núm.152periòdic de comunicació popular

Sants se suma al movimentde les indignades

Desenes de persones s’han concentrat cada dia a plaça de Sants per fer sonar les cassoles, els xiulets o altres estris i, així, mostrar la seva indignació. ALBERT GARCIA

Construint la ciutatdemocràticaPÀGINES CENTRALSL’editorial Icària edità enguany una obra col·lectiva que analitza el pa-per del moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició.

Turmentsi mala lletPÀGINES CENTRALSPànic presenta el seu primer àlbum,una barreja atrevida de punk i psycos.

Des de la nit del 21 de maig el movi-ment de les indignades té un espai dereferència al barri de Sants.

L’acampada de la plaça de Sants haesdevingut un nucli de trobada depersones de diverses generacions, di-ferents àmbits de lluita, per crear de-bat, protesta i transformació des de laproximitat.

Cada dia es celebren cassolades iassemblees que visibilitzen el malestari treballen per construir propostes desde la democràcia directa i l’autoorga-nització. Amb la creació de comis-sions, en forma de grups de treball alvoltant de diferents eixos temàtics,que intenten cristal·litzar i donar for-ma a les demandes i les idees posadesen comú a les assemblees.

Així mateix, en paral·lel al treballde les diferents comissions en quès’ha organitzat l’acampada, es fan xe-rrades i taules rodones que busquenvincular la xarxa de lluites locals delbarri amb el potencial associatiu del’acampada.

L’acampada es vol convertir en unespai de creació d’alternatives i resis-tències a l’actual sistema en què vivim.Pàgines centrals.

EL TIC TAC S’ACABAL’11 de juny els veïns i les veïnes

entraran a Can Batlló per recuperaraquest espai per al barri. Pàgina 12

Opinió

Felip Puigi les sevesdecisionsPÀGINA 2Després de complir els 100 dies al cà-rrec, el nou conseller d’Interior ja hamostrat el seu tarannà poc democràtic:la càrrega dels Mossos d’Esquadra aplaça Catalunya del dia 27 de maig.

Enmoviment

La producciód’aliments,a debatPÀGINA 8El Casal Independentista de Sants enspresenta les jornades que han dut aterme durant els mesos de març, abrili maig, sobre la indústria alimentària iel negoci que l’envolta.

Cultura

Arriba el 10èmercat d’inter-canvi de SantsPÀGINA 10La Xarxa d’Intercanvi de Sants va orga-nitzar el 15 de maig el 10è mercat d’in-tercanvi de Sants. La iniciativa volconstruir una economia alternativa alcapitalisme, mitjançant l’intercanvi.

Arreu

El Rostollobre portesPÀGINA 11La inauguració del Casal Popular ElRostoll apropa Tàrrega a un nou pro-jecte independentista a Ponent. Els so-cis fundadors afirmen que temps enre-re, aquesta experiència comarcal sem-blava impossible fer-la realitat.

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualjuny 2011

Sònia FernándezEns acosta a la física quàntica desde la fantasia a la novel·la La por-ta dels tres panys. Pàg. 12

Xèrif Puig,el nou amodel carrer

Albert Ricart

Felip Puig Godes, el nou consellerd’interior, poc temps després decomplir-se els 100 dies del seu no-menament, ja ha mostrat el seu ta-rannà poc democràtic, la seva inca-pacitat negociadora davant discur-sos contraposats i ens fa classes atots plegats de com, a cops deporra i saltant-se la llei, es pot in-tentar silenciar la dissidència i in-

Editorials

Lesacampades de Sants, de pla-ça Catalunya, de les ciutats,pobles i barris són molt mésque una mostra d’indignació.

Representen una forma de fer políticades de la democràcia directa, l’auto-organització i l’acció col·lectiva, peraconseguir un canvi profund del sis-tema polític i econòmic que ara ja po-dem afirmar amb certesa que moltagent anhela. Són ja tres setmanes d’a-campada, cassolades, assemblees iprojectes de futur. Això ja és molt mésque un esclat d’indignació. La descen-tralització als barris representa unaoportunitat de construir aquest canvides de la proximitat, el coneixementmutu, la quotidianeitat dels proble-mes i abusos, les xarxes locals de soli-daritat i de compromís polític. Aixímateix, permet donar solidesa i ga-

ranties de futur a aquesta revolta nas-cuda d’un malestar creixent.

Des de LA BURXA ens sumem per-què compartim objectius i maneresde fer, des de l’assemblearisme, laparticipació real i de base, la informa-ció horitzontal, la implicació i el pro-tagonisme actiu de cada un i una denosaltres en el model social que vo-lem. Per això, ens satisfà veure comles acampades han contribuït a fer-nos fortes, a sumar consciències i es-forços, a teixir aliances, a aprendre afer democràcia directa; i sobretot ademostrar-nos que podem fer de laindignació una oportunitat de trans-formació.

Veient la inoperància i les

nul·les intencions dels dife-rents governs de la ciutat acedir els terrenys de Can Bat-

lló, per al’ús i autogestió del veïnat de Sants,aquest 11 de juny els veïns i veïnesentraran amb la companyia i el suportde tots nosaltres, per alliberar aquestespai en mans privades i sense un úspel barri. Ara és el moment de prepa-rar-nos per entrar, per participar deldia 11, per solidaritzar-nos, per anar aprendre el que és nostre, el que ésdel barri. La transformació del recintefabril en equipaments pel barri és atocar, només falta l’últim esforç. I peraixò des de LA BURXA volem demanara tot el veïnat que el dia 11 de junyanem tots i totes a Can Batlló.

Des de La Burxa enssumem a l’acampada

de Sants i a totes lesacampades i assembleesd’indignació, de creació

i de transformació.Tenim una gran oportu-

nitat de canviar lescoses.

Amb lesacampades

per la trans-formació

Opinions

Aquest 11 de juny elveïnat de Sants recupe-

rarà Can Batlló:entraran a l’espai que

porten reclamant des defa 35 anys i capconsistori els ha

escoltat.

Can Batlló:35 anys

després seràpel barri!

Opinió

Els políticsi lesmunicipals

Marc Miras

S’han acabat les eleccions municipals,i ara què? No seré jo qui doni respos-ta a aquesta qüestió però el que sí quem’agradaria fer és una petita reflexiósobre les campanyes electorals. Fins eldia 22 de maig hem anat sentint diver-ses promeses a la televisió, a la ràdio ofins i tot en alguna furgoneta amb me-gàfons que rodava pels barris.

Però a banda dels petits partits, ques’han dedicat a fer les seves propostesmés o menys respectables, depenentdels escrúpols de cadascun d’ells, hi hahagut dos grans partits que s’han dedi-cat a fer la campanya de la por. CiUdeia que si volem que Barcelona avan-ci, els havíem de votar a ells; mentreque per la seva banda, Jordi Hereu, alcapdavant del PSC, apel·lava a la políti-ca de la por: «Si no voleu que governila dreta de Trias, voteu al PSC» l’hemsentit dir i repetir fins a la sacietat.

No es justifica

Àngel Bravo

Sis trets a sang freda. L’assassí llençal’arma a una paperera propera i fuig,deixant enrere un crim salvatge a la vis-ta dels primers testimonis. Deixant lamort d’una de les persones més estima-des del veïnat. Però per què? Res, no hiha perquè. Hi ha coses que passen queno tenen, ni mereixen, cap tipus de jus-tificació.

Una de les més estimades, agraïdes,sinceres i honestes. Tu, Qamal, propie-tari de l’establiment d’alimentació delcarrer Caballero, sempre tenies algúamb qui conversar amb un somriure ala boca. Tots sabíem que passar pel da-vant de la teva botiga esdevenia unamanera senzilla d’arribar content a ca-sa, i és que no tenies clients perquè rà-pidament els transformaves en amics.Per això, per molt que m’ho repeteixin,em costa de creure com han pogut se-gar la teva vida. A qui han matat, dius?Al paki? Al Qamal? Però si més bonapersona no podia ser... Durant totsaquests dies posteriors, en un nouexemple de resposta social i espontà-nia, la façana de la botiga s’ha omplertde veïns, desenes de rams, espelmes ifrases de condol. La teva família ens haagraït el gest i ens ha convocat propera-ment per acomiadar-te plegats.

La teva bondat, Qamal, enfosqueixencara més el rostre del causant d’a-questa barbaritat. Ajustament de comp-tes? Vers un home que no feia més queregalar tendresa?. Fins i tot, qui no etconeixia personalment, recordarà queper TV3 vas aparèixer com a exempled’integració. El teu final no ens esbo-rrarà la teva vida, perquè tu seguiràs ala botiga, al carrer, amb nosaltres, la te-va gent. Seguirem parlant amb tu, Qa-mal, dialogant sobre el nostre dia a dia.I tu, des d’allà on siguis, continuaràspensant i vetllant per nosaltres. Conti-nuaràs, com nosaltres, indignat per lamania d’uns pocs en acabar les rela-cions a base de violència mentre moltsd’altres, com tu, defensarem, a mort, laforça de les paraules.

Envia’ns el teu escrit alaburxa@barrisants.org o a CanVies (Jocs Florals, 42. BCN 08014).

Entenc l’abstenció activa com aforma de protesta, també entenc aqui vota en blanc, a qui vota les pro-postes i a qui vota al partit. El que noentenc és a qui practica aquest esportdel «vot útil», una característica de lapolítica espanyola que hem heretatals Països Catalans. No és lògic ni sa-ludable per a la societat exercir el voten funció de si hi ha perill que gover-nin «els dolents». Trenca la lògica del

sistema proporcional i això fa que esmantingui un statu quo que podemveure exemplificat al govern de l’Es-tat espanyol amb el PP-PSOE.

Aquests dies, ens hem cansat deveure als polítics professionals al ca-rrer, donant la mà a jubilats i fent pe-tons a infants, fins d’aquí a quatreanys no el tornaran a trepitjar. Ells se-guiran ocupats fent la política que es-tan acostumats a fer, aquella en què

les persones dels barris no tenenveu, aquella en què salven bancs idesnonen famílies senceres que nopoden pagar els lloguers abusius,aquella política prohibicionista queno és més que un reflex de cap a onvolen anar. Als carrers però, segui-rem avançant amb els moviments so-cials, en projectes autogestionats i entreball conjunt amb totes les veïnes iels veïns.

tentar dur a terme una neteja, unacacera de bruixes, de tota personao col·lectiu que molesti al poder ial govern, que discrepi, que pre-okupi, que s’indigni.

En les últimes «actuacions» (or-dres donades), d’en xèrif Puig,aquest mes de maig, hem pogut in-tuir quina serà la línia de la novaConselleria d’Interior, una institu-ció repressora de per si, una líniarepressora, amb actuacions desme-surades per part dels cossos «d’in-seguretat» de la Generalitat, acom-panyades d’unes declaracions on elsenyor Puig fa palès que no són ac-tes aïllats, sinó que són directrius aseguir des d’Interior.

Declaracions com les de després

del Primer de Maig, «s’arribarà finson permet la llei i una mica més en-llà», en referència als disturbis quees van ocasionar; dies més tardunes altres declaracions mostravencom es va «reconduir» el recorregutde la manifestació per part delsmossos segons la Conselleria d’In-terior per facilitar la circulació i per«seguretat de la manifestació i d’al-guns dels carrers», però la intencióreal era fer més fàcil la càrrega in-discriminada per, després tot eldesplegament mediàtic, criminalit-zar les accions dels manifestants.Altres declaracions on ha mostrat laintenció de prohibir manifestacionsamb l’excusa que s’hi realitzin actes«incívics».

Però la seva duresa ja va comen-çar amb la tolerància zero a l’oku-pació, això ho hem pogut compro-var al barri amb dos desallotja-ments «exprés» sense ordre judicialde forma totalment il·legals, ja queels okupants hi vivien des de feiamés de tres dies.

L’ultima actuació que ha fet ves-sar el got ha estat la «nova modali-tat» de netejar, un eufemisme dedesallotjar les places a cops de po-rra i piloteres contra persones quees concentraven de forma pacíficaper construir una nova realitat, percanviar aquesta política, que tantagrada a Felip Puig.

