Periòdic de comunicació popular

Santsi barris veïns

49març 20015.000 exemplarsMensual

4 1086Més sobre Can Batlló

Un altre món es troba a

Porto Alegre

Entrevista ambPep Ribes

Raconet cannàbic

Sants ArreuEn movimentParèntesiCan Vies (carrer Jocs Florals42, 08014 Sants, BCN)Teléfon: 93 422 16 13Correu electrònic:

laburxa@llibertat.com

Distribució gratuïta

Valdecasas assenyala Santscom a “zona perillosa”Al barri ja s’estant organitzant activitats deresposta i denúncia a la Cimera, el que semblaser la veritable raó de la criminalització

A la pràctica el desplegament ja s’ha fet notar, ambcontrols policials, identificacions i marcatges quevan a més a mida que s’acosta el 15 de març

Mentre s’acosta la cimera de capsd’Estat i de Govern de la Unió Eu-ropea, els mitjans de comunicaciócada cop en parlen més, però tantsols dels aspectes relacionats amb

la seguretat i les protestes. Semblaque els temes a parlar i les decisi-ons que es prendran no són tantimportants com les quantitats depolicies, els murs de “contenció” i

les mesures penals especials. Mal-grat les amenaces desenes de col·lectius i entitats ja estan preparantuna carregada agenda de mobilitza-cions. De moment al barri s’estan

fent assemblees preparatòries alCentre Social i s’ha convocat unamanifestació pel 9 de març. Al ma-teix temps ha començat el desple-gament especial amb controls poli-

cials a la Carretera, identificacionsde gent amb estètica “sospitosa”, iuna redada en un bar del carrerPapin. Sembla ser que això nomésés el començament. > pàgina 3

> pàgina 4

> pàgina 9

> pàgina 10

La Burxa planteja el debat sobre les alternatives mediàtiques Dins de tot el projecte de refunda-ció de La Burxa que tants copsn’hem parlat, ens quedava encarapendent el convocar una xerrada“ben feta”, un acte que no fós no-més per trobar-nos la gent “desempre”, sinó per apropar al barriel nostre projecte i al mateix tempsexplicar el perquè dediquem tantde temps i esforços a un objectiuque no ens reporta beneficis eco-nòmics ni professionals. Hem dedir que l’acte va ser un èxit, ambuna assistència de més de cinquan-

ta persones i la intervenció de dospesos pesants del periodisme alservei de la societat: Josep MariaHuerta Claveria i Jaume Reixach;que al llarg de les seves interven-cions, així com les del públic, vandeixar clar que, és tant possiblecom necessari l’existència d’unsmitjans de comunicació amb vo-luntat de contribuir a la transfor-mació social; però que aquests maiseran possibles sense la implicacióde tota la societat.

La Solidaritat ambPalestina arriba ales Cotxeres

Milers de per-sones diuenNO al transvas-sament del’Ebre

>pàgina 5

Mentre la situació a Palestina esdeteriora dia a dia a la vista detota l'opinió pública internacional,i la majoria de governs es rentenles mans o directament recolzenl'ocupació i barbàrie israelianasobre el poble palestí, cada cop

més col·lectius de la societat civili gent a títol individual es neguena acceptar la situació i busquenespais de denúncia i solidaritat,com el que es va organitzar eldissabte 23 de febrer a LesCotxeres.

Gaudí i TeresaClaramunt: l’altra vessantdel geni

Assetjamentsexual o la violència quotidiana

Salah Jamal en l’acte a les cotxeres de Sants

Aquest mapa, aparegut a El Periódico, s’indica Sants com a “zona perillosa” Imatges com aquesta, de pràctica ocupació policial, aviat poden ser habitals als nostres carrers

> pàgina 5

2

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpiniómarç 2002

Editorial

Cartes a la BurxaSi vols fer-nos arribar alguna opinió, comentari, suggerència o críti-ca, envia’ns el teu escrit a l’adreça electrònica laburxa@lliber-tat.com o a Can Vies (c/ Jocs Florals 42 BCN 08014). Si prefereixes entregar-ho a mà, ho pots fer a les bústies del’Associació Cultural Arran (c/ Premià 20) o del Centre Social deSants (c/ Olzinelles 20)

La Burxa és una revista editada per un equip de redacció que estroba dos cops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@llibertat.comPropera assemblea de redacció: dilluns 11 de març 2002

Periòdic de comunicació popular de Sants

i barris veïns

A.A.

Al nord, durant el FòrumEconòmic Mundial, els gurús inter-nacionals han estat molt enfeinatsbuscant nous ingredients per a mi-llorar el plat de l'imperialismeeconòmic. Al sud, el Fòrum Socialdenunciava la recepta neoyorquinaconsistent en menys costos i mésbeneficis. Més de 40.000 veus desde Portoalegre cridaven "un móndiferent és possible", en nom de lespersones excloses. Precisamentaquelles per a qui, al mateix temps,s'estava dissenyant la "seguretatmundial" a Nova York.

Ara bé, si aquestes proclamessón més que paraules buides, quèhi feien els senyors Chevénement,Borrell, Alcober, o el mateixGarzón a Portoalegre? L'altre mónque ens imaginem es basa en l'am-pliació del G-8 al G-16 que pro-posa l'exministre francès? Recolzala creació dels GAL com ha fet elsocialista espanyol? Atempta con-tra la llibertat d'expressió i permetles tortures a l'estil del super-jutge?.Es van equivocar de fòrum, estàclar. En canvi, Fidel Castro,Batasuna o les FARC no van poderassistir-hi. Nord i Sud van coincidiretiquetant-los de terroristes.

Baltasar Garzón és savi en qües-tions de terrorisme. El defineixaixí: "aquells que maten, posen bombesi segresten per aconseguir fins polítics;també els que recolzen i difonen aquestsobjectius". Si no conegués la trajec-tòria del jutge espanyolista pensariaque està parlant de Bush, Sharono del propi Aznar. Malauradament

només s'està referint als que creuenque els pobles oprimits tenen eldret d'utilitzar la violència endefensa pròpia. Potser és que Bushi Garzón tenen moltes coses encomú. De fet, els dos han estatescollits candidats per al Nobel dela Pau.

Però què han fet aquests sen-yors per a la pau mundial? Els tresgrans objectius del govern Bushsón: seguretat internacional, inter-na i econòmica. Aquesta obsessióper la seguretat corrobora que la

nova lluita contra el terrorisme ésla coartada perfecta per expan-sionar-se. L'Afganistan ha estat elpunt de partida. De sobte, i casual-ment, apareixen terroristes a tots elspaïsos que desafien el benestar dela Gran Nordamèrica: Iraq, Coreadel Nord, Iran, Colòmbia... Des del'arribada de Bush al govern dosmilions i mig de persones han per-dut el seu treball. Les retalladessocials s'han intensificat. La despe-sa militar del 2000 s'ha elevat a 343bilions de dòlars, més que la de totel món junt. Els EUA han provo-cat guerres, organitzat exèrcits

genocides i recolzat dictadorsassassins. I ho continuen fent. Sónresponsables de milions de mortsa Vietnam, Nicaragua, Ruanda,Cambodja, Panamà, Xile,Guatemala i un llarg etcètera.

A la definició anterior hauríemd'afegir que terrorista és aquell quemata, segresta i posa bombes perfins econòmics, i també els que horecolzen. La lluita contra el terro-risme serveix a Bush i Garzón perlluitar contra totes aquelles per-

sones que qüestionen els seus pri-vilegis alçats a base d'injustícies.Com pot ser que el president del'estat més terrorista del mónencapçali la lluita antiterrorista? Laresposta ens la dóna el propi Bush:"els enemics d'EUA són els enemics dela Llibertat". Quin cinisme!

Enhorabona, doncs, pel Nobelde la Pau. Us desitgem sort!Almenys així ens aclariu que la paude la que tant parleu és només lapau dels poderosos, la pau dels ce-mentiris.

Diari d'una anorèxica

Cada vegada que em miro almirallnomés penso en aprimar-mei encara que em diuen secallsempre trobo defecte que ama-gar-meAra estic desesperadaper molts quilos que em desa-pareguincontinuo veint-me deformadaI només trobo una solucióper l'enfrontament al meu gran

problemaquedar-me sense menjar: el meu lemaEls dies passen i pitjor em sentoles forces que em queden m'a-bandonenestic cansada, i no ho aparentoJa no tinc forces per viureestic molt cansada i vull des-cansartanco els ulls intentant somriurepero mai tornaré a despertar.

Mireia (14 anys)

El 15 i 16 de març es reuneix a la nostra ciutat el Consell Europeu.D'aquesta cimera, dos elements són de la nostra preocupació. Enprimer lloc, els continguts de les reunions. En segon lloc, les formesamb que es desenvoluparà la cimera, exemples del model europeu en construcció. Pel que fa als continguts, queda clara l'orientació que elslíders polítics europeus imprimiran en matèria de treball, transports,energia, finances, i educació. No hi ha cap novetat. La filosofia de fonsque recorre els discursos de competitivitat, dinamisme i prosperitatsón els que fa anys legitimen les creixents desigualtats socials. Flexibilitzarel mercat de treball significa facilitar els acomiadaments, precaritzar lesrelacions laborals, deixar sota mínims les cobertures socials. No sig-nifica crear més ocupació, suposa enfortir el poder i el benefici empre-sarial a costa d'empitjorar les condicions de vida dels i les assalariades.Liberalitzar el mercat de l'electricitat no suposa rebaixar preus pels con-sumidors, sinó que dels anteriors monopolis públics es passi de fet auns monopolis privats obsessionats en extreure benefici i desrespon-sabilitzar-se davant la població. Etcètera. No ens n'hem d'estranyar. LaUnió Europea es constituí en el seu moment com un projecte d'inte-gració econòmica i financera, per tant, al servei de les classes que domi-nen l'economia i les finances. Totes les polítiques socials, totes les iden-titats polítiques, totes les coartades culturals que estan dissenyant aposteriori no són més que el farcit a mida del capitalisme europeu. Noés cap novetat per ningú. Com tampoc és novedós que mai ens haginpreguntat si són aquestes les orientacions econòmiques i polítiques queles majories socials necessitem. El que sí que és nou, el que sí sorprèn,són les formes: ara ja no només imposen polítiques antisocials, sinóque a més tenen la poca vergonya d'escenificar-les rotativament pertotes les ciutats, a tall de modernes i tecnocràtiques versions de lesCorts Imperials, bloquejant els nostres carrers, destinant milers de mi-lions als qui ja n'haurien d'estar farts de tants diners, sembrant els nos-tres barris de les màquines de dolor que són els cossos policials, utilit-zant les cimeres per escombrar a totes aquelles persones que tenen ladignitat d'imaginar que, més enllà del capitalisme, està la vida. Ensagradaria somniar una altra Europa, començarem exigint-los que se'nvagin d'aquí.

Imaginar una altra Europa...

