podem preguntar quins efectes ha tingut el context canviant que estem vivint en la construcci de la identitat territorial.

CANVIS EN LA IDENTITAT EN LERA DE LA GLOBALITZACI

Si entenem que la base per la formaci de la identitat s una determinada xarxa de relacions que conforma una comunitat, veiem que aquesta base territorial de les comunitats sest erosionant. Tal i com apuntava Harvey (1989), existeixen comunitats sense proximitat, creades i mantingudes sense necessitat de compartir un mateix espai fsic a partir de xarxes supralocals facilitades per laugment de la mobilitat i les noves tecnologies. Aix doncs, les relacions entre la gent canvien (en extensi, en intensitat, en tipologia) i sexpandeixen en lespai desterritoritzant-se i afectant a larrelament. En aquest sentit, els canvis residencials, laugment de la mobilitat (tant lobligada com la que no ho s) i els canvis en els propis espais urbans estan produint noves formes dhabitar i percebre el territori amb efectes importants en la construcci de la identitat territorial, s el que Muoz ha etiquetat com a territoriants.

La vida dels territoriants es basa en lapropiaci del territori a mitja jornada, amb un sentiment de pertinena a mitja jornada, a travs dun sentiment de pertinena anleg dun territori a un altre (Muoz, 2002).

La relaci dels territoriants amb el territori es caracteritza per ser: a) Independent dels lmits legals i administratius; b) Desconnectada de les caracterstiques vernaculars, tant fsiques com socials que definien els llocs; c) No afectada per la base cultural que caracteritza la comunitat local i d) Desconnectada dels continguts urbans que tradicionalment han caracteritzat la ciutat com un espai habitat.

Tot i la importncia creixent de les relacions aterritorials i laugment de la mobilitat, la major part de la gent continua habitant, consumint i produint en els espais locals:


18

"Los mercados laborales no son verdaderamente globales, excepto un pequeo pero creciente segmento de profesionales y cientficos" (Castells, 1997: 120).

Per tant,

Las lites son cosmopolitas; la gente, local. El espacio del poder y la riqueza se proyecta por el mundo, mientras que la vida y la experiencia de la gente se arraiga en lugares, en su cultura, en su historia (Castells, 1997:449).

Malgrat tot, com ja hem comenat a assenyalar, les identitats basades en aquests espais locals estan tamb en procs de canvi. Shan descrit dos grans paradigmes sobre com els canvis que hem anat exposant reinterpreten la identitat local en una societat cada vegada ms global, diversa i fragmentada.

Per una banda, davant dun mn en canvi accelerat, el retorn a all local estaria lligat a una identitat com a recurs defensiu i diferenciador. s el que sha etiquetat com a ethnos (Groth, 2002), identitat refugi (Castells, 1997b) o la visi essencialista de la identitat, ja que busca unes arrels profundes i estables (basades en la histria, en la biologia o en la religi) que donin coherncia al propi espai vital a partir de les relacions comunitries, reinterpretant la realitat externa al grup considerada com agressiva:

estas identidades, en la mayora de los casos, son reacciones defensivas contra las imposiciones del desorden global y el cambio de ritmo rpido e incontrolable. Construyen refugios s, pero no parasos" (Castells 1997b: 87-88).

En laltre extrem hi ha el demos o la identitat projecte. Aquesta s la versi ms complexa, on enfront de lessencialisme, lautenticitat i la distinci comunitria, aquesta identitat implica conscincia a travs de la interpretaci, la comunicaci i lacci en un context ms ampli que el de la prpia localitat o comunitat. En la demos, mltiples identitats poden ser compartides o contestades.

Podem entendre des daquest segon paradigma la construcci duna identitat lligada al territori, a una histria, a un paisatge percebut, a unes institucions prpies, etc? Pensem que la resposta s afirmativa, per remarcant dues diferncies respecte la primera interpretaci: a) els elements comuns que defineixen la identitat sn interpretats socialment com un acord o com el resultat dunes determinades relacions de poder potencialment modificables i b) la identitat sentn com un procs en construcci en un context que la modifica i lalimenta; no noms es t en compte el passat i el present, sin tamb el futur. Existeix una recerca intencional dequilibri entre les arrels histriques i els processos de transformaci; entre la necessitat duna tica que implica una estreta relaci amb el lloc, amb el territori de referncia, i la demanda de comunicaci i de mobilitat que reivindica la indiferncia i assenyala lexigncia de transcendir lespecfic context local (Maciocco i Tagliagambe, 1997, a Doria, 2002). La tasca no sembla fcil.


19

2.2. LES MOBILITZACIONS TERRITORIALS

2.2.1. LA SNDROME NIMBY

A Catalunya, sovint, la mobilitzaci dels ciutadans en els conflictes territorials ha estat qualificada com a NIMBY (Not In My Backyard; no al meu pati del darrera). NIMBY s un acrnim aparegut als Estats Units dAmrica que fa referncia a les actituds proteccionistes i a les oposicions tctiques adoptades per grups socials que reaccionen davant de la installaci en el seu venat dequipaments o serveis considerats desagradables o molests (Dear, 1992; Alberdi, Pea i Ibarra, 2002). El fenomen NIMBY sorgeix doncs al voltant de la installaci de determinats serveis necessaris pel funcionament de les ciutats, per considerats nocius pels residents que nadmeten la seva necessitat, per lluny de casa seva. Daquesta manera, la proximitat geogrfica esdev un dels factors que contribueix a la formaci de loposici local, ja que a mesura que augmenta la distncia respecte la installaci disminueix linters dels vens, fins arribar a la indiferncia (Dear, 1992). Bobbio (1999: 186) exemplifica duna manera molt grfica els comportaments NIMBY:

unetichetta malevola che riflette il punto di vista dei portatori degli interessi generali; lascia infatti intendere le opposizioni siano mosse dal cieco egoismo di chi non vuole un certo impianto a casa propria, ma non muoverebbe un dito se esso fosse proposto a casa daltri6