Juny de 201102

Miki

Cartes

03

SantsJuny de 2011

L’11 de juny és la dataassenyalada. Els veïns i lesveïnes de la Bordeta entra-ran a Can Batlló, una lluitaque ja fa 35 anys que dura.La plataforma Can Batlló pelbarri ha programat una jor-nada de tres dies farcidad’activitats.

Roser BenaventSants

«Ja, ja, ja!» reia la ja exregidora ImmaMoraleda el febrer de 2009 quan elsveïns vam llençar el repte d’entrar aCan Batlló el juny de 2011 si el plapactat anys enrere no estava en cons-trucció.

«Molt i molt abans ja estarà tot fet,o fent-se! Ja, ja, ja. Mira que sou ...!»

LA REGIDORA ES REIADELS VEÏNS FA DOS ANYSTic, tac, el temps va anar passant i en-cara seguien amb les seves dèries: laImmobiliària és molt seriosa i segurque farà el que volem.

Recordem en un parèntesi queImmobiliària Gaudir és propietat deles hereves de Muñoz Ramonet, unfeixista que va entrar per la Diagonalamb les tropes de Franco, i va espe-cular primer amb contingents d’im-portació de cotó, després amb les in-dústries tèxtils catalanes i després(fins ara) amb els solars d’aquestesindústries.

Ah! La gran burgesia catalana (tras-lladada a viure a Madrid com perto-ca) sempre té morts amagats a l’ar-mari de la seva història.

Can Batlló,punt i final…o punti principi?

Des dels veïns es va intentar ferveure als polítics que no es podia dei-xar que el ramat fos vigilat pel llop, ique amb la crisi que ens estava caienta sobre no teníem cap confiança dela «bona voluntat» de les sangoneresmadrilenyes.

«Tinc la seva paraula!», deia la regi-dora i es quedava tota cofoia mentre,tic tac, el rellotge anava avançant.

Caldrà dir, com a punt d’autocríti-ca que, segurament, els veïns de laBordeta hem estat els mes «calçasses»de la història del moviment veïnal aBarcelona, perquè hem acceptat mi-lers de pisos quan no hi havia d’anar-hi cap i hem esperat pacientmentmés de 35 anys a la bona fe dels polí-tics.

Bé, doncs el passat mes d’abril (fa-rà un mes) tot just començant la cam-panya electoral i a un mes i mig del’entrada anunciada a Can Batlló, laara ja exregidora ens comunicava queja no creia que pel juny de 2011 estéstot el pla de Can Batlló fet, ni fent-se.

FENT UNA BARCELONA ‘BIUTIFUL’S’HAN OBLIDAT DELS VEÏNSEls vam acusar de fer un planejamenturbanístic al servei dels especuladorsi de les grans immobiliàries. De feruna Barcelona «biutiful» al servei delsrics i dels turistes, en lloc de preocu-par-se per la vida diària dels veïns.

Ni cas. Segurament ja estaven ambels braços abaixats davant la previsi-ble desfeta electoral.

Van oferir, això sí, endegar els trà-mits per passar del sistema de Com-pensació (el pla l’executen els pro-pietaris privats) al de Cooperació(l’Ajuntament pren el paper d’impul-sor del pla). De fet, sembla que que-

den quatre rals per pagar les indem-nitzacions a 5 industrials i 3 veïns delcarrer Constitució, però que la im-mobiliària no acaba de liquidar per-què, o bé no vol, o bé no pot, peròsobre tot perquè d’aquesta manerabloqueja el desenvolupament delprojecte de rehabilitació de Can Bat-lló fins que, per a ells, vinguin mi-llors temps.

No ens sembla malament el canvi,però no plantejar-se’l fins ara demos-tra una falta d’iniciativa important.

OFEREIXEN ARA EL QUE HAVIEND’HAVER OFERT FA CINC ANYSEls polítics entrants, amb qui enshem reunit aquests dies, proposenassumir també el canvi de sistemad’execució explicat, però comentenque entre constitucions d’ajunta-ments, plens, publicació, temps per

al·legacions, etc. ens aniríem a l’abrilde 2012. Amb sort.

També oferien, igual que els polí-tics sortints, una nau negociada acanvi d’una entrada controlada eldia. Els vam dir també que d’acord,però que la nau havia de ser interiori no perimetral (ens anaven a oferir lanau de la Margaret Astor, que elsveïns anomenem «el galliner») ja queel que realment volem és «entrar» aCan Batlló i començar a recuperar-lo.

No ens vam posar d’acord perquèja no ens els creiem!

Entrarem a Can Batlló el properdia 11, i la dificultat de la crisi la con-vertirem en un avantatge, ja que bas-tirem els primers equipaments entreels veïns i els autogestionarem. Fa-rem història en primera persona, totconstruint el nostre futur i el delsnostres fills.

ELS BARRIS NECESSITEN GES-TES, HEROÏCITATS I VICTÒRIESCom la història ens ha ensenyat, no-més empenyent els veïns aconsegui-rem millorar el nostre barri de la Bor-deta. I la Bordeta, no ens enganyem,és en gran part Can Batlló.

Perquè a més de pedres, zonesverdes, equipaments o parterres, elsbarris necessiten gestes i herois, ne-cessiten història, llegendes i victò-ries, i també necessiten, potser, màr-tirs i traïdors.

Segur que el dia 11 escriurem unapàgina de la petita història del petitbarri de la Bordeta. Però no és el finalde cap cicle. És el principi d’un denou molt millor que l’anterior.

Estàs disposat a perdre’t l’oportu-nitat de ser-hi?. Com els ho explicaràsals teus fills o als teus néts?

Desenes de persones van participar de la visita organitzada el 30 d’abril on van poder entrar al recinte fabril. JORDI SOLER

«És necessari que la gent esmobilitzi junta per aconseguir-ho»Bernadí i TomàsMembres de la Plataforma Can Batlló és pel barri

En Bernadí i en Tomás sóndos veïns que van venir aestudiar Belles Arts aBarcelona i ara també sónmembres de la PlataformaCan Batlló és pel barri.

Mercè EstebanBarcelona

Com vàreu saber de l’existènciadel problema que s’arrossega de faanys a Can Batlló?B: Ens en vam assabentar pels cartellsque vèiem pel barri; volíem saber en

què consistia i un dia vam anar-ho apreguntar als veïns que estaven fentconèixer la situació d’aquest recintefabril.T: Sí, jo igual. Perquè vam començar aveure cartells fins que vam anar alCentre Social, per informar-nos sobreel que consistia exactament.

Què va fer que us engresquéssiu aparticipar a la plataforma?T: La proposta. Perquè és un projectemolt familiar, molt constant i necessa-ri pel barri.B: Les ganes de treballar que vam veu-re a les assembles; que era gent gran,que no és la que veus normalment,

no? I aquesta constància i treball per-manent…

On espereu que arribi tota la feinafeta?T: Esperem que surti tot bé i que ser-veixi per alguna cosa. No és fàcilmoure tot el veïnat per ocupar un re-cinte i unir la gent cap a un mateix ca-mí, però és quelcom pel barri que esnecessita; és necessari que la gent esmobilitzi junta per aconseguir-ho.B: Esperem recuperar un espai quefa uns 35 anys que ja es va prometreque seria per equipaments; cal recu-perar el projecte i impulsar-lo cap aendavant. Això esperem.

La plataforma ha editat cartells i tríptics per convocar el dia 11. PLATAFORMA CAN BATLLÓÉS PEL BARRI

Juny de 201104

Sants

El passat dilluns 16de maig els Mossosd’Esquadra van dur aterme el desallotjamentil·legal de la casa alliberadaal número 35 del carrerOlzinelles.

Albert Ricart SanjuanSants

La casa situada al número 35 delcarrer Olzinelles estava okupadades del dijous 12 per sis joves delbarri, segons els veïns del carrer iels joves okupants. La visibilitzacióde la okupació es va portar a termedissabte 14 a la nit, en aquell mo-ment es van presentar quatre vehi-cles dels Mossos d’Esquadra i unparell de furgons de la brigada mò-bil, avisats per algun veí que creiaque l’okupació es feia en aquellmoment. Les forces de seguretat esvan veure incapaces de portar a ter-me el desallotjament pel suport delveïnat i de les persones que es tro-baven celebrant l’aniversari del CSACan Vies en aquell mateix moment.També el fet que una de les perso-nes okupants de l’immoble tingués

en possessió un burofax on es de-mostrava que les persones porta-ven vivint allà des del dijous va des-concertar als Mossos d’Esquadra.

UNA ALTRA ACTUACIÓIL·LEGAL DELS MOSSOSFinalment quan tot semblava acon-seguit, el dilluns 16 a dos quarts de

set del matí es va presentar la briga-da mòbil a l’habitatge per desallot-jar els sis joves que l’estaven oku-pant, una trentena de persones so-lidàries es van presentar perintentar evitar el desallotjament. Alfinal els joves van ser desallotjats iidentificats, però no va haver-hi capdetingut.

A PEU DE CARRER

Les cassoladesdeixen fora dejoc l’esquerratradicional

Àlex Tisminetzky

Passejant entre pancartes i tendesde l’acampada de plaça de Sants,la ja mítica jornada de l’assaltdels mossos d’en Puig, quan tor-nava a casa enmig de veïns picanta les cassoles, pensava com hacanviat en tan poc temps el con-text polític.

Potser les representacions gràfi-ques d’aquest canvi radical han es-tat a les darreres setmanes. I és quementre CCOO i UGT negociaven enpolits despatxos oficials la reduccióde 600 a 300 euros de la jubilaciómínima, o el trencament de la co-lumna vertebral dels conveniscol·lectius, centenars de milers depersones es concentraven a les pla-ces al crit de «no ens representen».L’altre escena també era per emmar-car: mentre els líders de l’esquerraparlamentària, com Portabella o He-reu, sortien a les sales de premsadels hotels, pràcticament sols, a ex-plicar la espectacular davallada devots, el debat sobre com milloraraquesta injusta societat a les nostresplaces estava més encès que mai.

S’està donant un canvi. La basesocial de l’esquerra, les personesamb sensibilitat social, han dit prou,i ja no esperen més a les consignesde CCOO, UGT, ERC o IC per a mo-bilitzar-se contra les polítiques neo-liberals. L’esquerra tradicional, talcom l’hem conegut, està immersaen un desprestigi del qual li costaràsortir, després d’anys de poltrones icotxes oficials.

L’esquerra tradicional està encrisi, i una nova esquerra està apunt de néixer. Potser els movi-ments socials i les organitzacionscombatives haurem de d’evolucio-nar tan ràpid com canvia el panora-ma polític, ja que ens podríem arri-bar a trobar en poc temps liderantla resistència, i això, si passés (i es-perem que sigui així), no serà gensfàcil. El debat estarà al carrer, a lesbotigues, a plaça de Sants, i comno, a l’Assemblea de Barri.

La Bordeta explicada pernens i nenes del barri que,a través dels dibuixos, hanexpressat el que els agradai els que no del lloc onviuen i es relacionen.

Mercè EstebanSants

El 18 de maig, a la sala de Sant Me-dir, es va inaugurar l’exposició de

dibuixos del projecte «La Bordetaamb ulls d’infant», un treball dina-mitzat i coordinat per un equip dela Federació d’Associacions deVeïns de Barcelona (FAVB) dins deles escoles del barri. Han intervin-gut en hores lectives per explicarals infants allò que caracteritza laBordeta i, al mateix temps, buscarles opinions i saber del coneixe-ment que tenen els alumnes sobreel barri.

Els alumnes de primària han fetels dibuixos representant els trets

La Bordeta amb ulls d’infant

Els Mossos d’Esquadra van presentar-se el dissabte a la nit per desallotjar l’immoble situat a Olzinelles, 35. ALBERT GARCIA

Desallotjament il·legalal carrer Olzinelles, 35

que més i que menys els agradendel barri; els de secundària han fetun petit redactat amb les mateixescaracterístiques que els dibuixos, amés d’entrevistes a persones vincu-lades amb el barri com membresd’entitats veïnals.