Quel Ness

A l'escriptor empordanès JosepPla se li atribueixen diverses fras-es més o menys brillants: "Elscastellans són capaços d'arruïnarcontinents sencers", de certa ac-tualitat arran de la crisi Argentina.I, "el més semblant a un espanyolde dretes és un espanyol d'es-querres", també actual -i enstemem que eterna- atès el con-cepte "nacional" d'uns i d'altres:nació, nació, només una, la restasón localismes.

Bé, qui signa, amb modèstia,intentarà emular Pla : "el més

semblant als gossos són el mos-sos, si més no, lingüísticament".A Euskal Herria, la paraula basca"Txakurra", vol dir gos i és un critprou conegut en les mogudesreivindicatives i combatives quans'apropen, armats com "gladia-tors" moderns, ara els efectius dela Ertzaintza i abans el policiesdits nacionals. No els agrada gens,que els hi diguin. Fins i tot, elspolicies dits nacionals que sen-yoregen per Catalunya es mo-lesten quan algun radical els etzi-ba el mateix mot -tot i que lacompetència lingüística en idio-mes autonòmics d'aquests agentsés semblant a la que tenia en

espanyol un pagès de la Valld'Aran, ara fa cent anys o menys,és a dir, nul·la.

Els mossos, però, podenmossegar igual o més que els"Txakurres" nacionals espanyolso autonòmics bascos. Exemplesno en falten. Darrerament elsramaders d'Osona ho han com-provat. Quan els pagesos esqueixaven fa poc a Barcelonadavant la Conselleria del ram,després de tres mesos de tenir elsporcs immobilitzats i cap solucióa la vista, rebien de valent a mansde funcionaris pagats pels seusimpostos. Mala bava, molta, malallet, més. Gossos!, porcs!

Benvinguts al món al revésLa pau dels poderosos versus la guerra dels oprimits

Porcs i gossosSALT DE PLENS

En aquesta Burxa han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, BernatCosta Reimondez, Eli, Estela, Toni Gonzàlez, Guillem, Ivan, EstherJover, Lem, Josep Marcé, Miquel, Gemma Parera Àlvarez, Ivan Rubio iGarcia, Raul, Amaya Ruiz, Guillem Sànchez, Roger Sànchez Amat,Sílvia Ventura Sallent.

març 2002

3

SantsSantsSantsSantsSantsSantsIniciativa per aturarla repressió policial

Redacció/SANTS

Davant les informacions aparegu-des en alguns mitjans de comuni-cació, que situaven Sants com azona d'especial vigilància per la Ci-mera Europea del 15 i 16 de març,diferents col·lectius del barri hanvolgut contrarrestar aquestes in-formacions policials amb un ma-nifest i una recollida de signaturesque recolzin la iniciativa. Segonsfonts policials, el nostre barri(també Gràcia) no entraria en eldispositiu policial extraordinariper tenir una posició estratègicadins la zona especial de la Cimera,a la Diagonal, sinó per la composi-ció social violenta del barri. Aquestesintoxicacions policials són atribu-ïbles, segons les entitats promoto-res del manifest, a la voluntat delscentres de decisió política de cri-minalitzar aquelles activitatssocials i polítiques desenvolu-pades fora de les institucions i, pertant, suposen un greuge cap agran part del barri. Per adherir-vosal manifest, us podeu dirigir alCentre Social de Sants.

Manifest:

Redacció/SANTS

La reunió del Consell Europeuel propers dies 15-16 de març aBarcelona s’encara a convertirEuropa en una de les àrees eco-nòmiques més competitives delmón. El CE orienta la políticaeconòmica, monetària i de tre-ball; té competències en políticaexterior i de seguretat comú(PESC), i de cooperació policiali judicial en matèria penal. LaPresidència espanyola continuaràel desenvolupament de l'Euro-just, nou instrument de coope-ració judicial, i dins aquest àmbittambé cal destacar objectius com

l'ordre europea de detenció i en-trega i la supressió dels procedi-ments d'extradició. També s’ocu-pa d’impulsar i definir orienta-cions polítiques generals per a laUnió Europea.

I "con Más Europa…"Les prioritats del Consell Euro-peu de Barcelona es concretenen cinc àrees, que recullen el queAznar va anomenar "política vi-gorosa de liberalització": inter-connexió i obertura de xarxeseuropees de transport; liberalit-zació dels mercats d'electricitat igas; integració dels mercats fi-nancers per convertir Europa en

una veritable potència financera;desenvolupament d'un mercat detreball més flexible “capaç decrear més treball”; canvis en l'e-ducació i l’impuls de la mobilitatdels treballadors europeus.

La presidència espanyola delConsell actuarà en una tripledirecció: l'increment de la coope-ració policial, les mesures antiter-roristes; i el reforçament d’insti-tucions com l'Oficina Europeade Policia, l'EUROPOL. Tambés’avançarà cap a l’ampliació del’àmbit dels delictes.

Cimera fortificadaLa seguretat de les cimeres s'ha

convertit en una de les majorspreocupacions de la presidènciaespanyola. El pressupost per al'operatiu de seguretat que blin-darà les diferents cimeres del se-mestre puja fins a 12,8 milionsd'euros, representant el 22,5 %del pressupost del semestre pro-gramat pel govern d'Aznar.Considerat "insuficient", hanhagut de buscar espònsors deluxe, com el Corte Inglés, el grupAudi Volkswagen, i Freixenet,que oferiran els seus serveis acanvi de publicitat gratuïta.(Dades extretes d' El Triangle,núm. 570).

La seguretat: prioritat de la presidència espanyola de la UE

Què es parlarà durant la cimera? Comissió de Continguts del’Assemblea de Barri/Sants

El mercat de treballDades sobre la situació del mercatde treball en trobem regularmentals diaris, però al no presentar-seseparades per sexe i edat no per-meten adonar-nos dels grups mésafectats per l’evolució del mercatde treball: les dones i joves.

A més de la manca de valoraciódel treball domèstic, les donespateixen discriminació en el mer-cat de treball: són majoria en elsllocs de treball que reprodueixenels estereotips de feminitat, cobrensalaris fins a un 30% més baixosen treballs equivalents; ocupen el90% dels llocs de treball a tempsparcial; i pateixen quasi el dobled’atur que els homes.

Un dels temes que es tractarana la propera cimera seràn la flexi-bilització del mercat de treball.Aquí es coneix prou bé el tema:és l’Estat de la UE amb més con-tractació temporal. També hi hahagut una degradació de les condi-cions de treball, paral·lela a l’in-crement dels accidents laborals.

Mobilitat i transportsLes directrius europees aposten

per la privatització del transportaixí com per la promoció de l’au-tomòbil privat. Polítiques que hancomportat, en els darrers anys, queals barris s’hagi anat perdent espaiper a les relacions socials, i la inco-municació de zones no rentablespel capital privat. Un altre capítolsignificatiu de les polítiques eu-ropees ha estat el foment de lamobilitat de treballadores. Ennom de la “llibertat” de movimentdins Europa, es força la gent amigrar per facilitar la seva desubi-cació i explotació allà on el capitalmés ho necessiti. Tot això acom-panyat de la destrucció del teixitproductiu d’aquest país. Sónexemples clars el tancament de lafàbrica Lear aquests dies aCervera, així com els tallers ame-naçats de Can Batlló.

EducacióPel que fa a l’educació, un delspunts que tractarà la cimera demarç serà l”aprenentatge perma-nent”, a partir d’un document quepretén vendre una educació ideal,sense especificar com dur-la aterme. Contràriament, la realitateducativa actual està lluny de serideal. Al llarg dels últims 17 anys,l’Administració ha afavorit l’edu-

cació privada, subvencionant-la endetriment de la pública. N’és unexemple, la problemàtica sorgidaentorn de l’augment de placesd’escola bressol, on l’Ajuntamentha amenaçat en privatitzar lesplaces públiques si les trebal-ladores no assumeixen el preacordque rebaixa la qualitat educativa.

La seguretat i la seva doble ves-sant: exterior i interiorLa signatura del Tractat de Maas-trich suposava la intenció de crearun bloc que anés més enllà de lavessant econòmica. Una de lesconseqüències immediates és laseguretat tant a nivell intern comextern. La UE no s'ha desmarcaten cap moment de les polítiquesmilitars internacionals d'EUA.Però, a més, no s'ha volgut quedarenrere en el terreny militar i haimpulsat la creació de cossospropis. L'any 1999 s'aprova la inte-gració de la Unió Europea Oc-cidental, amb forces armades prò-pies. Tot això acompanyat de laintenció de convertir Europa enuna fortalesa, mentre ens bom-bardegen amb les amenaces quecomporten els terrorismes diver-sos, la delinqüència i els fluxesmigratoris incontrolats.

El poder de les multinacionalsLa major preocupació de les insti-tucions europees és la competi-tivitat internacional, i les prioritatsde les grans empreses són el puntde partida de les decisions polí-tiques. El grup de pressió europeumés influent és la Taula Rodonad’Industrials Europea (ERT), laqual ha dissenyat l’agenda de laUnió, actuant envers la liberalit-zació, desregulació i altres me-sures per subordinar la societat ales forces del mercat. Brussel·lesacull actualment més de 500grups de pressió de la indústria.Entre ells hi ha representades laindústria nuclear, d’armes, quími-ca o biotecnològica. Les gransempreses actuen sobre els comis-saris i els alts funcionaris gover-namentals, afiançant el dèficitdemocràtic de les institucionseuropees, alhora que s’avança capa una concentració empresarial,augment de les privatitzacions,desregulació del comerç i inver-sions internacionals. Mentre elmercat i la moneda única són fo-naments sòlids de la UE, les regu-lacions socials i ambientals esredueixen a paraules vagues iacords voluntaris.

Icona gòtica amb els “sants” del neoliberalisme

Rebutgem la repressió policiali mediàtica del barri

Sants s'ha distingit històricamentpel seu teixit associatiu plural, queha contribuït a mantenir viva l'in-quietud social i política front elsproblemes propis del barri i de lasocietat en general. Avui semblaque aquestes inquietuds, en lloc deser valorades positivament com abase de cohesió social, són motiuperquè els responsables policialsqualifiquin Sants, així com d'altresbarris de la ciutat, de "conflictiu",i que l'incloguin en la zona d'es-pecial vigilància de cara a la pro-pera cimera de la Unió Europea aBarcelona. Per això els sotasig-nants volem denunciar:

1) La criminalització que estanpatint determinats col·lectius i en-titats del barri pel fet de treballaral marge de les institucions.2) La intimidació policial que sónobjecte diferents persones, permitjà de controls, identificacions,seguiments, etc.3) La pressió que, des d'algunsmitjans de comunicació, contri-bueix a crear una alarma social in-justificada i a incrementar el ma-lestar de la vida quotidiana.

Si aquests fets estan succeint unmes abans de la Cimera Europea,què passarà quan al març eldesplegament policial estigui enple funcionament?

Roser Benavent/LA BORDETA

Sovint hom anteposa els drets depropietat com a quelcom fonamen-tal i inqüestionable. No se sol recor-dar mai l'origen d'aquests drets iCan Batlló no n'és una excepció.

