Ciutadella de Menorca, 13 de maig de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.474

El VAC Menorca Volei forçael 5è partit que es jugaràaquest dissabte a Ciutadella

De Sintas: “Ciutadella necessitaque tots els partits enterrem la

destral de guerra”

Els menorquins d’Alger:de l’enyorança a l’abjuració

IGNASI CAMPSInspector en Cap de la

Policia Local de Ciutadella

“ Cada dia sabem més iels tenim més controlats”

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 13 OLEO Federico Pareja, 54Dissabte dia 14 MOLL Eivissa, 50Diumenge dia 15 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dilluns dia 16 CASTANY Tres Alqueries, 3Dimarts dia 17 MARCH Plaça Jaume II, 5Dimecres dia 18 CAVALLER Plaça de la CatedralDijous dia 19 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDivendres dia 20 PLAÇA NOVA Plaça Nova

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'30-17’00 11’30-20’00

Mar tes 08'30-17’00 11’30-20’00

Mi ér co les 08'30-17’00 11’30-20’00

Ju e ves 08'30-17’00 11’30-20’00

Vi er nes 08'30-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'30 20’00

Do min go 17'00 20’00

• 2 • 13/5/2011

Núm. 3.474. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués, Bàrbara F. Sena.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

AGENDA

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 6 DE MAIGSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALA’N BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE FEBRER

61CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

07:15*08:00*09:0509:35*09:5010:3011:05*11:3012:0012:3013:0013:30*14:0014:30*

15:0015:30*16:0016:30*17:3018:3019:00*19:3020:3021:3022:3023:30*

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

11:40*

12:30

13:15*

13:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00*

20:00

21:00*

22:301

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0009:0009:3010:0010:15*10:3011:00*11:3012:0012:3013:0013:1513:30*14:0014:30*15:00

15:3016:00*16:3017:0017:30*18:0018:30*19:0019:3020:3021:0021:3022:3024:30*

• 3 • 13/5/2011 EDITORIAL

Crònica III InterclubsCiutadella - Colònia de Sant

Pere de Creuers.

Fase d’ascens a 3a. Nacionalde Tennis Taula.

El Penya Ciutadella deFutbol Sala, campió.

El turisme, peçaclau de futur

El turisme és el motor principal de la nostra economíai també hi juga un paper molt important als diferents pro-grames electoral dels partits polítics que concórren a leseleccions de la setmana que ve.

Cada partit és conscient de que el turisme és el motorque ha de reactivar la nostra economia i les propostes sóndiverses i en conjunt necessàries i interessants, pel que calun gran pacte turístic a Menorca, una illa que té de tot imolt, però que no s’ha sabut promocionar als mercats emis-sors.

És totalment necessari aquest pacte pel turisme, sensedeixar de banda el turisme actiu, senderisme, el camí decavalls, l’agroturisme i el turisme rural, els camps de golf,el turisme nàutic, el turisme gastronòmic, l’esportiu, eld’spa & wellness, el turisme sènior, de creuers, el turismereligiós, el turisme naturista, el turisme familiar i el de soli platja.

Hem de poder oferir un producte atractiu, amb tot allòque es ve demandant i sobre tot ser competitius, i açò passaamb tenir bones connexions a bon preu, que venir des deMadrid a Menorca no costi el mateix que anar a Nova Iorko al Carib. Hi ha que arribar a acords amb les companyiesaèries i no amb els touroperadors, perquè la majoria degent ja ens arriba per internet i trobar un vol a bon preués el més important, i açò sí que ho han de tenir en compteels nostres futurs governants.

S E T M A N A R I

• 4 • 13/5/2011 LOCAL

LA GUIA DEFINITIVADE MENORCA

RESERVA JA LA TEVAPUBLICITAT

Per a més informació:

Setmanaris i Revistes s.l.

tel.: 971 38 55 58

De Sintas: "Ciutadella necessita que tots els partitsenterrem la destral de guerra i ens plantegemseriosament treballar junts en benefici del nostre poble".

La vida política a Ciutadella ha patit, enels últims anys, forts enfrontaments i ten-sions entre els diferents partits polítics, queha provocat, com a conseqüència, una frac-tura social i un enrariment de les relacionsentre els diferents responsables polítics."Els partits que ara ens presentem a aques-tes eleccions tenim la gran responsabilitatde millorar la nostra societat. Hem de remaren la mateixa direcció i posar a Ciutadellaper sobre de les consignes d'un o altre par-tit. Proposo un gran consens social, un com-promís seriós perquè Ciutadella recuperi elseu lloc i el seu prestigi ", ha declarat JoséMaría de Sintas.

El Partit Popular ha presentat a l'opiniópública un document on s'indiquen deupunts sobre els quals vol arribar a un ampliconsens social i polític i que implica elcompromís real i visible del Partit Popularper a la regeneració democràtica deCiutadella. "Farem tots els esforços possi-bles per rebaixar la crispació que hi haactualment a l'ajuntament. Anem a buscaramplis consensos en temes importants. Noés bo que permanentment la política estiguicondicionada per partits minoritaris que nobusquen l'interès general ", ha remarcat DeSintas.

TURISMEPer altra banda, el candidat del PP

Menorca al Conell i al Parlament per aques-ta illa, Santiago Tadeo, mostra la seva preo-cupació pel fet que a dia d'avui no s'hagisignat encara el conveni entre l'Ibatur i elConsell de Menorca per destinar a Menorcaels diners de la promoció turística d'aquest

Bep Al·lès Salvà

any. L'any passat la quantitat va ser de 2,4milions d'euros però Tadeo tem que la d'a-quest sigui menor. Així ho ha assegurat aCiutadella en companyia del candidat local,José María de Sintas.

Respecte a la promoció turística, el polí-tic popular aposta per transferir a Menorca."Sobre aquesta qüestió, Joana Barceló feiavictimisme quan era presidenta del Consell,però ara fa de botxí des del Govern perquèsegueix sense traspassar".

Tadeo considera que el turisme ha de serel motor de l'economia insular, sense obli-dar de la resta de sectors productius. "Elnostre objectiu és recuperar els 400.000turistes estrangers perduts en l'era Barceló iPons", ha assegurat des de Ciutadella.

En opinió de Tadeo el turisme traurà aMenorca de la situació de crisi en què es

troba. Donar entrada al sector privat a laFundació Destí Menorca i aplicar un IVAsuperreduït als empresaris del ram permillorar la competitivitat, són algunes deles propostes en matèria turística que plan-teja el dirigent popular en el seu programaelectoral.

CIUTADELLA,MUNICIPI TURÍSTICPer la seva banda, el candidat del PP

Ciutadella a l'alcaldia, José María de Sintas,reivindica la necessitat que aquesta pobla-ció sigui declarada municipi turístic. I ésque, segons ell, l'arribada d'impostos indi-rectes d'hidrocarburs i tabac arribaria un2%.

José María de Sintas i Santi Tadeo

• 5 • 13/5/2011 LOCAL

Bep Al·lès

EL PSM VOL FER DE CIUTADELLAUNA CIUTAT MÉS TRANSPARENTI RESPONSABLE

Una manera nova i honesta de gestionarla política municipal és possible i necessà-ria. La manera de fer política que identificaal PSM és honesta, treballadora, que posaels interessos generals per sobre dels parti-culars, transparent, que no tolera cap menade corrupció, propera, on les decisions esprenen des de la informació i la participacióciutadana.

En aquesta línia els esforços del PSM aCiutadella s’enfocaran en recuperar la con-cepció de la política com un servei a la ciu-tadania, en apropar l’administració munici-pal als ciutadans i fer que aquesta funcionibé i sigui més àgil, en regenerar la vidapolítica defugint la confrontació sense argu-ments, la crispació, els atacs personals, cer-cant sempre el diàleg i el consens entre lesforces polítiques, en combatre sense trevaqualsevol mena de conducta corrupta.

L’administració ha d’estar al servei de lespersones. Ciutadella ha de ser gestionada sotacriteris de seny, austeritat, planificació, eficà-cia, eficiència i agilitat en les tramitacions.Ciutadella ha de ser gestionada des de latransparència en totes i cadascuna de les deci-sions municipals. Per açò, és molt importantrealitzar un treball conjunt de totes les àrees idepartaments, dels treballadors i dels políticsper a optimitzar recursos i racionalitzar ladespesa com a millor mesura per a controlarla seva evolució. No s’ha d’escatimar en resnecessari ni s’ha de gastar en allò que puguiser prescindible. S’ha d’aplicar el principid’austeritat com a justa administració d’allòpúblic i no només en època de crisi, també enèpoca de bonança.

La candidata a l’alcaldia, Joana Gomila,

està convençuda que els ciutadans tenenmolt clar que per poder tenir uns serveiss’han de pagar uns impostos o taxes i queen cap moment volen deixar de pagar-los, elque no volen els ciutadans és que es malme-tin els seus doblers. Per açò, el partit creunecessari confeccionar uns pressupostsadaptats a les possibilitats de Ciutadella,que no es sustentin en ingressos fluctuants iintentant que l’endeutament sigui el mínimpossible; establir un procés de control acu-rat del pressupost i donar compte als ciuta-dans de les despeses i ingressos de l’admi-nistració de manera clara i transparent, és adir, informar als ciutadans del que es fa ambels recursos de l’ajuntament, bona part delsquals els han aportat ells i açò es possiblefer-ho en el marc del Consell de Ciutat .

Per altra banda, el PSM vol seguir rei-vindicant millores en el finançament i lacapacitat de decisió dels municipis (el com-

promís és treballar per aconseguir unamillora en el finançament, destriant lescompetències obligades de les assumides,quantificant la despesa afegida i reivindi-cant un percentatge més alts pels municipisen els pressuposts de les institucions de quies competència la transferència econòmi-ca); reivindicar el paper dels ajuntamentsdavant les diferents administracions(Consell, Govern, Estat), i es creu impres-cindible, per reduir despeses, mancomunarserveis amb els diferents municipis i elConsell Insular per fer-los més eficients ieconòmics, en la línia de la neteja de plat-ges, consorci de disciplina en rústec, etc.

“Això és la nostra promesa electoral:seguir treballant com aquests dos darrersanys , amb coherència, serietat , transparènciai responsabilitat per al bé dels ciutadans”

• 6 • 13/5/2011

• 7 •13/5/2011 TAUL A DE REDACCIÓ

HHOORRAARRII HHIIVVEERRNN

DILLUNS A DIJOUS

DE 9 A 13’30 H

I DE 16 A 19’00 H

DIVENDRES

DE 9 A 13’30 HORES

C/ PINTOR TORRENT, 7TEL: 971 38 55 58CIUTADELLA

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

Concert en homenatge a Antonio VegaAvui divendres dia 13 es compleixen dos anys de la mort d’Antonio Vega, una data escollida per

quatre grups menorquins per organitzar un concert d’homenatge a qui va ser l’ànima del grup NachaPop. Alma Secreta, Fràgil, Guiem Soldevila i L’Antuan amb la col·laboració especial d’ÀngelsAnglada interpretaran les cançons més emblemàtiques del compositor madrileny al concert organitzatper aquest dissabte dia 14 de maig a les 21 hores a la Sala Multifuncional des Mercadal.

Amb el precedent de l’exitós concert d’homenatge a Los Secretos d’ara fa dos anys, Damià Collha estat de nou l’impulsor d’aquesta iniciativa musical que gira al voltant d’un músic a qui admira pro-fundament, per les lletres de les seves cançons i per la sensibilitat que traspuen. Convèncer a la restade grups participants va ser fàcil donat que tots compateixen aquesta mateixa admiració per Vega, quiva començar la seva carrera en solitari a finals dels anys vuitanta després de nou anys d’èxits ambNacha Pop. El concert d’aquest dissabte as Mercadal és el resultat de la feina desinteressada de mol-tes persones que es mouen per la seva estima per la música.

Cada grup participant interpretarà quatre cançons d’Antonio Vega de manera que el públic podràgaudir amb un repertori on no hi faltaran peces com “Se dejaba llevar por ti”, “Como la lluvia al sol”,“Me quedo contigo”, “Atrás” o “El sitio de mi recreo”. Durant el concert, es projectaran audiovisualsi imatges que repassaran la trajectòria del músic madrileny.

Les entrades, al preu de 10 euros, es poden comprar a Sa Llibreria i Bar Lennon de Ferreries, EsGurugú des Mercadal, Línia 1 d’Alaior, Es Mirador Cafè de Maó i Ses Persianes I llibreria Punt i apartde Ciutadella.

Inventari prepara el primer JaleoInventari ja prepara el concert de Maria Auxiliadora, el tra-

dicional concert del "primer jaleo".Bep Marquès i la seva banda estan assajant amb un quartet

de metall format per: Joan Coll i Xavi Segui -trompetes-, JoanRibot -saxo- i Francina Mercadal -trompa-. El grup tornarà aconnectar i mostrar tota la seva energia en directe dia 29 de maiga les 21:00 h davant el Bar Calós de Ciutadella.

