núm.151periòdic de comunicació popular

Cultura

Sant Jordiamb novetatsPÀGINA 10Sant Jordi ha arribat aquest any ambinteressants propostes literàries. LaCiutat Invisible se’n va fer ressò ambdiverses presentacions de diferentsobres, amb temàtiques diverses com elmoviment veïnal o la física quàntica ex-plicada als joves.

Enmoviment

L’1 de maigals barris ricsPÀGINA 8

La manifestació convocada pels movi-ments socials en motiu del Primer deMaig va sortir des dels Jardinets deGràcia i va pujar fins als barris alts dela ciutat com Sarrià i la Bonanova. Lamarxa va acabar davant de l’HospitalClínic on es va llegir un manifest.

La Guàrdia Urbana anava entrant i sortint pel forat de la casa situada al carrer Vallespir. ALBERT GARCIA

El Parèntesi estrena seccióPÀGINES CENTRALSAquest mes de maig podreu llegir un Parèntesi una mica canviat. S’acomiada de la petita secció «A l’escalfor del radiador», els microrelats de laMireia Pui, i dóna la benvinguda a «Ras i curt», un nou espai que demana la participació de totes vosaltres. Comentaris o frases cèlebres, satíriques,punyents, d’actualitat, i memorables; refranys, poesies curtes... Si creieu que hi ha una cita d’algú que trobeu que encaixa bé amb els temps quecorren o que s’adiu al mes en què es publicaria, endavant! Envieu-nos-la a: laburxa@gmail.com, i en properes burxes ho trobareu publicat.

El mes d’abril ha estat un mes negreper a les okupacions del barri. Pri-mer fou la casa alliberada l’Encober-ta, situada al carrer de la Creu Co-berta, 146. A les 6 del matí els Mos-sos d’Esquadra muntaren un grandispositiu al davant de la casa, ons’hi va anar acostant gent per donarsuport a les persones que estavendins l’edifici. L’operació es va allar-gar fins passades les 9 del matí, des-prés d’algunes cor-redisses i d’a-gressions amb les porres per part dela policia.

D’altra banda, el 22 d’abril sobreles 4 de la tarda es va dur a terme eldesa-llotjament d’una altra casaokupada al carrer Vallespir, 16.Aquest desallotjament va anar a cà-rrec dels UPA de la Guàrdia Urbana,després de moments de confusiósobre quin cos de seguretat havia dedur a terme el denonament. Unatrentena de persones es concentra-ren al carrer i, finalment, els jovesvan sortir pel seu propi peu i vanser identificats per la policia.

VIA CONNECTORA DE PALMAEls moviments socials, veïnals i ecologistes

de Palma, i Mallorca en general, s’oposen alnou projecte de Via Connectora, que abans

rebia el nom de Segon Cinturó i afecta la pe-rifèria de la ciutat i els pocs nuclis rurals que

hi queden. Pàgina 11

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualmaig 2011

Rubén Peris

Amb motiu del centenari de laVolta Ciclista a Catalunya entre-vistem al seu president.

Els professionals de l’educació i els sin-dicats d’aquest ram estan en peu deguerra davant les retallades que vol im-posar el Departament d’Ensenyament.La gran queixa del sector és que si l’a-lumnat ha de créixer en 15.000 alum-nes, no és possible que es deixin decontractar docents, ja que no es podrancubrir baixes, jubilacions, l’atenció a l’a-

lumnat serà deficient, etc. Ja s’han dut aterme diverses mobilitzacions i protes-tes per reclamar al govern i a la conse-llera que escoltin les demandes que esfan des de sindicats i centres educatius.A Sants les places d’escola pública escas-segen i les de l’escola bressol també, fetque s’agreujarà encara més amb les re-tallades que s’han proposat.

L’educaciótambé es retalla

Dues cases desallotjades durantl’abril a Sants i Hostafrancs

Maig de 2011

Salt de plens

El camí queens marcaPep

Quel Ness

En la ressenya del llibre La historianegra del Real Madrid: guanteblanco, manga ancha, hi llegim elsegüent: «Ya a los tres años de sucreación, en 1905, hubo un club, elMoncloa, que se retiró del campoante la parcialidad del arbitraje a fa-vor del Real Madrid, entonces algoinsólito en un juego de caballeros.Una protesta de su hinchada en la

Editorials

02

Elgovern “dels millors” va forti poc després dels seus pri-mers 100 dies ja van comen-çar a treure’s la màscara (si

l’havien dut algun cop) i van anunciarretallades a dojo. Àmbits tan bàsicscom la sanitat, l’educació o els serveissocials es veuran afectats per la reduc-ció de pressupostos. I això vol dir tan-car quiròfans, cloure plantes senceresd’hospitals, no contractar més perso-nal docent als centres educatius, re-duir els gastos el adquisició de llibresper a les biblioteques públiques, dei-xar de banda la gent més desfavori-da... Les persones que conformem elteixit social dels nostres barris hemde sumar-nos a les demandes i quei-xes dels professionals, perquè si escompleixen les previsions dels met-ges i els mestres, per exemple, ens es-peren anys de serveis públics precaris

i criatures sense l’atenció i l’educacióque es mereixen i necessiten.Aquest govern “dels millors” no enspot fer creure que la crisi l’hem de pa-gar nosaltres, perquè nosaltres nol’hem creat. I no s’està demanant lalluna, s’estan demanant uns serveispúblics de qualitat i a l’abast de to-thom.

Aramés que mai, davant les re-tallades del govern, hem dedefensar els nostres drets, nodeixar perdre el que hem

guanyat durant tants anys de lluita.Hem de recuperar aquesta data comla jornada de lluita contra els que vo-len que la crisis la paguem entre totsi totes les treballadores. Davant de lespolítiques conservadores i neolibe-rals dels nostres governs estem obli-gats a plantar cara, no deixar queaquest dia es converteixi en un sim-ple record d’allò que va succeir en unmoment de la història, en discursosbuits immobilistes com pretenen elssindicats pactistes, la patronal i elsgrans partits. Pel Primer de Maig recu-perem el carrer per reclamar el que ésnostre.

Estem vivint uns tempsdifícils i complicats, i nosembla que al govern li

preocupi gaire.

En plenacrisi:

retallades

Opinions

Des de LA BURXA volemmostrar la nostra soli-

daritat amb totes lespersones que el Dia del

Treball van sortir alcarrer per dir prou a lesmesures d’aquest governliberal. Units defensant

els nostres drets!

Primer deMaig units!

Opinió

Quan lacultura ésmercaderia

Mercè Esteban

La cultura es nodreix de la creativi-tat i la llibertat i es construeix a par-tir del pensament crític i abstracte ide les emocions que l’acompanyen,conceptes que per definició no po-den sotmetre’s a les lleis del mercatsense perdre la seva naturalesa.

No es concep així, però enaquesta societat on la cultura, i l’o-ci en general, s’han convertit en unproducte que ha de ser venut icomprat per produir un beneficieconòmic. Aquesta submissió almercantilisme però, ha conduït auna situació de deteriorament, jaque la cultura s’ha acabat reduint al’assistència a espectacles, al teatre,a la visita a monuments i museus,etc., i s’ha bandejat tant la popular

i la festiva, o les manifestacions ar-tístiques no regulades, entre d’al-tres.

Aquest aspecte incita a l’aparicióde cultura massiva sense solidesaintel·lectual ni artística, per tal depoder vendre’s a qualsevol preu; iprovoca una segmentació de la po-blació pel que fa al seu accés, ambla consegüent marginació de lesclasses socials amb menys podereconòmic, com ara les dones queencara ara tenen menys ingressosque els homes.

La situació de deterioramenttambé queda marcada per la redis-tribució dels recursos públics inver-tits en cultura a favor de grups so-cials de nivells de renda per sobrede la mitjana, que són els que con-centren el consum cultural i la de-manda. Així, aquells que ja tenienaccés a gairebé tots els serveis pelseu nivell econòmic, se’ls augmen-tarà la possibilitat de continuargaudint-ne; mentre que aquells queno en tenien, se’ls restiringirà enca-ra més la possibilitat d’accés.

La tendència a definir com a actecultural manifestacions extremada-ment superficials i consumistes,

convertint així la cultura a un actede consum, també porten a la mar-ginació d’iniciatives de contingut

ça. L’excusa que va donar va ser quese li havia parat el rellotge. I segu-rament també parla del arxifamòs imalaguanyat Guruceta, el qual enels quarts de final de Copa del Ge-neralísimo del 1969 va xiular un pe-nal a Rifé (defensa del Barça) sobreVelázquez, un fi interior esquerre,per una falta comesa a més d’unmetre fora de l’àrea. El Barça va re-cusar a l’arbitre i no va poder tor-nar a pitar al Camp Nou fins al1985. El crit de «Guruceta! Guruce-ta!», adreçat als arbitres que s’equi-vocaven per tot els camps de totesles categories a Catalunya, va ser unclàssic durant anys i panys.

I ara resulta que a Espanya hi haun clam unànime a l’hora de de-

nunciar el favoritisme de l’estamentarbitral, de la federació espanyola,de la UEFA i de «tutti quanti» cap alBarça. Fins i tot estaven a punt d’a-firmar que Bin Laden també ajuda-va al club català, a través de la Qa-tar Fundation.

Han fet tard. Però ja s’inventaranalgun altre disbarat semblant, i “Lacentral lechera”, el mitjans que fanla gara-gara a Florentino i als seus,ja s’encarregaran d’esbombar-ho.És la vella i coneguda tàctica deconvertir les víctimes en botxins.

Tal com va dir Guardiola, tantcom a club de futbol com a país, jaestem avesats a aquestes ignomí-nies, però sempre acabem aixecant-nos. En Pep, al bell mig del cor de

alternatiu o reflexiu, profund; per-què aquí i ara, allò que no es ven,no té valor.

la bèstia, es va atrevir a resumir enuna frase molts segles d’història.L’endemà el Barça es va tornar a ai-xecar i va guanyar, i el dimarts se-güent, en una nit històrica, va tor-nar a derrotar i a eliminar a un ene-mic poderosíssim. «Enderrereaquesta gent, tan ufana i tan super-ba», diu el nostre himne.

