Juny 2016

177Número

Kostka 2.0

Editada perJesuïtes Gràcia - Col·legi KostkaRiera de Can Toda, 29-37 93 210 36 05 (Intermèdia i Secundària)M.D. de la Salut, 17-29 93 213 01 81 (Infantil)info.kostka@fje.eduwww.kostka.fje.edu

Disseny i maquetacióMireia Barreras. Estudi Barreras

Us presentem la primera revista digital de l’escola. Amb l’objeciu que pugueu gaudir de més material informatiu, veureu que hi ha notícies vinculades a altres documents, fotografíes i vídeos, tot això a la vostra disposició.

Estrenem també la constitució del Consell de Redacció de la revista. Un equip format per direcció, metres i professors, membres de l’AMPA, personal de gestió i alumnes que ha vetllat per veure representada cada una de les parts que conforma el dia a dia a l’escola.

El nou Consell de Redacció està format per: Aitana Belda, Elisabet Cano, Núria Estévez, Cristina Martínez, Oriol Navarro, Natalia Ríos, Anna Segura, Claudia Soriano, Carme Targarona i Conchi Varela.

sumari

42Del Kostka al món Laia Oliva Eric Vázquez

44JESMUN project

46AMPA Estem d’estrena

4Editorial Amb la implicació de tots

6Cercle de Debat d’Educadors

8La creativitat al MOPI

10La setmana de Sant Jordi a l’escola

14Exposicions dels alumnes d’artístic

16Mostra de música

18Els projectes d’intercanvi 2015-2016

22Un cafè amb... Lola Nieto

28Comissions La comissió Social

26Un nou repte Joaquim Molina

30Comissions La comissió de Convivència

32Pastoral A l’Escola Infantil elegim per a somiar!!

34La veu dels alumnes Carta a los abuelos

35La veu dels alumnes El xip Raspberry PI

36Comiat 2n Batxillerat

38Paraescolars La creativitat a les activitats paraescolars

40Paraescolars Novetats 2016-2017

4

Amb el final del curs 2015/2016,Jesuïtes Gràcia- Col·legi Kostka, tanquem un any ple de novetats molt significatives.

Hem iniciat una nova etapa del col·legi constitu-ït des d’ara per tres escoles petites i agrupant alum-nes per edats; hem celebrat els actes del 75è aniver-sari de l’escola al llarg del primer trimestre del curs i hem fet festa grossa; hem ampliat i diversificat l’ofer-ta i horaris de les activitats parascolars; s’ha posat en marxa un nou model d’intervenció educativa de l’espai migdia; s’han activat alguns serveis nous com l’acompanyament de germans;... El llistat realment seria molt llarg. Sembla mentida el que dóna de sí un curs...! I a falta d’una valoració més reposada i amb més distància, n’estem globalment molt satisfets, tant del desenvolupament general del curs, com de les iniciatives que s’han introduït de nou.

De tot aquest llistat de novetats, voldria desta-car-ne una que ben segur no ha passat desaperce-buda. Em refereixo a la posada en marxa de tres co-missions temàtiques transversals de treball, en les que hi son representats tots els estaments de la co-munitat educativa. Hi participen activament i de ma-nera conjunta, alumnes, educadors i pares i mares. Es tracta del consell de redacció de la nova revista electrònica (que esteu visualitzant en aquests mo-ments a través d’algun dispositiu digital), la comissió de convivència i la comissió social.

Deia que ho vull destacar perquè en els tres casos es promou la reflexió, el debat i l’acció conjunta d’alumnes, educadors i famílies. I en el nostre cas, es tracta d’una novetat molt important i que volem apro-

Amb la implicació de tots

editorialfundir a curt i a mig termini. Els protagonistes de l’escola, son, sense cap dubte, els alumnes. I volem implicar-los directament a la vida de l’escola, acom-panyats pels educadors i pares i mares. És impres-cindible aquesta implicació conjunta i integrada a l’escola. I aquesta és una manera concreta de visua-litzar-ho.

Hem pretès també, que els àmbits sobre els que actuar fossin realment transversals i fonamentals del nostre projecte educatiu: la millora i actualització dels canals de comunicació interna i amb l’exterior; la promoció i foment de la convivència a l’escola i, finalment, la sensibilització personal i col·lectiva en-front les desigualtats presents en la nostra societat i que s’estan radicalitzant de manera molt clara en aquests moments.

En aquest darrer cas, aquesta renovada comissió social a més de fer el seguiment de les múltiples activitats d’acció social que es porten a terme de manera habitual a l’escola, ha promogut l’experiència de “viure” col·lectivament i a l’escola una setmana de reflexió, de pregària i d’acció a favor dels damnificats per la dramàtica crisi dels refugiats a Europa. I estem convençuts que ha deixat pòsit. A tots: alumnat, edu-cadors i famílies.

S’han realitzat múltiples activitats a tota l’escola: el contingut dels inicis del dia a totes les aules; esto-nes de reflexió i debat; temps dedicat a la pregària; activitats dels alumnes grans adreçades a explicar

aquesta dura realitat als més menuts; el concert so-lidari de primavera; una eucaristia unitària adreçada a alumnes, educadors i famílies;... i finalment, actes de concentracions als patis de l’escola amb actua-cions musicals, manifestos, creacions artístiques i moments de silenci amb significat.

Més enllà de l’imprescindible treball acadèmic que desenvolupa la competència personal i professional, la finalitat de les escoles de jesuïtes posa l’accent, de manera molt decidida, en el compromís per a la justícia social. Pretenem que el projecte de vida per-sonal de tots nosaltres, contempli de manera plena, la persona conscient, compassiva i compromesa. I ben segur que estem fent passes en aquest sentit.

Les activitats de la setmana pels refugiats han es-tat el fruit del treball conjunt d’alumnes, educadors i famílies i incideixen plenament en l’espiritualitat ig-nasiana. Sense cap dubte, una bona manera d’apro-par-nos als qui pateixen, fer-nos solidaris amb els damnificats i prendre compromisos per a lluitar con-tra la injustícia. Volem seguir i aprofundir aquest camí. Amb la implicació de tots.

Molt bon estiu!

Oriol NavarroDirector general

6

HORITZÓCercle de Debat d’EducadorsAngela Artola Victòria Conesa Secretaria Econòmica Cap de Serveis generals

El 14 d’abril al col·legi Kostka es va dur a terme un claustre conjunt per la posada en comú del contingut del llibret n. 1 de la col·lecció Transformem l’Educació, amb una assistència de gairebé un centenar d’educadors distribuïts en 6 grups i dinamitzats per membres del Consell General de l’escola. Els grups formats per educadors de les 3 escoles Infantil, Intermèdia i Secundària, va generar un debat molt intens i ric.

HORITZÓ2020

El nou model pedagògic afavoreix l’escola inclusiva; atenent la diversitat, afavorint la comunicació entre tota la Comunitat Educativa per tal de trobar solucions compartides.

part del seu èxit és gràcies al treball en equip, que ha d’estar molt ben integrat i en connexió per donar resposta immediata a les dificultats que es van generant.

Sense oblidar que per fer la escola inclusiva cal donar una bona resposta a l’atenció a la diversitat afavorint la comunicació de les fa-mílies i l’escola i administració per trobar so-lucions d’escola compartida i recursos amb personal format específic.

El debat va finalitzar amb l’agraïment a tots els presents per la seva disposició i aportacions donant-nos confiança que el canvi és possible entre tots.

Es va viure aquest moment com una oportuni-tat de conèixer més el projecte H2020 que ja s’està duent a terme a infantil (MOPI), valorant el fet de poder expressar tant les dificultats que es van presentant en la posada en pràcti-ca del projecte com tots els punts forts.

Es va posar de manifest el canvi que s’està produint en la societat, en les famílies, empre-ses i en les escoles i com això suposa un rep-te per trencar les inèrcies i una oportunitat per endegar un nou projecte educatiu. Es va insis-tir en la necessitat de temps per poder reflexi-onar, crear , compartir les idees i fer equip, així com en la importància de la implicació de les famílies i la necessitat que el projecte de l’es-cola sigui coincident amb el projecte de la fa-mília per tal de treballar conjuntament i amb confiança.

A nivell pedagògic s’afirma que la bona base comença a l’etapa infantil per tal de detectar les dificultats i posar mesures correctores abans no s’arribi a etapes més avançades. Es comenta l’experiència del MOPI on s’està duent a terme el nou model pedagògic , i com gran

8

Entenem per creativitat, l’habilitat d’inventar i desenvolupar idees noves i originals.

Maribel Ibáñez Coordinadora d’Educació Infantil

La creativitat al MOPI

L’actual model econòmic, educatiu i social no potencia la creativitat entre els nostres infants, intenta preparar-los com professionals de futur, però sense fomentar la capacitat crítica, la reflexió o la discussió.

L’infant és creatiu per naturalesa i, poc a poc, a mida que creix i se l’educa (si més no fins ara) va deixant de ser-ho perquè els adults volem que els nostres nens i nenes facin el què els diem i com ho volem, sense tenir en compte els seus interessos.

Els nens necessiten expressar-se per sí mateixos, resoldre els problemes, desenvolupar el seu pensament abstracte i relacionar-se millor amb els altres.

Per aquest motiu, des del MOPI, respectem els temps d’aprenentatge dels nostres alumnes i els donem llibertat per tal que desenvolupin la seva imaginació. En ells hi ha un clar impuls de fer coses, una necessitat d’ex-perimentar, d’indagar i de relacionar. És un potencial que hem d’anar cul-

tivant des de casa i des de l’escola. És a dir, per poder desenvolupar la creativitat, els infants necessiten que pares, mestres i educadors, en general, actuïn com a facilitadors, generant oportunitats per a poder-la de-senvolupar.

En el MOPI, un dels nostres essencials és el foment de la creativitat. No es tracta d’una matèria o àrea sinó d’una metodologia, d’una manera de fer. Donem l’opor-tunitat als nostres alumnes a que experimentin, que creïn sense por.

