Ciutadella de Menorca, 25 de febrer de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.463

José María de Sintasassenyala al Consell insularcom un dels culpables de

l'agonia que pateix el campde Menorca.

TUNI AL·LÈSConsellera d’Economia

“Necessitem fer paísperquè Menorca avanci”

20 ANYS DELA MORT DE

FRANCESC DE BORJAMOLL

VUITENA PLAÇA DELVALERIANO ALLÈS

JÚNIOR AL CAMPIONATD’ESPANYA

Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bombers: Tel. 971 38 08 09 • Taxis: Tel. 971 48 22 22

FARMÀCIES DE TORNDivendres dia 25 CASTANY Tres Alqueries, 3Dissabte dia 26 OLEO Federico Pareja, 54Diumenge dia 27 CAVALLER Plaça de la CatedralDilluns dia 28 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDimarts dia 1 CASTANY Tres Alqueries, 3Dimecres dia 2 OLEO Federico Pareja, 54Dijous dia 3 MOLL Eivissa, 50Divendres dia 4 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5

S E T M A N A R I

AUTOBUSOSCIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:40

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:1500:15*

De dilluns a divendresCIUTADELLA MAÓ

8:0010:0011:3014:30

16:0018:0020:0021:30

8:0010:0011:3013:00

16:0018:0020:0021:30

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:0010:0011:30

14:3016:3019:00

8:0010:0011:30

13:0016:3019:00

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Torres Allés Autocares)• Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:009:1011:1512:1014:15

15:1516:1518:1019:1021:15

7:008:009:4510:4512:4514:15

15:1516:4517:4519:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DIAS ALCUD. - CIUT. CIUT.- ALCUD.

Lunes 08'30 16’00

Martes 08'30 16’00

Miércoles 08'30-16’00 11’30-19’00

Jueves 08'30-16’00 11’30-19’00

Viernes 08'30-16’00 11’30-19’00

Sábado 08'30 19’00

Domingo 16'00 19’00

• 2 • 25/2/2011

Núm. 3.463. Any LXVIII. Dipòsit legal ME 54-1958.DIRECTOR: José Manuel Al·lès SalvàREDACTORS: Carlos Marqués.ADREÇA: C/ Pintor Torrent, 7 - 07760 Ciutadella de MenorcaTELÈFON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eliris-digital@infotelecom.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀGINA WEB: http://www.infotelecom.es/eliris

EDITA:

AGE NDA

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 10 DE FEBRERSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES - 2 DIMARTS I DIJOUS

* EXCEPTE DIUMENGES

61CALA EN BLANES

DELFINESCALA EN FORCAT

61CALAN BLANESDELFINES

CALAN FORCAT

07:1508:0009:0509:5011:3011:5512:3013:0014:002

15:001

16:0018:2019:30

64- 65CALETA

CALA BLANCACALA EN BOSCH

64- 65CALETA

CALA BLANCACALA’N BOSCH

07:00

08:00

10:15

13:15

14:002

15:001

16:00

17:00

20:15

09:05

09:50

11:30

11:55

12:30

13:00

16:00

18:30

19:30

08:00

10:15

13:15

17:00

DISSABTES, DIUMENGESI FESTIUS

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE FEBRER

• 3 •25/2/2011EDITOR IAL

XXVII Campionat deMenorca de Fons en

Carretera.

Crònica 1a. Regata delTrofeu La Caixa 2011

Derrota del Carussa Ciutadellaa la pista del CIDE.

S E T M A N A R I

Francesc deBorja Moll

Francesc de Borja Moll i Casasnovas, filòleg, lingüísta,cercador de paraules, escritor i editor ciutadellenc, un delsprincipals referents de la cultura catalana arrel delPrincipat i les Balears, l’autor i continuador delDiccionari Català-Valencià-Balear, aquell home que harebut tants i tants reconeixements, ha restat ara en l’oblitde les institucions i de ls Administracions quan es compleixel segon aniversari de la seva mort, dues dècades d’ençà queel més gran dels defensors de la parla catalana i l’unitat deles cultures i dialèctes dels països catalans, ja no hi és.

L’any 2003, quan es complia el centenari del seu naixe-ment, la figura de Borja Moll va servir per protagonitzarun any cultural arreu de les Illes, es van fer exposicions,homenatges a la seva figura i a la seva obra, però ara justs’acaba de celebrar el 20è aniversari del seu traspàs la figu-ra de l’intel·lectual ciutadellenc sembla que ha passat depuntetes, desapercebut per les Administracions polítiquesde les Illes i especialment per les de Menorca, la terra on vaveure les primeres llums.

Ni tan sols s’ha posat una corona de llor als peus delbust del Fill Il·lustre de Ciutadella que hi ha a l’entrada delSeminari, no s’ha fet cap acte acadèmic en memòria seva os’ha rellegit la seva obra o s’ha parlat del Diccionari. Nos’ha fet ni a Ciutadella, ni a Maó -localitats que el van ferFill Il·lustre- com tampoc res s’ha fet des del Consell, delGovern, l’OCB o el Ramon Llull. Almanco sí que està pre-sent en la memòria del Setmanari El Iris, el setmanari queva fundar el seu bon amic Josep Al·lès Quintana, del qualen fou un dels impulsors i col·laborador.

En memòria vostra mestre Moll.

• 4 •25/2/2011REPO RT

20 anys de la mortde Francesc de Borja Moll

El proppassat divendres es compliren20 anys de la mort del lingüista i filòlegmenorquí Francesc de Borja Moll, autor denombroses obres sobre la llengua catalanai les variants parlades a les Illes, principalcol·laborador de Mossèn Antoni MariaAlcover i Sureda en el Diccionari català-valencià-balear.Borja Moll nasqué a Ciutadella el 10

d’octubre de 1903 i morí a Palma deMallorca el 18 de febrer de 1991. Comexplicà la seva filla, la filòloga Aina MollMarquès, durant una conferència pronun-ciada el 19 de febrer de 2001 sobre la vidai l’obra del autor, Borja Moll “és el darrer,i l’únic menorquí, d’una sèrie de personat-ges illencs -Tomàs Forteza, MariánAguiló, Antoni M. Alcover…- que, en lesdarreres dècades del segle XIX i les prime-res del XX, quan encara no hi havia a casanostra estudis regulars de la naixent filolo-gia romànica, impulsats per l’amor a lallengua, arribaren per viaranys diferents -com Pompeu Fabra, a Catalunya- a fer-se’n un bagatge científic suficiente per adedicar-se intensament al seu estudi i ensdeixaren obres que marquen fites impor-tants en la història de la llengua catalana”.Durant la seva infantesa, Borja Moll

demostrà un gran interès per les discipli-nes artístiques -música, dibuix- i tambépels estudis al Seminari de Menorca, onrebé les màximes qualificacions en lesassignatures d’humanitats. Amb 14 anys,estudia filosofia i piano mentre col·laboraal diari El Iris i coneix Antonia MariaAlcover.Serà a partir del 1921, després de dei-

xar els estudis eclesiàstics i traslladar-se aMallorca, quan comença a treballar al cos-tat de moceen Alcover en la preparació delDiccionari català-valencià-balear, delqual serà secretari permanente. Aquestaprimera feina marca la seva trajectòriadurant els primers anys. Així, el trobemcol·laborant al Bolletí del Diccionari de laLlengua Catalana, publicant unaOrtografia mallorquina (1931) o establintuna profitosa relació amb l’Institutd’Estudis Catalans. Borja Moll afegiràrigor i profunditat als estudis lingüístics del’època, sempre en l’estela dels seus mes-tres: Alcover, Bernhard, Schädel i Wilhelm

Bep Al·lès Meyer-Lübke.El 1933, ja mort mossèn Alcover, dis-

sol l’editorial Alcover i anuncia la funda-ción de la Biblioteca Les Illes d’Or, quecontinuarà sortint fins al 1997, i on espubliquen no sols clàssics sinó també abona part dels nous escriptors que vandonar les Illes en aquests anys. La publica-ció del Diccionari es va interrompre durantla Guerra Civil, mentrestant es dedica al’ensenyament, enllestint mètodes per al’aprenentatge de llengües modernes, comara l’alemany o el francès.Van passar més de deu anys fins que al

1949 es va reprendre l’elaboració delDiccionari, que veuria l’edició definitiva el1962. Moltes de les iniciatives que va dura terme en aquests anys es van trobar ambl’oposició administrativa. Funda la revistaRaixa i la col·lecció de llibres d’aquestnom que va publicar més d’un centenar detítols. També comença a editar llibres encatalà d’autors que més tard seran prousignificatius de la literatura mallorquina,com ara Miquel Dolç. El llibre d’en DolçEl somni encetat (1943) serà el primerd’un autor viu publicat després de laGuerra Civil.L’any 1962 funda l’Obra Cultural

Balear, que ha esdevingut un pilar de pri-mer ordre per a la vida cultural de les Illes.La seva tasca com a conferenciant, mestrede lingüistes i gramàtic, el va dur a recó-rrer els Països Catalans. Ja a la dècada delssetenta va escriure també llibres de memò-ries, biografies -Un home de combat(Mossèn Alcover)- i les universitats iinstitucions van reconèixer la sevatasca amb el nomenament com aDoctor Honoris Causa: universi-tats de Basilea, Barcelona,València i Balears. També va servicerector de l’Estudi GeneralLul·lià.Li va ser atorgat el Premi d’Honor

de les Lletres Catalanes el 1971, i el1981 la Medalla d’Or de la Generalitatde Catalunya. És Fill il·lustre del’Ajuntament de Ciutadella. Va morir el1991 amb el reconeixement cultural isocial de tot l’àmbit lingüístic català.

CRONOLOGIA D’UNAVIDA· 1903 Fill de Josep Moll i Vidal i de

Maria-Anna Casasnovas i Oliver, neix eldia 10 d'octubre a Ciutadella de Menorca.

· 1908/11 Aprèn les primeres lletres acal mestre Miquel Villalonga. Comença aexercitar-se en el dibuix.

· 1912 Inicia els estudis al Seminari.· 1913/1914 Fa els dos primers anys

d'humanitats i obté la màxima qualificació.Comença a estudiar piano, cant i solfa ambel mestre Josep Sintes.

· 1915/16 Enllesteix els dos darrersanys d'humanitats.

· 1917 Estudia el primer curs de filoso-fia, piano, harmònium i orgue. Col·laboraa El Iris, diari catòlic, i s'hi inicia en latècnica tipogràfica. Coneix mossènAlcover formant part del grup de semina-ristes que participen en la seva enquestadialectològica.

· 1918/19 Fa els dos darrers anys defilosofia. Manté correspondència ambmossèn Alcover.

· 1920 Estudia el vuitè curs delSeminari i deixa els estudis eclesiàstics.

·1921 Dia 2 de gener: arriba a Mallorcaconvidat per mossèn Alcover, quel'ensinistra en la tècnica del Diccionari i enl'estudi de la filologia catalana i romànica.És nomenat secretari de redacció del futurDiccionari català-valencià-balear, amb

El filòleg ciutadellenc Francesc de Borja Moll i Casasnovas

• 5 •25/2/2011REPO RT

caràcter permanent. Segueix un cursetintensiu de fonètica i dialectologia impar-tit per Bernhard Schädel, de la Universitatd'Hamburg. Amb mossèn Alcover, fa unviatge per arreplegar materials dialectolò-gics per Catalunya i el País Valencià durantcinc mesos.

· 1922 Amb mossèn Alcover, faenquestes lexicogràfiques a Menorca,Mallorca i Eivissa. Continua els estudis defilologia romànica i lingüística i literaturacatalanes, antigues i modernes.

·1923 El Dr. Meyer-Lübke, de laUniversitat de Bonn, li fa un curset de tèc-nica lexicogràfica i etimològica. Començaa publicar treballs de tema català al Bolletídel Diccionari. Dibuixa les il·lustracionsde les Rondaies Mallorquines.

·1924 Participa en la redacció dels pri-mers articles del Diccionari.

·1925 Presenta el projecte delDiccionari en la conferència "Com had'esser el Diccionari català-valencià-bale-ar", pronunciada al Museu Diocesà dePalma i publicada al Bolletí del Diccionaride gener-juny.

·1926 Assisteix a l'entrevista de recon-ciliació entre Alcover i Fabra. La supressióde la subvenció del Ministeri obliga a sus-pendre la publicació del Bolletí i endarre-reix l'inici del Diccionari. A finals d'anyapareix el primer fascicle del Diccionari,que correspon a la introducció.·1927 Enllesteix la traducció al castellà

de la Introduction to Vulgar Latin, deGrandgent, i l'amplia amb una"Crestomatia". Col·labora a l'OficinaRomànica de Lingüística i Literatura, fun-dada a Barcelona el mateix any, amb elSuplement Català al diccionari etimològicRomanisches Etymologisches Wörterbuchde Meyer-Lübke. Amb el segon fascicledel Diccionari, s'inicia la lletra A.

· 1928 Treballa en les miscel·làniesd'homenatge a mossèn Alcover i en elsactes commemoratius de la Conquesta deMallorca.

