Ciutadella de Menorca, 14 d’octubre de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.494

PPPPAAAAQQQQUUUUIIII TTTTAAAA MMMMAAAARRRRQQQQUUUUÈÈÈÈSSSS TTTTAAAALLLLTTTTAAAAVVVVUUUULLLLLLLL ,,,,RRRREEEEGGGGIIIIDDDDOOOORRRRAAAA DDDDEEEE TTTTUUUURRRRIIIISSSSMMMMEEEE,,,, HHHHIIIISSSSEEEENNNNDDDDAAAA IIII PPPPOOOOLLLL IIIICCCCÍÍÍÍAAAA

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 14 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDissabte dia 15 CASTANY Tres Alqueries, 3Diumenge dia 16 MARCH Plaça Jaume II, 5Dilluns dia 17 CAVALLER Plaça de la CatedralDimarts dia 18 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDimecres dia 19 PLAÇA NOVA Plaça NovaDijous dia 20 OLEO Federico Pareja, 54Divendres dia 21 CAVALLER Plaça de la Catedral

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mar tes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

Núm. 3.494. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués, Bàrbara F. Sena, Joan Canals.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 24 DE SETEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALA’N BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

61CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

07:15*08:00*09:05 09:3509:50*10:3011:05*11:3012:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:0016:30*17:3018:3019:00*19:3020:3021:3022:0022:3023:30*

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

11:40*

12:30

13:15*

13:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00*

20:00

21:00*

22:301

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0009:0009:3010:0010:15*10:3011:00*11:3012:0012:3013:0013:15*13:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:0017:30*18:0018:30*19:0019:30*20:3021:00*21:3022:3024:30*

2

3

32è campionat deminifútbol.

Formació iorientació

És del tot preocupant i greu que no es renovin les placesd’orientadors laborals en uns moments on les llistes de l’aturestan augmentat dia a dia i de cada vegada és més necessa-ria la feina d’aquest col·lectiu per ajudar i assessorar pertrobar feina per als més necessitats.

És preocupant que el Govern no hagi anat a cercar cur-sos de formació pagats per la Unió Europea, com fins aras’havia fet, cursos que serveixen per a formar a aquells tre-balladors de sectors molt afectats, com el de la construcció,i poder-los reubicar en altres sectors com el de serveis, peròés imprescindible la formació i el reciclatge necessàris, es ne-cessiten aquestes iniciatives que venien en manera de cursetde formació, que malgrat estar subvencionats amb fons eu-ropeus, s’estan acabant i no sembla que s’en vagin a cercarde nous.

Els retalls en polítiques socials i especialment al sectordels orientadors laborals no sols preocupa als Sindicats -quetambé seria bo que anasin a Bruxel·les a cercar-los davantla passivitat actual-, sinó que aquest fet també preocupa alsempresaris. CAEB Menorca ja ha instat a les administra-cions a no descuidar la formació, pel fet que hi ha un col·lec-tiu molt necessitat com és el de les persones de més de 45 anysque per les seves responsabilitats familiars no poden sortirfora a estudiar per a tenir un títol oficial de FP que els hi po-dria facilitar trobar una feina. Si el Govern balear descuidaels plans de formació dels aturats i elimina les places d’o-rientació, malament ho tenim molts dels ciuta-dans i ciutadanes d’aquestes illes.

S E T M A N A R I

Antonio Gálvez guanyala XI Mitja MaratóIlla de Menorca

El Penya Ciutadellaguanya el derbi de laLliga Nacional Juvenil.

La portaveu de l’equip de govern del ConsellInsular de Menorca, Salomé Cabrera, re-corda al conseller del PSOE, Marc Pons, que quan ell era pre-

sident d’aquesta institució va incomplir el seu propi calendari de tenira Menorca les competències de promoció turísitca des del primer degener d’enguany.

El llavors equip de govern insular del PSOE i PSM va proposaraquell calendari, el qual va ser acceptar pel Partit Popular, llavors al’oposició.

“El PSOE està en el seu dret de demanar ara el traspàs d’aquestacompetència, però faria bé en recordar que ells han incomplit en di-

verses ocasion la promesa de transferir a Menorca la pro-moció turística; per tant, no tenen massa credibilitat enaquesta qüestió”, explica Cabrera.

El Consell Insular continuará amb la reivindicacióde traspás de competencies, encara que hi ha que tenir

molt clar que han de venir correctament dotades econo-micament.

De fet, la portaveu recorda les recents paraules delconseller de Turisme del Govern, Carlos Delgado,

quan va dir que la promoció turística es decidirà des deMenorca.

“Marc Pons no pot exigir ara el que ell va ser in-capaç de fer quan governava. Faria bé en fer balançde la seva gestió i la dels darrers governs socialistes,que ens han deixat els pitjors indicadors econòmicsi xifres d’atur. No poden amagar la seva mala gestió,no poden fer com si no haguessin governat. No obli-darem que la seva gestió i herencia ha estat i encaraho és un llast per a Menorca”, afegeix la portaveu.

LOCAL

TEXT: BEP AL·LÈS FOTO: CONSELL INSULAR DE MENORCA

CCAABBRREERRAA RREECCOORRDDAA AA MMAARRCC PPOONNSS QQUUEE EELLLLVVAA IINNCCOOMMPPLLIIRR EELL SSEEUU CCAALLEENNDDAARRII DDEETTEENNIIRR AA MMEENNOORRCCAA LLAA PPRROOMMOOCCIIÓÓTTUURRÍÍSSTTIICCAA EENN 22001111

4

LOCAL

5

canviar la tendència estacional, d'un mer-cat tan important per a Menorca.

Les perspectives per 2012 són moltpositives, encara que tècnicament és prestper donar xifres concretes, si bé és certque aquest increment en part és a causa dela situació d'incertesa en algunes destina-cions del nord d’Àfrica.

Cal destacar que dos nous operadorsitalians tindran als seus catàlegs la desti-nació Menorca, la qual cosa permetrà quees pugui treballar per fidelizar aquest mer-cat.

Juntament amb la Fundació Destí,la consellera de turisme de Me-norca, Mª Salomé Cabrera s'ha

desplaçat a la Fira internacional de tu-risme, TTG Inconti de Rimini, per pren-dre el pols al mercat italià per a l'any2012. Rimini és una de les cites més im-portants al mercat turístic italià, on es con-centren els professionals més destacatsd'Itàlia.

Menorca ha estat representada en elstand de Turespaña, promocionant la va-rietat de productes que ofereix l'illa. A

TEXT: BEP AL·LÈS FOTO: CONSELL INSULAR DE MENORCA

MMEENNOORRCCAA PPRREENN EELL PPOOLLSSAALL MMEERRCCAATT IITTAALLIIÀÀ

més, ha assistit a la presentació de l’Evo-lució del Mercat Italià a Espanya, impar-tit pel director de l'Oficina Espanyola deturisme a Milan, Ignacio Angulo Ranz,qui ha destacat com a dada que en el 2010el nombre de turistes italians ha superatfins i tot els resultat de 2007, any recorddel turisme italià cap a Espanya.