Ara només cal que les victòriesdel terreny de joc es traslladin al te-rreny polític. En Pep ens mostra elcamí: treball, humilitat, companye-risme, unitat, i intel·ligència, disci-plina i fe en la victòria. El sabremseguir?

final de Copa del 68 fue la que obli-gó a retirar las botellas de vidrio enlos estadios españoles. Una llama-dita del Gobierno resolvió el con-tencioso por el fichaje de Di Stéfa-no con el Barcelona. Y es el únicoequipo del mundo que ha conse-guido que expulsen a un contrario,en una eliminatoria europea, porprotestar... ¡siendo sordomudo!»

Déu n’hi dó, doncs, amb el ques’insinua en aquesta sinopsi quetrobem a Internet. No hem llegit elllibre, però de ben segur que hisurten referències a l’escàndol delcol·legiat Ortíz de Mendibil, quanel 1966 va allargar 11 minuts el par-tit fins que el Madrid va marcar elgol que li faltava per guanyar al Bar-

03

SantsMaig de 2011

Les retallades anunciades perla Conselleria d’Ensenyamentompliren la plaça de SantJaume el passat 14 d’abrilamb milers de persones ques’oposen al pla d’ajust delgovern.

Irene Jaume GambínSants

Durant el mes d’abril la consellerad’Ensenyament, Irene Rigau, va anun-ciar una bateria de mesures per a lareorganització tant de les plantillesdocents com dels centres educatius.Mesures que no han agradat gens nimica als sindicats, els quals ja han duta terme diverses mobilitzacions i ac-cions en contra de les retallades quepretén aplicar el govern. El 14 d’abril,per exemple, milers de persones om-pliren la plaça Sant Jaume per oposar-se a les pretensions del govern.

Des dels sindicats també es criticamolt la postura de l’administració;USTEC-STEs considera «decebedoresi inacceptables» les mesures posadesdamunt la taula. De fet, les negocia-

cions seran difícils, ja que el departa-ment no varia les mesures malgrat lesdemandes que s’han portat a les di-verses meses sectorials per part delssindicats i professionals de l’educa-ció, que manifesten que «no hi ha ha-gut cap procés de negociació real, si-nó una imposició per part del Depar-tament d’Ensenyament». El conflicte,aleshores, està damunt la taula.

ALGUNES DE LES MESURESEl departament va anunciar ques’augmentaria una hora de docència aprimària (de 23 hores a 24) i sis horesd’horari fix al centre. Pel que fa a se-cundària, també s’augmenta una horade docència (de 18 hores a 19), mésles sis hores d’activitats complemen-tàries al centre, amb horari fix i cinchores d’activitats complementàriesvariables.

L’educació nos’escapa de lesretallades delgovern de CIU

A banda d’aquest fet, el departa-ment ja va anunciar que no es con-tractarien ni més mestres ni mésprofessors, fet que ha encès el critd’alerta dins el món educatiu: si laprevisió és que s’incorporin 15.000nous i noves alumnes, això vol dirque es pretén cobrir la manca depersonal, augmentant-los la jorna-da laboral de cara al curs que ve.Més alumnes i més hores de feinaper al personal docent, i més atur,ja que no es farien noves incorpora-cions.

Una altra mesura que no ha agra-dat gens és la referent a les perso-nes interines i substitutes, les qualsno cobraran el mes de juliol si nohan treballat un mínim de 9 mesos.

Finalment, també s’ha criticat lamesura de la sisena hora per la se-va inconcreció i el seu caràcter dis-criminatori i arbitrari, ja que esproposa que alguns centres la facini d’altres no, depenent de les ne-cessitats. Els sindicats manifestenque aquesta mesura obre la porta alpagament de la sisena hora en elscentres privats concertats.

ÈPOCA DE MATRICULACIONSA LES ESCOLES...En ple període de matriculacions éson es pot veure l’abast del proble-ma. Segons dades d’enguany, a laciutat de Barcelona s’haurien d’ha-ver creat aproximadament deu lí-nies noves als centres educatiusque no s’han obert. Línies que ser-virien per poder assumir el nounombre d’alumnat per al propercurs 2011-2012 que, com s’ha es-mentat abans, es veurà incrementatde forma considerable.

Als barris de Sants-Montjuïc, perexemple, prop d’una vintena denens i nenes estan pendents d’as-signació de plaça a alguna escolapública del districte. A alguns cen-tres se’ls proposa, des del departa-ment, augmentar el nombre d’a-

lumnes de 25 a 28, o crear un grupaddicional, etc. El problema és queel departament no aporta el profes-sorat necessari per dur a termeaquestes propostes.

... I PREINSCRIPCIONSA LES ESCOLES BRESSOLPel que fa a les llars d’infants ara ésèpoca de preinscripcions. Tot i així,

la falta de places públiques és his-tòrica i segurament moltes mares imolts pares no podran matricularles seves criatures a centres públicsi hauran de pagar una escola bres-sol privada o, en d’altres casos, re-córrer a la família, ja que recordemque l’any passat més de 5.300 famí-lies van quedar sense plaça pública.

Enguany es posen a disposició

de les famílies un total de 7.402places públiques d’escola bressol,però si el nombre de peticions éssimilar al de l’any passat (més de8.500), és evident que tampoc noes podrà cobrir la demanda. Al dis-tricte de Sants-Montjuïc hi hauràpoc més de 650 places.

Es presenta la Xarxa per l’EscolaInclusiva a una escola del barriEn contextos com el d’avuien dia, són importants elsprojectes des de i per a l’es-cola. El 17 d’abril es va pre-sentar a Sants la Xarxa perl’Escola Inclusiva deBarcelona a l’escola Barrufet.

Irene Jaume GambínSants

Els nens amb Necessitats Educati-ves Especials (NEE) fa poc tempsque estan inclosos en escoles ordi-nàries, ja que abans s’agrupaven aescoles d’Educació Especial. En To-màs Callau i n’Assumpta Boix,membres de la Xarxa per l’EscolaInclusiva pensen que «no s’han decrear una mena de getos per disca-pacitats, ni per cap altra qüestió».Com que és un fet relativamentnou, hi ha molts aspectes que nofuncionen com caldria i l’adminis-tració no s’hi esforça gaire. Faltenrecursos a les escoles ordinàriescom logopedes, fisioterapeutes,acompanyaments a excursions, co-lònies, reforços a la classe, etc. Ma-lauradament, en el context de reta-

llades, els recursos aconseguits pertal de satisfer aquest model d’esco-la desapareixeran: «ens diuen quetenim dret de decidir entre l’escolaordinària (o inclusiva) i especial,però aquest dret no serà real si elsalumnes reben més reforç a l’esco-la especial del que rebrien a l’esco-la ordinària, per tant s’aplica un cri-teri injust quan encara no hemaconseguit la igualtat».

CREACIÓ DE LA XARXALa creació d’aquesta xarxa respon ala necessitat de coordinació i unióde totes les escoles, AMPAS, EAPS,entitats, instituts, organitzacionsbarrials, etc., relacionades amb elmón de l’educació «per tal de posarsobre la taula totes les qüestionsque no cobreix l’administració ique són necessàries pel funciona-ment d’una educació realment in-clusiva». Per també, alhora, donar aconèixer socialment què és la inclu-sivitat, no només a les escoles sinóa tots els àmbits, i quins són elsavantatges que això suposa per atots i totes. Callau i Boix ens co-menten que «hi ha molt desconei-xement del tema i molta por a l’ho-ra d’aplicar petits canvis en l’educa-

ció que permetrien ampliar l’edu-cació inclusiva a tothom que ho de-mani. Ens trobem encara amb porsa l’hora d’acceptar un infant en uncentre. No hi ha cap institut públical barri preparat, ni amb perspecti-va d’incloure, nens i nenes ambNEE; i quan acaben la Secundària(ESO) no tenim experiències inclu-sives al barri». Noten que «hi hamoltes ganes, també al barri, de fer-ho bé, però hi ha poc recolzament,i això explica aquestes pors». En al-guns països nòrdics i a Euskadi,aquestes experiències han tingutmolt bon resultats.

SOBRE EL NOU PROJECTE DELLEI D’EDUCACIÓSegons Callau i Boix, «la Llei ensampara i no pot ser d’altra manera,ja que aquests són alguns dels dretsque consten en la Declaració delsDrets de les Persones amb Dis-capacitat de l’ONU» (signada i rati-ficada també per l’Estat espanyol).També tenen en compte la Llei12/2009 de la Llei d’Educació deCatalunya. A més, hi ha el pla d’ac-ció “Aprendre Junts per ViureJunts”, «que va orientat en aquestamateixa direcció».

Mestres de l’escola Barrufet pengen una pancarta en defensa de l’escola pública. ESCOLA BARRUFET

Maig de 201104

Sants

Aquest mes d’abril s’ha portata terme el desallotjament del’Encoberta i també el d’unanova okupació al carrerVallespir, pocs dies després deser okupada.

Albert Ricart SanjuanSants

El passat 13 d’abril a partir de les 7del matí, set furgons de la brigadamòbil dels mossos d’esquadra vanefectuar el desallotjament de la casaokupada l’Encoberta, situada al carrerCreu Coberta, 143. Els 11 inquilinsvan resistir al desallotjament des dedins de l’habitatge i al terrat, durantmés de dues hores.

El resultat a aquesta resistència vanser dos detinguts per resistència al’autoritat, que s’havien encadenatamb un tub a l’interior de l’habitacle,i seguidament van ser traslladats a lacomissaria de les corts, on s’hi vanconcentrar una trentena de personesper exigir-ne la llibertat.

Mentre els ocupants de l’edifici re-sistien a l’actuació policial, veïns i veï-nes dels edificis propers van fer sentir

el seu malestar amb l’actuació delsmossos fent una cassolada espontàniades dels balcons, al mateix temps unacinquantena de persones solidàrieses van aplegar davant de l’edifici, ones van viure alguns moments de ten-sió amb l’intent de tall de la Carreteraper part de les persones concentra-des, i els dos intents de càrreguescontra elles. Finalment les personesconcentrades van ser retingudes a lavorera, impedint-los la llibertat demoviments, pel cos d’antiavalots delsmossos d’esquadra, els mateixos quevan tallar un tram de Carretera deSants per portar a terme el desallotja-ment, fins a les nou del matí, hora enquè va finalitzar l’actuació policial.

