DEPARTAMENTDE COMUNICACIAUDIOVISUAL Facultat de Cincies de la Informaci UNIVERSITAT AUTNOMADE BARCELONA Gener 1996 EL PROJECTEDIDACTIC DE ROBERTOROSSELLINI Tesi doctoral t Autor:ngel QuintanaMorraja Director:Dr. Romn GubernGarriga-Nogus 3.3.Latelevisicomaindstriacinematogrfica 3.3.1 .El context poltic de la RAI Lahistriadelaradiodifusiitalianacomenal'any1923quan l'Estat esreservael dret d'installari establircomunicacionsperones electromagntiques.La formaci del monopoli pblic tindr lloc sota el feixisme, quan el 27 d'agostde1924 escreaaRomalasocietatURI (UnioneRadiofonicaItaliana)alaquall'Estatatorgaelserveidela radiofonia.L'any1927,l'URIestransformarenEIAR(EnteItaliano perl'AudizioniRadiofoniche), a la qual govern feixistali atorgael dret decontroldelaradiodifusifinsel1953.UndecretIleidel26 d'octubrede1944transformaPEIARalaRAI(RadioAudizioni Italiana).Elnoumonopolipblicderadiodifusipassaraestar controlatperla DemocrciaCristianai la seu dela RAI -que durantel regim feixistahavia estat localitzat a Tor- ser transferidaa Roma. El ministerideTransportsiTelecomunicacionsserelmxim responsabledela RAI. Unallei del 26 de generde1952 creala RAI-TV,alaqualesconcedeixl'exclusivitatdelsserveisderadiodifusii televisifinsal1952.Eldecretlleipreveutambquelatelevisi cobreixil'any1956totelterritoriitali.53Lesprimeresemissions experimentalstindranllocdesdeMil,l'any1952.Hidestaquen 'LesdiversesinformacionssobreelsprimersanysdelaRAIilessevesdirectrius poltiqueshanestatrecollidesdelsllibres:AldoGrasso.Storiadellatelevisione italiana:GianfrancoBettetinii AldoGrasso,ed.Televisione:laprovvisoriaidentit italiana.Tori:FondazioneGiovanniAgnelli,1985;RobertoMorrione,LaRAInel paese delle Antenne. Roma: Roberto Napoleone,1978. 130 algunsespectaclesdevarietats,peresfilmadesiuninformatiu experimental.Entrelesprimeresproduccionsrealitzadesperla RAI, hihaalgunesemissionsdeteatrefirmatcomL'OrsodeTxkhov, dirigidaperMarioLandi,iMacbethdeShakespeare,dirigidaper Georges Foa 54. Les emissions regulars de la RAI comenaran el 3 de generde1954.Laprimeraestructuradela televisipblicaestar formadaperAntonioCarrelli-president-,FilibertoGuala-administradordelegat-iGianBattistaVicentini-directorgeneral-, persona propera, aquest ltim, als cercles del vatic. La figuraclaudelsprimersanysdelatelevisiitalianavaser Rodolfo Arata nomenat l'any 1956, Director General. Arata havia estat directordel diari delaDemocrciacristianaII Popolo.La sevalluita poltica es va caracteritzar per la seva voluntat de convertir la RAI en un monopoli d'estatabsolutament monoltic.El seu principal conflicte vaesvaproduirHocl'any1956quanlasocietatIITempo,que controlavaeldiaridelmateixnom,vademanaralministrede Transportsi Telecomunicacions,lautilitzacid'algunscanalsper tal de promoure les seves publicacions i espectacles. El mes de mar de 1957, elMinisteri varebutjarla comanda.La polmicavamarcarel debat de les eleccions legislatives de 1958 en les quals el dirigent de la Democrcia Cristiana, Amitore Fanfani, va obtenir el 42% dels vots. El13dejuliolde1960,lacortconstitucionalvadeclararqueel 4Untextdel1952recollial'experinciadelesprimeresemissions:Nellasala, ciascunain posizionedi partenza prestabilita, vi sonole tre camere pronteadagire da tre diverse angolature.Esse assomigliano a macchine da presacinematografiche, montate su carrelli dalle silenziose ruote di gomma. Ciascuna di esse munitadi tre obbiettivirotantichepermettonodipassareimmediatamentedalcampolungoa quellomedio, fino al primerissimo piano...Almomento di andarein onda,il registra prende postoalla sinistra del tavolo di comando. Al centro siede un tecnico che ha il compito di realizzare, usando i vari pulsantie le diverse leve, i movimenti segnatisul copionecheilregistrahasott'occhio.Adestrastailtecnicodeisuoni.Dauna parejoschermodicontrollo,sulqualeappaionovolta pervolta,leimmaginicosi come le vedono col loro apparecchio i telespettatori lontani. Si sta percominciare. Giancarlo Fusco. "Telemilano". L'Europeo.13 d'abril,1952. 131 monopoli d'Estateralegtim. Tots els ciutadanshavien de tenir dreta latelevisid'Estatiaquestahaviadevetllarperlaobjectivitatdela informaci. Ambl'arribadad'EttoreBernabeiala direccigeneraldelaRAI esvaobrirunanovafasedinslahistriadelatelevisiitaliana. Bernabei vaestar dotzeanysala direccidela televisipblica, fins el18 de desembre de1974. El dirigent va dimitir pocs dies abans que el4d'abrilde1975,s'aprovslalleideReformadelaRAIqueva posar fi a la poltica monopolista.L'pocaBernabei es vacaracteritzar perl'aplicacid'unmodeldedifusiunidireccional,moltguiatpel poderpolticdelaDemocrciacristiana.Berbabeieraunhome absolutament fidel a AmitoreFanfani i durant els catorze anys del seu mandatvadesignarunasriedefiguresclaudelaDemocrcia cristianaper talqueocupessinelsllocsprivilegiatsdel'estructurade poderdelaRAI. LapolticadeBernabeiespotresumirenl'aplicaci d'unfort autoritarismequeli vapermetremantenirel control polticde laRAI. Bernabei, per, es vapreocuparespecialmentquelatelevisi italianarealitzsunimportantcreixement,tantentermesindustrials com culturals. EttoreBernabeivapoderdura termelasevapolticatelevisiva ambuna certa tranquillitat fins que l'any1969, va tenirlloc laprimera crisipolticaimportantdinslatelevisipblicaitaliana.Lalluita estudiantili sindical que va explotar al carrer durantla tardor de1969, varepresentaruna fortacontestacicontrael control delainformaci televisivadutatermeperlaDemocrciacristiana.Elsmoviments d'extremaesquerra van demanar l'alliberamentde les ones televisives ivanposarendubte,desdelesdiversesregionsperifriques italianes,lapolticacentralistadutaatermefinsaquellmoment.Els treballadors de la RAI es van revoltari van ocupar, aquell mateix any, 132 els centres de produccide Mil, Tor, Roma i Npols55 . Aquestsfets vanprovocarqueentre1970i1972,escomencsaplantejarun debatsobrelareformadelaRAI,quevaposarendubteelpoder monopolista.El govern va crear l'any1972 una comissi d'estudisper la reformade laRAI, mentre que de formaprogressivavancomenar atenirlloclesprimeresprovesdetelevisiprivadapercable.L'any 1975amblalleidereformadelaRAIesvadonarllumverdaala creaci de les cadenes privades. 3.3.2. Ladivulgaci El concepte de divulgacies posa en manifesti esdesenvolupa durantelsegleXVIIIipertanyala formadepensamentconsiderada com"illustrada"quepretnalliberarlamentdelshomesdeles tenebresdelaignorncia,delasuperstici,l'obscurantisme, mitjanantelconeixementilacincia.Apartirdel'exemplede D'AlambertiDiderot,els filsofses vanproposar ferculturadeforma diferentdelatradicional,comunicantelseusaberdeforma comprensiblealmajornombredepersonespossibles.Laideadela divulgaci televisiva troba les seves arrels en la revoluci utpicaduta atermepelsenciclopedistesienlesreflexionssobrel'educaci permanent i la educaciper la imatge proposades en el segle XVII pel pedagogtxecJanAmosComenius,quanenlasevaobraDidctica Magna va establir un nou mtode basat en la visi directe a les coses de la naturalesa. Sobre els conflictesde la RAI, l'any1969 veure: Roberto Morrione. La RAI nel paesedelle Antenne, p. 26-34. 133 En els seus orgens, les televisions europees van dirigir unapart important dels seus esforos cap a la divulgaci, oferint al'espectador la possibilitat de poder disposar d'unasrie de coneixementsal'abast queperllonguessinl'educacipermanentdel'individu.Ladivulgaci televisiva,per, vaestar condicionadapels valorsideolgics-portava implcitaunacertaideadeculturaassimilablepelsistema-i vaestar preocupadaperlarecercadel'espectadorideal.Enlatelevisidels orgensladivulgacisbasavaenunsistemad'escripturarpid, llegidorifcilmentoblidable.Lescosesespresentavendeforma simplificadaimoltesvegadesperadquirirsentitnecessitavenser objecte de repetici. Per poder captar l'atenci,la divulgaci televisiva necessitavautilitzarelementsespectacularsquedivertissin l'espectador.Divulgarnosignificava,per,trivialitzarlainformaci, sinexplicarunasriedeconceptesdeformaplanera,senseentrar moltes vegades en detall. EntrelaprimeraetapadirigidadeRodolfo Aratai elllargsegon perodemonopolisticd'EttoreBernabei,la polticadeproduccidela RAIvavariarconsiderablement.EnelsprimersanyslaTelevisi Italianateniamoltpocpodermediticinomspodiaserseguidaper unaliteambunaltpoderdeconsum.La televisioferiaaaquesta liteunmodeld'entretenimentquedifoniaidivulgavauncert coneixement.SegonsAlbertoFarasinol'orientaciculturaldela televisi dels inicis s: Pivicineaquelledell'universitpopulare,delciclodi conferenze,dell'intrattenimentoche insegni anche qualcosa,che non aimodipischematici,immediati,eterogenei,tipicidell'industria culturaleS6. Alberto Farassino, Televisione e storia . Roma: Buzzoni Editore,1981, p. 32. 134 Una de les primeres contribucionsde la televisiitaliana en el terrenypedaggicva serla creacil'any1958 de l'espai Telescuola 57.LaRAIvaserlaprimeracadenatelevisivaeuropeaqueva promoureuncursd'educacipertelevisiaEuropa.Les programacionsde Telescuolaes vanincrementarconsiderablement durantelsanysseixanta,convertint-seenunadelesactuacions centrals de la poltica pedaggica de la cadena. QuanEttoreBernabeivaassumirladireccidelaRAIva mantenir la dea d'utilitzar la televisi com a instrument pedaggic i va establirunadivisiclaramentdefinidaentrelestresparcelles bsiquesdel'organigramatelevisiu: espectacle,informacii cultura. Lasevaprimerareformaimportantvatenirllocenelsprogrames culturals i d'informaci, que creixen considerablement.Les emissions escolarsi educatives van passar d'ocuparl'H'9% de la franja de la programacienelsprimersanysal26'8% en1961. Desdel'any 1960 fins el1966 aquestes emissions es van mantenir establertes e un20%delatotalitatdelaprogramaci.Bonapartd'aquests programes culturals s'encarregaven a societats de producci privades quecollaboravenamblaTelevisiEstatal.Pelsdirigentsdela Democrcia cristiana, la funci de la televisi era formar.La televisi eraentesacomunaimportanteinad'utilitatpedaggica,perno s'oblidaven d'introduir en els programes educatius una srie de valors ideolgicspropers al model poltic de la Democrcia Cristiana. Entre els programes ms destacats d'aquestapoltica televisiva es trobava EIprogramaTelescuolas'emetperprimercopel25denovembrede1958. La intenci de la RAI s orientar els cursos televisius a l'obtenci d'un diploma de escola mitjana. 135 l'espaiNonmaitroppotardi,queproposavaunaimportant campanyad'alfabetitzaci.L'xit popular d'aquestespai es vaproduir durant els anys de desenvolupament del mitj televisiu a Itlia i va ser clauperlaimplantacidelsreceptorsdetelevisienlesclasses humils italianes. Elsprincipalsmodels de programesde divulgacitelevisivavan serelsdetemacientficielshistrics.Elsprogramesdedivulgaci cientficavansuposarsempreungreuproblemadinslapoltica educativadelaRAI jaqueestractavadedifondrealgranpblic-o msbendital'entitatabstractadel'espectadorideal-unasriede temesqueerenfrutd'unaespecialitzaciiquerequeriennocions teriquesnopassempreaccessiblesalagranmassade telespectadors.Undelsespaiscientficsmspopularsvaser Orizzonti deia scienza e della tecnica59,que es va emetre entre1966 i1973, en el qual la cincia era divulgada a partir de la seva aplicaci, establintd'aquestamaneraunarelacidirectaentrelarecerca cientfica i la realitat humana. Enlatelevisiitaliana,elsprogramesdivulgatesdecarcter histricesvanpresentarsotal'esquemadereportatges "peridiodistico-culturals",condutsperunpresentadorqueintrodua imatgesd'arxiuperalahistriadelsegleXXofilmacionsde monuments,esttues,quadresodocuments.SegonsAlberto Farassino60,entre1962i1968 -anysdela divulgacihistricaenla ElprogramaNonmaitroppotardiestavadirigitperOresteGasperini,Alberto Maznii CarloPiantoni. Laseva primeraemissi va tenirllocel15 denovembrede 1960 i es van emetre 484 episodis destinats a lluitar contral'analfabetisme. El programa Orizzontidella scienza e della tecnica va comenara emetre'sel31de generde1966ivaestarestructuratensetciclesquevandifondre'sdurantset temporades televisives fins l'any 1973. Alberto Farassino. Televisione e Srnriqp. 