La consellera Cabrera ha mantingutcontactes amb diferents operadors per co-nèixer de primera mà l'evolució del mer-cat per a la propera temporada i perplantejar l'estratègia a seguir de cara a

6

7

TAULA DE R

EDACCIÓ

TTuu ttiieennddaa eessppeecciiaalliizzaaddaaeenn ppeessccaa ddee ssuuppeerrffiicciiee yy

ppeessccaa ssuubbmmaarriinnaa..

VVeenn aa ddiissffrruuttaarr ddee llaassúúllttiimmaass nnoovveeddaaddeess

ddeell mmeerrccaaddoo..

PPllaaççaa SSaa FFoonntt,, 33997711 4488 2211 0022

Jornada de dones pageses.El dissabte 22 d'octubre el GOB-Menorca organitza la I Jornada deDones Pageses al Molí del Rei (Camí des Castell, 53. Maó).La jornada pretén ser un espai de trobada i diàleg de dones pageses ialtres dones interessades en la temàtica, per a reflexionar sobre el paperde la dona al sector agrari i plantejar oportunitats per dinamitzar elcamp des de la perspectiva femenina.L'acte començarà a les 9.30h i conclourà amb un dinar de totes lesparticipants a La Cuina dels Àngels, taller de cuina, engegat per una dona amb la intenció de donar cabuda alsproductes locals i de temporada.Per a participar-hi cal inscriure's abans del dia 20, al telèfon 971 35 07 62 o al correunllabres@gobmenorca.com. El preu de la inscripció és de 10 euros (inclou material i dinar).La jornada està emmarcada dins el projecte de custòdia agrària Cultivant Sinèrgies, cofinançat pel Ministeri deMedi Ambient i Medi Rural i Marí i pel FEADER.

El PSM-Més per Menorca dóna suport a la feina altruista de lesdiferents entitats de Ciutadella.Les entitats d’àmbit cultural, esportiu, associatiu, etc, realitzen una feina indispensable per a la vida d’un poblei aquest capital humà actiu s’ha de sentir acompanyat i complementat per part de l’administració. L’anteriorequip de govern del PSOE-PSM a l’Ajuntament de Ciutadella va fer un esforç per poder cedir l’ús de localsmunicipals a les diferents entitats perquè poguessin dur a terme les seves activitats mentre que, ara, l’actualequip de govern vol desallotjar les entitats que ocupen els locals de l’OAR, al·legant motius de seguretat ieconòmics.Davant aquest fet, la portaveu del PSM més per Menorca a l’Ajuntament de Ciutadella, Joana Gomila,demanarà en el proper plenari previst per aquest dijous dia 13 que l’equip de govern aclareixi el motiu real deldesallotjament dels locals de l’OAR. “En una època en que es retallen les subvencions a les entitats, no s’hande deixar tampoc sense seu quan, a més, l’edifici de l’OAR quedarà en desús mentre no hi hagi doblers peracometre les obres de millora”, assegura Gomila. En aquest mateix plenari, el grup del PSM més per Menorca s’interessarà també per l’aportació a la protectorad’animals de Ciutadella per desenvolupar diferents programes que, si bé està prevista al pressupost d’aquestexercici, encara no s’ha aprovat. Per altra banda, es demanarà a l’equip de govern per les mesures quèempendrà després que el Consell Insular hagi suprimir el servei de bus que traslladava els alumnes delsdiferents pobles de l’illa que estudien FP a Maó des de la plaça Esplanada als diferents instituts el municipi.

La Guàrdia Civil va celebrar la seva patrona.El destacament de la Guàrdia Civil a Ciutadella va celebrardimecres matí els actes de la seva patrona, la Mare de Déu delPilar. A les 11 es va celebrar la Santa Missa a la Parròquia deSant Francesc, i seguidament un vi espanyol a la Casa Quarter,on a més dels membres del cos i els seus comandaments, vanassistir el batle de Ciutadella, la vice-presidenta del Consell, eldiputat en funcions i la secretaria segona de la Mesa delParlament, a més de familiars, amics i representants de laPolicia Nacional i Local, i empresaris.L'acte castrense fou breu però molt emotiu i es va destacar elpaper que hi juga la Guàrdia Civil en el seu servei al poble i ales persones.

ES LLOGA LOCAL COMERCIALAMB AIRE ACONDICIONAT I MOLT

LLUMINÓS DAVANT L’ESCOLA PINTORTORRENT. LOCAL DE 12O M2, FENTCANTONADA I SOTERRANI DE 120 M2.

600 EUROS/MES.TEL.: 670 403 343

627 010 179

8

VENDO CHALET Y CASA DE MADERA ENSON CABRISAS

El PSM més per Menorca a l’Ajun-tament de Ciutadella ha presentat unamoció al plenari municipal d’aquestasetmana amb l’objectiu que es vagiconsolidant la implantació de criteris de

CCIIUUTTAADDEELLLLAA,, CCAAPP AA LLAA IIMMPPLLAANNTTAACCIIÓÓ DD’’UUNNCCOONNSSUUMM II SSEERRVVEEIISS MMÉÉSS SSOOSSTTEENNIIBBLLEESSTEXT i FOTOS: BEP AL·LÈS

compra pública ètica en les compres icontractacions municipals. Així mateix,el grup municipal demana que es se-gueixi treballant per assolir plenamentels paràmetres del programa Ciutats pel

comerç just. Amb la defensa d’aquestmodel de compres i contractació, desdel PSM més per Menorca es consideraviable el treballar per un consum i ser-veis més sostenibles i justs, tal com ja

Chalet de unos 200 m2 edificados y casa de madera de 90 m2 enparcela de unos 2.750 m2. Piscina, zona de jardín., 2 zonas de ár-boles frutales y cultivo. Luz de GESA y agua comunitaria.La casa principal consta de 4 habitaciones, 2 cuartos de baño, co-medor con chimena, amplia cocina, sala de estar con estufa de ma-dera, lavadero y porxada.La casa de madera consta de 3 habitaciones, 1 cuarto de baño, co-medor estar, cocina y terraza. Muy bien conservada.Precio: 500.000 euros (negociables). Se acepta permuta por casacon patio en casco antiguo de Ciutadella y 30.000 euros.Interesados llamar al 639 892 245

El PSM més per Menorca demana a l’equip de govern que doni continuïtat a la feina per assolirtots els paràmetres del programa Ciutats pel comerç just

va potenciar mentre era al govern mu-nicipal en l’anterior mandat.

