CIUTADELLA ACORDA DISOLDRE LAJUNTA MUNICIPA DE SANT JOAN

Ciutadella de Menorca, 22 de juliol de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.484

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 22 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dissabte dia 23 PLAÇA NOVA Plaça NovaDiumenge dia 24 OLEO Federico Pareja, 54Dilluns dia 25 MOLL Eivissa, 50Dimarts dia 26 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dimecres dia 27 CASTANY Tres Alqueries, 3Dijous dia 28 MARCH Plaça Jaume II, 5Divendres dia 29 CAVALLER Plaça de la Catedral

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mar tes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mi ér co les 08'30-16’00 13’00-19’00

Ju e ves 08'30-16’00 13’00-19’00

Vi er nes 08'30-17’00 13’00-19’00

Sá ba do 08'30 19’00

Do min go 16'00 19’00

Núm. 3.484. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués, Bàrbara F. Sena, Joan Canals.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 27 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALA’N BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

07:15*08:00*08:4009:05 09:35*09:5010:05*10:3010:50*11:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:00* 17:3018:0018:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

10:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00*

21:00

22:30

23:001

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0008:45*09:0009:15*09:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

2

3

Diari del I Campus FútbolCiutadella.

Vita Prychepa no seguiràal CV Ciutadella.

ES LLOGA PIS

A BARCELONA

DE 3

HABITACIONS.

ZONA

PLAÇA ESPANYA.

TEL.: 616 747 260

Una feinade tots

La desaparició de la Junta Municipal de Sant Joan amb la cre-ació de tres nous estaments de consulta municipal consensuats pertots els partits amb representació Dalt la Sala i la redacció d’unanova ordenança sobre les festes és, en primer terme, una bona ini-ciativa per tal de revisar els fets que han fet que Sant Joan no siguiaquella festa pacífica i de portes obertes a la que els ciutadellencs imenorquins estàvem acostumats. La massificació patida els darrersanys està condicionant que es prenguin mesures urgents i alhoraefectives per tal que la festa no s’ens vagi de les mans i perdi tota laseva essència, aquella essència que hem sabut fer perdurar els ciu-tadellencs i ciutadellenques al llarg de les centúries i que han fetd’ella tot un símbol.

És una feina de tots els que estimam la nostra festa l’aportatel nostre granet d’arena, per petit que sigui, presentant les nos-tres iniciatives, els nostres punts de vista i de debat per tal decrear un fòrum enriquidor i positiu perquè les Festes de SantJoan, malgrat la gran afluència de gent que ve, siguin les nostresfestes de sempre.

El Setmanari El Iris brinda tota la seva col·laboració a l’A-juntament de Ciutadella com a mitjà degà de la premsa ciuta-dellenca, com a primer mitjà de comunicació que va crear unarevista dedicada íntegrament a la festa on hem entrevistat elsseus protagonistes, però també hem fet la feina de donar a co-nèixer els seus protocols, la seva història, el que ha estat, és i hade ser la festa de Sant Joan.

Volem ser una veu activa en aquesta feina de tots i molts, idemanam també als nostres lectors que ens enviïn els seus co-mentaris i propostes a partir del més d’agost on obri-rem una secció dedicada a “Salvar les nostres festes”oberta a tots aquells i aquelles que estimen la nostrafesta. S E T M A N A R I

4

La regidora de Governació del'Ajuntament de Ciutadella,Juana Mari Pons Torres, ha

signat aquest dilluns les resolucions quedeneguen els permisos als cinc localsals quals el seu antecessor, el socialistaGuillem Bosch, va autoritzar a ocuparla via pública en plena calçada, prescin-dint l’informe tècnic anterior signat perl'inspector de la Policía Local, IgnasiCamps, el 23 de novembre de 2004.

L'actuació arbitrària de l'ex regidordel PSOE va ser evidenciada durant l'úl-tim ple municipal, després que Unió desPoble de Ciutadella denunciés els fetsen una moció. La mateixa portaveu delGrup Municipal del PSOE, l'exalcal-dessa Pilar Carbonero, va admetre pú-blicament que Guillem Bosch no podiaautoritzar les ocupacions a aquests lo-cals sense comptar amb els informestècnics i jurídics pertinents.

Un cop signades les resolucions,s'han començat a notificar ja als afec-tats. La responsable del departament,Juana Mari Pons, ha avançat a EL IRISque durant la setmana que ve es proce-dirà per part de la Policía Local a retirarles parades d'aquests establiments de lacalçada.

Juana Mari Pons denega les 5 llicènciesd’ocupació que va atorgar Guillem Boschprescindint de l’informe de la Policía

PER CARLES MARQUÈS FOTOS BEP AL·LÈS

L’equip de govern reprendrà a primers de setembre les reunions per aprovar la nova or-denança d’ocupació de la via pública

de Ciutadella reprendràa partir de primers desetembre les negocia-cions per aprovar lanova ordenança d'ocu-pació de la via públicaque l'exalcaldessa, Pilar Carbonero, vademorar sine die, amb la promesa -d'altra banda, incomplerta- d'ajornar laseva posada en marxa fins després del'estiu de 2010.

Les diferències entre Carbonero i laexregidora de Governació, Anna Pons,a l'hora d'activar aquesta ordenança aca-barien sent un motiu de fricció insalva-ble entre les dues antigues companyesde partit, la qual cosa, afegida a la “in-existència de relacions personals ade-quades” acabaria desembocant en ladimissió de l'exsecretària de Participa-ció del PSOE-Ciutadella i el seu de-sembarcament posterior en UPCM.

Segons explica la regidora de Go-vernació de Ciutadella, Juana MariPons, les últimes reunions per consen-suar la redacció de l'ordenança es re-munten a finals de 2009. Des de llavors,el govern en minoria PSOE-PSM vadeixar definitivament aparcada l'apro-vació d'aquesta normativa.

5

L’actuació arbitrària de l’ex regidor delPSOE va ser evidenciada durant l’últimple municipal. LO

CAL

Tal com va denunciar el regidor deUPCM, Joan Triay, l'únic informe inclòsen els expedients es limita a apuntarque: “Per autorització de l'autoritatcompetent s'autoritza l'ocupació de lavia pública amb cadires i taules ... sobrela calçada/via”.

El Reglament General de Circulacióprohibeix, en l'article 4, dipositar a lavia pública objectes que puguin entor-pir la lliure circulació, parada o estacio-nament o produir en la calçada o elsseus voltants efectes que modifiquin lescondicions adequades per a estacionar.

Ordenança d’ocupació de la viapública

D’altra banda, el govern municipal

”

“ El ReglamentGeneral de Circulacióprohibeix, en l'article 4,dipositar a la via públicaobjectes que puguinentorpir la lliurecirculació, parada oestacionament o produiren la calçada o els seusvoltants efectes quemodifiquin les condicionsadequades per aestacionar.

6

7

TAULA DE R

EDACCIÓ

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

C/ d'Alaior, 49 – 07760 Ciutadella de MenorcaTeléfono: 971 38 24 46 · www.espoudetorn.comRef. 02011C 1º Piso en Ciutadella semi-nuevo, zona muy tranquila,88m2 construidos, 3 habitaciones (2 dobles y una sencilla), cocina, come-dor, baño completo, lavadero y trastero. Amueblado y equipado. Bloquede 6 viviendas. Precio 180.000€Ref. 02010C Planta baja en Ciutadella, 77m2 construidos, 2 habitacio-nes (una doble y una sencilla), cocina equipada, comdedor con aire-acondicionado, baño completo y patio. Bloque de 6 vecinos. Precio

178.000€Ref. 02005C Casa Individual en planta Baja en Ciutadella, 125m2

construidos, 3 habitaciones dobles, cocina, salón-comedor, baño com-pleto y patio. Derecho a vuelo. Precio 189.000€Ref. 2002C 4º Piso en Ciutadella, 130m2 construidos, amplia cocina,comedor muy luminoso, 4 habitaciones dobles y lavadero. Precio162.750€Ref. 1987C Apartamento en Cala'n Blanes, 41m2 construidos más28m2 de terraza, una habitación doble, cocina-comedor, baño completo,jardín y piscina comunitarios. Amueblado y equipado. Precio 120.000€.OPORTUNIDAD.Ref. 10335L Se traspasa peluquería-estética en Ciutadella, 60m2

construidos, dispone de cabina de estética, un baño y patio interior. Ac-tualmente en funcionamiento. Alquiler de 550€/mensuales. Precio 78.750€ de traspaso.

Un passeig de 400 milions d'anys al Centre de la Natura.Aquest dijous 21, a les 20 h, s'inaugura al Centre de la Natura de Menorca, a Ferreries, l'exposició Roques, Mine-

rals i Fòssils. Un Passeig de 400 Milions d'Anys per la Història de Menorca. És una mostra de la variada geologia me-norquina. En un recorregut d'uns pocs metres es reviu la història geològica de l'illa a través dels testimonis que trobama les nostres roques. Coralls i lliris de mar del paleozoic, falgueres de fa 250 milions d'anys, organismes marins del tempsdels dinosaures, imponents dents de taurons que habitaven les aigües de Menorca fa uns 10 milions d'anys, o una re-producció fotogràfica a mida real del conill gegant de Menorca, són algunes de les aturades d'aquest passeig. Tambéhi veurem mostres dels diferents tipus de roca de Menorca, com la llosella, la pedra de cot, la pedra del Toro, la penyaviva, el marès o roques volcàniques com el basalt. Els minerals de l'illa també hi estan molt ben representats: la mala-quita, l'atzurita, la baritina, la calcopirita, la blenda...

L'exposició es basa en la col·lecció que el geòleg Joan Rosell i la paleontòloga Carme Llompart han cedit al GOBper a que en puguin gaudir tots el menorquins. Aquesta col·lecció és oberta a que qualsevol que tengui algun fòssil acaseva el pugui cedir per a engrandir-la, i així donar opció a que tothom el pugui apreciar.

El Centre de la Natura de Menorca està obert de dimarts a dissabtes de 10:30 a 13:30 i de 17:30 a 20:30, és gra-tuït, i funciona gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de Ferreries, el Consell Insular de Menorca i el GOB.

El Govern equipara els ramaders de Menorca amb els deMallorca afegint 54.000 euros més al PROAGRO 2010.

Equiparar els ramaders de Menorca amb els de Mallorca. Aquesta ha estat la raó de la signatura realitzada dilluns18 de juliol de l’addenda al conveni entre el Govern balear i el Consell insular de Menorca pel qual l'executiu autonò-mic pagarà a la institució insular 54.000 euros més de les ajudes del proagro 2010.

Així s'ha plasmat amb la rúbrica entre el president del Consell de Menorca, Santiago Tadeo, i el conseller d'Agri-cultura, Medi ambient i Territori, Gabriel Company.

Aquesta quantitat de 54.000 euros se suma a la de 574.800 euros inicial a pagar per part del Govern balear als ra-maders de Menorca, de la qual en teoria hi havia partida pressupostària.

La presència de nitrats, la necessitat d'establir criteris insulars per solucionar el problema de la potabilitat de l'ai-gua, el prorrogar l'aplicació de la llei que condiciona la concessió de llicències al sistema de sanejament en urbanitza-cions costaneres, i altres qüestions de transport terrestre, han estat uns altres dels temes que s'han posat sobre la taulaen una reunió entre el president del Consell de Menorca i el conseller d'Agricultura, Medi ambient i Territori, i en laqual també han pres part els consellers de Menorca de Mobilitat, Luis Alejandre, i d'Habitatge, Juanjo Pons.