El PSOE Menorca aposta per fomentar els espais culturals ihistòrics amb identitat pròpia

El candidat a la Presidència delConsell, Marc Pons, i la candidat al’Alcaldia de Ciutadella, PilarCarbonero, conjuntament amb LeticiaLara, membre de l’Associació deLíthica, han presentat avui a l’entorn deLíthica la seva aposta per fomentar elsespais culturals i històrics amb identitatpròpia.

Els socialistes aposten per posar envalor tots aquells elements que tenen sin-gularitats pròpies i que suposen unasatisfacció tants pels visitants com pelsmenorquins i menorquines. Partint de lapremissa que Menorca és una illa encla-vada enmig del mediterrani, el turismede sol i platja esdevé un motor econòmic important. No obstant, els socialistes són conscients queMenorca presenta altres singularitats que aporten valor afegit i que permeten ser generador de riquesai benestar social.

En aquesta mateixa línia, en els pròxims quatre anys, els socialistes aposten per anar desenvolu-pant activitats que permetin posar valor afegit pels visitants i pels menorquins. Pons ha volgut recor-dar que en els tres anys anteriors el Consell en mans socialistes ha fet esforços per potenciar el trino-mi ‘turisme, esport, i naturalesa’, del qual destaca el Camí de Cavalls. Els socialistes es comprometena seguir potenciant productes d’aquesta índole com han anat anunciant aquesta setmana amb les sevespropostes electorals: 1000 km de rutes cicloturístiques, adequació de l’Hipòdrom...

• 8 • 13/5/2011 REPORT

ROBATORI DEL VELOSROBATORI DEL VELOS:la punta de l’iceberg

Arriba el bon temps i, amb ell, el gustd’agafar la velo, oblidar-se del cotxe i recó-rrer la ciutat de d’una perspectiva més sana,ràpida i ecològica. Ara, és habitual veure elcarril velo ple de bicicletes de totes les cas-tes, conduïdes per gent de totes les edats. Ide totes aquestes persones, una bona part hapatit alguna vegada el disgust de veure buitel lloc on havia deixat travada la velo.

Amb el bon temps, els robatoris de bici-cletes es disparen a Ciutadella. El passatmes de març, la Policia Nacional va atendre15 denuncies per robatori de velos, un 50per cent més que el mes anterior. Peròaquesta és només la punta del iceberg, jaque són molts els vehicles que desaparei-xen, no tan sols del carrer, sinó també degaratges comunitaris i fins i tot, privats. Peraçò, les policies Local i Nacional han unitesforços i han iniciat una investigació peresbrinar si es tracta d’un fet puntual, o finsi tot de barrabassades; o pel contrari, d’ungrup organitzat dedicat a la sostracció i pos-terior venda de velos, senceres o per parts. Iles investigacions ja han donat els seus pri-mers fruits.

UNA PRÀCTICAGENERALITZADASegons la Policia Local, a Ciutadella,

les velos poden ser robades, per una banda,per fer ús temporal d’elles; i per una altra,per vendre-les per peces, o senceres, i pertant, es necessita una certa organització.Les que són emprades un cert període detemps tornen a aparèixer abandonades i,normalment, acaben al dipòsit. Però hi havelos que no es torna a saber d’elles.

Aquesta situació va fer pensar sobre l’exis-tència a Ciutadella d’una banda dedicada alrobatori i venda de bicicletes, i la conse-qüent creació d’un mercat negre lucratiu. Iles primeres detencions no s’han fet espe-rar. Actualment, la policia continua amb lesinvestigacions, relacionades amb el modusoperandi dels sospitosos.

Els ciclistes no són els únics afectats peraquesta situació. De fet, els principals afec-tats són els que es dediquen al món de labicicleta, que ho viuen en primera persona,

Bàrbara F. Sena

i cada dia. N’Esther Moll, de Tot Velo, haobservat un augment dels robatoris des defa dos anys, però també del control i laimplicació policial. “Fa unes setmanes vavenir un policia nacional amb un llistat develos robades. N’hi havia unes quaranta detots els colors i models, amb nombre debastidor i sense. Ens ho va entregar per siens duien alguna velo a reparar”, conta. Lagerent de l’establiment explica que aquestasituació es dona amb l’arriba del bon temps,i ho relaciona amb l’arribada de treballa-dors que venen a fer la temporada aMenorca. “Una vegada ens van dur una velopintada per reparar, i va resultar que haviaestat robada. Hi ha que anar alerta ambaquestes bicicletes”, diu. De fet, tota pre-caució és poca. Als migdies, quan tanca la

“Són molts els vehicles quedesapareixen, no tan solsdel carrer, sinó també degaratges comunitaris”

A N U N C I

Les persones interessades en instal·lar un taulell de bar durant les fes-tes de Sant Joan, per tancar el seu establiment, hauran de sol·licitar l'o-portuna llicència municipal mitjançant instància al registre general, desdel 2 de maig fins a les 14 hores del dia 27 de maig de 2011,Les instàncies, documentació i condicions es troben a disposició delsinteressats a l’àrea de Governació.

Ciutadella de Menorca, abril de 2011www.ajciutadella.org.

• 9 • 13/5/2011 REPORT

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

La Policia Local i el Cos Nacional de Policia sospita dedos grups organitzats relacionats amb el robatori iposterior venda al mercat negre de velos a Ciutadella tenda per unes hores, deixa algunes velosper llogar a l’exterior, i s’enduu els sellons.“M’he trobat unes quantes sense selló quanhe tornat a obrir la tenda”, recorda.

CAIGUDA DE LES VENDESEn Joan Taltavull, de Velos Joan, ho

nota molt en les vendes. Al seu establimentarriben moltes persones que havien adquirituna bicicleta i, al cap de pocs dies, tornardient que li havien robat. “Hi ha gent que vea comprar una velo i no vol gastar molt dediners per açò, per por a que li robin”, diu.Açò es tradueix en una disminució de lavenda de velos noves. Aquest hivern, diu,gairebé totes les bicicletes que ha venut,han estat de segona mà. “Alguna vegadam’ha passat que he venut una velo de sego-na mà, i al cap d’un temps, venir algú dientque la mateixa velo era seva i que li havienrobat”, diu. I és que la situació es trasllada,inclòs, a les cotxeries privades. Desenes develos han desaparegut dels garatges delsveïns. I alguns clients l’han comentat que lapolicia havia trobar la cotxeria d’un cone-gut delinqüent plena de velos. “Açò ens vafer pensar que s’havia d’investigar”, asseve-ra. Amb tot, i donada la facilitat per rompreun cadenats convencional, en Joan no haobservat un augment de demanda de siste-mes de seguretat reforçats, com els cade-nats d’acer. “El que sí fem, quan un clientcompra una velo, és donar-li una còpia de lafactura amb tots els detalls: marca, model,color i, el més important, el nombre de bas-tidor, un element clau per identificar unavelo robada”, diu. Malgrat la majoria de lesque desapareixen són de passeig, les demuntanya també desapareixen. Algunes,arriben a costar més de 3.000 euros.

LES VELOS DE LLOGUER: UNOBJECTIU FÀCILAmbdós coincideixen en que no es trac-

ta de simples barrabassades. I si ho fossin,surten molt cares. A més de la venda debicicletes, tenen una flota de velos que llo-guen als turistes que s’allotgen en diversoshotels de Ciutadella. I, quan acaba la tem-porada, veuen com més de 3000 euros s’es-fumen de les seves caixes. És la pèrdua quesuposa el robatori del 10 per cent de la sevaflota. “Estic segur que, una part, les agafenels treballadors que venen a fer la tempora-da. Veuen les bicicletes i les empren peranar a fer feina i, al cap d’un temps, les tro-bam abandonades a una mata, o darrerad’una paret. Però hi ha una altra part quedesapareix de mapa”, diu en Joan. Per laseva banda, n’Esther ha decidit identificar

Els professionals del món de la velo són els que més ho noten.

les seves velos de lloguer amb una xapaidentificativa clavada amb perns al cos de lavelo. “D’aquesta manera, si la roben, lespodrem identificar pel carrer, o al menys noles podran vendre, ja que és molt mal de ferarrabassar-les”, explica.

Com sempre, la prevenció es la millorarma per fer front a aquest tipus de delictesi evitar que continuïn desapareixent velosde Ciutadella. La policia explica que,alguns ciclistes, deixen les velos sense tra-var quan, per exemple, han d’entrar unmoment a una tenda. Un moment que, men-tre estan despistats, aprofiten per endur-se-les. És clau deixar la velo sempre travada auna estructura fix al terra, a un lloc on siguivisible, i intentar tenir un cadenat solvent.Si no podem evitar-ho, al menys, no posar-ho fàcil.

• 10 • 13/5/2011 ENTREVISTA

Se alquila habitación a mujeren chalet de Son Cabrisas.

Vistas al campo, zona tranquila ypiscina en verano. 350 euros al mes.

Informes al 971 48 18 76

IGNASI CAMPS, inspector en cap“Cada dia sabem mési els tenim més controlats”

Ignasi Camps, inspector en cap de la Policia Local a Ciutadella,explica que aquests delinqüents cerquen una manera rentable defer negoci. La col·laboració amb la Policia Nacional i la informació

donada pels veïns és clau per avançar les investigacions.

– Al final, no eren només casos aïllats– Hi ha dos tipus de sostracció: els que

agafen un bicicleta per fer un us temporal dela mateixa, normalment curt; i els que l’aga-fen per fer negoci venent les seves peces ovenent la bicicleta sencera. Aquest segonstipus de il·lícit penal requereix una certaxarxa de contactes per poder fer negoci. – Els heu identificat? – Hi ha un parell de grups de sospitosos

que es troben sota vigilància de la PoliciaNacional amb la nostra col·laboració.– Hi ha alguns propietaris que no

denuncien...– Jo crec que si algú no denuncia pot ser

per dos motius: o bé el valor de l’objecte ésmenor que l’esforç que ha de fer per formu-lar una denuncia, o que no té cap confiançaen recuperar-lo.– Té una estimació de quantes velos es

roben al municipi?– És difícil fer estimacions ja que hi ha

èpoques en que n’hi ha més i altres que n’hiha menys, a Ciutadella té molt a veure ambels delinqüents que és troben lliures pelsnostres carrers. – Va ser el fet de trobar moltes velos

apilades a la cotxeria d’un conegut delin-qüent el que els va fer pensar que el roba-tori de velos s’havia ‘professionalitzat’?

– Tota la informació ciutadana que arri-ba tant a Policia Local com a la PoliciaNacional és investigada amb tota la curaque és possible, amb compliment de la llei.De fet, la col·laboració ciutadana és una deles millors eines amb la qual pot comptar latasca policial. – Troba que s’ha pogut crear un mer-

robar velos, inclòs les que estan trava-des?

– Aquí té molta importància les mesuresd’autoprotecció que la gent utilitzi, no estracta de culpabilitzar als propietaris sinó deposar-los difícil als delinqüents. Hi ha cade-nes de que són tant senzilles que per forçar-les basta que te les miris malament. Altresconductes imprudents poden ser deixar lesbicicletes dins garatges comunitaris i nodeixar-les fermades, els delinqüents sabencom entrar als blocs de pisos amb petitesargúcies. Tenen sistemes que els funcioneni per tant tornen a fer-ho, però són persones

cat negre d’envergadura en aquest sen-tit?

– Aquest és un dels principals aspectesa descobrir, ja que si no hi ha mercat, no hiha benefici, i per tant desapareixeria el pro-blema.– Quant de temps duen darrere d’a-

questes persones?– Tant la Policia Nacional com la

Policia Local fem una feina en doble sentit:per un banda, prevenir que passi; i per l’al-tra perseguir el que ja ha passat, per tant latasca és permanent.– Quin és el seu ‘modus operandi’ per

Bàrbara F. Sena

• 11 • 13/5/2011 ENTREVISTA

“Més que pel bon temps,té molt a veure amb els delinqüentsque és troben lliures pels nostres carrers”que improvisen, que aprenen dia a dia, i nopodem deixar d’anar-los darrera. – En quin moment es troben les inves-

tigacions?– La investigació la du la Policia

Nacional, però jo m’atreviria a dir que jahan fet detencions. I seguirem així, ja quecada dia sabem més i els tenim més contro-lats.– Quin tipus de velos són les preferi-

des? – Les preferides són les fàcils de robar.

Si els resulta molt difícil no perdran eltemps, i per descomptat saben quines sónles més cares i més benefici en poden treu-re.– S’ha conscienciat als venedors de

velos?– Jo crec que els venedors de bicicletes

són conscients del problema i fan les factu-res com cal, però hi ha que conscienciar alscompradors que han de guardar els docu-ments acreditatius de les bicicletes per si elstoca un ensurt d’una sostracció. – El desenvolupament de la velo-

xerxa, i per tant l’augment de l’ utilitza-ció d’aquest mitjà de transport, ha pogutintervenir en l’increment de robatoris?