El partit menorquinista recorda quea molts països, durant el procés d’ela-boració de molts de productes, s’in-compleixen una gran quantitat deconvenis de l’Organització Internacio-nal del Treball i es causen greus impac-tes negatius al medi ambient. Percombatre aquest model injust amb lespersones i no sostenible mediambien-talment, s’ha anat desenvolupant el queve a anomenar-se Comerç Just, que esfonamenta en un altre model productiuque té en compte una sèrie de principis,com són: la lluita contra l’explotació la-boral infantil, l’equitat de gènere, lescondicions laborals dignes, la capacita-ció i assistència per als grups produc-tors desafavorits, la preservació delmedi ambient, el pagament d’un preujust als productors, un funcionamentdemocràtic que beneficiï les necessitatsde les comunitats productores...

Les administracions, com l’Ajunta-ment de Ciutadella, consumeixen unagran quantitat de productes i, al mateixtemps, han de ser garants d’un treballdigne i respectuós amb el medi am-bient, per la qual cosa, en consumir pro-ductes provinents de països en vies dedesenvolupament és una garantia elconsumir productes de Comerç just.Donant resposta a la necessitat decomptar amb un nou model productiues va crear el programa europeu Ciutatspel comerç just, que compta amb el su-port de la Comissió Europea, i que con-sidera que és possible si s’hi vansumant les administracions públiques,el sector privat, els agents socials i lespersones a títol individual.

Per a l’obtenció de l’acreditació deCiutat pel Comerç just cal assolir uns

determinats paràmetres, fixats segonscriteris de població. En el cas de Ciuta-della a dia d’avui ja es compleixen ma-joritàriament els criteris establerts, comsón: el consum per part de l’adminis-tració local de productes de comerçjust, el comptar amb comerços ambvenda de productes de comerç just o eldesenvolupament d’accions de sensibi-lització entre la ciutadania... Des delPSM més per Menrca es va treballardecididament durant l’anterior mandatmunicipal per desenvolupar les accionsque proposa el programa Ciutats pel co-merç just, treball que ara es vol conso-lidar amb la necessària declaracióinstitucional que ha de marcar l’inici deles últimes accions necessàries per ob-tenir l’acreditació de Ciutadella de Me-norca com a Ciutat pel Comerç, tot justconfiant en què l’actual equip de go-vern sabrà després mantenir aquestaaposta en el temps.

Amb aquesta moció també es de-mana continuar amb la implantació deforma progressiva, i sempre que siguipossible, dels principis de Compra pú-blica ètica en les compres o contracta-cions realitzades per l’Ajuntament. LaCompra pública ètica, a part de tenir encompte criteris econòmics i tècnics,considera que cal establir criteris am-bientals i socials en les compres i con-tractacions, amb la finalitat decontractar de forma que es respecti elmedi ambient i promovent la inserciósociolaboral, la igualtat d’oportunitatsi el comerç just amb els països en viesde desenvolupament.

De fet, una de les novetats que vaincloure la Llei de contractes del sectorpúblic, llei 30/2007, precisament vanser diversos mecanismes que permetenincloure en la contractació pública con-

sideracions de tipussocial i mediambien-tal, donant lloc a queels contractes puguincomptar amb requeri-ments tant ètics comsocials.

El PSM més perMenorca recorda quedurant el darrer any delpassat mandat munici-pal, l’equip de govern,del qual formava part,va posar en pràcticacriteris de compra pú-blica ètica en diverses contractacions,com per exemple en: els contractes pelServei de menjar a domicili o el de jar-dineria (amb la fórmula del contractereservat per centres especials de tre-ball), la redacció del plec de clàusulestècniques i administratives pel servei deneteja de les escoletes infantils (ambclàusules socials i mediambientals), laintroducció de productes autòctons d’a-gricultura ecològica als menús del ge-riàtric municipal (al mateix temps ques’estudiava també la compra de pro-ductes de comerç just)...

Des del PSM més per Menorca esconsidera que l’Ajuntament de Ciuta-della ha de refermar el seu compromísamb els valors ètics i solidaris, cir-cumstància que és possible amb el fetde mantenir i potenciar en els proces-sos de contractació de l’administraciómunicipal criteris ètics, socials i me-diambientals, així com també l’afavo-rir el consum de productes locals i decomerç just, amb l’objectiu d’esdeve-nir un referent de bones pràctiques, res-ponsables i sostenibles.

9

LOCAL

10

LOCAL

a col·laborar en aquesta gala com són“L’Associació Kaori de Sevilla”, “L’As-sociació Kirama Guerki de València” i“Las Gemelas de Gènova, de Suïssa. Perpart menorquina o residents a l’illa i par-ticiparan “L’Associació Silimbo”, “Ca-poeira Brazil-Menorca”, “AssociacióYemaya”, “Esclat-Batucada”, “The Enda-gered de Rebeca”, “Daniel i Mariela”,“Mauri” i “Associació Cultural Equador.

Sadio Dimanka ens explica queaquesta acció solidaria a favor de Càritas,en uns moments molt delicats, que tots co-neixem, i on són molts els pares de famí-lia, immigrant i no immigrant que han derecórrer a Càritas per a poder menjar ialçar el cap. “És per açò que com immi-grants hem decidit fer aquest festiva na-cional o internacional pel fet que hiparticipa gent de diferents països, i poderajudar a Càritas a recollir més aliments”.

TEXT I FOTOS: BEP AL·LÈS

AALLIIMMEENNTTSS AA CCAANNVVII DD’’UUNN FFEESSTTIIVVAALLMMUULLTTIICCUULLTTUURRAALL

Dimanka ens recorda que l’entrada al’espectacle serà lliure, i confia amb la so-lidaritat del poble de Ciutadella amb l’a-portació d’aliments cap a les famílies mésnecessitades, i que de cada dia són, perdesgràcia de tots, moltes més a Ciutade-lla.

Pel que fa a l’espectacle organitzat perl’Associació Cultural Silimbo, del Sene-gal a Ciutadella, comptarà amb la partici-pació de tres grups vinguts a Menorca per

Sadio Dimanka, de l’Associació Cultural Silimbo, del Senegal a Ciutadella, és l’orga-nitzador del “I Festival Internacional Folklòric Ciutadella” on hi participaran dife-rents grups de música i dansa ètnica avui divendres de 19 a 22,30 h al Teatre del Casino

17 de Gener i demà dissabte de 19,30 a 22 h a la plaça des Pins.Una de les principals particularitats d’aquest concert a benefici de Càritas, és que l’entradaque es cobrarà no serà econòmica, sinó que els assistents hi podran col·laborar aportant ali-ments com a donatiu, que després Càritas repartirà entre els més necessitats.

El departament de patri-moni del Consell ja n'hafet una primera tria

2.\ Creació de Cen-tres d'Interpretació de laCultura Talaiòtica (coma mínim tres) en àrees estratègiques de l'i-lla, i amb tota la documentació pertinent.

3.\ Eliminació o substitució dels ele-ments que produeixen un impacte visualnegatiu i que resten autenticitat als mo-

numents 4.\ Creació d'un grup de

treball que elabori un Pla Di-rector, que posi en marxa totesles actuacions necessàries, perpresentar en el seu moment eldossier a les autoritats compe-

tents de l'Estat, per ser inclosaaquesta candidatura en la Llista Indica-tiva, en primer lloc, i desprès per ser can-didata a Patrimoni Mundial de laUNESCO.

Es tracta d'uns compromisos que had'atendre l'executiu insular "ja que cor-respon al CIMe tramitar i impulsar lacandidatura de la Menorca talaiòtica da-vant la UNESCO i és fonamental --referma Caules- comptar amb elrecolzament i suport de tota la societatmenorquina, un compromís de totes lesforces politiques, i els agents socials ieconòmics".

11

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

LOCAL

ES PRECISEN NOUS COMERCIALSPER AMPLIACIÓ DE PLANTILLAPER COBRIR DIFERENTS ZONESDE MENORCA PER A LA PRINCIPALCOMPANYIA ENERGÈTICA EÒLICA

DEL MÓN.INTERESSATS ENVIARCURRICULUM A:

francisco.deborja@alvato.es

El PSOE preguntarà al properple insular sobre el grau dedesenvolupament de les feines

en favor de la declaració de la cultura Ta-laiòtica de Menorca com a patrimoni dela humanitat

El grup socialista del Consell de Me-norca preguntarà en el proper ple sobre elprocés per aconseguir declaració de lacultura Talaiòtica de Menorca com a pa-trimoni de la humanitat per part de laUNESCO. En concret la conselleraJoan Caules demanarà que s'in-formi sobre "els membres i feinadesenvolupada pel grup de treballque, segons ha aparegut a la notade premsa del CIMe de 29 de se-tembre, s'ha constituït per a desen-volupar el projecte de declaració dela cultura Talaiòtica de Menorca com apatrimoni de la humanitat".

En la seva intervenció Caules recordacom aquest projecte, iniciat per l'InstitutMenorquí d'Estudis l'agost de 2009, varebre el suport del Parlament amb unaproposició no de llei al parlament recol-zant la iniciativa i demanant el compro-mís del Govern.

També s'hi esmenta la bona valoraciódel patrimoni arqueològic de Menorca idel projecte que va realitzar l'historiador,professor d'Art i membre d'ICOMOS-UNESCO, Àngel Morillas.

TEXT I FOTOS: BEP AL·LÈS

EELL GGRRUUPP SSOOCCIIAALLIISSTTAA AALL PPAARRLLAAMMEENNTT IINNSSTTAA AALLGGOOVVEERRNN AA EELLAABBOORRAARR AAMMBB EELLSS AAGGEENNTTSS SSOOCCIIAALLSS UUNNPPLLAA PPEERR AA LLAA IINNTTEERRNNAACCIIOONNAALLIITTZZAACCIIÓÓ EENN UUNNTTEERRMMIINNII DDEE 33 MMEESSOOSS

Caules recorda que durant aquella vi-sita, de març de 2010, es van marcar unasèrie d'actuacions a realitzar, de les quedestaca com "a més urgents":

1.\ Selecció dels monuments quevolem que siguin declarats PatrimoniMundial i que puguin complir amb totesles condicions requerides (per començarbastaria amb 10 monuments, amb el com-promís que una volta finalitzat el períodede tramitació assolir la xifra de 15 o 20).

12

Por ausentarmede la isla

VENDO CHALETVIVIENDAZona

sa Caleta-Santandria

PRECIO OCASIÓNInformes en el971 38 55 58

- Després de prop de vint anys a laCOPE, es vèieu a vós mateixa donantel salt a la política?

- No, no m’ho havia plantejat mai.L’oportunitat va sorgir arran d’una cir-cumstància concreta que em va dur a

fer un replantejament de la meva vida.Vaig comptar en tot moment amb l’es-taló del meu home. - Per a una persona que prové,

com vós, dels mitjans de comunica-ció, us feia por sentir la llum dels

PPAAQQUUIITTAA MMAARRQQUUÈÈSS TTAALLTTAAVVUULLLL,,RREEGGIIDDOORRAA DDEE TTUURRIISSMMEE,, HHIISSEENNDDAAII PPOOLLIICCÍÍAA DDEE CCIIUUTTAADDEELLLLAATEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

focus, estar en el centre de les mira-des?, En algun moment us vau sentiraclaparada per la responsabilitat?

- De tota manera, no era una cosa ala qual no estigués acostumada pel fetd'haver treballat en el medi en el qualvaig treballar. No puc negar que és unmitjà de comunicació amb un posicio-nament molt concret, que ha estat ob-jecte de moltes crítiques i és una cosa ala que estic avesada.- El que us heu trobat en arribar,

és pitjor del que esperàveu?- La realitat sempre supera la ficció.

De tota manera, no vull crear alarmasocial. Pens que aquest és un temps debones idees, de batre’s el cervell i d'a-postar per coses innovadores i perdonar una altra visió de la cosa pública.Jo ho afront com un repte personal.- Sou conscient del risc d’haver de

prendre decisions complicades i im-populars?

Paquita Marquès Taltavull (Ciutadella, 1967) va ser una de les sorpreses en la renovada llista ambla qual el Partit Popular va concórrer a les passades eleccions locals, el mes de maig. El número ude la candidatura popular, l’actual batlle de Ciutadella, José María de Sintas, va carregar a la mot-

xilla d’aquesta independent que prové del món dels mitjans de comunicació àrees importants com Poli-cía, Turisme o Hisenda. Casada i mare de dos nens, entre els anys 1986 i 1990 Paquita Marquès va cursara l'Escola Superior de Turisme de Balears, a Palma, la diplomatura de Tècnic Especialitzat en ActivitatsTurístiques, amb idiomes estrangers: alemany i anglès, encara que parla també el francès. La mà dretade Chiqui de Sintas al govern municipal va iniciar la seva carrera professional a la COPE l’any 1991,ocupant-se de tasques d'administració i locució publicitària. El novembre de 2004 va ser nomenada capde Publicitat del Grup COPE a l’illa. La política, però, tocaria a la seva porta en forma d’oportunitat.

lladors que portenmolts anys en ella. Elscriteris de l’empresapública no tenen res aveure amb els criterisde l’empresa privada.Això no vol dir que al’empresa pública no hipugui haver personesperfectament vàlides ique siguin plenamentconscients del momentque vivim.- En aquests moments esteu en-

llestint els pressuposts per a l’anyque ve. Contempleu la possibilitat defer retallades de personal?

- No està en la nostra ment, a diad'avui, fer una retallada pressupostàriaen tema de personal. De fet, lluitaremcom sigui per mantenir tots els llocs detreball. Ara bé, les persones que treba-llen per l'Ajuntament o per a qualsevolempresa vinculada a la cosa pública co-braran pel que fan, no pel que no fan.- És el que passava amb els plusos

de productivitat d’alguns treballa-dors...

- Sí, realment així és. Productivitatsque es van donar en el seu dia per unatasca concreta quedaven anquilosades ino es revisaven.- És temps de canvis, i de canvis

difícils...Tots els canvis solen ser traumà-

tics. És el temps d’adoptar decisionsvalentes i d’explicar perquè s’a-dopten decisions que potser no

13

CHALET EN CALAN BLANES,A 50 M. DE LA PLAYA.800 M2 DE PARCELA,

240 M2 EDIFICADOS. 3 HAB. DOBLES(AA.CC.) 2 BAÑOS ( 1 CON JACUZZI),

COMEDOR, COCINA,RECIBIDOR, PISCINA, BARBACOA,GIMNASIO, TERRAZA DESCUBIERTA

DE 100M2.PRECIO: 420.000 EUROS

TEL.: 616 969 154

DEBIDO A MIS AUSENCIAS TEMPORALESBUSCO SOCIO SERIO Y RESPONSABLE.RESTAURANTE EN PRIMERA LINEA DELPUERTO DE CIUTADELLA, ENFRENTE

LOS NUEVOS PANTALANES.CAPACIDAD EXT: 200 COMENSALESCAPACIDAD INT: 70 COMENSALES

TERRAZA CHILL-OUTRECIÉN REFORMADOTEL.: 622.03.64.61

BUSCO SOCIO

ENTREVISTA

- Haurem de prendre decisions va-lentes i que tal vegada no seran popu-lars i no seran les que tothom voldria,però hem arribat a un moment on oadoptem aquestes decisions o no po-drem fer front a tot el que ha d’arribar.- La recent decisió de l’equip de

govern municipal de fer fora dels lo-cals de l’OAR a les entitats que elsocupaven fins ara a partir de l’1 degener de 2012 podria ser un bone-xemple d’aquestes mesu-res impopulars....

- No estic parlant delpresent, sinó d'unaaposta de futur id'un plantejamentde les coses quetingui en comptea la cosa públicaperò que siguiconscient quetots els serveisno poden sergratuïts. La cul-tura no pot basar-se només en lagratuïtat i en la sub-venció. En aquesttemps, hem d'apos-tar per la ini-

ciativa privada i perquè la gent es facicàrrec que mantenir tot un seguit de ser-veis té un cost molt elevat, i no pot sermantenir-los a qualsevol preu.- Algunes decisions, com la de re-

visar els plusos de productivitat i elscomplements salarials d’alguns tre-balladors, són complicades...

- Hem de tenir en compte que laconjuntura actual ens obliga a fer un es-

forç perquè tenim una plan-tilla, sinó

sobredimensio-nada, sí que s’hade reestructu-rar tenint encompte les ne-cessitats i totel que assu-meix actu-a l m e n tl 'Ajunta-ment.- Hi

h a v i amolts vicis

creats?- Els vicis que

pot tenir qualse-vol empresa que

té treba-

““UUNNAA RREETTIIRRAADDAA AA TTEEMMPPSSÉÉSS UUNNAA VVIICCTTÒÒRRIIAA””

poden agradar. Per exemple, les perso-nes que han ocupat l’OAR han gauditdurant uns anys dels locals sense pagarni un euro. Han estat privilegiades, enel sentit que han tingut al seu abast unesinstal·lacions, encara que potser en elseu moment aquest era un fet que espodia assumir. Crec que no enganyem aningú si diem que en aquest moment i adia d'avui això no és assumible. Les ne-cessitats a dia d'avui són molt diferentsi el que hem de fer és adaptar-nos altemps. La subvenció sempre ajuda a lacultura, i molt, però Ciutadella és unpoble amb unes arrels culturals moltfortes i que no sempre ha gaudit de sub-vencions. I hi ha entitats centenàriesque s'han mantingut i moltes manifes-tacions culturals que perviuen senseajuda. És hora de fer un plantejamentcompletament diferent.- Us heu plantejat en algun mo-

ment fer un expedient de regulació del’ocupació (ERO)?

- No es descarta un ERO en el futur.Si s’escau, s’haurà d'afrontar- Heu posat la possibilitat damunt

la taula, en algun moment?- Fa molt poc temps que pertany a

l'equip de govern, i, per part meva, seriamolt precipitat fer aquesta valoració.Seria crear una alarma infundada. Pri-

mer, hem de veure com estan les coses,i després, prendre decisions.- Veieu, doncs, possible que al-

guna administració de l’illa pugui ar-ribar a adoptar aquesta mesura?

- És una cosa que pot passar enaquesta Administració i en qualsevolaltra.- El Govern de l’Estat ha obert

una nova convocatòria de crèditsFOMIT, amb unes condicions moltinteressants (cinc anys de carència iun interès del 0,5%) per finançar al100% obres de modernització de lesinfraestructures turístiques. Ciuta-della està en condicions d’aprofitarl’avinentesa, atesa la seva difícil si-

tuació?- No. El nivell d'endeutament de la

institució no ens permet cap tipus d'a-legria.- Deixareu passar, doncs, l’opor-

tunitat...- Sí, cal ser realistes. De tota ma-

nera, estem fent un estudi econòmic delque ens costaria adherir-nos al FOMIT,però les perspectives no són gensbones.- La directora general d’Interior,

Emergències i Justícia del Govern,Isabel Febrer, va deixar clar durantla seva visita a l’illa del proppassat 29de setembre que l’Executiu tindràmolt difícil mantenir els 3,3 milionsd’euros que s’han destinat durantl’últim any a reforçar la plantilla d’a-gents municipals amb nous policíesturístics..... Teniu por de quedar-vosl’estiu que ve sense reforços per aten-dre les urbanitzacions?

- La por existeix però encara no hiha res decidit. Lluitarem amb totes lesnostres forces per la viabilitat de la po-licía turística. És necessària.- Càritas volt tornar a l’Ajunta-

ment la gestió de la Casa d’Acollida.