Posteriorment a aquesta reunió ha tingut lloc una altra trobada entre el president del Consell, el conseller d'Agri-cultura, Medi ambient i Territori, el conseller d’Economia, Medi ambient i Caça, i la diputada Margaret Mercadal, irepresentants del Gob.

Presentada la campanya "Aquí tenim llet de Menorca".La Cooperativa COINGA presentà ahir la seva campanya “Aquí tenim llet de Menorca” per diferenciar els esta-

bliments que venen o utilitzen per la seva activitat llet produida a l’illai va comptar amb la presència dels responsablescomercials de Coinga i Dispreu a la a més del conseller d’Economia i Medi Ambient del Consell Insular, Fernando Vi-llalonga. La Cooperativa oferí també un tast dels seus productes als assistents.

Per aquesta campanya, COINGA ha creat un distintiu amb una simpàtica imatge que serveix perquè el consumi-dor final pugui identificar els establiments que utilitzen llet de Menorca, com un factor de qualitat. Aquest distintiu eslliurarà tant als supermercats, els bars i restaurants i hotels que ofereixin llet de Menorca als seus clients, agraint aixíla seva confiança en un producte tant típic de la nostra illa que representa un dels principals motors del camp menor-quí i una garantia de pervivència del nostre paisatge rural de tanques, vaques i paret seca. Per a la present temporadaturística, a més, COINGA ha signat un acord amb les principals cadenes hoteleres menorquines com ara, per exem-ple, Artiem, S’Algar Hotels, Seth Hotels, Royal Son Bou i Galdana Hotels, perque es consumeixi llet de Menorca alsseus establiments.

8

PER CARLES MARQUÈS FOTOS BEP AL·LÈS

L’Ajuntament obre sengles expedients aEl Carme de Ciutadella per l’activitatil·legal de l’Hotel Albranca i elsApartaments Tres Sants

de roure, fusteria deteka i interior de pi)però en els quals s'hanrespectat els materialstradicionals (murs demarès i forjats típics defusta).

Els apartaments, de 90metres quadrats, disposende saló-menjador, dues ha-bitacions, cuina, bany iuna “dutxa espaiosa”, amés d'oferir als visitants lapossibilitat de gaudir d'unaterrassa comunitària de 80metres quadrats, “ambunes magnífiques vistesdel casc antic”. La societat Carretero Come-lla SL, de la qual Josep Carretero és soci, ad-ministrador i conseller delegat, va intentar

LOCAL

9

”

“ La pròpiapàgina web de l’HotelTressants ofereix sensecap tipus dedissimulació elsserveis delsApartamentsTres Sants

L'exnúmero dos delPSOE-Menorca, JosepCarretero, podria haver

de fer front a una multa de 60.000a 600.000 euros per haver impeditdijous passat l'accés de la PolicíaLocal de Ciutadella als Aparta-ments Tres Sants -coneguts tambécom Apartamentos El Carme- percomprovar si a dintre, com tot sem-bla indicar, es duu a terme una ac-tivitat turística.

La Llei 16/2006, de 17 d'octu-bre, de règim jurídic de les llicèn-cies integrades d'activitat de lesIlles Balears qualifica de falta“molt greu” “negar l'accés al localals agents de l'autoritat, impedint oobstaculitzant la inspecció”. Tot ihaver assegurat que l'activitat quees porta a terme en els apartamentsdel carrer Ramonell és “totalmentlícita i legal”, l'exdiputat autonò-mic del PSIB-PSOE devia pensarper un moment que potser s'haviaextralimitat en les seves afirma-cions. Si no, no s'entén que impedísel pas als agents locals que es vandesplaçar fins a l'establiment percomplir amb la seva obligació.

La regidora de Governació deCiutadella, Juana Mari Pons, vaconfirmar que el consistori obriràun expedient de disciplina gover-nativa l'exalt càrrec del PSOE perimpedir la tasca inspectora de laPolicia. Aquest expedient s’afegeixal que se li ha obert pel funciona-ment de l'hotel il·legal del carrerMarquès d'Albranca, un antic edi-fici del segle XVIII que ha estat enel passat caserna de cavalleria,finca rústica i, fins i tot, una fàbricade sabates . L'últim ús que es vadonar a l'immoble va ser el de cen-tre cultural polivalent, abans quel'empresari andorrà Ramon Rosselll’adquirís a l'expresident d’A-GRENA, Carlos Carretero, en prin-cipi amb la intenció de utilitzar-locom habitatge.

Els Apartaments Tres Sants i l'-Hotel Albranca -al qual l'ex diputatja ha penjat el cartellet exterior quel'identifica- completen el petit im-peri hoteler de Josep CarreteroNiembro, que ja gestiona, a travésde la societat del Carme de Ciuta-della SL, l’Hotel Tressants, al ca-rrer Sant Cristòfol.

La pròpia pàgina web de l'Ho-tel Tressants, adquirit per la socie-tat catalana Autoterreny Sant CugatSL, administrada pels germansAgustí i Maria del Carmen Gutié-

rrez Trullas, ofereix sense cap tipus de dissi-mulació els serveis dels Apartaments TresSants. Segons s'indica a la pròpia publicitatde la web, es tracta de pisos de nova cons-trucció amb acabats de primera qualitat (sòl

Clients dels Apartaments Tres Sants abandonant el local, al carrer Ramonell

10

obrir en aquest mateix immoble un hoteld'interior amb el nom de Posada del Carme.No obstant això, mai no va arribar a funcio-nar oficialment com a tal.Els expedients s’enviaran al ConsellL’equip de govern municipal de Ciuta-

della donarà trasllat a la Conselleria de Tu-risme de Menorca de les inspeccions fetesals Apartaments Tres Sants i a l’Hotel Al-branca, segons ha confirmat la responsabledel departament de Governació, Juana MariPons Torres.

Ambdós establiments funcionen, al-menys des del mes de juliol, al marge de lallei, ja cap dels dos disposa dels permisosnecessaris del Consell i de l’Ajuntament deCiutadella. La societat El Carme de Ciuta-della SL, administrada pels germans Josep iJesús Carretero, desvia clients de l’Hotel

Tressants cap a aquests dos establiments, si-tuats a pocs metres de l’antiga casa senyo-rial del carrer Sant Cristòfol.

Les tarifes de l’hotel deixen prou benefi-cis als gestores. Els preus durant la tempo-rada punta (de l’1 al 24 d’agost i els dies 22,23, 24 i 25 de juny) oscil·len entre els 150euros diaris per persona i els 195 per parella. Son QuimMesos i més mesos d'espera. Aquest

sembla ser el trist destí dels papers que afec-ten a Josep Carretero. Si l'exalcaldessa deCiutadella, Pilar Carbonero, va trigar un anyi un dia a signar el decret que obligava la so-cietat Carretero Comella SL a pagar 20.006euros en concepte d'aprofitament atípic perla declaració d'interès general de Son Quim,l'escrit de l'entitat mercantil renunciant a lallicència d'instal·lació per poc no bat un altre

rècord.El passat 27 de desembre, la societat de

Josep Carretero Niembro va presentar un es-crit demanant la renúncia a la llicència d'ins-tal·lació i l'interès general del projecte -pelqual es permetia la coexistència de la vendade pinsos amb la venda al detall de produc-tes no alimentaris- i, per tant, l'anulació deles liquidacions corresponents al permísd'instal·lació i l'aprofitament atípic. Va pas-sar dies després que l'Ajuntament rebutgés,el 24 de novembre de 2010, el recurs de re-posició interposat per la societat contra la li-quidació de l'impost.

La declaració d'interès general de Son

11

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

Quim va motivar al seu dia la creació d'unacomissió d'investigació, les conclusions dela qual van ser enviades a la Fiscalia Antico-rrupció de Balears. La comissió va con-cloure que tant l'ex alcaldessa de Ciutadella,Pilar Carbonero, com l'exconseller d'Orde-nació del Territori, Marc Pons, van afavorirl'exalt càrrec socialista. Es va demostrar, amés, que la declaració es va concedir “ambun criteri polític subjectiu” i que en tot ple-gat hi “va jugar un paper determinant la dis-crecionalitat”.

”

“ L’equip degovern municipal deCiutadella donaràtrasllat a laConselleria de Turismede Menorca de lesinspeccions fetes alsApartaments TresSants i a l’HotelAlbranca

LOCAL Durant la darrera reunió de la Junta Municipal de Sant Joan, celebrada di-

marts passat, el batle, José María de Sintas, avançà la idea de demanar ladeclaració de festa de risc per tal que Sant Joan pugui comptar amb més

recursos policials directament del Ministeri d’Interior. També demanarà que estengui cura de vigilar l’embarcament i el desembarcament dels visitants que arri-ben cada any en vaixell a Ciutadella per viure les festes i que molts cops ho fanamb una copa de més al damunt.A més, es decidí estudiar la prohibició de les barres exteriors dels bars durant lesfestes per tal d’evitar que es convidi al consum d’alcohol. Entre les diferents me-sures que analitzarà la comissió política municipal figura la regulació de la mú-sica exterior, la venda d’alcohol a menors en els bars i supermercats o la netetjaurbana. D’altra banda, el batle es volt reunir amb els responsables d’IB3 per tal d’obtenircontraprestacions a canvi de les facilitats que es donen a la cadena per retrans-metre les festes de Sant Joan, com ara que la televisió autonòmica assumeixi elcost del lloguer de la pantalla gegant que s’instal·la a la Plaça des Born o queemeti, a partir de l’1 de juny, microespais amb l’objectiu d’educar i conscienciarla gent sobre els perills de la festa.

SANT JOAN:FESTA DE RISC

PER CARLES MARQUÈS

tat pel promotor.S'acusa el PSOE d'haver permès l'inici

dels treballs sense comptar amb la prèviallicència d'instal·lació, a l'empara d'unpresumpte silenci administratiuconcedit sobre una llicèncianul·la de ple dret, elprojecte exe-

12

Com va prometredies després queesclatés l'Ope-

ració Xoriguer, el PP proposaràen les pròximes setmanes la crea-

ció d'una comissió d'investigacióper depurar les possibles responsa-

PER CARLES MARQUÈS FOTOS CARLES MARQUÈS

bilitats de l'exalcaldessa Pilar Carboneroi de l'exgerent d'Urbanisme, Sandra Díaz,en el cas del megapis del carrer Sevilla.

Tot i aclarir que en aquest moment“no es tracta d'un tema prioritari per alPP”, l'alcalde de Ciutadella, José Maríade Sintas, va anunciar que la intenció del'equip de govern és proposar ques'investigui a fons la tramitació del'expedient. Les obres del carrerSevilla acullen la construcciód'una nau de tres plantes i soter-rani, els dos primers pisos(1.200 metres quadrats) es de-dicaran a habitatge, segonsl'últim projecte bàsic presen-

El PP proposarà la creació d’unacomissió d’investigació per depurarles possibles responsabilitats del casdel carrer Sevilla

seria, en realitat, un'modest' habitatgedistribuït en duesplantes, la "sala d'es-tar-cuina-menjador" delqual tindria 425 metresquadrats , el "dormitoridoble" 425 metres qua-drats més i un "safareig"de 88 metres, mentreque el "vestidor" del"dormitori" en tindria82. El traster, per la sevapart, abastaria una su-

perfície de 573 me-tres quadrats.

13

cutiu de la qual es va presentar fora de ter-mini. També es qüestiona el paper deSandra Díaz, excàrrec de confiança delPSOE, per haver defensat a capa i espasaels plantejaments i projectes dels tècnicsque dirigeixen els treballs, quan l'arqui-tecte director, Miguel Ángel Apesteguía,és el seu propi marit. Apesteguía ha in-tervingut també en el projecte de re-

forma de l'Hotel Albranca, queexplota il·legalment la

societat El Carme deCiutadella SL. Al

capdavant figura unaltre exalt càrrec socialista,

l'ex diputat autonòmic del

LOCAL

PSIB-PSOE, Josep Carretero. L'alcalde no va voler avançar quan es

concretarà la proposta del govern muni-cipal, encara que va deixar caure que po-dria ser l'agost, quan hi ha menys activitatal consistori. “La nostra intenció inequí-voca és impulsar aquesta comissió, comhem dit abans de les eleccions. No tenimcap dubte: els que han actuat malament,han de pagar pel que han fet”, va afirmar.

Segons l'últim projecte modificat dela nau del carrer Sevilla, l'edifici que s'ai-xeca a la zona

14

ganes de crear una empresa o unaplataforma que seleccionés artistes, es-pais i concerts, més des del món privat,perquè de vegades he quedat una micadesencantat de com s’organitzen lescoses des de l’esfera pública. Llavorsvolíem demostrar que la música pot fun-cionar. De vegades es diu que la culturaés deficitària, i no és veritat. Duu moltafeina, però és gratificant.

- Quan va començar la seva for-mació musical?

- Vaig començar als sis anys, el meuprofessor era n’Antoni Alomar. Anysmés tard, vaig anar al conservatori dePalma, vaig estudiar amb en MiquelÀngel Aguiló. Una vegada vaig acabarel Grau Professional, vaig anar al Con-servatori Superior O. Esplà d’Alacantper fer el Grau Superior, perquè donavaclasses un professor molt prestigiós, elprincipal hereu d’Andrés Segovia, JoséTomás. Allà vaig fer moltes amistats itambé vaig conèixer a la meva dona. De-sprés, vam estudiar a Barcelona plegatsamb el professor Manuel Barrueco.

- I a vostè, Ksenia, què la va por-tar a Alacant?

- (Contesta na Ksenia) Jo haviacomençat els meus estudis musicals aRússia, amb el meu pare, que va ser elmeu professor, doncs era músic. Percontinuar, vaig voler trobar un professorestranger, i Espanya em semblava el mil-lor lloc, ja que té molta tradició en gui-tarra. Quan vaig veure que a Alacant hivivia un professor com José Tomás, queera un dels poquíssims deixebles deSegovia, vaig pensar que havia d’anarallà.

- Quan es va formar el duet?- Va ser per casualitat. Després

d’aquesta estada a Alacant, na Ksenia vamarxar a Estats Units i jo vaig anar aBarcelona. Uns anys després ens vamretrobar de forma casual i no teníempensar formar un duet, però sí vam de-cidir formar una parella i casar-nos.Gairebé alhora va sorgir l’oportunitat detocar el Concierto Madrigal de JoaquínRodrigo al Palau de la Música. I, clar,vam preparar la boda i el concert a la ve-

gada.- Allà va quins nervis!- A més era un concert molt difícil,

no havíem tocat mai junts i, a més, era elnostre debut. Per sort, ens vam entendremolt bé, ho vam preparar molt ràpid i vaser molt gratificant.

- Llavors, aquest va ser el punt defuga...

- Sí, perquè podria haver sortit bé ono! És que és un concert molt difícil, noes toca del dificultós que és, però vaanar molt bé.

- On resideix aquesta dificultat?- Primer de tot, és un concert molt

llarg, té deu moviments; té una gran di-ficultat tècnica, perquè Rodrigo era ceci no era guitarrista i escrivia cosesgairebé impossibles físicament. Té totesles dificultats que es poden tenir.

- Llavors, com es va desenvoluparl’activitat del duet?

- Vam veure que l’experiència vaanar molt bé i, a partir d’aquí, van anarsortint projectes, concerts, vam haverd’estudiar molt de repertori i, el més im-portant, vam veure que ens enteníemmusicalment, açò és bàsic.

- Vostès han interpretat concerts aEstats Units, a Amèrica del Sud, Eu-ropa... quants de concerts han arribata fer en un any?

- L’any passat vam fer 80, però hacrescut molt arran de la creació de lanostra empresa, Artpegi, que ens ho or-ganitza. Abans d’açò eren uns 20, quesón els que faríem si no haguéssim creatla productora.

- Per què la van crear, no donàveua bast?

- Primer, pel naixement del nostrefill; però també feia temps que teníem

TEXT: BÀRBARA F. SENA FOTOS: BÀRBARA F. SENA

JOAN BENEJAM: “No és que la cultura sigui deficitària”

De Joans a Ciutadella n’hi ha molts. I de Benejams, també. Però en Joan Benejamque us presentam avui és conegut a tot el món per ser un dels millors intèrprets deguitarra espanyola junt a la seva dona, Ksenia Axelroud, amb la que forma el Bar-

celona Dúo de Guitarra. Fill den Jaume Benejam de Can Carrió, va néixer a Barcelonal’any 1977 i va créixer a Mallorca, però sempre ha estat molt lligat a la nostra illa i, so-bretot, a Ciutadella. Van debutar al Palau de la Música de Barcelona interpretant el Con-cierto Madrigal de Joaquín Rodrigo i, des d’ençà, no aturen de fer concerts a Estats Units,Sudamèrica i Europa. Però sempre hi ha temps per Menorca.

En Joan sosté una guitarra barroca i na Ksenia una d’espanyola al passeig marítim.

- Quins recordsté de l’illa?

- D’alguna man-era sóc Balear, perquèsóc de Mallorca, peròtambé de Menorca.Amb el temps em sentmés menorquí: aquítenc tots els amics de lainfantesa, la família,m’agraden les festes depoble, he fet la voltacaminant a l’illa quatrevegades... Vivia a l’illadurant l’estiu o les va-cances, però estic moltlligat.

- Continua veninttan sovint?

- Ara no puc! Peròquan en meu fill siguimés gran m’agradariaque vingués amb el seu avi perquètambé tengui aquesta experiència. Hi hauna sensació de llibertat, perquè tot ésmés petitó. El que em passa ara és queno puc anar a la platja a Barcelona,m’estim més anar a la muntanya.

- I es pot dir que l’inspira, també?Sempre viatjam amb la guitarra, i

aquí s’estudia molt bé, per la calma.- I na Ksenia haurà descobert

Menorca gràcies a vostè!- (Contesta na Ksenia) Absoluta-

ment, jo i molta gent russa. La trob tanfabulosa i fantàstica... abans de veniraquí havíem estat a Mallorca, que és pre-ciós també. Jo he crescut suvora la mar,però no m’havia atret mai, fins que vaigarribar aquí, que va ser una descoberta:el camp, la calma, la gent, és la felicitatpoder venir aquí a l’estiu.

- De quin concert guarden millorrecord?

- (Contesta na Ksenia) Sé que sonamolt tòpic, però cada concert és especial.Hi ha que a lo millor no es feien a unasala especial i, d’alguna manerarecordes, per com has tocat, per con-nexió amb tot dos. El del nostre debut vaser espectacular, a una sala preciosa.També el que vam fer a la salaTchaikovsky, el concert més importantque he fet al meu país... de fet aquest anyvam fer una gira a Rússia i va ser moltespecial perquè tot eren sales molt grans,d’entre mil i dos mil persones, i totesplenes.

- Del seu primer disc, Amor Brujo,van vendre sis mil còpies...

- I ara, a lo millor més. Per música

clàssica està molt bé aquesta xifra.També s’ha de dir que molts de CDs esvenen després del concert. I aracomençarà la distribució digital.

- Estan preparant algun altre tre-ball?

- Estem preparant una versió perdues guitarres d’Iberia d’Isaac Albéniz,per mi, la peça més important de lahistòria de la música. La idea és fer qua-tre quaderns i enlloc de fer-ho en un tre-ball ho volem fer en quatre treballsdiscogràfics, de manera que cada u ten-gui un dels quaderns acompanyat derepertoris influents: músics que hagin in-fluït en l’obra, o coetanis, que puguiabastar des de compositors del barroc acontemporanis. Aleshores, el nucli prin-cipal serà Iberia, però seran quatre tre-balls.

- Quina agenda teniu pels propersmesos?

- Enguany segurament anirem a Es-tats Units, una gira per la costa Est.També hi ha una proposta per anar a Bèl-gica, a més del treball de l’empresa.

- Li faria il·lusió venir a fer un con-cert aquí?

- Home, i tant!- I a Menorca, han tocat mai?- Sí, fa deu anys, el primer any que

tocàvem, al cicle d’Hivern del JoventutsMusicals.

”

“ Estem preparantuna versió d’Iberiad’Isaac Albéniz, permi, la peça mésimportant de lahistòria de lamúsica

ENTREVISTA

15

En Joan sosté una guitarra barroca i na Ksenia una d’espanyola al passeig marítim.

a poc es refredés i adquirís una textura ho-mogènia.- Evidentment aquest procediment no

el podien repetir moltes vegades cada diaQuants sabors de gelat oferien?

- Al principi tan sols de vainilla, una pro-cedent d'Alemanya; feia una olor tant fortaque quan passàvem pel carrer la gent ens co-neixia per l'aroma que despreniem. Passadala guerra i els primers anys de la posguerra,quan el negoci va tornar a funcionar, vàremelaborar-ne també de coco i maduixa.- Seguien fent-ho de la mateixa ma-

nera?- Així com anà passant el temps, el pro-

cés es modernitzà. El meu pare va rebre unacarta d'Itàlia on li oferien una màquina perfer el gelat, i la feina va resultar molt mésfàcil i ràpid de dur a terme.

La màquina estava formada principal-ment per una cuba del mateix diàmetre queuna taula-camilla, que, igual que quan ela-boràvem gelat manualment, havíem d'envol-tar amb gel i sal. Enmig tenia una pala que esmovia gràcies a un motor de tres quarts iamb la qual, com si es tractés d'una pasta-dora es mesclava la crema fins convertir-seen el gelat que després vendríem.

En Joan voltava pels carrers principals,la Contramurada, Es Born, on el personal deles botigues de sabates, que en aquell mo-ment abundaven a Ciutadella, li demanavenuna eluda.- Avui en dia trobem moltes maneres

diferents de dispensar el gelat: en cube-llet, eluda de diverses mides. Com es pre-sentava llavors?

- En els primers anys es servia en unacopa de vidre que quan estava bruta es nete-

16

QUAN EL GELAT S'ELABORAVAARTESANALMENTLa filla d'en Joan Es Gelater ens conta comtreballava el seu pare.

PER MARIA DABÉN FLORIT FOTOS: FAMÍLIA FUSTER NADAL

Na Nini té 86 anys. És la tercera de quatre germans, que es quedaren orfes de marepocs anys abans de començar la guerra. Intenta evocar els temps passats, quan elseu pare, en Joan Fuster, un manacorí que havia arribat al poble en els primers

anys del segle passat, passejava pels carrers de Ciutadella el seu carret groc i blanc venentgelat a grans i petits. Se n'orgulleix de poder afirmar que el seu progenitor fou un dels pri-mers que realitzava artesanalment aquest dolç.

- Quan va començar a fer de gelaterel seu pare?

