EL PP PROPOSARÀ LA REVISIÓ DEL PLA ESPECIAL PERDONAR FACILITATS A LA CONVERSIÓ

DELS PALAUS EN HOTELS

Ciutadella de Menorca, 5 d’agost de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.485

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 5 MARCH Plaça Jaume II, 5Dissabte dia 6 CAVALLER Plaça de la CatedralDiumenge dia 7 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDilluns dia 8 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimarts dia 9 OLEO Federico Pareja, 54Dimecres dia 10 MOLL Eivissa, 50Dijous dia 11 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Divendres dia 12 CASTANY Tres Alqueries, 3

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mar tes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mi ér co les 08'30-16’00 13’00-19’00

Ju e ves 08'30-16’00 13’00-19’00

Vi er nes 08'30-17’00 13’00-19’00

Sá ba do 08'30 19’00

Do min go 16'00 19’00

Núm. 3.485. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués, Bàrbara F. Sena, Joan Canals.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 27 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALA’N BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

07:15*08:00*08:4009:05 09:35*09:5010:05*10:3010:50*11:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:00* 17:3018:0018:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

10:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00*

21:00

22:30

23:001

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0008:45*09:0009:15*09:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

2

3

Shutín, a la preselecciódel Mundial Cadet de

Karate

Liz Hintemann, la novaoposada de VA Menorca

ES LLOGA PIS

A BARCELONA

DE 3

HABITACIONS.

ZONA

PLAÇA ESPANYA.

TEL.: 616 747 260

CiutadellaFerreries

Un estiu més estam patint les conseqüencies d’una carre-tera general, la Menorca-1, totalment saturada i de maneraespecial en el tram entre Ciutadella i Ferreries, l’únic de l’illaque no té una altra via alternativa i que ara per ara està pa-tint el tràfic de camions procedents del port exterior de SonBlanc i dels cotxes de lloguer del principal municipi turístic.

Des del Consell de Menorca es fa necessari moure tots elsfils possibles per tal que la carretera general sigui desdoblada,tal i com va prometre el Partit Popular en el seu programaelectoral, i donar compliment al que de segur van votar moltsde menorquins.

L’anunci fet de que les primeres actuacions que es portarana terme són al tram entre Maó i Alaior, potser vénen donadesper una herència enverinada en matèria de carreteres, fruitd’una política immovilista on era més important anar poc apoc per a mirar el paissage i les vaques pasturant que la segu-retat dels automovilistes.

Calen accions contundents i efectives a la carretera general,no basta amb fer-hi pegats com són determinats tercers carrils,com també és prioritària la creació d’una via alternativa entreCiutadella i Ferreries, que possiblement amb un desdoblamentsimilar al de la ronda sud de Ciutadella quedaria resolt.

El tram Ciutadella-Ferreries és el de més tràfic pessat i deturistes, per tant s’hi ha de donar prioritat per davant d’altresiniciaives secundàries que no resoldran aquest greu problemade tràfic i de saturació de la Menorca-1.

És hora d’emprar el seny.

S E T M A N A R I

4

L'equip de govern del PartitPopular impulsarà la revisiódel Pla Especial de Protecció

del Conjunt Historicoartístic de Ciuta-della per possibilitar que els propietarisde palaus i edificis singulars puguin ob-tenir uns ingressos addicionals que elspermetin el seu manteniment. El tinentd'alcalde d'Urbanisme, Ramon Sampol,es mostra partidari, en aquest sentit, d'a-daptar la normativa en vigor a les ne-cessitats reals de Ciutadella. El debat haadquirit actualitat arran de l'avantpro-jecte presentat per la societat FastforSA, hereva dels béns de l'anteriorComte de Torre-Saura, José María deOlives i Ponsich, per construir un hoteld'interior al palau de Ca’s Comte, un elsde major arrelament de Ciutadella.

L'aplicació estricta del Pla Especial,aprovat per la Comissió Insular d'Urba-nisme el 31 de març de 1999, impossi-bilita el desenvolupament d'aquestainiciativa privada, que proposava l'o-bertura d'un hotel de quatre estrellesamb 39 habitacions, spa i piscina clima-titzada i una inversió propera als 5 mi-lions d'euros.

Encaixar la conversió d'un edificisingular com aquest amb un pla que so-breprotegeix alguns dels seus elementsarquitectònics més significatius no éstasca fàcil. Per si hi hagués dubtes, el re-

El PP proposarà la revisió del Pla Especialper donar facilitats a la conversiódels palaus en hotelsPER CARLES MARQUÈS FOTOS BEP AL·LÈS

projectes, sempre que es facin amb senyi respectant la normativa en vigor”,afirma Sampol, que, no obstant, opinaque el Pla Especial ha de tenir una re-dacció “més clara”.

L'obertura de locals comercials enels baixos de diversos edificis senyo-rials, a principis dels anys 90, va encen-dre el debat social sobre els usospermesos al casc antic. El recent pro-jecte de Fastfor SA ha avivat la foguera.Els tècnics que han intervingut en l'es-tudi lamenten el caràcter excessivament“proteccionista” del Pla, que condemnaals palaus -opinen- a una mort segura.La normativa del Pla Especial -la vi-gència del qual té, en principi, caràcterindefinit- es pot revisar en els casos se-güents: quan s'aprovin normes legals derang jeràrquic superior que prevegin laseva revisió; transcorreguts 25 anys (peral cas, l’any 2024), o en cas de revisiódel Pla General. En aquest sentit, l'A-juntament de Ciutadella té en marxa unconcurs per licitar la redacció d'un nouPGOU, que l'actual equip de governconfia a poder adjudicar a l'octubre,com a molt tard.

De moment, s'hanrebut vuit ofertes d'e-quips multidiscipli-naris. El pressupostbase de licitació és de450.000 euros. A faltade consensuar la sevapostura amb l'oposició,el PP pretén que la revi-sió del Pla General i ladel Pla Especial recorrincamins paral·lels. L'e-xalcaldessa de Ciutade-lla i actual portaveu delGrup Municipal Socia-lista, Pilar Carbonero, creu que “l'ob-jectiu de protegir el nucli antic és bo.Estem a favor que es revisi el Pla Espe-cial per facilitar l'ús d'habitatge i per-metre també altres usos que afavoreixinuna major dinamització econòmica,però sense trencar per això l'essència dela normativa”. Tot i compartir objectiuamb el PP, Carbonero creu que han d'es-perar a conèixer “quines són les líniesde revisió que proposa l'equip de go-vern”, abans de realitzar un pronuncia-ment més definitiu.

5

LOCAL

gidor d'Urbanisme, Ramon Sampol, as-segura que, en la seva forma actual, elprojecte és totalment inviable. Entre al-tres motius, perquè preveu cobrir par-cialment el pati interior, cosa queprohibeix expressament el Pla Especial.“Estem a favor que es contempli l'ús ho-teler en aquests edificis, però no a costad'obrir finestres o portals ni d'ocuparpatis protegits. No ens oposem a aquests

”

“ L’Ajuntament deCiutadella té enmarxa un concurs perlicitar la redacciód’un nou PGOU, quel’actual equip degovern confia apoder adjudicar al’octubre,com a molt tard.

6

7

TAULA DE R

EDACCIÓ

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

C/ d'Alaior, 49 – 07760 Ciutadella de MenorcaTeléfono: 971 38 24 46 · www.espoudetorn.comRef.02012C 1º Piso en Ciutadella semi-nuevo con ascensor, 4 habita-ciones (2 dobles y 2 sencillas), dos con armarios empotrados, cocina-co-medor, 2 baños completos y patio de luces. Semi-amueblado.Pre-instalación de aire-acondicionado. Precio 239.803€.Ref.02011C 1º Piso en Ciutadella semi-nuevo, zona muy tranquila,88m2 construidos, 3 habitaciones (2 dobles y una sencilla), cocina, come-dor, baño completo, lavadero y trastero. Amueblado y equipado. Bloque

de 6 viviendas. Precio 180.000€Ref.02005C Casa Individual en planta Baja en Ciutadella, 125m2 cons-truidos, 3 habitaciones dobles, cocina, salón-comedor, baño completo ypatio. Derecho a vuelo. Precio 189.000€Ref.01987C Apartamento en Cala'n Blanes, 41m2 construidos más28m2 de terraza, una habitación doble, cocina-comedor, baño completo,jardín y piscina comunitarios. Amueblado y equipado. Precio 120.000€.OPORTUNIDAD.Ref.02000C Apartamento dúplex en Cala'n Blanes, 100m2 construi-dos, 3 habitaciones (2 dobles y una sencilla), cocina, comedor, bañocompleto y aseo. Amueblado y equipado. Precio 141.750€Ref. 10335L Se traspasa peluquería-estética en Ciutadella, 60m2

construidos, dispone de cabina de estética, un baño y patio interior. Ac-tualmente en funcionamiento. Alquiler de 550€/mensuales. Precio 78.750€ de traspaso.

DUES PEDRES, en concert a Menorca.Aquesta setmana CRIS JUANICO roda per diferents poblacions de Menorca el seu nou projecte DUES

PEDRES, que es presentarà oficialment al Festival Acústica de Figueres el proper 1 de setembre. Juntament ambel contrabaixista Joan Solà-Morales (ex-Umpahpah, i que ha col·laborat també amb el guitarrista Pere Ar-guimbau), ens mostra el nou envoltori amb que han vestit les cançons d’ara i les d’abans, sense perdre de vistales referències i l’aire mediterrani que sempre han respirat les seves propostes. Amb el disc “Pedres que rallen”de rerefons i sense deixar de banda anteriors melodies, l’espectacle DUES PEDRES parteix del minimalismedels tres instruments que hi sonen – la veu, la guitarra i el contrabaix, viscerals en tot moment i sense més con-diment que alguns ritmes electrònics i orgànics – que fa lluir l’esència de les cançons.

Els concerts són dimarts dia 2 a la Terrassa del Claustre del Carme de Maó, dimecres dia 3 a Sa Costa deBaixamar de Ciutadella, dijous dia 4 a la festa 1er Aniversari de Cervesa Illa a la Placeta d’Artrutx de Ciuta-della i divendres dia 5 al Castell de Sant Antoni de Fornells. Tots els concerts són a les 22.00h.

Ciutadella revisa els parcs infantils.L'Àrea de Serveis Generals que dirigeix el regidor Pedro Gener, ha començat un pla de revisió i recupera-

ció de tots els parcs infantils de la ciutat, per tal d'extreure'ls d'un cert estat de manca de manteniment que totsells patien darrerament.

El pla afecta, en primer lloc, a les mesures de seguretat, a l'execució de feines de reparació i de manteni-ment si s'escau, i a acompletar la senyalètica en certs casos. Així mateix, el pla del regidor contempla la crea-ció de parcs nous, com ara la que ja s'està instal·lant a una zona de l'antic Camí d'Algaiarens. A més a més,s'estudia la creació d'altres dues o tres zones més de nova planta. En tot cas, l'equipament d'aquests parcs nouses procurarà que es faci amb jocs que ara romanen desmuntats i guardats en diversos magatzems, sempre i quanles feines tècniques de reparació ho justifiqui. En tot cas, el regidor creu que una part important dels jocs quees van llevar de la plaça des Pins quan va ser remodelada podrien ser recuperables i instal·lats en els parcs denova creació.

En tot cas, la revisió sistemàtica dels jocs que ja funcionen a la ciutat vol incidir sobretot en aspectes deseguretat i de garanties d'ús. Per açò, seran objecte de revisió, un per un, de repintat i d'endreçament allí on cal-gui. A més, les àrees de joc seràn delimitades amb barreres per tal d'incrementar la seguretat. Amb caràcter ge-neral, els pacs infantils, a partir d'ara, seran àrees excloses per al trànsit d'animals de companyia, com ara elscans. Així ho fixaran les senyals de prohibició explícita que ja han començat a instal·lar-se per tot arreu.

Gran éxit del festival Animale’t.Després de l'éxit del festival "Animale't!", no ens podem quedar aturats. Ara més que mai necessitem la par-

ticipació de tothom en iniciatives que promoguin els valors del respecte cap als animals i que ens permetin, anivell econòmic, continuar amb els nostres programes d'atenció als animals sense llar.

Per això hem programat pel proper 20 d'Agost, a la Placa dels Pins de Ciutadella, una jornada plena d'ac-tivitats. L'eix central serà un mercat de segonà má, també amb venda de material nou i de menjar, com ara co-ques, postres, truites, etc..

Anirà acompanyat d'actuacions musicals i una petita cursa de Canicross. Si no sabeu què és el Canicross,us en podeu fer una idea amb aquest v'ideo penjat a youtube: http://www.youtube.com/watch?v=uqZ_jtr9E1w

Fem una crida a totes les persones que vulguin col.laborar amb nosaltres garantint l'èxit de la jornada. Necesssitem:Voluntaris per atendre les parades - Cuiners que ens portin menjar per vendre - Grups de música, dansa, etc.

que vulguin actuar - Participants a la cursa de Canicross (apta per a totes les edats)Si algú de vosaltres o dels vostres coneguts ens poden ajudar, per favor envieu-nos un mail o truqueu-nos

al 629680137 i anirem fent els grups.

