1. Optativa de 2n d'ESOEL CMIC Professor: Sergi Ricart

2. HISTRIA DELS CMICS 0. ELS ANTECEDENTS El precedent ms directe del cmic a Europa s la Histria del sr Bosc Vell (1830) del mestre sus Rodolphe Tpffer on apareix per primera vegada la combinaci de textos i imatges en vinyetes. Per la mateixa poca, al Jap, l'artista Hokusai realitza una srie d'illustracions que sn considerades l'antecedent del manga.Histria del sr Bosc Vell (R. Tpffer)Tcniques d'autodefensa (Hokusai) 3. 1. ELS PRIMERS CMICS El naixement del cmic va ser possible grcies al desenvolupament de la tcnica de la litografia, que permetia copiar i publicar imatges. Els primer cmics van aparixer a les pgines dels dominicals dels diaris. L'any 1895 va aparixer a les pgines del diari nord-americ The Journal el que s considerat el primer cmic modern, The Yellow Kid de R.F. Outcault. 4. Un fet important va ser la publicaci als Estats Units de The Katzenjammer Kids, creats per Rudoph Dirks l'any 1897; s considerat el primer cmic en qu s'utilitzen globus per expressar els dilegs dels personatges. L'obra va tenir un gran xit i es va seguir publicant en dcades posteriors amb els llapisos d'altres autors. 5. Els primers cmics no van ser obres de molta qualitat artstica o narrativa per van assolir un gran xit que va permetre que el gnere es desenvolups fins que van aparixer les primeres historietes amb valor artstic. La ms important va ser Little Nemo in Slumberland (1905) de W. McCay, en qu el pblic podia seguir les aventures d'un nen en el seus somnis fins que es despertava. 6. Una altra historieta important d'aquests primers temps va ser Krazy Kat (1910) de George Herriman, protagonitzada per un gat i un ratol bojos. 7. A Espanya ja feia anys que es publicaven histories en dibuixos, com les auques. El Suero maravilloso de Jos Robledano s considerat el primer cmic espanyol prpiament dit (amb s de globus per als textos parlats); va ser publicat a la revista Infancia l'any 1910. Desprs d'ell cada vegada ms revistes infantils van anar publicant historietes; la ms famosa de totes va ser el TBO (1917): A causa del seu xit encara avui a Espanya el cmic s anomenat tebeo. 8. 2. EL DESENVOLUPAMENT En un principi el gnere preponderant va ser el cmic d'humor. Ben aviat van aparixer altres gneres, com el cmic d'aventures que va tenir un gran xit entre el pblic juvenil americ: El 1929 va aparixer el Tarzan de Hal Foster; ms endavant van sortir Buck Rogers al segle XXV (1932) de Dick Calkins, i Flash Gordon (1934) d'Alex Raymond que va esdevenir aviat una obra mestra del gnere. 9. Als anys 30 apareixen als Estats Units les primeres publicacions especialitzades exclusivament en historietes. Una de les ms conegudes, Action Comics, veu nixer l'any 1938 Superman de Jerry Siegel y Joe Shuster. Un any ms tard la revista Detective Comics (DC) publica la primera histria de Batman de Bob Kane i Bill Finger. L'any 1941 neix el Capit America de Joe Simon i Jack Kirby. 10. A Europa el els diaris publiquen tamb els seus propis cmics, entre els quals tenen un gran difusi els provinents de l'rea franco-belga, com Zig et Puce d'Alain Saint-Ogan (1925). L'any 1929 el diari belga Le XXe Sicle inicia la publicaci de Les aventures de Tintin d'Herg (sobrenom de Georges Remi) que esdevindr un dels cmics europeus ms publicats a escala mundial. 11. 3. LA CONSAGRACI Als Estats Units t una gran importncia l'aparici de l'editorial Marvel que ben aviat es va especialitzar en les histries de super-herois. L'artista ms important s Stan Lee, el qual, en collaboraci amb altres autors, crea personatges tan emblemtics com Els quatre fantstics (1961), Spider-Man (1962), Hulk (1962), Iron-Man (1963) i els X-Men (1963), entre molts altres 12. A Espanya la dura censura del rgim del general Franco dificulta l'arribada de cmics extrangers. Tanmateix, el cmic nacional obt un gran xit entre les classes populars i es continuen publicant revistes com el TBO i Pulgarcito. El 1958 el guionista catala Vctor Mora i el dibuixant Ambrs creen El capitn Trueno, cmic d'aventures que esdev aviat una de les sries de major xit. 13. Dins el cmic d'humor espanyol destaca l'escola Bruguera (de l'editorial Bruguera, responsable de revistes com Pulgarcito, DDT i Magos de la risa) amb cmics amb historietes infantils plenes d'elements constumistes. Entre els autors ms coneguts hi trobem Cifre (El reportero Tribulete), Raf (Sir Tim O'Theo), Vzquez (Las hermanas Gilda) i Josep Escobar, pare de Carpanta (1947) i Zipi i Zape (1948) 14. L'autormsimportantdelmoment, i el que ms xit ha obtingut fins a l'actualitat, ha estat Francisco Ibez, creador de Rompetechos,PepeGoterayOtilio, 13 Rue del Percebe, i molt especialmentMortadeloyFilemn, que van veure la llum per primera vegada 20 de gener de 1958 a la revista Pulgarcito. s el cmic espanyol que ha obtingut ms difusi. 15. L'any 1950 el dibuixant Charles M. Schulz inicia la publicaci de la tira cmica Peanuts, que converteix en estrelles del cmic els personatges de Snoopy i Charlie Brown. Schulz seguiria publicant la tira fins poc abans de la seva mort, l'any 2000.L'xit de Peanuts s seguit pel d'altres tires cmiques, com Garfield (1978) de Jim Davies, i Calvin i Hobbes (1985) de Bill Watterson. Fora dels Estats Units cal destacar l'xit internacional assolit per Mafalda (1964) de Quino. 16. A Europa continuen manant els cmics francfons. Aix l'any 1959 el guionista Ren Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo creen Astrix el Gal que amb el pas del temps esdevindr el cmic ms venut.Altres cmics europeus destacats que veuen la llum en aquesta poca sn Spirou et Fantasio (1938) de Rob-Vel, Lucky Luke (1948) de Morris, i Els barrufets (1958) del belga Peyo. 17. A Catalunya apareixen les revistes Histria i Llegenda i Cavall Fort (1961) on es publiquen les historietes d'Ot el Bruixot de Picanyol i Jep i Fidel de Madorell. 18. 4. EL CMIC MODERN L'any 1977 el nord-americ Art Spiegelman inicia la publicaci de Maus, on relata les terribles experincies dels seus pares al camp d'extermini d'Auschwitz durant la Segona Guerra Mundial. L'obra s un dur testimoni de l'horror de les atrocitats del rgim nazi i obt aviat una gran acollida; es converteix en el primer cmic en ser guardonat amb el prestigis premi Pulitzer. 19. A Frana el dibuixant Moebius revoluciona en gnere fantstic amb Arzach (1975), obra en qu destaca l'absncia de textos excrits. El mateix Moebius en collaboraci amb el guionista xil Alejandro Jodorowsky crea El Incal (1980), que es converteix en el cmic europeu ms venut des dels anys 80. 20. A la dcada dels 80 el manga japons desembarca amb fora a Europa i Amrica grcies en part al gran xit de les sries d'anime. El manga ms fams d'aquesta poca, i el ms influent, s sens dubte Bola de Drac d'Akira Toriyama que es comena a publicar l'any 1984.Un altra manga conegut s el futurista Akira (1982) de Katsuhiro Otomo. El mateix Otomo es va encarregar d'adaptar-lo al cinema. 21. A Espanya l'arribada de la democrcia permet l'aparici de revistes de cmic destinades al pblic adult i de stira poltica (El Jueves, El Papus, etc). El cmic d'humor segueix tenint una bona acollida amb personatges com Superlpez (1973) de Jan.CarlosJimnezpublicaParacuellos (1975) on relata les seves dures experincies en un hospici de la postguerra. 22. En el cmic anglosax t una gran acceptaci el format novella grfica, amb relats extensos que ocupen un gran nombre de pgines. La figura ms important s el britnic Alan Moore a qui devem alguns dels cmic ms elogiats dels ltims anys: V de Vendeta (1982), Watchmen (1986), From Hell (1993) i La Lliga dels homes extraordinaris (1991). 23. Un altre autor destacat s Frank Miller que a 300 (1998) va recrear la gesta heroica del rei Lenides i els soldats espartans, enfrontats a l'exrcit persa a la batalla de les Termpiles. Una altra obra seva s la srie d'histries que tenen lloc als barris baixos de la fictcia Basin City a Sin City (1991), obra dibuixada exclusivament en blanc i negre usant la tcnica del clar-obscur. 24. Amb el canvi de segle veiem augmentar el nombre d'adaptacions per al cinema de relats i personatges que havien aparegut abans en pgines de cmic. L'xit dels Batman, Spider-man i Astrix a la gran pantalla assegura la venda dels cmic i ajuda a augmentar-ne la difusi. La televisi no s aliena a aquest fenomen: The Walking Dead, cmic de terror creada el 2003 per Robert Kirkman, s converteix en una de les sries de televisi ms ben rebudes pel pblic i la crtica.