EXPOSICIÓ DELS DIBUIXOS ALCENTRE SOCIAL DE SANTSEl fruit d’aquest projecte ha sigutl’exposició de dibuixos ja inaugura-da que ara es troba al Centre Socialde Sants fins al 23 de juny; a més

Ens trobem davant d’un altredesallotjament il·legal, ja que es varealitzar sense ordre judicial, quantotes les proves demostraven queels okupants portaven a la casa mésde 48 hores, circumstància que feianecessària una ordre judicial perpoder desallotjar.

d’un dossier explicatiu que combi-na explicacions de la Bordeta comla història, informació sobre la sevapoblació, la localització dels pro-blemes, el futur del barri, l’explica-ció de la comissió de veïns de laBordeta i el treball esmentat ques’ha dut a terme en temps de do-cència.

Can Vies celebra14 anys de resistènciaEl passat mes de maig CanVies va celebrar, dels dies 5 al15 de maig, els seus 14 anys,centrat en la temàtica de lesresistències, amb el lema «14anys forjant alternatives ambel suport mutu i l’autogestió».

Albert Ricart SanjuanSants

L’aniversari d’enguany girava al voltantde la resistència per demostrar comgràcies al suport popular aquest centresocial ha pogut superar tres demandesde TMB.

Les celebracions van començar eldijous 5 de maig a les set de la tardaamb una taula rodona on es tractavendiferents resistències col·lectives com

l’okupació i la defensa del territori. Al’acte van assistir una vintena de perso-nes, i es va obrir el debat i l’aprenen-tatge de les diverses formes de lluita.

L’endemà es va fer la marató d’es-pectacles amb actuacions de tot tipus,amb esperit crític i dissabte va ser l’ho-ra d’inici del Cercaquintos, que va con-vocar al voltant de 150 persones (ve-geu LA BURXA número 151). El cap desetmana culminà amb una ruta històri-ca pel barri sobre la memòria de resis-tències a Sants.

D’altra banda, el dia 10 va ser eltorn del concurs de pintxos i el brin-dis, on el cava i els regals van abundari, en el tradicional sopador del dime-cres, la capella es va omplir de gentdisposada a passar una bona estonadesprés de passar un circuit americà.

A la xerrada-debat sobre «El risc sís-mic a les centrals nuclears», es va crear

05Juny de 2011

La primera Festa Interculturalde Sants va oferir durant lasetmana del 30 de maig al 5de juny una vintena d’activi-tats per mostrar la diversitatcultural del barri.

Gemma PareraSants

La iniciativa va sorgir fa aproximada-ment un any de la Taula Interculturalde Sants del Secretariat d’Entitats deSants, Hostafrancs i la Bordeta, un es-pai de confluència i d’intercanvi entreentitats de persones de diferents orí-gens. Una vintena d’entitats del barrihan treballat en aquesta festa que volmostrar la diversitat cultural des d’unaperspectiva positiva, enriquidora inormalitzadora que ens allunyi de vi-sions estimatitzadores.

La setmana de la Festa Interculturales va inaugurar amb l’exposició «Po-rrajimos: el genocidi nazi del poble gi-tano» amb la Federació d’Associacions

Gitanes de Catalunya, el dilluns 30 demaig a la sala d’exposicions del Casi-net d’Hostafrancs. Durant la setmanaes van fer activitats tant diverses comxerrades, cinefòrum, teatre, contacon-tes, danses, poesia, música i tallerscom el de cal·ligrafia àrab i xinesa, i elde medicina xinesa. La cuina també va

tenir un paper destacat com a oportu-nitat per compartir gastronomies d’a-rreu del món.

El 4 de juny les activitats es van ce-lebrar en una haima a la plaça deSants, sumant-se a la iniciativa d’A-campadaSants. La Festa va cloure el 5de juny amb un torneig de futbol in-

Haima instal·lada a plaça de Sants on es va dur a terme un contacontes, activitat emmar-cada a la I Festa Intercultural de Sants. GEMMA PARERA

Sants celebra la primera Festa Intercultural

Firentitats 2011

El tradicional Firentitats es va dur a terme el dissabte 4 de juny a lacarretera de Sants. Centenars de paradetes ompliren el carrer i algu-nes d’elles reivindicatives, com la de plataformes com Can Batlló éspel barri o Recuperem la Lleialtat Sansenca. També hi eren les collesde cultura popular, com els Diables de Sants.

tercultural i una bicicletada solidàriaper al projecte «apadrina una bicicle-ta» de FAECH, que facilita bicicletes ales escoles de Burkina Faso per talque els infants dels poblats puguinaccedir més fàcilment a l’educació.

Des de la Taula Intercultural tambées celebra el Cicle de Conferències«Dies diversos», un dijous al mes a lesCotxeres de Sants, a les 19.30h. El 19de maig es va celebrar el Dia de la di-versitat cultural i el proper 23 dejuny, el Dia del refugiat.

MANIFEST PER A LA COHESIÓSOCIAL I LA CONVIVÈNCIALa Taula Intercultural ha impulsat el«Manifest per a la cohesió social i laconvivència», una crida d’alerta a lasocietat pels resultats de l’enquestaelaborada pel Centre d’Estudis d’O-pinió sobre el posicionament delscatalans i catalanes vers la immigra-ció, sobretot en el context de crisieconòmica actual, on el col·lectiuimmigrat n’ha sorgit especialmentperjudicat.També vol ser una crida als polítics

per a la no-instrumentalització delfet migratori, ja que les persones im-migrades esdevenen sovint víctimesexpiatòries dels problemes econò-mics i socials. Així mateix, és una cri-da als mitjans de comunicació perexercir un bon tractament de la di-versitat cultural i no contribuir a l’es-tigmatització de la població immigra-da o de certs col·lectius.

Segons el manifest «els estereo-tips, els prejudicis i els rumors sónenemics de la igualtat i l’acceptacióde la diversitat. Són, per tant, ene-mics de la convivència». Així mateix,s’afirma que «migrar és una qüestióde llibertat i de dignitat humana. To-tes i cadascuna de les persones ne-cessitem subsistir i tenim el dret decercar una vida millor, independent-ment de qualsevol frontera política».Actualment hi ha 67 entitats adheri-des al manifest que expressa que«des del teixit associatiu reconeixemi volem la plena igualtat de totes i ca-dascuna de les persones, siguinquins siguin els seus orígens, colorde pell, nacionalitat, etc.».

un debat enriquidor i d’actualitat en-tre la vintena de persones presents al’acte, amb els successos de Japó sobrela taula.

LA PLUJA FA CANVIAR ELS PLANSEl cap de setmana hi va haver una ma-rató de cinema sobre la resistència—on es van passar pel·lícules i docu-mentals fins a la matinada. El plat fortde l’aniversari, el dissabte, a la plaçaJosep Pons s’havien organitzat un di-nar popular i un concert amb la parti-cipació dels grups The Rigodonians,Natural Band i La Fanfarria Contra-tiempo. El dinar es va poder fer a laplaça, però per la pluja es van traslla-dar els concerts al mateix CSA. L’activi-tat que va donar per acabat l’aniversa-ri va ser el tradicional campionat defutbol Okupi Txampinyons Lig, diu-menge a les nou del matí a la Farga.

LOKAL/KAMILOSETASMUSKARIA 2011Darrerament s’hanpublicat a casa nostratres llibres que trac-ten d’explicar i apro-par el que va signifi-car l’aparició del mo-viment punk a laciutat de Barcelona irodalies. Tot un trac-tat social i antropolò-gic que ens detalla, através de diversostestimonis i imatges,el que va significaraquest fenomen aprincipis dels 80.

Segurament als ini-cis dels 80, els Pànicno havien nascut ocom a molt estaven apunt de fer-ho. Però

del que no hi ha capmena de dubte és quel’eclosió del punk elsha esquitxat, tres dè-cades més tard, d’unamanera determinant.Des de les comarquesde l’Anoia i la Sega-rra, ens arriba una deles propostes més in-teressants dels da-rrers temps quant adiferent i original. Elfet de cantar en cata-là també és una nove-tat, veient els ante-cedents pel que fa al’estil, però encara ésmés sorprenent el seudesvergonyiment al’hora de barrejar elpunk amb sons psycosi unes tenebres que

apropen la proposta aambients foscos i pro-pers a la por. Aquestprimer treball ha ge-nerat expectatives iels seus concerts jacomencen a tenir larepercussió merescu-da. Cançons com «Pà-nic», «Fill d’un gri-pau» o «Pòtols i Pun-karres» es podenconvertir en autènticshimnes d’un estil mu-sical que no vol des-aparèixer i que des-borda visceralitat iintencionalitat pertots els costats. Entemps de crisi, tornael punk!

David Vázquez

Parèntesi06 Juny de 2011

Turments i mala llet

En aquestes datesd’acampades pertotarreu, de revoltes alnord i el sud del Medi-terrani, Twitter s’haconvertit en una einade comunicació moltútil. Molta gent s’hiacaba de registrar im’agradaria explicarcom funciona aquestaeina per evitar estres-sos innecessaris.

Primer, Twitter no-més permet enviarmissatges de 140 ca-ràcters i fer cerquesde paraules.

Segon, cal aclarirque per llegir els mis-satges que s’envien aTwitter no necessitesestar registrat. En en-trar a Twitter tens uncercador on pots in-troduir «acampada-

sants» i veure tots elsmissatges sobre l’a-campada al barri.

Tercer, tenir unusuari et permet en-viar missatges i esco-llir altres usuaris per-què tots els seus mis-satges t’arribin sensehaver de fer cerques.Si després de mirar#acampadaSants veusuna persona que t’a-

grada com escriu, lapots seguir i així, a lateva plana principalde Twitter, veuràs totsels seus missatges, nonomés els que parlind’«acampadasants».

I, per acabar, el #simplement serveixperquè la paraula quehi segueix sigui un en-llaç a la cerca d’a-questa mateixa pa-

raula. D’aquesta ma-nera, per exemple,#acampadaSants esconverteix en un en-llaç a tots els missat-ges en què s’hi hagiescrit #acampada-Sants.

Bernat Costa

Consells a twitterians

MÚSICA

BURXANT ELS BYTES

DIVERSOS AUTORSICÀRIA, 2010El moviment veïnal vaconstituir, durant elsdarrers anys del fran-quisme i al llarg de latransició, un dels àm-bits més rellevants demobilització. Va tenirun protagonisme cen-tral en el desgast dela dictadura a escalalocal i en la transfor-mació i la dignificacióde l’espai urbà.

Aquest llibre recons-trueix i analitza la tra-jectòria d’aquest mo-viment des dels seusorígens més llunyansfins als anys 70.

A la primera part,l’Ivan Bordetas i Xa-vier Domènech se cen-tren en el sorgiment iprimers anys de la tra-jectòria del movimentveïnal, el temps enquè es formen els nu-clis suburbials de ba-

rraques, coves i casesautoconstruïdes; d’al-tra banda, fan unaanàlisi del model espe-culatiu de creixementurbà imposat pel rè-gim franquista, aixícom de la progressivaarticulació d’unes xar-xes que acabaranconstituint un movi-ment veïnal amb unesformes organitzativesautònomes, obertes iassembleàries.

La segona part, acàrrec d’Ivan Borde-tas i Anna Sánchez,estudia el període demajor mobilització ur-bana i de màxima for-talesa i incidència po-lítica i social de l’as-sociacionisme veïnal:la segona meitat delsanys 70, el temps decanvi polític en què espassa, definitivament,de la protesta a laproposta, i de la des-confiança envers lesautoritats de la dicta-dura, a la directa i to-tal deslegitimació.S’analitzen també elsprimers símptomes decrisis del moviment,amb la pèrdua de pro-tagonisme de l’anti-franquisme social enel procés d’institucio-nalització de la transi-ció a la democràcia.

Finalment, la ter-cera part, a càrrec deRicard Martínez, s’a-costa a l’univers cul-tural del movimentveïnal i, en particular,als continguts detransformació socialanticapitalista que,tot i no materialitzar-se, van formar part deprojectes, de les mo-bilitzacions i de laidentitat del movi-ment.

Associació Praxis

LLIBRE

Construintla ciutat democràtica

MARRAMEU! (HTTP://MIUSMIUS.TUMBLR.COM)

Especial IndignadesSants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualjuny 2011

Les assemblees a la plaça Sants apleguen un centenar de persones que creuen en l’acció col·lectiva per a la transformació social. MIRTA

#AcampadaSants, un espaide confluència de lluitesEl moviment de «les indigna-des», que es va iniciar aplaça Catalunya la nit del 16de maig, es va estendre aSants amb una acampadaque va començar la nit del21 de maig a la plaça deSants.

Gemma PareraSants

El barri de Sants es consolida aixícom un dels punts actius i protago-nistes d’aquesta revolta que està crei-xent a centenars de places de tot elmón. #AcampadaSants ha esdevin-gut un espai de confluència al barride lluites i revindicacions. Cada dia hité lloc una cassolada a les 9 del ves-pre, que ha arribat a reunir entornd’unes 200 persones que expressenaixí el seu malestar davant un sistemapolític que retalla drets i pel qual noes senten representades, i un sistemaeconòmic capitalista associat a la pre-carietat i la desigualtat.

Com afirmen les acampades deSants en el seu manifest «Indignadesd’aquesta crisi que redueix els salarismentre les empreses augmenten elsbeneficis (...) Aquesta crisi on elsbancs fan fora a la gent de casa sevaper deixar-les buides i alhora rebendiners de l’Estat. Indignades que esredueixi el pressupost en educació(...) Indignades per la privatització dela sanitat. Estem farts i fartes dels i lespolítiques que protegeixen les em-preses i arruïnen a les famílies i a lespersones»

ESPAI DE DEMOCRÀCIA DIRECTAL’acampada és un espai de visibilitza-ció de tota aquesta indignació, peròtambé de debat, trobada i creació. Ados quarts de deu del vespre es cele-bren assemblees que mostren queexisteix una altra manera de fer políti-ca i alternatives que passen per l’auto-organització i la democràcia directa. Ales assemblees es posen en comú con-

CASSOLADA CONTRA LES RETA-LLADES EN EDUCACIÓMés de 150 pares, mares, mestres, ne-nes i nenes de diferents escoles deSants han protagonitzat una cassola-da l’1 de juny per protestar en contrales retallades a l’educació pública. Se-gons explica Ester de Pablo «crec quetenim una bona xarxa educativa pú-blica, gràcies al compromís de mes-tres, pares i mares, però en inversiópública en educació estem fatal. I, amés, es finança l’escola privada ambdiners públics ». Les cassolades con-tra les retallades en educació es farancada dimecres a les 17.30h a la plaçade Sants. S’ha constituït una assem-blea d’infants a la plaça amb la ideade facilitar un espai de participacióper a infants.

Més informació:acampadasants.wordpress.com

acampadabcn.wordpress.com

de l’acampada un grup de suport apersones aturades i una cadena de fa-vors. Una altra iniciativa és un qüestio-nari per conèixer les necessitats delbarri.

Des d’#acampadaSants es partici-pa activament i es coordinen amb l’a-campada de plaça Catalunya i d’altresbarris. Es va donar suport el 27 demaig davant l’intent de desallotjamentd’#acampadabcn que va acabar enmés de 100 persones ferides, algunesmolt greus, a causa de la dura actua-ció policial, però amb la continuïtatde l’acampada i amb concentracions icassolades encara més massives.

D’altra banda, es participa en con-vocatòries com la manifestació inter-nacional el 19 de juny «Saltem de lesplaces al món”, per la que s’ha convo-cat a les 17h a la plaça de Sants, i l’a-campada el 14 de juny i la concentra-ció el 15 de juny, a dos quarts de vuitdel matí, davant el Parlament per atu-rar les retallades.

tinguts i estratègies. També es presen-ta el treball de les diferents comis-sions de l’acampada que es reuneixencada dia a les 20 h.

D’ una banda, la comissió de coor-dinació interna i externa. També lacomissió de cuina i d’autosuficiència,per gestionar de forma autoorganitza-da aquest espai que compta amb lo-gística per dormir i menjar. Altres co-missions són la de difusió, la d’activi-tats i la de continguts. Per facilitar eldebat i la proposta es treballa engrups, a les 21.30h, en dies alterns al’assemblea, sobre temàtiques coml’àmbit laboral, l’habitatge, la immi-gració i l’educació.

L’acampada compta amb un puntd’informació i ha estat també un espaide visibilització de lluites; de cons-trucció d’aliances per a la transforma-ció social, i de realització de diferentsactivitats, com tallers, xerrades i unaàgora sobre els col·lectius del barri.Entre altres iniciatives, s’ha creat des

Carta a enFelip Puig

Joan Roure Expósito

Felip Puig: no puc menjar sò-lids, no puc dormir per pres-cripció mèdica, no puc fer pe-tons a les persones que estimo,no puc jugar a futbol en dos me-sos, no puc celebrar la victòriadel Barça i tinc la meva mareamb atacs de nervis. Demà aniréal metge per saber si he perdutl’oïda ja que el divendres hi te-nia tanta sang que els metges noho podien veure del tot. Aques-ta nit he tornat a somiar ambl’escena de l’impacte de bola degoma. M’ha tornat a envair lamateixa por —i incomprensió!—que vaig sentir quan vaig recu-perar el sentit després de des-plomar-me al terra. En aquellmoment no era capaç d’imagi-nar el que havia succeït, ja quejo estava molt lluny del lloc ones repartien els cops de porra.Només sagnava sense parar perl’orella — va durar 5 hores!—, te-nia la vista ennuvolada, no reco-neixia la meva millor amiga, te-nia les mans fredes i els sentitsno em responien (...).

Felip Puig, si l’interessa elmeu cas, pot demanar el partemèdic a l’Hospital del Mar o po-sar-se en contacte amb mi, segurque això no li serà difícil. Tot iaixí, la veritat: dubto que ho fa-ci i encara no entenc com sóctant il·lús com per enviar-liaquest missatge. En definitiva,penso lluitar aquesta causa i de-nunciaré el meu cas fins que:1. El mosso sigui identificat i re-tirat del servei per disparar a unciutadà sense mirar qui hi ha da-rrere.2. Els Mossos d’Esquadra deixind’utilitzar aquestes boles de go-ma que ja han matat a gent i hanvolat molts ulls.3. Renunciï al càrrec per orde-nar aquesta massacre.Més indignat que mai li demanala dimissió un conciutadà ferit.

De plaça Catalunya als barris: cA tres setmanes de les mani-festacions multitudinàriesque ompliren els carrers degent indignada en plenacampanya electoral, conti-nua obert el debat al voltantdel manteniment de l’acam-pada de plaça Catalunya.

Elba MansillaSants

El futur i les expectatives generadespel moviment esbossen un futur quecombina moments de mobilització ivisibilització col·lectiva, amb el pro-

gressiu exarxament amb les realitatslocals existents. La proliferació d’a-campades a barris com Sants, Poble-nou i Nou Barris, i d’assemblees lo-cals -que ja sumen 17 a Barcelona-són un clar exemple d’aquest procésde descentralització als barris.

La dispersió de les acampadess’està estenent també a les mobilitza-cions d’altres sectors en lluita, comper exemple les concentracions delsdimecres davant els centres de salut,o la manifestació en defensa de la Sa-nitat pública del passat 27 de maig; oles cassolades de pares, mares i pro-fessorat davant els centres educatius,per aturar el pla de retallades a En-senyament. A més, el moviment del15M afronta un calendari de mobilit-

zacions amb dues dates clau: el 15 dejuny —dia en què s’aproven els pres-supostos de la Generalitat de Cata-lunya— i el 19 juny, jornada de lluitad’àmbit internacional.

ACORDS DE MÍNIMSLa declaració de principis aprovadaen assemblea per 8.000 personesproclama que les acampades agluti-nen un important sector de població

que, després de la manifestació, havolgut seguir junta per fer visible elmalestar col·lectiu per unes videsprecaritzades pel capitalisme; alho-ra, s’ha volgut posar en pràctica unanova forma d’organitzar-se per pro-piciar un canvi profund de sistemapolític i econòmic, apostant per pro-cessos de democràcia directa.

Aquests principis, des del mo-ment zero, han passat per la desobe-diència civil i l’autoorganització: desde l’ocupació de l’espai públic i l’au-togestió de la plaça, fins a la insub-missió a la Junta Electoral Central, elTribunal Suprem i el Constitucional,passant per la resistència a un des-allotjament brutal. I l’efecte d’aques-ta mobilització, i d’aquesta proposta

organitzativa, ha estat la reproduccióde l’experiència pertot arreu.

AUTOORGANITZACIÓ ALS BARRISEn nota de premsa de data 1 dejuny, l’assemblea general de l’acam-pada a plaça Catalunya anuncia quetindrà continuïtat per seguir «treba-llant en un espai públic de debatque ens ha permès recollir col·lecti-vament les demandes i propostes demilers de ciutadans» i que l’«exten-sió de la mobilització, que començaa articular-se a les assemblees de ba-rri» aprofundeix en la proposta deregeneració democràtica i nodreixles estructures ja existents amb«nous voluntaris amb ganes de can-viar les coses».

02 Juny de 2011

Juny de 2011 03

especial Indignades

L’explosió de descontent col·lec-tiu s’està vehiculant cap als espais dediscussió, acció i organització delsbarris, un marc més propici per al co-neixement mutu i l’intercanvi, enquè es poden relacionar les deman-des generals als problemes concretsde cada territori, i on les noves incor-poracions, a banda d’ampliar la basesocial de la protesta, poden aportar

noves idees i nous repertoris d’acció.Aquest difús i espontani movi-

ment del 15M, que es defineix a par-tir d’uns mínims molt viscuts i gensideològics, i d’unes pràctiques as-sembleàries i desobedients, encetaun camí més enllà de les places: capa les fites unitàries més immediates,del 15 i del 19 de juny, mentre s’or-deix la trama de les xarxes locals.

EXPANDIR LA INDIGNACIÓEl futur és difícil d’aventurar, tot ique pensem que malgrat que la des-centralització representi una pèrduade centralitat mediàtica, també supo-sarà una vehiculació cap al marc or-ganitzatiu proper i ric dels barris,més consolidat i en sintonia amb la

pràctica horitzontal i crítica que s’hadonat a les places.

L’esclat d’indignació ha de donarpas a una altra forma de fer políticamolt menys espectacular: la cons-trucció i consolidació del vincle so-cial als barris i pobles, la vinculacióde més persones als espais de partici-pació i intervenció comunitària local,mitjançant grups petits on la relacióés més propera, els problemes mésconcrets i el compromís polític méspersonal. La coodinadora de barris ipobles, que s’ha reunit tres vegades aplaça Catalunya, pot ser un dels es-pais organitzatius que creixi i es con-solidi a partir d’aquest moviment.

Volem destacar el paper que es-tant tenint en aquest procés Internet

i les xarxes socials facebook i twee-ter, que han demostrat ser canals efi-caços i d’accés public tant per comu-nicar, com per fer circular la informa-ció, esdevenint un veritablecontrapès vers l’ofensiva mediàticade deslegitimació i erosió del movi-ment.

A plaça Catalunya, i a Sol, el mo-ment d’aixecar l’acampada s’està vi-

vint amb certa incertesa. Perquè noes tracta de decidir com acabar ambla protesta, sinó com continuar-la.Les pors són molt raonables: temor aperdre els espais d’autonomia, lesàgores permanents de les places ocu-pades; por a perdre l’atenció medià-tica que, en certa mesura, ha projec-tat el moviment internacionalment; itemor, també, a què el procés de des-centralització als barris sigui precipi-tat. En tot cas, el moviment del 15Mha tornat a treure la política al carrer.I ens deixa un nou escenari políticque, si més no, mostra la potenciali-tat i dimensió d’un malestar socialdesobedient i autoorganitzat. I aixòno ens ha de fer por, ens ha d’omplird’esperança.

construïm contrapoders localsHÉCTOR MARTÍNEZ

Juny de 201104

especial IndignadesSón moltes i diverses les per-sones que participend’#acampadasants, però

totes elles lluiten indignadesper una transformació pro-funda de la societat.

Yolanda BatallerAdministrativa

Les acampades són fenomenals. S’ha-gués hagut de fer fa temps una mogu-da així. Espero que s’aconsegueixinobjectius i que vagi a més.