Els regulars de l'avantguarda del'exèrcit de Franco treuen cap perla Diagonal. Les tropes faccioses a-vancen i entren a la ciutat sumint-la en una llarga nit de foscor. Dar-rere aquestes tropes entra JulioMuñoz Ramonet, un barcelonès de27 anys, fill d'un barcelonès i d'unalleidatana de Bellver de Cerdanya.

Aquest fill pròdig, que torna acasa de la mà dels botxins del seupoble, va fer servir els seus con-tactes i les vinculacions de la sevatieta, quintacolumnista amiga delGeneral Moscardó, en un entornde creixent corrupció, per comen-çar a comprar empreses catalanes,sobre tot del tèxtil. Una d'aquestesfàbriques és la de Nebots de JuanBatlló, S.A., a La Bordeta. Ningúsap d'on va treure el capital però enpoc més de dos anys havia reunitun grup industrial imponent.

Julio Muñoz es casa amb Car-men Villalonga, filla del presidentdel Banc Central i entra en l'altasocietat. Tenen quatre filles: Car-men, Isabel, Alejandra i Elena. Són

propietaris del Palau Robert i viuenen un altre palau al carrer Mun-taner, en un context de luxe insul-tant en un temps de penúries iestraperlo. Van construir un volàtilimperi emparats en els contingentsd'importació de matèries primeresque es concedien discrecionalmentper l'administració franquista, perl'accés a disposar de divises i perl'especulació immobiliària.

Anys després vindrà la caigudade l'imperi, la fugida de l'especu-lador a Suïssa, la seva mort i el tes-tament. Can Batlló passa a ser pro-pietat de les filles, que viuen aMadrid. Ho van aconseguir a través

d'Immobiliària Lles, societat uni-personal, sent el soci únic l'empre-sa Intersevi SL, empresa també ma-drilenya. L'administradora d'amb-dues societats és Carmen MuñozVillalonga, filla dels personatge i técom apoderada Carmen Escrivà deRomaní Muñoz. Aquesta última, lanietísima de l'especulador, ha entratal càrrec com un elefant, amenaçantels industrials i treballadors del po-lígon: "Esto es mío y hago lo quequiero" i els treballadors han bate-jat la madrilenya amb el sobrenomde "La guapa de Can Batlló".

Potser li haurem de recordar a"la guapa" d'on li ve la fortunaperquè se li baixin els fums.

març 2002

4

SantsSantsSantsSantsSantsSants

Roser Benavent/LA BORDETA

El passat 4 de febrer la ComissióJurídica Assessora i la Subcomis-sió d'Urbanisme de la Generalitatha donat el seu vist-i-plau al textrefós de la reforma del Pla Gene-ral Metropolità ( P.G.M.) sobre"Can Batlló i el seu entorn". Undels efectes positius de l'apro-vació és que finalment es desa-fecten la majoria de pisos del veï-nat de la L, Constitució-Par-cerisa. També és positiu que s'o-bri l'escletxa que permetrà recu-perar espais per les zones verdesi equipaments que La Bordetatant necessita.

D'altra banda, es desferma lacaixa dels trons de l'especulacióimmobiliària que pot arribar aconvertir en nefast aquest efectepositiu. Caldrà que la gent delbarri resti vigilant i s'impliqui enel futur de l'espai.

Per tal que en aquest futur hiparticipem tot el veïnat, algunapersona ha proposat, amb refe-rència a una campanya que es vafer a Ripollet, llençar-ne una a LaBordeta que bé podria dir-se"IMAGINA CAN BATLLÓ".

Podeu trobar més informació a :- ALBERCH, Ramon (Dir.). Els barris de Barcelona. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999.- CABANA, Francesc. La burgesia catalana. Una aproximació històrica. Barcelona: Proa, 1996.- CARRERAS, Carles. Sants. Anàlisi del Procés de producció de l'espai urbà de Barcelona. Barcelona: Serpa, 1980.- Diversos autors. Els vapors a Sants. Quaderns de l'Arxiu, 3. Barcelona: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, 1997- MARCÉ, Josep i MARTÍ GÓMEZ, José. Centre Social de Sants. Una experiència associativa. Barcelona: Centre Social de Sants, 1996.

Antoni /SANTS

La Barcelona oficial del 2002, ren-deix homenatge a la obra i figurad'Antoni Gaudí. Aquest fet ésaprofitat per projectar una Bar-celona capdavantera en qüestionsd'urbanisme, on la burgesia i elspoders de l'època gaudeixen d'unagran riquesa cultural i econòmica,que té poc a veure amb la durarealitat de l'època. El passat dijous

14 de febrer, Eusebi Jiménez vaexposar a Cotxeres de Sants unrecull històric de la lluita obrera enl'època de Gaudí. Ens va demos-trar que existeixen tres formes deveure la història: l’oficial quesovint oblida el poble, o preténmanipular totes les conductes quehan amenaçat els privilegis adqui-rits (polític, militar i eclesiàstic). Laque recull i analitza en profundi-tat tots els aspectes socials, econò-

mics o culturals. La tercera via ésla més ignorada de totes. És lahistòria del poble, dels patimentsi les penúries, de la rebel·lió querima amb repressió, la de lluita-dors gairebé anònims com laTeresa Claramunt que va ser injus-tament empresonada al castell deMontjuïc juntament amb altresl'any 1896, acusats de posar unabomba a la cua de la processó deCorpus, on van morir diverses

persones. En aquell venjatiuprocés van torturar molts inno-cents i en van afusellar a cinc.

La Teresa ens va deixar escritsesfereïdors de la seva estança a lespresons, així com uns manifestosinusuals en la època, on denunciala doble opressió de la dona perpart del poder i el masclisme del'home. Cal destacar el paper delíder durant la "Vaga General"l’any 1910.

Barcelona, Gaudí, i Teresa Claramunt

Can Batlló,aprovaciódefinitiva

La Guapa de Can BatllóLa propietat del complex és fruit de moviments obscurs i especulatius

Guillem Sànchez/SANTS

Segons càlculs del col·lectiu Con-trastant, especialitzat en comptarl'assistència d'actes de masses, si ala cavalcada de Carnestoltes que varecórrer la Carretera hi haguessinhagut les 450.000 persones que vaanunciar la guàrdia urbana i vanpublicar els mitjans de comunica-ció, i tenint en compte l'ampladade les voreres, i el màxim de gentque cap en un metre quadrat, laCarretera de Sants té més de 13quilòmetres de llargària, o sigui,que més o menys podríem calcu-lar que ara per ara, la Carretera ar-riba fins a Badalona. Sants és gran,però no tant.

La cavalcada deCarnestoltes: xifres màgiques

Guillem Sànchez/SANTS

En solidaritat amb la situació actu-al del poble Kurd, ocupat i opri-mit per l'Estat turc, el col·lectiuMaulets està realitzant una cam-panya de boicot al turisme a Tur-quia, ja que aquest és la primerafont de divises, amb les que escompren les armes que es repri-meix la resistència kurda. La cam-panya consisteix amb un cartell iun manifest que s'ha enganxat auna vintena d'agències de viatgede Sants i Les Corts

Campanya deboicot a Túrquia

Comparsa anticapitalista a la rua

març 2002SantsSantsSantsSantsSantsSants

5

Obert de 9 a 22htot l’any

C/ Riera Blanca, 119Tel. 93422581808028 Barcelona

FF A R M À C I A A R M À C I A RR U B I OU B I O

Llic. Montserrat Rubio

El LokalEl LokalAssociació Cultural Associació Cultural

El RavalEl Raval

c/de la Cera 1bis 08001 BarcelonaTel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net

llibrescontrainformaciórevistes músicasamarretespedaços...

horari:matins, de dimarts a divendres de 10.30 a 14htardes, de dilluns a dissabtes de 17 a 21h

Carrer Premià 20 baixos 08014 Sants Barcelona

Telèfon i fax: 93 422 16 13

Josep Marçé/SANTS

Amb el títol de La comunicaciópopular als barris i alternativesmediàtiques, LA BURXA vaorganitzar una xerrada, el passatdia 20 de febrer, que servia com apresentació del primer número dela nova etapa de la publicació. LaSala d'Art del Centre Social deSants es va omplir per sentir lesopinions de dos primeres espasesdel periodisme: Josep M. Huertasi Jaume Reixach.

El fil conductor de la interven-ció de Josep M. Huertas van serles limitacions amb què es troba lapremsa. En primer lloc, hi ha lesdel poder econòmic, que les im-posa tant l'empresa editora comels anunciants. A continuació, l'au-tocensura, "una malaltia que estàmolt extesa i que, com la grip,s'encomana".

La tercera gran carència delsmitjans seria la manca de contrastde les informacions. Segons Huer-

tas, "falta donar la veu als altres",a qui està fora del sistema, mentreque en els darrers temps, perexemple "els informes policialssón com Moisès baixant amb lestaules de la llei", quan s'haurien decontrastar com una font més.L'altra gran limitació dels mitjansseria la tria que es fa dels con-tinguts, de manera que les infor-macions de caire social hi tenencada cop menys espai.

En la seva llarga trajectòriaperiodística, Josep Maria Huertas

ha estat molt vinculat a la premsade barri. Va remarcar la necessitatd'aquestes publicacions i va volerdestacar com una qualitat de LABURXA el tractament de les in-formacions, un tractament, segonsva dir, professional, "currat".

Jaume Reixach és editor del set-manari El Triangle, "revista decombat i de servei" com ell mateixla va qualificar. Considera que "elpoder ha convertit els mitjans decomunicació en un instrumentcabdal de la seva estratègia de

manipulació i control", quan "lainformació i els mitjans han de seruna forma d'intentar canviar elnostre entorn", una possibilitat dedenunciar situacions d'injustícia.

L'editor d'El Triangle també esva referir a la creació de les agen-des dels mitjans, la major part delsquals prenen la CNN com a refe-rent obligat del que ha de ser o nonotícia. Va reivindicar "la infor-mació com a servei públic, com aeina de transformació i de mobilit-zació, potser com a eina revolu-cionària". Per això cal la complici-tat entre els periodistes i la socie-tat: els periodistes, impulsant elsseus propis mitjans - "és difícil,però no impossible" - i la societat,prenent-los seriosament, impli-cant-s'hi i fent-se'ls seus. Reixachva acabar abogant pels mitjans decomunicació propis com a instru-ments de combat i d'autodefensa,per seguir avançant, i va animarobertament als assistents: "involu-creu-vos a LA BURXA".

La Burxa es presenta amb una xerrada sobre els mitjans de comunicacióEls periodistes Josep M. Huertas i Jaume Reixach analitzen el funcionament i lesfuncions de la premsa

Tots dos ponents, Josep M. Huertas i Jaume Reixach, denuncien les censures dels mitjans ila silenciació d’aquells que queden fora i/o en contra del sistema

Guillem Sànchez/SANTS

La preocupació per l'actual situa-ció al Pròxim Orient era generalit-zada durant la jornada "Què passaa Palestina?" que la PlataformaAturem la Guerra i la Comunitat

Palestina a Catalunya van realitzaral nostre barri; jornada caracterit-zada per l'absolut èxit de públic atotes les activitats. Aquestes es vaniniciar a dos quarts d'una amb unaxerrada que va omplir de gom agom la sala d'actes del centre cívic;

i on van participar quatre ponentsestretament viculats en el tema.

Josep Maria Navarro, militant del'ONG Sodepau, amb més de quin-ze anys d'experiència en els conflic-tes de la Mediterrània, a qui li vatocar contextualitzar històricamentel conflicte palestí, com a problemaessencial dins tot l'entramat geo-polític i d'interessos que abastal'Orient Mitjà i l'Àsia Central. GlòriaRoig, de Dones x Dones, es va cen-trar més en la greu situació de lavida quotidiana als territoris ocu-pats i als camps de refugiats. SalahJamal, metge, historiador i escrip-tor palestí exiliat a Catalunya, va car-regar contra la versió interessadadels acords de pau que ens donenel mitjans de comunicació, ja que

aquests, en cap cas possibiliten unEstat palestí viable. També uns re-presentants de la Iniciativa de Su-port al Poble Palestí van explicar elprojecte que estant realitzant a París,buscant vincles amb col·lectius i or-ganitzacions catalanes i madrilenyes.Finalment, una representant de laPlataforma contra el Bloqueig aIrak va llegir un manifest.

La jornada va continuar ambun dinar popular amb menú àrab,on van menjar més de 300 perso-nes, i la pintada d'un mural alpassatge Fructuós Gelabert, ambla col·laboració del dibuixant ihumorista Fer. A la tarda es vacontinuar amb un passi de dife-rents documentals sobre l’actua-litat del conflicte.

Sants una mica més a prop del drama palestí

El dinar va ser un èxit gastronòmic i d’assistència

Redacció/SANTS

Després de set mesos d’inactivi-tat del centre social autogestionatCan Vies, el 23 de febrer es va ce-lebrar un cercaquintos en motiud’inaguració. Feia aproximada-ment dos mesos que un grup degent del barri es plantejava lafunció que aquest espai havia decomplir, començant un períodeposterior de reformes i acondicio-nament de les diferents parts delCSA. L’inici del cercaquintos vaser a Can Vies, i ja cap a les 20hels i les 40 assistents feien elprimer glopet de la seva cervesa.De Can Vies direcció a la Plaça dela Palleria, i un cop allà, una altraparadeta per fer el beure. Desprésal CS El Tajo, al nou Casal Inde-pendentista, l’Arran, i per finalit-zar la ruta del tan engrescat cer-caquintos a l’Hamsa, on comen-çava un concert organitzat pel col-lectiu Alosa. El que passa ara ésque els plans d’obres no s’hancobert, i per això encara farà faltaalguns dies més perque Can Viesrecuperi la seva activitat normal.

Reinagurantespais

Redacció/SANTS

La Comissió pel soterrament deles Vies a Sants no acceptarà elprojecte que està debatent l'Ajun-tament amb el Ministeri de Fo-ment per tapar les vies entre laplaça de Sants i l'Hospitalet, siaquest projecte no contempla elsrequeriments necessaris per fer el soterrament total en una segonafase i no posa data a aquesta exe-cució. "Ens mobilitzarem i com-batrem el projecte, i el converti-rem en arma electoral si convé",manifesten els representats de laCoordinadora que també es quei-xen de l'inversemblant conceptede participació que exerceix elDistricte de Sants-Montjuïc.

Més pressió pelsoterrament de les vies

març 2002 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

6

La Burxa ofereix un espai publici-tari per comerços, bars, localssocials, editorials, discogràfiques id'altres que vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatreanuncis per pàgina de 63’5x60 mm.En cap cas, els i les anunciants esresponsabilitzen dels continguts.Abstenir-se entitats bancàries,multinacionals i immobiliàries.

Cada recuadre costarà 21€ (3500 ptes)Si es volen ocupar dos, 36€ (6000 ptes)

Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48

Fusteria d’encàrrec imobles a mida

les aventures del drac malaherba fent història amb el drac Aureli

SaviesaSaviesapopularpopular

Març, marçot, mata la vella a la vora del foc

Pel març, els ametllers en flori el jovent en amor

El març té trenta dies i tres-centes fesomies

Després de Pasqua de resurrecció, nipanses, ni figues , ni sermó

Mal hivern, primavera d'infern

Esguerrats cap a SantsRecorda un curandero,NicasiGonzález, que va convocar es-guerrats i gent ferida a la plaçadel Carril (davant de l’actual cin-ema Balañá, on serien curats.Malgrat el sermó dictat, la curano va ser efectiva i el nostre per-sonatge fins i tot va ser objectede mofa en una peça teatral, LoCurandero de Sants.

Sembla el tísic de SantsAplicat a les coses altes i primes.Feia referència al campanar del’església de l’actual plaça Màlaga,que va ser cremada el 1936 i pocdesprés enderrocada. El campa-nar feia un metre més que elmonument de Colón.

(Els dos últims refranys són del llibre El

carrer de Sants, de Josep M. Villarrúbia-

Estrany, de La Busca Edicions)

Un poble que no creu en els seus governants...

Uns governants amb uns botxins queels defensen del seu poble...

Uns governants que no creuen en elsdrets del seu poble

I el poble? qui el defensa?

Noies! Nois! Ja és primavera!!(eh!?) Bé no del tot, jejeje, però jaés hora que prepareu el estris, laterra i les llavors perque ja hacomençat la temporada de llau-rar... Recordeu que el millor

període per plantar les llavors és afinals de febrer,començament demarç, Afanyeu-vos!!

Les llavors han de tenir uncolor verd fosquet ( com els vestitsde la "benemèrita", però sobretot,que no us donin al.lèrgia). La terra,si no en sabeu gaire, és millor quela compreu en un growshop, ja usve adobada i us podreu oblidar del´adob per un temps.

L´aigua per regar, mai de l´aix-eta!! Malauradament , l´aigua dela nostra República Tropical noés gens bona per a aquestesplantetes, és millor que us rasqueula butxaca i compreu aigua des-til.lada, i sobretot que us lesestimeu molt no vol dir que lesregueu molt (al tanto que va de

canto amb això de l´aigua!)Per començar podeu fer com

vau fer a l´escola (els que vau fercampana espabileu-vos!) i posar-les en cotó-fluix humit durant unparell de dies o fins que comencina germinar, així veureu la diferèn-cia entre dalt i baix , també lespodeu plantar en testos petits, aun centímetre sota terra, quedesprés de quatre o cinc dies hau-reu de trasplantar a testos mésgrans, amb molt de compte de nofer malbé les arrels. Només unaplanta per test.

I si després de tant briconsejoteniu dubtes, pregunteu a lesmames, que en saben moltíssim.Bona collita.

(Des de La Burxa no es pretén,

en cap cas, fomentar el consum nivendre-li la moto a ningú,recordeu que el cannabis és unadroga, com ho són el tabac, l´alco-hol, el cafè, etcètera… El nostredesig és denunciar la doble moralamb què es tracta aquest tema i lasituació d´il.legalitat i estig-matització a què estem sotmesosels consumidors de cannabis,mentre que "los hombres deHarrelson" et tracten de delin-qüent i decomisen/revenen lateva xocolata -i no per sucar ambmelindros precisament-, l´estat i lagran banca es freguen les mansblanquejant quartos provinents delnarcotràfic. Quanta hipocresia!Acabem amb el narcotrà-fic…Autocultiu i legalització!)

El raconetEl raconetcannàbiccannàbic

Art al carrer

Un poble quecomença acreure quealguna cosaestà canviant

Le costaran carasal ministerio las

infiltraciones, en 1semana 4 multas

solo por encarteyá

la papela ¡pero ya!!

Aquí charli 4:localizado elemen-

to subversivo

que llevas en elcarro? Listilla!!

Andestá lacomisaria, pá laderecha o pá la

izquierda

Al loro!!

mira pordonde vas!!

Que coño sé! soyde málaga

derecha?izq? yo es que no veïa el

Barrio Sésamo

yyo de

Burgos

Tirapor San Astasio

dirásSants Estació

poseso

març 2002

7

ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

Horitzontals: 1. Nítids,nets, lluminosos. Una soci-etat on només hi cabenuns quants capitalistes 2.La vocal de la por. Molts lacontraposen a la pràctica3. Fàbrica tèxtil de laBordeta que volem quesigui un espai per als veïns.La lletra que porten elsbelgues a la matrícula. 4.Abans era una quarta partde pesseta. Gens cuit. 5. Posar les celles com si fossin dos ponts. Elnegre és líquid. 6. No té cap malaltia, aquest. Te'l pots menjar dur opassat per aigua. La lletra que et barra el pas. 7. Comença a fer l'in-di. La segueix l'esquiador, de baixada. 8. La vocal més anàrquica.Nom d'un amic engarjolat, que tots volem lliure.

Verticals: 1. Un cos de sis cares igualetes. Continent que tenim aOrient. 2. 50. Associació cultural del carrer Premià. 3. Movimentinternacional per al control democràtic dels mercats financers. Ladarrera de l'abecedari. 4. Servia per llaurar els camps. Una lletra gregaque també és un arbre. 5. Un astre que ens visita diàriament. Vermell.6. Pedra grossa. Faig servir un sindicat. 7. Ho diuen els nuvis el diadel casori. Lletra grega. El taure s'ha desvocalitzat. 8. Seguit de @llib-ertat.com, és l'adreça electrònica de La Burxa!

1 2 3 4 5 6 7 8

1

2

3

4

5

6

7

8

On es fa el concert?

Des de l'any passat que Barcelona té el seu propi servidor indymedia. Que és Indymedia?Indymedia és una xarxa de pàgines webs on es poden penjar les noticies que es vulgui, sensecap mena de censura. Els IMC van sorgir a Seattle amb les mobilitzacions contra la OMCal novembre del 1999. i arreu d'aquell servidor s'han anat creant diferents webs per ciutatsde tot el mon, en els 5 continents mostrant la realitat dels seus llocs, mostrant tota aquel-la informació que els Mass media no troben important i que directament censuren.

Una de les avantatges d'aquestes webs és la rapidesa en que pots trobar les diferents informacions penjades.Per exemple durant la campanya contra el Banc Mundial, a Indymedia podies anar-te enterant de tot el quepassava a Barcelona gairebé a temps real des de qualsevol lloc del mon.

Ingredients: Farigola, Pa sec trossejat, ous i sal.

Posarem aigua al foc i quan comenci a bullir la apagarem i hi posaremels ramats de farigola. La taparem i la deixarem reposar . Mentre tantprepararem el pa sec trossejat que servirem a cada plat juntament ambun ou cru. Colarem la farigola i la tornaren a escalfar fins que torni a bullir. L´avocarem en cada plat, remourem els ous i el pa, posarem la sal i llestos. La farigola és força freqüent a la nostra terra, si som capaçosde trovar-la, el cost es resumeix a tenir uns ous i sal. Salut.

Aquest és el cinquè treball de la veterana banda de punk rock castel-lana que tot just acaba de celebrar el seu desè aniversari. En aquestdisc han tornat a optar per unes cançons molt directes i precises ques'acompanyen d'unes melodies que entren fàcilment. Al llarg de lesdotze peces que aquí apareixen podem trobar unes lletres super-coher-ents, que ens parlen dels diferents conflictes polítics i socials actuals,

no limiten al pamfletisme i que ens fan pensar.La portada del disc ve il·lustrada per un dibuix de còmic que parla per si mateix. En l'apartat de col·lab-oracions destaca la presència de gent de Ràbia Positiva i en les dedicatòries es recorden de la penya deSants... Per què serà?

Konka, Kastella la Punktxa

Oportunament ha arribat a les nostres pantalles aquesta coproduccióde Bòsnia-Hercegovina. El seu director, Danis Tanovic, presenta unsfets temibles, però des d'un to de comèdia, que a vegades s'apropa alsurrealisme. Critica durament l'absurditat de la guerra, la ineficàcia ipassotisme dels organismes internacionals; i la deshumanització delsmitjans de comunicació. En el centre de tota aquesta voràgine, trobem uns bombers en una trinxera queno saben què fan allà donant les seves vides per un fet que no comprenen. La realització és sencilla, peròeficaç. Està clar que el que més ens importa d'aquest film és el seu fons i no la seva forma.

La Via Làctia ens mostra un bon reflex de com es va viure a Sants una èpocade ferides encara obertes, una època on encara era prou fresca l'amarga vic-tòria del bàndol nacional durant la guerra civil. Aquesta història, però, notracta de relatar fets històrics succeïts al nostre barri durant els primers anysde la postguerra, sinó de presentar en primera persona com podia viureaquesta època un nen de deu anys, en Toni.Tampoc fa un anàlisi i qüestionament polític de l'època i el règim, simple-ment en Toni descriu aquelles sensacions, descobriments i experiències: allòque veu, allò que sent, allò que els grans no li permeten fer o dir ... el desco-briment del món del sexe, el primer petó, tot un conjunt de bones exper-iències que l'ajuden a créixer però que es veuen tacades per un ensenyament trist i manicomial, per secretsde família sorgits durant la guerra que li pretenen amagar, és a dir, bàsicament pel món dels grans el qualno entén ni vol entendre.L'escriptor, Joan Agut, va néixer al barri de Sants el 1934 i va fer de peixater al Mercat d'Hostafrancs.Posteriorment va estar bastant vinculat al món del llibre i en la dècada dels seixanta fins a mitjan delssetanta va participar activament en la política catalanista. Des de 1997 es dedica a escriure i col·laboracom a crític literari al diari Avui.

Kuero "Calles Punk" Potencial Hardcore

En tierra de nadie Danis Tanovic

La Via LàctiaJoan Agut

Empúries Narrativa

www.rebelion.org

Música

cinema

internet

llibres

SOLUCIONS

PassatempsJeroglífic

Mots encreuats

Els àpats de la precarietat

Aquesta secció gastronòmica vol retre homenatge a totes aquelles persones o ge-neracions que per diversos motius han patit la fam o la misèria. Volem fer memòriad'aquests precaris però efectius coneixements populars de subsistència.

Sopa de farigola

març 2002 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

8

D'ON VENIM...

S.A.Naomi Klein, Eduardo Galeano, Susan George, WaldenBello, Miren Etxezarreta, Mumia Abu-Jamal, Arcadi Oliveres

Quina era la situació del barri en elmoment en què us vau plantejar el pro-jecte de recuperació de les Cotxeres?

A començaments dels anys 70el barri estava dins del contextgeneral del país, és a dir, un fran-quisme a la baixa i uns movimentssocials que ja tiraven endavantqüestions que afectaven la quali-tat de vida i sobretot a l'especu-lació que hi havia hagut aBarcelona des del porciolisme finsels anys 70. D'altra banda, que-daven uns espais que depenent decom anessin les coses es quedarienen mans de l'especulació per fernous blocs de pisos o es quedariencom a solars per a equipaments.Què va fer que us plantegéssiu Cotxerescom un espai a recuperar?

En aquell moment Cotxeresfeia anys que estava abandonat.Amb Viola com a alcalde, l'Ajun-tament va voler fer un museu deltramvia. Ara, a l'any 2001, a la gentpotser li agradaria un museu, peròen aquella situació, en què al barrili faltava de tot, ens va semblar queera el menys adequat i que allòhavia de ser un centre pel barri. Hiva haver molta gent al carrer,molta propaganda, moltes assem-blees,... En una visita al barri, amb

5.000 persones al seu voltant, l'al-calde va accedir a aturar les obres.Estem parlant de l'any 74.Com es va passar d'aquesta situació al'ús popular de Cotxeres?

Es van aturar les obres aCotxeres, hi va haver un nou canvid'alcalde (l'últim escollit a dit), i lesquatre associacions de veïns queja hi havia, així com el Secretariatd'Entitats (que havia sorgit com asecretariat local del Congrés deCultura Catalana) vam escriureuna carta perquè l'Ajuntamentcondicionés aquell espai pel barrii que es comprometés a tirar enda-vant un concurs d'idees per a fer-hi un centre d'equipaments. L'al-calde va accedir i es va aprovar unpressupost mínim per condi-cionar-lo.

En què consistia la gestió de lesCotxeres?

Cotxeres va ser un referent pertota la transició democràtica, tanta nivell social, com a nivell polític.Tenia una gestió molt d'estar percasa, molt interessant. Érem ungrup de vuit o nou persones,representants d'entitats, associa-cions,...; la gestió consistia en quèno hi havia restriccions per aningú. Qui demanava Cotxeres, lesfeia servir. Vam posar uns cànonsper pagar quatre despeses quepoguessin haver-hi, però, en defi-nitiva, era un espai autogestionatque funcionava sol. Des del Cen-

tre Social l'únic que fèiem era por-tar una mica el calendari, i la Ges-tora Provisional de Cotxeres teniapoca feina... l'única feina va serimpulsar actes unitaris.Com es passa d'aquesta experiència depoder popular - unes Cotxeres autoges-tionades - fins a la situació actual de con-trol burocràtic per part de l'Ajun-tament?

De fet, nosaltres érem cons-cients que això era una gestió pro-visional. Les entitats, les associa-cions, tothom, el que volia era quel'Ajuntament es mullés i fes un granequipament. El que hi ha a Cot-xeres no ho va escollir l'Ajunta-ment, ho va escollir un Jurat Po-pular. Però el projecte el va pagar idesenvolupar l'Ajuntament, i la ges-tió va passar a mans seves. És veri-tat que qui paga mana, però tambéque qui feia i desfeia era el Consellde Cotxeres, que era paritari (sispersones de l'Ajuntament i sis deles associacions). L'Ajuntamentposava els diners i la gestió la fèiemdes d'aquí. Poc a poc, però, laparticipació va anar baixant i es vaanar municipalitzant més.Sobretot a mesura que hi havia unadesmobilització que era general en totala societat catalana.

Evidentment, però aquí ladesmobilització va venir per im-posició. Cada vegada ens anaven ta-llant més la capacitat de gestionar,cada vegada hi havia una normativamés imposada. Tota la història deCotxeres s'ha emmarcat en les dar-reries del franquisme i en la transi-ció. Vist des d'ara es pot veure queles coses es van fer d'una maneraconcreta perquè el país va anar evo-lucionant d'una forma concreta.

"Cotxeres era un espai autogestionat que funcionava sol"

Entrevista amb Pep Ribes, membre del Centre Social de Sants

La lluita per les Cotxeres deSants és un dels processosmés emblemàtics de la his-tòria del teixit associatiu delnostre barri. Des de la Burxasempre hem considerat que

potenciar el coneixement dela nostra història és una tascanecessària, perquè conèixer elpassat és l'única manera quetenim per plantejar-nos demanera solidària el futur.

És per això que vam decidirparlar amb en Pep Ribes,que en el seu moment par-ticipà activament en la lluitaper a la recuperació deCotxeres.

Cotxeres va ser un

referent dins la

transició , a nivell

social i polític

Any rere any s'ha explicat la cele-bració del Dia de la DonaTreballadora a través d'un mite:l'incendi d'una fàbrica tèxtil deNova York ocupada per les sevestreballadores en vaga el 1908.

Diu la llegenda que fou elmateix empresari qui va causarl'incendi on van morir les 140dones, que reivindicaven milloreslaborals.

Els fets no van ser exactamentaixí, però hi ha diferents acon-teixements que van passar enaquelles dates que, barrejats, for-men la versió que la memòriacol.lectiva ha fet arribar fins avui.

El 25 de març de 1911 es cala-va foc a la Triangle ShirtwaistCompany, on la majoria detreballadores eren immigrants: elspropietaris van ser jutjats perhomicidi no premeditat perincomplir totes les mesures deseguretat, però van sortirindemnes. Aquestes treballadoreshavien començat, el 1909, la vagade dones més sonada fins almoment: en dos mesos eren40.000 les obreres en lluita i laindústria tèxtil de tot el país tron-tollava.

Un altre factor que convergeixper les mateixes dates és la creacióel 1909 del Dia de la Dona l'últi-ma setmana de febrer, dedicada areivindicar el sufragi femení. Aixídoncs, quan arribà l'any següent,les protagonistes dels actes forenles obreres del tèxtil, que acabavende finalitzar la vaga i que s'havienconvertit en tot un exemple d'au-toorganització femenina.

La vaga de les dones del sectortèxtil, la participació de les pro-tagonistes en l'acabat d'estrenarDia de la Dona i la mort posteri-or de les pioneres en l'incendi dela Triangle Shirtwaist Companysón els antecedents històrics que,conjugats, han format el mite del8 de març.

Les Tenses

El mite del8 de març

On som,on anem...

La Burxa de febrer de 2002 dedi-ca una columna a rememorar lavaga de febrer de 1902 a Barce-lona que crec mereixen, encaraque hagin de ser massa breus,unes mínimes aclaracions.De forma: l’autor de la columnareprén, al seu aire, uns fragmentsdel llibre Un verano con mil julios yotras estaciones, pel que s’hauriad’haver explicat que columna i lli-bre tenen diferents autors, que amés ofereixen d’aquella mateixavaga unes interpretacions con-trastades.De contingut: al llibre proposavauna lectura d’aquella vaga generalde 1902 com una vaga generalit-zada; és a dir, resultat d’un procésobert de lluites que arranca mesosenrere (els manyàs des del 6 dedesembre) i que en la seva ex-tensió i durada arriba a “autocon-vocar-se” com a vaga general. Elpropòsit era mostrar que no totesles Vagues Generals s’”han fet” enun dia determinat ni s’han con-vocat a cop de xiulet.Les catalogacions d’aquella vagacom a fracàs són d’alguns historia-dors del moviment obrer acostu-mats a titllar d’immaduresa o in-fantilisme la falta de programa(programa, programa) i la debili-tat organitzativa (formal i enqua-drada). L’anàlisis del desenvolu-pament, el final i els efectesd’aquella vaga que exposo es des-marca i critica precisament aques-ta visió de la vaga com a fracàs iprefereix indicar que el movimentobrer va entrar en una fased’eclipse o replegament que nodecliu. I apuntava, per exemple,que després de febrer encara esvan donar, almenys fins 1903, al-tres vagues; que es va accentuar eldebat sobre les estratègies i criterisorganitzatius que havia de donar-se el moviment obrer per a la seva(auto)emancipació el qual va de-sembocar el 1907 en la constitu-ció de Solidaritat Obrera. Y... (jaque altres cosideracions rebasarienl’espai reservat)

Pere López

març 2002

9

En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentCAMINS ESCOLARS A

LA BORDETA

Comissió de Veïns de laBordeta

"Una ciutat on els infants puguindeixar la seva actual casa-refugiper sortir al carrer, per trobar-se ijugar amb els seus amics".

Aquesta cita, extreta del llibrede Francesco Tonucci "La ciutatdels infants" finalitza el projecte"Camins escolars al barri de laBordeta" que la Comissió de veïnsde la Bordeta hem elaborat i pre-sentat davant l'Institut Municipald'Educació de Barcelona, amb quiestem treballant conjuntamentper al seu desenvolupament. Perquè aquest projecte?

Perquè estem convençuts queaquesta xarxa de camins estaràfeta a la mida dels infants, de lagent gran, i de les persones ambdiscapacitats. El barri de laBordeta de carrers estrets, ambvoreres mínimes quasi sempreenvaïdes per vehicles aparcats aldamunt, amb un trànsit caòticpels carrers més amples (Gavà,Constitució, Olzinelles) necessitauna remodelació que l'Ajunta-ment mai ha afrontat amb deter-minació. L'abril del 99, la nostracomissió va publicar una Audito-ria Urbanística on denunciàvemles mancances del nostre barri,Auditoria que segurament estàdormint en algun calaix del dis-tricte. Va ser l'octubre del 2000quan a les jornades del ProjecteEducatiu de Ciutat vàrem pre-sentar el nostre projecte i a partird'aleshores hem engegat i pràcti-cament acabat els treballs d'en-questes, taules estadístiques,gràfics de fluxes.... total, més de1500 alumnes enquestats de nouescoles i sis llars d'infants. Unavegada acabat el projecte, prete-nem publicar-lo. Us el faremarribar.

-Distribució de productes ecològics

-Distribució de productes de comerç just

-Cooperativa autogestionària

-Economia social alternativa

c/. Avila, 71-75 àtic. 08005 BarcelonaTel: 93.485.5596 Fax: 93.485.5609monverd@retemail.es

Les Diabòliques

Què és l'assetjament sexual ?S'entén per assetjament sexual tottipus de conductes de naturalesasexual -físiques, verbals o no ver-bals- que no són ni desitjades nibuscades per la persona que lespateix i que afecten la seva dignitat.Es dirigeixen, en general, contra lesdones i constitueixen una expressióde les relacions de dominació i depoder que imposen els homes a lesdones.

En aquest article no ens referi-rem a les conductes no desitjadescom agressions físiques (tocaments,petons, pessics, etc.) o propostes derelacions sexuals, sinó a aquellesaltres a les quals no cal fer cas per-què "els homes són així" i que tam-bé cal qualificar-les com a assetja-ment sexual.

Aquestes conductes en l'àmbitlaboral vénen per situar les donesen una posició d'inferioritat res-pecte als homes, i això indepen-dentment de la seva categoria pro-fessional. Els homes tenen un tracteenvers les dones de tipus paternal-ista i no se les tracta com a iguals,ni tampoc se'ls reconeix la seva và-lua professional.

Vol dir això que no hi podenhaver bromes als llocs de treball?No, sinó que cal saber distingir en-tre les bromes que molesten i lesque són agradables per a la personaque les rep. Acostumar-se a aquestclima laboral no vol dir que dismi-nueixi la molèstia, sinó que és unaestratègia per poder conviure enaquest ambient, ja que si no serienridiculitzades pel grup masculí.

D'altres dones s'han acostumata vestir-se d'una manera que passindesapercebudes per tal d'evitar lesmirades o comentaris que molestenper part dels seus companys, que esresumeix en una frase d'una dona"No pots vestir-te com et doni lagana, dir el que el que et doni la ga-na i fer el tipus de comentaris quevulguis, com fan ells. Doncs sí, peròno, perquè això faria que la cosa essortís... no pots !".

Posar límits es considera unaobligació per a les dones i com unaresponsabilitat. No caldria que qua-lifiquéssim aquests comportamentsmasculins com una forma de vio-lència al treball ?

Com ho veuen els homes ?Els homes expressen opinions so-bre les seves relacions amb les do-nes en l´àmbit laboral, que no dei-xen cap dubte de l'existència d'a-quests comportaments. Quan estracta d'explicar que s'entén per as-setjament, es transforma ràpida-ment el discurs negant l'existènciad'aquestes conductes.

Relacionen les "carantonyes i lesbromes" que els hi fan les donescom assetjament sexual: la diferèn-cia està en que ells "no s´ofenen" iles dones sí, es molesten.

Per a ells, l'assetjament sexual

tan sols s´interpreta com una agres-sió física o des de les relacions for-çades, sense plantejar-se en cap mo-ment de quina manera s'han esta-blert els afers que ells qualifiquencom un "joc o assetjament migconsentit", o si aquestes relacionspresenten alguna fissura.

En qualsevol dels casos, el com-portament de l'assetjament s'ama-ga, es deforma o bé es fa invisible,perquè exterioritzar la disconfor-mitat de les dones anul·laria la pre-tensió de conquesta dels homes.

Enfront d'aquestes conductes lasolució no passa per la denúncia,sobretot perquè moltes vegades noexisteixen testimonis o proves, però

també perquè poques han estat lesdenúncies que hagin donat resultatspositius per a les víctimes, ja quesovint els jutges minimitzen els fets,o bé les empreses prefereixen aco-miadar la treballadora o bé tras-lladar-la de departament, com si fosella la culpable. És per això que calimplantar mesures preventives isituar les empreses com les princi-pals responsables de fomentar unambient de treball exempt d'asset-jament sexual.

Què han de fer les empreses ?Les empreses haurien en primerlloc de sanejar la gestió dels recur-sos humans de manera d'exclourequalsevol pràctica o intervenció quediscrimini les dones. Sols des d'unapolítica que reconegui la vàlua pro-fessional de cada persona es podranimplantar unes relacions laboralsd'igualtat i de respecte.

El paper dels responsables jeràr-quics és també molt important, jaque la seva actuació pot afavorir operjudicar un bon ambient de tre-ball i són ells, les persones directa-ment implicades en no permetrecap tipus de comportaments quepot ser ofensiu per a les dones.

Què han de fer els sindicats ?La posició dels sindicats i les midesa prendre tant a nivell de prevencióde l'assetjament sexual com de de-fensa de les treballadores assetjades,tenen una gran incidència en l'evo-lució de les conductes i les menta-litats. Les campanyes de denúnciano són sempre suficients, perquèfinalment hi ha una gran diversitatde situacions que no són denuncia-bles. L'assetjament existeix i es trac-ta d'educar per establir unes rela-cions laborals respectuoses entrehomes i dones.

També juguen un paper impor-tant a l'estar implicats en les nego-ciacions col·lectives, moment quees pot aprofitar per exigir mésimplicació en el tema, i introduir enels convenis col.lectius clàusulesespecials per concretar i agilitzar elsprocediments de denúncia.

L'assetjament sexual: una forma de violència contra les dones

Dotze anys de Casal Inde-pendentista al barri, conscienciant,organitzant i mobilitzant. Dotzeanys fent xerrades, actes, campan-yes, activitats lúdiques, culturals ipolítiques; i no estem cansats, nicremats. Ens hem consolidat comuna entitat reconeguda dins la xarxaassociativa i alternativa del barri isom un referent nacional per laseva personalitat pròpia, no depe-nent de ningú, per la seva autono-mia local i compromís nacional, perla pluralitat dels seus membres i launitat dins un mateix projecte, elCasal.

Ens hem fet grans, hem crescut,tant quantitativament, com qualita-tivament; hem patit repressió(dotze expresos vinculats al Casal);hem tingut errors i encerts i de totaixò hem après, hem agafat experi-ència, hem madurat políticament i,en aquests moments, ja hem arri-bat als 105 socis.

Això ens ha portat a buscar unnou local, més cèntric, més obert iamb millors condicions; i l´hemtrobat al carrer Premià 31. Des d'a-quí començarem la nova etapa delCasal i un nou projecte a treballar.

A la darrera Assemblea Generalvam marcar els pròxims objectiusque, resumits, serien conscienciarper lluitar, organitzar per mobilitzar,imaginar per crear alternatives. Peraixò apostem, dins del nostre àmbitlocal, pel Consell Popular de Barri,per a la creació d´un moviment so-ciopolític de base amb la creació dexarxes alternatives com la CAL, elmoviment ecologista, l'assemblead´aturats, l'habitatge digne... I a ni-vell nacional, en estructurar dis-cursos, infraestructures i recons-trucció nacional, a partir de laCoordinadora de Casals dels PaïsosCatalans.Casal Independentista de Sants

“Jaume Compte”

Un nou espai,un nou projecte

març 2002 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

10

CarrerOlzinellesnúm. 30Telèfon:933311007

Baltasar Garzón, conegutinternacionalment com adefensor dels oprimits. Acasa seva, reconegut repres-sor que impulsa la tortura.

Garzón va declarar il·legals lesactivitats de Segi i Askatasuna, totesdues de caràcter polític. La primeraaplega a joves independentistes i lasegona dóna suport persones em-presonades per motius polítics. Elsarguments esgrimits resulten im-plantejables en un Estat de Dret is'emmarquen en la línea criminalit-zadora del conjunt de l'indepen-dentisme basc. .

Un nou pas contral'esquerra abertzale

A Torrebonica els actes de protes-ta contra el camp de golf no s'a-turen. Repartir octavetes, trans-portar arbres tallats en el recintefins davant del consistori, excur-cions en bicicleta o llençar pintu-ra contra les immobiliàries queestan especulant amb Torrebonica

són algunes de les accions ques'han fet durant el darrer mes perdenunciar el malbaratament dediners, el desastre ecològic i con-tra la salut pública que suposa laconstrucció del camp de golfi elseu ús per una èlit social. Tot i aixíles obres van avançant.

No al camp de golf de Torrebonica

Redacció/PORTO ALEGRE

El FSM va sorgir fa un any perreunir les veus crítiques contra laglobalització neoliberal, i es celebraen les mateixes dates que el FòrumEconòmic Mundial de Davos, queaquest any s'ha fet a Nova York.L'edició d'aquest any ha tingut duescares ben diferenciades.

Alternatives al capitalismeDurant les seves sessions, Movi-ments populars d'arreu del món,Organitzacions Camperoles, Sindi-cats Obrers, representants del'EZLN o les FARC, Personalitatscom Chomsky, Galeano o Hebe deBonafini entre altres, han desgra-nat la veritable cara del sistema cap-italista, exposant les seves conse-qüències nefastes per a la immensamajoria de la població.

Aquest any han estat diversos elspunts destacats. Diverses veus llati-noamericanes, com el MST brasiler,han denunciat el projecte de l'Acordde "Lliure comerç" americà que elsEUA volen imposar a tot el conti-nent; un altre punt calent ha estat

la denúncia de la militarització enge-gada pels EUA arran dels atacs del'11 de setembre, i la retallada dedrets democràtics arreu del món;igualment ha marcat aquesta edicióla crisi argentina, amb multitu-dinàries mostres de suport al pobleargentí i crítiques a les polítiquesimposades pel FMI; també hadestacat la solidaritat amb Palestinai la condemna de la política geno-cida i racista d'Israel; la brutal opres-sió de gènere de les dones dels paï-sos empobrits ha estat exposadaper nombroses organitzacions dedones i, finalment, el FSM ha pro-clamat la resolució dialogada delsconflictes armats per la via del res-pecte als drets del pobles i l'auto-determinació.

La socialdemocràcia i Porto AlegreMalgrat tot, la institucionalitzaciódel Fòrum i l'actitud de l'organit-zació (propera al PT brasiler, queaspira al govern del país) ha des-pertat nombroses crítiques, per ladiscriminació cap a les organitza-cions populars en benefici del de-

sembarcament de polítics social-demòcrates i reaccionaris en plenacampanya electoral, com el cas dediferents ministres del PS francès,o personatges com el jutge feixistaespanyol Garzón. Polítics tots ellsque comparteixen el model neo-liberal que el Fòrum hauria decombatre i que han recolzat lespolítiques genocides i assassinesdels EUA arreu del món, i corres-ponsables de la repressió i retalla-da de drets civils a Europa.

El malestar provocat per aques-ta deriva dretana ha arribat a ex-pressar-se amb incidents com l'o-cupació de les zones reservades a"VIPs" per part del moviment deBase, o el llançament de pastissosde nata a la cara d'algun ministre.

El FSM, doncs, tanca la sevasegona edició amb la confirma-ció que cada vegada són més lesveus que qüestionen el pensa-ment únic, i són més els movi-ments que sorgeixen arreu delmón per plantar cara al capitalis-me, però es tanca també amb laincertesa d'una divisió cada vega-da més gran entre els sectorsreformistes i les ONGs subven-cionades per governs del primermón, que pugnen per legitimarles seves polítiques integradores,i els moviments combatius quelluiten per la superació d'aquestsistema econòmic salvatge d'ex-plotació i per la veritable eman-cipació dels pobles i de les per-sones.

Porto Alegre 2002, entre la integració i l'alternativaEl perles del mes...

La lluita contra el transvasamentes consolida i extén

Redacció/DELTEBRE

Si el govern del PP-CiU no cedeixi manté els seus plans de fer unmacrotransvasament, la poblacióde les comarques de l'Ebre tam-poc. Així ho van demostrar el diu-menge 17 de febrer els milers depersones que es van manifestarpels carrers de Deltebre. En unambient de creixent tensió, lamobilització popular, visualitzadaamb els logotips antitransvasa-ment situats a balcons, gorres,samarretes, etc... contrastava ambel silenci de l'ajuntament i lacomunitat de regants, que per ungrapat de milions es venen el riu iel futur de tot el poble. Les protestes arriben al parlamenteuropeu. El govern espanyol reclama 8.000milions d'euros dels fons comuni-

taris europeus afirmant que elPHN està recolzat per tècnics iconsensuat en fòrums, ocultantque els experts l'han criticat dura-ment així com les multitudinàriesmanifestacions de rebuig. Peraquest motiu representantsd'ONGs i científics de l'EAE(Evaluación Ambiental Estra-tégica) han presentat un anàlisi enel Plenari del Parlament Europeudeclarant insostenible el PHN:l'objectiu és finançar l'agriculturaintensiva i els grans complexesturístics.

Deltebre diu no al Pla Hidrològic Nacional Contra-Infos/CERVERA

La decisió de la multinacionalestaudonidenca de tancar la plan-ta de Cervera per traslladar-la aPolònia, on els "costos laborals"són menors, ha provocat granindignació en les 1.200 personesque han quedat al carrer d'un diaper un altre. Dels piquets iassemblees realitzades des delprimer dia a les portes de lafàbrica s'ha passat a demanar lasolidaritat de tota la població. Laresposta no s'ha fet esperar, el

diumenge 17 de febrer 5.000 per-sones (en una ciutat de 8.000habitants) van recórrer els car-rers de Cervera solidaritzant-seamb les treballadores de Lear.Segons els manifestants la Ge-neralitat no ha demanat explica-cions a la multinacional ni util-itzat els recursos legals per im-pedir l'expoliació. Casualment, almoment de fer-se pública la notí-cia, Jordi Pujol es trobava aPolònia per afavorir les inver-sions dels empresaris catalans enaquell país.

Lear en lluita contra el dominide les multinacionals

Un nou Altaveu per lesrespostes a la UEUn nou mitjà de contrainforma-ció veurà la llum el mes de març,coincidint amb els actes convocatspel moviment antiglobalitzaciócontra la cimera de caps d'Estatde la Unió Europea a Barcelona.El setmanari durà el títol d'Al-taveu i s'editaran quatre númerosamb una tirada d'uns 30.000exemplars Tal com indica el nomde la capçalera pretén ser l'altaveudel rebuig popular a la UE.

La iniciativa de muntar un rastroper difondre material alternatiu haestat tallada per l'Administració.La Guàrdia Urbana els va fer fórade la plaça Universitat, el primeremplaçament. També de la plaçaSant Agustí Vell, on s'havientraslladat. Tot i així, la gent quetira endavant aquesta iniciativa jaha triat una nova plaça.

Persecució al rastroanticomercial

Granja - Barc/ Salou, 5

Sants

5Sa l o u

"Fins que no s'acabi l'ocupació militar i colonitzadorano hi haurà pau a Palestina"

març 2002

11

ArreuArreuArreuArreuArreuArreuQuè està passant al món?

En aquest número ens aproparem a la reali-tat que viu el poble palestí. Darrerament elconflicte entre Israel i Palestina s’estàencrudint, allunyant-se cada cop més d’unasolució de pau veritable. Sharon està

encapçalant una ofensiva sense límits quediàriament es tradueix en bombardejos iassassinats. Amb l’objectiu de denunciar l’o-pressió que viu el poble palestí li dediquemla següent parada del nostre viatge:

T. Miller té fixada la data d'exe-cució pel 21 de febrer. Acusatd'assassinar un home blanc, Miller(d'origen africà) es declara inno-cent. El procés judicial està pled'irregularitats, fins i tot no es vanacceptar persones de color en eljurat popular. La plataforma desuport a Miller demana solidari-tat per aconseguir la suspensió del'execució, i així guanyar tempsper presentar més proves. (es poden enviar faxos al gover-nador Rick Perry, nº 1 512 4631849 La)

Aturem l'execucióde Thomas Miller

...i el botxí

Amaya Ruiz/PALESTINA

54 anys després d'al-nakba (eldesatre de 1948), i 35 sota ocupaciódirecta israeliana, el poble palestícontinua negant-se a ser engolit perIsrael. Aquests dies apareix a lapremsa diàriament la notícia quehan mort algún palestí, que algunsuïcida palestí ha assassinat algunhebreu o que la ira de l'Estat d'Is-rael, en mans de Sharon, ha deciditatacar en nom de la seguretat el jaofegat poble palestí. F-16, tancs.helicòpters Apaches i altres sortd’invencions surten per terra, mari aire per defensar territoris que noels pertanyen, al preu que sigui. Donada la situació extrema, les re-sistències també han pres un altretarannà, i la segona Intifada, que jafa més de setze mesos que dura,amenaça la blindada seguretat israe-liana i manté sobre la taula la urgèn-cia de prendre una solució que real-ment es dugui a terme.

Acords sobre paper mullatDes del començament del colonia-lisme israelià, en una fam de con-questa al compàs del movimentsionista i després que els fos donatl'Estat d'Israel (1948), van decidirampliar les seves fronteres amb la

Guerra dels Sis Dies (1967). Des dellavors els Territoris Ocupats(TTOO) de Gaza i Cisjordània iJerusalem Est, van esdevenir uncamp de batalla quotidià. Creixienels assentaments de colons hebreus,i els seus privilegis, les zones pales-tines esdevenien illes amb escasse-tat de recursos, dificultats de mobili-tat, una economia ofegada... davantla impassibilitat internacional. Micaen mica la població va tenir proud'humiliacions constants i una exis-tència negada, i el 1987 una guspi-ra va fer esclatar la revolta: laIntifada.

ResistènciesEl poble s'aixecava fart contra elsseus ocupants, per exigir inde-pendència. Al carrer, pedres contraels fusells de la sisena potèncianuclear mundial. Per primer cop escreava un engranatge clandestí quede la mà dels principals compo-nents de l'OAP als TTOO (Al-Fatah, Front Popular per l'Allibera-ment de Palestina, Front Democrà-tic per l'Alliberament de Palestina iels excomunistes) aconseguia ferfuncionar la sanitat, l'educació, elrepartiment d'ajuts, la solidaritat…

Al cap de cinc anys, la comuni-tat internacional tornava a fer una

crida al diàleg, es signaven elsAcords d'Oslo (1993) i es declara-va un temps de pau. En pocs anyses va veure que els projectes quepodien significar l'inici d'una novavida, eren més aviat ficticis. Lesinfraestructures per ús exclusiu delsjueus a territoris ocupats s'hanincrementat, també els colons (de50.000 (1993) a 200.000 (2001) aCisjordània i Gaza), l'economia estàsota bloqueig, els tocs de queda sónconstants i també els punts de con-trol. La taxa d'atur creix desme-suradament i la renda per càpitapalestina ha disminuït en gairebé un50%. El 28 se setembre del 2000,Ariel Sharon, va decidir passejar

amb 1000 policies per l'Esplanadade les mesquites (zona sagradamusulmana a Jerusalem), i aixíesclatava la segona Intifada, fruit dela deseperació que altre cop con-sumia el poble palestí. AquestaIntifada clama contra l'ocupació,però a diferència de la primera, s'o-posa també als Acords d'Oslo, queels han acabat per subjugar encaramés a la voluntat israeliana i nord-americana. La resposta aquest copabandona les mobilitzacions popu-lars i protagonitzen l'ofensiva bèl·li-ca Hamás, Jihad Islàmica i el FrontPopular per l'Alliberament de Pa-lestina, cara a cara amb una repres-sió israeliana impunement brutal.

El repte de sobreviurePalestina: Qui té la clau?