- La veritat és que no et sabria dir l'anyexacte, del que estic segura és que,quan jo vaig néixer l'any 1925, ja enportava una bona temporada.

L'activitat, però, no la duia aterme durant tot l'any; a l'hivernen Joan es dedicava a lligartians, arreglar paraigües oqualsevol cosa que li po-sessin a les mans, ja quedel gelat tan sols enpodia treure beneficientre pàsqua i el mesd'octubre, únic períodeen què era consumit.- Actualment el

gelat es fa en quanti-tats industrials iamb l'ajuda de ma-quinària complexaper tal de facilitarla tasca. Com esproduia en aquellmoment?

- Ens havíem d'ai-xecar molt prest, da-munt les cinc del matíper tenir-lo preparat quanel meu pare sortís a lesnou amb el carret. Encaraque normalment qui ho feia

era ell, conec molt bé la tèc-nica.Es feia la crema, amb sucre i

l'aroma (vainilla, coco...). Quan erateba, la ficàvem en una cuba de curxo, queprèviament havíem col·locat dins la gela-dora de zinc, plena de neu i sal. Llavors l'-havíem de mesclar i remenar fins que a poc

l'edat avançada delseu pare i els nombro-sos controls sanitarisrealitzats per les auto-ritats, que demanavencanvis en les instal·la-cions on fabricaven elgelat, varen fer que esdecidissin per abando-nar la producció del re-frigeri.Quedava tancada

així, una etapa per la fa-mília, que recordenaquells temps amb nos-tàlgia, igual que totsaquells fillets, ara ja ma-jors, que durant elsmesos d'estiu arribavencorrent davant el carretd'en Joan per comprar,amb el que els haviendonat a casa, el seu gelatde cada diumenge.

a casa seva i a alguns bars de Ciutadella.- Normalment fèiem dues cubes de gelat

cada dia i les restes de la segona, que la ma-joria de vegades no acabàvem de repartir, lesvenien a comprar a ca nostra, al costat delrestaurant “El Hogar del Pollo”.

Pel que fa als bars, era el meu germà, enVentura, qui amb la bicicleta hi portava lescomandes. El pitjor dia era el diumenge, per-què mai podíem sortir; quan estàvem a puntde partir apareixia algun cambrer de “L'Au-rora”, “Es Pins”, “Es Casino Nou” o “Es Ca-sino des Born”, dient que havien acabat elgelat i en féssim el més ràpid possible.- Quan van deixar el negoci dels ge-

lats?- Ell morí l'any 1968, però ja feia temps

que no passejava amb el carret. No et sabriadir quant exactement, va ocórrer a poc a poc.

Na Nini comenta que quan en RamonBalada va afegir al seu negoci de gel la fa-bricació de gelat i pols en quantitats in-dustrials, els beneficis de la família esvaren veure reduits. Açò, juntament amb

17

java al mateix carret gràcies a un petit dipò-sit d'aigua que duia instal·lat. De totes ma-neres, era un procediment enredós i prest escanvià per les típiques eludes. - Com elaboraven aquestes eludes?- Al principi ens les enviaven de la pe-

nínsula, però eren poc gustoses. Per això elmeu pare aprengué a fer-les. Tirava la pasta,feta de sucre, farina, aigua i una mica d'oli,amb l'ajuda d'una cullera damunt una planxarodona i, quan era cuita, l'enrotllava en unmotlle de llenya, que havia fet ell mateix.Aquesta feina la feia cada matí; així l'eludasempre era fresca.

- Però el gelat en eluda era el més car.- L'eluda, en els últims temps va arribar

a costar una pesseta, perquè, a diferència d'a-vui dia, omplíem també l'interior de gelat.L'altre manera de servir-lo, més barata, eraamb dues galetes de neula. En un motlle ensenvià des de Palma una empresa anomenadaSalvador Galindo, col·locàvem la primeragaleta que untàvem de gelat. Després posà-vem la segona al damunt i, prement un botóde l'aparell el producte sortia llest per con-sumir. Aquest gelat, el més demanat, cos-tava dues peces, encara que algunes vegades,pels fillets que tan sols disposaven d'una, elfeiem més petit, l'esmitjàvem, i així se n'a-naven contents.- Però el seu pare no venia únicament

amb el carret, sinó que també servia gelat

ENTREVISTA

”““ Féiem una olortan forta a vainilla quequan passàvem pelcarrer la gent ensconeixia per l’aromaque despreníem”

18

- L’organització d’aquesta edicióde Mèdit ha estat més Misión Imposi-

ble o Un paseo por las nubes?- Definitivament, Misión

Imposible, però el fem. Hatingut a veure amb el canvide govern i la situació fi-nancera de l’Estat Es-panyol en general.Encara tenim parts delp r e s s u p o s t

procedent d’algunes administracionsenlaire. Es vam comprometre ambnoltros i ara diuen que no tenen pressu-

post. Com aassociaciócultural ,no ésg e n sfàcil tro-bar-nosa m b

TEXT: BÀRBARA F. SENA FOTOS: BÀRBARA F. SENA

BIBIANA SCHÖNHÖFER,directora i fundadora delFestival de Cinema Mediterrani (MÈDIT)

La tercera edició del Festival de Cinema Mediterrani ha començat aquest dimartsobrint horitzons per convertir-se en un festival de tota Menorca, i no només de Ciu-tadella, com es venia fent fins ara. Per primera vegada, el Claustre del Carme de

Maó participarà en el festival, amb la projecció de tres sessions de curtmetratges. A més,les pedreres de Líthica faran viatjar en el temps als cinèfils més exigent, on es projectarandiverses pel·lícules de la Nouvelle Vague francesa, ja que es celebra el 50è aniversari del sor-giment d’aquest moviment cinematogràfic. No obstant, la realitat moltes vegades supera,en aquest cas, a la ficció cinematogràfica. L’organització ha tingut inconvenients per ma-terialització del finançament que havien pactat amb diverses administracions. BibianaSchönhöfer, directora i fundadora del festival, ho ha viscut en primera persona.

aquesta situació. De totes maneres, icom que el Mèdit ja ha entrat en la ter-cera edició, podem beneficiar-nos de lesajudes ICCA del Ministeri de Cultura,que suposa un 10 per cent del pressu-post; i també comptem amb el suport dela Fundació Ciutadella Cultura.

- Malgrat tot, quina és l’essènciad’aquesta edició?

- Dons és la mateixa, cinema dequalitat a la fresca, però hi ha unesquantes novetats, de les quals estem

molt contents. Hem aconseguitprojectar a Lithica, un dels grans

objectius que tenia des de que vaigcomençar el Mèdit, i que segueixi. Allàprojectarem pel·lícules de la NouvelleVague francesa, doncs és el lloc ideal.

- Per què la Nouvelle Vague, en-guany?

- Perquè es celebra el 50 aniversarid’aquest moviment cinematogràfic, ivam decidir retre-li un homenatge.

- L’altra novetat és el cinemarus.

- Vam rebre una tru-cada d’una productora idistribuïdora de cin-ema rus. Ens haviatrobat per internet, idonat que enguany escelebra l’any de la in-terculturalitat entre

Cinema Mediterranide Menorca, i no deCiutadella deMenorca. Dels Ajun-taments, el que ens harespost ha estat el deMaó, entre cometes,perquè encara ho tenimenlaire, i en col·labo-ració amb la terrassadel Claustre del Carme.Farem tres sessions decurtmetratges, algunsdels quals ja s’han pro-jectat al Curt Mèdit delJazzbah, però la majo-ria no.

- Si tingués unpressupost indefinit, aquin director de cin-ema convidaria?

- (Medita) La veri-tat és que m’agradamolt Julio Médem.

- Molt Mediterrani!- Sí, amb les pel·lícules Lucía y el

Sexo y Caótica Ana, que es van rodar aEivissa. Ara falta que ho faci aMenorca. També m’hagués agradat quehagués vingut Jean-Luc Godard, peròens ha dit que no, ja que no sol anar afestivals. No va anar ni a Cannes.

- La cloenda del Mèdit comptaràamb un grup musical molt especial.

- Sí, és música àrab. Ve de Barcelonauna jove que toca el salteri i canta unanoia catalano-marroquí, acompanyadaper un músic molt especial, que ve vol-untàriament... però és una sorpresa!

AQUESt ÉS EN NIL.UN MASCLE CAStRAtDE 3 ANyS QUE EL DIA

13 DE JULIOL ES VAPERDRE PEL CARRER

SANt FRANCESC,PROP DEL BAR IMPERI.

SI L'HEU VISt,PER FAVOR tELEFONEU

AL666882027 (EMILIA).

19

ENTREVISTA

Espanya i Rússia, teníem ganes de pro-jectar les seves pel·lícules. També ensvan demanar si podíem ajudar-los per aque poguessin projectar pel·lícules es-panyoles allà.

- Ha estat, idò, un intercanvi. - Exacte. Vam començar a visionar i

vam seleccionar dues, que es projec-taran a la Plaça de la Catedral. El cin-ema rus és un gran desconegut aEspanya. És una cultura molt diferent,no ens arriben les seves obres.

- O sigui, ha estat un descobrimentper vostè també...

- Sí, i tant. He seleccionat duespel·lícules. One War, de Vera Glagoleva,que es projectarà dissabte a la Plaça dela Catedral; i Indifference, una obrarealment alternativa, que es projectarà aLithica. Aquesta darrera és unapel·lícula de culte, i he de dir que hasd’anar conscienciat. Es va rodar aMoscou l’any 89, llavors el director esva quedar sense pressupost per acabar-la. I ara, al 2011, l’ha acabada. Veus dosciutats totalment diferents: la Moscoudels anys vuitanta i l’actual. A més,venen els directors d’ambduespel·lícules.

- A més, hi haurà una mostra gas-tronòmica.

- Sí, el tancament del convidat espe-cial serà dimarts a les 22.00 hores al’Hotel Blanc Palace. Projectarem undocumental i es farà una degustació deproductes típics russos.

- Està fent com una mena d’am-baixadora turística, sense cercar-ho...

- Sí, i jo encantada! L’any que ve, jaho anunciem, toca Anglaterra; i l’anysegüent, Alemania, segurament. Pensique el cinema mediterrani és molt bonicperò em limita molt. Hi ha pel·lículesd’altres països que no m’arriben i no

puc projectar-les. - Projecteu també la guardonada

Pa Negre. És la pel·lícula estrella delfestival?

- El dimecres ve l’actriu NoraNavas, guanyadora d’un Goya, i pre-sentarà la pel·lícula. Però n’hi ha unaaltra que, per mi, és un caramel, peròque no és una novetat, doncs es va es-trenar al 2004. Es diu L’enfant endormi,una pel·lícula marroquí i no s’ha pro-jectat als cines i, a Espanya, només esva projectar al Festival de Cine Africanode Tarifa. Tracta de la situació en que estroben les dones d’una aldea marroquíquan els seus marits se’n van en pasteraa cercar-se la vida a Espanya. És unpunt de vista que no hem viscut nos-altres i és molt interessant.

- Què trobarà la gent al Mèditd’enguany?

- Trobarà pel·lícules per tots els gus-tos. I depèn del moment i del dia. Totesles projeccions es faran al vespre, i hi hauna gran varietat per escollir. Si volscinema a la fresca entretingut, a la Plaçade la Catedral; alguna cosa més culte, aLithica. I si vols prendre una cervesa iveure un curt, doncs el lloc és al Jazzbaho al Claustre.

- Suposo que deu dur una feinadapreparar tot el festival...

- Quan acaba un Mèdit, començal’altre. Jo faig vacances el desembre,per fer un canvi de xip i començar laprogramació del Mèdit següent.

- Amb quants de voluntaris comp-teu enguany?

- Enguany ens ajudaran sis volun-taris, però estaran tots cada dia.

- Aquesta edició, el Mèdit també estrasllada a Maó...

- Sí, perquè ens venia de gust que elMèdit comencés a ser el Festival de

Busca personas arraigadas en la localidad.Con un claro perfil comercial y de servicio.

Interesados en iniciar su actividad en el sector Seguros.Como Agente Profesional de Seguros; a tiempo completo o con dedicación parcial.

OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.

Pudiendo llegar a ser gerente de una Oficina de Agencia.

Interesados enviar C.V. a: jose.peon@catalanaoccidente.comFax: 971719416. (J. Vicente Peón)

tura Comissió Tecnicohis-tòrica, tot i que, a dintred’aquest òrgan, es podràdebatre sobre alguns aspectes que tenguin re-lació amb el conjunt de regles i ceremonialsque s’han de seguir a la festa.En aquest mateix sentit, el batlle, José Maríade Sintas, explicà també, en la seva condiciód’excaixer senyor, que “qui ha de decidirsobre els protocols és la Junta de Caixers.Aquí, l’Ajuntament és simplement un con-vidat”. De Sintas insistí, d’altra banda, en què l’ob-jectiu de l’Ajuntament és que la futura orde-nança reguladora de les festes pugui entraren vigor pel Sant Joan de 2012. Dins la set-mana que ve –la data prevista és el dia 27 dejuliol, a les 10 del dematí- té previst reunir-se per primer cop la comissió política muni-cipal per tal de definir la composició de lesdiferents comissions que s’ha previst crear.A preguntes dels periodistes, el batle avançaque, amb tota probabilitat, l’Ajuntament ac-tuarà com a acusació particular contra lespersones acusades de protagonitzar lesagressions sexuals que es van denunciar du-rant la ‘guerra d’avellanes’ del Dissabte deSant Joan, tot i que matisà que aquesta deci-sió s’ha de prendre consensuadament amb laresta de grups. Els portaveus de PSOE i PSMno es van voler mullar, però sí que ho va ferel portaveu d’UPCM, Joan Triay, que va de-manar “que caigui tot el pes de la llei” sobreels responsables d’aquests fets, als qualsqualificà de “vulgars delinqüents”.

20

CHALET EN CALAN BLANES,A 50 M. DE LA PLAYA.

800 M2 DE PARCELA, 240 M2 EDIFI-CADOS. 3 HAB. DOBLES (AA.CC.)2 BAÑOS ( 1 CON JACUZZI), COME-DOR, COCINA, RECIBIDOR, PISCINA,BARBACOA, GIMNASIO, TERRAZA

DESCUBIERTA DE 100M2.PRECIO: 420.000 EUROS

TEL.: 616 969 154

Els diferents grups polítics municipalsde Ciutadella han acordat aquest di-mecres la creació de tres comissions

que, d’ara en endavant, vetllaran pels aspec-tes organitzatius i de seguretat de les festesde Sant Joan. Es tracta de la Comissió Tèc-nicohistòrica, que vetllarà pels protocols, laComissió de Serveis Generals i la Comissióde Ciutadania i Voluntariat. La creació d’a-questes tres comissions suposarà, a la pràc-tica, la desaparició de la Junta Municipal deSant Joan, que venia funcionant de forma in-interrompuda des de l’any 1969.El batle, José María de Sintas, compareguédavant la premsa acompanyat per la regidorade Festes, Esperança Juaneda, i els portaveusdels diferents grups presents a Dalt La Salaper tal de donar compte de l’acord, fruit de lareflexió oberta arran de les darreres cir-cumstàncies que han esdevingut i que afec-ten de ple el desenvolupament normal de lesfestes de Sant Joan, com ara la seguretat pú-blica o la massificació. Resultat d’aquestsfets ha estat l’acord de ple de crear una co-missió específica encarregada de redactaruna ordenança reguladora de les festes, co-missió que començarà a fer camí dimecresque ve-De Sintas explicà que la redacció i aprovaciód’aquesta ordenança i la creació de les trescomissions que substitueixen la Junta Muni-cipal de Sant Joan respòn a la voluntat mu-nicipal de “donar veu a tots els ciutadans”.Per part seva, la portaveu del Grup Munici-pal del PSOE, Pilar Carbonero, recordà quela proposta de crear aquestes tres comissionssorgí en el seu dia de l’exregidor de Gover-

nació, Guillem Bosch, i subratllà que ha estatacceptada unànimement per tots els grups.Carbonero creu que la nova estructura ques’ha decidit engegar permetrà guanyar “mésagilitat” a l’hora d’atendre els diferents as-pectes organitzatius de la festa que són po-testat de l’Ajuntament. La regidora socialistaexplicà que d’aquesta manera s’aconseguiràl’objectiu de garantir la “màxima participa-ció ciutadana”.Per part seva, la portaveu del PSM, JoanaGomila, reiterà el seu acord amb la creació iposada en funcionament d’una comissió es-pecífica encarregada d’aprovar una orde-nança per a les festes de Sant Joan i insistíen l’esmena introduïda durant l’últim ple pelseu grup, en el sentit d’estendre les compe-tències d’aquesta comissió, amb la discussiód’altres aspectes pràctics de la festa, com arala massificació o els problemes de seguretat.El portaveu d’UPCM, Joan Triay, agraí a l’e-quip de govern municipal que hagi acceptatl’esborrany elaborat per Unió des Poble deCiutadella com a document de partida per aredactar la futura ordenança. Triay qualificàde “correcte” i “adequat” el sistema de feinaescollit. “És el més addient de tots”, va dir.L’organització escollida evitarà, segons el re-gidor d’UPCM, que les reunions s’eternit-zin, com passava sovint amb les trobades dela Junta Municipal de Sant Joan, i que ca-dascuna de les comissions”se cenyesqui a lesseves competències”. Tot plegat, servirà perdestriar també “el que és competència mu-nicipal del que és competència de la Junta deCaixers”. Triay deixà clar que els protocols,per exemple, “no són competència” de la fu-

Ciutadella crearà tres comissions de SantJoan: una tecnicohistòrica, una de serveisgenerals i una de ciutadania i voluntariat

PER CARLES MARQUÈS

LOCAL

de fer ús de la imagi-nació per fer cosesamb molt poc pressu-post. Realment hi hamolta feina a fer i poccash, però açò no hade ser un motiu fàcilper obviar les respon-sabilitats.

A nivell insular, laelecció de la nova di-rectora insular d’aten-ció a la dona, immigració, infància ijoventut, la doctora en psicologia in-fantil Maria Luisa de Cáceres, dónallum a que les polítiques d’integració,les de gènere com las de joventut esfacin des d’un punt de vista més tèc-nic i coneixedors en la matèria.És cert i per molts coneixedor, queera i segueixo sent partidari de queJoventut seguís sent una àrea inde-pendent, perquè com he dit, al tenirunes competències transferides, ha-gués estat més còmode i amb menysentrebancs posar-se en la matèria.Però també és cert que hem de deixartreballar als nous representants delpoble i jutjar-los segons vagi passantel temps.

Anim des d’aquí a la nova direc-tora insular de Joventut i demés, a es-coltar als col·lectius de joves. Ells,més que ningú saben de la problemà-tica del sector. El Consell de la Jo-ventut de Menorca és l’agrupaciód’agrupacions on s’hi debaten mil iuna propostes específiques per a quela nostra joventut no passi desaperce-buda. Sense cap dubte, són necessa-ris.

Fem un pas endavant i ferm.Les polítiques de joventut a Menorcaestan en punt mort i necessiten d’unabona direcció i d’un bon planteja-ment. Animo a l’administració com ales associacions juvenils a treballarconjuntament per encaminar-les.

Salut!.Pau Rotger

Ús heu de-manat, algunavegada, per aquè serveix elc o l · l e c t i ujove?; realmentens tenen encompte? Val perres la nostraopinió? I per

l’altra banda, que volem? Cap a onvolem anar?, som conscients quemolts de joves junts poden produirmolts mals de cap?.

És ben cert que les manifestacionsdel col·lectiu Democràcia Real Ja, el15M, amb les seves principals pro-postes, han propiciat aquestes refle-xions existencials, però igualment, jahi duia un temps demanant-me si elsjoves contem punt.

Moltes vegades hem pogut sentirque joventut és igual a rebel·lia, aconsumisme incontrolat, a apatia ge-neral, a diversió, a alcohol i a dro-gues. Pot ser que una gran part puguiencasellar-se dins d’algun d’aquestsgrups, però penso que n’hi ha unaaltra -i força important- que li pre-ocupa el que està passant i el que potpassar d’ara en endavant al seu en-torn.

Un grup de gent formada i ambestudis que veu com, sovint, les insti-tucions o els polítics prefereixen cen-trar es seus esforços en matèries demés calat electoral que no posar fil al’agulla en les matèries on realments’hi fa falta molta dedicació i moltaconscienciació.

És cert que per a la majoria d’ad-ministracions, les polítiques de jo-ventut són matèries que passen a sersecundàries, per no dir residuals.Molts projectes són guardats en ca-laixos esperant finançament perquès’ha preferit gastar-se els diners en al-tres matèries més vistoses –electoral-ment- i alhora menys prioritàries pera la societat.

Les polítiques de joventut en la

OPIN

IÓ

seva totalitat són necessàries pel cor-recte desenvolupament dels nostresjoves. Més ara, en els temps quevivim, on l’excés d’informació ha fetque el nostre jovent no hagi assimilatmolts conceptes com toca. Si bé éscert que som la generació que hemtingut més accés a la informació,també ho és quan dic que alguns con-ceptes importants no han estat ben as-similats per molts i per tant,necessiten ser canalitzats gràcies aunes correctes polítiques actives. I noentraré en el capítol dels valors i res-ponsabilitats, que també formarienpart d’aquestes feines a desenvolupar.L’illa de Menorca té les competènciesde joventut des del 2007. Des de lla-vors ençà, s’han anat fent passes -perjo poc decidides- per tal de queaquestes polítiques anessin prenentforma.

Ara, amb nous governs munici-pals, s’obre una nova etapa. Unaoportunitat per resoldre certes man-cances que que alguns dels nostrespobles tenen, i que sols necessita laimplicació dels regidors correspo-nents i de les associacions juvenilsexistents. És el moment de posar fil al’agulla. L’hora de la coordinacióentre administracions i tècnics; l’horade la planificació, tenint en compteles aportacions de les entitats juvenilsi gent experta en la matèria.És l’hora de que Maó pugui tenir unautèntic casal de joves en condi-cions. Ara és el moment de canalitzarla veu dels joves a través dels con-sells municipals de joventut i,també, és el moment de que els nos-tres dinamitzadors i informadors ju-venils facin la seva feina, i no d’altresexternes als punts d’informació ju-venil.

Aprofito aquest escrit per fer unacrida a la sensibilització dels nousbatles i batlesses i els seus regidors iregidores de joventut. Per tots éssabut que econòmicament estemaigua coll i que moltes àrees hauran

El col·lectiu jove

21

No me cansare de adver-tir a las autoridades delárea de gobernación denuestro ayuntamiento,que el paseo marítimo seha convertido en una pista

de velocidad, y que ademásse saltan los pasos cebra, por consi-guiente esto se ha convertido en ungrave problema para la gente de a pieque intenta cruzar, y es que de cadadiez coches solo se paran tres para respetar el paso depeatones. ¿Que ley nos ampara? La verdad es que nolo se. En cuanto a bicicletas ¿Qué es lo que hacen su-bidas en las aceras con velocidades casi de competi-ción? Yo pienso que si en el paseo marítimo las bicisvan sobre la acera ¿porque no van en plan de paseo?Me parece que no es ningún velódromo, ¿porque nose pone coto ya de una vez? ¿Acaso los viandantes notenemos ningún derecho y nos pueden atropellar sinmas? ¿Dónde esta la seguridad ciudadana? yo no es-peraría a que ocurra algún accidente, a mi me pareceque lo importante es prevenir y no esperar a curar. Yen cuanto a la calzada del paseo, yo aconsejaría alárea de gobernación, que para poner fin a estos des-madres de velocidad, es que tendrían que poner bade-nes en todo el paseo para proteger al ciudadano. Encuanto al stop del cruce de la calle Ruiz y Pablo yPaseo Marítimo, me gustaría saber para que sirve,porque casi nadie lo respeta, y además de que no hayningún conductor que se pare al doblar la esquina,pisan el acelerador como si estuviesen en la famosacurva del circuito de Montearlo con el consiguientepeligro de que podría cruzar la calle cualquier per-sona y ser atropellada sin remedio, pero aquí no pasanada; y volviendo a la acera, hasta motos a veces seven que van sobre la acera del paseo marítimo, peroaquí todo vale, no es como cualquier país civilizadoque en cuanto ven algún desaprensivo de la veloci-dad, se lo trincan de inmediato, aquí por lo que veovan a lo fácil, a lo mejor eso no lo encuentran intere-sante y pasan del tema. En fin, nos iremos aguan-tando como siempre. Y para terminar que les pareceesta reflexión “las cosas dependen de sucesos fortui-tos, y son muchos, por eso es una rara suerte teneréxito”

José Mª Cleofe

La comunitat espanyola està en crisi i esben sabut que si estudiem en profunditat , ensadonarem que de no canviar agusaria a dir,que és un perill per la democràcia, un exem-ple el tenim en la comunitat valenciana; El casGürtel , el tumor de la corrupció valenciana

Corrupció ha a tot arreu, però la Comunitat s'ha guanyat unlloc d'honor per culpa del cas Fabra, la trama Gürtel i un llargetc.

La imatge de la Comunitat Valenciana com a paradís desol i platja s'ha vist alterada en el panorama medi àtic espan-yol amb una potent novetat: és també la terra del tripijoc, elmartingales i la corrupció. L'emergència nacional del casFabra i especialment la trama Gürtel coronen un mar de fonsple d'Oriola, Díaz Alperis, Torrevieja, Terra Mítiques, fos-ques visites del Papa i clars pilotades made in PAI. A algunsels tempta la idea de vincular la corrupció valenciana i la to-lerància que els ciutadans mostren cap a ella amb la culturad'aquesta terra: una societat amb caràcter moll vertebrada pelminifundisme, amb una herència fenícia tan perillosamentacostada als negocis quan es tracta de política, i una severi-tat moral no precisament sueca o finlandesa. Per als que des-confiïn de tòpics, el professor de Ciència Política VíctorLapuente, de l'Quality of Government Institute de la Univer-sitat de Göteborg (Suècia), ofereix respostes menys metafí-siques per detectar el tumor de la corrupció, que a laComunitat València sembla haver acabat en metàstasi . Se-gons explica Lapuente en un article, «les causes de la co-rrupció no s'han de buscar en una mala cultura o en unaregulació insuficient, sinó en la politització de les institucionspúbliques .i els ciutadans. Les administracions més procliusa la corrupció són aquelles amb un major nombre d'empleatspúblics que deuen el seu càrrec a un nomenament polític . Enuna ciutat europea de 100.000 a 500.000 habitants podenhaver, incloent l'alcalde, dos o tres persones el sou depèn deque el partit X guanyi les eleccions, afirma Víctor Lapuente.En canvi, la Generalitat Valenciana ha nomenat a dit a 29.023empleats de la seva actual plantilla, el que representa el23,1% del total i supera lleugerament la mitjana nacional. Ésa dir: gairebé un de cada quatre empleats de la Generalitat haestat contractat per lliure designació, sense ser funcionari nipersonal laboral elegit per una oposició o un procés selectiuen què els aspirants competeixen en igualtat de condicions.

Això afegeix el professor Lapuente genera diversos in-centius perversos per a la corrupció. Els empleats públicsamb un horitzó laboral limitat per la incertesa de les pròximeseleccions són més propensos a acceptar o demanar suborns acanvi de tractes de favor que els empleats públics amb uncontracte estable ..D'aquesta manera, apareix un objectiucomú per massa gent: guanyar eleccions a qualsevol preu permantenir càrrecs, sous, prebendes, adjudicacions i tantestemptacions susceptibles de corrompre. Diuen molts d’ente-sos que el vot a favor de la corrupció és tant corrupte comaquest, i hi estic d’acord..

Andreu Genestar Sabater22

OPIN

IÓLA CORRUPCIÓ, UN MAL ENDÈMIC VELOCIDADES

ASOMBROSAS

23

24

cubierto. parking doble y trastero. Telf. 971385921.– Vendo recambios Kia Shuma, Hyunday Accent 1, Express, Tipo, para-golpes Golf IV. Tel.: 610 27 69 93. Luis.– Visón señora, largo, color miel. Ocasión: 2.800 euros (costó 6.000).Obsequio de abrigo de colas de zorro. Tel.: 625 57 28 65

FEINA– Pintor i reforma. Se ofrece para empresas o particulares. Pre-cios económicos. Tel.: 608 452 325. Disponibilidad inmediata.– Se ofrecen servicios de jardineria, poda de palmeras y mante-nimiento de complejos de apartamentos, chalets privados, zonasverdes, piscinas y regadios. Juan Pons Bosch, persona seria yresponsable con 35 años de experiencia. 659 165 900– ME OFREZCO para hacer trabajos de MANTENIMIENTO engeneral. Amplia experiencia en trabajos de construcción. Tam-bién en pintura y jardinería. Tel: 689 75 24 11 - Gregorio.– Chica joven busca trabajo de camarera de pisos y limpieza dedomicilios, escaleras, restaurantes, cocinas, etc. Tlf. 663638590– Chico con ganas de trabajar busca trabajo como ayudante decocina y/o friegaplatos. También para trabajos de jardinería,mantenimiento y pintura. Tlf. 617536786.– Se ofrece señora responsable para limpiezas por horas (ofici-nas, escaleras, domicilios...) o tareas domésticas en general. Pre-cios económicos. También cuidado de niños o personasmayores... Total disponibilidad. Zona Ciutadella.Tel.:677049309. – Se ofrece chica responsable para limpiezas por horas (oficinas,escaleras, domicilios...) o tareas domésticas en general. Precioseconómicos. También cuidado de niños o personas mayores...Tel.: 632425743.– Soy un chico serio y responsable y busco trabajo como ayu-dante de jardinería, ayudante de mantenimiento, peón agrícolao similar. También como ayudante de cocina, friegaplatos o simi-lar. Tel.: 664039710.– Mujer responsable se ofrece para limpieza por horas (tambiénescaleras, oficinas...) y cuidado de niños. Así como tareas do-mésticas en general (cocina, plancha...). Zona Ciutadella. Tel.:639853717.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311– Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange.60 euros. Tel.: 615 34 53 07

MOTOS I BICICLETES– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Se vende barca Bombard Max3. Año 2009, casi nueva, consus accesorios. 280 euros. Juan: 971 38 85 67– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.0000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669455 757.

ALTRES– Vendo Fiat Bravo 1.400 cc, 3 puertas, blanco, ITV pasadahasta septiembre de 2011, año 97. Precio: 1.200 euros, tras-paso incluido. 657 415 039.– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas yaños a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Ma-nuel. Tel.: 610 54 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 61054 19 21– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros.tel.: 971 38 29 48– Vendo 10 tomos Fauna “Felix R. de la Fuente” 15 euros.Tel.: 971 38 23 71– Compraria MOTOSIERRA a benzina de segona mà, en bon estat. Tel.:661 428 548 ó 971 38 11 04– Es ven piano de paret de color marró fosc comprat fa 8 anys. Com-pletament nou i per només 1.500 euros. Tel: 620035126.– 2º Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio salón comedor, amplia cocinay amplio baño completo, 2 habitaciones con armarios empotradosgrandes, habitación pequeña y lavadero a parte, pequeño balcón des-

25

per Joan Canals Soldado

La central Vita Prychepa comunicàaquest cap de setmana que no renovaràamb el primer equip del CV Ciutadellaper aquesta propera temporada. La ucra-ïnesa ha decidit fer una aturada en laseva carrera esportiva que no significauna retirada definitiva. Prychepa ha me-ditat durant un temps el seu futur im-mediat i ha decidit no inicià la novatemporada amb cap equip. La jugadoracontraurà matrimoni el proper més d’a-gost i ha preferit dedicar-se durant unample període de temps a la seva novavida i també estar més temps amb laseva família que té a Mallorca.

La central no descarta tornar al vo-leibol professional en un futur i tampocdescarta fer-ho de nou a Ciutadella.

La ucraïnesa vol fer una aturada enla seva carrera esportiva motivada perun canvi en la seva vida personal.

Esports 7

D’aquí que tant la jugadora com el CVCiutadella han deixat portes obertes enaquest sentit per a un nou futur acord, siaixí ambdues parts ho creuen conve-nient.

Vita Prychepa ha fet saber al Club lasatisfacció i l’estabilitat viscuda durantla darrera temporada. Deixà també l’a-graïment a la junta per la bona relació, atotes les persones amb les que s’ha en-voltat durant aquest temps i a l’afició deMenorca pel bon moments viscut aquí,a la nostra illa.

El CV Ciutadella vol agrair l’ex-traordinari comportament de Vita Pryc-hepa qui ha demostrat ser una personahonesta, seriosa, disciplinada, profes-sional i amiga de tothom.

VITA PRYCHEPA NO SEGUIRÀ EN ELPRIMER EQUIP DEL CV CIUTADELLA

VES (AP) 1'232: TUQUESA DE FLO - D.PONS

1'23'33: MARE CORNER - J.CARRE-

RAS 1'23'44: NADA NEGRA - L.MESQUIDA

1'23'6

CARRERA PREMI HARAVICtORy (2100 M)

1: NES BG - D.SEGUI (AP) 1'22'72: JASPI TK - C.MERCADAL

1'22'8

CARRERA PREMI GENERACIÓV (1700 M)

1: VELOÇ - P.SALORD 1'21'42: VLADIMIR ALLES - M.PI-

NEDA RU 1'23'53: VICTORIA VALEY B - J.CAR-

RERAS 1'24'34: VUISER CORNER - P.GENER

1'27

CARRERA PREMI HANSON BOyGS FOMENt (2100 M)

1: TITONA - C.RAGA 1'23'52: GRESKA D'AS PONT -

D.TRIAY 1'23'83: HIEDRA CORNER - D.BOSCH

T 1'24'14: TURK CORNER - P.GENER

1'24'2

CARRERA PREMI HANSONHORSE GS (2100 M)

1: TIFANY LLINARITX - C.OLI-

3: MODERN - M.BENEJAM 1'234: HENRY LLINARITX - S.OLI-

VES 1'23

CARRERA PREMI HARAKIRI(2100 M)

1: UKI - P.GENER 1'19'92: KERRYMAN - P.ORFILA 1'20'33: ORAYSA PINE - D.SEGUI

1'21'5

RESULTATS HIPÒDROMDE CIUTADELLA

26

lial valencianista.· Ximo Galindo: Coordinador dels

serveis de fisioteràpia del València C.F.i actual fisioterapeuta del València Mes-talla. A part de fisioterapeuta també esosteòpata, professor de l’ Universitat deValència.

Al campus contem també amb a pre-sència de Robert Camarasa, fill d’ enPaco i jugador del U.D. Llevant a l’equip juvenil de la categoria Divisió d’Honor. En Robert també coordina junta-ment amb el seu pare el Campus PacoCamarasa que es fa a València.

El més important del campus però ésla presència dels fillets i filletes, al co-mençament seran 16 els participants:Pol, Paula, Marc, Alex, Dario, Miquel,Manuel, Kevin, Joan Arguimbau, JoanPallicer, Bruno, Martin Gener, Sebastià,Lluís, Carlos i Martin Galindo.

El campus comença amb molta calor,però els entrenadors i els fillets/es fanque la calor sigui més bona d’ aguantar aaquest començament. Al principi, pre-

DIARI DEL I CAMPUS FUTBOL CIUTADELLA

Els passats dies de juliol s’ha celebratal camp de futbol de la U.E. Sami deCiutadella el I Campus Futbol Ciutade-lla organitzat per el club Ciutadellenc ien Nan Moll. El campus contava ambentrenadors de nom com Paco Camarasai Ximo Galindo, a més de contar amb laparticipació de Robert Camarasa, juga-dor de la U.D. Llevant. Al campus hiparticiparen 17 fillets i filletes, tots ellsparticiparen activament i es divertiren deforma considerable, aquí en tenim unrepàs de l’ esdeveniment en forma dediari, que el mateix coordinador delcampus Nan Moll ens ha fet arribar.

Dia 1. Dilluns 4 de Juliol de 2011Comença el nostre I Campus Futbol

Ciutadella al camp del Sami, contantamb la presència de dos entrenadors del’ escola de futbol del València C.F. comson:

· Paco Camarasa: Ex jugador del pri-mer equip del València C.F., Internacio-nal amb la Selecció Espanyola i actual2n entrenador del València Mestalla, fi-

sentacions dels més petits i primer con-tacte amb els entrenadors per agafar unamica de confiança entre ells. Aquest pri-mer dia és el primer contacte per co-mençar amb més força el segon dia decampus.

Dia 2. Dimarts 5 de Juliol de 2011Per començar es donà la benvinguda

al campus a un nou intengrant, en RafelMarquès, de tretze anys que s’ incorporaal grup.

Tot i el calor asfixiant a Ciutadella,els al·lots i entrenadors ho han donat toter aprendre d’ en Paco i en Xino, que apart de ser dos grans entrenadors i pre-parar bons exercicis, també conten mol-tes anècdotes interessants als al·lots delseu passat com a futbolistes professio-nals.

A la tarda, el grup ha anat a la piscinaper relaxar-se i descansar la musculaturadesprés d’ un matí intens d’ entrena-ments.

27

Dia 5. Divendres 8 de Juliol de2011

Avui el sol ens ha donat una mica dedescans, els alumnes ho han agraït i hanpogut treballar millor gracies a la tem-peratura.

Com els altres dies ens ho hem pas-sat d’ allò més bé amb els entrenamentsd’ en Paco i en Ximo, això fa que dia adia es vagi millorant la qualitat d’ entre-nament gracies a una gran intensitat.Aquesta intensitat mostrada pels fi-llets/es fa que els responsables del cursestiguin molt contents amb la feina fetadurant aquests dies.

Dia 6. Dissabte 9 de Juliol de 2011Avui el campus ha començat a les

9:30h. del matí, i repassant aquests diespassats podem dir que de moment es totun èxit, que tot va millor del que real-ment havíem planejat i que esperem se-gueixi de la mateixa manera. Aquestsdarrers dies de setmana hem notat unavanç espectacular de la qualitat de cadajugador, han millorat molt en aspectestècnics, tàctics, de coordinació i sobre-tot han millorat la seva capacitat de re-lació i cooperació amb els altres.

Dia 7 . Diumenge 10 de Juliol de2011

Avui també s’ ha començat a les9:30h. del matí. Ha estat un dia impor-tant ja que hem gaudit de la presènciadels pares dels jugadors.

Durant el matí hem jugat diferentspartits on els pares s’ han enfrontat alsseus fills i posteriorment hem fet un par-tit on els pares juntament als entrenadorss’ han enfrontat als fillets. El partit haestat molt emocionant i finalment elspares i entrenadors han guanyat el par-tit.

Després del partit, els entrenadorshan entregat a cada alumne un informe

de la primera set-mana del campus,on hi havia anota-des les observa-cions d’ aquestaprimera setmana.

Volem desitjara Paco Camarasa iXimo Galindo unbon viatge de tor-nada, ja que avuicapvespre han par-tit cap a Valènciaper a començar lap re - t emporada

Dia 3. Dimecres 6 de Juliol de 2011El tercer dia del campus ha estat un

èxit. Hem començat el matí amb unesxerrades d’en Paco i en Ximo, a méscontestaven a les preguntes que formu-laven els més petits, curiositats i anèc-dotes.

Després d’ aquesta xerrada s’ ha pas-sat a la part pràctica. Mentre els gransfeien un futbol tennis amb en Paco i enXimo, els més petits s’ ho passaven d’allò més bé treballant diferents jocs i cir-cuits amb en Robert Camarasa.

Després de berenar, s’ ha seguit ambdiferents partits condicionats, entrena-ments on els fillets han compartit jocsamb els entrenadors.

Dia 4. Dijous 7 de Juliol de 2011Al quart dia de campus segueix la

calor. Avui és el primer dia que s’ haquedat a dinar, ja que la sessió era de lesnou del matí a les sis del capvespre.

Al matí s’ha començat amb exercicissuaus per entrar en calor i agafar ritmeper poder després fer uns bons entrena-ments a un dia llarg. Els entrenamentsens han permès millorar la nostre tèc-nica, coordinació, canvi de ritme, posi-ció al camp, xut... Els al·lotsdemostraven el seu interès amb els dife-rents exercicis entregant-se al màxim acada exercici.

Després d’aquests exercicis hem anata la piscina a refrescar-nos i relaxar-nosper agafar forces per el capvespre.

Acabats de dinar hem pujat a la gradaper descansar, al mateix moment enPaco deixava als fillets/es bocabadatsamb les seves històries de la seva èpocacom a jugador.

Per la tarda, tot i la calor, els exerci-cis divertits que han preparat els entre-nadors han fet que ens passes el tempsvolant.

amb el València Mestalla.Tots els participants del campus

volen agrair als dos tot el que han mos-trat aquests dies, ja que sense ells aquestesdeveniment no hagués pogut ser pos-sible.

Dia 8. Dilluns 11 de Juliol de 2011Comencem setmana i ho fem de ma-

nera diferent, amb una activitat alterna-tiva al futbol. Els alumnes han vingutavui mati amb bicicleta per poder fer lasortida programada a l’ AquaCenter.

S’ han agafat les bicicletes i ens hemdesplaçat a Cala Blanes per el camí deSa Farola, al arribar al centre, hem gau-dit d’ un dia d’ alegria i de companye-risme, on els alumnes han gaudit molt.

Després hem anat a dinar davall lespalmeres de Cala Blanes i a les cinc de latarde hem tornat al camp per finalitzaraquesta jornada.

Dia 9. Dimarts 12 de Juliol de 2011Aquest novè dia de campus ha tornat

als alumnes al camp de futbol. Mentreels més petits treballaven amb en RobertCamarasa, els mes grans ho feien amben Nan, fent un petit campionat de xuton anaven sumant punts segons la col·lo-cació de la pilota a la porteria, ja quecada part tenia un valor determinat.

A part d’ aquestes dues activitats s’han jugat diferents partits condicionats,seguint unes pautes determinades.

Per a finalitzar la jornada ens hemdesplaçat a la piscina per refrescar-nos iagafar forces per demà, el darrer dia delcampus.

Dia 10. Dimecres 13 de Juliol de2011

Darrer dia de campus i no tenim pa-raules per agrair als fillets i filletes, en-trenadors, Autos Magon S.L. i EsPasseig com a patrocinadors... la sevaparticipació al I Campus Futbol Ciuta-della, ja que sense ells res hagués pogutser possible.

Hem acabat aquesta primera ediciódel campus amb molt bones sensacions.La valoració es molt positiva i estemmolt contents per el comportament iganes que han posat tots el alumnes du-rant aquests deu dies, que sens dubte hanestat molt especials i inoblidables pertots.

28

LA PENYA BARCELONISTA – HOMERSES PROCLAMA CAMPIÓ DE L’ ALPARGATA 2011

El conjunt blaugrana va proclamar-se campió de l’ Alpargata2011 que organitza el C.B. Boscos de Ciutadella. El conjunt blau-grana va derrotar a la gran final del torneig a Distribucions Riu-davets a un partit molt igualat on es va arribar al final del tempsreglamentaria amb empat a 73 punts. A la pròrroga, la penya Bar-celonista – Homer s’ imposava per tres punts, deixant el marcadorfinal amb un 86 – 83 que els feia campions.

El torneig va servir novament per a veure un gran nivell debàsquet i serveix per veure en directe novament a jugadors que nojuguen actualment com Kiko Roca, Damià Soriano, Oriol Pagès...i com no per a veure jugador de nivell, com en Joan Faner, que vajugar la temporada passada amb el Menorca Bàsquet a la lligaACB.

Així es posà punt i final a l’ Alpargata 2011 de bàsquet al patide Canta Clara amb un molt bon ambient, molta gent a les grade-ries i el conjunt blaugrana com a campió.

La Penya Barcelonista Ciutadella celebra aquest dissabte el27è Aniversari.

La Penya Barcelonista de Ciutadella celebrarà aquesta setmanaal Moli des Compte el sopar de celebració del 27è Aniversari dela penya. Els ciutadellencs contaran amb la participació de JordiRios i David Olivares, actors del programa català Crackòvia, queimiten a jugadors com en Carles Puyol o en Víctor Valdés. Alsopar s’ entregaran diferents regals i es faran molts sortejos quefaran encara més interessant el vespre.

29

EL DOSA C.F. COMENÇA ELS ENTRENAMENTSDEL JUVENIL DE LA LLIGA BALEAR

Els jugadors del Dosa C.F. a l’ edatjuvenil ja han començat els entrena-ments de pre-temporada al Municipal deSant Antoni per a preparar la que serà laseva primera temporada a la Lliga Ba-lear juvenil que disputaran aquesta tem-porada.

El conjunt vermell i negre ha co-mençat amb 34 jugadors, dels quals esformaran dos equips, el primer, el quejugarà a l’ esmentada Lliga Balear, en-trenats per Santi Orasio, l’ entrenadorque va aconseguir fa només una mesosl’ ascens. El segon grup, que jugarà a laLliga Menorca, l’ entrenarà Jesus Carre-tero, que la temporada passada entre-nava al camp vesí de la U.E. Sami.

El club, conta per aquesta nova etapaamb els jugadors que van pujar delcadet, que es proclamà campió de lliga icopa la temporada passada. A més denoves incorporacions de jugadors quevénen de Mercadal i del U.E. Sami.

El Dosa C.F. jugarà el torneig que or-ganitza el C.D. Menorca, on jugarà con-tra el Reial Madrid, R.C.D. Mallorca iel C.D. Menorca els dies 26 i 27 d’agost.

El Dosa C.F., amb les noves iniciati-ves de intentar que el club sigui com una

empresa, per poder existir i rebre elsingressos necessaris per a la conti-nuïtat com a club, ha contractat untresorer i un comercial per donar unimpuls a l’ institució. A més, en-guany el club posa a disposició delsjugadors i com a gran iniciativa l’opció de que puguin anar a repàs es-colar els alumnes de primària al ma-teix camp amb preus moltassequibles.

El Club, juntament amb MónFutbol posa en marxa el II Torneig 3X 3 Futbol que es disputarà al Mu-nicipal de Sant Antoni a partir del 27d’ agost.

El Dosa C.F. començarà el properdimarts 26 de juliol a les 20:30h. elperíode d’ inscripcions per a la tem-porada 2011/2012 a la sala de re-unions del camp. El club contarà latemporada que ve amb juvenils, ca-dets, infantils, alevins, benjamins, mul-tisport i entrenaments especifics deporters. A més el club posarà en marxauna gran quantitat d’ activitats extra es-portives (culturals, socials, etc.) de caraa la temporada que entrem, on esperenoferir una nova forma de veure el futbol.

27 Març 1780 –L’Universitat de Maó comunica a la de Ciu-tadella que per demà se tindrà la junta de diputats, de totes lesUniversitats de l’Illa,en Mao, per redactar els articles que s’hande presentar a Sa Magestat concerments als greuges rabuts durantel govern de l’actual Governador. Van ser elegits diputats el Dr.Miquel Oleo i D. Gabriel Saura.I per sindic per possar a Londresen Francesc Xamenes, notari.16 Abril 1780 – Els Jurats de Ciutadella raberen carta del

quartelmestre general, en que els diu que el nombre requerit debestiar per la guarnició del castell de Sant Felip, en cas de siti,serà de 150 bous, 250 ovelles i 60 porcs, pagadors amb diner con-tant, al moment de l’entrega, a un terç més del preu que se pagaen les carnisseries. El terma de Ciutadella havia de contribuir amb36 bous, 62 ovelles i 14 porcs.18 Juny 1780 – El mestre de capella manifestà als Jurats de

Ciutadella que l’orga de l’Esglesia Parroquial necesitaba d’ado-bar, o prest no se podrà tocar.

També se propasa que seria molt convenient donar principi, enel lloc que elegí su Exa. ( calanbusquets) per fer un llatzaret, perfer les quarentesses, perque no fentse perilla el llevar-se el donarguiatge.2 Juliol 1780 – Referent a l’adob de l’orga resolgueren que se

bejín amb la comunitat de peveres per saber amb quina quantitatvol contribuïr.

En quant al llatzaret resolf¡gueren qué és faixi un plánol de lescases que s’han de Construïr i el que podrian costar.10 Agost 1780 – Els Jurats de Ciutadella anaren amb com-

panyia de dos menestrals al lloc per fer el llatzaret, i digueren queper fer el tancat se necesitaven 150 dotzenes de cantons, i que espodran treure del mateix lloc, i que el terreny es de D.BernatMagi Olives. El dia 3 de juliol de 1781 els Jurats hi tornaren persenyalar la porció de terreny pel mateix, i s’ajustaren amb D.Ber-nat pel preu de 2 lliures de cens.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (139)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Ensalada deformatge de cabrai fruits secsIngredients: Escarola, lletuga fulla de roure, enciam vermell, unarodella de formatge de cabra de Menorca, un punyat d’avellanes, pin-yons, ametlles, nous i panses, bacó talladet a daus, un iogurt grec,1/2 magrana, 1 poma, 200 g de pit de pollastre a la planxa, el sucd’una llimona, oli d’oliva, una cullerada de mostassa, sal, mel i pebrenegre; a més de meló i raïm, segons l’estació.Elaboració: Primer de tot feim els pits de pollastre a la planxa i uncop cuits els reservam de banda. Després netejam els diferents tipusd’enciam, els escorrem i els posam dins la safata. Tallam la poma adaus, els banyam tot d’una amb el suc de llimona perquè no torninnegres i els afegim dins la safata amb els grans de la magrana i lespanses. Opcionalment, si n’és l’estació hi podem afegir daus de melói/o grans de raïm.Amb una picadora o robot de cuina feim una salsa amb el formatgede cabra, oli d’oliva, el iogurt grec, la cullerada de mel, sal, pebrenegre i la cullerada de mostassa.Finalment, dins una paella amb una mica d’oli d’oliva saltam elsdaus de bacó, els fruits secs i el pit de pollastre -que prèviament hemfet a la planxa- tallat a daus i, un cop ben saltat, els posam damuntels enciams. Hi afegim la salsa de formatge de cabra per sobre, ho benamanim i ja està llest per servir.

Es donava compte del 25è aniversari de l’inici de la Guerra Civil(alzamiento nacional, en aquella època).

Es parla de la processó de la Mare de Déu del carme que es vacelebrar a les aigües del port de Ciutadella. La Verge del Carme vaanar a bord de la balandra Valldemossa. El Club Nàutic va organit-zar una regata d’snipes que va ser guanyada per “Ziszas” de CarlosRicci que portava com a proel a Carlos Goñalons.

Es parla del turisme i la necessitat d’aprendre idiomes per partdel sector comercial com a una major atenció.

Es preparava pel dia 27 la representació de la sarsuela Marinaal teatre de l’OAR amb les intervencions de la soprano catalanaMaisa Marvel, i els cantants lírics menorquins Juanita Coll (segonatriple), José Calafat (tenor), José Ferrer (baríton) i Josep Baix (baix).El director fou Jaume Calafat.

Es publicava com a separata Era una isla encantada.

El Iris 22 de juliol de1961

LA SETMANA DEL25 DE JULIOLA L’1 D’AGOSTLES NOSTRESOFICINES

ROMANDRANTANCADES

PER VACANCES.LA PROPERA EDICIÓDE EL IRIS SERÀ DIA

5 D’AGOST.GRÀCIES.

31

Que no aparegui la partida del Proagrodestinada a Menorca.Que la majoria de les dones no pugui conciliarla seva vida laboral.Que el Govern degui, com herència de la legis-latura anterior, més de 2,5 milions d’euros a lesfarmàcies de Menorca. Els farmacèutics s’es-

tan plantejant tancar els seus establiments uns dies a lasetmana com a mesura de protesta.Que els restaurants estiguin facturant un 20% menys quel’any passat. El tot inclòs i les pensions complertes als es-tabliments hotelers en poden ser una de les causes prin-cipals, juntament amb els preus elevats de la majoriad’establiments. A modus d’exemple, a Palma una tapad’ensaladilla i una canya costen 4 euros. Aquí sols la tapad’ensaladilla en costa 4,5.Que les festes de Sant Joan hagin de ser declarades d’altrisc per mor de la seva massificació.Els retards als aeroports en plenes vacances.

Que el 30 d’octubre hi podria havereleccions generals.Que Ciutadella agilitzi el traslladament a lesnoves dependències de l’IES Josep M. Qua-drado, inaugurat pel Pacte just abans de leseleccions i amb moltes mancances.

Que almanco el 20% dels negocis augmentarà les sevesvendes aquest estiu.L’èxit aconseguit per Joan Pons en el concert inaugurald’enguay del prestigiós Festival de Perellada, on va in-terpreatar Nabucco, de Verdi, sota la batuta del gran mes-tre Nello Santi.El primer vol de la companyia Good Fly Burgos queuneix Menorca amb la capital de castellana en dues hores.Que el lloc de Sa Cavalleria Vella, de Ciutadella va ser laguanyadora dels concurs dels millors formatges artesansde l’illa.

Dites i refranys...- Es de Ferreries són bavalls.

PARENÒSTIC DEL MESDE JULIOL DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,19 i es va pondre a les 21,17 h.Dia 31 el sol sortirà a les 06,41 i es pondrà a les 20,59 h.

LES LLUNES DE JULIOL

Dia 1 lluna nova en Cranc.Dia 8 lluna creixent en Balances.Dia 15 lluna plena en Capricorn.Dia 23 lluna minvant en Taure.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

Al jardí es poden sembrar crisantems, violetes, dondiegos, cla-vellines, i si no ho heu fet, extreure les cabeces dels jacints i les tu-lipes.Al camp és el millor mes per segar i batre, perquè gràcies a

l’escalfor del sol la palla està molt rostida i el grà queda molt net.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 22, Maria Magdalena.Dissabte dia 23, Brígida, Eugeni.Diumenge dia 24, Cristina, Vicenç.Dilluns dia 25, Jaume apóstol, Valentina.Dimarts dia 26, Joaquim, Anna.Dimecres dia 27, Aureli, Juliana.Dijous dia 28, Catalina Thomàs.

Plaça de la CatedralLa plaça de la Catedral té el seu atractiu per la

seva situció, però no és un espai segur per a fer-hiactuacions de cara al públic, com es va poder com-provar dimarts en la presentació del Festival Mèdit2011, ja que la plaça va estar totalment plena de ca-dires i de gent que omplia els laterals de la mateixa,no deixant gairebé pas per a circular a peu per la ma-teixa, i col·lapsant el pas d’un vehícle d’urgències,com una ambulància, si hagués hagut de passar.

La plaça des Pins s’està demostrant una bona al-ternativa, i per tant des de l’Ajuntament s’ha de vet-llar també per la seguretat dels ciutadans i no pel llocon s’ha de fer un espectacle.

Apartamento. Con 2 dormitorios do-bles, baño, cocina, salón-comedor, 2terrazas cubiertas y parking propio.Jardín y piscina comunitarios.Precios desde: 110.000 €

Piso en planta baja con parking.Con 1 dormitorio doble, baño y salón-comedor con cocina, parking y piscinacomunitaria.Precio: 97.000 €

Apartamento. Dispone de 3 dormito-rios, 2 baños, cocina, salón-comedor,lavadero, terraza cubierta,amplio jardín y derecho a vuelo.Precio: 175.000 €

Piso zona Paseo MarítimoPlanta primera con ascensor, 2 dormito-rios, baño, cocina, salón-comedor y te-rraza.Precio: 130.000 €

Casa en casco antiguo a reformarde unos 140m2 construidosDispone de 4 dormitorios y bóvedaen planta baja.Precio: 190.000 €

Casa en casco antiguo.Dispone de unos 90m2 construidoscon 3 dormitorios y terraza.Precio: 240.000 €

Chalet en Cap d’Artrutx. Con par-cela de unos 800m2 y unos 170m2

construidos. Con jardín, barbacoa ypiscina.Precio: 370.000 €

Chalet en Cala’n BlanesCon unos 250m2 construidos, dis-pone de garaje, barbacoa y piscina.Precio: 550.000 €

Piso en planta segunda de unos124m2. Con 3 dormitorios, baño,aseo, salón-comedor con chimenea,cocina, lavadero, terraza y trastero.Precio: 145.000 €

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Apartamento. Con 2 dormitorios do-bles, 2 baños, cocina, salón-comedory terraza. Jardín y piscina comunita-rios.Precios desde: 105.000 €