Aix doncs, la sndrome NIMBY t per objecte installacions no desitjades que produeixen externalitats negatives a les rees del voltant. Sovint aquestes conseqncies desagradables sn de tipus ambiental i fan tmer riscs per la salut, per la qualitat de vida, per la integritat del paisatge, etc. (Bobbio, 1999). Per en daltres casos, tamb es produeixen reaccions de ciutadans davant del que sanomenen NIMBY socials (Dear, 1992), en els quals els ciutadans soposen a lobertura de serveis socials perqu consideren que amenacen amb abaixar lestatus del seu barri, el valor de la seva propietat o de posar en perill la seva seguretat. Alguns exemples daquests tipus dinstallacions podrien ser les presons, els centres dacollida, els centres per a toxicodependents, malalts mentals, o per a pobres. En aquest cas, tot i aparixer components degoisme, tamb hi ha la sospita de la insensibilitat social, xenofbia, intolerncia o, fins i tot, racisme (Bobbio, 1999).


20

Tot i aquestes diferncies, ambds tipus de NIMBY solen seguir una tendncia similar i lorganitzaci dels grups opositors sol ser semblant. Tant els NIMBY ambientals com aquells socials comparteixen lobjectiu de protegir un estatus social fatigosament aconseguit, devitar una caiguda dels valors immobiliaris, devitar exposar-se a nous riscos (ja sigui per a la salut o per a la seguretat) o fins i tot de vetllar pels seus propis interessos.

Malgrat tot, una de les causes comunes de la sndrome NIMBY i de la creaci de les oposicions locals rau en el desequilibri entre els costos i els beneficis de les installacions. s a dir, mentre els beneficis daquest tipus dinstallacions o equipaments sn difusos entre una mplia comunitat local o comarcal (o fins i tot pot arribar a tota la comunitat nacional), els costos recauen en petits grups de residents. Tal i com diu Bobbio (1999:189) a un servei a favor de tots, correspon una servitud dalguns i s precisament aquest fet el que dna fora a les oposicions locals i el que les empeny a rebellar-se.

De tota manera, encara que una determinada installaci comporti uns impactes mnims i no signifiqui un empitjorament de la situaci existent a la comunitat que lha dacollir, els opositors solen formular una pregunta que deixa en evidncia als promotors de la installaci:

daccordo, ma perch proprio qui? Se linsediamento che proponete veramente innocuo come voi dite, perch non lo mettete a casa vostra? Quando il grido di battaglia non sotto casa mia!, si trasforma nella domanda perch proprio sotto casa mia?,, gli oppositori sono in grado di trasformare la natura del problema: non pi in questione (solo) la pericolosit dellimpianto, ma (anche) la correttezza del processo che ha portato alla scelta localizzativa (Bobbio, 1999: 189)7.

En definitiva, fent referncia al que hem apuntat anteriorment en relaci a la creixent competncia interurbana, els comportaments NIMBY no sn ms que:

laltra faccia della competizione che si manifesta tra le citt e i contesti locali per attrarre investimenti produttivi o insediamenti di prestigio. Ci si batte per ottenere localizzazioni buone o desiderabili nel proprio territorio o per sottrarle agli altro. E specularmente si lotta per allontanare da casa propia le localizzazioni cattive e indesiderabili o per dirottarle altrove. I fenomeni di cui ci occupiamo sono dunque lespressione della competizione sempre pi vivace tra gli ambiti locali e sempre meno alla portata della regolazione nazionale (Bobbio,1999: 189)8.

A Nord Amrica, el fenomen NIMBY ha estat tan dominant que han sorgit una llarga srie dacrnims que tenen en compte la proliferaci de sentiments excloents: NOOS (Not On Our Street) i LULU (Locally Unwanted Land Uses) sn conceptes fora generals i descriptius que constaten que certes utilitzacions del territori sn mal vistes des de lmbit

6 s una etiqueta malvola que reflexa el punt de vista dels portadors dinteressos generals; i deixa entendre de fet que les oposicions siguin mogudes pel cec egoisme de qui no vol una certa installaci a casa seva, per que no mouria ni un dit si aquesta fos proposada a casa daltres.

7 Dacord, per per qu precisament aqu? Si la installaci que proposeu s realment inncua com vosaltres dieu, per qu no el poseu a casa vostra? Quan el crit de la batalla no a sota de casa meva! es transforma en la pregunta perqu precisament a sota casa meva?, els opositors sn capaos de transformar la naturalesa del problema: ja no s una qesti (noms) de perill de la installaci, sin (tamb) de correcci del procs que ha portat a aquella tria de localitzaci. 8 Laltra cara de la competici que es manifesta entre les ciutats i entre els llocs per atraure inversions productives i localitzacions de prestigi. Es lluita per obtenir localitzacions bones o desitjables en el propi territori i per sostraure-les als altres. I, de forma especular es lluita per allunyar de casa les installacions dolentes o indesitjables i per desviar-les cap a un altre lloc. El fenmens que ens ocupen sn doncs lexpressi de la competici cada vegada ms viva entre els mbits locals i sn cada vegada menys controlables per les regulacions descala nacional.


21

local. Lexpansi del NIMBY al moviment ambientalista ha portat a leslgan NOPE (Not On Planet Earth). Altres han evidenciat la connexi entre els moviments ciutadans i els comportaments poltics i han creat els acrnims NIMTOO (Not In My Term Office) o NIMEY (Not In My Election Year). A nivell tcnic ha aparegut NIMO (Not In My Office), que consisteix en el rentar-se les mans dels tcnics davant dun problema plantejat. Lassociaci dels sentiments NIMBY amb els moviments contraris al creixement econmic ha creat lacrnim CAVE (Citizens Against Virtually Everything). Finalment, la sndrome regressiva del tots parats condueix del NIMBY al NIABY (Not In Anyones Backyard) o al BANANA (Build Absolutely Nothing Anywhere Near Anybody) (Cruz, 2005; Dear, 1992:289; Faggi i Turco, 2001: 11; Bobbio, 1999:187; Sancassiani, 2005: 206-207; Nello, 2003b: 24; Lewanski, 1997: 21).

En el seu estudi sobre conflictes territorials a Catalunya, Oriol Nello assenyala que les caracterstiques descrites com a fenomen NIMBY no sadaptaven a la major part dels mobilitzacions territorials estudiades:

aquesta denominaci sutilitza sovint per suggerir que la intervenci prevista respon a lgiques generals que tenen en compte el benestar de la societat en el seu conjunt, Mentre loposici parteix de consideracions nicament locals. [Tamb] sembla indicar que el moviment opositor obeeix simplement a un reflex egoista, segons el qual estaria disposat a acceptar lactuaci que refusa a qualsevol lloc. Finalment, la classificaci prejutja la unitat dels agents locals en una posici (el front de refs) i dels agents externs a un altra (el front en s). Com tractar de mostrar aquestes premisses resulten falses (Nello, 2003b:24)

Com veiem, segons la perspectiva de NIMBY, el localisme daquestes mobilitzacions t un fort component negatiu: es desentn de linters general i respon a interessos particulars i egoistes. Com ens mostra Nello, en la major part dels conflictes analitzats, les contradiccions dinteressos existien en qualsevol escala, alhora que partir duna escala territorial menor, no assegura que els beneficis i costos dun projecte estiguin millor redistributs ni que siguin el resultat de la pressi duns actors determinats amb interessos particulars. La perspectiva NIMBY sembla negar la possibilitat de veure les reivindicacions locals com un marc favorable per situar i fer comprensibles determinades dinmiques supralocals que tenen la seva expressi en territoris concrets.

Una altra debilitat important de laproximaci a aquests fenmens com a NIMBY s la falta de perspectiva histrica. Letiqueta dna a entendre que estem davant de fenmens allats, sense cap mena de connexi entre els diferents conflictes que apareixen com bolets, i que comencen i acaben amb el projecte que es rebutja. En lanlisi dels quatre casos aqu estudiats veurem com cap daquestes condicions es dna: existeix una voluntat de coordinaci entre les mobilitzacions, els activistes que lideren les mobilitzacions tenen una llarga trajectria i en alguns casos, malgrat que hi ha alts i baixos en la protesta, les organitzacions que han iniciat les mobilitzacions perduren en el temps.

En definitiva, resulta insuficient i insatisfactori aproximar-nos a les mobilitzacions que estem estudiant exclusivament des de la perspectiva dels NIMBY. Si aquestes mobilitzacions no les considerem simplement com un fenomen allat, egoista, espontani i limitat en el temps, s necessari rastrejar les seves arrels i endinsar-nos en la prpia histria dels moviments utilitzant una perspectiva terica que emmarqui la seva aparici, caracterstiques i desenvolupament. Utilitzarem crticament la teoria dels nous moviments socials aix com diferents eines teriques utilitzades en lestudi de lacci collectiva per tal dexplicar lorigen i levoluci dels que considerem els dos referents bsics dels quals beuen les mobilitzacions en defensa del territori: el moviment venal i el moviment ecologista.


22

2.2.2. ELS ANTECEDENTS: MOVIMENT ECOLOGISTA I MOVIMENT VENAL

2.2.2.1 Els moviments socials, les mobilitzacions i les formes dacci collectiva

A lhora de caracteritzar les formes dacci collectiva analitzades, pensem que cal posar-les en relaci amb la literatura sobre moviments socials i grups dinters.

Aix, mentre els grups dinters s caracteritzarien per una estructura organitzativa formalitzada i estable, el predomini dels interessos sectorials i estrictament vinculats als membres del grup, un mbit dactuaci principalment institucional, i una orientaci cap a la pressi poltica i laccs a les autoritats; els moviments socials tendeixen a un tipus dorganitzaci ms horitzontal, variable i informal, uns discursos ms transversals i no exclusivament lligats als interessos dels seus membres, i unes estratgies dacci no convencionals i que inclouen la confrontaci amb les institucions. Partint de la definici de moviments socials de Tarrow (1997:21), que els entn com a desafos colectivos planteados por personas que comparten objetivos comunes y solidaridad en una interaccin mantenida con las elites, los oponentes y las autoridades, considerem ms pertinent caracteritzar les formes dacci collectiva estudiades com a moviments socials, ms que com a grups dinters.

En aquesta recerca hem anomenat a les formes dacci collectiva analitzades: mobilitzacions en defensa del territori. Hem partit del supsit que les formes dacci collectiva estudiades sn capaces de fer emergir conflictes i mobilitzar uns recursos a travs de xarxes dacci collectiva crtica a favor i en contra didees, plans o projectes relacionats amb ls i la gesti del territori; i aix s el que ens ha interessat analitzar, independentment de que aix impliqui que es constitueix un moviment nou i/o estable. Per aix, a efectes narratius emprarem el terme mobilitzacions en defensa del territori (MDT), conservant aix la denominaci prpia dels activistes.

