Ciutadella de Menorca, 12 d’agost de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.486

CCRRIISSPP ÍÍNN MMAARRIIAANNOO VVAADDEELLLL ::MMeess tt rree aarr tteessàà vv iinnaatteerr ii rreess ttaauurraaddoorr

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 12 CASTANY Tres Alqueries, 3Dissabte dia 13 MARCH Plaça Jaume II, 5Diumenge dia 14 CAVALLER Plaça de la CatedralDilluns dia 15 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDimarts dia 16 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimecres dia 17 OLEO Federico Pareja, 54Dijous dia 18 MOLL Eivissa, 50Divendres dia 19 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mar tes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mi ér co les 08'30-16’00 13’00-19’00

Ju e ves 08'30-16’00 13’00-19’00

Vi er nes 08'30-17’00 13’00-19’00

Sá ba do 08'30 19’00

Do min go 16'00 19’00

Núm. 3.486. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués, Bàrbara F. Sena, Joan Canals.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 27 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALA’N BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

07:15*08:00*08:4009:05 09:35*09:5010:05*10:3010:50*11:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:00* 17:3018:0018:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

10:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00*

21:00

22:30

23:001

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0008:45*09:0009:15*09:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

2

3

40 anys de laCompanyia Nura

Coneixent esports....l’Aikido o l’Art de la Pau

ES LLOGA PIS

A BARCELONA

DE 3

HABITACIONS.

ZONA

PLAÇA ESPANYA.

TEL.: 616 747 260

Casino17 de Gener

El president del Casino 17 de Gener, Antoni Pons Torres haconvocat per avui divendres a les 20,30 h per fer front a la des-esperant situació ecòmica per la que passar l’entitat on es sol·li-citarà als socis una derrama econòmica per tal de donar unbal`ó d’oxígen a l’entitat davant les càrregues financeres queha de suportar. També es demanarà la creació d’una comissióeconòmica i de control pressupostari.

Pons Torres recorda que la reforma del local social va pro-vocar un endeutament de 660.000 euros, que en temps de bo-nança ja era insoportable per les arques de l’entitat i que pocabans d’entrar la seva junta directiva, la junta presidida perEugènia Bagur va aprovar una segona hipoteca de 30.000euros per atendre les demores de pagament de la primera hi-poteca. La davallada d’ajudes per part de les Administracions,ha fet que la situació actual sigui crítica i cal que siguin elssocis els que han de prendre la determinació del futur del Ca-sino 17 de Gener, amb gairebé 122 anys de vida social, espor-tiva i cultural a Ciutadella.

S’esperen propostes, i entre tots trobar una solució que evitila desaparició del Casino Nou, i que aquest passi a mans de lesentitats financeres amb les que es van fer unes obres massa ele-vades i que ara no són pagadores.

Vendre el Teatre a l’Ajuntament, al Consell o al Govern dles Illes Balears en podria ser una de les solucions, però la fe-rida és molt grossa i el Casino és un malalt greu a l’UCI queestà lluitant entre la vida i la mort.

Esperem que tot s’arregli i hi hagi Casino permolts d’anys més.

S E T M A N A R I

4

Juliol, juntament amb agost, ésun dels mesos en què Menorcarep el gruix de visitants. L'any

passat un 49% dels turistes van arribaren aquests dos mesos via aèria, accen-tuant cada vegada més l'estacionalitat dela temporada.

Amb aquests antecedents s'ha conti-nuat amb l'enquesta de PIME Menorcaque mes a mes ofereix dades sobre l'e-volució de sectors turístics menorquins:comerç, nàutica, habitatges turístics devacances, agroturismes i lloguer de ve-hicles, cafeteries, bars i restaurants.

De les més de 220 empreses selec-cionades per a aquesta enquesta turísticaun 59,45% declaren haver reduït lesseves vendes respecte del mes de juliolde l'any passat.

Cal recordar que respecte del mes dejuny el percentatge d'empreses que ha-vien reduït la seva facturació de 2010 vaser del 56,36% i del 66,36% al maig.

Cap sector se salva del descens ge-neralitzat de l'activitat turística, sent elde lloguer de vehicles de conductor(90%) i el de cafeteries, bars i restau-rants (67,69%) la proporció d'empresesamb descens de xifra de negoci és supe-rior . També va passar el mateix en elsmesos de maig i juny.

Pel que fa a comerç, ni les condi-cions climatologies adverses per al

gaudi natural de la platja ni l'inici delperíode de rebaixes han aconseguit ani-mar un sector fortament castigat peldescens en el consum. Una mica més dela meitat (51,16%) han reduït les sevesvendes al juliol tot i la major afluènciade visitants en els nuclis urbans i zonescomercials a causa del mal temps. Se-gons les últimes dades de l'INE el junyles vendes minoristes van baixar inter-anualment en un 6,5% a Balears.

D'acord amb la mitjana global en elsector d'empreses Nàutic un 60,71%han disminuït la seva facturació res-pecte de juliol de 2010.

A parts iguals (33,33%) es repartei-xen les empreses d'habitatges turísticsvacances que van augmentar, es vanmantenir o van disminuir el seu volumde negoci el mes de juliol.

Comportament a part el que presentael sector d'agroturisme a l'illa. Un 50%de les empreses enquestades han aug-mentat el seu volum de negoci, davantun 33,33% que l'han disminuït.

Per molts turistes que arribin a Me-norca segueix sense distribuir la rendaturística entre les empreses menorqui-nes. Amb el tot inclòs perd la destinacióMenorca. De res servirà després lamen-tar que no hi ha oferta turística diversa ivariada, perquè quan vulgui adonars'haurà acabat amb l'activitat turística

Enquesta de PIME sobre la temporadaturística: Poden venir més turistes peròsegueixen caient les vendesPER PIME MENORCA FOTOS BEP AL·LÈS

de Menorca, AS-COME, també jas'han dirigit al ConsellInsular de Menorcaper a instar la finalitza-ció d'uns convenis amboperadors turístics, su-fragats amb diners pú-blics, que de maneradirecta o indirecta fo-menten el tot inclòs.

5

local de l'illa.PIME Menorca va demanar al presi-

dent del Consell Insular de Menorcatransparència en el tema dels convenisamb els operadors turístics que treballenamb el sistema de tot inclòs. Quant se'lsha pagat per cada client?, El 2010 hanportat més o menys clients que l'any an-terior?.

Les empreses de serveis turístics(comerços, lloguer de vehicles, nàutica,

habitatges turístics de vacances, cafete-ries, bars i restaurants) de Menorca con-sideren aquest tipus d'activitat perjudicialper als seus negocis, per la qual cosa de-manen al Consell el cessament d'aquestessubvencions a través de els convenis. Enaquest sentit l'Associació Menorquina deCafeteries, Bars i Restaurants, l'Associa-ció d'Empresaris d'Habitatges TurísticsVacacionals de Menorca, VITURME, il'Associació Empresarial de Comerciants

LOCAL

6

7

TAULA

DE R

EDACCIÓ

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de lasúltimas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

Creació de la unitat d'urbanitzacions de la brigada municipal.El regidor de Serveis Generals de l'Ajuntament de Ciutadella, Pedro Gener, ha informat que s'ha determinat la

creacíó d'una unitat d'obres, destinada al manteniment de les urbanitzacions del terme.La unitat quedarà formada per tres persones, amb l'especialitat específica de manobres, i un dels quals tindrà

la categoria d'oficial. La decisió presa pel regidor, en coordinació amb tot l'equip de govern municipal, implica l'aug-ment de la plantilla de la brigada general de l'Ajuntament, ja que la unitat farà feina al llarg de tot l'any, de gener adesembre, en uns llocs de feina de nova creació. D'aquesta manera —ha dit el regidor Pedro Gener—, s'asseguraque les feines de manteniment de les urbanitzacions tindrà un caràcter continuat també durant els mesos d'hivern, ino com passava fins ara que sols es limitava a fer-hi actuacions en reparacions i manteniment just abans de l'inicide la temporada turística i en el curs de la mateixa.

La coordinació de la unitat restarà feta per la regiduria de Serveis Generals, amb el suport de tots els caps del'àrea municipal.

Exposició sobre l'Índia a La Margarette a càrrec de laperiodista Helena Martínez.

Es tracta d'un recull de les millors fotografies que vaig fer durant la meva estada a l'Índia el passat hivern i queestaran a la venda però sense cap finalitat lucrativa. Els diners que es recullin es destinaran en forma de donació perfer realitat un dels projectes que la Fundació Vicenç Ferrer té pendents de fer a l'Índia. En concret, es construirà unsistema de reg perquè els ciutadans puguin cultivar els seus propis aliments, ser més autònoms i millorar la seva qua-litat de vida.

Aquesta és la meva forma d'agraïr l'hospitalitat de totes aquelles persones que em vaig creuar a la Índia i que,amb lo poc que tenien, em van oferir el que podien: des d'una mirada i un somriure (que en alguns moments valenmés que cap altra cosa al món); fins a un plat de menjar, un sostre o un cop de mà.

Per això, convido a totes aquelles persones que estiguin sensibilitzades amb la realitat d'Índia, o amb qualsevolaltra situació de pobresa o desigualtat que hi ha actualment al món, a que posin el seu granet d'arena per una bonacausa.

La Fundació Vicenç Ferrer i la fotògrafa Helena Martínez Pérez es comprometen a fer arribar les donacions alseu destí.

Exposició de Zulema Bagur a la Galeria RetxaLa pintora maonesa Zulema Bagur, una de les més prestiogioses de l’illa exposar des d’avui les seves darreres

creacions a la galeria Rexta de Ciutadella sota el títol de “mars, fars, ones i sal” fins el proper dia 25.Bagur presenta nous temes però sense perdre el seu segell illenc tan característic de les seves pintures i ens con-

vida a gaudir de la mar, les les ones, els fars i la sal que cobreix els nostros cossos a l’estiu de Menorca.

L’Associació de Veïns de Cala en Blanes celebra la seva festad’estiu

Demà dissabte dia 13 d’agost l’Assocació de Veïns de Cala en Blanes, que presideix Joan Benejam, iniciarà elsactes de la seva festivitat d’estiu que com cada any es celebraran al Palmerar de la platja. A les 20h s’iniciarà l’es-pectacle d’animacio infantil i l'espectacle de titelles on s’hi congregaran els més petits de cada casa. Seguidamenta les 21 h actuació de l'Associació de Dansa Espanyola i Flamenc, que oferiran els seus balls i coreografies i tan-carà aquest festival d’estiu l’actuació a les 22 h del Trio Arrels de Menorca, amb les seves haveneres i cançons del’illa.

El diumenge 14 d'agost al palmerar de Cala en Blanes es celebrarà el tradicional dinar de germanor amb l’ela-boració d’una gran paella per a tots els residents i on també s’han convidat a les autoritats locals i insulars.

LA SETMANA DEL

15 AL 21 D’AGOST

LES NOSTRES

OFICINES

ROMANDRAN

TANCADES

PER VACANCES.

LA PROPERA

EDICIÓ DE EL IRIS

SERÀ DIA

26 D’AGOST.

GRÀCIES.

ASHOME expressa la seva preocupació per les vagues de controladorsalemanys i de transport discrecional.

El col.lectiu de controladors alemanys i un sector dels sindicats de transport discrecional a les Balears han anunciat sengles con-vocatòries de vagues per als dies 09/08 i 12/08 respectivament. Davant aquesta situació l'Associació Hotelera de Menorca (ASHOME)es mostra preocupada per les conseqüències que aquestes convocatòries puguin tenir tant en possibles cancel.lacions de reserves, ma-lestar i reclamacions de turistes, com de pèrdua d'imatge de la destinació Menorca.

La vaga de controladors aeris alemanys prevista per demà dia 09 d'agost, (entre les 06:00 hores i les 12:00 hores) podria afectartots els vols amb procedència o destinació Alemanya que veuria pràcticament tancat el seu espai aeri.

Des ASHOME es manifesta que no pot ser el "client el que rebi les conseqüències d'un conflicte intern generat entre un col.lec-tiu de treballadors i un Govern que pot suposar la suspensió de reserves d'última hora".

Des de l'Associació Hotelera de Menorca es ressalta "l'accent que aquest problema té per les destinacions insulars que l'únicmitjà d'accés és l'avió" demanant major sensibilitat turística per no castigar encara més les destinacions i les empreses turístiques in-sulars ". Així mateix des ASHOMEse recorda la necessitat de crear una nova directiva europea que reguli el dret a vaga en sectors deserveis considerats estratègics.

En relació a la vaga de transport discrecional suposaria la paralització dels trasllats i visites dins de l'illa que podria afectar a mi-lers de turistes.

La convocatòria de vaga està recolzada per USO i el Sindicat Independent, mentre que CCOO s'ha desmarcat de la mateixa. AS-HOME fa una crida a la responsabilitat per intentar evitar que aquestes vagues es duguin a terme en plena temporada alta. Així ma-teix demana que, en cas de vaga, s'habilitin uns serveis mínims màxims que possibilitin que el 100% dels turistes que arriben aMenorca puguin desplaçar de l'aeroport a les zones turístiques i viceversaa

8

PER CARLES MARQUÈS FOTOS CARLES MARQUÈS

CRISPÍN MARIANO VADELL:Mestre artesà vinater i restaurador

Crispín Mariano Vadell pertany a una família de gran tradició gastronòmica que ha portat el nomde la cuina menorquina als seus més alts nivells a través del restaurant Ca n’Aguedet, que regentala seva mare, Àgueda Vadell amb el seu altre fill, Mariano, que és el cap de cuina. Premi Ramon

Llull 2005, Ca n’Aguedet manté una línia d’adaptació i de recuperació d’antigues receptes sense renun-ciar a la nova cuina mediterrània. Juntament amb el restaurant, des de 1987, reprenent una tradició vi-nícola totalment perduda a l’illa, Crispín va començar a elaborar i embotellar vi a la seva finca de Barbaitxsota el nom Ferrer de Muntpalau. Malgrat el seu caràcter precursor, se sent injustament tractat en nohaver obtingut el reconeixement oficial a la seva primera ampolla de Vi de la Terra Illa de Menorca, fetque atribueix a raons polítiques i d’interessos creats. Aquesta posició li ha fet col·locar-se al marge del’Associació de Viticultors de l’illa i de l’oficialisme d’un sector que, afirma, és un dels més intervingutsper l’Administració. Mestre Artesà Vinater, Crispín és un enamorat de la història i de les tradicions de Me-norca que gaudeix amb la cuina i amb els productes de la terra

menorquí va abastirles assedegades es-quadres angleses...

- Els impostos re-caudats per l’estany del’aiguardent i el vi, queva establir RichardKane, eren per als me-norquins. Fins i tot elCamí d’en Kane es vanodrir amb els impostosde l’aiguardent i el vi.

- Heu intentatapropar-vos als altresproductors de l’Asso-ciació de Viticultors?

- Els conec a tots i hihe parlat. Ara bé, crecque el primer que s’hade fer és explicar la his-tòria del vi de Menorcatal com ha succeït, però no la històriaque ha interessat contar a determinatspolítics.

- Des dels seus inicis, Ferrer deMuntpalau ha mantingut una col·la-boració molt estreta amb diversos ar-tistes per a l’elaboració de les sevesetiquetes ....

- Quan m’alluny una mica d’aquestmón diguem-ne legislatiu, entr dins unaetapa completament diferent, que és lade la sensibilitat artística. Faig feinaamb un pintor, en Xesc Xavier Vilator,que m’acull i amb el qual hem fet ple-gats unes feines fabuloses. Hem fetpel·lícules, documentals –ara n’hem fetun per al Museu Marès-... Des del ma-teix moment en què no es reconeix ofi-cialment que he fet el primer bòtil de Vide la Terra, dediquem aquest nombre almón de l’art. Així, es fan serigrafies ori-ginals per a la primera partida de vins.Se’n fan tres-centes per a París, tres-centes per a Lisboa i tres-centes per aMenorca. Tot això s’ha convertit enunes col·leccions que es titulen Art i Vi.He col·laborat amb pintors com en BlasGarcía o na Carme Vivó. Alguns d’ellshan fet obres per a les etiquetes com-memoratives de les festes de Sant Joan.Començ amb aquest feina l’any 2005.

- Qui va ser Ferrer de Muntpalau?- El nom de Ferrer de Muntpalau

està lligat íntimament a la història deMenorca i, al mateix temps, a les festesde Sant Joan de Ciutadella a través delfet del seu enfrontament en justa cava-

mentalitat de productors de formatge,per dir-ho d’alguna manera. El formatgei la ramaderia són una cosa, i el món del’agricultura i de la viticultura, una altramolt diferent. D’altra banda, hi ha laqüestió de l’intervencionisme. El sectordel vi és un dels sectors més intervin-guts que hi ha. Quan vaig començar enaquest món, el més difícil va ser obrirels registres. Vaig haver de demostrarque Menorca era un lloc on la viticul-tura havia estat moltíssim important ique en aquests terrenys on ens trobem,a Barbaitx, ja hi havia vinyes l’any1756. En aquest any hi ha una vinyapropietat d’en Miquel Pallicer i unaaltra vinyeta del seu germà, en GabrielPallicer, com tantes altres que hi havia aMenorca. N’hi havia per tot, de vinyes.Perquè us faceu una idea, estem parlantde prop de dos milions de ceps. Els an-glesos van fomentar la vinya de Me-norca.

- És conegut de tothom que el vi

volgut amagar. El Consell insular deMenorca va presentar el bòtil 000. Na-turalment, no podia acceptar allò de capmanera. El número 000 és una entelè-quia. El Vi de la Terra comença, enqualsevol cas, amb el número u. A par-tir d’aquest moment, començ a fer-meenfora de l’oficialisme del vi de Me-norca i iniciï el meu camí.

- No deu ser gens còmoda, la vos-tra postura...

- Una associació té raó de ser si pro-cura el benefici comú de tots els asso-ciats. Des del moment en què no es volreconèixer la història del vi de Menorca,a mi ja no m’interessa pertànyer a l’as-sociació, per resumir-ho d’alguna ma-nera.

- Per què creis que no s’ha volgutreconèixer la vostra feina?

- Possiblement han pesat en aixòqüestions polítiques, d’influències, dedesconeixement absolut del que és el vid’una regió... Les persones que es vanposar en el seu dia a fer vi tenien la

ENTREV

ISTA

9

- Quan comenceu a fer vi, la tradi-ció de la viticultura menorquina es-tava gairebé enterrada després dedos-cents anys...

- L’any 1985 començ a plantar vinyaa Barbaitx. L’any 1996 entr dins la le-gislació dels vins de taula. El Ministericonvoca el sector amb la intenció de re-qualificar el vi de taula de Menorca, i elsector, en aquells moments, era jo.

- Vós vareu ser, doncs, el pioner...- Jo tinc el bòtil número u del Vi de

la Terra. Tenc el document de la Direc-ció General d’Agricultura del Governbalear que ho acredita. Aquest fet s’ha

”“ El vi és un

senyor molt deli-cat; si el tractes bé,et respon

- El restaurant Ca n’Aguedet haestat un important suport gastronò-mic per a la recuperació del vi me-norquí

- El restaurant Ca n’Aguedet ha estatdiguem-ne la plataforma a través de laqual he pogut donar a conèixer el meuvi. El meu vi l’han begut tot tipus de co-mensals. Son pare del rei, dony Joan,bevia els meus primers vins, que erendesastrosos. Però ell em deia: “Tú,

sigue, muchacho”. He tingut gent almeu costat que sempre m’ha donatànims.

- L’elaboració del vi requereix unaprenentatge constant...

- Mai en la meva vida no acabaré dedominar l’art d’elaborar vi ni en tindréprou coneixements. Possiblement empuguin quedar en la meva vida laboralvint o vint-i-cinc veremes. I vint vere-mes són vint vegades d’arriscar-me a fervi. Les tècniques que s’apliquen avui enl’elaboració de vins de Menorca ja sónprou bones com per aconseguir vins dequalitat. Des de 1991 introduesc les fer-mentacions a temperatura controlada,els dipòsits d’acer inoxidable, les prem-ses pneumàtiques .... Aquesta categoriade mecanització era en el seu momentsuperluxosa per a les quantitats de vique elaboràvem aquí. Si als deu minutsd’entrar al celler el most ja no està encondicions tot se’n va en orris. El vi ésun senyor. És molt delicat: si el tractesbé, et respon; si no, pots acabar fent unbon tinglado.

10

lleresca as Born amb Philippe de Boel,que era el reformador d’en Pere IV. Elsjoglars cantaven pels voltants del mer-cat de Ciutadella que “a lo cavaller de

Martinell (com era conegut Ferrer deMuntpalau) no li fa por perdre la pell”.A banda d’aquest fet anecdòtic, quedóna peu a les etiquetes de Sant Joan –ja anem per la setena edició-, Ferrer deMuntpalau té una importància capitaldins la història de Menorca, tot i que noha estat justament reconegut. Cercantuna mica aquest trasfons que té a voltesla història, que és la història no contada,va néixer la idea de donar als meus vinsel nom de Ferrer de Muntpalau. Moltscops, són molt més interessants les his-tòries dels perdedors que no dels gua-nyadors.

- Us sentiu una mica identificatamb el cavaller Ferrer de Muntpa-lau?

- Una mica sí, perquè Ferrer deMuntpalau també va ser tractat injusta-ment.

- Totes les persones que us heu de-dicat a fer vi en els últims anys heuanat fent vins cada cop més bons,però els primers no ho eren pas,bons...

- Si les primeres ampolles no esta-ven prou endevinades, un bodeguer ambdos dits de front no les pot posar al mer-cat a 20 euros, com va passar l’any2003. Ben mirat, és un tema de menor-

quinisme. Jo no he fet vi per a la gent defora; he fet vi per als menorquins.

“ Mai de la vida no acabaré de dominar l’artd’elaborar vi ni en tindré prou coneixements”

VENDO PISO DE 77 M21ª PLANTA, 3 HABITACIONES,

1 CUARTO DE BAÑOCOCINA INDIVIDUAL.ZONA PLAYA GRANDE.PRECIO: 78.000 EUROS

TEL.: 639 737 354 (JOAN)

què estaven en ter-reny molt arenós. Larecuperació d’unavarietat tradicionalrequereix molta inver-sió i molt estudi tecnifi-cat, perquè pateixenmoltes virosis.

- Heu hagut de fermolta inversió?

- He invertit a lafinca 25 anys de lameva vida i una des-pesa incontable eneuros. Fins que unavinya no comença adonar raïm passen setanys per fer un poc devi. A banda, hi ha la ins-tal·lació del celler, quecosta un dineral.

- Quins tipus de vins elaboreu?- Aquí jo faig un vi blanc, ocasional-

ment algun rosat –aquest any no en faré-i faig també vi negre. A causa de l’atu-rada que patesc a partir del 2000, aixòm’obliga a haver de treballar sense ven-dre massa vi. I és llavors quan dedicaquest vi a guarda. Va passant a botes, abótes i aquí és on comença la mevafeina de criança dels vins de Menorca.Quan es comença a tornar a elaborar vide Menorca, jo ja tenia un Gran Re-serva, de l’any 1995. Encara en tenccinc-cents o sis-cents bòtils. Tenc gransreserves, reserves, criances i vins joves.Ara bé, de cara al mercat he unificat lescoses i solec treure vins que tenen unmínim d’entre quatre i cinc anys a unspreus molt raonables per l’antiguitat ipel valor afegit que tenen aquells vins,pel temps que ha passat i que en hemtingut cura.

- La vostra producció s’orienta

blanca, una miqueta de Parellada... Unapart dels ceps és experimental. Es tractade ceps que he anat recollint d’aquí id’allà, per exemple a Torre del Ram.

Tinc alguns ceps de vinyes a lesquals no havia arribat la fil·loxera, per-

11

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

ENTREV

ISTA- Quantes hectàrees teniu sembra-

des a la vinya?- A Barbaitx hi ha sembrades 3 hec-

tàrees i mitja de vinya. Tinc varietats au-tòctones, foranes i tradicionals:Cabernet Sauvignon, Merlot, planta

12

quasi exclussivament cap al mercatlocal.

- Sí, s’adreça al consumidor local.Tan si vols, en trec una mica a fora. Ac-tualment, faig entre 12.000 i 15.000 bò-tils cada any. Són quantitats gensmenyspreables. Jo pens que cada negocité el seu producte deficitari i el seu pro-ducte que li dóna una mica més de ren-diment. En el meu cas, tenc un producteque puc vendre a un preu moderat en elrestaurant. Aquest petit marge de guany,el puc reinvertir en la millora d’aquestproducte. Això m’ha permès anar fentcamí al llarg d’aquests anys.