– No, té més a veure amb el desenvolupa-ment dels delinqüents que van cercant siste-mes de treure un benefici fàcil i rentable. – Per què hi ha més casuística a

Ciutadella que a altres pobles?– Hi pot haver diversos factors, però el

principal és que els sospitosos viuen aquí iper tant la seva xarxa és pròxima als seusdomicilis.– Moltes velos robades són abandona-

des als aparcaments de bicis, i de vegadeses converteixen en cementiris de velos ala via pública. Hi ha manera d’identifi-car als propietaris?

– Aquest és un altre problema, les bici-cletes que són recuperades, ja sigui perquètan sols les han emprat unes hores, o perquèdavant la presència policial l’han deixada ala via pública, són molt difícils de tornar alsseus propietaris ja que aquests no tenen capmena de documentació que acrediti la sevatitularitat, de fet molts no saben quin era elseu número de bastidor. – Al dipòsit municipal n’hi ha moltes,

i algunes ben noves... Què fan amb elles?– Passat un any des de que estan al dipò-

sit municipal de vehicles sense haver loca-litzat al seu propietari es comencen els trà-mits administratius per declarar-ho residusòlid urbà i es prodeceix al seu desballesta-ment.– Què podem fer per, al menys, difi-

cultar el robatori de la nostra velo?

– Les mesures d’autoprotecció són esta-blir una rutina de seguretat: tenir un bon sis-tema per fermar-la, els venedors us podenaconsellar dels més resistents i fiables.Deixar-la sempre travada inclòs dins garat-ges, sobre tot si són comunitaris. Per últim,si així i tot ens toca la desgràcia de patir unrobatori, hi ha que tenir el màxim d’infor-mació per poder donar a la policia, a fi deque hi hagi més possibilitat de recuperar-la.A l’hora de denunciar, és molt important eltenir el número de bastidor, i seria moltinteressant poder tenir una fotografia realde la bicicleta, a més de tota aquella infor-mació que fos important per identificar elvehicle sostret. I poden passar per la PoliciaLocal a veure el dipòsit de bicicletes per sitenen sort i poden identificar la seva.

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ PINTOR TORRENT, 7 - TEL: 971 38 55 58 - FAX: 971 38 29 20eliris-digital@infotelecom.es

Piso frente Santa RitaDispone de 2 dormitorios, baño, coci-na, salón-comedor y lavadero conterraza.Precio: 113.000 €

Piso reformado frente colegioMargalida Florit. Con tres dormitorios,baño completo, cocina, salón-come-dor y lavadero. Terraza comunitaria.Precio: 129.000 €

Piso en zona Pl. Princesa JuanaDispone de 3 dormitorios, baño, aseo,amplia cocina y salón-comedor.Precio: 160.000 €

Casa a reformar en el casco antiguo deCiutadellaDe aproximadamente 140M2 construidos.Precio: 190.000 €

Solar de aproximadamente 1.200m2

Próximo al Lago deportivo deCala’n BoschPrecio: 270.000 €

Local en zona de Margalida Floritde unos 30m2 construidos.Dispone de aseo y amplio jardín.Ideal como despacho.Precio: 100.000 €

Chalet en Cap d’Artrutx. Con 3 dor-mitorios, 2 baños, cocina, salón-comedor 2 terrazas cubiertas, bar-bacoa, garaje, piscina y jardín.Precio: 360.000 €

Bungalow en Los delfinesCon 2 dormitorios, 2 baños, salón-comedor, cocina, lavadero, terrazacubierta y jardín con barbacoa.Precio: 195.000 €

Magnifico chalet en Cala’n Blanes. Con unos 240m2 construidos.Dispone de garaje, piscinay barbacoa.Precio: 550.000 €

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Piso de planta baja en zona St. AntoniMª Claret. Dispone de 1 dormitoriodoble con armario empotrado, bañoy salón-comedor con cocina.Precio: 103.000 €

• 13 •13/5/2011

REPORT

Els menorquins d’Alger:de l’enyorança a l’abjuració

El capellà Llorenç Olives ha publicatuna monografia sobre una qüestió del méspermanent interès per al menorquins i laseva història: l’emigració en massa a terresd’Algèria. Tal com deixa escrit al pròleg elperiodista i investigador Miquel ÀngelLimón, una reconstrucció del personal relatmemorialístic dels diversos viatges que elsacerdot ha dut a terme a aquella zona nord-africana en el curs de la seva vida. A travésd’aquest llibret, Olives convida el lector aredescubrir la menorquinitat algerianaencara subsistent a aquell territori les vega-des que ell s’animà a viatjar-hi. L’autor hidescriu la gent, el clima, la terra ardent, lespetges del passat insular per trobar la claude menorquinitat que hi perdurava.

Tot i parlar dels llargs esdeveniments dela colonització menorquina a Algèria, lamonografia d’aquest trescador de vivènciesno és, pròpiament, un llibre d’història, nitampoc un llibre de viatges. És, més aviat,una recopilació d’unes notes, escrites sobreel terreny, fa una trentena d’anys.

El llibret de Llorenç Olives, que ellmateix situa entre l’assaig i l’exercici litera-ri, s’enceta amb la petita història del cape-llà Moll. Conta que aquest capella, a quil’autor servia de petit com escolà major, vaser enviat al Toro, on s’avorria de solitud ide misèria, i d’allà as Castell, on la sevasituació no millorà gaire. Des Castell, elcapellà migjorner volà a Algèria, entorn del’any 1882, essent nomenat vicari deDouéra. Aconseguí ser nomenat rector deFort de l’Eau, on va romandre la resta de laseva vida pastoral, fins a la jubilació.

Després de servir l’església d’Algermés de trenta anys, la seva nacionalitzaciócom a ciutadà francès li assegurà l’estabili-tat en la nòmina de cada dia i una bona jubi-lació més tard.

L’any 1924 tornà a Menorca jubilat, is’establí as Migjorn, al carrer Major, a unacasa ben moblada i on na Beneta el serviaamb gran lleialtat. A fora vila, aquell cape-llà poc convencional, a qui Olives descriucom “un Sant Pau, un personatge, sortit delmisteri i d’una lleugera heterodòxia”, teniauna altra casa, “plena d’ocells exòtics i decanaris de tots els colors”, on en un tallermolt ben equipat treballava amb la serra devogir complements de mobiliari, parai-

Carles Marquès

güers, penjadors i altres objectes nous de obricolatge.

El dia de Santa Anna de 1936, uns mili-cians torbaren la pau de la vila. Recollirenel rector, després el vicari i dos sacerdotsmés. Al senyor Moll, recorda Olives, el dei-xaren assegut a la fresca perquè era un ciu-tadà francès i tenia immunitat. El capellàmorí el dia 31 de gener de 1939, just pocsdies abans d’acabar la guerra a Menorca, el9 de febrer del mateix any.

APUNTS HISTÒRICSDE LA MIGRACIÓMENORQUINA A ALGÈRIAEn un article titolat La vida de los mao-

neses en Algéria, l’investigador francèsJean-Jacques Jordi, descendent d’anticsmigjorners, recorda que els menorquins,així de Maó com de Ciutadella o de SantLluís, eren sempre nomenats “maonesos”per les autoritats algerianes.

Doncs bé, segons sembla, abans del1830 ja hi havia maonesos en terres africa-nes. En la conquesta d’Alger per part delsfrancesos, Maó es convertí en un hospital ila base d’avituallament de les tropes gal·les.Així, quinze dies després del desembarca-ment dels francesos a Algèria, l’any 1830,els hospitals de Maó acolliren fins a 2.500malalts o soldats francesos lesionats. Aixíque s’obriren, però, infermeries a Algèria idisminuïren els combats, s’anaren tancantels hospitals de Maó. Els maonesos, amb

petites barques de pescadors, carregades deverdures i de provisions, seguiren les floti-lles franceses. Per això, molts dels primersmenorquins emigrats deien, molt satisfets,que havien arribat a Alger sota la banderafrancesa.

Entre el 1830 i el 1836, emigraren aAlgèria uns 950 menorquins. L’illa, quel’any 1830 havia tingut 30.000 habitants, esdespoblà ràpidament. Els algerians, contaOlives, “tingueren ocasió de valorar la qua-litat de la bona gent menorquina, feinera idiligent, que aviat ordenà hortets per al cul-tiu de els verdures i el subministrament dela colònia, conquerint així la voluntat delsmilitars i dels francesos”.

Acabada la migración espontània del1830 al 1835, començà una altra migració,més organitzada i forçada per un magnatfrancès, el baró de Vialar. Alger va teniraviat un carrer dedicat a Maó i, no gairelluny de la capital, començaren a crèixer elshorts i els cultius o els maonesos conreavenles verdures que, de bon dematí, eren porta-des a la capital.

LA MIGRACIÓDEL BARÓ DE VIALARPer raons polítiques diverses, el baró

deixà París i visità Alger, on s’hi quedà.L’aristòcrata francès comprà terres a dojo,fins i tot fora del perímetre de la dominaciófrancesa convingut i va ser un pioner de l’e-migració lliure. Decidí anar a París a obte-

• 14 •13/5/2011REPORT

Llorenç Olives començà a viajar a Algèria als anys vuitanta,atret per les petjades de les migracions menorquinesa aquelles terres

Església de Fort de l’Eau a la primera dècada del segle XX.

nir autorització per començar una migra-ción nomenada de gants blancs (guantsblancs).

Una tempesta l’obligà a cercar refugi alport de Maó uns deu dies i és així que vaconèixer tant la pobresa dels menorquinscom la seva determinació i les ganes de ferfeina dels pagesos de l’illa. El baró deixàuna persona influent a Menorca que establi-ria contactes amb les famílies que voldrienemigrar. La xarxa de migració, ben organit-zada, feia viatges setmanals i en poc tempss’establiren a la colònia uns 1.600 nousmaonesos.

El baró instal·là a les seves terres elsnouvinguts i organitzà una oficina al’Ajuntament d’Alger per posar en contacteels menorquins amb els colons. Altres terra-tinents també aprofitaren l’oficina per con-tractar menorquins per la seva bona nome-nada de gent seriosa i feinera. Els immi-grants menorquins sempre foren els primersi els més nombrosos, tot i que ara ja venientambé immigrants valencians i alacantins.Les autoritats espanyoles acabaren oposant-se al despoblament de l’illa. La migraciómenorquina ja no donà gaire més de si afinals del segle XIX.

EL PRIMER VIATGEDE LLORENÇ OLIVESLlorenç Olives començà a viajar a

Algèria als anys vuitanta, atret, segons con-fessa ell mateix, per les petjades de lesmigracions menorquines a aquelles terres, i,més tard, per “l’atracció irresistible deldesert i de la seva gent”.

El primer vol seria cap a Mallorca, perenllaçar des d’allà cap a Alger i, finalment,a Tunísia. Així, a l’entrada de fosca d’un dia

que el sacerdot recorda atzarós, l’autor arri-bà a un hotel de Tunis. Havia fet la primeraincursió a terres àrabs. Aviat es trobaria aAlger, aquell Alger enigmàgtic que haviaconegut a través d’alguns pieds noirs exi-liats a Ciutadella, que acabaria essent, pas-sat el temps, el seu destí habitual en lesvacances.

FORT DE L’EAUEls maonesos, en bona majoria, s’ha-

vien establert a Kouba, però Joan Fedelich,Mateu Marquès i Joan Barber, en nom propii també d’altres menorquins, sol·licitaren,l’any 1847, permís per instal·lar-se en unesterres a prop d’una vella fortalesa turca, quees deia El Bordj el Kifan, Fort de l’Eau, peron passava un petit riuet. Es així que l’any

1849 un grup de menorquins s’hi va establiri formà un petit nucli urbà.

En les concessions de la colònia, cadafamília obtenia una parcel·la de 600 metresquadrats, un terreny o un hort de 2.000 m2i dues parcel·les rurals, ben grans, per aconrear. El gener del 1850, el president dela República francesa firmà el decret de lacreació de Fort de l’Eau com un poble mao-nès de 230 habitants. Molts menorquinss’establiren, des d’aquesta vila, a altresindrets de la costa de llevant i formaren unconjunt de 300 concessionaris, unes 5.000persones.

Així agrupats, als maonesos els agrada-va –afirma l’autor- viure junts i restaurar elscostums de Menorca. Es casaven entre si,en pla endogàmic, i de vegades també amb

• 15 •13/5/2011REPORT

altres espanyols, però mai amb els indíge-nes. Els menorquins volien tenir unes casesde cantons, moltes vegades importats deMenorca, potser de sa Sectària deCiutadella, apunta Olives. Les autoritatsfranceses estaven sorpreses que els maone-sos haguessin aixecat tantes cases, una cin-quantena, i també de la netedat i de l’ordre.Els menorquins estaven adaptats a unadieta de pobresa. Bàsicament s’alimenta-ven dels productes de l’hort i del porc, quecriaven cada any, i el pa, sobretot el “bonpa maonès”.

