núm.161periòdic de comunicació popular

La vaga general,tot un èxit a Sants

ALBERT GARCIA

Los idusde marzoPÀGINES CENTRALSAquesta pel·lícula relata la lluita de dos candidats a les primàries presidencialspel Partit Demòcrata dels EUA: una història d’ambició, lleialtat, venjança i sexe.

La CapitanaPÀGINES CENTRALSElsa Osorio ens relata la vida de Mika Feldman, la Capita-na: dona, revolucionària i internacionalista. Feldman vahaver de travessar mig món fins a trobar, en el contextde la guerra civil espanyola i la revolució, l’escenari i elmoment que perseguia des de la joventut.

La vaga general social convocadael 29 de març va aplegar a centenarsde persones al barri, les quals vandur a terme un piquet que va recó-rrer Sants durant tot el matí. El des-contentament es palpà al carrer, tantper la participació de molta gent alpiquet com pel 40% dels petits co-merços, segons dades de CUP-Sants-Montjuïc.

A les sis del matí, la Gran Via vaestar tallada en els dos sentits de lacirculació durant gairebé una hora.Posteriorment, el piquet es va dirigircap a les Corts, on l’Assemblea deTreballadors de Qualytel (telemàr-queting) va demanar ajuda davantles amenaces que l’empresa havia feta qui s’atrevís a fer vaga (podeu lle-gir-ne més informació a la pàgina 4).Cap a les nou del matí aquesta comi-tiva va arribar a la plaça de Sants, onestava convocat el piquet central delbarri, que es va dirigir a la carreterade Sants. La marxa va continuar capa la plaça Espanya, i d’allà va anarper la carretera de la Bordeta fins al’Estació de Sants per incorporar-sefinalment al piquet central, convocatal centre de Barcelona. La marxa vacontinuar cap a la plaça Espanya, id’allà va anar per la carretera de laBordeta fins a l’Estació de Sants perincorporar-se finalment al piquetcentral, convocat al centre de Barce-lona.

Durant el dia diversos veïns i veï-nes van poder comprovar com ha-vien estat boicotejats diversos ser-veis. Pàgina 3

EXPRESSIÓ DIRECTAUn cicle d’actuacions organitzat pel Setmanari Di-

recta, el Centre Cultural la Farinera del Clot, l’Ate-neu Popular 9 Barris, l’Ateneu L’Harmonia de Sant

Andreu i La Lleialtat Santsenca amb l’objectiu d’en-fortir la xarxa de cultura crítica i construir un model

de cultura cooperativa. Pàgina 10

Opinió

Conseqüènciesde la crisiPÀGINA 2Sovint els anhels es panseixen, derro-tats, quan arribo a casa a posar-me po-mada als hematomes que m’han rega-lat els Mossos d’Esquadra mentre in-tentava ajudar a resoldre el problema.No hi ha futur, per ara.

Cultura

Sisena ediciódels contesantiautoritarisPÀGINA 10El 6è certament de narrativa breu orga-nitzat pel col·lectiu Negres Tempestesque se celebrarà a Sants, ens farà gau-dir de la lectura de fins a 15 contes.

Arreu

La políticalingüísticaa les IllesPÀGINA 11La proposta del PP a les Balears haarraconat la llengua catalana amb ac-cions repressives molt polèmiques ique han provocat múltiples respostesde la ciutadania mallorquina.

Enmoviment

L’estafa de lesparticipacionspreferentsPÀGINA 8Les participacions preferents emesesper diferents entitats financeres hansuposat una estafat per a un gran nom-bre de persones, a qui els impedeixendisposar dels seus estalvis.

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualabril 2012

Samuel ArandaEntrevistem el guanyador delpremi World Press Photo 2012.Pàgina 12

ració perduda em bull dins de les ve-nes, em consola l’esperança que, tardo d’hora, les flames de la còlera prole-tària arrasin amb fúria bíblica els fona-ments d’aquesta societat podrida. Peròsovint aquests anhels es panseixen, de-rrotats, quan arribo a casa a posar-mepomada als hematomes que m’han re-galat els Mossos d’Esquadra mentre in-tentava ajudar a resoldre el problema.No hi ha futur, per ara.

Eurozona.Europacontraataca

Víctor Obregón

Tots els processos globalitzadors te-nen un front comú.

En aquest cas, no en va, les elitseconòmiques europees van pactar ferrenéxier el vell continent de les cen-dres del feixisme i la Segona GuerraMundial creant un marc de novesaliances per fer front a la gran potèn-cia econòmica imperant al moment,els Estats Units d’Amèrica. Ronald Re-agan (president d’EUA) i MargaretThatcher (homòloga al Regne Unit),van marcar una clara línia a seguiramb les seves polítiques neoliberalsque tot i no quallar en el bressol de la

Editorials

Aquesta vaga no era una simplemobilització laboral, era unavaga de consum i social, unajornada de lluita salvatge, l’ú-

nica manera d’expressar la nostra ràbiacontra la precarietat crònica d’aquestsistema. Els carrers cremaven, a voltesliteralment, i la jornada evocar la Rosade Foc. El fum i les fogueres van pren-dre la ciutat per un dia, les parets vanparlar, plenes de saviesa i ràbia, en for-ma de pintades. Aquest cop no érem,com sempre es diu, «els mateixos desempre», «quatre incontrolats», «200violents organitzats». Aquest cop quicremava, qui s’enfrontava a la policia,qui lluitava pels seus drets de forma di-recta érem tots i totes. La repressió po-licial i política no s’ha fet esperar. Lapolicial es va cobrar uns 79 detinguts isegons Felip Puig en seran més; quatreempresonats preventivment —que se-

ran més— i més de 100 ferits. La Rosade Foc ha estat l’excusa ideal per Inte-rior per començar a amenaçar de reta-llar drets socials tan bàsics com el dereunió i el de vaga, fins i tot la vesti-menta a les manifestacions serà con-trolada... Unes mesures que es perfilenal més pur estil feixista. Però les sevesmesures no ens aturaran en la lluitapels nostres drets i la defensa dels re-presaliats. La nostra casta política no tégaire memòria històrica, però nosal-tres sí, i sabem que les millores labo-rals i socials del passat no es van acon-seguir en un dia, o és que no recordenLa Canadenca: després d’un mes devaga i una forta repressió, el governdecretava la jornada laboral de vuit ho-res. Perquè la història ens avala sabemque juntes ho podem tot i que la lluitano és cosa d’un dia, ja és hora d’unavaga general indefinida.

Apoca gent li deu sorprendre, aaquestes altures, que una enti-tat financera actuï sense es-crúpols, com en el cas de les

execucions hipotecàries i els desno-naments, però l’escàndol de les parti-cipacions preferents travessa la líniaque separa una pràctica reprovable,perversa si es vol, de l’estafa pura. Lespersones que van adquirir aquestsproductes tòxics (gairebé totes jubila-des), ho van fer perquè els van con-vèncer que es tractava d’un valor finan-cer de renda fixa (primera mentida),d’alta rendibilitat (segona mentida) ique podrien disposar dels seus dinersen tot moment (tercera mentida).Eren inversions de renda variable i decaràcter perpetu, però això els emple-ats de les sucursals no ho deien. Ara,milions de persones tenen els comptesbloquejats i temen pels seus estalvis.

La vaga del 29 de marçva paralitzar el país. Al

barri, molts comerços novan obrir les portes i

nombrosos piquets vanrecórrer els carrers enuna intensa activitat

conscienciació

29-M,jornadade vagai lluita

Opinions

Arxiconeguda per laseva extensa obra sociali, a partir d’ara, núme-ro u estatal a l’hora de

col·locar preferents:4.898 milions d’euros

estafats

La Caixa,estafem?

Opinió

EntusiasmeMarc Rude

M’embriaga l’entusiasme en arrosse-gar-me per la ciutat a la cerca d’unimprobable lloc de treball que amb to-ta seguretat estarà mal pagat. He re-dactat una llista de les institucions onprèviament he fet el que se m’ha orde-nat, i n’he repartit còpies amb l’ambi-ció de convertir-me en una agraïdapeça d’un nou engranatge de l’aliena-ció. Reptant per passadissos i despat-xos, lliuraré una lluita darwiniana con-tra la meitat de la joventut del país. Sa-livaré, submís, davant de qualsevolque passegi la vista pel taulell de carnbarata aprofitant les ofertes del super-mercat de l’atur, que li permetrancomprar-se un xaval per pocs cente-nars d’euros al mes.

No aspiro a convertir-me en un ele-ment productiu de la societat; de fet,la tasca que se’m pugui arribar a assig-nar segurament consistirà a fer més

CartaLa policiacatalanaestà boja

Jordi Soler

La jornada de vaga del dia 29 demarç va anar passant amb unatranquil·litat relativa, amb els in-cidents que es poden esperar enuna vaga general. Fins i tot a latarda, l’ambient festiu de tot elcentre de Barcelona, on es vanaplegar milers i milers de ciuta-dans i ciutadanes en les diversesmanifestacions que s’havien con-vocat, feien presagiar una jorna-da completa i fenomenal en con-tra de la reforma laboral impulsa-da pel govern.

Uns incidents provocats pergrups reduïts van donar pas a lapolicia a atacar una concentracióa la plaça Catalunya de milers depersones: gent gran, famílies,criatures i manifestants de totamena. Els van atacar i després elsvan fumigar els i les assistentsamb gasos lacrimògens.

Els suggereixo que mirin elsvídeos a Youtube, on milers depersones fugen passeig de Gràciaamunt plorant i tapant-se pel fumtòxic. Darrere se senten els trets iles càrregues policials.

Es van equivocar de destinata-ris? O potser a la nostra policia liés més suculent o senzill atacarfamílies en lloc d’atacar els cau-sants dels aldarulls?

Realment, estan bojos de fer-s’ho mirar.

Envia’ns el teu escrit alaburxa@barrisants.org

o a Can Vies(Jocs Florals, 42. BCN 08014).

desagradable la vida de la resta. Moles-tar la gent per telèfon o pel carrer, oestafar-la a la porta de casa seva consti-tuïrien preuades oportunitats que nopuc deixar escapar. Gràcies al matri-moni empresa–universitat, també hede saber apreciar la vàlua de les «pràc-tiques professionals» (treballar sensecobrar), inestimable ajuda que em per-metrà «fer currículum», que se sol dir.

