ESTER I HELENASimulació de l’edifici d’11 plantes al passeig Sant Antoni. Al requadre, marcada en roig, la zona afectada.

Sants i barris veïns . 5.000 exemplars . distribució gratuïta . mensual . maig 2007 . núm. 107

Periòdic de Comunicació Popular

)[ pàgines centrals ]( parèntesi( )cinema assaig músicaDe la protesta al contrapoder. Nous protagonismes

socials en la Barcelona metropolitana MallEl bon pastor

Robertde Niro

[ pàgina 16 ]entrevista

Xavi Clota, músic

Sant Jordi 2003La Diada d’enguany s’ha caracte-ritzat per la gernació, als princi-pals carrers de Sants, de paradesde col·lectius i entitats que treba-llen diàriament al barri, i va serprecedida pel cicle de presenta-cions de llibres a Can Vies de lamà de La Ciutat Invisible, amb tí-tols com El Torn de La Torna i Hu-ye, hombre, huye .

CULTURA

[ pàgina 14 ]

Onzeplantespolèmiquesa SantAntoni

Objecció FiscalJa s’ha iniciat el període de decla-ració fiscal. Dels nostres impostos,l’Estat inverteix un 5,8% en des-pesa militar. Per a aquelles perso-nes que estan en contra de la ma-quinària de guerra, existeix un mo-del de desobediència civil fins araútil i eficaç.

EN MOVIMENT

[ pàgina 12 ]

Un grup de veïns denuncia laconstrucció d’un edifici d’11plantes entre el passeig SantAntoni i els carrers Riego i Eu-sebi Planas, el qual dobla l’alça-da permesa pel Pla general me-tropolità i la de totes les cons-truccions de l’entorn.

La constructora SAPIC va

aconseguir que l’Ajuntamentmodifiqués l’esmentat pla acanvi de cedir-los el sòl quecorrespon a la rampa i les esca-les que comuniquen el passeigamb el carrer Riego, uns ter-renys que abans de ser adquiritsper SAPIC eren de propietatmunicipal.

Acomiaden dosMossos perdetenció il·legalEnmig de la polèmica per lesagressions de la comissaria de lesCorts, diversos casos d’extralimi-tació de poders per part del cosdels Mossos d’Esquadra han pas-sats desapercebuts.

SANTS

[ pàgina 5 ]

[ pàgina 4 ]

Néixer

E.Leiva, I. Miró i X. Urbano

[ pàgines interiors ]

L’any 2002 només es podien construir edificisde fins a cinc plantes [ ]Els veïns veuen ‘sospitós’ tot el procés iesperen aturar la construcció[ ]

MAIG 20072 opinió

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció quees troba cada dilluns al CSA Can Vies (c. Jocs Florals, 42) Periodicitat: mensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@laburxa.orgLA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Periòdic de Comunicació Popular de Sants

i barris veïns

En aquesta BURXA hi han col·laborat: Roser Benavent, Toni Gonzàlez, Gemma PareraÀlvarez, Pau Canela, David Vàzquez, Soto, Jordina, Laia i Meritxell Sánchez Amat, Mi-reia Ribas, Carme, Ester Rams, Anna Farré, Helena Olcina i Amigo, Isaac, Marc, AlbertAlonso, Miquel Darnés, Agus Giralt, Jou, Lancelot, Polvorilla, Assemblea de Can Vies,Cooperativa Germinal, Elba S. Mansilla, Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat, OriolMatadepera, Anna Coll, Elisenda Barrera i Ariadna Monerris.

Ara que s’atansen leseleccions munici-pals, sentim els

planys de la classe política perla manca de participació ciu-tadana, acompanyats dels seusgrans plans per potenciar-la idemostrar que els mecanismeshi són, però que no són “apro-fitats”. Ens trobem amb unespersones que creuen ser repre-sentatives de la població pelfet de ser elegides cada quatreanys, amb un sistema qüestio-nable, i obviant que, des del79, a Barcelona l’abstenció no

ha baixat del 37%. Són els ma-teixos personatges que menys-preen el paper de les entitats iels col·lectius, seguramentperquè no responen als seusinteressos. I tanmateix, una ialtra vegada, els ajuntaments,que es presenten com els méscapaços de respondre a les ne-cessitats del veïnat, demostrenque les seves accions estan japautades pel poder econòmic.Les immobiliàries marquenl’agenda, i els mecanismes queteòricament serveixen per po-tenciar la participació ciutada-

na (audiències públiques, con-sells sectorials, plens del dis-tricte, etc.) esdevenen tan solsmecanismes de difusió d’in-formació. Però per molt queens vulguin vendre la moto, elscol·lectius de base continuendemostrant que afortunada-ment no cal acceptar aquestsistema com a única forma deprendre decisions... No nomésrebutgem aquesta participacióque ens imposen, sinó que amés ens neguem a ser aquestaciutadania que volen ven-dre’ns.

Rebentem les urnes

Malauradament sónpocs els casos en quèles denúncies contra

els Mossos d’Esquadra per mal-tractaments, abusos i actuacionsil·legals obtenen ressò mediàtic.La curta història de la policia au-tonòmica al nostre barri està te-nyida de la prepotència i la impu-nitat amb què han actuat els seusmembres. I, si no, només cal feruna breu ullada a les Burxes deldarrer any o parar esment en l’in-forme de SOS Racisme segons elqual la policia catalana acumula

més denúncies que cap altre cospel que fa a agressions de cairexenòfob. I al cas de la comissariade les Corts s’hi suma ara el delsMossos expulsats per detencióil·legal a Sants. Aquesta és nomésla punta de l’iceberg de totesaquelles irregularitats i, parlemclarament, crims comesos pelsguardians de la nostra seguretatque mai sortiran a la llum o quemai seran investigats perquè elsempara un sistema legal i un cor-pus ideològic que els necessita percastigar i esclafar la dissidència.

Les males arts dels Mossos

Fa poc, en un article a l’Avui l’i-nefable Carod-Rovira volia jus-tificar allò que no té justificació(com diu un meu amic, acabaràjustificant l’holocaust). Per co-mençar, el títol (Avui no ésdemà) vol contradir un versd’un independentista de pedrapicada com va ser Joan Brossa.En Carod, amb la seva ploma fi-na, va desgranant tot un seguitd’arguments que vénen a dirque l’opció que han pres és lamillor que podien prendre. Comja és habitual en ell, menyspreal’independentisme combatiu idiu que ha estat “més aviat unamena d’estat de l’ànima, una ac-titud rampelluda, una reacciópsicològica de caire individual”.Només vull recordar-li que si nohaguessin existit aquestes minú-cies polítiques segurament arano s’asseuria escarxofat en laseva poltrona, sinó que estaria,en el millor dels casos, en un ra-có del Parlament absolutamentignorat per tothom. I també calfer-li memòria que molta gentva patir presó, tortures i exiliper aquestes minúcies.

L’Àngel Colom va ser llest ipotser havia llegit Elias Canetti,que a Massa i poder venia a dirque els qui manen no fan res

més que escoltar les masses (oés que algú es pensa que el na-cionalisme català se’l va inven-tar en Pujol del no-res?). I pot-ser no ben bé les masses, però síque moltíssima gent volia quealgú representés políticamentles seves ànsies de llibertat. Perdiversos motius l’independen-tisme combatiu no en va saber ono va poder. I d’aquí el creixe-ment espectacular d’Esquerra:just quan va passar de l’aigualitfederalisme a l’independen-tisme.

Ara bé, no pot pretendre queamb el seu pacte antinatura l’in-dependentisme anirà a més per-què, segons diu, “el país ha d’a-lliberar-se ell mateix del derro-tisme, del conformisme i de lamanca d’ambició col·lectiva per

impulsar projectes comprensi-bles i de prestigi. I segons quinagestualitat esdevé contrapro-duent i pot arribar a banalitzarconceptes respectables i horit-zons il·lusionadors”. Mare deDéu senyor! I tant que el país had’alliberar-se, però del jou es-panyol i francès i d’enganyapa-gesos com ell. I que no pateixiperquè els projectes comprensi-bles, de prestigi i il·lusionadorsja estan en marxa al marged’Esquerra. O no? Potser almarge seu? I que sàpiga queaquestes veus que critica a l’ar-ticle per massa pures i al·lèrgi-ques a baixar al carrer, ja hi vanbaixar fa un any, al carrer (que,per cert, van omplir) i estan dis-posades a tornar-hi a baixarsempre que calgui. I de gestuali-tats, com més i més sorolloses,millor. Calen tempestes, aiguatsi no pluja fina.

En fi, que l’estratègia inde-pendentista que predica, basadaen la paciència, el més segur ésque no faci guanyar adhesions,tal i com sosté, sinó més aviat alcontrari. I per acabar també can-viaré una frase (com ha fet ellen el títol) d’en Jordi Carbonell:“Que la paciència no ens facitraïdors”.

SALT DE PLENS

editorials

CARTES A LA BURXA

La Societat Coral la Floresta ALBERT TORRAS I CORBELLA

Rodalies de Renfe a Barcelona

Envia’ns el teu escrit a laburxa@laburxa.org o a Can Vies (c. Jocs Florals, 42. BCN 08014).

El problema de la xarxa de Ro-dalies de Renfe a Barcelona noha sorgit de manera inesperada;que es fes evident era tan solsqüestió de temps. Però les obresdel tren d’alta velocitat (TAV)han precipitat els esdeveni-ments.

La xarxa de Rodalies pateixun dèficit d’inversions històric, iel deteriorament es fa cada copmés patent; en canvi, les inver-sions en línies d’alta velocitatabsorbeixen el 96% dels dinersdestinats al ferrocarril. Per tant,ens enfrontem a una realitat es-clafadora. D’aquí a poc s’inau-gurarà un ferrocarril elitista queutilitzarà tan sols un 1% de lapoblació, i que rep la major partdels recursos econòmics, mentreque al ferrocarril de tots, el queutilitza la immensa majoria, no-més se li poden posar pedaçosamb un 4% del total.

En contraposició a aquestesdades resulta eloqüent que elsusuaris de Rodalies hagin aug-mentat més del 60% en els dar-rers anys, i el seu creixements’ha vist limitat per la mateixainfraestructura. A més, part delmaterial és el mateix de fa dèca-des, i els sistemes de seguretat ide bloqueig, tot i que han millo-rat, queden a força distància delsemprats en altres xarxes de roda-lies, a les quals se’ls permetenfreqüències molt majors.

En les últimes setmanes elspolítics han emfatitzat aquestproblema en clau electoralista,fent palesa una manca de memò-ria només usual en ells.

Quan es presentà el projecteper a la construcció de la líniad’alta velocitat, en el seu pas pelPrat i per Sants, els diversosgrups polítics ja sabien que lesvies de circulació es reduirien ala meitat, i que les freqüències(durant almenys tres anys) se’nressentirien, sense comptar elsincidents indirectes que aquestesobres produirien en la xarxaconvencional. La resta d’usuarispagarien les conseqüències de laconstruccció del tren d’uns pocs.

Els mateixos polítics ques’omplen la boca criticant lesdeficiències de Rodalies van seraquells que aprovaren (excepteuna formació) aquest traçat peral TAV, sabent els problemesque això comportaria, i ara apro-fiten el ressò mediàtic generatper demanar la transferència deles competències de la xarxa deRodalies i de Mitjana Distància.

El 16 de març de 2006, elParlament de Catalunya aprova-va la Llei del sector ferroviari deCatalunya, i el mateix consellerde Mobilitat anunciava “opera-dors publicoprivats que gestio-nen les rodalies per fer-les fun-cionar amb garanties”.

La realitat és que sense in-versions que millorin les infra-estructures existents la xarxa se-guirà obsoleta, i continuarà dete-riorant-se més, si pot ser (quepot ser). L’anunci del traspàs decompetències només és unabombolla d’oxigen per fer callarla pressió ciutadana, però en re-alitat la Generalitat no sap nicom, ni quan, ni quines líniesferroviàries es traspassaran. Elque sí és evident és que la priva-tització no és la solució.

JUAN RAMÓN FERRANDIS BRESÓCOORDINADOR DE DEFENSA DEL

FERROCARRIL DEL SFF-CGT

opinió

La Societat Coral la Floresta ja té sentència pelcas de desnonament que va patir el juny del 2004,després d'un any de mobbing immobiliari. Lasentència reconeix que la Floresta és la legítimallogatera de la finca del carrer Jocs Florals. Itambé condemna la constructora a indemnitzar lacoral, però només pel valor corresponent a sismesos del lloguer de l'espai.

Aquesta sentència no reconeix tot el temps

(un any i mig) en què la Floresta no va poderentrar al local. Tampoc reconeix mobbingimmobiliari ni els danys morals patits. El jutgeconsidera que els danys morals només poden sersobre persones i no sobre entitats.

La Floresta ha apel·lat la sentència per tal quees reconeguin tots aquests danys morals imaterials.

En restem pendents.

QUEL NESS

Que lapaciència no

ens facitraïdors

3sants MAIG 2007

Escrutini de la participacióciutadana

Tenim unes noves eleccions muni-cipals al davant i una diversitatd’oferta política més aparent quereal o, si més no, insuficient per abona part de la població de la ciu-tat i, en concret, del districte deSants-Montjuïc. Així ho demos-tren les dades de l’abstenció elec-toral, que no són en absolutmenyspreables. A les passadeseleccions municipals, el maig del2003, el 41% dels barcelonins i el42% dels santsencs no van anar avotar. Sants-Montjuïc és un delsdistrictes amb més incidència del’abstenció; en les últimes elec-cions municipals el percentatged’abstencions només es va veuresuperat pels districtes de CiutatVella i de Nou Barris.

Cal recordar que a les elec-cions municipals de l’any 1999l’abstenció a Barcelona va ser en-cara més elevada que el 2003 i varepresentar gairebé la meitat de lapoblació (un 48% a Barcelona i un49% a Sants-Montjuïc). Des del1979, l’abstenció a les eleccionsmunicipals a la ciutat ha passat peralts i baixos, però no ha descenditdel 37%, fet que mostra que estemdavant d’un fenomen estructural.

Participació zeroSi la participació electoral és bai-xa, la participació ciutadana en eldia a dia dels projectes endegatsper l’Ajuntament és gairebénul·la. Malgrat que els governslocals es defineixen com l’admi-nistració més propera a la ciuta-dania i la més capaç de recollir els

seus interessos i necessitats, l’A-juntament de Barcelona es carac-teritza per donar l’esquena a mol-tes de les demandes de la seva po-blació. Així ho confirmen lesdeclaracions de la Federaciód’Associacions de Veïns de Bar-celona (FAVB) i d’associacionsveïnals, entre les quals s’hi trobenalgunes de les associacions deSants, Hostafrancs i la Bordeta,que acusen l’Administració localde no permetre un procés partici-patiu i de discussió dels projectesimportants per a la ciutat: “Tot-

hom parla de participació, però elfet és que aquesta no deixa de seruna proposta teòrica per part delspartits polítics i de la mateixa Ad-ministració. A la pràctica, la sevaaplicació no satisfà a ningú” (ci-tació d’una carta escrita per di-verses associacions dels barris deSants, Hostafrancs i la Bordeta, eldesembre del 2005).

L’Ajuntament reconeix la fal-ta de relació amb el seu entorn,però no ho atribueix a una mancade voluntat política ni a sistemesde participació ineficaços, sinó

que en culpabilitza les entitats, iles desqualifica a elles i als seuslíders. El resultat és que s’hancreat espais de participació, comles audiències públiques, que notenen sentit, mentre que moltes deles demandes de les associacionsque intenten millorar la vida delsbarris de la ciutat no són escolta-des o són directament rebutjades.

En definitiva, l’alta abstencióelectoral i la baixa participacióciutadana reflecteixen un evidentallunyament entre l’Ajuntament ila ciutadania.

SANTS..GEMMA PARERAESTER RAMS

Els veïns i les veïnes de Sants ocupen la sessió de l’Audiència del Districte i fan una assemblea popular el 13 de juny del 2002. CNT

Quatre de cada 10 barcelonins va optar per no exercir el seudret a vot en les passades eleccions municipals ][ La participació ciutadana a l’Ajuntament de Barcelona i al

districte de Sants-Montjuïc no funciona[ ] A Sants, com a tots els barris, jafa uns mesos que s’ha paralitzatla vida municipal. La inacció du-rarà ben bé fins a cap d’any,quan tothom prengui possessiódel seu càrrec, s’hagin devoratels uns als altres per ocupar lespoltrones i hagin justificat tosca-ment l’elevadíssima abstencióque es produirà. De moment totsón cabòries sobre números dellista, possibilitats de sortir, co-mentaris que “el meu partit m’hatraït”, “que m’esperava anar mésamunt” i altres misèries per l’estil.

A Sants, a més, s’està pro-duint un relleu generacional, onjoves famolencs de poder i èxitestan devorant els seus grans(bye, bye, Alcober). Cal dir queaquests joves turcs ja han acabatde perdre qualsevol pàtina declandestinitat. Ara són nous yup-pies sense escrúpols, que hanaprès bé la lliçó que la políticapot ser un bon ascensor social.Només cal obeir qui mou els fils.

La resta del món ens miremaquesta fanfàrria amb cada copmés indissimulada indiferència.Els polítics i nosaltres som, cadacop més, com l’oli i l’aigua. Noens barregem per què som dife-rents. Encara queden alguns be-neits que pensen que votar enaquesta democràcia controladaés un dret i un gaudi. Saben,però, tan bé com tots els altres,que demà tornarem a estar iguali a tenir els mateixos problemes.

Però davant aquest panora-ma desolat i gris apareixen no-ves formes d’entendre la vida i laconvivència. Des de l’assembleaSoles No Podem, moviment queaplega entitats i persones de l’à-rea metropolitana, es convoquenassemblees populars als carrersi les places per al cap de setma-na del 5 de maig. Sota el lema“Els nostres somnis no caben ales urnes, treiem la política alcarrer”, els barris de Gràcia, l’Ei-xample, Horta, el Guinardó, NouBarris, el Poblenou, la Barcelo-neta, Trinitat, Sants, el Raval,etc. treuran al carrer, de maneracoordinada, les seves lluites i lesseves esperances.

Potser serà el primer pas perun nou paradigma social que ensajudi a reapropiar-nos de la ciutati sortir d’aquest atzucac al qualens ha portat el sistema de par-tits polítics i aquesta democràciacontroladora i mercantilitzada.

ROSER BENAVENT

Els nostressomnis nocaben a lesurnes

Des de LA BURXA pensem que la participacióciutadana va molt més enllà del diàleg amb lesinstitucions, i que té com a base l’organitzaciódels i les ciutadanes en entitats i col·lectius.

Però volem recollir una petita crítica als es-pais formals de participació que se’ns ofereixendes del Districte.

> Audiència Pública Oberta a tothom. S’hipot tractar qualsevol tema, en forma de pre-gunta, demanda o suggeriment. Les inter-vencions obtenen resposta però no tenencaràcter vinculant.

> Consell de Districte i Comissions Con-sultives No són espais de participació tot ique s’hi pot assistir per escoltar o interveniren alguns temes. > Consell Ciutadà En teoria, el màxim òrganconsultiu i de participació. No està obert a laciutadania en general, només a “personesescollides a l’atzar”, càrrecs públics i repre-sentants d’entitats. Té un caràcter consultiu,amb rang de recomanació, però no vinculant.> Consells sectorials (escolar, esport,gent gran, seguretat, persones amb dismi-

nució, dones, equipaments) Oberts a repre-sentants de les entitats relacionades ambl’àmbit que es tracta. Tenen un caràcter con-sultiu, amb rang de recomanació, però novinculant.

La principal crítica feta pel teixit associatiués que en aquests espais gairebé no hi ha mar-ge per incorporar les seves propostes o opi-nions, i la manca de caràcter vinculant. La pocainformació oferta pel Districte també és critica-da, ja que sense informació no hi ha capacitatde participació.

ANÀLISI DELS ESPAIS DE PARTICIPACIÓ FORMAL

OPINIÓ

Que les obres omplen els carrers deSants no és cap novetat. Però el queno es coneix gaire és quin serà el re-sultat d’aquests mesos de treballs.La tenacitat d’un grup de veïns haposat al descobert la construcciód’un edifici d’11 plantes al passeigSant Antoni, entre els carrers Riegoi Eusebi Planas, a tocar de l’anome-nat Triangle.

Els veïns no creien possible quees pogués construir un edifici detanta alçada en una zona que quedasoterrada pel calaix que cobreix lesvies i on les cases tenen, com a mà-xim, quatre plantes. Davant les res-postes poc aclaridores del Districtees van posar a investigar i fins arahan resseguit el fil d’un complicatprocés de venda de sòl públic, queha acabat amb una modificació delPla general metropolità (PGM) enaquest tram del passeig. La modifi-

cació permet doblar el volum desostre a construir, passant del mà-xim de cinc plantes establert l’any2002 a les 11 actuals.

El nou edifici s’està construinten les tres finques que es veuen almapa. La primera (A), es troba alcarrer Riego, 53, i correspon a lesescales i la rampa que comuniquenaquest carrer amb el passeig.Aquest terreny era propietat delMunicipi de Barcelona des detemps immemorials, i sempre haestat un espai públic o lloc de pas.La finca C (Eusebi Planas, 26) tam-bé era de propietat municipal.

A finals del 2002 l’Ajuntamentposà a la venda aquestes dues fin-ques, que van ser adquirides perSAPIC, una constructora adjudi-catària de nombroses obres públi-ques. SAPIC també comprà la fin-ca B, enmig de les dues, i l’any2004 va fer una proposta de repar-cel·lació de la zona.

Però el procés no va acabaraquí. Com que era necessari mante-nir la rampa i les escales que comu-niquen el carrer Riego amb el pas-seig, i aquestes havien quedat dinsd’una propietat de la constructora,aquesta va fer una nova propostaque l’Ajuntament acceptà i que su-posà una modificació del PGM. Larampa i les escales passaven a seraltre cop de propietat municipalperò a canvi del sòl que perdia, SA-PIC podia construir fins a 11 plan-tes en gran part de les seves finques.

Els veïns denuncien que un edi-fici tan alt deixarà encara més soter-rada la zona del Triangle, a més deveure amb recels un procés que“tracta de manera molt beneficiosala constructora SAPIC en detrimentde la coherència urbanística del’entorn”. Els encoratja l’experièn-cia del carrer Almeria, tot i que sa-ben que rebaixar l’alçada de la no-va construcció serà difícil.

MAIG 20074 sants

Construiran un edifici d’11 plantesentre el Triangle i Sant Antoni

ESTER RAMS SANTS.

Primer de maigpassat per aiguaUn any més la CNT ha escollit lesCotxeres per celebrar el seus actesdel 1r de maig. Durant tot el matí,centenars de persones passaren pelcentre cívic en un dia plujós que vaobligar a fer totes les activitats dinsla nau.

Al llarg de tot el dia hi hagué di-verses manifestacions per la ciutat. (H)La CNT realitzà el seu acte tradicional a Cotxeres, amb parlaments, xerrades i parades.

Mapa de la zona afectada on es contruirà l’edifici. ESTER I HELENA

Tornar al barridesprés de mesos

de llunyania

Després d’uns quants me-sos, aquests dies he tornatal barri. Han estat mesosmolt intensos per terreschiapanecas, centreameri-canes i, com no, cubanes,descobrint alguns dels seussecrets i esperances.

Sempre m’havien ditque el retorn a casa des-prés d’un llarg viatge és dur,però mai m’hauria pensatque ho fos tant. Segura-ment, dur no seria la parau-la més idònia, però sí queés una sensació moltestranya; em sento estran-ger a casa meva, on vaignéixer.

Tot allò que abans eraquotidià, normal i part de lameva cultura, ara és comnou i a vegades, fins i tot,com si no anés amb mi. Emremiro els carrers del barri ino entenc res, no entencaquesta ciutat tan racional ihigienista i els seus ciuta-dans tan seriosos i treballa-dors.

Potser perquè encaratot m’ho miro amb ulls d’allàperò, per exemple, no en-tenc que arreglin el meucarrer, el carrer Gayarre,fent la vorera més amplaquan aquí la majoria deveïns i veïnes es tanquen acasa o en un bar mirant latelevisió i no aprofiten maila vorera per seure i xerraro els nens i nenes per jugara futbol. Barcelona és unabona escola?

La veritat és que el meucos és aquí, això és inqües-tionable, però que hi siguinel meu cap i el meu cor, jano ho sé tan segur.

Ara mateix, em costariamolt respondre la preguntaa on viuria. Tinc seriososdubtes. Seguiré passejantamb calma com fan peraquelles terres i algun dia jaem respondré, perquè a ve-gades em sorprenc a mimateix fent càlculs per sa-ber l’hora dels països quehe tingut la sort de visitar osomniant tornar-hi benaviat.

Jou

A PEU DE CARRER

Almeria, 9 us heu passatun ou

ROSER BENAVENT

El passat 25 d’abril, dia deSant Marc, va tenir lloc alCentre Social de Sants unaassemblea de veïns del car-rer Almeria per continuar lalluita contra l’edificació il·le-gal dels números 9-11 que,recordem, envaeix part delcarrer gràcies a una llicènciad’obres fraudulenta lliuradapel Districte. L’assistència,unes 60 persones, va serforça nombrosa per tractar-se d’un carrer tan petit, i vaacordar-se fer una manifes-tació fins a la seu municipaldel Districte el 17 de maig ales 19 hores per lliurar sig-natures, fotografies i altresdocuments relacionats ambel tema.

Es dóna el cas parado-xal que l’Ajuntament central,molt més bel·ligerant contraaquesta obra que el Distric-te, ha demanat suport alsveïns en el judici contra laconstructora, fins i tot perso-nant-se com a testimoni ifent aportacions gràfiques idocumentals sobre aquestaobra.

Cal preguntar-se quinestrany interès fa que el dis-tricte de Sants-Montjuic tin-gui una actitud tan passiva.

OPINIÓ

MAIG 2007 sants 5

De manera sorprenent, aquests fetshan passat gairebé desapercebutsenmig de la forta polèmica genera-da per les imatges de maltracta-ments a la comissaria de les Cortsdels Mossos d’Esquadra. Peròsembla confirmat que aquest no ésl’únic cas en què agents de la poli-cia autonòmica han decidit erigir-se en jutges i executors.

Els policies són membres delgrup de paisà adscrit a la comissa-ria de Zona Franca i, segons ha co-municat el portaveu dels Mossosd’Esquadra a LA BURXA, “han estatsuspesos de feina i sou de formapermanent”. Tot i que el servei depremsa de la policia no va voler do-nar més detalls, aquest periòdic hapogut saber que els fets es remun-ten a finals de febrer, quan els dosagents van detenir un home a casaseua mentre realitzaven una “ins-pecció rutinària”. La víctima, queva ser qui va denunciar els fets, vaconfirmar que es va negar a obrir-los la porta, però assegura que hova fer perquè els agents “no es vanidentificar de manera suficient”.Paral·lelament, el Jutjat Penal nú-mero 1 de Barcelona ha obert unainvestigació en trobar indicis d’un

possible delicte de detenció il·legal.En cas de ser així, els dos policiespodrien ser condemanats a penesde fins a sis anys de presó.

El mateix jutjat té un altre casobert contra agents autonòmics. Enaquesta ocasió se’ls acusa de ladesaparició de 60 euros de la carte-ra d’un detingut.

Escàndol a les CortsMentrestant, els casos de maltrac-taments filmats a la comissaria deles Corts del mateix cos semblen

una font d’escàndol inesgotable. Ala justificació dels sindicats poli-cials de les pallisses, que les ano-menen “mínima força imprescindi-ble per reduir el detingut”, la Con-selleria d’Interior ha fet públiquesles imatges de la brutal agressió aRubén Pérez, fet que els policieshan considerat una “mesura electo-ralista”.

Al marge d’aquests fets pun-tuals, les esgarrifoses imatges po-den ajudar a entendre la realitat quees viu diàriament en comissaries icasernes dels diferents cossos poli-cials arreu de l’Estat, i a iniciar undebat social sobre quins models deseguretat es volen imposar.

Dos Mossos de lacomissaria de Sants,expulsats del cos

HELENA OLCINA I AMIGO ZONA FRANCA.

El passat març, l’Assemblea de Joves de Sants va retirar més de 50 símbolsfeixistes al barri, en el marc d’una campanya antifeixista arreu dels Països Ca-talans. La campanya es presentar amb una cercavila, que en retirar les pla-ques franquistes penjava el cartell “Espai alliberat de simbologia feixista”.

El 23 d’abril La Ratafia, taverna popular situada al carrer Sant Crist, va cele-brar el seu primer aniversari convidant el veïnat a gaudir del menjar, el beurei les activitats culturals que havia organitzat.

ENLLAÇA AMB BARRISANTS.ORG

Jornada antifeixista (30.03.07)

Aniversari de La Ratafia (23.04.07)

BarriSantsTV presenta ‘Sants. Veuràs quin nyap!’(31.03.07)El vídeo Sants, veuràs quin nyap! va ser presentat al Centre Social i es potveure des de BarriSantsTV. En el documental es pot veure un resum de laruta feta el novembre del 2006 pels diferents nyaps que s’estan fent amb mo-tiu de l’arribada del tren d’alta velocitat al barri.

Jornada veneçolana a Can Vies (12.04.07)L’Assemblea Bolivariana de Catalunya va celebrar a Can Vies el 5è aniversa-ri de la restitució de la democràcia a Veneçuela. L’abril del 2002 el poble ve-neçolà va sortir al carrer per evitar el triomf d’un cop d’Estat orquestrat pelspartits de l’oposició i els grans mitjans de comunicació privats amb el suportdels EUA.

Aniversari de la ‘Directa’ al Bahia (20.04.07)El Setmanari de Comunicació Directa ha complert un any de vida. Per cele-brar-ho, a més del número especial gratuït de vuit pàgines, s’organitzà unconcert a la Sala Bahia. Aquest projecte de comunicació tracta de trencar elsmarges on fins ara s’havia acomodat la comunicació alternativa, tant en l’àm-bit temàtic i de potència com en el de l’estètica i el llenguatge.

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana va celebrar a lesCotxeres el 7è Sopar per la Llengua, que va aplegar més de 200 persones.Durant el sopar es van lliurar els Premis Joan Coromines, que són un reco-neixement cap a persones i col·lectius que han destacat pel seu compromísamb la normalització de la nostra llengua, cultura i nació. Els guanyador d’a-questa edició van ser Salvador Cardús, la productora Arriska Films i la Plata-forma pel Dret de Decidir.

La CAL celebra el 7è Sopar per la Llengua (21.04.07)

Diada del’aiguaEnginyeria Sense Fronteres va em-paperar diverses fonts de la ciutat,una elles la de la plaça de Sants,durant el dia Mundial de l’aigua (elpassat 22 de març). Amb aquestesaccions presentaven públicamentel manifest on es denunciava la cri-si al voltant de l’aigua “provocadaals nostres ecosistemes en nomd’un mal entès progrés”, resultatdel qual més de 1.100 milions depersones no tenen garantit l’accés al’aigua potable i més de 2.600 mi-lions de personens no tenen accés asistemes de sanejament bàsic. BERNAT COSTAFont de la plaça de Sants el passat 22 de març.

BERNAT COSTA SANTS.

Comisaria dels Mossos d’Esquadra de la Zona Franca. LAIA BRAGULAT // DIRECTA

Història de Catalunya en cançons (20.04.07)El Casal Independentista va esdevenir l’escenari del concert de Carles Re-bassa i de Jony Rodon, inaugurant una nova temporada d’activitats a la fres-ca. El recital musical “Història de Catalunya en cançons” va recórrer la histò-ria del país a través d’una selecció de poesies d’autors catalans de diversesèpoques. Tot plegat, organitzat per l’Assemblea d’Endavant-Sants.

Una concentració davant la seu del Districte, el canvi de la bandera espanyo-la del castell de Montjuïc per l’estelada i un acte sobre l’actualitat política delPaís Valencià va ser l’aportació dels moviments socials de Sants a la jornadade lluita convocada arreu dels Països Catalans per commemorar el 300 ani-versari de la derrota d’Almansa, que va suposar el principi de l’ocupacióborbònica al nostre país fins avui.

‘300 anys d’ocupació’ arriba al barri (25 i 27 .04.07)

Els propers 4, 5 i 6 de maig LA BURXA, l’Assemblea de Barri de Sants (ABS) ialtres col·lectius com el Centre Social, el Casal Independentista i Can Vies tin-dran un espai al Firentitats, on mostraran la feina que fan en el seu dia a dia.

LA BURXA i altres col·lectius de l’ABS al Firentitats

La decisió es va prendre després d’una investigació internaque va determinar que havien comès una detenció il·legal ][

A continuació trobareu un resum de les activitats i els actes celebrats alsnostres barris i que han estat recollits al portal de notícies www.barri-sants.org. Per ampliar la informació podeu consultar aquesta web, queforma part del mateix projecte comunicatiu que LA BURXA.

6

MAIG 2007( parèntesi )a s s a i ga s s a i g

De la protesta al contrapoder

El relat que tenim el plaer de presentar-vos és elresultat de quatre anys de treball, investigació social iactivisme; un relat que interpel·la les experiències re-cents d’autoorganització que a mitjan anys 90, ambmoviments desobedients com ara la insubmissió i elmoviments de les okupacions, van revitalitzar el prota-gonisme social hipotecat en la Transició. En una inte-ressant i inusual registre, brillant convinació d’estil lite-rari i acadèmic, trobarem un repàs compromès i properde les formes horitzontals i viscudes de fer política, ex-pressions de confrontació i creació d’alternativitat. Totprovant de trencar la fractura generacional entre lesexperiències de lluita dels 70 i les dels 90, el llibre di-buixa les traces d’un moviment que, més enllà de laprotesta, esbossa contrapoder.

Elba S. MansillaLa Ciutat Invisible

Néixer

Mall ens regala 10 cançons sota el títol Néixer. Ja fatemps que volten, la gent de Bellpuig (Lleida). Ante-riorment els hem pogut escoltar en una primera demoque distribuïen en els seus concerts i en el compilatCatalunya Punk. Ara, per fi, arriba el disc en solitari.Un disc honest que rebaixa l’agressivitat respecte alsseus inicis i que proposa cançons més rodones i ambuna veu més pausada, més punk-rock. Destaquem te-mes com “Forats” i “Matem el gall”; les cançons oncol·laboren Inadaptats i Ràbia Positiva; “Estimat go-ril·la feixista” (versió de Sick of it all) i “Decisió”, i fi-nalment un tema imprescindible, “La línia blanca”, onel grup demostra tot el seu potencial amb uns cors iuna melodia que posen la pell de gallina.

Una vegada més, només podem desitjar-los sort ique el renaixement doni els seus fruits, perquè s’homereixen i perquè omplen el buit.

www.contrarecords.org www.mallgrup.com

David Vázquez

MMaallllContra Records, 2007

El bon pastorEl segon film com a director de Robert de Niro ens

introdueix en el món de la CIA a través de la vida d’undels seus agents, el qual va treballar-hi des dels seusinicis, al final de la segona guerra mundial i a principisde la guerra freda. El desenvolupament de la pel·lícu-la, a base de flash-backs, ens narra els entramats del’organització; les seves ingerències en altres països;els seus mètodes per aconseguir sempre els màximsbeneficis econòmics i polítics per al seu país a qual-sevol preu, i, d’altra banda, la desintegració de la vidafamiliar de l’agent per culpa de la seva feina durantmés de 40 anys.

És molt bona la interpretació de Matt Damon coma absolut protagonista del film. Cal destacar tambémolts bons secundaris, com John Turturro, Alec Bald-win, Joe Pesci i el mateix Robert de Niro en el paperd’un dels fundadors de la CIA.

Malgrat la llarga durada del film (més de 150 mi-nuts), l’interès de la trama, la seva bona ambientaciói la interpretació fan que durant tota la projecció noperdem l’interès en el seu desenvolupament.

Lancelot

RRoobbeerrtt ddee NNiirroo

m ú s i c am ú s i c a c i n e m ac i n e m a

2007

Nous protagonismes socials en la Barcelona metropolitana

Ai, nen! Tinc una cosa a lapanxa que no em

deixa decidir, ara t’hodic.

Ei, nen! Que ja m’hedecidit! Vols veure a

qui voto?

Bon dia! Això és una

enquesta, seriatan amable dedir-me a qui

votarà?

t i r a c ò m i c at i r a c ò m i c a

I tu,el del PP, vés

fent el recompte!

Editorial Virus, 2007Enrique Leiva, Ivan Miró i Xavier Urbano

Grrr... Grrr...

Grrr... Grrr...

[ pàgines centrals ]

Recull gràfic (fotos+ cartells)

Fa 10 anys. Fa 10 anys, encara noexistia l’euro perquè fèiem ús de lapesseta, al barri de Sants encara hiexistia una fàbrica okupada que esdeia Hamsa, anàvem a Cotxeres aescoltar concerts de música, noportàvem mòbils, utilitzàvem lescabines telefòniques, i no es parla-va de l’eix del mal ni del canviclimàtic... Va ser aleshores quanuna vintena de joves d’origen polí-tic divers i que ens coneixíem benpoc okupàvem una antiga casaabandonada on (era sabut) hi en-trava gent a punxar-se i a dormirsobre la runa i la brutícia que s’hiacumulaven des de feia més de setanys. Així naixia, el maig de 1997,el Centre Social AutogestionatCan Vies.

Com passava sovint en aquellaèpoca quan s’okupaven edificis, hihavia tres interessos paral·lels. Perpart d’un grup de gent, aconseguirun habitatge; per part d’un altregrup, tenir un espai on realitzar ac-tivitats, i per a tothom, reivindicarel que 10 anys després segueix es-sent una trista realitat: llogar ocomprar un habitatge és desorbita-dament car mentre hi ha cases bui-des que ningú fa servir. La situacióque volíem fer palesa era com elconcepte de la propietat privadaquedava per damunt de la necessi-tat i el dret de tenir un habitatge.La manera de fer-ho passava peroposar-se a la llei i dedicar moltd’esforç, molts maldecaps, i tam-bé alegries, a una idea de projecteque ja tenia un espai físic.

El que semblava que havia deser un projecte breu, inestable iprovisional ha acabat sent un espaireconegut i volgut pel barri i laciutat; un punt de trobada, de reu-nió i de celebració de molts actes iactivitats. Seria inacabable fer unrecull de totes les xerrades que s’hihan fet, les presentacions de llibresque s’hi han realitzat i els concertsde música que s’hi han ballat... Se-ria també impossible destriar totesles afinitats polítiques que s’hi hanforjat, les iniciatives que s’hi hanimpulsat, els vincles d’amistat que

s’hi han afiançat, els desitjos quehi ha nascut, les passions que s’hihan consumat...

Parlar de projectes socials oku-pats de més de 10 anys d’existèn-cia als Països Catalans és, de mo-ment, parlar de Can Pasqual (aCollserola) amb 10 anys i mig aca-bats de celebrar. Si extrapolemaquesta cerca a escala europea (isegons la pàgina d’internetwww.squat.net) trobem exemplescom la Forte Trementino, a Roma,El Vankrick, a Amsterdam i 59 Ri-voli, a París. No gaires més.

Així doncs, el valor de CanVies és doble. D’una banda, potcelebrar que malgrat la dissort quehan tingut moltes cases, ella esmanté resistent a l’ull polític i ju-dicial que facilita la tan coneguda,practicada i rendible especulacióurbanística. D’altra banda, pot ce-lebrar glamurosa i orgullosa quemalgrat els seus 10 anys de vida,lluny de quedar-se amb el que te-nia quan va renéixer, ha crescut isegueix creixent okupa, insurgent ireivindicativa. En 10 anys no hadeixat d’exercir la poderosa funcióde mostrar-se oberta, receptiva iaglutinadora amb gent i noves ide-es, d’ésser un referent i un modelalternatiu a la hipoteca i als centrescomercials que ens integren al sis-tema dels bancs i caixes i a un únicmodel de cultura i de lleure.

Can Vies amb els anys ha presforça, reconeixement i experièn-cia; s’ha fet senyora considerada iestimada.

I si ho ha fet és amb l’esforç detots i totes, de cadascuna de lespersones que hi hem dedicattemps, molta feina i compromís.Així doncs, hem de felicitar-nosperquè si no tot, hem fet moltescoses bé. Prova d’això és que fa 10anys, n’estic convençuda, ningúhauria dit que al barri de Sants tan-caria abans el Mc Donald’s de lacarretera de Sants que Can Vies.Per a ella i per a tots i totes nosal-tres, llarga vida!

ELISENDA BARRERA,ANTIGA MEMBRE DE CAN VIES

Una desena

Mural contra el desallotjament de Can Vies a la plaça de Sants. PERE

Xerrada de les jornades “Passió i revolta” a la Kafeta. ARXIU CAN VIES

Okupació de Can Vies. ARXIU CAN VIES

Concert de l’alter ego de Ràbia Positiva, Rauxa Constructiva, a l’aniversari de LA BURXA (Capella de Can Vies). TONI

Un pilar per Can Vies. ORIOL CLAVERA Manifestació de suport a Can Vies de la primavera passada. TONI

10 anys obrint noves vies8 MAIG 2007

Recull fotogràfic

Sense cap mena de dubte, Can Vies és del barri. EDU BAYER // DIRECTA

MAIG 2007 10 anys obrint noves vies 9

més de 20més de60

10 anys obrint noves vies10 MAIG 2007

Les xifres de 10 anys

3.652Can Vies es va okupar el 10 de maig de 1997. El Cen-tre Social Autogestionat (CSA) acull dos projectes pa-ral·lels: l’habitatge, per una banda, i el projecte públicamb la Kafeta i la Capella, per l’altra.

DIES OKUPAT KAFETES

La Kafeta és un espai social amb barra de bar obert atothom. A més de ser un espai per a les relacions i ladifusió d’idees, també és una font d’ingressos per alcentre social i els col·lectius que se’n fan càrrec.

més de1.560

Can Vies ha estat un espai per a l’impuls de platafor-mes i campanyes, com les mobilitzacions contra els ac-tes feixistes del 12-O, les tancades d’immigrants i di-verses campanyes antiespeculatives i antirepressives.

PROCESSOS COL·LECTIUS

Més de 30 col·lectius han tingut com a seu Can Viesi una trentena més n’han fet un ús esporàdic. Un am-pli ventall de projectes han conviscut en l’espai, desde grups musicals fins a col·lectius polítics.

COL·LECTIUS ALLOTJATS

més de 100més de 20

més de 120L’assemblea és l’òrgan de màxima sobirania de CanVies. A l’assemblea les decisions es prenen per con-sens, de manera horitzontal i en base a la responsa-bilitat col·lectiva.

PERSONES DE L’ASSEMBLEA FAXOS DE SUPORT

S’està fent una campanya d’enviament de faxos perdemanar l’aturada de la demanada interposada con-tra el centre social. Aquests faxos s’envien a les prin-cipals institucions relacionades amb la demanda.

més de1.000

Concerts, presentacions de llibres, tardes de cinema,teatre, bastoners i una llarguíssima llista d’actes cultu-rals s’han dut a terme entre les parets del centre social.

ACTES CULTURALS I CONCERTS

Paral·lelament a la campanya de faxos, un seguit decol·lectius ha signat un document amb el qual es volimpulsar la creació d’una plataforma de suport al cen-tre social de cara a afrontar la demanada de TMB.

SIGNATURES DE SUPORT

més de120més de 400Diverses jornades i cicles de debats s’han dut a termea Can Vies. A més, s’hi han fet xerrades sobre temestan diversos com el Pla hidrològic nacional, la lluita ales presons i la precarietat laboral.

XERRADES I DEBATS

Des de la seva obertura, Can Vies també ha estat unespai per a la formació. A més d’alguns tallers es-poràdics, s’hi han fet tallers de llarga durada d’apre-nentatge del català, de ioga i de teatre.

HORES DE TALLERS I CURSOS

7parèntesi( )MAIG 2007

r a c ó h i s t ò r i cr a c ó h i s t ò r i cl a c a n ç ól a c a n ç ó

Lladres

Lladres que entreu per Almansano sou lladres de saqueig,que ens poseu la cova en casai des d’ella governeu.

Governeu de lladrocinii rapinyeu governant;sou fartons de vida llargaque mai voleu acabar.

El nostre plat cada diaens el torneu a llevar;l’aparteu amb elegànciacom si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegànciaens heu forçat a oblidarque si sentim buit el ventreés per manca de menjar.

No s’ensenya en les escolescom van esclafar un país,perquè d’aquella sembradacontinuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resinadels antics oliverarsque fa tendra la memòriai aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansano sou lladres de saqueig,que ens poseu la cova en casai des d’ella governeu.

AL TALL

u n t o m b p e l d i c c i o n a r iu n t o m b p e l d i c c i o n a r i

Les persones que arriben a un acordvolen manifestar la satisfacció del’entesa per mitjà d’algun ritu que hoescenifiqui. Aquest ritual ha estat moltesvegades un brindis de celebració. Laparaula brindis l'hem importada del'alemany i forma part de l'expressiógermànica ich bring dir's, que significa“T’ho ofereixo”.

La ratafia també serveix per brindar.Ens ve de les Antilles franceses, delsegle XVII. Allí ratificaven els pactesamb aquest licor i el van anomenarratafia, un escurçament de l’expressióllatina “rata fiat res”, que vol dirjustament això que es feia en brindar:"Que sigui ratificat el pacte".

DECLC, VII, 123

El brindis i la ratafia

De vegades poder fer aquesta secció esdevé unautèntic privilegi, ja que la responsabilitat d’haverd’escriure una columna mensual sobre la història deSants (o dels barris veïns, com diu la portada de LABURXA) m’obliga a buscar en el nostre passat, i totsovint trobo petites històries que, tot i ser properes enl’espai i fins i tot en el temps, desconeixia. La històriaque narraré avui és un d’aquests casos.

La nostra història va tenir lloc al final de l’any 1982,quan es va produir la visita del Papa a Barcelona.Aquell fou un moment de mobilitzacions a la ciutat i albarri, i evidentment no em refereixo a tots aquells quecom a manses ovelles van anar a rebre el seu pastor,que també n’hi hagué molts.

Eren molts els que no volien acceptar que unafigura com la del Pontifex Suprem de l’esglésiacatòlica interferís en els assumptes interns d’un Estatque suposadament es declarava no confessional,però que a la pràctica (i encara avui) seguiafuncionant com a Estat catòlic, apostòlic i romà.

Però aquella visita resultava especialment molestaper a les dones, que veien com l’església catòlica esseguia immiscint en les seves vides i coartava lesseves decisions personals, fins i tot aquelles mésíntimes. La reacció fou la convocatòria de mani-festacions de dones i l’aparició de cridaneres pintadesa les parets de la ciutat.

Al barri, un dels grups que es va moure davant del’arribada de Joan Pau II fou el Casal de Dones deSants. En pocs dies les parets del barri es van ompliramb frases com “Si el Papa tuviera que abortar elaborto sería legal” i “Si el Papa quedara preñado el

aborto sería sagrado”. La repressió, però, no es va feresperar i una de les dones del casal, Maria Pilar Uriel,es va veure imputada per aquestes accions.

El judici, que tingué lloc el març de l’any 1983, vasortir malament per als defensors de la figura delPapa, i es va acabar convertint gairebé en una festa,posant de manifest l'esperpèntica situació creada.Finalment, per falta de proves, Maria Pilar Uriel fouabsolta, mentre les seves companyes del casal,presents a la sala, corejaven la frase “Ho vàrempassar de fàbula pintant!”. El dia següent els diaris dela ciutat es feien ressò de la notícia sota el titular“Feminista absuelta de supuestas injurias al Papa”.

Agus Giralt

El Papa contra una dona de Sants

Memòries gràfiques‘Iniciales’

Entre 1890 i 1939, el naturisme, i sobretot elnaturisme llibertari, va arrelar amb força gaire-bé a tota la península. El debat entre les dife-rents tendències fou intens i força compromèspolíticament.

Al barri de Sants (no podia ser d'una altramanera) un col·lectiu va treure al carrer la re-vista Iniciales (1927-1937) com a refundació dela publicació Ética (1927-1929). La seva ten-dencia era l'individualisme.

“Sempre hem cregut que el nudisme és unareivindicació d'ordre revolucionari. De fet, solsens interesa com un mitjà d'emanipació indivi-dual”. “El nudisme ens allibera de l'esclavituddel vestit, ens allibera de l'obligació de portaruna roba que sempre a estat un artifici hipòcri-ta, ja que dóna mes importància a l'envoltorique al cos i la seva cultura, que és, a pesar detot, el més essencial."

Revista Iniciales, núm. 6, juny de 1932,Ernest Juin

Lletra de la cantata Quan el mal ve d’Almansa

[300 anys

d’Almansa

EL RACÓ DEL CASAL

La pregunta no és baldera. Algu-nes fan cangurs remunerats eneconomia de caixa petita, d’altresajuden a familiars i coneguts elscaps de setmana en restaurants. Ino ens enganyem: una part del’empresariat prefereix reduirdespeses al màxim amb diferentsexcuses. Moltes persones que co-mencen a treballar legalment oil·legalment no són conscientsque cotitzen, que la seva vida estàfiscalitzada per impostos i taxes al’Estat. L’Estat en forma d’ajunta-ments, consells comarcals, dipu-tacions, comunitats autònomes,etc. exigeix taxes per estudiar, im-postos per fer circular cotxes, im-postos sobre el tabac i l’alcohol, iretencions sobre el treball assala-riat, entre d’altres.

Cada any, abans del 30 dejuny, les persones físiques podenentregar la declaració de la renda.En aquest ritual entre el dret i eldeure fiscal hi ha una petita tribuque fem objecció fiscal a les des-peses militars (OF), practiquemuna desobediència civil per de-nunciar que l’Estat espanyol dedi-carà un 12% dels pressupostos del2007 als diferents costos que tél’exèrcit del Regne d’Espanya,des d’una fragata fins a les tas-ques de neteja de la base militarvora el Castell de Montjuïc.

La declaració de la renda resu-meix la nostra activitat econòmi-ca legal: quins diners guanyemtreballant, quin patrimoni tenim o

quin parent ens ha deixat un trosdel seu mitjó després de morir.Totes podem entregar-la, en tantque som un NIF amb potes. Peraixò ens hi hem referit com undret i un deure: ens poden obligara fer-la, però si no ens hi obliguentenim el dret a presentar-la, i méssi considerem que la despesa mi-litar per dia ascendeix gairebé a50 milions d’euros. 423 euros percàpita a l’any.

Un dels principals motius perfer-la és saber si ens tocaria pagar,

però sobretot perquè tenim lapossibilitat de practicar unadissidència pública vers la gestiódels nostres impostos. L’imprèscosta uns 0,60 euros. Si ensadrecem a l’agència tributàriamés propera a casa ens mostraranun esborrany de la nostra poten-cial declaració, i si volem ensl’envien a casa. Hem de renunciara l’opció automàtica de donar perbo aquest esbós, i amb les dadesque ens aporta fer-nos nosaltresmateixes la declaració.

Assessorament per fer l’OFLa primera vegada te l’han de fer,ja que cada persona és un món, ila veritat és que no s’entén resperquè són conceptes força tèc-nics: si la declaració són 20 pàgi-nes, el manual per omplir-la en té80. Hi ha diferents col·lectius ques’ofereixen un dia a la setmanadurant els mesos de maig i junyper assessorar de com fer l’OF.

Les persones que fem objec-ció fiscal, tant si és a cobrar coma pagar, ens apliquem una bonifi-cació percentual o fixa en un de-terminat lloc de la declaració.També es fa l’OF de quota zeropracticada per persones que noconsta que treballin com araestudiants, o la cangur que ho faen negre. Aquestes persones no-més es bonifiquen una quantitatsimbòlica que l’Estat els tornarà.

El mateix dia que entreguemla declaració de la renda fem uningrés de la quantitat que ensbonifiquem a qualsevol projecteque treballi per uns valors oposatsals de l’exèrcit, i adjuntem unacarta adreçada a Pedro Solbes enquè ens reconeixem com a objec-tores fiscals. Quan l’AgènciaTributària liquida la nostradeclaració ens torna aquestsdiners que hem desviat a projec-tes d’economia social quepotencien els valors de la societatcivil organitzada. Aquest any,l’assemblea de la tribu ha deciditque desviarem diners per aprojectes que potencien l’antimi-litarisme a l’Amèrica Llatina.

Abans del 30 de juny s’ha de lliurar la declaracióde la renda. Aquest fet que sembla tan anodí en

les nostres vides es pot convertir en un acte derebuig contra la maquinària de guerra.

Treballes legalment?

A mitjan abril es va fer el tretde sortida de la campanya na-cional “300 anys d’ocupació,300 anys de resistència”, en-gegada per les organitzacionsi casals de l’esquerra inde-pendentista. L’ocupació delnostre país va ser llarga icomplexa. El procés començàa la Catalunya Nord el 1659,amb la seva cessió a l’Estatfrancès com a conseqüènciadel Tractat dels Pirineus, i nova finalitzar fins al 1715 ambla presa de Mallorca.

El passat 25 d’abril, com-memorant la batalla d’Alman-sa com a símbol dels nuclisde resistència que avui diaencara perduren, es van fercentenars d’accions en moltsindrets del país com ara des-penjar una bandera del castellde Montjuïc, fer una pintadagegant al port marítim de Bar-celona, encadenar-se a lesCorts Valencianes, retornarde Palma cap a Madrid unabandera espanyola llevada del’edifici de la Misericòrdia, ata-car amb pintura llocs expo-nents de l’espanyolisme, ferconcentracions, cercaviles,despenjades de pancartes,murals, etc. Avui com ahir, totsigne de rebel·lió té efectesen aquells qui es troben alcantó dominant, i no van faltarles represàlies policials (mésde 30 identificacions i duesdetencions).

A la web de la campanya(300anys.cat) hi ha un recullamb imatges de la jornada delluita i les convocatòries futu-res. Des de l’independentismecombatiu estem disposats ademostrar que estem ocupatsperò no vençuts. Ni la repres-sió ni el silenci dels grans mit-jans informatius no farà quereculem ni un pas enrere perfer veure que la lluita per l’alli-berament nacional i social nos’aturaran.

No pararem mai de dirque no som ni espanyoles nifranceses, som catalanes!

CASALINDEPENDENTISTA

DE SANTS

]CASC (COL·LECTIU

ANTIMILITARISTA DE SANT CUGAT)

MAIG 200712 en moviment MAIG 2007

1r - Fer la declaració. Es pot fer a mà, amb elprograma PADRE

1.- Fer la declaració fins a arribar a la ca-sella 737, “Quota resultant de l’autoliquida-ció”, que indica els impostos que hauríem depagar a Hisenda.

Calcular el 5,8% d’aquesta quantitat(perquè aquest és el percentatge que l’Estatespanyol assignà a la despesa militar el2006).

2.- Introduir la xifra resultant (o bé una quo-ta fixa de 84 euros, un euro per cadascundels països empobrits pel deute extern) en

una casella de les de retencions (per exem-ple, la 747 del plan prever). Una vegadaimprès el model, ho ratllarem i hi posarem“Per a objecció fiscal”.

3.- Acabar la declaració normalment.2n - Fer l’ingrés de la quantitat desviadaAnar a l’oficina bancària i fer un ingrés al projec-te alternatiu proposat, o bé a l’entitat que nos-altres volguem. Demanar el comprovant del’ingrés.3r - Omplir la instànciaAdjuntar una instància a la declaració al ministred’Hisenda, al·legant els motius de l’objecció de

consciència a la despesa militar, comunicant el to-tal desviat i afegint-hi el rebut de l’ingrésalternatiu. 4t - Presentar de la declaració Presentar-la a la delegació d’Hisenda que tingueumés a prop o a qualsevol oficina bancària. 5è - Omplir el full de censComunciar-ho a l’organització de la campanyad’objecció fiscal, a fi de veure l’evolució del pro-cés. Ho podeu fer a www.objecciofiscal.org i awww.solidaries.org/ofiscal/cens.htm. Actualmenthi ha unes 5.000 persones objectores a l’Estat, deles quals més de 2.000 són dels Països Catalans.

COM FER LA DECLARACIÓ AMB OBJECCIÓ FISCAL

A finals de març va tenir lloc la20a Trobada d’Entitats i Platafor-mes en Defensa del Territori delsPaïsos Catalans. La realitat és queel panorama és dur, com el cimentque ens envolta. La majoria deponències i presentacions de con-flictes mostrava situacions insos-tenibles on les administracions iles empreses estan trinxant el ter-ritori sense cap consideració am-biental. Fan o volen fer passar tottipus d’infraestructures, col·lo-cant parcs eòlics, centrals tèrmi-ques, promovent urbanitzacionsen paratges naturals i un mai aca-bar de petits i grans engranatgesque mantenen la maquinària delcapitalisme funcionant però queno asseguren la vida saludable deles generacions futures.

Les dades són colpidores. “Enqualsevol sistema finit no hi hacreixement indefinit”, eren lesparaules del consultor ambientalJosep M. Mallarach per dir que elcreixement sostingut no és via-ble, ja que la petjada ecològicaper al 2001 deia que cada personaque viu o circula per Catalunya(15 milions de turistes) necessita5,2 hectàrees per viure ambaquest model de consum. La con-clusió és lògica: necessitem mésde vuit vegades Catalunya perconsumir com ho fem i gestionarels nostres creixents residus.

Repetint l’experiènciaÉs per això que, des de l’anteriortrobada a Tortosa fa dos anys,malgrat que hi han hagut poquesbones notícies, la presidenta dela Federació d’Entitats Ecologis-tes de Catalunya, Marta Ball-llo-sera, afirma que mentre la parau-la sostenibilitat apareix cada ve-gada més, “els indicadors desostenibilitat ens diuen que anema pitjor”. Així ho van explicar elprimer dia de la trobada els re-presentants dels diferents puntsdels Països Catalans, tots menysJaume Oliva, del Rosselló, opti-mista respecte la mobilitzaciópopular. D’altra banda, en Gui-

llem Chacón, de la Franja de Po-nent, sentenciava així la sevaintervenció: “En el cas de la na-tura no hauríem de parlar defronteres”.

La incidència políticaLes administracions veuen lesentitats ecologistes com un en-trebanc en l’aplicació de les se-ves polítiques, com un corcó queposa pals a les rodes dels seusprojectes faraònics. El movimentecologista allà reunit no deixa depresentar recursos judicials peraturar grans impactes en el nostremedi. Però, d’altra banda, la si-tuació judicial és complicada sitenim en compte que la sala delTribunal Superior de Justícia deCatalunya (que sempre rep elscontenciosos-administratius) noés gens sensible al medi ambient

i, fins i tot, obliga a pagar despe-ses judicials a les associacions.

Així, el segon dia de la troba-da van sortir aquests temes ensels diferents tallers i va ser elmés intens quant a activitats i in-tercanvi d’experiències i conei-xements. Més de 300 personesvan participar a les xerrades i ta-llers, i feren una radiografia de lasituació ambiental amb presènciade les lluites més conegudes comNo a la MAT i Salvem l’Em-pordà. Es va parlar de planifica-ció territorial, d’energia, de mo-bilitat, de gestió de residus, d’a-gricultura i, en definitiva, delmodel econòmic que provocauna realitat insostenible. Tambévan tenir lloc tallers d’edició grà-fica i de recursos legals, així comuna mostra de treballs sobre me-di ambient.

Declaració del VallèsEl tercer dia es va fer l’assembleageneral per definir la Declaraciódel Vallès, que podeu trobar awww.adenc.org (Per una novacultura del territori: sostenibilitati decreixement). També es va feruna fira d’entitats al poble de Cer-danyola, on els diferents col·lec-tius exposaren el seu material dedifusió i aprofitaren per difondreconvocatòries d’activitats diver-ses. Jocs amb materials reciclats,una representació teatral de la irra-cionalitat del creixement que vo-len empreses i administracions ide l’activitat pel decreixement deles entitats ecologistes i, final-ment, un dinar popular, van cloureuna trobada que ha fet evident laindefugible necessitat de treballarper un altre model de consum id’ús del territori.

Cerdanyola 2007: radiografia d’una realitat insostenible

ORIOL MATADEPERA

La 20a Trobada d’Entitas i Plataformes Ecologistes es va realitzar a Cerdanyola, on es van exposar paradetes per al veïnat.

Què de pressa passa eltemps!! Quantes legislatureshan passat? Dues, o bé tres?Ni ho recordem. El que sí re-cordem és quan aquest noi deSants, per nom Pere Alcober,va ser nomenat regidor deldistricte de Sants-Montjuïc iràpidament, molt ràpidament,ens va mostrar a tots els veïnsi veïnes el seu tarannà dialo-gant i democràtic. I, paramuestra, un botón.

En aquells temps, els ciu-tadans i les ciutadanes deBarcelona encara tenien veuals plens del Districte, però novot, perquè per a això ja hi hales eleccions. Després, en Pe-re Alcober, com a titular de laregidoria de Participació Ciu-tadana, s’inventaria la figurade l’Audiència Pública i prohi-biria les intervencions delsveïns als plens municipals.

Tots els que hem assistit aalgun d’aquells plenaris enca-ra recordem les enfurismadesi passades de volta rèpliquesde l’inefable Alcober a qualse-vol veí o veïna que critiqués oposés en dubte la gestió mu-nicipal. Una de les més sona-des i més patètiques va ser encontestar a un company de laComissió de Veïns de la Bor-deta quan, després de criticarla lamentable gestió de l’Ajun-tament als nostres barris, li varecordar que els polítics, perdefinició, són provisionals enel seu càrrec mentre que elveïnat és permanent i pateix,de forma permanent, la in-competència de la gestió mu-nicipal.

Pere Alcober, podríementrar a detallar i valorar el re-sultat de la teva gestió duranttots aquests anys però hodeixarem per a altres articles.El que sí sabem és que el teupartit no et presenta a la llistade les properes eleccions. Nosabem què faran amb tu i noens importa gaire, per no dirgens. Vés per on, al finalteníem raó, només eres pro-visional.

COMISSIÓ DE VEINS DE LA BORDETA

Pere Alcoberi/o els polítics

provisionals

LA BORDETA, MON AMOUR

MAIG 2007 13en moviment

[ La 20a Trobada d’Entitats i Plataformes en Defensa delTerritori dels Països Catalans, convocada per la Federaciód’Entitats Ecologistes de Catalunya i celebrada aCerdanyola del Vallès, tenia l’objectiu de ser un espai de

formació i d’intercanvi d’experiències de funcionament,de problemàtiques i solucions, principalment per impulsarlínies de treballs conjuntes, i poder continuar encarant iresolent els conflictes ambientals del nostre territori. ]

EDC

Sota el títol “Presentacions Invisi-bles Abril”, la Ciutat Invisible escal-fava motors per a la diada del 23d’abril amb una sèrie de presenta-cions de llibres a Can Vies.

‘El torn de La Torna’ El 17 d’abril, Ferran Rañé i AndreuSolsona presentaven el seu llibre Eltorn de la Torna, on s’explica elconflicte que va portar els seus au-tors a denunciar Albert Boadella perapropiar-se de l’autoria de l’obra te-atral La Torna. Els autors defensenque es tracta d’una creació col·lecti-va que va suposar per als seus intèr-

prets i creadors un consell de guerraque els va portar a l’exili i la presó.

A la presentació hi van assistiruna dotzena de persones, fet que vapermetre establir un debat més pro-per amb els ponents que, entre altrescoses, van fer una crítica al món te-tral català. Segons Rañé i Solsona,cal crear espais per a nous grups decreadors i intèrprets i dignificar lafeina dels actors i les actrius pertrencar amb la mercantilització del’escena catalana.

‘Huye, hombre, huye’El 18 d’abril es presentà Huye,hombre huye. Diario de un presoFIES, de Xosé Tarrío. L’acte fou

un homenatge a l’autor, que va es-criure el llibre des de la presó.L’obra és el testimoni de l’aïlla-ment, la tortura, la malaltia i ladispersió que suposa la presó i elrègim FIES i, d’altra banda, tambéde les formes de lluita i resistènciaen el seu interior.

Una setantena de persones vancompartir amb Pastora González,mare de Xosé Tarrío, aquest ho-menatge. L’acte va estar marcatper l’emotivitat i la duresa del tes-timoni de Pastora, que va relatar laseva vivència al llarg dels anysque Xosé va estar a la presó i des-prés la seva estada a l’hospital finsla seva mort, el gener del 2005.

‘De la protesta al contrapoder’Finalment, el 19 d’abril es presen-tava De la protesta al contrapo-der. Ivan Miró, un dels autors, iJosep Marcé, membre de l’As-semblea de Barri de Sants, forenels encarregats de presentar l’obra(vegeu-ne la ressenya a la secciódel Parèntesi). A l’acte hi assisti-ren una seixantena de persones

Diada del 23 d’abril El 23 d’abril, Sants es llevà, comcada Diada de Sant Jordi, amb lesprimeres parades de roses ma-tineres.

Al llarg del dia, diverses entitatsi col·lectius del barri van anar po-

sant les seves parades de roses, lli-bres i material polític, sobretot a laplaça de Sants i al llarg de la carre-tera de Sants. A mitja tarda l’am-bient es revifà amb algunes paradesd’esplais i entitats juvenils i el veï-nat que sortí a passejar.

14

MAIG 2007cultura

el mostrador

De vegades hem de fer l’esforç de dir moltescoses en poc temps, d’altres vegades de fer-hoen poc espai. Ara fem l’esforç d’intentar dirmoltes coses amb poques paraules.

Les cooperatives de consum ecològictreballem en tres camps: l’ambiental,l’econòmic i el social, i hi introduïm valors comla igualtat i el respecte com a eixosvertebradors. Amb la voluntat de generarparcel·les de consum sostenible, fem lacompra amb els criteris que es desprenen decada camp: l’ambiental, el social i l’econòmic.Dirigim el nostre esforç econòmic cap a lesiniciatives sostenibles, les que construeixen unmón que suma les qualitats de viable, habitablei equitatiu

A la Cooperativa Germinal seguim intentant

i desitjant situar-nos al centre delgràfic, i sumar-hi un quartcamp, el de la salut. Lasostenibilitat és la salutplanetària; però a més, lasostenibilitat és un hàbitsaludable, dóna benestar,tant personalment comcol·lectivament. Tempsenrere, l’argument permenjar productes eco-lògics era el benestar físicindividual. Es consideravaque el menjar ecològic erasaludable perquè no conteniapesticides ni adobs químics ohormonats, i que això era molt beneficiós

per a la salut de l’organisme. Actualment,aquest discurs encara es conserva a

les botigues de productes biològics,però la gent s’associa encooperatives de consum pensanten la salut de l’entorn, delplaneta, del barri (no només enla pròpia). Per tal de tenir hàbits,pràctiques i consums soste-nibles, de forma quotidiana i

accessible.En la relació entre les persones

i el medi, es defineixen com asostenibles les relacions que tenen la

qualitat de perdurar en el temps id’adaptar-se als canvis. Tindrà aquestes

qualitats Germinal? Les tindrà Sants?

El consum sostenibleCOOPERATIVA GERMINAL

Mirar per escoltar, teatre designes

Operació enxaneta

Parada de roses dels Diables de Sants amb el Drac Pitu. DÍDAC

Els Castellers de Sants, atès que lacanalla de la colla es va fent gran,han organitzat un parell de ses-sions de demostració prova delque suposa coronar un castell.

La primera sessió es va fer el21 d’abril, i hi van participar sisinfants que van aprendre de la màdels actuals enxanetes i acot-xadors a passar les diverses pro-ves de què constava l’activitat.

Pares i mares valoren positiva-ment la participació dels infantsen el món casteller, ja que,malgrat el patiment que els su-posa, aporta als seus fills i fillesl’oportunitat de treballar en equipi relacionar-se.

La propera sessió serà el 5 demaig a l’escola Jaume I.

Per a més informació con-sulteu: www.borinots.cat

Roses i llibres contestataris el 23 d’abril

Rañé i Solsona a La Capella de Can Vies. ORIOL

SANTS.MIREIA PUI

L’Institut Joan Peiró va acollir eldia 21 d’abril la presentació d’es-pectacles de final de curs de l’Esco-la de Llengua de Signes.

Cada un dels grups va fer unarepresentació teatral, que van anarde la clàssica La rateta que escom-brava l’escaleta (amb final feliç) aobres d’argument propi, com uncàsting per protagonitzar un anunci,o bé van cantar una cançó, comBoig per tu i Soy un truhán, soy unseñor. Entre obra i obra, si bé nosonaven gaires aplaudiments, l’au-ditori s’omplia de mans alçadesagitant-se, tal i com s’aplaudeix enla llengua de signes.

La llengua de signes catalana(LSC), emprada per unes 32.000

persones, es pot aprendre en diver-ses institucions, on persones oientsi també persones amb graus diver-sos de sordesa s’endinsen en el co-neixement de noves estructuressintàctiques, noves formes de co-municació i noves maneres de sen-tir el món.

Les persones sordes es trobenamb barreres de comunicació entots els àmbits: anant al metge, alsector judicial, a comprar, etc. Elfet que se n’estengui el seu ense-nyament és una forma de sensibilit-zar la població oient sobre la neces-sitat de fer un esforç entre totes.

La inclusió de l’LSC en el nouEstatut català es va percebre comun avenç en la reclamació delsdrets de les persones sordes. Durantanys, la llengua de signes va ser re-

butjada pels ensenyants. Des del’ensenyament reglat, constituït peroients, es va apostar per l’ensenya-ment de la llengua oral, amb tots elsproblemes que això comporta a quino hi sent. Es menyspreava aquestaforma d’expressió, i es forçava ex-clusivament a aprendre a llegir elsllavis, a intentar parlar.

Després de viure durant dèca-des menyspreada pels models edu-catius imperants, el reconeixementd’aquesta llengua com un dret lin-güístic i cultural suposa la consecu-ció de només una de les reivindica-cions que durant anys han desenvo-lupat els i les sordes. Les formes dediscriminació provinents de la cul-tura hegemònica oient fan queaquesta lluita s’estengui a tots elsàmbits de la vida.

Actuació dels Castellers de Sants. ARXIU

SANTS.JORDINA

Ja fa més de tres mesos que ungran desplegament de Mossosd’Esquadra detenien sota la lleiantiterrorista la Núria Pórtulas. Elsorígens d’aquesta història, però,son altres i es remunten al 21 dedesembre de 2006, amb la deten-ció per efectius de la Guàrdia Civildel jove de Sarrià de Ter, Joan Sor-roche. El detingut tenia una ordre

d’extradició per part de l’Estat ita-lià, que l’acusava de participar enla reivindicació de la crema de dosvehicles de l’empresa Trenitalia,que organitzacions anarquistes ita-lianes consideren còmplice de ladeportació dels immigrants. Va serarran d’aquesta detenció que es vainiciar una campanya de suportper evitar l’extradició del jove.Una de les persones que hi partici-pava era la Núria Pórtulas.

En la mateixa època, la Núriava participar en una manifestació(el 28 de desembre) contra els abu-sos policials a Olot, on va ser iden-tificada i se li van intervenir car-tells de la campanya d’en JoanSorroche i una agenda personal. Apartir d’aquests cartells i d’un llis-tat d’administracions públiquescatalanes que contenia l’agenda,els Mossos van demanar a l’Au-diència Nacional espanyola per-mís per detenir-la i per escorcollarel seu pis, a Girona, i el dels seuspares, a Sarrià de Ter. El 7 de fe-brer, la Núria era detinguda acusa-da de pertinença a banda armada ide tinença d’explosius.

Durant la nit del 8 de febrer vaser conduïda a l’Audiència Nacio-nal espanyola (a Madrid), on vadeclarar l’endemà al matí davantdel jutge Santiago Pedraz. Desprésde la declaració, i tot i que s’haviaretirat la imputació de tinençad’explosius per la inexistència deproves, el jutge va decretar presóprovisional en espera del resultatde noves diligències d’investiga-ció. Així, va ingressar a la presó deSoto del Real sota la imputació en-cara inconcreta de col·laboració opertinença a banda armada. Tresmesos després encara no hi pro-ves, però la Núria resta en presó.

Segons les declaracions del seuadvocat, Benet Salellas, fetes peral setmanari Directa, “hi ha hagutdetenció sense cap mena d’indicis,escorcoll sense cap troballa relle-vant i després empresonament perdonar temps als Mossos a conti-nuar investigant. Això és una ver-gonya i no té cap sentit, primer esdeté i després s’investiga”.

La campanya“La lluita per la llibertat de la Nú-ria és també una lluita contra l’ar-bitrarietat i en defensa de la nostrapròpia llibertat”. Aquestes parau-les, d’Assumpció Vila, tercera ti-nenta d’alcalde de l’Ajuntamentde Sarrià de Ter (PSC), resumei-xen molt bé l’esperit de la cam-panya per l’alliberament de la Nú-ria. Sota el lema “Núria llibertat,llibertat totes” s’inicià, l’endemàde la seva detenció, una campanyaexpansiva que ha omplert de ma-nifestacions, accions i concentra-cions les places i els carrers delsPaïsos Catalans. Sense anar méslluny, al barri de Sants, el passatdiumenge 15 d’abril, persones so-lidàries amb la Núria van penjaruna pancarta i van repartir octave-tes entre els assistents a un actepúblic d’EUiA al parc de l’Espa-nya Industrial.

...I ELS QUE NO VOLENESCOLTAR

ENTRE ELS QUE NO HIVOLEN VEURE...

Pels portaveus dels sindicats policialsla pallissa de Les Corts és un casd'ús de la "força mínima necessària".

MAIG 200715

En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Desde LA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre

passat immediat, de les problemàtiques actuals, tant socialscom ecològiques i econòmiques, i dels moviments popularsque ens fan avançar.

El perill de tenir agenda

El proper 14 de maig sortirà delcentre penitenciari de Zuera(Saragossa) el pres polític catalàJuanra Rodríguez, després decomplir íntegrament la condemnade cinc anys de presó percol·laboració amb ETA.

El veí de Barcelona, par-ticipant actiu del moviment okupa iantifeixista de la ciutat (a més deser conegut per ser el cantant delgrup musical KOP), va ser detinguta Amsterdam per una euroordre,acusat de col·laborar amb l’esca-mot Barcelona.

Amb motiu de l’alliberament,Rescat, col·lectiu de suport apresos i preses polítiques, ha fetuna crida a organitzar “cele-bracions populars” el mateix 14 demaig a les places, casals i ateneusdels pobles i barris arreu elsPaïsos Catalans.

Alhora, el passat 25 d’abril, lapresa política Laura Riera va sertraslladada des de la presó dePicassent a la de Soto del Real,per finalment arribar tres diesdesprés a Can Brians. Per últim,en Diego Sánchez també vaarribar a la presó de Can Briansdes de la presó de Picassent el dia26 d’abril.

Alliberamentd’en Juanra,cantant de KOP

Què està passant als Països Catalans?*

*

El cas de la Núria Pórtulas té dues cares sorprenents. Una cara és l’actuació dels Mossos d’Esquadra, quedesprés de tres mesos encara no han aconseguit cap prova, i tot i això ella resta en presó. L’altra cara ésl’allau de mobilitzacions de suport que ha traspassat les fronteres de les comarques gironines. ][

arreu

Ara fa un any Albert Soler, vice-president del Consell del Districteqüestionava la representativitat deles entitats veïnals de Sants.

ARIADNA MONERRIS (COSINA DE NÚRIA PÓRTULAS I MEMBRE DEL GRUP DE SUPORT)

En el cas de la Núria Pórtulas, com en d’altres, s’han vulnerat tots els drets dela persona i s’ha atacat la seva dignitat, criminalitzant-la a ella i a tot el seu en-torn. De cop i volta, a la Núria se l’acusa de relació amb activitat terrorista, sen-se cap prova ni fonament. Així, tenint només hipòtesis, es vulnera el seu dreta la presumpció d’innocència (no estem teòricament en un Estat de dret?),aplicant-li una llei inhumana i inconstitucional, i empresonant-la sense motius.

Tot el cas està ple de sense sentits, paradoxes i absurditats. Començantpels mateixos indicis amb què sembla que es basen les autoritats competents:participar en una campanya de suport a un pres, i tenir adreces d’organismesoficials i anotacions diverses en una llibreta personal. Elements que no tenenres a veure entre si, però als quals, en canvi, se’ls dóna un sentit i una inter-pretació clarament interessades.

L’actuació dels Mossos d’Esquadra s’ha basat en l’assetjament directe al’entorn de la Núria: identificacions, controls de 24 hores sobre els amics, visi-tes policials als domicilis de gent implicada en la campanya, intimidacions,sancions econòmiques i càrregues en una manifestació ja desconvocada. ElsMossos han instigat, endegat i perpetrat aquesta situació, fent els informes ini-cials i la petició a l’Audiència Nacional per la detenció de la Núria, i són els queporten les investigacions actuals.

També es fa necessari comentar l’actitud dels responsables polítics de laConselleria d’Interior (en aquest cas, d’IC-V), de la qual depenen els Mossosd’Esquadra. Aquests polítics han negat les seves responsabilitats, entrant encontradicció amb els seus principis; han ignorat i han girat l’esquena a la fa-mília de la Núria; han mentit a tota la població en les seves declaracions, con-vertint-se en jutges de la Núria i del seu entorn i desvirtuant la situació real ambla confusió i el discurs de la por... Així, s’han convertit en polítics indignes d’o-cupar el seu càrrec i, per tant, per honestedat haurien de dimitir.

Mentrestant, la Núria, que sempre ha denunciat els abusos policials i lesfuncions de les presons, coherent amb ella mateixa, crítica amb el sistema enquè vivim, membre activa de la societat com tots nosaltres, continua empre-sonada sense motiu després de més de dos mesos i mig. Esperem que se so-lucioni tot al més aviat possible amb la seva llibertat sense càrrecs. Que el seucas faci créixer el rebuig social envers aquestes actuacions abusives que no-més busquen desarticular la societat civil mobilitzada per canviar el món permillorar-lo.

Núria llibertat, llibertat totes!

SANTS.ANNA COLL

Manifestació de suport a la Núria Pórtulas. TOE // DIRECTA

Fes-te amic o amiga de

Les subscripcions a LA BURXA acompliran dos objectius: fer-laarribar allà on la seva distribució no arriba i contribuir

econòmicament al seu manteniment. Es pot fer de diverses maneres: mitjançant correu convencional,

per domiciliació bancària o manualment. Així que ja saps!

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEEs prega que entregueu fins anova ordre els rebuts que presentarà LA BURXAData__________ Signatura

Aportacions voluntàries a LA

BURXA_______euros

(escriure amb claretat)

Col·laboració anualamb

LA BURXA5 euros/mes

(60 euros l’any)

Amic amiga deLA BURXA

3 euros/mes

(36 euros l’any)

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________Vull rebre LA BURXA a casa

MAIG 200716 entrevista

“De petit em vaig criar amb els gitanos.Després, en no voler acatar la manera deviure de la gent gitana, i com que tampocno ho sóc, vaig buscar altres camins. Tincgrans amics gitanos, sóc mig gitano, i n’es-tic molt orgullós. És un privilegi, sermestís. Però hi ha unes coses en què no vullentrar o no em deixen entrar. Bé, estic aquíi allà.”

Què no vas voler acatar?Ara ha canviat molt. Però fa 20 anys eramolt diferent. I jo, haver-me de casar ambuna noia que potser a mi no m’estimés, noho veia clar... Primerament, que jo no emcaso. I després, que la persona amb qui joestigui m’ha d’estimar i jo l’he d’estimar aella. Com això, d’altres coses, un cert mas-clisme, la dona sempre a casa, i l’home fentel que li dóna la gana. És clar que ens hancriat així. Però han canviat molt, les coses.

En molts aspectes. En l’àmbit laboral,per exemple. Amb els canvis que estandonant-se, sembla que s’està introduintuna nova manera de veure la vida...Evidentment... sí, és que sembla que hi ha-gi una única manera de viure, per als paios.No ens ha agradat treballar per a ningú, si-nó per nosaltres, i hem estat molt treballa-dors. I “quins cotxes porten els gitanos, síque tenen bitllets!”, diuen, però és que ensho treballem, i hem sabut fer-ho. També hiha paios que tenen bitllets, i hi ha gitanosque són pobres. Però veuen un cotxe, i genta qui els agrada vestir bé, i això fa pregun-tar-se “Aquests gitanos què faran?”.

Ara cada vegada hi ha més gitano quetreballa en empreses. Però no solament pels

gitanos, està canviant. S’està homogeneït-zant per a tots. De maneres de viure n’hi ha50.000, i respectables. Nosaltres hem esco-llit aquesta. Jo he treballat per a mi, he tre-ballat per a empreses, i tan respectable ésuna manera de viure com una altra. Em famolta gràcia la gent que em diu: “Mira quèbé s’ho passa tocant la guitarra”, amb certaenveja. A veure, és clar que m’ho passo bé,perquè m’agrada, m’apassiona, i m’agradaanar cap aquí i cap allà. Però és feina.

És clar, aquesta persona quan em veuem veu damunt d’un escenari i que m’hoestic passant bomba, però no sap el que hiha darrere: els maldecaps, el que s’ha hagutd’estudiar... No tinc el respecte de tothom.Jo respecto la persona que està 30 anys enuna fàbrica. La respecto, i em trec el barret,perquè jo no tinc collons. Però és clar, lasocietat està establerta així: “Vinga, anem aaixecar edificis, tu a treballar, de vuit a duesi de quatre a vuit, i et dono un mes de va-cances” i és com si et donés la llibertat.

I això el gitano no, als gitanos no ensagrada això.

Quant a la música, sembla que ara larumba està de moda.Bé, això diuen, però de feina no n’hi ha tan-ta. Perquè tu, de rumberos que facin rumbacatalana, coneixes moltes bandes? Si entrobes quatre o cinc al capdavall són elsmateixos. Si parlem de rumba catalana, pu-ra i dura, si n’hi ha és poquíssima i no estàal mercat. Jo no la sento gaire ni a la ràdio,ni a la tele.

Jo estic tocant amb gent diversa, emtruquen els de Sabor de Gràcia, els Mano-los, els de Chifén, i toco amb ells. Si faigaixò és perquè hi ha poca feina, toco ambuns i toco amb uns altres. I tots barregem.

Per exemple, els Sabor de Gràcia barregenla rumba amb el son cubà, predominant lasalsa. Els Manolos si fa no fa, també. Jo labarrejo amb el latin jazz, el funki, peròpredomina la rumba.

Fins als anys 70, es va fer rumba cata-lana. El Peret dels anys 60, el Pescaílla, unfenomen, un monstre, Los Amaya... Des-prés va venir el Gato Pérez, una persona aqui els gitanos de Gràcia li han fet una està-tua, i encara es mereixeria una estàtua mésgran.

Què seria, doncs, la rumba catalana?La rumba catalana és un toc de guitarra,unes palmes, uns coros i una veu. I si li volsposar-hi alguna cosa més, un bongo i uncontrabaix com a màxim. Això és la rumbacatalana. I és una manera de tocar, el venti-lador, que ho va fer el pare del Pescaílla. Deventiladors n’hi ha 200. La rumba catalanava començar als anys 40, quan els nostresavis van anar cap a Cuba i van recollir elson cubà. El compàs és el mateix que el delson, però és molt diferent la manera detocar-lo.

Com està el tema de la llengua?És una cosa que s’està perdent. M’he inte-ressat pel que ara és un dialecte, abans idio-ma, el rumanó. Jo el parlo, però els gitanosde la meva edat (ja no parlo de gitanos mésjoves que jo) en saben quatre paraules.

Mira, de diccionari només n’hi ha un.Es diu Gran Enciclopedia Hispánica. On,d’un totxo considerable, hi ha unes planesdedicades al caló-castellà, castellà-caló. I hiha francès, alemany, etc. Després pots tro-bar paraules disperses, i també hi hal’argot; moltes són paraules del calódistorsionades.

Xavi Clota

JORDINA SÁNCHEZ AMAT SANTS.

MúsicRàdios lliures

ACTIVITATS

“Sembla que hi hagi una únicamanera de viure”

FOTO: JSA

CARTELLS POLITICOSOCIALS

El Parlament va reconèixer, una setmana abans del Dia Internacionaldels Gitanos, el 8 d’abril, la persecució i el genocidi del poble gitanodurant segles. Al barri, paios i gitanos conviuen des de fa almenys 250anys. Segons Xavi Clota, un dels primers mestissos del barri, el gitanocatalà (de Gràcia, de Sants, d’Hostafrancs, del carrer de la Cera) “s’hoha currat molt, ha sabut integrar-se: és estimat, al barri”. El català queparlen n’és un exemple: “tenim unes expressions catalanes que moltcatalà paio ha perdut... imagina tu si estem arrelats a la terra”. Enexplicar-li el que ens duu a parlar amb ell en aquestes dates, remarcaque és mestís, “no represento la cultura gitana en si”. Ara bé, elduende, el soniquete, el do per la música, d’haver-ne mamat des de lapanxa de la seva mare (sent el seu pare ballador), el té. I així hodemostra tocant una rumba al final de l’entrevista.

[ Can Vies Jocs Florals, 42 ] [ Centre Social de Sants Olzinelles, 30 ] [ Casal Independentista Premià, 31 ] [ Espai Obert Violant d’Hongria, 71 ] [ La Ciutat Invisible Riego, 35 ][ Terra d’escudella Premià, 20 ] [ Teteria Malea Riego, 16 ] [ Pim Pam Films Valladolid, 25 ] [ Castellers de Sants Vallespir, 28 www.borinots.org ] [ Diables de Sants www.diablesdesants. org ]

[ Ateneu Llibertari Maria Victòria, 10 ] [ Entropiactiva Socors, 7 ][ Sala Bahia Olzinelles, 27 ] [ Germinal Rossend Arús, 47 ] [ Creación Positiva Sants, 2 , 1r 1a]

ExposicionsDe l’1 a l’11 de maig“Cuadroslianas”, Vapor VellDel 18 al 30 de maig“La caixa de cartró”, d’IrisLeyers, Vapor Vell.FotografiaFins al 8 de maig“Al·lucinacions”, de JesúsBerbés, Espai Obert. Pintura A partir del 15 de maig“Con quién andan nuestrashijas?”, de Ringo Julián Trobada de cantautorsDivendres 4 de maig22 h: a l’Espai Obert

Xerrada sobre la vaga deSevilla Dijous 17 de maig19 h: a càrrec CNT, Can ViesPresentació de llibresDijous 24 de maig19 h: a Can Vies Jam SessionDivendres 25 de maigCan Vies Cinema Bahia. 16 mm a Taula Dijous 3 de maig21 h: Las siete ocasiones, deBuster KeatonDijous 10 de maig21 h: El acorazado Potemkin,de Sergei M. Eisenstein

11è aniversari de l’Espai ObertDissabte 19 de maig12 h: Mostra de publicacionsdels col·lectius de l’ABS.Activitats per als menuts imenudes. Gimcana històricapel barri. Mercat d’intercanvii dinar col·lectiu. CanMantega19 h: Projecció de vídeo ifesta. Espai Obert

Actes del 10è aniversaride Can ViesConsulteu el calendari a laportada de l’especial(pàgina 7)