AitanaSantodomingoIntèrpret dellengua de signes

He volgut posar-me com a intèrpret al’assemblea perquè la informació si-gui accessible a les persones sordes.Penso que tota la gent hauria d’estarinvolucrada en aquest tema, ja que ésel nostre futur. Volem canvis.

HamidCuiner, a l’atur

M’indigna la por a formar una famíliaperquè no saps si podràs donar l’edu-cació adequada als teus fills. M’indig-na la falta d’informació real.

JoanCostaGestor d’estocs,prejubilat

Estem tots farts de retallades. Laclasse política ens representa cadavegada menys, els drets i els sousvan minvant cada vegada més i ja éshora que tots i totes diguem prou.

Roger MercatEstudiant de Periodisme

Des de la Comissió de Difusió estemintentant difondre al màxim tot elque fem. He vist gent que mai s’ha-via mobilitzat ( jo el primer) i queabans estaria a casa i ara s’implica,pregunta, s’informa: això és preciós!

Laura AlzamoraMonitora i estudiantde Psicologia

Sempre m’ha molestat la facilitatque tenim les persones per queixar-nos i la poca iniciativa que oferimper tal de solucionar aquestes quei-xes… Ara els veïns i veïnes hem sor-tit al carrer.

Moment de la cassolada mòbil al carrer de Sants. MIRTA

A Sants, prenem la plaça!La manifestació del 15 demaig, i l’experiència política,social i associativa que hasuposat i suposa l’acampadade plaça Catalunya ha gene-rat tota una nova esfera derelacions i trobades entregent amb ganes de canviarl’actual estat de les coses.

Pablo TudelaSants

Un cop superada la primera setmanade convivència i amb l’afinitat veïnalcom a motor, alguns sectors han po-sat en marxa tot un seguit d’acampa-des perifèriques en diferents barris deBarcelona amb la intenció de poten-ciar referents transformadors de pro-ximitat. Això, a Sants, s’ha traduït enl’acampada a la plaça.

LA PLAÇA COM A NODEAmb els primers dies d’acampada aSants es comprova que el barri és uncontext que s’escapa de l’espectacula-ritat simbòlica i mediàtica de plaçaCatalunya.

Es pretén crear un espai més quo-tidià i propici on concretar les dife-rents demandes que brollen de lespersones que ens identifiquem ambaquest moviment del 15M i estem dis-posades a mantenir-lo viu i al carrer.

Paral·lel al treball de les diferentscomissions, es fan xerrades i taules ro-dones que busquen vehicular el po-tencial associatiu de l’acampada cap ala xarxa de lluites locals del barri, no-drint així el seu caràcter d’intercanvi iaprofundint en les noves idees quedes d’aquí puguin sorgir.

En aquesta línia, la plaça ha passata ser la seu temporal de bona partdel moviment anticapitalista del ba-rri, i el lloc de reunió de l’assembleade Festes Majors Alternatives o elpunt de trobada de la redacció de LaBurxa, només per posar un parelld’exemples.

D’altra banda, la celebració d’unataula d’entitats al poc de començarl’acampada a la plaça de Sants va su-posar un punt de difusió i trobada pera projectes, on la Xarxa d’Intercanvide Sants, el Projecte Barri Cooperatiu,la Plataforma per la Lleialtat Santsencao grups com la Comissió de Veïns dela Bordeta van poder exposar i pre-sentar els seus plantejaments i reivin-dicacions.

LA PLAÇA DÓNA ALESA LA LLUITA PER CAN BATLLÓMereix una menció especial la cam-panya que des de fa mesos té en mar-xa la Plataforma per Can Batlló i quearriba al seu punt àlgid el proper 11de juny amb la marxa i ocupació po-pular d’aquest complex industrialabandonat.

Diferents membres de la platafor-ma, molt actius durant aquests dies

d’acampada, assenyalen l’actual con-juntura com una bona injecció de for-ça de cara a l’acció del dia 11 i el pos-terior esdevenir de l’ocupació, jaque, auguren, reportarà saba novaper al projecte.

El passat dimecres dia 1 de juny laplataforma aprofitava l’espai de plaçade Sants per presentar el vídeo pro-mocional de la convocatòria en elqual s’exposa el projecte i s’anima aparticipar de l’acció.

QUAN ELS BARRIS ES TROBENLes diferents experiències d’àmbit lo-cal que s’estan desenvolupant hantingut el seu punt de trobada en l’a-nomenada Coordinadora de Barrisde Barcelona. La primera posada encomú d’objectius i estratègies va tenirlloc el dissabte dia 4 de juny a l’acam-pada de plaça Catalunya.

Des de Sants es va acordar presen-tar-se com una assemblea popularpermanent des d’on es treballin qua-tre línies fonamentals, d’acord ambl’estratègia i objectius de la resta d’as-semblees locals.

En concret, es treballarà per aturarles retallades, fiscalitzar l’actuaciódels polítics, constituir un contrapo-der real, desenvolupar polítiques so-cials alternatives i de resistència da-vant dels abusos -acomiadaments idesnonaments- i procurar estendre icoordinar-se no només a Barcelona,sinó a tots els territoris que es vul-guin afegir.

A les darreres elec-cions municipals,molts ens hem sorprèsper l’augment del votbasat en la xenofòbia.Amb uns argumentsbarroers, demagògicsi falsos, uns antics fei-xistes, reconvertits ademòcrates, han insti-gat l’odi a l’altre, aldiferent, buscant cul-pables propers a unacrisi que s’ha generaten esferes més altesque els nostres ca-rrers.

Podríem entrar endisquisicions de cairemés aviat filosòfic.Qui pot distingir entreun nosaltres i un ells? Isegons quin criteri? Almeu entendre dividinta la gent es pot iniciaruna espiral en la qualal final la distinció nosigui entre nosaltres iells, sinó entre jo i laresta del món. I divi-dir mai fa més forta ala gent, al contrari,l’afebleix.

Tots els que vivim aSants som fruit de lesmigracions. O de lesactuals, vingudes detots els orígens possi-bles, o de les delsanys 50, 60 o 70,d’Andalusia, Aragó,Galicia, Castella, Ex-tremadura... o de lesdel final del segle XIXo de principis del se-gle XX, provinents pri-mer Catalunya i de laFranja d’Aragó i pos-teriorment de Múrcia.La prova més clara ésconstatar que la po-blació de Sants fa dos-cents anys només laformaven 436 habi-tants.

L’arribada de lesgrans indústries: elVapor Vell (1846),l’España Industrial(1849), Can Batlló(1878) i Serra i Balet(1912), entre d’altres,va fer que la poblacióen pocs anys es multi-pliqués amb els obrersque venien amb les fà-

briques de l’interiorde la ciutat i amb gentque vinguda de totesles comarques catala-nes.

L’any 1897 Barcelo-na s’annexaria els po-bles del pla i Sants esconvertiria en un barriobrer de la perifèriad’aquesta gran ciutat,però la influència dela ciutat que creixiaseguint les quadrícu-les de Cerdà, es va no-tar molt abans del De-cret d’Agregació. Unafita important que caldestacar és l’Exposi-ció Universal de 1888amb què polítics i in-dustrials van voler si-tuar la capital catala-na al mapa del món. Apartir d’aquest mo-ment Barcelona va ini-ciar un procés de crei-xement a batzegades,supeditat a grans pro-jectes, el segon delsquals és el que serveixd’escenari a aquestrelat, l’Exposició Uni-

versal de 1929.La Barcelona de

l’Eixample, que multi-plicava el terreny edi-ficat de l’antiga ciu-tat, de les exposicionsi del metro necessita-va una ingent quanti-tat de mà d’obra, unagent que en gran part,a partir de les obrespreparatòries de l’Ex-posció de 1929 va arri-bar de Múrcia. Molts

dels obrers que cons-truïen aquesta ciutatanaven a viure a lesbarraques de Montjuïci, entre els murcians,molts van anar a Coll-blanc i a la Torrassa,fins al punt queaquest darrer barriera conegut com «lapetita Múrcia».

Agus Giralt

Juny de 2011 07

La garrofa és el fruitlleguminós d’un arbrepresent a tota la Me-diterrània i amb unorigen tant antic quese’n desconeix la pro-cedència. El fruit ésuna beina semblant ala de la fava peròamb les llavors moltmés petites i aplana-des. A l’edat mitjana,aquestes s’usavencom a mesura d’in-tercanvi comercial id’aquí la conegudaexpressió «guanyar-se les garrofes». Elseu ús alimentari hacanviat segons el pe-ríode històric. Així enèpoques de guerra ifam era un alimenthabitual al camp i enèpoques de bonança

s’ho menjaven elsanimals com a farrat-ge. Últimament elsproductors de garrofavolen recuperar elseu prestigi i han co-mençat a promoure la

seva farina, la beinatriturada i sense lla-vor. Aquesta últimas’utilitza com a es-pessant alimentari.La farina de garrofaés composta per su-

cres simples, fibra iproteïna vegetal i noconté ni greixos nicolesterol. El seugust dolç i taní recor-da una mica al cafè oa la xocolata.

La recepta:faves i pèsolsofegats amballs tendresINGREDIENTS

500 ml llet500 ml nata 35%1 tros de beina de

vainilla200 g sucre llustre5 rovells i 3 ous

sencers80 g farina de gar-

rofa120 g mantega

ELABORACIÓPrimer heu de fer unacrema anglesa: poseu

la llet i nata amb elsucre i la beina devainilla al foc. A partposeu els rovells i elsous en un bol gran ibateu-los. Quan lallet i nata arrenquinel bull ho retireu delfoc i ho aboqueu apoc a poc i sense pa-rar de remenar sobreels ous. Ho torneu aposar el foc colant-hoprèviament i ho dei-xeu a foc lent senseparar de remenar finsque la crema espes-seixi. Un cop feta, hiincorporeu la farinade garrofa i la mante-ga, hi doneu dues vol-tes i ho poseu al con-gelador. Cada 30 mi-nuts caldrà que horemeneu. És bonís-sim!

Núria May Masnou

Els «murcianos» (primera part)

No rigues massa de pressa, que se’t pot glaçarel riure.Atenció a la jugada, que ens pot ploure altravegada.Aquell que anava d’ocre, ara va de groc.Canvia poc.Aquella papallona, ara borinot.No surt del pot.Aquell que tant resava, ara va per sant.Patim, patam.aquell obrer del plom, ara plom i goma.De broma a broma.Aquell que dreta i dret, ara dret i dreta.Turet, tureta.Aquell que aconsellava, ara ja fot crits.Estats Units.Aquell de la mà dura, ara «dura-cràcia».Vés quina gràcia.Aquell de tisoreta, ara punyalet.És més finet.Aquell del no diàleg, ara parla amb tots.El joc del bord.Aquells del: hem guanyat. Ara no hem perdut.L’arròs eixut.Aquells volen ser ells, ara, abans, després.Au! Corre. Vés!Ah!I aquell que no vivia, ara encara menys.I els «borlins» plens.

No rigues massa de pressa, que se’t pot glaçarel riure.Atenció a la jugada, que ens pot ploure altravegada.

Ovidi Montllor

Encara nois,encara

Recuperem la garrofa!

"Us desitjo a tots, acada un de vosaltres,que tingueu el vostremotiu d’indignació.

És un valor preciós."

Stéphane HesselRAS I CURT

RACÓ HISTÒRICLA CANÇÓ

FOGONS DE TEMPORADA

Comerços de fusta a la carretera de Collblanc.

En moviment08 Juny de 2011

LA COLUMNADE L’ABS

Baixema les places!

Assemblea del Barri de Sants

El 4 de juny del 2011, plaça Cata-lunya, Barcelona. Han arribat par-ticipants d’una seixantena d’as-semblees populars d’arreu del te-rritori català, de les 93constituïdes en aquests dies delluita. S’ha recuperat la capacitatd’il·lusionar-nos de nou: juntespodem. De les Terres de l’Ebre finsals Pirineus lleidatans. Del Mares-me al Gironès. Dels Vallès, delBaix Llobregat. Badalona, SantAdrià, Santa Coloma, L’Hospitalet.De Barcelona i els seus barris: Po-blenou, Poble Sec, la Verneda,Horta, Gràcia, Raval, Gòtic, SantAntoni... Sants també hi és.

El moviment que nasqué a lapresa de plaça Catalunya s’ha estèscom un desbordament, una mareacreativa de noves formes de parti-cipació política: assembleàries, co-munitàries, d’arrel. Que entén quesense democràcia econòmica nohi ha democràcia real. El seu im-puls, alegria i imaginació està pre-nent les places d’arreu, de lesacampades es forgen assembleespopulars: hi ha barris que convo-quen trobades setmanals de 500persones.

Quin és el programa d’aquestmoviment? De moment, construiruna nova arquitectura política debase que freni la prepotència delsistema de partits. Oposar-se a lesretallades socials d’un govern neo-liberal que creu que la nostra vidaés una mercaderia. Crear alternati-ves d’ajuda mútua i cooperació,una nova solidaritat social. I elabo-rar eines per resistir als desnona-ments, als acomiadaments, a lesopressions quotidianes: trencar lasolitud que fa que la crisi sigui do-blement crisi. I comunicar-se entreles expressions locals del movi-ment; doncs les assemblees popu-lars han nascut connectades a lesxarxes, coordinades al carrer.

Baixem a les places a organitzarla indignació! El 14 i 15 de juny,aturem el Parlament!

periència local de Catalunya i l’Aragóper la proximitat dels territoris. Aixívam poder veure la poca informacióque tenen els consumidors del queés un transgènic i com estan guan-yant cada vegada més terreny en lanostra vida quotidiana, tant en l’àm-bit de la producció com en els nos-tres aliments. I això ens va ajudar afer una jornada amb més debat en-torn als transgènics i la nostra ali-mentació, i quines alternatives po-dem tenir per tal de fer un canvi enaquest aspecte.

Un altre tema que creiem impor-tant en les jornades es la ramaderia ila pesca, per ser un dels temesmenys tractats quan es parla d’ali-mentació, i és un dels que ens afectade més a prop ja que en l’actualitat,per desgracia, els productes estrellaa les nostres dietes són derivats deles produccions ramaderes i pesque-res, i són alguns dels productes quecontenen més quantitat de transgè-nics provinents dels pinsos.

Al llarg dels mesos de març,abril i maig s’han portat aterme, al CasalIndependentista de Sants«Jaume Compte»,un seguit de sessions al vol-tant de la producció d’ali-ments. Les jornadescelebrades sota el títol «Elgran negoci de la producciód’aliments» han mostrat unaaltra manera d’entendre laproducció dels alimentsi tot el que envoltal’agroecològia.

Erika Martí IbernCasal Independentista de Sants

Des de el Casal Independentista deSants «Jaume Compte» i la cooperati-va de consum «Faves comptades» in-tegrada en el mateix casal, s’han duta terme unes jornades de agroecolo-gia sota el títol «El gran negoci de laproducció d’aliments», en el qualhan assistit una vintena de personesal llarg de les sessions.

Aquesta iniciativa surt de la preo-cupació d’algunes persones que for-men part d’aquest casal a causa de lapoca informació que tenim dels pro-ductes alimentaris que arriben a lesnostres mans, s’ha tractat de donar aconèixer camins que ens permetintenir informació correcta i real de lasituació alimentària actual, i de lesiniciatives existents per poder fer unconsum responsable en la compra ila ingesta de la nostra alimentaciódiària.

Les jornades s’han desenvolupaten 6 sessions, la finalitat ha sigut re-soldre els dubtes més conflictius quepodem arribar a tenir sobre els ali-

ments des de que són cultivats finsque arriben a les nostres mans.

INICI DE LES JORNADESEl dijous 17 de Març donàvem inici ales jornades amb el títol «El perquède la situació agrícola actual. Quinssistemes de producció agrícola exis-teixen a l’actualitat?». Amb aquestasessió es va informar sobre els dife-rents models d’explotació agràriaexistents avui en dia, i així vam po-der adquirir els coneixements neces-saris per saber l’evolució que ha tin-gut l’agricultura al llarg dels anys icom hem arribat a utilitzar els mèto-des actuals; al mateix temps, vam co-nèixer l’existència de nous mètodesmenys agressius per al nostre mediambient que són utilitzats en menorescala però que poden ser claus peruna transformació de la nostra agri-cultura.

La segona va tractar el conceptede sobirania alimentària (dret que tétot poble i país a garantir la pròpiaalimentació de manera suficient, sa-na, lligada a les seves tradicions cul-turals i als mercats locals.), ja quecreiem que és una de les propostesmés clares que hi ha per dur a termeun canvi respecte de la producció idistribució d’aliments del sistema ca-pitalista (aquest concepte encara quevell, és la clau per a la transformaciódel sistema). Un dels temes claus deles jornades va ser quan es va parlardels híbrids i transgènics que consu-mim amb normalitat, tal vegada perla poca informació que rebem i perno conèixer la manera d’identificar-los en el nostre dia a dia.

APRENENTATGE I DEBATUna vegada explicada la part tècnicade com es produeixen els aliments,vam projectar un documental ano-menat «Tranxenia. La història del gu-sano i el maiz». Aquest documentalva ser escollit perquè es basa en l’ex-

ÚLTIMA SESSIÓL’última sessió titulada «Apostem perl’agroecologia», s’ha donat a conèi-xer un projecte com la Kosturika queja distribueix més de 170 cistelles ala setmana i la xarxeta de productorsque esta començant a funcionar dinsdel territori català, a més a més defer una breu explicació de com hanevolucionat les verdures i les fruitesque composen la nostra cistella dià-riament.

CONCLUSIONS I REFLEXIONSLes jornades han servit perquè lespersones assistents tinguessin unamirada més crítica dels alimentsque consumim sense cap tipus decriteri diàriament i que junts podemconstruir alternatives per tal que nos’imposin els aliments que hem demenjar, sinó que nosaltres tenim leseines per fer possible que nosaltresmateixes puguem decidir que ésallò que volem consumir i de quinamanera.

Cartell de les jornades agroecològiques. CASAL INDEPENDENTISTA DE SANTS

El gran negocide la producciód’aliments

Aportacionsvoluntàries a

LA BURXA

_______euros(escriure amb

claretat)

Col·laboracióanual amb

LA BURXA

5 euros/mes(60 euros l’any)

Amic/amiga deLA BURXA

3 euros/mes

(36 euros l’any)

Fes-te amic o amiga de

Les subscripcions a LA BURXA acompliran dosobjectius: fer-la arribar allà on la seva

distribució no arriba i contribuireconòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres: mitjançantcorreu convencional, per domiciliació

bancària o manualment (pots deixar-ho alTerra d'Escudella, c/Premià,20).

Així que ja saps!

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Caixa/Banc_______________________________

Nom del titular_____________________________

CODI ENTITAT

CODI SUCURSAL

CODI SEGURETAT

NÚM DE COMPTE

Es prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts quepresentarà LA BURXA

Data__________ Signatura

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Vull rebre LA BURXA a casa

da des d’institucions internacionalscom l’OCDE, de reduir l’oferta públi-ca d’ensenyament superior i adequar-la als interessos de les grans empre-ses. De l’altra, les reformes cerquenreduir el nombre d’estudiants univer-sitaris, revertint la tendència iniciadaels anys 60 i 70 d’una obertura cap ales classes populars. Es persegueix unmodel d’universitats més elitista, coml’existent als EUA. Finalment, no dei-xa de ser curiós que la disminuciód’oferta de carreres i graus en l’àmbitpúblic convisqui amb un incrementde l’oferta en el privat. Fundacionsprivades com la «Barcelona GraduateSchool» en són les grans beneficiàriesi no és casualitat que, aquesta en con-cret, fos presidida per Andreu MasColell fins l’any 2010.

Juny de 2011 09

PUNT D’INFORMACIÓLABORAL

«Callai treballa...

Marc Faustino i Vidal

... i gràcies que et dono feina». Pa-raules textuals amb què un empre-sa obsequia a una persona quanaquesta li demana perquè li canvienel seu horari de matí a tarda sensecap termini ni cap justificació. Latasca d’assessor laboral mai ha estatfàcil. Però és que ara amb les duesdarreres reformes i la tercera queens ve a sobre, fer assessoramentés, i serà, encara més difícil.

Pots explicar a una persona dequin mal ha de morir a la feina, pe-rò com li pots explicar com aguan-tar les cares, les paraules i els gestosdels seus caps posant-lo de volta imitja quan demana el complimentdels seus drets? I no podem dir queaquests caps facin assetjament mo-ral en el treball ja que no s’ajustariaa la definició legal del concepte.

Canviar-te l’horari de feina quanels plau perquè se n’adonen que almatí tenen menys feina que a la tar-da, però això sí, d’avui per demàque has de tenir plena disponibili-tat. Dir-te que no tenen diners perpagar-te l’increment salarial pactat ique poses en perill el futur de l’em-presa reclamant-ho, però això sí, dediners en negre per pagar les horesextres els que vulguis. O demanar-te perquè vols una reducció de jor-nada, amb reducció de sou propor-cional de sou també, per cuidar lescriatures: «on s’ha vist aixó? ni quepoguéssim escollir el nostre hora-ri». Les lleis i els convenis no existei-xen en el salvatge món del treball.

Malgrat tot hi ha empreses oncontinua havent tradició sindical on’hi ha on sorgeix nova saba degent combativa que davant les in-justícies no té cap por de respondrea les males cares i males paraulesdels caps. El problema continua pe-rò en milers d’empreses en quèpersones anònimes giren l’esquenadavant d’un problema a la feina per-què no volen ser elles qui paguinels plats trencats del capitalisme.Callen i treballen.

Tots els governs saben quel’ensenyament és una apostapolítica. La manera com esdefineix el sistema educatiud’un país en condiciona elseu futur. Ara el govern Masaprofundeix en la iniciativade modificar l’ensenyamentpúblic universitari i adequar-lo més als interessos de quisustenten la seva opció polí-tica, seguint una línia que,paradoxalment, havia ence-tat el tripartit.

Ermengol Gassiot Ballbè

La conselleria que regenta Mas Colell(i que és la titular de les universitats)està promovent una forta retallada dela subvenció de la Generalitat cap ales universitats públiques, que passa-ran de rebre 864,6 milions d’eurosl’any 2010 a 683,7 milions aquest2011. Això suposa una reducció del fi-nançament públic d’un 21%.

Aquesta retallada es distribuirà aparts iguals en les despeses d’inver-sió, les despeses corrents, les despe-ses de personal i els ingressos. La re-ducció de les inversions suposarà atu-rar la construcció d’instal·lacions ilaboratoris en un moment en què, su-posadament, els nous plans d’estudi(Pla Bolonya) haurien de comportar

menys alumnes per cada assignaturai, per tant, més necessitats d’aules.Per fer front a la disminució de lesdespeses corrents es tancaran algunsedificis, tant de despatxos, laboratoriscom biblioteques, durant els períodesde vacances.

RETALLADES PER AL PERSONALLes retallades que més preocupensón, però, les de personal i les queafecten als ingressos. A la UAB, perexemple, de cara al curs vinent el Rec-torat ha plantejat no renovar el con-tracte a uns 120 professors per tal dereduir la despesa en salaris en 2 mi-lions d’euros. Aquesta retallada enca-ra serà més gran els propers anys, jaque el Pla de Sostenibilitat 2011-12de la UAB planteja disminuir la parti-da de salaris de professorat en més de8,5 milions d’euros. Aquesta quantitatequival a una reducció d’entre 250 i570 professors/es, en funció del tipusde contracte. Pel personal d’adminis-tració i serveis la situació és similar,amb una previsió de retallades demés de 7 milions d’euros en sous. Calrecordar, a més, que com a la restadels treballadors/es del sector públic,als de les universitats se’ls ha abaixatel sou en més d’un 7% el darrer any.

RETALLADES PELS ESTUDIANTSEls estudiants també pagaran ben ca-res les retallades a les universitats.Veuran com es tornen a massificar lesaules fruit de la reducció de grups declasse i patiran el procés de reducció

d’oferta d’estudis, que en els màsterja ha començat i comporta suprimir-ne 250 per poc rentables en els pro-pers dos anys. Alternativament,aquests màsters i alguns graus es po-dran seguir, sovint, en el mercat pri-vat, amb preus de matriculació quepodran superar els 8000 euros.