Per educar la creativitat hem començat per reconèixer la diversitat i potenciar els diferents talents, treballant a partir de les intel·ligències múltiples.

Nosaltres, els mestres, els acompanyem, no avancem mai als nens una cosa que ells puguin descobrir.

A través del joc, pretenem que els nostres infants es-devinguin creatius, jugant amb objectes, amb paraules, amb el propi cos o amb els companys. També hem facilitat espais, on hi ha materials per manipular, per inventar, per crear....

Diàriament programem activitats que representin rep-tes acord amb les seves habilitats i coneixements; uti-litzem preguntes obertes “ que passaria si...?, de quina altra manera ho podríem fer?, com ho fem per...?” Pro-posem situacions per tal que prenguin les seves deci-sions.

És per tot això que des del MOPI potenciem i valorem els talents, interessos i emocions dels nostres infants, escoltant-los, interessant-nos per les seves inquietuds i opinions, facilitant-los oportunitats per a que experi-mentin, arrisquin sense por d’equivocar-se, convençuts que només així, treballarem per a una societat més creativa.

En el MOPI, un dels nostres essencials és el foment de la creativitat.

10

És per aquest motiu que a l’escola hem centrat els Jocs Florals en aquests dos escriptors. Hem fet di-versos actes, adequats a les diferents edats dels nostres alumnes. Els textos guardonats els podeu

escoltar a Ràdio Kostka, llegits pels propis autors. Des d’aquí, una felicitació a tots els alumnes per les seves creacions, i en especial, als finalistes, accès-sits i guardonats.

Enguany commemorem els 400 anys de la mort de dos grans de la literatura anglesa i espanyola: William Shakespeare i Miguel de Cervantes.

La setmana de Sant Jordi a l’escola

Infantil i Primària

Infantil i Primària

12

Jocs Floralsa SecundàriaA l’acte de l’Escola Secundària, magníficament pre-sentat per la Berta Sánchez i l’Adrià Asensi, es van lliurar els premis a les millors creacions literàries, els premis als millors Treballs de Recerca de la pro-moció 2014-2016, el premi a la millor fotografia de 2n cicle d’ESO, el premi a la millor expressió artística de Batxillerat i, per últim, el premi atorgat per l’AMPA al millor logotip.

També vam poder gaudir de les interpretacions mu-sicals d’un bon nombre d’alumnes de l’Escola de Música que ens van delectar amb Happy party de Michel Proksch, Hey Jude dels Beatles i Human de The Killers.

Jocs Floralsa Secundària

14

Els alumnes d’artístic exposen les seves creacionsRosa Mayol Cap d’àmbit artístic de Secundària i Batxillerat

Durant aquest curs, els alumnes de Visual i Plàstica de 4t d’ESO i els de Batxillerat Artístic han realitzat dues exposicions a la Seu del Districte de Gràcia. Aquí hi han mostrat els treballs que han produït des de diferents disciplines artístiques com disseny, cinema, fotografia, escultura, gravat i edició de vídeo i dibuix artístic, i amb diferents tècniques: aquarel·la, pastel, bolígraf, cretes, carbonet, linòlium i serigrafia.

Són els mateixos alumnes, juntament amb els professors del departament, els que s’han encarregat de la preparació, mun-tatge i desmuntatge de les exposicions.

Tot el procés s’inicia triant el títol que servirà com a fil con-ductor de l’exposició. La primera es va titular Loading ..., i aquest títol feia referència al moment en el qual es trobaven els alumnes. Érem a mig curs, i ells s’estaven enriquint de noves tècniques, d’experiències i d’il·lusions.

La segona exposició es titulava Punt i seguit, títol que evoca-va el final de cicle on es trobaven els alumnes de 2n de Bat-xillerat. Van fer una aturada, per parar i revisar la seva trajec-tòria sabent que l’any vinent continuaran el seu camí vital, d’acord amb l’el·lecció d’uns nous estudis. Un cop triat el títol de l’exposició, escollíem la imatge i el disseny del fulletó pu-blicitari.

Per tal de preparar les exposicions, els mateixos alumnes seleccionaven els treballs que s’exposarien. Calia pensar bé com agrupar i presentar les obres i projectes, d’acord amb temàtiques, treballs, tècniques, cursos, ... Organitzar l’espai de què disposàvem a la sala i pensar com distribuir les obres.

Les dues exposicions vam completar-les amb la projecció de vídeos on es mostraven altres treballs no exposats i, molt especialment, com treballem a classe d’Artístic.

Per finalitzar, tots plegats vam preparar l’acte d’inauguració al qual els alumnes i l’escola convidem familiars i amics.

Així és com els alumnes han pogut comprovar la dificultat que comporta dur a terme una exposició col·lectiva com aquesta. Però també han pogut gaudir de la gran satisfacció que dona el poder mostrar els seus treballs després de tantes hores de feina!

Aquestes exposicions ens serveixen també per aprendre a treballar en equip, alumnes i professors d’artístic.

No vull perdre l’oportunitat de felicitar-los a tots per la feina tan ben feta!

A la nostra web hi podreu veure tots els treballs que hem fet durant aquest curs en les diferents matèries. A la dreta hi trobareu els blogs/webs de cada alumne. Esperem que us agradi!

http://artkostka.blogspot.com.es

16

Mostra de MúsicaSorkunde Olivares Cap d’Estudis de l’Escola de música

Josep Griera Coordinador de la Mostra de Música Instrumental

Fa vint-i-dos anys el Col·legi Kostka va iniciar l’Experiència pedagògica de la Mostra de Música Instrumental per a infants i joves, a fi de facilitar que els estudiants de música de Catalunya poguessin viure l’experiència personal de l’actuació davant d’un públic nombrós, superar les emocions i tensions que generen, així com compartir el domini de l’instrument amb altres joves de similars edats.

Des de l’inici es va defugir el concurs competitiu que només hauria permès la participació d’aquells que posseïssin un cert grau de virtuosisme.

La realitat ha confirmat que és una experiència única i ben valorada per les Escoles de Música i Conservatoris de Ca-talunya, tant és així que s’ha hagut de limitar la participació a les cent primeres actuacions sol·licitades.

Any rera any quan comencem a organitzar la Mostra ens mou un desig de fer viure un moment especial per a tots els

músics que ens visitin. una experiència personal i pe-dagògica on la música uneixi i faci emmirallar-se entre els companys. una experiència també per a l’espectador on li mostren la feina que fan dia a dia tant a través d’una actuació individual o un gran grup orquestral.

Enguany acabem de celebrar la 22a edició amb més de 500 músics de 19 escoles de música de Catalunya.

Cada Mostra comença amb el període d’inscripció que sol ser pel desembre i gener i després s’organitzen ela-borant un programa.

Per bon funcionament de les 11 hores que dura la Mos-tra calen uns Serveis: 150 persones de tots els àmbits de l’escola.

A partir de la 6a edició vam demanar a diferents artistes que ens il·lustressin amb el seu art cadascuna de les edicions. A partir de la 17a Mostra són els alumnes de Batxillerat Artístic de la nostra escola els que fan el cartell i s’escull el que reuneix les millors condicions de Cartell Publicitari. Aquest any l’autor ha estat Xavier Longàs de 2n de Batxillerat.

L’Escola de Música Kostka, que compta avui amb 270 alumnes, protagonitza una mitjana de 25 actuacions

cada any a la Mostra de Música amb diferents ti-pus d’actuacions: individuals, cam-bres, orquestres i bandes.

Amb les formacions més grans de l’escola aconseguim que molts dels nostres alumnes puguin gaudir i compartir plegats, no només al moment de la Mostra sinó ja des de la seva preparació molts me-sos abans. Al llarg dels anys hem pogut comprovar que és una vivència absolutament enriquidora, tant musi-calment com personalment per ells.

Aquest Auditori on ja estem acostumats a actuar pren un caire diferent el dia de la Mostra amb tants músics que deixen la seva ànima allà, amb tot el muntatge audiovisual i tanta gent implicada en el bon funciona-ment d’aquell bonic dia. Aquesta ànima, que hi és cada vegada que hi entrem a l’Auditori, és la que ens motiva a seguir muntant la Mostra cada any.

Gaudim i compartim.

Fem música i escoltem-la.

18 intercanvisEls projectes d’intercanvi 2015-2016Montserrat Fradera Cap d’Àmbit de Llengües Estrangeres i Projectes InternacionalsCoordinadora de tercer i quart d’ESO de l’Escola Secundària

Els projectes d’intercanvi amb altres països tenen un protagonisme important en elscursos d’ ESO i batxillerat de Jesuïtes Gràcia i des de fa anys formen part del nostre ADN. Amb aquestes línies volem informar-vos dels diferents projectes que duem a terme.

En primer lloc, tenim uns projectes que són fixes, i de fet ja fa 20 anys que vam iniciar aquest tipus d’ex-periències. Ens referim als intercanvis ubicats a se-gon cicle d’ESO i que van lligats a l’ aprenentatge de les segones llengües estrangeres.

D’aquesta manera a tercer els alumnes de Francès tenen l’oportunitat de participar en l’intercanvi amb l’escola francesa de Rodez (Canaguet Collège). Així mateix, els alumnes d’Alemany de quart d’ESO te-nen l’oportunitat de formar part del projecte d’in-tercanvi amb una escola alemanya de Göttingen (Georg-Christoph-Lichtemberg-Gesamtschule).

A més, en aquest mateix curs els alumnes que cursen la matèria de European Citizenship, juntament amb set escoles més d’Europa, comparteixen un projecte sobre la identitat i la democràcia a Europa, temes que es treballen en la fase d’acollida i de viatge. En aquest cas, any rere any van canviant les destinacions.

A batxillerat oferim la possibilitat de formar part d’un projecte d’intercanvi amb una escola de Canterbury (Simon Langton), al sud d’Anglaterra, que culmina amb la presentació en anglès dels blocs temàtics que han estat objecte d’estudi des dels diferents equips.

Alhora, estem treballant en xarxa, amb les altres escoles de Jesuïtes Educació de Catalunya, per a

intercanvisPer altra banda, l’escola Jesuïtes Gràcia ha estat re-ceptora al llarg dels anys de projectes Comenius i Erasmus+, subvencionats per la Unió Europea, com el que hem desenvolupat aquests dos darrers cursos amb cinc escoles europees més i que porta per nom Skilled for Europe, el qual clourà aquest mes de juny. (Vegeu article en anglès en aquesta secció sobre aquest projecte.)

També durant aquest curs, alumnes de primer de batxillerat de la nostra escola han participat a la 33a Trobada Internacional The Jesuïts and History, que aquest any se centrava en el tema Jesuits and Sport. (Podeu llegir-ne un article tot seguit)

Pensem que les experiències d’ intercanvi no no-més permeten als nostres alumnes millorar la seva competència comunicativa en una determinada llengua, descobrir altres realitats, conèixer perso-nes d’altres indrets i cultures,... sinó que també els conviden a créixer, a plantejar-se preguntes i cercar respostes, a viure en primera persona el paradigma pedagògic ignasià: fer experiència que promogui la reflexió i aquesta els mobilitzi a l’acció. Fer, doncs, un viatge cap endins, que els permeti créixer interiorment, però alhora els doni eines per a pro-jectar-se cap a l’altre.

créixer en projectes i compartir-ne, com el que te-nim amb una escola jesuïta d’Estats Units, a Pho-enix (Brophy College Preparatory), per mitjà del qual els alumnes que hi participen poden viure una ex-periència personal i espiritual profunda. El passat setembre tres alumnes de batxillerat del kostka van viure la darrera etapa del projecte a l’escola d’Ari-zona.

En segon lloc, tenim un altre tipus de mobilitats in-ternacionals, aquelles que no són permanents, i que responen a demandes o oportunitats puntuals o temporals, com ha estat durant el segon trimestre d’aquest curs el projecte de ciències The Genographic Project, d’intercanvi de comunicació on-line , vinculat a la genètica i endegat entre alumnes de segon d’ESO i els d’una escola de Boston (BCHIGH:Jesuit School of Boston).

Les experiències d’ intercanvi... permeten fer un viatge cap endins, que els permet créixer interiorment, però alhora els dona eines per a projectar-se cap a l’altre.

20

experiènciesThe Jesuits and Sport    33ª edició de la trobada internacional The Jesuits and History

vam poder visitar, acompanyats dels alumnes que ens acollien, els edificis més emblemàtics de Torí.

Aquest projecte ha estat per tots nosaltres una experi-ència molt enriquidora i positiva que ens ha permès gaudir i aprendre en un entorn diferent tot aprofundint

en els valors de la nostra escola i de la Companyia de Jesús. Des-prés d’aquesta trobada podem afirmar que estem convençuts del paper fonamental que l’esport juga en l’educació i, especialment, en el procés de transmissió de valors; és mitjançant el joc, la re-lació amb els companys i la vi-vència que es formen persones competents, conscients, com-passives i compromeses. És mit-jançant els seus actes que els joves modelen la seva personali-tat i es defineixen, d’aquí la im-portància de l’esport i, especial-ment, de l’Educació Física, una matèria essencialment pràctica en què valors com l’esforç, l’amis-tat o la pau es materialitzen i es-devenen reals a cada moment, ja

sigui amb el gest d’un company ajudant a un altre a aixecar-se després de caure o en una abraçada després d’assolir un objectiu o fita conjunta.

Per finalitzar, ens agradaria fer explícit el nostre profund agraïment a l’escola de Torí, l’Istituto Sociale di Torino, per la seva hospitalitat i el seu gran treball organitzatiu. També voldríem agrair a Giusi Ferraris, la coordinadora del projecte, la seva simpatia, el seu treball, la seva entrega i la seva il·lusió. I, finalment, també voldríem donar les gràcies a totes les famílies que ens han aco-llit, així com als estudiants i alumnes de l’escola de Torí per fer-nos sentir com a casa i per fer que aquest pro-jecte hagi estat una experiència inoblidable.

Durant la passada setmana del 4 al 8 de maig quatre alumnes de primer de Batxillerat de l’Escola, acompa-nyats pel Jacinto Gallardo, vàrem participar en la 33ª edició de la trobada internacional The Jesuits and His-tory, que aquest any es titulava “The Jesuits and Sport”. Ha estat el primer any que la nostra escola hi ha par-ticipat, i ho ha fet de manera con-junta amb altres deu escoles jesu-ïtes d’arreu d’Europa (Messina, Palermo, Nàpols, Roma, Milà, Sevi-lla, Shkoder, Miskolc, Malta i Torí).

L’essència del projecte consistia en elaborar una presentació que aprofundís en la relació existent entre l’esport i els valors propis de la Companyia de Jesús a la vega-da que es feia al·lusió a esdeveni-ments significatius de la història de les escoles participants. Durant l’estada a Torí els diferents repre-sentants vàrem poder exposar els nostres treballs i vam compartir i posar en comú els diferents punts de vista i enfocaments respecte a la qüestió. A més a més de les pre-sentacions dutes a terme vam te-nir l’oportunitat d’assistir a la xerrada de l’alcalde de Torí, que ens va donar la benvinguda a l’escola, a la ciutat i va marcar l’inici oficial de les ponències. Tam-bé vam poder assistir a diferents conferències d’al-guns esportistes d’elit com Hamani Ndudi Ebi, un exjugador de la NBA i actualment jugador de l’equip de basquetbol de Torí, o Ilaria Savoretto, la campiona nacional de s hort track i exalumna de l’Instituto So-ciale, que van compartir la seva experiència i visió dels valors de l’esport de competició amb tots nosal-tres. Per les tardes el mateix Instituto Sociale va or-ganitzar diverses sortides a punts turístics com la Reggia di Venaria o el centre històric de la ciutat, on

Núria Quintana, Sílvia Quintana, Víctor Raduà i Adriana Vila Alumnes de 1r de BatxilleratJacinto GallardoProfessor substitut a l’Escola Secundària.

experiènciesErasmus+ Project: See     October 2014 – June 2016

We’ve learnt how to work as a team, having one com-mon goal, and we have been able to help each other if needed. Being all part of the same team has allowed us to learn from one another. When we had to do our individual parts, we knew we had to be responsible so that the project could run swimmingly and aim high. That’s why we have improved our sense of responsi-bility; because the team could work.

Another part of the project we have enjoyed immense-ly was the meetings in other countries where, apart from the current project, we could also work on new strategies so as to respect other cultures and become more open-minded. We were able to contrast views of life while living with host families.

It certainly is an experience we would like to repeat and we are thankful for this opportunity given by the EU through our school..

Our Erasmus+ project, called SEE, started in the autumn term of 2014. Since then we have been en-couragingly working to carry out this project with some other students from five schools in Europe. We can now say that we have already gone through most of our SEE project. We are sad to have fin-ished all our meetings; however, we are also happy with the results we have obtained. Many brilliant ideas have come up and helped us learn and im-prove our general standard.

With this project we have had a bit of everything. We have had a lot of work but also a lot of fun: we have made a lot of new friends with and met new and inter-esting teammates. But the most important thing is that we have been able to learn how to become a part of a unique European ‘family’, full of potential, creativity and enjoying many hard working members of the crew.

Greta Lampa and Aina Martí Batxillerat 1 See-Team writers

22

Un cafè amb...Lola Nieto Poetessa i professoraENTREVISTA REALITZADA PER Aitana Belda Conchi Varela Alumna de 3r ESO C Professora de Llengua i Literatura Castellana

LOLA NIETO

Ha publicat Alambres (Kriller71Púlsar, 2014) i Tuscumbia (Harpo Libros, 2016).

Va presentar la seva tesi doctoral a la UB a finals de 2015 ( E n la trama del lenguaje , magnífic estudi de la poètica de Chantal Maillard)

Coordina la revista de poesia Kokoro .

Aquest és el seu tercer curs a Jesuïtes Gràcia Col·legi Kostka com a professora de Llengua i Literatura Castellana.

Aquest és el teu tercer curs al col·legi, què destaques de la teva experiència durant aquest temps?Aquests tres anys m’han permès aprendre moltíssim! Tant dels meus companys com dels meus alumnes, és clar. Dels companys me’n porto la manera de fer, les ganes de motivar als alumnes i de construir un equip docent unit i compromès. Dels alumnes guardo els somriures, les il·lusions, les rialles i una manera innocent, justa i atrevida de veure el món.

D’on et ve l’interès envers la literatura? Pensaves ja de petita en escriure?A vegades ho he pensat i jo diria que, curiosament, que m’agradi molt llegir i escriure, em ve de quan era molt petita. El meu pare sempre m’explicava contes abans d’anar a dormir, abans que jo sabés llegir i escriure. Cada nit, m’explicava un conte, a vegades ell els llegia i a vegades se’ls inventava i de seguida que vaig aprendre a llegir ja agafava jo els llibres i començava a explicar-me els contes a mi mateixa i no només ho feia per la nit, ja ho feia sempre que tenia una estona. D’alguna manera, en aquest gust per llegir, per poder anar a altres mons, a altres es-pais que tenen a veure amb la imaginació, està el germen de tot.

Es pot dir que ja pensaves en escriure de gran?No, no, el que passa és que des de petita, al col·le-gi, quan arribava Sant Jordi o quan ens proposaven fer una redacció a Castellà, Català o a Anglès, era

A l’inici et presentem com a Lola Nieto, poeta i pro-fessora. Aquest ordre és pertinent, és informatiu?Prefereixo dir que sóc una persona que passo esto-nes amb nois i noies i aprenem junts i, a vegades, passo estones escrivint. Quan tu dius que ets quel-com, et poses una etiqueta i et cau a sobre un gran pes. I no ho dic per falsa modèstia, sinó perquè som tantes coses alhora quan estem vius: durant una es-tona fem de professors, fem d’alumnes, i una altra estona fem d’amigues i crec que posar etiquetes de vegades pot fer que deixem de fer coses perquè “a mi m’han dit que sóc no sé què i no puc trencar aquesta etiqueta”. No m’agraden les etiquetes i no m’agrada el verb “ser” perquè en fa la sensació que tanca. A mi m’agraden els gerundis perquè expressen l’acció fent-se i poden haver moltes accions.

Creus que el fet d’escriure i de ser professora són accions complementàries? O no tenen res a veure?El fet d’escriure et fa ser d’alguna manera, crec que hi ha una incidència en com faig les classes perquè la matèria s’assembla, és literatura, però si no m’agradés tant llegir i escriure potser estaria amb vosaltres d’una manera diferent. Al final, tots aquest mons imaginaris i totes aquestes ganes de fer altres coses i de po-sar-nos a la pell d’altres persones, per exemple,en el moment d’estar a l’aula, són molt importants. Que si-guem tots empàtics i que vosaltres us poseu a la meva pell i jo a la vostra, potser també m’ho ha ensenyat una mica l’escriptura, i la lectura també.

En aquests moments actuals ens ha tocat viure si-tuacions difícils per a moltes persones i som molt

una activitat que a mi m’agradava molt perquè per a mi escriure, ja des d’aquell moment, era una mica com jugar jo sola. Jo no tinc germans, llavors, des que era petita jugava sola, amb els meus amics al col·legi però desprès quan arribava a casa, jugava sola. I escriure és també com un espai de joc per a mi. M’agradava, però com també m’agradaven altres coses i, al final, sí que m’hi he dedicat una miqueta més.

Ara acabes de parlar del fet d’iniciar-te a l’escriptura com una mena de joc i això em fa pensar en fer poesia i jugar, ser professora i jugar, això és possible! La vida pot ser un joc? Hem de jugar per sentir-nos vius?Em faig aquesta pregunta moltes vegades i jo crec que per a mi té a veure amb com cadascú troba la seva manera d’estar al món. Si no hi ha un com-ponent lúdic, crec que les coses deixen de tenir sentit. Però aquest component lúdic no vol dir que no hàgim de ser responsables i seriosos; el joc és molt seriós. De fet, quan mires un nen petit jugant, veus que és molt seriós en el seu joc i té molt clar el que es pot fer i el que no. Hi ha tota una lògica molt estricta. Jo no entenc el joc com una activitat en la que tot si val. No entenc com un component que té a veure amb fer el joc de posar-te en el lloc d’altres maneres de viure, d’altres persones i, al final, jugar també té molt a veure amb la compassió, amb l’empatia. De la mateixa manera que el nen juga a ser d’altres, també els adults podem jugar a ser aquella persona que passa pel carrer o una per-sona que potser necessita algú. Posar-te en el lloc de l’altre, per a mi, és el joc i sento que jugar d’aquesta manera és important; viure sense això no tindria sentit.

Pots explicar-nos per quin procés passes quan es-crius?Sento que deixo de ser jo mateixa per ser moltes altres coses: molts altres éssers que sóc i no sóc m’habiten. És com si fos un cos ple de forats i em deixo travessar.

Per a mi, buscar una manera nova i diferent de dir implica una manera també nova i diferent de voler entendre el món, una altra forma de viure per aconseguir així que algunes coses canviïn.

24

A mi em serveix i aquest sentit té també, per a mi, escriure. Ara no podem només mirar-nos a nosaltres mateixos perquè estan succeint coses i nosaltres estem relacionats. Abans parlàvem de la compassió i no podem ser feliços si tenim persones que ho estan passant tan malament al nostre costat. Persones que són com nosaltres i que tenen, òbviament, els matei-xos sentiments i que volen el mateix que nosaltres: viure tranquils i poder estar amb la seva família, amb els amics i fer una vida normal. L’escriptura també és una mena de vehicle que serveix per canalitzar allò que sentim pels altres, el fet de no estar contents perquè d’altres ho estan passant malament, això tam-bé és una forma de dolor que és meu, és vostre, és de cadascú. El dolor als meus escrits parteix d’ex-periències personals però al final tots ens assem-blem moltíssim, tenim biografies una mica diferents però ens assemblem molt en les coses més bàsiques, en les que ens fan estar vius. En aquest sentit, penso

afortunats. La teva poesia reflecteix, en determinats moments la dificultat de l’existència, el problema social i el dolor que això provoca. Parlar del dolor a través de la literatura ens ajuda?Cadascú intenta trobar maneres d’expressar-se a la vida i poden ser molt diferents: sigui escrivint o ex-plicant a un amic o amiga, sigui pintant, sigui prac-ticant un esport, perquè també hi ha una expressió a través del cos. Que una cosa que et fa mal surti de tu i quedi en escriptura, en una jugada perfecta de basquet, de futbol, d’alguna manera surt i es queda projectada, transformada en una altra cosa que ja no fa tan de mal i després tornar a allò, d’alguna manera posar paraules, posar gestos, verbalitzar, o expressar a través del cos fa que les coses tinguin un nom i posar nom permet que facin menys mal. Si has posat nom, has analitzat: què passava, d’on venia, és com un mirall, mirar-te a tu mateix, des d’un mirall sortir i observar-te.

Què consideres més important en una poesia o en un conte?Tenint en compte que el que serveix per escriure és el llenguatge, sempre m’agrada trobar una certa ex-perimentació amb la llengua. M’agrada veure com el que s’explica i com s’explica estan units, en simbiosi. Per tant, el més important per a mi en la literatura és trobar maneres originals, innovadores i creatives de dir, altres maneres d’entendre el món a través del llenguatge.

Quina és, d’entre totes les obres que has escrit, la que més t’agrada; l’obra de la qual estàs més satisfeta?Els dos llibres que he escrit m’han ajudat a aprendre i a divertir-me; això ja suposa una satisfacció enorme per a mi. M’és difícil valorar més enllà de l’instant de l’escriptura perquè l’únic que té sentit per a mi és el moment d’escriure i, aquest moment, independent-ment del resultat, sempre és satisfactori, sempre aprenc alguna cosa.

Quin consell donaries a un escriptor que acaba de co-mençar, algú que vol escriure?Suposo que per a mi el més important ha estat no pensar en el resultat sinó en el procés, gaudir i apren-dre mentre escric. Si després el text s’ha publicat o no, no ha estat el meu objectiu. És clar que fa il·lusió que algú es fixi en el que fas i ho vulgui publicar, fa una il·lusió enorme! Però penso que l’aprenentatge que una persona pot extreure de l’escriptura és inde-pendent de la publicació o no. Potser aconsellaria gaudir del precís instant de l’escriptura i de tot el que es pot aprendre, simplement això.

que l’escriptura sí que és un lloc on aquest dolor ens uneix i ens pot fer conscients de la necessitat que tenim de cuidar-nos encara que no ens coneguem.

Com van reaccionar les persones del teu voltant da-vant d’aquesta decisió, dedicar-te a la llengua (tant dins la poesia i l’escriptura com a professora)?El meu pare volia que estudiés informàtica! Però jo no em puc imaginar treballant d’alguna cosa que no mantingui una relació amb la literatura i amb les persones. Quan vaig acabar els estudis i vaig co-mençar a treballar, els meus pares van estar molt contents perquè em veien feliç. Penso que al final els pares entenen que si ets feliç no importa el que facis, al que et dediquis. I en el meu cas va ser així. Després, quan vaig publicar el primer llibre, els amics i la família van estar molt i molt orgullosos. Tots em felicitaven! Jo no m’ho podia creure, tampoc era per tant!

Has basat mai alguna obra en un fet o una persona en concret?I tant! Per a mi escriure suposa viatjar a llocs de mi mateixa que no conec a partir de situacions i experi-ències viscudes, per tant, el punt de partida sempre és allò viscut.

Què intentes transmetre quan escrius? Quelcom di-ferent a cada escrit o hi ha un sentiment comú entre les teves obres?És una pregunta molt difícil! És molt complicat mirar amb objectivitat el que un mateix fa i analitzar-se! Sense estar molt segura, diria que el que intento transmetre és la necessitat que hauríem de tenir de cuidar-nos entre tots i de cuidar el planeta on vivim. Si mirem el món veiem dolor, guerres, animals que desapareixen, ecosistemes que moren… No ens cui-dem ni cuidem el món tant com caldria. Per a mi, buscar una manera nova i diferent de dir (un llen-guatge literari diferent i creatiu) implica una manera també nova i diferent de voler entendre el món, una altra forma de viure per aconseguir així que algunes coses canviïn.

Suposo que per a mi el més important ha estat no pensar en el resultat sinó en el procés, gaudir i aprendre mentre escric.

26

Un nou repteJoaquim Molina Director Escola Intermèdia

Vint-i-set cursos escolars donen molt de si. Tant pel bo com pel dolent: “experiència és el nom que do-nem a les nostres equivocacions”, va dir el savi. I Einstein, un altre savi, digué: “l’única font del conei-xement és l’experiència”. Per tant, i com a corolari, l’única forma d’arribar al coneixement és a partir de les pròpies errades.

La situació es posa complicada per al profe-jove-que-ho-vol-tenir-tot-sota-control. En un intent de reconduir la situ-ació, emet un imperatiu contundent: Voleu fer el favor de callar? Però el que senten els seus alumnes és una altra cosa. De la boca del profe-jove-que-controla-menys-del-que-voldria surt alguna cosa semblant a “Fols felfavor fe ca-llar...!!”, amb veu cridanera i un gall al bell mig de la frase. Tres segons de silenci. Alguna cosa fa clic al cap del professor: esclata a riure. A continuació tota la classe fa el mateix, una explosió de rialles trenca la tensió. I l’aire canvia de densitat, el rictus contret de la cara del profes-sor novell es relaxa... (J.de Manuel-P.Monserrat, 100 situa-cions extraordinàries a l’aula, Cossetània Ed. Barcelona, 2014. Pàg. 123)

Intenta no convertir-te en un home d’èxit sinó convertir-te en un home de valor.A. EinstEin

Després de 27 cursos a l’escola, en Joaquim Molina ha estat nomenat Director General de Jesuïtes Bellvitge, a partir del curs vinent. Aquestes són doncs, les paraules que ens adreça abans de marxar de l’escola per iniciar un nou repte professional.

Un nou repteJoaquim Molina Director Escola Intermèdia

la integració Kostka-Cormar, que tot just aquest curs culmina-—, vaig passar de sentir que s’havia begut l’enteniment a agrair-l’hi (ho faig ara amb èmfasi i des d’aquí) per sempre l’oportunitat. Conèixer una etapa del tot diferent, a més amb el repte que l’esco-la afrontava, ha estat apassionant: per valorar la capacitat immensa d’aprenentatge que tenen els peques (quan tot queda escrit), i l’ofici –en el sentit a què em referia abans- mai prou ponderat, dels i les mestres de la Infantil i la Primària. No puc deixar d’agrair a les persones del meu cercle més proper en aquesta etapa l’acompanyament, suport i bona feina feta: sense ells i elles (majoritàriament!) res no ha-gués estat possible.

Vigilar els patis de P3 i P4 a la terrassa d’Antequera o fer atencions a la diversitat de mates o Informàtica de 3r de Primària, pocs mesos després d’acompanyar l’alumnat de 2n de batxillerat a les PAU de l’UAB, fer una classe del cicle de Krebs (què poc important que sembla ara, mare meva!) o de matrius i determinants (com anava això...?) és un salt, gairebé quàntic, que he tingut la sort d’experimentar al Kostka. També en aquests últims anys he pogut compartir amb d’altres companys de la xarxa de Jesuïtes Educació els pri-mers passos per constituir les experiències pilot lli-gades a l’H2020, des de la formació: un canvi trans-formacional és possible i així s’està evidenciant tant al Kostka com a la resta d’escoles de JE.

I en aquest context he estat cridat a un canvi en la meva missió dins de Jesuïtes Educació. Un canvi d’escola en aquest cas, a la direcció general de Je-suïtes Bellvitge-Joan XXIII. Un nou repte davant el qual espero estar a l’alçada...com a mínim hi posaré la motivació, la bona disposició i la passió, igual que he intentat fer en el Kostka.

Hi deixo un tros meu, dins dels grans professionals que hi ha i als amics que hi tindré sempre al Kostka, dins dels alumnes (aquests peques que últimament m’han guanyat del tot el cor amb la seva alegria, amb els somriures que comparteixo amb ells, i també dels que ja han crescut –us demano que no deixeu de confiar en ells perquè tenen enormes potencials, mal-grat les trapelleries i sortides de to que de vegades es marquen!—). També a les famílies us vull agrair el vostre suport al llarg d’aquests anys i la paciència amb les situacions poc encertades, que també han hagut de ben segur.

Si, aquell profe-jove-que-va-anar-deixant-de-voler-tenir-tot-sota-control era jo mateix. Equivocacions i experi-ència: la fòrmula. Aplicar alguns principis que fins ara -...crec- no havia escrit, m’ha pogut ajudar en aquest viatge: intentar posar-hi afecte al darrera de les pa-raules –dites o pensades-, prohibir-me no somriure –almenys parcialment- als problemes i a les situacions complicades del dia a dia, no permetre’m abandonar per por o inseguretat (qualitats que hom coneix prou bé!), posar-hi passió al que es fa (ni que sigui una classe de “propietats de les funcions polinòmiques” –en Carles encara hi deu fer-me vudú, pobre!—).

Em passen pel cap tantes situacions, però sobretot, tantes cares i tantes emocions! I la sensació d’haver tingut una sort (una sort molt treballada, val a dir) immensa. No es pot tenir millor ofici en el món, estic convençut. Perquè això d’educar és un ofici, en el sentit més medieval de la paraula, que s’aprèn a foc lent. I a aquest aprenentatge van contribuir les per-sones que hi eren al capdavant del col·legi en aquells moment, a qui estaré per sempre agraït. Agraït per la confiança, i per permetre’m haver pogut contribu-ïr a configurar un trosset de vida, de les centenars de vides amb les quals he compartit aula i vivència. Això és un regal molt gran, i si alguna petita llavor ha pogut quedar en alguna d’elles, el regal és im-mens. I si d’aquella petita llavor encara en algun moment se’n té constància –perquè algun ex-alum-ne/a t’adreça un e-mail o perquè ve de visita i t’ho diu amb una mirada- el regal és infinit.

També, de ben segur, hi ha algunes vivències com-partides desafortunades, que hi han pogut deixar una empremta negativa o dolorosa en algun estudi-ant o en algun company de viatge: ho lamento de debò, quan he pogut no escoltar-vos prou, quan he evitat que afrontéssiu les adversitats per excés de protecció –la qual cosa no és més que menyste-nir-vos—, quan he pogut no ser prou sensible a les vostres demandes, quan heu pogut sentir que no he estat suficientment al vostre costat per a què vos-altres mateixos trobéssiu les solucions...

Alguns, afortunats, hem pogut tenir l’oportunitat de viure una experiència única...sense sortir del mateix àmbit professional. Quan el nostre director general, l’Oriol Navarro, m’oferí la possibilitat de deixar la di-recció de la Secundària i el Batxillerat per prendre les regnes de la Infantil i Primària —amb el repte de

28

Joaquim Molina Director Escola Intermèdia. Coordinador de la Comissió Social

ComissionsLa Comissió Social

Al llarg del present curs 2015-16 els treballs de la Comissió Social de l’escola han pogut reprendre’s, després d’haver estat un temps “en hibernació”, amb energies i motivació renovades. La llavor plantada per l’anterior comissió ha anat germinant, de forma que en el context actual d’escola ha pogut reeixir amb tots els ets i uts.

L’1 de desembre de 2015 es constituïa la nova Comis-sió Social, amb la participació de famílies, AMPA, alumnat, professorat i representants de la Pastoral i la Direcció de l’escola. Tots plegat hem intentat posar una mica d’ordre a les accions solidàries que ja es venien fent, de manera que el mapa social fos més

ordenat, i els diferents cursos tinguessin més clar, si més no a partir del present curs, de quines accions en són protagonistes. La idea-força de partida era treballar amb intensitat les activitats, de forma que els alumnes treballessin a fons algunes d’aquestes iniciatives, i no tots tot de manera superficial.

01 Coordinar la planificació de les accions socials al col·legi.

04 Establir les complicitats entre els

diferents àmbits implicats.

05 Garantir i vetllar per la finalitat de la sensibilització educativa

de l’alumnat per damunt de l’activisme i el resultat concret de les campanyes. Diferenciar

sensibilització, pregària i acció.

02 Distribuir les diferents campanyes de sensibilització per cicles i escoles.

03 Canalitzar les iniciatives en aquest àmbit.

ELS OBJECTIuS PLANTEJATSNOVA COMISSIó SOCIAL

Algunes de les entitats amb qui col·laborem s’han vist beneficiades per l’esforç realitzat per tota la comunitat educativa: és el cas de la Vinya (a Bellvitge), Caritas o Intermon-Ox-fam.

INICIATIVES COORDINADES PER LA COMISSIó SOCIAL

ENTITATS AMB QuI HEM COL·LABORAT

• Actualització del mapa social.

• Coordinació i encaix de les accions del Projecte Social de 1r BAT i del Treball Social de 3r d’ESO: Campanya joguines (La Vinya), Campanya roba Caritas, voluntariat a la residència d’avis col·laboracions inter-cursos.

• Campanyes AMPA-famílies: cinema solidari, torneig pàdel, Màgic Line.

• Concert Coral San Ignacio de Mojos (3r -4t ESO).

• Super-solidari (campanya coordinada per 4t d’ESO).

• Berenar solidari (en el marc del Dia de Sant Ignasi).

• Social Coin (alumnat 2n ESO): també en el marc del Dia de Sant Ignasi.

• Parada solidària de llibres (6è Primària): Sant Jordi.

• Setmana pels refugiats: acollides i reflexions matinals, pregàries, concert EMK i testimoni directe, eucaristia, acte final. Continuïtat activitats al juny-16’.

El curs vinent, la Comissió Social continuarà les seves tasques partint de l’experiència adquirida enguany, i amb el compromís d’educar en valors com ara la solidaritat, la justícia i la pau, amb l’objectiu que els nostres alumnes esdevinguin agents de canvi social per a un món millor.

Servir i ajudar als refugiats

30

Virginia Menéndez Directora Escola Secundària Coordinadora de la Comissió de Convivència

ComissionsLa Comissió de Convivència

El repte de millorar la convivència dins l’escola ha de ser un objectiu comú a tota la comunitat educativa; alumnes, personal docent i no docent, i famílies. I és per aquest motiu que enguany, dins del Pla d’Objectius Estratègics del Kostka es va establir la fita de creació d’un òrgan que vetlli pel desenvolupament d’eines que ajudin en aquesta línia.

La participació de les diferents parts im-plicades esdevé fonamental i imprescin-dible per l’èxit del que es vol aconseguir. Per tant, les iniciatives han d’anar aline-ades cap la transformació en la manera de relacionar-se dels agents. Tot membre d’una comunitat ha de sentir la pertinen-ça al grup alhora que és protagonista i participa activament.

Els primers passos donats, arran del rep-te plantejat, han estat diversos. En pri-mer lloc, s’han dut a terme diferents reu-nions que han ajudat a veure el mapa de les activitats i dinàmiques que es realit-zen a l’escola per afavorir i millorar el clima de convivència. Un punt de partida cabdal era tenir un marc de referència i establir un llenguatge comú quan es tracta del clima de convivència.

D’altra banda, han tingut lloc diverses formacions pel professorat, en les quals s’han treballat noves formes de relacio-

nar-se entre alumnes i professors i, molt especialment, maneres d’entendre el conflicte com quelcom inherent a la con-vivència i necessari en ocasions. El dià-leg i l’escolta activa són eines bàsiques pel desenvolupament d’un bon clima de convivència i també pel creixement per-sonal.

Iniciatives com els programes de Justícia Restaurativa o Positive Discipline han es-tat referents en les formacions fetes i també a la primera trobada de la Comis-sió de Convivència. Tres són els eixos bàsics i comuns en ambdós projectes: protagonisme dels alumnes, sentiment de pertinença i participació directa en la resolució de conflictes.

La comissió de convivència vol obrir lí-nies de formació per tots els membres però vol, sobretot, avançar, el curs vinent en una formació en la mediació i resolu-ció de conflictes específica per alumnes.

32

somiarPastoralA l’Escola Infantil elegim per a somiar!!

Les Línies de Força compartides amb les escoles jesuïtes, ens permeten afavorir el creixement espiritual i humà dels nostres alumnes.

Aquest curs hem proposat elegir per a somiar: estem contínuament elegint, decidint: escoltar o no, parlar o no, ajudar o no, compartir o no, etc.

A més, hem de ser conscients que les decisions que anem prenent van traçant un camí, ens van dirigint vers un horitzó. Hi ha decisions que ens fan somiar amb alguna cosa gran, que ens il·lusionen, que surten des del cor.

Déu compta amb les nostres decisions, ens dóna la possibilitat contínua d’elegir, i per això també d’equi-vocar-nos. Es tracta de saber reconèixer aquestes

possibilitats, de discernir com Déu es mou en el nos-tre cor.

Es tracta de buscar i trobar Déu en totes les coses, com ens convida Sant Ignasi.

Us adjuntem algunes mostres d’aquests moments tan especials d’aquest curs: la creació de l’ atrapa-somnis del grup, les capsetes amb desitjos de l’Ad-vent, els fulards i les danses per la Pau, les mandales, les pregàries a l’oratori infantil i els inicis del dia, les col·laboracions amb les campanyes solidàries i la mirada especial vers els refugiats.

Línies de Força

Angela Iglesias Tutora infantil-5C i Coordinadora de Pastoral-Escola Infantil

Bernadette Perdigués Tutora de 6èB de Primària i Coordinadora de Pastoral Escola Intermèdi

somiarHem de ser conscients que les decisions que anem prenent van traçant un camí, ens van dirigint vers un horitzó.

34

La veu dels alumnes

Carta a los abuelosAnna Saavedra Alumna 3r ESO C

Hay personas que podrían ser ciudades, porque se convierten en hogar allá donde vayan; porque son las razones, los motivos y las excusas por las que recorreríamos cientos de kilómetros; porque ellas siempre son el mejor destino; porque siento los recuerdos mezclados con nostalgia.

Hay parques, calles y pueblos que huelen a ellas; porque el mayor miedo es perderlas. No son una prioridad escogida, pero es toda una vida con ellas, creciendo y aprendiendo.

Los abuelos que se disfrazan de profesores y me dan clases o de médicos, para curarme, y hasta de payasos para alegrarme si me hace falta. Los que tienen una sonrisa de oreja a oreja con tan solo una llamada. Aunque esto solo es una pequeña e importante par-te de todo lo que son para mí.

No me quiero engañar, pero ojalá estuvieran para siempre. Y al igual que yo vivo los mejores momentos con ellos, también vivo los peores. Y noto sus terribles enfermedades. Aunque no quiero perder el tiempo pensando cuánto seguirá todo así. Prefiero perder el tiempo con un cómodo silencio con ellos.

Lo más importante de todo, qué suerte me ha tocado con ellos, porque pocas personas tienen unos abuelos como los míos. Se-guro que todo el mundo dirá lo mismo, pero yo tengo las mejores razones: ELLOS.

Gracias por quererme, por enseñarme, por hacerme reír, por dejar-nos los recuerdos que nos estáis dejando y por ser como sois.

Siento que hoy son lágrimas de alegría las que acarician mi cara, porque las palabras no me salen, pero importan los recuerdos que se cuentan con gestos.

Carta a los abuelosAnna Saavedra Alumna 3r ESO C

El xip Raspberry PI

que val 35 $, una eina que fascinarà als amants de la tecnologia. El sistema operatiu Windows 10 ja està adaptat per la Raspberry PI. Va connectada a un moni-tor a través d’un cable HDMI, el teclat i el ratolí per un port USB. A més de tenir un connector de cable Ethernet per a la connexió a Internet, disposa també de connec-tivitat WI-FI.

La Raspberry PI, és un xip que, a més de ser un ordina-dor, també permet fer-lo servir com una petita base de control per a un robot o, fins i tot, per a un paracaigudes per un drone. La Raspberry PI és per els estudiants americans molt familiar, ja que en reben una cada any per aprendre a dissenyar ordinadors. Una tecnologia que ja ha arribat a Europa però que la majoria de gent desconeix. Aquest ordinador no només és petit si no

SI VOLS SABER-NE MÉS VISITA LA WEB OFICIAL

Components Raspberry PI

A 1.2GHz 64-bit quad-core ARMv8 CPU

802.11n WI-FIBluetooth 4.1

1GB RAM

4 USB ports

40 GPIO pins

Full HDMI port

Ethernet port

Audio jack and composite video

Ranura Micro SD

VideoCore IV 3D graphics

www.raspberrypi.org

Adrià Sanchez Alumne 1r ESO A

36

BatxilleratDiscurs Promoció 2015-16 Comiat 2n BatxilleratÉs un honor per a nosaltres compartir aquesta nit amb les persones que han fet possible que a dia d’avui ens puguem acomiadar.

Tornant enrere recordem aquell dotze de setembre de 2001 en el que vam entrar per primera vegada al SEK com a petites llimonetes i tarongetes on, amb els braços ben oberts, ens van rebre la Rossana i l’Helena. En aquell instant no érem conscients del que significaria formar part d’aquesta escola, no en teníem ni idea del que en un futur suposaria per a nosaltres. Què innocents i què ràpid passa el temps!

En un obrir i tancar d’ulls vam acabar infantil i vam pujar de pis, passant dels dibuixets als dictats i fulls de càlcul. I entre multiplicacions, divisions i classes de medi ens plantàvem a l’últim esglaó de la primària. Aquella primària tan recordada i nostàlgica, on recor-dem entre somriures moment com; la campanya per a que Plutó tornés a ser un planeta, la mítica frase de l’Esther de Haro “¡No leemos la hoja azul!”, els diver-tits balls de country amb la Sesé, tots els moments viscuts en l’apreciat menjador de l’escola on amistats s’han format i finalment a sisè on uns quants nois i noies van idear un pla per agafar d’amagat el mate-rial escolar de l’armari prohibit.

Avisats i espantats, però ben recolzats pels professors que ens van acompanyar al llarg de la primària (la Ma-

ribel i la Núria, la Sesé i la Cristina, el Josep i l’Àngels i, finalment el Gibert i la Núria Solà) ens plantàvem davant un gran repte: la ESO! Amb un somriure a la cara vam penjar les bates. Amb il·lusió vam començar a fer ús considerable de l’agenda i, pensant que ja érem prou grans, ens van fer responsables de l’1x1. Va ser un any de comiats i benvingudes, deixàvem enrere al-gunes amistats, però en començàvem de noves.

Ja a l’adolescència, Rose i Ruf, quina paciència! Fè-iem les últimes convivències i començàvem a cen-trar-nos en els estudis, o això ens pensàvem.

Segon d’ESO: seguim amb el Ruf i coneixem a la Ma-ria. Com el Ruf ens deia: anàvem de Guatemala a Guatepeor, però sempre acompanyats de l’Anastàcia i el festuc enigmàtic.

Tercer d’ESO: ens mudem a l’edifici dels grans on ens espera l’energia del Roger i la serenor del Manel. I sen-se quasi adonar-nos-en ja tocava preparar un altre comiat acompanyats de la Rose i la Maria. Adéu a l’educació obligatòria i adéu a molts amics dels qui no ens hem oblidat. Era l’hora de fer el primer pas, decidir a què volíem dedicar les nostres hores d’estudi i ens agrupàvem en els artistes, les humanistes, els cientí-fics, els tecnològics i els del social. Tela els dos anys que ens esperaven, molt intensos i plens d’alts i baixos.

Orgull d’haver compartit 15 anys al vostre costat!!!

Continuem sent igual de lluitadors i inconformistes com fins ara.

Us desitgem pomaikai,

bona sort, a tots i a t

otes!!!Esperem de tot cor que a partir d’ara

acabem de trobar el nostre camí.

BatxilleratI a vosaltres, companys de classe, amics, confidents... podem dir que som ohana, és a dir, una família. Perquè sí, perquè hem rigut, hem plorat, ens hem enfadat però també ens hem reconciliat com una verdadera família. Què farem el dia de demà sense aquell company que cada matí entra a classe amb un somriure, aquell que tot li sembla malament, el que sempre ha de manifes-tar la seva opinió als 4 vents o aquell company que té el riure més característic que haguem escoltat mai, el que sempre organitza les festes i el que sempre la “lia” en aquestes. Tots aquests petits detalls, la magnifica essència que tenim tots i cadascun de nosaltres, tot això tan insignificant i significatiu alhora quedarà en el nostre record per sempre més.

Orgull és la paraula que ens ve al cap quan pensem en aquest grup, orgull d’haver compartit 15 anys al vostre costat, d’haver crescut amb vosaltres, d’haver trobat l’amor i el desamor, orgull de poder-vos dir amics.

Des d’aquí us desitgem pomaikai, bona sort, a tots i a totes. Esperem de tot cor que a partir d’ara acabem de trobar el nostre camí, que fem allò que ens agradi i ens motivi, que siguem feliços, que continuem sent igual de lluitadors i inconformistes com fins ara i que mai perdem els valors que ens han inculcat des de casa i des d’aquesta escola. Ja sabem que aquí, al Kostka, sempre tindrem les portes obertes per quan vulguem retrobar-nos amb els companys i els profes-sors, l’harmonia perfecte.

Ara, cadascú agafarem un camí diferent, però tots tin-dran una cosa en comú, l’origen. I és justament aquest origen, aquest punt de partida, el que ens unirà per sempre i el que recordarem al retrobar-nos quan si-guem adults. Marxem amb el segell Kostka, com a una gran família per conviure sempre units!

Primer de batxillerat: un dels millors anys! Des de les diferents assignatures a base de debats, treballs i reflexions intentàvem entendre el món que ens en-volta sempre des d’un punt de vista crític i personal al costat de la Clàudia Ruiz i el Dani Cortijo.

L’Aureli i l’Oscar, els quals ja coneixíem d’anys ante-riors, ens van rebre amb un somriure d’orella a orella i nosaltres, tan feliços, iniciàvem segon de batxillerat. No teníem ni idea del que ens esperava! Hores i hores de biblioteca ens han acompanyat entre plors, estrès i histèria. La Biblioteca Mercè Rodoreda ha estat la nostre segona casa i juntament amb els nostres es-criptoris ens han vist fer colzes, alguns estudiant fins les tantes de la nit i d’altres llevant-se ben d’hora per fer l’últim repàs. Però amb l’ajuda mútua, aquí estem, amb el batxillerat acabat i graduant-nos!

Un cop arribats per fi a l’últim tram de la nostre etapa escolar, podem mirar cap enrere i concloure amb or-gull que som un grup intrèpid, emprenedor, alegre, lluitador i treballador. Tot i així, fora de l’escola també ens ho sabem passar molt bé! No podem oblidar totes les festes que hem viscut junts. Queden a les nostres memòries totes les celebracions de 18 anys, les sor-tides a Cocoa, les festes de la Mercè i tantes més! Què bé que ens ho hem passat!

No voldríem marxar d’aquesta escola sense haver dit gràcies; GRàCIES amb majúscules. Gràcies a l’escola per haver-nos acollit i fer-nos sentir que això ha estat, és i serà casa nostra. Això no hagués estat possible sense el suport i l’afecte de tots i cada un dels profes-sors amb els que hem compartit hores de concentra-ció, riures i angoixes. Nosaltres marxem i us deixem enrere, però ens emportem el millor de vosaltres i tot el que ens heu ensenyat; gràcies de tot cor.

No voldríem marxar sense haver dit

gràcies; gràCiEs amb majúscules.Cadascú agafarem un camí diferent, però tots tindran una cosa en comú, l’origen.

Marxem amb el segell Kostka, com a una gran família per conviure sempre units! sempre tindrem les portes

obertes...

38

Aquesta franja de temps, ja sigui al migdia o a la tarda, ens dóna l’oportunitat de potenciar la seva imaginació i creativitat a través d’activitats com són el teatre, la dansa, el Projecte Kolor i el Taller Artístic.

A més de passar una bona estona aprenent a través del joc, de la descoberta i de l’experimentació, els nostres alumnes aprenen a treballar en equip, a ex-pressar les seves emocions, a gaudir dels seus apre-nentatges, a desenvolupar la seva creativitat i a descobrir el gust per l’art i la cultura.

Les activitats paraescolars són un complement educatiu de la jornada escolar, on els alumnes aprenen habilitats i destreses pròpies de l’activitat que han escollit.

La creativitat a les activitats paraescolarsRaquel Pineda Coordinadora de les Activitats Paraescolars Culturals i Artístiques

TeatreEl Teatre obre als alumnes les portes de la seva imaginació, treballa la interpretació de contes i obres conegudes i descobreixen les arts escèniques d’una forma divertida i amena.

Totes aquestes activitats paraescolars que estan destinades a potenciar la creativitat, ajudaran als nostres alumnes a superar-se, a descobrir-se per dins i a aprendre com exterioritzar els seus sentiments i les seves idees.

DansaLa dansa també és una altra activitat important ja que permet desenvolupar la creativitat a través del moviment. Els ensenya a moure’s, a controlar el seu propi cos i aprendre a sincronitzar i coordinar els moviments corporals amb el ritme de la música. D’aquesta manera, els alumnes aprenen a exterioritzar els sentiments a través de la dansa.

Taller Artístic i el Projecte KolorEl Taller Artístic i el Projecte Kolor els ensenya que la pintura i el dibuix són un llenguatge universal que ens permet expressar les nostres idees i les nostres emocions a la resta del món sense haver de dir ni una sola paraula.

La imaginació juga un paper molt important ja que, a través d’ella, es desenvolupen les seves capacitats creatives. A través del joc i de l’experimentació amb l’art, s’estableixen les bases de la seva personalitat i es potencia la capacitat de prendre decisions.

Amb l’activitat de Projecte Kolor, tot això es treballa amb la participació activa de la família, on treballen plegats mare/pare amb l’infant, creant un vincle molt especial.

40

2016-17L’equip pedagògic i l’equip de paraescolars ha treballat conjuntament i de forma coordinada en la seva elaboració, buscant sempre el màxim de coherència i equilibri entre les diferents activitats. Com sempre, hem donat prioritat als criteris formatius i hem buscat, de manera significativa, la correlació amb el projecte educatiu que ens proposa l’Horitzó 2020 dins del marc de la xarxa d’escoles de Jesuïtes Educació.

Josep Maria Inglavaga Cap de Paraescolars

NovetatsParaescolars Tenim novetats molt interessants en les Paraescolars del curs vinent!

2016-17

Les principals novetatsTaller ArtísticEl Taller Artístic amplia l’oferta d’aquesta activitat fins als cursos de Cicle Superior de Primària.

TeatreEl Teatre amplia l’oferta d’aquesta activitat fins a 4t d’ESO.

RobòticaLa Robòtica, que forma part del currículum en el segon cicle d’ESO amb una gran acceptació, ens ha fet plantejar oferir aquesta activitat a tots els cursos d’ESO. Aquesta nova activitat paraescolar vol apropar a l’alumne al món de la Robòtica i que aquest es senti com un autèntic enginyer en el desenvolupament d’un projecte tecnològic. Ho trobareu explicat detalladament a la Guia d’Activitats Paraescolars.

Teniu a un click la proposta d’activitats paraescolars que hem preparat per a aquest curs 2016‐2017.

NovetatsParaescolars Tenim novetats molt interessants en les Paraescolars del curs vinent!

Paraescolars 2016-17

42

Kotska al món

Sóc la Laia i ja fa 2 anys i mig des de que vaig marxar de Barcelona per viure una experiència a l’estranger.

Des de sempre, m’havia agradat molt viatjar, conèixer gent nova, noves cultures. Així que a la primera oportunitat que vaig veure, vaig marxar d’Erasmus a Tübingen, Alemanya. Després de 6 mesos visquent fora de la meva ciutat, vaig pensar, que això era exacta-

ment el que volia mentre fós jove. Així que, mentre acabava el Màster que estudiava a Barcelona, vaig començar a buscar feina

per tornar cap a Alemanya. Vaig tenir la sort de trobar unes pràctiques de 6 mesos a Nuremberg, Alemanya. Els 6 mesos, ràpidament es van

convertir en un any i mig. L’empresa em va oferir una posició permanent al departament de Marketing i desenvolupament de nou productes. Va ser

una experiència increïble que em va fer aprendre moltíssimes coses. Quan vius fora, creixes, madures, aprens a ser feliç amb tu mateix, a saber estar sola. El fet de

treballar amb alemany o amb qualsevol altre idioma t’obliga a buscar tota mena de recursos per poder estar al nivell dels nadius, i tots aquests recursos, serveixen per qualsevol àmbit de la vida.

Les amistat que fas quan vius a l’estranger es converteixen en la teva família, amb qui ce-lebres cada petita cosa que passa cada dia. Coneixes a moltíssima gent, que pensa de moltíssimes maneres diferents i de les quals sempre tindràs quelcom a aprendre.

Al cap d’un any i mig a Alemanya, les ganes de seguir descobrint món, em van portar a sol·licitar un visat temporal per Austràlia (Work & Holiday). Dit i fet. Al juny del 2015 vaig agafar un vol de 24 hores i em vaig plantar a Sydney. Fins que vaig trobar una feina al cap de dos mesos, tot van ser dubtes, ja que Sydney és una ciutat caríssima. Els estalvis m’ana-ven desapareixent i semblava que el meu visat no era el ideal per trobar una feina,... però ara estic treballant per una empresa australiana en el mateix sector, en el departament de ventes, i estem tramitant un nou visat per poder-me quedar alguns anys més.

Viure a l’estranger és una cosa que recomano a tothom. En certa manera, ets sents lliure, sents que la rutina de feina, mai és tant avorrida, simplement perquè vius a l’estranger, i cada dia descobreixes coses noves. Cada cap de setmana fas excursions a llocs increïbles i cada vacances, viatges a països totalment diferents del que estem acostumats.

Per sort, vaig decidir marxar a viure fora, perquè era una cosa que volia fer, no per necessi-tat. Però si és veritat que, en part, a mi i a tots els meus amics del sud d’Europa, una de les coses que ens tira enrera a l’hora de tornar a casa, és la situació econòmica i laboral que viu Espanya en aquests moments.

DEL

Laia Oliva Antiga alumna, promoció 2006-07ADE a la UB Màster de Marketing i investigació de mercats a la UB

Sóc l’Eric Vázquez i tinc 26 anys. Actualment resideixo a San Die-go (Califòrnia, EEUU) des de fa uns tres anys. Estic fent el doctorat al Salk Institute for Biological Studies, un dels centres de recerca més prestigiosos del món. Estudio els mecanismes moleculars que converteixen les cèl·lules mare adultes en cèl·lules mare can-cerígenes i iniciadores de tumors. Dit d’una altra manera, l’objectiu del projecte és esbrinar per quina raó les nostres cèl·lules poden donar lloc a tumors.

En acabar l’escola vaig estudiar el grau de biologia humana a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), durant el qual vaig tenir l’oportu-nitat de fer pràctiques a varis centres de recerca. A continuació, vaig cursar el màster en recerca biomèdica a la mateixa universitat i en acabar-lo vaig decidir anar-me’n cap a San Diego a fer recerca.

El fet que avui sigui qui sóc es deu en gran part al SEK. De l’escola que m’ha vist créixer des dels 6 anys fins als 18 anys (més de mitja vida!) en tinc un grandíssim record per tot allò que m’ha en-senyat tant acadèmica com personalment. En concret, m’agrada-ria destacar dues de les experiències que més m’han marcat com a persona. En primer lloc, la importància que se li donava a l’apre-nentatge de les llengües estrangeres i l’oportunitat de viatjar a escoles de diferents països europeus és una de les coses que ara amb perspectiva valoro molt positivament.

I en segon lloc, en el meu cas, el treball de recerca que vaig realit-zar durant el batxillerat va ser una de les activitats que més em van ajudar a decidir com encaminar el meu futur i quin grau estu-diar. El tema del treball va ser ‘La clonació d’un ratolí’ i com la part pràctica era molt important, vaig tenir l’oportunitat d’unir-me durant l’estiu a un laboratori de recerca professional.

Com he acabat fins on sóc ara? Aquesta pregunta encara me la faig jo. En anglès hi ha aquesta expressió ‘get out of your confort zone’ que significa que facis coses que comporten certa incertesa i aventura amb l’objectiu de superar-te i aprendre a conviure en contextos diferents als quals un està acostumat, però que al mateix temps la recompensa és molt més satisfactòria. Suposo que se-guint aquesta filosofia va ser la raó principal per la qual vaig deci-dir marxar a viure a l’estranger durant una temporada.

Laia Oliva Antiga alumna, promoció 2006-07ADE a la UB Màster de Marketing i investigació de mercats a la UB

Eric Vázquez Antic alumne, promoció 2007-08Grau de Biologia humana a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Doctorant a Sant Diego (California, EEUU)

Eric Vázquez Antic alumne, promoció 2007-08Grau de Biologia humana a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Doctorant a Sant Diego (California, EEUU)

L’assetjament, és cosa de totsA Jesuïtes Educació creiem fermament que les escoles podem ajudar a fer créixer la consciència de com prevenir i detectar l’assetjament. Per això, vam ser una de les de les entitats pioneres en l’àmbit escolar en prendre la decisió d’iniciar aquest camí educatiu i elaborar un protocol de prevenció d’abusos sexuals a les nostres escoles, que el nostre Patronat va aprovar al maig del 2012. La primera decisió va ser la pròpia elaboració del protocol, que és en sí mateix un instrument educatiu respecte a la manera de procedir dels educadors i educadores.

Per ser coherents amb el grau de maduresa de la nostra sensibilitat respecte a aquest tema, Jesuïtes Educació també ha creat una adreça específica de contacte:

escoltar@fje.eduper arribar a aquelles persones que hagin pogut sen-tir-se víctimes en el passat, més enllà del temps legal de prescripció.

La formació de manera continuada de tots els edu-cadors que tracten amb infants i joves, així com dels educadors que entren nous a la nostra xarxa, a crea-ció d’una comissió de seguiment del desenvolupa-ment del protocol, que també actua d’ofici en cas que alguna família, alumne o educador informi d’un pos-sible cas o de la sospita que s’estigui produint, la subscripció de la signatura del Codi Ètic d’actuació de tots els educadors de les escoles de Jesuïtes d’Es-panya a l’octubre del 2013, són accions enfocades a potenciar la prevenció, la sensibilització i la detecció de conductes alienes a l’acció educativa de les nos-tres escoles.

És la nostra voluntat clara d’acollir-les i escoltar-les.

44

JESMUN projectMònica Chica and Emma Arbona Alumnes de 4t d’ESO

JESMUN is a project that intends to emulate or replica-te the United Nations parliamentary system. Due to the mass news coverage in the last year about the Syrian refugee crisis, we chose this as our main topic in the project. Twenty one nations were represented by pairs of two students for each country, each pair had to rese-arch the countries that they were assigned for the pro-ject and they also had to find information on the refugee crisis. The students did this research they split up into seven pairs per classroom and debated and talked about the crisis and they had to come up with a solution to show it up to the deputies. After each class had made their points for why their solution was the best, the three solutions from each class were subjected to a vote amongst the 21 nations represented by two delegates

per nation. After the vote was held the delegates came to a consensus and decided that solution number three was the best option. This solution involved each of the 21 countries paying 5% of their national income on hel-ping the Syrian refugees.

This project has been a great opportunity to learn how to do a good presentation and to improve our English. It helped us to take confidence in our self and how to do a formal speech. We have realised that there are lots of different points of view and many different politic and economical situations of the countries, and how it af-fects about the refugees topic. Even though we have hearted a lot about this specific topic, we have got dipper in this issue.

46

AMPAJunta AMPAKOSTKA

Estem d’estrena

Tenim nova revista en format digital! El cert és que ha estat un curs ple de canvis i millores.

Vam començar al setembre amb una nova organització pedagògica en tres escoles diferenciades, -Infantil, Inter-mèdia i Secundària-, que entre tots hem aconseguit que arribi a bon port. No obstant això, no voldríem desaprofitar l’ocasió que ens ofereix aquest espai per agrair a tot el personal docent i de l’escola el seu alt grau d’implicació i professionalitat durant aquest procés els últims anys. Sense la seva complicitat i el seu optimisme, no hauria estat possible aquesta nova realitat escolar. Sabem que encara ens queden moltes coses per fer, però entre tots hem fixat unes bases que ens permeten mirar cap al futur amb molta il·lusió i amb un projecte educatiu engrescador.

Amb aquesta nova organització, vam renovar a principi de curs els Delegats de totes les classes i amb ells vam viu-re una jornada divertida i enriquidora, pensada per definir de manera conjunta el paper dels delegats i com aconse-guir la màxima col·laboració i implicació entre uns i altres.

Seguirem treballant per potenciar i consolidar la

figura dels Delegats i Delegades de classe, una

figura clau pel bon funcionament de l’escola...

#JuntsFemKostka

AMPA mitjançant la creació de Comissions de Treball, que reforcen el caràcter obert de la nostra Associació com a motor per a la dinàmica escolar. Per això, us convi-dem a participar-hi activament!

Però, sens dubte, una de les novetats d’aquest curs que ens ha fet especial il·lusió és la posada en marxa de les sessions de Cinema Solidari, dirigides a recaptar fons per millorar l’educació inclusiva a la nostra escola, amb una excepcional resposta per part de tothom.

Estem convençuts que educar en la diferència ens enriqueix a tots i ens fa més solidaris i compromesos. I, l’alta participació i conscienciació, han demostrat un cop més que som una gran família compromesa!

Seguirem treballant per potenciar i consolidar la fi-gura dels Delegats i Delegades de classe, una figura clau pel bon funcionament de l’escola i per poder ga-rantir un enllaç correcte entre les famílies, l’escola i l’AMPA. Gràcies per la vostra feina durant aquests nou mesos!

Ja endinsats en el nou curs vam col·laborar amb la celebració del 75è aniversari de l’escola i vam parti-cipar per primera vegada com a AMPA en la Marató de TV3, que aquest any ha destinat tots els diners recaptats a la investigació de la diabetis i l’obesitat. La col·laboració tots vosaltres va sumar una aporta-ció del Kostka de 1.263 Euros a aquesta increïble causa solidària. L’any que ve tornarem a ser-hi pre-sents!

I és que una de les millors notícies d’enguany és que s’ha incrementat substancialment la participació de les famílies a totes les activitats que com AMPA hem organitzat al llarg del curs, així com les que ha orga-nitzat directament l’escola, millorant el sentiment de pertinença de les famílies amb el Kostka.

En aquest sentit, estem potenciant nous canals sen-zills i directes de diàleg i participació de les famílies

Estem convençuts que educar en la diferència ens enriqueix a tots i ens fa més solidaris i compromesos.

48

AMPAOlímpiades i nou logotipTot i que la col·laboració de l’AMPA en les Olímpiades Kostka és ja històrica, aquest any, també per primera vegada, hem volgut elaborar un vídeo que pogués mos-trar a totes les famílies com viuen els nostres fills i filles una jornada d’esport, il·lusió i mooolta energia!

Immersos en aquesta onada de novetats, ens vam decidir a actualitzar el nostre logotip amb una imatge renovada, moderna i fresca; així és que, amb l’ajuda de l’escola, vam organitzar un concurs entre els alum-nes de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat. Després de remenar, triar i estudiar un munt de grans feines creades pels alumnes de l’escola, en Jordi Huang va resultar gua-nyador.

AMPAConectatsI per tal de mantenir-vos ben informats sobre el dia a dia de la nostra Associació i de l’escola s’han conti-nuat millorant els nostres canals de comunicació (cor-reu, web, Facebook). S’ha fet un gran esforç per fer-vos arribar de forma pràcticament immediata tota la in-formació rellevant mitjançant la nostra pàgina de Fa-cebook. Per això, tornem a convidar-vos a què us hi sumeu amb un ‘M’agrada’ a la pàgina: ja som més de 200 famílies connectades!

No oblideu que si preciseu contactar amb nosaltres, podeu fer-ho mitjançant el correu electrònic:vocalia.comunicacio@ampakostka.org o bé utilitzant el formulari de contacte existent a la nostra web.

No ens voldríem acomiadar sense aprofitar per refle-xionar tots plegats sobre la importància de la implica-ció i participació de les famílies a l’escola avui i en el futur, unint esforços i compartint la responsabilitat sobre l’educació de les nostres filles i fills. Per aquest motiu el lligam entre mares i pares amb l’escola és vital pel seu bon funcionament.

Com a Junta de l’AMPA sabem que sempre hi ha coses que es poden fer millor i coses en les quals si col·la-borem plegats aconseguirem una millor educació pels nostres fills, i amb aquest esperit seguirem treballant.

Aprofitem per desitjar-vos que gaudiu amb els vostres filles i fills d’unes merescudes vacances d’estiu i que aprofiteu a carregar les piles: ens espera un curs vinent 2016-17 en què tenim moltes novetats preparades per vosaltres. Recordeu #JuntsFemKostka.

Us convidem a participar-hi i que ens acompanyeu en aquest il·lusionant projecte treballant plegats.

www.facebook.com/AMPAKostka

www.ampakostka.org

vocalia.comunicacio@ampakostka.org

#JuntsFemKostka