34. 136 RAI a partir de l'esquemaperiodstic- el 63% dels programes van ser sobre historia contempornia, el 22,8% sobre historia moderna, el 8'6 % sobre historia antiga i el 5'3% sobre historia medieval. Els moments historiesmstractatsvanserlaSegonaGuerraMondial-ambuna clara absncia d programes sobre el feixisme i l'antifeixisme a Itlia-ilahistriaamericanaentrelesduesgransguerres.Lasriems popular d'aquest perode fou Anni di Europa 61, la qual es va proposar analitzarlasituacidelsdiferentsEstatsdurantlaHistriaEuropea del segle XX. La realitzadoraLiliana Cavani va dirigirper la srie els captolsdeStoriedelIIIReich,unaobrademuntatgeapartir d'imatgesdocumentals. Una vella figura del cinema itali Alessandro Blassettivaparticipardinsdelmodelhistric-periodisticdelaRAI, realitzantelfilmLalungastradadelritorni62,onproposavauna investigaci sobre el paper dels soldats en la segona guerra mundial. La presncia de cineastes en la realitzaci de produccions de carcter histric durant el perode 1962-68 va ser escassa. En aquells anys la RAI,encaranohaviadissenyatunapolticaperalarealitzacide sriesdecarcterhistricienelterrenydelaficcihistricaels treballs es concentraven en adaptacions televisives de novelles o de peces de teatre. La polticade produccide srieshistriquesde la RAI no es va desenvolupar obertament fins l'any 1968. Enelmomentdecategoritzarelsrecursosutilitzatsperla divulgaciculturalenelsprimersanysdelaRAI,l'historiadorAldo La srie AnnidiEuropa, que comenaa emetre'sl'any1962, erdividiaendiferents ciclesd'emissionscentratsal voltantd'untema.Els programesanavenacompanyats d'undebatintroductori. !L'espaid'AlessandroBlassetti,Lalunguastradadelretornoeraunagranenquesta televisivasobre el retorndels soldats italians desprsdela segonaguerra mundial. El filmvaserpresentatel28d'agostde1962alasecciinformativadelaMostrade cinema de Vencia, essent la primera producci de la RAI que s'exhibia en elfestival. 137 Grassoestableix quatre sistemes principals de funcionamenten la majoria de programes : a)L'especialista:Al'interiordeprogramescondutsperno especialistesapareixialafiguradelprofessordipositarioficialdel saber.Elllenguatgedel'especialistaeramscomplexqueeldel conductor,perlasevapresnciaserviaperdonarcredibilitatals temes tractats. b)Lalli:Latelevisidesenvolupavalasevavocacid'escola parallelairealitzavadiversosprogramesque volientenirunacerta vocacidellid'escolamoderna.Enalgunscasos,s'utilitzavala presncia d'estudiants en el plat per donar credibilitat al programa. c)El documental:Es diferenciavadelalliperproposarunmajor nivelld'espectacularitat,perlautilitzacidetcniquesms sensacionalistesquecreavenuncertefected'enlluernamenta l'espectador.Enelsdocumentalslafiguradelconductorapareixia absolutamentdespersonalitzada. d) Espais amb conductor: El conductor es presentava com un individu ordenadordeldiscurs.Esbuscavaunacertaidentificacientreel pblici elconductor.La televisiutilitzavamoltesvegadesla figura delconductorperreciclaripersonalitzarprogramesdeproducci estrangera. Aldo Grasso. "Il demone de la divulgazione". A: Storia della televisione italiana, p. 116. 138 3.3.3.Elspactesentrelaindstriacinematogrficai elmonopoli televisiu QuanlatelevisiescomenavaadesenvoluparaItliaia difondre'smassivamentperlesllars,laindstriacinematogrficava viureunmomentd'esplendor.Mentread'altrespasoslatelevisi haviacomenataalterarelpoderhegemnicdelcinema,aItliaels dosmitjanssemblavenviurevidesparalleles,sensequees produssinentreellsgreusinterferncies.Latelevisiestava preocupadapelseudesenvolupament,perconvertir-seenungran mitjinformatiuinos'haviacomenataplantejarlapossibilitat d'establirpactesamblaindstriacinematogrficaquelipermetessin realitzar obres ms ambicioses i competitives en ei mercat exterior.La indstria,perla sevabanda, vivia d'esquenesala televisiinotenia pordelacompetnciaqueperaellapodiaarribararepresentarel mitj.Lasituaciitaliananoteniaresaveure,perexemple,ambla delsEstatsUnits.Afinalsdelsanyscinquantaesvaproduira Hollywoodunatransformacidelmercatcinematogrficqueva provocargairebl'extincidelsproductesdesrieB-destinatsa circuitsdesegonacategoria-ielreciclatgedenombrososesforos dinslaproducciaudiovisualcapalaindstriadeltelefilm.Les principalsmajorsvancomenaradissenyarpoltiquesdeproducci deserialsiTVmovies.Elsesforosqueanysenreras'havien articulatcapalaproduccimitjanaesvanreconduircapala produccidepellculesd'altcost,les quals trobavenunanovaforma derendibilitatenlesfuturesemissionstelevisives.Elsanysseixanta vanserperaHollywood,elperodedelamortdelesvelles 139 estructuresidelaconsolidacidel'hegemoniatelevisivaenelmn audiovisual64. Laindstriacinematogrficaitalianavaviure,enelsanys seixanta, una etapa de reconversi gracies a la produccii exportaci desubproductescomercials.Elsgnerespopulars-especialment filmsd'aventures,spaghettiwesterns, pplumsicomdies-,quevan provocarun creixementconsiderabledel mercat autctonitalidurant elsanyscinquanta,esvanconsolidariesvanconvertirenmaterial exportableals circuits d'exhibipopulars -cinemesdebarriadai sales dereestrena-denombrosospasos.Itliavatransformar-seenun pas exportadorde cinema de subgnere.Entre els anys1966 i 1967, la indstriacinematogrficaitalianaaconseguiaexportar4295 ttolsa l'estranger,lamajoriaalspasosdeSud-Amrica.65Malgrat l'espectacularitatdeles xifres, s'haviade tenirencomptequemoltes delespellculesd'aquestsanysesrealitzavenenrgimde coproducciambproductoresestrangeres.Amsdeltriomfdela indstriapopular,elcinemad'autoritalivacomenaraassolirun importantprestigi en els grans festivalsinternacionals.L'aparicil'any 1960depellculescomRoccoeisuoifratelli(Roccoysus hermanos)deLuchinoVisconti,LadolcevitadeFedericoFellini, L'avventura(Laaventura)deMichalangeloAntonioni,Laciociara (Dosmujeres)deVittorioDeSica,ensaladesperlacritica internacionaliapreciadesenelmercatinterior,vapermetrela consolidacid'unfortcinemad'autorbasatengransfigures. Determinadesproductoresvandecidirinvertirenarriscadesobresde Sobrelestransformacionsdelaindstriahollywodianaperlatelevisiveure: ChristopherAnderson,HollywoodTV.TheStudioSystemintheFifties.Houston: Universityof Texas Press,1994i Tino Balio, ed. Hollywoodin the age of television. Boston: UnwynHyman,1990. Eitel Monaco. L'industria cinematograficaitaliana. Roma: Anica,1968. p. 5. 140 cineastesnousqueanysenrerahaurienestatdedifcilproducci. L.Quagliettidestacacom a fetsintomticdel creixementindustrialdel cinemaitali a comenamentsdels seixantala inauguraci del Centre deproduccideDinoDeLaurentiis.66Mentreesconsolidavenvelles productorescomla ChampiondeCarloPonti, la TitanusolaCineriz, vansorgirnovesproductorescomlamilanesa22Dicembre cinematogrficaque vaproduir elsprimers filmsd'ErmanoOlmi i Lina Wertmller,l'Ager Film que va ser la responsable dels primerstreballs delsgermansTavianii deGiulianoMontaldo; AlfredoBini vacrearla marcaArcoFilmquevaproduirtotselstreballsdePierPaolo Pasolini.etc. Laindstriadeproduccidesubgneresnovanotarlacrisi econmicafinsacomenamentsdelsanysseixanta,encanvi,les estructuresencarregadesdelaproduccidefilmsd'autorvannotar una certa crisi a meitat dels anys seixanta. Per resoldrela situaci, es van establir dos camins d'ajudesindirectes de l'Estat.El primer vaser la fundacil'any1966 de la companyiapblicaItalnoleggio, que tenia comafinalitatdistribuirfilmsdequalitatiintervenirenlaseva producci.Italonoleggiovacollaborarenlaproduccidefilmscom Partner(1968)deBernardoBertolucci,Uncertogiorno(1969) d'ErmanoOlmi, La cadutta degli Dei (La cada de los dioses,1969) de LuchinoViscontioSaccoeVanzetti(SaccoyVanzetti,1971)de GiulianoMontaldo.L'altre cam va serla televisi. Talcomassenyala GianPieroBrunettaaquest fenomen va transformarl'estructuradela producci cinematogrfica: L.Quaglietti.Storiaeconomico-politicadelcinemaitaliano('1995-1980').Roma: Editori Reuniti,1980, p. 212. 141 Ilfenomeno nuovo,che si manifestaverso la met degli anni sesanta e subisceuna svolta molta netta a partire dal 1968, quello dell'entrataincampodellatelevisionecomeproduttriceo coproduttrice difilm.Il pianodiproduzione, datelecaratteristiche strutturali dell'azienda RAI,non subito chiaro67. Mentre que la indstria del cinema volia realitzar un apropament versla televisi,laRAIno va veureclarquincamseguirfins l'any 1968,quanvaco-produirambDinoDeLaurentiislasrie espectacular,L'Odissea(LaOdisea)deFrancoRossi.Talcom ha apuntatBrunetta,durantelsanysseixantalaRAInovatenirclara quinahaviadeserlapolticadepactesambelsorganismesde producci cinematogrfica. L'acord amb la indstria va ser complicat, jaquementrelaRAImanteniaunaconcepcipedaggicadela comunicaci,laindstriacinematogrficaitalianaexigiala comercialitat. Des de la seva creaci fins al 1964 -perode que coincideix amb l'etapadedivulgaciexposadaanteriorment-latelevisiitaliana semblava viure en una mena de complex d'inferioritaten relaci amb elcinema.Elmitjdecomunicacid'onvarebreinflunciesms directes va ser la rdio. Les estructures de molts de programes es van inspirarclaramentenestructuresdeprogramesradiofnics. Anivell cultural,latelevisicreiaqueperprestigiar-sehaviad'afavorirel teatre.Enaquestsanystreballavenenlatelevisiex-periodistes radiofnics,cientficsohistoriadorsquenoteniencapmenade formaci en el cap audiovisual. El teatre o les adaptacions televisives declssicsliterarisesrealitzavendesdel'interiordelsestudis GianPieroBrunetta.Storiadelcinemaitaliano.Dalmiracoloeconomicoaglianni novanta. Voi. IV. p. 11. 142 televisiusambcamereselectrniques.LaRAIprojectavacinemaper poder omplirles seves hores d'emissi, per no hi havia cap mena de criteri de selecci de pellcules. Entreelsanys1964i1968,esvaproduiruncanvinotable:la televisivacomenaramirarelcinemacomapartdel'estructura audiovisual. El mitjaudiovisual vapressentirquepodiaacostar-seal cinemapelcamdelaqualitat.TalcomassenyalaGianfranco Bettettini: IIcinema,cio,vienetransformatonelmitoesemplaredel linguaggioaudiovisivoe,nello stessotempo, nelpuntodiriferimento di tuta l'operosittelevisiva. Chi lavora per la televisione lo fa soloper finire nelcinema: i pochi professionistidel cinema che lavorano perla televisionelofannoconcedendosi bonariamentenelle pausedelloro "vero" impegno produttivo.Nella programmazionetelevisiva ilcinema vieneesaltato,transformatoineventoculturale,ritualizzato, celebrato:siscelgonosoprattuttoifilmespressivamentepi significatividella storiadel cinema; si organizzano le proiezioniincicli che richiamano le formule pidiffuse dei cineclub68. Enlaprogramacitelevisiva,elcinemavacomenaraservist comun fetcultural, gaireb tanimportantcom el teatre.Hi haviauna presnciamsimportantdelcinemadinslaprogramacitelevisivai vanestablir-sealgunscriterisrgidsperalaseleccidelsfilmsque serien emesos per la petita pantalla. En l'augmentde la qualitat de les emissionscinematogrfiquespertelevisihivajugarunpaper destacatla segonacadena-creadal'any1961-,la qualenelperode ' GianfrancoBettetini."Cine teledipendente".Il Sole 24 ore.17 mar1987. (Citatper Aldo Grasso. Storia della televisione italianap. 237-240). 143 1962-68 es va convertir en la cadena cultural per excellncia.Durant aquestperode,vancomenaraestablir-selesprimeresconverses entreelsrepresentantsdelaindstriacinematogrficai elsmembres del poder televisiu.Un primer acord representatiu va ser la convenci queel1965vatenirllocambelsproductorscinematogrficsde TANICAsegonslaquallaRAIesvacomprometrearodaramb materialcinematogrficentre50i60hores.Malgrataquestacord,la collaboraciambla indstria va sermolt tmida.La primera obraque vaintroduirlapellculacinematogrficadinsl'estructuratpicad'un serialtelevisiuvaserFrancescod'Assisi(1967)deLilianaCavani, biografia filmada de Francesco. Desprs d'haver acabat els estudisen elCentroSperimentalediCinematografa,LilianaCavanivaentrar l'any1961alaRAIper treballarenlesproduccionsdivulgatives.Les primeresrealitzacionsde Liliana Cavani van ser o b documentalsde muntatgedecarcterhistric-StoriedelIIIReich-opellcules d'entrevistes-Ges mio fratello, on parlava amb els deixebles del pare CharlesDe Foucauld, mort pels tuaregs a l'any1916-. La directorava rebredeldirigentdelaRAI, AngeloGuglielmilapossibilitatdefilmar un film sobreFrancesco, queinicialments'haviaderodardurantcinc diesenestudiambtelecmereselectrniquessegonsels procedimentstpicsdelteatretelevisiu.Uncopescritelguiamb TullioPinelli, Liliana Cavani va plantejar als responsablesde la RAI, la possibilitatdefilmar,ambelmateixtempsipressupost,enexteriors naturalsa Assisii ambpellculacinematogrfica.PerLilianaCavani, l'opci va ser inicialment pragmtica: Nfuvissutocomeun'operazionecheaprivaunfuturo.Ci nonostantefuilprimotelefilm prodottodallaRAI.Ecomeunfilmfu girato.Allorasi parlavatanto dello"specifici televisivo": permeerano 144 tute sciocchezze.Tutti si rendonoconto che in tv un primo piano si vede meglio di un totale.Ma non si pu fare una teoria dell'ovvio.69 Curiosament,Francesco d'Assisi va ser presentadaa la Mostra deVenciacomaobrarepresentativadelanovapolitica d'apropamentdelaRAIalcinema.Enelmateixfestivalvaser estrenada una producci de la ORTF realitzada per un cineasta itali quehavia tingut greusproblemesper treballarenla televisii en la indstria convencional: La prise du pouvoir par Louis XIV de Roberto Rossellini. AquestfilmdeRossellini, erarepresentatiudelanovapoltica d'aproximacial cinema de la ORTF70. L'any 1964, es va produir un canvienl'estructuradelaORTFensernomenatDirectorGeneral, JacquesBernardDuponti estarsituadesenelsllocsdirectriusuna sriedefiguresmoltproperesalgabinetdelPrimerMinistre encarregat d'assumptes d'informaci, Alain Peyrefitte. Entre aquestes figures destacavaClaudeContaminequevaocuparelcrrecde Director General Adjunt de la televisi francesa. El dirigent va decidir obrirla realitzaci de programes televisiusa nous talents procedents ja fos des de l'interior mateix de la casa, corn des del mn del cinema. Elsrealitzadorsvanserelsresponsablesabsolutsdelsprogrames. Anteriorment algunscineastes que es trobaven en decadncia dins la indstria, havien treballat dins la televisi francesa en la realitzaci de dramtics. Entre aquests cineastes destaquen Abel Gance, Alexandre Astruc, Roger Leenhardt i Pierre Prvet. Aquesta poltica va beneficiar considerablementlaproduccid'obresd'autorscinematogrfics, 69LilianaCavani."FilmperlaTV".A:FrancescoPino,GuidoBarlozzettiiClaver Salizzato,ed.Latelevisionepresenta-LaproduzionecinematograficadellaRAI 1965-1975. Vencia:Marsilio Editori. Febrer1988.p. 61. 70"LapolitiqueinaugureparlefilmdeRossellinisurLouisXIVtransformelerapportentrela TV et le cinma". Le Monde.11 d'octubrede1966. 145 moltes deles quals vanpassara estrenar-sede formasimultniaals cinemesi ala televisi.71Entreles ms destacades que vaproduirla cadenafrancesadestaquenMouchette(1967)deRobertBresson, quevaseremesapertelevisielmesd'octubrede1967,sismesos desprsdel'estrenaen elscinemes,iUnehistoireimmortelle(Una historiainmortal,1968)d'OrsonWelles, quevaserestrenadaprimer pertelevisiabansdeprojectar-seenelscinemes.Lapoltica d'aproximacial cinemanomsva durar finsl'any1968. Apartirdels anyssetanta,eldivorcientrelaindstriacinematogrficaitelevisiva vasermoltimportantaFrana.Curiosament,elmodeldelapoltica d'inversionscap al cinema d'autorpromogut per Claude Contamine va influenciarconsiderablementla polticaque vadura termelaRAIen els anyssetanta, on tamb es vanproduir obres deRobertBresson-Quatrenuitsd'unrveur(Cuatronochesdeunsoador,1971)-o d'un altre gran cineasta francs com Jean Renoir, queno havia trobat aFranaformesdefinanamentpelseudarrerprojecte,LePetit thtre de Jean Renoir (1969-1971). La polticade collaboracientre laRAI i la indstriadelcinema va teniruna primera fase situada entre els anys1968 i 1970, durant la quallatelevisivadecidirco-produiramblaindstriadelcinema algunesseriestelevisivesdecarcterespectacular,destinadesala difusiinternacional.Lesserieshaviendeserobadaptacions d'obresliterriesprestigiosesobbiografieshistriquesd'homes famosos.LaRAI voliamantenir,anivelldecontinguts,unacoartada pedagogico-cultural, per no proposava cap mena de reforma esttica dels productes. El cinema servia a la televisi d'excusaper assolir una espectacularitatquenolipodiendonarelsmitjanselectrnics.Les 71ChristianBrochand.HistoireGnraledela Radio et dela tlvisionenFrance.VolII.Paris: La documentationFranaise,1994. p. 407. 146 primeres series van ser tils a la RAI per poder comenar unapoltica internacionaliperestablirpactesamblesprincipalscadenesde televisi europees. L'operacivacomenarambunpacteambDinodeLaurentiis peralaproduccidevuitcaptolsdeL'Odissea,sriedirigidaper FrancoRossi, dela qualse'n fariauna versiredudade dueshores per serprojectadaals cinemes.La RAI va acostar-sea De Laurentiis, responsablede WarandPeace(Guerraypaz,1956)deKing Vidori Ulisse (Ulises, 1953) de Mario Camerini, per que era el productorms internacional de la indstria italiana. En la producci de la srie tamb hivaparticiparlaORTFfrancesailaproductoraalemanyaBavaria Films.Lapolticadeproduccideseriesd'aquestamenavaampliar-seambaaltresprojectescoml'Eneida(1971)deFrancoRossi, consideradacomunaperllogacideL'Odissea,persensela intervencideDeLaurentiisquevasersubstitutperunacasade produccims discreta: la Leone Films. Vittorio Cottafavi va realitzar -en coproducci amb TVE- CristoforoColombo(Cristbal Coln, 1968), interpretadaper Paco Rabal. Renato Castelliani es varesponsabilitzar d'unaltreambicisprojecte, VitadiLeonardoDa Vinci(LeonardoDa Vinci.1972. dirigidaperRenatoCastelliani, enlaqual vanintervenir enrgimdecoproducciTelevisiEspanyola,laORTFil'Instituto Luce.L'any1972,LuigiComencini,apartird'unguideDinoRisii SussoCecchid'Amico,vadirigirlasriedecinccaptolsL'avventure dePinocchio(Pinocho).Mentrel'any1965,produccionstelevisives comFrancescod'AssisideLilianaCavani depeniendelaDireccide programesculturalsdelaRAI,lesnovesseriesvanpassara dependre de la Direcci del'Espectacle. Laindstriacinematogrficavaveurequeenlapolticade serialstelevisiusnohihaviatantespossibilitatsdeguanycomen 147 l'explotacicinematogrficatradicionalivanobservarquequanles versionstelevisivesdelessrieserenexportadesalasalanotenen l'impacteprevist. Tal com afirmenFrancescoPinto, GuidoBarlozzetti i ClaverSalizzato, la entitatms beneficiadaperl'operacidelsserials va ser la prpia televisi: Ilmancato riconoscimento produttivoe giurdico della "dignit" cinematogrfcadiquestiprodottidimostralaancorascarsa consapevolezzadapartedellaRAIdelproprioprodurrecinema.Gli Sceneggiati filmati sono una operazione esclusivamente televisiva e la sua"coda"disfruttamentonellesalevieneconsideratacome elementodeltuttomarginale.Tuttovieneprodottoperlamessain ondaperchquestoilcuoredelprogettoproduttivodalservizio pubblico,lasuaragioned'essere.Inquestadirezioneilcinemanon vieneidentificatocomeun'areaadalto"valore" incuiinvestire,ma comeuna tecnica di spettacolarizzazionedella fiction inun perododi complessivoriassettodei programmideterminato dalla crisidi identit dellospettacolotelevisivotradizionaleedallainizialemessain discussionedellostudiocomeluogoprivilegiatodiproduzionedi fiction72. El nomenamentd'AngeloRomanocom a nouresponsabledela Direccid'EspectaclesdelaRAIPany1969,vasuposaruncanvi radicalenlapolticadeproduccicinematogrfica.Romano,seguint elmodel del'ORTF,vaconvertirla televisiitalianaenproductorade pellculesdestinadesalessalesd'exhibici,lesqualseren recuperadesuntempsdesprspelmitjelectrnic,grciesala polticade "dretsd'antena".Romanvaveurecomelcinemad'autor FrancescoPino,GuidoBarlozzettii ClaverSalizzato.Latelevisionepresenta...p. 17-18. 148 persubsistirnecessitavaprotecciivaentendrequel'apropament cap als grans autors prestigiosos del cinemaitali quehavien triomfat enelsprincipalsfestivalsinternacionalspodiaseraltamentrendible com a poltica de prestigi de la cadena a l'exterior.AngeloRomano va veure clar que elpacteamb grans productorscomDinoDeLaurentiis podia allunyar la televisi italiana de la seva rendibilitat publica: DinoDiLaurentiisragionava,invece,commelatv commercialeamericana:quelloche contava perluiera il rapportotra investimentie profitto,nonla cura paternalisticadel pubblico.Allora,si avviunacollaborazioneconproduttorimenoingombrantiperuna produzionedicinemad'autore:ledimensioniindustrialierano modesteelacreativitdelregistapotevaesserelasciataliberadi esprimersi.Conpochedecinedimilionifuoronoprodottifilm ragguardevoli,daSanMicheleavevaungallodeifratelliTaviania Strategia del ragno deBertolucci73 MalgratquelaRAIvacontinuarpracticantlapoliticadegrans serialsespectacularsi deproduccionscomercials,elsfilmstelevisius d'autorscinematogrficsconsagratsi els filmsexperimentalsdenous valorssorgitsdelCentroSperimentaledeCinematografia,van convertirlacadenaitalianaenunautnticpuntdereferncia internacional. Aixentre1970i1975,laRAI esvanproduirobresde gransautorsitalianscomIclown(1970)deFedericoFelliniiChung Kuo.CinadeMichelangeloAntonioni; treballsde jovesrepresentants delnoucinemaitalicomIrecuperanti(1970)d'ErmanoOlmi,La strategiadelragno(Laestrategiadelaaraa.1970)deBernardo Bertolucci,Durantel'estate(1970) d'ErmanoOlmi, SanMicheleaveva ungallo(1973)dePaoloeVittorioTaviani,MilarepadeLiliana Angelo Romano, "La Rai verso il cinema". A:La televisione presenta, p.36. 149 Cavani;primeresobresexperimentalsdedesconegutscomLafine del Gioco (1970) de Gianni Amelio, La parola a venire (1970) dePeter delMonte;filmsdedestacatsdirectorsestrangerscomQuatrenuits d'unrveur (Cuatro noches de un soador,1971) de Robert Bresson i La tecnica e il rito (1972) de Miklos Jancs. LespellculesprodudesperlaRAIacomenamentdels setanta,enplenapocad'hegemoniamonopolisticadelatelevisi d'Estat,snunimportantpuntderefernciadinsdelahistriadel cinemaitalidelestresdarreresdcades.GianPieroBrunetta consideralalniadeproduccidelaRAIcomcurisfenomende respecte i tolerncia cap el cinemad'autor: Perquanto posasembrare paradossale,se pensiamoaltipo dipoliticaculturaleegemonicamenteperannidaEttoreBemabei,la televisionedi Stato si presenta, proprionel momentoincui lestrutture produttiveavvertonoi primivistosi segnidi crisi, comeil luogodotato dimaggioretolleranza.Almenoperquantoriguardailrispettodelle intenzionie del mondo di ogni singolo autore7A Apartirdel'any1975,elclimadetolernciavacanviar considerablement.LareformadelaRAIvadonarllumverdaales cadenesprivades.Larelacientreelcinemailatelevisiesva comenar a establir en termes estrictes de consum, es van diluir totes les preocupacions de carcter pedaggici es va abandonarla poltica d'ajudaalcinemad'autor.L'any1989escalculavaquelesdiferents cadenesdetelevisihavienemsaItlia,untotalde36.000 pellcules.Lesprincipalscadenesreservavenuna tercerapartdela GianPieroBrunetta.Storiadelcinemaitaliano.Dalmiracoloeconomicoaglianni novanta, p.13. 