Edificaren una petita església, que s’i-naugurà el 1852, i també una escola, el1859.

ALGERSobre Alger, la capital d’Algèria, diu

Llorenç Olives que el que apareix de pri-mer cop, just arribant, és “una gran urbsmoderna i bella, amb un passeig marítimque voldrien tenir moltes capitals europe-es”. A Alger, afegeix, “se li nota una benvisible i simpàtica marca italiana, així comtambé a Ciutadella, la bella ciutat deMenorca”. Alger, afirma el capellà, “és del’Àfrica però no serà, per ara, una ciutatafricana: té una altra marca, que no s’esbo-rra. Veient Alger, un pot imaginar com elsdeuria doldre als francesos i als altrescolons de deixar aquesta terra”.

ALBERT CAMUSFill i nét d’una àvia i d’una mare ben

menorquines, Albert Camus es va criar enun dels barris més pobres d’Alger, sota lafèrula de la seva àvia, la senyora Sintes,natural de Sant Lluís. Son pare, un francèsalsacià, havia mort de ben jove a la GranGuerra. La seva mare, mig muda i defi-

Albert Camus es va criar en un delsbarris més pobres d’Alger

Albert Camus.

cient, va compartir també la mateixa sort il’abric de l’àvia austera i dominadora.L’àvia va fer-se càrrec dels dos nensCamus, Henri i Jacques. L’àvia s’haviacasat, de ben jove, amb un home alt i plan-tós, també maonès com ella mateixa, que lidonà nou fills.

FORT DE L’EAU, AVUIFort de l’Eau era situat en una zona pan-

tanosa. Els menorquins havien drenataquell prat i el convertiren en una zonad’horts ben productiva i rendible, proveïdo-ra del mercat de la capital. Però aquell Fortde l’Eau que Llorenç Olives esperava veureno és el que es trobà. El seu Fort de l’Eau eldescriu com “un poblet molt gran, desorga-nitzat, amb un urbanisme desordenat i elscarrers bruts”. Explica l’autor que “no lihan deixat ni tan sols el nom. Avui té el nom

àrab d’abans, mal d’entendre i mal derecordar per a mi. Si t’acostes, però, a l’es-tació d’autobusos i demanes per Fort del’Eau, tothom t’indica quin bus has d’agafarper arribar-hi. Quan hi arribes, a la fi, noreconeixes –confessa- el poblet entranyableque esperaves trobar. És una gran poblacióamb cases altes i amb el desordre habitualdels assentaments àrabs. En el lloc de l’es-glesieta d’on havia estat rector el senyorMoll, el capellà migjorner, ara hit robes unaplaça moderna i ben gran”.

A Fort de l’Eau, Olives visità el cemen-teri dels menorquins, ple de casetes funerà-ries amb el nom de cada família escrit alfrontis: Ferrer, Pons, Moll, Fedelich, tal-ment el cementeri de qualsevol vila menor-quina. L’estampa, tot plegat, era una micadesoladora. Camus descriurà molt bé aquestsentiment: “Havien vingut de lluny, des de

• 16 •13/5/2011ENTREVISTA

feia més d’un segle, havien treballat laterra, havien cavat solcs cada vegada mésprofunds en certs indrets, i en altres cadavegada més tremolosos, fins que una terralleugera els recobria i la regió tornava a lesvegetacions salvatges i havien procreat pera desaparèixer tot seguit… havien desapa-regut sense deixar rastre. Al seu damunts’hi havia estès un immens oblit… Havienmort silenciosos i apartats de tot, desprésd’una vida completament involuntària,llançats a l’oblit que era la pàtria definitivadels homes d’aquesta raça, el terme d’unavida començada sense arrels”.

Camus havia visitat la sepultura del seupare, a la Bretanya, que ell no va conèixer,i qui comparteix amb els maonesos delSahel i tants d’altres “que moriren enaquesta illa immensa entre la sorra i el mar,on el vent i la sorra esborra les marquesdels homes”.

LA CABÍLIA, EL PREDESERT,LES PRINCIPALS CIUTATS-ESTAT DEL DESERT…Tot seguit, Llorenç Olives descriu al lli-

bre la Cabília, situada més enllà de la capi-tal d’Algèria; el predesert, al qual ja noarribarien, ni molt menys, els colonsmenorquins; el mític poble tuareg, d’origenberber; el desert d’Algèria, “un desertimmens, inacabable, tant just, però, unapart del gran Sahara”; i, a la part nord, lesgrans ciutats que foren i són el refugi dediferents sectes de l’Islam i de petits regneshistòrics: Biskra, on el capellà assegurahaver menjat “els millors dàtils”; Ghardaïa,la més gran d’un grup de cinc ciutats–Pentàpolis- col·locades a dins d’una vallmolt voluminosa; Beni-Isguen, “la ciutat

Tots els alcaldes de Menorca, presidits pelbatle de Maó, Joan Victory, acudiren a Alger

Cases menorquines a Fort de l’Eau.

devota i piadosa”; El Oued, “la ciutat de lesmil cúpules”; Beni-Abbes; El Golea, on hiha la tomba de Charles de Foucauld, el granmissioner i fundador de les germanets deFoucauld, ben coneguts a Europa i a tot elmón per la seva empenta contemplativa i deservei a tots els ambients més llunyans imés difícils…

CENTENARI DE LA FUNDACIÓDE FORT DE L’EAU (1949)L’any 1835, just acabada la conquesta

d’Alger pels francesos, el 1830, ja hi haviamenorquins que treballaven a Alger, vin-guts acompanyant els mateixos soldats con-queridors, que entraven i sortien del port deMaó com volien. Peró la veritable invasióde menorquins fou més tard, l’any 1849,quan, sota la protecció del baró de Vialar,un grup de menorquins signaren amb les

autoritats franceses el compromís de conre-ar i començar a construir cases a Fort del’Eau.

Les autoritats municipals de la vila vol-gueren celebrar, l’any 1949 amb gran festesel primer centenari de la fundació. Aixímateix, les autoritats de Maó també volienparticipar-hi i és així que va començar unllarg itinerari de cartes i telegrames i de pre-paratius que no feren possible la dita cele-bració fins a l’any 1952.

Tots els alcaldes de Menorca, presiditspel batle de Maó, Joan Victory, acudiren aAlger.

Poc temps després començaria la guerradels algerians contra França i l’any 1962s’acabaria aquesta història de relacionsentre Menorca i Alger. “Val a dir, però, queels menorquins en tragueren un bon profitd’aquesta peripècia i be s’ho mereixien si

• 17 •13/5/2011ENTREVISTA

pensam –diu l’autor- en l’abandó que lacorona dels borbons, Ferran VII i altres,deixaren la pobre illa en la més gran misè-ria després de la sortida dels anglesos el1802”.

EL RETORN DELS VENÇUTSDE FORT DE L’EAUAls anys seixanta, molts emigrans

menorquins frustrats tornaren d’Algèria,“amb el cap baix, esbatuts i sense entendreper què el General De Gaulle els havia fetfora de ca seva”, per començar l’aventurad’un retorn a Europa, ple d’incerteses.

Però l’estada a Menorca va resultarimpossible per a molts d’ells. És per aixòque la majoria va haver d’optar per anar-se’n a França, una terra desconeguda iestranya, si volien tenir dret a les indemnit-zacions i als abonaments vitalicis de tot elque havien perdut a Alger. Són pocs –recor-da Olives- els que es quedaren aquí: nomésla gent més gran que va poder enviar a

França una de la seva família amb la repre-sentació de tots i percebre, cada mes, lesbonificacions pertinents a tota la família.

Diu l’autor: “En general, els que dèiempieds noirs mai no van comprendre que elque era seu, segons el seu criteri, fos donatara als moros i a una multitud de gent demal viure i contra llei i displaents. Nopodien aturar-se a pensar que aquestsdarrers vinguts, beduïns i gent mig salvat-ge, eren justament els primers que beninjustament havien estat desposseïts delsseus béns i que ara havia arribat l’hora derestablir la justícia”.

LES EMIGRACIONS DEMENORCAEntre les emigracions col·lectives més

importants dels darrers segles, cal comptarels nombrosos grups d’emigrants menor-quins a La Florida (1768) i a Algèria(1830), una i altra gairebé coincidents en eltemps i amb l’ajuda i la protecció de dos

estats diferents. La primera, promogudapels britànics, que s’havien fet els amos deMenorca, en el segle XVIII, i la segonapels francesos, grans amics dels maonesos,en el segel XIX i també en el XVIII. S’hand’esmentar també les grans emigracions aCuba, a l’Argentina i a altres païsosd’Amèrica Central.

Les diferències entre les dues emigrans–a La Florida i a Algèria- foren més gransque no les coincidències, subratlla l’autor.L’expedició a La Florida fou molt dura illunyana. El clima de la badia de LosMosquitos era infernal i insalubre. Moltsmenorquins moriren en la temptativa. Lescondicions de feina diuen que eren moltsemblants a les de l’esclavatge. Els super-vivents d’aquesta aventura es replegaren aSaint Augustin, on les coses no forenmillor per als menorquins que, tantmateix,s’hi quedaren i mantingueren, quasi fins alcomençament del segle XX, la llengua il’estil de vida menorquí.

Entre les emigracions col·lectives més importants delsdarrers segles, cal comptar els nombrosos grups d’emigrantsmenorquins a La Florida (1768) i a Algèria (1830)

• 18 •13/5/2011

Ilustrísimo Señor Dom Manuel de Olivar y Despujol,de Olives y Pou

Licenciado en C. Económicas. Caballero Profeso de la Orden Militar de Montesa,

Maestrante de Granada, Del Real Cuerpo de la nobleza de Cataluña, Infante de

Illescas, Caixer Senyor de las Fiestas de Sant Joan del biennio 1960-1961.

Falleció en Madrid el dia 27 de abril de 2011,

habiendo recibido los Santos Sacramentos y la Bendición Apostólica.

R.I.P.Su esposa Sofía Morales de Sandoval (+), sus hijos Carlos y Sonia,

hija política Maite (+), sus hermanos María del Carmen (+), María Eugenia (+), José María,

Concha (+), Carlos, Luis (Marqués de Valdosera), Pilar (Religiosa del Sagrado Corazón), Dolores,

María Auxiliadora (Marquesa viuda de Oliver) y Simón; hermanos políticos, sobrinos, primos y

demás família ruegan una oración por su alma.

Una Santa Misa se celebrará hoy viernes dia 13 de mayo de 2011

en la Santa Iglesia Catedral a las 18,30 h en sufragio del difunto.

No se invita particularmente

C/ MURALLA D’ARTRUIX, 2 CIU-TADELLA DE MENORCA

Tel. 971 38 34 76 Móvil 610937827E-mail: inmob.anglada@terra.eswww.inmobiliariaanglada.com

Inmobiliaria

HORTAL CAMÍ FARO NATI (cerca del pueblo)consta de 4.000 m2 aproximados de terreno.Vallado y con pozo de agua escriturado.Precio: 84.000 € (13.976.424.= Ptas.)

PARCELA EN CALAS PIQUES de 1.000 m2

aprox. de terreno. Zona Torre del Ram. Totalmentevallada. Dispone de agua, clavagueram y luz a piede parcela.Precio: 240.404 € (40.000.000.= Ptas.)

PISO A ESTRENAR CON ASCENSOR.Compuesto de 1 dormitorio doble con armarioempotrado, comedor-estar, cocina, cuarto de bañoy aire acondicionado. Excelentes acabados. Preciosúper ganga: 93.000 € (15.473.898.= Ptas.)

PLANTA BAJA A ESTRENAR. Compuesto de 2dormitorios con armarios empotrados, comedor-estar, cocina, cuarto de baño, terraza-lavadero,patio y aire acondicionado. Excelentes acabados.Precio súper ganga: 129.000 € (21.463.794.=Ptas.)

HORTAL EN CAMÍ SON TRIAY de 2.300 m2

aprox. de terreno. Consta de 140 m2 aprox. edifica-dos repartidos en garaje, 3 dormitorios, 2 baños,cocina, comedor-estar y terraza/porchada cerrada.Dispone de cédula de habitabilidad.Precio Oferta: 284.759 € (47.380.000.= Ptas.)

HORTAL A 100 METROS DE CIUTADELLA.Terreno de 1.400 m2 aprox. Edificados:150 m2

aprox. distribuidos en amplio garaje, cuarto alma-cén-lavadero, casa amueblada de 2 dormitoriosdobles, comedor-estar con chimenea, cocina inde-pendiente y cuarto de baño. Además la finca dis-pone de aljibe, gran variedad de árboles frutales,barbacoa, solarium y paredes muy bien valladas.Precio Oferta: 265.046 € (44.100.000.= Ptas.)Posibilidad de luz eléctrica.

APARTAMENTO DÚPLEX EN CALA’N BLANES.Consta de 3 dormitorios, 2 baños, comedor-estarcon chimenea, cocina independiente, patio, terra-za, lavadero, trastero y piscina comunitaria.Amueblado y equipado. Reformado. 95 m2 aprox.Precio: 179.000 € (29.783.094.= Ptas.)

CASA INDIVIDUAL CON DERECHO A VUELO.Consta de 185 m2 edificados aprox. repartidos en4 dormitorios, comedor, sala de estar con chime-nea, cocina independiente, 3 baños, lavadero ypatio interior. Dispone de aire acondicionado ycalefacción central. Derecho a vuelo para 2 plan-tas más y altillo. Totalmente reformada. Preciototal Oferta: 420.708 € (70.000.000.= Ptas.)Facilidades en las formas de pago.

BUNGALOW EN CAP D’ARTRUIX, todo plantabaja, con entrada independiente. Compuesto de 2dormitorios, comedor-estar, cocina, baño, terraza,jardín privado con césped y piscina comunitaria.Amueblado y equipado.Precio: 118.450 € (19.708.421.= Ptas.)

CHALET INDIVIDUAL DÚPLEX EN LOS DELFI-NES. Recién estrenado, en una parcela de 480m2. Edificados: 130 m22 aprox. Consta de 3 dor-mitorios dobles, 2 baños, vestidor, trastero, come-dor-estar, cocina, barbacoa, jardín y piscina.Precio: 359.044 € (59.740.000.= Ptas.)

CHALET INDIVIDUAL EN 1ª LINEA DE MAR.Camí Sa Farola. Completamente reformado. Tipodúplex. Ubicado en parcela de 900 m2. En total300 m2 aprox. edificados, repartidos en 4 dormi-torios, 3 baños, aseo, 3 terrazas, barbacoa, estu-dio, trastero, cisterna, garaje-trastero, calefac-ción, aire acond., cocina-office, comedor-estar,sala de estar y piscina.Infórmese en nuestra oficina.

PLANTA BAJA. ENTRADA INDEPENDIENTE.De 3 dormitorios, comedor-estar, cocina, baño ypequeña terrazita. Amueblado y equipado. En per-fecto estado. Seminuevo. Da a plaza peatonal.Precio Gran Ocasión: 154.760 € (25.750.000.=Ptas.)

• 19 •13/5/2011 REPORT

RESERVA JA LATEVA PUBLICITAT

Per a més informació:Setmanaris i Revistes S.L.

Tel.: 971 38 55 58 - Fax 971 38 29 20elirs-digital@infotelecom.es

Als menorquins d’Alger,els anà millor la sevasort que a Menorca, laseva pàtria, petita i benaviat oblidada, queperdé una bona partdels seus habitants.

A Algèria, en canvi, el clima és moltsemblant al de Menorca i la distància ésescassa. S’ha d’afegir la bona acollida quetingueren els immigrants menorquins depart dels soldats francesos, així com tambéde les autoritats, que sempre reconeguerenla diligència dels menorquins en el cultiude la terra i la seva bonhomia, que feren–apunta Llorenç Olives- molt fàcils totesles coses.

NI ESPANYOLS,NI MAONESOS,NI ALGERIANSMolts dels joves menorquins s’havien

embarcats, anys endarrere en l’aventuraalgeriana perquè els nous amos deMenorca els enviaven al servei militar, queells mai no havien fet sota les dominacionsestrangeres de Menorca. A Alger, els fran-cesos, els nous amos de l’hora, els enviarena la Gran Guerra de 1914, on gairebé totsels que hi anaren moriren en el fang de lestrinxeres o sota les inhalacions del gas.Quatre milions de francesos hi perderen lavida i entre ells, recorda l’autor, un bongrapat de menorquins. Pocs anys després,els joves supervivents foren cridats a laSegona Guerra Mundial, i darrerament a laguerra d’Alger. “Massa guerres i massamala sort per als pobres maonesos”, con-clou Llorenç Olives.

Els nous francesos, “nomenats de fresc,immolats per la pàtria, perderen, en la gue-rra de 1914, qualsevol referència menor-quina”. Els deien maonesos, però només hoeren de nom. El que volien era ser conside-rats ciutats francesos.

Com s’explicaria, altrament, que AlbertCamus, que havia estat acollit per l’àvia

A Algèria el clima és molt semblant al deMenorca i la distància és escassa

Cementiri dels menorquins.

menorquina, anant a Mallorca, no haguésintentat acostar-se a Menorca, en un vol depocs minuts? Llorenç Olives ens serveix laresposta quan recorda que Camus, quan esrefereix a la seva família, parla “d’una

caterva d’analfabets, que es van reproduirlluny de les escoles, dedicats a una feinaextenuant sota un sol de justícia. Les vellestietes de la mare, que no sabien el francès, isempre parlaven la seva llengua, un patoisespanyol”. Espanyol, deia Camus, i no elpatois menorquí o la llengua de Menorca.

Als menorquins d’Alger, els anà millorla seva sort que a Menorca, la seva pàtria,petita i ben aviat oblidada, que perdé unabona part dels seus habitants. ConclouOlives: “La primera enyorança de l’illa deMenorca, que havia estat el seu referenteindispensable a l’hora de construir les pri-meres cases i d’organitzar la seva petitavida a l’exili s’ha convertit, amb el temps,no sols en un oblit sinó també en una menad’abjuració, quan l’exili s’ha convertit enl’única pàtria estimada”.

No sé si som prou conscients ni si hoassumim amb prou responsabilitat, però elcert és que, des del punt de vista de l'estruc-tura política i social, el problema més escan-dalós del nostre país i el de més repercussióessencial és el de la corrupció en tots els dife-

rents episodis en què es manifesta per tot l'Estat. Gran partd'aquests episodis es produeixen en l'àmbit administratiu ipolític, habitualment al voltant de concessions o adjudica-cions públiques, manipulades en benefici dels mateixosadministradors o del manteniment econòmic dels partitspolítics, i del gran volum de les prebendes particulars queells mateixos generen. Vist en conjunt, sorprèn que aquestadensitat de corrupció descarada i, sovint declarada, no hagiprovocat, no provoqui, avui mateix, una reacció popular mésforta i contundent, una presa de posició de tota la ciutada-nia, disposada a tallar d'arrel una situació insostenible, unaofensa irreversible a les ja escasses esperances democràti-ques. Gairebé diria que aquesta falta de reacció violenta dels

ciutadans, aquesta espècie de conformitat o resignació fata-lista, el reconeixement de la mateixa impotència per exigirhonestedat, és simptomàticament, tant o més greu que elsmateixos episodis de la corrupció. Perquè només es potexplicar com una pèrdua moral col·lectiva, conseqüènciad'un general descrèdit de la democràcia i dels seus principisfonamentals. És cert que els mitjans de comunicació handivulgat el tema, però la seva assimilació per part de la ciu-tadania ha estat més aviat en to d'esdeveniment escandalós,puntual i anecdòtic, i no com l'anunci d'una caiguda radicali traumàtica de tot el sistema democràtic dit això, segura-ment, es veurà més clar encara en les pròximes eleccions.Em temo que, si abans no hi ha hagut una explosió socialque avali una nova consciència col·lectiva, gran part de laciutadania no castigarà, en absolut, als corruptes confessos.Haurem d'acontentar-nos amb el gest de l'abstenció que,malgrat la seva eficàcia, en si mateix ja és una mostra dedecadència cívica. És a dir, el petit residu de democràcia queencara ens queda, les eleccions, no servirà ni per dissimularla catàstrofe. Per tant la ciutadania no té encara avui desprésd’un cer temps de democràcia d’una consciència que doniresposta amb un vot de càstig als partits o partit que haninfringit la llei del just servei.

Andreu Genestar Sabater

Castigaran les urnes als corruptes?Desde mi infancia allá por los años 50,

recuerdo muy bien que en muchas calles deCiutadella se hacia el tradicional fester, yaque era costumbre que por San Juan, elCaixer Senyor se hacía cargo de los festers ydaba la orden a sus payeses para que repar-

tieran con un carro, leña por todas la calles dela ciudad para que cada calle tuviera su hoguera. Esto era latradición en aquellos años; naturalmente la gente joven quetenemos de concejales, y que rigen en dicho Ayuntamientoseguramente no conocen la tradición, y los que la conocenseguro que no les importa lo mas mínimo, ya que van a losuyo y son muy inteligentes. Digo esto porque ahora que seacercan las fiestas de San Juan, avisan que van a regular lashogueras, ¿a regular o fastidiar? Si de tiempos antiguos sehacían en las calles de la ciudad dichas hogueras ¿A queviene esa regulación? ¿Acaso no vamos rescatando todo loque es tradición? ¿Entonces a que viene eso? ¿Y que ley seimpondrá? ¿El tu si, y el tu no? ¿Quién será el que se lleveel gato al agua? ¿El que más influencia tenga, quizás? Yoespero que no sea así, ya que los agravios comparativos sonperjudiciales para la población.En cuanto a los asfaltos y pavimentos, el colocar una

plancha protectora para las hogueras no esta mal, creo quees una buena idea, pero tendrían que saber que las planchasde hierro son conductoras y generan mas calor, ¿y que es loque pude ocurrir? pues no lo se, supongo que los técnicos denuestro Ayuntamiento que son expertos en todo, seguramen-te ya lo habrán estudiado, si de mi dependiera yo seguiríacon la arena, pero si hay que poner planchas, pues que sepongan sin que por ello haya que fastidiar a nadie.Voy hacer esta pregunta ¿Que día será, que nuestro ayun-

tamiento quiera ayudar, facilitar y colaborar en todo lo quesea necesario para que las fiestas sean motivo de alegría yno de discordia?, ojala llegue ese día, y podamos decir queestamos contentos de nuestros gobernantes, pero a mi meparece que tiene que llover mucho todavía, hasta encontraresta respuesta. Se imaginan ustedes que pasaría en Valenciaaquello que llaman “La nit del foc” por San José, empeza-ran con la ley del tu si, y el tu no, la verdad no quiero ni pen-sarlo, pero ya ven aquí no es Valencia, que le vamos hacer.Con lo bonito que es ver nuestra ciudad con esas hogueras,y que además es la alegría de los niños y de los mayores. Enfin, así son los que nos gobiernan, yo ya dije una vez que lospolíticos hacen lo imposible a lo posible, con lo fácil que eshacer las cosas con sentido común.

José Mª Cleofé

Tradición de las hogueras de Sant Joan

• 20 •13/5/2011 OPINIÓ

• 21 •13/5/2011

– Vendo reloj antiguo de bolsillo Roskopt, cuervos y sobrinos, Habana. Suestado de conservación es bueno y funciona correctamente. 100 euros. Tel.:971 38 41 18 - 645 17 32 29.

FEINA– Profesor de formación vial, director de auto-escuela, formador decursos de sensibilización y reeducación vial. Diplomado en magiste-rio. Me ofrezco para toda España. Experiencia. José Manuel. tel.:610 54 19 21– COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar, jorna-da completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74 -Miguel.– Se ofrece profesional para trabajos de construción o pintura,mantenimiento etc. Interesados llamar al telefono 671 319 551.– Menorquina seria y responsable con nociones de idiomas, y expe-riencia se ofrece para trabajar: auxiliar administrativo, ayudanterecepcion, reposicion supermercados, dependientas, fregaplatos,cuidados de personas mayores x horas, lmpieza o para cualquierotro tipo de trabajo. Disponibilidad y capacidad de aprendizaje.Ana Telf: 606751305– Chica menorquina responsable, se ofrece para cuidar personasmayores o/y con discapacidad, limpieza.... Con Experiencia.Actualmente estudio ATENCION SOCIOSANITARIO.Disponbilidad eincorporacion inmediata.Ana Telf:606751305 – Me ofrezco para cuidar enfermos en el hospital por las noches.Persona seria y responsable. Tel.: 658 27 91 34– COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar, jorna-da completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74 -Miguel.– Me ofrezco para trabajar como ayudante de jardinero, pintor,pared seca o construcción. También como peón de limpieza o simi-lar. Persona seria y muy trabajadora. Tel. 626 22 75 69.– Busco trabajo como ayudante de carpintería o de jardinería.También como peón de limpieza o en la construcción. Persona seriay trabajadora. Tel 652 37 07 57.– Me ofrezco para cuidado y atención de personas mayores.Seriedad y responsabilidad. Referencias. Tel.: 679 287 699. Elena

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedor yhabitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora, secado-ra.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a convenir. Sealquila planta baja. Tel.: 638 324 311– Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange. 60euros. Tel.: 615 34 53 07– Vendo estufa esmaltada negra, marca Ergon, modelo Franklin. Puertas decristal. Precio: 150 euros Cambio sobrasadas, etc. T.: 609 591 010

MOTOS I BICICLETES– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada y documentada.2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, con motormercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. y ext. polipielblanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remolque, licencia depesca de embarcación y varios extras. 6.0000 euros negociables.Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo Llaüt con cabina, 28 palmos, motor Perkins. Papeles en regla.Tel.: 648 60 89 79.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669 455757.

ALTRES– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas y años aelegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Manuel. Tel.: 61054 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 610 5419 21– Busco habitación para alquilar todo el año. 240 euros gastos incluidos.971 48 27 71 - 657 41 50 39– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros. tel.:971 38 29 48– Vendo 10 tomos Fauna “Felix R. de la Fuente” 15 euros.Tel.: 971 38 23 71– Compraria MOTOSIERRA a benzina de segona mà, en bon estat. Tel.: 661428 548 ó 971 38 11 04– Es ven piano de paret de color marró fosc comprat fa 8 anys. Completa-ment nou i per només 1.500 euros. Tel: 620035126.– 2º Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio salón comedor, amplia cocina yamplio baño completo, 2 habitaciones con armarios empotrados grandes,habitación pequeña y lavadero a parte, pequeño balcón descubierto. par-king doble y trastero. Telf. 971385921.– Vendo recambios Kia Shuma, Hyunday Accent 1, Express, Tipo, paragol-pes Golf IV. Tel.: 610 27 69 93. Luis.– Visón señora, largo, color miel. Ocasión: 2.800 euros (costó 6.000).Obsequio de abrigo de colas de zorro. Tel.: 625 57 28 65– Compraria guitarra espanyola per principiant. Tel.: 669 26 53 60

• 23 •13/5/2011 OPINIÓ

Los diez mandamientos de la ley de Dios se pueden resumir en dos: 1º Amaa Dios sobre todas las cosas. 2º Ama a tu prójimo como a ti mismo. Y yo creoque las numerosas prohibiciones que nuestro papá estado ha establecido para losfumadores, podrían también resumirse en dos: 1ª NO ames al prójimo como a timismo, sino bastante más, mucho más que a ti mismo. (Porque, si día tras díavas tomando, aunque sea en muy pequeñas dosis, el veneno que destila el humode tu tabaco, para mí está muy claro que no te quieres gran cosa). Y 2ª No fumesen aquellos lugares y momentos en los que tu sentido común y el respeto debi-do a los demás te dicen que puedes molestar o perjudicar la salud de tu prójimo.Por ejemplo: Cuando vas de visita a casa de un amigo en la que nadie fuma, nodigas: ¿Os molesta que fume? Probablemente, por deferencia, dirán que no lesimporta que fumes. Pero puedes estar seguro de que te lo dirán con la bocapequeña, porque, por muy grata que les sea tu compañía, estarán deseando quete vayas pronto para vaciar el cenicero y abrir de par en par puertas y ventanaspara que desaparezca cuanto antes el humo de tu tabaco y su mal olor.

Mucho más educado y respetuoso es el comportamiento de aquellos otrosfumadores que dicen: “Si no os importa, voy a salir un momento a fumar uncigarrillo”. Eso es ser educado, eso es ser elegante, delicado y respetuoso. Sitodos los fumadores tuvierais esa delicadeza, ese respeto a los no fumadores, lainmensa mayoría de prohibiciones sobre el tabaco no serían necesarias, sinosólo consejos para animaros a dejarlo.

Una cosa muy importante, si se quiere dejar de fumar, es preguntarse: ¿Porqué empecé a fumar? Y ¿Por qué sigo fumando?

Cuando empezó la guerra civil española, yo tenía 7 años y cuando acabó,10. Vivíamos en la calle del Rosario y en la de al lado, la calle Dels Dolors, vivíaVicente, un niño que era un cabecilla nato y un granujilla de cuidado. Su padreera el jefe de la lancha que perseguía el contrabando y, por lo visto, guardabamucho tabaco del requisado en casa. Su hijo, a su vez, se lo requisaba a su padre,nos invitaba a los amigos y nos íbamos a fumar todos juntos a escondidas. Unasveces íbamos al campo y otras a la entrada del túnel que estaban haciendo delan-te de la catedral, justo frente a la heladería que hay ahora. Cuando acabó la gue-rra, con 10 años recién cumplidos, mi padre me matriculó en el ColegioSalesiano de aquí, Ciutadella de Menorca. Al lado del colegio, frente el centrode los antiguos alumnos, había otra entrada de túnel, a donde la gente acudía arefugiarse durante la guerra cuando venía algún avión de Mallorca a bombarde-ar. En la pared del patio del colegio, había una puerta que estaba a pocos pasosde la boca del túnel y estaba casi siempre abierta. Durante el recreo, de cuandoen cuando, había algún chiquillo que me invitaba a ir al túnel a fumar con otros.Hasta que D. Gustavo Mas se enteró y, después de echarnos un rapapolvo ydecirnos que se lo íba a decir a nuestros padres, nos habló de lo malo que erapara nuestra salud el fumar. A partir de entonces, la puerta del patio estuvo siem-pre cerrada durante los recreos y yo no he vuelto a fumar un solo cigarrillo.

Y me pregunto: ¿Por qué fumaba si el sabor del tabaco no me gustaba abso-lutamente nada? Ahora creo que para seguir la corriente, para sentirme integra-do en el grupo y también por el gusto por lo prohibido. Quizá también para sen-tirme mayor porque eso era algo que sólo les estaba permitido hacer a los mayo-res.

Y, ¿Por qué dejé de fumar? Primero porque no me gustaba, segundo porquetenía miedo a que D. Gustavo y mis padres se enterasen y tercero porque com-prendí que el fumar era muy malo para mi salud y yo quería estar fuerte porqueme gustaba mucho jugar al fútbol y quería llegar a ser un buen futbolista.

Y tú, ¿Por qué empezaste a fumar? Pregúntatelo. Y ¿por qué continúas fumando? No hace falta que me lo digas porque, si tú

no lo sabes, yo te lo voy a decir: Fumas porque crees que te gusta y yo creo queestás muy equivocado/a. Fumas porque eres un pobrecito esclavo/o de la drogadel tabaco y tan digno/a de compasión como aquellos pobrecitos esclavos quecompadeces cuando los ves en las películas. Ellos gritan ¡LIBERTAD!, en suscorazones pero el látigo y los perros de sus amos ahogan, a veces en sangre, esasansias de libertad que anidan en el alma de todo ser humano.

Tú, como ser humano que eres, también anhelas esa libertad, pero el látigoy los perros de tu amo, la droga de tu tabaco, ahogan ese grito y continúas escla-vo en la plantación.

DIÁLOGO ENTRE UN PADRE FUMADORY SU HIJA DE ONCE AÑOS (IV-V)

Vam fer una crida a omplir el teatre del Casino 17 de Gener desolidaritat amb els animals. I el passat dissabte, el teatre es vaomplir de gom a gom. D’amor als animals i de música, poesia,cançó i dansa. No vam tenir seients per tothom, però, asseguts odempeus, vam gaudir d’un excel·lent espectacle gràcies als artistesque ens van fer costat: Geliah i les ballarines de Dansànima, MariÀngels Gornés, el poeta Ponç Pons, en Llure (Leonmanso), la com-panyia Art en Moviment d’Aurore Gracient, en Guiem Soldevila ien Lluís Gener al contrabaix i les veus joves i magnífiques del gos-pel de Moments de Cor.

Hem de donar les gràcies al Casino 17 de Gener i molt especial-ment a Maribel Fuster que ha col·laborat amb nosaltres en totmoment. També a Irene Dols que va viatjar especialment des dePalma per presentar i conduir magníficament la gala. Al’Ajuntament de Ciutadella per la seva col·laboració econòmica iper la presència de la seva alcaldessa i d’alguns regidors. Als pin-tors Xec Florit Nin i Alfred Hutchinson que ens van cedir duesobres per a ser sortejades. A la fotògrafa Sylvana Rashke Della-Chiesa per donar-nos la fantàstica fotografia del cartell. Als volun-taris que han estat darrera la barra del bar o ens han ajudat a mun-tar i desmuntar, a na Fanny per les moltes hores dedicades a mun-tar el vídeo, a na Raquel perquè, darrera l’ordinador, va fer que elsaudiovisuals funcionessin a la perfecció. A les empreses que enshan ajudat: Animalons, Es Cactus, Ca na Maria, Ca’n Bep, CaixaColonya, Golo-Golo, Bar Imperi, Setmanari El Iris, MenorcaCampo, Llibreria Monte Toro, Pim Pum Tapa, Purina, Quissó,Llibreria Samatha, Sol de Plata i Ses Voltes.

Estem satisfets de l’experiència i ens agradaria que aquestacol·laboració entre el món de l’art, de la cultura, la societat menor-quina i els qui defensem els drets dels animals es pugui repetir enel futur.

Protectora d’Animals de Ciutadella

Animale’t ! va omplir el teatre

Hazme caso, querido fumador/a, empuña las armas y al grito de ¡LIBER-TAD!, ¡LIBERTAD!, mete la mano en tu bolsillo, en tu bolso, en el cajón o dondequiera que esté esa basura llamada tabaco y arrójalo a la basura porque ese es susitio, y no otro.

No me digas que no tienes suficiente voluntad para hacerlo. Mira, lo únicoque distingue de verdad al ser humano de los demás animales es su inteligenciay su voluntad. Tú inteligente sí lo eres, demuestra que también tienes voluntad,demuestra que eres todo un hombre, demuestra que eres una mujer hecha y dere-cha y deja de fumar como han hecho y están haciendo tantos miles de hombres ymujeres que lo único que lamentan es no haberlo dejado antes.

Y para acabar te regalo la siguiente quintilla que acabo de escribir que, aun-que cojea un poco de dos patas, espero que te ayude a dejar para siempre esa por-quería de tabaco que tanto daño ha hecho, hace y esperemos que no siga hacien-do a la humanidad,

O, por lo menos, no a ti ni a los tuyos. Apréndela de memoria y repítela cadavez que te entren ganas de fumar. Suerte y al toro:

Querido fumador Querido fumadorHazte un gran favor: Hazte un gran favor:Quiérete mucho, Quiérete mucho,Quiere a los demás, Quiere a los demás,Y de fumar dejarás Y de fumar dejarás

NOTA: Si te interesa leer el librito “Activitat física i salut” puedes hacerlo enla página web de l’Ajuntament de Ciutadella: www.ajciutadella.org, clicar en“Ajuntament de Cuitadella”, después en “mobilitat” y finalmente en “Activitatfísica i salut”

Martín Bagur Capó

tics, drogues, alcohol,… són factors quefan possible que es multipliquin.

ELS SÍMPTOMESPODEN SER MOLTS:- Cansament crònic, depressió, irrita-

bilitat, ansietat, debilitat, problemes ner-viosos, somnolència,…

- Inflamació abdominal, estrenyamentcrònic o diarrea, indigestió, gasos,…

- Descàrregues vaginals, picors vagi-nals i en la zona anal, problemes urinarisi de la bufeta, atacs de cistitis,

- Manca de memòria, manca de con-centració, mal de cap, sinusitis,...

- Palpitacions, hipersensibilitat altabac i fum

- Dolors musculars- Augment o pèrdua de pes, sistema

inmunitari baix, -Desig de dolços, pa i “bolleria”, pro-

blemes de digestió del gluten del blat, ...- AcnéLa Càndida afecta a las dones amb

més freqüència que els homes. Els símpto-mes són: picor, dolor i fluix blanc espès.

QUÈ PUC FER?- Restablir un equilibri de la flora intes-

tinal.-Reforçar el sistema inmunitari.-Eliminar la proliferació dels fongs.

PENDRE- Cereals integrals (en poca quan-

titat): arròs, mill, quinoa, blatsarraí. Evitar tots els demés.

- Llegum (en poca quan-titat): azukis, llenties.

- Tota classe de verduresexcepte les fècules (patata,monyaco,...): porros, cebes,cols, api, naps, raveguins,daikon, bròquil, molt d’all,...

- Proteïna: utilitzar elpeix, un poc de llegum, tofufresc cuinat almanco 30minuts. Si hi ha molta debili-

Cándida Albicans és un fong que viunormalment en els ser vius com a paràsit,igual que milers de bactèries i altresmicroorganismes que habiten en els nos-tros cossos. Quan el sistema inmunològicperd eficàcia, aquest fong pot créixer demanera exagerada i pot causar una infec-ció greu.

Hi ha més de 100 tipus de fongsCàndida, però en els sers humans noméss’han identificat uns dotze. Es creu que elfong allibera toxines que causen malaltiai debilitat de les defenses.