Al nostre entendre, parlar de moviment social connota una certa estabilitat en el temps, la capacitat de generar i difondre un discurs propi i lhabilitat de crear un determinat espai social.9 Creiem que resultaria una mica agosarat, a hores dara, parlar de lexistncia dun moviment en defensa del territori, amb la mateixa entitat que li podem donar al moviment venal, pacifista o feminista. La seva novetat i el fet que aquestes formes dacci collectiva hagin sorgit al voltant de conflictes concrets, ens porta a ser prudents en la tipificaci Per altra banda, considerem que caldria analitzar ms a fons la qesti de la novetat daquest moviment: fins a quin punt aquest hipottic moviment en defensa del territori s o podria ser levoluci natural dels moviments ecologista i venal (o dalmenys una part daquests) i la seva adaptaci a les problemtiques actuals.

9 Podrem suposar que, inicialment, les mobilitzacions estudiades han actuat seguint una lgica o racionalitat ms sectorial i territorial, en base a crear uns incentius (i interessos) ms propis dels grups de pressi (fenmens com el NIMBY explicarien formes dacci collectiva daquest tipus). En laltre extrem podrem plantejar que aquestes mobilitzacions han acabat conformant un sol moviment en defensa del territori amb caracterstiques i objectius propis, absolutament independents dels esmentats incentius.


23

Aix doncs, les mobilitzacions entorn a temes territorials, per, no neixen en el buit. Els grups i els activistes que les promouen tenen una trajectria anterior en temes relacionats. Per tal daportar una visi suficientment dinmica, caracteritzarem levoluci i les diferents dimensions dels moviments venal i ecologista, que considerem que s on es posen les bases per laparici daquest tipus de mobilitzacions.

2.2.2.2 Caracteritzaci del moviment ecologista catal

A lhora de veure les lnies generals que ha seguit el moviment ecologista catal, ens centrarem en les organitzacions participatives i, per tant, no farem referncia a altres organitzacions ms professionalitzades i sense participaci de les seves bases (com Greenpeace) perqu, tot i tenir un paper rellevant dins del moviment ecologista, segueixen una lgica molt diferenciada de les mobilitzacions en defensa del territori.

A Catalunya, coexisteixen organitzacions ecologistes participatives de nivell estatal com Ecologistas en Accin amb organitzacions a nivell nacional (com DEPANA o la Federaci dEntitats Ecologistes de Catalunya) i amb altres grups que no formen part de cap daquestes xarxes. La Federaci Catalana dEcologistes en Acci t un carcter assembleari i radical, Mentre DEPANA (que forma part del Consejo Ibrico para la Defensa de la Naturaleza) t un carcter ms formal, la qual cosa li dna una major capacitat per rebre i gestionar subvencions pbliques i mantenir una interlocuci ms fluida amb les administracions pbliques (Tello, 2000: 13). La Federaci dEntitats Ecologistes s una xarxa que agrupa unes 25 entitats de nivell catal. Alhora, hi ha un gran nombre dassociacions, coordinadores i plataformes independents que sn un tret caracterstic del moviment ecologista catal. Aquesta pluralitat del moviment es caracteritza per una divisi tcita del treball (tant a nivell temtic com territorial) i per un clima de collaboraci.

Seguint i ampliant la proposta de Pere Mora (2004a: 142), podem analitzar el model decologisme catal des de cinc dimensions: la reivindicativa, la cultural i cientfica, la social, la poltica i la institucional .

La dimensi reivindicativa. Els antecedents histrics del moviment ecologista reivindicatiu catal els podem ubicar en lanarquisme i lambientalisme obrer a principis del segle XX, que elaboren discursos crtics contra els processos durbanitzaci i industrialitzaci capitalista des duna perspectiva que combina la vessant social i ambiental. Tot i aix, es considera que el moviment ecologista catal com a tal es gesta al llarg dels anys 70 i 80. En aquest perode la conscincia ecolgica es comena a estendre i es creen moltes organitzacions (comits, plataformes, coordinadores, etc.) per protestar contra les conseqncies ambientals de certes indstries i per la passivitat de lAdministraci per posar-hi fre. La lluita antinuclear de finals dels 70 i principis dels 80 s paradigmtica daquest primer perode. Com veurem ms endavant, el moviment ecologista ha viscut un procs de creixement, dimplantaci territorial, dampliaci de la seva agenda temtica, daugment del suport social i de major accs a la interlocuci amb lAdministraci.

La dimensi cultural i cientfica. El desenvolupament de lestudi de les problemtiques ecolgiques ha estat un tema que han abordat des de mitjans dels anys 80 les entitats ecologistes. Alguns exemples de


24

combinar lactivitat cientfica amb lactivisme social i poltic sn el Centre dEcologia i Projectes Alternatius (CEPA), lAssociaci de Naturalistes de Girona (ANG), Instituci Altempordanesa dEstudis Naturals (IAEDEN) o lAssociaci per la Defensa i lestudi de la Natura (ADENC). En aquest context per, es produeix un salt qualitatiu quan lAdministraci impulsa la creaci de diferents llicenciatures de cincies ambientals a partir de lany 1992, mbit en el qual Catalunya s pionera a lEstat espanyol. El desenvolupament dun discurs cientfic sobre lecologia ha estat clau per a nodrir de base terica tant les poltiques mediambientals com el discurs i les propostes del moviment reivindicatiu. El moviment ecologista ha jugat un paper molt rellevant en la difusi del coneixement cientfic i tcnic, fent que arribi al conjunt de la societat.

Pel que fa als aspectes ms culturals, cal tenir en compte que entre els antecedents de lecologisme catal, de finals del segle XIX, trobem moviments i institucions culturals molt arrelats, com lexcursionisme, lescoltisme o la Societat Catalana de Geografia (Mora, 2004a: 138).

La dimensi social. Ja als inicis del moviment ecologista sobserva una clara evoluci des del rebuig social del discurs ambiental fins a la penetraci daquest discurs a lopini pblica. Aquest canvi sha produt per la tasca del moviment ecologista i tamb pels desastres ecolgics com el de Txernbil, que han estat interpretats com a mostres del risc que suposa lactual model socioeconmic (Riechmann i Fernndez Buey, 1995: 123). Com assenyala Tello (2000: 3), en lactualitat, poques idees o imaginaris collectius desperten simpaties tan extenses i transversals.

La dimensi poltica. Si entenem aquesta dimensi en un sentit restringit, ens referim a la incorporaci de les reivindicacions ambientals en els programes electorals dels partits poltics i en la creaci de partits prpiament ecologistes o verds. En aquest sentit, el 1983 es funda el partir Els Verds, que desprs duna llarga histria descissions, reunificacions i coalicions amb partits desquerres, ha acabat com una srie de partits ecologistes atomitzats i amb escassa incidncia poltica (Mora, 2004a: 146). Tot i aix, sobserva una creixent integraci de temes mediambientals en els programes dels diferents partits poltics, cadascun dacord amb la seva perspectiva poltica i des duna diferent escala de prioritats.

La dimensi institucional. El procs pel qual les institucions poltiques han assumit com a prpia la poltica ambiental est marcada per tres factors: el treball del moviment ecologista, la creixent conscincia social dels problemes ambientals i la constataci dels riscos ambientals que suposa lactual model socioeconmic. En aquest procs dinstitucionalitzaci, ha estat clau la poltica ambiental que la Comunitat Europea impulsa a partir dels anys 80. Avui en dia trobem poltiques ambientals a tots els nivells de lAdministraci i independentment del color poltic dels partits que estiguin al govern. En lmbit catal, cal destacar la creaci del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, tamb pioner a lEstat, i la implantaci de lAgenda 21 Local, que aborda des duna perspectiva molt mplia la problemtica ambiental, introduint el concepte de sostenibilitat i obrint-se a la participaci dassociacions i particulars. Al


25

llarg daquest procs, el moviment ecologista ha estat reconegut com a interlocutor vlid en el seu mbit temtic. Aquest nivell dinstitucionalitzaci ha perms laven en lestabliment de legislaci especfica (com la creaci de la figura de delicte ecolgic) i de mecanismes per a regular limpacte en el medi ambient de les activitats productives i de les activitats de la prpia Administraci (com s el cas de les grans infraestructures).

TENDNCIES I PERSPECTIVES DE FUTUR DEL MOVIMENT ECOLOGISTA

Des de finals de la dcada dels 80, el moviment ecologista es troba en un procs dextensi i dispersi territorial. Alhora, sobserva una creixent collaboraci tant entre associacions ecologistes com amb daltres tipus dassociacions, mitjanant la constituci de plataformes cviques per coordinar protestes o impulsar en com projectes locals concrets. Lexistncia daquestes plataformes (ms o menys estables) indica un procs dampliaci de les xarxes dels grups ecologistes cap a associacions de vens, sindicats de treballadors i de pagesos, organitzacions de consumidors, collectius pacifistes i antimilitaristes, i altres organitzacions no governamentals de solidaritat (Tello, 2000: 13). Parallelament a aquesta tendncia a lampliaci de xarxes i al creixement del seu arrelament en la vida social, sobserva el pas de la protesta o la reacci a projectes concrets, a la proposta de projectes alternatius.

Tot i aquest creixent clima de collaboraci, Jimnez (2003b:10) i Tello (2000: 12) coincideixen en assenyalar que s previsible que augmentin els conflictes entre organitzacions de diferent mbit dacci territorial per les possibles contradiccions entre objectius globals i locals. En aquesta lnia podem citar els conflictes entre organitzacions ecologistes estatals i locals per la ubicaci de parcs elics. Aquest s el cas de lAlt Empord, on el criteri de Greenpeace de promoure els parcs elics xoca amb els plantejaments de la Plataforma Salvem lEmpord sobre els espais adequats on installar-los per atenuar-ne limpacte ambiental.

A nivell de finanament, una de les fonts principals de les entitats sn les quotes dels socis. Tot i que hi ha una reticncia generalitzada a acceptar finanament dempreses i es procura no dependre de subvencions pbliques, amb la voluntat de mantenir la independncia, aquestes entitats tamb hi han de recrrer. A ms, les subvencions sovint estan lligades a la realitzaci dactivitats concretes, el que significa dirigir recursos de treball (voluntari o remunerat) per la seva proposta i execuci, incentivant aix la professionalitzaci (Jimnez, 2003b: 2). Aquests factors contribueixen a limitar les possibilitats de creixement pressupostari i expliquen que el nivell de professionalitzaci de les organitzacions ecologistes participatives, tot i augmentar, es mantingui baix. Per tant, es pot afirmar que no sha produt un canvi generalitzat des del treball voluntari al remunerat.

Pel que fa a lagenda del moviment ecologista, Mora (2004a: 143) destaca nou grans fronts reivindicatius del moviment ecologista catal: la qesti energtica, les fonts alternatives denergia, la gesti de residus, la crtica a les grans infraestructures, les vies de comunicaci i el model de circulaci, la indstria contaminant, la urbanitzaci descontrolada, el turisme massiu i lextracci massiva de recursos naturals. Sembla que sest donant una tendncia a lampliaci de les temtiques tractades per les organitzacions ecologistes, que van prenent una visi ms integral de la problemtica a mesura que collaboren amb altres tipus dassociacions.


26

En relaci a les estratgies, Jimnez (2003b: 7) considera que sest produint una certa moderaci de les organitzacions ecologistes. Les activitats ms freqents estan dirigides a incidir en els mitjans de comunicaci o en lAdministraci des duna ptica doposici i crtica (denncies, allegacions, etc.) o amb accions positives (de proposta, collaboraci en la gesti de programes de conservaci, etc.). Hi ha altres associacions per que plantegen estratgies ms radicals, que es mantenen ms allunyades de les Administracions i que alerten del perill dinstitucionalitzaci.

Pel que fa al terreny de la interlocuci amb lAdministraci, es considera que durant la dcada dels 90 les associacions ecologistes han estat reconegudes en general com a interlocutores vlides, aconseguint vncer aix resistncies poltiques i inrcies administratives adverses. Tot i aix, la presncia institucional del moviment ecologista no ha arribat a cristallitzar en espais institucionals de participaci estables i, si b ha augmentat la possibilitat daccs als responsables poltics, laugment parallel de la seva capacitat dinfluncia poltica, no s tant clara. Segons Jimnez (2003b), aquest carcter oscillant de les relacions amb lAdministraci ha fomentat una actitud pragmtica de les associacions, daprofitar les oportunitats que els ofereix el sistema poltic sense caure en la institucionalitzaci. Altres autors com Pere Mora (2004a), en canvi, consideren que el moviment ecologista ha entrat en un procs dinstitucionalitzaci i que es troba en un punt dinflexi en qu sha de decidir entre continuar aquesta tendncia o recuperar el discurs transformador del model de societat.

2.2.2.3 Caracteritzaci dels moviments urbans a Catalunya

A continuaci ens centrarem, a travs duna aproximaci histrica, en el moviment venal a Catalunya (especialment a Barcelona) i en les noves formes de moviments urbans, com el moviment per lokupaci, que apareixen a partir dels anys 80 i prenen fora al llarg dels 90. A travs daquest reps histric, pretenem caracteritzar les diferents dimensions del moviment (reivindicativa, social, dinterlocuci amb lAdministraci, etc.) aix com apuntar els principals reptes i tendncies de futur.

INICI I EXTENSI DEL MOVIMENT (DELS 60S AL 1975)

Lpoca demergncia i organitzaci del moviment venal s al llarg de la dcada dels 60. Davant les greus mancances durbanitzaci i de serveis als barris es creen les associacions de vens i comencen a reivindicar problemes concrets. Al mateix temps, sota lempara de la Llei dAssociacions (aprovada el desembre de 1964), diferents formacions poltiques i sindicals i moviments cristians de base vinculen la lluita democrtica als problemes que plantegen les associacions venals. Es dna aix una confluncia de diferents moviments socials en les comissions de barri i les AA.VV. aprofitant les escletxes legals existents.

El juliol del 1972 es crea la Federaci dAssociacions de Vens de Barcelona (FAVB), inicialment formada per les associacions de carrers, de bombillaires, dedicades al guarniment de carrers per les festes majors i molt menys polititzades que les comissions de barri. Per la seva banda, les associacions de barri sorganitzen en la Coordinadora de


27

Sant Antoni, fins que el juliol del 1974 la majoria dassociacions de la Coordinadora decideixen formar part de la FAVB, donant major fora i globalitat al moviment poltic i reivindicatiu.

De todo ello emergi un movimiento social extenso, de base local, que a lo largo de la dcada de los setenta protagoniz numerosas movilizaciones a lo largo y ancho del pas, especialmente en los barrios de classe obrera (Recio i Naya, 2004: 64).

LA CONSOLIDACI DEL MOVIMENT (DEL 1975 AL 79)

Aquesta s una etapa en qu les AA.VV. es consoliden i la majoria dintervencions urbanes de les administracions compten amb la presncia crtica de les associacions i de plans alternatius, que elaboren amb collaboraci amb professionals del camp de lurbanisme. s difcil entendre limpacte que les AA.VV. van tenir en aquell moment sense tenir en compte la implicaci de persones i collectius culturals i especialment professionals, com el Collegi dArquitectes o el dAparelladors, que consoliden el moviment a travs de lassessorament tcnic i laportaci duna visi ms global de la problemtica urbana:

Larticulaci professional, cultural i tcnica que irromp en la vida de la ciutat amb noves perspectives i amb conceptes i prioritats alternatius, una oposici cada cop ms radical als planejaments oficials (Domingo et al., 1998: 42).

La creixent obertura del rgim i el manteniment dunes pssimes condicions de vida fan que sendureixin les reivindicacions i sagreugin els conflictes urbans, en el moment de major confluncia entre lexigncia de llibertats democrtiques i les reivindicacions urbanes. Un dels moments ms lgids de la mobilitzaci s la manifestaci de l1 de febrer de 1976 quan, amb la cobertura legal de la FAVB, la clandestina Assemblea de Catalunya promou una manifestaci ciutadana (que finalment no va ser autoritzada) sota la consigna Llibertat, Amnistia i Estatut dAutonomia. Segons Alabart (1998), al final daquest perode el moviment venal catal compta amb ms de 300 associacions de vens amb una imatge altament valorada entre la ciutadania. Sinicia la campanya Salvem Catalunya per la democrcia, que combina les reivindicacions duna millora de qualitat de vida als barris, amb les demandes de democrcia, la creaci despais lliures, la prioritzaci dels barris amb pitjors condicions, les exigncies per promoure lhabitatge social, la creaci de centres bsics de salut municipals, la demanda de ms i millor transport pblic, la descentralitzaci municipal, etctera.

Lany 1977 es realitzen les primeres eleccions democrtiques i aix es celebra com una victria del moviment. Saprofundeix la coordinaci del moviment i el 1979 es fa la primera trobada dassociacions de Catalunya a Manresa, que es repetir lany segent a Santa Coloma de Gramanet.

LA CRISI DEL MOVIMENT (1980 1990)

Desprs de les primeres eleccions democrtiques, el moviment venal, com la major part dels moviments reivindicatius, passa per hores baixes. Tot i manteninr una estructura dorganitzacions fora estable, el moviment entra en un perode de desencs i decadncia, a causa de diversos motius:


28

Desprs duna intensa lluita per aconseguir la democrcia, quan aquesta esdev formalment una realitat, comena una prdua dobjectius clars per part del moviment en un context on les regles del joc han canviat.

Membres destacats del moviment venal passen a ocupar crrecs a les administracions pbliques, produint-se un buidat dactivistes i de lideratge, fet que sha interpretat tant en termes dabandonament voluntari com de cooptaci i de consigna poltica per part del PSC, preferint impulsar un altre tipus dassociacionisme menys crtic.

Lemancipaci dels moviments nascuts i aglutinats entorn les AA.VV., que ara fan el seu propi cam, com els moviments de dones o el moviment dAMPA. Per la seva banda, els nous moviments emergents com lecologisme o lantimilitarisme sorganitzen directament fora de les AA.VV. Les associacions venals queden relegades al terreny urbanstic, Mentre lestabliment de formes continuades de negociaci amb lAdministraci reforcen la seva institucionalitzaci i lallunyen de les bases.

Molts dels tcnics i professionals que havien tingut un paper molt rellevant en el suport a les reivindicacions venals durant la Transici, tamb passen a treballar a lAdministraci o en el sector privat, mentre les organitzacions collegials sen desentenen.

Una major atenci per part de les administracions locals per millorar les condicions de vida als barris, tant pel que fa a la urbanitzaci (pavimentaci, enllumenat, clavegueram, etc.) com a la creaci dequipaments i serveis per la poblaci, desactiva part de les protestes.

Malgrat tot, lactivitat del moviment venal continua, tant amb la crtica (demanant una participaci crtica i autnoma de les associacions, una major igualtat, millors condicions de vida, serveis i equipaments), com tamb amb la collaboraci amb les administracions municipals, tot i que lactivitat i lestructura de moltes associacions de vens es redueix al mnim. Una iniciativa a remarcar al final daquest perode s la creaci de la Confederaci dAssociacions de Vens de Catalunya (CONFAVC) el 1988, a la ciutat de Badalona.

Parallelament, van agafant fora els anomenats nous moviments socials, especialment el de solidaritat internacional, lecologista i lantimilitarista, malgrat que no ser fins el segent perode que aquests temes prenguin rellevncia a lagenda poltica local. Per la seva banda, a partir de 1984 comencen a aparixer les primeres okupacions reivindicades amb lobjectiu de crear noves formes de convivncia, i es forja un primer embri de lAssemblea dOkupes de Barcelona que tindr certa continutat entre 1989 i 1992 (Gonzlez, 2001).

RECUPERACI I REARTICULACI DEL MOVIMENT VENAL (DES DE 1992)

A finals dels 90 es parla duna certa rearticulaci dels moviments urbans, caracteritzada per una reformulaci del seu discurs i els seus objectius en el marc de la crisi ecolgica, de la lluita contra la falta dhabitatge i per la pacificaci del trnsit urb en benefici del transport collectiu, aix com per laposta per noves formes doci i estils de vida (Pastor, 1998). Tot i que shan assumit noves temtiques a travs de lenxarxament amb altres collectius, lurbanisme ha


29

continuat essent la temtica estrella del moviment venal. Aix, en el cas de Barcelona, shan reivindicat actuacions i equipaments pendents (Torre Bar, el Carmel), shan denunciat projectes especulatius (requalificaci del sl del camp de futbol de Sarri, Pla Bara 2000, etc.) i sha fet un seguiment dels processos de transformaci del Raval, Poblenou o Santa Caterina.

Daltra banda, tamb apareixen o es consoliden noves formes de moviments urbans. En aquest temps sha ests i consolidat el moviment per a lokupaci, especialment crtic amb els processos especulatius a la ciutat, i amb la voluntat de cercar nous espais de relaci social desmercantilitzats i desestatalitzats. Durant aquest perode algunes de les cases okupades sobren a la ciutadania amb la creaci de Centres Socials per tal de realitzar-hi activitats pbliques i de trobada amb el venat i amb diversos moviments socials. El moviment sestn tamb territorialment, principalment a lrea metropolitana i apareixen cases a Terrassa, Sabadell, Cornell, LHospitalet, etc. (Herreros, 2004). Lany 1996 marca un punt dinflexi amb lentrada en vigor del nou Codi Penal (que qualifica lokupaci com a delicte penal) i el desallotjament del cinema Princesa de Barcelona. La temtica okupa entra a lagenda pblica i desencadena un moviment de solidaritat amb els moviments venals clssics, especialment per part de la FAVB. A partir daquest moment, comena una dinmica dacci collectiva constant fins el 1999. Lassemblea dokupes es reactivar el 2001 davant duna nova onada de repressi que deriva, juntament amb lauge del moviment antiglobalitzaci, cap a lobertura temtica del moviment (passa a implicar-se en temes com la immigraci, la precarietat laboral o lecologia urbana) i lobertura dateneus com a espais ms estables que els Centres Socials Okupats (Gonzlez, 2001; Gonzlez, 2004). Tamb sha de destacar el desenvolupament de diferents okupacions fora de lmbit estrictament urb, on es comencen a treballar temes relacionats amb la sostenibilitat (consum ecolgic, energies renovables, conservaci de lentorn natural, etc.).

Per altra banda, i pel que fa al moviment venal, el 2002 es crea un nou espai: la Plataforma Venal Contra lEspeculaci, una xarxa de lluites dmbit metropolit que inclou un ampli i plural conjunt de collectius (formals i informals) que per diverses raons no se senten identificats amb les associacions venals tradicionals. Especialment al llarg de lany 2003 desenvolupa una important activitat mobilitzadora, expressant duna forma conjunta les diferents problemtiques particulars, al voltant del tema com de la lluita contra lespeculaci.

TENDNCIES I PERSPECTIVES DE FUTUR DEL MOVIMENT VENAL

Com hem observat, el moviment venal ha passat de ser un dels moviments socials aglutinadors al final del franquisme a tenir un paper secundari en la constellaci movimentista actual. Els debats actuals sobre el moviment venal shan dentendre en un context histric diferent i en un escenari social ms complex on han (re)aparegut a Catalunya noves formes de moviments urbans, com el moviment per lokupaci, lobertura de nous ateneus i formes de coordinaci i mobilitzaci flexibles ms enll de les federacions i confederacions.

A nivell intern, tot i els smptomes de recuperaci descrits anteriorment, el moviment venal encara arrossega una srie de problemes des de linici de la seva crisi, com sn lescs relleu generacional, la prdua de socis, la poca obertura a nous temes, lencarcarament en el funcionament de les associacions, la poca adaptaci a les noves tecnologies, etc. Des de la consecuci de la democrcia formal, malgrat que laprofundiment de la democrcia


30

participativa i la millora de la qualitat de vida en els barris hagin estat els principals referents per al conjunt de les associacions, la inexistncia dun objectiu com i clar per a tot el moviment, ha fet que sovint les associacions es refugiessin en els seus problemes concrets com la prestaci de certs serveis o en la dimensi ms ldica i festiva (organitzaci de festes majors, etc.).

Davant aquesta situaci i donat el seu carcter generalista (no sn organitzacions temtiques, tot i que un dels seus temes estrella ha estat tradicionalment lurbanisme), un dels temes prioritaris pel moviment venal s la prpia coordinaci interna i la relaci amb la resta dorganitzacions socials presents en el territori. Com expressen Recio i Naya (2004: 80):

en la fase actual cada vez resulta ms evidente que el futuro del movimiento vecinal reside en una apuesta por la profundizacin de los mecanismos de participacin y en la bsqueda de formas ms flexibles de relacin con el tejido asociativo y cultural de cada barrio para desarrollar un verdadero proceso de intervencin y elaboracin social (Recio i Naya, 2004: 80).

A ms, lemergncia de nous temes com la sostenibilitat, la precarietat sociolaboral o la immigraci ha fet necessria la collaboraci amb altres grups que tinguin un major coneixement i legitimitat sobre les noves problemtiques. Un dels exemples pioners en aquest sentit s la creaci de la Plataforma Barcelona Estalvia Energia, que aglutina sota un mateix paraiges sindicats, grups ecologistes i entitats venals des de principis dels anys 90. En el cas de la immigraci, podem citar com a experincia reeixida de collaboraci el projecte de 9barris Acull, una xarxa formada per ms de 50 entitats, entre delles diferents associacions de vens i el mateix Districte de Nou Barris, que sinicia a finals del 2001 per tal de fomentar la convivncia i facilitar la incorporaci al barri dels nous vens i venes que procedeixen de la immigraci.

Altres experincies dintervenci social en qu el moviment venal ha tingut un paper rellevant com a activador de les xarxes ciutadanes presents en un mateix territori han estat els Plans Comunitaris. Iniciats entre 1996 i 1997 al barri de Trinitat Nova, posteriorment shan ests en barris daltres municipis de Catalunya. Amb un paper ms secundari en la seva dinamitzaci, per amb una presncia important de les AA.VV., podem esmentar les Assemblees de Barri, promogudes per exemple en els barris de Sants i Grcia de la ciutat de Barcelona. Per ltim, assenyalar entre les noves formes de coordinaci i enxarxament ms enll del propi barri, lexperincia del Frum Ribera Bess: iniciada lany 1992 i autodefinit com un banc didees o una xarxa de segon grau, est format per vens i venes dels barris entre la Ciutadella i la Mina, aix com representants dassociacions de vens, membres dentitats socials i culturals i acadmics i professionals.

Pel que fa a les estratgies, aquestes han estat diverses, combinant accions prpies dels moviments socials, dels grups dinters o de les empreses deconomia social. En moltes ocasions, les associacions shan convertit en un interlocutor formal de lAdministraci local respecte les intervencions al barri, per amb una capacitat limitada dincidncia en les poltiques municipals. Es fa difcil generalitzar la relaci del moviment venal amb lAdministraci, ja que aquesta es mouria entre la cooptaci, la des

Documents

Casademunt Et Al.. 2006. Per Una Nova Cultura Del Territori Mobilitzacions i Conflictes Territorials