· 1929 Contreu matrimoni ambFrancisca Marquès Bonet.

· 1930 Continua la redacció de l'obraLa flexió verbal en els dialectes catalans,que s'anava publicant en els Anuaris del'Oficina Romànica. Per assegurar la conti-nuïtat del Diccionari, funda amb mossènAlcover i Joan Riutort l'Editorial Alcover,

SL. Neix la primogènita, Aina, que pertemps seria col·laboradora del Diccionari.

· 1931 Amb l'anuència de mossènAlcover, publica una Ortografia mallor-quina segons les Normes de l'Institut.

·1932 Després de la mort de mossènAlcover, dia 6 de gener, es fa càrrec de lacontinuació del Diccionari i del Bolletí.Constitueix una Lliga de Socis Protectorsdel Diccionari. Dissol l'editorial Alcoverdesprés de comprar a Joan Riutort la sevapart.

· 1933 Reprèn la publicació del Bolletídel Diccionari de la Llengua Catalana ambortografia adaptada a les normes de l'IEC.Adapta també el Diccionari a les normes apartir de l'inici de la lletra B. Anuncia lafundació de la "Biblioteca Les Illes d'Or".Obté el premi de filologia de l'IEC pelVocabulari tècnic del molins de vent de lesBalears.

·1934 L'IEC li atorga el premi de filo-logia per segona vegada pel Vocabularipopular de l'art de la construcció. És ele-git membre corresponent de la ReialAcadèmia Espanyola de la Llengua.Publica els primers volums de la"Biblioteca Les Illes d'Or". Comença a tre-ballar amb Manuel Sanchís Guarner enl'Atlas lingüístico de la Península Ibérica(ALPI), dirigit per Tomás Navarro Tomás.

· 1935 Fa enquestes per a l'ALPI aMallorca i al País Valencià. Col·labora enels Anuaris de l'Oficina Romànica i en elButlletí de Dialectologia Catalana.

Participa en la Miscel·lània lul·liana amb"Els llatinismes de la Lògica Nova".Publica el segon volum del Diccionari.

· 1936 Li és atorgat per tercera vegadael premi de filologia de l'IEC, corporacióque l'elegeix membre corresponent.Ingressa com a magister a l'Escola Lliurede Lul·lisme. Signa la Resposta als cata-lans, el manifest de resposta al Missatgeals mallorquins.

· 1937 Apareixen a "Les Illes d'Or" elsseus Rudiments de gramàtica preceptiva iel segon tom de les Comèdies, deBartomeu Ferrà.

·1938 Edita les Horacianes, de Costa iLlobera. Crea una col·lecció de manualsd'ensenyament d'idiomes, dins la qualpublica els seus mètodes d'alemany i defrancès.

· 1943 Publica El somni encetat, deMiquel Dolç, primer llibre d'autor viventeditat després de la guerra civil. ManuelSanchis Guarner s'incorpora a la tasca delDiccionari.

· 1946 Comença l'ambiciosa col·lecció"Exemplaria Mundi" .

·1947 Publica l'edició poliglota d'El Pide Formentor. Reprèn les enquestes dia-lectals per a ALPI.

· 1948 Compra la llibreria LlibresMallorca. Ven la Impremta MossènAlcover.

· 1949 Es manifesta públicament dis-post a reprendre la publicació delDiccionari i es crea a Mallorca unaComissió Patrocinadora del Diccionari.L'Acadèmia de Bones Lletres deBarcelona el nomena membre correspo-nent. Surt el fascicle trenta-nou delDiccionari, que havia quedat aturat l'any1937.

· 1950 Comença la seva participació enels actes de promoció organitzats pelssecretaris de l'Obra del Diccionari.Apareix el tercer tom del Diccionari.

· 1951 Assisteix a la inauguració del'exposició del Diccionari a Barcelona i aValència. És nomenat vocal de la Junta del'Estudi General Lul·lià.

· 1952 S'imprimeix el quart tom delDiccionari i se n'impulsa la difusió. Faconferències i discursos en ocasió del'acabament del tom IV del Diccionari i del'exposició del Diccionari a Mallorca. Fa

EL IRIS REPASSA LA FIGURADEL LINGÜISTA I EDITORCIUTADELLENC

Passa a la pàgina 8

• 6 •25/2/2011

• 7 •25/2/2011TAUL A DE RE DACCIÓ

C/ d'Alaior, 49 – 07760 Ciutadella de MenorcaTeléfono: 971 38 24 46 · www.espoudetorn.comRef. 02000 Apartamento dúplex en Cala’n Blanes, 100m2 cons-truidos, 3 habitaciones (2 dobles y una sencilla), cocina, comedor,baño completo y aseo. Amueblado y equipado.Precio 141.750€ . OPORTUNIDADRef. 01503 Casa individual en Ciutadella, bonita vista del puertodesde la azotea, 230 m2 construidos, 3 hab. dobles (1 con alcoba)baño, cocina, comedor, patio interior, lavadero, trastero, 2 porches

y azotea. Precio 346.500€Ref. 01829 Chalet individual en Cala'n Blanes, 95 m2 construi-dos, 173 m2 de parcela, 3 habitaciones dobles, cocina-, comedorcon chimenea, baño completo, aseo, lavadero, terraza, jardín conbarbacoa y patio. Precio 231.750€ .Ref. 01984 2º Piso en Ciutadella semi-nuevo, bloque de sólo 4vecinos, 70m2 construidos, 2 habitaciones dobles con armariosempotrados (una swit), cocina-comedor, baño completo y terradocomunitario. Amueblado y equipado.Precio 168.000€Ref. 01980 Planta baja en Ciutadella, 45m2, una habitacióndoble, cocina-comedor y baño completo. Amueblado y equipado.Bloque de 9 viviendas. Precio 136.500€Alquiler: 1º Piso en la calle Mallorca, cerca del Instituto José MªQuadrado, 50m2 construidos, 1 habitación doble, baño completo,salón-comedor. Amueblado y equipado. Precio 300€ /mensuales.

HHHHOOOORRRRAAAARRRRIIII HHHHIIIIVVVVEEEERRRRNNNN

DILLUNS A DIJOUS

DE 9 A 13’30 H

I DE 16 A 17’00 H

DIVENDRES

DE 9 A 13’30 HORES

C/ PINTOR TORRENT, 7TEL: 971 38 55 58CIUTADELLA

TTuu ttiieennddaa eessppeecciiaalliizzaaddaaeenn ppeessccaa ddee ssuuppeerrffiicciiee yy

ppeessccaa ssuubbmmaarriinnaa..

VVeenn aa ddiissffrruuttaarr ddee llaassúúllttiimmaass nnoovveeddaaddeess

ddeell mmeerrccaaddoo..

PPllaaççaa SSaa FFoonntt,, 33997711 4488 2211 0022

El PSOE Menorca aposta per la innovacióEl PSOE Menorca, com ha recordat avui la diputada menorquina, Margarita Mercadal, conjunta-

ment amb els agents econòmics i socials fa una clara aposta per a la innovació. Un procés de moder-nització no només en l’àmbit tecnològic, amb projectes com per exemple l’estructura en telecomuni-cacions en fibra òptica en els polígons industrials o l’accés a Internet en sòl rústec, sinó també inno-vació social a través de la capacitació de les persones, i les noves maneres de treballar amb les empre-ses, ampliant el coneixement, amb la finalitat de ser més competitius.

El Consell Insular de Menorca, liderat per la forces socialistes, ja ha fet una clara aposta per lainnovació com a camp que ha d’impulsar el nou model econòmic i ha d’ajudar a refer la productivi-tat i per tant l’ocupació. La conselleria de treball i turisme del Govern Balear durant aquests dosúltims anys s’ha sumat a la innovació, ja que ‘apostar per la innovació en formació és una bona inver-sió, ja que té molt clara l’increment de llocs de treball qualificats’, ha afirmat la consellera JoanaBarceló.

En aquest sentit, la Conselleria ha impulsat cursos de formació en relació a les noves tecnologiesde la informació i comunicació, en la qual si han adherit 120 alumnes, el que respon a 2760 horesformatives. Tots aquests cursos estan lligats a especialitats formatives contemplades al fitxer nacio-nal de qualificacions professionals. Aquests cursos van de programadors de llenguatges estructurals,seguretat de xarxes i sistemes, dissenyadors multimèdia fins a tècnics auxiliars de disseny gràfic.

D’aquesta manera, la conselleria de treball i formació, ha ajudat a preparar 120 alumnes, delsquals 72 han trobat ja lloc de treball. Per tant, la Conselleria de treball i turisme ha donat sense pausarespostes a les demandes de l’economia de les noves empreses, i per tant a les persones. Barceló haassegurat que ‘s’ha de seguir treballant en aquest sentit, hem de continuar preparant aquesta novaaposta per la formació, i també per a les noves tecnologies’.

Accions per atreure turisme de caps de setmanaA les primeres accions promocionals realitzades entre desembre de 2010 i primera quinzena de

febrer de 2011 a Madrid i Catalunya amb la finalitat de millorar el posicionament de Menorca com adestí apte per a fer escapades de cap de setmana, s’hi sumen ara d’altres accions a mitjans on-line ioff-line que es perllongaran fins a finals del mes d’abril i que abasten les ciutats de Madrid,Barcelona, València, Sevilla, Saragossa i Cadis. Amb aquest nou paquet de mesures es pretén, en ter-mes generals, afavorir l’arribada de turistes nacionals en temporada baixa i mitja, amb la mirada posa-da sobretot en Setmana Santa.

Amb el lema “A menys de 60 minuts existeix una Menorca per descobrir”, la Fundació Destí haampliat la campanya a la segona quinzena de febrer, març i abril amb la instal·lació de MUPI’s(Moble Urbà per a la Presentació d’Informació) a diferents establiments de la cadena Carrefour deBarcelona, València, Sevilla, Saragossa i Cadis i amb la inserció d’anuncis als diaris catalans El Punti Avui i també a l’edició de Madrid del gratuït 20 Minutos. També ha reservat diferents espais publi-citaris al portal de reserves de serveis turístics Atrapalo.A través d’aquesta nova campanya publicità-ria, la Fundació Destí Menorca promociona l’illa com un destí caracteritzat per la tranquil·litat i eldistress, en contraposició amb el moviment de les grans ciutats, i que al mateix temps ofereix opcionsdinàmiques en contacte amb la natura com, per exemple, la pràctica de senderisme, cicloturisme opasseigs a cavalls i altres elements com la gastronomia i la cultura.

• 8 •25/2/2011 REPO RT

Cap entitat o administració de les Illes ha retutencara cap homenatge a la figura de Francesc deBorja Moll en el 20è aniversari del seu traspàs

mossèn Alcover. L'Ajuntament deCiutadella li concedeix la Medalla d'Or dela ciutat, i el de Maó acorda nomenar-lomenorquí il·lustre. Per iniciativa seva esfunda l'Obra Cultural Balear.

· 1963 Tradueix el Manual de lingüísti-ca románica, del professor B.E.Vidos. Éselegit membre de la comissió consultiva del'Omnium Cultural. L'OCB el nomenadirector dels cursos de català.

· 1964 S'edita el primer volum de lacol·lecció "Els Treballs i els Dies". Ésnomenat doctor honoris causa per laUniversitat de Basilea. Publica la segonaedició del tom II del Diccionari, corregidai actualitzada.

· 1965 Participa enl'XI Congrés Inter-nacional de Lingüísti-ca i Filologia Romà-niques, a Madrid.

· 1966 Publica,amb un estudi prelimi-nar, el primer dels qua-tre volums delCançoner popular deMallorca, de P.Ginard.

· 1968 Comença afer classes de llenguacatalana a la secció uni-versitària de l'EstudiGeneral Lul·lià. Publica laGramàtica catalana referidaespecialment a les Illes Balears. Publica lasegona edició del tom I del Diccionari,corregida i actualitzada.

· 1970 Publica Els meus primers trentaanys, primer volum de les seves memòries.

· 1971 Li es concedit el Premi d’Honorde les Lletres Catalanes.

· 1974 Assisteix al XIV CongrésInternacional de Lingüística i FilologiaRomàniques, a Nàpols, on presideix unasessió. Imprimeix el número cent de lacol·lecció "Raixa" amb la seva obraL'home per la paraula.

· 1975 És nomenat doctor honoriscausa per la Universitat de Barcelona.Apareix Els altres quaranta anys, segonvolum de les seves memòries.

· 1977 Publica el Diccionari català-castellà castellà-català.

· 1978 Li concedeixen el Premi Ossianper la defensa de les llengües minoritàries.

Tradueix del llatí i publica el Llibre de lesfacècies, de Poggio Braccioloni. Llegeix lalliçó inaugural dels cursos de llengua cata-lana de l'OCB, titulada "Llengua o dialec-te? Català o mallorquí?".

· 1979 Celebra les noces d'or del matri-moni amb Francisca Marquès, acompanyatdels quatre fills i quatre filles. La revistaRanda, de Barcelona, li dedica tres volumsd'homenatge, amb la col·laboració de cin-quanta escriptors, per commemorar el 75èaniversari del seu naixement. La Casa deMenorca de Barcelona titula la seva biblio-teca amb el nom de Francesc de BorjaMoll.

