Upload
universitat-rovira-i-virgili
View
207
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
El capital econòmici el capital simbòlic
Com s’aconsegueix obtenir-los en el “Camp literari”?
Els autors que volen entrar al camp literari disposen de recursos desiguals
Els qui tenen patrimoni familiar, tenen Recursos econòmics Contactes socials
Els qui procedeixen dels sectors populars, només tenen El seu treball (Gramsci: “les meves mans,
el meu capital”) Els contactes socials que els proporciona el
seu lloc de treball
Les eines de subordinació dels artistes són:
El mercat (xifres de venda, entrades de teatre venudes…)
Llocs de treball que ofereix el periodisme, l’edició, la il.lustració
Els “salons”, que vinculen els artistes amb l’alta societat
Prebendes i mecenatge d’estat
Es porta a terme a través de l’univers jerarquitzat dels salons
L’intercanvi entre els poderosos i els més conformistes i més consagrats dels escriptors (o els més ben relacionats)
Diversitat de salons
Els escriptors s’hi troben per afinitats
Són refugis elitistes per als que se senten amenaçats per La literatura industrial Els periodistes literats
Tenen capacitat d’intercessió entre el món literari i el poder (p. 85 Bourdieu)
N’hi ha de més “liberals”, “rebels” o originals
Els gustos dels nous rics (incultes/poc refinats/vulgars) instal.lats al poder, són:
Novel.la i fulletons Empreses literàries lucratives
Manifesten sovint una forta hostilitat cap a la poesia
Augmenta el poder de la premsa
La publicació de: Fulletons La crònica social El fet divers
Suposa una expansió sense precedents en el mercat dels béns culturals
La intervenció dels poderosos per controlar el poder de la premsa es
concreta:
Sota amenaces , coacció i censura Sota control directe dels banquers
sobre les empreses culturals
Els directors de periòdicsestan disposats a difondre propostes
teòriques i models literaris i filosòfics (p. 87-88 Bourdieu)
“qui paga, mana”
La bohèmia i la invenció de
l’art de viurel’art de viure
Enfront dels intents de controlar-ho tot per part dels poderosos, sorgeix
Bourdieu:
Fins a l’aparició de la premsa, les carreres d’escriptor o d’artista estaven reservades a la noblesa o a la burgesia parisines
El desenvolupament de la premsa permet l’afluència de:
Joves sense fortuna que provenen de Classes mitjanes de la capital Classes populars de la capital Joves de províncies
Arriben a la capital amb la intenció de fer-se un lloc (ho poden intentar perquè troben feina)
1ª meitat s. XIX
Havia augmentat a Europa el nombre de títols d’ensenyament secundari. Molta gent alfabetitzada.
L’Administració públicaL’ensenyament
No els poden absorbir
Arriben a la capital
Joves que han estudiat humanitats i retòrica
Que no tenen recursos econòmics O els falten les proteccions oficials
necessàries per fer valdre els seus títols
Es veuen desplaçats a les professions literàries (prestigi romàntic), ja que no es necessiten títols per exercir-les
Aquesta situació
Ofereix independència als joves que estaven sotmesos a la part més baixa de l’escala social:
els dóna la possibilitat de viure (o de malviure) de tots els oficis modestos vinculats amb la literatura i el periodisme
Però també els posa en sutuació de sofrir tipus de dependència nous
Es produeix la concentració d’una població molt nombrosa que
aspira a viure de l’art, separada de la resta de categories socials, perquè
està inventant
l’art de viurel’art de viure
Neix una “societat” Neix una “societat” dintre de la societatdintre de la societat
Bourdieu p. 91Bourdieu p. 91
La “bohèmia” o art de viureart de viure, suscita reaccions ambivalents
És propera al poble (sovint hi comparteix la misèria)
Se separa del poble per “l’art de viure” que la defineix socialment (en canvi, la gent senzilla que ha d’anar a treballar i pujar una família no es pot entretenir en costums extravagants o llicenciosos)
S’enfronta a les convencions burgeses El seu estil de vida transgressiu l’acosta
a l’aristocràcia i l’alta burgesia (que mai no ha respectat cap regla)
(Bourdieu p. 93)
Això suposa contradiccions
Es forgen Bohèmies amb pesos socials diferents:
Bohèmia daurada (artistes amb diners que viuen al marge de les normes socials)
Bohèmia negra (artistes sense recursos que es moren de gana o de tuberculosi per mantenir el seu estil de vida bohemi)
(Bourdieu p. 93)
En aquest context, es produeix la
ruptura de l’artista amb el “burgès”
El gran públic, és alhora fascinant i menyspreat
Perquè està format pel Burgès: esclavitzat per la seva dèria de fer
diners (no té gust artístic) Poble: embrutit pel seu treball (ignorant)
Aquest dilema porta els escriptors a plantejar-se el seu lloc a la societat i la seva funció social
I alhora fa que els artistes es converteixin en el seu propi “mercat” (Bourdieu, p. 94-95), ja que són els únics que hi entenen…