Infeccions vaginals repetides i desor-dres de l’aparell urinari poden indicar, avegades, que aquests fongs estan crei-xent.

Les dietes modernes, altes en sucre iproductes processats, l’ús d’esteroides(cortisona), anticonceptius orals, antibiò-

tat, pendre 1 ou a la setmana i pollastreecològic (si no és així, millor no menjar-ne).

- Menjar varietat d’algues en cadamenjar: dulse, nori, wakame, kombu,espagueti de mar,...

- Utilitzar poc oli: sèsam, oliva, gira-sol.

- Si es desitja galetes: galetes d’arròs,pa alemany sense llevat quan els simpto-mes millorin.

- Utilitzar un bon preparat de probiò-tics per a restablir la flora intestinal.

- Extracte de “pomelo”, actua com aantibiòtic natural.

- Utilitzar umeboshi i all a diari.Encara que l’umeboshi sigui una fermen-tació, la seva naturalesa és diferent a lesdemés.

- Beure molt: infusió de tem, regalèssiai romaní sense dolç.

- Per a la fatiga crònica, prenSuperantioxidant de Solaray, és un antio-xidant molt potent i te recupera.

APLICACIONS EXTERNESDutxa vaginal o netejar localment la

zona afectada amb:- Infusió de calèndula i eufràssia.- Infusió forta de sàlvia.- Aplicació externa de crema de

“pañal bebé” i/o Oli de Pompeia.

• 24 •13/5/2011

Telèfon: 971 48 13 52 - Mòbil: 6O9 61O 1O8www.saipa.mx.vg

SAIPA, SCPSuport i Qualitat

Plaça Menorca, 16. · 07760 · Ciutadella de Menorca

T. 971 385 291 · info@fangiaram.com · www.fangiaram.com

Atenció a fillets, adults i persones majors

Sion TorresNaturòpata i professora de ioga

Racó de SalutCàndides

per Joan Canals Soldado

Amb l’ eliminatòria igualada s’ havia de

viatjar a Múrcia per intentar almenys gua-

nyar un dels dos partits i si no es podia

deixar l’ eliminatòria resolta, i amb això

fer-se amb el títol, almenys s’ havia de for-

çar un quint partit que es jugaria a terres

ciutadellenques. Els dos partits tingueren

una cosa en comú, i es que un partit no es

pot donar per guanyat o perdut fins al

final. Al primer, el Valeriano Allès s’ avan-

çava clarament amb un zero a dos, però

eren les locals les que s’ imposaren final-

ment. Al segon es van canviar els papers,

les murcianes s’ avançaven per dos a zero

al marcador i eren les ciutadellenques les

que aconseguiren la victòria final. Així

doncs, aquest dissabte a les 18:30 al

Pavelló de Ciutadella es jugarà el definitiu

cinquè partit d’ aquesta vibrant gran final

de la Superlliga femenina de voleibol.

3r Partit. CAV Múrcia 2005 3-2

Valeriano Allès Menorca Volei.

Al primer set i amb una enorme igualtat i

respecte mutu va arrencar el tercer xoc de

la Final al Prínceps d’Astúries. Equilibri

fins al 6-6 i amb alguns dubtes en el qua-

dre vermell. Atherstone, Sandell i

Prychepa mantingueren el pols a l’atac de

Visser i Collar fins que el Múrcia va pren-

dre dos punts d’avantatge (16-14). Les de

Chema Rodríguez ven entendre la neces-

sitat de tutejar a un rival que no va mostrar

més nivell. El Valeriano Allès Menorca

empenyé bé amb Sandell i Atherstone a

les puntes per executar al Múrcia (19-20).

Va costar, però al final un cop d’esquerra

creuat de l’americana va posar un espe-

rançador 21-23. Va empatar el Múrcia a

23 però Diana Sánchez i Atherstone sen-

tenciaren immediatament (23-25).El

segon envit de la nit va ser també agònic i

sempre igualat. El Valeriano Allès

Menorca va arribar primer al temps tècnic

(7-8) amb un superb bloqueig de

Prychepa. Sandell va estirar el marcador

(8-10), però les de Costa resistiren bé mal-

grat una entonada Prychepa a la xarxa (13-

13). El joc es va mantenir amb alternatives

curtes per a un i altre, essent la rival El-

Almmari qui anotava per al seu equip per

avançar-se amb 18-16. Però el Valeriano

Allès Menorca es va tornar tosc per plan-

tar cara a la remuntada que aconseguiria

poc després (17-19). A partir d’aquí lluita

i lluita increïble per a que al final, Diana i

Sandell encertessin en els seus atacs per

imposar un esperançador 21-23, amb

temps de Múrcia. Va fallar el quadre local

(21-24), però va recuperar després fins al

23-24 que va portar a Chema Rodríguez a

aturar el joc. Una falta d’invasió de

Múrcia va atorgar el 23-25 i el 0-2 al mar-

cador. El partit s’havia posat molt a favor.

La pressió de l’encontre passava tota al

Múrcia però no podia relaxar-se el conjunt

menorquí. Després del bon inici vermell

(0-2) el Múrcia, amb Visser i la direcció

de Lamas, van prendre cos en el joc per

liderar el marcador per la mínima (9-8)

fins que el Valeriano Allès Menorca va

deixar de prestar la seva màxima atenció.

Ho feia tot bé l’equip local, i això va tras-

balsar a les de Rodríguez fins a un estrany

17-11 amb temps del tècnic del Valeriano

Allès Menorca. Les jugadores vermelles

havien perdut l’horitzó i la lògica del seu

joc (19-11) i Chema Rodríguez va dema-

nar un altre temps. Doble canvi vermell:

va entrar Tico i Duarte per Kylie i Yoraxi.

Però el marcador estava impossible (25-

16). Va ser l’advertència per les vermelles

i l’obligació d’esmenar un mal set.

No va millorar a l’inici del quart el

Valeriano Allès Menorca després d’un 4-4

altra ‘pájara’ horrible de les vermelles per

veure el Múrcia anar al marcador (8-4).

En el temps mort, Chema Rodríguez ni es

va apropar a les jugadores per quedar

assegut. Significatiu. Va dominar el

Múrcia tots els aspectes del joc i es va

recrear amb les de Menorca. 22-17.

Rodríguez no va aconseguir reactivar un

estrany equip que va desaparèixer de la

pista després d’haver anotat el 0-2. La

resta de set va ser un passeig local amb el

Valeriano Allès desmuntat (25-18). I al

cinquè.

Va arrencar bé l’equip de Ciutadella, però

s’enfonsar a les primeres de canvi. Mala

selecció de Yoraxi Meleán, un servei tou

per a la recepció murciana i la moral toca-

da. El Múrcia va posar el 8-4 en el canvi

de camp. Es va recompondre el col.lectiu

menorquí per remuntar fins al 11-11. Va

estar renyit però la mala selecció d’atac de

Yoraxi Meleán facilitar les coses al

Múrcia (13-11). L’únic error de recepció

EL VAC MENORCA VOLEI FORÇA EL CINQUÈ PARTIT

QUE ES JUGARÀ AQUEST DISSABTE A CIUTADELLA

• 26 •13/5/2011

d’Ester López el va cometre en el moment

més inoportú que va significar el 14-11.

Un falta de xarxa assenyalada pel segon

col.legiat al Valeriano Allès Menorca va

donar el 15-12 i el 3-2 final. Un triomf que

va cedir el quadre vermellenc a un

Múrcia, que de nou, va aprofitar a la per-

fecció la distracció monumental de les

vermelles. Murcia s’avança en l’elimina-

tòria per 2-1 gràcies a la incomprensible

actiud d’un equip desconegut i que va

decebre a propis i estranys i, dolorosa-

ment, a la seva afició.

4t Partit. CAV Múrcia 2005 2–3

Valeriano Allès Menorca Volei.

El quart partit va tenir els símptomes del

final del tercer, va semblar la seva conti-

nuïtat. El bloqueig murcià tenia ben vigi-

lat l’ofensiva menorquina (15-9). Les ver-

melles no danyaven en res, ni amb el ser-

vei. Semblava tot fet. El quadre vermelló

només va maquillar el resultat final, per-

què va caure de forma clara (25-20). Les

opcions d’un cinquè partit s’esfumaven.

A la segona mànega el Valeirano Allès va

sortir més dur i per davant (1-3) i es va

mantenir amb millor actitud, però el

Múrcia va pressionar per dur la igualtat

fins al 16-16. Errors de recepció i un debi-

litat atac, a excepció de Atherstone, que

mantenia vives a les vermelles. Amb tot,

va colpejar el Múrcia per marcar distàn-

cies davant la mala recepció menorquina.

Li va costar horrors recuperar el joc a l’e-

quip de Rodríguez i el Múrcia atropellà de

nou en el tram final del segon set després

d’una línia de Arkia (23-20) i amb temps

demanat pel tècnic vermellenc. Múrcia no

anava a regalar res i va sentenciar

Binanchi i una rematada fallada per

Sandell després (26-24). Era un 2-0 que

presagiava el final.

Tot i arrencar per davant el Valeriano

Allès Menorca (5-6), estava clar que el

Múrcia havia de resistir i no deixar créixer

al quadre vermell. El joc de les de

Ciutadella anava lluny del que havia

demostrat en altres ocasions. El Múrcia

l’havia lligat de mans molt bé i no el dei-

xava créixer, fins i tot va prendre la davan-

tera al marcador (10-7 i 16-12). I allà va

arribar l’espectacular remuntada del

Valeriano Allès Menorca. Atherstone des

del servei reanimar el seu equip fins l’em-

pat a 16, amb els quals el Valeriano Allès

Menorca es tornava a ficar en el partit.

Però Múrcia va caminar ferm cap al títol

de Lliga (20-17) i es ratificà en això.

Només un miracle perllongaria el partit. I

el miracle es va produir. Això és esport.

Encert de Diana Sánchez i Atherstone per

igualar a 24. Chema Rodríguez se la va

jugar asseient a Yoraxi i entrar a Correa.

Sense col·locadora i buscant l’alçada a la

xarxa. Va encertar perquè Correa va posar

el bloqueig de 24-25 i després Collar va

enviar fora la seva rematada (24-26). 2-1.

Més partit.

El Valeriano Allès Menorca s’encoratjà

després de guanyar el tercer set i es va

avançar amb un 4-8. Kylie Atherstone va

posar terra pel mig per empènyer contra

les cordes el Múrcia amb 5-11 i temps

demanat per Costa. El quadre murcià va

reaccionar molt bé amb un parcial de 8-2 i

va empatar el set a 13. Però el temps de

Chema Rodríguez va donar efecte i va

enlairar de nou el Valeriano Allès

Menorca amb una sensacional Kylie

Atherstone. Ho va fer tot fins enfonsar el

Múrcia. Torpedinà el rival des del servei i

des de l’atac defensa de zona 1.

Impressionat (17-24). Collar va fallar el

servei que va donar el 18-25 i l’empat a 2

al marcador. Més partit i emoció.

El cinquè set va néixer amb el protagonis-

me de Duarte a la xarxa amb dos bloque-

jos i una rematada curta (0-4), i temps de

Costa. Aguantava l’estirada el Valeriano

Allès amb una activa Duarte i una esplèn-

dida Atherstone i 4-8 en el canvi de camp.

El Múrcia es va descol.locar i ho va apro-

fitar molt bé el Valeriano Allès Menorca

per arribar al 7-12 i temps de Costa. Kylie

picar per obtenir la pilota de partit. Un

‘gorràs’ de Duarte va clavar el 9-15 i va

posar el 2-3. Va ser l’empat a 2 en l’elimi-

natòria i l’explosió d’alegria de jugadores

tècnics i afició menorquina, que va saltar

a la pista.

• 27 •13/5/2011

Era qüestió de temps, tot feia preveureque el Penya Ciutadella es tornaria aalçar amb el títol de campió de la lligaautonòmica de futbol sala femení iaquesta setmana ja s’ ha produït ja quela victòria davant el Favàritx juntamentamb la derrota del Sant Rafel a EsMercadal dona matemàticament el títola les ciutadellenques.Partit entretingut el que es va veure alPavelló el passat dissabte amb un equipmolt superior damunt el parquet, leslocals guanyaven ja per tres gols a zeroals vint minuts de joc. La primera partdel Penya va ser d’ un ritme molt alt enintensitat, sabent del que es jugaven iamb la intenció de resoldre el més aviatpossible l’ encontre. Als tres minuts eran’ Elena la que feia pujar el primer golal marcador després de que na Candyrobes una pilota damunt l’ àrea visitant.El dos a zero el feia na Mery, que sor-tia del seu propi camp amb la pilotacontrolada i a l’ altura de l’ àrea xutàcreuat al segon pal on la portera visitantres podia fer. El tercer fou obra de naMarina després d’ una gran jugada indi-vidual de n’ Elena que li va fer la pas-sada de la mort a la primera perquèmarqués. Quan quedaven dos minutstan sols per arribar al descans va sortirla figura de na Candy qui driblà a totesles adversàries que li anaven sortint i lipassà la pilota a na Paqui, qui sensepràcticament angle marcà el quart. Iquan es pensava que arribaria al des-cans amb aquest quatre a zero, a només22 segons per acabar el període na

Maria es sumà a la festa dels gols ambun xut des de 10 metres que entrava a laporteria contraria, amb aquest cinc azero s’ arribava al descans.A la segona part i amb la tranquil·litatdel marcador a favor el partit va perdremolt amb intensitat i va permetre dis-frutar de minuts a les jugadores menyshabituals. Entre elles, na Jsessy vaaprofità molt bé s’ ocasió que li va brin-dar l’ entrenador i a tretze minuts per lafinalització del partit marcava el sisègols del Penya després de resoldre unajugada dintre de l’ àrea. Quan quedavencinc minuts per acabar el partit elFavàritx feia el gol de l’ honor.Amb la bona sensació deixada per les

jugadores locals s’ arribava a la finalit-zació del partit, les locals quedaven anomés un punt de fer-se amb el cam-pionat, però no hagueren d’ esperar a lasetmana venidora per aconseguir-lo jaque les eivissenques del Sant Rafelvaren perdre per dos gols a un a la sevavisita a Mercadal el diumenge i feiaque les groguetes es proclamessin cam-piones matemàticament.Així les jugadores locals el mateixdiumenge celebraven el títol a les ins-tal·lacions del seu club, repetien prime-ra posició i esperen ara amb moltesganes poder pujar a la divisió de platadel futbol sala femení.

EL PENYA CIUTADELLA DE FUTBOLSALA GUANYA I ES PROCLAMA CAMPIÓ

Aquest cap de setmana es disputa a

Ciutadella la fase d’ ascens a la Tercera

divisió Nacional de tennis taula. Es

competirà al poliesportiu Sant Joan i

enfrontarà a sis equip, entre els que es

troba el CTT Ciutadella.

El torneig es disputa en dues fases, la

primera serà una fase de grups on juga-

ran entre els participants enquadrats

dintre el grup i on els dos primers de

cada grup passaran a les semifinals que

es disputaran en diumenge 15 al mati,

els dos guanyadors d’ aquestes semifi-

nals s’ enfrontaran a la gran final del

diumenge a les 11h.

Els dos grups son els següents:

Grup 1:

CTT Ciutadella

CTT Es Viver-Botuvan

Palma TT

Grup 2:

CTT Tecnogres Portmany

Inca TTC

Son Cladera TTC “A”.

FASE D’ASCENS A TERCERA

NACIONAL DE TENNIS TAULA

UN GRAN LEUNAM DE FLO TORNA A VÈNCER

• 28 •13/5/2011

Aquest cap de setmana s’ ha celebrat eltercer interclub entre Ciutadella yColònia de Sant Pere de creuers. Aaquesta regata varen participar vaixellsd’ Alcúdia, Pollença, Colònia de SantJordi, Maó, Colònia de Sant Pere yCiutadella amb més de 34 vaixells ins-crits entre les modalitats de Creuers RI,Promoció y Platu 25. Els vaixells procedents de Mallorca,van arribar a la regata el divendres a lanit amb un vent molt favorable que vafer una travessa moguda però moltràpida.El dissabte capvespre es va celebrar laregata a la badia de Ciutadella per tor-nar a Mallorca el diumenge mati des-près de la sortida a les 11:00h.El dissabte 7 de maig, després delrepartiment de camisetes y reunió depatrons es donava la sortida de la provaa les 16:00h. amb vent de SE (xaloc)més fort del esperat amb vent sostingutde 22 a 24 nusos amb ratxes de 30nusos. Condicions molt dures que pas-saven factura a molts vaixells ambdiverses ruptures de veles en general.Degut al fort vento que regnava i la marpicada a la badia, tan sols 11 vaixellspogueren acabar el recorregut que vaser retallat una volta per qüestions deseguretat de regata. Des de l’ inici de la regata, els vaixellsmés grans de la flota se situaven al cap-davant. El AIA un gran soleil 40 deMiguel Oliver liderava tota la provaseguit per el Ptres Sun Fast 43 de PacoPalmer. A la tercera posició en real, el

petit Platu 25 de Pons navegant inextremis amb aquestes condicionesrealment dures per vaixells d’ eslorespetites donava guerra als vaixells mésgrans de la flota. Un poc més enrere, essituava un polit duel entre el Va bien deP.Triay que al final va tenir que retirar-se por ruptura de major, el Avispa yEcològica de Menorca que aguantavenl’ estirada dels grans.Després dels temps compensats a l’acabar la prova, saltava la sorpresa gua-nyant la regata el vaixell localEcològica de Menorca de J.Bagur,seguit del Avispa de J.Sintes ambdósdel club nàutic de Ciutadella per davantdel Aia de M.Oliver del club nàutic deColònia de Sant Pere.

En la classe Platu 25, guanyava el chicatxeca de T.Pons.En la classe creuers de Promoció, elGèminis de David Cleofe aconseguiauna merescuda victòria navegant ambel seu vaixell petit amb unes condicionsrealment dures. Després de la regata, el club va oferiruna barbacoa a tots els participants aca-bant amb una festa molt divertida ame-nitzada con el grup de música Trivium.El pròxim cap de setmana, els dies 20,21 y 22 de maig aquesta mateixa rega-ta es celebrarà en el club nàutic decolònia de Sant Pere on esperem queles tripulacions de Menorca participintornant la visita al nostre club deCiutadella.

CRÒNICA III INTERCLUBS CIUTADELLA – COLÒNIADE SANT PERE DE CREUERS MAIG 2011

Nova jornada de carrera amb sis provesprogramadas damunt la distància de2100 metres, totes elles patrocinadesper la Cooperativa de San Guillem iSanta Ecolástica per la festivitat deSant Isidre.Capvespre de trot a l’ hipòdrom deponent, on es disputaven sis provesdamunt la mitja distància dels 2100metres.

La primera carrera se l’ adjudicava unaamiciosa Gresca das Pont a les rendesde Ruben Triay, que corria al capdurant tota la prova aconseguint unatreballada victòria. Tila Corner i SeatleMiss completaven el trio guanyador.La segona carrera del capvespre va serper el frances Modern, qui a les mansde Juan Benejam realitzava una darreravolta de gran nivell arribant a la línia d’

arribada en primera posició. Segonaplaça molt disputada però que final-ment es decantava per Nada Negra,Tesing BG era tercer.La tercera prova del programa era perun fenomenal Turk corner amb en PauGener al sulky, que realitzava unexcel·lent final aconseguint una victò-ria més que merescuda demostrant unabrillant progressió. Darrera ell entraven

• 29 •13/5/2011

Umbria di Monmes i Ocell Bird.Carrera ràpida la quarta amb el suecThomas Lauko al cap i rodant a unritme vertiginós, on únicament elmenut Last Tango podia seguir-lo des-tacant-se del grup. Va ser a la darrerarecta on es va viure l’ emoció arribantels dos cavalls igualats i donant la“foto-finish” un empat més que just a laprimera plaça. La tercera era TaniaMonsol.Monòleg de Sulky Biniati amb MiquelJuan a la quinta prova, fent un mano iordeno, imprimint el ritme que millor liconvenia per arribar còmodament a lalínia d’ arribada creuant amb primeraposició. Uki i Oraysa Pine eren segon itercer. Tancava el programa la prova estel·lar,amb la victòria d’ un gran Leunam deFlo a les rendes de Tito Cortès, quesituant-se al capdavant va controlar lasituació de carrera en tot moment adju-dicant-se la primera posició, tornant adominar la prova estel·lar com ho feiaabans. Segon entrava Lover de Kor iFrubiol des Bosc.

RESULTADOS TECNICOS

1ª Carrera Fomento1-Greska Das Pont – R.Triay 1,23,42-Tila Corner – J.Salord 1,23,53-Seatle Miss – M.Gener 1,23,7

2ª Carrera V Categoria1-Modern – J.Benejam 1,21,62-Nada Negra – L.Mesquida 1,21,83-Tesing BG – I.Bosch 1,21,8

3ª Carrera IV Categoria 1-Turk Corner – P.Gener 1,24,82-U. di Monmes – P.Montaner 1,24,83-Ocell Bird – S.Salord 1,25,2

4ª Carrera III Categoria 1-Thomas Lauko –D. Triay 1,21,91-Last Tango – M.A.Huguet 1,21,93-Tania Monsol – M. Juan 1,22,4

5ª Carrera II Categoria 1-Sulky Biniati – M.Juan 1,21,62-Uki – P.Gener 1,21,83-Oraysa Pine – D. Segui 1,22,3

6ª Carrera I Categoria1-Leunam de Flo – F.Cortes 1,23,22-Lover de Kor – M.A.Huguet 1,223-Furbiol des Bosc – D.Bosch 1,24

Es va celebrar un cirs de productivitat “Bedeux” per a directiusd’empresa al que van assistir 14 empresaris.

La Unió d’Antics Alumnes Salesians de Ciutadella celebravales seves festes patronals en honor a Maria Auxiliadora.

El alumnes de 5è curs de l’Institut Laboral Josep MariaQuadrado partien de viatge d’estudis cap a Catalunya on visitavenBarcelona, Sabadell, Caldes de Montbui i Vilafranca del Penedes,Montserrat, Tarragona i Reus. Els va acompanyar el recordat pro-fessor Llorenç Villalonga Quadrado.

A la portada hi ha un article d’opinió de n’Ares.Es donava compete de la tsca benèfica de la Casa de Menorca

a Mallorca i també dels donatius fets per empreses i particulars al’Hospital Municipal. La majoria de donatius, en lloc de ser eco-nòmics eren peces de formatge.

Es reunia la Junta del Cementiri Catòlic de Ciutadella

• 30 •13/5/2011

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

· 20 juny 1775 - Ahir comparegué en l’Universitat deCiutadella D. Gabriel Gomila i digue de part de D. GasparSaura que dit Sr. molt gustosament faria les funcions de cai-xer de Sant Joan, peró que havent tengunt la noticia de lamort de la Reina, no sabia si açó seria del gust de su Exa.el fer les corregudes, que s’escrigui a su Exa. per si ó no esfaran. Resolgueren que su Exa. té noticia de tots els diverti-ments públics que es fan en l’Illa, i que no haver-nos adver-tit de la privació de les corregudes, que per un dia se solsuspendrer el dol, per tant no hi ha necessitat d’escriurer asu Exa.· 30 juny 1775 – Els Jurats de Ciutadella proposaren al

seu consell que ens trobam prop del temps de fer les novescaixeries, i tenint present la petició presentada per D.Gaspar Saura , vegen el que s’ha de fer. Resolgueren que elsJurats complimentassen al Sr. Vicari General i el facinpatent les disputes dels anys passats per veurer si està enànim d’obligar al caixer eclesiàstic a fer les seves funcions.· 2 juliol 1775 – Els Jurats de Ciutadella passaren a casa

del Sr. Paborde i se li manisfestà dita resolució, i dit Sr. res-ponguè: que està molt prompta en fer observar les ordes delseu superior el Sr. Bisbe de Mallorca, peró sempre que suExa. ordenàs el contrari, que ell no se pot oposar al mateix.· 2 juliol 1775 – Els Jurats de Ciutadella proposaren al

seu consell que cada any s’acostuma fer candeles pel dissab-te de Sant Cristófol, que es reparteixen en l’EsglesiaParroquial i que costan més de 25 lliures, i consideran queaçó és de poc profit, perque molta gent queda sens cande-les, per tant suspendrer el fer dites candeles. Resolguerenfer les candeles de la manera acostumada.

Sabem que... ? (131per Antoni Picó Vivó.

El Iris 6 de maigde 1961

Cuina nostra

Canons ambgerret

Ingredients: 1 kg de gerret, 1 paquet de fideus del número4 (500 g), 2 tomàtigues de penjar, 1 pebre verd, 4 gransd’all, all i julivert picats, safrà, 1 litre d’aigua, oli d’oliva,farina i sal.

Elaboració: Dins una paella fregim el gerret enfarinat (a laplaça o peixateria ens l’hauran espanxat i escatat), i un copfregit el reservam. Feim el sofregit dins un tià de terra i mentres es confita lle-vam totes les espines dels gerrets i els afegim al sofregit. Hiposam l’aigua i el safrà i, quan arranqui el bull, hi incor-poram els fideus i el feim coure el que indiqui el fabricantal sobre, remenant perquè no s’aferrin. Quan hi quedin unparell de minuts hi posam la picada d’all i julivert, conti-nuam remenant fins que es beguin tota l’aigua i els servim.

• 31 •13/5/2011