Per desgràcia, la genètica no m’haconvertit en un «emprenedor», aques-ta raça de super–joves eternament en-altits, abanderats del progrés, quemercès al crèdit patern i una llicencia-tura a Esade succeiran demà els homesde corbata davant els que avui m’age-nollo. Però, imbuït per les consignesimperants («buscar feina és una feina»,encara estic esperant que m’arribi lanòmina, o bé «saber-me vendre a mimateix», sens dubte, la meva preferi-da), se’m dibuixa un somriure d’orellaa orella mentre adopto una actitud hi-perdinàmica i d’un optimisme incon-dicional, convençut que les meves pre-gàries al Déu del Diner aviat donaran

els seus fruïts. Flexible com la plastili-na, sempre puc reenfocar la meva tra-jectòria i fer carrera com a militar, se-gurata o publicista, contribuint aixíd’una manera decisiva al benestar i lafelicitat col·lectives.

Preocupat que explosionin els de-tectors quàntics d’ironia literària o queem jutgin per abús patològic del sar-casme, he de confessar que se m’acabala paciència. Així com la ira de la gene-

classe mitja en aquell moment, vancanviar el paradigma de les societatsoccidentals. Aquest model, es basa enla productivitat, l’eficiència mercantili el lliure mercat com a moral i dog-ma, havent après ja del passat, aprofi-tant les situacions històriques com aesquer per a la plebs i amb la fal·làciade societat meritocràtica, en la qualen teoria, tot ciutadà té les mateixespossibilitats per crèixer econòmica-ment. D’aquesta manera la compe-tència entre conciutadans és ferotge,equipara la lluita entre diferents clas-ses socials a individus d’un mateixcol·lectiu, aliena a les persones, faque l’objectiu de cada una d’elles si-gui la recerca de la felicitat en bénsmaterials, i una idea de benestar insa-ciable que xoca frontalment amb lesnecessitats bàsiques d’altri. Europatenia a les seves mans el model per-fecte per cohesionar una societat maiagermanada en una lluita econòmica

en la que els subjectes lluitaven pelmateix tot i no sentir-se del mateixpoble. França i Alemanya, van deixarenrere les antigues desavinences perjuntar forces i consolidar-se com a po-tències, amb el «Tractat de l’Elisi» el1963 i posteriorment el 2001 amb el«Procés de Blaesheim». Van crear vin-cles d’importacions–exportacionsque avui en dia veiem reflectits en lapolítica econòmica de l’Eurozona, laveritable raó de ser de ser d’aquestamal anomenada comunitat. Els puntsforts d’aquestes economies són la in-dústria farmacèutica, la de defensa,els vehicles de transport i l’enginyeriade nous dispositius tecnològics. Em-preses multinacionals d’aquests sec-tors van ser clau per a l’augment delPIB en ambdós estats en les anteriorsdècades abans de la crisi. Ara bé,aquestes empreses estàn involucra-des directament en les guerres africa-nes pels minerals tan preciats a occi-

dent. El coltan (barreja dels mineralscolumbita i tantalita) és un clar exem-ple de la devastació patida pel Congoper part dels seus exportadors, Ruan-da i Uganda, cap als estats occiden-tals, on posteriorment les multinacio-nals el manipularàn i vendràn a paï-sos asiàtics per a la fabricació decomponents electrònics: Alcatel,Ericsson, Siemens, etc. són algunesde les companyies que fabriquen outilitzen components amb aquest mi-neral concretament. Però no son l’ex-cepció, Àfrica és un continent molt ricen minerals que són manufacturatsper empreses europees punteres enalta tecnologia. Gran part de la rique-sa econòmica creada per la brillantenginyeria alemanya o francesa estàtacada de sang. Sang que abans el vellcontinent, bandera de l’antiga demo-cràcia, lluïa descaradament amb l’es-clavatge i ara lluu de manera hipòcri-ta dissenyant components letals.

Abril de 201202

FARTDELART

rants han seguit la tònica habitual ila majoria han pujat persianes.» Tot ila dificultat d’organitzar una vagageneral i d’abast social en tant poctemps, es pot qualificar d’èxit rela-tiu, tot tenint en compte que per lamajoria dels actors convocats i parti-cipants, aquesta jornada només tin-drà sentit dins si les mobilitzacionscontinuen, ja sigui l’1 de maig o el12 i 15 de maig, dates en què s’haconvocat una mobilització d’abastmundial contra els programes de re-tallades socials.

La CUP de Sants-Monjuïcva fer un seguiment poste-rior al pas del piquet: el40% dels comerços vantancar i continuaven tan-cats al migdia, hores des-près del pas del piquet toti que a la tarda es va recu-perar l’activitat.

Isabel BenítezSants

La nota informativa detalla que decadenes alimentàries només l’Esclatva tancar; el seguiment als mercatsha estat massiu, amb un 75% de pa-rades tancades al de Sants: «La ma-joria d’entitats bancàries havien tan-cat, i la totalitat de quioscs.[...] Haestat trist veure com gairebé tots elsforns de pa obrien i només un a l’al-çada del metro Badal i un altre aHostafrancs tancaven. Bars i restau-

s’hi ha de sumar la pujada de les ta-rifes de la llum, del gas, dels trans-ports, etc. Un escenari de fallida so-cial evident, de por i disciplina gai-rebé militar als centres de treballque va implicar una tasques de di-fusió molt accelerades. El tret desortida va ser l’Assemblea Oberta eldissabte 24 davant del mercat, ones va informar de la reforma laborali es van posar en comú les tasquesde difusió durant la setmana. Elsdies previs a la jornada, una casso-lada a les 22 hores a plaça de Santsva anar escalfar l’ambient.

Tant el Comitè de Vaga del barricom l’Assemblea Indignada deSants van elaborar cartells i cartesespecífiques dirigides al petit co-merç, principal activitat econòmicade la zona. Només el dia abans dela vaga es van veure cartells delssindicats majoritaris al barri.

ELS PIQUETS I LESPROBLEMÀTIQUES DEL BARRIA les sis del matí, la Gran Via va es-tar tallada en els dos sentits de lacirculació durant gairebé una hora.A continuació, el piquet es va diri-gir cap a les Corts, on l’Assembleade Treballadors de Qualytel (tele-màrqueting) va demanar ajuda da-vant les amenaces que l’empresahavia fet a qui s’atrevís a fer vaga(podeu llegir-ne més informació ala pàgina següent). A continuació,la marxa es va dirigir al carrer JoanGüell, per on va discórrer recollinti ordenant les taules i cadires delspocs bars que hi havia oberts i cri-dant «Avui no es treballa, és vagageneral» i lliurant octavetes als via-nants convocant a la manifestacióde la tarda.

Cap a les nou del matí aquestacomitiva va arribar a la plaça deSants, on estava convocat el piquetcentral del barri, que es va dirigir ala carretera de Sants, fent una para-da especial a l’Eroski-Caprabo, em-presa coneguda per les seves pràc-tiques antisindicals. La marxa vacontinuar cap a la plaça Espanya, id’allà va anar per la carretera de laBordeta fins a l’Estació de Sants perincorporar-se finalment al piquetcentral, convocat al centre de Bar-celona. Durant el dia diversos veïnsi veïnes van poder comprovar comhavien estat boicotejats el servei deBicing i el Mercadona, entre d’al-tres. A l’Estació de Sants, un agentde seguretat privada es va enfrontaramb una porra al piquet desprésd’haver abaixat la persiana.

Continua a la pàgina 4

03

SantsAbril de 2012

El rebuig a la reformalaboral i l’encariment de lavida rep un suport parcialentre el petit comerç.D’altra banda, l’AssembleaIndignada de Sants i elComitè de Vaga del barridesenvolupen la dimensiósocial d’una vaga convoca-da amb molt poc marge ien un clima de por als cen-tres de treball, però degran descontentamentsocial.

Isabel BenítezSants

El 29 de març tots els treballadorsi treballadores estaven convococatsa aturar la seva activitat econòmi-ca, ja fos remunerada o no. Tot ique totes les organitzacions vanaplegar-se a la data inicialment fixa-da pels sindicats d’Euskadi i de Ga-liza, hi havia dos tipus de convoca-tòries: la de CCOO i UGT, amb l’ob-jectiu de recuperar el seu paper de«negociador» davant del Govern, ila de la resta d’organitzacions sindi-cals i col·lectius, orientada al re-buig sense condicions no només dela reforma sinó de les retallades idel pacte social signat pels sindi-cats majoritaris.

El 15-M, l’esquerra política i sin-dical van fer molt d’èmfasi en la di-mensió social que necessàriamenthavia de tenir la jornada de protes-ta: aturada de consum, aturada deles tasques domèstiques, de cura,etc., especialment en una situacióde reducció de serveis públics i decreixent feminització de la pobresa.Una vaga general i social és una va-ga on tothom hi pot participar: unaassemblea de dones grans del Gor-nal van explicar que, tot i no poderparticipar en els piquets o no po-der recórrer a peu mig Barcelonaper participar en la manifestació, esquedarien cuidant els néts com acontribució a la vaga. També hi hael piquet gastronòmic dels i lesIaioflautes, que van posar una para-da de refrigeris per als piquets delmatí.

Aquesta és la setena vaga generalconvocada des de la transició delfranquisme i, a diferència d’altres,ha tingut molt poc temps per serdifosa, entesa i divulgada. Gairebéno hi ha hagut espai ni tan sols perexplicar la reforma laboral. A més,

El 29-M al barri: vaga generali social als carrers de Sants

Seguiment desigual de la vagaal petit comerç: tanca el 40%

Tancament del supermercat Mercadona pròxim al Districte per l’acció del piquet de centenars de persones. ALBERT GARCIA

TANCAT TANCAT OBERT OBERT

Carrer Rector Triadó14 48% 14 48%

Creu Coberta i Sants (Consell deCent i plaça de Sants) 90 54% 66 39%

Sants (entre plaça de Sants i Badal)40 34% 72 60%

Avinguda Madrid (entre Sants iJoan Güell) 35 30% 73 61%

Sants (entre Badal i Riera Blanca)46 33% 79 56%

TOTAL CARRETERA DE SANTS176 41% 217 51%

TOTAL D’ESTABLIMENTS225 39% 304 53%

FONT: FULL INFORMATIU CUP – SANTS-MONTUÏC

una mica nostra l’efemèride... L’acte,celebrat el 10 de març va omplir gaire-bé mig recinte, i va aplegar més de5.000 persones. Va ser una barreja d’as-semblea constituent i acte públic. Dei-xant de banda els aspectes negatiusque mereixerien un altre article, caldriadestacar la reivindicació del caràcter as-sembleari del projecte («una garantiade transversalitat») i l’escàs protagonis-me que tingueren els partits. Es va in-sistir en l’objectiu de construir un mo-viment de base ampli que treballés per

aconseguir unamajoria social favorablea la independència en un hipotètic re-ferèndum. «Aconseguir la independèn-cia de la nació catalana» va ser una fra-se repetida diverses vegades. I d’entreles intervencions, fou la de l’actor Ser-gi López la que va introduir conceptesmés explícits: justícia social, societatigualitària, «Països Catalans lliures i in-dependents», «visca la terra lliure», «deSalses a Guardamar i de Fraga a Maó».I fou una de les intervencions mésaplaudides!

Abril de 201204

SantsA PEU DE CARRER

Manifestaciónocturna dedones, lesbia-nes i trans

Sílvia Alberich

El darrer 7 de març, al marc de lesJornades d’Acció Feminista Autò-noma, se celebrà la manifestaciónocturna de dones, lesbianes itrans (DLT), sota el lema «Fem-nosfortes, fem-ho juntes: la nit és nos-tra».

La manifestació fou tot un èxit iaglutinà unes 500 dones, lesbianesi trans de totes les edats, que arren-caren del parc de les Tres Xeme-neies, al barri del Poble Sec, al vol-tant de les nou del vespre, desprésde la lectura del manifest, en elqual es reivindicava la presa delscarrers de la ciutat nocturna per ferfront a un estat patriarcal de domi-nació mental i corporal, que inten-ta mantenir-nos sotmeses sota l’a-menaça de rebre violència si sor-tim al carrer quan és fosc. Així,dones, lesbianes i trans rebutgenl’imaginari de la por i transformenel temor en força col·lectiva.

La manifestació recorregué laRonda Sant Pau i la Ronda Sant Pe-re fins a la plaça Universitat, on ha-via començat la manifestació l’anyanterior, en què dones, lesbianes itrans recorregueren els carrers delRaval. L’ambient va ser alhora ale-gre i combatiu, i només es va veu-re aigualit per la presència policial:en acabar la manifestació més de24 dones foren identificades i algu-nes han estat citades a judici perhaver pintant lemes feministes du-rant el recorregut.

El 7 de març, però, no ha estatl’única ocasió en què les feministeshan pres el carrer el darrer mes,destaquen, entre d’altres, la besa-da, la performance i el cercavila re-alitzades el diumenge 25 de març aprop de la Sagrada Família, com aresposta als actes organitzats pelgrup ultracatòlic i antielecció (con-trari a l’avortament) Barcelona ésvida; o els piquets feministes orga-nitzats en motiu de la vaga generaldel 29 de març, reivindicant el tre-ball invisible de moltes dones.

Dani MartínezSants

Als immensos terrenys de la Magòria,originàriament plataforma logísticaferroviària dels negocis dels Batlló,actualment només hi ha dos serveis:el petit CAP de la Bordeta, i el CentreCivic Magòria dins l’estació obra delmodernista Doménech i Estapà del1912. Al centre, fa gairabè un any queels dos camps de fútbol són un desertpúblic vedat a la ciutadania.

Dins el projecte urbanístic per CanBatlló aprovat al 2006, a la Magòrial’inversió social més important de laGeneralitat és un nou ambulatori. Elpressupost està aprovat, les obres hand’iniciar-se durant 2012, i serà el pri-mer nou CAP a construir a Barcelona.Amb rang d’Area Bàsica de Salut (com-parable a les de Numància i Manso),tindrà quatre plantes amb serveis tam-bé de metge especialista pels 32.000veïns de la Bordeta i Magòria–Font dela Guatlla. L’accès serà davant la cruï-

Prohibit jugar a pilotaa la Magòria: fins a acabarel nou ambulatori promès?

Dubtes entreel veïnat dela plaça CanMantega

Gemma PareraSants

Els veïns del carrer Joan Güell i el seuentorn, i de l’eix comercial deSants–les Corts han qüestionat a l’A-juntament la necessitat de construiraparcaments subterranis a la plaça deCan Mantega. Segons ells és probableque actualment la zona no pateixi lesmancances d’aparcament que hi haviaen el moment en què es va estudiar elprojecte, ja que, tal com comenta elresponsable d’obres de l’Associació deVeïns del carrer Joan Güell i rodalia,Pep Soler, la construcció de l’aparca-ment del mercat de Sants solucionariaels problemes dels comerciants i trans-portistes.

L’habilitació de nous pàrquings il’actual crisi fan que al barri hi hagi mésoferta que demanda. Si l’estudi que de-manen veïnat i comerciants es demos-trés que els aparcaments no són neces-saris, es podria renunciar a la construc-ció del pàrquing i aconseguir laremodelació de la plaça en aquestmandat, ja que la inclusió d’aquestsaparcaments fa augmentar el pressu-post de la remodelació i fa posposar-nela finalització fins al següent mandat.

lla del carrer del Corral i el carrer deViladecans, i l’actual es derruirà perfer habitatges privats. La Generalitattancà els camps de fútbol gran i infan-til fa 10 mesos. Va autorizar obrir-losun diumenge d’hivern pel Campionatde Petanca de Catalunya. La construc-ció del CAP no s’ha iniciat encara, i ésincomprensible que el recinte públicno s’obri, ni unes hores d’uns dies,per que la canalla i jovent jugui ambamplitud i tranquilitat seva, i de les se-ves famílies.

Roger Sánchez AmatSants

Sempre mostrem el nostre orgull quanexpliquem que al nostre barri es vanengendrar organitzacions com ERC, laCNT o CCOO. Ara podem afegir un al-tre esdeveniment que tan de bo en unfutur puguem recordar amb satisfacció:la constitució de l’Assemblea NacionalCatalana. Potser el Palau Sant Jordi noés al barri, però forma part del mateixdistricte que Sants, i això ens fa sentir

El Sant Jordi acull la constitució de l’ANC

Ve de la pàgina 3

EL PIQUET A QUALYTEL:EXEMPLE D’ABÚSI ARBITRARIETAT LABORALL’Assemblea Indignada de Sants, através de la Comissió Laboral, vademanar que aquelles personesque rebessin coaccions per exercirel dret a vaga ho comuniquessinper donar-hi suport. Així doncs,l’Assemblea de Treballadors i Treba-lladores de Qualytel (empresa detelemàrqueting que té amb una altapresència de treballadors tempo-rals acomiadats periòdicament perno haver de pagar vacances) va de-manar-los ajuda.

Piquets de les Corts, la Marina iSants van pujar al carrer Marquèsde Sentmenat per donar suport alstreballadors. «Tinc dret a treballar,comunistes!!», va increpar una tre-balladora des de l’interior de l’em-

presa al piquet. «Les vuit hores, lesvacances pagades i l’abolició deltreball infantil es van aconseguiramb vagues! I allà també hi haviaesquirols com tu!», va rebre com aresposta. La Guàrdia Urbana expli-cava a alguns veïns de «casa bona»que s’apropaven a deixar la maina-da a una guarderia que compartial’accés amb Qualytel: «Són antisis-tema». «Dispensi, som treballadorsi treballadores», van puntualitzaraleshores algunes de les personesque hi havia concentrades.

Segons treballadors de l’empre-sa, el seguiment de la vaga va serun èxit. L’endemà de la vaga, enshan informat que un treballador deQualytel que prestava serveis atra-vés d’una Empresa de Treball Tem-poral i que va participar al piquetno li han permès incorporar-se alseu lloc de treball comunicant-li l’a-comiadament.

Durant el piquet es van viure moments de tensió al carrer Tarragona quan els amos i tre-balladors del taller de penumàtics Punxades amenacaren amb pals de ferro a les manifes-tants. ALBERT GARCIA

05Abril de 2012

Sant Medir 2012

Casus Bèlit

Com cada any, es va celebrar el dia de Sant Medir a la Bordeta.Les comparses van fer una petita cercavila pel barri i van repar-tir caramels i dolços per a tothom, tot i que els i les més inte-ressades eren la canalla. La jornada es va desenvolupar sensecap incidència i tothom va poder participar-hi alegrement.

El Casus Bèlit ha disputat els quatre primers partits del torneigde Girona amb una victòria, contra el Forn, i tres derrotes, con-tra Belitaires per només una cana (12 centímetres), Los Primos,que són els actuals guanyadors, i el Casanova Team, per noméssis canes (2,2 metres). El cap de setmana del 5 i 6 de maig dis-putaran tres partits més.

Després d’un llarg tempsd’incertesa, de moltes pres-sions i una forta lluita, elsveïns i veïnes de Vallespir,25 han aconseguit guanyar elrecurs a la sentència que elscondemnava a la rescissiódels contractes de lloguer ique els assignava una indem-nització de només 8.000euros. El dret a l’habitatge haguanyat aquesta vegada a lespressions de l’especulacióimmobiliària

Gemma PareraSants

Tot va començar fa més de set anys,quan es va cremar el comptador dela llum. Va ser el principi d’una sè-rie de nombrosos desperfectes enla finca que la propietat, la famíliaPuigpelat, es va negar a reparar ique van haver d’assumir els matei-xos veïns.

Després que el veïnat de l’edificidenunciés als jutjats la propietat,aquesta va iniciar l’any 2006 unprocés judicial per declarar l’immo-ble en ruïna econòmica i, així, po-der expulsar els llogaters, que te-nien contractes indefinits i de ren-da baixa, i que majoritàriamenteren gent gran que hi havia viscuttota la vida.

El 2010 es va fer pública la sen-tència que declarava l’edifici en ruï-na econòmica, argumentant que lesreparacions superaven el 50% delpreu de l’immoble, i per la qual co-sa s’obligava els llogaters a abando-nar-lo.

LA LLUITA COM A CAMÍ...No obstant això, els veïns de Valles-pir, 25 van seguir lluitant per de-nunciar aquest cas tan evident d’as-setjament immobiliari i per recla-

mar el seu dret a continuar vivint al’habitatge en condicions dignes. Laseva reivindicació ha comptat ambuna àmplia solidaritat i suport delveïnat del barri, que s’ha mobilitzatfins a aconseguir que, dos anys des-prés, sigui acceptat per l’Audiènciade Barcelona el recurs que obliga lapropietat de la finca a reparar totsels defectes estructurals i a respec-tar els contractes actuals dels inqui-lins.

... DÓNA ELS SEUS FRUITSFelip Roca, un dels veïns de la fin-ca, valora molt positivament aques-ta sentència: «Estem molt contentsque la justícia s’hagi posat a favornostre, perquè és la compensació aset anys de lluita. Les mobilitza-

cions han tingut molt de valor.Hem anat als jutjats amb pancartes,hem fet una manifestació pel barri,a la que es van sumar el Centre So-cial de Sants i Can Vies, hem fetmolt soroll i ara n’hem obtingut elresultat».

Els propietaris encara poden in-terposar un recurs de cassació alTribunal Suprem. Tal com explicael Felip, «si fan un recurs es com-plicarà tot. Volem que ens deixintranquils, que no ens treguin de ca-sa. Som persones grans, com farí-em ara un canvi de pis, amb el tras-llat dels mobles i amb el preu dellloguer que està pels núvols? Aquítinc un contracte indefinit, però nopuc pagar més, no arribaria».

Façana de l’edifici de Vallespir, 25. VÍCTOR OBREGÓN

El veïnat de Vallespir, 25guanya la batallaa l’assetjament immobiliari

FOTO: CASAL INDEPENDENTISTA DE SANTS

FOTO: EL3.CAT

GEORGECLOONEY,2011De la seva carrera coma director és la quartapel·lícula de Clooneyi, juntament amb‹‹Bona nit i bonasort››, la millor de laseva curta filmografia,què també interpreta,escriu i produeix.

Basada en una peçateatral de Beau Wi-llimon, ens relata lalluita de dos candidats

participants a lesprimàries presidenci-als pel Partit Demòcr-ata. El guió es centraen la figura del RyanGosling (Drive), secre-tari de premsa delcandidat encarnat perClooney.

Història d’ambició,lleialtat, venjança isexe, deixa al desco-bert els jocs políticscapaços de manipularel procés amb la fina-

litat d’aconseguir lavictòria, tot això ex-plicat amb un sostin-gut ritme que atrapades del primer foto-grama. Clooney, ads-crit al Partit Demòcra-ta, ha volgut retratardes de dins del seupartit tots aquestsjocs obscurs, evitantaixí crítiques fàcilsdels sectors republi-cans.

Menció a part me-reixen les magnífiquesinterpretacions de totel repartiment. A mésde Gosling y Clooney,ens trobem amb unsexcel·lents Philip Sey-mour Hoffmann, PaulGiamatti i Marisa To-mei, que fan creïblesa tots els seus perso-natges.

Li han valgut unesquantes nominacionscom l’Òscar al millorguió adaptat i 4 no-minacions als Globusd’Or, incloent la demillor pel·lícula dra-màtica. Aquest és unbon any per a Clooney,ja que ha estat àm-pliament reconegutpel seu paper a Losdescendientes.

Lancelot

Parèntesi06 Abril de 2012

Los idus demarzo

En aquesta darreravaga general convoca-da a tot l’Estat espan-yol, s’ha notat unaimportant organitza-ció cibernètica entreels mitjans de comu-nicació populars.

Tant a Barcelonacom a Madrid, s’hanorganitzat dos centresde mitjans, l’Agen-

cia29.net a Barcelo-na, iTomalahuelga.net aMadrid, des de ons’han anat difonentles diferents notíciesque arribaven als mit-jans alternatius.

Així, mitjans comLa Directa o Diagonal,s’han pogut sumar ala vaga general tan-

cant les seves comp-tes a Twitter i webs ideixant aquests cen-tres de mitjans (CM)com a referents d’unavaga general molt ci-bernètica.

A aquests CM, tam-bé s’hi han sumat rà-dios lliures, sobretota Barcelona que eme-tien tant en la FM comper Internet. A Agen-cia29.net podem es-coltar els podCast de

totes les hores d’e-missió d’aquesta rà-dio.

Sens dubte, unagran feina per partd’aquestes agènciescomunicatives quehan permès difondreper tot l’estat un puntde vista diferent deles mobilitzacions.

A més a més, Twit-ter ha tornat a agafarimportància en aques-ta vaga ja que ha si-

gut una de les princi-pals artèries comuni-catives dels diferentspiquets a tot l’Estat.

Bernat Costa

Vaga cibernètica

CINE

BURXANT ELS BYTES

ELSAOSORIO,EDITORIAL SIRUELAQuan ens fascina unpersonatge real, per-què pensem que podriaser de ficció, és quanpensem que la seva vi-da i obra han estat in-creïbles. És el cas de laprotagonista d’aquestanovel·la: una dona, re-volucionària i interna-cionalista, que va haverde travessar mig mónfins trobar en el con-text de la guerra civil ila revolució, l’escenarii el moment que porta-va perseguint des de laseva joventut.

L’Elsa Osorio recons-trueix la vida de la MikaFeldman (1902-1992) apartir dels testimonis

de companys i compan-yes de vida i de batalla;de cartes, documents imanuscrits, per escriu-re la vida d’una lluita-dora que destacà, es-pecialment, per ser l’ú-nica dona que arribà acomandar una columnade milicians republi-cans durant la GuerraCivil. Una reconstruc-ció valuosa, també,perquè recrea i perfilala xarxa de relacionshumanes i polítiquesque distingiren aquestapassionant capítol dela història del nostrepaís.

Nascuda el 1902 al’Argentina, filla d’unafamília jueva d’origenrus, Feldman va ser una

revolucionària que vis-qué el compromís polí-tic amb passió des deben joveneta. Abansd’arribar a Europa, co-mençà el seu activismea la Patagònia amb elgrup Insurrexit. Aterràa Madrid l’any 36, peròabans passaria per Ber-lín i París, i trepitjarial’Estat espanyol perprimer cop, per partici-par de la insurreccióminera d’Astúries el1934. Una recorregutpels conflictes socials iideològics més signifi-catius del segle XX, quefaria acompanyada delseu marit i company demilitància Hipòlit Et-chebéhère.

Tots dos s’enrolarenen una columna moto-ritzada del POUM. A lamilícia adquirí, a còpiade pràctica, els conei-xements tècnics i mili-tars que farien que elsseus companys l’esco-llissin capitana. El seupaper fou determinanta les batalles de Si-güenza, Moncloa i Pine-da de Húmera. El seucomandament fou, avegades, no només va-lent, sinó temerari.

L’autora ens apropaa un personatge rodó,ple de matisos i ambuna psicologia comple-xa, turmentada pelsdubtes i inseguretatsperò obligada a pren-dre decisions amb de-

terminació; dona i ca-pitana, en un contexttan masclista i masculícom el militar; acusadade «desafecta a la Re-pública» pels estalinis-tes i perseguida pelsfeixistes per ser «la quemana entre els rojos»,Osorio aconsegueixcommoure’ns amb laprofunditat i intensitatd’aquest relat de vida.

La mateixa MikaFeldman, o Etchebéhè-re, testimonià la sevavisió d’aquests anys alllibre Mi guerra de Es-paña. Malgrat la singu-laritat de la seva expe-riència, per la sevaautonomia i indepen-dència respecte delspartits, Feldman troba,finalment, en el treballd’Elsa Osorio, el reco-neixement a la sevatrajectòria.

Del treball de l’auto-ra, en destacarem es-pecialment la versem-blança i profunditatdels personatges, aixícom la clara intencióde recuperar històriesque corren el risc decaure en l’oblit. Com-promís que ja li va val-dre el segon premi d’A-ministia Internacionalper la novela A veinteaños, Luz.

Elba S. MansillaLa Ciutat Invisible

LLIBRE

La Capitana

El Centre Social deSants fa 40 anys i percelebrar-ho us presen-to un article d’histò-ria–ficció, imaginantcom podria ser el nos-tre barri sense les se-ves lluites.

SANTS, 2012Quan s’obren les por-tes de l’estació són les10.15 h. L’AVE ha arri-bat puntual i quancreuo aquesta portasento que he retornata Sants, el meu barri.A primer cop d’ull totsembla igual, tal comho recordava. Poc hacanviat des dels anys70. És cert que l’esta-ció ha crescut i semblaun centre comercial,però un cop al carrertot segueix igual. A màesquerra el bosc deblocs de formigó onviuen milers de noussantsencs. Els meuspares sempre han ex-plicat que allà hi haviauna fàbrica tèxtil on

treballaven uns 2.000obrers, però jo no re-cordo més que la granporta i els platanersdel pati, d’això no enqueda res. Abans esveu que en aquest trosde barri hi havia edifi-cis d’una, dues i tresplantes, però amb elsblocs de l’Espanya In-dustrial va augmentarel coeficient de cons-trucció.

Començo a caminarsota els pilars de for-migó del pas elevatque ve des de l’avin-guda Roma a sis me-tres d’altura. Em re-tornen records d’al-tres temps. El mateixsoroll ensordidor d’a-questa via, els matei-xos fums de sempre iel mateix paisatgesense llum, com sid’un film futurista estractés.

Quasi no recordoSalvador Anglada, onmolts aparcaven elscotxes. Es veu que els

veïns volien convertir-la en la plaça centraldel barri i canviar-l’hiel nom, però ara totqueda sota el pas. Acarretera giro la vistaa la dreta, una micamés amunt també hihavia una fàbrica, elVapor Vell. Seria bonicveure un edifici delsegle XIX amb la sevaxemeneia al mig deSants, però tampocqueda res. Amb lamanca que té el barrid’escoles i equipa-ments potser haurienpogut aprofitat algund’aquests edificis.

A Carretera fa penaveure tantes persianesbaixades i els rètolsbruts. Imagino que elscentres comercials itotes aquestes in-fraestructures hanacabat matant el petitcomerç. A la meva es-querra veig les anti-gues Cotxeres deSants, bé o millor ditel Museu del Tramvia.

De lluny es veuenles vies, descobertes,com fa cent anys. Re-cordo haver voltatmoltes vegades peraquest tros de barri:anant al Centre Catò-lic a veure pel·lícules,jugant a la plaça Mà-laga, on hi ha l’esglé-sia i on hi havia aque-lla masia que van en-derrocar... Tambérecordo jugar a Badal,davant de casa delsavis, abans que elsedificis anessin a ter-

ra. L’ajuntament vaobrir el cinturó pelmig del barri, ende-rrocant tots els edifi-cis que eren a 30 me-tres per ampliar 20metres més el carrer.També van enderrocarla plaça de Víctor Ba-laguer, on hi havia l’a-juntament.

Sí, la veritat és quevan trinxar el barri.Hauria sigut tan ne-cessari que els veïnss’haguessin unit perdefensar els seus inte-ressos 40 anys enda-rrere.

Agus Giralt

Abril de 2012 07

La coneguda com amaduixa de bosc, ori-ginària de zones tem-perades del planeta,ha estat substituïda,en gran part, per unhíbrid xilè–americà,anomenat maduixot.El seu cultiu va arri-bar del nou continenta França al segle XIX iavui en dia ja dominatota la producció eu-ropea. En aquest casla bella dita que ensdiu que ‹‹al pot petithi ha la bona confitu-ra›› no ha permès a lasilvestre, petita i dol-ça maduixa, d’un aro-ma i un gust caracte-rístic i únic, vèncerla seva contrincantgrassa, grossa i aigua-

lida. Tot i així el ma-duixot, anomenatmaduixa, o fresa peralguns, és una de lesfruites més estima-des, sobretot per la

canalla que gaudei-xen amb el seu gustdolç. La seva formade cor i el seu colorvermell passió ha ins-pirat poetes, escrip-

tors i pintors, i e-xisteixen llegendessobre les seves pro-pietats romàntiques iafrodisíaques. L’ori-gen, però, de la plan-ta que creix als mar-ges del bosc, anome-nada fraulera, ve detant antic com els ho-mes que habitavenles ancestrals caver-nes de l’actual Euro-pa i Àfrica. També eraconsumida i preuadaa la Grècia clàssica.Els medievals en con-sumien quan n’eratemporada, encaraque no en la mateixaquantitat que les al-tres fruites de cultiu.És important saberque la fruita, als ullsdels medievals, erasinònim de riquesa,de poder d’adquisició

i per tant de prestigi,així tot allò que erade temporada curtaera luxós i desitjat, ila maduixa no podiaser menys. I arribantal segle XXI i ja a te-rres catalanes dir-vosque aquí es cultivamaduixa, i maduixot,al Maresme, on hi haun clima propici i unspagesos que fan me-ravelles obtenen unfruit de qualitat quecompeteix amb lesseves germanes anda-luses. Evocant vells ibells records, redactouns versos que la me-va mare em cantavade petita: ‹‹Ai nena sivols venir, al camp acollir maduixes, vigi-la que quan t’ajupisse’t veuran les cui-xes!››.

Melmeladade maduixesINGREDIENTS2 kg de maduixes900 g de sucre1 poma½ llimona

ELABORACIÓPer fer una bona mel-melada la seva formu-lació ha de ser rica enpectines perquè el re-sultat final tingui unatextura adequada. Al-gunes fruites ja en con-tenen quantitats sufi-cients, com la poma, lapera o la pell dels cí-trics, però en d’altresés convenient afegir-n’hi. La pectina es potcomprar en pols a her-boristeries o botiguesespecialitzades, però sius és difícil trobar-ne,

incorporeu una poma ala recepta i el resultatfinal serà similar.

Netegeu les madui-xes i poseu-les a coureen un cassó amb el su-cre, el suc de ½ llimo-na i la poma triturada,sense pell ni llavors.Un cop comenci a bullirdeixeu-ho a foc lentdurant uns 10 minuts.Tritureu amb el túrmixdeixant algunes madui-xes senceres. Elimineul’espuma si n’hi ha, po-seu la melmelada enpots de vidre i tan-queu-los. Podeu esteri-litzar els pots bullint-los durant 20 minuts enaigua. Al final sí que alpot petit hi ha la bonaconfitura!

Núria May Masnou

Comseria Sants senseel Centre Social?La gallineta

A l’abril, maduixes mil

‹‹Comprenguéque la guerra erala pau del futur,el més terrible

s’aprèn de segui-da i el més pre-ciós ens costa lavida››.

Silvio Rodríguez«Canción del

elegido»

RACÓ HISTÒRIC

FOGONS DE TEMPORADA

LA CANÇÓ

La gallineta ha dit que prou,ja no vull pondre cap més ou,a fer punyetes aquest souque fa tants anys que m’esclavitza.I si em vénen ganes de fer-neem faré venir un restrenyiment,no tindrà cap més ou calentel que de mi se n’aprofita.La gallina ha dit que no,visca la revolució.A canvi d’algun gra de blatm’heu tret la força de volarperò, us ho juro, s’ha acabat!Tinc per davant tota una vidai no pateixo pel destí,que un cop lliurada del botxíno ha d’haver-hi cap perillperquè m’entengui amb les veïnes.La gallina ha dit que no,visca la revolució.I els galls que amb mi hauran de dormirels triaré sans i valents,que n’estic farta d’impotentsque em fan passar nits avorrides.Que quedi clar per sempre més,que jo de verge no en tinc res,i que, posats a fer, no em ved’un segon restrenyiment.La gallina ha dit que no,visca la revolució.

Lluís Llach

RAS I CURT

Poblenou. La seva lluita durarà men-tre els quedi dignitat —que no s’esgo-ta, asseguren—, i de moment es con-centren cada setmana davant la seudel Consell Nacional del Mercat deValors (CNMV), a la Borsa deBarcelona, per fer sentir la seva veu ireclamar que els tornin els seus estal-vis.

L’ORIGEN DE L’ESTAFALes participacions es van comercialit-zar a partir de finals dels anys 90, iamb més agressivitat des de l’any2009, quan els bancs i caixes necessi-taven liquiditat. Però en acords de re-gulació bancària Basilea III, l’any2010, la CECA —Confederació Espan-yola de Caixes d’Estalvis— va aconse-llar a les entitats que se’n despren-guessin. Això va derivar en un tanca-ment del mercat, fet que va conduir al’actual situació de corralito.

Durant molts anys els empleats deles sucursals —en qui molts clientsconfiaven— van recomanar les prefe-rents. Deien que era un producte derenda fixa —però era variable—, i queels diners es podrien recuperar sem-pre —però eren actius a perpetuïtat.Si algú podia retirar els seus estalvisera perquè l’entitat ja havia col·locatprèviament la mateixa quantitat a unaltre client. De fet, el gran engany rauen que, en el moment en què unapersona adquiria les preferents, elsdiners passaven a ser del banc.

En moviment08 Abril de 2012

EL RACÓ DEL CASAL

L’EsquerraIndependentista Sants

Casal Independentista de Sants

L’Esquerra Independentista (EI) haevolucionat de forma considerableen els darrers 40 anys, com ho de-mostren la seva influència en la si-tuació política i social dels PaïsosCatalans o, a nivell intern, la volun-tat del moviment de millorar la ca-pacitat d’intervenció sobre la reali-tat.

Ara, a més, ens trobem en unmoment històric, en el marc d’unacrisi sistèmica que posa en perill elnostre poble i que amenaça tots elsàmbits de la nostra vida: social, eco-nòmic, cultural, lingüístic...

Però també és cert que, per pri-mera vegada, l’EI, de la que el CasalIndepententista de Sants en formapart a nivell nacional, es troba da-vant la possibilitat de desplegar unprojecte històric d’alliberament, ca-paç d’aglutinar majories socials capa la independència i el socialisme.

Des del casal es vol endegar undebat sobre l’actualitat d’allò queanomenem Esquerra Independen-tista com a moviment. Definir pro-postes per a la coordinació delscol·lectius i la munió de col·lectiusi persones que la composen, en elmarc de Sants i barris propers.

Alhora no només podem deixarde banda, sinó que ha estat una pe-dra angular des del naixement delcasal, la manera de correlacionar-nos amb el moviment popular, so-cial i associatiu del barri, des de totsels seus vessants.

La manera d’actuar del casal,malgrat les pròpies mancances, hapossibilitat la creació d’una referen-cialitat, més o menys difusa, de l’EIal barri. El treball de la gent a LA

BURXA, a l’ABS, a Bastoners, a Dia-bles, la creació des de gent del Ca-sal de Faves Comptades, del Bèlit,de la CAL, etc. hi ha ajudat.

En aquests moments, pretenemfer un salt per aglutinar no nomésaquells sectors enquadrats d’unamanera o una altra dins l’EI. Calque vertebrem el teixit construïtdurant anys mitjançant la col·labo-ració, generant un òrgan que ensaglutini a totes.

Sense les aportacions de la gentque des del nostre tros de terra isocietat que ens ha tocat o hem es-collit per viure-hi i lluitar, estemconvençudes que el casal esdevin-dria una eina sobrera.

Ens cal avançar de manera mésferma, coordinada i col·lectiva en-vers els objectius comuns d’allibe-rament dels Països Catalans, en unasocietat sense classes i sense opres-sió patriarcal, amb la «nostra gent»,fent que el casal esdevingui el «seuCasal».

Més de 300.000 persones atot l’Estat espanyol ja s’handeclarat víctimes de l’escàn-dol de les participacions pre-ferents. Tanmateix, en con-junt, es calcula que podrienser més d’un milió –algunesvíctimes encara no sabenque ho són i a d’altres els favergonya reconèixer-ho– lespersones afectades pel queja es coneix com elcorralazo. En els darrersmesos, els qui tenien prefe-rents han vist com els seuscomptes quedaven bloque-jats, i la major part delsdiners que hi tenien no elspodran recuperar fins d’aquía deu anys.

Pau RodríguezSants

Les entitats, que tenen la paella pelmànec, van oferir una única solucióals seus clients. Els van proposar unbescanvi: el 30% del que tenien enparticipacions preferents es converti-rien en bons convertibles en accions,i el 70% restant en deute subordinat.I la majoria ho van acceptar, perquèno tenien alternativa.

Però aquest bescanvi presenta dosinconvenients que encenen els ànimsdels usuaris afectats. En primer lloc,els bons convertibles en accions te-nen un valor inferior al valor inicialde les participacions preferents, i amesura que els clients se’ls vagin ve-nent el seu preu caurà en picat —defet, passats dos mesos ja està al 75%del seu valor inicial. I en segon lloc, el70% dels seus estalvis, ara deute sub-

ordinat, no els poden retirar fins d’a-quí a deu anys, un període de tempsconsiderable si es té en compte que lagran majoria d’afectats són jubilats.«Això és un insult a les víctimes», s’ex-clama Montserrat Gil, membre de laplataforma d’afectats Estafa Banca,entitat que, juntament amb l’associa-ció d’usuaris de bancs i caixes, Adi-cae, canalitza les seves protestes. Se-gons aquetes associacions, que el90% dels afectats siguin jubilats no éscasual: porten més anys a l’entitat —hi confien més—, són fàcilment ma-nejable i, a més, acostumen a tenirmés estalvis. Els de tota una vida.

PROTESTES CONTÍNUES

L’entitat financera que ha col·locat

més diners en participacions prefe-rents és La Caixa, amb 4.898 milionsd’euros, seguida del BBVA, amb 3.477milions d’euros, i l’antiga Cajamadrid–en l’actualitat Bankia–, amb 3.022milions. Per això, a Catalunya, lamajoria de protestes contra el corra-lazo tenen un enemic comú: l’actual-ment anomenada CaixaBank, diposi-tària dels estalvis de la majoria decatalans. Les primeres protestes, aprincipis de gener —quan va esclatarl’escàndol—, es van dur a terme a laseu central de CaixaBank, i fa duessetmanes els afectats es van concen-trar davant Caixa Fòrum, aprofitantque s’hi presentava una exposició deGoya. Era la vigília de la concentracióestatal, que a Barcelona va reunir cen-tenars d’afectats a la Rambla del

Concentració en protesta d’afectades per les participacions preferents a la seu de La Caixa. INTERNET

Els afectats pel ‘corralito’de les preferentsreclamen els seus diners

xics. «L’empleat li va dir que semprepodria treure diners en un màxim dedos dies», explica Miñarro, que dema-na, com la majoria d’afectats, l’anul·la-ció del contracte al·legant vici de con-sentiment —és a dir, que no la van in-formar adequadament. Però si Miñarroestà enfadat amb La Caixa, la seva in-dignació es multiplica quan aborda laqüestió de les preferents a Caixa Cata-

P. R.Sants

Veí de Sants, Andreu Miñarro ha vistcom a la seva mare, de 82 anys, licol·locaven participacions preferents aLa Caixa i a Caixa Catalunya. En el casde La Caixa, feia 40 anys que n’eraclienta, això no va impedir que li co-mercialitzessin aquests productes tò-

Caixa Catalunya va col·locarparticipacions sense previ avís

lunya. «La meva mare hi tenia algunscomptes, i quan li van vèncer, enllocd’avisar-la van encolomar-li les partici-pacions directament!», denuncia, «sen-se dir-li res; d’això ens n’hem adonatara«. «A més, com que està intervingu-da pel FROB, CatalunyaCaixa encarano ens ha donat cap solució». «L’únicque sabem és que la meva mare no potretirar els seus diners».

Abril de 2012 09

LA BORDETAMON AMOUR

La jornada devaga general

Comissió de Veïns de la Bordeta

La jornada de vaga del passat dia 29de març va anar passant amb unarelativa tranquilitat, amb els inci-dents que es poden esperar en unavaga general. El nostre barri no vaser menys i va participar, com és ha-bitual, en els piquets de barri deSants.

En una cafeteria a tocar de la car-retera, mig oberta, mig tancada, espreguntaven: «Ja vénen?». I, final-ment, quan se sentien els petards aprop, l’amo deia: «Tanca la persianai queda’t a dins». I la dependenta licontestava: «Ni parlar-ne! Que aixòno m’ho perdo», i tancava la persia-na quedant-se a fora i acompanyantuna estona el piquet. Perquè tot-hom va arribant a la consciènciaque la violència, el que es diu vio-lència, és acomiadar gent per agafarun parell de baixes per malaltia, odeixar milers de treballadors vete-rans al carrer, sense cap esperançade trobar una altra feina, i per qua-tre quartos d’indemnització.

Fins i tot a la tarda del dia de lavaga l’ambient festiu de tot el centrede Barcelona, on es van aplegar mi-lers de ciutadans en les diverses ma-nifestacions, feia presagiar una jor-nada completa i fenomenal en con-tra de la reforma laboral.

Uns incidents provocats pergrups reduïts van donar el pas a lapolicia a atacar a una concentració aplaça Catalunya de milers de perso-nes, gent gran, famílies, nens i ma-nifestants de tota mena. Els van ata-car i després els van fumigar ambgasos.

Els suggereixo mirin els vídeos aYoutube on milers de personesfugen Passeig de Gràcia amunt plo-rant i tapant-se pel fum tòxic. Darre-re se senten els trets i les càrregues.

Es van equivocar de destinataris?o potser a la nostra policia li és méssuculent o senzill atacar famílies enlloc d’atacar als causants delsaldarulls.

Les empleades de la llar por-ten a les seves esquenesmassa injustícia. Dones(94%), pobres i majoritària-ment immigrants (61%), sónalguns dels estigmes socialsque expliquen la precarietatabsoluta dels seus contracteslaborals, on la legalitat per-met tot tipus d’abusos, desde no gaudir ni de l’atur,pensions més baixes o elsacomiadaments pràctica-ment gratuïts, passant pelssous de misèria generalitzats,que en la gran majoria decasos voregen el SalariMínim Interprofessional, queel govern popular ha conge-lat en els paupèrrims 641,40euros per 40 hores de treballsetmanal.

Àlex TisminetzkyBarcelona

La darrera reforma de la Seguretat So-cial, alhora que retardava l’edat de ju-bilació a 67 anys i rebaixava el 20% deles quanties generals de les pensions,anunciava en grans titulars que millo-raria les condicions d’aquest col·lec-tiu. El govern de Zapatero es va afan-

yar a va fer propaganda de la seva«mesura social», que va obrir els tele-notícies del dia, i els sindicats CCOOi UGT (que van donar suport a la ver-gonyosa retallada, ui, volia dir refor-ma, de pensions d’agost de 2012) vanafirmar que, per fi, «gràcies a la sevalluita», les empleades de la llar havienaconseguit equiparar-se a la resta detreballadors.

ANÀLISI REAL DE LA LLEIPerò la definitiva aprovació de la llei,i encara més la seva aplicació, estandemostrant que ni hi ha una substan-cial millora, ni la finalitat del governsembla ser aquesta.

Però anem a pams. Amb la novallei desapareix el règim especial detreballadores de la llar, però, oh sor-presa, es crea unes treballadores «ex-cepcionals» dins el règim general.

I és que, per exemple, aquestesempleades continuen sense gaudir del’atur per molts anys que hagin treba-llat, i el seu acomiadament comptaràamb una pírrica indemnització de 12dies per any treballat, i a més amb elsimple (i lliure) «desestiment» del’empleador (la resta comptem ambindemnitzacions que van de 20 a33/45 dies), entre molts d’altresexemples. Per tant, i a pesar d’haver-se donat una poques millores, la em-pleades de la llar continuaran sentuna immoral «excepció» dins el mer-cat laboral.

FINALITATS DE LA NORMALa pregunta és evident, si no hi ha

una millora, perquè ho han reformat.Digueu-me desconfiat, però tot sem-bla apuntar a que simplement el go-vern ha volgut controlar més un rè-gim de la Seguretat Social «especial»,profundament precari, però alhorade «lliure» adhesió sense necessitatd’empresari, i que era aprofitat pelsmés precaris entre els precaris per co-titzar pagant pocs diners, per arribara les pensions mínimes (i cada copmés minimíssimes), o per obteniruna relació laboral que permetés re-novar els papers als treballadors im-migrants. Ara tot això s’ha acabat:molts treballadors immigrants no tro-baran una forma de cotització «flexi-ble» en aquest règim, dificultant la re-novació de residència, i els que hagincotitzat poc cauran definitivament enel pou de les pensions no contributi-ves.

El resultat no és una millora, sinóque tot apunta que serà més treballsen negre, menys pensions per a lesdones, més obstacles pels treballa-dors immigrants, i amb tota probabi-litat més ETT (o ara dites «empresesde serveis»), que cobriran aquesta de-manda de treballadors domèstics, onseguiran campant els salaris de misè-ria i l’explotació més severa, però ara«normatitzada».

I és que amb la nova llei, els em-presaris estan obligats a donar d’altaells mateixos a les seves treballadores,encara que sigui per una hora de tre-ball, i el resultat pràctic és que a la re-alitat moltes persones que estaveninscrites com a treballadores de la llar

estan passant al treball negre, i moltesaltres, passaran en els propers mesosa treballar per a ETT, com (oh, novasorpresa!) ja ho preveia descarada-ment la mateixa llei

Un cop més, al topar-se amb la re-alitat, els discursos governamentals idels sindicats oficials sobre milloressocials resten vuits i sense contingut.Però aquest cop potser s’han passat,doncs ha estat a costa de perdre unanova ocasió per a dignificar de formareal les condicions laborals d’uncol·lectiu tant legalment exclòs.

LES EMPLEADES DE LA LLARI LA RESTA DE TREBALLADORSTor seguit us presentem una sèrie dediferències entre les empleades de lallar i la resta de treballadors.

• Sense prestació d’aturA pesar de la propaganda oficial, elBOE és ben clar: les empleades de lallar no tenen dret a la prestació d’a-tur, i per tant un cop acomiadadesresten sense cap ingrés. Com sempre,el legislador ha volgut deixar constàn-cia de la seva mala consciència amb lapossibilitat que en un futur incert lesempleades de la llar puguin arribar agaudir d’aquest dret.

• Acomiadament de 12 dies perany treballatLes empleades de la llar comptenamb un acomiadament «sense causa»,on el empresari pot acomiadar-lesamb un simple «desestiment» (sensehaver de determinar cap motiu), quedona dret a una indemnització míni-ma de 12 dies per any treballat. Sil’empresari no realitza el «desesti-ment» per escrit, l’acomiadament seràimprocedent amb una indemnitzacióde 20 dies per any treballat. La restade treballadors compten amb una in-demnització de 33/45 dies per anytreballat, per aplicació de la darreraReforma Laboral.

• Topall màxim de cotitzacions:748,20 euros al mesLes empleades de la llar per molt quecobressin (que no cobren en la reali-tat) mai podrien cotitzar actualmentmés de 748,20 euros al mes, que res-ta lluny i no arriba ni a una quartapart del topall màxim de cotització dela resta de treballadors, 3.262,50 eu-ros al mes. El resultat: pensions míni-mes entre les mínimes.

• Integració de llacunes pensionsEn el càlcul de les pensions als treba-lladors «normals» se’ls aplica una co-tització mínima als mesos que no hancotitzat. Les empleades de la llar nocompten amb aquest benefici, i cadamés que no hagin cotitzat significarà

Nova oportunitat perduda enla llei d’empleades de la llar

un mes a 0 euros, amb una importantbaixada de les pensions finals.

• HorarisLa jornada laboral màxima dels treba-lladors és de 40 hores, amb un límitde 80 hores extres anuals. Les emple-ades de la llar compten amb les ma-teixes 40 hores màximes, però sor-prenentment compten amb unes pos-sibles 20 hores setmanals més de«presència», a les que es poden sumarles mateixes hores extres que la restade treballadors.

En conclusió, es poden arribar afer jornades setmanals de més de 60hores.Manifestació per reclamar els drets de les treballadores de la llar. ARXIU

Però el cicle no ha fet més quearrencar el vol, i amb l’arribada de laprimavera de Sants ens movem cap al’Ateneu de 9 Barris per celebrar el 6èaniversari de La Directa en una granfesta que comptarà amb la presènciade Calypso!

Al maig i en plenes Festes de la Pri-mavera, per primer cop i de la mà del’Harmonia, l’Expressió Directa visitaSant Andreu. L’acte serà a l’aire lliurea la plaça de Can Fabra. Una festa pro-tagonitzada per la rumba de Jaleo Re-al, l’electrònica mestissa de La BunduBand i els beats del DJ FdeFunk i elfoc dels Diables de Sant Andreu.

Amb l’arribada del calor, el cicles’acomiada amb una festa a La Farine-

ra del Clot. La jornada acollirà unataula rodona per debatre el futur delscasals de joves que donarà pas a l’ac-tuació de la Fanfarria ContraTiempo ila Transadelica, el nou projecte d’Am-paro Sánchez (Amparanoia)

Ens espera una primavera ben far-cida de propostes: el concert 6 anys

posant La Directa el 21 d’abril a les19 h a l’Ateneu Popular de 9 Barris,les V Festes de la Primavera el 19 demaig a les 22.30h a la plaça de Can Fa-bra i el concert de clausura del cicleExpressió Directa el dissabte 26 demaig a les 19 h al Centre Cultural dela Farinera del Clot.

El passat 23 de març va tenirlloc a Cotxeres de Sants la citadel cicle Expressió Directacoorganitzada per DivendresFaràndula, La LleialtatSantsenca i Can Batlló.

Núria GurinaSants

Des de l’organització us volem donarles gràcies a tots i totes per haver fetde la nit un èxit i haver convertit Cot-xeres en un gran centre de trobadaon compartir xerrades, reivindica-cions i música.

Cultura10 Abril de 2012

L’ExpressióDirecta, amb laprimavera cultural

Cooperes o competeixes

Des de finals de febrer, elsbaixos de la seu històri-ca l’Empar de l’Obrer, alnúmero 15 del carrerPremià, tenen un nou

inquilí. L’edifici que acull les federa-cions de cooperatives de treball, con-sum i serveis, allotgen també el Coop57, la cooperativa d’estalvi i serveis fi-nancers.

El Coop 57 és una iniciativa deserveis ètics i financers que té el seuorigen l’any 1986, en el conflicte delstreballadors de l’editoria Bruguera permantenir el seu lloc de treball. Deuanys més tard, a partir de lesindemnitzacions, els treballadors vanfer una caixa comuna per recolzar l’e-conomia social i, sobretot, fomentar lacreació de llocs de treball de tipus coo-

peratiu.Des dels orígens i fins a l’actualitat,

el Coop no ha parat de crèixer. Avui,375 entitats en són sòcies, i comptaamb prop de 1.500 persones col·labo-radores. El fons de què disposa és de10 milions d’euros, que han contri-buït a engegar prop de 700 projectesd’alt contingut social, entre entitats,associacions i cooperatives de treball.A banda de l’experiència catalana, lainiciativa està tenint rèpliques arreude l’estat, que estan rebent assessora-ment per part del consell rector delCoop. L’Aragó, Galiza, Madrid i Anda-lusia ja tenen nodes propis.

Catalunya compta amb altres pro-jectes de banca ètica i solidària: el Fia-re, l’Oikocredit, la Fundació Acció So-lidària Contra l’Atur i les Comunitats

Coop57s’instal·laal barri

ElbaMansillaProjecte Barri cooperatiu

Autofinançades són les altres iniciati-ves que, junt amb el Coop 57, pro-mouen l’estalvi ètic, la inversió solidà-ria i el suport a països empobrits. Unanova concepció de caixa que vol po-sar els diners al serveis de la transfor-

mació de la societat.Aquest és l’objectiu compartit per

les persones i col·lectius que treba-llen per la democràcia econòmica desdels fronts més diversos: les coopera-tives de producció, treball i serveis;les de consum i distribució; des de lesbotigues de comerç just, així com desdel conjunt d’iniciatives que impul-sen i participen de la Xarxa d’Econo-mia Solidària.

La idea d’alliberar el màxim de re-cursos, humans i econòmics, i obrircada cop més espais al marge de l’e-conomia capitalista.

L’arribada del Coop 57 a Santsaproparà la idea de l’estalvi ètic al tei-xit del barri, i se sumarà a la xarxa lo-cal d’alternatives de treball i consum.Benvinguts i benvingudes!

El concert de l’Expressió Directa el 23 de març a Cotxeres de Sants. VÍCTOR OBREGÓN

Assaborint el bon gust deboca que ens va deixar elconcert de l’Expressió Directaa les Cotxeres, DivendresFaràndula us proposa unanova cita el proper divendres20 d’abril a partir de les 21 h.al Casinet d’Hostafrancs.

Núria AlcoberSants

Aquest cop la cita és un cabaret, el Ca-baret Faràndula. Entenem el cabaretcom un conglomerat d’actuacions decirc de petit format, àgils i suggerentsque aniran succeint per, en conjunt,oferir un espectacle d’escèniques amb

Divendres, Cabaret Faràndula

Sisena ediciódel Certamende contesantiautoritaris

Oriol RigolaSants

Una quinzena de contes seran elsque es podran llegir en la sisena edi-ció del Certamen de Contes Antiau-toritaris. El resultat és un llibret, queronda la norantena de pàgines, onel text va acompanyat amb algunesil·lustracions.

Així és com per sisè any consecu-tiu, el col·lectiu Negres Tempestes icom una extensió de la revista LaRosa dels Vents han organitzataquest recull literari que busca pro-moure els valors anarquistes, i lle-gint-los podem trobar-ne algunscom poden ser la denúncia, la refle-xió, la crítica, la transformació socialo la solidaritat, entre d’altres. Aques-ta transmissió de valors té com a ei-na transmissora el de la narració enforma de conte, ja que és un gènereque permet amb molta facilitat l’úsde metàfores i exemples.

D’aquesta manera alguns ani-mals, éssers estranys, fins i tot deprocedències extraplanetàries sónprotagonistes de relats més o menysreals, més o menys fantàstics que fa-ran reflexionar a la persona lectorasobre com, quan i perquè aquellesparaules descriuen aquells fets.

Algunes de les autores ja en sónfidels escriptores havent participaten anteriors edicions, i en alguns ca-sos fins i tot, participen amb mésd’un relat. Els contes es publiquensota llicència Creative Commons isón publicats en paper i també a laweb.

L’objectiu marcat pel col·lectiu ésque pel proper Sant Jordi, el llibre jaestigui al carrer i disponible en elspunts habituals de distribució.

Més informació a:http://certamen.larosadels-

vents.cat

una fina tria d’artistes que regular-ment es passegen pels diferents tea-tres i escenaris d’arreu.

Ens meravellaran els malabars delRamiro, ens sorprendrà la capacitatabstractiva i transportadora del Boni.Riurem amb «Ricky, el professor detennis» que té a les alumnes del Clubde Polo meravellades i ens distrauremi hipnotitzarem amb els plats i les safa-tes que volen dels cambrers Joselito iMerche. Obrint i tancant la nit Dj Con-guito que des de l’Hospitalet ens por-tarà la millor selecció de funk que ensintroduirà a l’ambient cabaretesc.

Nosaltres proposem un cabaret ivosaltres l’ompliu de Faràndula.

A Divendres Faràndula també hitrobareu espais de difusió de diferentsplataformes i col·lectius del barri... iservei de bar durant l’espectacle. El Cabaret, la nova proposta del Divendres Faràndula. JORDI JUANET

MIKI

Des que va arribar al governde les Illes, el PP ha desplegatuna gran campanya en contrade la llengua catalana, fet queha provocat múltiples respos-tes per part de la ciutadaniamallorquina.

Irene JaumePalma

Amb José Ramón Bauzá al capdavant,el govern popular que va prendrepossessió del seu càrrec encara no fani un any sembla decidit a arraconarla llengua catalana de totes les institu-cions on governa.

La primera acció que dugué a ter-me el govern fou eliminar els departa-ments de Política Lingüística tant alGovern com al Consell Insular. Noobstant, el més greu vendria després:la reforma de la Llei de Funció Públi-ca i de la Llei de Política Lingüística. Ala primera, el govern pretén que el ca-talà deixi de ser un mèrit i passi a serun requisit. A la LNL el govern propo-

nat i ara la tasca de correcció l’han dedur a terme els redactors. A més, caltenir en compte l’eliminació de RàdioTelevisió de Mallorca, que emetia ín-tegrament en català.

GLOSES, XIULADES I PROTESTESLes decisions per part del govern deBauzá han estat polèmiques i discuti-des per amplis sectors de la societatcivil. Fou el cas de la introducció depremis en llengua castellana als Pre-mis Ciutat de Palma, els quals semprehavien premiat històricament lesobres en llengua catalana. Més de350 escriptors i escriptores signarenun manifest de rebuig i promogue-ren el boicot als premis amb un con-traacte a Can Alcover. A Sa Pobla, mésde 150 persones esperaren el presi-dent la revetlla de Sant Antoni per re-bre’l amb gloses en contra de la sevapolítica lingüística. També trobà reti-cències en l’acte inaugural de la UIB,on militants d’Endavant desplegarenuns cartells amb el lema de la sevacampanya en favor de la llengua queporta per nom «Tenim la paraula: aMallorca en català». Un centenar de

sa suprimir l’article que especificaque les còpies o certificacions expedi-des han d’estar en català, així com su-primir, també, l’article 9 on s’insta algovern, als consells insulars i a lescorporacions locals a promoure i a re-gular la normalització de la llenguacatalana. Amb la modificació de l’arti-cle 14 s’obre la porta a la castellanit-zació dels topònims, decisió que esdeixa en mans dels consistoris.

A més, a partir del curs que ve lesfamílies podran triar la llengua d’es-colarització dels seus fills i filles. L’es-borrany estableix que n’hi haurà prouamb la petició d’una tercera part delspares i les mares perquè les criaturesestudiïn en castellà a l’escola on hosol· licitin.

Aquestes polítiques ja donenfruits. Per exemple, enguany, un 55%menys de personal de l’administraciós’examinarà de català, ja que no seràun requisit per accedir a un lloc detreball de l’administració pública.

A tot això cal sumar-hi la castella-nització d’IB3, que ja emet totes lespel·lícules en castellà. El servei de co-rrecció lingüística també va ser elimi-

SOLIDARITAT

Repressióa la solidaritatLa solidaritat veïnal i social davantles amenaces de desnonament ésuna realitat estesa que ha aconse-guit paralitzar molts desnonamentsi demostrar la força del suport mu-tu per fer efectius els nostres drets.

En paral·lel al creixement d’a-questa mobilització social, ha aug-mentat també la repressió policial,judicial i mediàtica, com el cas deles persones imputades per intentarevitar el desnonament d’una famíliaal barri del Clot el 25 de juliol de2011.

Més de trenta persones han estatdenunciades acusades de resistèn-cia i desobediència, i cinc més d’a-temptat contra l’autoritat, per con-centrar-se fora i dins de l’edifici ladata prevista pel desnonament. Ac-tualment estan en procés judicial is’espera que entre els mesos demaig i juny arribi la sentència.

El desnonament, que es va pro-duir amb una forta càrrega policial,va deixar sense casa una famíliaamb tres fills que feia vint i sis anysque vivia al pis de lloguer.

Tant pels càrrecs contra les per-sones afectades com per la quanti-tat de gent imputada, es tracta d’undels processos repressius més am-plis viscuts fins ara en casos de soli-daritat amb els desnonaments.

Abril de 2012 11

El govern balear,en contrade la llengua catalana

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Manifestació al barri de Gràcia. ALBERT GARCIA

persones convocades també per En-davant van acabar acorralades i inti-midades per la Policia Nacional des-prés de xiular a les autoritats pre-sents als Premis Ramon Llull.

ENLLAÇATS PER LA LLENGUAUna campanya de sensibilització i de-fensa del català va omplir de llaçosamb la senyera els instituts i escolesde Mallorca. El govern, a través de laConselleria d’Educació, va enviar unacircular a tots els centres educatiusdemanant la retirada dels llaços.Aquest fet va provocar la respostad’alguns centres com l’IES Marratxí,que va penjar una cançó a interneten contra de les mesures del governBauzá. La directora de Planificació,Inspecció i Infraestructures Educati-ves, Mercedes Celeste, va anunciarque potser obririen un expedientsancionador a diversos docents, jaque «no es poden utilitzar les aulesper realitzar manifestacions o actespolítics» sinó que s’han de dur a ter-me fora de les parets dels centres.

GAIREBÉ 2.000 A BARCELONA I50.000 A MALLORCADia 23 de març el col·lectiu Illencspel català va aplegar gairebé dos mi-lers de manifestants per denunciarl’extermini de la llengua catalana perpart del govern balear. La marxa, queva recórrer els carrers del barri deGràcia, pretenia donar un toc d’aler-ta a la població de Barcelona i delPrincipat en general sobre l’apar-theid lingüístic que està fomentant elgovern balear. A més, pretenia seruna mostra de solidaritat amb la mar-xa convocada el 25 de març a Mallor-ca per l’Obra Cultural Balear. La ma-nifestació convocada a Palma vacomptar amb la participació de50.000 persones sota el lema «Sí a lallengua», i és una de les manifesta-cions més nombroses de la històriade l’illa.

En aquesta convocatòria es va vo-ler donar ànims a Jaume Bonet, queva abandonar aquell mateix la vagade fam pels drets lingüístics que por-tava a terme des de dia 1 de març.Bonet va ser rellevat per TomeuAmengual que allargà la vaga de famfins dia 10 d’abril. L’associació Jubi-lats per Mallorca seguirà fent accionsde protesta i diversos actes, que hand’anar perfilant durant les properessetmanes.

Empresonen 3vaguistes del 29Mper «prevenirque reincideixin»a la cimera delBanc Central Eu-ropeu a Barcelo-na.

Personatges comMillet i Jordi

Montull, entred’altres, s’homiren des decasa després

d’estafar dinerpúblic.

... i d’altres pas-segen delinquint

Alguns, empreso-nats per prevenir...

Xarxa d’Intercanvi de SantsJa falta poc pel mercat d’intercanvi deSants, que es celebrarà el proper diu-menge 15 d’abril a la plaça Bonet iMuixí (darrere les Cotxeres de Sants)on s’intercanvien objectes sense in-termediar els diners. Una bona mane-ra de donar la benvinguda a la prima-vera, ja que ens podem desfer de l’hi-vern i renovar el nostre armariomplint-lo de cara al bon temps!

Els mercats no només tenen la fi-nalitat de bescanviar objectes que ja

no utilitzem per altres, sinó que tam-bé són una molt bona ocasió per can-viar objectes de manufactura pròpia.

Animeu-vos, tots sabeu fer algunacosa que ens pot fer servei als altres!Us assegurem que, si porteu perexemple, un pastís, us el treuran deles mans i fareu una pila de canvis!També seria fantàstic que portéssiucoses artesanals que us agradi fer,com bosses, bijuteria, etc.

Per últim, us hem de comunicar

que les retallades també han arribat ala Xis. Sembla difícil, ja que la xarxafunciona sense diners! El problema ésque havíem arribat a un acord per uti-litzar les taules i cadires de les Cotxe-res de Sants, però les ja esmentadesretallades segurament faran que enun futur ens quedem sense aquestservei. El proper mercat encara tenimsolucionat el tema de les taules i cadi-res, però us demanem que porteu ca-vallets i cartrons grans i rígids (com

els que emboliquen les neveres no-ves), per a que els puguem emmagat-zemar de cara als futurs mercats.

Salut i bons canvis!

Més informació a:http://canbatllo.wordpress.

com/plataforma/http://intercanvis.sants.org/

escena?La situació no era diferent de moltesaltres situacions, «forces de segure-tat», és a dir, exèrcit i policia, dispa-rant sobre manifestants desarmats. Elsfranctiradors començaren a dispararsobre la manifestació i ens refugiàrema una mesquita que utilitzaven com ahospital. Allà hi eren Fàtima amb elseu fill Said en braços, vaig fer la fotoamb respecte, i vaig seguir treballant.

La crítica argumenta l’èxit de laimatge amb la seva similitud estèti-ca amb la Pietat. Què opines al res-pecte?Sempre necessitem etiquetar-ho tot, ésun defecte de la nostra cultura. El queet puc dir és que no hi havia cap tipusd’intenció. Sóc ateu. Però si els debatssobre la Pietat, etc., serveixen per par-lar de Iemen, benvinguts siguin.

Creus que simbolitza l’essència dela primavera àrab? Ens pot ajudar aentendre el món àrab?El que crec és que és més fàcil per al-gú d’aquí identificar-se amb una imat-

Samuel Aranda és un reportergràfic de Santa Coloma deGramenet que s’acaba d’a-conseguir el premi WorldPress Photo of the Year.Aranda va començar a treba-llar com a fotògraf per als dia-ris El País i El Periódico deCatalunya amb tan sols 19anys. Dos anys més tard vaviatjar a l’Orient Mitjà, on vacobrir el conflictepalestino–israelià per a l’agèn-cia EFE. El 2004 comença atreballar per l’AFP, quecobreix històries d’Europa,l’Àsia, l’Orient Mitjà i l’Àfrica.Ara, a propòsit de la sevabreu estada al país, LABURXA no desaprofita l’opor-tunitat per mantenir-hi unapetita conversa entorn elpaper del fotoperiodisme enla informació.

Àngel Bravo AlmirallSants

Una imatge val més que milparaules?Una imatge es complementa amb unbon text, i han de servir ambdós juntsper a documentar i denunciar.

Quan i com vas sentir que Iemen etcridava?

Va ser una cosa molt pràctica, estic to-talment enamorat del món àrab, i eldiari pel que treballo, el New York Ti-mes, necessitava algú a Iemen i m’agra-dava la idea de descobrir el país aràbig.

Parla’m de la foto guanyadora delWorld Press Photo 2011. Com va serel teu enfrontament amb aquesta

ge així que amb una de violència en-mig del desert, com les de Líbia. I queper això han premiat aquesta imatge.

T’ho deuen haver preguntar fins ala sacietat: quina creus que és l’es-sència del «bon» fotoperiodisme?Ho vaig escoltar fa poc de David Ai-rob: fotografiar en silenci i simple-ment documentar.

Ens pot ajudar a entendre conflic-tes tan cronificats com ara el dePalestina que vas cobrir al’inici dela teva carrera professional?Bàsicament jo resoldria aquesta pre-gunta dient que en els països on «no-saltres» —occident— no hi tenim inte-ressos, les coses van bé.

Fins a quin punt el fotògraf ha d’es-tar vinculat a l’entorn que retrata?Per mi, és bàsic. M’agrada passar llar-gues temporades als llocs on vaig iidentificar-me amb la gent.

Què és el que t’interessa despertaren el públic que observa el teu tre-

ball?Que almenys serveixi perquè es pre-guntin: «per què passa això?», i de ve-gades aconseguim canviar petites co-ses amb les nostres fotografies.

De català a català, creus que hem deviatjar a d’altres països perentendremés de la nostra realitat? El nostrebarri és un espaimassa petit per viu-re?Crec que ja definir-se com a català ésuna trava, crec que els polítics ens ofe-reixen etiquetes i nosaltres escollim.Avançaríem molt si ens definíssim coma ciutadants del món. Tots en el món ien totes les cultures ens assemblemmolt més del que creiem. Tots volem elmillor per a nosaltres i viure tranquils.

Tu que has viscut de molt de proples revoltes àrabs, consideres queens poden servir d’inspiradores pera moviments com el 15M?Crec que aquí estem massa «calmats»,no crec que puguem canviar el sistemaactual, tot i que m’encantaria ser-netestimoni.

La imatge guanyadora del World Press Photo 2011: durant la primavera àrab, al Iemen, una mare abraça el seu fill ferit. SAMUEL ARANDA

«Tots enel món ensassemblem mésdel que creiem»

SAMUEL ARANDA:

En aquesta Burxa hi han col·laborat:Laia Sánchez Amat, Gemma Parera, Ester Rams,Albert Ricart Sanjuan, Agus Giralt, Irene JaumeGambín, Àngel Bravo Almirall, Elba Mansilla, IvetEroles, Mercè Esteban, Marc Rude, Pol Casas, PauFabregat, Víctor Obregón, Dani Martínez, BernatCosta, Núria May Masnou, David Vázquez, JordiSoler, Sergi M. Huete, Ass. de Can Vies, XIS, AlbertGarcia, Miki, Fartdelart, Isabel Benítez, Cup Sants-Montjuïc, Sílvia Alberich, Roger Sánchez Amat,Lancelot, Casal Independentista de Sants, PauRodríguez, Àlex Tisminetzky, Comissió de Veïns de laBordeta, Núria Gurina, Oriol Rigola, Núria Alcober,Jordi Juanet i Projecte barri Cooperatiu.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba al CSA Can Vies(carrer Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Abril de 2012

[A partir de l’1 d’abril]Exposició: Cartells commemoratiusdels Jocs Olímpics de Barcelona1992 en la celebració del 20è ani-versari. [Lloc: Seu Àmfora, c. Alpens, 32;Organitza: Grup d’Opinió Àmfora]

[DISSABTE 14 d’abril]Passejada d’Urbanisme. Arqueolo-gía urbana: Turó de la Rovira.[Organitza: Grup d’Opinió Àmfora]

[DIUMENGE 15 d’abril]10.00 | Mercat d’Intercanvi deSants.[Lloc: Plaça Josep Pons; Organitza: Xarxad’Intercanvi de Sants]

[DIVENDRES 20 d’abril]20.30 | Debat Obert: parlem de lli-bres amb l’autora Cristina Fallaràs.[Lloc: Alpens, 32; Organitza: Àmfora]

[DISSABTE 21 d’abril]20.00 | Cafeta per l’autogestió delprograma El Tret Informatiu, deContrabanda FM.[Lloc: Can Vies]

[DILLUNS 23 d’abril]Diada de Sant Jordi: recull la tevarosa artesana i el teu llibre, i parti-cipa al II Certamen literari. [Lloc:Alpens, 32; Organitza: ÀmforaCan Vies]

[DISSABTE 28 d’abril]19.00 | Gran concentració davantdels ajuntaments per aturar la sen-tència del Tribunal Suprem contral’escola en català. [Voluntaris per fer-nedifusió: info@escolaencatala.cat. Organitza:Escola en català]

DIVENDRES FARÀNDULA:[DIVENDRES 20 d’abril]21.00 | Cabaret Faràndula. [Lloc: Casi-net d’Hostafrancs; servei de bar durant l’es-pectacle. Entrada: 5 euros.]

Si voleu que les activitats del barrique organitzen les vostres entitatsapareixin a l’agenda de LA BURXA, nodubteu a posar-vos en contacte ambnosaltres: laburxa@barrisants.org

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Muntadas, 24 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta