Marc general per a l’avaluació de la interacció entre la ... · Marc general per a l’avaluació de la interacció entre la recerca i la docència a la universitat La qualitat,

Marc general per a l’avaluació de la interacció entre la recerca i la docència a la universitat

La qualitat, garantia de millora.

Document elaborat per la comissió de treball formada per: Josep Oliveras (coordinador, URV), Albert Cornet (UB), Joaquim Bruna (UAB), Josep M. Salla (UPC),Francesc Pallarès (UPF), Àngels Pèlach (UdG), Fidel Molina (UdL), Jordi Cartanyà (URV), Josep Grifoll(AQU Catalunya), Sebastián Rodríguez (AQU Catalunya), Anna Prades (AQU Catalunya)

© Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de CatalunyaVia Laietana, 28, 5a planta 08003 Barcelona

Disseny i maquetació: Josep Turon i Eva CalatayudImpressió: AMPANSPrimera edició: juny 2005Tiratge: 2000Dipòsit legal: B-20.675-2005

Es permet la reproducció total o parcial del document sempre i quan se citi el títol de la publicació, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya com a editora i els membres de la comissió que van elaborar el document.

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Marc general per a l’avaluació de la interacció entre la recerca i la docència a la universitat

Bibliografia

I. Oliveras i Samitier, Josep II. Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

1. Universitats - Investigació - Catalunya

2. Investigació - Catalunya

3. Universitats - Catalunya - Estudis de 2n i 3r cicles

4. Ensenyament universitari - Finalitats i objectius - Catalunya

378.14

Marc general per a l’avaluació de la interacció entre la recerca i la docència a la universitat | 3

n Sumari

Presentació ........................................................................................................................................ 5

AQU Catalunya: la qualitat, garantia de millora ............................................................................... 7

Estructura del document ................................................................................................................... 9

1. La universitat, institució de recerca i docència ....................................................................... 11

2. El marc de referència de la interacció entre docència i recerca ............................................ 172.1 La interacció segons l’àmbit organitzatiu.................................................................................. 17

2.1.1 Àmbit institucional....................................................................................................... 172.1.2 Àmbit d’unitat formativa (centre, departament) ............................................................ 20

2.2 La interacció segons els processos clau .................................................................................. 202.2.1 Els processos d’ensenyament-aprenentatge ............................................................... 202.2.2 El desenvolupament de la recerca............................................................................... 24

2.3 La interacció des del punt de vista dels agents ........................................................................ 25

3. L’avaluació de la interacció entre docència i recerca ............................................................. 29

4. Annexos ..................................................................................................................................... 354.1 Bones pràctiques .................................................................................................................... 354.2 Referències bibliogràfiques i fonts documentals....................................................................... 39


n Presentació

Presentació

Quan l’antic consorci Agència per a la Qualitat delSistema Universitari a Catalunya es va plantejar lapreparació d’un seguit de marcs generals, elsaleshores membres del Consell de Direcció vanmanifestar molt d’interès que un d’aquests marcsfes una reflexió i recollís les bones pràctiques quehavien de guiar una bona interacció entre lesactivitats docents i de recerca del professoratuniversitari. Per coherència amb els altres marcsgenerals, calia tractar un tema tan complex demanera breu.

Era un repte difícil, que fou acceptat amb unapredisposició excel·lent pels membres de lacomissió creada per preparar el text, el qualfinalment consta de quatre apartats diferenciats: lareflexió sobre els nous reptes i demandes del’educació superior en un moment de grans canvis,el marc conceptual de la interacció entre ladocència i la recerca, l’avaluació d’aquestainteracció i les bones pràctiques que podenimplantar-se per millorar-la. Crec que, tractant-sed’un text publicat per AQU Catalunya, és del totencertat que s’analitzi com cal l’avaluació de lainteracció entre la docència i la recerca, com unaetapa fonamental per avançar en l’enfortiment delvincle entre totes dues, base de la tasca delprofessorat universitari.

Vull agrair als membres de la comissió que haredactat aquest marc general, molt especialmentals coordinadors i a la secretària, la seva dedicaciói esforç a l’hora de preparar tot el material, elsesborranys i el text definitiu. No era una tasca fàcil.També vull agrair les aportacions dels universitaris iuniversitàries que han estat consultats i hanaportat opinions i suggeriments per a una millorcomprensió del text.

El document que n’ha resultat va fins i tot més enllàdel que es pretenia en el moment de plantejar eltema. És un text que, sens dubte, ha d’interessar atots els universitaris, especialment al professorat ials responsables acadèmics. Apareix en unmoment clau, en què es va donant una estructura iuna orientació noves a la docència universitària, almateix temps que es veu amb claredat que allòque enforteix un país és la qualitat de la recerca i laqualitat de la formació dels seus ciutadans.

Gemma Rauret i DalmauDirectora d’AQU Catalunya


n AQU Catalunya: la qualitat, garantia de millora

AQU Catalunya: la qualitat, garantia de millora

AQU Catalunya duu a terme la seva activitatguiada per una sèrie de valors que ressalten la sevaimplicació amb la millora de la qualitat. Els valorsd’AQU Catalunya són:

n Entendre la qualitat com una manera de fer i detreballar millor. AQU Catalunya va ser laprimera agència certificada per la norma ISO9000.

n Innovar contínuament tant metodologies comprocessos.

n Tenir un enfocament europeu de cara lesactivitats realitzades que permetin integrar elmés còmodament possible el sistemauniversitari català a l’Espai europeu d’educaciósuperior (EEES).

n Assegurar la màxima transparència, objectivitat,imparcialitat i equanimitat pel que fa als serveisque presta. Es garanteixen als usuaris delsserveis d’AQU Catalunya els dretsd’informació, d’atenció directa i personalitzada ide formulació de reclamacions, queixes isuggeriments en relació amb els serveis que espresten. La manera d’actuar d’AQU Catalunyaqueda recollida en el seu Codi étic, aprovat pelConsell de Direcció.

n Fomentar la cooperació entre les universitats,l’Administració i AQU Catalunya per tal degenerar el màxim valor afegit.

n Fomentar la cooperació amb altres agències iorganismes nacionals i internacionals que tenenla mateixa finalitat.

n Treballar a través d’una xarxa d’experts entemes relacionats amb la qualitat universitàriaque permeti el desenvolupament ràpid deconeixement i la promoció de la cultura de laqualitat en tot el sistema universitari català.


n Estructura del document

Estructura del document

El document s’estructura en quatre parts:

n A la primera part s’ofereix una breu reflexiósobre els nous reptes i demandes de l’educaciósuperior, i es precisa el significat del concepted’ensenyament complementat amb larecerca, com també la interacció entredocència i recerca.

n A la segona part s’estableixen les bases delmarc conceptual sobre la interacció entredocència i recerca, sovint dispers i fragmentat,que ha de servir per configurar una visiócompartida en la comunitat universitària sobre elsignificat, l’oportunitat, les implicacions i elsbeneficis que comporta, en tots els aspectes,millorar aquest vincle. El marc es divideix en tresàmbits d’anàlisi: àmbit organitzatiu,processos i agents.

n A la tercera part es recullen, a partir delselements delineats en el marc conceptual, elsprincipals indicadors per a l’avaluació de lainteracció entre docència i recerca.

n Finalment, a la quarta i darrera part deldocument es fa una relació d’algunes bonespràctiques que es poden implantar per enfortirel vincle entre docència i recerca.


n La universitat, institució de recerca i docència

1. La universitat, institució de recerca i docència

La concepció de les institucions d’ensenyamentsuperior com a transmissores i creadores deconeixement és relativament nova, del principi desegle XIX, quan Wilhem von Humboldt vatransformar la concepció de la universitat en unainstitució fonamentada en la unitat entre docència irecerca a la Universitat de Berlín (1810). Finsaleshores, les universitats eren institucionsbàsicament d’ensenyament, que contribuïen tant ala difusió de coneixement com a preparar per a lavida professional, i van ser les acadèmies les quevan recollir els coneixements tècnics elaborats pelsartesanats i l’acceptació de l’observació il’experimentació com a elements bàsics delprogrés del coneixement científic. La universitatmoderna endegada per Humboldt, orientada a lainvestigació, aviat va recuperar la seva posició axialen el món modern, de cruïlla en les granstransformacions de la societat: econòmiques,tecnològiques, socials i culturals.

Així, una de les característiques de les universitatseuropees modernes és que ensenyament i recercasón eixos principals de l’activitat acadèmica i sónfactors fonamentals de la seva posició cabdal enles grans transformacions socials, econòmiques itecnològiques de la nostra societat. No es tractade vessants disjunts perquè, més enllà de lestasques o funcions pròpies del professorat, hi hauna forma de treball que es pot concebre com apròpiament acadèmica: el treball rigorós imeticulós i el pensament crític (scholarship). Laqualitat de la forma de treball, l’esperit deqüestionament, d’escepticisme apassionat, de

recerca activa, és allò que ha de nodrir tantl’activitat de recerca com la docència, és allò quetenen en comú.

En el context d’aquest marc general entenem coma recerca:

n El descobriment de coneixement, quecontribueix a l’estoc de coneixement humà i alclima intel·lectual de la institució. També s’hiinclou el treball creatiu en literatura, artsplàstiques, etc.

n La integració i interpretació delconeixement, és a dir, treball seriós i disciplinatque, en una recerca original, descobreix nouselements, els integra i els interpreta. Es fanconnexions entre diferents disciplines, quealteren els contextos en què es presenta elconeixement, i s’elimina la divisió d’aquestconeixement en peces i bits cada cop mésesotèrics.

n La transferència tecnològica o delconeixement a la comunitat més àmplia, ol’aplicació del coneixement per resoldreproblemes de la societat, entenent que teoria ipràctica interaccionen per millorar-semútuament.

La docència comprèn els processosd’ensenyament-aprenentatge, a escala de grau opostgrau (doctorat inclòs), en els quals s’inicia elsestudiants en els valors de la disciplina acadèmica,cosa que els permet comprendre una culturacientífica més àmplia i participar-hi més plenament.La docència, igual que les altres tasques del treballacadèmic, ha d’estar curosament planificada,relacionada amb la matèria ensenyada icontínuament avaluada. Ha d’encoratjar unaprenentatge centrat en els estudiants, perquèesdevinguin crítics, pensadors actius ambcapacitat d’aprendre un cop surtin de launiversitat.

Ara bé, mentre que l’afirmació que docència irecerca són els eixos principals de l’activitatacadèmica és acceptada per tothom i podemtrobar-la en els estatuts de totes les universitats, lapràctica diària demostra que hi ha molt pocainteracció entre funció docent i investigadora; que,quan n’hi ha, no es veu gaire materialitzada ni ésprou visible, i que la seva cohabitació provoca finsi tot tensions i desajustos significatius en el si de lesinstitucions. Apuntem ja ara un parell de fets que hiincideixen. D’una banda, l’especialització il’ordenació de disciplines porta al fet que una partsignificativa del contingut de les assignaturescurriculars no estigui directament relacionada ambla recerca, evidentment; de l’altra, el fet que nos’incentiven de la mateixa manera totes duesfuncions i que la recerca es mou, a diferència de ladocència, en un context molt competitiu tendeix aprovocar una forta polarització de l’activitat delprofessorat.

12 | Marc general per a l’avaluació de la interacció entre la recerca i la docència a la universitat


Nou context, noves demandes.L’ensenyament complementat amb la recerca

Els canvis tecnològics, econòmics i socials hantransformat i transformen la nostra societat, de laqual són líders i actors les persones. La millormanera d’afrontar el desafiament del canvi ésl’educació i la formació al llarg de la vida: el quecompta és la capacitat humana de crear i ferservir el coneixement de manera efectiva iintel·ligent, en una base canviant (ComissióEuropea, 2000).

La universitat està sotmesa cada cop a mésdemandes externes i, sovint, més contradictòries;demandes provocades per canvis que ella mateixaha contribuït a generar. No ha de preparar ja peraprendre un conjunt ordenat de teories i mètodes,no pot oferir “el coneixement”, ha d’oferir elsmitjans per assolir-lo, ha de preparar per al futur;ha de fornir els estudiants d’una base prou sòlidaper afrontar futurs aprenentatges, sense oblidarque aprendre no és acumular informació, sinóconstruir formes de veure i actuar. Si bé no potcompetir com a transmissora de coneixementamb els mitjans d’informació de què es disposaactualment, sí que pot fer-ho formant, a partir de lacomunitat de professors i alumnes, en l’intercanvid’idees, el modelatge de rols i el desenvolupamentd’habilitats, i també fomentant la socialitzacióacadèmica, és a dir, cultivant les habilitats i elsvalors en els quals la universitat excel·leix.

El nou Espai europeu d’educació superior voldonar resposta a l’escenari acabat d’esmentar;tres de les propostes de Bolonya ens concerneixenpel que fa als objectius del marc general:



n La introducció del sistema de crèditseuropeus, basat en la valoració del volum detreball de l’estudiant, com també elreconeixement dins la labor docent no tan solsde les hores dedicades a impartir docència, sinótambé de les hores dedicades a organitzar,orientar i supervisar el treball de l’estudiant.

n L’estructura de grau i postgrau(Bachelor–Master), basada en descriptors decompetències per als títols de l’àrea europead’educació superior.

n El suplement europeu al títol, queespecificarà els coneixements, lescompetències i les capacitats professionalsadquirides.

Aquestes propostes assenyalen un canvi en elmodel d’educació superior: de l’ensenyament al’aprenentatge; de les classes a un entornd’aprenentatge; de l’acumulació de coneixement aconeixements, però també competències, i a unaactitud vers l’aprenentatge. Aprenentatge quecaldrà definir més enllà dels àmbits dels contingutsimplicats i precisar-ne les competències adesenvolupar. Sembla natural pensar queaquestes competències es podran adquirirmés fàcilment en un entorn on hi hagiinteracció entre recerca i docència.

En el projecte europeu, doncs, les universitatstenen un paper clau per afrontar els reptes de lasocietat del coneixement, que passa perintensificar la recerca i per enfortir unensenyament complementat amb la recerca(Comunicat de Berlín, 2003; Declaració de Graz,

2003), en el qual professorat i estudiants sónaprenents i investigadors en la generació deconeixement, en una universitat amb unaatmosfera que afavoreixi la capacitat crítica itransformadora i on el binomi docència-recercaesdevingui una realitat indestriable i indispensable,que en sigui el senyal d’identitat.

L’ensenyament complementat amb la recercaés un ensenyament en què docència i recercainteraccionen per tal de beneficiar-se i enriquir-semútuament. Alguns aspectes positius d’aquestainteracció són:

n La docència vinculada a la recerca permetactualitzar-ne contínuament el contingut. Larecerca és el motor de l’actualització dels plansd’estudis i aporta dinamisme. El mateix pot dir-se de la transferència de tecnologia.

n L’aprenentatge és, en si mateix, un procés dedescoberta, no pas nou per a la comunitatacadèmica, però sí a escala individual. Enaquest sentit, la interacció entre recerca idocència és clau per explicar i aprendre com esgenera el coneixement que es transmet.

n Facilita la transició progressiva cap a mètodesde millora docent, centrats en els estudiants i elseu aprenentatge.

n La docència permet no perdre la globalitat o elcontext de la recerca científica, de vegades moltfragmentada i abstreta de la realitat. Ladocència és també font d’aprenentatge per aqui ensenya.

n Permet a l’estudiant desenvolupar lescapacitats de pensament crític, anàlisi,resolució de problemes, indagació iautoaprenentatge.

n Fer recerca és, moltes vegades, provar,equivocar-se, revisar, etc. La comunicació de larecerca, la reflexió sobre les seves implicacionsdocents, la recerca feta docència, porten sovinta la reflexió i a la revisió.

Pot ser aclaridor definir alguns aspectes senzills enforma negativa, és a dir, enumerar algunsconceptes erronis sobre què significa unensenyament complementat amb la recerca:

n No vol dir orientar la docència a aconseguir quetots els estudiants esdevinguin investigadors.

n No vol dir que la docència basada en la recercahagi de ser present en totes i cadascuna de lesmatèries del pla d’estudis, però sí que elsestudiants han de vivenciar-la durant els seusestudis, entenent que el grau d’exposició variaràsegons el nivell de formació.

n No vol dir que tota recerca pugui o hagi de serensenyada.

n No vol dir que els plans d’estudis de grau odoctorat tinguin diferents assignatures o cursosen què s’expliqui la recerca que es fa.

n No vol dir que tot professor faci de la mateixamanera les dues activitats en tot moment (defet, potser ni tan sols és òptim).



Des d’una perspectiva institucional, reforçar lainteracció entre recerca i docència és també unaoportunitat per:

n Potenciar el rol diferencial de les universitats enuns moments de canvi i incertesa en el futur del’educació superior: enfortir la capacitat derecerca i la capacitat d’atracció de la institució apartir d’una docència basada en la recerca.

n Millorar la interacció amb els observadorsexterns: la societat, l’Administració, els agentsd’innovació, etc. La projecció en l’entorn i lasocietat en general dels resultats de la recercaés molt més alta quan hi ha implicacionsd’innovació docent.

n Desenvolupar canvis funcionals i organitzatiusen les universitats que possibilitin un balançefectiu de l’esforç docent i de recerca.

n Incrementar la qualitat de l’activitat global derecerca mitjançant la fertilització encreuada deles idees i els aprenentatges entre el personalacadèmic, els estudiants, les empreses i altresagents.

És per això que l’Associació Europead’Universitats (EUA, 2003) afirma que cal que larecerca sigui una part integral en tots els nivells del’educació superior i que els graduats han d’estarexposats a un entorn de recerca i de formació en larecerca, entrenats en la solució de problemes iiniciats en les metodologies de recerca com a partde l’educació. Això no es pot assolir sensepotenciar la interacció entre recerca idocència.



Conclusió

La interacció positiva entre docència i recercaimplica afrontar multitud d’obstacles contextuals,però també és una oportunitat per poder esdeveniruna universitat investigadora centrada enl’estudiant, la qual cosa és indispensable en lasocietat de la informació i el coneixement, societatque necessita capital humà capaç d’indagar,qüestionar, resoldre i prevenir els problemes i on laciència i la seva socialització esdevenen unelement clau.

En aquests temps de transformacionssignificatives en l’educació superior, ara és un bonmoment per revisar la forma d’operar, però encaraés més rellevant realitzar actuacions concretes iplanificades que permetin a tots els agentsimplicats aconseguir el benefici mutu real de lainteracció entre docència i recerca, ja que, endarrer terme, el que es pretén és beneficiar tant elsprocessos d’aprenentatge com els d’investigació;és a dir, aconseguir una universitat de qualitat.

En resum, el reforçament de la interacció entredocència i recerca és important:

n Estratègicament, perquè reforça elposicionament de la universitat basada en larecerca i orienta la dinàmica de canvi.

n Conceptualment, perquè afavoreix lesnecessitats de la societat i el desenvolupament ila comunicació de la ciència.

n Operacionalment, en termes de reciprocitatpel que fa a la millora de les activitats de recercai d’ensenyament-aprenentatge.

n Individualment, com a procés que beneficia elsestudiants i el professorat.


n El marc de referència de la interacció entre docència i recerca

2. El marc de referència de la interacció entre docència i recerca

En aquest apartat es pretén aprofundir elsaspectes en què s’evidencia i es materialitza lainteracció entre docència i recerca, i configurar enconjunt el que serà el referent conceptual objected’avaluació.

2.1 La interacció segons l’àmbit organitzatiu

2.1.1 Àmbit institucional

La dualitat docència-recerca requereix bandejar nosolament fets, sinó també paraules com ara càrregadocent. És, essencialment, un canvi cultural: deldocent transmissor del coneixement al docentfacilitador, de l’aprenentatge convencional al’aprenentatge centrat en l’alumne, de l’èmfasi en allòque s’aprèn a l’èmfasi en com s’aprèn (aprenentatgeprofund versus aprenentatge superficial), de ladocència i la recerca com a activitats aïllades al’ensenyament basat en la recerca. Aquest canvi hade ser liderat institucionalment, estratègicament ioperacionalment.

Planificació i organització

Mentre que en el millor dels casos les universitatstenen estratègies, d’una banda, per a la recerca i,de l’altra, per a la docència i l’aprenentatge,escasses vegades cadascuna d’elles té en comptel’altra, i encara més rarament hi ha una estratègiapròpia per a la dualitat docència-recerca, pasindispensable per establir accions operatives queenforteixin la interacció.

El repte és crear una visió compartida d’unauniversitat integrada, basada en la recerca, quetraspassi les “parets” entre les diferents unitatsorganitzatives, on s’obrin debats intra iinterdisciplinaris; una universitat que venci lestendències a la hiperespecialització que aïllal’expert de la seva comunitat acadèmica, que venciles tendències a l’aïllament de les diferents unitatsformatives o de recerca, per tal d’assegurar unavisió compartida i d’equilibrar els interessosindividuals, institucionals i socials. Tot aixòrequereix una reflexió sobre el model organitzatiu(vegeu Frans van Vught, 2001).

Per garantir aquest consens, és necessari que enel procés de definició estratègica i operativas’involucrin els centres, els departaments i altresestructures de coordinació docent i de recerca.Cal desenvolupar instruments i procediments queho possibilitin, com ara contractes programa,pactes de dedicació del professorat, espais decomunicació i interacció intra i interdisciplinaris,etc.

Polítiques d’ordenació acadèmica

El disseny curricular ha d’anar més enllà d’una llistad’assignatures més o menys ordenades dins unitinerari. Ha d’incloure els descriptorsd’aprenentatge de competències iconeixements que l’alumne ha d’assolir (vegeu elMarc general per al disseny, el seguiment i la revisióde plans d’estudis i programes), com també lesmetodologies d’ensenyament-aprenentatgenecessàries, els sistemes d’avaluació i elsmitjans materials més significatius, i, finalment, latipologia de professorat per assolir els objectiusde la titulació i respondre adequadament alsprocessos d’aprenentatge.

Les avaluacions internes i externes dels plansd’estudis han d’incorporar indicadors queconstatin la introducció de l’estratègia per afavorirla interacció entre docència i recerca, tant en ladefinició dels perfils de formació com en lesmetodologies d’ensenyament-aprenentatge, iespecíficament en les característiques de lesdemandes de treball que es dirigeixen als titulats, itambé la seva avaluació.



Polítiques de recursos humans

Si bé legalment l’activitat del professorat ha d’estarrepartida entre diferents activitats docents iinvestigadores, en realitat els perfils existents sónmolt diferents, cosa que no és criticable però queha d’estar monitoritzada i planificada per tald’assegurar que la institució ofereix un bon servei ala comunitat.

Les polítiques d’incentius, d’avaluació, dededicació, de plantilla, de selecció, de formació,etc. han d’actuar sinèrgicament a fi d’orientar i dereforçar la interacció entre docència i recerca. Així,a l’hora de definir-les, s’ha d’analitzarsistemàticament si afavoreixen la interacció o no.



Plantilla i selecció Cal determinar quins són els perfils de professorat necessaris i orientar-ne consegüentment els processos de selecció. El fet que no hi hagi un finançament específic bàsic per a la recerca, com en altres contextos, implica serioses dificultats per al canvi. Però malgrat les restriccions del sistema, cal incorporar, quan sigui possible, polítiques pròpies de cada universitat, la definició de perfils i la selecció de personal adequada.

Dedicació La interacció entre docència i recerca necessita uns instruments efectius, tant per regular la intensitat de la dedicació com per afavorir la interacció positiva entre la docència i la recerca. Cal que hi hagi instruments que regulin la dedicació d’una manera consensuada en el si del departament, instruments que tinguin en compte els objectius dels projectes docent i investigador tant desdel vessant col·lectiu com individual. L’elaboració d’un informe d’objectius docents i d’un informe final d’activitats realitzades afavoriria l’explicitació i la transparència de les activitats realitzades, que així podrien ser analitzades, compartides, avaluades, etc.

Formació Un element essencial per millorar la interacció entre docència i recerca és la formació del professorat, per tal que pugui tenir les eines que li permetran plasmar a les aules aquesta interacció (enfocament de l’aprenentatge centrat enl’estudiant, eines d’anàlisi i reflexió de l’activitat docent, etc.). És necessari que s’estableixi un pla de formació que faciliti les competències necessàries per introduir metodologies docents basades en la recerca o conduïdes mitjançant la recerca.

Avaluació i incentius Els sistemes d’avaluació i incentius són també una peça important per afavorir la interacció positiva entre docència i recerca i un indicador del compromís institucional en aquest aspecte. Les polítiques d’incentius han de prendre en consideració la incorporació de la interacció entre docència i recerca, com també els factors que condicionen la interacció en els processos docents i investigadors en els quals intervé el professorat. Aquest és un dels apartats en què cal la implicació de les administracions públiques, tant de l’Estat com de la Generalitat de Catalunya, a fi de possibilitar i d’impulsar un sistema d’incentius que afavoreixi aquesta interacció.

Polítiques de recursos humans

2.1.2 Àmbit d’unitat formativa (centre, departament)

Estratègies de recerca i d’ensenyament-aprenentatge i acció operativa

L’establiment efectiu del nexe entre docència irecerca es “materialitza” en l’àmbit de la facultat oel departament. La coordinació de la interaccióoperativa entre docència i recerca ha de romandrea les unitats de formació universitària i no esdevenirun afer individual.

La implementació d’una estratègia conscient aescala d’unitats és en si un element del canvicultural institucional molt important, atès queimplica haver d’abordar obertament icol·lectivament discussions sobre la interaccióentre docència i recerca, que al seu torn impliqueninexorablement haver de parlar i discutir, perexemple, sobre què i com ensenyem, la integracióde la recerca en les assignatures, els mètodes dedocència o aprenentatge, el desenvolupament dela recerca pedagògica o l’assegurament quel’estratègia de recerca dóna suport al currículum,especialment a escala de postgrau.

Gestió dels recursos humans

S’ha de poder garantir que hi ha algú que té lapotestat de regular i d’orientar la gestió depersonal, amb una visió completa dels processosimplicats. Això, que és un element general perassegurar la qualitat de la gestió dels recursoshumans, esdevé essencial si es vol introduir lainteracció entre docència i recerca, atesa ladispersió cultural d’aquestes activitats.



Els elements fonamentals per mitjà dels quals lesunitats han d’incidir sobre la interacció entredocència i recerca són: la gestió de la dedicació delpersonal, l’avaluació de l’acompliment, el suport ala millora de les activitats del professorat, laprogramació de la formació, la promoció, la presade decisions, etc. En tots aquests elements calintegrar el foment de la interacció entre docència irecerca.

2.2 La interacció segons els processos clau

2.2.1 Els processos d’ensenyament-aprenentatge

Fins ara hem vist que perquè la interacció entredocència i recerca es reforci cal facilitar-la(polítiques institucionals) i establir-la (polítiques deles unitats). La implementació es realitza per mitjàdels processos de disseny i desenvolupament dela docència, que són els que impacten finalmentsobre els aprenentatges dels estudiants.

D’altra banda, la recerca ha mostrat que lesaproximacions a l’aprenentatge de l’estudiantestan fortament relacionades amb la percepciód’allò que la institució els requereix (memoritzar,comprendre, etc.). Així, el “com s’aprèn” resultamés determinant per al resultat de l’aprenentatgeque allò que s’aprèn.



Enfocament de l’ensenyament centrat en el professor: transmissió d’informació

Els estudiants són una audiènciaper a la recerca

Els dominis de l’ensenyament basat en la recerca

Cal aprendreel contingutde la recerca

Cal aprendreel contingut i el

procésde la recerca

Els estudiants s’impliquenen l’activitat de recerca

Enfocament de l’ensenyament centrat en l’estudiant: canvi conceptual

Grau

La interacció entre docència i recerca s’ha de ferevident tant en la descripció de continguts icompetències com en les metodologies perdesenvolupar-los.

És evident que moltes de les competències quees pretén que l’estudiant aprengui durant lacarrera, com ara la capacitat d’interpretar lainformació o d’interrelacionar-la, o la resolució deproblemes, per esmentar-ne algunes, es basen isón inherents al procés investigador. Per tant,

Cal aprendreels processos

de recerca

Font: Brew, 2002

un context d’investigació en facilita tant l’adquisiciócom l’ensenyament (a l’apartat de bonespràctiques se’n descriuen alguns exemples).

També cal remarcar que els plans d’estudis han decontenir alguna experiència investigadora, orealització de projectes en el cas delsensenyaments tècnics, que permeti anar reunintels coneixements teòrics que s’imparteixen. Ésimportant que l’esperit d’indagació i també lesaproximacions metodològiques i les tècniques,que són característiques fonamentals de lesdisciplines i de les seves convencionsespecífiques, s’incorporin als programesacadèmics i al desenvolupament de la docència.La comunicació científica, la capacitat de poderinterpretar un escrit científic, de fer-ne un resum, decriticar-lo, etc. esdevenen també elements clausen l’aprenentatge de l’estudiant. Però és encaramés rellevant que l’estudiant entengui icomprengui els mecanismes pels quals elsconeixements que se li transmeten han estatdescoberts. Sembla paradoxal que, mentre ques’ha introduït amb èxit notable el treballd’investigació en l’ensenyament secundari, siguipossible que en una llicenciatura l’alumne es puguititular sense haver fet treball empíric. Evidentment,com s’ha comentat en el primer capítol, lesdiferències disciplinàries faran que aquestaexperiència investigadora sigui diferent en la forma,el temps, etc.



Postgrau

Els estudis de postgrau es caracteritzen per unaespecialització i un aprofundiment més grans enuna àrea de coneixement determinada. En relacióamb l’anàlisi de la interacció entre docència irecerca, cal distingir entre estudis de postgrau decaràcter professionalitzador i estudis d’orientació ala recerca.

n El postgrau d’aprofundiment o de formacióprofessional avançada

En l’àmbit de cursos i seminarisd’especialització de postgrau i de formaciócontinuada, és imprescindible la interacció ambel món professional.

Cal vetllar per tal que la transmissió deconeixements es faci amb la intensitat i lametodologia adequades als objectius del curs ials interessos de qui hi assisteix. En aquest casseran també molt necessaris els procedimentsusuals de control, avaluació, grau de satisfacciódels estudiants, etc.

n El postgrau d’orientació a la recerca

L’objecte d’aquesta tipologia de postgrau ésprecisament ensenyar a investigar, i això noméses pot dur a terme de forma eficaç adequant elsprogrames de doctorat o els màsters a larecerca o a la transferència de tecnologia que esfaci.



Entre professorat i estudiants de doctorat és onla interacció entre docència i recerca es potproduir de manera més “natural” i plena, ja quela temàtica, en ser més específica, pot estarmés lligada a la recerca i afavorir un interès mésgran per part del professor. Així, la transmissióde coneixements, procediments,competències, etc. pot anar en totes duesdireccions (professor-doctorand) i realimentar-se. D’altra banda, els incentius i al·licients del’aprenentatge solen estar en la mateixaimmersió dels estudiants en la recerca i en laintegració al grup.

Com que són coneixements específics i enalguns casos molt aprofundits, si no se’n técura, la docència en l’àmbit de doctorat (i tambéen cursos de postgrau i d’especialització) potpecar de poc estructurada en relació amb eltemari, d’inconnexa en relació amb els lligamsamb altres àmbits de coneixements afins id’inadequada o poc efectiva en relació amb elsprocediments i les metodologies.

Anàlisi i recerca docent

Hi pot haver diferents maneres de vincular larecerca docent a la docència:

Abans de la docència

n S’empra la recerca i l’erudiciódisciplinària per a lapreparació de la docència

n Ús de la recerca i l’erudició enrelació amb la pedagogiaemprada (general o específicade la disciplina)

L’ús de la recerca en la docència

Durant la docència

n Dir versus implicar: estudiantscom a audiència per a larecerca o activamentimplicats en l’activitat derecerca

n Enfocament centrat enl’estudiant versus enfocamentcentrat en el professorat

n Objectiu de l’ensenyament:contingut de la recerca,procés de la recerca o totsdos

Després de la docència

n Reflexionar sobre la pròpiadocència, emprant diversesaproximacions, percomprendre els resultats i lesexperiències dels estudiants iintroduir-hi millores

n Disseminar els mètodes i lesaproximacionsd’ensenyament, ja sigui alscol·legues o, de manera mésestesa, en fòrums i revistesnacionals i internacionals

Font: Brew, 2002

La docència és i ha de ser una tasca reflexiva,sistemàtica, dissenyada intencionalment,fonamentada teòricament i avaluadasistemàticament. La docència, entesa com aactivitat acadèmica, té com a conseqüènciesúltimes la consideració dels resultats i processosd’aprenentatge dels alumnes com a inputs per al’anàlisi i el canvi de les pràctiques docents i tòpicde les disciplines respectives. A més de dissenyarquè cal aprendre, el professor acadèmic ha dedissenyar com ensenyar la seva disciplina isotmetre a anàlisi crítica la seva tasca (Hutchings,2000). Així, la docència s’ha de veure enriquidaper:

n La transferència dels resultats de la recercapedagògica, general o específica del campdisciplinari, a la pràctica docent.

n La millora de la pràctica docent mitjançant lainvestigació avaluadora: els professors com ainvestigadors docents. Es tracta dedesenvolupar una acció de recerca en què elsacadèmics combinen els rols d’investigador i deprofessor que investiga en la seva pròpiadocència.

La recerca docent és, doncs, una activitatacadèmica, en la qual la docència és tractada comuna activitat investigada i investigable (obtenirdades, analitzar-les, replantejar mètodes,experimentar, etc.); és a dir, una docència basadaen la recerca. És obvi que, per millorarl’aprenentatge en un camp disciplinari, aquells queen són experts són els més idonis per descobrirquè i com s’aprèn, i també què i com s’hauriad’aprendre.



D’altra banda, la recerca docent pot ser un bonconnector entre la recerca i la docència, ja que lapot dur a terme, en la seva pròpia docència o en ladel grup docent, qualsevol investigador que tinguiel rol de professor, sigui quin sigui l’àmbit derecerca, per allunyat que estigui d’allò que esdesenvolupa a l’aula. Un docent, de la mateixamanera que qualsevol altre professional, hauria deconèixer les eines per dur a terme la seva tasca,incloses les eines d’anàlisi i avaluació.

2.2.2 El desenvolupament de la recerca

Cultura i visió de la recerca

Normalment, els investigadors desenvolupen laseva recerca en àmbits cada vegada més estretsdel coneixement. La hiperespecialització portal’expert a aïllar-se de la comunitat acadèmica.D’altra banda, el coneixement altamentespecialitzat i fragmentat no permet veure laglobalitat i, per tant, la connexió amb la societat, idifícilment pot donar resposta als problemes de lasocietat, cada cop més pluridisciplinaris,transversals, multidimensionals i globals (Morin,2000). El dubte és si el progrés intel·lectual vindràde noves connexions entre disciplines o delsdescobriments de bits d’informació cada cop mési més petits.

L’experiència d’universitats molt orientades a larecerca als EUA, com també l’experiència en elnostre context de departaments molt centrats en larecerca, mostra que la dedicació excessiva a larecerca té efectes no sempre beneficiosos sobre ladocència.



La docència, amb l’orientació que aquí es planteja,pot pal·liar aquests efectes perniciosos.Desenvolupar docència de grau i postgrau implicala necessitat de mantenir-se al dia d’àmbits mésamplis dins la pròpia disciplina, fet que potencia lescapacitats investigadores. Una de les funcions deldocent és oferir visions integrades delconeixement, buscant connexions entredescobriments intra i interdisciplinaris,contextualitzant els resultats de la recerca en elmarc disciplinari. En aquest sentit, la docència enàmbits col·laterals també afavoriria visionscientífiques més àmplies.

D’altra banda, una bona activitat docent implicaunes activitats intel·lectuals i emocionals i eldesenvolupament d’unes capacitats decomunicació i coneixement que esdevenen unelement important per al desenvolupament del’activitat investigadora del professorat. Lacomunicació de la recerca i la consideració sobreles implicacions docents d’aquesta recerca portensovint a la reflexió i a la revisió.

Processos operatius en recerca

A la inversa, la recerca realitzada pel professoratuniversitari millora la qualitat de la docènciaperquè:

n Aprofundeix el coneixement dels professors enuna matèria molt concreta.

n Dóna al professor l’oportunitat de transmetre alsestudiants no tan sols una informació nova iespecífica, sinó la curiositat intrínseca del’esforç erudit i l’apreciació de la recerca derespostes que hi ha implícita en la investigació.

n Dóna al professor una autoritat moral als ullsdels estudiants, especialment en cursosavançats i en assignatures d’especialització.

n Beneficia els estudiants que, per mitjà d’aquestprofessorat, poden copsar millor l’aplicació deles metodologies de recerca.

2.3 La interacció des del punt de vista dels agents

El professorat

Malgrat que la docència i la recerca són, o hauriende ser, un treball col·lectiu, aquest s’ha de basar enles competències individuals, les quals vénendefinides pels perfils professionals.

Per tal que la docència i la recerca interaccioninpositivament, hi ha un cert nombre decaracterístiques que haurien d’identificar elprofessorat, tenint en compte que tot professor, enel moment de ser contractat, ha de dur a termetant recerca com docència, com a base del seutreball com a acadèmic. El perfil explícit defineix iemmarca el que s’espera que una part significativadel professorat universitari faci i sigui. Així, perexemple, hom pot esperar que un professoruniversitari:

n Estigui involucrat en diferents formes de recerca(tal com s’ha definit en la introducció),especialment si és un professor ordinari.

n Mantingui al dia el coneixement i les pròpiescapacitats per mitjà de la seva carreraprofessional, etc.

n Adquireixi i renovi les aproximacionsmetodològiques en les àrees en quèdesenvolupa la docència.

n Incorpori la dialèctica i el pensament i l’estil de laseva disciplina a la docència.

Finalment, el canvi cultural que s’ha comentat s’hade produir necessàriament a escala individual. Enuna institució de docència i recerca, el bon docenti el bon investigador han de sentir-se reconeguts iapreciats. El vincle només existeix si totes duesactivitats són apreciades al mateix nivell. Si això noés finalment així, difícilment n’hi haurà proud’esgrimir visions estratègiques i operatives dereforçament del vincle entre docència i recerca.

Els estudiants

Els estudiants de grau que viuen en una certaatmosfera de recerca valoren més l’autoritatdocent i la institució en general. L’aprenentatgebasat en la recerca fa els estudiants mésindependents i més crítics com a aprenents, factormolt important amb vista al món laboral. Elsprepara per a la demanda continuada de nousconeixements que la societat actual ens exigeix atots.



D’una universitat docent i investigadora, elsalumnes n’han d’esperar:

n Rebre un aprenentatge actiu, és a dir, hand’adquirir els seus coneixements de formaactiva i no rebre passivament una informacióque se’ls pugui presentar; aprendre per mitjà delraonament i la crítica i no solament per mitjà dela transmissió de coneixements.

n Tenir expectatives i l’oportunitat de treballar itenir contacte amb investigadors significatiusque guiïn i encoratgin els seus esforços.

n Tenir accés a instal·lacions i serveisd’investigació d’alt nivell: laboratoris,biblioteques, sistemes computacionals, etc.

n Poder optar entre diferents camps d’estudi i,dins d’aquests, entre diverses direccions,incloent-hi àrees i línies de treball que potser noes troben en un altre tipus d’institucions.

n Tenir oportunitats per interactuar amb gent debackgrounds, cultures, experiències i nivells deconeixement diferents, des d’estudiants nousfins a investigadors sèniors.

En una societat basada en el coneixement i en lainformació, tots els graduats necessiten conèixerles eines per dur a terme la recerca, però sobretotnecessiten la capacitat i la confiança per aplicaraquestes eines al món real i poder formularsolucions als problemes, sabent com i on recollirproves, si són apropiades o no, i com demostrar-ne la validesa.



L’Administració educativa

L’Administració educativa, com a part del’Administració del país, entén que calinterrelacionar les universitats amb el sistemaempresarial i les institucions públiques, perquè notan sols es tracta de formar els universitaris perocupar un lloc de treball, sinó que és important queamb una formació eficient l’ocupació generi mésvalor afegit i que aquest procés es tradueixi en unaugment de la renda general del país i de la qualitatde vida.

La capacitat empresarial per competir passa avuien gran manera (almenys als països occidentals)per les possibilitats d’efectuar innovacions, decrear productes nous i de millorar els existents.Això ha significat destinar més pressupostos i ajutsa l’augment de coneixements científics itecnològics, i afavorir tots els processos queimpliquen R+D. Però, tot i la importància creixentde la recerca, aquesta no pot quedar desvinculadad’una docència de qualitat, que és la responsablede formar els futurs treballadors, empresaris oinvestigadors. En tot cas, es fa molt difícil entendreque els investigadors no transfereixin elsprocessos i resultats de la recerca als estudiants,en especial dels nivells més avançats del’ensenyament superior.

Si l’Administració subvenciona programesespecífics de recerca i també últimament hadedicat atenció a donar suport a la implantació deprogrames de millora en innovació docent,especialment pel que fa a la implantació de novestecnologies, és fonamental que es presti una cura

especial a vetllar per l’estreta interrelació il’enriquiment mutu entre l’activitat docent i lainvestigadora.

Algunes possibles accions conjuntes del’Administració i les universitats que n’afavoririen elvincle són:

n Premiar la innovació docent basada en laincorporació a les classes dels processos iresultats de les investigacions.

n Patrocinar accions que comportessinl’intercanvi d’experiències entre diferentsmembres i grups del sistema universitari català:seminaris, jornades, elaboració de materials,etc.

n Tenir en compte també, en valorar els períodesde recerca, la utilització dels instruments,processos i resultats en el contingut de lesassignatures.

n Incorporar la recerca docent com a mèrit derecerca.

Tot això amb la finalitat d’incrementar la vinculacióexistent entre una bona recerca i una bonadocència, i d’augmentar el grau d’excel·lència de launiversitat.

Quan un doctor guanya una plaça, sigui decontractat o de funcionari, se li concedeix la plenacapacitat docent i investigadora. Entendreaquestes capacitats de manera dissociadaatemptaria contra l’excel·lència de la institució a laqual se serveix. El paper de l’Administració ha deser, en aquest cas, vetllar perquè la interrelacióentre docència i recerca no s’afebleixi i fomentarles seves múltiples connexions.

Els ocupadors i altres agents externs

Si les universitats han de formar agents preparatsper actuar en societat, és lògic que la societatpugui influir en la funció universitària per mitjà depersones representatives de diferents grups iinstitucions socials. Per exemple, sovint apareix ala premsa el fet que els ocupadors demanen, cadacop més, graduats capaços d’adaptar-se al canvi,de gestionar persones, d’aprendre al llarg de lavida, etc.

Per llei, el Consell Social és l’òrgan mitjançant elqual la societat participa en la universitat i entre elsseus membres hi ha representants dels ens locals,organitzacions sindicals de treballadors,organitzacions empresarials, professionals i anticsalumnes. A través dels consells socials s’intentavincular empresaris, professionals i antics alumnesper intentar estrènyer els llaços entre lesuniversitats i una part important dels seusbeneficiaris, els que exerceixen una responsabilitatlaboral i utilitzen coneixements i mètodessubministrats per les universitats, i també els queofereixen llocs de treball a persones amb unaformació superior. Es tracta que entre els uns i els



altres es doni el resultat d’una suma d’interessos,que la universitat no es divorciï dels interessos delsocupadors i d’altres grups socials i que aquestsestimin altament útil i beneficiosa la formaciódonada per les universitats.

L’economia de la societat del coneixement implicaque aquest coneixement no és estable nipermanent, sinó que es multiplica i nousconeixements deixen obsolets els antics, la qualcosa significa que els ocupadors desitjaran adquirirnous coneixements i que aquests només seranassequibles si els ocupats qualificats han rebut unadocència que els ensenya a continuar aprenent, ainnovar i a investigar.

La intervenció d’ocupadors dinàmics i anticsalumnes amb responsabilitats professionals enòrgans assessors de les universitats, per definir lescaracterístiques que haurien de tenir els plansd’estudis i els programes de postgrau, s’estimanecessària, fonamental per apropar l’activitatacadèmica a la societat i fomentar la dialècticaentre teoria i pràctica i entre docència i recerca isocietat.


n L’avaluació de la interacció entre docència i recerca

3. L’avaluació de la interacció entre docència i recerca

A l’apartat anterior s’han analitzat els aspectes oelements que permetrien configurar un entornfacilitador de la interacció entre docència i recerca.En aquest apartat es descriuen els principalsindicadors d’aquest context, és a dir, s’esbossenels continguts que hauria de desenvolupar unaguia d’avaluació de la interacció entre docència irecerca.

L’anàlisi d’aquests indicadors permet, d’unabanda, diagnosticar i dilucidar l’estat de la qüestiópel que fa a la interacció entre docència i recerca, ivalorar-ne la potencialitat; de l’altra, permetidentificar els aspectes que es poden millorar oreforçar a partir de la identificació de les principalsllacunes, desviacions o dificultats de la situacióactual.

Planificació i organització

Valorar en els diferents documents institucionals, especialment en els estatutsde la universitat, l’adequació, pel que fa al tractament de la interacció entredocència i recerca, dels elements següents:

n Compromís institucional per enfortir els vincles entre docència i recerca

n Explicitació de la dualitat docència-recerca en els documents institucionals

n Configuració del sistema de funcions i responsables de la dualitat quepermetin operativitzar la interacció entre docència i recerca

n Adequació de l’estratègia que aborda la interacció entre docència i recerca

La interacció segons l’àmbit organitzatiu

La institució



Polítiques d’ordenació acadèmica i de recursos humans

n En la definició del perfil de professorat, es tenen en compte els diferentsvessants docents i investigadors. Coherència dels processos de seleccióamb la definició del perfil de professorat

n Existència d’instruments de regulació de la dedicació docent (informed’objectius docents, memòria d’activitats realitzades, etc.)

n L’assignació de la dedicació ha de permetre que el professor combini, al llargde les diverses etapes de la seva vida professional, les diferents facetes de lafunció docent

n L’assignació de l’activitat docent i investigadora permet assegurar,globalment, la interacció entre docència i recerca

n El pla de formació dirigeix les temàtiques relacionades amb la introducció demetodologies d’ensenyament i d’instruments d’avaluació que permetinplasmar dins l’aula la interacció entre docència i recerca

n Les polítiques d’incentius incorporen la valoració de la interacció entredocència i recerca

Estratègies de recerca i d’ensenyament-aprenentatge i acció operativa

n Existència d’estratègies de docència i recerca a escala de facultat idepartament pel que fa a la gestió de la dedicació del personal, l’avaluació del’acompliment, el suport a la millora de les activitats del professorat, elprograma de formació, el programa de promoció i presa de decisions, etc.

n Coordinació de les estratègies de docència i recerca a escala d’unitatformativa

La unitat formativa



n Implicació de la comunitat en el disseny i la implementació de les estratègiesde docència i recerca

Gestió de recursos humans

n Definició clara de la responsabilitat de regular i orientar la gestió del personal

n Adequació de la gestió del personal a la realitat derivada de les diferènciesdisciplinàries

Disseny i continguts

n Els plans d’estudis inclouen la definició de les competències que caldesenvolupar, especialment les relacionades amb la recerca

n Els plans s’actualitzen sistemàticament a partir dels nous coneixements imetodologies obtinguts per la recerca

n La metodologia docent i la forma d’avaluació reflecteixen la interacció entredocència i recerca: aprenentatge actiu, treballs de recerca, projectes, etc.Adequació de les demandes de treball i de la seva avaluació

n L’estudiant participa de contextos relacionats amb la investigació

n Existència de mecanismes per valorar la interacció entre docència i recerca:satisfacció de l’alumnat, satisfacció del professorat, indicadors de producciócientífica...

La interacció segons els processos clau

Grau i postgrau



Postgrau

n Adequació dels contactes del món professional, especialment pel que fa alspostgraus d’aprofundiment o de formació professional avançada

n Coordinació dels programes de postgrau

n Grau en què es desenvolupa una docència basada o conduïda per la recerca,inclosa la seva difusió

Anàlisi i recercadocent

n El professorat manté al dia el coneixement i les seves capacitats per mitjà dela seva carrera professional

n El professorat s’involucra en diferents formes de recerca (intra iinterdisciplinària, innovació docent, etc.)

n El professorat transfereix el pensament, els mètodes i les tècniques de la sevadisciplina a la docència

n S’adquireixen i es renoven les aproximacions metodològiques en les àrees enquè desenvolupa la docència

n L’estudiant participa d’un aprenentatge actiu (aprendre mitjançant elraonament i la crítica i no solament mitjançant la transmissió de coneixements)

n Assoliment d’habilitats de comunicació oral i escrita i d’altres habilitatsassociades amb la recerca

La interacció des del punt de vista dels agents

Professorat

Estudiants



n Grau en què l’estudiant té contacte amb investigadors i té opcions perinteractuar amb gent de backgrounds, cultures i experiències diferents

n L’estudiant té accés a instal·lacions i serveis d’investigació

n Polítiques de recerca bàsica i aplicada: innovació docent, patrocini d’accionsd’intercanvi d’experiències, elaboració de materials, etc.

n Polítiques i pràctiques d’avaluació del professorat: avaluació com aprofessional (incloses tant les activitats docents com les investigadores). Grauen què el reconeixement i la remuneració del professorat es vincula a aquestaavaluació global

n Grau en què es vetlla i es fomenta la interrelació entre l’activitat docent i lainvestigadora

n L’acreditació de les titulacions pren en consideració el fet que es desenvolupinmetodologies, tècniques i competències lligades a la recerca

n Els mecanismes de la valoració de les estades de recerca inclouen elconeixement crític sobre la interacció entre docència i recerca en el lloc detreball on es fa l’estada

n Grau de participació efectiva: col·laboració en la definició dels perfils deformació, existència de debats entre món acadèmic i món laboral,desenvolupament de línies de recerca de transferència tecnològica, etc.

Administracióeducativa

Ocupadorsi altres agents


n Annexos

4. Annexos

4.1 Bones pràctiques

A continuació s’exposen, de manera breu,exemples de bones pràctiques que enforteixen larelació entre ensenyament i recerca. Les hemclassificades en dos blocs: en primer lloc, accionsque es podrien dur a terme segons l’àmbitorganitzatiu i, en segon lloc, exemples de bonespràctiques en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Bones pràctiques segons l’àmbit organitzatiu

Àmbit de l’Administració educativa

n Introduir algun element corrector quedisminueixi la diferència entre la incentivació dela docència i la de la recerca; per exemple, en elstrams d’avaluació docent pot haver-hi unindicador per als professors que fomenten lainteracció entre recerca i docència.

n Tenir una línia de finançament que incentivi larecerca lligada a la docència; per exemple,valorada com a mèrit de recerca.

n Remarcar en la memòria per posar en marxa unensenyament que es vetllarà per afavorir lainteracció entre docència i recerca.

n Tenir en compte la transmissió de la recercaaplicada a la docència com a criteri d’avaluacióper a l’acreditació del professorat.

Àmbit institucional

n Considerar com a missió de la institució elreforçament dels vincles entre docència irecerca, i derivar-ne objectius concrets.

n Identificar, en tots els àmbits, els responsablesde vetllar per la interacció entre docència irecerca, inclòs algun membre del govern de lainstitució (per exemple, el vicerector de Qualitat).

n Esclarir on recau la responsabilitat docent.

n Pacte de dedicació docent: cada professor hade poder optar a una dedicació no uniformeentre docència i recerca i gestió, però cal vetllarperquè hi hagi un equilibri d’aquesta dedicació,que pot canviar al llarg de la trajectòriaprofessional.

n Dedicar un apartat dels períodes sabàtics aavaluar-ne les implicacions docents.

n Incentivar i prioritzar, si la universitat té una líniade finançament de la recerca, allò que téfeedback amb la docència.

n Definir sistemes d’incentivació i de motivació delprofessorat per fer recerca orientada a ladocència.

Àmbit de centre

n Vetllar perquè hi hagi un equilibri entre recerca idocència.

n Tenir la figura d’un coordinador docent que vetlliperquè els programes de les assignatures esvagin renovant per tal d’incorporar-hi els nousavenços.

n Coordinar els plans d’estudis amb tot elprofessorat que participa en una determinadatitulació.

n Utilitzar el pressupost per a objectius estratègicsanuals per fomentar i incentivar la relació entrerecerca i docència.

n En els casos en què els departaments facinrecerca en àmbits molt concrets i, per tant, siguidifícil que puguin transmetre una visió àmplia dela disciplina, portar professorat especialitzat enaltres àmbits per tenir en consideració la visiópensant en la docència.

n Revisar periòdicament el currículum percoordinar les diferents assignatures i activitatspròpies de la titulació (auditoria de programes).

n Promoure un estudi avaluatiu i comparatiuextern de la recerca feta els darrers anys quepermeti orientar la recerca de futur: definirtemàtiques, valorar les temàtiquesprioritzades...


n Annexos

n Afavorir la interacció entre departaments icentres, perquè les facultats coneguin quintipus de recerca es fa.

n Establir una cultura de recerca i fer-la visible alsestudiants.

n Fer divulgació de la recerca duta a terme en elsdepartaments vinculada a la titulació: guia del’estudiant, col·loquis a estudiants de primercurs, difusió en publicacions periòdiques delectura general i habitual, etc.

n Organitzar i establir mecanismes per tal que elprofessorat pugui participar en activitats dedivulgació de la recerca que potenciïn ladocència (participació en congressos,seminaris, conferències, etc.).

n Desenvolupar mecanismes per establir lligamsentre els estudiants i el professorat implicat enrecerca: seminaris de recerca aplicada a ladocència, col·loquis, conferències...

Bones pràctiques segons els processos clau

Tot seguit es descriuen tipologies d’accions queimpliquen diferents nivells d’amplitud i de canvi ique són aplicables a qualsevol camp disciplinari.Així, es descriuen des d’accions aïllades a escalade facultat (la incorporació de crèdits de lliureelecció vinculats a un projecte de recerca) fins aaccions que impliquen el disseny del pla d’estudispartint d’un model d’ensenyament basat en larecerca.


n Annexos

n Accions per als estudiants de primer curs: Elprimer curs d’una universitat hauria d’oferirestímuls per al desenvolupament cognitiu i unabase sòlida per a l’aprenentatge basat en el fetde preguntar-se (inquiry based learning) i en lacomunicació d’informació i idees. Una activitatpossible en aquest sentit consisteix a organitzarseminaris interdisciplinaris, impartits perprofessorat investigador, en què s’ofereixi unavisió integrada de les assignatures i s’estimuli lacuriositat dels estudiants mostrant-los lariquesa, la diversitat i l’abast d’allò que quedaper explorar.

n Tutela del professorat universitari detreballs de recerca de secundària: Establircontactes entre el professorat universitari i el debatxillerat en relació amb el desenvolupamentde projectes de recerca a batxillerat.

n Programa de projectes de recerca per alsestudiants de grau: Ajudar els estudiants a dura terme projectes de recerca propis o bé aincorporar-se a projectes de recerca que realitziel professorat. Els estudiants se’n podenbeneficiar econòmicament o amb elreconeixement de crèdits. Hi ha diferentsmodalitats d’organització possibles:

a) Col·laboració en la recerca duta a terme alsdepartaments, cosa que permet el contacteamb la forma de treball de l’equipinvestigador i implica l’estudiant novell entasques més o menys perifèriques segons elcamp disciplinari. És, en realitat, unaprenentatge en mètodes i tècniquesconcretes.

b) Oferiment de projectes d’investigació ad hoccom a currículum extraordinari, quepermeten la implicació dels estudiants,especialment d’últim curs, des del procés decreació del problema fins a la seva resolució(per exemple, per mitjà de l’oferta de crèditsde lliure elecció).

c) En alguns casos, existeix un projectemitjançant el qual es connecta els estudiantsnovells amb els més experimentats (projecteMentor).

n Visites a institucions de recerca locals,comarcals o regionals: L’objectiu és quel’estudiant apliqui tècniques bàsiques derecerca a partir de projectes existents en curs.D’aquestes accions, se’n beneficien tant elsestudiants, que estan exposats a un ventall depossibilitats de disciplines diverses, com elprofessorat, que es manté en contacte ambtemes de recerca amb implicacions locals,comarcals o regionals i sobre qüestions demàxima actualitat. L’avaluació es pot dur aterme a partir d’un problema extret d’un diari enquè s’inclogui la reflexió sobre la recerca,abstracts de lectures relacionades amb latemàtica, etc.

n Ensenyament de les habilitats per aprendrea llegir articles de recerca: L’objectiu és quel’estudiant dugui a terme una anàlisi crítica de labibliografia sobre un tema de recerca. Lesactivitats van des de fer-ne un resum fins acomentar gràfics i taules partint de lacomprensió de les aproximacionsmetodològiques emprades, etc. Els articles

seleccionats haurien de donar una visió àmpliade la recerca realitzada en una àreadeterminada.

n Aprenentatge basat en problemes: Permetque els estudiants de grau desenvolupin unaaproximació a l’aprenentatge basat en larecerca, ja que els dota de les competènciescognitives necessàries per afrontar un ampliventall de problemes. Els processosd’ensenyament es focalitzen a desenvoluparcapacitats per a la innovació, treballar demanera independent, establir i solucionarproblemes, gestionar grans quantitatsd’informació, etc.

Hi ha diferents graus d’implicació en el dissenyd’activitats basades en problemes:

a) Disseny d’una assignatura basada enproblemes.

b) Disseny conjunt d’un aprenentatge basat enproblemes per un grup de professors dediferents assignatures.

c) Disseny d’un pla d’estudis el nucli del qualsigui l’aprenentatge basat en problemes.


n Annexos

n Edició de revistes científiques elaboradespels estudiants: Aquesta iniciativa consisteixen la publicació, generalment on line, delsarticles elaborats per l’estudiant durant el cursacadèmic i es duu a terme en universitats on hiha tradició d’aprenentatge basat en problemes(PBL). L’objectiu és estimular a escriure ipublicar. L’elaboració d’articles pot ser part del’avaluació dels aprenentatges.

n Recerca sobre la pròpia docència: Elprofessorat d’un camp disciplinari és el que estàmés preparat per optimitzar l’aprenentatge delscontinguts i les competències de la sevadisciplina. L’objectiu d’aquest programa ésmillorar l’aprenentatge dels estudiants de graumitjançant la promoció de la recerca delprofessorat en l’aprenentatge dins el seu campdisciplinari. El repte és assolir quel’ensenyament estigui basat en les evidències ila teoria. Les qüestions que planteja elprofessorat sobre el procés d’aprenentatge sónles que fomenten la recerca (per exemple, si eltreball en grup millora l’aprenentatge individual,si s’aprèn millor en grups petits, etc.).


n Annexos

4.2 Referències bibliogràfiques i fonts documentals

BJÖRKLUND, STEFAN (1991) “The researchconnection”. A: Trow, M. A.; Nybom, T. Universityand Society. Londres: Jessica Kingsley Publishers(pàg. 120-142)

BOWDEN, JOHN; MARTON, FERENCE (1998) TheUniversity of learning. Londres: Kogan Page

BREW, ANGELA (2002) Research-led teaching: whatdoes it look like and how and why should weencourage it? CEDS Seminars Held During 2002.<http://ceds.vu.edu.au/seminars/>

BRICALL, JOSEP M. (2000) Informe Universidad2000. Conferencia de Rectores de lasUniversidades Españolas. <http://www.crue.org/>

Comissió de Reflexió sobre el Futur de l’ÀmbitUniversitari Català (2001).<http://dursi.gencat.net>

Commission présidé par Jacques Attali, rapportde la (1998) Pour un modèle d’enseignementsupérieur. París: Stock. <http://dursi.gencat.net>

Commission of the European Communities (2003)Communication from the Commission. The role ofthe universities in the Europe of knowledge.Brussel·les

European University Association (2003) Responseto the Communication from the Commission.<http://www.unige.ch/eua/>

FELDER, RICHARD (1994) “The Myth of theSuperhuman Professor”. A: J. Engr. Education,82(2), 105-110. <http://www.ncsu.edu/felder-public/Papers/Mythpap.html>

Industrial Research and Development AdvisoryCommittee of the European Commission (1994)Quality and Relevance. The challenge to Europeaneducation. Unlocking Europe’s Human Potential.Brussel·les: IRDAC

Ley Orgánica de Universidades. BOE 45-13, de 26de desembre de 2001, pàg. 463.<www.crue.org/pdf/LOU/LOU.pdf>

Llei d’universitats de Catalunya. DOGC 3826, de20 de febrer de 2003, pàg. 3326.<http://www10.gencat.net/dursi/ca/un/lu.htm>

MAS-COLELL, A. (2002) Els camins europeus deCatalunya: la Universitat. Barcelona: DURSI

MICHAVILA, F.; CALVO, B. (1998) La Universidadespañola hoy. Madrid: Síntesis

MORIN, EDGAR (2000) Els set coneixementsnecessaris per a l’educació del futur. UNESCO.<http://www.unescocat.org/setconeixements.pd>

National Committee of Inquiry of Higher Education(1997) Higher Education in the Learning Society(Informe Dearing).<http://www.leeds.ac.uk/educol/ncihe/>

NARUM, J. (2002) Recommendations for Action insupport of Undergraduate Science, Technology,Engineering and Mathematics (ProjectKaleidoscope). <http://www.pkal.org>

VUGHT, FRANS VAN (2001) A new academicCollegiality Towards Integratives UniversityGovernance. Croàcia: TEMPUS PROJECTUM_JEP 16015-2001.<http://www.unizg.hr/tempusprojects/predavanje.htm>

Altres fonts de recursos:

<http://www.brookes.ac.uk/schools/planning/LTRC>, portal d’Internet del projecte Linking Teachingwith Research and Consultancy, en el qual es pottrobar una guia per a l’avaluació de la interacció,enllaços amb webs on s’expliquen bonespràctiques, informació de totes les publicacionsrelacionades amb la temàtica, etc.

<http://www10.gencat.net/dursi/ca/un/eees.htm>,portal amb la informació i la documentació mésdestacades sobre el procés de construcció del’Espai europeu d’educació superior.


n Annexos

Documents

Marc general per a l’avaluació de la interacció entre la ... · Marc general per a l’avaluació de la interacció entre la recerca i la docència a la universitat La qualitat,