14

”

“ La realitat sempre su-pera la ficció. Però no vullcrear alarma social. Aquestés un temps de bones idees,de batre’s el cervell i d'apos-tar per coses innovadores iper donar una altra visió dela cosa pública. Ho afrontcom un repte personal.

què la gent es gastael que no té. Una re-tirada a temps sem-pre és una victòria.Ara és temps de dir‘no’, abans de dir ‘sí, javeurem’. El ‘sí, ja veu-rem’ no té cap sentit,perquè duu unes conse-qüències nefastes i alsfets me remet. T’estàsenganant a tú mateix iestàs enganant als al-tres.- Tard o d’hora

se’ls haurà de donar,però, algun tipus desolució...

- Bàsicament, nos-altres afrontaremaquests deutes, seguint amb el controlde la despesa, com molt encertadamentva fer el PSM, però també intentant quecada àrea sigui conscient que el retallpressupostari no es pot obviar.- Una pregunta-trampa: enteneu

que amb tots els retalls que ha hagutd’aplicar el Govern de Bauzá es facinnomenaments d’assessors com elsque s’han fet darrerament?

ser conscients que és un acte de res-ponsabilitat per part de l'equip de go-vern actual fer-se càrrec de deutes queno han estat generats per ell. Voldriadestacar que s'ha presentat l'oportunitati que el que no podíem obviar és quemolts petits empresaris han de poderpagar les nòmines. Ells són els primersque necessiten la nostra ajuda. L'Admi-nistració pública no pot demorar tant enels pagaments.- El gran problema continua es-

sent el deute amb les constructoresgrans: prop de 4 milions d’euros....

- Sincerament, no puc entendre per

Què passarà amb aquest serveu mu-nicipal?

- L'Ajuntament està estudiant lanova responsabilitat que ha d'assumir iestà valorant els fets. No puc avançar-vos més. És cert que és un servei muni-cipal. Nosaltres estudiarem poderafrontar aquest repte. És el que us deiaabans, com podem afrontar les subven-cions si les necessitats de caire socialsón prioritàries?. Seria una incoherèn-cia per part nostra.- Enteneu l’actitud de Gesa En-

desa amb els ajuntamens de Maó iCiutadella?

- No, no l’entenc. Gesa Endesa hau-ria de ser conscient del moment pelqual travessa l'Administració pública.Hauria de donar marges més flexibles ales institucions perquè poguessin ferfront al pagament dels seus deutes. Sin-cerament ho crec així.- El crèdit ICO ha permès poder

atendre les factures pendents delsproveïdors, petits i mitjans. Sensdubte, ha vingut en bon moment....

- El crèdit ICO és un baló d'oxigenque pot disminuir els efectes d'aquestacrisi que afecta, sobretot, al petit em-presari, però al mateix temps hem de

15

ENTREVISTA”

“ L’endeutamentde la institució és, avuiper avui, d’un 78%, unpercentatge que s’a-costa molt al límitmàxim. La situació éscrítica.

16

- Quina pregunta-trampa....! Verita-blement és una trampa mortal [ria-lles].... No sóc qui per entrar a valoraraixò.- Esteu d’acord amb les mesures

que s’han pres per part del Govern?- És el que us deia al començament.

Si no s’adopten aquest tipus de mesu-res dràstiques, no hi ha futur, no hi hahoritzó.- I del Consell, què em deieu?- Repetesc que una retirada a temps

és una victòria... Totalment... D’altrabanda, ens tornarem a trobar amb elconstructor picant a la porta, i no cal....- La darrera mesura que us veu

vist obligats a adoptar és una pujadadel preu de diferents serveis públicsmunicipals. Creis que la gent enten-drà la decisió?

- No hi ha afany recaptatori enaquesta mesura. El que hi ha és un cri-teri d’optimització de recursos. Si el fetde donar un servei a la ciutadania té un

cost ics, és el deure de l’Administracióque el que recapti s’acosti el més pos-sible al cost real del servei; sinó, passael que passa. Si el preu d’un servei esfa molt enfora del cost, és llavors quanun pressupost no serveix per a res i éspaper banyat.- Quin és l’endeutament real, avui

per avui, de la institució?- En aquest moment, i tenint en

compte l’ICO que hem signat, l’endeu-tament és d’un 78%, un percentatge ques’acosta molt al límit màxim.- Estem en una situació crítica?- Sí, la situació és crítica, però no ve

d’ara.- Que demanaríeu als ciutadans,

en aquests moments?- Primer de tot que no se sentin

agreujats en pensar que sempre acabenpagant els mateixos. Els demanaria quefossin comprensius però que valorinque la decisió d'actualitzar les taxes quees cobren per la prestació de serveis pú-blics aplicant l'IPC s’havia d’haver presfa molt temps. Després de tot, estemparlant d'unes pujades que van del dosi escaig per cent al nou per cent, no par-lem de quantitats astronòmiques.- El PP de Ciutadella ha aconse-

guit completar el seu procés de reno-vació interna i deixar enrere una

”

“Haurem de prendredecisions valentes i que noseran les que tothom vol-dria, però hem arribat aun moment on o adoptemaquestes decisions o nopodrem fer front a tot elque ha d’arribar.

lut.- Perquè no vau

fer una auditoriaquan vau arribar algovern?

En cap moment el nú-mero u de la llista del Par-tit Popular de Ciutadellaes va adherir a la intencióde fer una auditoria. Enqualsevol cas, la mevapregunta és: una auditoriamilloraria la situació i ensdonaria un major conei-xement de la realitat delque tenim? No es tractade saber qui té la culpad'aquesta situació sinó deconèixer en profunditat elque passa i de com solu-cionar-ho entre tots, go-vern i oposició.

17

etapa anterior difícil i plena d’episo-dis desafortunats?

- No sóc jo, possiblement, qui hagide valorar això. La intenció, per des-comptat, és aquesta. Però crec que és elciutadà del carrer el que hauria de con-testar aquesta pregunta. El que sí us pucdir és que som un equip de personesil·lusionades, que només volem fer elmajor nombre possible de coses benfetes i donar el millor de nosaltres ma-teixos, això sí us ho puc assegurar, i queperdrem temps i sacrificarem hores defamília si s’escau. Hem apostat per aixòi som molt conscients de la nostra deci-sió. De vegades pensem que on enshem ficat, però els membres de l'equipde govern ens tenim els uns als altres ihi ha cohesió de grup i ganes de tirar lescoses endavant.- Governeu en minoria. Com és la

relació amb l’oposició?- La relació és molt grata, molt nor-

mal, molt natural. Crec que l'oposició

ENTREVISTA

és molt conscient del moment quevivim. Jo diria fins i tot que tots sommolt conscients que remem en la ma-teixa direcció.- La veritat és que el grau de cris-

pació i de tensió en la vida políticamunicipal s'ha rebaixat considera-blement, potser per la situació eco-nòmica...