AUGMENT DEL PREUDELS ESTUDISA curt termini, però, els i les estu-diants el que percebran més directa-ment és l’augment del preu de lesmatrícules. Les dades de quant seràaquesta pujada encara són poc con-cretes. Segons va avançar el mateixGovern el mes de març, podrien serd’un 30% pels màsters. Pels graus i lesantigues llicenciatures l’augment delpreu dels estudis serà variable: ronda-rà un 7% en la primera matrícula, un40% en la segona i pot superar el100% en la tercera. Aquesta mesura,que per la Generalitat i els rectoratspretén atacar el fracàs escolar, en rea-litat penalitza als i les alumnes que in-tentin combinar els seus estudis ambuna feina i que, per tant, no puguincursar la totalitat de les assignaturesd’un curs en un sol any.

INTERESSOS OCULTS DARREREDE LES RETALLADESA més de reduir la despesa pública,l’envestida del Govern contra el siste-ma públic d’universitats oculta unaagenda molt concreta. D’una banda,continua amb l’«Estratègia 2015» fixa-

Manifestació contra les retallades en Ensenyament el 26 de maig. PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

Tisores a l’ensenyamentuniversitari, retallades de drets

Manifestació contra les retallades el 26 de maig. INTERNET

10 Juny de 2011

teixes: «així es cobreixen diferentsnecessitats, de tenir un objecte o béde desprendre’s d’ell. Fins i tot, ambaquesta mateixa idea, si som capaçosd’explicar-la, podríem fer un pas mési intercanviar coneixements».

El projecte neix el 2008 com a ini-ciativa d’un grup petit de persones.Amb el temps, cada vegada més gents’ha sumat a la proposta i aquestadarrera edició ja hi van van participaractivament més de 50 persones, mol-tes de les quals van col·laborar en elmuntage i la recollida del mercat, ivan quedar molt satisfetes de la tro-bada. També va ser un espai on difon-dre la lluita de Can Batlló i altres al-ternatives de consum i economia,com la moneda social i la Cooperati-va Integral Catalana.

Entre trobada i trobada, el mercatd’intercanvi es manté viu a través d’u-na llista d’intercanvi per Internet enla qual participen unes 250 persones.El 4 de juny la XIS va estar present alFira Entitats de Sants.

La plaça Josep Pons va serl’escenari una vegada més delmercat d’intercanvi de Sants,el passat 15 de maig.

Gemma PareraSants

És la desena trobada d’aquesta inicia-tiva de la Xarxa d’Intercanvi de Sants(XIS), un col·lectiu de veïns i veïnesde Sants que vol construir una eco-nomia alternativa al capitalisme, d’i-gual a igual, que doni valor a les co-ses més enllà del cicle de vida delmercat convencional. Com expressala Maria, membre de la XIS,«el queimporta no és si una roba està de mo-da, sinó si la necessito, si li puc donarutilitat».

Amb aquesta finalitat, persones di-verses en edat i procedència es reu-neixen en una plaça cèntrica de Santsper intercanviar objectes que ja noutilitzen o que han fet ells i elles ma-

Cultura10è mercatd’intercanvia Sants

El Mostrador

Tot i que es pot dir que elmes de maig del 2011 pas-sarà a la història, la revolu-ció tot just comença. Éscert que aquest moviment

no té aturador i la massa crítica ques’ha generat té molt de futur, però en-cara continua tenint el repte d’esten-dre la seva base popular per comen-çar a tenir les repercussions que espe-rem.

Es reivindica quelcom amb moltconsens, com que les retallades perfer front a la crisi no afectin «sensible-ment» a sectors claus (Sanitat, Educa-ció i Serveis Socials).

Però també es planteja una renova-ció democràtica radical. Un delsexemples del descontent és el recorddel que va passar fa 2 anys al Parla-

ment: l’esmena a la totalitat presenta-da i votada per les tres forces més a ladreta de l’espectre parlamentari a laIniciativa Legislativa Popular per de-manar una Catalunya lliure de trans-gènics promoguda per Som lo queSembrem. Una possible explicació delperquè ens van negar un debat d’àm-bit parlamentari, és perquè no es vo-lia que els mitjans de comunicació demasses presentessin cada dia, durantles setmanes que durés el debat, elsarguments que tenim per promourela Sobirania Alimentàriaa Catalunya.

L’assemblea de la plaça Catalunya,des dels primers dies afirmava que«no ens agrada el model agroalimen-tari». I la comissió de continguts estàconcretant aquest descontent en unprograma per caminar vers una Cata-

La sobiraniaalimentàriaa plaçaCatalunya

Cooperativa Germinal

lunya agroecològica. Com a petit sím-bol de l’objectiu, s’ha restaurat unparterre aixafat —a causa de l’excésd’èxit de les primeres assemblees—

Més de 50 persones van participar en el mercat d’intercanvi. TONI PIÑEIRO

plantant un hort agroecològic.Així veiem que els grups de con-

sum tenim molts punts en comú ambel moviment dels indignats: compar-tim objectius i maneres, pel que fa ala forma de prendre les decisions id’abastir-nos del nostre menjar.

Aquesta coincidència de finalitats imanesres de fer, que no és casual, faesperar que, per una banda, els parti-cipants a aquestes cooperatives deconsum com Germinal, participemactivament en l’extensió territorialdel moviment d’indignats —assemble-es dels barris i a totes les viles.

D’altra banda, s’espera que aques-ta revolució faci augmentar el con-sum agroecològic i les seves reivindi-cacions polítiques.

L’Agrupament Escolta i GuiaMossèn Puig i Molinercelebra el 50è aniversari

Celebaració dels 50 cims. JOEL FORTUNY

La calçotada del 13 de març va inaugurar la celebració del 50è aniversari. JOEL FORTUNY

L’Agrupament Escolta i GuiaMossèn Puig i Moliner cele-bra el seu 50è aniversariamb un conjunt d’activitatsobertes al barri. L’objectiu ésreunir a membres i exmem-bres de l’agrupació i donar aconèixer el seu projecte.

Gemma PareraSants

L’AEiG Puig i Moliné, que va néixer el1961 al barri de Sants, agrupa infants ijoves de 6 a 18 anys que desenvolupenprojectes en diferents unitats amb lesquals treballen valors com la cohesióde grup, la tolerància i el respecte, a lavegada que promouen el coneixementde l’entorn i de la societat.

Aquest any es celebren 50 anys delnaixement de l’agrupament i han vol-gut celebra-ho obrint el projecte al ba-

rri. Entre les diferents activitats del 50èaniversari s’ha realitzat una calçotada ala plaça Josep Pons (Bonet i Muixí) el13 de març. Aquest any per primeravegada les activitats van ser obertes albarri i els encarregats d’organitzar-ho

tot van ser dos dels grups de l’agrupa-ment, els Pioners i Caravel·les, que vanpreparar una calçotada per a 400 per-sones i també una actuació musical.

A banda de la calçotada, s’han fetexcursions, obertes a tothom, per as-solir els 50 cims més alts de tot Cata-lunya. També destaquem el sopar deSant Jordi per als membres i exmem-bres de l’agrupament, on es va fer unpassi de vídeo i una exposició.

La traca final d’aniversari serà el 18de juny a la plaça Josep Pons on des dela tarda es celebraran activitats com lafotografia de l’agrupament, activitatsinfantils i, per a totes les edats, diables,tabalers i concerts.

Segons Joel Fortuny, membre del’Agrupament, «ens hem proposat do-nar a conèixer l’agrupament i obrir lesactivitats del 50è aniversari a tot elbarri».

Més informació:www.puigimoliner.blogspot.com

SOLIDARITAT

1r de Maig:mobilitzacionsi conseqüènciesDesprés de les últimes celebra-cions del Dia Internacional delTreballador pel centre de la ciutat,aquest any es va decidir pujar albarri d’aquells que, majoritària-ment, no noten les desigualtats so-cials i la precarietat laboral, als quela crisi no els afecta. Durant el re-corregut els manifestants cridarenconsignes contra les polítiques deprecarietat, les retallades socials il’actuació dels sindicats que consi-deren que generen una políticadesmobilitzadora i de complicitatpolítica. Entre els principals lemesdestacava «Ara ens toca a nosal-tres». La manifestació va comptartambé amb la presència d’antiava-lots que, després de la seva feina,van tenir el suport del Consellerd’Interior Felip Puig, que va afir-mar la seva actuació amb les se-güents declaracions: «s’arribaràfins on permet la llei i una micamés enllà». Més enllà perquè lapolítica de seguretat de la ciutatestà marcada per la inseguretatque genera, amagada per les notí-cies dels mitjans de comunicació.

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

El conseller d’In-terior, Felip Puig,respon amb unacàrrega policialdavant dels ciu-tadans que paci-ficament defen-sen els seusdrets.

L’actor...

Xarxa d’Intercanvi de Sants (XIS)

El dissabte 11 de juny elbarri de la Bordeta i Santsentrarà al polígon indus-trial de Can Batlló. La ideaés aconseguir ja la trans-

formació dels 14.000 m2 d’espai es-peculatiu en espai per al barri, per ales veïnes i per a tothom que treballaper una societat digna i cooperativa.

La XIS proposa un intercanvi pera aquest acte.

A Can Batlló faran falta: taulesgrans, mitjanes i petites; dos cava-llets i un tauló; cadires; moqueta; lli-bres per ampliar la biblioteca popu-lar de la qual podrem gaudir elsveïns; testos amb plantes i cordes.

Aquest material es podrà portarel dia 11 a les 11 del matí als mursdel costat de la porta d’entrada aCan Batlló, carrer Constitució, 19.També es necessitarà quelcom que

tothom té: la presència de cadascúde nosaltres el dia 11 per donar for-ça a aquest acte ludicoreivindicatiu.

A canvi, s’augmentarà la possibili-tat de poder guanyar una lluita llargaque afavorirà el barri i la seva gent.

Més informació:http://canbatllo.wordpress.

com/plataforma/

Juny de 2011 11

El passat 7 de maig s’inauguràel Casal Popular El Rostoll dela vila de Tàrrega, capital del’Urgell. Els seus socis funda-dors consideren aquesta fitacom un desig fet realitat. Hanestat treballant en aquest pro-jecte des de l’estiu passat iconfessen que fa més d’unany els semblava impossibleaconseguir-la.

Carlos VílchezTàrrega

El treball constant de fa uns mesos,però, ve avalat per la dinàmica i l’em-penta donades pel Col·lectiu PerquèVull!, un grup local amb tres anys devida que se situa dins l’esfera ideolò-gica de l’Esquerra Independentista.Aquest col·lectiu és la primera expe-riència comarcal del moviment quen’ha sortit reeixida, o sigui, que hatingut continuïtat. Al llarg d’aqueststres anys han anat realitzant diversesxerrades i han consolidat una jornadade reivindicació festiva i de caire més

popular que la oficial entorn la DiadaNacional de l’Onze de Setembre. Aixímateix, treballen en l’organització delCorrellengua; primer només col·labo-rant amb l’associació impulsora i ara,ja, essent-ne els organitzadors.

Fa uns mesos, amb el projecte delcasal, aconseguiren doblar en nom-bre, cosa que els ha permès ser unavintena de persones. Amb ell esperenconsolidar l’independentisme revolu-cionari en aquesta part de les Terresde Ponent. Pensen que gaudir d’unespai propi és molt important per po-der treballar i per poder donar-se aconèixer; saben que l’espai físic com-porta constància i exigeix més com-promís. Aquest és el primer Casal Po-pular de l’Urgell, una comarca ambpoc més de 35.000 habitants.

El casal ha de ser un lloc de troba-da per les persones i col·lectius com-promesos amb la defensa dels dretssocials, laborals, nacionals i perso-nals. Ha de servir per enfortir la cons-ciència com a catalans i com a treba-lladors i ha de ser un espai que valorii fomenti el pensament crític. A mésde tot això, també es pretén crearconsciència en la lluita contra el sexis-me i l’homofòbia; defensar els drets

d’aquells que cada cop en tenenmenys, com els immigrants; i treba-llar per la defensa del territori, la so-birania alimentària i la dignitat delspagesos.

I PER QUÈ ‘EL ROSTOLL’?El rostoll —Casal Popular El Rostoll—és la part de les tiges que romanen alcamp després de segar; per ells,aquesta imatge simbolitza la part debaix, les classes populars, la base, laque aguanta, la que no s’arrenca nivolent, cosa que indica fermesa. Amés, amb el nom, reivindiquen el ce-real, planta molt arrelada a l’Urgell,vinculada a un cultiu molt mediterra-ni i tradicional, vinculat a la pagesia i,per tant, a les arrels alimentàries, eco-nòmiques, nacionals, de la seva i de lanostra terra.

LA INAUGURACIÓCom es deia a l’inici d’aquetes línies,el passat mes de maig s’inauguràaquest nou espai a la vila. A la inaugu-ració hi assistiren, tot i la pluja, mésd’una setantena de persones al llargde la tarda i constà de diferents actes.Per començar, d’una xerrada sobre lesgreus retallades socials i laborals que

estem patint les classes populars, acàrrec del membre del Seminari d’E-conomia Crítica Taifa Josep ManelBusqueta.

En acabar, diverses persones co-mençaren a pintar en una de les pa-rets del casal un mural amb la siluetadels Països Catalans. Poc després, dosdels seus membres explicaren en quèconsisteix exactament el projecte ini-ciat i quines són les intencions i il·lu-sions dels seus socis. Una d’elles do-nà la paraula a cadascun dels repre-sentats de dos casals propers quehavien estat convidades: el Casal Po-pular l’Arreu de Mollerussa i el CasalIndependentista Ocell Negre de Llei-da. Ja per últim, pogué parlar en Ri-cardo Creus Albareda, un targarí filldel Talladell, poble veí de Tàrrega,que fou el càrrec d’agitació de les Jo-ventuts Socialistes durant la GuerraCivil.

En Ricardo, que per edat era mas-sa jove, no participà pròpiament en elconflicte armat, però sí que s’hi invo-lucrà socialment i defensà els valors iels ideals republicans, uns ideals que,malgrat els anys, conserva intactes.Les seves paraules foren encertades ipertinents i després d’haver motivatdiverses vegades tant les rialles comels aplaudiments dels assistents i caldir que fins les emocions més since-res se li féu, en darrer terme, l’entre-ga d’un diploma com a membre ho-norífic del Casal Popular El Rostoll isoci número 1.

LA VIDA AL CASAL POPULARDe moment, el casal obre el seu espaitots els divendres i dissabtes de mitjatarda a mitjanit i ofereix algunes be-gudes de la terra i productes de pro-ximitat. Les properes activitats ques’hi volen fer són una xerrada sobreles centrals nuclears i una sobre elconflicte i l’ocupació de Líbia. PerSant Joan es pretén oferir un taller deratafia i fer-hi una petita celebraciópopular al carrer. Ja per més enda-vant, es pretén fer la presentació d’al-gun llibre i del Setmanari La Directa,tot i que encara no s’ha concretat res.Pensen que els mitjans de contrain-formació són una eina imprescindibleper a la revolta i el pensament crític,així que li guarden un lloc esperat enla seva agenda.

Més informació:http://elrostoll.blogspot.com/

A Tàrrega, el CasalPopular El Rostoll

Inauguració del Casal. DAVID SABANÉS

Can Batlló pel barri també va voler posar una taula al darrer mercat d0intercanvi. ARXIU

preguntes correctes és de formaconstructiva, obrint-nos cap a cosesnoves.

Com ens pot ajudar conèixer al-guns conceptes de la física quànti-ca en el nostre dia a dia?D’una banda, la física quàntica repre-senta una tercera part de la nostraeconomia: els microones, els làsers,els transistors... D’altra banda, ens re-gala una manera diferent de pensar.Ens mostra que no tot està determi-nat, que el món pot ser molt més me-ravellós i màgic del que pensem. Enmoments com els d’ara en què hi hatanta incertesa, crisi i necessitat d’ide-es noves, ser conscient des de la nos-tra part de pensament més científicque totes aquestes coses existeixenen múltiples possibilitats ens pot aju-dar moltíssim al canvi.

La física quàntica obre també pos-sibilitats negatives, com la bombaatòmica...La bomba atòmica va ser creada alprojecte Manhattan als Estats Units.Molts dels científics que hi van parti-cipar no eren conscients de l’impacteque tindrien les seves investigacions.Avui en dia tots els científics ho tenimmolt present. Hem de desenvoluparmoltíssim la nostra consciència. Laciència no és bona ni dolenta, depèndel que triem nosaltres.

Sònia Fernández Vidal és lli-cenciada en Física i doctoraen el camp de la Informaciói l’Òptica quàntica. A bandade la recerca, l’apassionaapropar la física quàntica atots els públics. El 20 d’abrilva presentar a la cooperativade Sants La Ciutat Invisible elseu primer llibre «La portadels tres panys»; una novel·laque barreja, per primer cop,fantasia i física quàntica perfer la ciència accessible iatractiva a tots els lectors. Elllibre ha despertat gran inte-rès i ha estat traduït al caste-llà, grec, italià i alemany.

Gemma PareraSants

Explicar la física quàntica a travésde la fantasia és una aposta arrisca-da i innovadora. Amb quina finali-tat neix la idea?Portava més de dos anys fent xerradesde divulgació científica per a un pú-blic no científic, com la que vam fer aLa Ciutat Invisible. Una d’aquestes xe-rrades la vaig fer a casa de l’escriptorFrancesc Miralles i em va proposar es-criure un llibre. Vaig pensar que haviade ser un llibre per a infants perquè la

gent s’espanta davant un llibre de di-vulgació científica.

Aleshores «La porta dels trespanys» és un llibre per a adults oper a infants?És un llibre destinat a adults i, per ai-xò, està escrit per a infants. D’aquestamanera, es pot trencar la barrera queexisteix davant els llibres de divulga-ció científica.

A partir de les aventures del Niko,el protagonista de la novel·la, apre-nem que cal fer les preguntes cor-rectes per trobar les respostes. Enscosta formular-nos preguntes, ten-dim a donar massa coses per supo-sades?Moltes vegades donem les coses persuposades i ens pensem que el mónestà predeterminat i definit. No somconscients de la multiplicitat de pro-babilitats que existeixen en tot mo-ment i de les grans oportunitats decanviar la nostra vida. D’altra banda,a vegades no ens sabem fer les pre-guntes correctes, una de les màximesde la ciència. I la manera de fer-nos

Entrar al món quàntic implica veu-re coses insòlites, com la superpo-sició, estar a dos llocs a la vegada,o l’entrellaçament, coses connec-tades a milers de quilòmetres dedistància. Estem preparades?De manera intuïtiva tots som cientí-fics, però fenòmens de la física quàn-tica com aquests són molt poc intuï-tius; no formen part de la nostra quo-tidianitat. Per això, la fantasia és unaeina perfecta per entendre aquestesrealitats que veiem tant estranyes.Potser d’aquí a cent anys les veuremde forma normal. Si als infants se’lsensenya que les coses poden estar ados llocs a la vegada potser ho acabenacceptant com si fos el més normaldel món.

Fins ara, però, la física quàntica tépoca presència a les escoles...L’inici de la revolució científica cap ala física quàntica ja té cent anys. Tot iaixí, està costant moltíssim que es fil-tri a la societat, perquè és molt poc

intuïtiva i no s’han fet esforços per re-baixar-la a un nivell com pot ser el de«La porta dels tres panys». I encara nos’explica a les escoles. Però amb lespresentacions que he fet del llibre aescoles i instituts es pot veure que elsnens i nenes tenen tanta flexibilitatmental que és molt més probable queentenguin millor la física quànticaque les persones adultes. Encara te-nen la fantasia molt present.

Com es viu el canvi d’investigado-ra en física quàntica a escriptora?Havia arribat un moment en què ne-cessitava passar de la introspecciól’extrospecció, compartir el que haviaestat fent fins ara. Va suposar un granprocés d’aprenentatge, perquè perescriure una novel·la que pugui llegirun nen de nou anys has de sacrificarmoltíssima rigorositat per ser com-prensible.

I com diu el llibre a l’inici, «si volsque succeeixin coses diferents dei-xa de fer sempre el mateix...»?Cal trencar amb la idea mecanicistadel món. És el que volia que el Nikoexperimentés. Descobrir un món noua partir d’un fet tant senzill com aga-far un camí diferent per anar a l’insti-tut. Trencar amb allò quotidià et potportar a veure un món completamentdiferent.

Sònia Fernández Vidal, amb el seu llibre La porta dels tres panys, somriu per LA BURXA. ÀNGEL BRAVO ALMIRALL

«Trencar amb allòquotidià et potportar a veure unmón completa-ment diferent»

«No somconscients de lesgrans oportunitatsde canviar lanostra vida»

«La físicaquàntica mostraque no tot estàdeterminat; elmón pot ser moltmés màgic»màgic”

SÒNIA FERNÁNDEZ VIDAL

En aquesta Burxa hi han col·laborat:Gemma Parera, Laia Sánchez Amat, Ester Rams, AlbertRicart Sanjuan, Agus Giralt, Irene Jaume Gambín,Martí Gutiérrez Farré, Àngel Bravo Almirall, AndreuRosés, Elba Mansilla, Ivet Eroles, Mercè Esteban, MarcMC, Qel Ness, David Vázquez, Núria May Masnou,Bernat Costa, Anna Farré, Jordi Soler, Sergi M. Huete,Miki, Ass. Can Vies, XIS, Albert Garcia, Àlex Tismi-netzky, Associació Praxis, Mirta, Joan Roure Expósito,Héctor Martínez, Pablo Tudela, Erika Martí Ibern, CasalIndependentista de Sants, Ermengol Gassiot Ballbè,Plat. Unitària en Defensa de la Universitat Pública,Marc Faustino i Vidal, Toni Piñeiro, Joel Fortuny,Germinal, Carlos Vílchez i David Sabanés.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dimarts al vespre alCSA Can Vies(C. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Juny 2011

[SETMANA 30 demaig - 5 de juny]Primera Festa Intercultural [Lloc:Sants, Hostafrancs, la Bordeta. Organitza:Taula intercultural del Secretariat d’EntitatsSants, Hostafrancs i la Bordeta]

[DIMECRES 1 de juny]Certamen Literari, 10è Aniversaridel Grup d’Opinió Àmfora [Lloc: Lesobres es poden presentar fins al 8 de setem-bre a la Biblioteca Vapor Vell o a Masnou, 9.Organitza: Àmfora]

[DISSABTE 4 de juny]11.00 | Firentitats [Lloc: carrer de Sants iCreu Coberta]

[DISSABTE 11 de juny]11.00 | Ocupació pacífica de CanBatlló [Lloc: Can Batlló. Organitza: Plata-forma Can Batlló és pel Barri]

[DIMECRES 15 de juny]7.30 | Aturem el Parlament. No dei-xarem que aprovin les retallades[Lloc: a la porta del Parlament. Nit del 14 dejuny acampada davant del Parlament]

[DISSABTE 18 de juny]16.30 | Acte celebració 50è Aniver-sari l’AEiGMossèn Puig i Moliner[Lloc: Pl. Bonet i Moixí. Organitza: AEiG Mos-sèn Puig i Moliner]

[DIUMENGE 19 de juny]17.00 | Manifestació internacional.Saltem de les places al Món [Lloc: desde pl. Sants fins a pl. Catalunya]

[DILLUNS 27 de juny]18.00 | Taller de contes (4mesos - 3anys) [Lloc: Almeria, 20. Organitza: ÁngelesOrtega]

DIVENDRES FARÀNDULA:[DIVENDRES 10 de juny ]21.00 | Recital poètic i musical [Lloc:Casinet d’Hostafrancs]

ACAMPADADE SANTS:[CADA DIA]20.oo | Comissions21.00 | Cassolada21.30 | Assamblea general o grupsde treball

[DISSABTE 18 de juny]18.00 | Assemblea extraordinària[L’acampada està ubicada a la plaça de Sants]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Muntadas, 24 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta