Globalització iculturapopularLa globalització neoliberalintenta deslocalitzar la culturapopular imposant un únicmodel. Per això, potenciar-las’ha convertit en subversiu.

OPINIÓ

[ pàgina 2 ]

Enmig de la polèmica mediàtica sobre la cessió del cas-tell de Montjuïc a l’Ajuntament de Barcelona i les con-dicions del govern espanyol per fer-la efectiva (el mi-nistre Bono va exigir que hi continuï onejant l’ensenyaespanyola “en el punt més alt”), un grup de persones varealitzar una espectacular acció el 14 d’abril passat en laqual van arriar l’estanquera i la van substituir per unasenyera negra amb la inscripció “Absolució Franki”.

El procés de regularització està arribant a la fi inomés la meitat dels immigrants sense papers hanpresentat sol·licituds.

Tot i que durant el mes d’abril s’han mantingut les tancades i lavaga de fam i s’han fet moltíssimes accions al carrer, la reacció delgovern a les peticions per als drets dels immigrants ha estat nul·la.

Continua la lluita per la regularització

El procés de regularització extra-ordinària obert des del 7 de fe-brer ha generat protestes per partdels immigrants, que han culmi-nat durant el mes d’abril en tan-cades a diversos locals de Barce-lona, l’àrea metropolitana i Ter-rassa.

El Centre Social Can Vies haestat un dels punts on els immi-grants s’han tancat i han dut aterme una vaga de fam durant 17dies. En altres locals continua lavaga de fam, que ja està deixantimportants seqüeles físiques. Alllarg de tot el mes les protestess’han traslladat també al carrer,amb concentracions davant elsajuntaments, el Parlament i ma-nifestacions pel centre de Barce-lona.

El castell de Montjuïc ‘perd’ la bandera espanyola

[ pàgina 3]

[ ] [ ]El desastre delCarmel faresorgir unmoviment quereclama el pasde l’AVE pellitoral

SANTS

[ pàgina 4 ]

ARREU

Sabadell es rebelacontra elclan BustosLa detenció i el maltractamentper part de la policia local d’unnen de 14 anys per enganxar ad-hesius contra l’estil de l’alcaldeha fet esclatar el malestarincubat durant anys per laprepotència municipal. [ pàgina 11 ]

ENTREVISTA

Aziz,participantde latancada deCan Vies

[ pàgina 12 ]

(parèntesi

)[ pàgines centrals ]

EstilBustos,estiltripartit

Xavier

Benguerel

EE ll ssvv ee nn çç uu tt ss11 99 33 99

La cançó30 anysd’ElèctricaDharma

Sants i barris veïns . 5.000 exemplars . distribució gratuïta . mensual . maig 2005 . núm. 85

Periòdic de Comunicació Popular

TOMB ANTIREPRESSIU

[ pàgina 5]

MAIG 20052

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció quees troba cada dimecres al CSA Can Vies (Jocs Florals, 42) Periodicitat: mensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@laburxa.orgLA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Periòdic de Comunicació Popular de Sants

i barris veïns

En aquesta BURXA hi han col·laborat: Roser Benavent, Bernat Costa, Toni Gonzà-lez, Ivan Miró, Gemma Parera Àlvarez, Guillem Sànchez, Pau Canela, David Positiu,Soto, Jordina, Laia i Meritxell Sánchez Amat, Mireia Monfort, Jou, Carme, MiquelDarnés, Yol, Casal Independentista, Comissió de Veïns de la Bordeta, Assemblea CanVies, Creación Positiva, Laura, Albert Alonso, Oriol, Dr. Fumantxú, Barrisants.org,Ordint la Trama i Alba La Marina.

Que el reality show del regidor de Sa-badell Paco Bustos fet especialmentper al telenotícies va ser un desastre

de credibilitat és evident, només cal veure lesreaccions unànimes d’indignació. Fins i tot laconsellera Tura ha dit que calia investigar l’ac-tuació municipal, no les presumptes amenaces.És evident que Bustos no plorava per unes ridí-cules trucades anònimes, sinó perquè li esperaun procés judicial complicadíssim com a res-ponsable d’un cos policial que agredeix i detéil·legalment menors d’edat pel “gravíssim de-

licte” d’enganxar un adhesiu. Però el problemade fons és la militarització de les policies localsque els ajuntaments socialistes estan realitzant.A Barcelona tenim l’exemple de les UPAS,guàrdia pretoriana de Clos (vegeu LA BURXA

83), que en brutalitat i prepotència no ha d’en-vejar res als seus companys sabadellencs. Peròaquí tenen la sort que les seves actuacions esperden en l’oceà metropolità i que no tenim unmoviment popular fort que comprengui tota laciutat per respondre’ls. Aquesta és la seva sort ila nostra mala sort.

Ni estil Bustos ni estil Clos

En el món en què ens toca viu-re, el que mana són els calés i hiregnen el consumisme, el capi-talisme i la globalització, de laqual encara no he vist res debo, per molt que intentinvendre’m la moto. Enaquest món veiem com en lanostra cultura popular esprodueix una mena de des-localització semblant a la deles grans empreses: tanquenempreses aquí per obrir-nemés allà, a un preu encaramés barat. En la nostra cul-tura es tanca aquí per obrir allà(especialment als EUA), ambun model encara més unifor-mat i reproduït en massa, com axurros, vaja! Això sí, desprésde pagar un preu a voltes nogaire just ni econòmic, i sovint

encarit pels intermediaris (quèpassa amb el top manta?). Con-clusió: de la cultura també se’nvol fer negoci. I, si no, recodeuel Closinhos Brown i el seu Fe-rum de les Cultures: cultura a

30 euros i sense que hi entril’entrepà! És com l’etapa de laIl·lustració francesa, tot per alpoble però sense el poble.

I parlant del Fòrum, per sino ho sabíeu, als catalans i cata-lanes ens ha tocat el rebre i a les

associacions culturals i de totamena ens han retallat per totesbandes, tant econòmicamentcom en infraestructures i facili-tats.

Els tecnòcrates que ens go-vernen només miren la pelai no ens posen la vida fàcil.Encara que no siguem ins-truments de lluita social lespersones que formem partd’aquestes associacionssom potencials elementssubversius, els quals enspodem girar en contra sevai els interessa tenir-nos bencollats. Desitjo que amb la

nostra petita lluita no acabemtotes menjant patates i macpo-llos al Burguer Kinki com aautòmates de fira. La culturapopular és nostra i, com la llen-gua, és la nostra identitat. És untema seriós!

Es pot entendre que hom s’emo-cioni en deixar de jugar al club dela seva vida, o fins i tot en jubilar-se en una empresa que l’ha explo-tat, poc o molt, durant 30 anys.Però fer el ploramiques davanttothom (càmeres incloses) perquèalgú no tenia altra feina que ame-naçar-lo telefònicament i, per tant,innocentment, frega el més abso-lut dels ridículs. El germaníssimBustos (per què no s’adopta d’unavegada el gloriós fill únic com a laXina per tal d’estalviar-nos aquestputiferi de germans, cunyats igendres que inunda la política ca-talana?) va deixar caure les llàgri-mes per manifestar que dimitia dedirigir la colla d’impresentablesde la Brigada d’Intervenció Ràpi-da de la policia municipal de Sa-badell, on el respecte del seusmembres pels drets humans ésequiparable el que sentia Hitlerpels jueus.

Les imatges televisives que esvan poder veure d’un uniformatpanxut encalçant un adolescentsemblaven la seqüència d’unapel·lícula del gras i el sec (OliverHardy i Stan Laurel). I seguintamb la fixació malaltissa que da-rrerament hi ha contra els joves de14 anys (recordeu el cas de l’E-ric), van i en detenen un per posaruna enganxina amb un missatgeterrorífic i insultant: “Estil Bus-tos? No, gràcies”. Mentrestant, elsfatxes de Sabadell es mouen ambtotal impunitat apallissant a tort i

a dret qui els surti dels nassos.Per sort hi ha qui, a part de

guanyar-se molt bé la vida perse-guint una pilota, sap sortir en de-fensa de les injustícies i els abusoshabituals practicats per les forcesde l’ordre (sic). L’Oleguer delBarça ha estat a l’alçada. Va de-dicar el gol que va obrir el camícap a la lliga, per desesperaciódels molts merengues-anticata-lans que hi ha a Sabadell, al jovedetingut.

Però l’ambient enrarit de laciutat del Vallès ja ve de lluny i elsfets relatats no són sinó una con-seqüència de la pràctica políticade la democràcia burgesa de cri-minalitzar tothom que s’apartidels seus postulats capitalistes. Laparaula antisistema està agafant,amb el valuós ajut dels mitjans depropaganda del règim democràtic,les mateixes connotacions pejora-tives que en el franquisme podientenir els mots comunista o sepa-ratista, quan no hi ha res més de-mocràtic que poder expressar ladissidència!

I pel que sembla la cacera delsantisistema s’està estenent. Se-gons un comunicat d’Alerta So-lidària, durant Sant Jordi una bri-gada de la Guàrdia Urbana deBarcelona es va dedicar a intimi-dar les paredetes dels diversoscol·lectius que tradicionalment esposen a la part baixa de la Ram-bla, tot obrint-los expedient.

Estil Bustos? No, gràcies.

El ploramiques, el defensa i elpanxut

SALT DE PLENS

QUEL NESS

editorial

opinió

CARTES A LA BURXA

Rossend Arús, 23

Cultura popular contra globalització neoliberal

Envia’ns el teu escrit a l’e-mail laburxa@laburxa.org o a Can Vies (c/ Jocs Florals, 42BCN 08014) o a mà a la bústia de l’AC Arran (c/ Premià, 20).