- Per la situació econòmica, perquèles persones no són les mateixes... Vullpensar i pens que quan parl amb l'opo-sició estic posant de la meva part perser el més clara i transparent possible.No tinc res a amagar a l'oposició al'hora de parlar de les coses que afectenel govern del meu poble. Res en abso-

18

¡Vaya verano! para unos ha sido unéxito, el mejor verano en diez años, paraotros ha sido el peor verano que jamás ha-bían visto, pero la realidad es que ha sidofatal, sobre todo para la oferta complemen-taria que con el dichoso todo incluido, al-gunos no nos hemos comido un rosco, esta

temporada ha estado llena de contrastes, y es que el veranono solo se mide por el mes de agosto, por si lo han olvi-dado la temporada turística empieza en mayo y termina a fi-nales de octubre, y todos sabemos que el mes de agosto esel mes rey, pero hay 5 meses mas, así que el repique decampanas se tocan al final, y no en el mes de agosto, detodos modos campanillas, quizás si que se oigan, pero creoque las únicas campanillas que se oyen son las que llevanlos monaguillos cuando acompañan al señor cura para darla comunión y administrar los últimos auxilios al enfermo.En fin hay que bajarse del carro y poner los pies en el suelo,y si no, vean algunos titulares. Los autobuses de las urba-nizaciones de Ciutadella pierden 17.700 pasajeros, supongoque no los habrán perdido por el Cami de Cavalls, sigamosEl turismo español ha salvado las cuentas de agosto, ¡estosi que tiene gracia!, o sea, que nos tenemos que olvidar delturismo extranjero, me parece que así no iremos a ningunaparte. Agosto no cumple las expectativas de los “renta car”,los empresarios recuerdan que años atrás era imposible en-contrar un vehiculo por estas fechas, o sea que se ha que-dado stock sin alquilar, pero ya se sabe, para unos el mejor

verano de toda la historia, yo pienso queel soñar es gratis, y claro de ilusión dicenque también se vive. Este titular tiene telaLa caída de la productividad ha provocadoun descenso del bienestar social en Balea-res, pero no se preocupen ¡todo va bien!¡No pasa nada! Seguimos; Menorca vivesu septiembre mas negro y ya suma 5.648parados a un mes del cierre de la tempo-rada, pero tranquilos, vamos sobre ruedas,¿extraño verdad? Agosto agudiza la paráli-sis de la construcción con 10 proyectosmenos, y sigue la racha, Las urbanizaciones echan el cierrey obliga a los negocios y hoteleros adelantar dicho cierre.De todos modos como anécdota, lo mas sorprendente y massimpático de esta temporada es que unos cuantos cerdosfueron ha bañarse a la playa de Atalis, y es que a falta de tu-ristas no esta nada mal, que los simpáticos gorrinos cojanla toalla y vayan a pegarse un buen baño, que seguro que lesdebe hacer falta. En cuanto a nuestros visitantes, hay quedecir que muchos se han ido cabreados ya que después delos madrugones que se han pegado para visitar las playasvírgenes se han quedado a las puertas del parking, pero ¡quele vamos hacer! En la isla somos así de hospitalarios, nocambiamos ni a la de tres. Una de las cosas positivas deesta temporada ha sido la línea de bus Son Saura, yo per-sonalmente tengo que dar la enhorabuena por esta inicia-tiva, yo espero que en un futuro se amplíe a las demásplayas.

En cuanto a política me parece que vamos bastante mal,y mas con la amenaza de subir las tasas, ya que esto es po-lítica de izquierdas, y me parece que el horno no esta parabollos, y además según dice Mariano Rajoy no es necesa-rio subir los impuestos para salir de la crisis, entonces a queviene esa amenaza impopular, la cara se les tendría que caerde vergüenza y lo chocante es que yo estoy metido en estepartido, ¿pero hasta cuando? La verdad es que a vecessiento vergüenza, pero en fin así son las cosas. Yo lo quequiero es que me digan donde están las expectativas decrear empleo, y es que lo que nos esta pasando ya es in-sostenible, negocios que se cierran, otros que se tambaleana punto de cerrar, recortes y despidos de personal, pero porlo que veo aquí todo es chaucha, y ¡a la! que lo pague losde siempre, no ven que casi todos estamos en el paro y quehay familias que no pueden subsistir, y Caritas ya no tienenada que aportar a los necesitados por haberse quedado sinun Euro, pero para los políticos que mas da, que les im-porta lo que ocurre en la calle, con cerrar los ojos a la rea-lidad, todo solucionado, y a otra cosa mariposa. En fin pagay se feliz menudo lema, eso es ¡bochornoso! Y para termi-nar este proverbio que viene como anillo al dedo “No haypeor ciego que el que no quiera ver”

José Mª Cleofe

19

OPIN

IÓTODO UN VERANO

20

OPIN

IÓMentre els governs donen re-

petides mostres de mancade lideratge, la situació de

crisi està servint com una excusaexcel·lent per als que sempre pesquen enaigües remogudes. I això ho veim a nivellinternacional i també en el context local.

El pes excessiu del sector de la cons-trucció i la forta especulació immobilià-ria, han estat a la base de la crisi i actuenencara amb una pesantor important. Entots aquests anys, s'ha invertit poc en in-novar, perquè els diners fàcils i ràpids en-nuvolen altres possibilitats. Però unavegada que això s'ha acabat, cal esperaruna aposta per a orientar l'economia capaltres objectius més dinàmics, que diver-sifiquin les oportunitats i es puguin sos-tenir en el temps.

De moment, aquest camí encara nos'acaba de veure. Seguim bàsicament ins-tal·lats en els esquemes del model d'abansi els que haurien d'ajudar a trobar el rumbsovint ens desorienten més. Ara, els dife-rents nivells de governs es dediquen, diasí dia també, a anunciar que estem moltmalament i que han trobat una herènciapèssima. La tàctica funciona per desacre-ditar políticament els governants ante-riors, però amb aquest discursinstitucional enfonsen encara més l'ànimdel personal i augmenten la crisi de con-fiança.

I no hi falta aquella secció que apro-fita l'avinentesa per anunciar que s'ha aca-bat la cultura del no, que ara es dirà que sía tot. Però els fets desmunten el discurs.En realitat, estan paralitzant iniciativesnoves i fan ressuscitar les velles.

Renunciant a l'esmentada innovació iestirant de les estantisses receptes dels

NNOOVVAA EECCOONNOOMMIIAA OO VVEELLLLAA EESSPPEECCUULLAACCIIÓÓ??

anys vuitanta, pre-tenen donar ales aprojectes altamentagressius amb l'en-torn i que no apor-ten cap tretdiferenciador. Ésel cas de la cons-trucció d'un noudic (un altre!) aCala en Bosc, quesuposaria una greuafectació ambien-tal i que posaria enperill l'aportaciód'arena a les plat-ges properes quesón la joia de la co-rona turística deMenorca (Macare-lla, Cala en Tur-queta o Es Talaier, són molt a prop).