150 sevaprogramacialcinema,generalmentenleshoresdems audinciaielcinemavapassaraconvertir-seenundelsms importantssuportsdel'activitattelevisiva.Latelevisi,per,havia passataserunmitjhegemnicquedeterminaval'existnciaila substnciad'altrsmitjanscomelcinemaquehaviapassata dependre de la poltica de drets d'antena de les diferents cadenes. Lapolticadeproduccidepellculesd'autordelaRAIva arribar a la seva culminaci i a l'inici de la seva deballada, l'any 1977 quan en el festival de cinema de Cannes, la producci de la televisi italianaPadrePadronedelsgermansPaoloiVittorioTaviani,va guanyarlaPalmad'Or.ElPresidentdeljuratd'aquellaedicidel festival va ser Roberto Rossellini. Un any desprs, una altra producci de laRAI va tornar a guanyar el mxim guard del festival,L'albero degli zoccoli d'Ermano Olmi. 3.4.ElsfilmstelevisiusdeRossellinienelcontext delaRAI Lamajoriad'estudissobreelperodetelevisiudeRossellini coincideixen en que la seva obra s un cas a part en la histria de les relacions entre el cinemai la televisiitaliana75.Desprsd'analitzar de formasuperficiallasituacidelaproduccicinematogrficaa la RAI,Sergio Trasatti afirma en el seu llibreRossellini e la televisione 1EscuriscomprovarcomelllibreLatelevisionepresenta...,queanalitzala produccicinematogrficadelaRAIentre1965i1975,noparladelaobrade Rossellini,la quales vista comun cas a part. Les cites als productes televisius del cineasta tenencarcterabsolutamentreferenciali noms en el captolde testimonis reculll'entrevista:MicheleMancini,RenatoTomasinoiLelloMaiello."Tre conversazioni con Rossellini",Filmcritica. n. 190, agost 1968. 151 quela collaboraci que determinatscineastescomBertolucci, Fellini, FrancoRossi, Blasettii Olmi vaser espordicai no va estarmarcada per cap mena de poltica de continutat: L'unicoa fare la scelta definitiva e a persisterecocciutamente nellarealizzazionedelsuovastoeambiziosoprogrammastato Roberto Rossellini76 Trasatti t ra al parlar d'excepcionalitatde la proposta televisiva deRossellini, enrelacialad'altrescineastes,encaraquelipodem retreurehaver-sedeixatlaimportantcontribucideCottafavi.La materialitzaciprcticadelseuprojectenomspotentendre'squan es situa dins del contextproductiui poltic de la RAI. Rossellininoms pottreballardinsdelatelevisiquanaquestaestableixuneslnies generalsdeprogramacionespodenintegrarlessevesparticulars propostes.TotselsseustreballstelevisiusdeRossellinineixen desprsdecomplicadesnegociacionsambelsdirigentsdelaRAI-i d'altrestelevisionseuropees-ilamajoriadeprojectesqueacaba filmanttenenpocaveureambelsquehaviend'integrarlaseva utpica enciclopdia de les imatges. QuatredelstreballstelevisiusdeRossellinis'inscriuenenla polticadeprogramesde divulgaciculturalquelaRAIpromouentre finalsdelsanyscinquantai1968:L'IndiavistadaRossellini(1959), L'Et del ferro(1964),Idea diunIsola(1968)i LaLotta dell'uomoper lasuasopravvivenza(1967-1969).Aexcepcidelasriesobrela ndia,les altres tres sries televisivesno van serrealitzadespelpropi Rossellini. En els crdits es parla d'una emissi de Roberto Rossellini, Sergio Trasatti. Rossellini e la televisione. Roma: La Rasegna Editrice,1978. 152 realitzadaRenzoRossellini Jr.,elseufillprimognit.El directoritali vacontrolarelprocsdeproduccidelproducte,vaseguir l'elaboracidelguiivadissenyarlessevesdirectriusbsiques.El control que va exercir sobre el producte ha provocat que en la majoria defilmografiessiguinconsideradescomaobresseves.Aaquests programess'hipodria afegir Torinonei cent'anni(1961), documental-delqueesvaferunaaltraversianomenadaTorinotraduesecoli (1961)- realitzatper Federigo Valli amb motiu del'exposici"Italia 61" queesvatenirHocaTorpertaldecelebrarelcentenaridel Risorgimentoitali.Rossellinivaposarelseunomalscrditsdel documental,persegonssemblanovatenir-himassaintervenci. Tots aquests treballs divulgatius es van comenar aproduirabansde quelaRAIdecidsarribaraestabliracordsamblaindstriadel cinema. L'IndiavistadaRosselliniiIdeadiunIsolasndues produccionsdecarctergeogrfic-antropolgic,mentrequeL'etdel ferroiLalottadell'uomoperlasuasopravvivenzaseriensriesde divulgacihistricai cientfica.El dissenydeproduccidelesquatre sriesseriaunabarrejaentrelesllionsd'escolamodernaiels documentalsespectacularitzatsquelaRAIemitiaenaquellperode. Totselsprogramescontavenambla presncia-comaintroductorde l'espai-delpropiRosselliniqueadoptavaelroldelclssicconductor personalitzat, figura present en la majoria de programes divulgatius de l'poca. AlaRAI, elquemenysimportavaeralapresnciadeRoberto Rossellini com a cineastai el que veritablementcomptava era que els espaiss'ajustessinalesdirectriusglobalsquecaracteritzavenels programesde divulgacidelperode.MentreRossellinianunciavaen els seus textosi entrevistesla posada en marxa d'unprojectedidctic 153 per a la televisi, la RAI ja feia temps que estava duent a la prctica -deformanosistemtica-elseupropiprojectedetelevisididctica. Malgratadaptar-sealesexignciesdelmitj,Rossellinivaanar establintunmtodedetreballpersonal-queserobjected'estudi detallat en el cinqu captol-, la importnciai innovaci del qual no era intuda per les grans estructures del monopoli televisiu itali. ElsprogramesdeRossellinierenemissionsespecials, perfectamentintegradesalesdirectriuspoltiquesglobalsdela cadena,per, elprocsdeproduccidecadascunno vasersimple. LaRAIvacomprarelmaterialqueelcineastahaviarodataL'India perintegrar-loalasrieIviaggidelTelegiornale,coordinadaper FrancoProsperi,FabrizioPalombellii StanisNievo.En aquestasrie s'oferienreportatgesexticsdediversospasosdeltercermncom Kenya,Ugandaolandia.Un documentalistaviatger-enaquestcas Rossellini-eraconvidatalplatperpresentarlessevesimatges,les quals eren comentades en directe mentre es projectaven. L'etdelFerrovaserpresentadacomunasried'encrrecde Italsider, filial de l'IRI -Institutper la reconstrucciindustrial- per tal de poderpublicitarlainauguracia Tarantodelcinqucentresiderrgic d'Itlia,unapeafonamentalenlapolticadeldesenvolupamentdel suddutaatermeperlaDemocrciacristiana.Italsiderva responsabilitzar-se d'un 50% de la srie, mentre quela RAI i('Instituto Lucese'nvanfercrrecdelaresta.Lasrieesvaemetreperla segonacadenaentrefebrerimarde1965ivatenirunaaudincia mitjanade2,6milionsd'espectadors,xifrarelativamentmsaltaque lamitjanadelsaltresproductesdivulgatius.IdeadiunIsolaeraun encrrecdelacadenaamericanaNBCi elprogramavaserdifsals EstatsUnitsel29dedesembrede1969,LaRAIelvaemetredos anys desprs, el 3 de febrer de 1970. 154 Finalment, l'ambicis projecte de srie de 12 episodis La lotta de l'uomoperlasoppraviwenzanomsvaserpossibledesprsque Rossellinihaguscreatunaproductoraprpiaambunimportant capitali quediferentstelevisionseuropeesdecidissinparticipara la srie en rgim de coproductors. La productora de Rossellini va ser la companyiaOrizzonte2000,enlaconstitucidelaqualhivan participardestacadesfiguresdelmecenatgeinternacional.77Hiha moltspocstextos,enelsqualsRossellinidoniinformacionsclares sobresles figuresde mecenatgequehihaviadarreralaproductora Orizzonte 2000. En una entrevista inclosa en el dossier de premsa de Socrate. Rossellini va apuntar algunes dades concretes: Ogniprogramma prodotto in parte dall'ente televisivo nazionaleitalianoo francese;e in parte dalla Horizon2000.La Horizon2000 una fondazioneche si costituita per aiutarme. L'iniziativa l'hapresaunmioamico, JeanRibou, presidentedella impresa di ricerche biologiche Schlumberger,che ha sede a Parigi ma capottali americani.DellaFondazione fannoparteanchelaIBM, l'industriachimicaUpjohn,laGulfOH. Perfortunailgoverno americano promuoveilmecenatismo, concedendo incambioai mecenati il privilegiodi esentaredalle tasse le somme destinatead attivit culturali o benefiche78 Entreles principalsfiguresvinculadesaOrizzonte2000 hihaviaJeanRiboud,presidentdela SchlumbergerLtd, filial dedicadaala lluita pels drets humans de la companyiapetrolferaC.E.O. deConradiMarcelSchlumberger.TambhivaintervenirJohn "DeMenil,presidentdelMuseu d'ArtMuseudeHoustonTexasid'unaFundaciamblaqueRossellinicollaborarenelsanys setanta.RobertoRosselliniva avanar5000 $ en la constitucide la societat. Orizzonte 2000tenia lafilialamericanaHorizon2000iLogosFilm.Elprocsdeconstitucid'Orizzonte2000est detallat en el llibre: Tg Gallagher. The Adventures of Roberto Rossellini (en premsa). 78Lietta Tornabuoni, "Ventottodomandea Rossellini".A: RosselliniSocarte perla TV.Appunti del Servizio Stampa, n.38, RAI. 155 Abansdelasevapolticadecoproducciambindstries cinematogrfiques,laRAI jahaviaestablertpactesdecollaboraci amb organismes pblics -com el cas d'Italsider- o fundacions culturals enlacoproduccideprogramesdivulgatius.Enregimde coproductorsvaninterveniraLalottadell'uomoperla soppraviwenza.laORTF,CorpoFilm(Egipte)iRomaniaFilm (Bucarest).Lalotta...esvadiferenciardelesaltresseriesde divulgaci perqu no era un encrrec, sin que podia arribar a ajustar-se perfectamenta les directrius generals dels diversos projectes que haviende formarlagranenciclopdiarosselliniana.Lasriede12 captols va ser realitzada segons les caracterstiques productives dels gransserialscinematogrfics,perlasevacondicidesrie divulgatival'obligavaaseremesadinslafranjadeprogrames educatiusdela segonacadena.En elmoment d'emetrela srie, la RAIhaviacomenata deixar de creure en elsprojectesdivulgatius, perlaqualcosavamarginar-la,emetent-laendosblocsseparats temporalmentpergairebunany.Elssisprimerscaptolsesvan emetre entre agost i setembre de 1970 i els altres sis un any desprs, entre setembrei octubre de1971. L'onz captol va tenirlamitjana d'audinciamsbaixadetoteslesproduccionstelevisivesde Rossellini: 300.000 espectadors.79 La primera biografia televisiva de reconstrucci histrica que va realitzarRossellini,LaprisedupouvoirparLouisXIVvaseruna producci de la ORTF i, en ella, la RAI no va tenir-hi cap intervenci. El nom de Llus XIV no figurava a cap de les llistes de temes que el Lesdadesd'audinciadelesdiferentsemissionsdelsprogramestelevisiusde Rossellini parteixen d'informacionsrecollides a diferents captols dels llibres: Sergio TrasattiRossellinielatelevisione,iTagGallagher.TheAdventuresofRoberto Rossellini. 156 directorvoliainclouredinselseuprojecteenciclopdic.Totesles figureshistriquesqueinteressavenRossellinihaviendesenvolupat unpaperclauenl'evolucidelconeixementilacincia,bsicament filsofsi cientfics de carcterracionalista.No hi havia caprei, poltic ofiguraclaudelahistria.80LaprisedupouvoirparLouisXIVpot considerar-secomuna obraclau dinslapolticadeproduccidutaa termepeldirigentdelaORTF,ClaudeContamine,encaminadaa prestigiarla televisimitjanantla presncia d'autorscinematogrfics. JacquesRivettehaviad'assumirinicialmentlarealitzacid'unfilm sobreLlusXIV.Eiprojectevaanarapararderebotalesmansde Rossellini,grciesaunapropostadelguionistaJeanGruault,antic collaboradorseu. Curiosament, quan el dissabte 8 d'octubrede1966 vaemetre'sperl'ORTF,LaprisedupouvoirparLouisXIVvaserun gran xit ja que va assolir una audincia de 20 milions d'espectadors-la ms alta que aconseguirmai una pellcula de Rossellini-. Desprs de la seva emissi, el film es va projectar en sales cinematogrfiquesi vaarribaraestar15setmanesenlacartellerdePars.Enlaseva emissiperlaRAI,el23d'abrilde1967,nomsvaaconseguirser vista per 6,3milions de telespectadors. L'xitd'audinciadel'emissideLaprisedupouvoirparLouis XIV a Frana, va obrir les portes de la RAI a Rossellini, primer dins la poltica de divulgaci amb la srie La lotta de l'uomo..,i desprs enla novapolticaderealitzacidesriestelevisivesdegranpressupost. La RAI va pactar amb la productora Orizzonte 2000 la realitzacid'Atti degli Apostoli, una srie de cinc captols en la qual haviend'intervenir-hienrgimdeco-productorsl'ORTF,TVE,StudioHamburgila productoracinematogrfica tunesinaLes Films du Carthague. La srie 1Unprimeresbsdetemesquehaviend'integrarelprojecteenciclopdicvaser escritperRosselliniperlaempresadeproducciFIDEC.Esbsestreprodutenel llibre: Gianni Rondolino. Roberto Rossellini. Torf: UTET,1989, p.289. 157 vaserunencrrecdirectedeldirigentcatlicintegristaPieremilio Gennarini-figuraclauenel dissenydelesnoveslniesdeproducci cinematogrfiquesde la RAI-. La Democrciacristiana voliaunasrie queressuscits-comL'Odissea-unacertanostlgiapel"peplum"i quealhorafostestimonid'uncertcristianisme.La vidadelsapstols tampocnoformavapartdelprojecteenciclopdic,perRosselliniva acceptarperqucreiaquel'anuncidelcristianismecomaanuncial mnd'unanovadoctrina,podriaserfcilmentvistcomunametfora deles transformacionsideolgiquespromogudesperla joventut.Atti degliApostolivaserrealitzadal'any1968.Lasrievateniruna audinciamitjana de 8.600.000espectadors. L'enciclopdiatelevisivanovacomenaranormalitzar-sefins Atti degli apostoli, la qual va marcar les caracterstiquesgeneralsdels propers treballsdel cineastai li va obrirles portesper dura termeun treballcontinuat-malgratelsnombrososproblemespoltics-ambla RAIfins1974.Lasriehaviad'estarintegradaenunatrilogia completadaperdosanticsprojectesSocrate-comenatadissenyar l'any1950-iCaligula-sobreelqualJeanGruaulthihaviaescritun gui,l'any1962-.D'aquestsdosprojectesnomsvapoder-sefer Socrateivaserelprimerfilmautnticamentpersonalquevarodar pertelevisi.LaproduccideSocratevacoincidirambunasriede canvispoltics a l'interiorde la RAI i ambl'arribadad'AngeloRomano, impulsordelcinemad'autordinselmonopolitelevisiuitali. Contrriamentalquepodriapensar-se,Rossellininovaservistper Romanocomunautor,sincomunsimpleartesquerealitzava diferentssriesques'ajustavenalsvellspropsitsdelacadena-els filmshistricsdegranpressupost-,perquenotenienresaveure amb els agosarats jocsnarratius de cineastes com Bertolucci o Fellini. La produccide Socrate es varetardar considerablementi vaoriginar elprimeratacdelcineastacontraelmitjtelevisiu.Rosselliniva 158 amenaar de tornar a treballar a Frana, d'on guardavaun bon record perl'experinciadeLaprisedupouvoir....Enunaentrevistaala revista L'Europeova declarar: InFranciahosemprericevutouna straordinariaospitaliele condizionidi lavorosonodi granlunga migliori.I francesi sisonoresi contodellepossibilitoffertedaun'intelligtentecooperazionefrail cinema e la televisione, problema che in Italia non si vuole o non si sa affrontare...lomi sono dedicato alla televisione che per me deve avere ancheunafuzioneeducativa.Perquestopensochel'attivitche avevointrapresoinItaliafossemolteutile...Mapercontinuare qualcosadibuonooccorronounospiritodicooperazioneed un'intelligenzadeiproblemicheinvecesonomancatiInquantoente monopolisticodi Stato,la televisione dovrebbe avere un grandesenso di responsabilitnei rapportiverso iterzi.Disgraziatamentejnvece,ho potutoconstatare che la televisione italiana fa pesare la sua posizione monopolisticaed assorbita da altri interessi che niente hannoa che vedere con la cultura.81 Aquestesdeclaracions tenenuna importnciafonamental jaque selprimercopquRosselliniatacafrontalmentlainstituci televisiva.Apartird'aquestmomenttotalasevavisidelmitj trencarambl'optimismeutpic dels primersanys. La televisino pot seraquellmitjquehadesalvarelcineastadelainutilitatde l'espectaclecinematogrfic,jaquetambsungranespectacle.La televisisungranorgueburocrtic,quehaperduttotamena d'intersperl'educacidel'individu.Sitenimencomptequeles primeres declaracionscontrala televisi van ser fetes a finals de l'any 81 Nerio Minuzzi. "Me ne vado in Francia". Entrevista amb Roberto Rossellini". L'Europeo.11de dcembre de 1969 159 1969, quan la RAI comenavaa tirar endavantla poltica depromoci delcinemad'autorilaORTF,amblamarxadeClaudeContamine, haviacanviatradicalmentd'estratgiarespecteelcinema,enelseu interiors'hiamagaunacontradiccievident.L'amenaademarxara Franapotentendre'scomla"rabieta"personald'uncineasta incomprspelgranaparelltelevisiu,perunalecturamsprofunda enspotmostrarla figurad'uncineastaferit.L'any1970,la televisi, es va trobar amb la reproducci dels mateixos problemes que va viure a finals dels anys seixanta dins de la indstria. En un moment en que latelevisiitalianaobrialesportesalamodernitatcinematogrfica, Rossellini s marginat com a representant d'una forma de fer cinema -0enaquestacastelevisi-consideradacomaenvellida.Malgratla polmicaambAngeloRoman,Socratevaserprojectadaenel Festival de Vencia juntamentamblesnovesproduccionsdela RAi, La strategia del ragno (La estrategia de la araa, 1970) de Bertolucci i 1clown(LosClowns.1970)deFedericoFellini.Pertelevisino s'emetr-divididaendoscaptols-finsal junyde1971itindruna audincia de 6.200.000 espectadors. El perodede ms calma queRossellinimantamblaRAI s el situatentreelsanys1971-72quanrodaBlaisePascal,Agostino d'IpponaiL'etdiCosimodeMedici.ElsuportdeGiovanbattista Cavallaro,membredelconselld'administracidelaRAI,l'ajudaa podercontinuarrealitzantdiversessriesques'ajustinalmodel dissenyataAttidegliApostoliiSocrate.Perdonarmsforaal projecteenciclopdic,laintencideRossellinieraladerealitzar algunasriedivulgativacomLarevoluzioneindustrialeiconsolidar amblafundaciDeMenil(Houston.Texas)elprojecteanomenat Science -sobre el qual anir treballant de forma peridica-. El cineasta novoliaqueelseuprojecteesquedsnomsredutal'mbitdela RAI,sinqueteniaunavisimsinternacionalistaqueelvadura 160 realitzardiversosinfructuososcontactesd'aproximaciambcadenes americanesicanadenques.Lapolticacomercialdelestelevisions privades americanes va esdevenir un obstacle per als seus projectesi va decidirconsolidarles possibilitats que li oferiala RAI, malgrat aix, noparariamaidepromoureprojectesaqualsevoltelevisidelmn. Durantaquestapocavarealitzarnombrososesbossosdeprojectes deguidesriesdivulgatives,moltsdelsquals-comveuremenel captol quart- es conserven en una fase incipient de redactat. Rossellini va veure que per poder treballar amb comoditat dins la RAIhaviadeferpellculesdecarcterbiogrfic,quefossinpoc ambiciosestantanivelldeproducci,comdedurada.BlaisePascal vaserelseudarrertreballambrgimdecoproducciambl'ORTF. Toteslesaltressriesdelperodevanserproducciexclusivadela RAI.BlaisePascales va emetre el mes de maig de1972 i vaassolir lesxifresd'audinciamsaltesdelacarreradeRobertoRossellini, 16.100.000espectadors.Agostinod'Iponaesvaemetreentre l'octubrei novembre de1972 i va tenirnoms 3.900.000espectadors. En canvi, L'ett di CosimodeMedici vaser difosaentreeldesembre de1972 i el gener de1973 amb una mitjana d'audincia de10 milions de telespectadors. MentreRossellinipodiaplantejar-seambcertacomoditatel treballalaRAI, al'interiordela televisi pblicaitalianaesvaviure unperodedecertamalamarorpoltica,motivatpelsatacsde l'esquerrasollicitantla fi del monopoli televisiu.El 27i 28 de junyde 1972,a"IlTeatrodelleArti"deRomavatenirllocelcongrs organitzatpelPSI titulat"RiformadellaRAI-TV"82.Rossellinivaser Algunsaspectesdelcongrsestanreprodutsenelllibre:BeniaminoFinocchiaro, RAITV. Ieri e domani. Mil: Sugar Co,1974, p. 77-98. 161 convidataparticiparalcongrsivaaprofitarperferunadefensa, totalmentcontracorrentdeles tendnciesdefensadesalcongrs,a favordelatelevisid'Estat.Lesraonsdelasevaposicivanser exposades en un article al diari Paese sera: LaRAI, mezzo eccellentedicomunicazioneconvastissime massedicittadini,debbaesserestatalizzata. Nondeve servire interessicommercialimasociali.Essivannodaldivertimento all'informazione generale e alla cultura.83 En un altre text,Rossellinis'escandalitzavaque hi hagus una posici generalitzada per part de diferents sectors de la cultura a favor d'una televisi d'Estat: Masoprattutto si pensa,si dice che la televisione,per essere libera, deve sottrarsi alloStato. Che tale siailragionamentodegli industriali,iquali sanno che una televisione"libera" sar, inpratica, privata, dunque commerciale, perfettamentenormale.Ci che lo meno,aparermio,chequesta opinione siacondivisa da certi produttori,certigiornalistiiqualiimmaginanocheun'utopica teleivisione "libera", ciocommerciale,potr finalmente realizzare quelli dei loro sogni che sono stati delusi dalla televisionediStato 84 En els debats que sorgeixen sobre el tema delaestatalitzaci delaRAIs'hipotveureunclarividentactedelucidesaperpartde 'Roberto Rossellini. "Rossellini e la riformadella RAi-TV". Paese Sera. 30 de juny de1972. (La seva posici a favor de la televisi d'estat es posa tamb de manifest en l'article: "Un futuro difficileper la televisione". Paese Sera. 3 de juliol de 1972. 1Roberto Rossellini."Plaidoyer pour la tlvision d'Etat". Le Monde, 10 de maig de 1972. (Traduccciitaliana: "Arringain difesadella televisionediStato".A:Il mio metodo, ed. Adriano Apra, p. 421 ). 162 Rossellini,elqualdesprsd'haverconegutlesformesde funcionamentdelatelevisicomercialamericana,intueixqueuna possiblereforma de laRAI podiarepresentarla fidela sevautopia enciclopdica.Rossellini es troba obligat a defensar l'estructuraque laRAImantenial'any1972,malgratqueessentiabsolutament desillusionat dels camins que la televisi ha seguit com a mitj. L'ltim treball important que el cineastarealitzar per a laRAI, controladapolticamentperEttoreBernabei,serCartesiusien aquest cas, els problemes no seran amb la cadena italiana sin amb l'ORTF.EnunprimermomentelprojecteCartesiushaviadeser considerablementmsambicisquePascalienlacoproduccihi haviad'intervenirunacadenadetelevisiamericanailaORTF. Rossellinihauriaacceptatque el film fosinterpretatperalgun actor americ. L'ORTF no ho va acabar de veure clar i finalment va decidir rodar amb un actor itali semi-desconegut, Ugo Cardea, i en exteriors italians.L'ORTFvadecidirnointervenirenelfilmpermanca d'autenticitat.Tal com indica Sergio Trasatti, un cop acabat el film, la RAI va tenir por que no interesss al pblic: Ancoraunavolta latelevisionehapauradiRossellini,ha pauradiannoiare, esimete alsicuro offrendo allospettatore,in alternativa,un piatto buono per tutti ipalati85. Elplatfortqueemetenperlasegonacadenaselwestern d'Edward Dmytrick, Warlock (El hombre de las pistolas de oro. 1959). L'audinciadeCartesiuss de 4.900.000espectadors.El problema defonsnoselfilmques'emetencompetncia,jaquealtres emissionsde films deRossellini van haver de lluitaramb espais tan Sergio Trasatti. Rossellini e la televisione, p. 117. 163 popularscomCanzionssimadeRaffaellaCarr,sinlaporquela RAI comena a tenir davant la poltica de producci de films d'autors, moltsdelsquals,comSanMicheleavevaungallo(1972)dels germansTaviani,snunimportantfracseconomie.Lesdures crtiques que des de l'esquerraes van comenar a articular contra la poltica del monopoli de la RAI, van aconsellar prudncia en la poltica d'inversions.Rossellini es va trobar, desprs de rodar Cartesius amb qu la televisi estava a punt de canviar radicalment i que la imminent aprovaci de la Ilei de reforma de la RAI, podia acabar amb el somni d'una televisi d'Estaton era possible realitzar productes de carcter cultural. L'angoixaque li van provocarelscanvis dinsl'aparell televisiu, amb motiu de la reforma de la RAI -que va ser gaireb simultnia a la llei del 7 d'agostde1974 que a Frana va suprimirla ORTF que va aparixer fraccionada en 7 empreses-, va quedar reflectida en un dels captolsfinalsdelseutreballd'assaigUnespritulibrenodebe aprendercomoesclavoonpressentialestransformacionsque comenavenatenirllocenunatelevisiqueanavacapala comercialitat: EnItalia,porejemplo unaleydel14deabrilde1975 especificaque la radio y la televisionconstituyen"unservicio pblico indispensable concarcterdeintersgeneral"...Promulgadacon ocasin de lareforma de laRAI-TV,esta ley slo haservidopara incrementar todavams el dominiodel poder sobre los mediosde comunicacinyrepartir msclaramenteelaparatoradiotelevisivo entre dos grupos dirigentes (en concreto,la DemocraciaCristiana y el PartidoSocialista italiano).Dichaley,enlugardecontribuir al mejoramiento de los programas,ha sido uno de los factores decisivos de su decadencia.La divisindel ente televisivoen doscadenas, 164 una iniciativa que sobre el papel deba estimular lacompetenciay favorecer asunaumento delacalidad, haproducidoel efecto justamente contraro.(...) Tanto en Francia como en Italia, la preguntaresultaentonces obvia: qu factores determinan el empeoramiento de los programas de dos cadenas competitivas,dentro de la misma organizacin?El casoesquelosdirectoresdelasdistintascadenas, elegidos generalmenteporlasfuerzas polticas enel poder yprovistos de capacidadprofesionalescasa cuando nonula, sonensumayora puros y simples aficionados.Para dar fe de sus mritos ante el "Jefe", estoes,elPoder establecido(cuya visin delascosas se limita exclusivamenteasusintereses polticos), slodisponen deuna prueba tangible:el ndicede audiencia.Para aumentar el ndicede audiencia,no hay otro mtodo posible que el de rebajar el nivel de los programas hasta que sean "divertidos" y"entretenidos"86 A partir de la seva semi-ruptura amb la RAI, provocada sobretot pelclimad'inseguretatemverselsseusproductesilapordeles televisionsaarriscarambproductesculturalsdebaixaaudincia, Rossellinivadecidirbuscaraltresformesdefinanamentqueli permetessinrodaralsEstatsUnitsunasriedivulgativasobrela revoluci americana, visitar el Sha de l'Iran per trobar ajuda per rodar unaHistoriadel'Islamirecuperarun vellprojecteescritambJean Gruault,Pulcinella,quehaviadecomptarambl'ajudadela companyiaestatalItalnoleggio.Eldirectoritalitomariaalcinema grcies a l'industrialEdilio Rusconi, que li va produir un llargmetratge sobre el lder de la Democrcia Cristiana, Alcide Da Gasperi. 'RobertoRossellini. Unespritulibre no debe aprendercomo esclavo. Escritossobre cine y educacin. Barcelona: Gustavo Gili,1979,p. 122-123. 165 Apartdel'experinciaalladadeConcertoperMichelangelo (1977)-enregistramentd'unconcertalaCapellaSixtina-,nova tornara collaborarms amblaRAI. Pocs diesabansdemorirhavia restablertcontactesamblacadenaitalianapertalqueaquests collaboressinenlaproduccidelprojectesobrela joventutdeKarl Marx,Lavorareperl'umanit,escritperSilviad'Amico.LaRAI interveniaen aquest cas com a co-productorad'unprojecte quehavia decomptaramblacollaboracidelaGaumontfrancesa,elqual inicialmentnoestavapensatcomasriedetelevisi,sincoma pellculaperaserexplotadaenelscinemes.87Aparentment, Lavorareperl'Umanits'hauriainscritperfectamentdinslalniade produccidefilmsd'autoriniciadaperAngeloRomano.Enaquest cas,per,lapolticadeproduccieramscomplexai elprojectede Rossellinis'hauriainscrit dinslalniapolticadepromoureuncinema de "qualit" europeu avalat per determinats autors, promogudaa partir de1975perDanielToscanduPlantier,directorgeneraldela Gaumont. 3.5.Conclusions Entreladeautpicad'unatelevisi,quepermetiarecuperar l'esperitinnocentdelesprimeresrealitzacionscinematogrfiques exposadaperRossellinienelseudebatdel'any1958ambAndr Bazin i JeanRenoir,i els darrers textos deRossellini en qudenuncia unatelevisilligadaaleslleisdelaaudincia,onlaculturas'ha Silvia d'Amico a l'autor. Roma,6 de febrer de 1995. 166 transformatensemiculturahihaunafortaescissi.Total'obra televisivadeRossellinies caracteritzarperun desajustamententre la teoria-exposadaen elsseusescritsi entrevistes-ilapraxis-les possibilitatsproductivesderealitzarelsseusprojectes-.Lautopia enciclopdicaestrobarmoltesvegadesbloquejadaperles estructuresdelainstitucitelevisivaqueambelsseusrgansde poderintentarajustar-sealsinteressospolticsquedeterminenla seva programaci. LaconfianadipositadaperRossellini,afinalsdelsanys cinquanta, en una televisi d'Estatcapa de produirnous models de programes que contribueixen a l'educaci permanent del'espectador, esveurcompletamentfrustrada.MalgratquelaRAIenelsseus primersanys va dur a termeuna poltica divulgativa, aquestaes va forjard'esquenes a l'aparell cinematogrfici estava condicionada per unesestructuresfinanceresmoltrgides.Enunprincipi, elprojecte didctic va ser plantejatcom una possibilitat d'integraci i reforma de les bases del projecte de televisi divulgativa que ja existia a la RAI. Els treballs de Rossellini van ser una experincia allada en el context general de la cadena. Malgrathaverhagutderenunciaralaindstriadelcinemai proclamar la seva confiana cega en la televisi d'Estat.Rossellini no vasermaiunsimplerealitzadordetelevisicapad'ajustar-sea qualsevol encrrec que li proposs l'aparell televisiu. Com en la seva etapacinematogrficaanterior,vaserunhomedelaindstriadel * cinemaquevavolermantenirelseu"status"d'autordinsdela impersonal estructura de la televisi. Rossellini noms podr treballar obertament per al mitj televisiu quan aquest decideix apropar-se cap El terme de semicultura s definit per Rossellini com rillusi de saber en el llibre: Roberto Rossellini, Uri espritu libre no debe aprender como esclavo, p. 113. 167 ala indstria del cinema.Les condicions que li van permetre poder duralaprcticaelsseus treballsestanestretamentrelacionadesa dos moments histrics en els quals tant a la ORTF -poltica de Claude Contamine- com a la RAI - a partir del 1968- s'estableixen unes noves estructuresde treball entre el cinemai la televisi.Tots els primers treballs que realitzaper al mitj televisiu -L'etdel ferro. La prise du pouvoir par Louis XIV iAtti degli apostili- sn obres d'encrrec que el cineasta assumeix com a tal i acaba fent seves, desenvolupant-hi una novametodologiadereconversidelaimatgeenuninstrument didctici aplicant-hielseu punt de vista.Els treballspersonalsque pot realitzar no sn ms que una perllongacii, en alguns casos, un perfeccionament,de les troballes fetes durantel seu primer perode, lesqualsnoerenmsqueunaextensidelstreballsquehauria realitzatenla sevadarreraetapacinematogrfica,sobretotdesprs deVival'Italia.Lesobrestelevisiveselportenaforjarunmtode personal, absolutament incomprs per la prpia instituci televisiva. Si en els anys seixanta, la obra de Rossellini va ser vista com a testimonid'unpassat-elnoralisme-ivasentir-sesuperadapel triomfdedeterminatscineastescomAntonioniiFellini,queeren vistoscomaparadigmadelamodernitat,lamateixasituacies va repetir a l'interiorde la instituci televisiva. Ni els dirigents televisius, ni moltes vegadesla crtica -tal com veurem en el captol quart- van reconixerRosselllinicom un cineastamodern. Mentre els cineastes ms representatius del nou cinema itali sorgit en els anys seixanta -Bertolucci,elsTaviani,ErmanoOlmi- vantrobarenlesestructures televisives -grcies a la poltica duta a terme per Angelo Romano-,un suporta la seva condicide cineastesmoderns, l'obra deRossellini vaservistacomunaperllongacidela"vella"polticadelaRAI encaminada a la promoci de sries de carcter histric. La seva obra televisiva mai no va ser considerada com una aposta de modernitat. 168 ApartirdelmomentenquelaRAIi laORTFcanvienlesseves estructuresdemonopolid'Estat,elprojectetelevisiudeRossellinies trobaincapacitatper a continuar.Malgrat que en els anysseixantala televisiestiguisubjectaainteressospolticsieconmics,hihauna escletxaque sla quepermet aRossellini d'anarrealitzantlesseves obres,enelmomentenquaquestaescletxaestrenca,lautopia enciclopdicadeixadetenirsentitenfuncidelmitjtelevisiu.Els seus treballs deixende serprodutspel seu possibleintersculturali estansubjectesalanovalleidel'audincia.ApartirdeCartesius. l'apostaestilsticadeRossellinicomenaaferporiaquesthade buscaraltresformesdefinanamentforadelatelevisi.Elsseus darrerstreballscinematogrficstornenaserobresd'encrrec,enles quals intenta continuar tot mantenint-se fidel a les bases principalsdel seu mtode. Malgrateldesajustamententrelateoriailapraxisqueenvolta totelprojectedidcticdeRossellini,sinnegablelasevacondici d'absolutaatipicitatdins del contextdela televisieuropeadelsanys seixanta.Capaltrecineastahaprogramatdesdelateoriauna empresadedimensionssemblantsaladeRossellini,nicapaltre directorl'hapogutduralaprctica,malgratlesnombroses contradiccionsqueaquest fetvaimplicar.Els diversostreballsqueel cineastapotacabarfentalatelevisiconstitueixenun"corpus" coherentiuna experinciainslita que estableixunanovaconcepci de la imatge com a instrument til per al coneixement.Els seus escrits terics representenun curis replantejamentde la posici de la funci educativadelesimatgesqueposaen dubtebonapart delspostulats del mn actual. 169 170 Captol 4: Els materials que integren elprojecte didctic 4.1. Els textos 4.1.1. Introducci RobertoRosselliniesposaaescriuredeformacontinuadaiamb certa vocaci d'assagistaa partir de l'any1962, moment en quecomena adissenyarlescoordinadesgeneralsdelseuprojectedidctic.Elsanys anteriors,lamajoriadereflexionssobreelsobjectiusdelseutreball nomsvanserexpressadesenentrevistes.L'nictextd'unacerta consistnciaquerealitzadurantelsanyscinquantasel treballinacabat "Dixansducinma",publicatentrescaptolsalarevistaCahiersdu cinma, els anys1955-19561. El text s escrit en un moment de crisi, dins del cinemaitali de l'escolaneorealista, degut a la proliferacidelcinema comercialpopulararticulatalvoltantdefilmsdegnereinfluenciatsper l'estticahollywodiana,ivolserbsicamentunajustificacideltreball realitzatenlessevesobresanteriors.En el textproposaalgunesdeles nocionsestilstiquesclaus:l'oposicialmuntatge,lareivindicacid'un modeldecinemaonlaposadaenescenasiguil'elementdeterminanti l'estructuracide la dramatrgiaa partir del concepte del'espera. ElstextosqueRossellinicomenaaescriureapartirde1962, tenen moltes vegades el seu origen en la seva participaci en determinats colloquisicongressos.Lamajoriasnreprodutsarevistes especialitzades-especialmentFilmcritica- i diaris-sobretotPaeseSera-. Elsseusprimerstextosserveixende justificaci/exposicidelalniade treballquehadeciditduratermeenelseuprojectedidctic.Aix, 1 Roberto Rossellini,"Dix ans du cinma". Cahiers du cinma, n.50, agost-setembre1995, p.3-9 (primera part); n.52, novembre 1995, p.3-9 (segona part); n.55, gener1956, p.9-15 (tercera part). 171 coincidintamblasevadecisidedeixardetreballardinslaindstria cinematogrfica,publicaaFilmcriticaelstextos"Conversazionesulla culturaesulcinema"i"Cinema:noveprospettivediconoscenza"2,que constituiranl'embridelesideesbasiquesqueguiaranelseuprojecte didctic.Enelprimerd'aqueststextos,constatal'existnciad'unacrisi globaldel'art queafectaprofundamentelcinemaiplantejalanecessitat quees torniareplantejardenoula funcidePaudiovisual.Elsegontext vaserpresentaten el transcursd'uncongrs sobre el tema"Educazione cinematografica e scuola"3. En ell, utilitza el recurs d'anarcap a lahistria comacamperpoderradiografiarelpresent.Eltemadel'articlesla constataciqueelcinemahaesdevingutunmitjdecomunicacide masses, contrari a la formaci de l'individu. Durantelsanysdelprojectedidctic,l'afanydedesenvoluparel coneixementilarecercapersonalvamarcarconsiderablementl'evoluci intellectualdeRosselliniilivanpermetreanarperfilantlasevapeculiar concepcidelafuncidel'homedinsdel'univers.Algunsdelstextos, sobretotelsquepublicaendeterminatsdiaris,snobservacionssobre unasriedeproblemesqueelpreocupeniquepodentenirunacerta incidnciaenel desenvolupamentdel seuprojectedidctic.Totsaquests escritsconstitueixenunavaluosadocumentacipertaldedeterminar l'evolucidelpensamentdelcineastaentreelsanys1962i1977.Enel nostretreballseranutilitzatscomaaclarimentd'algunstemesconcrets queapareixeranenl'anlisiposteriordelespellculesdelprojecte didctic.LesdirectriusbsiquesdelpensamentdeRosselliniesvan concretar,per,enlapublicacidedosllibresd'assaigenelsquals apareixenresumideslescoordinadesbsiquesdelseupensament: Utopia. Autopsia.Diecialladecima4,escritl'any1974,iUn espritulibre no debe aprender como esclavo 5, escrit l'any1976.Aaquests llibres, s'hi 2 Roberto Rossellini,"Conversazione sulla cultura e sul cinema". Filmcritica. n.131, mar 1963, p. 131-134; Roberto Rossellini,"Cinema: nuove prospettive di conoscenza",Filmcritica. n.136, juliol-agost,1963, p.413-424. 3 El congrs"Educazione cinematograficae scuola" va tenir lloc a Roma, el mes de juliol de 1963. Estava promogut pel Centro Europeo dell'Educazione" i el "Centro StudiCinematografici". 4 RobertoRossellini, Utopia, Autopsia. Dieci alla decima. Roma: Armando Editore,1974. L'edici castellanava ser publicada a: Barcelona: Dopesa,1975. (Hem utilitzat l'edici original italiana). 172 ha d'afegirl'aparicil'any1987 de Fragments d'uneautobiographie, on Stefano Roncoroni, va recollir alguns escrits indits i algunes declaracions quehaviendeformarpartd'unintentfrustratdellargaentrevistade carcter autobiogrfic. Els dos primers captols del llibre van ser redactats perRossellini, a comenamentsde l'any1977, el darreranydela seva vida.Apartd'aquestmaterial, existeixelllibreinditLacomunicazione dall'anno uno all'anno zero7, que no s ms que una primera versi de les idees que havien de configurar Un espritu libre no puede aprender como esclavo. Enelsseustreballscomaassagista,Rossellininovavoler realitzarreflexionsteriquessobrelanaturalesadelfetcinematogrfic, com per exemple va ferPierPaoloPasolini amb els seus treballssobre cinema de poesia o les sevesreflexions semitiques sobre la naturalesa delcinemacomallenguatge.8Rosselliniesvapreocupard'establirles basesd'unpensamentglobal,onesqestionavenalgunsdelsfactors fonamentals que han contribut a generar la crisis de la racionalitat en la societatactual.Elspuntsderefernciatericsnotenencapmenade connexi amb les principals teories cinematogrfiques dels anys seixanta osetanta-desdelesreflexionsontolgiquesdeAndrBazinfinsal desenvolupamentdelasemiticadurantaquestsanys,lesqualssn ignorades de forma radical pel cineasta. Els referents que utilitza per anar configurantel seu propi pensamentparteixen generalment de la histria delesmentalitats,lahistriadelscanvissocialsodelahistriadela cincia.El fetcinematogrficnomssutilitzatdeformatangencial, ja siguiperexposarlacrisidelcinemacomaformad'articomaforma d'espectacle,o per justificarles raons que l'han portata articularel seu 5 Roberto Rossellini, Un espritlibre ne doit rien apprendre en esclave. Paris: Fayard,1977. L'edici castellana va ser publicada a: Barcelona: Gustavo Gili,1979. (Hem utilitzat la traducci castellana, jaque la versi francesas una traducci de l'original, mai publicat a Itlia). 6 Roberto Rossellini, Fragments d'une autobiographie. Pars: Ramsay,1987. 7 Adriano Apra disposa d'una cpia del manuscritindit La comunicazione dall'anno uno all'anno zero. El manuscrit recull bona part dels temes que integren Un espritulibre.Probablement, Rosselliniva fer servir el manuscritcorn a primera versi del seu assaig. El text va quedar indit ja que tots els temes estaven ampliis i desenvolupatsen el llibre posterior. Adriano Apra al'autor, Roma, 6 de febrerde 1995. 8 Alguns dels textos terics fonamentalsde Pasolini han estat recollits a: Pier Paolo Pasolini, L'expriencehrtique.Pars: Payot,1976. 173 projectedidctic.LesideesdeRossellinisobreelseutreball cinematogrficoelspuntsclausdelseumtodevansserexposades generalmentdeformaoralenlagranquantitatd'entrevistesqueva concedirdurantelsanysdelseuprojectedidctic.L'nicaexcepcia aquestanormaselprimercaptoldeFragmentsd'uneautobiographie on realitza una reflexisobre la seva prpia condici com a cineasta. Un dels principals problemes que plantegen els textos de Rossellini s el de considerar si constitueixen un "corpus teric" que ajuda a aclarir o justificarels camins que el propi cineasta va seguiri que el van dur a prendreunasried'opcionsradicalsdavantdelaindustriaaudiovisual. Elstextosreflecteixenunaclarapreocupacididctica,podenser consideratscom a assaigs de divulgaci del seu pensament i,sobretot, snl'estructuracidelesbasesdelautopiaquevaconstruirenels darrers anys de la seva carrera. Els diferents assaigs es mouen, tal com suggereix elttol del seu primer llibre,entre dos conceptes fonamentals: l'autpsia i la utopia. Laautpsiasla tascaquepermetrealitzarde formadetallada una dissecci dels principals mals que han condut cap a una aguda crisi de la civilitzaci occidental, caracteritzadaper una forma de vida que no permet que l'home exerciti una de les caracterstiques fonamentalsde la sevanaturalesa:lapreocupacipersaber.Elconcepted'autpsia-heretat del pedagog txec, Comenius- significa veure amb elspropis ulls, descobrirlescosesapartirdelavisiilareflexiindividual.Pertal d'investigarelsmotiusfonamentalsquehancondutalacrisidela societat del seu temps, Rossellini va cap a la histria, ja que per a ell, el passat constitueixun dels mtodes fonamentalsper a la comprensi del present. Un cop realitzadal'autpsia, apareix la utopia, entesa en el sentit establert per Thomas More. Per l'humanista angls, la utopia era l'ideal de constitucid'unasocietatmodlica,La utopiano s tantallqueno es pot assumir,com la teoria d'unasocietat perfectaque pot modificar una realitatsocialpocsatisfactria.PeraRossellini,l'nicautopiapossible passava per establir els mitjans que permetin a la humanitat poder accedir al coneixement. L'nica revoluci possible s la del saber, perqu posa en 174 dubteels fonaments,desdelsqualshaestat edificadalasocietatactual. Pertaldepoderduratermelautopia,calrealitzarunarevisidels diferentsmitjansquepodenajudarl'homea desenvoluparla sevafunci comaindividuquepensa.Entreelsmitjansquepodencontribuiral desenvolupamentdelaintellignciahihanelsmitjansdecomunicaci-especialmentelsmitjansvisualscomelcinemailatelevisi-elsquals, per, s'hanallunyat de la seva funci de servei cap a l'individuperposar-se al servei d'una entelquia abstracta i uniformadora com s el concepte delamassa.Rossellinicreuquecalrevisarelsmitjansdecomunicaci perposar-losalserveidelaintelligncia.Aixnomspotserpossible grciesal'establimentd'unprojected'educacipermanent.Uncopfeta l'autpsiaiestablerteslesbasesdelautopia,Rossellinimostralaseva contribuci: establir un projecte didctic que permeti convertir la imatge en un instrument til per a la educaci permanent del'espectador. ElsdosassaigsqueRosselliniescriualfinaldelasevavida repeteixenlesprincipalsideesfonamentalsiarribenalesmateixes conclusionspercaminsdiferents.Totsdosdesenvolupenlafuncide sntesidelaprpiaevoluciintellectualdelcineasta.Elselementsque varienentreUtopia. AutopsiaiUn espritulibrenodebeaprendercomo esclavosnlaformacomrealitzal'autpsiaielscampsd'influncia intellectual queconflueixena cadallibre. Apartir de diferentsreferncies intellectualspresentaunautopiaiintentamostrarlautilitatqueaquesta pot tenir com a instrument transgressor de i'status social. Utopia Autopsasunaobraarticuladaentornunareflexisobre la necessitat d'establiruna reivindicaci moral de la racionalitat en un mn caracteritzatperla promoci dela irracionalitati la manca decontroldels instints.Mitjanantunavisirpidacapalpassat,snpresentatsen quatregransfaseselsprogressosmssignificatiusdelahumanitat:la invencidelllenguatge,elsavenosenl'agricultura,l'establimentdela religiieldesenvolupamentdelpensamentcientfic.Rossellinianalitza dues etapes claus de la Histria i que considera exemplars en la promoci del coneixementcom snla Grciaantiga, quan en el temps deScrates neixel debat entre el veritable coneixementi la presumpcide saber,i el Renaixement,quanesreivindical'homecompletiapareixlafigura fonamentaldeLeonBattistaAlbertiqueestableixlasntesientrearti 175 cincia. Els dos moments histrics van ser destruts per la irracionalitat.A la Grcia antiga, els sofistes van introduirla presumpci de saber contra la recerca del coneixement autntic. En el Renaixement, el calvinisme va promourel'especialitzacitot destruintla idea humanistade creaci d'un coneixement ampli de l'homei de l'univers.Les poquespossibilitats de desenvolupamentdelallibertatalllarg delahistriahan condutcap a l'alienacii cap a la cultura de masses, en les quals l'Estat s'ha preocupat detenirocupadalamentdelsciutadanssensedeixar-laexercitar. D'aquesta manera s'ha generat el fenomen de la semicultura que troba un parallelismeenlapresumpcidesaberdelssofistes.Lautopia rossellinianapassaperrecuperarl'esperitdelsdosgransmomentsde llibertatquevaviurelahumanitatiplantejaunanovautilitzacidels mitjans de comunicaci que permeti estimularl'humanisme.Per elaborar elseudiscurs,parteixdelaidead'educaciintegralpermanentide l'aportacirealitzada pels enciclopedistes francesos en el seu cam cap a ladivulgacidelconeixementhum.Enunarecensidelllibre, Virgilio Fantuzzis'interrogavasobrelescaracterstiquesdelapropostaqueel cineasta, ara convertit en assagista, proposava: Futurologia?Sognoutopico? Fiducialimitata nella capacit dell'uomo disuperare sestesso? Progetto diunanuovadimensione spiritualeche lo sviluppodella tecnica renderebbeaccesibilea tutti? Non si pu non essere d'acordo con Rossellini quando rivela i suoi pi segreti desideri eafferma che"le voci potenti della radio, della televisione,del cinema edella stampa dovrebberodiventareimezzi attraversoi quali diffondre la conoscenza,e potrebbero servire,inventando nuoveformule, a ristabilire il colloquio di ognuno con ciascuno9 AUnespritulibrenodebeaprendercomoesclavo.Rossellini realitzatresautpsiesarticuladesalvoltantdel'evolucidelasocietat moderna,l'educaciielsmitjansdecomunicaci.Enlaprimerapart oriental'autpsiacap a l'estudide l'evolucide la humanitat desprs de lestresgransrevolucionsdelsegleXVIII,lesqualsvanmarcarel desenvolupamentdel'actualmnmodern:larevoluciindustrial (Anglaterra),larevoluciburgesa(Frana)ilarevolucidemocrtica 9 Virgilio Fantuzzi, "Un libro: Dieci alla Decima". La Civilt Cattolica, n.2987, 7 de desembre de 1974,p.464. 176 (EstatsUnits).Aquestestresrevolucionsvancanviarlesestructures socialsidepensament,introduintunanovaconcepcideThome.Per analitzaraquests tres moments histrics, fauna lecturaparticular de les teoriesdeMarxsobrePalienaci.En exigirelnaixementd'unacultura novaquepermetiaccelerarlatransformacidel'home,l'allunyide l'alienacii l'acosticap al coneixement, apareixla utopia. L'autpsiaque realitzadel'educacielduraanalitzarcoml'escoladesenvolupatun ensenyamentdirigit,noalliberador;coml'educacis'orientacapa l'especialitzacienel treballinocapal'ensenyamentdel'oficid'home comassercapad'aprendrecontnuament.Lautopiasformuladaa partirdelesideesdela visidirectail'educaciintegralde Comenius. L'ltimapartdel'assaigcomenaambunaautpsiaalsmitjansde comunicaci en tant que responsables de la crisi del coneixement. Una de lescaracterstiquesessencialsd'aquestapartsqueRosselliniha enterratcompletamentlesesperancesqueacomenamentsdelsanys seixantahaviaposaten elmitjtelevisiuil'acusadeserresponsable-juntamentambelcinema-denohaver-seplantejatlarecercade l'educaciintegral i d'haver ajudat a difondre la semicultura a les masses. Rossellini creu que la utopia podria continuar passant per una reconversi de la televisi estatal en escola al servei dels espectadors, per que, en el fons,elproblematunmarcatcomponentpoltic,jaqueelprocs d'educaciintegralpodriaposarendubteelsfonamentsdelapoltica d'institucionalitzaci audiovisual. ElllibreFragmentsd'uneautobiographienopotconsiderar-se prpiamentunassaig.TalcomexplicaStefanoRoncoronienelseu epleg, el punt de partida va ser la transcripci oral de diverses converses incompletesrealitzades entre Roncoroni i Rossellini, les qualshavien de serlabase d'ungranllibre d'entrevistesamb el director.L'ordenacide les declaracions en forma d' assaig va donar pas als captols que van del III al VII.L'elaboraci,pel mateix Rossellini, entre el gener i el mar de 1977,delsdosprimerscaptolsquepretenientenirelcarcterde confessionspersonals, s la part ms propera a un assaig clssic10. Els captols que les poden relacionar ms amb les confessions exposades en StefanoRoncoroni,"Postface" A: Roberto Rossellini, Fragments d'uneautobiographie, p.191-199. 177 elsaltresassaigssnels dosprimers, queportenelreveladorttoldeLa socit du spectaclei De l'ignorance.En el primer captol, l'autpsiadels malssocialsesconcentraenelpropimndelcinema,elqualreflecteix unacrisi globalde l'art i del coneixement.Rossellini es fa seu el ttold'un llibredeGuyDebord,consideratcomunadelescrtiquesmsradicals ques'haginrealitzatcontralainstitucidel'espectacleenlessocietats capitalistesavanades,onvanseranunciatsalgunsdelsgransdebats quevanesclatardurantlesrevoltesdelmaigdel6811.Noscap casualitatqueRosselliniestableixialgunsparallelismesambel pensamentdelpensadorsituacionista,transformantelcontingutdeltext enunaconfessisobrelasevaprpiafuncidecineastaenunmn dominat per la retrica i la simulaci del saber.El director itali creu que el cinema viulligatals conceptesestticsi a l'exaltacidela personalitatde l'artistaheretadesdelromanticismeinos'haplantejatlarecercad'un campersonal.Laideadecinemahaestablertunaclararelaciambla dea d'espectacleentesacomun ordre poltic,econmic,sociali cientfic. Rosselliniacabaconcretant,ambuncertescepticismeenrelaciambla sevapropostautpica,queelproblemadefonsdelaimatgesuna qesti poltica. Al segon captol analitzala contradicci que suposa el fet deviureenunseglemarcatpeldesenvolupamentcientficsensequehi hagi un pensamentcientfic, i proposarecrrer a la histriaper canviar els mtodesdepensament.Com a camper combatrela ignorncia,existeix lavisidirectail'educaciintegralpermanent,amsdelalluitaperla independnciaideolgica. Talcomespot veure,elsassaigsdeRossellininoconfigurenuna teoriaflmica,perestableixenlesbasesd'unesideesqueseran fonamentalsperalaconfiguracidelesdiferentsobresqueconstituiran elprojectedidctic.Desprsd'haveresbossatlescaracterstiques generalsdelsprincipalstextos,enelpresentcaptolanalitzaremde maneraglobal les idees bsiques que han marcat el corpus humanistade Rossellini.Amsd'havercondicionatlatriadecontingutsdelesseves obresideservirdebasetericaperalaconstitucidelautopia rosselliniana,lesideesexposadesenelstextosportenimplcitauna actitudmoraldavantlesimatgesqueesdevindrfonamentalperalfutur "Guy Debord, La soct duSpectacle. Pars: Gallimard,1992. 178 establimentdel mtode del cineasta.La intenci d'aquestcaptol sla de proposarunasntesidelsconceptesfonamentalsiveurecomaquests constitueixentambelpuntdepartidad'unaconcepcicinematogrfica que es proposa posar en dubte els esquemes fonamentals de la instituci. Enelproperapartat,.centratenl'anlisidelsdiferentstreballsrealitzats per Rossellini, veurem com moltes vegades aquestes idees es concreten i com,d'altres,serveixend'excusao autojustificacidavantelsnombrosos problemes que el cineasta ha de superar per tal de poder dur a termeels seus propsits. 4.1.2.L'humanisme Laidead'unacrisidelacivilitzaciapareixcomapuntdepartida delamajoriadelstextosdeRossellini.Aquestaideasobjected'una autpsia per part del cineasta. En efecte, el director creu que la civilitzaci actualestrobaenunasituacisemblantalaquevatravessarl'imperi romenelsanysdelasevadecadnciaolaquevaviurel'altaEdat mitjana,quanlarahaviaestatdesterradadesprsqueelshomes visquessinseglesdeprosperitat,amblaimposicidelcaosila irracionalitat.Per entendre millor el pensamentrossellini, cal aturar-se un momenti veure com reflecteix el concepte de caos en els seus textos. En elsprimerspargrafsdelaconfessiquerealitzaaFragmentsd'une autobiographieafirma que des del momenten qu enspreguntemsobre l'existnciad'una crisi, admetem la seva existncia: Est-cequelacivilisationdumondeoccidentalestencriseou non?Poser la question,c'est dj yrprondre.Si elleest encrisi, ilfaut lachanger.12 Aquestpostulat, contrasta amb la reflexi que el propi Rossellini va establirunsanysabansaUtopia.Autopsia.onafirmavaqueundels problemesfonamentalsdelasocietatcontemporniaeral'escassa Fragments d'une autobiographie, p.8 179 conscinciaquelaprpiahumanitatteniadelasituacionestrobava abocada : Stiamoprecipitandoa grandevelocit in un baratro.Siamo giunti almomentocrucialedellanostracivilt.Mapochivoglionorendersene conto; quando se ne parlamolti storcono la bocca, altri rifiutano persinodi ascoltaregliargomentievalutareidati.Ci siamoabituati,beneomale, all'ideache lanostraindividualit,un certo giorno racchiusonellospazio di qualchedecennio dovr annullarsi ma non riusciamo ad ammettereche la societdov'essa inserita(e della quale ci lamentiamocontinuamente) possaegualmentemorire.Eppurenonmancanonellanostrastoria esempidigrandisociethumaneche,raggiuntol'apogeo,sisono estinte13 El todidcticambqueelcineastaimpregnaels diferentstextost comaobjectiuforarelprocsd'autoconscinciadelpblic.Pertal d'establirunbalandelesprincipalsmalaltiesquepateixlahumanitat, utilitzalaconscinciahistricail'aplica-apartirdelprocsd'autpsia-comamtodeperpoderarribaraunadiagnosi.AUnespritulibreno debeaprendercomoesclavoconstatacornlesformesde desenvolupamentdelsistemacapitalistageneradesapartirdeles diferentsrevolucionsquevantenirllocalsegleXVIII,hanarribatenel segle XX a un carrero sense sortida: Hemosllegadoalpuntoenquetodos,incluidaslasclases dirigentes, han perdidoel optimismo que alentaba a la humanidadcuando tenaelconvencimientodequelaoladeindustrializacin,laciencia,la tcnica yla racionalidadintrnsecade la produccin,unidas a losefectos delconocimiento yla expansin mundial del capitalismo, eranlagaranta de un progresosocialininterrumpido^. La idea general de la crisi no es manifesta noms en l'mbitsocial i polticsinquetambafectademaneraprofundalacultura.Rossellini 13 utopia, autopsia, p. 17. 180 creuquelacultura,talcomhaestatplantejadapelsdiferentsgoverns occidentals del segle, no t res a veure amb el concepte grec degnosis. ja que es basa en l'exaltacide la irracionalitat, a partir d'unaconcepci absolutamentornamentaldelesdiferentsmostresculturals.La irracionalitatsperRossellinielvirusquehacondutaladegradaci social. En el text manifest "Conversazione sulla cultura e sull cinema", on va anunciarla seva voluntat de retirar-se del cinema per acostar-se a la televisi,elpuntdepartidadelasevarennciaeral'autoconscincia d'una profunda crisi de la cultura que condua a la irracionalitat: Secondome questacrisi delia cultura generale,nonriguarda soltanto noi, siestendeatutto ilmondo. Dappertuttovediamomase di uominispinteadiventareframmentiditubodigerente,daquesta imperante "civiltdel consumo";aun certo momentoilcervellostesso finir con l'atrofizzarsi.Quel che occorre, dunque, riprendere i discorsi dell'abecedario.Sevolgliamo veramente arrivare acapirele ragione profonde della crisi che attraversiamo bisogna ricomenciare i discorsi dalle cose pi elementari15 La idea de crisi, com veurem en el proper captol, tamb constitueix el punt de partida de bona part de les pellcules biogrfiques que realitza dins del projecte didctic. Socrate comena mostrant la crisi del concepte depolisgregaiaAgostinod'Ipponareflecteixladecadnciadela civilitzaciromana. El concepte de crisi de la civilitzaci, per, no s un factorexclusiu dels treballs televisius. Un dels temes claus que travessa l'obra que el cineasta realitza durant els anys de la postguerra s el de la degradacimoraldelasocietat.Ladifernciabsica,per,entreel discurs que articula en els films realitzats els anys cinquanta i els treballs televisius, squeen aquellsmostravalessndromesdela decadncia, sense establir una diagnosi.En les obres televisives, en canvi, t clar que elgranproblemaquecal combatreslairracionalitat,perlo qual cosa estableixlaidead'utopia.Laconfianaenelserhumcomaindividu racional esdev un tema fonamental. Les diferentsbiografies didctiques s'articulen al voltant de la figura d'un innovador que intenta afirmar la seva 15 "Conversazione sulla cultura e sul cinema", p.l31 181 racionalitatposantordreal grancaosi ajudanta ferevolucionarelmotor de la histria. Siretornemaltext"Conversazionesullaculturaesulcinema", veuremcomRosselliniconstataquedavantd'unacrisigeneraldela cultura,l'nicapossibilitatsladerevisartoteslescosesdesdel comenament.Recuperareldiscursdelesrecerquesimplicatornara comenariper renixer, el pas fonamental s establir confianaabsoluta enl'individuienlessevescapacitatsracionals.L'esperanaenel naixement d'una cultura nova que acceleri la transformaci de l'individus unadelesbasesdelautopiadeRossellini.Perconsollidificaraquesta cultura cal conixer,per, detalladament el passat. Alloranon ci sono speranze? Si, ci possonoessere, se sapremo essereinteligenti...Cercarediintendereedisapareimponeinvecefari attenzionea tutti gli aspetti, a tutte le tappe del pensieroumano16 La coneixena del passat s til per establirl'autpsiadels mals de lasocietatactual, pertambperdescobrirelsmomentshistricsenels qualsvaserpossibleelsomnidetornaranixer.L'antigaGrciaiel Renaixementliserveixendemirallienellesapareixenpossibles solucionsper establir les bases de la utopia: Divienecosnaturaledomandarci:perchinquestiduebrevi perodi si sviluppatatanta intelligenza? Niente di mira