DR. FUMANTXÚ

Veient que les forces obreres i camperolessubjugades temps ençà estaven arreplegant-se per a finalistats obscures, el 1906 forencridats a files nous cavallers de l’orde delsBarrets de Copa. Amb un conjur senseprecedents aixecaren un fortí que va calmar elsànims. El 1909 va resistir al conjur de la vagageneral i el 36, al de la revolució social. I vansortir reforçats amb un pacte segellat a Burgos.Són temps oblidats. Els flaixos de la memòriaactuen com el voltatge d’una cadira elèctrica.La casa va quedar sota cura dels forjadors decinturons de castedat que la van abandonar enmans de l’orde dels especuladors. I ellsconjuren molt... però només són aprenents de

bruixot que no poden controlar tots elsconjurs... de moment. Per això, mentre nosellegin una nova aliança amb les forcestripartides, encara podem interposar-nos, i fermés i millors conjurs abans que l’aliança no facimassa tard! Haver acabat amb altresconjuracions abans no us donarà la victòria.Cada cop que ens cremeu aprenem més imillor per on crema el foc. I el vostre dantescespectacle intentant dur-nos als inferns del tedide Les Arenes fa que cap cadenat es resisteiximentre només som fum, i esperem renéixer enun nou amagatall. Recepta per al conjur: potade cabra, ales de rat-penat, ulls de gat i, davantdel jutje, llengua viperina.

Dedicat al Rocker, perquè es recuperi ben aviat

Barrisants.org, un nouportal del barri

Un nou portal de notícies ha aparegut al ciberespai: barri-sants.org, un portal que pretén ser la veu del barri a internet.LA BURXA i BarriSants.org hem pensat que, si el que volem és

informar, el millor és treballar plegats, de manera que els projectes no no-més se sumin sinó que també es multipliquin. Pensem que els dos pro-jectes es complementen: mentre que a BarriSants.org trobareu l’actualitatdel barri dia a dia, LA BURXA continuarà encarregant-se dels articles defons i reflexió.

Amb aquesta nova aparició a internet esperem poder fer arribar la co-municació popular al màxim de gent possible, amb un punt de vista crí-tic, i així poder informar del que no parlen altres mitjans i defensar així lallibertat d’expressió a internet.

Des del dia 2 d’abril centenarsd’immigrants estan tancats en di-versos punts de Barcelona,l’Hospitalet, Santa Coloma i Ter-rassa com a mesura de protestapels obstacles que presenta la viade regularització extraordinàriaen vigor des del dia 7 de febrer.Gran part dels tancats continuenduent a terme una mesura tan ex-trema com és la vaga de fam da-vant la manca de reacciódel govern enfront de lesprotestes dutes a termesfins al moment. Malgratque des dels tancamentss’ha intentat negociar tantdirectament amb el governcom a través de la Genera-litat i el Síndic de Greuges,la resposta ha estat nul·la.

El centre social CanVies ha estat un dels puntson s’han concentrat immi-grants, provinents del Ma-rroc. Al voltant de 80 per-sones han estat tancadesfins diumenge 17 d’abrilen vaga de fam, fet que vacomportar durant la prime-ra setmana l’hospitalitza-ció de 10 persones. A par-tir del dia 17 es va decidirposar fi a la vaga de fam per talde disposar de forces per visualit-zar la lluita a l’exterior. Denun-cien així una via de regularitzacióque deixa molts fora de les possi-bilitats d’acollir-s’hi: “La novallei sobre immigració no és ade-quada per a molta gent que viuaquí. Per exemple, hi ha gent queporta molt temps aquí, més detres o quatre anys, i no s’han em-padronat. Un primer motiu és perpor a la policia. Un altre cas és,per exemple, gent que treballa alcamp i no té una casa on empa-dronar-se. També hi ha gent quelloga una habitació i l’amo de lacasa no vol fer l’empadrona-ment”. Davant d’aquestes dificul-tats reclamen l’eliminació del re-quisit de l’empadronament.

Escassa flexibilització del padróArran de les mobilitzacions el go-vern ha decidit flexibilitzar encerta mesura el requisit de l’em-padronament, de manera que pre-sentant certs documents oficialsque justifiquin l’estada al paísabans del 8 d’agost es podrà ac-cedir a l’empadronament retroac-tiu. No obstant això, la reformas’ha manifestat insuficient. Se-gons va publicar la premsa el dia27 d’abril, un 54 % de les sol·lici-tuds d’empadronament per omis-sió que ha rebut l’Ajuntament deBarcelona ha estat denegat. Laflexibilització de l’empadrona-ment no és tan àmplia com sem-

bla, ja que molts no disposen delsdocuments assenyalats com a và-lids. Així ho van donar a conèixerles concentracions davant de di-versos ajuntaments el dilluns 18d’abril, el primer dia en què esconcedia el padró retroactiu. Eldimecres 20 d’abril la protesta esva traslladar al Districte de SantsMontjuïc, on es va formar unallarga cua d’immigrants amb pan-cartes, timbals i crits constants

per la llibertat, la dignitat i pelsdrets dels immigrants.

A part de l’empadronament,una altra de les grans dificultatsamb què es troben molts immi-grants per accedir a l’actual pro-cés de regularització és presentarun contracte de treball de sis me-sos. Tal com explica un dels im-migrants tancats a Can Vies, “hiha immigrants que estan treba-llant aquí, però els és impossibleaconseguir un contracte de sismesos. Si, fins i tot, hi ha autòc-tons que tenen contractes de dosmesos, tres mesos, una setmana,com pot aconseguir un immigrantun contracte de sis mesos? Dema-nar un contracte de sis mesos ésobrir una porta a les màfies. Saps

quant val un contracte? Sis mileuros, cinc mil euros... Hi hanoies immigrants que treballen alcarrer, les prostitutes, com acon-seguiran el contracte?”.

Una lluita intensaDiverses accions al barri de Santshan intentat estendre la lluita forade les parets de Can Vies i donara conèixer unes reivindicacionsque han estat ignorades i desacre-

ditades pels grans mitjans de co-municació. S’han fet paradetesinformatives a la plaça de Sants,cassolades a la mateixa plaça ales nits i una cercavila que va re-córrer el barri el divendres 7 d’a-bril.

Altres accions han fet visibleal carrer la lluita pels drets delsimmigrants. El dimarts 19 d’abrildesprés d’una assemblea públicaa la rambla del Raval es va feruna manifestació espontània finsa la plaça de Sant Jaume. Espe-cialment exitosa va ser la mani-festació del 24 d’abril que va re-córrer amb molta energia el cen-tre de Barcelona. La setmanasegüent es va participar a la ma-nifestació del primer de maig, el

May Day. També s’han sumat a laprotesta els estudiants, amb tan-cades a la Universitat PompeuFabra i a la Universitat Autò-noma.

Sobretot cal recordar que mésde 400 immigrants continuen tan-cats, alguns en vaga de fam, peruna regularització sense condi-cions: “Hi ha gent que està aquítreballant des de fa temps que noté empadronament ni contracte, o

a qui han acomiadat ensortir la llei. El govern nopot donar l’esquena a totsaquests immigrants”. Espreveu que la lluita conti-nui després del 7 de maig(últim dia per presentar lessol·licituds per a la regula-rització extraordinària) is’ha fet una crida a sumar-s’hi tant als immigrantscom als autòctons.

La manca de papers nonomés genera inseguretatals immigrants, sinó queprecaritza les condicionslaborals tant seves comdels autòctons: “La majo-ria de marroquins vénenaquí per obtenir feina, per-què al tercer món no hi hadrets del treballador, no hi

ha seguretat social i es guanyamolt poc”. Però quan arriben al’Estat espanyol, dins d’una Eu-ropa on suposadament hi ha reco-neguts drets humans i socials, to-pen amb els obstacles que la nor-mativa vigent en estrangeriaoposa a la consecució i manteni-ment d’una situació legal regula-ritzada, fet que els porta a sercontractats en condicions extre-madament precàries dins l’econo-mia submergida. És per això que“la lluita dels immigrants és tam-bé la lluita dels treballadors d’a-quí, perquè si la gent té paperstreballa amb drets i no es rebai-xen el salari ni les condicions la-borals”.

Repressió als tancamentsLa presència i l’assetjament poli-cials a la capella del CSA CanVies ha estat constant; set perso-nes que participaven del tanca-ment han estat detingudes i se’lsha iniciat un procés d’expulsió.Una d’elles, Mohammed Menni,després de passar 17 dies al cen-tre d’internament de la Verneda imalgrat disposar d’un contractede treball i del certificat de pe-nals, ha estat expulsat al Marroc,juntament amb 26 persones més,cosa que contradiu la posició delgovern espanyol abans de l’inicidel procés de regularització ex-traordinària, que era no fer foracap immigrant sense papers men-tre durés aquest procés.

La mobilització pels drets delsimmigrants s’intensifica

Malgrat la flexibilització del requisit de l’empadronament, moltsdels immigrants que viuen i treballen aquí es quedaran sensepoder accedir a l’actual procés de regularització.

3

GEMMA P. A. SANTS.

[ ]

sants MAIG 2005

El govern no ha dialogat amb els tancats, i les trobadesamb el Síndic de Greuges i la Generalitat no han donatresultats positius.

[ ]

Tancats a Can Vies. BERNAT

Concentració al Districte de Sants en demanda d’una veritable flexibilització del padró. RAQUEL

A PEU DE CARRER

DIGNIFICAR-NOS ENLA LLUITA

Aprendre de la humanitat queés aquí i ara lluitant al nostrebarri pels drets universals:aquesta és l’oportunitat que eltancament de Can Vies ensestà oferint.

Es podría pensar que lalluita dels immigrants ésnomés pels seus drets i laseva dignitat; és cert, però lestancades ens ofereixen també(si volem escollir-ho) unaoportunitat per a la gent delbarri per dignificar-nos al seucostat: coneixent les històriesde cada company i compartintel nerviosisme d’una de-tenció, la tristesa d’una ex-pulsió, l’alegria d’una granmanifestació i el plaer dedegustar un Tagine.

Els primers dies van sercomplicats: la vaga de fam iels ingressos hospitalaris escombinaven amb les deten-cions, i la nostra poca ex-periència ens obligava aaprendre moltes coses ràpi-dament. Les assembleesquotidianes eren l’espai on esdebatien els problemes queanaven sorgint, les propostesd’accions, la situació generalde la lluita i les últimesdeclaracions del ministreCaldera sobre la regu-larització, que sempre erenrebudes amb escepticisme.La importància de les dis-cussions i l’exigència detraduir a l’àrab i al tamazighallargaven les reunions fins aaltes hores de la nit.

Els canvis en el requisitde l’empadronament van serrebuts amb alegria con-tinguda i cautela evident. Peruna banda, semblava que lalluita incidia en el procés deregularització però, per unaaltra, s’era conscient de lanecessitat de mantenir-seunits enfront del perill dedivisió que acompanyava lanotícia. El padró per omissióva generar esperances realsque ràpidament van xocaramb les burocràciesmunicipals i l’arbitrarietat enla interpretació de lescondicions per accedir-hi.Alguns companys tornavendesprés de passar-se duesnits al ras per aconseguir unpaper amb energia suficientper anar a una manifestació ino perdre l’amabilitat i elsomriure.

Al llarg dels dies s’anavaconformant un teixit humà depersones de procedència di-versa que començaven a tenirla certesa que la lluita pelspapers abans del 7 de maigsegurament es perdria, peròque el que ja havia començata viure entre nosaltres podiaser una garantia de cara a leslluites de futur.

Oriol

MAIG 20054

Més de 4.000 pancartes marquenel futur traçat del tren d’alta velo-citat (TAV) al seu pas per Barce-lona. Els balcons dels carrersProvença, València i Mallorca,per sota dels quals passarà bonapart del túnel que unirà l’estacióde Sants i la Sagrera, llueixen lapancarta de la Plataforma AVEpel Litoral, formada per les asso-ciacions de veïns i veïnes de l’es-querra de l’Eixample, SagradaFamília i el Clot. Aquesta plata-forma proposa com a itinerari al-ternatiu que el TAVpassi pel Lito-ral. L’argument és que al Litoralel nombre d’habitatges afectatsés molt inferior i les distàncies deles parets del túnel als edificis potser més gran (fins al triple) atesal’amplada dels carrers. El quemés temen els afectats pel traçat

que creua l’Eixample són les vi-bracions i les esquerdes que po-dria produir el túnel, que estaria auna distància d’entre dos i tresmetres de la paret dels edificis i a15 o 20 metres de profunditat. Eldesastre del Carmel no ha fet mésque esperonar un moviment quehavia sorgit a principis del 2004.La FAVB considera que “s’ha fettard” per canviar el traçat i aspiraa fer altres canvis, com la profun-ditat dels túnels. Al principi d’a-bril va organitzar una reunió ambles administracions responsablesi les associacions de veïns delsbarris afectats. Les administra-cions van negar qualsevol possi-bilitat de modificar el traçat, peròfonts de la Plataforma AVE pelLitoral asseguren que el projecteno està ni acabat ni aprovat i queel canvi de traçat només endarre-riria uns mesos les obres.

El túnel de l’AVE fa por

MERITXELL SÁNCHEZ-AMAT SANTS.

sants

Les entitats de Sants semblenabsents de la lluita del TAV pelLitoral que porten altres barris.Potser el fet de dur 10 anys enlluita pel soterrament de les viesaixí ho fa semblar. De tota ma-nera, la Plataforma pel Soterra-ment està tenint contactes ambla resta de plataformes per incor-

porar-se a la lluita col·lectivaben aviat. L’argument és que elTAV només ens portarà proble-mes. A l’Eixample i al Clot pos-sibles esquerdes i riscos. ASants, a més a més calaixos, me-gaestacions i especulació.

Roser Benavent

Han estat dos mesos intensosd’accions i manifestacions contrael tancament de l’antiga Mini-watt (actualment Barayo). Tempsdurant el qual els treballadorss’han negat a acceptar indemnit-zacions per liquidar l’empresa,afirmant que la seva lluita era permantenir l’ocupació digna i con-tra la precarietat. Davant la nega-tiva del Comitè d’Empresa d’ac-ceptar qualsevol acord en aques-ta línia, ja que apostava per unaintervenció administrativa quepermetés mantenir oberta la fà-brica, la direcció de la multina-cional LG Phillips va optar pernegociar directament amb les fe-deracions del metall de CCOO iUGT, que ràpidament van posar-se d’acord per acceptar la liqui-dació de la planta. Així, el Co-

mitè (amb majoria de l’esquerrade CCOO) es va trobar sobre lataula un dels millors acords ofertsúltimament en situacions simi-lars: prejubilacions a partir dels50 anys, 45 dies nets per any tre-ballat i un plus de 36.000 eurosper treballador. Plantejat a l’as-semblea, aquesta decidí acceptar-lo amb només dos vots en contra.El fantasma de la retirada de l’o-ferta i un final on no s’aconseguísres van planar en tot moment so-bre el debat. Tot i això, els dosvots en contra van ser suficientsperquè el president del Comitè,Juan Montero, dimitís del seu cà-rrec per no signar l’acord. Fa dosmesos havia declarat a LA BUR-XA: “Mentre quedi un treballadorlluitant pel seu lloc de treball nos-altres el recolzarem”. Al final vanser dos, i va complir.

La plantilla i Phillips arriben a unacord per tancar Miniwatt

El sindicalisme combatiu recolza elssolidaris amb Miniwatt

El procés judicial per desordrespúblics contra les vuit personesque el 22 de març van ser detingu-des per una acció a la Gran Via ensolidaritat amb la lluita de Mini-watt està tenint conseqüènciesinesperades. Ja que, si la voluntatde policia i fiscalia era penalitzarla solidaritat, estan aconseguint totel contrari, i el moviment de suportcap a aquestes persones ha estatnotable: s’han presentat al jutjatmés de 500 autoinculpacions entreles quals destaquen les de l’histò-ric sindicalista Marcelino Cama-cho i l’exdirigent d’Unió de Page-sos Pep Riera. Tot el món sindicalalternatiu als majoritaris (CGT,CoBas, IAC, Intersindical, FTC)els va donar suport públic en unaroda de premsa el 26 de març, i jas’han recollit més de 400 euros

mitjançant la venda de bons d’a-jut.Però la mostra de solidaritatmés emotiva fou el 28 de març, diaen què s’havia de celebrar el judi-ci, quan unes 300 persones, uncentenar de les quals treballadoresde Miniwatt, es van concentrar ales portes dels jutjats barceloninsper demanar la lliure absoluciódels encausats. Al final, però, no-més va poder-se celebrar, perqüestions de temps, la meitat deljudici. Els acusats van reconèixerla seva participació en una concen-tració solidària amb Miniwatt peròvan negar haver ocasionat cap“desordre públic”. Els policies vanafirmar haver detingut els jovesper “cremar pneumàtics” però vanhaver de reconèixer que no s’haviarealitzat cap dany, que el foc eramolt petit i que el trànsit s’havianormalitzat molt ràpidament.

GUILLEM SÀNCHEZ ZONA FRANCA.GUILLEM SÀNCHEZ ZONA FRANCA.

Pancartes de totes les mides reclamen el pas del TAV pel litoral. MERITXELL

Fa uns mesos es va tornar a en-degar la Coordinadora d’Urba-nisme, ens que aplega les entitatsi grups que tracten qüestions ur-banístiques al barri. L’objectiu:actuar com una sola veu davantl’Administració.

S’han fet tres o quatre reu-nions (podeu consultar les actesa www.secretariat.org/urbanis-me), i els problemes que la vanportar al col·lapse fa un parelld’anys tornen a aflorar. El sectormés combatiu del moviment veï-nal llença propostes que, si re-presenten un posicionament con-tra l’Administració, són aturadessistemàticament pel sector mésmoderat. Aquest darrer bellugales seves aspiracions només enser rebuts per l’alcalde.

En la darrera reunió una pro-posta d’escrit que manifestavapúblicament que el calaix de lesvies i el pla de l’estació no sónresultat d’un procés participatiusinó d’una imposició municipalva ser rebutjada amb l’excusaque “ara no és el moment”.

No sembla que aquesta nova-ment nascuda coordinadora hagide tenir llarga vida.

El tèrbol navegar de laCoordinadorad’Urbanisme

ROSER BENAVENT SANTS.

El carrer Masnou té dos carrils, enun aparquen cotxes i l’altre és per ala circulació de vehicles. L’es-tacionament permès canvia decarril cada sis mesos, però comque no està ben establert com es fael canvi, durant unes hores elsconductors no saben on aparcar:s’exposen a una multa peraparcament incorrecte o perobstaculitzar el pas de vehicles. Laconseqüència és que durant uneshores la grua treballa sense pararenduent-se cotxes ben o malestacionats. El passat 1 d’abriltocava canviar de nou de carril iuna parella de veïns, farts de lasituació, va aparcar el cotxe a labanda que tocava, obstaculitzant elpas. D’altres veïns i veïnes delcarrer van solidaritzar-se amb ellsquan va arribar la Guàrdia Urbanaper multar-los.

MERITXELL SÁNCHEZ-AMAT SANTS.

El carrer Masnou novol més multesinjustes

· DISTRIBUCIO PRODUCTES ECOLòGICS I DE COMERÇ JUST

· COOPERATIVA AUTOGESTIONÀRIA· ECONOMIA SOCIAL ALTERNATIVA

c/. Avila, 71-75 àtic 08005 Barcelona

Tel: 93.485.5596 Fax: 93.485.5609monverd@retemail.es

c/ Finlàndia, 45Tel.: 93.422.95.98

(Plaça Sants) 08014 Barcelona

La casa okupada al carrer Mas-nou, coneguda popularment comLa Quinkalla, té una amenaça fer-ma de desallotjament des del pas-sat quatre d’abril després que eljutge del Jutjat d’Instrucció núm.31 notifiqués als ocupants de l’im-moble que tenien dos dies perabandonar-lo. El cas està actual-ment aturat després que els habi-tants de La Quinkalla hagin inter-posat un recurs contra la notifica-ció del jutge.

La decisió judicial ha sorprèsels ocupants de la casa, ja que con-sideren que el jutge ha canviat“per sorpresa” la línia que haviaseguit en tot el procés. Cal recor-dar que fa un any havia decidit ar-xivar el cas després de denegar alpropietari la via penal per resoldreel conflicte a causa de l’estat d’a-bandonament de l’immoble. Eljutge va al·legar llavors falta de le-

gitimitat de l’anterior propietàriaper demanar el desallotjament atèsque aquesta ja havia venut l’edifi-ci a la constructora Integral deAparcamientos SA, i va recalcarque els ocupants ja hi vivien quanaquests van comprar la casa.

Davant d’això, els actuals pro-pietaris van interposar un recursper reobrir el cas, fet que vanaconseguir fa quatre mesos quanl’Audiència Provincial va decidirreobrir-lo perquè es practiquessinles diligències necessàries per de-mostrar l’estat d’abandonamentreal (comprovar els contractes dellum i aigua, fer declarar l’autoin-culpada...) abans de poder arxivar-lo definitivament.

En l’actualitat aquests tràmitsno s’han realitzat, i això preocupaels ocupants, ja que veuen l’actualpropietari de l’immoble com elresponsable d’aquest canvi d’acti-tud del jutge que instrueix el cas.

Aquest tipus de pressions no sónnoves, ja que el març de l’any pas-sat la constructora Integral deAparcamientos SA va utilitzar unspinxos per fer fora els ocupants dela casa. En aquella ocasió, però, lafermesa que van mostrar els habi-tants de l’immoble va fer desistirla constructora de les seves tèrbo-les intencions.

En qualsevol cas, els ocupantsno són gaire optimistes, i creuenque el jutge no els acceptarà el re-curs i que fixarà un dia per execu-tar el desallotjament de l’edifici. Amés, cal afegir que el desallotja-ment també afectarà dos veïnsmés i un fuster que té el local alsbaixos de l’immoble i amb uncontracte de lloguer de per vida.Els okupes consideren que un copexpulsats ells del seu domicili elsactuals propietaris de l’edificiforçaran la sortida de la resta deveïns mitjançant tècniques d’as-

setjament. Els joves denuncienque les indemnitzacions que ofe-reix el propietari de l’edifici aaquests altres veïns són “vergo-nyoses”.

La Quinkalla és una casa oku-pada per un grup de joves des defa més d’un any i mig. Després demolta feina de rehabilitació imolts mesos de treball van con-vertir un edifici abandonat en unallar on poder viure, i és aquest elmotiu principal que impulsa elsocupants a defensar un espai quehan fet possible gràcies als seusesforços. Per això adverteixen que“no marxaran” i que defensaranl’espai on viuen col·lectivament.De moment ja han repartit cartellsi banderoles entre alguns veïns delbarri perquè els donin suport i avi-sen tot el veïnat que estigui atent ales properes notícies i convocatò-ries que es puguin succeir ambvista al possible desallotjament.

Aquesta acció va ser reivindica-da pel Tomb Antirepressiu ensolidaritat amb en Francesc Ar-gemí, un jove egarenc condem-nat a dos anys i sis mesos depresó per ultratge a la banderaespanyola que oneja a l’Ajunta-ment de Terrassa. Els serveis deseguretat del castell van trigarmés de mitja hora en adonar-sedel canvi, tot i el nombrós grupde periodistes que no paravende fotografiar i filmar la bande-ra. Finalment va haver de pujarun responsable de CapitaniaMilitar expressament a tornar arestituir l’espanyola. L’objectiuva ser escollit, segons el comu-nicat reivindicatiu, pel fet de serel castell de Montjuïc el “millorsímbol de la repressió en aquestpaís (...). Des d’aquí es va bom-bardejar Barcelona quan la ciu-tat es va sublevar contra lesquintes al segle XIX, aquí esvan empresonar i torturar elsmilitants obrers i anarquistesfins al primer terç del segle XX,aquí es va afusellar els lluita-

dors antifeixistes, Lluís Com-panys entre d’altres, després de1939”. Casualment va coincidiramb el final del Tomb Antire-pressiu. Aquesta iniciativa quedurant dos mesos ha creuat po-

bles i barris per denunciar la re-pressió contra els movimentssocials i les retallades de lliber-tats (per Sants va passar el 4 i el5 de març) es va cloure amb unamanifestació el 16 d’abril pel

centre de Barcelona que va su-mar unes 500 persones. Al finalde la marxa es va cremar unaespectacular falla de cinc me-tres d’alçada que representavaun mosso d’esquadra.

MAIG 20055sants

Cap a quarts de 10 delvespre del dilluns 18 d’abril, elsveïns de la presó Model vansentir com durant un quart d’horaels interns del centre picaven ales reixes de les cel·les i feiencrits com “llibertat” (els altres noes van poder entendre). Lesorganitzacions properes alspresos amb qui ens hem posat encontacte no tenien més in-formació sobre els fets.

El diumenge 1 de maig alvoltant de 100 persones es vanaplegar a la plaça Osca pergaudir d’una arrossada con-vocada pel sindicat inde-pendentista Intersindical CSC.Durant l’acte es va presentar elmanifest del 1r de maig contrales deslocalitzacions a càrrecd’Isabel Pallarès, secretàriageneral de l’organització. Elmateix dia, prop de 500 per-sones van assistir a un acteconvocat a les Cotxeres pelsindicat anarquista CNT, on esvan poder visitar diversesparades i que va culminar ambla degustació d’un àpat popular.

PINZELLADESL’acció de la bandera coincideixamb el final del Tomb Antirepressiu

La Quinkalla espera data de desallotjamentALBERT ALONSO . SANTS

L’Espai Obert és un centresocial del Poble Sec tancat arrande les pressions municipals sobreels propietaris del local perquè norenovessin el contracte de lloguer.El projecte, però, no ha mort i elsseus promotors ja han trobat unespai al carrer Violant d’Hongria.De moment estan realitzant lesobres d’adequació de l’espai i fanuna crida al veïnat per sumar-s’hi,tant econòmicament, fent-se’n soci,com personalment implicant-s’hi .

GUILLEM SÀNCHEZ SANTS.

Manifestació del Tomb Antirepressiu a Barcelona. TONI

J. T., el cambrer de l’AssociacióCultural Arran que va ser denunciatper la Guàrdia Urbana per “me-nyspreu a l’autoritat” ha estatcondemnat en un judici de faltes apagar 120 euros, la pena mínimaprevista. La jutgessa no va con-siderar els testimonis que vanassegurar que l’acusat es va limitara demanar la identificació a unspolicies que anaven de paisà i quevan actuar de forma prepotent, i esva limitar a creure’s la versiópolicial.

93 511 12 34

FF ll oo rr ii ss tt ee rr ii aa

VV aa ll ll ee ss pp ii rr ,, 11 66

00 88 00 11 44 SS aa nn tt ss ,, BB CC NN

tt ee ll .. 99 33 44 99 00 22 99 88 33

MAIG 20056 MAIG 2005

MAIG 2005( parèntesi )Hola burxaires! Aquest mes us parlarem d’una tècnica concreta de massatge, el quiromassatge, i dels seus beneficis sobre l’organisme. El quiromassatge és una de les més innovadores tendències de massatge sorgides al nostre país a mitjan segle XX, i de les més empra-des actualment. Creat pel doctor naturista V.L. Ferrándiz, es basa en una combinació de mètodes anteriors (alemanys, suïssos i orientals)es fonamenta en tècniques realitzades només amb les mans del terapeuta (quiro=mà). Principalment utilitza els amassaments i les per-cussions i, secundàriament, friccions, pessics, pressions, mobilitzacions, vibracions, estiraments, etc. S’usa per tractar contractures mus-culars, lumbàlgies, dorsàlgies, escoliosi, cifosi, torticoli, tiretes, esquinços crònics, trencaments fibrilars, epicondilitis, varius, cel·lulitis,artrosi, osteoporosi, cefalees, estrenyiment, fibromiàlgies, entre d’altres.

Els efectes beneficiosos del quiromassatge en l’organisme són diversos:- Circulació sanguínia: produeix una compressió sobre les venes de manera que hi accelera la circulació de sang i en neteja les parets.A més, el nombre de glòbuls vermells després d’un massatge augmenta.- Circulació limfàtica: el naixement dels vasos limfàtics està a nivell cutani, raó per la qual el massatge accelera i estimula la funciólimfàtica d’eliminació de toxines i drenatge.- Sistema nerviós: el massatge actua sobre les contractures musculars reflexes derivades de processos mecànics o psicològics. El con-tacte amb els receptors nerviosos de la pell estimula una resposta de contracció o relaxació segons la maniobra que s’executi. A més, elmassatge incrementa la fabricació d’endorfines al cos, que tenen un efecte antiinflamatori i analgèsic.- Sistema muscular: ajuda a netejar les toxines del metabolisme muscular, a donar més elasticitat al múscul i a descontracturar-lo.- Teixit adipós: disminueix l’acumulació de greix i de toxines perquè accelera la circulació sanguínia i limfàtica. Així mateix, ajuda ala reabsorció dels líquids intersticials, millorant la cel·lulitis.- Metabolisme general: l’accelera augmentant la filtració renal, l’eliminació de nitrogen, clorur de sodi i fòsfor inorgànic, i facilita elbuidat de l’intestí gros en ajudar a un correcte peristaltisme.- Psicologia: relaxació, afectivitat, confiança, desestrès, estimulació, etc., són efectes psicològics que tenen resultats psicosomàtics posi-tius.

Mima’t

LES PARETSPARLEN

Cont

ra e

l fus

ell,

un s

omri

ure

Contra la rutina, la poesia.

Contra el realisme, la utopia.

Contra el fusell, un somriure.

Contra el racisme, fraternitat.

Contra la fam, solidaritat.

Contra l’imperialisme, humanisme.

Contra el militarisme, objecció.

Contra la intolerància, estimació.

Contra la tortura, els drets humans.

Companyia Elèctrica Dharma

Pintada a Sants, a l’HamsaLA CANÇÓ

MAIG 20057 parèntesi( )

El tercer treball dels barcelonins Cheb Balowskino és més que la consagració d’una gran banda.Segurament una de les bandes més senceres delpanorama musical actual. La riquesa musical deles seves composicions, combinada amb labarreja de sons i la seguretat i l’autenticitat de laveu d’en Yacine, fan d’aquestes 13 cançons untreball difícil de superar, de veritat. Plou plom...és un disc d’allò més complet perquè no hi hacap cançó que sigui millor que l’altra.Simplement totes són rodones. La música deCheb Balowski és la mateixa que podem sentir auna terrassa d’Ankara, al desert algerià o aqualsevol platja de Tunísia. De vacances? No.Influència i complicitat mediterrària. Laimminent gira dels Balowski els portarà, entremolts altres llocs, fins a Jordània. Per algunacosa serà, no?

Cheb Baposi

Música

Plou plom.Musiqueta queenamora

Xavier Benguerel

Llib

re

El vençuts 1939Hi ha llibres dels quals tothom ha sentit a parlar ihi ha llibres que quan una els llegeix pensa: Comés que fins ara no n’havia sabut res? Això passaamb Els vençuts 1939, de Xavier Benguerel,publicat el 1970. Aquesta obra, escrita en duesparts, és un mosaic de les experiències delsrefugiats catalans que, en caure Catalunya enmans de les tropes franquistes, van fugir cap aFrança. Derrotats, sense cap més possessió que laroba que duien, els van rebre la gana, la humiliaciói camps de concentració com els de Saint Cyprien,Argelers i Set Fonts.

Amb una prosa neta i un lèxic ric, Benguerelens endinsa en la tragèdia de tot un poble a partirde les experiències d’uns pocs. Tragèdia triple, ladels refugiats: a la derrota de la guerra es va sumarl’aniquilament dels camps de concentració i a aixòes va afegir l’oblit en què va caure la seva història.Durant la dictadura només es va parlar delsvençuts per enfonsar-los i en arribar la democràciael silenci s’ha mantingut amb l’excusa de noreobrir velles ferides.

Però això va passar als nostres avis i àvies, nofa tants anys.Va ser la civilitzada França del’égalité-liberté-fraternité qui els va tancar com acriminals i no els va procurar les mínimescondicions per viure, permetent una mortaldatencara avui difícil de calcular. El vençuts 1939 ésun homenatge a la memòria de tots aquells quevan perdre la confiança, les esperances i la vida alscamps francesos i un crit dirigit a tots nosaltresperquè no oblidem.

Meritxell Sánchez-Amat

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Subscripció anual per rebreLA BURXA9 euros

(1500Ptes)

Col·laboració anualamb

LA BURXA18 euros

(3000ptes)

Aportacions voluntàries a LA

BURXA_______euros(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA

BURXA

Data__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Les subscripcions a LA BURXA acompliran dosobjectius: fer-la arribar allà on la seva distribució no arriba i ajudar

econòmicament al seu manteniment. Es pot fer de diverses maneres:

mitjançant correu convencional, per domiciliacióbancària o manualment.

Així que ja saps.

Subscriu-te a

Cheb BalowskiKasba Musik

Si diem calés als dinersés perquè a la monedade coure se l’ano-

menava caló... I era així per oposició al parnó, tali com es deia la moneda de plata... Perquè calósignifica negre en la llengua gitana (caló), iparnó, blanc (d'on ve el mot castellà parné).

Curiositat lingüística

Un tomb peldiccionari

Riego 18 08014 Tel 93 421 05 93Obert de dilluns a dissabtes

de 13,30 a 15,30h i 20,30 a 23,30h

Carrer Premià 2008014 Sants BCN

tel. 93 422 16 13www.arran.org

horari:matins, de dimarts a divendres de 10.30 a 14htardes, de dilluns a dissabtes de 17 a 21h

llibrescontrainformaciórevistes músicasamarretespedaços...

c/de la Cera 1bis 08001 BarcelonaTel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org /ellokal@sindominio.net

EEll LLookkaallAAssssoocciiaacciióó

CCuullttuurraall EEll RRaavvaall

8 MAIG 2005

Trencar amb el pensament únic,obrir nous espais transversals, nojeràrquics, i no depenents de lapublicitat o de les institucions,són algunes raons que van fergerminar aquest nou projecte.Creiem que a internet existia unbuit informatiu, exceptuant laweb de LA BURXA, i ens vam po-sar a treballar per donar respostaa aquesta situació. Internet és unmitjà de comunicació que té unescaracterístiquesespecífiques (in-teractivitat, im-mediatesa, difu-sió massiva, faci-litats per crearmitjans interac-tius...) que fanimprescindiblel’existència d’unportal de notíciescom Barrisants.org.

El projecte defer una pàginaweb com aquestava començar agestar-se fa unsmesos, i desprésd’un període dereflexió va néixer l’Assemblea deSants-Antifa.org, primer nomprovisional que va tenir el portal.Aquest col·lectiu, constituït peruna assemblea oberta horitzontali autogestionada, va néixer perfer realitat el nou projecte i coor-dinar totes les tasques que s’hande fer a la pàgina web.

BarriSants.org vol ser una ei-na al servei dels moviments so-cials de base que treballen aSants, i també està obert a tot elveïnat. L’objectiu del portal no ésnomés difondre les lluites queduen a terme els moviments so-cials, també és el d’informar detot el que succeeix al barri desd’un punt de vista crític i com-

promès amb les necessitats de lespersones que l’habiten.

La construcció (i sobretot lafilosofia del portal) permeten alsseus usuaris omplir-lo de contin-gut. S’ha buscat un model híbridentre la publicació oberta quecaracteritza portals com Indyme-dia i el sistema que fan servir elsgrans portals de notícies, on no-més hi poden publicar notíciesels seus redactors. Les notícies iels actes enviats al calendari de

BarriSants.org les reben els re-dactors, que les distribueixen ales diferents seccions i en fan lacorrecció estilística i ortogràficasi és necessari, i separen el quesón notícies del que no. Peraquesta tasca es disposa d’un ele-vat nombre d’administradors,que s’encarreguen de garantirque les notícies apareguin al mésaviat possible.

Els usuaris poden debatre oaportar informació sobre les notí-cies a sota d’aquestes de manerainstantània, i d’aquí poc tempspodran enviar fotografies i docu-ments al portal, que també preténoferir serveis com un mercatd’intercanvi de segona mà i cor-

reus electrònics (elteunom@ba-rrisants.org) als veïns i col·lectiusque ho desitgin. El portal tambéofereix un servei d’allotjament depàgines web gratuït per a les en-titats del barri afins a la nostra lí-nia editorial.

Sants compta amb un altremitjà de comunicació popularcom és LA BURXA, publicaciómensual de referència per a moltsveïns del barri. Tant LA BURXA

com BarriSants.org compartei-xen un espai iuns objectiuscomuns. Aixòva motivar unperíode de re-flexió per lesdues parts queva desembocaren la integraciódel portal a LA

BURXA. Aixòimplica que aratant el portalweb com el dia-ri comparteixenredacció, notí-cies i mitjansper agilitzar idinamitzarambdues publi-

cacions i, sobretot, per unir es-forços i donar un nou impuls a lacomunicació popular del barri deSants. La integració amb LA

BURXA és un pas més per conver-tir BarriSants.org en el portal dereferència per al veïnat santsenc iper fer-nos un lloc en l’opinió pú-blica. Som conscients que peraconseguir tot això cal treballardurament, però creiem ferma-ment en el projecte i tenim lail·lusió que cal per afrontaraquest nou repte. El nou portal,per descomptat, no estaria com-plet sense la participació activadel veïnat i les entitats del barri,que esperem que el faran seu il’ompliran de contingut.

MAIG 2005en moviment

El 22 d’abril es presentava, després desetmanes d’esforços, el nou portal de notíciesde Sants i barris veïns, barrisants.org. Escomplien així les il·lusions d’un grup de jovesinquiets amb la realitat que els envolta i que

veien molt necessari el naixement d’un noumitjà d’àmbit local capaç d’aglutinar totes lesnotícies que generen els moviments socialssobretot del barri però també de la resta de laciutat.

Barrisants.org: un nou projecte decomunicació popular

D’ON VENIM

PrimaveraEs diu que la primavera és unabona època per a les revolu-cions. No crec que sigui perquèja s’acosta la caloreta, pot serque no sigui més que una frasefeta. Però el que no pot deixarde cridar l’atenció és una pri-mavera molt especial, la del 68.

Aquell any, joves proletarisde les dues bandes del mur vancomençar a posar en dubtel’statu quo amb què les potèn-cies guanyadores de la II Guer-ra Mundial havien dividit almón. La seva era una nova ge-neració de militants revolucio-naris, que no havien patit laguerra ni havien viscut l’horrornazifeixista ni, per tant, accep-taven el pacte de coexistènciapacífica que capitalisme i socia-lisme real havien assolit.

A banda i altra del teló d’a-cer es lluitava per un canvi radi-cal de la vida quotidiana, la dis-tribució de la riquesa i l’auto-gestió de l’organització social.Per, aquest sí, un socialismereal, però no de realista sinó derealment socialista.

El final d’aquest insolentdesafiament a l’ordre munidalés prou conegut: repressió,empresonaments i morts; la re-pública autoritària a França i lainvasió estrangera a Txecoslo-vàquia. L’imeprialisme funcio-nava igual tingués el color quetingués. Però el seu exempleencengué arreu del món el quesovint s’ha anomenat el segonassalt proletari a la societat declasses (el primer hauria estatdurant els anys convulsos pos-teriors a la Revolució Soviè-tica). Durant 15 anys els movi-ments populars i insurrecionalss’anaren reproduint país rerepaís i van portar les exigènciessocials a una profunditat, unapotència i una universalitat comés possible que no hagi passaten cap altre moment de lahistòria.

La tercera primavera del’any fou a la tardor. A l’octubrecentenars d’estudiants mexi-cans foren massacrats per exi-gir el mateix que els seus com-panys europeus. Però ja se sapque al tercer món la realitat ésmés real.

GUILLEM SÀNCHEZ

EL RACÓ DEL CASAL

EEssttiill PPSSCC?? NNoo,,ggrrààcciieess!!Recentment, ha sortit a lallum el conflicte existent aSabadell entre l’Ajuntament ila ciutadania propera al’esquerra alternativa agru-pada a l’entorn del MovimentPopular per Sabadell (MPS).La gota que ha fet vessar elgot ha estat l’emmanillamentd’un noi de 14 anys per partd’agents de la policia localpel crim d’enganxar unadhesiu contra “l’estilBustos”, que és l’alcalde dela ciutat. Aquest és només undels episodi d’un llarghistorial carregat d’a-gressions feixistes, des-allotjaments, assetjamentlaboral als funcionaris del’ajuntament, càrregues po-licials als bars dels espaisalternatius, etc.

Algú ho ha catalogat coma estil Bustos però, com si del’Escola de les Amèriques estractés, és un model enexpansió a la resta de ciutatsgovernades per l’esquerraprogressista que desallotjacases i centres socialsokupats, que illegalitza màd’obra immigrada en nombrede milers, que apallissajoves per ser presumptesactivistes i que intimida lesparades de materialalternatiu a la Rambla deBarcelona la Diada del 23d’abril.

Personatges com JordiHereu, Bustos, Xavier Ca-sas, Corbacho i tants d’altress’han forjat en una mateixaacadèmia, amb un estildepurat, on tot si val peracabar amb la dissidència,sabent que per la dreta ningúes queixa i que per l’equerraels tenen lligats de mans ipeus amb pactes del Tinell isucoses conselleries.

Cal desemmascararaquells que des de posicionsclassiques de dretes diuentreballar pel progrés, peròalhora denunciar aquells queamb la seva complicitat noho impedeixen.

CASALINDEPENDENTISTA

[ ]BARRISANTS.ORG

MAIG 20059

Les mares del districte de Sants-Montjuïc que volen alletar els seusfills ja disposen d’un lloc on reunir-se i trobar el suport tècnic i emo-cional necessari. Des de la tardorfunciona Alba La Marina, un nougrup de suport a la lactància mater-na al nostre districte. El grup AlbaLa Marina fa reunions tots els di-marts a la tarda en les quals les ma-res poden plantejar dubtes, com-partir experiències i, sobretot, in-formació adequada en un ambientacollidor. Tot això supervisat perles assessores de lactància,que són mares amb ex-periència i que han rebutuna formació específica.

Aquest grup, que preténcomplementar l’atencióque ofereixen els serveis desalut, forma part de l’Asso-ciació Alba Lactància Ma-terna, una ONG dedicada aoferir informació i suport aaquelles mares que volenalletar els seus fills. El fun-cionament d’aquesta asso-ciació de suport es basa enreunions periòdiques on s’ofereixun espai de relació i es proporcio-nen els coneixements tècnics ne-cessaris i el suport emocional peraconseguir iniciar i mantenir unalactància natural amb èxit. Les reu-nions són obertes a tothom i gra-tuïtes. Les dues assessores de lac-tància que coordinen i orienten elgrup són mares experimentadesque han alletat els seus fills i que, amés, han seguit una formació espe-cífica.

Tres històries amb final feliçL’Alícia va començar a tenir pro-blemes per alletar el seu fill Marcals pocs dies del naixement, quan liva pujar la llet i el nen no podiaagafar-se al pit. Una amiga li vaparlar dels grups de suport a lalactància i va contactar amb Alba.Després d’unes primeres orienta-cions per telèfon de l’assessora delactància de guàrdia, va assistir algrup d’Alba La Marina. L’Alícia

va explicar els seus dubtes i vaconèixer les dificultats d’altres ma-res. Li van ensenyar diverses posi-cions per donar el pit a en Marc, jaque l’Alícia només li sabia donarestirada que és com ho havia aprèsa la clínica. S’hi va sentir tan a gusti va aprendre tant, que ha continuatassistint al grup de suport molts di-marts. Més endavant al grup tambéli van explicar com fer-s’ho per ex-treure’s llet i congelar-la i podercontinuar amb la lactància maternaquan ella tornés a treballar.

La Marta va començar a tenir

unes clivelles molt doloroses alsmugrons al segon dia d’iniciar lalactància i el seu fill no augmenta-va de pes. A l’hospital només vansaber-li recomanar l’ús de mugro-neres, cosa que li va empitjorar lesclivelles i li va inhibir la produccióde llet. Al cap de 15 dies, amb unfill de baix pes i una forta depres-sió, el pediatre li va donar biberóde llet maternitzada per alimentaren Joan. Llavors va contactar ambAlba, on li van corregir la posicióper donar el pit i li van explicar unmunt de coses que no sabia sobrealletament. Va començar a assistircada setmana a un grup de suporton va trobar tot el que necessitava:la informació adequada i el suportpsicològic que tant necessitava enaquells moments delicats. Desprésde quatre mesos va poder tornar aalletar sense biberons comple-mentaris en Joan, que cada dia es-tava més feliç.

L’Eva tenia moltes pressions

familiars per deixar la lactànciaquan va començar a treballar i, amés, se sentia molt culpable perhaver-se de separar del seu fill. Lescompanyes i assessores del grup desuport van ajudar-la a trobar lesforces i els arguments per fer fronta la nova situació.

Associació Alba Lactància MaternaL’Associació Alba Lactància Ma-terna va néixer al 1992 amb la fi-nalitat d’oferir informació i suport

a aquelles mares que volenalletar els seus fills, de de-fensar els seus drets i deprotegir i promoure lalactància materna a travésd’iniciatives de sensibilit-zació i normalització. Peraixò Alba també treballaper fomentar la participa-ció activa de les dones entots els àmbits de la socie-tat i desenvolupa projectesper facilitar la conciliacióde la vida familiar i labo-ral, i la coparticipació en la

criança dels fills, sense que les do-nes hagin de renunciar al seu dret aalletar.

Aquesta associació té tres líniesde treball principals: el suport di-recte a mares (amb reunions i aten-ció telefònica, per correu electrònici personalment); els recursos d’in-formació (dossiers, web, xerrades iuna guia de lactància) i activitatsper a la difusió social de la lactàn-cia. Alba col·labora amb altres or-ganitzacions nacionals i internacio-nals.

Contacte:Grup de suport a la lactància ma-terna Alba La MarinaDimarts de 17 a 19 hores al Centre Cívic La CadenaMare de Déu del Port, 397 08038 Barcelona Responsables de grup: Eva Galin-do i Anna Lluch (690 144 500)alba@grupslactancia.orgwww.albalactanciamaterna.org

LA BORDETA, MON AMOURESPAI DE SEXUALITATS

en moviment

Després d’uns anys de recessió, la lactànciamaterna està vivint un ressorgiment gràciesal moviment internacional que li dóna suport

i fa força enfront de les pressions de lesmultinacionals de l’alimentació infantil i lesllets maternitzades.

En defensa de lalactància materna

La casa dels amosEls últims dies del mes d’abril hiha hagut llargues cues d’immi-grants a la Casa del Mig del parcde l’Espanya Industrial per dema-nar el padró oficial que acreditique porten el temps que marca lallei d’estrangeria dins de l’actualprocés de regularització.

Aquest fet i el lloc on es pro-dueix té un gran simbolisme. Del’antic vapor que fou l’actual parcqueden dues cases en peu quepertanyien a les dependències dela fàbrica. Un era l’antiga guarde-ria on les obreres deixaven elsseus fills mentre treballaven, i al’altra, l’actual Casa del Mig, hi ha-via les dependències administrati-ves i el despatx de l’amo de la fà-brica quan es dignava a treballar.

Tots sabem les lamentablescondicions laborals dels obrersdel segle XIX. També ens podemimaginar unes cues davant la ma-teixa casa, la casa dels amos, eldia que cobraven el frugal salari o,si més no, el dia que anaven a de-manar feina. Eren gent arribadadel món rural, amb ganes de mi-llorar les seves condicions de vidao, senzillament, fugint de la misè-ria, amb jornades de sol a sol perfer de mà d’obra de la incipient re-volució industrial de la llavors vilade Sants.

Els anys han passat, ja nosom al segle XIX ni al XX, i la fà-brica ja no hi és però torna a ha-ver-hi cues a la Casa del Mig. Sónpersones de diverses procedèn-cies que han deixat darrere seufamílies a la recerca de millorscondicions de vida i que tornen afugir de la misèria. Ara tornen a fercua a la Casa del Mig, la casadels amos, per trobar el paper queels permetrà deixar de ser carn decanó de treballs precaris.

No deixa de ser curiós que esrepeteixin situacions similars ambdenominadors comuns que enscondueixen a la conclusió que ra-cisme i classisme són dos fenò-mens idèntics. Els propietaris, i elsseus amics, de la Casa del Mig, lacasa dels amos, sempre es consi-deren per damunt d’altres perso-nes i es creuen amb el dret de po-der decidir per altres. No saben,no volen saber, que tots elshomes i dones tenim els mateixosdrets i que cap persona és il·legal.

COMISSIÓ DE VEÏNS DELA BORDETA

Sobre cosesconcretes entornde la masturbacióAquesta vegada ha estatla repetida petició d’unalectora habitual d’aquestasecció i el sopar de donesque es realitza cada mesal barri de sants el que hamarcat el tema de lacolumna: la masturbació.I específicament “cosesconcretes sobre la mas-turbació”.

I ens posem a buscarcoses concretes i... co-mencem pels diccionaris.Segons el diccionari del’Institut d’Estudis Catalans(per cert, que avorrit iquina poca gràcia!), diemmasturbació a “estimularels òrgans sexuals (d’algú)per provocar-li un orgas-me sense coit”. O sigui,parla de la masturbaciócom a substitució, visióconcreta però reduccio-nista. Decidides a concre-tar més, anem al diccionaride la RAE, que ens diuque la masturbació és“l’estimulació dels òrgansgenitals o zones erògenesamb la mà o altres per pro-porcionar plaer sexual”. Ai-xò ja és més interessant...

La masturbació en simateixa és un fi perquè estracta de gaudir. És unacte meravellós de plaercap a una mateixa sensecap altre ritme, expectativani necessitat que la d’unamateixa. És un conjunt depràctiques i sensacionsper donar-nos plaer, através del nostre cos o através d’un altre.

No hem d’entendreúnicament la masturbaciócom donar-nos plaer ambla mà o el dit... Masturbar-se és produir-se plaer ambtot el cos. La qüestió és notenir pressa, tenir-ne ga-nes i permetre-s’ho. Po-dem masturbar-nos a ladutxa amb el raig de l’ai-gua, amb els productes del’hort, amb la mà molt lu-bricada lliscant pel genollsi arribant fins als dits delspeus... Continuarà...

CREACIÓN POSITIVA

[ ]ALBA LA MARINA

La Burxa ofereix un espai publicitariper comerços, bars, locals socials,editorials, discogràfiques i d'altresque vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatreanuncis per pàgina de 63’5x60 mm.En cap cas els i les anunciants esresponsabilitzen dels continguts.Abstenir-se entitats bancàries,multinacionals i immobiliàries.Cada requadre costarà 21E (3500ptes) i si es volen ocupar dos, 36E (6000 ptes)

933 306 158 perruqueria934 911 894

10

MAIG 2005arreu

Parcs iJardins,privatitzadaEl passat diumenge dia 17 d’abril,els treballadors de Parcs i Jardinsvan fer una aparició a la Festa dela Primavera que organitzaval’Ajuntament de Barcelona al parcde la Ciutadella. En l’acte, decaràcter informatiu, es van repartirglobus negres i es recollien sig-natures contra la privatització deParcs i Jardins sota el lema “No ala privatització de Parcs i Jardins.Defensem el verd públic”. Pos-teriorment, un grup d’uns 50 jar-diners/es van manifestar la sevaindignació amb les intencions del’Ajuntament de convertir l’InstitutMunicipal de Parcs i Jardins enuna entitat pública empresarialseguint tot el recorregut que vanfer l’alcalde Clos i Imma Mayol, lapresidenta de l’Institut Municipal deParcs i Jardins.

Manifestació a Barcelona contra l’intent dedesaforament de l’alcalde de ciutat de Mèxic

La manifestació que aplegàmés d’un milió de persones a laciutat de Mèxic el passat 24d’abril va mostrar l’enorme des-contentament del país pels dar-rers successos en la política me-xicana, així com també ho vanfer les nombroses manifesta-cions arreu del món, entre lesquals la de Barcelona.

L’intent de desaforament del’alcalde de Mèxic D.F., AndrésManuel López Obrador, vandesencadenar aquestes protes-tes, que finalment van aconse-guir que Vicente Fox paralitzésel procés en destituir el Procu-rador General, el fiscal respon-sable del desaforament.

López Obrador pertany al’esquerrà Partit de la Revolu-ció Democràtica, i des que el2000 aconseguí l’alcaldia, haanat guanyant suport popular, il’ha fet decidir-se a optar per la

presidència. Però amb la denún-cia presentada pel partit del go-vern (Partit d’Acció Nacional,PAN) i el Partit RevolucionariInstitucional (PRI), que formenmajoria a la Cambra de Dipu-tats, la seva presència a les llis-tes per la presidència corria pe-rill per motius legals.

La marxa pels carrers de

Barcelona descriu perfectamentel que desperta aquesta situació:es va dur a terme el funeral dela democràcia, amb la seva cai-xa de morts, les flors i la bande-ra mexicana cobrint-la. Durantl’acte es van llegir diversos es-crits de protesta, i també un co-municat del subcomandant Mar-cos, i quan una veu s’alçà per

començar a enterrar la democrà-cia, tots van cridar que no, i lademocràcia ressuscità. Ambaquest acte queda ben pal·lèsque els manifestants no surten adefensar un polític, que d’altrabanda alguns titllen de populis-ta, sinó que surten defensar lesdarreres restes de democràciaque estan sent atacades.

Oleguer Presas dedica al seuprimer gol a un noi detingut perenganxar un adhesiu que feiareferència a l’alcalde Bustos

DE GOLSREIVINDICATIUS...

El País Valencià torna asortir al carrer pel 25 d'abril

Els carrers del centre de Valènciavan omplir-se un altre cop ambmotiu de la Diada del 25 d’abril.El dissabte 30 d’abril, sota el lema“Per la dignitat del País Valencià”,al voltant de 20.000 persones vanmanifestar-se en un ambient festiuacompanyat del so de les dolçai-nes. Per primer cop, hi van assistirrepresentants de tots els partits po-

lítics excepte el Partit Popular.Durant el recorregut, es van ferpintades a seus bancàries i esvanllençar tomàquets a l’ajuntament.Al final, Maulets va oferir un con-cert-furgoneta amb l’actuació deTitot i Carles Belda.

Al vespre, Obrint Pas va en-capçalar el concert en homenatgea Ovidi Montllor que va comptaramb la participació d’una quinze-na d’artistes.

Sabotatges ales zonesverdesLes zones verdes d’estacio-nament preferent per a residentses van posar en marxa a CiutatVella i a l’Eixample el dilluns 2 demaig. La reacció ciutadana vaser immediata i es van sabotejarbona part dels parquímetres. L’altpreu que han de pagar els noresidents (2,70 euros l’hora) haprovocat que les places buidess’hagin multiplicat. El fet que lamesura no hagi estatacompanyada d’un augment delservei del transport públic haaixecat moltes crítiques.

LAURA I JORDINA . BARCELONA

MERITXELL S.A. . PAÍS VALENCIÀ

JORDINAMoment de la manifestació a Barcelona.

Trobada zapatista aNou Barris

El 10 d’a-bril es commemorava la mort deZapata, ara fa 86 anys, per laqual cosa el Col·lectiu de Solida-ritat amb la Rebel·lió Zapatistava triar aquesta data per celebraruna trobada o, com diuen els za-patistes, un caracol. Aquesta ésla manera d’anomenar el llocd’encontre amb la societat civil.I en això es van convertir la ma-

sia de la Guineueta durant tresdies, per recordar que “Zapatavive, la lucha sigue”. Xerradesdiverses van dur els assistents areflexionar sobre l’estat del mo-viment zapatista a Mèxic i sobrela lluita i la resistència en gene-ral. A més, hi van assistir algunscol·lectius catalans que estan encontacte amb els zapatistes i quevan explicar la seva visió delmoviment.

JORDINA NOU BARRIS.

JORDINAMoment d’una xerrada de les Jornades. Acció a la manifestació del 30 d’abril a València. MERITXELL

MAIG 200511arreu

En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Desde LA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre

passat immediat, de les problemàtiques actuals, tant socialscom ecològiques i econòmiques, i dels moviments popularsque ens fan avançar.

Sabadell, un descontentamentque ve de lluny

Durant els tres últims caps desetmana d’abril, la Sagrada Famíliava estar de festa major. Durant unsdies, el barri va deixar de ser unaàrea turística plena d’autocars i vaesdevenir un espai de convivència igermanor veïnal. La Festassa, queagrupa, entre d’altres, esplais icaus del barri i l’Ateneu Popular del’Eixample, va organitzar diferentsactivitats adreçades a tots elspúblics: sopar popular, torneig defutbol, concerts, xerrades, correfoc iactivitats infantils, amb els puntsàlgids del concert de Pirat’s SoundSistema i el correfoc de LaCabrònica del Nord.

Festassa aSagradaFamília

... A TARGETAVERMELLA DIRECTA

La família Bustos segueix ambel seu estil feudal al capdavantde l’alcaldia de Sabadell.

Què està passant als Països Catalans?

**

Tots els mitjans de comunicació,nacionals i estatals, van començar adesplegar la maquinària informati-va quan trascendí la detenció d’unjove de 14 anys veí de Sabadell perpart de la Policia Municipal per ha-ver enganxat una adhesiu de lacampanya ciutadana “Estil Bustos?No, gràcies”. Mentre la versió poli-cial sosté que el jove desobeí l’altoi es resistí i agredí l’agent armat,fonts properes al detingut ho ne-guen categòricament i es recolzenen les declaracions de tres veïns dela zona on es produïren els fets quevan veure estupefactes els fets: “Elpolicia perseguí al noi amb la mo-tocicleta. Semblava molt espantat icridava a algun veí perquè el socor-rés. Quan el policia arribà on era elnoi llançà la motocicleta a terra icomençà a insultar-lo i a amençar-lo dient literalment que si es moviael mataria”, afirma una veïna. “Jovaig veure-ho tot perfectament. Laversió policial no té ni cap ni peusperquè l’únic que féu empentes imaltractà al noi a l’hora d’emmani-llar-lo fou l’agent de la policia.”

Després de ser detingut, el jovefou interrogat a comissariasensepossibilitat de parlar amb la sevafamília ni de ser assistit per un lle-trat. Durant l’hora que el menor vaestar sol a les dependències poli-cials l’agent que l’havia detingutl’amenaçà i l’insultà amb cincagents més. En arribar el seu pareno li van deixar veure el noi finsque no va mantenir una reunió ambPaco Bustos. El pare explica: “Emva intentar convèncer que no posésdenúncia i que allò era un incidentsense importància, una criaturada.En dir-li que posaria denúncia emvan comunicar que enviarien la de-claració a la fiscalia i que ells deci-

dirien”. Sis hores després de la de-tenció i un cop van haver declaratdavant la Policia Nacional, el joveva ser deixat en llibertat sota cà-rrecs de “desobediència i resistèn-cia a l’autoritat”.

AntecedentsLa situació de crispació que ha aca-bat amb la dimissió de Bustos ve delluny. Aquest mateix mes s’hanpresentat en societat més de 900firmes de personalitats de l’àmbit

cultural, artístic i del moviment as-sociatiu de la ciutat que exigeixenun canvi en les polítiques i en el ta-rannà consistorial. Segons els sig-nants del manifest ciutadà “la ideade presentar un llistat de greuges iun conjunt de propostes constructi-ves per a la ciutat feia temps ques’estava treballant des de molts àm-bits no institucionals, però podríemsituar-ne l’embrió en els fets delbar Bemba”.

El 27 de setembre de 2003, 11joves de Sabadell i comarca forendetinguts i passaren la nit en de-

pendències policials després que larecentement creada Brigada d’In-tervenció Ràpida de la Policia Mu-nicipal s’estrenés en les seves fun-cions carregant contra el jovent quees concentrava al voltant de l’es-mentat bar. La Brigada fou auspi-ciada sota el pretext de combatre laviolència de signe neonazi a la ciu-tat. El resultat de l’actuació fou unamanifestació sota el lema “Prouviolència institucional, absoluciódetinguts” i la imputació del regi-

dor del PSC Paco Bustos i el capdel mateix partit a Sabadell, JosepAyuso, en el procés judicial oberttambé contra els 11 joves.

A partir d’aquest fet es co-mençà a gestar el discurs consisto-rial que ha reaparegut amb forçaaquests últims dies: Hi ha una partdel jovent sabadellenc crític que ésviolent, que s’està “batasunitzant” ique utilitza la “kale borroka” per“imposar els seus criteris polítics”.A més, s’arrossega l’Entesa per Sa-badell i especialment la CUP enaquesta espiral criminalitzadora.

Detencions arbitràriesEl 23 de febrer de 2004 suposà unpunt d’inflexió en el conflicte: unabaralla al centre de la ciutat, des-prés d’un cap de setmana repletd’agressions feixistes, entre assis-tents a una festa de carnestoltes imilitants del partit nacionalsocia-lista Moviment Social Republicàacabà amb la detenció de cinc jo-ves de la localitat, dos dels quals nitan sols eren a la ciutat la nit delsincidents. Les detencions van serpracticades per la Brigada Provin-cial de la Policia Nacional ambagents de paisà que es van personara casa dels detinguts al voltant deles set del matí.

El 2004 va ser un any durant elqual el moviment okupa va prendrecada cop més rellevància política aSabadell. Nombroses ocupacionsvan posar de manifest l’existènciad’un gran nombre d’espais buits ala ciutat a mercè de l’ús especula-tiu, així com la manca d’alternati-ves institucionals. Segons Maria J.P., membre de l’Assemblea d’Oku-pes, “d’exemples de repressió aaquest col·lectiu no ens en falten,però podríem destacar-ne dos: lanegativa a intervenir de la PoliciaMunicipal quan aquesta va ser re-querida per okupes i veïns agreditsper membres d’Enderrocs Sabadelldurant un intent il·legal (sense or-dre judicial) d’enderrocament de lacasa El Palauet, i l’intent de desa-llotjament de L’Alhambra per partde la Policia Municipal, sense or-dre de desallotjament ni denúnciadel propietari i amb el resultat dedos joves atesos per contusions.Tot i el testimoni d’una trentena deveïns i dels bombers (que van serrequerits per l’actuació il·legal),Paco Bustos torna a tancar files da-vant l’agressió i es limita a obrir unexpedient intern d’investigació.

ORDINT LA TRAMA SABADELL.

ORDINT LA TRAMAPancarta de la campanya del veïnat contra la política municipal.

Amb papers isense contrala precarietatAquest any la manifestació delMay Day, que es va celebrar eldiumenge 1 de maig a la tarda pelcentre de Barcelona, va aplegarun bon nombre de persones. ElMay Day és el nom que rep la citaque pretén recuperar el Primer deMaig contra la precarietat i que esconvoca en una quinzena depaïsos euopeus. Enguany, caldestacar una elevada participaciód’immigrants en demanda per laregularització sense condicions ila formació d’ una aliança de gentamb papers i sense paperscontra la precarització de la vida.Amb motiu de la manifestació hiva haver una gran presènciapolicial i es van arribar a detenirset persones que s’hi dirigien.

Els últims dies la ciutat de Sabadell s’ha vist sacsejada per una sèrie de fets i reaccions socials i polítiques quel’han col·locat a l’ull de l'huracà de l’actualitat mediàtica. La mobilització social i la dimissió de Paco Bustos,germà de l’alcalde Manuel Bustos, com a responsable de la Policia Municipal després d’haver denunciat unapresumpta amenaça n’han estat el nucli principal. [ ]

MAIG 200512

Quines són les dificultats amb què es tro-ba un immigrant sense papers?Tots tenim el mateix problema, amb paperso sense: estem obligats a treballar en sec-tors on no treballen els autòctons com laconstrucció, la neteja i la propaganda, on hiha molta precarietat. La majoria dels mar-roquins, per exemple, treballen a la cons-trucció. S’aixequen a les cinc del matí, tre-ballen nou o deu hores i no tenen ni tempsde descansar, ni de llegir, ni d’aprendre lallengua. No són condicions per a una inte-gració mínima. Des de l’Assemblea per laRegularització Sense Condicions intentemsensibilitzar aquesta gent; encara que tin-guin papers la situació no canviarà i sóntambé éssers humans, tenen dret a viureamb igualtat. En general, es viu una situa-ció crítica, sobretot els sense papers, ésmolt difícil viure dignament. Desprésd’anys de legislació d’estrangeria del PP hiha acumulació d’immigrants sense papers.Al mes de juny de 2004 vam entrar a la ca-tedral, i el govern ens va desallotjar ambl’ús de la força. A partir d’aquesta acciós’ha iniciat el procés de regularització, queés totalment insuficient. Moltes personesno aconseguiran res, seguiran en la margi-nació i l’explotació. Per això hem deciditfer els tancaments.

Com s’ha desenvolupat el procés de nego-ciació amb el govern?Hem demanat diàleg amb el govern centrali l’han rebutjat. Hem parlat amb el Síndicde Greuges però ens ha dit que no té poderper canviar les coses, tot i que com a de-fensor del poble hauria de defensar lespersones que patim marginació. També enshem reunit amb el govern català, però noha servit per res. Ens ha dit que està preo-cupat per les persones que estan en vaga defam, però no aporta cap solució.

Ara que s’està arribant al final del procésde regularització, com valores els resul-tats?Fins ara el número de persones que sol·li-

cita la regularització és de 400.000, però enrealitat a Espanya hi ha un milió d’immi-grants sense papers. El govern manté aixíl’explotació d’aquestes persones. Diu quevol eliminar l’economia submergida, peròen realitat així no l’eliminarà. La manerad’eliminar l’economia submergida és do-nar a les persones els seus drets perquè espuguin defensar. Si la gent té dret de treballi de residència buscarà una feina digna i noacceptarà l’explotació. Però aquest procésl’únic que fa és deixar-nos en mans delsempresaris que ens exploten i xuclen lasang.

Com valores la flexibilització del requisitde l’empadronament?És un xantatge. El govern s’ha vist sotapressió davant unes peticions legítimes.Per trencar amb aquesta lluita està fentcanvis que són totalment insuficients. Estàdemanant proves alternatives per aconse-guir el padró per omissió. Aquí a Catalu-nya això no canvia res, sobretot en el puntde la tarjeta sanitària, ja que sense padró noes pot aconseguir la targeta sanitària. Unaaltra prova és l’ordre d’expulsió, però pocsla tenen, ja que les persones sense papersestan amagades, intenten no trobar-se ambla policia. A més, nosaltres no només llui-tem pel certificat d’empadronament, sinóper papers per a tothom, tot ésser humà ne-cessita drets per viure, i no ser tractat comun objecte o una màquina. La llei d’estran-geria està creant dues ciutadanies, una ciu-tadania amb pocs o cap dret i una ciutada-nia amb una mica més de drets.

Per part dels mitjans de comunicació s’hasilenciat bastant la vostra lluita i fins i tots'ha arribat a desacreditar...Els mitjans de comunicació estan en mansdel poder i el govern no té la voluntat d’ar-reglar el problema dels papers; intenta di-vidir els immigrants, dialogant amb asso-ciacions amigues o creades pel govern ma-teix. També hi ha organitzacions que estanen contra de les tancades, o que han patitpressions per part del govern per no recol-zar-nos, com ara Càritas. També hi ha sin-

dicats com CCOO i UGT que han negociatel procés de regularització i que ara estanconvençuts que el procés no ha donat elsresultats esperats, però no ofereixen cap al-ternativa ni reivindiquen les lluites. Tenimun aïllament total, amb l’excepció d’asso-ciacions de Sants, gent de les esglésies, es-tudiants de l’Autònoma i la Pompeu, peròés un recolzament limitat. Nosaltres tenimla perspectiva d’unir-nos amb altres movi-ments, com el moviment antiguerra, femi-nista, etc. per treballar per un canvi global.

Quina imatge donen del procés els mit-jans del teu país?Els mitjans de comunicació del Marroc in-tenten portar més fluxos de migració a Es-panya. Les televisions mostren les cues a laSeguretat Social i al consolat del Marrocper tal que sembli que a Espanya s’està re-gularitzant. No es mostren els problemesque tenim, l’explotació o el racisme, sinóque es dóna la imatge contrària. Espanya iel Marroc utilitzen la immigració per pres-sionar-se mutuament. Però les víctimessón sempre les persones immigrades. Lacomunitat que pateix més l’expulsió aquísón els marroquins.

Fins i tot en ple procés de regularitzaciós'està expulsant gent...El govern va dir que durant el procés no hihauria expulsions però ha demostrat elcontrari. Està intentant fer fracassar la llui-ta i generar por entre els immigrants. Aquía Can Vies hem tingut la policia sempre ala plaça de Sants per detenir gent quan sor-tíem. I moltes de les persones que han es-tat detingudes no han tornat als tanca-ments, per por a la policia. El govern ha ditque a partir d’ara ordenarà la immigració,cosa que pot significar detencions, expul-sions o deixar els immigrants en l’explota-ció i la marginació totals.

Com es planteja la lluita a partir del 7 demaig?Ara estem negociant, discutint entre nosal-tres i intentant buscar més locals. Tenim elcompromís de seguir amb la lluita.

“Després del procés de regularitzaciómoltes persones seguiran en lamarginació i l’explotació”

Aziz

GEMMA P. A. SANTS.

Participant de la tancada d’immigrants de Can Vies. Membrede Cornellà sense Fronteres i de l’Assemblea per laRegularització Sense Condicions

ENGANXINES POLITICOSOCIALS

1r de maig

ACTIVITATSDivendres 6 20 h: Massa Crítica, a la plaça delsPaïsos Catalans.

XII iversari Castellers de SantsDissabte 7 19 h: vigília del’aniversari, a la Gran via de CarlesIII amb travesssera de les Corts.Diumenge 812 h: XII aniversari dela colla dels Castellers de Sants, ala plaça Bonet i Muixí.

8è aniversari de Can ViesAbans cremàvem esglésies, arales okupemDivendres 6 CercaquintosDissabte 7 Concert de Pirat’sSound Sistema + Fenómenos +Catiuska, a la plaça Bonet i MuixíDiumenge 8 Okupa Xampions Lig+tarda de cineDimarts 10 Cafeta d’aniversariDijous 12 Documental detestimonis del 36 + xerradaDissabte 14 Pintada de mural +dinar d’aniversari

Cinema RebelDijous 19 19.30 h. La Quarta guerramundial, al les Cotxeres deSants

2n Fes-te al carrerDissabte 21 Cercavila + correfocinfantil + espectacle de foc 25 anysde Diables de Sants, al parc del’Espanya Industrial Diumenge 22 Matinades + cursa dedracs + jornada castellera + dinarpopular

Jornades contra la precarietatDivendres 27 Concert Pirat’s SoundSistema + Ràbia Positiva, a laplaça d’OscaDissabte 28 Matí: pintada de mural+ futbol precari + paella popular, ala plaça d’Osca Tarda: xerrada sobre conflicteslaborals + pel·lícula RecursosHumanos al CIS.

Diumenge 29 13h. Vermouth presentació del noudisc de Ràbia Positiva, a Can Vies

ADRECESCan Vies

c/ Jocs Florals, 42

CS de Sants c/ Olzinelles, 30

Casal Independentistac/ Premià, 31

Espai Obertc/ Blasco de Garay, 2

AC Arranc/ Premià, 20

Des de la tancada del centre social Can Vies, Aziz, que va venir fa un any i mig delMarroc, està participant en la lluita per una regularització sense condicions, davantd’una via de regularització que deixa molts sense la possibilitat d’acollir-s’hi.