· 1980 És nomenat rector de l'EstudiGeneral Lul·lià de Mallorca. Participa acti-vament en el XVI Congrés Internacionalde Lingüística i Filologia Romàniques,que té lloc a Palma, com a vicepresidentdel Comité Organitzador.

enquestes per a l'ALPI a la Catalunya delNord. Viatja a Suïssa per conèixer els pro-fessors Walter von Wartburg i ArnaldSteiger, amb els quals abans havia mantin-gut correspondència. Publica a l'EditorialGredos la Gramática histórica catalana.

· 1953 Surt el primer (i darrer) númerodels quaderns literaris "Raixa". Participaen el VII Congrés de LingüísticaRomànica com a vocal del comitè organit-zador i hi llegeix una comunicació sobre"Els parlars baleàrics".

·1954 Fa un cicle de conferències a lesuniversitats alemanyes de Munic, Erlagen,Würzburg, Frankfurt i Bonn. Surt el pri-mer volum de la col·lecció "Raixa".Publica el Curso breve de español paraextranjeros.

·1956 Intervé en el VIII CongrésInternacional de Lingüística i FilologiaRomàniques a Florència, on li són encarre-gades enquestes per a l'Atlante lingüísticomediterráneo.

·1957 Publica Notes per a una valora-ció del lèxic de Ramon Llull.

· 1958Assisteix a Munic al VI CongrésInternacional de Ciències Onomàstiques.És membre del jurat dels primers premisCiutat de Palma. Organitza amb JosepAl·lès Quintana, gran amic d’infantessa ijoventut, llavonces batle de Ciutadella unsJocs Florals en llengua catalana comme-morant el 400 aniversari de l’assalt delsturcs a la seva ciutat natal. La Flor Naturalva ser pel poema Com un vol de falcons deFrederic Endorzain.

· 1959 Pren part en el IX CongrésInternacional de Lingüística i FilologiaRomàniques, que té lloc a Lisboa, amb lacomunicació sobre "Les fonts del LíberElengantiarum". Publica Els llinatges cata-lans.

· 1960 Comença els enregistraments deles rondalles a Ràdio Popular. Ingressa a laSecció Filològica de l'IEC.

· 1961/62 Organitza el centenari delnaixement de Mossèn Alcover.

· 1962Amb l'aparició del tom X, acabala publicació del Diccionari. Participa enel X Congrés Internacional de Lingüísticai Filologia Romàniques, a Estrasburg, onpresenta la comunicació "La tècnica i lahistòria del Diccionari Alcover-Moll".Publica Un home de combat, biografia de

• 9 •25/2/2011 REPORT

Francesc de Borja Mollés tot un referent en la culturai les lletres catalanes

· 1981 Posen el seu nom a un institut deformació professional de la barriada delPolígon de Llevant, de Palma.

· 1982 Per iniciativa de la Universitatde Palma, se celebra un homenatge a laseva figura amb diversos actes a la Caixade Pensions, amb parlaments dels profes-sors Joan Miralles, Joan Veny, Antoni M.Badia i Margarit, Josep Massot, AntoniAmorós Borràs, Ramon Aramon, MiquelColom, Josep M. Llompart, Josep Llorens,Manuel Sanchis Cabanilles, Jaume VidalAlcover i Antoni Artigues. L'Ajuntamentde Palma posa el nom de Francesc deBorja Moll a un carrer que unexi el delsOms amb l'avinguda del Comte Sallent. ElGovern de Catalunya li atorga la Medallad'Or de la Generalitat.

· 1983 La Universitat de Palma li atorgael doctorat honoris causa per la Facultat deLletres. L'ajuntament de Ciutadella posa elnom de Francesc de Borja Moll al carrer onva néixer i una làpida commemorativa a lafaçana de la casa natal. La Fundació JaumeI, de Barcelona, li concedeix el premiSanchis Guarner. L'Ajun-tament deCiutadella posa també el nom de Francescde Borja Moll a una guarderia infantil. Lacomunitat autònoma de les Illes Balears liatorga la Medalla d'Or de la institució.

· 1984 La Universitat de València liatorga el doctorat honoris causa per laFacultat de Lletres. Publica el Diccionaricatalà-castellà castellà-català, amb lacol·laboració de Nina Marquès.

· 1984 (i endavant) Continua treballanten la redacció dels capítols que haurien de

A n’aquesta casa de l’antic Carrer del Nord de Ciutadella,avui Avinguda de Francesc de Borja Moll, va néixier el filòleg el 4 d’octubre de 1903

formar part del tercer volum de les sevesmemòries, Els penúltims trenta anys, queromandrà inèdit perquè, posteriorment,emmalalteix de manera greu i progressiva.

· 1991 Mor a Palma el 18 de febrer.

· 2002 El Parlament de les Illes Balearsaprova, en la sessió del dia 12 de març, ladeclaració del 2003 com a Any Francescde Borja Moll, en commemoració del cen-tenari del seu naixement.

• 10 • 25/2/2011 LOCA L

José María de Sintas assenyala al Consell insularcom un dels culpables de l'agonia que pateix elcamp de Menorca.

José María de Sintas ha criticat lesactuacions en matèria d'agricultura dutes aterme pel Consell insular. En aquest sentit,creu que el Consell insular i, especialment,la responsable d'agricultura, la conselleraAntònia Allés, s'ha dedicat a qüestionssecundàries, com són aixecar "paretsseques", o protegir les "basses temporals" oles races autòctones, o l'agricultura ecològi-ca i no ha afrontat, de veritat, una autènticareconversió del sector agrari.

"Ara ens trobem amb unes explotacionsagràries arruïnades, venent la seva produc-ció per sota del preu de cost i sense unhoritzó clar. Si a això hi afegim les incerte-ses creades al voltant de la planta deFormatgeria Menorquina, aleshores elpanorama és desolador ", ha dit José Maríade Sintas.

"Els pagesos són els jardiners deMenorca. El paisatge menorquí, tan apre-ciat pels que ens visiten, s'ha mantingut grà-cies a la tasca de moltes persones que handeixat les seves vides en el camp. Mereixentot el nostre suport i el meu ho tindran ", haafegit José María de Sintas.

José María de Sintas afirma que, de sor-tir elegit alcalde de Ciutadella, donarà elseu total suport al sector agrari. "Tindran enmi un suport en totes les seves reivindica-cions. Estaré al costat del sector i insistiréfins a l'extenuació davant del Consell insu-lar o davant el Govern balear per demanarel que el sector agrari, en justícia, esmereix", ha declarat José María de Sintas.

El Partit Popular va a apostar decidida-ment pel sector agrari. Des de l'Ajuntamentes donarà un nou impuls al Mercat Agrari.

La possibilitat d'oferir una via més a lacomercialització dels productes agraris ésun mètode perquè els pagesos puguin diver-sificar les seves fonts d'ingressos, i més enaquests moments en què el preu de la llet hadisminuït de forma important i les finquesho estan passant molt malament.

"També des de l'Ajuntament a reivindi-

Carles Marquès

El candidat pel PP, José María de Sintas

car l'electrificació de les finques que enca-ra, en ple segle XXI, encara no tenen llum.No és possible pensar en ser competitiusquan moltes explotacions agràries encarafuncionen amb generadors elèctrics degasoil , ha dit de Sintas.

D'altra banda, el Partit Popular, en casd'accedir al govern municipal de Ciutadella,insistirà també en la millora dels caminsrurals, molts d'ells totalment intransitables iabandonats. També es donarà suport, des del'Ajuntament, els projectes de rehabilitació,manteniment i recuperació dels edificisrurals. En definitiva, Jose Maria de Sintasdonarà tot el seu suport a un dels sectorsestratègics de la nostra economia i que és elque més dificultats està passant en aquestsmoments de crisi general.

Jose Maria de Sintasassegura que donaràtot el seu suport a undels sectors estratègicsde la nostra economiacom és el camp

Apartamento en Los Delfines. Con 1dormitorio doble, baño, salón-come-dor con cocina y terraza. Dispone dejardín y piscina comunitarios. Precio: 93.000 €€

Apartamento en Los Delfines. Con 1dormitorio doble, baño, salón-come-dor con cocina y terraza.Dispone de jardín y piscina comunita-rios. Precio: 113.000 €€

Apartamento en Los Delfines. Con 2dormitorios dobles, baño, salón-come-dor, cocina americana, 2 terrazas yparking propio. Dispone de jardín ypiscina comunitarios. Precio: 135.000 €€

Local comercial de aproximadamente70 m2.

Situado en la calle de Ses Anfores.Precio: 120.000 €€

Piso de planta segunda. En zonaplaza Menorca. Con 2 dormitoriosdobles, baño, cocina, salón come-dor, lavadero y terraza comunitaria.Precio: 110.000 €€

Piso de planta segunda. En zonaplaza del Ampurdan. Con 3 dormi-torios dobles, baño, cocina, salóncomedor y terraza comunitaria.Precio: 123.000 €€

Piso de unos 90m2 en zona PlazaPrincesa Juana. Con 3 dormitorios,baño, aseo, salón-comedor y ampliacocina. Precio: 160.000 €€

Piso en la Cuantramurada. De unos140 m2 con 4 dormitorios, baño,amplia cocina, lavadero, terrazainterior y salón-comedor con vistasa la Cuantramurada.Precio: 165.000 €€

Ático en zona Santa Rita. Con 2dormitorios, baño, cocina, salón-comedor, lavadero y terraza.Magníficos acabados y con vistasdespejadas. Precio: 205.000 €€

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Apartamento en Cala Blanca. Plantabaja a escasos metros de la playa, con1 dormitorio doble, baño y salón-comedor con cocina.Precio: 80.000 €€

• 12 •25/2/2011 ENT RE VIS TA

CCCCOOOOCCCCIIIINNNNAAAA EEEECCCCOOOONNNNÓÓÓÓMMMMIIIICCCCAAAA DDDDEEEE MMMMEEEENNNNOOOORRRRCCCCAAAA

BUENAS RECETAS PARA TIEMPOS DE CRISIS

El trobarà a les principals llibreries de Menorca i aSetmanaris i Revistes Sl.

Informació: 971 38 55 58

Antonia Al·lès neix a Ferreries s’any de sa neu. Ca seva eren pagesos i als 6anys va anar cap al poble, iniciant una nova etapa, amb els seus pares que vanfer l’OAR, bar i restaurant, on va passar la seva infantesa i joventut. Als 18 anysse’n va anar a viure a Maó primer, i després de passar un any a Barcelona, vaaterrar as Mercadal on viu des de llavors. El seu ofici és el de comerciant, i talvegada per açò defensa la importància del comerç per vertebrar i donar vida ales ciutats i pobles. Es la Consellera d´Economia i Medi Ambient. Entén Menorcacom un projecte comú en el qual tots ens hem d'involucrar per deixar als nos-tres néts una mica millor que el que nosaltres trobem. La Dama de Ferro delGovern de Marc Pons venera i vol potenciar el propi, sabent que és únic, i queno vindrà mai de fora de la illa. Nacionalista convençuda, confia en el treball ila constància. Convida als empresaris a tornar a vendre Menorca fora, i sap quesi el PSM no arriba a Madrid no es podran guanyar batalles tan clares com elpreu dels vols. Sap que la seva política molesta a molts per clara, directa i senseimputats. Confia a repetir resultat electoral d'aquí a uns mesos i que sigui elcaràcter menorquí el que venci la crisi.

TUNI AL·LÈS“Necessitem fer país perquè Menorca avanci”

– Enquestes recentment publicadesen mitjans de comunicació insularsdonen un resultat negatiu per al PSM enles properes eleccions de maig. Tan nega-tius que la formació nacionalista podriaperdre el seu escó en el Consell i deixarde ser el partit frontissa per donar elpodi al socialistes o populars.Innegablement l'absència del PSM en lainstitució insular tindria conseqüènciesper a Menorca.

– Crec que Menorca perdria molt i mésen moments tan durs com els que estem quejo definiria com d'emergència nacional. Perdiverses raons. La primera és, i preocupamolt, que hi ha un bipartidisme molt durque ens volen fer creure que la societatsolament vota al PP o al PSOE sabent queaquests partits de Madrid mai han pensat enMenorca i és, per aquesta raó, per la qual elPSM és la clau per a Menorca. Els menor-

quins saben que hi ha necessitat de pensaren clau menorquina, perquè cal pensar enprojectes per a Menorca i, des de sempre, elque lidera aquesta mentalitat ha estat iseguirà sent el PSM. És un moment perestar preocupats. La decepció amb elssocialistes és evident i jo diria que el PPdóna molta por. El candidat del PP vol par-lar poc, com Bauzá, perquè saben que quantmenys parlin menys s'equivoquen, i estanposant sobre la taula un discurs que estàpassat de moda. En aquest discurs parlen degrans infraestructures, de desdoblament decarreteres, de que no som tots els responsa-bles de tirar cap a davant, i d'altres cosesque demostren que el sentit comú no hoposen sobre la taula. No es tracta de mante-nir la nostra llengua i la nostra cultura sola-ment, sinó de cuidar i potenciar la nostramanera de ser com a menorquins. El PSMha marcat les polítiques de conservacióterritorial amb el GOB, i aquesta feina és laque hem de continuar fent. És curiós que

Pep Santos

cada quatre anys es diu en les enquestesprèvies a eleccions que el PSM desaparei-xerà i després mai passa. Jo suposo quemolestem i molestem molt. Un partit que noes ven, un partit que no és corrupte, que maiha tingut preu ni ho tindrà i, sobretot, unpartit que solament posa sobre la taulal'interès general i l'interès de Menorca, iaixò no els agrada, però jo estic convençu-da que tornarem a estar.