L’edifici de l’Encoberta és propie-tat del banc portuguès Caixa Geralque abans d’utilitzar la via judicial perfer fora als ocupants, ho va intentar através de matons.

DESALLOTJAMENT D’UNA NOVAOKUPACIÓ A VALLESPIR 16El dia 22 d’abril al voltant de les 4 dela tarda, es va dur a terme el desallot-jament de l’edifici situat al carrer Va-llespir número 16, per part de laGuàrdia Urbana, un edifici que porta-va tres dies ocupat per un grup de jo-

ves del barri, que en el moment dedestapiar la porta d’entrada el mateixdia 22, van ser denunciats per partd’alguns veïns que van avisar als mos-sos d’esquadra en veure que s’haviadut a terme l’okupació. Durant el des-allotjament es van concentrar unatrentena de persones que rebutjaven-l’actuació policial. Es van viure algunsmoments de confusió entre els cossosde seguretat de l’ajuntament i els de

El mes d’abrilacaba amb dosdesallotjamentsal barri

La Universitat Lliure de Santsi l’Assemblea de Barri deSants organitzaren una troba-da on van participar usuàriesi professionals de sectorscom la sanitat o l’educació,afectats per les retallades.

Irene Jaume GambínSants

El dimecres 4 de maig una vintena depersones van participar d’una taularodona a l’Espai Obert que preteniadonar a conèixer l’abast de les retalla-des en sectors com el sanitari, l’edu-catiu o les biblioteques públiques.

A la trobada hi van participar re-presentants dels hospitals de Bellvit-ge i Sant Pau, així com d’un treballa-dor d’un CAP del Besòs i membres dela plataforma Indignats, formada perprop de 500 professionals sanitaris;un representant d’una assemblea de

mestres de Ciutat Vella i una treballa-dora d’una biblioteca pública.

RETALLADES I MENTIDESPel que fa a la sanitat es van destacarels tancaments de plantes i quiròfans,i la mentida que suposa que el governafirmi que els CAP no tendran reduc-cions, quan sí que n’estan patint. Amés, es queixen que no s’estan re-duint els càrrecs de gerents, sinó quese’ls recol·loca amb altres càrrecs a al-tres hospitals.

Taula rodona sobre les retallades a l’Espai Obert

la Generalitat a l’hora d’actuar, ja queal ser de propietat municipal, qui ha-via d’efectuar el desallotjament era laGuàrdia Urbana; i també quan vanarribar alguns veïns que van declararque l’edifici portava okupat més de48 hores i, per tant, es necessitava unordre judicial.

Finalment els inquilins van sortirper la seva pròpia voluntat després deser identificats.

A PEU DE CARRER

Democràciaversusla perversiódel mot

Martí Gutiérrez Farré

Eren les 8 del matí del 10 d’abril.Aquell dia podria posar el meu gra-net de sorra a un procés iniciat feiamés d’un any i mig a Arenys deMunt. El barri tot just es desperta-va i acompanyava els darrers noc-tàmbuls a endinsar-se als seus llits.S’iniciava el dia que tancava el pro-cés participatiu. La nostra mesa si-tuada al parc de l’Espanya Indus-trial era un apèndix del col·legielectoral situat al Casal Indepen-dentista. La nostra tasca era moltclara: informar de la realització dela consulta sobre la independènciaa tots aquells veïns que gaudiend’un diumenge al parc i de l’aplecde sardanes. «Vol participar senyo-ra? Ja ha votat?» Les respostes erende tots els colors: «Oh, nen! Ja fadies que ho vaig fer!» deia una ma-tinera que sortia a passejar el gos.«Jo no en vull saber res de políti-ca!» afirmava un apassionat de lessardanes amb La Vanguardia sota elbraç. Les hores van passar volant,entre llargues converses i opinionsmés o menys elaborades o contra-dictòries dels curiosos. La voluntatintrínseca dels ciutadans demana acrits processos com aquests, demo-cràcia real se’n diu. Parlar, discutir,contrastar, aportar, argumentar,justificar-se, si cal, i tot a peu de ca-rrer, que és on resideixen i coinci-deixen les persones. La remor delfagot i la tenora es va ensordir il’ambient festiu i distés es va con-vertir en una mena de pantomimakafkiana: apareixien per la portadel parc el senyors Hereu i Trias enplena precampanya. Si van deixarde saludar a algú va ser perquè elseu seguici d’assessors encara esta-ven adormits. Amb el paternalismemés aspre ens van felicitar per con-tribuir a la vida social de la Barce-lona que ara ells dos es disputen.Jo m’ho mirava amb un vermut a lamà i pensava: «Facin el què facin elcarrer és nostre, la democràcia ésnostra».

A les escoles no s’estan cobrint lesbaixes ni les jubilacions, i la figuradels directors passa a ser un càrrecpurament de gestió dels centres edu-catius.

Finalment, s’explicà que a les bi-blioteques s’estan reduint els pressu-postos d’adquisició de llibres, quetampoc no es cobreixen les baixes ique les borses de substitucions sónmolt opaques, fet que també denun-cia el col·lectiu d’infermeres i infer-mers.

Imatge que presentava el carrer de la Creu Coberta el matí de dia 13 d’abril, amb un dis-positiu que va sorprendre a molts veïns i veïnes de la zona. ALBERT GARCIA

05Maig de 2011

El 8 d’abril és una diada quese celebra des de l’any 1971a molts països d’Europa i d’À-sia com a homenatge a unade les comunitatsculturals històricament mésmarginades.

Gemma PareraSants

El 8 d’abril commemora la celebra-ció a Londres del primer CongrésGitano Internacional, en què es vanaprovar una bandera i un himne co-muns i es va acordar treballar perdemanar el reconeixement de laidentitat gitana per part de les Na-cions Unides, que finalment es va

aconseguir. També és un momentper recordar el genocidi del poblegitano per part dels nazis.

El 7 d’abril va tenir lloc una con-ferència a Cotxeres de Sants a cà-rrec d’Amadeu Reyes, membre del’Associació de Veïns d’Hostafrancs;i Pere Garcia, president de l’Asso-ciació de Joves Gitanos de Catalun-ya. La celebració del Dia del PobleGitano es va emmarcar en el ciclede conferències “Dies diversos”que organitza la Taula Interculturalde Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

La conferència va ser un espaiper plantejar temes que preocupenaquest col·lectiu com els estereo-tips que els vinculen a la delin-qüència o a l’incivisme; la integra-ció des de la diversitat; l’educació ola convivència.

8 d’abril, Dia Internacionaldel Poble Gitano

Moment de la visita guiada dins el recinte de Can Batlló. LACOL

Visions sobreel patrimoni arquitectònic

Cercaquintos del CSA Can Vies

El Centre Social Autogestionat Can Vies celebra aquest mes el seu ca-torzè aniversari. Moltes activitats conformen el cartell, però una deles més populars és el Cercaquintos, que es va dur a terme el dissabte7 de maig amb la participació de més d’un centenar de persones i elstabalers dels Diables de Sants i dels Bocs de Can Roses.

ADIF no troba soci

ADIF ja acumula dos anys de fracàs en la recerca d’un soci per tirarendavant el projecte d’ampliació de l’estació de Sants. Si bé s’han fetampliacions de vies, l’empresa ferroviària encara no té cap oferta cla-ra per poder desenvolupar el projecte, que costarà 600 milions d’eu-ros. Els solars i les cases tapiades encara no saben quin serà el seu fu-tur. El projecte, en teoria, s’havia de culminar l’any 2013.

ció fotogràfica de Can Batlló que es vapoder veure tot el dia (i que tornarà aveure’s l’11 de juny a l’interior de la fà-brica) o el dinar popular a la plaça Jo-sep Pons mentre el col·lectiu R-Publikpenjava de la façana de La Lleialtat elsretrats que ha estar realitzant les últi-mes setmanes d’aquelles persones quehan decidit «donar la cara» pel projectede la Plataforma. Els debats es van po-der seguir en directe per internet a pa-trimoni.lacol.org on properament po-dreu trobar els vídeos i més material.

Manifestper lacohesió i laconvivència

Irene Jaume GambínSants

La Taula Intercultural del Secretariatd’Entitats ha difós un manifest on fauna crida d’alerta a la societat pels re-sultats de l’enquesta elaborada pelCentre d’Estudis d’Opinió sobre elposicionament de la població vers laimmigració. També és una crida alspolítics per tal que no instrumentalit-zin aquest fet i als mitjans de comuni-cació per a que en facin un bon trac-tament; una aposta “per la no simpli-ficació de la complexa realitat social”.Des del teixit associatiu s’expressa eldesig de la plena igualtat de les perso-nes i es demana l’adhesió al manifest.

tats futures d’aquest espais, va estarmoderat per Zaida Muxí i van partici-par Jordi Bonet, Maria Rubert, JordiBorja, Albert Recio i Antoni Vilanova, ies va posar en qüestió perquè certs ti-pus d’indústries no tenen lloc a l’inte-rior de les ciutats o perquè les inten-cions d’una immobiliària poden dictarles necessitat dels barris de tenir elsequipaments bàsics.

DEBATS EN VIDEOCONFERÈNCIAAltres actes destacats van ser l’exposi-

La ColSants

Entre les lluites veïnals que mouen elsnostres barris n’hi ha dues que afectende ple el nostre patrimoni arquitectò-nic, sense que mai experts i acadèmicshi hagin dit la seva, tot i la complexitatde la matèria.

Aquestes dues lluites són les de CanBatlló i de La Lleialtat Santsenca. És peraquest motiu que el col·lectiu d’arqui-tectes LaCol va convocar a arquitectes,urbanistes, historiadors/es i economis-tes a debatre sobre la qüestió el passatdissabte 30 d’abril a Cotxeres de Sants.La jornada va començar amb una visitaguiada als dos indrets.

La taula del matí, moderada per Jo-sep Maria Montaner, es centrava al vol-tant de la construcció de la història dela ciutat, i va contar amb la presènciade José Luís Oyón, Fernando Álvarez,Isabel Segura i Àlex Sánchez. Els po-nents van destacar la importància dereconèixer el patrimoni obrer, amb lesfàbriques, cooperatives o habitatgesmés humils, com a història de la ciutat.

Al debat de la tarda, més enfocatamb el model de ciutat i les possibili-

EINARECORDSSATELITE K ,2011Els de Vilafranca delPenedès ens presen-ten el seu esperat se-gon treball L’Estat ila revolució, desprésde deixar de bandal’aventura d’Inadap-tats que tants bonsmoments i recordsvan donar al seu pú-blic.

La proposta d’Ei-na, d’entrada arris-cada, és cert que co-mença a consolidar-se i a tenir la sevapresència als mitjansi al carrer. El quetambé és cert és quela banda és expertaen el treball de base iels seus resultats no

són casuals. Com entots els projectes quehan iniciat, el treballconstant i la credibi-litat de les seves ini-ciatives i accions mu-sicals són més quedemostrables.

Després de la giradel seu primer disc,van recórrer el terri-tori català a travésde casals i centres so-cials en clau de petitformat i del contactedirecte amb la gent.Des de baix, com sires hagués passat.Tot i així, el que hapassat i el que passaés que Eina és unabanda de referènciaa casa nostra pel quefa al rock de combat i

contestatari, i a lamúsica entesa com aacció de resposta i derepensar conscièn-cies. En temps depop-folk costumista ide músiques tran-quil·les, la paraulad’Eina és més neces-sària que mai. D’al-guna manera s’haviade compensar la ba-lança. Celebrem així,l’“Estat de xoc”, les“Deixalles”, els “La-berints” i totes lesbones melodies i can-çons en majúsculesque ens ensenyaaquest nou treballdels sempre autènticsEina.

David Vázquez

Parèntesi06 Maig de 2011

L’Estat i la revolució

Anteriorment, enaquesta secció hemparlat del paper d’In-ternet en les protes-tes contra la Llei Sin-de i de les revoltes alnord d’Àfrica.

Aquest mes de maighi ha vàries iniciativesnascudes a Internetque prendran el ca-

rrer a l’Estat espan-yol.

Continuant amb lesprotestes en contrade la Llei Sinde, hanascut el projecte#nolesvotes (nolesvo-tes.com) que preténaconseguir que lagent faci boicot alspartits que l’han re-

colzat el proper 22 demaig. Però la llei Sin-de no és l’únic motiude revolta. Grups defacebook com Estadode Malestar portenmesos realitzant per-formances en dife-rents places d’ajunta-ments de tot l’estatcontra la corrupció i

la forma de resoldrela crisi.

I no podem oblidarles manifestacionsque s’estan organit-zant pel proper 15 demaig a gairebé totesles grans ciutats del’estat. Sota el nomde Democràcia real ya(www.democraciare-

alya.es) podem trobara una crítica viscerala partits polítics i sin-dicats.

Una crítica de fonsa la democràcia ac-tual. Democràcia realya està mobilitzant amilers de persones atot l’estat.

El proper 15 demaig sabrem si Inter-net surt al carrer.

Bernat Costa

Mobilitzacions cibernètiquesa peu de carrer

MÚSICA

BURXANT ELS BYTES

ISABEL COIXETMISSWASABI, 2011Una taula, dues cadi-res, i, cara a cara, Ma-nuel Rivas i el jutgeBaltasar Garzón.

La directora catala-na Isabel Coixet optaper l’austeritat delblanc i negre per evi-tar qualsevol distrac-ció, proposant una en-trevista directa quepersegueix l’imperatiude posar les coses alseu lloc, en referènciaa les acusacions al ma-gistrat, que l’hi hansuposat la suspensiódel seu càrrec a l’Au-diència Nacional.

Manuel Rivas, es-criptor gallec de com-promesa trajectòria,condueix l’entrevista,

que aborda les tres im-putacions que han si-tuat Garzón a l’ull del’huracà mediàtic: ini-ciar una investigaciójudicial sobre las vícti-mes del franquisme,ordenar escoltar lesconverses entre elsprocessats del cas Gür-tel i els seus advocats,i demanar presumpta-ment diners al BancSantander per realit-zar un curs a NovaYork.

L’entrevista tocatambé les seves actua-cions històriques mésrellevants –entorn elprocés d’extradició dePinochet, el terroris-me d’ETA i els GAL,l’operació Nècora con-tra el narcotràfic, la

corrupció a l’Estat es-panyol– així com lesnombroses ocasions enquè la seva vida ha es-tat amenaçada, fetsque l’han convertit enun símbol de tenacitati coherència amb elsvalors de la democrà-cia a nivell internacio-nal.

La directora de Mivida sin mí obvia aconsciència molts as-pectes tècnics ambl’evident voluntat derepresentar la urgèn-cia d’escoltar al prota-gonista: «Vaig feraquest documentalperquè cada dia m’in-dignava més quan lle-gia les notícies, per-què a Espanya es ne-cessita gent com ell,

perquè crec que és in-nocent, i perquè sócuna persona impulsivai necessitava que Gar-zón fos escoltat. No tésentit que vulguin aca-bar amb una personasols perquè fa bé la se-va feina». Potser peraixò en el discurs ex-posat es pot trobar afaltar una mica desang, certs contra-punts que podrien finsi tot ajudar a enriquirla defensa del jutge, ino fer-lo quedar solsen l’alçament d’unaveu que ja coneixemels qui estem del seucostat .I és que l’inter-locutor no punxa gensperquè el material esdelata únicament coma plataforma còmodad’expressió per a Gar-zón i, en aquest sen-tit, malauradament,no pot resultar un do-cument definitiu.

Amb tot, pel fet deplantejar fermament isense embuts la sevasituació personal ac-tual, i d’aspirar a ferdubtar als qui creuenque la seva conductamereix l’exclusió delsistema, Escuhando aljuez Garzón, presen-tat a la passada Berli-nale, esdevé una peçanecessària que esceni-fica com d’injusta potesdevenir, sovint, laJustícia.

Àngel Bravo

CINE

Escuchandoal juez Garzón

Si en una conversafutbolística apareix elnom Inter, avui en diatots pensaríem en elclub de Milà. L’Interde Milà va ser fundatel 1908 amb dissidentsde l’altre gran equipde la ciutat, el Milan.Però aquest nom jaera utilitzat moltabans per un altreclub més proper a no-saltres, l’Internacio-nal FC, un dels clubsde futbol històrics deSants, fundat l’any1901, dos anys des-prés del Barça i un anydesprés de l’Espanyol.Per a la fundació delMadrid per part delbarceloní Juan Padrósencara faltava un any.

Aquest club de se-guida es va convertiren un dels principalsde la ciutat i va arri-bar a ser sotscampióde Catalunya les tem-porades 1903-04 i1905-06. L’any 1917debutava amb el club

de Sants un noi de 15anys, format a les ca-tegories inferiors, quees convertiria en ungran futbolista, JosepSamitier. Ben aviat Sa-mitier va ser fitxatper un dels grans ri-vals de l’Inter, el Bar-ça, i es va convertiren una llegenda. Anysmés endavant un altresantsenc seguiria lesseves passes: Escolà.

L’any 1922 l’Inter,que jugava amb sama-rreta blanca i amb unaestrella blava de cincpuntes a l’alçada delcor, símbol emprat lla-vors per l’esperantis-me, es va fusionaramb un altre club deSants més modest, elCentre d’Esports, unaentitat que a la vega-da era fruit de la fusiól’any 1917 de dosequips: el FC Gladia-tor (1908) i l’SportingClub de Sants (1909).La samarreta del nouclub, la Unió Esportiva

de Sants portaria elblanc del Inter i elverd del Centre d’Es-ports.

La mateixa tempo-rada en que va néixerla Unió Esportiva deSants, el Barça s’haviaproclamat campió deCatalunya i d’Espan-ya, derrotant, entred’altres equips a lacompetició catalana,a l’Inter per 5 a 2 i per9 a 0; però encara nohavia jugat mai contrael nou club. En motiude la Festa Major dePalafrugell i per estre-nar el nou camp delPalafrugell, el 24 dejuliol, UE Sants i FCBarcelona es van veu-re les cares per primercop.

El Barça va jugaramb Bruguera, Conra-do, Surroca, Torralba,Blanco, Rodríguez,Piera, Gràcia, Sami-tier, Mallorquí i Cella,i la UE Sants amb Pe-dret, Solà, Moltó, Hel-

vig, Sancho, Carulla,Rini, Costa, Feliu, Vi-dal i Oliveres; ambl’arbitratge de JoanRius. El resultat delpartit va ser un 1 a 0favorable a la UE deSants, amb gol de Cos-ta. La Unió va poderresistir els atacs delsbarcelonistes i mante-nir la porteria a 0 enel seu primer enfron-tament oficial amb elsblaugranes. Un resul-tat, i fins i tot un par-tit, que avui en dia

ens sembla inimagina-ble, amb un Barça om-nipotent que ha acon-seguit ser un delsclubs més importantsdel món i que ens estàacostumant a celebrartítols any rere any. Pe-rò potser, de formacol·lateral, aquestèxit rotund també hacomportat que el fut-bol català sigui menysric en clubs d’alt ni-vell.

Agus Giralt

Maig de 2011 07

L’all és aquell quequan hi és en la justamesura no el notesperò si hi manca eltrobes a faltar. És unaplanta antiga, provédel sud-est asiàtic isempre ha estat moltpreuat per les sevespropietats medicinalsi nutricionals.

Forma part de to-tes les cuines de lamediterrània i és tanimportant a la cuinacatalana que formapart de totes les nos-tres elaboracions,d’aquelles que endiem de tota la vida:l’allioli, el sofregit,el romesco i l’allipe-bre. I qui no ha fregat

un all sobre una to-rrada calenta perdesprés sucar-la ambtomàquet? Té un ger-mà petit, l’all ten-dre. Aquest té un gustmenys fort i mésfresc. De fet a moltescases es menja cru,

tallat a rodelles icombinat amb unaamanida d’escarola.

També és un bonacompanyant i coumolt bé amb altresverdures, tant els pè-sols com les carxofeso les faves estan en-

cantades d’anaracompanyades d’unmanat d’alls tendres,en truita o en casso-la.

La recepta:faves i pèsolsofegats amballs tendresINGREDIENTS

1 manat d’alls ten-dres.

Faves i pèsols fres-cos (si són congelatstambé us valdrà, peròmai serà el mateix!!).

2 porros i/o 1 cebapetita.

2 grans d’all sec.Sal, pebre i oli d’o-

liva.

ELABORACIÓTalleu la ceba, l’allsec i el porro ben pe-tit i feu-ho sofregir

amb una mica d’olien una cassola. Nete-geu i talleu els allstendres en dos o trestrossos. Afegiu-los alsofregit, doneu-li dosvoltes i incorporeu-hiles faves repelades,aigua per cobrir (obrou de verdures), iofegueu-ho uns 10minuts (amb la casso-la tapada).

Seguidament afe-giu-hi els pèsols (imés aigua si cal) ideixeu-ho uns 10 mi-nuts més. Comproveuque les verdures es-tan cuites i que enca-ra hi queda un puntd’aigua. La combina-ció és excel·lent i elresultat és melós,suau i potent a la ve-gada. Per sucar-hi pa!

Núria May Masnou

El dia que el Sants va derrotar el Barça

Escriuque som àrab,i que el meu número de carnet és el cinquan-ta mil,que ja tinc vuit fills,i que el novè arribarà al final de l’estiu.T’enfadaràs per això?Escriuque som àrab,i amb els meus companys d’infortunitreballo a una cantera.Per als meus vuit fills arranco de les roquesel bocí de pa, el vestit i els llibres.No demano almoina a la teva porta,ni em rebaixo al peu de les teves escales.T’enfadaràs per això?Escriuque som àrab.Som nom sense cognom.Espero, pacient, en un paísen el que tot el que hi ha existeix irritat.Les meves arrelss’enfonsaren abans del naixement del temps,abans del començament de les eres,del xiprer i de l’olivera,abans de la primícia de l’herba.El meu pare...de la família a l’arada,no de nobles senyors.El meu padrí era un camperol,sense títols ni noms.Ca meva era una casa del campde canyes i troncs.Et complau?...Som nom sense cognom.Escriuque som àrab,que tinc els cabells negresi els ulls castanys;que, per més detalls,em cobreixo el cap amb un mocador;que els palmells de les meves mans són fortscom la rocai raspen quan es toquen.I m’agrada l’oli i la farigola.Que viscen un poblet perdut, abandonat,sense nom als carrers.I amb tots els homesa les canteres o al camp...T’enfadaràs, per això?[...]Escriu, doncs...Escriual començament de la primera pàginaque no avorreixo a ningú,ni robo res a ningú.Però, si tinc fam,devoraré la carn de qui a mi em robi.Esment, doncs!...Esment amb la meva fam,i amb la meva ira!

Fragment del poema de Mahmud Darwix(versió catalana de Joan Manresa)

Carnetd’identitat

Alls secs piquen,alls tendres couen

"Treballar trentaanys, trenta, en unafàbrica, em va donaraquesta consciència,

encara ara la dec te-nir; és a dir, jo sóc unobrer, un obrer quefa versos, però això

és a part."

Miquel Martí i PolDurant aquest difícil mes de

maig recordem l’obrer i el poeta.

RAS I CURT

RACÓ HISTÒRICLA POESIA

FOGONS DE TEMPORADA

des i trencades de vidres a les entitatsbancàries i el mobiliari urbà, així coml’encreuament de contenidors cre-mant per frenar l’avenç de les furgo-nes dels mossos d’esquadra.

La resposta per part dels mossos vaser desproporcionada: càrregues in-discriminades inclús contra personesque estaven a terrasses d’alguns barsper on passava la manifestació, quevan ser víctimes dels cops de porradels mossos d’esquadra només perportar estètica “antisistema”; i de les15 persones arrestades, dues van de-nunciar maltractaments durant la de-tenció, algunes amb lesions greus,com un manifestant amb els dos bra-ços trencats, o d’altres amb ferides alcap produïdes per les porres extensi-bles dels secretes. Les persones detin-gudes van sortir en llibertat dos diesmés tard.

La organització de la marxa es vadesmarcar de les destrosses portades aterme per part d’alguns grups de ma-nifestants.

En moviment08 Maig de 2011

EL RACÓ DEL CASAL

Per principisCasal Independentista de Sants

El Casal Independentista deSants fa prou anys que va nàixer,prou com per haver-ne quedatantiquada la seva declaració deprincipis. Doncs en els seus ini-cis, dins l’espai polític català tantsols l’esquer-ra independentistareclamava el dret a la indepen-dència. Fruit del treball de cons-cienciació i formació a les novesfornades militants, aquest espaipolític ha crescut: primer, amb lareivindicació de l’autonomia res-pecte d’ERC i les seves escis-sions, que cal recordar que no fatants anys que reivindica en elseu programa la independència; ide manera més evident, quanveiem que forces polítiques comCDC o fins i tot d’Unió, tenendestacats membres que diuen vo-tar pel dret a decidir.

I tot això perquè ho diem? Perun motiu molt clar: el dia 22 demaig hi ha eleccions municipals,i diverses forces polítiques parla-ran d’independència, alguns ambmés vehemència que d’altres, pe-rò des del Casal, tenim clar que sibé camins n’hi pot haver molts,de dreceres cap, i que de res ensservirà treballar per l’allibera-ment nacional si quan aquestarribi seguim dependent del sis-tema capitalista, ja sigui pels lli-gams polítics amb les directivesde la UE, l’OTAN i el concili vati-cà de torn, o de les multinacio-nals que imposen les regles deljoc als polítics titella del sistema.

És per això que el Casal hamodificat una part petita, peròimportant, de la seva declaracióde principis. El Casal és ara comara la casa dels qui volen uns Paï-sos Catalans independents i sen-se classes socials, i avui per avui,l’únic projecte polític que se’nspresenta com a opció coherentamb aquesta declaració de princi-pis, de cara a les eleccions muni-cipals, és la CUP-Alternativa perBarcelona. A partir d’aquí que ca-dascú voti, o boti, el que vulgui.

Aquest any la manifestacióalternativa del Primer de Maigva reunir unes 8.000 personessota el lema: “Aturem aquestdesastre. Prou retalladessocials i laborals”. Es va can-viar de forma significativa elrecorregut, passant pelscarrers on viuen els méspoderosos que han contribuïta la crisis en la que estem, permostrar el nostre malestar ifer-nos sentir allà on viuen elsrics per allà on mai passem.

Albert Ricart Sanjuan

La marxa va estar encapçalada per l’as-semblea “Ara nosaltres”, que aglutinavadiverses organitzacions de l’esquerraalternativa, sindicats no pactistes i as-

semblees de barri, entre d’altres. Va ini-ciar el recorregut passades les cinc dela tarda a Jardinets de Gràcia i va finalit-zar a L’Hospital Clínic. La manifestacióva ser una de les més concorregudesdes del 2004 amb la mobilització del“May Day”.

RECORREGUT DIFERENTAquest any es va fer un recorregut dife-rent en el qual es volia passar pels ca-rrers on estan situats els qui han afavo-rit i afavoreixen la situació de retalladesi precarització dels i les treballadores.D’aquesta manera es volia assenyalarqui son els culpables de la situació ac-tual de l’economia del nostre país.

La manifestació va agafar la Diago-nal, passant per la Cambra de Comerç,el Círculo Eqüestre i pel domicili d’Ar-tur Mas, blindat pels mossos d’esqua-dra. Seguidament es va pujar per Ari-bau, on es van rebentar algunes enti-tats bancàries, fins arribar a la primeraparada a la Conselleria d’Ensenyament,en què es va aprofitar per denunciar les

retallades en ensenyament. En aquestaparada es van cremar alguns conteni-dors i es van seguir boicotejant entitatsbancàries per part d’alguns partici-pants a la manifestació, tot i que la ma-joria seguia la marxa de forma pacifica.

El recorregut va seguir per RondaGeneral Mitre. A l’encreuament entreels carrers Ganduxer i Modolell, es vadonar la primera carrega dels mossosd’esquadra, que va provocar 15 deten-cions amb l’acusació de desordres pú-blics i, en alguns casos, d’atemptat al’autoritat. Aquesta càrrega va fer quela cua de la manifestació es dissolguésquan escapava de les càrregues i lesdetencions efectuades per part delsmolts secretes que hi havia infiltrats ala marxa.

Després d’aquesta càrrega i algunescorredisses, el gruix de la manifestacióva arribar a Hospital Clínic.

DISTURBIS I ACTUACIÓ POLICIALDurant tot el recorregut van ser pre-sents els sabotatges en forma de pinta-

Moment en què la manifestació va parar davant la Conselleria d’Ensenyament. ALBERT GARCIA

La marxa alternativa de l’1de Maig visita el barri dels rics

Agents de paisà efectuant una detenció. ALBERT GARCIA

Les declaracions del consel-ler d’interior Felip Puig, l’en-demà de la manifestació,creen polèmica i recordenèpoques passades i formesde fer política poc democrà-tiques.

Albert Ricart Sanjuan

Les declaracions del conseller d’Inte-rior Felip Puig l’endemà de la mani-festació alternativa del Primer de Maigcreen controvèrsia, entre els col·lec-tius, organitzacions i persones que hivan participar.

Felip Puig va amenaçar en «prohi-bir les manifestacions on es produei-xin incidents» i en «tensar la llei almàxim, fent complir la llei i anant unamica més enllà».

Els límits d’Interiortoquen la il·legalitat

L’assemblea que va coordinar lamarxa ha respost a través d’un comu-nicat per desmarcar-se de les destros-ses ocasionades: «No es poden atri-buir a persones o organitzacions fetsque no han comès perquè és entraren una deriva autoritària perillosa».

Les actuacions dels mossos d’es-quadra manats pel senyor Puig handemostrat la duresa amb què aquestgovern tracta la dissidència. I tot aixòacompanyat de declaracions amb to“amenaçant”, intransigents i amb unaclara intenció de callar totes les veuscontràries a la política del nou governde la Generalitat.

Maig de 2011 09

LA BORDETAMON AMOUR

L’11 de junya Can Batlló.T’ho perdràs?

Comissió de Veïns de la Bordeta

Potser ens repetim, però avui a laBordeta no podem parlar d’altrescoses més que de la imminent en-trada a Can Batlló.

S’han complert més de dosanys des que vam advertir l’Ajunta-ment de què o bé la transformacióde Can Batlló estava en marxa, oentraríem a Can Batlló a endegar-la nosaltres mateixos.

A finals d’abril, en el marc d’u-nes jornades sobre patrimoni urbàvam visitar el recinte i vam podercomprovar que ja no hi ha, pràcti-cament, activitat industrial i queles demores les provoca la immo-biliària, com a fórmula per adaptarla transformació urbanística alsseus interessos econòmics. I alsveïns, que porten 35 anys esperantCan Batlló, que ens fotin!

Ara, just unes setmanes abansdel termini, el districte ve a oferir-nos pressionar la propietat perquètiri endavant el projecte, o ho faràsubsidiàriament l’ajuntament. Ara?A tres setmanes d’unes eleccions?Què potser ens volen posar dins lacampanya electoral? Per què no hohan fet fa un o dos o tres anys?

També han vingut a oferir-nosun espai provisional per convertir-lo en equipament. El problema ésque es tracta d’una nau que had’anar a terra i a més és una nauperifèrica amb entrada per l’exte-rior. I nosaltres el que volem esentrar a dins! Passejar-nos i dir enveu alta:« Això ja és nostre!» Enca-ra que sigui amb instal·lacionsprovisionals.

I és per això que el proper 11de maig farem una nova assembleaal perímetre, intensificarem les cri-des als veïns, els convocarem enpancartes, cartells, pintades i perles ràdios del barri; aviat penjaremuna gran pancarta del campanar i,finalment, l’11 de juny con-vocarem tothom a la porta i entra-rem a dins.

Des de l’1 d’abril laTele del’Assemblea per laComunicació Social i de lacampanya “Okupem laTDT” està emetent al canal37 de la TDT, al Barcelonès ia part del Maresme. Sota elsprincipis del tercer sector encomunicació i mitjans comu-nitaris, laTele s’estrena ambuna graella variada, carrega-da de ganes i amb una fortacrida a la participació.

La Tele

Des de l’Assamblea per la Comunica-ció Social sorgida arran de les mobilit-zacions contra la guerra a l’Iraq des-fermada per l’imperi USA els anys2002-2003, i la campanya, “Okupemles ones” desenvolupada des d’ales-hores per tal que els moviments so-cials i la societat civil poguessin gau-dir d’un espai radioelèctric propi,avui, l’any 2011, s’ha llençat el projec-te de Televisió lliure i comunitàriaLaTele, amb lloc web a latele.cat.

LA TELE DELS MOVIMENTSSOCIALSEstem creant uns canals de comunica-

ció horitzontals, de propietat i gestiócol·lectiva per part de les entitats, as-sociacions i particulars implicats en latransformació i crítica social.

De moment ja està funcionantLaTele, un canal de televisió ciuta-dana, amb programació sorgida d’i-niciatives dels moviments socials.

Des de l’abril de 2011 emetem alcanal 37 de la TDT a Barcelona ipart del Maresme. També ens po-deu veure per internet des d’aques-ta mateixa pàgina o al canal deBlip.tv (okupemlesones.blip.tv).

CRÍTICA AL MODEL TELEVISIUEl sistema de radiotelevisió actualnomés deixa espai per a mitjans pú-blics, controlats pels partits polí-tics, o el govern de torn, o mitjansprivats comercials, controlats peruns pocs grups empresarials que,en la majoria de casos, el que fan ésel joc a la ratomàquia mediàticaamb l’únic leitmotiv del morbo i lacarnassa.

Volem posar a debat aquest mo-del i intervenir en la definició d’unnou marc que deixi espai per a for-mes de comunicació col·lectives,comunitàries, on la ciutadania nosigui només audiència o consumi-dora passiva, sinó que pugui inter-venir en la propietat, la gestió i lacreació de mitjans propis.

Per això hem promogut canvis

en la legislació amb la presentaciód’esmenes a la Llei de l’audiovisualcatalana i espanyola, i els decretsde regulació dels mitjans senseafany de lucre. Trobareu més infor-mació a l’apartat Tercer Sector de ellloc web de LaTele.

PER QUÈ VOLEM FER TELEPer informar, aprendre, ensenyar,comunicar, posar en relació, esti-mular la creació, proposar, mostrar.

COM ES FINANÇA?LaTele es finança amb els dinersdels socis i dels col·lectius involu-crats en el projecte. Per recolzar elllançament de l’emissió en la televi-sió digital (TDT) es va publicar unDVD amb el documental Encenentla ràbia , ampli resum de la VagaGeneral del passat 29 de Setembredel 2010, al preu de 15 euros. A lavegada, s’ha rellançat la campanyade recaptació de sòcies i de col·lec-tius col·laboradors per tal d’arribara les 3.000 sócies necessàries per aque LaTele sigui viable econòmica-ment i poder tenir, també, la possi-bilitat d’extendre la cobertura del’emissió a més zones, pobles i co-marques.

LA CREACIÓ DE PROGRAMESDesde LaTele s’impulsa la construc-ció de la programació per l’emissió

en un canal de TDT, incidint en lespreocupacions i inquietuds de l’i-maginari social col·lectiu de la mul-titud de moviments socials. Els pro-grames de La Tele abarquen des deL’art, la cultura, la música, la infor-mació veraç i no manipulada, ladescoberta d’allò desconegut o lestradicions minoritàries, fins alpunk, literatura, transformació so-cial, documentals, pel·lícules nocomercials, etc.

La definició de l’espai de comu-nicació que es vol construir es fa através del que no hi entra: no sexis-ta, no racista, no consumista, nocomercialista, no agressiu, no pro-selitista. Per la resta, ha de ser unmitjà obert, on les decisions sobreel que accedeix o no al canal siguincol·lectives en els principis gene-rals i transparents en el dia a dia.

ON I COM SINTONITZAR-NOSA hores d’ara, la cobertura abarca apartir de plaça d’Espanya, tota laciutat de Barcelona cap al Besòs, elMaresme, i depenent de les condi-cions climatólogiques, fins més alnord encara, fins a Sant Pol de Mar.Per veure’ns cal fer una resintonit-zació manual i buscar el canal 37 dela TDT.

Més informació a:http://latele.cat

Un nou paradigmaen televisió: LaTele

Bànner de La Tele. LATELE.CAT

Imatge del fullet explicatiu de La Tele. LATELE.CAT

Aportacionsvoluntàries a

LA BURXA

_______euros(escriure amb

claretat)

Col·laboracióanual amb

LA BURXA

5 euros/mes(60 euros l’any)

Amic/amiga deLA BURXA

3 euros/mes

(36 euros l’any)

Fes-te amic o amiga de

Les subscripcions a LA BURXA acompliran dosobjectius: fer-la arribar allà on la sevadistribució no arriba i contribuir

econòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres: mitjançantcorreu convencional, per domiciliació

bancària o manualment (pots deixar-ho alTerra d'Escudella, c/Premià,20).

Així que ja saps!

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Caixa/Banc_______________________________

Nom del titular_____________________________

CODI ENTITAT

CODI SUCURSAL

CODI SEGURETAT

NÚM DE COMPTE

Es prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts quepresentarà LA BURXA

Data__________ Signatura

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Vull rebre LA BURXA a casa

panys, una novel·la juvenil d’aventu-res que busca apropar la física quànti-ca al públic més jove, com El diabledels nombres ho féu amb les matemà-tiques o El món de Sofia amb la filo-sofia.

El Casal Independentista també vafer diferents activitats: la presentacióde les editorials Tàntagora i Takatuka,especialitzades en llibre infantil i juve-nil; una sessió d’història sobre els lli-bres La instauració del franquismeal País Valencià i Històries de la his-tòria de Barcelona; i la mirada críticasobre els circuïts de producció i dis-tribució d’aliments de la mà d’EstherVivas, autora del llibre Del campo alPlato.

ELS HITS DE VENDESSi tu em dius vine ho deixo tot… pe-rò digue’m vine d’Albert Espinosa iIndigneu-vos! del francès StéphaneHessel van ser els títols més venuts eldia de Sant Jordi en les categories deficció i assaig en català.

Enguany el dia dels llibres iles roses ha estat preceditdels pitjors auguris meteoro-lògics i comercials. Al barri,però, ha estat farcit d’activi-tats vinculades al llibre

Elba S. MansillaSants

Per La Ciutat Invisible ha estat la pri-mera Diada com a editorial, amb elsautors dels llibres signant a la parade-ta de la Rambla. Les setmanes ante-riors van organitzar un parell d’activi-tats: el 12 d’abril, es va presentar el lli-bre Construint la ciutatdemocràtica, una història a 4 veusque reconstrueix i analitza la trajectò-ria del moviment veïnal i on es desta-ca el protagonisme d’aquest en eldesgast de la dictadura i en la trans-formació de l’espai urbà. I el 20 d’a-bril, es presentà La porta dels tres

Cultura10 Maig de 2011

Sobre el diad’amantsi lletraferides

Cooperes o competeixes?

En la recent Assemblea Ge-neral del Coop57, la coo-perativa de crèdit ha deci-dit celebrar la seva trobadaestatal al nostre barri; serà

el 23 i 24 d’octubre a Cotxeres deSants. Tota una oportunitat per im-pulsar el debat, en els darrers mesos ia nivell local, sobre què fem amb elsnostres estalvis.

Això és: posem els diners al serveide l’acumulació privada de la bancacapitalista, o els destinem a finançarprojectes d’economia social que fo-mentin el cooperativisme, l’associa-cionisme i la solidaritat en general?

DEMOCRÀCIA ECONÒMICA ISOCIALEls fons de Coop57 provenen de les

aportacions de les seves sòcies: 350cooperatives i associacions, que ensón les propietàries; així com de1.179 persones, les sòcies col·labora-dores. Tant si dipositen estalvi com sisol·liciten crèdit, totes poden interve-nir en les decisions estratègiques deCoop57.

Unes decisions que, en el 2010,han significat finançar 160 projectesper valor de 8 milions d’euros. Tantpel seu procés assembleari, com pelsprojectes recolzats, Coop 57 es pre-senta com una alternativa real, tangi-ble i il·lusionant, a la vergonyosa ra-pinya a que ens ha sotmés la banca ca-pitalista: la causant de la nostra crisi.Amb eines així, ja podem utilitzar elsdiners no en contra nostra, sinó per aalimentar una economia equitativa,

Economialocal,solidària icooperativa

Sants Barri Cooperatiu

solidària, redistribuida: «la democrà-cia ha de créixer arreu i allà on estàmés proscrita: a l’economia».

I A ESCALA LOCAL?Coop 57 va néixer el 1995 a Catalun-ya, i s’han anat multiplicant a Andalu-sia, Madrid, Aragó i Galícia, arrelant ales xarxes d’economia social i solidà-

Euskal EtxeaSants

La cursa va sortir des de l’Euskal Etxea(organitzadora de l’acte) i va recórrerels principals carrers de la ciutat abansd’arribar a Sants, on els Diables deSants van portar l’últim testimoni. Lafesta va continuar amb mostres popu-lars, un dinar per 300 persones i un

La Korrika (cursa ininterrom-puda a favor de l’euskara querecorre tot Euskal Herriadurant 11 dies) va visitarBarcelona el 9 d’abril, cele-brant els actes principals aSants.

Joni D. a la parada de la Ciutat Invisible a les Rambles. FRANCISCO ALMEIDA FERRI 2011WUANTAN FRITO

cercaviles amb txaranga, abans decomençar amb els concerts del Beldai el conjunt Badabadoc i Esne Beltza.Va ser la festa de cloenda a tot un mesd’activitats culturals i conferènciessobre les llengües minoritzades al’Euskal Etxea. A Catalunya, ja des delprincipi hi va haver activitats del Korri-ka, i fa 10 anys que es va començar apromoure el “mes cultural”.

La Korrika, el Correllenguadel País Basc, passa per Sants

ria d’arreu. Recentment, ha nascutuna experiència que potser ens inte-reresa més encara: la secció territorialdel Coop 57 al Barcelonés Nord.

Des de fa uns mesos, gent de Gra-menet del Besós, Badalona i SantAdrià estan creant una estructura lo-cal de la cooperativa, per tal que lesaportacions del territori puguin rever-tir en experiències socials i solidàriesdel territori mateix.

Ens atrevim a replicar l’experièn-cia? És possible organitzar les estalvia-dores ètiques dels nostres barris perimpulsar una economia local, solidà-ria i cooperativa?

La colla del barri han assolit lamajoria d’edat i ho va cele-brar el segon diumenge demaig a la seva plaça, la Boneti Muixí.

Roger Sánchez AmatSants

Acompanyats dels Capgrossos de Ma-taró i els Castellers de Vilafranca, aixe-caren un quatre de vuit un pèl inse-gur però valentament finalitzat, unimpecable tres de vuit i una torre deset per anar fent dentetes.

El dia abans les dones de la collavan elevar per sota un tres de sis. En-guany els Borinots tenen el repte demantenir el bon nivell que aconsegui-ren la temporada passada, amb el des-afiament que els suposa la renovacióde part del tronc. Aquesta actuació,amb alguns canvis feliçment aplicats ala plaça, ens fa intuir que podrem se-guir gaudint dels castells de nou, alsquals ja ens han acostumat, i fins i totmillorar-ne la definició i treure’s l’es-pina de les llenyes del darrer any.

Tres de sis de les dones de la colla castellera. MARIA ROSA AGRAMUNT

Els Borinotsja són majors d’edat

El passat 25 de gener el PSOEde Balears, formació que lide-ra l’actual govern autonòmic,aprovà un projecte que en lalegislatura passada es deiasegon cinturó.

Albert Fores i Xavier Mas*Mallorca

Aquest projecte es volia executardurant l’anterior legislatura 2003-2007 per part del govern del PP(encapçalat per Jaume Matas) i pelConsell de Mallorca (aleshores enmans d’Unió Mallorquina (encapça-lat per Maria Antònia Munar) i l’an-tic equip de govern municipal dePalma, encapçalat per Catalina Ci-rer, també del PP.

Fent un joc de paraules podríemdir que en comptes de connectaralguns dels punts més estratègicsde la perifèria urbana de la Ciutatde Mallorca, que ho fa, el que espretén és connectar un mateix pro-jecte amb dos noms diferents. Aixòsí amb un projecte menys agressiu

autopistes, segons el marc legisla-tiu de l’Estatut d’Autonomia de lesBalears. Igualment, aquest pla sec-torial hauria d’estar contemplatdins el Pla Territorial Insular d’or-denació del territori, i tot i que hiestà, aquest projecte de Via Con-nectora no hi surt enlloc.

EN QUÈ CONSISTEIX EL PLA?Per les que no conegueu la geografiamallorquina, aquest projecte serial’equivalent al quart cinturó que esvol projectar al voltant de l’àrea me-tropolitana de Barcelona (des deSant Celoni fins a Abrera, unint lescomarques del Baix Llobregat ambel Maresme i el Vallès Oriental). Enel cas de Mallorca l’objectiu és con-nectar diversos centres comercials,hospitals i zones de segona residèn-cia que envolten la ciutat de Mallor-ca com són: Mercapalma, diversospolígons industrials, l’Hospital deSon Llatzer, Carrefour, el centre Co-mercial Al Campo/ Leroy Merlin/ De-cathlon, el polèmic Hospital de SonEspasses i totes les urbanitzacionsque al llarg dels anys han anat crei-xent al seu voltant i que es seguiran

amb el territori, però amb un ma-teix objectiu de convertir l’illa deMallorca en una gran zona urbanaon el cotxe i el capitalisme siguinels principals protagonistes, renun-ciant a qualsevol pla de desenvolu-pament on el transport col·lectiu si-gui el pincipal actor. Concretamentaquest projecte està pressupostaten 157 milions d’euros. Implica laconstrucció d’una autovia de qua-tre carrils de 15 km de longitud per24 metres d’amplada de la calçada,més les vies de servei obligatòriesen aquest tipus d’infraestructura.En total suposa asfaltar 254 hectà-rees noves.

A més a més, projecta 14 ponts i30 enllaços nous. Expropiant mésde 150 finques agrícoles i destruintmés de 20 habitatges ocupats a l’ac-tualitat. Així es presenta una in-fraestructura que tindrà una capaci-tat per absorbir 142.200 vehiclesdiaris. I tot aquest megaprojecte, esplanteja sense estar contemplatdins el Pla Director Sectorial de Ca-rreteres de Balears. Recordem queaquest Pla és el que marca les líniesa seguir en el cas de les carreteres i

SOLIDARITAT

Patricia Heras,assassinadaEl 26 d’abril es va suicidar na Patri-cia Heras, una de les persones em-presonades pel cas del 4F. Empre-sonada sense cap tipus de prova,com totes les altres persones rela-cionades amb el cas, que no han es-tat res més que uns caps de turc.

Molta gent va sortir al carrer, des-afiant la pluja, el dijous 28 d’abril.La concentració es va convocar alForat de la Vergonya i al final va ca-minar fins a la presó de dones deWad Ras, al barri de Poblenou.

Moltes han estat les mostres deràbia i indignació davant aquest fet,que acusen directament a l’Ajunta-ment de Barcelona i als muntatgespolicials i judicials de la seva mort.Na Patricia era innocent i estava pa-gant per una cosa que no havia fet.Val la pena reproduir un tros de lacarta escrita per Mariana Huidobro,mare de Rodrigo Lanza, empreso-nat fa més de tres anys pel mateixcas: «Us menyspreo perquè sou co-rruptes i malvats, i em feu llàstimaperquè no arribau ni a l’ombra dena Patri, ni a la del meu fill Rodrigo,ni a la de cap d’aquests nois i noiesacusats i castigats tan injustament.Heu intentat corrompre’ls, fer-losmentir amb promeses de llibertat».

La via destructorade Palma

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Mapa dels 7 trams que pretenen licitar com a projectes separats per tal d’evadir els informes d’impacte ambiental. CULTURA OBRERA

construint, fet que convertirà granpart de l’illa en l’àrea metropolitanade Palma.

Aquest pla de carreteres té unasèrie de diferències respecte al plapredecessor i això fa que hi hagimenys mobilitzacions, menys resis-tències i més indefensió. Primer detot, no és tant megalític com el pro-jecte inicial presentat pels anteriorgovernants; en segon terme, es pre-senta en diversos trams, la qual cosafa que no sigui necessària l’aprova-ció d’un pla de viabilitat, que es potaprovar mitjançant una tramitaciód’urgència, fet que només deixa 15dies per presentar recursos; i en úl-tim cas, es presentat per un partit“d’esquerres”, el qual sempre trobamenys resistències que si fos presen-tat per un partit de dretes, que so-vint és més sensible als movimentsde protesta.

LES MOBILITZACIONSActualment quasi no hi ha mobilitza-cions de contestació contra el pro-jecte. Els únics que estan presentantcerta combativitat són els veïns afec-tats, agrupats en la plataforma “ViaConnectora: Així No”, alguns engin-yers de ponts i camins que no veuenclar el traçat, i el GOB (l’entitat eco-logista més important de Balears),que està demostrant poca capacitatde mobilització quan es tracta d’en-frontar-se a un govern de progrés.

D’aquest tan sols el GOB ha ex-posat la seva oposició frontal aaquest projecte. De fet ja fa anys,que n’ha denunciat el greu impacteque suposarà. Ara bé la resta decol·lectius no qüestionen el modelde desenvolupament, sinó els mati-sos; i els col·lectius que qüestionenel sistema com l’Esquerra Indepen-dentista, els grups llibertaris i elsecologistes de base no tenen capaci-tat o forces per mobilitzar-se contraaquesta nova infraestructura. La cri-si passa factura, els que fa uns anysferen bandera de les mobilitzacionscontra aquest model territorial, arasón a les cadires del poder. Així te-nim que els partits polítics queabans sortiren a la foto antiautopis-ta, ara surten a la foto posant-hi laprimera pedra.

*Membres del col·lectiuredactor de la publicació

mallorquina Cultura Obrerahttp://www.culturaobrera.org

Marina Geli, ex-consellera de sa-lut, va animar ala població a va-cunar-se contrala grip A, per jus-tificar la despesaexcessiva en va-cunes.

L’actual conse-ller de salut BoiRuiz justifica les

retallades ensanitat encara

que els pressu-postos ara afec-

tin serveis bà-sics per la salut.

... toca retallar!

Ara que no hi hagrip A...

Maig de 2011 11

presidents de jurat estrangers se sob-ten també quan veuen els Mossosd’Esquadra, en comptes de la Guàr-dia Civil, i sempre reconeixen quetreballen molt bé. Ens agrada que sen’adonin que som diferents.

Retornant a l’ara i aquí: quin és elpaper del barri de Sants en l’evolu-ció de la Volta?Sants és vital. En aquest moment,l’entitat que organitza la Volta es diuVolta Ciclista a Catalunya AssociacióEsportiva, però això és simplementper un tema legal que permet mante-nir l’estructura fiscal en dos blocs: elfutbol i el ciclisme. Amb tot, la Voltasegueix sent de Sants, i la prova ésque estem al mateix paraigua de laUnió Esportiva de Sants. La Volta ésSants, i Sants és la Volta.

Què ha passat per què ara l'orga-nització hagi de dependre dels or-ganismes públics per sobreviure?Que avui dia l’empresa privada no voljugar, és reàcia a l’esponsorització. Sit’hi fixes, a la Vuelta d’Espanya, moltsesponsors són d’entitats estatals. Defet, molts esdeveniments esportiusestan caient perquè l’empresa priva-da està en crisi i no pot invertir en pu-blicitat. Per mi és un error, perquè si

Corria el 1911 quan elscompetidors de la primeraVolta Ciclista a Catalunyacreuaren la meta alVelòdrom de Sants. I és quela història de la Volta haestat inqüestionablementlligada al nostre barri, sobre-tot des que el 1922 sorgí laUnió Esportiva de Sants, quese’n va fer càrrec desprésdel parèntesi forçat per laGran Guerra. Amb motiu,doncs, de la passada edicióen què s’ha commemorat elcentenari de la competició,entrevistem Rubén Peris,actual president de la Volta aCatalunya.

Àngel Bravo AlmirallSants

Com ha estat possible arribar alcentenari de la Volta Ciclista aCatalunya?Hem arribat al centenari perquè hi hahagut molta gent, des del principi finsara, que s’ha pres la Volta amb moltail·lusió, molt de carinyo i moltes ga-nes. Perquè seguim sent un club sen-se ànim de lucre i gràcies a això hemarribat on hem arribat. Però tot el mè-rit no és nostre: nosaltres tenim unapart i l’honor d’estar ara al capdavant.Però abans hi ha hagut moltes perso-nes al peu del canó i sense ells no ha-gués estat possible arribar fins aquí.

Al web de la Volta s’hi llegeixenfragments tant captivadors com elsegüent: «Resten en la memòria demilers de nens d’aquell temps [els

anys 70] els dies en què la classesencera abandonava l’aula peranar a aplaudir els esforçats ciclis-tes al pas pel seu poble. Minvats dellibertats i de projecció exterior, laVolta es va consolidar com un delsgrans estendards internacionalsdel sentiment de catalanitat». Po-dríem parlar amb els mateixos tèr-mes avui dia?Igual. Nosaltres promocionem moltel fet que a les sortides on passa lacursa hi hagi col·legis, i gràcies a lacomplicitat amb els ajuntaments, sónmoltes les poblacions on els nens inenes dels col·legis surten a veure laVolta, i això fa molta il·lusió, perquèsents que la feina ha valgut la pena.

D’altra banda, val a dir que la Volta vamolt lligada a Catalunya, no ens en-ganyem: és la Volta Ciclista a Catalu-nya. Estem parlant d’una volta a nivellnacional i que es “tuteja” amb el Girod’Itàlia i el Tour de França, i amb laVuelta a Espanya, o sigui que estem aun altíssim nivell. Portem el nom deCatalunya arreu, i crec que hi ha po-ques proves que portin la catalanitatcom la porta la Volta.

Una catalanitat que va més enllàde Catalunya, perquè la Volta hapassat per Andorra, les Balears,l’Alguer, etc. Fins a quin punt es re-flecteix aquesta catalanitat?A veure, nosaltres som molt catalans,ens sentim molt catalans i portem elnom de Catalunya. Quan vaig a lesreunions internacionals, tothom sapque soc català, d’un lloc diferentd’Espanya i això t’enorgulleix. Els

no inverteixes en publicitat no vens,però clar, el primer que retallen lesempreses és la publicitat. Per tant,crec que no hem fet res malament, elque passa és que estem immersos enuna crisi molt forta.

Com és que enguany la competicióno s’ha emès en directe per TV,malgrat tenir-ne’n els drets i laquantitat d’estrelles?Això no t’ho puc respondre jo. Bé, vala dir que retrasmetre una cursa de bi-cicletes és molt car, però ens ha sabutgreu que no s’hagués pogut fer en di-recte. Això és un tema que hauria derespondre TV3. El que passa és queamb el tema de la crisi, TV3 tambés’hi ha vist afectada, i ells volien quenosaltres paguéssim la producció.

Es podria convertir la Volta en unacursa més muntanyosa com altrescurses d'una setmana com La Dau-phiné, la Volta a Suïssa o la París-Niça, que permetéssin momentsmés emocionants?Pensem una cosa, a Catalunya tampoc

tenim gaire muntanya. Dauphine pas-sa pels Alps, i a més se celebra mésendavant, prop del Tour, i nosaltressom a març. No pots endurir la carre-ra a inici de temporada perquè els co-rredors tampoc voldrien participar. Sibé és cert que enguany la Volta vaquedar molt definida a partir de latercera etapa, també és cert que a lesrestants de la cursa Alberto Contadorva haver de batallar molt per podermantenir la victòria.

Parlant de Contador, com contem-pla les acusacions de dopatge?Creu que han afectat la cursa?Jo fins que el tribunal d’arbritatge noes pronuncïi, per mi és un digneguanyador; s’ha de demostrar el quees diu. I sí, afecta sobretot en què te-niem competint el número 1, peròtambé el 2, el 3, el 4 i el 5. Excepte elcatalà Joaquim Rodríguez, que malau-radament estava lesionat, estava elmillor. Per tant, si no hagués corregutContador, se n’hagués parlat igual.

Com preveu les properes edicions?El futur s’espera complicat. Mentiriasi digués el contrari. Esperem, però,que poguem sortir aviat de la crisi iles empreses puguin tornar a invertiren el ciclisme.

Rubén Peris posa davant una fotografia de l‘edició de 2009 de la Volta Ciclista a Catalunya. ÀNGEL BRAVO ALMIRALL

«Mentiria si diguésque el futur de la Voltano és complicat»

«Hi ha poques provesque portin la catalani-tat arreu del món comla Volta»

«La Volta ésSants i Santsés la Volta»

RUBÉN PERIS:

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Gemma Parera, Laia Sánchez Amat, Ester Rams, AlbertRicart Sanjuan, Agus Giralt, Irene Jaume Gambín,Martí Gutiérrez Farré, Àngel Bravo Almirall, AndreuRosés, Elba Mansilla, Ivet Eroles, Mercè Esteban, MarcMC, Qel Ness, David Vázquez, Núria May Masnou,Bernat Costa, Anna Farré, Jordi Soler, Sergi M. Huete,Miki, Assemblea Can Vies, Casal Independentista deSants, Comissió de Veïns de la Bordeta, XIS, AlbertGarcia, Escola Barrufet,La Tele, Roger Sánchez Amat,Euskal Etxea,Sants Barri Cooperatiu, Albert Fores,Xavier Mas i Cultura Obrera.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dimarts al vespre alCSA Can Vies(c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Maig de 2011

[DIMECRES 4 demaig]21.00 | Taller d’escriptura creativa.[Lloc: Sala d’Estudi de Vapor Vell, Oganitza:Vapor Vell, tots els dimecres de maig]

[DIUMENGE 15 demaig]10.30 | 10èMercat d’Intercanvi.[Lloc: Pl. Bonet i Muixí, Organitza: XIS]

[DISSABTE 21 demaig]10.00 | Tertúlia + esmorzar. [Lloc:Masnou, 9, Organitza: G.O. Àmfora]

[DIUMENGE 29 demaig]8.15 | Senderisme al parc de laBudellera. [Lloc de quedada: taquillesFGC Pl. Cataluya, Organitza: G.O. Àmfora]

ANIVERSARI DE CAN VIES:[DIJOUS 5 demaig]19.00 | Taula Rodona: Juntes colzea colze guanyant el que el poderens pren. [Lloc: CSA Can Vies]

[DIMARTS 10 demaig]20.00 | Brindis d’aniversari +concurs de pintxos [Lloc: CSA Can Vies]

[DIMECRES 11 demaig]21.00 | Si volen guerra, la tindran!Sopador Temàtic d’aniversari.[Lloc: CSA Can Vies]

[DIJOUS 12 demaig]19.00 | Xerrada-debat amb experts:El risc sísmic a les centrals nuclearscatalanes. [Lloc: CSA Can Vies]

[DIVENDRES 13 demaig]19.00 | Marató de cinema de resis-tència. [Lloc: CSA Can Vies]

[DISSABTE 14 demaig]14.00 | Dinar popular + sobretaula.[Lloc: CSA Can Vies]

22.00 | Concert d’aniversari:The Rigodonians, Lo Petit Comité,Natural Band i La Fanfarria Contra-tiempo. [Lloc: Pl. Josep Pons (Antiga Pl.Màlaga)]

[DIUMENGE 15 demaig]9.00 | Okupi Txampinyons Lig:Campionat de futbol ressacós.[Lloc: Pl. La Farga]

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Muntadas, 24 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta