Ciutadella de Menorca, 16 de desembre de 2011. Preu 2,10 e Nº 3.502

EESSPPEECCIIAALLCCUUIINNAA DDEE NNAADDAALL

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 16 MOLL Eivissa, 50Dissabte dia 17 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Diumenge dia 18 CASTANY Tres Alqueries, 3Dilluns dia 19 OLEO Federico Pareja, 54Dimarts dia 20 CAVALLER Plaça de la CatedralDimecres dia 21 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDijous dia 22 PLAÇA NOVA Plaça NovaDivendres dia 23 OLEO Federico Pareja, 54

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00 16’00

Mar tes 08'00 16’00

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

Núm. 3.502. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (Esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DE L’1 DE DESEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS

3 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

61CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

61 6407:15

08:00

10:00

11:00

12:00

08:00

11:00

17:00

18:00

09:003

10:003

12:30

16:00

19:00

14:002

15:001

17:00

19:45

64CALETA

CALA BLANCA CALAN BOSCH

DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS

07:003

08:003

09:003

13:00

14:002

15:001

16:003

18:00

19:00

2

3

Memorial“Antoni Casas”

Les furgonetesde la discòrdia

L’actual equip de govern ha posat fil a l’agulla per a acla-rir una demanda de molts de ciutadans i comerciants, el tras-llat a un altre indret de l’actual mercadet de la plaça des Born,i no perquè s’estigui en contra del col·lectiu de venedors am-bulants, sinó perquè la plaça des Born queda col·lapsada ambles furgonetes que allà hi aparquen tot el matí, i de maneraabussiva, cosa que hem denunciat diferentes vegades en aquestsetmanari.

El fet de que els venedors ambulants no vulguin traslladarel mercadet a la plaça des Pins pel fet de que no hi poden apar-car les seves furgonetes és llamentable, perquè tots els que hemvisitat altres mercats i fires fora de l’illa, mai hem vist que alcostat de les paradetes hi hagi aparcats els vehícles, i per tantés aquí on aquest col·lectiu perd tota la seva raó i la seva força.

La plaça des Pins és una de les places més cèntriques de laciutat, al costat del Born i de l’aturada dels autobussos, onfins i tot l’Ajuntament ha brindat la caseta de llenya que es vautilitzar com a oficina d’informació turística com a provador.Altres indrets no tan cèntric són l’antic aparcament de la Ter-minal Maritima, la plaça Andalusia i l’aparcament del centrepolivalent del Canal Salat, ubicacions que com a part posi-tiva comportarien la dinamització d’aquestes barriades ozones urbanes de Ciutadella.

Però el que és més trist és que vulgui condicionar el mer-cadet a tenir-hi aparcades al costat de les paradetes els seusfurgons i furgonetes, i aquí l’Ajuntament en té totala raó, i amb l’oferta d’alternatives properes deixaen evidència a aquest col·lectiu comercial.

S E T M A N A R I

El Penya Ciutadellaguanya la final de copa

Menorca,capital de la

BTT

4

GGEELLAATTIINNAA DDEE GGIINN TTÒÒNNIICCTEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

Si sou amants del gin tònic segur quesabeu gairebé totes les infinites maneresde preparar aquest còctel. Des del gin tònicde tota la vida, el gin tònic clàssic al mésl'innovador -amb amaniments o aro-matitzants poc comuns - com el gin tònicamb canyella, el gin tònic amb cogombreo el gin tònic amb una bossa de te, nome-nat “Te Tònic”. Avui però us proposemque aquestes festes feu un pas més enllàpreparant un gin tònic original, sorprenenti diferent, que es gaudeix de menjar-lo i nobeure'l. Aquí en teniu la recepta:Geltina de Gin Tònicde Gin XoriguerIngredients:· Gin Xoriguer o qualsevol ginebra

premium que sigui del nostre gust i debona qualitat.

· 3 fulles de gelatina neutra.· El suc de mitja llimona

Per començar a fer la nostra gelatina degin tònic posarem en remull dins un bolamb aigua mineral freda tres fulles degelatina neutra per a reposteria. Aquestesfulles les trobar fàcilment a qualsevol su-permercat. Seguidment dins una cassolaescalfarem la tònica que vertirem ambmolta cura, no per perdre el carboni. Em-prarem dos terços d'una bòtil i ho calen-tam a molt poc foc. És important que noarribi abullir, perquè no ha d’evaporar-seni perpre la bimbolla.

En el moment en quecomencem a veure que favapor, retirem la tònica delfoc i dins la cassola hi afe-girem les fulles degelatina, escorregudes i jablanes. Anam mesclantmolt a poc a poc lagelatina dins la cassola iseguidament ho afegimdins un bol. Tot seguit himesclarem la resta de latònica, la mesura de gin que desitgem (tresditets) i el suc de llimona i ho benmesclam amb molta cura durant uns min-uts i ho posam a la gelera com a mínim unparell d’hores.

Quan la gelatina s’hagi refredat i so-lidificat ja estarà llesta per al seu consum.

Per a servir-la en podem fer quadratetsa modus de glaçons o bé, una altra possi-bilitat és en lloc de posar tota la gelatinadins un bol, posar-la en copes individualsamb les que servirem la gelatina de gintònic acompanyada d’unes ratlladures depell de llimona i una petita bolla de sorbetde llimona o de lima enmig i a gaudir d’ungin tònic molt especial.

Bon profit

PD: És una beguda o postre per adults,no per a menors de 18 anys perquè portaalcohol.

El gin tònic no només es pot beure, sinó que també ens el podem menjar a manera degelatina, una bona innovació per aquestes festes i sorprendre als nostres convidats.

CUINA NADAL

5

CUINA NADAL

Plaça des Pins, 7 baixos · CIUTADELLA DE MENORCATelèfon: 971 38 07 32

sabarraca.productesdelilla@hotmail.com

FORMATGES · VINS · LICORS

EMBOTITS · MERMELADES · ENSAÏMADES

FEIM LOTES DE NADAL AMB PRODUCTES DE MENORCA

RACIÓN DE CHURROS.... 1,50 €€

RECORTANDO ESTE ANUNCIO

CHOCOLATE A LA TAZA GRATIS

ENCARGOS PARA FIESTAS!!!

EELLSS MMEENNÚÚSS DDEE NNAADDAALL DDEE JJOOAANN BBAAGGUURRTEXT I FOTOS: JOAN BAGUR

TAPETES/SNACKS- Croquetes de foie gras - Carpaccio de vieires amb verdures

avinagrades- Blinis amb mascarpone y caviar

Croquetes de foie gras IngredientsCroqueta- 250 gr Porto (50 gr reduït)- 500 gr Nata líquida 18% reduïda

(300)- 250 gr Micuit de foie- 100 gr Foie fresc daus- 12 fulls Gelatina Micuit- 400 gr Foie fresc desvenado- C / s Porto- C / s Xerez- C / s Sal en escates- C / s Pebre negre acabat de moldreElaboracióMicuitMacerar el foie gras durant una hora,

envasar al buit i cuinar a 140 º C durant 4

minuts, vapor. Escórrer i fer cilindresCroquetaReduir el porto i la nata per separat i

unir les 2 reduccions agregant el micuit defoie gras. Turbinar i afegir les fulles de

gelatina prèviament hi-dratades. Colar ja 35-40 º Cafegir els daus de foie fresc.

Disposar en un motlle labarreja i deixar que gelifique.Tallar la gelatina en cubs elmés perfectes possibles i con-gelar els cubs.

Fregir la croqueta total-ment congelada amb la barrejade farina, ou, panko (escatesde pa sec) a 200 º C.Presentació

En un plat col·locar un coulis vermellde base (just un punt) i sobre col·locar lescroquetes amb una punta de sal maldon

Carpaccio de vieires amb vinagretade verdura i sorbet de cogombreIngredientsSorbet- 210 gr Iogurt Natural- 120 gr Dextrosa- 60 gr Nata 35%- 40 gr Llet en pols- C / s Estabilitzant per sorbets- 30 gr Sucre- 75 gr puré Cogombre (sense pell ni

llavors)- 210 gr aigua de Cogombre net Carpaccio- 3 vieires

- Estragó- Cebollí- cerfull- RúculaVinagreta- 50 gr Pastanaga- 50 gr Api- 50 gr Pebrot Groc- 50 gr Pebrot vermell- 1 gra d'all amb pell i xafat- 50 gr Oli Fòrum- 10 gr Vinagre de poma- 1 o suc d'1 llima.

ElaboracióSorbetEscalfar tota la barreja menys el iogurt,

el puré i l'aigua de cogombre que es bar-reja al final abans d'introduir la mescla enla mantecadora, mantega durant 20 minutsi reservar al congelador en un taper prèvi-ament congelat per a no perdre res del'emulsió realitzada per la mantecadora.

VinagretaVés les verdures en l'ordre de la llista

d'ingredients, refredar i incorporar elslíquids. Reservar a la nevera fins la pas-sada.

CarpaccioFiletejar les vieires (que siguin el més

grans possibles) fins cubir la base del plat.presentacióA sobre de les vieires disposar la vina-

greta amb les seves ensopegades i fer unapetita amanida amb les fulles d'estragó,coriandre ... Al centre col·locar la quenellede cogombre

passa a la pàgina 10

6

7

TAULA DE REDACCIÓ

TTuu ttiieennddaa eessppeecciiaalliizzaaddaaeenn ppeessccaa ddee ssuuppeerrffiicciiee yy

ppeessccaa ssuubbmmaarriinnaa..

VVeenn aa ddiissffrruuttaarr ddee llaassúúllttiimmaass nnoovveeddaaddeess

ddeell mmeerrccaaddoo..

PPllaaççaa SSaa FFoonntt,, 33997711 4488 2211 0022

Amics del Museu de Menorca visita l’excavació del Cap Costaner deCala Morell Aquest diumenge va tenir lloc una excursió guiada organitzada per Amics del Museu de Menorca al Capcostaner de cala Morell, que enguany ha estat excavat dintre del projecte “Interilles”, que té com a objectiu larecerca arqueològica en dos indrets de les illes de Mallorca i Menorca.De la mà de l’arqueòloga directora de les obres, Montserrat Anglada, els participants han conegut els resultatsde la campanya d’enguany en el cap costaner de Cala Morell. Aquests indrets, dels que a Menorca n’hi hatambé a Forma, Llucalari, Macarelleta, etc., són llocs que van ser habitats a l’època pretalaiòtica, enubicacions que tenien les característiques de poder ser fàcilment defensats, uns assentaments que es vanproduir en una època convulsa de l’història de l’illa, provocada probablement per un fort augmentpoblacional. En el cas de cala Morell, el cap costaner tenia una murada que defensava el poblat dels eventualsatacs que podien patir des de terra. En aquest indret s’han localitzat 13 navetes d’habitació, i les dates de lesdarreres ocupacions es remunten a 1.200 – 1.400 anys abans de Crist.Així mateix, els participants en l’excursió d’Amics del Museu de Menorca han visitat a continuació lanecròpolis de cala Morell.En aquest cas, ha estat una excursió en barca que ha tingut com a punt de destinació l’illa de l’Aire, on s’hacombinat l’aspecte naturalístic amb l’arqueològic. D’una banda, Antoni Ferrer ha estat l’encarregat de donaruna amena explicació de la biodiversitat d’aquest illot de la costa de Menorca, conegut especialment per lasargantana negra que hi habita. Per altra banda, l’arqueòleg Octavi Pons ha parlat dels diferents naufragis queal llarg del temps, i especialment des de l’època dels romans, s’han produït a les aigües de l’illa de l’Aire, ambmés d’una trentena de que han estat documentats ja sigui per fonts documentals o per l’existència dederelictes en les aigües properes a l’illot. En aquest sentit, s’ha recordat que fa poques setmanes aquesta zonaha estat declarada bé d’interès cultural precisament pel gran nombre de restes arqueològiques subaquàtiquesque hi amaga, una declaració que ha comptat amb la participació activa d’Amics del Museu de Menorca jaque ha estat la seva secció subaquàtica la qui ha fet la carta arqueològica submarina de les aigües que envoltenl’illot.Per part d’Amics del Museu de Menorca s’ha valorat molt positivament aquest programa d’excursions que arafinalitza, en haver-se produït una alta participació en les diferents sortides, fet que confirma l’interès existentpel coneixement del patrimoni insular.

El bisbe Salvador firma el nomenament de nous arxiprests de ladiòcesiEl senyor bisbe de la diòcesi de Menorca, Mns. Salvador Giménez, ha firmat avui el nomenament dels nousarxiprests de l’illa, per un termini de cinc anys. A partir d’ara exercirà la funció de l’arxiprestat de Maó elprevere Rafel Portella, actual rector de la parròquia de Sant Antoni Abat d’aquella demarcació. El de l’àrea deCentre serà assumida per Joan Febrer, rector de Sant Bartomeu de Ferreries. I el de Ciutadella, recau en lapersona del prevere Francesc Cardona, actual professor de Religió de l’IES Josep M. Quadrado i notari de laCúria. Respectivament, prenen el relleu als preveres que fins ara han ocupat els càrrecs: Antoni Fullana,Cristòfol Vidal i Jaume Ametller.

Mercat de Nadal al Casino 17 de GenerDivendres dia 9 de desembre se va inaugurar al saló d'actes del Casino 17 de Gener un mercat de Nadalsolidari, que romandrà obert fins dia 6 de gener. El podeu visitar cada capvespre de 18 a 21.30h de dilluns adiumenge. Els socis de l'entitat tenen un 10% de descompte per tot allò que comprin al mercat.

verdes tan apropiadescom el Canal Salat, ésun contrasentit. Jo de-mano personalment ales autoritats municipalsuna moratòria fins quel’ordenança no reculliaquests horaris i aquestsespais de llibertat pelsnostres cans. Com amembre de la Protec-tora també demanaré a aquesta Associacióque es torni a reunir amb el regidor re-sponsable de l’àrea per intentar arribar a unacord raonable per a totes les parts.

Jordi Vila Armangué

8

OPINIÓ

PPEERRSSEEGGUUIIRR QQUUII PPAASSSSEEJJAAEELL CCAA AAMMOOLLLLAATT

De bon horam’he discutitamb una pa-

rella de la Policia Local deCiutadella. No és recoma-nable començar el dia així,però ells han sortit a fer lafeina que els hi ha manat

des de dalt i la d’aquestes dies de desembreés la de cercar-nos les pessigolles als quipassegem tranquil·lament els nostres cans.Fa 25 anys que cada matí, abans d’anar a lafeina, passejo el meu ca amollat, camina almeu costat, olora els arbres i segueix elsrastres, si troba algun company fa una car-rera i juga una estona. Naturalment reculloles seves caques amb una bossa negra deplàstic. Sempre han estat animals feliços im’ha fet feliç passejar d’aquesta manera,sense fer mal a ningú, entre altres coses,perquè a aquestes hores no hi ha ningú méspel parc que els qui, com jo, passegen lesseves mascotes. Això és qualitat de vida ijo no penso renunciar-hi.

Els policies han amenaçat multar-me icrec que ho faran si ningú els hi ho im-pedeix. Però abans jo els explicaré a ells ia qui els han donat l’ordre, quin és el meudelicte. El meu delicte i el delicte de totaaquesta bona gent que s’aixeca de matí pertreure el ca a passejar i deixar-lo quecamini lliure, que corri una estona i quejugui amb altres cans, és estimar-se els a-nimals i voler per ells la millor vida possi-ble. No fem mal a ningú. Demanem, comja vam fer fa poques setmanes davant l’A-juntament i en nom de la Protectora d’An-imals de Ciutadella, que, si no hi ha mésremei, es posin uns horaris i uns espais onpuguem passejar lliurement els nostrescans. El que no té sentit és que se’ns

persegueixi d’aquesta manera com si fós-sim delinqüents quan precisament somnosaltres els més respectuosos amb la con-vivència ciutadana. El que de debò s’hau-ria de perseguir, en matèria d’animals, és atota aquella gent que incompleix reiterada-ment l’ordenança i tenen els seus animalstancats a un pis o a una terrassa, sensetreure’ls mai a passejar. Als qui s’hauria deperseguir és a tota aquella gent que té elsseus animals fermats a una cadena, dia init, any rera any. Als qui s’hauria deperseguir és a tota aquella gent que ni vac-una, ni posa xip als seus cans. Als qui elsabandonen quan ja no els volen. Als qui elsmaltracten. Em direu que això ja es fa…No, no es fa en absolut. Si la policia anéspel carrer, pels llocs i els hortals demanantels certificats de vacunació i d’identificaciódels cans i explicant a la gent en quinescondicions han de tenir els seus animals, joem llevaria el capell i començaria a creureque vivim a un país on els drets dels ani-mals són respectats.

Estic totalment d’acord que es vigili ies multi aquells que no recullen les caquesdels seus cans i als qui tenen cans que ambels seus lladrucs molesten els veïns, perquèaixò és intolerable. Però perseguir els qui,pacíficament, deixem que els nostres cansjuguin i corrin per espais lliures i zones

9

panxeta i aire de mel i romaníIngredientsXai- Espatlla de xai de llet- Oli d'oliva- Romero- Sal- Pebre negre en gra Terrina- C / s Làmines de Pancetta Italiana- C / s Patata Yukon- C / s Parmeggiano ReggianoCoulis- 1 L oli Oliva 0'1- 2 Branques farigola- 30 o Chalotas- 2 grans all (sense pelar) Melmelada- 1 kg Ceba vermella- ½ manat de coriandre- 250 gr Sucre moreno- 100 gr Vinagre MòdenaAire- 1 L Aigua mineral- 3 branques Romero- 100 gr Mel- 10 gr Vinagre de Poma- 8 gr Lecitina soja- 3 gr sal fina Essència de xai- 4 kg Ossos de vedella- 250 gr Pastanaga- 250 gr Porro

10

Blinis de blat de moro amb mascar-pone i caviar belugaIngredientsBlinis- 200 gr Farina de Blat de Moro- 200 gr Farina mitja força- 300 gr Clara Muntada- 2 o rovell d'ou- 370 gr Llet UHT- 20 gr Sal- 60 gr Sucre- 10 gr Impulsor Cremós- 75 gr Nata 18% Chantilly- 250 gr Mascarpone- 15 gr Suc Llimona- ½ Ratlladura de llimona- 1 fulla Gelatina- 20 gr Nata calenta

altres- Caviar Beluga- CebollíElaboracióBlinisTamisar les farines amb l'impulsor, la sal

i el sucre. Barrejar d'altra banda els líquids,nata i els rovells d'ou, incorporar poc a poc elssòlids tamisats i barrejar.

Afegir les clares muntades i escalfar lapaella antiadherent amb una mica de man-tega, mantenint-la en temperatura moderada.

Un cop ben integrades les claresmuntades amb la barreja. Marcar a la paellaamb mantega fins daurar pels dos costats.

CremósTreballar el mascarpone amb el suc de

llimona i la ratlladura de llimona.Hidratar les fulles de gelatina i escalfar 20

gr de nata per dissoldre. Incorporar la massade mascarpone a la nata i muntar l'altra part dela nata a Chantilly. Barrejar tot i deixar re-posar en fred.

PresentacióEn el plat posar el Blini, afegir el cremós

de mascarpone en màniga pastissera i unaquenelle petita de caviar. Acabar amb una tijade cibulet.CARNXai de llet amb terrina de patata i

El cuiner ciutadellenc Joan Bagur ens ofereix el seu menú de Nadal personalitzat per als lectors delSetmanari El Iris. Bagur està actualment treballant al Hotel DO de la Plaça Reial Barcelona, unhotel de 5 estrelles gran luxe. Del mes de març 11 al setembre 2011 al Celler de Can Roca (Girona)

amb tres estrelles michelin del prestigiós chef català, Joan Roca.Del setembre de 2010 al febrer de 2011 va estar als fogons del també prestigiós Restaurant MOO, de l'Ho-tel OOM de Barcelona, que també té una estrella michelin i que dirigeix el chef menorquí Felip Llufriu,de l'equip dels germans Roca.Bagur ha treballat també al Restaurant Dos Cielos (Hotel ME, Barcelona) una estrella michelin amb elschefs Javier i Sergio Torres, els coneguts bessosn Torres. A Ciutadella ha estat als restaurants Cas Ferreri Can Lluís i a l'hotel Princesa Playa.

EELLSS MMEENNÚÚSS DDEE NNAADDAALL DDEE JJOOAANN BBAAGGUURRTEXT I FOTOS: JOAN BAGUR

Portar a ebullició elTPT amb l'agar agar(des fred) i un cop hagibullit, afegir fora del foc elpuré de coco. Deixar quallaren una safata d'1 cm de fonsper després tallar a dausiguals d'1 cm quadrat.Reservar en fred

BiscuitTriturar els cacauets tor-

rats i el sucre i barrejar ambles clares d'ou batudes ambuna llengua (si s'utilitza unavareta perjudiquem l'emul-sió de les clares). Emmotllati congelar.

SopaBarrejar els ingredients i

rectificar de sucre al gustGranissatDissoldre les fulles de

gelatina en TPT i un cop dissoltes les fullesde gelatina deixar refredar una mica i afegir elsuc de llima. Congelar, un cop congelat, ambuna forquilla rascar fins a obtenir el granissat,mantenir-lo sempre i fins a últim moment encongelador.

Crema àcidaUtilitzar el sistema de fer crema anglesa

al bany maria fins que la barreja arribi amàxim 82 º C amb els ous, el sucre i el suc dellima. (Sense termòmetre es pot saber passantuna llengua per la crema i posar la llengua envertical, fer una línia en horitzontal i si no cau,ni degota, la crema aquesta llista). Quan lacrema està feta s'agrega la ratlladura de llimai es rebaixa la temperatura.

Quan tenim la barreja a 50 º C (baixadaamb un bany invers) incorporar la mantegaamb una vareta (no emulsionar sinó fric-cionar).

PresentacióPosar una base de la crema àcida i sobre el

biscuit glace de cacauets amb els daus de gin-gebre, coco i cacauets escampats pel plat.Afegeix la sopa ben freda i el granissat dellima al final.

11

CUINA NADAL

- 250 gr Ceba Figueres- 1 cap all- 1L Vi blanc- 20 branques de farigola- 50 gr Concentrat de tomàquet- 8 L Fons de vedella- 4 L Fons d'au- 4 L Aigua- 50 gr Oli d'oliva- 50 gr Patrel o caramel fosc (bovril)ElaboracióEssència de xaiTorrar els ossos i anar sofregint les ver-

dures en una olla amb 25 litres de capacitat.Una vegada torrats els ossos desglaceu ambvi blanc i afegir-los a l'olla. Afegeix els fons il'aigua i deixar reduir durant 5 hores. Colar iseguir reduint fins a obtenir un cert gruix, enaquest moment separar en diferents mesuresel fons i reduir l'essència necessària per a cadaservei.

MelmeladaOfegar la ceba sense greix i quan estigui

pochada (transcorregudes 2 hores) sempre afoc molt molt lent, afegir el sucre i el vinagre.Un cop tingui textura melmelada deixar re-posar i afegir ja en fred coriandre picat.

CoulisConfitar les escalunyes en oli aromatitzat

amb alls i farigola. Quan les escalunyes estanja ben cuites escórrer-les bé i triturar per unathermomix i anar emulsionant amb oli de lacocció fins a obtenir una textura vellutada. Perevitar que es talli afegir 1 g de xantana perlitre de coulis.

AirePosar aigua en un cassó i infusionar amb

la resta d'ingredients durant 15 mi-nuts, pas-sat aquest temps afegir la lecitina de soja ideixar reposar. Emulsionar.

XaiDesossar l'espatlla de xai de llet i donar-li

forma de corró, envasar al buit amb els ingre-dients i cuinar la espatlla a 70 º C durant 12hores.

Just abans de servir rostir al forn a 200 º Cperquè agafi color característic d'un rostit.Acabat i presentacióPosar un botó de coulis de escalunya una

mica descentrat del plat. Afegeix 3 punts demelmelada de ceba i 3 cubs de terrina depatates i el tros de carn de xai al centre, salseusobre de la carn del xai de llet i posar airesobre del be de manera que decaigui per undels seus laterals (el quedi a la seva dreta).POSTRESopa de coco amb gingebre, granissat

de llima i parfait de cacauetsIngredientsAgar- 0,9 L puré de Coco- 2,5 gr Agar- 100 gr TPT Biscuit glace- 1 Kg Cacauets torrats (no salats)- 20 u Clara d'ou- 300 gr SucreSopa- 1 L de suc de coco- 20 gr Gingebre natural- C / s sucre Granissat- 1 L suc de llima- 1,5 fulles Gelatina- - 100 gr TPTCrema- 15 gr Ratlladura de llima- 2 o Ou- 50 gr Suc de Lima- 100 gr Sucre- 80 gr Mantega Altres- Daus de coco d'agar- Gingebre gebrat a daus- Cacauetscaramel · litzatsElaboracióAgar

12

Les festes de Nadal i Cap d’any sónunes festes familiars que giren alvoltant de la taula, i és per açò que

la gastronomia hi juga un paper molt im-portant, i és per açò que us feim una pro-posta de menús de cuina tradicionalmenorquina, que hem recollit del “Petitreceptari de la cuina de Nadal i Capd’Any a Menorca” que podeu trobar a lesprincipals llibreries de l’illa.

ELS APERITIUS DE LA NIT BONA· Croquetes de rap· Musclos al forn· Gambes al Gin Xoriguer· Ous farcits amb mussola

CROQUETES DE RAPIngredients: 250 g de rap, 1 pebre verd,1 ceba, all i juliverts picats, 4 ous, 200 gde farina, 100 ml de llet sencera, 12 cu-llerades d’oli d’oliva, 4 cullerades de to-matigat, pa ratllat i sal.Elaboració:Bullim el rap amb aigua, nomolta, uns 10 minuts i el deixam refredardins un col·lador. Guardam el brou de lacocció. Dins una paella amb oli d’oliva sofregimel pebre verd i la ceba tallats tan petitscom puguem i, un cop s’hagin ben confi-tat, hi afegim el rap ben picat. Deixar queagafi el gust del sofregit un parell de mi-nuts i seguidament hi afegim el tomatigati ho deixam reduir uns cinc minuts.Treim la paella del foc i, a poc a poc, hianam incorporant la farina i l’anam lli-gant fins que aconseguim una pasta. Tor-nam a posar la paella al foc i hi afegim lallet i un gotet de brou de peix.

NNAADDAALL II LLAA CCUUIINNAATEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

OUS PLENS DE MUSSOLAIngredients: Una dotzena d’ous durs,250 g de mussola, 1 ceba, all i julivert pi-cats, un raig de vi blanc, pebre bo, oli d’o-liva, salsa maonesa i sal.Elaboració: Primer de tot posarem a bu-llir els ous fins que siguin durs, desprésels passem per aigua, pelam tallam per lameitat, hi treim els vermells i reservam.

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

A continuació, batem els ous dins un plat,els incorporam a la pasta i ho lligam amolt poc foc, o millor encara amb l’es-calfor de la paella. Deixam que refredi i,amb les mans untades d’oli feim, les cro-quetes. Primer les passam per farina, des-prés per ou batut i, finalment, per pa ratllat i les fregim en oli abundant.

MUSCLOS AL FORNPrimer de tot posarem els musclos dinsuna olla amb un poquet d'aigua i els tin-drem al foc fins que s'obrin. Els deixamrefredar, els llevam la part superior de laclosca i deixant la del bo i els col·locamdamunt una palangana per posar al forn.A part, tindrem talladets a daus el més pe-tits possible -com per fer un sofregit-, lestomàtigues, les cebes i els pebres. Ambuna cullera omplirem els musclos i des-prés que siguin plens hi posarem una cu-llerada de pa ratllat al damunt mesclatamb all i julivert picats i pebrebò. Elsregam d'oli d'oliva i els enfornam uns vintminuts a 180 graus.

GAMBES AMB GIN XORIGUERIngredients: 1 quilo de gambes grosses,el suc d’una llimona, un gotet de gin, alli julivert picats, sal i oli d’oliva.Elaboració: Sofregim les gambes, sala-des, dins una paella amb oli d’oliva. Quanagafin color, les giram, les flamejam ambgin Xoriguer, les abeuram amb el sucd’una llimona i hi afegim una bona pi-cada d’all i julivert. Ho deixam reduir unsminutets i ja les podem sevir a taula.

Dins una paella amb dues cullerades d’olid’oliva sofregirem la ceba tallada a dausben petitons. Quan es comenci a fondrehi afegim els talls de mussola i deixemsofregir i deixem sofregir fins que el peixestigui boni bé cuit. Deixem refredar, eli-minam les espines i eixafam les polpesamb una forquilla i ho ben mesclam amb

RAP AL BLANC DEBINITORDIngredients: 4 coes derap de ració, fumet depeix (el podem fer ambels caps dels raps), 4gambes grosses, 4 esca-marlans, 16 musclos, 2cebes grosses, 1 copa deBlanc de Binitord 2009,farina, 4 grans d’all, 1pebre coent, una picadad’all i julivert, oli d’olivai sal.Elaboració: dins una ollaamb un got d’aigua, unraig de gin Xoriguer, unallimona tallada a quarts imitja ceba feim els musclos al vapor. Uncop estiguin oberts apagam el foc, tapaml’olla i els reservam.Dins una paella amb oli d’oliva fregim lescoes de rap ja enfarinades i, un cop fregi-des, però no molt, les posam dins una safraamb un tros de paper absorbent al davallper tal d’eliminar l’excés d’oli.Dins un tià de terra fregim les gambes i elsescamarlans amb oli d’oliva i els reservamdins una altra palangana.Al mateix tià de terra, amb l’oli de fregirel marisc, sofregim les cebes tallades en ro-delles molt fines amb els grans d’all, tambélaminadets, i el pebre coent. Ho deixamconfitar uns cinc minuts a foc dolç.Quan la ceba comenci a rossejar hi afe-gim el got de vi blanc on haurem dissoltuna cullerada de farina, el fumet de peixi un gotet del suc de bullir els musclos.Ho remenam bé perquè tot es ben im-pregni i ho deixam reduir uns 10 minutsa poc foc. A continuació hi afegim lescoes de rap i després, quan comenci aprendre el bull, les gambes, els escamar-lans i els musclos (sols la part de les clos-

porc i el farcien de sobrassada, botifarróblanc, cuixot, o bé de carn picada de porco de vedella amb sobrassada, xulla i tem,a més de la molla de pa banyada amb lletque s'especiava amb canyella, clavell isafrà, mentres que les classes més benes-tants farcien els seus cócs de llom de porcamb sobrassada. Es fermaven els cócsamb fil de cuina i es posaven al forn em-bolicats amb paper de plata.

POLLASTRE AMB PILOTESIngredients: Un pollastre o capó, 250 gde carn picada mitat de porc i mitat de ve-della, 1 ou, quatre grans d'all, un bocinetde sobrassada o pasta de sobrassada, juli-vert, tres fulles de llor, oli d'oliva, farina,sal, pebre negre i una copeta de conyac.Elaboració: Primer de tot prepararem lespilotes amb la carn picada, l'ou, una dentd'all ben picada, julivert també ben picat,la sobrassada i la farina. Ho posam totdins un ribell i ho ben pastam i desprésfeim les pilotes i les fregim dins una pae-lla amb oli d'oliva i les reservam.Tindreu net el pollastre i preparat per en-fornar. El salpebrarem i l'omplirem ambles pilotes i el cosirem per tal que no surtiel farciment.Posam el pollastre dins el tià de terra i elben regam d'oli d'oliva, hi afegim al tiàles fulles de llor, els grans d'all sencers isense pelar, la copa de conyac, un gotd'aigua, tornem a salpebrar el pollastre il'enfornam a 120 graus una hora i mitja.Ha de coure poc a poc. De tant en tanbanyarem el pollastre amb els sucs decocció. Si veim que es reseca massa hiafegim més aigua i conyac fins quevegem que la pell i el pollastre s'haginben rostit.Es menja acompanyat de patató o patatesfregides.

la ceba, l’all i julivert picats, els vermellsdels ous durs picadets i la salsa maonesa.Un cop haguem aconseguit la textura des-itjada farcirem les metiats d’ou que te-niem reservades a la gelera i servim ataula.Nota: Si voleu en tost de mussola, podeuemprar gató, que també és molt saborós obé quissona.

SOPAR DE NIT BONA· Panets farcits· Pollastre amb Pilotes· Rap al Blanc de Binitord

. Cuscussó de fruita confitada

PANETS FARCITSEls panets farcits o cócs plens, típics dela nit de Nadal, es feien de la manera se-güent: es xapava el panet o cóc per lameitat, es treia la molla i l'abeuraven dellet, untaven el dedins del cóc amb sèu de

13

NADAL 2011

C/ MURALLA D’ARTRUIX, 2CIUTADELLA DE MENORCA

Tel. 971 38 34 76 Móvil 610937827E-mail: inmob.anglada@terra.eswww.inmobiliariaanglada.com

Inmobiliaria

SÓLO GRANDES OFERTASCASA EN PASSEIG SANT NICOLAU DE PLANTA BAJA CON VUELO PARA 2 PLANTAS. Consta de 147 m2edificados y una superficie de solar de 432 m2. Enorme patio y grandes posibilidades. Infórmese sin compro-miso.

APARTAMENTO DÚPLEX C.BLANCA. A 50 metros de la playa. Con 2 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño,terraza, patio propio y patio comunitario. Amueblado y equipado. Precio Ocasión: 73.500 €.

DÚPLEX con 3 dormitorios, baño, aseo, terraza, lavadero, comedor-estar con chimena, cocina independiente,a/a y galería. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 134.000 €.

PARCELA EN 1ª LINEA DE MAR EN CAP D’ARTRUIX. De 900 m2. Edificable 2 alturas. Vallada y vistas exce-lentes al mar. Infórmese sin compromiso.

PISO EN BLOQUE SÓLO 2 VIVIENDAS. 85 m2 edificados. Con 3 dormitorios, comedor-estar, cocina indepen-diente, baño completo, terraza/balcón, trastero y calefacción. Amueblado y equipado. Precio Oferta: 130.000 €.

PISO INDIVIDUAL CON GARAJE. La vivienda consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina independiente,baño, terraza y vuelo edificable. Total construido en 1ª planta: 90 m2 aprox. Garaje de 90 m2 aprox. más. Preciototal Oferta: 186.000 €.

14

ques on hi ha el bo). Un parell de minutsabans de treure-ho del foc hi espolsam alli julivert picats, sacsam el tià per lligar lasalsa un poc més i finalment el servim ataula. Ho podem acompanyar amb patates alvapor i, per beure, la resta del Blanc deBinitord ben fred.

CUSCUSSÓ AMB FRUITA CONFI-TADAIngredients: 1quilo de sucre, 1 quilo depa ratllat, 1 quilo d'ametlla ratllada, 500 gde sèu de porc, la pell d'una llimona rat-llada, 1 cullerada de canyella en pols, 200g de panses de Màlaga o de Corint, un gotd'aigua, 100 g de pinyons, 400 g de fruitaconfitada.Elaboració: Seguiren les passes descri-tes a la recepta anterior -quan fiqueu lespanses al tià hi posau també el pinyons- ien el moment que aniguem a donar formaal cuscussó el guarnim amb la fruita con-fitada tallada a bocinets. Ho ben prememperquè s'encloti un poc la fruita i guardamembolicat dins un paper de plata.

DINAR DE NADAL· Brou de Nadal· Bullit a la Menorquina· Gall d’indi Ple de Cuscussó· Tortada Imperial· Rotllos· Pasta Reial· Torró Cremat

BROU DE NADALIngredients: 1/2 gall d’indi, 1 pilota, her-bes de sopa, 1/4 de col, 8 patates, 8 pas-tanagues, 1 tomàtiga, 1 ceba i 500 g deciurons. Pasta de galets o tiburons.Elaboració: La nit abans posarem elsciurons en remull i ensoldemà els hi can-viem l’aigua i els bullim. Hi ha qui els

bull amb un os de porc i un tros de so-brassada.Dins una olla a part, bullim el gall d’indii la pilota i anam escumant de tant en tant.Ha de bullir una horeta i mitja. Seguida-ment hi afegim les patates i les pastana-gues -senceres i pelades- la col, elsciurons, la tomàtiga, la ceba i les herbesde sopa on no hi ha de faltar l’api i el tem.Ho deixem que cogui una mitja horetamés. Ho col·lam i ens ha de quedar unbrou ben net. Posarem el brou necessaridins una altra olla -més petita- on hi bu-llirem la pasta de Nadal i quan estiguillesta ho posam dins una sopera i ho ser-vim a taula tal i com mana la tradició

BULLIT A LA MENORQUINAIngredients:més tradicionals per a fer unbon bullit són 400 gr de xenc, un tros decarn de vedella amb os, 1/2 quilo de ga-llina, un peu de porc o 200 gr de xulla,vuit patates senceres però pelades, 200 grde ciurons, quatre tomàtigues, una ceba,un bon tros de col, un manat d'herbes desopa (àpi, xirivia, betaràvec, pastanagues,tem) i sal al gust, a més d'un tros de so-brassada i la pilota, d'uns 300 gr, feta ambcarn picada de porc i vedella, ou, pa rat-llat, un poc de sobrassada i un gra d'alltrinxat.

Elaboració:Dins una olla hi posarem unsquatre litres d'aigua, a la que en fred hiafegirem els ciurons -el dia abans els hau-rem posat en remull-, les carns, la xulla opeu de porc, l'os de vedell, les verdures,les herbes i ho feim bullir un parell d'ho-res, per a després afegir-hi les patates i lacol i ho deixem bullir mitja hora més.Aquesta recepta és per a fer el bullit al'antiga, quan es feia dins una olla de terrai a foc de llenya, però a l'actualitat lapodem fer amb l'olla a pressió, on hipodem posar tots els ingredients de cop iho feim coure una mitja horeta.De primer servirem la sopa, de segon lespatates i els ciurons, i de tercer la carn bu-

llida. Per a fer la sopa, trau-rem el brou de l'olla i elposarem dins una altra demés petita a la que hi afegi-rem els fideus prims, o eltipus de pasta que desitgem.

GALL D'INDI O CAPÓPLE DE CUSCUSSÓIngredients: 1 gall d'indi o 1capó, 1 got de vi ranci, xeressec o conyac, sal, pebre. Per al cuscussó: 1 kg de paratllat sense sal que es fa

aposta per a fer aquest dolç, 1/2 kg d'a-metlles ratllades, 1 kg de sucre, 300 gr desèu, aigua, panses, pinyons, llimona rat-llada i canyella.Cuscussó: Dins una cassola fondrem elsucre amb un got d'aigua. Ha de quedardesfet però sense arribar a fer-se almívar.Hi afegim la sèu de porc, les ametlles pi-cades, les panses, els pinyons, la canyellai la pell de llimona ratllada. Donam unparell de remenades durant un parell deminuts i ho treim del foc i ho treballamfora dels fogons, sense deixar que refredi

pasta amb les amet-lles, el sucre, la pell dellimona ratllada i lapatata bullida aixefada.Ho ben pastam amb lesmans -s'ha de mesclarmolt bé- i després hodeixem reposar almancouna hora.Després els hi donaremla forma desitjada -hi haque té motllos en formad'estrella, mitja lluna,cor, guitarra-, i les enfor-nam fins que agafin uncolor ben torradet. A parttindrem fet un almívarben espés -blanc o rosadepenent de si hi posaunes gotes de rossella- amb el que cobri-rem les figuretes i les deiexem que es so-lidifiqui. També podem guarnir amb unpoc de codonyat, enfornam uns 10 minutsi deixem refredar.

TORRÓ CREMATIngredients: 500 g de bessons d'ametlla, 500g de sucre, oli de girasol -mai d'oliva- i una lli-mona.Elaboració: Dins una paella hi posaremles ametlles picades o senceres -açò va agust de cadascú- i ho posarem al focsense deixar de remenar fins que afagi uncolor ben fosc. Untarem una llauna o unapeça de marbre d'oli i tot seguit i abocamel torró cremat i amb l'ajut de mitja lli-mona l'aplanarem i amb un guinavet himarcam els quadradets, en el cas que envolguem fer caramels o pastilletes. El dei-xem refredar i el partim per allà on l'hemmarcat.

15

Se vende traje de neoprenoen muy buen estado.

Poco uso. Talla 54 de 5 milí-metros de grosory doble forro.

Precio ocasión: 80 euros.Interesados llamar al

686 703 178

NADAL 2011

perquè per a donar-li forma ha d'estar ca-lent.Farciment del gall d'indiFarcirem de cuscussó el gall d'indi o elcapó que tindrem net i desossat -podeudemanar al carnisser que vos ho faci- i elcosirem amb fil de cuina. El posem dinsun tià de terra i el ficam al forn de focmitjà cap a suau. Ha de coure més d'unparell d'hores. El tià estarà ben fregat deseu i ruixarem el gall d'indi amb el viranci, xeres sec o conyac. De tan en tanhem de vigilar el forn perquè no quedisec. A la darrera mitja hora de cocció hipodem afegir patató net, però sense pelar,just adobat amb sal i una mica de llimona. Per tal que el gall d'indi no es cremi per lacalentor del forn, el podem tenir tapatamb paper d'alumini, i la darrera mitjahora llevar-lo, i si el volem més rostit, en-cendre el grill els darrers 10 minuts tot vi-gilant que no es socarrimi massa.Ho acompanyarem de patató al forn o béde patates fregides tallades a cantells quepodem afegir al rostit en el moment d'en-cendre el grill, açò vol dir als darrers deuminuts de cocció.

TORTADA IMPERIALIngredients: 500 g d'ametlles picades,500 g de sucre, mitja clovella de llimonaratllada, 7 ous i un pols de canyella enpols.Elaboració: Dins un ribell mesclar moltbé les ametlles amb la pell de llimona rat-llada i la canyella en pols.Batrem els vermells d'ou -reservam lesclares- i poc a poc hi anam afegint elsucre fins aconseguir que els vermellsfacin com una sabonera. Llavors hi afe-gim les ametlles picades amb la pell dellimona i la canyella i ho ben remenam imesclam amb els ous amb una cullera de

fust. A part batrem 4 clares a punt de neui, quan la merenga sigui forta l'anam afe-gint a la mescla anterior anant molt alerta.Untarem un motllo amb un poc de man-tega i un poc de farina -espolsarem la queno s'hagi aferrat-. Posarem la pasta dinsel motllo hi ho enfornam a 120 graus alllarg d'una horeta. Sa tortada estarà cuitaquan hi fiquem un escura-dents o unaagulla i la traguem neta.Un cop cuita la deixem refredar i latreiem del motllo i la adornarem amb me-renga -que farem amb les 3 clares res-tants-, cireres confitades i confitets deplata. Ho enfornam de nou a 100 g uns 5minuts o fins que la merenga hagi agafatun poquet de color.

ROTLLOSIngredients: 400 g d'ametlles picades,300 g de sucre, una patata bullida peladai esclafada, sa pell de mitja llimona rat-llada.Elaboració: Dins un ribell farem unapasta amb les ametlles, el sucre, la pell dellimona ratllada i la patata bullida aixe-fada. Ho ben pastam amb les mans -s'hade mesclar molt bé- i després ho deixemreposar tapat un dia sencer.Ensoldemà tornam a pastar i els hi dona-rem la seva forma de cèrcol amb la mà-niga pastissera -amb un broc arrissat-damunt una llauna untada amb un poquetde mantega i els enfornam fins que agafinun color ben torradet. Els treim del forn ideixem que refredin.

PASTA REIAL O GLAÇATIngredients: 400 g d'ametlles picades,300 g de sucre, una patata bullida peladai esclafada, sa pell de mitja llimona rat-llada. Sucre, aigua i codonyat.Elaboració: Dins un ribell farem una

16

DINAR DE LA MITJANA FESTA· Sopa de la Reina· Canelons de sa Fonda Faner· Capó Farcit· Pastissets· Amargos·Torró fluix

SOPA DE LA REINAIngredients pel brou: Ossos de porc, va-della i gallina, 1 tomàtiga de ramallet, 4grans d'all, un manat d'herbes de sopa(api, porro -sols la part blanca-, xirivia,pastanaga, una fulla de col i una brancade tem), una ceba, julivert, sobrassada.Ingredients per la sopa: pilotes, pasta,ous durs (1 per cada dues persones), olid'oliva, sal.Elaboració: Dins una olla hi posaremtots els ingredients del brou, els cobriremd'aigua i els bullirem una hora amb l'olladestapada i escumant de tant en tant. Pas-sat aquest temps, col·larem el brou.Mentres l'olla és al foc farem les pilotes,tot seguint les receptes anteriors, peròaquestes les farem ben petitones, de lamida d'un ciuró més o manco. Un copllestes les fregim dins una paella amb olid'oliva i les reservam.Dins una olla a part bullirem els ous, i uncop bullits els passam per aigua freda i elspelam. Un cop pelats els picam i els re-servam.Posarem al foc el brou, col·lat, hi afegi-rem la pasta (fideus, canons, galets pe-tits), les pilotes i l'ou dur picat fins quearranqui el bull. Apagam el foc ho posamdins la sopera i ho servim a taula.

Nota:Aquest és un dels plats típics de lamitjana festa de Nadal o dia de Sant Es-teve. Hi ha qui afegeix també trocets depollastre del bullit de Nadal i trocets depernil dolç.

CANELONS DE SA FONDA FANERIngredients: 250 grams de carn de vede-lla, 250 grams de carn de porc, 250 gramsde carn de pollastre (la carn ha de ser tros-sejada, no capolada), mig fetge de pollas-tre, una cabeça d’alls, una ceba, unatomàtiga de ramellet, oli d’oliva, un gotde vi blanc, sal, pebre, 20 plaques de ca-nelons, llet, una cullerada de salsa de to-màtiga, mantega, farina, formatge pergratinar.Preparació: La carn no ha se ser seca;molt millor si és lletosa, encara que nosigui tan polida. Sofregim la carn i l’anamposant dins un tià; hi afegim la cabeçad’alls (sencera, amb pell i tot), la ceba ta-llada en quatre trossos i la tomàtiga pe-lada, hi anam afegint el vi a poc a poc icoem la carn fent xup-xup. Quan siguigairebé cuita hi posam el fetge de pollas-tre, hi afegim sal i pebre i, si hi falta suc,hi podem afegir aigua o brou. Fregim unallesca de pa, pelam els alls i els afegim ala carn, la capolam i la reservam. Si haquedat molt seca hi podem afegir unamica de llet o una mica de la beixamelque farem tot seguit. Ha de quedar unamescla molt gustosa i sucosa, mai seca.Bullim els canelons amb molta d’aigua,a la qual haurem posat una cullerada d’olia fi que no s’aferrin, els posam amb aiguafreda per aturar la cocció i els anamcol·locant estirats damunt el marbre (a lafonda no ho feien així, sinó que els enro-dillaven com si fessin cigarretes, senseposar-los damunt el marbre).Posam una cullerada grossa de la picadade carn damunt cada placa, enrodillam elscanelons i els anam col·locant damuntuna palangana que prèviament hem grei-xat amb una mica de mantega a fi que nos’aferrin al fons.Feim una beixamel amb la cullerada desalsa de tomàtiga, dues cullerades de fa-

rina i la llet (hi posam la salsa de tomàtigaperquè la beixamel tengui color); ha dequedar clareta, ja que quan refreda tornaespessa.Posam la beixamel damunt els canelons iels ficam dins el forn ben calent, amb unacullerada de mantega per damunt i el for-matge ratllat escampat per gratinar.(Recepta facilitada per na Rosa Canet,esposa d’en Pau Faner, fill d’en Doro,cuiner de sa Fonda Faner)

CAPÓ FARCITIngredients: 1 capó de 2 quilos dessosat-ens ho poden preparar a la carnisseria-,un llomillo de porc, mantega, 2 gransd'all, 2 ous durs, 200 g de prunes sequessense pinyol, 100 g d'espinacs bullits, 50g de nous pelades, un got de vi blanc dequalitat, 1 paper d'espícies de ca na Vaz-quez o safrà, un llauna petita de pebresvermells, formatge tendre, mig quilo depatató i el suc de dues llimones. Tambénecessitarem fil de cuina i una agulla pera cosir el capó.Dins una paella sofregirem el filet de porcamb alls i mantega i el reservem a part.Tindrem el capó net i el regarem amb elsuc de llimona i després el salpebrarem.Seguidament agafarem una agulla i fil decuina i cosirem el capó deixant la part dedalt oberta per a poder-lo farcir.Primer de tot hi escamparem a l'interiorles espícines de ca na Vasques i despres laresta d'ingredients: Prunes, el llomillo ta-llat a bocinents, trocets de formatge, es-pinacs, anous, tires de pebres, etc...Quan el tinguem ple l'acabam de cosirfins que quedi ben tancat, per tal que quancogui no rebenti. El posam dins un tià deterra o safata per enfornar. El ben regamde vi i el deixem reposar un parell d'horesa la gelera.Abans d'enfornar-lo afegim un parell de

17

que la massa estiguiben compacte.Per a fer els amargosens hem de banyar lesmans amb clara d'ou o bétindrem un bol ambaigua i, humitejarem lesmans i d'aquesta manerafarem les bolletes de lamida d'un ou de colom ales que aplanarem per labase. Les col·locaremdamunt una llauna d'en-fornar untada de sèu il'enfornam fins que esti-guin un poc daurats, unsdeu minuts més omanco.És una de les llaminadu-res típiques del Nadal aMenorca.

TORRÓ FLUIXIngredients: 1 quilo d'ametlles i 750 g desucre en pols.Elaboració:Escaldarem les ametlles i lespelarem. Seguidament les torram uns 10minuts, no més al forn, i vigilant que noes cremin. Un cop torrades les capolaremi les mesclarem amb el sucre fins aconse-guir la textura desitjada. Ha de ser unamassa ben homogènia.Trindrem preparats uns motllos de llenyafolrats de paper de coure o paper blanc -en forma de capseta-, on hi col·locaremla pasta, que ha de quedar ben atupida ideixem reposar allà uns dies per a desprésconsumir.Nota: Les barres de torró amollaran unamena d'oli que després -que no hem d'e-liminar mai- elles mateixes es tornaram abeure. Hi ha qui amb el sucre en pols hiafegeix un poc de sucre avaïnillat i/o can-yella en pols.

18

NADAL 2011

cullerades de sèu de porc o de mantega altià, rodejam el capó de patató net i pelat,que regarem amb el suc de l'altra llimona,el salam i el feim coure una mitja horetaa 170 graus.

PASTISSETSIngredients: 1.200 g de farina, 8 ver-mells d’ou, 400 g de sèu, 400 g de sucrei una closca d’ou plena d’aigua.Elaboració: Mesclarem el sucre amb lasèu i els vermells d’ou i ho ben batrem amà. Seguidament hi afegirem l’aigua i lafarina i ho pastam fins aconseguir unapasta no gaire closa. Hi ha qui a la pastahi posa una culleradeta de mel.Un cop tinguem la pasta, agafam s’apri-madora i l’aplanam entre dos papers deseda o de barba, ja que és molt fàcil derompre quan hi passam l’aprimadora.Quan tinguem la pasta estirada, anam po-sant culleradetes de figat, de confitura de

poma i carabassa, o d’altres i amb unmotllo de pastissents els anam retallant.Tidrem també troços de pasta, bé dels re-talls i altra que hem reservat per a taparel farciment. Els enfornam uns 15 minutsa 180 graus, i quan estiguim -vigilarem elforn perquè no es facin massa- els deixemrefredar i un cop freds els espolsam desucre de floreti pel damunt.

AMARGOSIngredients: 1 quilo d'ametlles picades,1 quilo de sucre glaç, 6 blancs d'ou mésun altre per a untar les mans, la pell d'unallimona rallada, 1 polsin de canyella.Preparacio:Dins un ribell mesclarem lesametlles picades -hi ha forns i establi-ments de venda d'aliments que ja tenenpreparada l'ametlla picada o mòlta per afer els amargos i les tortades- el sucre, elblanc d'ou batut a punt de neu, la pell dela llimona ben ratllada. i la canyella fins

19

Piso de planta baja en zona St. AntoniMª Claret. Con 1 dormitorio doble,baño, salón-comedor con cocina yparking. Dispone de piscina comunita-ria. Precio: 85.000 €

Piso en planta segunda de unos124m2. Con 4 dormitorios, 2 baños,cocina, salón-comedor, lavadero y te-rraza.Precio: 103.000 €

Apartamento en Los Delfines. Con 2dormitorios dobles, baño cocina ame-ricana, salón-comedor y 2 terrazas cu-biertas. Dispone de parking propio yjardín y piscina comunitarios.Precio: 105.000 €GARAJE EN CALLE SAN ANTONIO MªCLARET, ESQUINA CALLE CARACOL.DE UNOS 27M2 CONSTRUIDOS,DISPONE DE AGUA, LUZ Y PUERTA

CON MANDO A DISTANCIA.PRECIO: 78.000 €

Piso de unos 90m2 construidos.Con 3 dormitorios, baños, amplia co-cina, salón-comedor y lavadero.Precio: 125.000 €

Piso en planta segundaCon 3 dormitorios, baño, cocina,salón-comedor, cuarto almacén, la-vadero y terraza.Precio: 130.000 €

Piso zona plaza Princesa JuanaCon 3 dormitorios, baño, aseo,Amplia cocina y salón-comedor.Precio: 155.000 €

Piso en planta primera. C/ S. Ant. MªClaret de 102m2. Con 3 dormitorios,baño, aseo, salón-comedor con bal-cón, cocina y amplio lavadero con te-rraza. Plaza de parking opcional.Precio: 170.000 €

Chalet en Sa Caleta con parcela deunos 1.002m2 y unos 150m2 cons-truidos. 4 dormitorios, 2 baños, co-cina, salón-comedor con chimenea,lavadero, terraza cubierta y garaje.Precio: A consultar

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Apartamento a unos 50m de la playaDispone de 2 dormitorios, baño, co-cina, salón-comedor, terraza cubierta yjardín propio. Precio: 90.000 €

20

21

22

L’ART DE CULTIVARES BLAT (III)De tant en tant, havien de

girar es blat (en açò li deiengirar s’ arada). Sa primera ve-gada ho feien amb forques dedos forquillons i desprès ambforques de tres. També haviende decantar es brins que esta-ven arran de sa barana perquèno caiguessin fora de s’ era(allò era entrar o refrontar).

Ses eines que empraven, amés des batedor, eren forques(n’hi havia de dos forquillons,de tres i de quatre), pala, gra-neres de bruc, arés (es més an-tics eren de joncs i es mésmoderns de tela de filferro, iper donar sa darrera passadaen tenien un de tela més es-pessa). Es blat havia de quedarnet com una patena, i per fer-ho solien tenir dos jocs de heredores(unes de més curtes per començar i unesaltres de llargues per quan es munt jaera un poc gros), masses per picar ciu-rons (si no valia la pena batre amb unabístia), llençols per entrar sa palla dinsse païssa (pallissa), una barcella o unamitja quartera, i sobretot un cànter bengros (millor si era negre perquè aguan-tava s’ aigua més fresca).

Quan tenien es blat net, el deixavenuns quants dies dalt s’era, as sol i a saserena; deien que allò era bo per no tenirpugó o xerí, i també deien que si es blats’escalfava treia papalló i allò tambéfeia minvar molt sa qualitat. Es xerí opugó era un microbi molt petit (com apols) que feia molta picor.

Es pes normal d’una quartera de blatsón seixanta quilos, si és magre cin-quanta-nou, i si és molt bo seixanta-un.

Es pont de s’era servia per tenir-hises eines i perquè es cànter estàs a

ombra (així hi podien anar a beure i adescansar un moment). Quan tenien esblat passat per sa pala i fins que l’ha-vien llevat de s’era, un parell de mis-satges solien anar a dormir dins aquestacaseta per guardar-lo, s’emmenaven escans a jeure damunt sa palla (ja és sabutque es cans just senten una mosca ja sen’adonen), i així l’amo podia dormirben tranquil.

Si havia estat un bon any, quan te-nien es blat a punt de mesurar, un fos-quet replegaven es veïns i familiars i elsmenaven a veure es munt. Els més en-tesos solien fer un tanteig, per veure sitenien bon ull.

Tal volta algú trobarà a faltar que nofaci cap comentari sobre ses mesurades,es motiu és que ja en vaig rallar en unaltre llibre.

Un temps, es blat era essencial per asa subsistència i s’ economia tant despropietaris com des pagesos. Record unhome que de jove havia estat pagèsd’un lloc no gaire gran i molt flac, i, a

més a més, havia hagut de mantenir unfalcat d’al·lots. Ell contava que quan co-llien prou blat per menjar (tot i que ha-vien de mirar molt prim), no hopassaven malament del tot; però quanvenia un mal any les passaven molt ma-gres.

Sempre havíem sentit a dir que en esllocs flacs, si collien blat per menjar-ne els pagesos, ja anaven fent, i que enes llocs grans, els anys bons, si en po-dien vendre un poc, podien avançar unamica i es propietaris amb es negoci desblat solien fer qualque millora a ses fin-ques.

Un pagès que feia es munt groscriava molta fama, principalment entrees propietaris. En aquell temps, si a unlloc feien retxa nova o feien es muntgros tot es terme ho sabia.

TEXT: TÒFOL CAPÓ FOTOS: ARXIU EL IRIS

Converses d’antany

23

24

¿Es que acaso no hayideas, que ahora les toca elturno a los del mercadillo?Cuando no son las terrazas esel cementerio, y ahora el ojode mira esta en el mercadillo,la cuestión es buscar impopu-

laridades pisoteando sea quien sea; es como sien el consistorio tuvieran un bombo con unamanivela y ¡zas! con un par de vueltas sale labola y a por uvas, caiga quien caiga.

Yo entiendo que los únicos perjudicadosen este tema son los comerciantes que venmermar sus ventas los fines de semana, perotambién hay que entender que la calidad de los productos noes la misma, y hoy por hoy los precios están casi igualadoscon las demás tiendas, yo mismo, y mucha gente prefieren lastiendas ya que se puede escoger y comparar, y si no te valetienes la ventaja que te lo arreglan.

Yo lo que haría es cambiar las fechas en vez de viernes ysábados, por martes y jueves, pero eso solo es un pensamiento.

Y lo que no me parece bien es querer emplazarlo en otrolugar, ya que esto da colorido a la ciudad; yo por lo poco quehe viajado he visto muchos mercadillos sin ir mas lejos en laPlaza de las Glorias (els ancants) de Barcelona hay un merca-dillo y menuda plaza, y que me dicen de la Plaza Cascorro (el rastro) de Madrid, en Avila, Avenidas de Palma y en casitodos los pueblos de Mallorca, y no digamos cuando lleganlas fechas navideñas tanto en la plaza Mayor de Madrid o laplaza de la catedral de Barcelona y muchísimas plazas de Es-paña donde venden `productos navideños; quiero decir conesto que las ciudades tienen vida hay movimiento porque lagente sale si no hubiera nada la gente se quedaría en casa aver la televisión algún programa de Aída, o vete a saber que.

Lo que no puedo comprender, es que cuando el ayunta-miento le da por poner carpas nadie dice nada y acallar, todoshemos visto bajo las carpas vender productos artesanales deMallorca y además sin la etiqueta de sanidad, pero nadie dicenada y los charcuteros menorquines a fastidiarse ¿Oh no esasí?

Para terminar yo les diría al equipo de gobierno del ayun-tamiento que reconsiderasen esta decisión, y pensaran que conel mercadillo la Plaza del Borne tiene más vida y le da un ca-rácter medieval, que al fin y al cabo eso es lo que les gusta alos turistas.

¿Porque creen que los turistas nacionales suelen ir a lospaíses del norte de África? pues por los Zocos, porque por elarte árabe, ya tenemos en Andalucía para parar un tren, si yase, también por los precios y su cultura, pero lo importante esver que hay vida y color, eso es lo que importa. ¡No lo olvi-den!

José Mª Cleofe Estévez

FASTIDIAR SEA QUIEN SEAQuè significa ser optimista. Vostè es considera

optimista o pessimista?.Hi ha que saber que l'optimisme és una actitud

basada en la manera de percebre i avaluar una si-tuació i els seus probables resultats. El pessimismetambé. Generalment, aprenem qualsevol de lesdues actituds des de fillets. Ho fem, veient la forma

de ser dels nostres pares i d'altres persones importants per a nosal-tres. I escoltant els seus comentaris davant qualsevol problema. Mésendavant, les nostres pròpies experiències reforcen o afebleixenaquesta actitud apresa. L'optimisme ens ajuda a tirar endavant en lavida, a resoldre millor els nostres problemes i a disminuir el sofri-ment. El pessimisme ens limita, ens impedeix veure amb claredat iobjectivitat el problema i la seva solució, augmenta l'estrès i la pre-ocupació i fàcilment l'hi transmetem a la gent que ens envolta. Noimporta, quin de les dues actituds vam aprendre sent petits. Una ve-gada que som adults, ambdues són una elecció personal. Ningú potobligar-nos a ser optimistes, ni ningú pot impedir-ho, mes que no-saltres mateixos. Mantenim el pessimisme, amb la nostra forma depensar i de veure les coses. Si vam aprendre a ser pessimistes,podem aprendre a ser optimistes. Amb freqüència creiem que el seroptimista és una actitud pròpia d'adolescents o de persones poc ma-dures o inconscients. Això es deu al fet que confonem l'optimismeaparent, amb l'optimisme objectiu. L'optimisme aparent és: Negarels problemes i el dolor, llevar-li importància al que està succeint,si no ens agrada, ser ingenus, en pensar que només van a passarcoses bones, ser irresponsables, en esperar que les coses s'arreglinper si soles. Aquest tipus d'optimisme, ens porta a prendre una ac-titud passiva davant els problemes i situacions difícils, (que aug-menten en quantitat i importància), a sentir-nos víctimes de lescircumstàncies i a afeblir la nostra autoestima. Ser optimista objec-tiu significa: Acceptar la realitat, amb els seus aspectes positius inegatius, com el nostre punt de partida. Separar el que té de bo eldolent i les causes dels resultats, per veure el problema amb majorobjectivitat. Buscar diferents punts de vista, per tenir majors op-cions i possibilitats. Reconèixer la nostra capacitat per enfrontar lasituació. Tenir el valor per fer-ho. Tenir la convicció que si enfron-tem els problemes, anem a obtenir resultats favorables. Acceptar lanostra responsabilitat, tant en la situació que estem vivint, com enla nostra resposta per resoldre els problemes o modificar allò que espugui modificar. Enfocar-nos a descobrir els aspectes positius deles persones i les circumstàncies, per tenir millors punts de suport.Estar convençuts que els problemes i el sofriment són passatgers, sila nostra forma de pensar no ens manté atrapats en ells. Saber queels aspectes negatius i el sofriment tenen un objectiu positiu: ajudar-nos a aprendre i a madurar, per la qual cosa, finalment, també ensbeneficien i es beneficien els altres.

La meva pregunta és; la meva persona a sabut ensenyar a aquellsque la vida m’ha donat per esser ensenyats sobre tot en l’opti-misme...............................?.

Andreu Genestar Sabater

OPIN

IÓOPTIMISME

BARCELONA, PIS PER LLOGAR:

3 HAB, PROP PLÇA. ESPANYA

670 EUROS/MES

TELF. 616 747 260

25

per Joan Canals Soldado

Esports 7

La que es preveia com la final mésigualada dels darrers anys va fer complirels pronòstics i es van necessitar fins a 16llançaments des del punt de penal per pro-clamar campió de copa als de Dani Moridesprés d’acabar el partit amb empat a dosgols. I és que el partit no va ser gens fàcilsper els de ponent, que en tot el partit novan poder desplegar el seu joc, els de Mories van trobar des dels primers momentsdel partit amb un Norteño al més pur estilVadell, molt ben col·locats damunt el ter-reny de joc i amb una contra molt peri-llosa, sobretot amb molt bona sortida enrapides des de la banda dreta, on Heleniova ser una autèntic mal de cap per el ciu-tadellenc Marc Garrido, que es trobava in-còmode a una posició que no és la méshabitual per ell.

El partit començava sense un domina-dor clar de joc, el Norteño semblava queno volia i el Penya no podia de cap de sesmaneres, el centre del camp format perJosé Marqués i Toni Català s’imposava ala parella Salido – Igor als primers mo-ments i van aconseguir ficar molt bonespilotes al veterà ciutadellenc Juanlu, queva tenir la primera gran ocasió del partit,una passada des de la dreta d’Helenio elva deixar sol davant Torres, però creuàmassa la pilota que es perdia per línia defons.

Els minuts passaven i pareixia que elpartit seguiria sense gols fins que a una ju-gada desafortunada per els fornellers, vafallar al intentar treure sa pilota en Juan ien Simonet molt atent va recollir la pilotadins l’àrea i afusilà baix a l’esquerra a ToniRiudavets, fent el primer gol de la final ala primera jugada d perill dels jugadorsgrocs a aquesta final.

El partit tornà a l’incertesa, però elNorteño volia agafar més protagonisme,en José Marqués agafava més la pilota iCatalà posava més traquilitat, fins que unbrillant passada de José Marqués a l’es-quena de Xavi Enrich feia que Juanlu, ambuna perfecte rematada de cap al pal con-trari igualés el marcador, un autèntic golàs.

Amb aquest resultat d’empat a un gol

EL PENYA CIUTADELLA S’EMPORTAALS PENALS LA FINAL DE COPA

s’arribava al descans, amb una final ques’hauria de decidir al segon temps, i on elsfornellers estaven més crescuts gracies aempatar a pocs minuts pel descans.

La segona part començà molt menysintensa i amb el Norteño superior, el Penyano trobava el joc que havia desplegat a lafase de grups i només trobava amb Salidola forma d’anar cap a la porteria de Riuda-vets. Però amb els de Vadell superiors ar-ribava el segon gol de Juanlu, amb unavaselina magistral després d’una altre granpassada de José Marquès. Amb el resultata favor dels fornellers, Dani Mori va fer untriple canvi, ficant més amunt a Salido i re-forçant el centre del camp amb en Biel, enNil es va deixar veure a la banda esquerraamb un parell de grans conduccions marcade la casa, i després Mori va ficar a n’enCastro que va posar-hi tot unes setmanesdesprés d’una lesió.

El Penya veia com passava el temps ino trobava solució per atracar-se a la por-teria fornellera. El millor jugador dels ciu-tadellencs, Salido, rematava de cap amanca de deu minuts per el final, i quansembla que la pilota podria entrar a porte-ria el veterà porter Riudavets treia una màde forma magistral i enviava la pilota acorn. El Penya seguia pressionant i a unlliure directe a favor a manca de només

tres minuts Salido deixava mut Los Pinosd’Alaior amb un llançament impecableque entrava per l’escaire de la porteria for-nellera, un autèntic golàs que igualava lafinal i feia preveure una nova edició de“somriures i llàgrimes” a la final, els llan-çaments del punt de penal. Però el partitencara va tenir un detall que a posterioriseria determinant, i es que a punt de com-plir-se el temps reglamentari, Dani Moriva fer el quint i darrer canvi, va entrar eljove Aaron a la porteria al lloc de Torres.L’àrbitre del partit Jose Martin, que junta-ment amb els seus assistents Bosch i Ber-múdez van fer un gran partit, xiulava elfinal del partit i els jugadors es preparavenper ells llançaments des del punt de penal.

El Norteño va començar llançant a latanda i el Penya s’emportà la victòria ambun Aaron espectacular que va demostrarperquè havia de ser ell el porter que de-fenses els colors de l’equip ciutadellenc aaquesta tanda al aturar ni més ni menysque quatre llançaments abans de que Bieltransformés el llançament nombre setze dela tanda i fes al Penya Ciutadella Espor-tiva campió de la Copa de Regional Prefe-rent.

26

Amb la mateixa expectació queaquests dies ha generat les jornada de por-tes obertes que van començar dijous pas-sat, avui s'han superat totes les previsionsen la jornada inaugural del nou centre es-portiu ubicat a Ciutadella. Autoritats, em-presaris i públic en general, hanacompanyat amb la seva presència, la po-sada en marxa de Sport Bike Fitness Cen-ter enmig d'un ambient d'eufòria i il·lusióper part dels seus promotors que agraïenel suport rebut i destacaven l'esforç quehavia suposat posar en marxa un complexd'aquestes característiques que amb hu-militat, ambiciona a posicionar-se com unreferent en el món de la BTT i el fitness anivell de Balears però també, a Europagràcies al seu innovador concepte quepermet gaudir en un mateix complex del'oci, l'esport i la salut. Oscar Saiz, un deles referents a nivell mundial amb bici-cleta de muntanya i artífex del dissenydels tres circuits que s'ofereixen, ha agraïttambé la confiança dipositada en ell i larevolució que representa no només per alciclisme i el sector en general sinó tambéper a Menorca, que hi hagi una infraes-tructura d'aquestes característiques que etpermeti gaudir, aprendre i anar a les duesrodes, envoltats d'un entorn natural ambtantes possibilitats per practicar gairebéimmediatament. Per la seva banda, l'ex-ciclista de l'equip Rabobank, Pedro Hor-

MENORCA, CAPITAL DE LA BTT

El passat cap de setmana al PavellóMunicipal de Ciutadella es va celebrar el1r Memorial Antoni Casas de bàsquet,amb molta presència i fent d’aquest capde setmana, un cap de setmana molt emo-tiu per el món del bàsquet a Ciutadella.

A la part esportiva destacar les victò-ries del CB Ciutadella en infantil masculí,la del CB Boscos a la categoria infantilfemení i les victòries del Menorca Bàs-quet cadet masculí i júnior femení.

La part emotiva del cap de setmana vaser l’entrega de trofeus, on hi van assistirl’esposa i la fila d’Antoni Casas, quiacompanyats per familiars i amics i mésde 400 assistents van lliurar els premis alsguanyadors.

MEMORIAL “ANTONI CASAS”

rillo i l'olímpic Iñaki Lejarreta han vati-cinat que Menorca es pot convertir fàcil-ment en laboratori per a la indústria de laBTT amb un atractiu com aquest que per-met practicar tècnica en un centre tansegur i avantguardista com Sport Bike.

Exhibició de campionat Després del'acte formal, les bicicletes han pujat l'a-drenalina de les més de 600 persones queassistien a la inauguració, amb l'exhibicióde BTT, BMX i Trial que han brodat elsconvidats de luxe del ciclisme que no eshan volgut perdre l'estrena de Sport BikeFitness Center. Les piruetes sobre una idues rodes les ha servit el subcampió delmón de Trial, Carles Diaz, els salts de 360

º en BMX han vingut de la mà del tridentMarc Girbau, Andreu Noguera i CarlesTorralba i en els cronos especials del cir-cuit de BTT , s'ha pogut veure com es dis-putaven sobre la pista figures com OscarSaiz, Pedro Horrillo, l'especialista enraids, Jon Ander Arambalza o Iñaki Le-jarreta, que va marcar el millor temps,juntament amb els millors aficionats me-norquins que s'havien classificat els diesprevis , Cristobal Bosch, Octavi Portellai Diego Escudero. Al final, espectacle denit per tancar una jornada per al record.

que he participat, he assolit l’experièn-cia necessària per poder disputar un bonnacional, tot i tenir el màxim respectecap als meus rivals, ja que tots els com-petidors que estaran a Tarragona hi sonallà amb les mateixes aspiracions quejo”

Dani Pérez: Aquesta darrera setmanas’ha desplaçat des de Barcelona, a onestà entrenant actualment, per fer les úl-times sessions amb el jove karateka ciu-tadellenc abans del nacional ”crec quedia a dia Shutín s’està trobant més fi, apesar del poc temps que porta compe-tint a aquest nivell i la mancança deoportunitats per participar en més cam-pionats. En aquest moment Shutín està aun nivell verdaderament bo”

Shuto Triay: “després del mundial deMalàisia, hem estat millorant alguns as-pectes en que estava una mica fluix, icrec que en els entrenaments diaris que

27

Shutín Triay del Shotokan Ciutadellacompetirà aquest dissabte dia 17 en elcampionat d’Espanya cadet a Tarragonaen la modalitat de kúmite (combat) enel pes de menys de 63kg, representant ala federació Balear.

Shutín intentarà superar el segon llocaconseguit en el 2010, que li va obrir lesportes per entrar a la selecció espanyola,i que posteriorment va representar a Es-panya en el mundial de Malàisia.

Amb Shutín, viatjaran Dani Pérez iShuto Triay, el primer com a entrenador,el que li donarà els consells experimen-tats en l’àmbit de la competició i elsegon en el paper d’àrbitre nacional jaque ha sigut convocat per la Real Fede-ració Espanyola de Karate.

Shutín Triay: Segons el propi kara-teka “en el darrers temps, entre entrena-ments amb la selecció nacional i elsdiferents i importants campionats en

SHUTÍN A PER L’OR EN ELNACIONAL DE KARATE

realitzem en el tatami del Shotokan,estem treballant a un ritme molt positiui força tècnic, per el que es pot dir que,tant Shutín com els seus companysestan a un nivell fantàstic. Si no té unmal dia pot fer-se amb una medalla aTarragona”

leny Horacio Sant Martí, Tito Campsl’altre Menorquí que va acudir a la citava aconseguir finalitzar en el lloc 17 unbon resultat tenint en compte que arros-segava una lesió.

La prova va ser tot un èxit de parti-cipació amb una molt bona organitza-ció, a la qual va acompanyar també untemps magnífic, qual cosa va fer que els120 inscrits vinguts d'arreu del món pas-sessin d'un bon cap de setmana de Trial.

El passat cap de set-mana va tenir lloc el TrialInternacional 2 dies d'Ei-vissa a la localitat de SantAntoní de Portmany, quetambé puntuava per a ladarrera prova del campio-nat de Balears.

Un Trial de llarga du-rada amb uns 40 km de re-corregut i 25 zones ambpuntuació on els partici-pants disposaven de sethores per completar el seurecorregut cada dia.

El Menorquí BielBosch del Motoclub S'Olivera, en el pri-mer dia de la prova aconseguia una molttreballada victòria la qual el convertiaper segon any consecutiu en campió deBalears en categoria Expert.

Bosch també va pujar al més alt delpòdium dels dos dies internacionalsd'Eivissa en categoria Grocs al aconse-guir la millor puntuació en el total delsdos dies, seguit pel Mallorquí JaumeRoig i completant el pòdium el Madri-

XIX TRIAL 2 DIESD'EIVISSA

El passat cap de setmana esva celebrar a Polença un tor-neig internacional de futbol-7,on el Penya Barcelonista Ciu-tadella es va proclamar campiódesprés de vèncer a la tanda depenals de la final al Xílvar ma-llorquí.

LA PENYA BARCELONISTA

CAMPIÓ DEL TORNEIG

INTERNACIONAL DE

POLLENÇA

28

29

27 Abril 1788 – Fra Josep Bru, mestre de gramàtica delconvent de Sant Francesc de Ciutadella exposà als Jurats queés inhabitable l’escola per la gran humitat de les parets, i peramenaçar ruïna el lloc comú, s’ha vist obligat a demanar pres-tades 12 lliures i no sap com tornar-les. Resolgueren donar-liles 12 lliures.27 Abril 1788 – Els patrons de Ciutadella exposen als Ju-

rats que fa poc se’ls fa pagar un nou impost, que cobra el go-vernador de Ciutadella, a cada un d’ells de 4 reals pel bitlletque els dona per poder sortir del port. Resolgueren que s’en-trevistin amb el comandant per impedir el pagament del nouimpost que mai no havien pagat.9 Maig 1788 – En Pere Caselles, lloctinent de Batlle còn-

sol de Ciutadella demanà als Jurats una remuneració pel seutreball extraordinari que va fer tot el temps que visqueren aquíels esclaus vinguts d’Alger. Li donaren 12 lliures.12 Maig 1788 – Antoni Pons, fuster de Ciutadella demana

als Jurats que se li doni facultat de poder extreure el bestiavenal que es troba en aquest terme per Mallorca, per ser moltpoc el seu consum, i del seu producte portar oli,blat i altresqueviures sense haver de treure diners. El total de bestiar quehi havia era de 3330 porcs, 2494 de boví, 19386 de llana,1811 cabres i per vendre 1544 porcs, 504 de boví, 3791 dellana i 834 cabres , li van donar permís per extreure 600 bís-ties de llana , entre moltons i anyells.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (156)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

SSaallssaa ddee mmaaggrraanneess aaggrreessIngredients:Mig litre de suc de magranes agres i migquilo de sucre.

Elaboració: Amb una espremedora de fer suc de ta-ronja treim el suc de les magranes fins que en tinguem

mig litre. A continuació, dins una olla de ferro fus

posam a bullir el suc de les magranes amb el sucre fins

que es redueixi a la meitat, el colam i ens servirà per

acompanyar a la porcella.

Nota:Aquest plat era propi de les cases de senyors i dela noblesa ciutadellenca, especialment d’aquelles cases

que tenien influència o família mallorquina. Record

que la primera vegada que vam provar aquesta salsa a

ca nostra l’havien feta les germanes Simó, del carrer de

Santa Clara, que la van mostrar de fer a mumare.

La salsa que us sobri la podeu posar dins pots, i si els

esterilitzau es pot arribar a guardar gairebé un any.

La notícia que obria l'Iris del 16 de desembre de 1961 era queel Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover- Moll s'havia aca-bat. L'obra capdal de la gramàtica catalana a les Illes Balears, el"Diccionari". Es reproduïa una entrevista de Josep Pla a Francesc deBorja Moll amb motiu de l'obra que contenia més de 3.000.000 defitxes lexicogràfiques.La Delegació a Ciutadella de Viatges Ibèria, que dirigia Josep

Al·lès Quintana, ofertava el servei de reserva i venda de bitllets aèrisun cop restablerts els enllaços aèris a la nostra illa.Moria a Ciutadella a l'edat de 77 anys Pere Comella Taltavull,

conegut comerciant ciutadellenc de la Casa Comella i Pons, i paredels fundadors de Selecciones Comella, que havia obert les sevesportes just feia un parell de mesos.

El Iris 16 de desembrede 1961

31

Que els empresaris de l’illa encara nohagin cobrat les ajudes del Govern previstespel 2011.La situació de la Fundació de Persones ambDiscapacitat que es troba a punt de ser em-bargada al tenir deutes superiors als 4 milionsd’euros.Que el dia 26 de desembre no serà festiu a les

Balears, la popular Segona Festa de Nadal no haver estatinclosa com a festa autonòmica per l’anterior Executiuautonòmic.Que Menorca perdi un de cada deu enllaços aèris fins ala Setmana Santa.Que el Govern vulgui defensar la dessalinitzadora deCiutadella con un recurs d’emergència contra les ppos-sibles sequeres.Que el dic de Son Blanc, malgrat les advertències d’IS-COMAR, té massa tiranya i dificulta l’amarratge, cosaque l’anterior govern no va tenir en compte.

Que el Govern vol introduïr l’assigna-tura “Fet Turístic” als alumnes de primàriaper tal que comencin a prendre consciènciade que el turisme és el nostre motor econò-mic.Que es sancionarà amb multes de fins a

40.000 euros als establiments de tot inclòs que deixintreure begudes i menjar fora del recinte hoteler.Que els pressuposts del Consell contemplin una partidade 2 milions d’euros per a la millora i modernització deles urbanitzacions.Que la plaça des Born no acollirà cap més mercadet,mercat o altres activitats.Que gràcies al dic de Son Blanc la meitat dels menor-quins que viatja a Mallorca ho faci en vaixell.Que la propietat de So n’Olivaret Vell reactivi el seu pro-jecte de camp de golf.La gran acollida dels parenòstics.

Dites i refranys...- Quan es dia creix, es fred neix.

PARENÒSTIC DEL MESDE DESEMBRE DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,46 i es va pondre a les 17,20 h.Dia 31 el sol sortirà a les 08,06 i es pondrà a les 17,28 h.

LES LLUNES DE DESEMBRE

Dia 2 lluna creixent en Peixos.Dia 10 lluna plena en Bessons.Dia 18 lluna minvant en Verge.Dia 24 lluna nova en Capricorn.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSAl jardí podeu sembrar el mateix que el novembre.Continua el temps de porquejades i es pastora més als ani-

mals que s’han de sacrificar pel Nadal. Nèixen els bens de Pasqua.Si heu de matar porc ho fareu en lluna nova; així se salsa millori la carn no es floreix.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 16, Adelàida, Narval.Dissabte dia 17, Llàtzer, Iolanda, Roc.Diumenge dia 18, IV d’Advent.Dilluns dia 19, Nemesi.Dimarts dia 20, Domènec de Silos.Dimecres dia 21, Pere Canisi.Dijous dia 22, Honorat.

AV I S

D E G U T A L E S VA C A N C E SD E N A D A L , L A S E T M A N A

D E L 2 6 D E D E S E M B R E A LP R I M E R D E G E N E R

N O H I H A U R À E D I C I ÓD E L

S E T M A N A R I E L I R I S