– L'economia menorquina està pas-sant un dels seus pitjors moments. Lesbases de la riquesa insular estan en laconstrucció, parada en tot l'estat per lafalta de crèdit bancari, i el turisme, cadavegada mes estacionalizat i curt -amb

• 13 •25/2/2011EN TRE VISTA

PPPPAAAARRRREEEENNNNÒÒÒÒSSSSTTTTIIIICCCC PPPPAAAAGGGGÈÈÈÈSSSS IIII MMMMAAAARRRRIIIINNNNEEEERRRR 2222000011111111

A LA VENDARESERVI EL SEU EXEMPLAR

El trobarà a les principals llibreries deMenorca i a Setmanaris i Revistes Sl.

Informació: 971 38 55 58

“És molt trist que quan parlemd'aquesta crisi econòmica vulguem fer-la pagarals treballadors i no als que realment l'han causada”prou feines de juny a setembre- pel canvique hem tingut de turisme estranger aturisme espanyol. Malgrat el repunt del'últim any, primer en molts que ha cres-cut, l'atur a Menorca és el mes alt de lesilles amb el menor creixement en tots elsinformes econòmics autonòmics. Lesexpectatives per a la temporada 2011semblen ser bones i, els mes optimistes,parlen de l'inici de larecuperació?

– Jo crec que aixòés el que tots desit-gem. Però és molt tristque quan parlemd'aquesta crisi econò-mica vulguem fer-la-hipagar als treballadors ino als quals realmentl'han causat aquestacrisi. Són els

bancs i les entitats financeres, les que la vancomençar. Tots volguéssim que 2011 fos jael principi de la fi de la crisi. És cert que hiha alguns indicadors que ens fan sentir opti-mistes. Sembla que pot arribar més gent. Ladura situació que existeix a Tunísia o aEgipte ens poden beneficiar, sectors com elcalçat o la bijuteria han fet un gran esforçper competir a Europa i posicionar-se endifícils mercats internacionals, i això també

genera riquesa i treball, la diversifica-ció de disseny i marca en productesmenorquins també està produint elsseus fruits… Crec que quan parlemde situació econòmica haguéssim deser capaços d'analitzar el per quèestem on estem i, sobretot, si som

capaços de donar passas per realmentveure com estem a Menorca. I aMenorca estem com estem no per culpa

dels treballadors, encara que lesmesures que s'apliquen sem-bla que solament els afectena ells. Joaquin Araujo enels seminaris del GOB dela setmana passada deiaque cada dia hi ha gransfortunes més poderosesi més concentrades i,afegia, que qualsevold'aquestes enormesfortunes del món seràsuficient per acabaramb la set al món.

– Veritablementles èpoques de crisi

generen grans dife-rències o accentuen les

que ja existeixen, el problema

és com es pot solucionar no solament anivell de la nostra illa sinó fins i tot anivell mundial als països amb millorseconomies.

– Aquestes diferències que són cadavegada més brutals caldria posar-les sobrela taula i solucionar-les. Pel que fa estricta-ment a Menorca i parlem de la necessitat dedesestacionalitzar, i de reptes importantseconòmics, sembla que oblidem que hotenim tot. Tenim gastronomia, cultura,patrimoni i, per descomptat un entorn natu-ral únic amb sol i platja. Però tot el quetenim hem de posar-ho en valor. Jo he tre-ballat molt amb l'agricultura i la nostra illapot ser un mercat excepcionalment bé pro-duint productes agroalimentaris de granqualitat, que ho fem i, a més, mantenim unaagricultura ja no solament com a sectorestratègic de conservació del patrimoni sinócom a productes, però aquests producteshan d'estar als mercats, en els bars i en elsrestaurants. Menorca necessita de tots elssectors. L'enorme problema que tenim ambles comunicacions costa entendre des deMadrid. No solament és vital per a lesempreses sinó per a qualsevol ciutadà quenecessita sortir de Menorca i que ha depagar molts diners. Gastem milions perpoder sortir com a persones, o sortir pervendre els nostres productes fora, i això ésel que no s'entén des de Madrid de cap deles maneres que hem pretès fer-li-ho enten-dre. Des del punt de vista estrictament polí-tic, mentre el PSM no tingui una veu claraal Congrés dels Diputats que els faci veureque per a Menorca això són necessitats deprimer nivell no avançarem. Ni el PP ni elPSOE han estat capaços de solucionar el

• 14 •25/2/2011EN TRE VISTA

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

“Si aconseguimrecuperar el dèficit,podríem fer moltescoses per avançaren l’economia, peròsi et quedes senserecursos per fer res,és impossible”

“Menorca és terra d'emprenedors ihem de recuperar aquest esperit”

tema. El PP no va voler posar ni un duro ala declaració de servei públic, els diners elsduien cap a altres estructures. És molt greu.A més parlem de competències, transferèn-cies i dèficits fiscals, que no solament tenimen la nostra comunitat. Si aconseguim recu-perar el dèficit, podríem fer moltes cosesper avançar en l'economia, però si et quedessense recursos per fer res, és impossible. Ésimpossible si no es fa així i amb diners. AMenorca necessitem un Govern en elConsell que sigui Govern. Això vol dir quepugui decidir sense passar per Madrid. Eldebat es si tenim recursos humans i capaci-tat econòmica per tirar endavant amb els

nostres projectes. Crec que Menorca vasaber fer, fa uns anys quan el mediterranis'estava destrossant, un treball exemplar pera tots de conservació del territori i de cuidarla major joia que hem d'és el nostre entorn ila nostra illa.

– Si, però els temps han canviat des dellavors...

– Clar. Ara hem de ser conscients de lafragilitat de la nostra illa, cal ser conscientsque ho tenim tot per ser dels millors, la qualcosa cal fer és posar-ho en valor sector persector. Cal dir en veu alta els punts en elsquals estem tots d'acord i no en els qualsdiscrepem.

– A més del que s'ha d'aconseguir anivell polític pel que fa al llast de la dobleinsularitat, per afavorir el poder despla-çar-nos i vendre el que tenim, existeixuna important necessitat de la participa-ció de la iniciativa privada i inversió pri-vada per modernitzar seccions que sónvitals per a la nostra economia. La com-petència, ara ja feroç, d'altres països comCroàcia, obliga a modernitzar una plan-ta hotelera que aquesta obsoleta i quenecessita de reinversió de l'empresari perfer-la competitiva.

– Crec que qualsevol avanç en aquestsentit ha de passar per la inversió privada iper la pública. Torna a existir un debat quecrec que és erroni. Per exemple; els dinersque destinem a s’Enclusa ho podem desti-nar a millorar les urbanitzacions. Són dosprojectes diferents. Parlem d'inversionsestatutàries que tenen destinació, i s'ha defer i no dir nomès que cal posar clavegue-ram a les urbanitzacions. Per què no tenenclavegueram les urbanitzacions? Que vapassar quan s'estaven construint i qui es va

• 15 •25/2/2011EN TRE VISTA

“Jo crec que el PSM no és responsable de res.El PSM és el partit del Sí”fer ric i no va construir aquests serveis?. Nopot ser que els ajuntaments acabin pagantuns serveis que no van fer unes constructo-res que van guanyar molts milions per feraquestes cases. Ara ningú sap on estan.Òbviament hem de tenir les urbanitzacionsen condicions igual que hem de tenir elsnostres pobles i les nostres ciutats.L'empresa privada sap que per ser competi-tius han d'invertir i tenir els seus aparadors,en cas del comerç, en condicions. Han delluitar per innovar cada dia. Menorca estàplena de gent que innova i emprèn negocis.Quan molts solament pensaven en turisme,que era una sortida clara i fàcil, uns altres esfeien empresaris que apostaven per la inno-vació i marxaven amb els seus mostrariscarregats en maletes per vendre a la penín-sula o a Europa. Crec que aquest esperit devalors inculcats pels nostres pares que sónvalors de treballar, de constància i de lluitar,que ningú no regala res, és el que ara neces-sita Menorca posar damunt de la taula.Menorca és terra d'emprenedors i hem derecuperar aquest esperit que uns altres vanposar per crear molta empresa, molt diver-sificada i que generava molts llocs de tre-ball. En tots els sectors. L'oportunitat exis-teix, però sumant. Cadascun al seu i totsalhora. L'empresa privada ha de fer el quedeu, les administracions hem de fer el quehem de fer i, els ciutadans, han d'implicar-se en totes les qüestions.

– Un té la sensació que a Menorca escuida més a una vaca que a un turista.

– Això vol dir que tenim excel·lentsramaders. Als turistes cal acaronar-los. Jocrec que quan es coneix als menorquins elque ve de fora s'adona que som molt acolli-dors i que potser en ocasions no ho sabem

fer millor, però a qualsevol que arriba,nosaltres li ensenyem la nostra terra i elnostre menjar i els nostres costums i lesnostres gents. Ens bolquem a ser amables igenerosos. Aquesta proximitat que hemdemostrat individualment no hem estatcapaços a convertir-ho en un valor per alsector turístic, com si han sabut fer-ho enaltres llocs. Els empresaris que van comen-çar a portar turisme a la nostra illa no erenmenorquins, eren de fora, per tant no ho vantransmetre. Crec que fallem una mica tots.Si tots a Menorca poséssim sobre lataula el que volem per al turismeestaríem d'acord en un 90% decoses, però és que resulta quetreballem amb el 10% en el queno estem d'acord. Cal sumar.Menorca és amable i els menor-quins ho hem sabut mostrar aqui ha vingut, des de fa segles.

– Alguns sectors polítics isocials la fan responsable avostè i al PSM de la poca evolu-ció econòmica de la illa.Negativa a un altrecamp de golf,negativa ales granss u p e r f í -

cies, negativa al desenvolupament delspolígons industrials, negativa a l'evoluciócap a un comerç diferent i negativa a undesenvolupament econòmic europeunecessari, inevitable i modern.

– Jo crec que el PSM no és responsablede res. El PSM és el partit del “sí”. El PSMvol vida, i que els nostres néts continuïnvivint en bones condicions a la nostra illa.Saramago deia que la saviesa és estar enpau amb tot el que t'envolta. Crec que elPSM aporta això. Avui, tenint una illa amb

un territori limitat i cal pensarsi necessitem de debò unaltre camp de golf. AMallorca, a més de lapolítica desastrosa delPP ara jutjada, de sen-yors que arribaven allía passar les vacances ino pagar, li costa moltdiners públics als ciuta-dans. Si aquesta és la polí-

tica dels camps de golf ésclar que no la volem.

Molts dels

• 16 •25/2/2011ENT RE VIS TA

camps de golf, a més, que s'han fet aMallorca no estan aportant, amb molt, elsdiners que es deia que anaven a aportarabans de fer.los. A Menorca es pot parlarperò, hi ha un, i funciona. El PSM està dis-posat a parlar de tot, però no oblidem que hiha prioritats. En legislatures passades no haestat prioritari i el temps demostrarà que noho és. Pel que fa al comerç, és cert que elPSM planteja un teixit comercial que pensaen la petita empresa menorquina i en elsautònoms, que són els que donen treball, nosolament a les sevesfamílies sinó amoltes altrespersones. Peròel paper delcomerç no éssolament gene-rar riquesa. Elcomerç fa ciutats

vives, mediterrànies amb color i atractivesper als turistes. El PSM, governant, ha posatsobre la taula un pla d'equipaments comer-cials que reconeix la dificultat del sector iho vol solucionar regulant-ho. Potser sommassa responsables però, encara que haginaltres partits polítics que prefereixen noregular-ho, nosaltres creiem que és l'úniccamí mirant al futur i no solament a unasituació momentània que ens pot equivocar.

– Però el comerç i la seva formad'entendre-ho varia molt d'un lloc a unaltre de la illa. Ciutadella està progres-sant àmpliament en aquest sentit mentreMaó està perdent vida, habitants icomerç en el centre històric de la ciutat,que hauria de ser una de les seves princi-pals armes pels mahonesos i per als turis-tes.

– Crec que aquest és un punt importan-tíssim a l'hora d'analitzar una ciutat, unpoble i, fins i tot, a l'hora de veure fins quinpunt som capaços de tenir un projecte comúcom a poble. Són polítiques municipals.Quan coneixes la teva ciutat has de crearles bases perquè es pugui desenvolupar eltipus de comerç propi de cada municipi.Ha d'estar viu i observant les necessi-tats. En el Pla d'Equipaments ens diuel PP, per exemple, que no observemInternet, i la seva actual importànciaen les vendes. Al PP cal dir-li quequan el pla d'equipament ho femnosaltres podem ordenar des delterritori. No podem actuar sobre

si els clients menorquinscompren o no perInternet. Això demos-

tra la ignorància del PP o la seva mala fe.Quan algú parla ha de conèixer i fer-ho ambserietat. Sabem que és molt complexa ladiferència de comerç a les ciutats, alspobles i als polígons. El comerç dinamitza idóna vida i depèn dels ajuntaments elpotenciar-ho i regular-ho. Cal recordar queel responsable en comerç és el Govern delsIlles Balears.

– En qualsevol cas és evident que elcomerç, el sector, està canviant. Malgrattotes les dificultats administratives i polí-tiques, els polígons industrials i les granssuperfícies s'estan imposant a la illa.Dins de poques dates s'obrirà un Lidl aMaó, s'espera per d'aquí poc temps lapresència d'una altra gran superfíciecom Mercadona, i una altra sèrie degrans comerços dedicats al bricolatge o al'esport. Aquesta nova competència afec-tarà al sector que es veurà en l'obligacióde canviar horaris, baixar preus i, segu-rament, especialitzar-se per poder sobre-viure i ser competitius.

– Hi ha una necessitat d'especialitzacióen el comerç i la dificultat de ser una illa. Eltema del comerç a Menorca serà complicat.Aquí mai hi haurà la mateixa oferta comer-cial que a les grans ciutats. Hem de serconscients i capaços per valorar que elsavantatges que tenim com a illa és la possi-bilitat de fer poble. Cal anar a comprar alscomerços propers. El dia que vagis a aquestcomerç de tota la vida i estigui tancat hotrobaràs a faltar i ja no trobaràs el quenecessites. Això és voler el teu poble,entendre que aquests comerciants són elsque poden especialitzar-se, oferir-te el que

“Hem de ser conscients i capaços per valorarque els avantatges que tenim com a illaés la possibilitat de fer poble”

• 17 •25/2/2011ENTREVI STA

necessites de debò, personalitzar al client iconèixer-ho. La liberalització del sector queexisteix a tot el món i que ha donat plenallibertat a tots perquè puguin fer el que vul-guin, qui la possibilita són les grans multi-nacionals que cada vegada guanyen mes.Alguns són cada vegada mes rics i unsaltres són cada vegada mes pobres. Qui esvol instal·lar en tota Europa són els que fanque el PSOE i el PP acabin votant aquestesnoves directrius oblidant-se de les petites imitges empreses que són les que els handemanat a aquests dos partits, en moltesocasions, que no es fes. Amb el plad'equipaments i la discrecionalitat que portaamb ell, hem d'adaptar, de la millor formapossible, les necessitats amb el sector entots els sentits, fins i tot mediambientals. Ales ciutats ha d'haver-hi el comerç diari peranar a comprar a peu des de la teva casa, il'existència de polígons amb una altra ofer-ta, que ja existeixen, però regulats fins a unmàxim d'1.500 metres quadrats. Els ciuta-dans hem de ser capaços de valorar el quetenim, i el repte per als comerciants ésl'especialització. Malgrat tot, si et vas acomprar a Ferreries, on jo vaig, et trobes

aquest pa de qualitat fet per ells, la carn queconeixes el seu origen i la seva qualitat, i eltracte personal. Menorca l'hem de fer entretots. El nostre és nostre, i no està en la restadel món. És un tema de consciència i cadas-cun té la seva.

– Quan l'any 2007 el PSIB-PSOE vaaconseguir la victòria absolutaa les illes i, a Madridtambé es parlavasocialista, es va con-siderar per totes lesforças polítiques isocials que seria ungran mo-ment perfacilitar el fluxeconòmic i de peti-cions històriquesde Menorca amb elgovern de Palma i el deMadrid. Acabant lalegislatura és hora defer balanços.

– Jo crec que lapassada legislaturava ser molt negraper a Menorca. Enl'era Matas elGovern no sola-ment anava contraMenorca sinó que vagenerar un “govern”paral·lel per anarcontra el legítimguanyat a les urnes.Un PP que vafer treballar a20 delegats aMenorca peranar contra

El Consell, i el millor de tot és que mai vamsaber al que es dedicaven alguns d'ells.L'Estatut que van votar no ho van respectar,i no van posar un sol recurs econòmic nivan ajudar en res. El Govern actual s'ha tro-bat una crisi, però amb uns deutes adquiritspel PP que s'estan havent de solucionar ara.L'estalvi del PP va ser zero. Si hi hagués

hagut diners es podrien haver afron-tat bé alguns reptes però, no hihavia res. No és falta de volun-tat. No hi ha diners aramateix. Malgrat tot, aquestgovern ha complert ambMenorca en diners, recursos iconvenis. Si crec, que el temacompetencial ha estat molt lent.Les transferències han estatbones però molt lentes. Els regla-ments demanen tanta seguretat queun tema solucionat políticament

a l'agost no ho potsarrencar fins a

“Jo crec que la passadalegislatura va ser moltnegra per a Menorca.En l'era Matas elGovern no solamentanava contra Menorcasinó que va generar un“govern” paral·lel”

• 18 •25/2/2011 ENTRE VISTA

· Kebaps, Pizza Turca, Falafel

· Pollos a l’ast y hamburguesas para llevar

· Chocolate con churros o con porras

Nueva ubicación: Te esperamos en la calle Mallorca

esquina calle Lepanto

TE ESPERAMOS ESTE FIN DE SEMANA

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ PINTOR TORRENT, 7

TEL: 971 38 55 58

FAX: 971 38 29 20

eliris-digital@infotelecom.es

febrer de l'any següent. Aquesta és una deles grans dificultats. La corrupció destapadaera necessàri, i col·locar en el seu lloc a UMtambé, però cal deixar clar com ens coordi-nem, com fem transferències, amb quinsrecursos i a quina velocitat, però aquest tre-ball no és solament de l'executiu delConsell. Trobo a faltar un PP responsable,ja que van votar l'Estatut, i han d'estar en eldisseny del sistema. No podem discutir arala Constitució. Els falta serietat, rigurositat,sentit comú i voluntat. No podem tornar agoverns paral·lels. Sinó treballem junts ambles absències que existeixen el repte, és gai-rebé insalvable. L'equilibri és de tota lacomunitat. Queda treball per fer, però és boque aquest treball ho fem entre tots.

– Quesería Menorquina està aturadaen haver-se quedatsense matèries pri-meres per conti-nuar amb laseva producció.Una situacióque, segons de-nuncia Comis-

sions Obreres augura un futur moltnegre a la fàbrica de Maó en cas queNueva Rumasa no abandoni la gestió dela mateixa. De fet, el sindicat assegurahaver iniciataccions judicial amb el con-sentiment dels treballadors -i tambéd'algunes administracions- perquè lafamília Ruiz-Mateos cedeixin una plantaque ha deixat de ser viable a les sevesmans.

– Fa molt temps que Govern, Consell itreballadors lluitem perquè no es tanquésaquesta empresa. Si s'hagués tancat hauriafet molt de mal i ja no solament als 180 tre-balladors que estan en ella de forma direc-ta, sinó a tot els ramaders i un altre personalque indirectament depèn de la fàbrica.Menorca no ho hauria pogut aguantar. Crecque es va començar un treball d'acompa-nyar un procés de rellançament. Estic con-vençuda que l'opció de Nueva Rumasa noés la millor que es podia prendre en el seumoment. Va ser la que és i estem treballantper evitar el tancament des de fa mesos, alcostat del Govern i als treballadors. Noestan complint els acords que tenien. Elmoment és molt difícil, però lluitarem finsal final perquè no es tanqui. No em demanique li avanci com ho farem. És molt difí-cil”.

– Suposant que el 22 de maig les cosesquedessin igual a Menorca pel que fa a la

representació política en ElConsell, i per tant el PSM es

cuidés de l'economia,que és el mes impor-tant i immediat quecaldria fer en aquesthipotètic periode.– Crec que cal tan-

car tot el que està obert.

“No podem discutir ara laConstitució”

Fires, convenis… De cara a un futur calaconseguir un Govern fort en el Consell quepugui tenir recursos i fer un model queaconsegueixi posar damunt la taula, d'unaforma clara i per tots, el que és Menorca.Quan parlem d'agricultura cal mantenir ales persones que treballen en el camp i elsnostres productes, els productes que ells fanhan tenir cada dia més i millor marca anivell exterior. Cal tenir una enorme siner-gia amb els visitants que tenim i no sabemaprofitar. Sectors com la bijuteria cadavegada més present en l'exterior, i seguirapostant per aquesta indústria. Menorcanecessita el suport de la comunitat autòno-ma i a nivell de l'Estat, però no perquè enssentim inferiors, sinó per aconseguir el querealment som. Hi ha grans reptes. No vullpensar que se segueixi parlant de destinarrecursos a llocs inútils com a passat aEivissa amb en Matas. Necessitem ordenarla costa privilegiada que tenim. És priorita-ri. El PIC cal tancar-ho i acabar-ho. Tambéles energies renovables. Son la base de lailla. Ara el govern central no es pot tornarenrere en els beneficis que va donar per al'energia fotovoltaica. Les empreses priva-des no es poden veure en aquesta malasituació. I sobretot, hem de gestionar a curti mig termini l'aigua d'una forma mes efec-tiva. L'agricultura no és l'única responsabledels nitrats dissolts. Menorca té de tot pervendre, un producte extraordinari, però noho valorem, ni ho sabem vendre als altres.En ocasions en el Ple del Consell el PP hanegat el progrés evident de la illa. No vall'abstenció, cal implicar-se, parlar i progres-sar tots junts i no dificultant les coses.Necessitem fer país perquè Menorca avan-ci.

• 19 •25/2/2011

El Iris-Ciutadella

En relació a l’artesania esteim acostu-mats a veure ceramistes, joiers, sabaters ialtres oficis que participen en fires i mer-cats però en aquests espais habituals notenen presència altres professions moltarrelades a Menorca i que pel tipus de pro-ducció o producte que ofereixen no solenestar presents fora del seu taller. Per això,des de la Conselleria d’Economia delConsell de Menorca s’ha organitzat perdemà dissabte 26 de febrer un recorregutper conèixer alguns oficis singulars.

Pel que fa a l’ofici de ferrer, el mestreartesà Lluís Vinent mostrarà l’ús de la for-nal, un element que ja no és gaire empratperò que antigament tenien totes les ferre-ries. En el cas del mestre d’aixa la visita esfarà a l’Illa Pinto ja que és on els Amics dela Mar Port Maó tenen el seu arsenald’embarcacions i mestre Miquel Huguet,de Ciutadella, farà una explicació del’ofici. La darrere aturada serà a S’Hort deSant Patrici on es podran visitar les estan-ces dedicades al Museu del Formatge i labodega. En aquest mateix lloc es presenta-rà el projecte Rere les passes de l’Arxiduc is’acabarà la jornada amb una petita picada.

La programació per als interessats és lasegüent:

· 9h Sortida de l’autobús des deCiutadella i recollida de la gent en els dife-rents pobles.

· 10h Visita a Lluís Vinent, ferrer deSant Climent.

· 11.15h Visita a l’espai dels Amics dela Mar del Port de Maó (Illa Pinto) El mes-tre d’aixa, Miquel Huguet, explicarà el pro-

El Consell proposa una “Ruta d’artesans”per a conèixer els oficis singularsde Menorca

cés de construcció d’una barca.· 13h Visita a S’Hort de Sant Patrici amb

presentació del projecte Rere les passes del’Arxiduc i picada.

· 16.30h Final de la ruta i retorn de lagent als respectius pobles.

Tuni Al·lès amb el darrer guanyador del Concurs d’Artesania

Avui és el darrer diaper apuntar-se a laRuta dels ArtesansL’organització posarà un autobús a dis-

posició de la gent interessada amb unmàxim de 30 places. Per participar-his’haurà de reservar plaça abans del dia 25de febrer.

L’entitat coordinadora és el ConsellInsular de Menorca a través del CentreArtesanal.

Dades de contacte:Centre Artesanal de MenorcaCarrer Metge Camps, s/n (Recinte

Firal) - 07740 es Mercadal971 15 44 36centre@artesaniademenorca.comwww.artesaniademenorca.com

LOCAL

Hem estat uns quans dies internats per qües-

tions de salut, a l’Hospital Mateu Orfila de

Menorca. No hi ha dubte de que en ell hi ha unes

deficiències que per desgracia ja no tenen solució

com són les habitacions dobles, un fall de

l’arquitecte i dels qui varen donar el seu vist i plau

ja que hi havia prou terreny per fer-les més adequades i dotar-les

de més espai per bé dels pacients i per la labor dels professionals

sanitaris ja que hagueren pogut fer uns espais més reduïts i ampliar

les habitacions, això condueix a que alguns visitants, no sàpiguen

comportar-se degudament, no tenint en compte que cal respectar

les normes dels horaris establerts, per bé dels pacients els quals

necessiten de quietud i repòs per la seva recuperació, prego al res-

ponsable que hi posi remei, apart de l’esmenta’t, manifest els pro-

fessionals sanitaris de la tercera planta que varen atendre a la meva

esposa, el meu i el seu profund agraïment.

Agraeixo la possibilitat d'utilitzar aquest mitjà de comunicació,

amb dos objectius:principals: la defensa ferma de la sanitat públi-

ca i el trasllat de gratitud als professionals que treballen en ella

cada dia. És un plaer traslladar la nostre satisfacció i agraïment per-

què una experiència que sempre provoca preocupació, es va resol-

dre amb calma, tranquil·litat, assossec i grat. Els protagonistes

sanitaris que varen convertir moments d'angoixa en minuts de cura-

ció i de satisfacció al llarg de tants dies, han estat els professionals

que van participar primerament en la seva l'operació , dirigits per el

cirurgià Sr. Ildefonso Campano Cruz i el seu equip i per la ajuda

rebuda en la seva final recuperació per el digestiu Sr. Joan Gelebert

Zornoza, agraïment a infermeres i infermers, auxiliars, persones

de neteja i demés serveis.

En tot moment ens varem sentir acompanyats per totes les per-

sones les quals van estat al nostre costat amb els seus pensaments

i les seves pregaries, gràcies els nostres íntims amics i familiars.

No és la primera vegada que comprovo l'excel·lent activitat de

l'Hospital Mateu Orfila en el qual treballen persones com les cita-

des, i moltes altres, de talla professional i humana digna d'esment i

reconeixement. Prec que els responsables polítics reivindiqui els

mitjans necessaris que garanteixin la pervivència de la Sanitat

Pública, en la qual puguin exercir el seu treball professionals com

els citats. Agraïment profund a tots ells.

Família Genestar Mesquida.

Em complau moltíssim comprovar que els impostos, es tra-

dueixen en una prestació sanitària amb la qual gaudim tots els ciu-

tadans.

Andreu Genestar Sabater

Profund agraïment¿Hasta cuando vamos a soportar estas velocidades que se alcan-

zan en el paseo marítimo? Sobre todo al caer la noche, que es cuan-do esos pilotos de formula 1 les da por pisar el pedal a fondo, comosi el dicho paseo fuera el Rally de Montecarlo. ¿A que espera elárea de gobernación para poner medidas? Dios quiera que no ten-gamos ningún accidente; de todos modos jugamos con mucha suer-te, ya que de momento los que vivimos en el, todavía podemoscontarlo. Y permítanme decirle al concejal Guillem Bosch y a todala plantilla del área de gobernación, que IB3 al final del veranotomo cartas en el asunto, y se persono a dicho paseo comproban-do la peligrosidad de esta vía, en cambio nuestros dirigentes delAyuntamiento dan la sensación de que miran hacia otro lado, yo lesaconsejo que tomen medidas y no tan solo en el Paseo Marítimo,ya que hay algunas calles como Ruiz y Pablo y RepublicaArgentina que también la prudencia de algunos conductores brillapor su ausencia. Y en cuanto a los pasos cebras, también se tendrí-an que tomar medidas, ya que hay algunos que llevan más de unaño sin repintarse, y los hay que aunque estén pintados falta ilumi-nación, ya que si no hay farolas los pasos cebra casi no se ven, por-que tanto para el viandante como los conductores es una incógnitael poder atravesar, y es que la sorpresa que uno se puede llevarpodría tener graves consecuencias. Otra de las cosas que tendríanque hacer es bachear unas cuantas calles de la ciudad, ya que enalgunas a mi me recuerdan los cráteres que hay en la Luna, y loque es extraño es que si bachean alguna no se porque se queda laotra mitad de la calle sin arreglar, como es el caso de Ruiz y Pablo,en fin ¡si vivim coses veurem! Y ya que estamos en dicha calle¿Qué ha pasado con los contenedores de basura? Ya que han sufri-do varios cambios de situación, antes de colocar el Bar Fusión enla esquina los contenedores estaban en dicha esquina, PaseoMarítimo Ruiz y Pablo luego pasaron un poco mas adentro cercade la esquina Doctor Camps, se arregla el alcantarillado de la calle,y los contenedores pasaron ya directamente a la esquina del DoctorCamps, sin tener en cuenta a los demás vecinos, es como si notuviéramos derecho a nada, hacen y deshacen a su antojo, a pesarde las dificultades que esto ocasiona, ya que los vecinos y estable-cimientos del paseo, ahora tenemos que andar mas de un hectóme-tro; yo pienso que a este paso tendremos que llamar un taxi para ira tirar la basura, ya que es muy dificultoso ir a pie a tirarla. Y unode los más perjudicados es el Hotel Playa Grande que esta a masde 150 metros de los contenedores, así que nos hemos quedado sincontenedores en dicho paseo, ¡y a jorobarse! y no me negaran queuno piense que esto huela a trato de favor del establecimiento, ycreo que esto no debería ser así, ya que siempre para hacer lascosas bien, normalmente se usa la cabeza para el bien común paratodos. Otra cosa que hay que decir, es que en la esquina están loscontenedores de reciclaje, pero como no huelen no hace falta cam-biarlos de sitio ya que no afecta a dicho Bar. Y otra cosa que debe-ría tener en cuenta nuestro Ayuntamiento es la peligrosidad de lastortugas de los carriles bici ya que ocasionan accidentes, yo lesaconsejaría que se cambiaran por una especie de tabletas como hayen algunas rotondas y no son tan peligrosas y así se evitaría quealguien tuviera un accidente. Y como diría aquel dicho español “Abuen entendedor pocas palabras le bastan”

José Mª Cleofe

EXCESOS DE VELOCIDAD Y PASOS CEBRA SI PINTAR

• 20 •25/2/2011 OPIN IÓ

• 21 •25/2/2011

– Parella menorquina cerca per llogar hortal o apartament ambpetit pati a Ciutadella. Tel. 626.45.82.29– Es ven Mercedes SLK 200 color gris. 100.000 km. Seients de cuir illandes del model nou. Tel. 626.45.82.29

FEINA– Menorquina seria y responsable con nociones de idiomas, y expe-riencia se ofrece para trabajar: auxiliar administrativo, ayudanterecepcion, reposicion supermercados, dependientas, fregaplatos,cuidados de personas mayores x horas, lmpieza o para cualquierotro tipo de trabajo. Disponibilidad y capacidad de aprendizaje.Ana Telf: 606751305– Chica menorquina responsable, se ofrece para cuidar personas

mayores o/y con discapacidad, limpieza.... Con Experiencia.Actualmente estudio ATENCION SOCIOSANITARIO.Disponbilidad eincorporacion inmediata.Ana Telf:606751305 – Me ofrezco para cuidar enfermos en el hospital por las noches.Persona seria y responsable. Tel.: 658 27 91 34– COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar, jorna-da completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74 -Miguel.– Me ofrezco para trabajar como ayudante de jardinero, pintor,

pared seca o construcción. También como peón de limpieza o simi-lar. Persona seria y muy trabajadora. Tel. 626 22 75 69.– Busco trabajo como ayudante de carpintería o de jardinería.También como peón de limpieza o en la construcción. Persona seriay trabajadora. Tel 652 37 07 57.– Me ofrezco para cuidado y atención de personas mayores.Seriedad y responsabilidad. Referencias. Tel.: 679 287 699. Elena– Mujer joven con experiencia se ofrece para trabajar como internaacompañando a las personas mayores. Disponiblidad para realizarlas tareas del hogar y los recados; Total disponibilidad horaria, sininconveniente para desplazarme a cualquier zona de la isla. Tlf:638282928

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedor yhabitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora, secado-ra.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a convenir. Sealquila planta baja. Tel.: 638 324 311– Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange. 60euros. Tel.: 615 34 53 07– Es venen 10 portes de pi, amb els vastiments, sense emprar, noves. Junteso separades. Tel.: 606 84 35 68– Venc telèfon mòbil Black Berry Curve 3G 9300, marca Vodafone, ben nou.Per només 90 euros. Tel: 630213651.– Vendo estufa esmaltada negra, marca Ergon, modelo Franklin. Puertas decristal. Precio: 150 euros Cambio sobrasadas, etc. T.: 609 591 010

MOTOS I BICICLETES– Es ven moto Havana Custom (Aprilia) de 49c.c. i amb la ITV acabada depassar. En bon estat i perfecte funcionament. Per només 450 euros.Tel: 630213651.– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada y documentada.2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, con motormercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. y ext. polipielblanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remolque, licencia depesca de embarcación y varios extras. 6.0000 euros negociables.Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo Llaüt con cabina, 28 palmos, motor Perkins. Papeles en regla.Tel.: 648 60 89 79.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669 455757.

ALTRES– Compraria MOTOSIERRA a benzina de segona mà, en bon estat. Tel.: 661428 548 ó 971 38 11 04– Es ven piano de paret de color marró fosc comprat fa 8 anys. Completa-ment nou i per només 1.500 euros. Tel: 620035126.– 2º Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio salón comedor, amplia cocina yamplio baño completo, 2 habitaciones con armarios empotrados grandes,habitación pequeña y lavadero a parte, pequeño balcón descubierto. par-king doble y trastero. Telf. 971385921.– Vendo recambios Kia Shuma, Hyunday Accent 1, Express, Tipo, paragol-pes Golf IV. Tel.: 610 27 69 93. Luis.– Visón señora, largo, color miel. Ocasión: 2.800 euros (costó 6.000).Obsequio de abrigo de colas de zorro. Tel.: 625 57 28 65– Compraria guitarra espanyola per principiant. Tel.: 669 26 53 60– Vendo reloj antiguo de bolsillo Roskopt, cuervos y sobrinos, Habana. Suestado de conservación es bueno y funciona correctamente. 100 euros. Tel.:971 38 41 18 - 645 17 32 29.– Es ven antena parabòlica d’alumini de 80 cms, amb el conversor corres-ponent (LNB). Antena marca “Wisi Orbit”. Tel.: 971 48 02 55.– Vendo faros para Ford Focus. 100 euros. 615 345 307.– Es ven Nicho Cementiri Nou Vertical 6 PLAÇES. TELF. 971383094– Vendo baca para una Ford Tourneo Connect. 150 euros. 635 546 490

• 23 •25/2/2011

Com pot ser que a Occident es mengimés derivats lactis que a Orient i es pateixde més osteoporosi? Com més lactis (llet,iogurts, formatges, nates, gelat,…) consu-mim, més manca el calci al ossos. El DrJorge Pérez-Calvo al seu llibre: Nutriciónenergética y salud, ho explica molt bé: perassimilar el calci hi ha d’haver un equilibride minerals com magnesi, fòsfor,… La nos-tra dieta és molt pobra en magnesi i peraixò tenim un excés de calci al cos que noes pot assimilar i pot fer pedres a la vesícu-la, cristalls en les articulacions, …Eliminarla sucre refinada, la carn, alcohol, …intro-duir grans integrals, verdures, llegums ialgues. I de les moltes algues que hi ha al’abast en una herboristeria, vull xerrar dela…

WAKAME: INTENSA EN CALCIÉs una alga parda i de color verdós-

marró. La wakame és la segona alga mésconsumida en el món en l’alimentació direc-ta. Galícia és l’únic lloc d’Europa que dispo-sa d’una producció silvestre. Si no has pro-vat mai cap alga, millor que comencis peraquesta, és de gust suau i de fàcil prepara-ció. Només remullar-la 3 minuts i la posesen les ensalades.

Té 11 vegades més calci que la llet :1760 mg per cada 100 g. La relació calci-fòsfor fa que sigui molt assimilable, idealper l’esquelet, ungles i cabell. Evita rampesi espasmes. Per les persones amb osteopo-

rosis, persones que no consu-mim llet, fillets, adolescents,embaràs, És molt equilibradaen els aminoàcids que conté.Aquesta alga és capaç de des-intoxicar eliminant els metallspesats i radioactius, fins i tot, lanicotina.

COM EMPRAR-LA?- Afegir-la a les ensalades,

remullant-la 3 minuts, com una verduramés. Es pot macerar en oli d’oliva, ratlladu-ra de llimona i concentrat de poma. És deli-ciosa!!

- En les cremes i purés verds, s’afegeixal principi i es tritura al final amb totes lesverdures: crema de porros, crema de brò-quil, de carbassó, d’espàrrecs verds.

- Es talla petita i s’afegeix al final d’unapaella o fideuà com si fos julivert.

- En els plats de verdures crues o cuites.

CREMA DE BRÒQUIL AMB WAKAME1.- Saltejar la ceba amb oli d’oliva i sal

marina durant 10 minuts.2.- Afegir aigua de bona qualitat i el

bròquil, l’alga wakame, un carbassonet,una fulla de llor. Tapar i coure a foc mitjà 20minutos.

3.- Treure la fulla de llor i convertir-hotot en puré. Si vols pots afegir llet d’arròs iametlles en pols.

Aquesta crema es pot servir freda ocalenta. El mateix procediment es fa per:crema d’espàrrecs, de porros, de carbasso-net i patata.

• 24 •25/2/2011

Telèfon: 971 48 13 52 - Mòbil: 6O9 61O 1O8www.saipa.mx.vg

SAIPA, SCPSuport i Qualitat

Plaça Menorca, 16. · 07760 · Ciutadella de Menorca

T. 971 385 291 · info@fangiaram.com · www.fangiaram.com

Atenció a fillets, adults i persones majors

Sion TorresNaturòpata i professora de ioga

Racó de SalutManca de calci als ossos

EL PENYA DE FUTBOL SALA ES DEIXAELS PRIMERS DOS PUNTS

per Joan Canals Soldado

El conjunt júnior del CV Ciutadellajugà la setmana passada el Campionatd’ Espanya júnior a Múrcia. Les ciuta-dellenques van acabar en octau lloc irepetiren el que aconseguiren l’ anypassat.Les de ponent quedaven segones a laprimera fase del torneig, perdent al pri-mer partit per tres a zero contra el SantCugat, i guanyant per el mateix resultatde tres a zero els dos partits següentscontra el VP Madrid i CAM Múrciarespectivament.Ja a la segona fase les joves delValeriano Allès guanyaven a l’Universitat de Burgos per tres a zero iperdien contra el dur equip de LasPalmas per zero a tres. Això assegurava l’ octava plaça del2010 i feia somiar amb la cinquenaplaça. No va poder ser i les de Laida

Les ciutadellenques varen deixar-se elsdos primers punts de la temporada aMercadal, el derbi menorquí acabavaamb empat a dos gols.Va ser un partit molt ràpid, intens i des-controlat, tot eren anades i vingudes d’un camp a l’ altre. El Penya dominava lapossessió de pilota però era incapaç de

Alvarado perdien per un ajustat tres ados els dos partits que li quedaven con-tra el FC Barcelona i Oxidoc Palma.

Les guanyadores del torneig van ser lescanàries de Las Palmas de GC 2016,repetint triomf.

VUITENA PLAÇA DEL VALERIANO ALLÈSJÚNIOR AL CAMPIONAT D’ESPANYA

crear clares ocasions degol, per la seva banda, elMercadal es limitava atirar pilotes a l’ esquena dela defensa ciutadellencaper intentar agafar-les des-previngudes.Als deu minuts de joc s’avançava el Mercadal ambun gol en pròpia porta delPenya. Aquesta jugadadescentrà molt a les deponent i no les deixavaficar dins el partit, així, aun llançament des de la

cantonada llançat per les mercadalen-ques, la pilota fer a l’ esquena d’ unadefensora grogueta i arriba a peus d’ unajugadora local que tan sols ha d’ empè-nyer la pilota al fons de la xarxa.Quan quedaven segons per acabar la pri-mera part l' àrbitre pita una falta a na

Candy damunt l'àrea i aquesta moltatenta treu la falta ràpidament sensedemanar barrera, la passa a na Paqui queestava al segon pal, aquesta creua a s'altre pal on hi havia n' Elena i aquestanomés ha d' empènyer sa pilota a gol.Així el penya va sorprendre les jugado-res del mercadal i entrava de nou dins elpartit.La segona part el penya va tocar més lapilota i va tranquil·litzar el joc. Va posarel 2 a 2 al marcador n' Elena amb ungran gol d' equip. Les tres mateixesjugadores que en el primer gol, naCandy passa pilota a na Paqui i aquestaa n' Elena que davant la portera no falla.A partir d' aquí els dos equips van gau-dir d' ocasions però el marcador ja no esva moure.Les ciutadellenques continuen líders dela taula classificatòria.

• 26 •25/2/2011

DERROTA DEL CARUSSA CIUTADELLAA LA PISTA DEL CIDE

El primer quart el Ciutadella va comen-çar molt ficat dins el partit, aconseguintimposar la seva defensa, deixant alconjunt local amb deu punts a la finalit-zació del primer quart. El segon període va tenir dues partsmolt diferents. A la primera el Carussaaguantava el ritme del primer quart i ala segona la defensa molt intensa delspalmesans i un ritme molt elevat de l’equip local suposaven un parcial afavor dels de casa que els suposavaficar-se davant al marcador amb ungran percentatge d’ encert en el tir acistella. Al tercer acte els ciutadellencs aconse-guien novament imposar la seva defen-sa i tot i que la defensa local fregava l’il·legalitat per la seva duresa ha retallatuna mica la distància.

Al darrer quart escomençava com al ter-cer, amb molta igualtat.Però aquesta igualtat nodurava tot el quart, afalta de tres minuts iamb tan sols quatrepunts d’ avantatge perals mallorquins, un fortritme imposat per elCide afegida a la sevaefectivitat va fer que elpartit es trenqués com-pletament fins arribar ala màxima diferència delpartit quan sonà la botzi-na final (72-57)El Carussa va notar moltl’ esforç físic fet durantel partit i dos dels seu homes més

importants, com son Dan Comas i JoanPons.

XXVII CAMPIONAT DE MENORCADE FONS EN CARRETERA

Diumenge, 20 de febrer va tenir lloc,encetat la temporada ciclista aMenorca, el campionat de Menorca deFons en carretera, organitzat per elGrup Esportiu Es Port. Començà, a les10 des matí, en sortida neutralitzada alBar Tritón, recorreguent diferents car-rers de Ciutadella I donar un poc devistositat amb la caravana ciclista finsla sortida de Ciutadella. Llàstima quedurant bona part de la carrera ens vaploure I els corredors varen que tenirque agafar precaucions en les davalla-des I corbes ja que l’enterra no acom-

panyava. A meitat decarrera, però el solens va fer acte de pre-sència I els corredorsvaren poder calentar-se. El total de corre-dors, un 39, varentenir que recórrer untotal de 95 km. Lacaravana ciclista desde Ciutadella es vadirigir cap aFerreries, desviant-secap Es Migjorn Gran,

després es va rodar cap Es Plansd’Alaior, on hi havia el Premi Tot Velo,I es va produir una escapada, que vadurar fins els kms finals de carrera, ona l’arribada es disputar en esprint. Enarribar es Mercadal es va fer tot el camíd’En Kane, I després es va girar cap asa rotonda de s’Arenal d’en Castell, pertornar anar direcció camí d’en Kane Iuna vegada està en aquest anar cap EsMercadal, on ja després es va tornar perla carretera general, Ferreries ICiutadella, on es va entrar per la rondanord, s’agafà la primera entrada del

polígon i a l’altura del Taller Mestral deCàrites, estava situada la Meta final.El campionat de fons, a més de sercampionat, també era prova per elsIGA, I a més també era la primera car-rera per la Xallenge de Menorca.Als campions/nes varen ser el segü-ents/es: Campió de la carrera I catego-ria élite: Javi Mercadal, I en la catego-ria fèmina open: Rut Moll. CategoriaMaster 50: Juanjo Cardona; Master-40:José Pons Martí; Master-30: BonifacioRedondo; Sub-23: Biel Domingo;Junior masculí: Ruben Sánchez; Juniorfemení: Mónica Bosch; Cadet masculí:Raúl Pizarro; cadet femení: Judit Janer.Dir que a l’entrega de trofeus, varenassistir la consellera d’esport ÀngelaCaules, el regidor d’esport del’ajuntament de Ciutadella, ToniAnglada, I la delegada de Menorca deciclisme, Pili Servera, excusant la sevapresència per trobar-se a la prova delmón de Pista, amb la selecció, al presi-dent de la federació Arturo Sintes.Així com començà amb força aigua,acabà l’acta amb un solet que donarcolor al final de la carrera.

• 27 •25/2/2011

EL passat diumenge a les instal·lacions esportives del Club de Tir Olímpic deMenorca, es va celebrar una tirada de carrabina 22 LR.A aquesta modalitat s’ utilitzen sofisticades carrabines de petit calibre, ambavançats elements de punteria com son el túnel i dioptre i es realitzen 60 tretsa la posició allargada a una diana posada a cinquanta metres de distància.Els tres primers classificats van ser els següents:1º Pedro Portella Salord 580/6002º Tobias Pantke 541/6003º Bernardo Sintes Pons 540/600

TIRADA DE CARABINA 22 LRAL CLUB DE TIR OLÍMPIC

Tir amb arc. Llambias i Goñalons gua-nyen la sisena prova de tir amb arcEl poliesportiu Sant Joan, de Ciutadella deMenorca, va ser l’escenari diumenge pas-sat, dia 13 de febrer, de la sisena prova detir amb arc. En aquesta ocasió la competi-ció era tirada de sala de 25 m, on van com-petir un total d'onze arquers dels clubsArquers Ciutadella i D’arc Maó que acon-seguiren resultats importants.En arc compost, Roberto Llambias (D’arcMaó) va assolir la victòria amb un total de561 punts, seguit de Sebastià Ametller(Arquers Ciutadella) amb 554 punts, deupunts més que el tercer classificat, Jose A.Aranda (D’Arc Maó).En arc recorbat, Borja Goñalons (D’ArcMaó) quedà al capdavant amb 552 punts,Rafael Trinidad (Arquers Ciutadella)segon amb 544 punts i tercera classificadaNúria Mercadal (D’Arc Maó) amb 516punts.Cal destacar que en aquesta competiciódisputada hi va haver quatre nou rècordsde Menorca sobre la distància de 25 m endiferents categories. En arc compost,sènior masculí, Roberto Llambias obtin-gué el nou rècord amb una puntuació de561. En arc recorbat, en la categoria sèniorfemení, Núria Mercadal assolí el rècordamb 516 punts; Borja Goñalons, en lacategoria sènior masculím obtingué els552 punts que li donaren el rècord deMenorca, i Miguel Taltavull, júnior mas-culí, aconseguí també aquest mereixedorrècord amb 474 punts.

Natació. Gran actuació dels nedadorsIGA en el cinquè controlAquest cap de setmana es va disputar a la

piscina municipal de Ciutadella el cinquècontrol IGA classificatori per als pròximsJocs de Wight 2011.En categoria masculina, Frank Estrada vamillorar el seu registre en 200 m papallo-na amb un temps de 2:12.38, temps que liva permetre aconseguir punts per a la clas-sificació acumulada. Ricardo Garcia, perla seva part, també va millorar en la provadel 100 m lliures amb un temps de 55,85 iLlorens Torres, en els 1.500 metres, acon-seguí un temps de 17:14.74; tots dos vanobtenir punts per a la classificació acumu-ladaEn categoria femenina, Mónica de Pablova aconseguir batre les seves marques enles proves de 200 m lliures i 200 m estils,amb uns temps de 2:19.88 i 2:38.88 res-pectivament. Naomy Toomey també va

millorar els seus registres de 50 m papa-llona i 200 m estils en aturar el cronòme-tre en 33:39 i 2:37.47 respectivament.Ambdues nedadores van aconseguirsumar punts per a la classificació acumu-lada. D'altra banda, Maria Mascaró, AnnaGomila i Mia Toomey van millorar elsseus registres en la prova dels 800 lliures,però no van aconseguir sumar punts.Després d'aquest control, la classificacióacumulada en homes sofreix canvis, ja queJavi González passa a la quarta posició enel lloc de Ricardo García, que ara ocupa lacinquena posició. I en categoria femenina,Mónica de Pablo passa de la tercera a lasegona posició, Naomy Toomey escol·loca a la tercera posició i MariaMacaró queda quarta.

• 28 •25/2/2011

CCAANNVVII DDEE LLIIDDEERR AALL NNIIVVEELLLL 11

DDAANNII PPÉÉRREEZZ SS’’AALLÇÇAA AAMMBBLLAA PPLLAATTAA AA VVIITTOORRIIAA

XXXI CAMPIONAT DE MINIFUTBOL

Canvi de líder al Nivell 1 aquesta setmanadesprés de la derrota del Caf. S’Oficinadavant el Taller Joan Capella per un ajustatdos a un. Així, el Penya Barça comanda ara laclassificació després de guanyar per 6-1 alCon, Toni Capó. Al Nivell 2 derrotes dePeugeot i Caf. Carcle Artístic que fan ajustarmolt la classificació.

Aquest són els resultats d’aquesta setmana:

NIVELL 1: Jamma Peix - Paint Ball T.P.G.(6-2), C. S’Oficina - Taller Joan Capella (1-2),Penya Barça - Con. Toni Capó (6-1),Avarques Castell - The Blarney Stone (1-3),P.Madrid/Bar Ruz - Eurojocs 17 Gener (5-6).

NIVELL 2: Caf. Cercle Artistic - Con.Quelmi/Baretta (0-2), Bar Tritón - F.Semi-nari/Apunt (2-5), Taller Chapi/Kia - Peugeot(5-0), Bar Sa Rosca - Intec Seguridad (4-8), Plaza Domingo - Cafrisa (5-0).DESCANSA: Rte. La Guitarra

La passada setmana acabava el torneig de semi-veterans de més de trenta anysque organitzà el Dosa CF. juntament amb Alejandro Alonso.A les semifinals del torneig, Es Vaporet s’ imposava per un gol a zero a la Sel.Argentina a un partit molt igualat. A l’ altre semifinal, el Finques Seminari s’imposava amb comoditat al Cercle ArtísticA la gran final el partit acabava amb empat a dos gols entre Es Vaporet iFinques Seminari, després, a la tanda de penals el Finques Seminari fallava elseu primer llançament i Es Vaporet que havia començat llançant feia els tresgols proclamant-se campió del torneig.