- Vi i gastronomia són dos mónsque es toquen...

- La meva afició al vi prové de lagastronomia. El vi és un suport fona-mental per al restaurant. Ca n’Aguedetva obtenir el Premi Ramon Llull 2005en reconeixement a la seva tasca de pro-tecció de la cuina menorquina. És undesenvolupament més de la gastrono-mia de l’illa. Tenir aquest dos pilars tanfonamentals és fantàstic. Des de sem-pre, la nostra preocupació haestat recuperar algunsplats antics, com aral’arròs de la terra.

- És curiós que unarròs -que, com essap i malgrat el seunom, no conté arròssinó blat xeixa cultivata l’illa- que es menjava

com a plat de supervivència desprésde la Guerra s’ha acabat convertinten un dels plats estrella de Ca n’A-guedet...

- Sí, així és. Heu de pensar que en elseu moment el concepte de cuina me-norquina gairebé no existia. L’avi meuja tenia un local as Mercadal on ja pre-paraven els plats de tota la vida. Aquestacuina té uns orígens pagesos, de la ca-valleria des Mercadal. A casa sempreanàvem fent els plats que coneixíem; noels havíem abandonat i mai no ens ha-víem deixat enlluernar per la cuina in-ternacional, tot i que sóc molt amic deFerran Adrià. No es tracta que siguinconceptes antagònics. La cuina, en elfons, és una interpretació. És com quanalgú interpreta una peça de Bach, deMozart o de Pink Floyd.

- Hi ha una mica de feina d’adap-tació d’aquestes receptes tradicio-nals...

- Això ha passat, per exemple, ambl’arròs de la terra, que s’ha alleugerit.En algunes receptes clàssiques hi posa-

ven els ganyells del porc i trossos dexulla...Com més necessitats en-

ergètiques hi havia a l’època,tant més gras es feia el plat.Els ganyells i la xulla s’hantret del plat i ara s’hi posa untrosset de llom d’una carnmagra, una sobrassada bonao un cuixot exquisit, moniato

vermell.. D’aquest manera,

aquest plat tradicional es converteix enuna meravella. Una cosa semblant vapassar amb les albergínies amb gambes.Els menorquins estan molt acostumatsa menjar les albergínies al forn, que, perdescomptat, són a la carta. Però al ma-teix temps estan al seu costat les alber-gínies amb gambes. Volíem provar unamanera diferent de preparar les albergí-nies i, per aquest camí, aquest plat s’haconvertit ja en un clàssic. Al costat d’a-quests plats n’hi ha d’altres de tota lavida, com el aoliaigo o les cegues ambcóc. En el fons, es tracta de plats d’altacuina. Són plats del camp boníssims.Aquests tipus de plats sempre ens haninteressat moltíssim.

- Penseu continuar fent feina decara al futur en la mateixa línia?

- Crec que allò interessant és seguirla línia que ens hem marcat. És quelcomque no morirà mai, és el nostre segell,la nostra personalitat. I el que hem defer a Menorca, baix el meu humil puntde vista, és conservar la nostra pròpiapersonalitat.

- Aquest interès per investigar usva portar a bussejar en el receptarid’en Francesc Rotger, un frare agustíde Ciutadella del segle XVII queconté més de tres-centes receptes...

- Aquest manuscrit es trobava des del’època de la Guerra Civil a la Biblio-teca Central de Catalunya. Ningú nol’havia obert fins llavors. La sensaciód’obrir aquell llibre i començar a llegirles receptes de la cuina que es feia a laMenorca d’aquells anys és una satisfac-ció que t’enganxa. En aquells dies, joencara no preparava vi. Però em vaigadonar d’alguna cosa. Algunes de les re-ceptes d’aquest llibre es preparen ambel que ells anomenen agràs, el suc àcidque s’extreu del raïm blanc abans quemaduri del tot. En aquest precís momentel raïm té agràs, que és aquest punt delraïm en què no conté el sucre suficientper ser dolç. En el moment en què s’es-criu aquest llibre, s’havia acabat al vi-nagre de l’any anterior i els plats escuinaven amb agràs. Va ser un dels im-pulsos que em va moure a fer vi.

- Ben segur que més d’una receptaun devia cridar l’atenció...

- Sí, les pilotes de llagosta, per e-xemple. D’una banda, és un plat com-pletament avantguardista, però que sihom pensa una mica es comprèn perquè

ha estat tant el fet que haguem perdutclients, sinó que els negocis avui no ren-deixen per mor de la gran pressió fiscalque patim. Els impostos són desmesu-rats per als finals de compte que té cadanegoci. El que es paga a l’Administraciói el que l’Administració et torna faganes de riure. Personalment, a penes hebuscat el suport de l’Administració per-què no crec que el futur dels menor-quins passi per estendre la mà. Ara bé,és cert que hi va haver una època en quèni t’escoltaven. Si més no, a partir d’aratenim fe en què almenys ens escoltin.No tenim una altra alternativa que tirarendavant.

13

ENTREV

ISTA

VENDO CHALET Y CASA DE MADERA ENSON CABRISAS

Chalet de unos 200 m2 edificados y casa de madera de 90 m2 enparcela de unos 2.750 m2. Piscina, zona de jardín., 2 zonas de ár-boles frutales y cultivo. Luz de GESA y agua comunitaria.La casa principal consta de 4 habitaciones, 2 cuartos de baño, co-medor con chimena, amplia cocina, sala de estar con estufa de ma-dera, lavadero y porxada.La casa de madera consta de 3 habitaciones, 1 cuarto de baño, co-medor estar, cocina y terraza. Muy bien conservada.Precio: 500.000 euros (negociables). Se acepta permuta por casacon patio en casco antiguo de Ciutadella y 30.000 euros.Interesados llamar al 639 892 245

es cuinava. Aquestes pilotes es preparenamb una crema que es fa amb vermelld’ou. És un plat exquisit. En aquellaèpoca n’hi havia molta, de llagosta. Johe sentit contar que a l’avi meu, que es-tava a sa Cavalleria, hi anaven els pes-cadors de Fornells i deien: “Mo mareta,

mo mareta, ens canviï aquests quilos de

llagosta per tants de quilos de patates”.Aquestes coses, passaven. Potser delscaps en feien sopa, però del cos de lallagosta en feien pilotes. Una altra re-cepta que record ara mateix que per a miés fonamental són les sardines amb vi-nagre i mel, que es fan al forn. La con-junció del vinagre i la mel no tel’imagines mai, però quan cou lliga molt

bé...- I, de sobte, tens un plat antiquís-

sim sobre la taula reconvertit en unplat que sembla de nova cuina, oi?

- Així és, les modes van i vénen.- Per què creis que ha fracassat de

manera tan estrepitosa el sistema demenús tancats, Menorca Full Expe-

rience?- Jo crec que la idea no era dolenta,

fins al punt que un dels 30 restaurantsque hi van creure va ser Ca n’Aguedet.Possiblement, l’experiència hagi fracas-sat per qüestions de màrqueting. La ideano era pas tan dolenta.

- Heu notat la crisi?- És clar, que l’hem notada, però no

14

ges de la sogra, la presidenta d'AccióCatòlica i la monja.

- Una vegada acabades totes lessessions d'una obra, la merescuda ce-lebració. Recorda alguna en especial?

- A Palma vam dur dos coloms, mas-cle i femella, per a l'hora de la festa, ce-lebrar el seu casament. Vam fer el velper la núvia, el capellet de copa pelnuvi... Però la desadora quan va entrar anetejar, va fer crits i escàndol perquè nohavíem avisat a l'hotel i va trobar-se lagàbia amb els ocells a l'habitació.

L'ATREZZO- La decoració de l'escenari, així

com la vestimenta dels actors i actrius,és una part fonamental per ambientar

- Com nasqué Nura?- L'any 1970 ens vam escindir del

grup Delfí Serra, en la qual actuàvem,perquè volíem fer un tipus de teatrediferent, enfocat a l'alta comèdia, encaraque també vam fer alguns drames. Coma Companyia Nura vam començar a re-presentar les obres guanyadores delPremi Born, entre les quals es trobavenPer una vida més alta o Els Lleons.També vam interpretar molts textos deJoan Mas.

- Les companyies teatrals solencanviar els actors depenent de les ne-cessitats de l'obra. Qui formava partde Nura?

- Quan vam començar hi havia enJosé Serra i na Magdalena Gonyalons,n'Andreu Genestar i na Mari Fontestad,en Mateu, en Jeroni i jo. Després vàremanar incorporant altres actors i actrius,depenent del repart necessari. Agafàvemgent jove com na Lina Xexo, n'ÀngelaCaules, na Margarita Juan cintrano, naMaria Florit... No fèiem càstings, peròquasi.

- On assajaven? - Cada dia, de dilluns a divendres,

ens trobàvem a la sala que ara s'anom-ena Jeroni Marquès, del Cercle artístic.No podien aturar les projeccions de ci-nema al Teatre des Born, per la qual cosadalt l'escenari tan sols hi féiem els da-rrers assajos.

- No es deu enrecordar de tots elsteatres on van actuar?

- Ja ho crec! A Menorca vam visitarels de Ciutadella, Maó, Mercadal, Fe-rreries, Alaior i Sant Lluís, però tambérepresentàvem obres a Palma iBarcelona. A la capital mallorquina vam

omplir el teatre durant una setmanaseguida amb Una dona per un rei, en-cara que no a la Sala Magna, sinó a lapetita, de tres-centes localitats. Amb Po-

bres Casats, al Teatre Principal dePalma, també vam tenir un gran èxit. Sia Menorca, anant d'aquí i d'allà fèiemdurar l'obra més d'una setmana, a Palmaestàvem molt més temps a cartellera.Sincerament, no érem professionals,però amb les condicions amb què ensrebien era com si ho fossim.

- Un dels seus èxits fou l'Amo en

Xec de s'Ullastrar, la tragicomèdiaque podríem classificar com un delsclàssics del teatre menorquí.

- La primera vegada que la Compa-nyia Nura la va representar ho fagué aBarcelona, pels menorquins que vivienallà. Vam ser la primera companyiateatral de Menorca en visitar la ciutatcomtal! La Casa de Menorca va llogarl'Orfeó Graciat i acudí tant públic quevàrem haver de demanar cadires al veï-nat. Va ser un èxit, però per a lessegüents representacions ens vamobligar a reduir el guió, ja que l'obra eratan llarga que quan acabava la primerasessió, la pròxima havia de començarimmediatament. Era tan esgotador, so-bretot per jo, que estava a la primera iúltima escena, que no aturava un mo-ment. Una vegada em vaig encaparrotari deia que no sortiria. Per aconseguircalmar-me els nervis, em van donar unapastilla d'animar!

- Quina de les obres interpretadesés la seva predilecte?

- L'amor meu és Ca Nostra, encaraque també vaig disfrutar amb Una donaper un rei on interpretava els personat-

TEXT: MARIA DABÉN FLORIT FOTOS: MARIA DABÉN FLORIT

40 ANYS DE LA COMPANYIA NURA:“Vam ser la primera companyia teatral de

Menorca que actuà a Barcelona”

Tocats des Boll, Engalipada d'un pis pilot, Virgo Potens, L'Amo en Xec de s'Ullastrar

i Per una vida més alta són algunes de les obres que interpretà la Companyia Nuradurant els més de 15 anys dalt l'escenari. Dirigit per Jeroni Marquès, el grup teatral,

encara que mai arribà a ser considerat professional, omplí les sales dels teatres menor-quins. Pili Anglada, vídua de Jeroni i fundadora de Nura juntament amb el seu marit, re-memora el sorgiment de la companyia

des Be, tradició queencara perdura.

La idea va sorgirdurant l'últim assaigde l'obra, en la vetllad'es Be; devien ser launa de la matinada.Quan estàvem a puntd'anar a casa ens van co-mentar que qui posavaes Be aquell any eral''amo de Son Tica, cosaque ens va fer tanta grà-cia que, engrescats, vamdecidir anar a visitarl'animal, que encara queavui en dia és moltcomú, en aquell tempsno es feia.

Arrel d'aquella im-provitzada visita l'anysegüent en Jeroni vaproposar a l'Ajuntament que s'homo desBe entràs a Foc i Fum. No li van asse-gurar res, tan sols que ho comentarien ala Junta de Caixers i, si en el mateix diades Be s'adonaven que tenien temps perentrar al teatre, enviarien un policia aavisar-nos. Finalment va ser possible i,després d'aturar l'obra, en Jeroni sortí al'escenari dient: “No passa res, noméstenim una sorpresa per vostès”. Llavorsva entrar tota la comitiva entre elsaplaudiments del públic.

L'any 1982 la Companyia Nura esdespedí dels escenaris amb l'últimarepresentació de L'amo en Xec de s'U-

llastrar. En cap cas fou per falta derepart ni per la caiguda de la qualitatde la companyia, ja que, segons naPili, les obres sempre van ser molt benrebudes i van acumular èxits fins l'úl-tim moment.

- Del vestuari qui se n'ocupava?- Jo i una modista molt aguda, n'Inés,

decidíem el vestuari i el confec-cionàvem. Arreplagava fotos antiguesper escollir la roba d'època i feia perdreel seny a Can Coll per escollir les teles.Disfrutava tant fent teatre com triant lavestimenta dels actors. Per l'últim Foc iFum el Cercle Artístic em va donar per-mís per gastar 100.000 pessetes en ves-tuari, molt per aquell moment, cosa queem va permetre no mirar prim i passar-m'ho d'allò més bé.

FOC I FUM- L'obra que més van interpretar

fou el clàssic Foc i Fum de Joan Bene-jam.

- En Jeroni en va dirigir molts. Du-rant aquells anys s'estipulà que Foci Fum, que des d'un principis'havia interpretat a Es Born, esrepresentaria un any a cada teatredel poble, alternant Es CasinoNou, Es Casino des Born i Cal·lós.No obstant, un any vam arribar ainterpretar-la a Villacarlos en unescenari a l'aire lliure. Un desastre!Les cortines es borinaven, la veuse n'anava... Mai més vam ferteatre a la fresca.

- L'última representació queva fer la companyia del clàssictambé va ser molt especial.

- Vam fer la xuleria d'interpre-tar-la durant set dies seguits ambdos Carrelets, dues Francisques idos Bartomeus.

- Però durant el període queNura interpretà l'obra, es vanrompre motlles.

- A Foc i Fum vam introduir la tarimades Pla i com na Francisca baixa per lesescales durant aquella escena. Però elcanvi més gran fou la visita de s'homo

l'obra i introduir l'espectador en l'u-nivers fictici que se li presenta. Perconstruir els decorats era un pro-blema anar de poble en poble?

-L'escenografia s'adaptava, es feiadesmontable per així poder-la traslladar.Van ser diferents els que ens dissenyarenels decorats de les diverses obres: enMin, el fuster des Born; l'arquitecteDomingo Enrich, que va fer el montatgede Virgo Potens. En aquesta obra, queestrenàrem a Palma, la decoració vacausar un gran impacte en el públic. Enla primera escena jo estava esperant perbaixar l'escala, d'estil rococó, al final dela qual m'esperava n'Andreu, que feia demajordom i quan aixecaren el teló els es-pectadors van aplaudir l'escenografia.Això ens va sorpendre tant, no ens havia

passat mai, que em vaig bloquejar, emvaig quedar en blanc, perquè no m'ho es-perava. En vaig passar un fum per tornara concentrar-me.

EN

TREVIS

TA

15

16

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

UPCM DEMANA QUE LA ZONAVERDA SIGUI SOLS PELS RESIDENTSI GRATUÏTA

Segons informava el portaveud’UPCM a l’Ajuntament de Ciutadella,Joan Triay, amb la revisió i renovació dela targeta de la zona verda efectuadal'any passat, s'ha reduït molt el seu nom-bre, ja que passaven de 4.000 les targe-tes concedides en el període 2003-2009.

Aquest exagerat nombre detargetes saturava la zonaverda i, en ser un múltipledel total de residents al

casc antic, des-virtuava el

sentit de la zona concebuda per a ús delsresidents. Un concepte en què creiemque s'ha d'avançar., és per açò queUPCM presentarà la següent moció alplenari de l’Ajuntament de Ciutadellaper tal que els aparcaments de la zonaverda siguin d’úns exclussiu per als re-sidents.

La zona verda hauria de ser únicai exclusivament per a ús dels resi-

dents.Triay recorda que la zona

blava va ser concebuda per a augmen-tar la rotació en els aparcaments delsvoltants dels comerços del centre, faci-litant l'aparcament als clients potencialsdels establiments ubicats al nucli antic.Una idea que funciona, però que difi-culta que els residents que no poden nihan de pagar habitualment les tarifesd'una zona blava que no va ser creadaper a ells, trobin estacionaments en lesproximitats del centre. Tenint en compteque aparcaments de zona verda hi hanomés uns 200, assegura el portaveud’UPCM, “sembla de sentit comú re-servar als que viuen al nucli antic evi-

Suplementd’estiu

L'oferta cultural i artística a Ciutade-lla és important als mesos d'estiu,en especial aquest mes d'agost on

es poden admirar les obres d'artistes de la tallade Pacífic Camps a la Galeria Vidrart, FloritNin al Roser i des d'avui a Zulema Bagur aRetxa, entre altres propostes interessants comla Diada d'Estiu del passat cap de setmana pas-sat on cases i palaus de la ciutat noble es vanconvertir en petits espais d'arts, juntament ambuna sèrie d'activitats i una petita mostra de lli-bres en català.

Potser el que no va ser tant positiu va serla manca de promoció feta d'aquestes activitatsi també una manca d'organització que en se-gons quins aspectes es va fer evident, però elmés important és que s'ha sabut treure l'art i lalectura enmig del carrer. Pel que fa a la mos-tra de llibres el pati del claustre del Seminariés molt més atractiu que el carrer de CalBisbe, i potser s'hauria d'augmentar el númerode llibreters, ja que la mostra era una micapobre.

Destacar d'aquesta Diada d'Estiu l'obra deCarme Vivó Saura a l'entrada de Can Salort,on el seu fill Pepe Torrent Vivó fa crear una deles seves obres acompanat al piano per unasempre magnífica Esperança Rotger, tot re-creant les performances dels anys 70 i quecada diumenge soler fer a l'hotel Audax de labanda ciutadellenca de Cala Galdana.

Hi va haver presentació de llibres, com elde la germana de Santa Clara, Gadi Bosch queva presentar el llibret d'oracions "Abecedarisobre la pregaria" i el periodista i editor delSetmanari El Iris, Bep Al·lès va fer la presen-tació dels volums 5 i 6 de la "Cuina de cinco-gema i d'anar a vega".

PER BEP AL·LÈS FOTOS BEP AL·LÈS

Ciutadella es vesteix d'art a l'estiu

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

TEMPS DE FIGUESAL TAST DE NA SÍLVIA“Menorca té el millors ingredients”

Enguany la calor ha fet que les figueres de l’illa vagin plenes i els seus fruits hagin ma-durat de manera primerenca i els podem trobar a les botiguetes tradicionals de que-viures.

Les figues de Menorca tenen fama des de fa centúries. De fet diuen que el rei Lluís deFrança el primer que va demanar a Richelieu després de la conquesta de l’illa va ser perles figues de l’illa i després pels esdeveniments de la conquesta.És temps de figues, i Menorca en té una gastronia pròpia, i és per açò que el restaurant “Eltast de na Sílvia” n’ha organitzat les seves primeres jornades gastronòmiques.

El tast de na Sílvia, al port esportiude Cala en Bosch, és sens dubte un delsmillors restaurants de l’illa, un restau-rant que et sorpren pels seus plats itambé pel seu servei, per la seva fi-losofia de l’slow food, on els in-gredients són sempre deprimera qualitat, de l’illaprincipalment, i com totacuina de qualitat elsplats tenen el seu tempsd’elaboració, pel queen el cas de les calde-retes mai les serveix almateix dia, sinó ques’han de fer per co-manda, com també es tében clar que la cuina deMenorca va molt més enllàque la mitificada caldereta dellagosta, es per açò que ells apostenper les de cranc o les de peix roquer.

"El tast de na Sílvia és un restaurantcompromés amb l’illa, amb el turismede qualitat, i és per açò que cuida al de-tall cadascún dels seus plats, des de que

es compren les verdures -que en són laseva base principal- fins que arriba a lataula.

Una ferma aposta d’interrelacionar elsector primari amb el sector terciari,el’agricultura i la pesca de Menorca amb

el sector turístic, per així donar sortidaals pagesos. Cada dia, en Toni -cuiner iara cap de sala- i na Sílvia visiten els pa-gesos per a veure el grau de maduració

de les tomàtigues, els enciams, elscarbassons -ara les seves flors-

, les albergínies, i al matí ar-riben de bon hora al

restaurant per a servir-les al migdia o a la nit,açò fa que els resul-tats siguin espectacu-lars, aquest és elsecret del tast, decom cuina na Sílvia.

Però l’èxit és sempreuna feina d’equip, i

aquí és on hi entra enToni, gran cuiner, però que

ara s’encarrega de la sala, fade maitre i somelier, i amb l’a-

vantatge que sap el que hi ha dins unacuina, els ingredients, l’elaboració, cosaque et dóna una gran seguretat a l’horade demanar que et recomani un plat.

la gastronomia illenca per part dels visi-tants, i que és capaç de sorprendre alspaladars més exquisits. El seguirà unaamanida de brots tendres amb figues ipernil ibèric per a continuar amb un con-fit de bacallà gratinat amb all i oli de fi-gues -una de les especialitats de la casai que us recomanem-. La carn també hiserà present amb un costellam d’anyellde llet de Menorca amb un chutney defigues i arrop. I per acabar de sorprener-mos un postre molt especial. Una cremacassonade de foie d’ànnera amb figat,caramelitzada que de segur els sorpren-drà, i molt.

Els plats s’acompanyaran del cham-pany menorquí de Binifadet, el Chardo-nay, del que sí en podem donar fè que ésun gran vi escumós, un dels millors quehem provat i que val la pena tastar.

El preu del menú serà de 45 eurosper persona i es servirà

demà dissabte, di-umenge i dilluns.Per a més informa-ció o reserves tru-car al:

971 38 78 95 oal 649 413 635

EL BACALLÀEls amants del bacallà hi trobaran al

tast de na Sílvia tot un temple de textu-res, sabors i experiències. Des del grati-nat amb all i oli de sobrassada, al bacallàdamunt una salsa (sopa) de Cheddar, oels que van incorporant a la carta, per-què la carta del Tast està sempre enconstant evolució, l’evolució pròpia del’estacio, i ens sopren gratament, i desegur el que hi va repeteix. És una citaobligada pels amants del bon menjar, delmenjar de qualitat, fet amb productes del’illa i fet, com s’ha de fer la cuina, ambtemps i amb amor.

Fet amb temps, no vol dir que el ser-vei sigui lent, sinó tot el contrri, perquèel servei és pulcre, i no es fa mai llargal’espera. Fet amb temps significa ques’ha cuinat amb temps, que la seva pre-paració és elaborada, que hi ha una feinade tot un dia per a presentar els plats alvespre. Na Sílvia ens explica que sí quehi ha uns plats que necessiten temps,com és el cas de lescalderetes, que ne-cessiten reposarunes hores, és peraçò que les fanper comanda. Hi

ha gent que no entén que no es pugui feruna caldereta al moment, que de fet espot, però tots els de l’illa sabem que elsecret d’una caldereta, a més dels ingre-dients del sofregit que siguin de Me-norca, és que reposi almanco quatrehoretes, són plats que han de descansar.

TEMPS DE FIGUESUn dels principals propòsits i objec-

tius del Tast de na Sílvia és el de donara conèixer els productes de l’illa, fergaudir als clients amb una gastronomiade sabors purs, amb aquest toc especial,de qualitat, i és per açò que aquest capde setmana ha organitzat unes JornadesGastronòmiques tot coincidint amb latemporada de figues, on aquesta fruitaon a l’illa hi ha un centenar de varietats,en serà la protagonista, juntament ambles bodegues de Binifadet, que en farànla presentació del seu escumós fet ambchardonnay, que res té a envejar alsgrans champàgnes francesos o caves ca-talans de gama superior.

Com deien les figues en seran lesprotagonistes d’un menú especial de de-gustació que consistirà amb el tradicio-nal oliaigua amb figues, la nostra grancaldereta pagesa, el gran desconegut de

Era el primer partit de la competició que jugàvem contraBANCS i POLICIA.

Drets, d’esquerra a dreta:Carmelo Florit, Cinto Genestar, Jaume Barceló, Andreu An-

glada, Joan A. Gomila, i Andreu Genestar.Acotats, d’esquerra a dreta:García, Gustau Liz, Rafel Cantallops, Sebastià Coll, i Geró-

nimo.Del resultat del torneig val més que no en rallem, però com

sempre es diu, l’important és participar.

Una any més, la passada nit del 5 d'agost,

els veïns del carrer de la Puríssima,

van viure la seva vetllada festiva

al voltant d'una gran i boníssima paella.

Jaime Anglada, va oferir aquest cap de setmana a Vamp caféconcert una espectacular actuació que va tenir com a convidat alcantant menorquí Bep Marquès.

Jaime Anglada seguix amb els concerts de presentació delsseu darrer disc “Stereo” i el cantant menorquí amb “Cançonetes”.

4ª GRAN PAELLA DEL CARRERDE LA PURÍSSIMA

JAIME ANGLADA I BEP MARQUÈSA VAMP, PALMA

FOTO DE S’EQUIP DE FUTBOL 7DE CORREUS I TELÈGRAFS9 DE NOVEMBRE DE 1982

17

LO

CAL

tant una zona verda gairebé permanent-ment col·lapsada”.

Per al portaveu d’Unió des Poble deCiutadella de Menorc, els comerciantsja tenen la seva targeta especial perpoder entrar, carregar i descarregar dinsdel casc antic, per la qual cosa no té sen-tit que de vegades tinguin una plaça dezona verda ocupada durant tot l'horaricomercial. Com no ho té concedir tar-getes verdes a directors de bancs, per-sonal de comerços, gestories, sindicats,etc.

La zona verda hauria de ser ope-rativa les 24 hores del dia i els

7 dies de la setmana.Les necessitats de mo-

bilitat dels residents noes poden supeditar a unhorari concret, la gent ténecessitats segons el seuhorari de treball i situa-ció personal. Si es vol

protegir el nucli antic i evitar que quedideshabitat cal donar facilitats perquè lagent pugui viure-hi. Segons Triay “hemde recordar que el fet que en el nucliantic estigui habitat contribueix a laseva conservació i ajuda a preservar laimatge que volem donar als visitants”.

Renovar les targetes anualment.Per a UPCM és imprescindible re-

novar anualment les targetes verdes o deresidents per evitar un ús inadequat imitjançant la moció que espera siguiaprovada per una ampla majori, UPCMdemanarà que la zona verda sigui per aús exclusiu dels residents del nucli antici sigui operativa les 24 hores del dia i elsset dies de la setmana. Que es proce-deixi a renovar anualment les targetesverdes i que aquests criteris siguin apli-cats a partir l'1 de gener de 2012, modi-ficant a tal efecte la corresponentordenança.

Gertrudis Martínez Pelayo, ac-tualment resident en el centresociosanitari de Santa Rita,

va complir dia 10 d'agost, cent anys. Peraquesta raó, el batle de Ciutadella, JoséMª de Sintas, la felicità en nom de tota lacorporació municipal, tot participant dela festa que li prepararen els familiars.

El batle li lliurà un gravat de JaumeFedelich, a la vegada que li va fer arribartres canyes verdes amb un floc vermell,símbol de longevitat.

Cal recordar que, ara mateix, a Ciu-tadella, hi ha les següents persones ambcent o més anys d'edat.

Rita Camps Juaneda (1910)Francesc Bosch Bosch (1911)Bartomeu Vila Torres (1911)Gertrudis Martínez Pelayo (1911)Maria Bosch Fedelich (6 d'octubre

de1910)Maria Barber Ametller (21 de novem-

bre de1910)Francisca Florit Allès (27 de novem-

bre de 1910)

18

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

NOVA CENTENÀRIA AL MUNICIPI LO

CAL

Ahir dijous día 11 d'Agosta les 12'00 hores, totcommemorant la festivi-

tat de Santa Clara d'Assis, s'ex-posaren els dibuixos que el pintorPepe Torrent va fer del Reial Con-vent de Santa Clara de Ciutadellaabans del seu enderrocament alsprimers mesos de la guerra civil, dela que enguany es commemoren 75anys i que els fills del pintor varen re-galar a l'Ajuntament.

Aquest dibuixos van ser realitzatspe pintor Torrent el 1936 mentress'enderrocava el monestir de SantClara.

Els operaris de l'enderroc no lipermetien dibuixar-los, malgrat la in-sistència del pintor. Llavonces, Tor-rent, com a mestre fundador del'Escola Municipal de Dibuix, creada

durant la República, es va dirigir ales autoritats per tal de demanar-losel permís necessari per a poder portara terme ela seva idea i finalment li vaser concedit.

Gràcies a aquests documentsgràfics es pot saber com eren les de-pendènies del Reial Convent deSanta Clara, con-struit al 1287 percomanament delReis Alfons III elLiberal, i un delsprimers del regned'Aragó.

Va ser l'any 2010quan els fills delpintor Torrent vanfer donació d'aque-sts dibuixoshistòrics a l'Ajunta-

ment de Ciutadella i que a final d'any,quan conclogui aquesta petitamostra, seran dipositats a l'anticReial Monestir de Santa Clara deCiutadella.

El lloc de l'exposició pública seráal museu del Pintor Torrent al carrerSant Rafel nº 11

s’anirà augmentant laproducció.

Binitord està con-siderada una de les mil-lors bodegues de l'illa, iestà molt ben valorat elseu vi blanc, ambchadonay i merlot, quesegons ens hem pogutinformar enguany tindrà una valoraciómolt altra a la Guia Peñín, una de lesmés prestgioses del país i també a nivellinternacional. Binitord també elaborados vins negres, un d'anyada i un criaça,així com un rosat molt expressiu.

19

LO

CAL

El passat divendres lesBodegues de Binitord vaniniciar una verema especial

per a elaborar el que serà el primer viescumós de Ciutadella i el segon del’illa de Menorca. Antoni Salord va rec-

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

NEIX EL PRIMER ESCUMÓSDE CIUTADELLA

ollir 300 quilos de raïm Chardonay quees van convertir en most. Aquesta set-mana estava previst recollir-ne els deMerlot, que seran les dues varietatsd’aquest escumós, que no pot rebre el

nom de cava, pel fet que les Balearsno hi estan dins aquesta de-

nominació d’orígen.Salord ens ha informat

que la tirada inicial seràcurta, uns 300 bòtils pera veure la seva evolució.

Els primers es degollaran als 12 mesos,i així cada mig any succesivament finsaconseguir reserve de dos i tres anys. Sil’experiència és positiva sortirà al mer-cat en un parell d’anys i poc a poc

de Borja Moll per a saber de què esparla. I em sembla que molts dels para-lingüístes que militen aquí i allà, PP,Circulo Balear,... no l’han llegit nitenen les coses acadèmiques massaaclarides.També és acadèmicament inútil l’altraversió de la proposta de Bosch, la de ferun llibre d’estil de cada varietat insular.Inútil, impossible i ridícul. Sí, acadèmi-cament ridícul. Algú ha trobat mai unapublicació en subestàndard gironí o llei-datà? Algú ha trobat alguna publicacióescrita en sevillà o cordovès? I si anama açò perquè el batlle de Ferreries noproposa un llibre d’estil del parlar fer-rerienc, i en concret del ferrerienc des-cendent del pagès occidental delmunicipi? Les coses, en les intencions, són méssenzilles. Del que es tracta és de culti-var la llengua que compartim tots elsparlants, amb la riquesa que aporta cadaterritori i cada varietat social o funcio-nal. Açò és el que diu la llei, l’Estatut ila Llei de Normalització Lingüística. Laresta són romanços de qui l’únic quepretén és debilitar i marginar la llenguacatalana i tots els seus parlants.

Nel Martí,

diputat del Parlament

de les Illes Balears

20

OPIN

IÓ

La llengua segueix avui formantpart de l’estètica ideològica -ricade formes i pobre de continguts

analítics- del nostre mapa sociopolític.És lamentable, certament, però és així -per ara- ens agradi o no. Català, menor-quí, varietats insulars, subestàndardbalear, llengua pròpia, llengua oficial,llibertat d’elecció de llengua, drets lin-güístics,... no formen part del comúsentir -ni del sentit comú- de la societatmenorquina. Idò: repte polític, i social.Val dir-ho, açò, perquè el que exposaréa continuació només té sentit si ho con-textualitzam en el conflicte político-lin-güístic que les Illes viuen avui reanimatper la victòria electoral d’un partit -elPP- que proposa la segregació lingüís-tica a l’escola, la no obligatorietat delconeixement del català per accedir al’administració, o la potenciació de lesmodalitats lingüístiques en detrimentdel català estàndard. D’aquest darrertema voldria exposar idò la meva posi-ció, que consider poc ideològica i mésacadèmica. I sí, front de tanta arrogàn-cia d’alguns polítics que menyspreen latasca d’estudiosos, historiadors, inves-tigadors i del món del saber, jo els re-ivindic i els segueixo atorgant ireconeixent el seu valor fonamental -in-dependent i lliure- dins la nostra socie-tat. Maó podrà canviar un dia el seunom de ciutat per al nom de X, però lesraons històriques, filològiques, ortogrà-fiques definides pel món del saber (perla Universitat de les Illes Balears, perl’Institut Menorquí d’Estudis o perl’Institut d’Estudis Catalans) seran lesraonables i les racionals, per molt quealguns vulguin posar el sistema demo-cràtic en contra dels valors de la demo-cràcia. I el coneixement contrastat ivalidat és un valor democràtic. Dit açò vaig directe al tema que m’inte-ressa tractar aquí, que és el de la pro-posta manifestada pel portaveu iconseller d’educació i cultura del Go-vern de les Illes Balears, Rafel Bosch,“d’un llibre d’estil que reculli les par-ticularitats de la llengua balear “. Hoescric així, tal com s’ha publicat, perquècrec que és una frase ambigua que moltsens demanam si açò vol dir fer un llibred’estil del que s’anomena subestàndardbalear o bé en canvi el que es pretén ésfer un llibre d’estil per a cada varietat

Estils de llengua, i de País

insular. Segurament ni el senyor Boschho té clar perquè ambdues propostes sóncom a mínim acadèmicament inútils, ipolíticament perverses.Dic acadèmicament inútil -açò de fer unllibre d’estil del subestàndard balear-simplement perquè ja existeix. Fa moltsanys, inclús des d’abans de l’aprovacióde la Llei de normalització lingüística(1986), les institucions promouen unmodel de llengua estàndard adaptada almàxim a les característiques i peculiari-tats pròpies del que podríem anomenarsubestàndard balear (morfologia verbal,lèxic,..), i en aquest sentit en són exem-ples els criteris sobre el model de llen-gua proposat a publicacions com: El

llibre d’estil del Govern de les Illes Ba-

lears, Llibre d’estil dels mitjans de co-

municació orals i escrits (UIB, Consellde Menorca), Documents administratius

i comercials (Consell Insular de Me-norca), Els verbs de les Illes Balears,

Llibre d’estil per a la ràdio i televisió

de les Illes Balears, etc. o molts altrestreballs dirigits al món educatiu. Llibresd’estil, tots ells, que no es fixen nomésen el lèxic aïllat sinó també en la mor-fologia verbal, perquè com deia Fran-cesc de Borja Moll, una llengua no ésuna col·lecció de paraules, sinó un sis-tema, una estructura mental i formal. Ésimprescindible llegir “Llengua o dia-lecte? Català o Mallorquí” de Francesc

gua, ens agradi o no,forma part de nosal-tres mateixos i, si l’a-magam, amagam unapart del que som. Perquè ho feim açò?

Hi ha moltes ma-neres de respectar elsaltres sense necessitatde menysprear-nos anosaltres mateixos. Jasé que açò implica unesforç, un esforç decomprensió, d’enten-dre que no tot és blanc o negre. Peròno progressarem com a poble si nocomençam a dir qui som. Respecteno vol dir submissió i afirmació per-sonal no vol dir rebuig de l’altre.

També diu que em parlarà en unaltre moment de la qüestió del catalàcom a mèrit i no com a requisit. Es-peraré amb curiositat veure comvostè justifica que un funcionari del’ajuntament, el consell o el governno necessitarà saber català i en canviquan nosaltres hàgim de parlar ambell per fer una gestió ens veurem ob-ligats a parlar-li en castellà. A ell queserà de fora no li exigirem el català ia nosaltres que som d’aquí ens exigi-ran el castellà o no podrem fer la ges-tió.

Atentament

Andreu Bosch

Ciutadella

Senyora Pons, em semblamolt bé que vostè, igual quela senyora Consellera de

cultura, vulgui defensar l’Alcalde;però vagi alerta que, amb açò, no esposi vostè mateixa en evidència i hiposi també el seu partit.

M’explicaré. Segons vostè, a lacloenda del Mèdit, un 90 % dels as-sistents eren turistes i visitants que noentenien el català (ni papa, segonsvostè) i, per respecte cap a ells, elnostre Alcalde es va dirigir al públicen castellà. En canvi, a la inaugura-ció del festival, vostè, per contra,quan va intervenir en nom de l’Ajun-tament, va llegir uns papers que esta-ven escrits en català.

Açò em sorprèn. Segons el seuraonament, una de dues, o el percen-tatge d’assistents a la inauguració eramolt diferent al de la cloenda o, si erael mateix, vostè va faltar al respecteal 90 % dels assistents.

Hi cap una tercera possibilitat,vostès en el Partit Popular, no tenencap criteri en relació a la nostra llen-gua i, segons com va, fan una cosa i,segons com va, en fan una altra. I emsembla que açò contradiu de formarotunda la seva afirmació darrera ondiu que “en qüestió de llengua al PPho tenim molt clar”. A no ser, cosatambé possible, que diguin una cosa ien facin una altra.

Suposant, com diu vostè, que a lacloenda hi havia un 90 % de turistesi visitants i, suposant també, queningú d’aquesta gent no entenia el ca-

OPIN

IÓtalà ¿per “respectar” la gent de foras’ha de menystenir la gent d’aquí ol’altra gent de parla catalana?

Jo vaig assistir tant a la inaugura-ció com a la cloenda del festival decinema i no vaig comptabilitzarquanta gent parlava cada llengua nivaig treure percentatges de la gentque no entenia el català, però li pucassegurar que hi havia molta gent deCiutadella, també d’altres pobles deMenorca i estic segur que tambémolts catalanoparlants no menor-quins. També pens que hi devia haverqualque italià, francès, anglès o ale-many. ¿En quin idioma s’havia, idò,de parlar per respectar els assistents?Segons determinades maneres d’en-tendre la globalització s’hauria d’ha-ver parlat en anglès.

L’idioma no és només una qüestiód’entendre’ns o no; l’idioma formapart de la manera de ser d’una per-sona o d’un poble, de la seva identi-tat, de la seva cultura.

Jo crec, senyora Pons, que el pro-blema és un altre. El problema és queens manca autoestima, especialmenten relació a la nostra llengua (algunsentesos van més enllà i parlen d’au-toodi). La qüestió és que consideramla nostra llengua com una llengua depoc valor, d’anar per casa; sí, per par-lar entre nosaltres està bé, però en pú-blic, si ens volem fer valer, hem deparlar en castellà. Idò no, senyoraPons, la llengua no és un afegit a lanostra personalitat que en puguemprescindir quan ens fa nosa, la llen-

A la senyora regidora de Cultura de Ciutadella

21

CHALET EN CALAN BLANES,A 50 M. DE LA PLAYA.

800 M2 DE PARCELA, 240 M2 EDIFI-CADOS. 3 HAB. DOBLES (AA.CC.)2 BAÑOS ( 1 CON JACUZZI), COME-DOR, COCINA, RECIBIDOR, PISCINA,BARBACOA, GIMNASIO, TERRAZA

DESCUBIERTA DE 100M2.PRECIO: 420.000 EUROS

TEL.: 616 969 154

Son Saura una de las playasmas bonitas de la isla, y dapena verla llena de algas,luego nos quejamos que notenemos suficiente turismo,¿y que queremos si descuida-mos nuestras playas? Así nos

va, luego dicen por ahí ¡los mismos perroscon distintos collares! Y tienen razón.¿Ustedes creen que se puede ir a Calan Tur-queta y a las diez de la mañana el parkingesta ya cerrado? ¿Pero que es eso? Yo lo queveo, es que seguimos con el mismo pro-grama del tripartido. Algunos aparcamientos a un kilómetrode las playas, y además insuficientes, con el trastorno devolverse a ir sin poder aparcar, carteles anunciadores com-pleto, libre, ¡esto ya es la caraba!, ¿se han preguntado cuan-tos turistas se van de la isla sin haber podido visitar lasplayas que le hacían ilusión?, pues muchos, ya que se que-dan sin verlas con el rollo de libre y completo y que ademastienen que alquilarse un vehiculo para acceder a ellas. ¿Nocreen que ya esta bien de jugar con el turismo? Señores delConsell se necesitan medidas pero ¡ya! es que no se dancuenta que lo estamos perdiendo todo. En fin me parece queseguiremos predicando a las paredes de granito. Y otra cosa,las playas que hay cerradas al publico, se tienen que abrirpara quien quiera visitarlas lo haga libremente; si se hanabierto fincas para acondicionar el dichoso cami de cavalls,pues que se acondicionen accesos para llegar a las playas,con la ventaja que el turismo se repartiría por toda la isla ylas playas no estarían tan masificadas ¿tanto trabajo cuestaesto? Lo que pienso es que si se agujera una montaña paradesviar una carretera, mas fácil debe ser acondicionar uncamino hacia las playas cerradas a cal y canto, y no olvidenque Menorca es de todos, y es muy triste que para visitardichas playas tengamos que ir por mar o por caminos esca-brosos. Pero que le vamos hacer, y eso que creíamos quetodo iba a ser de color azul, pero a este paso sobrepasare-mos el azul marino. En fin “Va como va y no va como que-remos”

Jose Mª Cleofe.

Hi ha persones que necessiten oposar-se siste-màticament a tot quant diuen els altres com si laseva existència depengués d'aquesta permanentconfrontació dialèctica. No importa si el tema és degran profunditat o és trivial. És indiferent, que exis-teixi un acord general sobre aquest tema o que els

arguments siguin d'una lògica aclaparadora. Aquestes persones ne-cessiten expressar el seu desacord i, sovint, ho fan de forma airada.No tinc perquè dir cap nom, el qui es frare que prengui candela.

Totes les coses, totes les circumstància que se succeeixen fora denosaltres, en l'escenari d'aquest món, són exclusivament el reflex delque interiorment portem. Quan un canvia interiorment i tal canvi ésradical, l'exterior, les circumstàncies, la vida, canvien també. El quefa bell i adorable a tot fillet nounat és la seva Essència; aquesta cons-titueix en si mateixa la seva veritable realitat.. En l'Essència està laReligió, de qualsevol ideologia, la Saviesa, les partícules de dolor delnostre Pare que està en els Cels, i totes les dades que necessitem pera l'Acte Realització, íntim de l’Ésser. Tràgica és l'existència d'aquellque mor sense haver conegut el motiu de la seva vida... La vida pràc-tica, com a escola, és formidable, però prendre-la com un fi en simateixa és manifestament absurd. No importa certament quan bellssiguin els esdeveniments externs de la vida, si no ens trobem en talsmoments en l'estat interior apropiat, els millors esdeveniments podensemblar-nos monòtons, cansats o simplement avorridors...

Cadascú és molt lliure de pensar com vulgui; jo crec que als efí-mers plaers d'un instant fugaç, li succeeixen sempre el desencanta-ment i l'amargor... Si pensem en cada “Jo” com una persona diferent,podem asseverar en forma emfàtica el següent: Dins de cada per-sona que viu al món, existeixen moltes persones. Els hospitals, elscementiris o panteons, les presons, estan plenes de sincers equivo-cats que van reaccionar en forma absurda davant els esdevenimentsexteriors. El pobre animal intel·lectual equivocadament anomenatHome, és semblant a una casa en desordre on en comptes d'un amoexisteixen molts criats que volen sempre manar i fer el que els ve engana... Els esdeveniments exteriors mai serien tan importants com lamanera de reaccionar davant els mateixos.

Excepte excepcions , si tornem als anys d'infància de qualsevolacusador compulsiu comprovarem que va créixer en un lloc on pre-valien els mètodes dictatorials, acusatoris i punitius. els pares es cul-paven mútuament o un d'ells carregava les culpes sobre l'altre i elmateix ocorria amb els fills. L'objectiu educatiu no era un altre quetrobar el culpable i fer-li pagar, però ningú tènia la feliç idea de trac-tar de buscar solucions i alternatives als problemes i a les conductesnegatives. L'acusador compulsiu, que va aprendre en viu i en directea acusar per ser lliurés de culpes, però no a trobar solucions fent benel que s'havia fet malament, recorrerà al mateix sistema inculpa-torien la seva vida adulta llevar-se de damunt momentàniament el pro-blema i evitar que la seva autoestima es deteriori. La culpa és de l'al-tre i jo quedo net.

Així són molts que en els seus escrits culpen als altres sempreque tenen ocasió, així es pensen que queden nets de les seves equi-vocades conductes.

Andreu Genestar Sabater22

OPIN

IÓESCENARI DEL MÓN AGOSTO Y SEGUIMOS IGUAL

QUE AÑOS ANTERIORES

23

(Gairebé un dietari)

· 11 de juliol: a la biblioteca pública de Maó, m'he fixat, en tostdels prestatges de les novetats editorials, amb el caixó dels llibres apunt de descatalogar per manca de lectors. Açò de què es descatalo-gui un llibre per no tenir lectors és una animalada. M'he emportat lesCartes a Louise Colet de Flaubert (ed. Siruela). Aquesta biblioteca dela plaça Conquesta em fa una enveja terrible cada vegada que hi vaiga guaitar, quan la compar amb aquesta biblioteca pública que tenim...Inenarrable. Hem vist passar avall alguns regidors i també regidoresde cultura al nostre ajuntament (i els qui veurem passar) amb la in-cultura incorporada. No té cura la infecció. Són ganes d'enganar-me.

&&&· 12 de juliol: a s'escaleta de la Filo, un sol borb que havia perdut

les aigües ha provocat que avui no prengués banys de mar. Em fa méspor un borb que no la parella de la guàrdia civil.

&&&· 13 de juliol: he hagut d'acompanyar a uns madrilenys que no co-

neixia, amics d'uns altres meus amics madrilenys, al poblat de sonCatlar. Aquest jaciment arqueològic sol esser el meu preferit per mos-trar a les visites de compromís. La poca cosa que em sé del poblat, ho

dec a unes notes que em va passar en Deni temps ha. En De Nicolàs,temps enrere, hi va instal·lar un centre d'interpretació arqueològicaque no va fer per les pèrdues... Hi van perdre els cabells, els promo-tors. No osbtant, el projecte amb alguns retocs hagués estat una ago-sarada iniciativa. Davant una sopa de peix, un migdia de llebeig, emcomentava l'arqueòleg, que el personal passava de llis. Al matí, con-fiscats en cotxes de lloguer, afrissaven d'arribar a la platja de son Sauraper poder estirar, amb prou espai, les tovalloles damunt l'arena (quiprimer arribar, primer mòld) i, al capvespre, de retorn a ciutat, afris-saven d'arribar a l'apartament per trobar aigua teba per dutxar-se i sor-tir a sopar... Així, idò, que no s'hi aturava un cristo a son Catlar!

&&&· 14 de juliol: la guillotina bé es mereix una festa!

&&&· 15 de juliol: un altre divendres merescut. Visca els divendres!

Visca la mare que va parir els divendres! És l'únic dia de la setmanaque faig el que vull fer. M'estim els divendres. Aixecar-me prest. Anara fer un cafè-amb-gel a quaselvol bar que/on es parli menorquí...Arri-bar fins a la plaça per comprar peix...No complicar-me gaire la vida.Aprendre dels altres allò que ja saps. Després de les compres de que-viures i la premsa adquirida, arribar a casa, ficar el peix dins el fornamb patates, i encetar, amb tremolosa certesa, un bòtil de vi blanc dela darrera collita 2010 (Luis Cañas, Monopole, José Pariente, etc.), isobretot, maleir a tots els qui mos governen tan malament amb pro-pòsit o sense. I mentre el forn elèctric va fent, n'Albinoni s'enlaira perla cambra de xaloc.

Damià Coll (nafraig@gmail.com)

Escrits llebetjats“L’heura de les hores”

Oliaigua amb FiguesAmanida de brots tendres amb Figues i Pernil IbèricConfit de Bacallà amb all i oli de Figues, gratinat

Costellam d’Anyell de llet D.O. Menorca amb chutney de Figues i arropCrema cassonade de Foie d’Ànnera amb Figat, caramelitzada

Escumós Chardonnay de BinifadetAigües minerals

45’00 € per persona* el menú es servirà els dies 13-14-15

telf. Reserves: 971-38-78-95 / 649-413-635Avinguda Portixol, 21-22 · Cala’n Bosch (El Lago) · Ciutadella

* Amb el nostre proposit de donar a conèixer els productes de s’illa i junta-ment amb ses bodegues Binifadet (Sant lluís) amb aquestes jornades feim sa

presentació oficila del nou escumós chardonnay de Binifadet.

JORNADES GASTRONÒMIQUES A N’ES TAST DE NA SILVIA“TEMPORADA DE FIGUES”

.................................................................................................

...................................................................................................

per Joan Canals Soldado

Ciutadella com una germà major seu quees trobava de visita a l’ illa, se li va de-manar si estaria disposat a acceptar tresalumnes, i així va ser com durant un anyi mig en Jaume Picó, n’ Ignasi Camps ien Toni Anglada, tots ells procedents delmón del karate, deixaren de banda elcinturó negre, posant-se de nou el blancper començar el camí a l’ Aikido, l’ artde la pau.

Després de la marxa del SenseiPedro Lara, l’han seguitvaris mestres com D.Jaime Camps Lo-

L’ aikido és un art marcial d’ origenjaponès. Fundat per el Mestre MoriheiUeshiba (1883-1969), i que ha heretat latradició marcial de les arts de combat(art samurai) de les que procedeix, comuna profunda espiritualitat i filosofia.

El Mestre Morehei Ueshiba va ser elMestre més gran d’ arts marcials de lahistòria. Inclús quan era major, als 80anys, podia desarmar a qualsevol e-nemic, vèncer a qualsevol nombre d’atacants i immobilitzar qualsevol opo-nent amb un sol dit. Encara que invenci-ble com a guerrer, en Morihel erasobretot un home de pau, que detestavales baralles, la guerra i tota classe de vio-lència. El seu camí era l’ aikido, que potser traduït com “l’’ art de la pau”. L’ ai-kido va ser reconegut per la O.N.O. el1991, com l’ art de la pau i com un delsmillors sistemes de defensa personalexistent.

La paraula aikido significa “el camíde l’ harmonia amb l’ energia universal”.Que ve de les paraules “Ai” que signi-fica harmonia o unió, “Ki” que significaenergia universal, i “Do”, que significavia.

Al plantejament de l’ aikido, ho hi hauna atmosfera competitiva i combativa,on domina la força bruta i el màxim ob-jectiu és la victòria a qualsevol preu,sinó la recerca de la perfecció com a per-sona humana, física i mentalment, mit-jançant una disciplina d’ entrenamentsconstants. Totes les tècniques del aikido,amb les seves variacions i aplicacions,es caracteritzen er la seva racionalitat ieconomia de moviments. Contràriamenta l’ aparença suau que pot tenir per a l’espectador, pot ser dur, vigorós i real-ment eficaç a una enfrontament real.

L’ inici de l’ aikido a CiutadellaVa ser a principi de la primavera del

2000, quan per motius laborals es tro-bava a Ciutadella el Sensei (mestre) d’Aikido, Pedro Lara (Wichy) de Tenerife,i un dia entrenant al Club Gimnàstic

Esports 7

renzo (Sensei deMaó), D. Ramón Gibernau (Senseid’ Alaior) o D. Esteban Begara (Senseide Palma de Mallorca) amb qui a l’ ac-tualitat uneixen una gran amistat amb elsintegrants del club ciutadellenc, ara bé,el mespre principal es el representant aEspanya de la Aikikai (Associació Japo-nesa d’ Aikido, la qual és la màxima re-presentació al mon del Aikido), i cinturómés alt a Espanya, Shihan Yasunari Ki-taura 8è Dan (Tokyo 1937).

A l’estiu del 2008, n’ Ignasi Camps ien Toni Anglada, juntament amb dos re-

CONEIXENT ESPORTS....L’ AIKIDO O L’ ART DE LA PAU

24

25

presentants d’ Alaior i dos de Maó, crea-ren l’ Associació Menorquina d’ Aikido(Asomenai), per l’ unió dels tres clubsexistents a l’ illa i la difusió d’ aquest artmarcial, realitzant demostracions a total’ illa, així com l’ assistència a col·legis,instituts, associacions i clubs juvenils, ons’ intenta mostrar un altre art marcial oactivitat física diferent on no cap la com-bativitat, violència o agressivitat.

A l’ actualitat, els Senseis IgnasiCamps i Toni Anglada, ambdós cintu-

rons negres 1r Dan, otorgats per AikikaiJapón, segueixen entrenant i exposantels seus coneixements al Club Gimnàs-tic Ciutadella, durant tot l’ any a adults ide setembre a juny per fillets i filletes apartir dels cinc anys.

Que és l’ Aikido?Un practicant d’ Aikido utilitza tèc-

niques de projecció i d’ immobilitzacióper desestabilitzar o dominar al seu ad-versari; pot també acompanyar els seusmoviments d’ una sèrie d’ “atemis”, és adir, cops a punts vitals del cos amb l’ ob-jectiu de distreure més que de fer mal.El seu exercici inclou la pràctica amb di-verses armes. A diferència d’ altres artsmarcials, l’ Aikido no permet en cap mo-

ment cap idea competitiva. A pri-mera vista, l’ Aikido, amb elsseus bells moviments circularspodria parèixer, qualque ve-gada, poc efectiu, però contrà-riament a aquesta aparençablana, és en realitat un dur, vi-gorós i dinàmic, amb tècniques

de provada eficàcia. La dife-rència principal amb altres arts

marcials és que l’ objectiu de l’ Ai-kido no és destruir l’ adversari, si nocontrolar-lo i protegir-lo de la seva

pròpia ira i donar-li l’ oportunitat derectificar. Tan sols en un darrer cas sil’ aikidoka experimentat no té cap méssortida pot ser definitiu la finalitzacióde la lluita. L’ Aikido no té atacs jaque no es lluita amb ningú, només diri-

geix l’ atac dels adversaris en el seupropi benefici per sortir-ne victoriós.

L’ Aikido està dirigit a tot el món,cada un pot practicar-lo segons el con-vingui per la seva edat, del seu sexe, i deles seves condicions físiques. A condi-ció d’ estudiar i practicar amb continu-ïtat i dedicació. Constitueix una perfectaescola d’ aprenentatge, experimentació idesenrotllament dels valors morals i fí-sics de la persona.

Es definitiva, un complert mètode d’educació:

- Física, millora la salut mitjançant:· La millora de totes les parts del cos.· L’ augment de l’ elasticitat de les ar-

ticulacions.· La correcció de la columna verte-

bral.· El control de la respiració i la rela-

xació.Tècnica, l’ execució del moviments

exigeix:· L’ estudi del desequilibri.· El coneixement i utilització de l’ en-

ergia interior o “ki”.· La millora del reflexes.Moral, por suposat a l’ esperit de no

violència (que caracteritza a l’ Aikido) ial Bushido (codi d’ honor tradicional), elpracticant adquireix i potencia valorscom l’ mabilitat, l’ educació, la bondat,el coratge, la modèstia i el domini d’ ellmateix.

Dintre del buda i per tant a l’ Aikidoes fomenten les set virtuts:

1. Yuki: valor, valentia.2. Jin: humanitat, caritat i benevo-

lènça.3. Gi; justícia, rectitud, integritat.4. Rei: etiqueta, cortesia, civilitat.5. Makoto: sinceritat, honestedat i re-

alitat.6. Chugi: lleialtat, fidelitat i devoció.7. Maiyo: honor, glòria, reputació,

dignitat i prestigi.Trobem aquestes qualitats al samurai

distingit del passat. L’ Aikido ens incitaa cercar a la naturalesa el “bushido”vertader. Tot a l’ Aikido, inclús la ves-timenta d’ entrenament, simbolitza lestradicions que s’ han anat transmetentde generació en generació.A l’ Aikido es viu l’ essència del

“bushido” al Japó, i a la pràcticas’ han d’ esforçar per polir lesset virtuts tradicionals

alegria, la falta d’ il·lusió o la falta de se-renitat i d’ equilibri. Sense dubte açò ésdegut a un excessiu estat de benestar,que sempre s’ ha relacionat de forma in-versa amb la solidaritat, afavorint pertant l’ aïllament i la soledat, i a una es-cala de valors que col·loca al més alt l’

aconseguir bensmaterials. El“voler més”, el“tenir més”, ge-nera un estat d’insatisfacció per-mament perquèmai s’ acaba d’aconseguir l’ ob-jectiu. Per el con-trari, eldespreniment, eldesitjar menys,produeix l’ efectecontrari. És cu-riós com ambuna cosa tan evi-dent no sigui la

gent capaç d’ interioritzar-la i moltmenys practicar-la. L’ explicació radicade la brutal influença de la societat en laque vivim, que té les nostres ments, ex-ponencialment incrementades per elsmitjans visuals (televisió, cinema, mit-jans multimèdia), molt més potents queauditius o que la lectura en influir da-munt els pensaments i sentiments quecondicionen les nostres actituds. Sos-treure d’ ella, de la influença de la nostresocietat es realment difícil.

El principal problema de salut de lasocietat occidental és la malaltia cardio-

26

Aikido i salutEl concepte salut implica l’ absència

d’ malaltia. La cultura occidental, la me-dicina ortodoxa, ha considerat com amalaltia les alteracions del cos, El des-envolupament de la psiquiatria ha per-mès una major aproximació a lesalteracions de lament. Però faltauna aproximacióglobal a l’ unitatment - cos.

Per el contrari,el concepte desalut a la culturaoriental es basa enun complert equi-libri entre la menti el cos. Sensedubte és un pen-sament més avan-çat que l’occidental. Provad’ açò és el pro-gressiu i cada ve-gada més freqüent interès per la culturaoriental en els països industrialitzats decultura i organització social jueva – cris-tiana.

És cert que la medicina ortodoxa, ba-sada en el mètode cientific, ha evolucio-nat espectacularment durant la darrerameitat del segle XX i és capaç de resol-dre problemes inimaginables fa tan solsuns pocs anys . De totes formes, deforma paral·lela a aquests avanços, la so-cietat occidental es troba cada vegadamés malalta, si en el concepte de malal-tia s’ inclou la falta d’ energia, la falta d’

”

“ El vertader gue-rrer és invencible perquèno lluita amb ningú.Vèncer significa derrotarl’ idea de disputa quealberguem dins la nostrement”.

Morihil Ueshiba

vascular i cerebrovascular. Constitueix,com molts, la primera causa de mortali-tat, tan en homes com en dones, molt perdavant del càncer i de les infeccions. Elgran augment de la prevalença de la ma-teixa s’ ha relacionat directament amb l’estil de vida, preferentment amb el tipusde dieta i amb el sedentarisme. Per elcontrari, cada vegada hi ha més dadesque donen més importància a l’ estesa-ment com a factor de risc cardiovascu-lar que a una dieta inadequada o unavida en molt sedentària. Adicionalmentno existeis cap situació o malaltia queprodueixi tanta mort de neurones com l’estres, favoreixent per tant, si no acabaabans la vida de l’ individu, un envelli-ment prematur. I també deprimeix el sis-tema immunològic permetent una majorsensibilitat a l’ infecció i un augment al’ aparició de tumors.

Urgeix per tant canviar, o almenyssuavitzar, l’ estil de vida occidental.

L’ Aikido ofereix l’ oportunitat única

27

per aconseguir-ho. En el nivell més ele-mental, el del principiant que no potveure més enllà que una sèrie d’ exerci-cis de gimnàstica, ja que és beneficiósperquè aporta totes les avantatges sobrela salut del exercici físic. Si l’ alumne se-gueix practicant amb serietat, encara quesegueixi sense percebre res més que l’activitat física com a tal o una major sen-sació de seguretat, continuarà obtenintels beneficis imperceptibles que tota ac-tivitat continuada i repetitiva, sigui laque sigui, exerceix damunt la ment. Auna fase més avançada, quan aprèn a va-lorar l’ atenció a la respiració tan o mésque a l’ habilitat tècnica, comença a cal-mar-se i es capaç de sincronitzar els mo-viments respiratoris amb els del seucompany, comença a entrenar, encarasense ser conscient d’ açò, la solidaritati per tant guanyar a l’ aïllament.

I més endavant, quan els movimentssorgeixen amb total fluides i un identi-fica en ells l’ harmonia universal, co-mença la via del despreniment i per tanttranquil·litat i serenitat.

LA TRIPLE ENHORABONA ESPORTIVA DE CIUTADELLA

Determinades fites del món de l'esport de Ciutadella han omplert desatisfacció la nostra ciutat. En pocs dies de diferència, hem aplaudit lamagnífica entrada al camp professional del ciclista Albert Torres; l'ex-cel·lent participació d'Andreu Busutil a l'Europeu de Broholm en l'es-pecialitat hípica, on ha produït sensació, i, en tercer lloc, l'èxit a latrentena Copa del Rei de Vela que ha assolit Ignasi Triay com a trim-mer al costat de tot l'equip que tripula el Bribón, el mític vaixell del ReiJuan Carlos.

La corporació municipal de l'Ajuntament vol públicament felicitar-los, alhora que els anima a no defallir, perquè les més altes conques-tes esportives, en tots tres casos, encara són per arribar. Així hovoldríem, així ho celebrarem.

José Mª de Sintas Zaforteza, alcalde

Inmaculada González, regidora d'Esports

28

– Compraria MOTOSIERRA a benzina de segona mà, en bon estat. Tel.:661 428 548 ó 971 38 11 04

FEINA– Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y efi-ciente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, frega-platos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores.gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0– Se ofrece chica con experiencia para cuidar personas mayores(higiene, medicación, alimentación), limpieza y tareas domésti-cas en general (plancha, recados, acompañamientos...). Disponi-bilidad de horarios. Papeles en regla. Zona Ciutadella. Tel.:697799231.– Me ofrezco para trabajos de jardinería y mantenimiento defincas (labrar, pared seca, desbrozar, sembrar...) por horas o jor-nada completa. También tengo experiencia en construcción.Total disponibilidad. Con vehículo propio. Tel.: 620677900.– Soy una persona trabajadora y honesta y me ofrezco parahacer trabajos de jardinería, mantenimiento y limpieza. Tambiénpara fregaplatos o mozo de almacén. Gracias por su atención.Tel: 626 22 75 69– Busco trabajo como ayudante de cocina o pinche. Tambiéntrabajaría de fregaplatos, limpieza o mantenimiento (pintura,jardinería). Tel. 633 42 61 76.– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Zona Ciu-tadella. Tel.: 660579006.– Busco trabajo de JARDINERO o como TRABAJADOR AGRÍ-COLA. Con experiencia y carnet de conducir. Tel. 617 73 83 11.– OFICIAL DE PRIMERA de construcción, con experiencia en tra-bajos de mantenimiento (pintura, yeso, jardinería, ...), se ofrecepara trabajar. Con vehículo. Tel: 680 84 91 35 - Ignacio– Pintor i reforma. Se ofrece para empresas o particulares. Pre-cios económicos. Tel.: 608 452 325. Disponibilidad inmediata.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311– Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange.60 euros. Tel.: 615 34 53 07

MOTOS I BICICLETES– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.0000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669455 757.

ALTRES– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555– Busco chalet, hortal o casa en Ciutadella o alrededores, concochera. Para comprar. Tel.: 663 706 150– Vendo Fiat Bravo 1.400 cc, 3 puertas, blanco, ITV pasadahasta septiembre de 2011, año 97. Precio: 1.200 euros, tras-paso incluido. 657 415 039.– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas yaños a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Ma-nuel. Tel.: 610 54 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 61054 19 21– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros.tel.: 971 38 29 48– Vendo 10 tomos Fauna “Felix R. de la Fuente” 15 euros.Tel.: 971 38 23 71

29

20 Agost 1781 – A les 3 de la tarda ha comparegut a laUniversitat de Ciutadella una persona que ha dit que la vilade Maó ja era governada pels espanyols, i que els destaca-ments de Ciutadella i Fornells eren presos.

23 Agost 1781 – Els Jurats de Ciutadella comunicaren alconsell que ja es troba tropa (espanyola) aquí, però que nopoden passar a complimentar a su Exa. per les moltes obli-gacions. A la tarda van resoldre que s’escrivís una carta a suExa., el Duc de Crillón, en la qual es faci evidència de les ob-ligacions de donar assistència a la tropa de Sa Majestat Ca-tòlica, i que passaran personalment a fer els degutscompliments a su Exa., i participant-li el jurament de fideli-tat que s’ha prestat aquest motí en poder del Comandant deCiutadella, Marques d’Avilès, amb una gran alegria de tot elpoble.

18 Novembre 1781 – Antoni Bonnin, plòter de Ciutade-lla, exposa als Jurats que per decret del governador anglès lipermeten tancar un terreny a la contramurada, sortint del por-tal de Maó, amb la condició de sembrar-hi línies d’arbres.Però, havent entrat les armes de Rei Carles Tercer, és proba-ble que no es permeti sembrar els arbres, per tant demana quese li permeti passar l’hivern sense plantar-los prometent fer-ho l’any venidor. Resolgueren que es poses en execució loresolt anteriorment i que sempre que no vulgui que es torni aobrir el troç de terra ja tancat.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (141)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Ensaladilla

Ingredients: 4 patates bullides, 4 ous durs, 2 pastanaguesbullides, 100 g de fesolets bullits, 1 llauna grossa de tonyina,1 pebre vermell torrat i pelat, olives farcides, sal i salsa mao-nesa.

Elaboració: Pelam les patates, rascam les pastanagues i ho ta-llam tot a dauets per posar-los a bullir dins una olla ambaigua i sal a la qual també hi afegirem els fesols. Ho deixamque bulli un quartet d’hora, ho colam i ho deixam refredar.Dins una altra olla bullim els ous i, un cop durs, els pelam ien tallam dos a bocinets i els altres a rodelles per decorar.Dins un bol mesclam la patata i les verdures bullides amb lallauna de tonyina, les tàperes i els ous, ho posam tot damuntuna safata, ho cobrim amb la salsa maonesa i ho decoramamb tires de pebre vermell torrat, els ous durs tallats a rode-lles i les olives farcides.

Es parla del turisme on es destaca que mai s’havien vist tanplens els carrers de Ciutadella i que lees “hostatgeries” de les plat-ges estaven al 100%.

Jesún Ruiz Manent, publicava en català i a la portad el poema“Jo he vist” dedicat a Àngel Ruiz i Pablo, poeta de Menorca i pervoluntad del Senyor, es meu pare.

S’anunciava que a partir del proper curs s’impartirien a Calós ta-llers de Formació Professional de Sabaters i Mecànica.

Es convocàven les beques d’ingrés a l’Institut Josep Maria Qua-drado i els beneficis de matrícula gratuïta.

El periodista de La Vanguardia, el conegut “Del Arco” per leseves entrevistes, passava uns dies a Ciutadella acompanyt de RuizManent. També hi passava uns dies el doctor Antoni Llauradó.

El 9 d’agost era batejada a Ciutadella Antònia Maria HernàndezSerra, nascuda el 31 de juliol.

El Iris 12 d’agostde 1961

31

Segons ha denunciat el PSM que el Governmargini a Menorca en matèria d’Agricultura,pel fet que reb sis vegades menys del que haurade rebre i ha estat exclòsa del FOGAIBA.Que el Casino 17 de Gener podria desaparèixerper mor de que no pot fer front a les despesesfruit del pagament de les hipoteques concerta-

des. Avui es decidirà el seu futur.Que no hi hagi un poc de mà esquerra per les terracesd’estiu. Tots sabem el difícil que serà passar el proper hi-vern i si ara es poden fer quatre peces, no és el moment depposar entrebancs als petits empresaris de Ciutadella.L’estat tercermundista de l’estació de passatgers del Dicde Son Blanc, sense aire condicionat i molt poques como-ditats.Que una emissora de Maó va rebre sis vegades més quel’Iris per part de l’anterior equip de govern.

Que UPCM i PP estiguin disposats a feruna revisió del carril velo pre tal de fer-lomés segur.Que platges com la de Cala en Turquetahagin estat la imatge d’aquesta setmana delscupons de la ONCE.

Que el ciutadellenc Andreu Genestar, professor del modulde restacuració de l’IES Mariàngels Cardona, hagi estatel guanyador del Concurs de Cockteleria organitzat pelCorte Inglés i el diari Ultima Hola. El còctail guanyadores diu “Summertime cocktail”.La creació d’una brigada per a zones turístiques per partde l’Ajuntament.Que l’ocupació turística al mes de juliol hagi estat del90%.Que el Consell mediti retirar la normativa que impedeixubicar comerços añs polígons industrials i que aquestssiguin regulats pels Ajuntaments.

Dites i refranys...- A Alaior són guixoners.

PARENÒSTIC DEL MESD’AGOST DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,42 i es va pondre a les 20,58 h.Dia 31 el sol sortirà a les 08,38 i es pondrà a les 21,45 h.

LES LLUNES D’AGOST

Dia 6 lluna creixent en Escorpí.Dia 13 lluna plena en Aquari.Dia 21 lluna minvant en Taure.Dia 29 lluna nova en Verge.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

En lluna creixent es recol·lectaran els melicotons, les prunesclàudies i les de porc, les peres i les pomes estaran al seu punt.Amb la lluna minvant farem la collita de fessolets verds, faves imongetes. també es recull l’estivada de síndries i melons.

El mes d’agost és el mes de les figues de cristià (negretes, pa-rejalls, coll de dama).

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 12, Hilari, Julià.Dissabte dia 13, Poncià, Hipòlit.Diumenge dia 14, Demetri, Marcel.Dilluns dia 15, Mare de Déu de l’Assumpció.Dimarts dia 16, Esteve d’Hongria, Roc.Dimecres dia 17, Jacint, Juliana.Dijous dia 18, Elena, Lleó.

ZONA VERDALa moció presentada per UPCM sobre els futurs us-

suaris de la zona verda és totalment encertada ja queper primera vegada es pensa més amb les necessitatsreals dels residents que amb la dels comerciants, queja tenen les seves tarjes i horris per entrar i sortir delnucli antic.

Si volem que el nucli antic no quedi deshabitat, cosaque suposari també la sev degradació, no es podenposar entrebancs de manera seguida als residents quehi queden, que es veuen amb moltes desavantatgesper part de les Administracions, i residir allà és més undesavantatge que un luxe.

El nostre suport a la iniciativa d’UPCM, que de seguragraïran molts de veïns i veïnes residents a la Ciuta-della Vella, que no antiga.

Plaza de parkingCami VellPrecio: 6.000 €

Apartamento en Los Delfines. Con 1dormitorios dobles, 2 baños cocina,salón-comedor y terraza cubierta. Dis-pone de jardín y piscina comunitarios.Precio: 97.000 €

Piso de planta baja en CiutadellaCon 1dormitorio doble con armario em-potrado, baño y salón-comedor con co-cina. Piscina comunitaria.Precio: 95.000 €

Piso en planta segunda de unos 125m2

construidos, 3 dormitorios, baño, cocina salón-comedor con chimenea, lavadero,terraza y trastero.Precio: 140.000 €

Apartamento en Cala Blanca. Con 2dormitorios dobles con armariosempotrados, baño, cocina, salón-co-medor, amplia terraza, lavadero, ga-raje y patio. Precio: 155.000 €

Apartamento en Cala’n Blanes. Con2 dormitorios, baño, cocina, salón-comedor con chimenea y terrazacubierta.Amueblado.Precio: 135.000 €

Adosado en Cap d’Artrutx. 2 dormi-torios dobles con armarios empo-trados, baño, cocina americana,salón-comedor y jardín propio.Precio: 172.000 €

Apartamento en Cala BlancaCon 2 dormitorios, baño, cocinaamericana, salón-comedor y patioprivativo de 45m2.Precio: 130.000 €

Magnífica casa señorial en el cascoantiguo de Ciutadella.Situada junto a la plaza del Borne ya escasos metros del puerto de Ciu-tadella.Precio: a consultar

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Plaza de parkingPaseo San NicolásPrecio: 6.000 €