Salah Jamal és metge i histori-ador. Fa 30 anys que viu aBarcelona, però va néixer a laciutat de Nablus, a Palestina, fa51 anys. És l'autor de Palestina,ocupació i resistència (Ed. ElJonc, 2001), un llibre que, comindica el subtítol, és un Manualpràctic sobre la qüestió palesti-na i el conflicte àrab-israelià.

En el punt que està actualment el con-flicte de Palestina, quines són les alter-natives futures que es poden preveure?

Jo només imagino una cosa: lacreació d'un Estat palestí en els ter-ritoris de Gaza i Cisjordània, i quela ONU, a partir de la Resolució242 del Consell de Seguretat, recla-mi a l'estat d'Israel la retirada totald'aquests territoris ocupats. A par-tir d'aquí, crear un Estat palestí alcostat de l'Estat israelià, i res més.Jo no veig cap altra solució. Finsque no s'acabi l'ocupació militar icolonitzadora no hi haurà pau aPalestina.Un gran nombre d'oficials a la reservademanen la retirada de l'exèrcit dels ter-ritoris ocupats, molts reservistes es neguena anar-hi i diversos moviments ciutadansisraelians reclamen una sortida dialoga-da. Com valores aquestes iniciatives?

Espero que siguin 10.000.Aleshores tindria esperança, peròde moment són moviments petits.Això ja ha passat diverses vegades,i no he vist que hagin provocat cap

canvi en l'actitud de l'estat d'Israel.Ara bé, des d'aquí els saludo, encaraque només siguin tres.Sembla que s'està afeblint el lideratged'Arafat, que havia estat indiscutible.Què penses que hauria de fer, en aquestsmoments?

Avui dia, Arafat és el símbol delproblema palestí, i no ha d'aban-donar el lideratge. Però Arafat noés l'element decisiu en la qüestiópalestina perquè la revolta fa moltsanys que dura. L'únic elementessencial, i per tant, l'única solucióper acabar amb el problema és laretirada de l'estat d'Israel deCisjordània i Gaza. No n'hi ha d'al-tre.Quin sentit té el virtual arrest domiciliaria què l'exercit israelià sotmet Arafat?

Precisament, l'estat d'Israel síque vol retirar Arafat, perquè jugala carta de crear la divisió i el caosentre la societat palestina. És unaestupidesa brutal, perquè la revol-ta palestina no és cosa d'Arafat: ésla població que surt al carrer sense

necessitat de cap lideratge. Encaraque l'eliminessin físicament opolítica, la intifada seguiria. Estats Units i la Unió Europea diuendonar suport a la creació d'un Estatpalestí, però no mouen un dit per aturarels atacs israelians. Quin paper els tocariajugar?

Europa avui en dia no pinta res.Mentre Europa no es tregui desobre el complexe de l'an-tisemitisme i no abandoni la políti-ca de seguidisme respecte als EstatsUnits, no pintarà res. I em sap greu,perquè podria fer moltes coses,donat què té uns lligamseconòmics amb la zona importan-tíssims, tant per l'estat d'Israel comper als països àrabs.Els països àrabs, i especialment els de laregió, històricament implicats en el con-flicte, tampoc no es mullen gaire...

Zero. En aquest moment nopinten res. Són règims corruptesque als palestins només ens han fetservir com a monedes de canvi. Noconfio gens en els països àrabs.

ENTREVISTA > SALAH JAMAL

Nen palesti llença pedres contra un tanc de l’exèrcit Israelí

Sentit comú 3especulació 0

“Si he de ser sincer, lamento nohaver liquidat Arafat el 1982”.Aquell mateix any, Sharon vaordenar, impunement, les esca-broses matances dels campa-ments palestins de Sabra i Xatila

Guillem Sànchez/BARCELONA

Hi ha coses que semblen impossi-ble en els temps que corren, peròque a vegades, i contra tot pronòs-tic, succeeïxen. I és que el dime-cres 27 de febrer, els interessos es-peculatius que regeixen aquestaciutat van ser derrotats en tresfronts en un mateix dia. Potser si-guin victòries petites i insignifi-cants, però són victòries al cap i ala fi. La primera la van protagonit-zar la gent del Centre Social El Pa-lomar de Sant Andreu, que gracièsa una constant campanya de mo-bilització i conscenciació popularvan aconseguir fer enrere l’Ajun-tament, que busca desallotjar-losdes de fa quatre anys, d’un edificique va expropiar per fins públics,i que després va vendre a una im-mobiliària privada. La segona vaser obra del veïnat de l’anomenatForat de la Vergonya, que tambévan aconseguir avortar l’ordre dedesnonament l’últim moment, icontinuen demanant un barri dig-ne per a la gent i que no se’ls ex-pulsi en favor de l’elitització deCiutat Vella. I la tercera i encaramés increïble va ser la sentènciaabsolutòria pels i les okupants deLes Naus de Gràcia, que així po-den mantenir per un temps mésaquest espai alliberat

març 2002

Dins la tele, dins les ments.Sempre fem el que ens manala corrent.Actuem cada diaamb mirades i somriuresa reduir els cos de la donaa estereotips de plaer.

Una broma sexista, una màperdudaés la costum de cada dia queimites inconscient.Perquè canviar, o raonar,si la història ens vol fer creureque la dona sempre ho havolgut suportar.

És masclisme localitzatal voltant dels prejudicishumans.La major part de tot allò queestem vivintestà creat per masclistesblancsde l'alta societat.

Doncs mira i pensa, el queens perdemofegats dins tota aquestaagressivitat.I si la història ens vol fercreureque la dona sempre ho havolgut suportar

la cançó

Estereotips de plaer

El Oso Yonki

Dilluns de 18 a 21 Punt informació violència domèstica CS de SantsDimarts i dijous 18:00 a 19:00 Anglès (12’02 € al mes) CS de SantsDimarts de 19:00 a 20:30 Advocat (telefoneu abans, gratuït per socis) CS de SantsDimecres a les 19:30 a 21:00 Jocs d'improvització (gratuït) CS de SantsDijous 16.00 a 17.00 i 17:30 a 18:30 Ioga (12’02 € al mes) CS de SantsDijous 21:00 a 22:30 Ball de Saló (15’02 € al mes) CS de SantsDisssabtes matí 10:00 a 11:30 Tai Txi (15’02 € al mes) CS de SantsDivendres 22 de Febrer a les 19:30 Taller de Somelier (Tast de Vins) Arran

Tallers i assessorament

dijous 6 a les 20h. Cicle Cinema Homosexualitat CSA Hamsadissabte 9 tot el dia Exhibició de graffitis CSA Hamsadissabte 9 nit Kafeta amb musiqueta i tapeo CSA Hamsadimecres 20 Sopar aniversari CSA Hamsadijous 21 a les 20h curtmetratges CSA Hamsadivendres 22 a les 20h Marató d’espectacles CSA Hamsadivendres 22 a les 12 Pirates Sound System CSA Hamsadissabte 23 Concert Associació Il·licita,

Contrabando de ideas i Bitelchus CSA Hamsa

Aniversari HAMSA

Dimecres 6 a les 19:30 Xerrada El joven català enfront la globalització. Org Maulets Cotxeres de Sants

Dijous 7 de març a les Xerrada sobre la UE CS de SantsDissabte 9 pel mati Cassarolada contra la bancaDissabte 9 a les 17h Cercavila contra la UE. Pl de Sants Dissabte 9 a les 18h Reclaim The StreetsDiumenge 10 Manifestació contra el PHN Aragó/passeig GraciaDijous 14 manifestació sindicats europeusDivendres 15 Accions autònomes descentralitzadesDivendres 15 a les 9 i a les 17 3 Masses Critiques ( Bicicletades) Metro Collblanc, Pl

Virrei Amat i pl LessepsDissabte 16 durant tot el dia Jornades contra la Europa del Capital lloc a confirmarDissabte 16 a les 18h Manifestació Unitària Aragó/passeig GraciaDissabte 16 a la nit Concert ( Manu Chao, Cheb Balowski...) Sot del Migdia

Contra la Europa del Capital

El Col·lectiu del mes

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Subscripcióanual per rebre

la Burxa 9 €

(1500Ptes)

Col·laboracióanual amb la Burxa18 €

(3000ptes)

Aportacions voluntàries a la

Burxa_______€

(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que pre-sentarà La BurxaData__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Les subscripcions a la Burxa acompli-ran dos objectius: fer-la arribar allà onla seva distribució no arriba i ajudareconòmicament al seu manteniment.Es pot fer de diverses maneres: mit-

jançant correu convencional, perdomiciliació bancària o manualment.

Així que ja saps

Subscriu-te

El Grup de Suport de Sants de la campanya "Jo també em planto per l'assemblea dels Països Catalans"és un moviment social, polític i filosòfic que té per objectiu tornar el debat polític a les institucions il'economia al poble. Cinc són els punts que condueixen el seu camí en un marc polític de normalitzacióde la dreta espanyola: reconèixer els Països Catalans, recuperar la identitat nacional, cultural i lingüís-tica dels Països Catalans, construir uns Països Catalans lliures, solidaris i ecològics, basar la democrà-cia catalana en l'autorganització i assolir la independència dels Països Catalans.El seu anhel és estructurar la societat en assemblees, en una organització veritablement del poble i peral poble on sigui la base, l'assemblea de carrer, de barri, de municipi, la que prengui les decisions, i nopermetent que els poders fàctics manipulin la seva capacitat cognoscitiva i de decisió. Tot i ser un grup petit, tenen unes aspiracions molt clares; si voleu participar en les seves reunions, elstrobareu el primer dijous de cada mes a les vuit del vespre al Centre Social de Sants.

Jo també em planto

Divendres 8 a les 12h Roda de premsa. Plataforma de demandes dels sectors de dones

Divendres 8 a les 19:30 Manifestació de dones Pl. UniversitatDivendres 8 a les 21h Festa amb Apaso de Zebra, CQD&DjElko,

Pa lo que sea... Pl Sant JaumeDissasbte 9 a les 12h Tenderolada i Vermut Rambla del Poble NouDissabte 9 a les 18:30 Debat “les dones sostenim el món?” i

video “Quan la mare torna a casa per nadaldissabte 9 a les 22:30 Festa de Dones Aliança Poble Nou

8 de març, dia de la dona

Hamsa c/ Miquel Bleach 15

Can Vies c/ Jocs Florals 42

CS de Sants c/ Olzinelles 30Casal Indepe c/Premià 31Espai Obert c/ Blasco de Garay 2AC Arran c/ Premià 20

Adreces

Els divendres a les 19h, alCentre Social, reunió dela Campanya “Sants con-tra la Europa del Capital”.

compte corrent de suport:20130717 DC 620200435011

Si volsaconseguir

la tevabanderapel balcó

de casa, hopots fer a:

ARRANPremià 20

Telf. 93 422 16 13

FAVB:Obradors 6-8

Telf. 93 412 76 00

LOKAL: C. Cera 1

Telf.93 329 08 58

Ala UE ni la volemni la necessitem.Fes-ho saber!!