Dani Pérez, el competidor i tècnic del’Equip de Tecnificació del ShotokanCiutadella, torna a mostrar l’alt nivellen que es troba, firmant una fantàsti-ca actuació en el interautonòmic deVitòria, disputat el passat dissabte ien el que hi participaven les diferentscomunitats de Navarra, País Basc,Aragó i la Balear com a selecció con-vidada. Dani va haver de lluitar moltdur davant rivals vertaderament difí-cils i de gran nivell tècnic, fins arribara la final a la que va saltar al tatamidavant un marroquí federat a aragó,qui va anar desbancant a tots els seusoponents inclús al campió d’EspanyaCubero. El ciutadellenc va perdre l’orper un ajustat resultat de 2-1, Per tant,ressenyar la importància de la fita ide la brillant intervenció de Dani aVitòria.

CLASSIFICACIÓ NIVELL 1CLASSIFICACIÓ NIVELL 1POS EQUIPS JU GA EM PE GF GC PUN ESP

01 Penya Barça 12 9 1 2 52 21 28 9002 Caf. S’Oficina 12 9 0 3 31 19 27 6503 Jamma Peix 12 9 0 3 36 25 27 7504 P.Madrid/B. Ruz 12 8 0 4 49 33 24 6005 Blarney Stone 12 6 0 6 26 27 18 7506 Eur. 17 de Gener 12 5 1 6 29 43 16 8007 T. Joan Capella 12 4 1 7 21 27 13 4508 Paint Ball T.P.G 12 3 2 7 25 38 11 7509 Con. Toni Capó 12 3 1 8 28 35 10 5510 Avarques Castell 12 0 2 10 13 42 2 65

CLASSIFICACIÓ NIVELL 2CLASSIFICACIÓ NIVELL 2POS EQUIPS JU GA EM PE GF GC PUN ESP

01 Peugeot 13 8 2 3 38 25 26 7002 P. Domingo 13 7 4 1 42 10 25 7503 F.Seminari/Apunt 13 7 4 2 46 23 25 2504 Caf. C. Artístic 13 7 4 2 40 20 25 1005 Bar Tritón 13 7 1 5 45 31 22 6506 Intec Seguridad 13 6 3 4 31 31 21 007 Cafrisa 13 5 3 5 29 40 18 2508 Bar Sa Rosca 13 3 3 7 44 48 12 -2009 Rte. La Guitarra 12 2 2 8 25 45 7 7010 Taller Chapi/Kia 13 2 2 9 27 63 4 7011 C.Quelmi/Baretta 12 2 0 10 19 50 5 55

CLASSIFICACIÓ CLASSIFICACIÓ POS EQUIPS JU GA EM PE GF GC PUN

01 Es Vaporet 14 12 0 2 61 25 36

02 Finques Seminari 14 10 2 2 69 25 32 03 Sel. Argentina 14 7 4 3 43 23 25 04 C. Artístico 14 6 3 5 33 46 21 05 Avarques Castell 14 5 2 7 31 36 17 06 At. Ciutadella 14 4 2 8 34 49 14

07 Dosa Veterans 14 2 2 10 27 62 8

08 S’Àvia Rita 14 1 3 10 22 54 6

CAMPIONAT FUTBOL SEMI – VETERANS +30

• 29 •25/2/2011

CRÒNICA 1a. REGATADEL TROFEU LA CAIXA 2011

Diumenge Dia 20 de febrer, es fa de dia,un dia gris i plujós a Ciutadella amb moltpoc vent de component nord que fa millo-rar l'estat del mar a la badia de ponent deMenorca.Després de la reunió de patrons per con-firmar la regata sobrevent-sotavent aca-bant a la bocana del port de Ciutadella, 14vaixells es fan a la mar per disputar alfinal una bona regata.Avui en el comitè de regates al costat deNacho, estava Rafael Torrent ajudant al

nou comitè de regates dela classe creuer.Sortida de la prova pun-tual a les 10:35 h ambvent del 040 º i intensitatincrecendo fins a arribara puntes de 10-12 nusosque al llarg de la regatabaixaria a 6-8 nusos al'entrada.Sortida guanyada clara-ment per la part de laboia pel Platu 25 Nova,patronejat per Toni Ponsen no tenir el seu "Noia

Txeca" a punt després del trencament detimó. Regata guanyada des del principiamb autoritat. La lluita en la classe Platu25 era a la segona plaça amb constantscanvis de posició entre el Looky de S.Mesquida i el Centrenautic de M. Ponsqui al final acabava segon de la regata,per davant del Looky i el Stop & Go de T.Ponsetí una mica despenjat per falta detripulació que en aquests vaixells i ambuna mica de vent té molt important.A la classe RI, tots els vaixells que actual-

ment hi ha al club Nàutic de Ciutadellahan sortit, regata dura de maniobres per aaquests vaixells on el Ecològica deMenorca defensava molt bé la seva posi-ció i bon fer en aquestes regates tècniquesi de moltes maniobres assolint el triomffinal per davant d'un bon Gong de J.Vilafranca i el Embui de M. Marquès, ElVespa de J. Sintes relegat a la quarta posi-ció malgrat tots els esforços en maniobresi hissades d’espí durant el dia d'avui.Tanquen la taula el Xarquia i Au anem,pendent de classificar a l'arribada delràting 2011.La classe R1 promoció, amb quatre vai-xells en la línia de sortida, destacar unvaixell sobre tots, el Bessons dels ger-mans Cleofé fa una magnífica regata gua-nyant amb molta autoritat (si segueix aixíhaurem de pujar de categoria i que nave-gui en RI) a segona posició el Malaycad'Alberto, tancant la taula el Calisayd'Lito Allés i Alfa Centuri.La propera regata serà el 6 de març del2011 amb recorregut previst de triangleolímpic pares RI i Promoció i dues rega-tes sobrevent-sotavent per als Platu 25.

Es parla de l’Ensenyança Mitjana Laboral a l’Institut JosepMaria Quadrado, que inicialment tenia la seva orientació cap al’agricultura i del obrers tècnits fruit de l’ensenyament laboral, queara és la Formació Professional.

S’anuncia la representació de “Tovarich” protagonitzada perConchita Montijano a les Gales Teatrals de Ràdio popular deMenorca.

La pianista Muriel Donnellam té previst actuar a Ciutadella enel marc de la programació de Joventuts Musicls amb obrs deHassemans, Tchaikowsky i Mendelssonn, a més de Schubert,Debusy i Granados.

L’Atlètic de Ciutadella guanyava al Sóller per 3-2.Ciutadella es preparava per a commemorar la suor miraculosa

del Sant Crist dels Paraires ocorreguda el mes de març de 1661.

• 30 •25/2/2011

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

21 desembre 1770 – Els Jurats de Ciutadella avui matihan rebut una carta de su Exa. en que els hi diu els molts depreparatius que es fan per una próxima guerra, i els hi orde-na que fasen adobar les dos talaies i tenir un atalaier encada una. I que també és necessari fer una partida de faixi-nes i estaques per les fortificacions. Per fer front a les des-peses se valgueren de 50 pesses de 8 de la Clavaria de for-ments, portant un leial compta per després presentar-lo a suExa. per ser pagat de l’estany de l’aiguardent i retornat adita Clavaria. 1 gener 1771 – Aquets dies passats els Jurats de

Ciutadella raberen una carta de su Exa. per fer convocar aaquelles perçones joves i solteres, o de poca familia perveurer les qui voluntariament voldrian afe-rir-se per asistiren el castell de Sant Felip, en el cas d’una invasió, no perpendre les armes, si per treballar , amb una paga que s’elsdonaria.6 gener 1771 – Fins al present no s’ha presentat perço-

na alguna en l’Universitat de Ciutadella per allistar-se peranar al castell a treballar. Els Jurats pensaren que el motiues el d’haver de deixar les familias sens sustent. I que sis’els donàs alguna avensa, trobarian algunes perçones. Pertant que s’informin del que han fet les Universitat d’Alaiori Mahó.11 febrer 1771 - Els Jurats de Ciutadella raberen car-

tes de les Universitats d’Alaior i de la del Mercadal en queels hi diuen que tenen orde de su Exa. de donar cases alscastellans de Sant Felip.

Sabem que... ? (123)per Antoni Picó Vivó.

15 de febrerde 1961

Cuina nostraLlenties ambpatates

Ingredients: 1 pot de llenties, 1 ceba, 1 pebre verd, 2patates grosses, 2 tomàtigues de ramellet, 2 pastana-gues, 1 tija d’api, una branqueta de tem, 4 grans d’all,oli d’oliva i sal.Elaboració: Netejam les llenties davall l’aixeta fins quedeixin de fer sabonera i les deixam degotar dins unescorredor. Dins una olla de terra feim un sofregit ambla ceba, el pebre verd i els grans d’all ben picadets i lestomàtigues de ramellet ratllades i sense pell ni pepides.Mentre es confita el sofregit a foc ben dolç, pelam lespatates, les tallam a cantells, les afegim al tià, remenantperquè es ben impregnin del sofregit, i també hi incor-poram les llenties, la tija d’api, la branca de tem i lespastanagues talladetes a rodelles ben fines. Ho cobrimtot d’aigua que no sigui de l’aixeta i ho deixam bulliruns 20 minuts com a mínim. Quan les patates estiguintendres i es comencin a fondre, el cuinat estarà a puntper portar a taula.

Que Nueva Rumasa degui als llocsmenorquins 700.000 euros que fa perillar lasupervivència de molts de pagesos i també dela fàbrica de Maó.La pujada del preu de la farina en un 38%,si bé encara es mantenen els preus del pa.Que les permutes realitzades per l’equip de

govern de Llorenç Brondo no estaven justificadesesegons la Sindicatura de Comptes.Els sobrecostos de Can Saura.Les “pressumpte” manipulacions d’una convidada delConsell per part dels hotelers.Que pagesos de Ciutadella com els de Torrellafuda iAlgaiarens, de nissaga de moltes generacions, puguinquedar arruïnades pesl impagaments de Nueva Rumasa.Que el subcontratist de Can Saura va inflar el cost del’obra segons el Govern de les Illes Balears.Les dubtes sobre l’observatòri astronòmic.

La bereneta de llet espessa organitzadaper l’Esplai.La nova plataforma per un transport aèridigne.Que el Centre de Salut Canal Salat deCiutadella comptarà en pocs dies amb un

nou pediatra.La recuperació dels jardins de Sa Vinyeta gràcie apatrocini de la societat Imhoep Prevención.Que la setmana que ve sortirà al carrer la nova revistad’informació general de Menorca “Mes Iris Menorca”amb reportatges i entrevistes d’actualitat.Que Joventuts Musicals de Ciutadella rebri dilluns undels Premis Ramon Llull que atorga el Govern de lesIllees Balears.La promoció de Menorca als establiments de Carrefour.Les 12.800 places que oferirà Balearia per venir aMenorca per Setmana Santa.

• 31 •25/2/2011

Dites i refranys...- Quan el Toro du capell, senyal d’aigua.

PARENÒSTIC DEL MESDE FEBRER DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,53 i es va pondre a les 18,03 h.Dia 28 el sol sortirà a les 07,20 i es pondrà a les 18,34 h.

LES LLUNES DE FEBRER

Dia 3 lluna nova en Aquari.Dia 11 lluna creixent en Taure.Dia 18 lluna plena en Lleó.Dia 24 lluna minvant en Sagitari.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSSi voleu cebes grosses, plantau-les en el quart creixent o

durant la lluna vella de febrer. També aquesta lluna és bona persembrar aals i podar els ceps i les parres.

És el temps de recol·lectar la llatra i altres similars, i millor siho feis amb la lluna minvant.

Comença l’activitat a les cases d’abelles. És aconsellable nete-jar-les.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 25, Sebastià, Victorí.Dissabte dia 26, Víctor, Nèstor, Alexandre.Diumenge 27, Gabriel, Baldomer.Dilluns dia 28, Rufí, Romà.Dimarts dia 1, Lleó, Albí.Dimecres dia 2, Pau, Basileu.Dijous dia 3, Emeteri, Celedoni.

SES VOLTES, 21 TEL. 971 38 05 39MURALLA D’ARTRUIX TEL. 971 38 54 79fotohernando@terra.esCiutadella de Menorca

Mes Iris MenorcaA partir de la setmana que ve, Menorca comp-

tarà amb una nova revista d’informació i culturaque amb el nom de “Mes Iris Menorca” es volconvertir en un referent informatiu mensual on elslectors podran gaudir d’elaborats reportatgesd’interés periodístic i general, entrevistes amb laclasse política i empresarial de l’illa, columnistesque expresaran la seva opinió sobre els temesd’actualitat.

Esperem una bona acollida pels lectors delSetmanari El Iris i també per la resta dels menor-quins.

Sortir en temps de crisi i crear un nou produc-te és sempre un gran repte.