8

PER CARLES MARQUÈS FOTOS CARLES MARQUÈS

El president del PP-Balears, JoséRamón Bauzá, ha qualificatd’“extraordinària” la disposi-

ció de les entitats financeres cap a lapossibilitat de contractar un crèditbancari que permeti al nou Go-

vern una sortida a la di-fícil situacióeconòmica de laComunitat autò-noma. Bauzáva fer aquestesdeclaracions

durant una trobadaamb els mitjans

de comuni-

JOSÉ RAMÓN BAUZÀ:“L’important és que Menorcatengui el diputat que Balearsi Espanya es mereixen”

cació de l'illa, prèvia a la cloenda de l'Escolad'Estiu de Noves Generacions del Partit Po-pular que es va celebrar aquest proppassatcap de setmana a la platja de Son Bou, ambla presència d'uns 100 afiliats a la branca ju-venil del PP. El president regional va recor-dar que l'Executiu era conscient des delprimer moment que “no ens podíem seureamb els bancs sense comptar amb un pla desanejament. De fet, l'anterior Govern tambého sabia. Les entitats bancàries necessiten unaval que els doni garanties que el Govern pa-garà. En aquest sentit, l'anterior Govern notenia cap credibilitat, a diferència del nou.Però no és que ho digui jo, com a president:ho ha dit el Ministeri d'Hisenda. Si no

Bauzá va garantir que“no es veuran afectatsen cap moment serveis bà-sics com l'educació, la sa-nitat i els serveis socials”.En canvi, sí s'ha d'actuarper rebaixar el pes de l'Ad-ministració. “No estemaquí per enganar els ciuta-dans. Si no hi ha dinersper a alguna cosa, no es fa,i d'on sobra, s'elimina. Elque no poden faltar són elsserveis bàsics. Els governsno poden ser les oficinesde contractació dels partits polítics. Menyscàrrecs i més treball”.

Respecte als 150 milions d'euros quel'anterior Govern va dir que havia aprovatperquè el nou Executiu autonòmic poguéspagar als proveïdors, declarà que “en capmoment des de l'actual Govern hem parlatde xifres. Qui sí que ha donat una xifra, que,per cert, no estava ni negociada, ha estatFrancina Armengol. Però els crèdits no esnegocien, es signen”. Així mateix, digué que“cal donar-se compte de la magnitud de lesxifres. 150 milions d'euros no serveixen per

haguéssim generat credibilitat, el Ministerino hauria aprovat el Pla”.

Sobre el deute del Govern, xifrat en5.587.000 d'euros, i, en concret, els 1.104,8milions que es deuen a proveïdors, JoséRamón Bauzá va recordar que per a l'actualExecutiu regional, “era bàsic i fonamental, iera el nostre objectiu , la màxima dedicacióde tots els esforços per aprovar el més ràpi-dament possible el pla de sanejament que vaveure llum verda aquesta passada setmana”.Bauzá insistí que “fins en quatre ocasions,l'anterior Govern va intentar sense èxit queMadrid aprovés aquest pla”. Per Bauzá, elpla de sanejament “no és, amb tot, la solu-ció, però sí el principi de la solució, en per-metre que puguin iniciar-se negociacionsamb les diferents entitats bancàries i finan-ceres per aconseguir el major crèdit possibleque permeti a la Comunitat autònoma afron-tar el calendari de pagaments a tots els pro-veïdors”. Entre ells -va assegurar- es trobenels consells insulars i els ajuntaments.

DeuteAls 4.500 milions de deute públic i als

més de 1.000 milions d'euros que es deuenals proveïdors, Bauzá indicà que cal sumar el

LOCAL

9

deute de les empreses públiques, la xifra delqual sortirà de l'estudi que està elaborant ac-tualment l'Oficina de Control Pressupostari.El màxim mandatari del PP-Balears afegíque “si no haguéssim aconseguit que s'apro-vés el pla de sanejament amb aquesta rapi-desa -és la primera vegada en la història dela democràcia i de les comunitats autònomesque s'aprova un pla presentat en tan poctemps- és possible que no s'hagués aprovatfins al 2012. Estem en un procés de convo-catòria electoral anticipada. Això implica unrisc que nosaltres no ens podíem permetre.D'aquí la gran transcendència i importànciade l'aprovació”.

Tot i el deute, Bauzá va deixar clar que“s'ha arribat a aquesta situació per culpa delspolítics. Per tant, han de ser els polítics quiprocurin una solució. Els ciutadans no podenpagar els errors de la mala gestió de l'ante-rior Govern i de tots els polítics fins a arribara l'actual situació. El pla de sanejament delscomptes de la Comunitat autònoma és l'únicque no contempla pujades d'impostos, tot elcontrari del que preveuen les propostes delspartits d'esquerres i del Partit Socialista, perals quals la solució passa per augmentar elsimpostos”. A més de no apujar els impostos,

10

a res. Si devem més de 1.000 milions, comés possible que la salvació estigui en 150 mi-lions, teòricament emparaulats, que ni tansols estan signats?. Que cadascú n'extreguiles seves pròpies conclusions”.

20-ND’altra banda, José Ramón Bauzá va dir

que “la millor notícia que ens ha donat Za-patero en els últims anys ha estat la convo-catòria anticipada d'eleccions generals. Perdesgràcia, Zapatero vol anar però deixant-nos la motxilla d'Alfredo Pérez Rubalcaba,que és part també del fracàs del model so-cialista i d’allò obsolet”. Va recordar que “elPP defineix el futur del canvi, com es va de-mostrar en les últimes eleccions locals. Defet, el Partit Popular governa en tretze de lesdisset comunitats autònomes espanyoles. Siel mateix dia s'hagués pogut posar una urnademanant el vot per a les generals, el PP ha-gués governat també Espanya. Estem segursque el 20-N es produirà un canvi de governi, a partir d'aquest moment, Balears veurà re-flectit el compromís del PP amb una novaforma de fer política i una atenció màxima ales necessitats de les Illes”.

Així mateix, va deixar clar que el PP“afronta la convocatòria anticipada d'elec-cions generals de la mateixa manera que en-cara el dia a dia. Per a nosaltres, no hi hadiferència entre una convocatòria i unaaltra”. Bauzá explicà que el partit ha confiatla coordinació de la campanya al diputat po-pular Óscar Fidalgo, “persona molt vincu-lada a Noves Generacions i amb unaexperiència de partit extraordinària, a partd'un coneixement i una professionalitat ab-solutes”.

DiputatBauzá es va pronunciar també sobre la

polèmica protagonitzada per la secretària ge-neral del PP-Menorca, Antònia Gener, i elpresident de la junta local de Maó, SimónGornés, en relació a la idoneïtat que el dipu-tat del PP per Menorca surti, com és costum,de Ciutadella, mentre el senador és triatentre els afiliats de Maó. El president regio-nal va voler intervenir i va dir que “Menorcasempre presentarà el millor diputat, d'unamanera absolutament consensuada. Aquestva ser sempre el nostre pensament”. PerBauzá, “l'important és que pensem en quinapot ser la millor persona, i no que perdem eltemps en un debat que és inexistent i que, amés, no ens condueix sinó a derivar l'objec-tiu definitori, que és que Menorca tingui eldiputat que Balears i Espanya es mereixen”.

IB3Sobre la tempesta política que ha desen-

cadenat el nomenament provisional del con-seller de Presidència, Antoni Gómez, com a

“ Menorca sempre presenta el millor diputat,d’una manera absolutament consensuada”

”

“ El PP defineix elfutur del canvi, com esva demostrar en lesúltimes eleccions locals.De fet, el Partit Popular

governa en tretze de les dis-set comunitats autònomesespanyoles

VENDO PISO DE 77 M21ª PLANTA, 3 HABITACIONES,

1 CUARTO DE BAÑOCOCINA INDIVIDUAL.ZONA PLAYA GRANDE.PRECIO: 78.000 EUROS

TEL.: 639 737 354 (JOAN)

tòriament les funcions del director generald'IB3. Hi ha una buit legal que no preveuaquesta situació. El nostre compromís és in-tentar arribar de forma consensuada a la de-signació d'una persona que defineixi ladirecció d'IB3. A partir d'aquí, algú ha volgutintencionadament vincular el nomenament

del conseller de Presidència com a di-rector de l'ens amb la campanya elec-toral de les generals. Aquest algú són,precisament, els mateixos que hanconvocat la campanya electoral. El no-menament d'Antoni Gómez es va pro-duir divendres, a dos quarts de deu deldematí. Curiosament, mentre s'està ce-lebrant el Consell de Govern tenim co-neixement que Zapatero convoca unaroda de premsa, que intuïm serà peranunciar l'avançament de les eleccions.Per tant, els que ens critiquen són, cu-riosament, els mateixos que ignoravenque Zapatero anava a avançar les elec-cions”. “L'important -va afegir Bauzá-és que es tracta d'una qüestió transitò-ria que és conseqüència d'un buit legal.Aquesta és la realitat dels fets, perquèdes del PP seguim buscant un directorgeneral de consens”. El president au-tonòmic va matisar que la intenció ésprocedir a l'elecció d'aquesta persona“com més aviat que sigui possible”.

DesdoblamentSobre la decisió de l'equip de go-

vern del Consell de no dur a terme demoment el desdoblament de la carre-tera general i d'apostar per la construc-ció dels tercers carrils entre Maó iAlaior que preveu l'actual Pla Director,José Ramón Bauzá creu que els vo-tants del PP “estan entenent aquestfet”. “El que no és normal -va dir- ésque si no hi ha diners, es facin cosesque no es poden pagar. El que nosal-tres no farem mai és enganar la gent.El que no farem en cap cas són con-tractacions amb el coneixement previ

que no hi ha diners perfer-les. Això és el quenosaltres ens hem tro-bat. I així, tenim eldeute que tenim. Per tant,el PP no renuncia a capdels seus compromisos,però vol afrontar-los ambconvicció, amb criteri iamb rigor. I si l'Estat noens dóna diners per ferfront a aquestes inver-sions, és evident que nopodran realitzar-se. És unacosa de sentit comú. Pertant, si la societat hoentén, és que és una deci-sió presa amb sentit comú”.

Per la seva banda, el president del Con-sell, Santiago Tadeo, lamentà les crítiquesrebudes des del PSM i el PSOE per aparcarel desdoblament, “ja que són aquests partitsels que han generat l'actual situació econò-mica que pateix el Consell i, per tant, la so-cietat menorquina”. Tadeo va explicar que siel PP “dóna, de moment, validesa al Pla Di-rector Sectorial de Carreteres, que ni tan solsestà aprovat definitivament, això no significaque incompleixi el seu programa electoral.El PP no renuncia en cap moment al desdo-blament de la carretera general. Qualsevolactuació que portem a terme és compatibleamb un futur desdoblament”. El presidentinsular del PP va repetir que “el PSOE i elPSM han estat un llast per a Menorca. Hovam dir abans de la campanya, durant lacampanya i ho seguim dient ara. La situacióque hem heretat fa que no puguem afrontaren aquest moment determinades inversions.Malauradament, hem de triar i prioritzar. I lanostra prioritat són ara mateix les persones.Avui patim una situació econòmica moltcomplicada que implica prendre determina-des decisions. Però això no vol dir que re-nunciem al desdoblament en un futur ni quedonem per vàlid l'actual Pla Director de Ca-rreteres”.

11

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

LOCAL

director general d'IB3, Bauzá va dir que “elsfets són clars, li agradi a qui li agradi. El pre-sident autonòmic va explicar que “al conse-jillo de dijous passat previ al Consell deGovern de divendres ja es presentava unpunt dins de l'ordre del dia, amb la propostade nomenar Antoni Gómez per suplir transi-

sàpiga que se li ha acabat el xollo de lanegociació. Ha de saber que ja no seràun soci preferencial de Zapatero”. Itur-gáiz va lamentar que Zapatero hagi dei-xat com “herència macabra” alsespanyols l'arribada de Bildu a les insti-tucions. La “força i el suport” brindada,segons ell, pel PSOE a Bildu ha ofert“un escenari sense parangó als terroris-tes i criminals d'ETA”, alhora que hapermès posar-la “a la primera plana del'escena política nacional”. En la sevaarenga a les joves generacions del Par-

12

L'expresident del PP basc, Car-los Iturgáiz, va expressar elseu convenciment que en les

pròximes eleccions generals, que s'a-vançaran al 20 de novembre, “ETA co-mençarà a perdre la batalla que estavaguanyant amb els socialistes”, en refe-rència a la legalització pel TribunalConstitucional de Bildu. L'eurodiputatpopular va fer aquestes declaracions aMenorca, on va participar en un acted'homenatge als dos guàrdies civils as-sassinats fa dos anys per la banda terro-rista a Palmanova (Mallorca), DiegoSalvà i Carlos Sáez de Tejada. Iturgáiz

PER CARLES MARQUÈS FOTOS CARLES MARQUÈS

es va unir al president del PP de Me-norca, i als voltant de 100 joves que hanparticipat aquest proppassat cap de set-mana a l'Escola d'Estiu de NNGG delPartit Popular que s’ha celebrat a l'Ho-tel Milanos-Pingüinos de Son Bou (Ala-ior) per a guardar un minut de silenci enrecord de les víctimes.

El polític biscaí, al que va acompa-nyar Alfons Ibáñez, cap de Gabinet del'actual president del PP basc, AntonioBasagoiti, va afirmar que “aquests 113dies que falten per a les eleccions hande ser d'esperança perquè comencin acanviar les coses a Espanya i que ETA

CARLOS ITURGÁIZ:“El 20-N ETA començarà a perdrela batalla que estava guanyantamb el PSOE”

kera en les institu-cions on governaBildu”.

Per fer front aaquesta situació, l'ex-president del PP basccreu que no hi ha unaltre camí que “guanyarles pròximes eleccionsgenerals amb majoriesàmplies, si és possibleabsolutes. Si no, els na-cionalistes i els socia-listes intentaran tornara fer que no governi elPartit Popular. I ho faran perquè no elsinteressa que governi el PP, perquèsaben que té un programa clar de de-fensa de la unitat d'Espanya. Cal liqui-dar a ETA amb la Llei a la mà; si no, ellsvindran a per nosaltres, vindran a perEspanya, a trencar-la. No valen nego-ciacions amb ETA. No cal posar preupolític a la pau, com vol Iriguren i elsdirigents socialistes”. Iturgáiz ha augu-rat que “a les institucions on ja governaETA, per exemple a Guipúscoa, hihaurà declaracions unilaterals de seces-sió i de ruptura amb Espanya. Hem per-dut una batalla, però no la guerra. I, sensdubte, som més i millors. ETA és aquí ité més poder que fa 15 o 20 anys. Maiabans ha tingut tant poder polític. Fa 15o 20 anys, no governava Sant Sebastià,no governava la Diputació de Guipús-coa ni tants i tants ajuntaments com go-verna avui. Però pens que, després detot, estarem millor, perquè al PP tenimles idees molt clares”. D’altra banda,Iturgáiz va dir que quan Zapatero sen’hagi anat, després del 20-N, “moltsespanyols tornarem a respirar”. L'ex-president del Partit Popular del PaísBasc va explicar que ZP ha deixat, coma herència, “un país en una situació deruïna econòmica i de descrèdit interna-cional. Ara, tots volen treure’s fotogra-fies amb Merkel, amb Sarkozy, ambCameron. Tots hem vist quins han estatdurant aquest temps els amics de Zapa-tero: els pirates del Carib, Hugo Chá-vez, Fidel Castro i Evo Morales. QuanJosé María Aznar governava Espanya,se'ns respectava a Europa i al món. Ara,però, amb aquests amics, Espanya haperdut tot el crèdit internacional. Per sifos poc -va afegir-, Espanya és el paísamb la major taxa d'atur de la Unió Eu-ropea”.

faç de la terra un grup polític, el PP delPaís Basc, i una nacionalitat, l'espa-nyola. Un genocidi no només es cometen un període de guerra d'un, dos o tresanys, com la matança que es va dur aterme amb els jueus en la Segona Gu-erra Mundial, o la matança de musul-mans bosnians per part dels serbis aSrebenica; també durant més de qua-ranta anys, ETA crea i intenta dur aterme un genocidi per acabar amb tot elque sigui espanyol, i també amb el quesignificava el Partit Popular al PaísBasc”.

Per a Carlos Iturgáiz, “l'estratègiad'ETA no és només la de matar, tambéés la de trencar Espanya. ETA ha arribata les institucions amb un programa moltclar: treure els símbols espanyols, lesbanderes, les fotos del Rei dels ajunta-ments, ajudar al finançament dels pre-sos d'ETA (és a dir, dels botxins) i delsseus familiars, fer apologia del terro-risme, posant de nou les fotos dels etar-res en els ajuntaments, i fer desaparèixerel castellà perquè només s'utilitzi l'eus- 13

tit Popular, Iturgáiz va repetir que“Bildu és ETA” i recordà que la pròpiabanda terrorista es vantava fa una set-manes en un comunicat del seu èxit po-lític. “Els que vivim al País Basc,sabíem des d'un principi que Bildu eral'aposta d'ETA per a aquestes elec-cions”. Sobre les veus que defensen quea Bildu conviuen persones demòcrates,procedents d'altres partits, el polític bascva dir a les clares que “el que permetque ETA tingui una marca, el que per-met que ETA es fregui les mans en po-lítica amb tot el que estem veient, aquestha deixat de ser demòcrata, perquè s'haplegat al que pretenen i al que volen elsterroristes”.

L'eurodiputat del PP va culpar d'a-questa situació a “Zapatero, Rubalcabai el Partit Socialista”. Per Iturgáiz,“estem davant d'una negociació entreETA i el Govern del PSOE. Una nego-ciació que va començar a Brussel·les.Els mediadors internacionals no van auna mediació perquè els cridi un grupterrorista. Perquè això passi hi ha d'ha-ver alguna cosa més. Hi ha d'haver ungovern, legítim i democràtic, que siguiel que els cridi i el que els digui que hand'intervenir i de prendre partit en unanegociació. És per això que el Governsocialista -encara que ho negui- va serqui va trucar a aquests mediadors inter-nacionals. A partir d'aquí, ETA ha acon-seguit el que pretenia i el que volia ambel PSOE. Una dada: de 88 ajuntamentsque hi ha a la província de Guipúscoa,Bildu governa a 77, entre ells la capital,Sant Sebastià”.

L'expresident del PP basc ha recor-dat que “ETA tenia dos plantejamentsen la negociació: d'una banda, poder po-lític municipal -ho ha aconseguit-, del'altra, una amnistia soterrada, que per-meti als bascos sortir de les presons.Com estem veient, a uns -De JuanaChaos, Ternera i companyia- no els en-xampen, perquè no els interessa enxam-par-los-, mentre altres estan sortint deles presons sense complir les penes decentenars i centenars d'anys que els ha-vien posat els jutges”. Per Iturgáiz, mal-grat l’ampli triomf aconseguit pel PP aBalears i en altres comunitats autòno-mes en les passades eleccions locals, lavictòria “té un sabor agredolç, perquèqui mana avui al País Basc és ETA. ETAestà aposentada, reorganitzant-se, refi-nançat-se i –n’estic convençut- rear-mant-se. Mentre existeixi estarà, coml'espasa de Dàmocles, a sobre dels caps

LOCAL

de tantes i tantes persones per seguir co-metent un genocidi contra el poble es-panyol”.

“El genocidi, segons el Diccionaride la Reial Acadèmia Espanyola, ésl'extermini o la eliminació sistemàticad'un grup social, per motius de raça,ètnia, religió, política o nacionalitat. Iaixò és el que ha volgut i vol ETA: quedesaparegui el Partit Popular del PaísBasc, matant, si cal, als nostres compa-nys al País Basc -fins a set companysmeus van morir assassinats per ETAquan jo era president del PP basc- , ma-tant a Miguel Ángel Blanco o intentantmatar la cúpula del PP del País Basc, dela qual jo formava part, al cementiri deZarrauz. Volia que desaparegués de la

”

“El genocidi, segonsel Diccionari de la ReialAcadèmia Espanyola,és l'extermini o la elimi-nació sistemàtica d'ungrup social, per motiusde raça, ètnia, religió,política o nacionalitat. Iaixò és el que ha volgut ivol ETA.

14

el setembre esperem la incorporació d'unquart. La veritat és que són una granajuda.

- En els tallers es transformen lesdonacions de persones anònimes, nor-malment objectes de segona mà que jano els serveixen. Quins requisits hande tenir els donatius per poder millo-rar-los? Què els demanen als que rea-litzen les donacions?

- Pels mobles, electrodomèstics o ob-jectes de grans dimensions, com mata-lassos, que el camió ha d'anar a recollir,posem la condició que estiguin en mín-imes condicions, que sigui possible re-utilitzar-los, encara que abans s'hagind'adobar o restaurar. Algunes personessol·liciten que anem a cercar materialsals que no és possible donar un nou ús i

- Com s'estructura Mestral?- En total hi treballem aproximada-

ment vint persones. Tenim dues naus,una a Ciutadella i l'altra a Maó, en elsquals vam adaptar les instal·lacions onhi treballen els usuaris, que aprenen unofici i uns hàbits alhora que produeixenel que es vendrà posteriorment a les bo-tigues. Per tant, trobem cinc monitors aCiutadella, sis a Maó, un a Es Viver i unaltre a Barranc d'Algendar, a més d'uncap de planta i un educador a cada nau.Per ajudar a realitzar la seva tascacomptem amb auxiliars de monitor, quecoordinen els tallers i la botiga. En lapart ambiental també existeix un tècnic i,per últim, estic jo, que coordino lesdiferents activitats que impulsa Mestral.

- Quin conjunt de tallers es duen aterme?

- Tan a Ciutadella com a Maó es re-alitzen els tallers prelaborals de tracta-ment de roba, on es cusen, netegen iplanxen les prendes; magatzem, on s'or-dena la mercaderia que rebem; anar arecollir objectes de gran tamany és unatasca que recau en el taller de transport irestaurar els mobles és una activitat re-alitzada pel taller de fusteria. També a lanau maonesa disposem del taller d'elec-trodomèstics. Tots els productes result-ants els portem a les botigues Mestral iels usuaris del taller de servei les vénenals clients.

- A més a més, compten amb unsvivers on es treballa l'agriculturaecològica.

- Al viver de Ciutadella i al del Bar-ranc d'Algendar un conjunt de personeses preparen per desenvolupar la feina alcamp cultivant diferents modalitats d'ar-bres autòctons, alguns en perill d'extin-ció, que posteriorment seran posats a laventa. El fruit dels arbres que no s'hanvenut o encara no han adquirit la mida

adequada es porta a la Cooperativa.- Com funcionen els tallers? Quin

tipus de persones hi accedeixen?- L'Àrea Social de Càrites, que prèvi-

ament ha fet una valoració i selecció,ens deriva un conjunt d'usuaris que pos-seeixen un perfil apropiat pels tallers debotiga, reparació o agricultura. Aquestespersones es formaran en els cursosprelaborals on un monitor els guiarà imarcarà un itinerari personalitzat ambuna sèrie de reptes, enfocats bàsicamentals hàbits laborals: ser puntuals, complirun horari i fins i tot algunes vegades,aprendre l'idioma, ja que hi ha casosd'estrangers que desconeixen la nostrallengua, cosa que els dificulta ex-tremadament inserir-se en el mercat lab-oral.

- Un altre tipus d'usuari que fafeina en els tallers són els voluntaris.Quines qualitats ha de posseir unapersona que vulgui col·laborar ambMestral? Quin compromís hand'adquirir amb l'entitat?

- Tenen que poder treballar de formaautònoma, ja que aquí els monitors hand'ajudar als usuaris.

Per tant, és essencial que tenguin unasèrie de coneixements i segons aquestpodran anar a un taller o un altre. Pelque fa al compromís, l'àrea de volun-tariat de Càrites ja s'ocupa d'això, de se-leccionar les persones i proposar-los elsdiferents projectes de la institució enquè encaixarien segons les seves capac-itats i el seu temps.

- Quants voluntaris i voluntàriestreballen ara amb Mestral?

- En aquest moment a Ciutadellacomptem amb un parell de voluntàries,persones grans, que treballen en la naude roba, un senyor i un jove que ajudena restaurar mobles. Pel que fa a Maó, ac-tualment hi col·laboren tres voluntaris i

TEXT: MARIA DABÉN FLORIT FOTOS: MARIA DABÉN FLORIT

MESTRAL: “No ens volem lucrar, però sípoder mantenir el projecte per continuar ajudant”

Mestral ajuda des de 1993 a persones en risc d'exclusió social a formar-se en un oficiper inserir-se en el mercat laboral, alhora que reciclen objectes de segona mà perdonar-los un nou ús i vendre'ls a baixos preus a la població. La seva coordinadora

d'Economia Social i Medi Ambient, Esperanza Álvarez-Arenas, ens explica com funcionaaquest organisme de la ONG Càrites

20 euros. Els preusestan ajustats al man-teniment del projectesocial, nosaltres notreiem cap benefici.

- El context actualde crisi econòmica elsdificulta la seva tasca?

- Es nota amb lesdonacions. La qualitatha baixat, les condicionsamb les que arriben elsproductes no són lesmateixes, coses que permolt que vulguis no elspots donar una segonaoportunitat.

No obstant, el quepreocupa més són lessubvencions, ja queMestral funciona bàsi-cament gràcies a aque-stes ajudes, que cada cop es retallen imanquen més.

- La falta d'ajudes els ha condi-cionat a hora d'impulsar nous pro-jectes?

- Ni tan sols ens hem plantejat mésaspiracions, ja que són necessaris recur-sos i preferim mantenir i reforçar les ac-tuals.

canvi de Menorca.- Tenim un conveni, un acord, amb el

Grup Balear d'Ornitologia i Defensa dela Naturalesa (GOB), des d'on duem aterme conjuntament aquests projectes.Són una manera de deixar de banda elconsumisme i adonar-nos que el què pernosaltres no fa més que molestar pot serútil per un altre.

Mestral també ha realitzat dues edi-cions de Jornades de Consum Respons-able (la segona ja juntament amb GOB)gratuites i obertes a tothom, on s'intentàconcienciar de la importància de ser con-scient dels productes que consumim il'ús que els donem.

LA BOTIGAEn els establiments de Mestral es

poden trobar tot tipus d'objectes de seg-ona mà en bones condicions, des de robai calçat fins matalassos o aparells gim-nàstics, passant per llibres, discos, estrisde cuina, juguets i tot tipus de mobles ielectrodomèstics.

- Quin criteri s'utilitza per decidirel preu del producte?

- Sempre depèn de l'estat de l'objecte,però normalment és un percentatge re-duit del que podria tenir si fos deprimera mà. Per exemple, l'altre dia vamvendre una bicicleta en perfecte estat per

després hem de tirar, la qual cosa ensprovoca despeses, ja que, igual que a al-tres empreses, l'abocador ens cobra unestaxes.

Així, preguen que la població enten-gui la seva situació i no es concebi elservei oferit per Mestral com de recoll-ida de deixalles. De totes maneres, vistala necessitat, la institució contempla lapossibilitat de proporcionar el serveipròximament, encara que cobrant lestaxes que a ells els sol·liciten. Esperanzarecorda que “no es volen lucrar ni moltmenys, però s'ha d'entendre que no hopoden oferir gratuitament”.

- La cara més oculta de Mestralpodria ser la d'educació i sensibil-ització ambiental. A part de les jor-nades de portes obertes a les vostresinstal·lacions i les visites que rebeu deles escoles, també heu impulsat difer-ents campanyes, com la Fira d'Inter-

ENTREVISTA

15

més jove no sempre vol dir que tenguis mésoportunitats de guanyar el concurs, a ells elsés igual, tant en tenguis 20 com 30: l’impor-tant és tancar els ulls, escoltar.

- Cada quan es celebra aquest con-curs?

- La primera vegada va ser a l’any1994, i fins al 2008 no es va tornar a ce-lebrar. I ara, sembla que ho volen fercada 3 anys. Però és bastant complicat,un concurs tan gros, costa molt d’orga-nitzar.- Com ho va descobrir?- Hi ha una pàgina web de referèn-

cia pels saxofonistes, que es diu Adol-phesax, la mirem gairebé cada dia. La vacrear un espanyol i ara és co-neguda per tot el món.

Hi ha moltainfor-

mació de recur-sos educatius,

concursos, comestudiar per lesoposicions, lli-bres... etc. No femun dia sense con-sultar-la.

- Et vas veurepreparat?

- Jo havia es-tudiat i vaig pen-sar en fer-ho lo

millor possible, perquèmai penso en guanyar elsconcursos. Al final va anarbé.

- Es va preparard’alguna manera es-pecífica?

- La darrera ve-gada que hi vaig anar,el guanyador em vadir que per classifi-car-te un concurs d’a-questa envergadura 16

necessites molta preparació, no només unsmesos, sinó anys, tota la feina que has fet du-rant molt de temps. Vaig triar unes obres quevaig tocar durant anys. Açò em va ajudarmolt perquè vaig tenir molta més seguretat,a l’hora d’interpretar les peces que he tocatdurant anys.

- Quines van ser?- La primera ronda vaig triat l’obra Le

Frêne Égaré, ja que la vaig tocar durant qua-tre anys, gairebé sempre la toc; i a la segonavaig tocar L’incandescence de la bruine, deBruno Montovani i la Sonate d’Edison De-nisov.

- Els altres finalistes van triar unespeces semblants a les que vostè va inter-pretar...

- Sí, perquè són les peces més importantsdel repertori de saxo, sobretot l’obra de De-nisov. A més, aquesta obra està dedicada aJean Marie Londeix, que dona nom al con-curs. És un saxofonista molt prestigiós i, amés, era un membre del jurat.

- Què li va comentar el jurat?- A les proves anteriors a la final, ens do-

naven un full amb els comentaris sobre la in-terpretació de les obres. Però a la final, esvan atracar i em van comentar un parell decoses, la veritat és que totes positives. Vandir que tenc molts d’anys per aprendre i queestà molt bé. En aquest concurs els errors pe-tits basten per no guanyar. Però sobretot emvan recomanar que tingués més flexibilitat,perquè m’ajudaria a tocar tots els registresamb la mateixa facilitat. Per exemple, quantoc un registre còmode funciona bé. Peròquan arriben els aguts, que ja tenc més por,em poso rígid.

- Està satisfet?- Més que satisfet, va ser un sorpresa. De

fet, per jo, el premi va ser quan em van dirque era finalista. Allà, ja em va donar igualtot. Ja tenia l’oportunitat de tocar amb l’or-questra de Tailàndia. Va ser una experiència

XAVIER LARSSON, saxofonistePER BÁRBARA F. SENA FOTOS: BÁRBARA F. SENA

És una de les persones més joves que ha firmat al llibre d’honor de Ciutadella. I noés per menys, perquè Xavier Larsson (Ciutadella, 1991) és un dels quatre millors sa-xofonistes del món. Així ho va demostrar a la tercera edició del concurs Jean Marie

Londeix, celebrat el mes de juliol a Tailàndia on, va rebre un premi especial per ser el músicmés jove del certamen. Però, per contra, el jove ciutadallenc, treballador i amant de la mú-sica, sempre ha somiat amb ser professor. Tal vegada amb aquest objectiu, marxarà el mesd’octubre a Alemanya a continuar els seus estudis de saxo... i a recuperar el violí. Que jael tenia massa abandonat.

- Sembla que la seva projecció va crei-xent any rere any…

- Amb molt d’esforç, moltes hores d’es-tudi i ara tenc la satisfacció d’aquest premi.És una prova de que tota aquestafeinada m’ha servit. De fet,l’experiència de fa tresanys, quan també vaigparticipar al mateixconcurs m’ha ajudat,sobretot per triar lesobres, ja que influeixmolt el tipus d’obra queinterpretes.

- I, a més, el músicmés jove, una altra ve-gada!

- Sí, de fet hi havia unal.lot de la mateixa edatque també va venir.Però que si-g u i s

Suplementd’estiu

La companyia elèctrica Gesa En-desa pretenia interrompre sl sub-ministrament elèctric al nucli

antic de Ciutadella el passat dimécres de11,15 a 15 hores de manera ininterrompuda,cosa que va causar alarma als comerciantsde la zona, per mor que es tracta d'un delsdies on més turistes hi ha al carrer en ple mesd'agost. Des de Pime Menorca, mitjançant laseva associacioó de comerciant es va ixecarla veu d'alarma per tractar-se d'una zonaeminentment comercial i que s'afectava anombrosos establiments de la plaça de la Ca-tedral, carrers de Cas Comte, del Roser, Do-lors i Sant Jeroni. Pime apuntava que "enplena temporada turística, en un dels dies enque probablement més visitants es rebin entot l'any, no resulta lògic i normal programaruna actuació d'aquests tipus", els comer-ciants creuen que en cas de que les obres fos-sin totalment imprescindibles i urgents espodrien realitzar en un horari menys lesiuper a l'activitat comercial.

Des de l'Ajuntament de Ciutadella es vanfer passes des del primer moment per tal d'e-vitar aquesta iniciativa i el batle José Maríade Sintas va posar en marxa el seu equip degovern mitjançant el regidor de Serveis,Pedro Gener, que es va reunir amb el delegatde Gesa a Menorca Manuel Vidal per tal deque la companyia elèctrica desistís de feraquesta interrupció en ple mes d'agost i enhorari comercial. Després d'intenses reu-nions i d'analitzar-se tots els pros i contres,Gesa va decidir a les 20 hores del dimartsque faria part de les obres, però sense inte-

PER BEP AL·LÈS FOTOS BEP AL·LÈS

L'Ajuntament posa a retxa a Gesa Endesa

rrompre el subministrament elèctric, cosaque ha valorat molt positvament l'Ajunta-ment de Ciutadella.

De moment en el cas que s'hagi de pro-duïr un tall de llum, aquest serà en hores nolesives a l'activitat comercial, i es faria a pri-mera hora del matí o bé del capvespre, quanel comerços estan tancats.

Arranjar l'empedratPer altra banda, el regidor de Serveis,

Pedro Gener, aprofità la reunió amb el dele-gat de Gesa per a indicar-li que s'ha de re-posar l'empedrat als carrers dels Dolors,Santíssim i des Seminari, que ara presenten

un estat lamentable per mor de les síquiesque va obrir Gesa abans de la temporada tu-rística, i que van indignar a comerciants iveïns, pel fet que aquest carrers s'havienarranjat feia uns mesos amb el Pla E.

Gener ha informat a El Iris que les obresde rehabilitació d'aquests carrers, així comcol·locar les infraestructures pendents s'ini-ciaran el 17 d'octubre, per tal de que estiguinarranjats abans de la campanya de Nadal.També s'ha de solucionar el tema dels llumsque hi ha instal·lats davant la façana de CasDuc, que per mor de la darrera intervencióque va fer Gesa al obrir síquies, ha quedatinoperatius.

El regidor de Serveis, Pedro Gener davant una de les síquies

deixades per GESA sense empedrar

El passat divendres es va celebraruna festa sorpresa amb motiu dels50 anys de na Tonia Hernández

Serra, de la llibreria Contramurada, que vaser organitzada pel seu marit Loren Coll, ique va comptar amb la presència de fami-liars directes i també dels principals amics,tots vestits de blanc al chill out del Bongos,al port de Ciutadella.

Loren Coll va sorprendre a la seva donad'una manera especial, i és que a la festa nohi va mancar cap detall, des de una berenetatípica de Menorca a un pase de fotografiesque repasaven la vida de na Tònia.

A la festa no hi van faltar el seu fill; elsseus pares, en Juan Hernández i na MariaAntònia Serra, així com la seva germanaJoana, concos com en José Serra i na Mag-dalena Goñalons i els de Barcelona, els cun-yats i cunyades, cosins i un bon muntd'amics de tota la vida com na Curra León,Ana Rotger, Sión Caymaris, Cati Casasno-vas, Susana Caules, a més de Joan Muñoz,Carlos López, Pedro Pedrol, Lluís Meca,Nardo Tudurí, Maria Salord, Domingo iPaqui, en Nico Vilà i na Marga Prim, d'EdWall i na Lali. També s'hi trobaven el batlede Ciutadella, José María de Sintas i la seva

Els 50 de na Tònia HernándezPER BEP AL·LÈS FOTOS BEP AL·LÈS

señora; el diputat a Corts, Joan Carles Graui la seva señora; l'exconseller Pedro Hernàn-dez; el director de l'Iris i la seva dona, el pre-

sident de la Martí Bella i la seva parella, eltennista Natxo Coll i Dioni Gelabert, entrealtres.

Nico Vila amb Maria Antònia Serra iTonia Hernándis Serra

Tonia i Joana Hernàndez S

erra amb

les seves amigues

Els actors i concos de Tonia Hernàndis,

Magdalena Goñalons i Josep Serra

Loren Coll i Tonia Hernández

Els actors i concos de Tonia Hernàndis,

Magdalena Goñalons i Josep Serra

El diputat Joan Carles Grau, l'alcalde José

María de Sintas, els germans Hernàndez i

Carmen Mesquida

Joan Hernández, Tonia Hernández i

Maria Antònia Serra

Són les 6:00 del matí i Montserrat es desperta amb la cer-tesa que avui serà un bon dia de pesca. Gairebé amb elsseus 90 anys li és difícil dissimular la il.lusió que li fa

tornar a pujar a aquell vaixell que li recorda sens dubte al seu pri-mer llaüt de nom "S'Aurada". El port es va allunyant i encara queportem GPS i brúixola ella, com a bona ciutadellenc, sap bé elrumb cap a "la barra" i comprova que el vaixell segueix la línia ques'enfila Sant Agueda amb la Torre de la Catedral. Entrepà de Cusoten mà, va preparant el volantí i per suposat la carnassa per als seuspeixos preferits. Quaranta metres de fil baixen de pressa al fons delmar i quatre d'aquells peixos ansiosos de conèixer en persona aMontserrat no triguen a col.locar-se en els seus hams i braçada abraçada fins a completar les quaranta aquesta compleix el desig detan meravellosos serrans (veure foto). I així aquell matí de juliolamb lleuger vent de Llevant Montserrat li va brindar als seus néts,als seus fills i sobretot al seu patró i espòs D. Jaume Lluch Monjoel seu amor pel mar blau de la seva terra pel mar blau que l'ha vistnéixer pel mar blau de les costes de la seva illa, Menorca.

Els teus fills i néts.

El passat divendres, els vesins i vesines del Carrer de Ses An-drones de Ciutadella van treure les taules de les seves cases ivan celebrar un sopar comunitari. Ni la pluja, ni el vent, ni el

fred van poder tòrcer la il·lusió i l'empenta de la gernació. A més de lescoques, panets i llesques de pa amb companatge aportats per la pròpiagent del carrer, tothom va poder gaudir d'un petit concert de dues fille-tes, d'un sorteig de diversos objectes i d'un manífic glosat. Tot va trans-córrer en un ambient de germanor. Esperam que la iniciativa ja arreladaa aquest carrer pugui seguir durant molt anys.

El passat dissabte es va inaugurar la pastisseria i forn ar-tesà de "S'Avia Rita" al carrer de la Pau de Ciutadella,que regenta el mestre artesà pastisses Quim Lorente

Taltavull, que va obsequiar als seus amics i familiars amb unamostra de productes de rebosteria menorquina fets al nou obrador,especialitzat en la elaboració d'ensaïmades, coques, panets deviena i també de passtissos tradicionals menorquins com les tor-tades d'ametlla, els braços de gitano de vermell d'ou, dolços deconvit, polveres, felipes turques, cremadillos, pastissets, amargosi carquinyols, a més d'una línia de pastissos semifreds innova-dors.

Quim Lorente va estar acompanyat de la seva esposa ÀngelsQuintana i el seu fill Quim Lorente Quintana. Hi van ser presentsels seus pares Quim Lorente i Rita Taltavull, de la que ve el nomde "s'Àvia Rita", així com els seus avis, germana, i amics. Caldestacar que s'hi trobaven quatre generacions de Quims Lorente:l'avi de Quim Lorente Taltavull, el seu pare, ell mateix i el seufill.

La nostra enhorabona per un estiu ben dolç, i salat també.

FESTA AL CARRER DE SES ANDRONES

L’ESTIU MÉS DOLÇ EL MAR NO ENTÉN D’EDATS

Pins amb l’orquestraBig Band, tornarà afer algun concert aMenorca?

- El mes de novembrees celebrarà un concurs deJoventuts Musicals de mú-sica de cambra a nivell na-cional, i esper poderassistir-hi amb el quartetFukio. Ja vam estar aquí elmes de maig.

- On espera arribaren Xavier Larsson?

- De petit sempre hedit que m’agradaria serprofessor i ara penso elmateix. És molt polit co-nèixer món i fer concerts,i és molt complicat poderviure d’açò i sempre hasd’estar a un gran nivell... ihi ha molta gent bona. Araestic content de poder-hohaver fet un any o dos i si no es pot fer maimés, no passa res. Almenys ho he provat.

seu ‘altre’ instrument...- És molt complicat quan vas a fer dues

proves d’accés a un centre, ja que t’arrisquesa no entrar en cap, perquè has d’estudiarmolt. Així que he preferit concentrar-meamb el saxo i una vegada sigui allà, xerraréamb un professor per poder continuar ambel violí.

- Tal vegada de manera més informal,un professor privat?

- No, realment vull acabar el Grau Supe-rior de violí. Però és tan complicat tocar dosinstruments bé... que sempre prioritzes enun. Però el meu desig és donar-li la mateixaimportància a tot dos.

- Hi ha algun altre instrument més quel’interessi?

- Sí! N’hi ha molts: la guitarra elèctrica,la flauta... però trob que si m’hagués de de-cidir per un, seria la bateria.

- Allà va, quina diferència!- No t’ho pensis! El saxo i el violí també

semblen molt diferents. Però realment, hi hamolta connexió entre tots els instruments. Lamúsica no xerra de desigualtats. I em solenagradar les coses diferents al que faig.

- La setmana passada va tocar a Es

17

molt polida. Vaig tenir tres assajos amb ellsi sempre havia molt bon ambient, amb el di-rector també. Hi va haver una connexió es-pecial, semblava coneixia els músics de totala vida.

- Quins són els seus referents?- En tenc molts, però un d’ells és en Jean

Marie Londeix, clar. Ha estat un gran intèr-pret i és un gran pedagog. A més, ha ajudata que el saxo creixi ràpidament. Fa 60 anysno havia tantes obres originals, ja que abans,els saxofonistes agafaven obres per altresinstruments i les tocaven, però ara intentemque els compositors entenguin el llenguatgedel saxo i composin obres per aquest instru-ment. Gràcies a ell tenim més obres.

- I quan deixa el saxo i es relaxa, quinamúsica li agrada escoltar?

- M’agrada tot tipus de música: rock,pop, clàssica, m’agraden tots els estils! Nodiscrimino, tot el que sigui música m’agrada.

- Què ha de fer nu saxofonista perarribar a aquest nivell tan jove?

- Tenir sort!- No m’ho crec!- Sí, sobretot tenir la sort de tenir un en-

torn que et recolzi: la família, els profes-sors... si t’ajuden, tens el més important. Laresta, són hores estudiant.

- Quantes hores ha arribat a estudiar?- Quan tenc un concert proper, a lo millor

5 hores. Però és molt irregular, perquè un diatoca estudiar les assignatures i no pots dedi-car tant de temps al saxo.

- I sent la necessitat de tocar quan estàun temps sense agafar el seu instrument?

- Ara no, perquè no he deixat de tocargairebé mai. Però quan estic, per exemple,una setmana sense agafar el saxo, sí noto elsdits una mica rígids, però res més.

- I quins projectes futurs té?- L’octubre partiré a Colònia a fer un

màster de saxo durant dos anys, amb el pro-fessor Daniel Gauthier. Esper que em mostritot el que sap! A més, i continuaré els meusestudis de violí.

- Supòs que no vol deixar de banda el

ENTREVISTA

L’Ajuntament vaobsequiar al músicamb aquesta obra.

- Esperava el premi?- Doncs la veritat és que no, perquè

l’havia rebut el 2010 i enguany no l’es-perava.

- Què suposa per vostè?- Es una gran satisfacció que et re-

coneguin la feina que fas durant l’any.És un premi a la feina ben feta.

- Troba important que els pagesossiguin reconeguts amb aquest premi?

- Sí, és molt important, perquè et faespavilar i no davallar els braços, t’em-peny a fer-ho lo millor possible sempre.Es un al·licient, però no el fet de guan-yar, sino tan sols de quedar entre els tresfinalistes. Avui en dia no hem d’anar acercar la quantitat, sinó la qualitat delproducte: és per açò que hem de lluitar,per ser cada vegada millors.

- Quants anys fa que fa formatge?- Vaig començar als 13 anys,

però hi va haver 9 o 10anys que vaig fercolada. Ara he

tornar fa 5 anys al formatge artesà. - Així que va començar ben

jovenet a formatjar... i a fer de pagès!- Vaig començar amb 13 anys a fer

de missatge a la Torre d’en Quart, a SonVell, i va ser on vaig començar a for-matjar. Després vaig estar 4 anys a SonVives i finalment a Sa Cavalleria Vella,on duc 15 anys.

- Què el va dur al camp?- Sempre m’hanagradat els animals.

Els meus pares noeren pagesos, elsavis quan erenjoves hi sortien,perquè el rebe-savi era pagès.

Però llavors, hovaig provar i vaig

seguir.-

En aquell temps era més fàcil trebal-lar al camp?

- Eren temps molt diferents i la feinatambé era molt diferent. Avui en dia,amb la crisi, no pots tenir jornalers, i aaquell temps n’hi havia un o dos a cadalloc. Ara pràcticament estic tot sol sem-pre.

- I la seva tècnica per fer formatgeha anat canviant amb el temps?

- Sempre ha estat igual, però reconecque al món del formatge no ho sapsprou mai, sempre pots millorar i apren-dre coses, compartint experiències ambaltres o assistint a cursos, a xerrades...mai s’acaba. Aquí ho faré d’unamanera, al lloc del co-

18

TEXT: BÀRBARA F. SENA FOTOS: BÀRBARA F. SENA

DAVID PONS HERRERA, pagèsGuanyador del premi millor formatge artesàsemicurat de Menorca

Va aprendre a fer formatge amb només 13 anys, mostrant a aquesta edat tan tendreun interès inusitat pel món del camp. I, tal vegada per aquest saber fer ancestral,avui pot dir que a Sa Cavalleria Vella es fa el millor formatge artesà semicurat de

Menorca. David Pons Herrera (Ciutadella, 1971) ha rebut el primer premi en aquesta ca-tegoria pel Consell Regulador, una distinció que ja va obtenir l’any passat.

el curador determina quan es ven, i sem-pre surt semi.

- Quins canals de venda empra?- El curador s’encarrega de la madu-

ració i de la venda i, la majoria, se’n vaa Mallorca. Açò passa amb tots els for-matges de l’illa.

- I no s’anima a fer venda directe?- N’hem parlat, tenim totes les

passes fetes, ho tenim tot aprovat, i arafalta fer la passa. El problema no és fer-lo, sinó comercialitzar-lo, i és un delsproblemes que hi veig, perquè elsclients són els que hi ha, no més, i noens hem de fer mal els uns als altres.Quan n’entra un de nou, comença unaguerra de preus i la confrontació, quanhauria d’haver unió amb els temps quecorren. A més, el formatge de Menorca,relació qualitat-preu, és un dels millorsformatges del món.

AQUEST ÉS EN NIL.UN MASCLE CASTRATDE 3 ANyS QUE EL DIA

13 DE JULIOL ES VAPERDRE PEL CARRER

SANT FRANCESC,PROP DEL BAR IMPERI.

SI L'HEU VIST,PER FAVOR TELEFONEU

AL666882027 (EMILIA).

19

ENTREVISTA

stat ho faran igual, però elformatge no es semblaràde res.

- I què és el que in-flueix?

- El terreny, el quemengen les vaques, la ubi-cació, ser a Tramuntana oa Migjorn... però sobretotel menjar del bestiar.

- Hem vist que en elprocés de producció hiparticipa tota lafamília...

- Només de vegades,normalment som la dona ijo.

- Quin és el secret delseu formatge?

- Formatges n’hi hamolts i va a gust del Con-sell de Tast, que son elsque els proven i determi-nen quin és, al seu criteri, el millor. Pe-tites coses poden fer pujar a una peça oaltre. Però és una feina entre dos. Jo faigles fogasses, i la segona part és la delmadurador, en Nicolás Cardona, de For-matges Torralba. Cada any hi ha mésllocs que es dediquen a fer formatgeartesà per culpa del preu de la llet iperquè a Menorca hem de lluitar pel for-matge, no per la llet, que la poden durde fora i sempre els sortirà més rentableque no aquí. Hi ha que reconèixer que aMenorca hi ha moltes formatgeries queel fan molt bo.

- És més rentable, actualment, ferformatge que vendre la llet a les in-dústries que tenim a l’illa o fora?

- És un poquet més rentable en aque-sts moments, perquè no contes la feina.I per açò cada vegada n’hi ha més.

- Quantes fogasses pot fer en un

any?- Ara en fem tot l’any, però el nor-

mal és des del novembre fins el maig.Però depèn de la demanda que hi ha,que no és molta. Si s’ha fixat, les fo-gasses són més petites.

- Idò?- La gent prefereix regalar fogasses

petites, que són més econòmiques i témés sortida en aquests moments.

- I des de quan es van començar afer més petites?

- Fa anys que es fa, però la crisi hoha agreujat d’alguna manera i tenen bas-tant sortida.

- No s’ha plantejat, a més del semi,fer formatge curat?

- El nostre formatge va molt bé persemi. El fem tendre per noltros, peròsempre surt semicurat. El d’en guanyhavia estat 13 setmanes. No depèn de jo,

En temps de vacances, tota la família intervé tota la família

en el procés de producció

teix el CIM n'assumeix el cost mentre espera elcompromís de finançament de la CAIB.

8. PERSONAL L'augment de la despesa de personal ha

estat del 24,2 % en quatre anys. En els darrersanys no s'han fet uns pressupostos reals quant ala despesa de personal, ja que sempre s'ha pres-supostat un import molt inferior a la despesareal. Per al 2011 la previsió és que hi haurà unadesviació d'aproximadament 3.000.000 €.

El pressupost aprovat el 2011 és de17.259.000 €, mentre que la despesa real de2010 va ser aproximadament de 20.000.000 €.

CONCLUSIONSEls pressuposts no s'han elaborat d'acord

amb la realitat, la qual cosa fa difícil gestionar-los al llarg de l'any.

Hi ha un problema estructural de la institu-ció; per tant, cal adequar les despeses als in-gressos de què es disposa. Els ingressoscorrents no són suficients per pagar les despe-ses corrents i les amortitzacions. A més, els in-formes, tant d'Intervenció com de Sindicaturade Comptes, així ho reflecteixen.

Per fer front a aquesta situació, estam ana-litzant les despeses per departaments i n'elimi-nam aquelles que són innecessàries oprescindibles, com ara contractes externs, pu-blicitat o estudis no prioritaris, entre d'altres.

És important revisar i aprovar un marc definançament per al Consell Insular, pendent desdel 2007.

Per elaborar els nous pressuposts es faràuna revisió exhaustiva de tots els programespressupostaris assignats a cada departament, totaplicant els principis d'eficiència i d'interès ge-neral.

20

LOCAL

A part del deute bancari de 40 milionsd’euros, el Consell té pendents de pagament 14milions d'euros més

El president del Consell de Menorca, San-tiago Tadeo; la consellera de Serveis Generals,Treball i Innovació, Pilar Pons, i el director in-sular d’aquest departament, Adolfo Vilafranca,han presentat avui públicament la situació eco-nòmica actual de la institució.

“L’herència que hem trobat ens obliga a ferfeina amb menys recursos”, ha explicat el pre-sident Tadeo després de donar a conèixer lesdades econòmiques. “Volem deixar clar que elnostre compromís és treballar per atendre elspagaments; però també havíem d'explicar quinaés la realitat”, ha afegit Tadeo, que amb açò novol fer una crítica del mandat anterior.

En la seva opinió, encara que aquestesdades són negatives, “som positius perquèestam il·lusionats amb aquesta feina”.

1.RESULTAT PRESSUPOSTARIPer tal de conèixer i poder comprendre mi-

llor l'evolució de la situació econòmica en elsdarrers anys, es compara la informació analit-zada dels anys 2007 al 2010. El 2010 és la fotoreal més pròxima temporalment rallant, i el re-sultat ajustat d'aquest any és deficitari en -2.931.974,74 €.

El resultat pressupostari ens indica la capa-citat dels recursos obtinguts en l'exercici peratendre les necessitats del mateix període. És adir, que es gasta més del que s'ingressa. Que elresultat pressupostari sigui negatiu des de 2008denota que hi ha un problema estructural.

En la pràctica, no ha suposat un problemagràcies als ingressos que s'han obtingut per dura terme inversions finalistes, però la realitat ésque els ingressos corrents no són suficients permantenir l'estructura actual de despeses co-rrents.

2. ESTALVI NETAquesta informació és la que fa referència

a la gestió ordinària, sense les inversions. L'es-talvi net negatiu impossibilita l'amortització deldeute bancari, i en el 2010 és de -2.814.738 €.

En un mandat la despesa corrent ha aug-mentat en més de 10 milions €, ja que el 2007era de 38.021.343 € i el 2010 de 48.197.577 €.L'estalvi net negatiu reflecteix un cop més elsproblemes econòmics estructurals.

3. ROMANENT DE TRESORERIAPel que fa al romanent de tresoreria es pot

veure una evolució cada vegada més negativades de 2007. Aquest indicador significa que uncop sumats els fons líquids i els drets de cobra-

SANTIAGO TADEO:“L’herència que hem trobat ens obliga afer feina amb menys recursos”

ment del CIM, hi faltarien 9.156.529 € perpoder atendre totes les despeses i deutes delConsell. És a dir, que si es pogués cobrar tot elque es deu al CIM encara hi faltarien 9.156.000€ per poder pagar tot el que deu la institució.

Una vegada més, que el romanent de treso-reria sigui negatiu reflecteix l'existència de pro-blemes estructurals en la institució i problemesgreus de tresoreria.

4. DEUTE BANCARIEl deute bancari a 25 juny 2011 és de

40.099.871,99 €. 5. PENDENT DE PAGAMENT a 13 ju-

liol 2011Factures pendents de pagament: 4.569.681 €Deutes amb entitats vinculades: 1.744.013 €Reconeixements extrajudicials de crèdit

sense cobertura, que no segueixen el procedi-ment ordinari: 688.512 € corresponents a fac-tures del Departament de Mobilitat que noestaven pressupostades i que no es poden aten-dre per falta de disponibilitat pressupostària.

Transferències corrents (convenis i inver-sions): 7.059.244 €

TOTAL PENDENT DE PAGAMENT:14.061.000 €

6. PENDENT DE COBRAMENT DELA CAIB

2010: 15.638.585€2011: 9.617.460 €TOTAL: 25.256.045 €7. CONVENIS PENDENTS DE SIG-

NARActualment el CIM està desenvolupant tas-

ques de les quals no en té assegurat el finança-ment per un import de 6.789.917 €.

Es tracta de convenis que s'anaven signantamb la CAIB anualment i que l'equip de governanterior ha deixat sense signar. Per tant, ara ma-

tervenir a l'acte decloenda no era la deCultura, sinó la quedirigeix el departa-ment de Benestar So-cial i Joventut delConsell Insular deMenorca. La sra.Herráinz és madrile-nya, per tant és deltot lògic que fes úsdel castellà en la sevaintervenció, com també ho haguésfet encara que el públic present ha-gués estat majoritàriament de parlacatalana.

No vulgui confondre l'opinió pú-blica, sr. Bosch. Vist el seu escritqui té intenció d'encetar polèmiquesi debats envers l'ús del català o delcastella és vostè i no el PP. Vostèmateix fa el so i balla.

Pel que fa a la qüestió de l'exi-gència del català com a mèrit i nocom a requisit en la nostra comuni-tat, aquesta és una discussió llargade la que ja n'hi parlaré en un altremoment.

En qüestió de llengua al PP hotenim molt clar.

Auxiliadora Pons Sabater

Regidora de Cultura de l’Ajunta-

ment de Ciutadella de Menorca

Sembla que el sr. Andreu Boschno té prou clar que hi ha una cosaque es diu cortesia, la qual convéaplicar en algunes ocasions.

En un acte públic com va ser lacloenda del festival de cinemaMèdit, on un 90% dels assistentseren turistes i visitants, que no en-tenien ni papa de català, el que per-tocava, més que res per motius derespecte cap als assistents, és que elnostre alcalde amb molt bon criteri,es dirigís al públic en la llenguaamb major presència en aquells mo-ments a la plaça de la Catedral deCiutadella, és a dir el castellà.

Sr. Bosch, crec sincerament queal seu escrit ha mesclat ous amb ca-ragols. Al PP no tenim cap pro-blema en expressar-nos i en escriureen català. Ens estimam i defensam

OPIN

IÓla nostra llengua, potser fins i totmés que vostè.Tenim molt clar quel'hem de preservar i protegir com undels béns més preuats dels que n’ésposseïdor un poble com el nostre,però també sabem quan convè uti-litzar-la i quan no.

En un municipi turístic com Ciu-tadella el que hauríem de procurartots, com a mínim, és que qui ensvisita ens entengui. I aquest és ungest, entre molts d’altres, que elsnostres visitants ens agraïrien i quehauríem de posar en pràctica ambmolta més freqüència de la que hosolem fer. I açò no significa en capmanera, com vostè manifesta, rele-gar la nostra llengua a una segonacategoria, perquè en les circum-stàncies i àmbits que així ho reque-reixen, li sabem donar el lloc que esmereix, faltaria més.

Dintre de la nostra formació po-lítica creiem que aquest és un debatque no té raó de ser, perquè a aques-tes alçades ja està més que superat.Donada la cooficialitat d'ambduesllengües a la nostra comunitat, elque cal és aplicar el sentit comú al'hora de decidir en quin idioma ex-pressar-nos en cada moment.

I d'altra banda, sr. Bosch, infor-mi's millor; la consellera qui va in-

Els ous amb caragols del sr. Andreu Bosch

21

Busca personas arraigadas en la localidad.Con un claro perfil comercial y de servicio.

Interesados en iniciar su actividad en el sector Seguros.Como Agente Profesional de Seguros; a tiempo completo o con dedicación parcial.

OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.

Pudiendo llegar a ser gerente de una Oficina de Agencia.

Interesados enviar C.V. a: jose.peon@catalanaoccidente.comFax: 971719416. (J. Vicente Peón)

CHALET EN CALAN BLANES,A 50 M. DE LA PLAYA.

800 M2 DE PARCELA, 240 M2 EDIFI-CADOS. 3 HAB. DOBLES (AA.CC.)2 BAÑOS ( 1 CON JACUZZI), COME-DOR, COCINA, RECIBIDOR, PISCINA,BARBACOA, GIMNASIO, TERRAZA

DESCUBIERTA DE 100M2.PRECIO: 420.000 EUROS

TEL.: 616 969 154

¡Menudo mes llevamos! ven-toso, lluvia y algo frió. Yhay que decir también, queestadísticamente es el peormes de estos últimos treintaaños en cuanto economía serefiere, unos lo achacan al

todo incluido, ya que los turistas se quedanen el hotel hacer sus copas gratis y los quepierden son los negocios de la oferta com-plementaria, a mi me parece que Menorcano se merece esto, a media pensión vale,pero el todo incluido me parece que no tienesentido ya que Menorca es bastante atractivapara el turista; si esto fuera una isla insegura como algunospaíses de América , África e Asia lo entendería, ¿pero aquí!Yo no se que es lo que pensara el presidente de ASHOMED. Juan Melis pero ¿No creen que se debería hacer algo alrespeto? Me parece que no, ya que el es director del hotelBlanc Palas y con el sistema todo incluido, y director deApartamentos S’ A Caleta con pensión completa. ¡Puesvaya un ejemplo! así que en este sentido lo tenemos muyclaro.Luego tenemos el lado positivito, yo no se si será una qui-mera, pero la Seguridad Social ha aumentado en afiliadosun 4%, claro esta que proceden de la hostelería y en esesector ya se sabe como cada año aumenta. Y el contraste te-nebroso es que las pérdidas este año de los restaurantes secifran en un 20 % respecto a Julio del 2010, y la mitad delos comercios factura menos que el año pasado y además detodo esto, la economía de la isla se estanca, y es la única deBaleares que no crece, así que menuda papeleta tenemos, enfin ¡vayan pasando!

Jose Mª Cleofe

Aquesta és una obra mestra. Si vostè no ho hallegit, prengui's el temps per llegir-la. Si ja ho vallegir, prengui's el temps per rellegir-la. En GeorgeCarlin va perdre la seva esposa no fa massa temps,ell era un, comediant dels anys 70 i 80, la veritat essorprenent que vagi escriure aquests pensaments

tant eloqüents.La paradoxa del nostre temps és que tenim edificis mes alts i

temperaments mes reduïts, carreteres mes amples i punts de vistames estrets. Gastem mes però tenim menys, comprem mes però gau-dim menys. Tenim cases mes grans i famílies mes petites, majorscomoditats i menys temps. Tenim excel·lents graus acadèmics peròmenys sentit comú, major coneixement però menor capacitat de ju-dici, mes experts però mes problemes, millor medicina però menorbenestar. Bevem massa, fumem massa, malgastem massa, rèiemmolt poc, manegem molt ràpid, ens aquietem massa, ens desvet-llem massa, ens aixequem cansats, llegim molt poc, veiem massatelevisió i orem molt rares vegades. Hem multiplicat les nostres pos-sessions però reduït els nostres valors. Parlem massa, estimem massapoc i odiem molt freqüentment. Hem après a guanyar-nos la vida,però no a viure. Afegim anys a les nostres vides, no vida als nostresanys. Hem aconseguit anar i tornar de la lluna, però se'ns dificultacreuar el carrer per conèixer a un nou veí. Conquistem l'espai exte-rior, però no l'interior. Hem fet grans coses, però no per això som mi-llors. Hem netejat l'aire, però contaminem la nostra ànima.Conquistem l'àtom, però no els nostres prejudicis. Escrivim mesperò aprenem menys. Planegem mes però aconseguim menys. Hemaprès a apressar-nos, però no a esperar. Produïm computadores quepoden processar major informació i difondre-la, però ens comuni-quem cada vegada menys i menys. Aquests són temps de menjars rà-pids i digestió lenta, d'homes de gran talla i curtesa de caràcter,d'enormes guanys econòmics i relacions humanes superficials. Avuidia hi ha dos ingressos però mes divorcis, cases mes luxoses peròllars trencades. Són temps de viatges ràpids, bolquers d'un sol ús,moral equivocada, acostar-se amb algú una sola nit, cossos obesos,i píndoles que fan de tot, des de alegrar i apaivagar, fins a matar. Sóntemps en què hi ha molt en l'aparador i molt poc en el celler. Tempsen què la tecnologia pot fer-te arribar aquesta carta, i en què potstriar entre compartir aquestes reflexions o simplement esborrar-les.

Acorda't de passar algun temps amb els teus sers estimats perquèells no estaran aquí sempre. Acorda't de ser amable amb qui ara t'ad-mira, perquè aquesta personeta creixerà molt ràpid i s'allunyarà detu. Acorda't d'abraçar a qui tens a prop perquè aquest és l'únic tre-sor que pots donar amb el cor, sense que et costi ni un cèntim. Acor-da't de dir t'estimo a la teva parella i als teus sers estimats, peròsobretot digueu sincerament. Una besada i una abraçada poden re-parar una ferida quan es donen amb tota l'ànima. Acorda't de pren-dre't de la mà amb el teu ser estimat i atresorar aquest moment,perquè un dia aquesta persona ja no estarà amb tu.

Dóna't temps per estimar i per conversar, i comparteix lesteves mes preuades idees. I sempre recorda: La vida no es mesura pelnombre de vegades que prenem alè, sinó pels extraordinaris mo-ments que ens ho prenen. Andreu Genestar Sabater

Andreu Genestar Sabater

22

OPIN

IÓUN PENSAMENT CONVERTIT EN MISSATGE ¡VAYA MES DE JULIO!

Aquesta és Nena, una labrador de 15 mesosque, per motius personals de la seva família ique no tenen res a veure amb el caràcter de lacussa, s'ofereix en adopció. Al contrari, Nena

és una cussa amorosa i enjogassada. Les persones interessades en adoptar-la,

poden telefonar als números971481430 o 635548732.

Protectorad'Animals

deCiutadella

23

24

cubierto. parking doble y trastero. Telf. 971385921.

FEINA– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Zona Ciu-tadella. Tel.: 660579006.– Busco trabajo de JARDINERO o como TRABAJADOR AGRÍ-COLA. Con experiencia y carnet de conducir. Tel. 617 73 83 11.– OFICIAL DE PRIMERA de construcción, con experiencia en tra-bajos de mantenimiento (pintura, yeso, jardinería, ...), se ofrecepara trabajar. Con vehículo. Tel: 680 84 91 35 - Ignacio– Pintor i reforma. Se ofrece para empresas o particulares. Pre-cios económicos. Tel.: 608 452 325. Disponibilidad inmediata.– Se ofrecen servicios de jardineria, poda de palmeras y mante-nimiento de complejos de apartamentos, chalets privados, zonasverdes, piscinas y regadios. Juan Pons Bosch, persona seria yresponsable con 35 años de experiencia. 659 165 900– ME OFREZCO para hacer trabajos de MANTENIMIENTO engeneral. Amplia experiencia en trabajos de construcción. Tam-bién en pintura y jardinería. Tel: 689 75 24 11 - Gregorio.– Chica joven busca trabajo de camarera de pisos y limpieza dedomicilios, escaleras, restaurantes, cocinas, etc. Tlf. 663638590– Chico con ganas de trabajar busca trabajo como ayudante decocina y/o friegaplatos. También para trabajos de jardinería,mantenimiento y pintura. Tlf. 617536786.– Se ofrece señora responsable para limpiezas por horas (ofici-nas, escaleras, domicilios...) o tareas domésticas en general. Pre-cios económicos. También cuidado de niños o personasmayores... Total disponibilidad. Zona Ciutadella.Tel.:677049309. – Se ofrece chica responsable para limpiezas por horas (oficinas,escaleras, domicilios...) o tareas domésticas en general. Precioseconómicos. También cuidado de niños o personas mayores...Tel.: 632425743.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311– Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange.60 euros. Tel.: 615 34 53 07

MOTOS I BICICLETES– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.0000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669455 757.

ALTRES– Vendo Fiat Bravo 1.400 cc, 3 puertas, blanco, ITV pasadahasta septiembre de 2011, año 97. Precio: 1.200 euros, tras-paso incluido. 657 415 039.– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas yaños a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Ma-nuel. Tel.: 610 54 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 61054 19 21– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros.tel.: 971 38 29 48– Vendo 10 tomos Fauna “Felix R. de la Fuente” 15 euros.Tel.: 971 38 23 71– Compraria MOTOSIERRA a benzina de segona mà, en bon estat. Tel.:661 428 548 ó 971 38 11 04– Es ven piano de paret de color marró fosc comprat fa 8 anys. Com-pletament nou i per només 1.500 euros. Tel: 620035126.– 2º Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio salón comedor, amplia cocinay amplio baño completo, 2 habitaciones con armarios empotradosgrandes, habitación pequeña y lavadero a parte, pequeño balcón des-

25

per Joan Canals Soldado

experiència tant en dife-rents lligues com

Té 27 anys, medeix 1,88 d’alçada iva jugar la CEV Cup a Ciutadella amb l’Istres la temporada 2009-10

El CV Ciutadella ha tancat la con-tractació de l’oposada Elizabeth ‘Liz’Hintemann. Va néixer a Curibita (Bra-sil) però és també de nacionalitat ale-manya per vincles familiars. Als seus27 anys ja compta amb unimportant recorre-gut internacio-nal i amb

Esports 7

competicions europees. De molt jovehavia jugat a la Lliga espanyola amb elCaja Sur Córdoba, (2004-05); Jugà a laBundesliga amb el Bayer Leverkusen(2005-06) i el VC Wiesbaden (2006-07). També ha jugat a Turquia amb elGalatasaray (2007-08). A França ho hafet amb el Nancy Voley (2008-09), Is-tres (2009-10) i de nou al Nancy la tem-porada passada. És una oposadapolivalent, que també pot jugar com ata-cant de ‘4’ i a la vegada té bones quali-tats per a la recepció.

La nova oposada coneix el ValerianoAllès Menorca i Ciutadella, ja que latemporada 2009-10 visità el Pavellód’Esports com a jugadora de l’IstresOuest Provence, rival amb qui el con-junt menorquí va debutar oficialment enles competicions europees. Era en els16aus de final de la CEV Cup amb laclassificació del conjunt vermellenc.

Hinteman ha despuntat a Lligafrancesa. Cal destacar la seva regulari-tat, acabant sempre dins les 10 milloresanotadores de la primera competició

francesa. La temporada 2009-10 (quanjugar contra el Valeriano Allès Menorcaen la CEV Cup, finalitzà com a milloratacant de la lliga francesa amb una mit-jana de 14,1 punts per partit.

Aquesta regularitat en la seva apor-tació a l’equip, la polivalència en les po-sicions davanteres i una més queacceptable recepció la converteixen enuna jugadora molt efectiva i, per tant,molt interessant i profitosa per al tèc-nic manxec Chema Rodríguez.

LIZ HINTEMANN, LA NOVA OPOSADADEL VALERIANO ALLÈS MENORCA

26

física te un paper important, així comel nivell tècnic comença a tenir més pre-sencia en els entrenaments diaris i com-paginat amb la dieta per no sobrepassarels 63kg en que ha de competir, i les ses-sions amb el fisioterapeuta de l’equip detecnificació del club Carlos Salord. Enaquests moments, en els entrenamentsde força, resistència i velocitat s’hi co-mencen a augmentar la feines amb gu-ants, a dir ja s’incrementa el treball detècnic, deixant aparcat per les darreressetmanes la part d’estratègia.

QUE OPINA EL PROPI SHU-TÍN.

“Soc conscient de que anar a Malài-sia és molt difícil, però també és certque estic treballant molt dur per ser-hi,igual que la resta de companys de totaEspanya, ells volen ocupar aquesta

CONVOCATÒRIA. Shutín, el karateka del club ciutade-

llenc Shotokan, ha rebut de la Real Fe-deració Espanyola de Karate laconvocatòria per assistir a una concen-tració a Palma del Rio (Córdoba) a on iseran presents els millors karatekes del’estat en les categories cadet, júnior isub-21, es a dir entre 14 i 20 anys, en laque després de varis intensos i durs en-trenaments, el seleccionador nacionalAntonio Amillo, farà una exhaustiva triaentre els més de quaranta joves karate-kes convocats, per saber quins d’ellsseran els elegits per representar els co-lors de la selecció espanyola en el mun-dial de karate que es celebrarà aMalàisia del 13 al 16 d’octubre.

POSSIBILITATS DE SER SE-LECCIONAT.

Segons comenten els seus entrena-dors del Shotokan Pere Calafat i ShutoTriay, en aquesta ocasió, la possibilitatde que Shutín entri en el reduït grup dela selecció nacional està complicat, perquè el elevat cost econòmic que repre-senta desplaçar fins a Malàisia al con-junt de competidors més la comitiva detècnics, fa que la RFEK, hagi deciditviatjar amb menys competidors que enaltres campionats, i açò fa que la tribasigui encara més selectiva i estricta.

ESTAT DE FORMA DE SHUTÍN.Shutín està realitzant una pretempo-

rada molt forta en la que la preparació

plaça en la selecció nacional, per açò lameva mentalitat és la d’anar sempre unpunt endavant de la resta, el meu màximrepte actualment és vestir els colors na-cionals a Malàisia, el que significa quea Palma del Rio aniré al cent per cent iel qui vulgui arravatar-me la plaça hauràde lluitar molt dur. A part, crec el fetd’estar convocat per la preselecció delmundial ja és verdaderament importanti que la concentració nacional a Cór-doba significa agafar experiència alpoder entrenar amb els millor de cadaprovíncia. “

DURANT L’ESTIU EL SHOTO-KAN CONTINUA

El club de karate Shotokan de po-nent no atura els seus entrenaments enla temporada estival, fins i tot aprofitaque diferents professors venen a esti-

SHUTÍN TRIAY A LA PRESELECCIÓ DELMUNDIAL CADET DE KARATE

Shutín Triay

Goio i Shuto a “sa Caleta” amb el grup després del entreno

27

uejar a Menorca per fer qualque entre-nament especial. En les darreres setma-nes, un clàssic del juliol menorquí és elreconegut 7 Dan de karate i àrbitre mun-dial Goio Bonafau, amb el que el Sho-tokan ha gaudit de diferentsentrenaments en el seu club i aprofitantla iniciativa del club d’aquest any de ferentrenaments al aire lliure, Bonafau aestat donant qualque entrenament a sa“Caleta” de forma més lúdica i sensetanta marcialitat, a on el entreno acaba adins l’aigua. Segons comentava Bona-fau, “m’agrada aquesta iniciativa delsmeus companys Pere i Shuto, així esromp durant dos mesos el ritme intensde la resta d’any, per així encetar deforma més relaxada una temporadallarga i dura, exclama Goio, molt inte-ressant”.

guanyar la carrera, darrera ella entra-ven Olympia di Jack i Uchandon.

El premi “Cheval Français”, ambvuit participants, va començar ambvaries desmuntades i Or du Chateletamb el ciutadellenc Jaume Gelabertva agafar el cap dominant la prova.Ho va intentar Mikado D’Echal des d’enfora sense èxit, tinguent millor for-tuna un pletòric Neo de Nancras ambel ciutadellenc Bernat Jover a les ren-des, qui atacant a falta de dos-centsmetres es feia de forma brillant ambla victòria. Or du Chatelet era segon iNenuphar María tercer.

Espectacular la quinta prova, setparticipants amb domini de Furbioldes Bosc als primers metres, desprésagafa el relleu Stel de Murallet al cap-davant del grup i Uriadna Allès ata-cava de forma magistral a la recta d’arribada, encara que no aconseguia lavictòria que finalment era per Stel deMurallet amb en Josep Carreras,segon Uriadna Allès i tercer Luckyd’as Pont.

Dotze participants a la darrera delcapvespre, amb domini per la debu-tant Testa Rossa que es va mantenir alcapdavant en tot moment, aconsegu-int una magistral victòria, la segonadel capvespre per el seu conductorPau Salord, completant una gran jor-nada per els representants ciutade-llencs. Brillant segona plaça perHispano Gowan, que va creuar l’ arri-bada davant Niki Monsol.

Aquesta setmana els menadorsciutadellencs de trot han dominat a l’Hipòdrom Maonès amb tres victòries,dues les aconseguia Pau Salord ambVeloç i Testa Rossa i l’ altre BernatJover amb Neo de Nancras. A més,bona jornada al Hipòdrom de la Torredel Ram, on hi va haver molt de pú-blic a les quatre grans carreres que esvan celebrar.

A l’ Hipòdrom Maonès es vanviure amb intensitat les sis carreresprogramades, molta de gent a les gra-deries i un gran protagonista, Pau Sa-lord, el ciutadellenc va aconseguir eldoblet amb Veloç i Testa Rossa.

La primera carrera del capvespreera la reservada a poltres de dos anys,que tornaven a Maó després d’ unesjornades sense activitat a aquesta ca-tegoria i ho feien amb una bona car-rera, amb una actuació genial deVinabel Biniati i el ciutadellencVeloç, que es mostraren superiors a laresta. El pupil de Pau Salrd finalments’ imposava al de Iñaki Vinent acon-seguint la victòria sorprenent als dar-rers metres de carrera. Victoria Valleyera tercera.

Gran victòria d’ Oceana Dirt a lasegona. L’ egua de Sue Manners vaanar de menys a més com de costumper aconseguir una clara victòria perdavant d’ Urko II des Pres i Ocult.

Lek va dominar la tercera prova arendes del seu propietari, Marinao Ji-ménez. La seva regularitat la va dur a

GRAN JORNADA DE TROTPER ALS CIUTADELLENCS

28

Masfurrol, ex-vicepresident del F.C.Barcelona i economista de professió. EnGabi es una persona molt estimada per

27È ANIVERSARIDE LA PENYA BARCELONISTA CIUTADELLA

El passat cap de setmana es va cele-brar el sopar del 27è aniversari de laPenya Barcelonista Ciutadella, on vangaudir del vespre més d’ un centenar depersones.

Al sopar hi van assistir, entre d’ al-tres dos dels actors més importants delprograma català Crackòvia on les parò-dies futbolístiques no deixen indiferentals espectadors, ambdós actors varensignar nombrosos autògrafs als més pe-tits en el trajecte que els va dur des de laseu de la penya fins al sopar.

Al sopar dominà el bon ambient ihumor. Celebrant així la bona temporadadel conjunt blaugrana, que novament esva fer amb la Lliga i la Copa d’ Europa.

El president i el secretari de laPenya amb Masfurroll.

A més del sopar de final de tempo-rada, la Penya Barcelonista Ciutadellano es va voler perdre la tertúlia que es vacelebrar a Es Mercadal amb en Gabi

la Penya i el seu president Xarli Gener iel seu secretari Gustau Liz van donar su-port a la seva xerrada.

29

circuït que van trobar-se els participantsno va ser molt adequat a les caracterís-tiques dels balears, acostumats a circu-ïts tècnics, i a Mas de las Puntas (Caspe)es van trobar amb un circuït de moltaforça, on els andalusos varen ser els mésdestacats, la prova contà amb una parti-cipació de més de 50 cadets masculins,abans havien disputat la prova les fèmi-nes. Els nostres representats es varentrobar de sortida amb una caiguda, aca-bant, pràcticament al mateix lloc totsells, llocs 28, 29 i 31 per part de RaulPizarro.

El dissabte capvespre, tenien lloc lescontrarellotges per equips on les me-norquines de la selecció balear, corrienamb una companya de Mallorca. Deprimer moment la mallorquina es des-penjava de l’equip i les dues menorqui-nes, Judit Janer i Júlia Torres, varenrealitzar la prova soles, ja que marcavael temps la segona que arribava. Varenrealitzar al 6è millor temps. Durant totel recorregut varen suportar un vent fortde cara.

Entre els seleccionats per a repre-sentar la comunitat autónoma de Ba-lears i anar a participar els campionatsd’Espanya, per les categories escolarsinfantils i cadets, i varen anar quatremenorquins: Miguel Ledesma (infantil),Raúl Pizarro (cadet), Julia Torres i JuditHidalgo (cadets fèmines), tots ellsacompanyats des de Menorca per BielDomingo.

Els campionats es varen disputar a lalocalitat de Caspe, del dia 15 al 17 dejuliol de 2011. Aquest any es disputaveni obrin els campionats: primerament, eldivendres dia 15 la prova de ginkana perinfantils (masculí i femení); el dissabtematí es va disputar la prova de BTT percadets(masculí i femení); i el capvesprees disputar les contrarellotges perequips e individual (masculí i femení). Ija el diumenge 17, per el matí, es dispu-taren les carreres amb línea, tant per in-fantils com per a cadets.

Dir que en la computa final de me-dalles, balears va guanyar una medallade plata en ginkana masculí indivi-dual,medalla de bronze en contrare-llotge per equips de cadets, medalla deplata en infantil fèmina en la cursa enlínea, i medalla de bronze per equips dela mateixa categoria.

Dels representants menorquins, ambla prova de la ginkana, Miguel Ledesmaal darrer tram se li va rompre sa cadenai va arribar a meta com va poder, entrantentre els 25 primers, d’un total 61 cor-redors infantils de les diverses comuni-tats d’Espanya, una llàstima ja queestava realitzant una bona prova sensecap fall i amb un bon temps. En quan ala prova amb línea de diumenge per in-fantils, va ser un dels que va conduir iestirar del grup a les primeres voltes, pertal de anar reduint el gran grup i fer aixíuna selecció de corredors. Complertaaquesta tasca encomanada els seus com-panys d’equip no varen poder rematarper mor d’una caiguda i Miguel va ser elprimer de la selecció en creuar la líniad’ arribada.

El dissabte, matí, amb tres represen-tants, la selecció balear cadet de BTT,un dels quals menorquí, Raul Pizarro,varen disputar el campionat d’EspanyaEscolar a la categoria cadet de BTT. El

En quan a l’altre prova, on tambévaren participar les menorquines Judit iJúlia, com integrants de la selecció ba-lear, sobre un recorregut de aproximatde 46 kms., on va entrar, en solitari, unaal·lota de la selecció valenciana seguidad’una basca, desprès un grupet d’unesset corredores, on hi havia la primera re-presentat de la selecció balear i desprésseguit d’un petit pilot d’unes quinzecorredores on entraren donant temps elgrup les representants menorquinesJúlia i Judit Hidalgo.

Els qui per primera vegada disputa-ven per primera vegada un campionatsde Espanya d’aquestes característiques,on es junten més de 500 corredor/res detota Espanya, es una experiència quequedarà ja marcada amb la seva vida es-portiva, a més de la experiència de tro-bar-se amb una carrera amb tanta gentjunta per realitzar l’esport que més elsagrada.

CAMPIONATS D’ESPANYA ESCOLARSDE CICLISME A CASPE (SARAGOSSA)

10 Octubre 1780 – Els Jurats de Ciutadella participaren alconsell que en Maó hi ha una presa carregada de blat, que se des-carrega sense haver-la sentenciada. Elegiren a Pere Pomar, me-surador, per posar a Maó per comprar-ne 1000 quarteres perprovisió.18 Octubre 1780 – Moltes persones de Ciutadella clamaven

als Jurats que es fer un rellotge públic, al parèixer hi ha poquesesperances de el del Socors. Per tant que s’escrigui a Gènova oLiorna per veurà que costaria un rellotge de bronze reforçat quetocàs les hores i les Sitges amb les seves respectives campanes.2 Gener 1781 – Els Jurats de Ciutadella proposen al consell

de que hi ha moltes persones que dirien en el dret de vendre el for-matge, hi han dit que no hi diran per raó de que el formatge quees fa es de mala qualitat ( era fet de llet de be ), per tant és ne-cessari advertir als pagesos que facin el formatge de millor qua-litat.16 Març 1781 – El Rvt. Fray Rabel Sintes, Comissari dels

convents de Sant Francesc de Menorca esposa als Jurats de Ciu-tadella que el Jove Fray Antoni Coll, corista del convent de SantFrancesc de Ciutadella va amb la major perfecció en els estudis,per tant ha determinat enviar-lo a estudiar al comvent de Tots elssants de Florència, i demana una subvenció per poder comprar lli-bres i viure. Li donaren el primer any 54 lliures i 25 els altres 3anys, amb la condició que en tornar a Ciutadella farà escola i encas contrari restituirà tot el que se li ha donat.30 Juny 1781 – Els Jurats de Ciutadella reberen una carta del

secretari de su Exa. amb la qual els remet una còpia de la carta es-crita pels Jurats d Maó a su Exa. en la qual li supliquen d’impe-dir, als de Ciutadella, el donar entrada als vaixells sotmesos aquarantena, per no tenir llatzeret, per açò el dia 3 de Juliol com-praren el terreny pel llatzeret.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (140)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Esqueixadade bacallà

Ingredients: 1/2 kg de bacallà, 1 ceba blanca ben grossa, 1 tomà-tiga ben grossa o 2 de mitjanes, 1 pebre vermell, 1 pebre verd, olivesnegres, oli d’oliva, vinagre i sal.Elaboració: Posam el bacallà a dessalar 48 hores abans de consu-mir-lo i li canviam l’aigua cada 12 hores. Després li llevam la pelli les espines -en el cas que no haguem optat per lloms-, n’esqueixamles polpes amb els dits i el deixam degotar dins un colador.Pelam i tallam a daus la ceba i la posam dins una safata, bol o en-ciamera. Escaldam la tomàtiga uns segons per pelar-la, la tallam adaus i l’afegim a la ceba. Feim el mateix amb els pebres, sense ca-polls ni pepides, i ho ben remenam per mesclar bé els vegetals. Se-guidament hi posam els bocins de bacallà i les olives negres. Hoamanim tot amb oli d’oliva verge i un raig de vinagre i ho salam algust. Ho remenam un poquet més, ho deixam reposar perquè es mes-clin els tasts i ja la podem servir a taula.

Els reverends Jaume Gener Campins, ecònom de la Parròquia deSant Francesc; Francesc Anglada Juaneda, arxiprest d’Alaior i Gui-llem Coll Pelegrí, ecònom de Ferreries eren nomenats canonges pelbisbe Bartomeu Pascual Marroig.

Rafel Torrent amb el seu snipe “Bikini” i amb seu germà Car-los com a proel, guanyava la tercera regata del Trofeu Handicap.

Es criticava el folletó turístic editat per la Junta Provincial d’In-formació i Turisme on es deixava massa de banda a Ciutadella i esfeia molta “propaganda” de Maó.

Es demanava entrada per part dels senyors Noguera als mar-quesos de Menas Albas, els senyors Squella Martorell, per tal defixar l’enllaç entre Adolfo Noguera Fernàndez de Córdova i MarïaJosefa Squella Martorell.

Es convocava la plaça de professors auxiliar de matemàtiques.

El Iris 5 d’agostde 1961

31

Que el Consell porti 3 anys perdent doblersi que degui més de 12 milions en factures a pro-veidors i pagaments pendents a consistoris.Que aquest estiu l’atur, malgrat l’augment deturistes, sols s’ha reduït un 3%.Que el sistema de menús tancats per a turistesideat per l’anterior responsable de turisme, va

costar 25.670 euros i no s’en va vendre ni un.Que el “Martín Soler” de Balearia s’havia de dir “Illa deMenorca, tal i com havien suggerit els hotelers però desdel Consell no es va fer cap petició a la naviliera.Que l’anterior equip de govern del Consell no hagués con-vocat exàmens per a treure la titulació de guia turístic,reglada per llei.Les crítiques fetes per un al càrrec del PSOE ciutadellencal discurs en castellà del batle, i no les fes quan aquest set-manari, fet en català es quedà sense les ajudes municipalsde política lingüística.

Que una vegada més la família reialporti avarques menorquines en la seva es-tada a les Illes.Que el ciutadellenc Toni Camps sigui el por-taveu d’Hisenda al Parlament i AsunciónPons en la d’Economia.

Que el regidor de Serveis de l’Ajuntament de Ciutadellahagi aconseguit que Gesa no deixés sense llum a més de100 comerciants del centre de Ciutadella pel fet d’haverde canviar el comptador d’un abonat.Que el Govern negociï amb Air Nostrum el trasllat delsmalalts menorquins a Mallorca.Que el dia 20 de novembre hi haurà eleccions generals.Que el fotògraf ciutadellenc Bosco Mercadal hagi obtin-gut alguns dels principals guardons del Spanish Ando-rran Circuit amb presència de fotògrafs de tot el món.Que el Consell ens hagi demanat el primer pressupost en12 anys de ser ignorats per certs governants.

Dites i refranys...- En es Migjorn Gran són clotelluts.

PARENÒSTIC DEL MESD’AGOST DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,42 i es va pondre a les 20,58 h.Dia 31 el sol sortirà a les 08,38 i es pondrà a les 21,45 h.

LES LLUNES D’AGOST

Dia 6 lluna creixent en Escorpí.Dia 13 lluna plena en Aquari.Dia 21 lluna minvant en Taure.Dia 29 lluna nova en Verge.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

És el mes de sembrar bledes, escarola, maduixes, carxofes, rà-vecs, coliflor, pastanagues, porros, espinacs, naps, lletugues, en-dívies i cols. Fins a mitjan mes també podeu sembrar mongetes.S’han de preparar els camps de sembra de blat, i recollirem del

camp les bales de palla.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 5, Neus.Dissabte dia 6, Transfiguració del Senyor.Diumenge dia 7, Gaietà, Faust.Dilluns dia 8, Domènech, Emilià.Dimarts dia 9, Romà, Marcelià.Dimecres dia 10, Llorenç, Paula.Dijous dia 11, Clara, Susanna.

GESAPer primera vegada un Ajuntament atura els peus a

Gesa i la posa a retxa, tot afavorint els interessos de laciutadania davant la prepotència de les grans empre-ses nacionals i multinacionals.

Era tot un escàndol que es volgués deixar sense lluma més d’un centenar d’habitatges i comerços pel fet decamviar el comptador d’un particular, i la feina es vol-gués fer en horari comercial, de les 11,15 a les 15hores en la setmana de més turisme i on els establi-ments poden fer vendes qu els ajudin a passar el quees presenta com un hivern dur.

També és lloable que es demani que qui fa obres queafecten als carrers els deixin en el mateix estat en el queels van trobar, i no plens de pegats que fan mal als ulls.

Apartamento. Con 2 dormitorios do-bles, baño, cocina, salón-comedor, 2terrazas cubiertas y parking propio.Jardín y piscina comunitarios.Precios desde: 110.000 €

Piso en planta baja con parking.Con 1 dormitorio doble, baño y salón-comedor con cocina, parking y piscinacomunitaria.Precio: 97.000 €

Apartamento. Dispone de 3 dormito-rios, 2 baños, cocina, salón-comedor,lavadero, terraza cubierta,amplio jardín y derecho a vuelo.Precio: 175.000 €

Piso zona Paseo MarítimoPlanta primera con ascensor, 2 dormito-rios, baño, cocina, salón-comedor y te-rraza.Precio: 130.000 €

Casa en casco antiguo a reformarde unos 140m2 construidosDispone de 4 dormitorios y bóvedaen planta baja.Precio: 190.000 €

Casa en casco antiguo.Dispone de unos 90m2 construidoscon 3 dormitorios y terraza.Precio: 240.000 €

Chalet en Cap d’Artrutx. Con par-cela de unos 800m2 y unos 170m2

construidos. Con jardín, barbacoa ypiscina.Precio: 370.000 €

Chalet en Cala’n BlanesCon unos 250m2 construidos, dis-pone de garaje, barbacoa y piscina.Precio: 550.000 €

Piso en planta segunda de unos124m2. Con 3 dormitorios, baño,aseo, salón-comedor con chimenea,cocina, lavadero, terraza y trastero.Precio: 145.000 €

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Apartamento. Con 2 dormitorios do-bles, 2 baños, cocina, salón-comedory terraza. Jardín y piscina comunita-rios.Precios desde: 105.000 €