O també els rancis camps de golf. Ala península els estan tancant per mancade viabilitat i aquí diuen que ens traurande la crisi. I mentrestant, s'anuncia la pa-ralització d'una iniciativa d'avantguardacom el parc BIT, on les noves tecnologiespodrien trobar una plataforma de llança-ment. Algú ha perdut el full de ruta.

També reaccionen amb total fredordavant l'acord de la Comissió Nacionalde l'Energia, per demanar que les tarifesde l'energia solar a Menorca puguin tenirun tractament diferenciat, la qual cosasignificaria oferir un dinamisme al sectorsolar que es podria traduir en projectes al-tament compatibles amb la conservacióambiental. Inversors disposats no en fal-taven.

Pretendre seguir amb aquest discurs

institucional que diu que aquí tenim crisiperquè sempre es deia que no, té poc sus-tent real, guerres polítiques a part. O deuser que devien dir que no a tot també aGrècia, a Irlanda, a Portugal i a EstatsUnits? Perquè Déu n'hi do la crisi quemanegen.

El lema del "sí a tot" augura una con-flictivitat social important, perquè comveim, serveix de plataforma a projectesmolt polèmics. En totes les coses i entotes les iniciatives, el deure de les insti-tucions públiques (i també dels ciutadans)és mesurar els aspectes positius i nega-tius. No és suficient amb que hi hagi in-teressos privats a invertir.

L'interès privat és legítim, fins que en-vaeix de manera il·legítima l'interès ge-neral.

GOB Menorca

La gran transformaciópatida a Son Xoriguer

ja no serveix. Aradiuen que per sortir de

la crisi cal fer-hi undic exterior.

norca, aposten per rees-tructuració dels progra-mes de formació enbase a l’eficàcia i no aquotes gremials, adonar prioritat als ajutsper a joves que vulguincrear empreses, in-cloent-hi un serveid’assessorament decreació d’empreses; aelaborar un Pla de Formació Ocupacio-nal adreçat als nous jaciments de treball ia la innovació en els sectors de serveis ala vida diària, serveis d’atenció a la de-pendència, serveis culturals i d’oci i ser-veis del medi ambient; així com establirmecanismes de cooperació entre el Go-vern de les Illes Balears amb el ConsellInsular de Menorca i les administracionslocals a fi de concertar els projectes deformació, la planificació dels programesespecífics de foment de l’ocupació.

PSM més per Menorca

21

OPIN

IÓ

El PSM més per Menorca, a tra-vés d’una iniciativa conjunta alParlament i al Consell Insular,

s’ha interessat per les futures accions enmatèria de formació i orientació laboralen tant que consideren que es tracte d’unaspecte fonamental en un moment de crisicom l’actual per tal de poder redreçar l’e-levat índex d’atur.

El diputat Nel Martí ha demanat quinaés la previsió del Govern de les Illes Ba-lears quant al Contracte Programa signat

LLAA FFOORRMMAACCIIÓÓ,, UUNN AASSPPEECCTTEE FFOONNAAMMEENNTTAALLEENN MMOOMMEENNTTSS DDEE CCRRIISSII

entre la Conselleria de Tre-ball del Govern Balear i elConsell Insular de Menorcaper dur a terme actuacions enmatèria de formació i orien-tació laboral, que acaba elproper 31 d’octubre. La con-sellera Maite Salord, per laseva banda, va enregistrarahir una pregunta per ser res-posta oralment en el properple per saber amb quins ajuts

es compta, per part del Govern, i com espensa reorganitzar el servei de Formaciódel Consell Insular de Menorca.

En aquests moments de crisi econò-mica quan la desocupació ha arribat aíndex força alts és més important que maidesenvolupar polítiques específiquesadreçades a la creació de llocs de treball,a la formació de personal qualificat i afórmules que potenciïn la competitivitatde les nostres empreses, ha asseguratMaite Salord. Des del PSM més per Me-

22

RELLOTGE DE SOLUn temps era de contar es lloc que a

s’ enfront de ses cases on donava es solno hi tingués un rellotge. Es dies de solsempre podien saber a quina hora es tro-baven; ara bé, es vespres i es dies ennu-volats, devia ser com es rellotge d’unteatre una nit sense funció, com diu mes-tre Joan Benejam a sa comèdia “Foc iFum”.

Supòs que aquests rellotges es de-vien emprar temps enrere, jo sem-pre he vist rellotges de corda, esmoderns ja funcionen ambpiles.

Antigament, a quasitotes ses cases solientenir un rellotge decaixa, i en es llocs eltenien dins sa cam-bra. Així l’amo sentiatocar ses hores i sabiaquan era hora d’ aixe-car-se. També eramolt útil per sa ma-dona per combinar-se ses feines i tenir esmenjar fet a hora.

De tota manera, sagent del camp (i crec quesa gent de la mar també) esguiava molt per senyes. De dia,si feia sol, no tenien problemes, iamb ses ombres es guiaven perfecta-ment; principalment, si eren pràctics a unpuesto, sempre sabien a quina hora es tro-baven. De nit, si estava clar, es regienamb sa lluna i ses estrelles, i algunes per-sones amb es cant de qualque ocell. Elshomes de més edat es regien gairebé ambqualsevol cosa.

Ara explicaré un cas que em va pas-sar ja fa un temps. Un dissabte vaig que-dar tot sol a dormir en es lloc de s’Almudaina; millor dit, muntant guàrdia,perquè en aquell temps no s’ acostumavaa deixar un lloc sense ningú ni de dia ni

de nit. S’ única companyia eren tres oquatre cans i una escopeta vella penjadadarrera sa porta. Allò feia un poc de res-pecte als individus que transitaven pelcamp de nit sense bones intencions. Novaig sentir a dir mai que n’haguessinmatat cap, però en van esquitxar qual-cun per ses cames des calçons.

Jo

devia tenirdesset o devuit anys i feia poc que haviaacabat sa Guerra Civil. Pocs dies abanshavien agafat un desertor que habitavaper La Vall i que havia fugit de sa presóde la Mola; per tant, no eren temps gairetranquils. Era per devers Sant Antoni, i sanit es presentava llarga i freda. Com queestava avorrit, vaig sopar prest, vaig car-regar s’ escopeta de dos canons, la vaigposar prop meu i me’n vaig anar as llit.

Sabent que es cans m’avisarien en cas dequalque visita inesperada i s’ escopetacarregada, vaig dormir ben tranquil.

A sa matinada em vaig despertar, peròcom que no tenia rellotge no vaig saberquina hora era. Em vaig aixecar, vaigveure que encara no era alba, vaig fer foca sa cuina de ferro per fer cafè i desprésper entretenir-me vaig fullejar es pare-nòstic i vaig veure que a les quatre d’a-

quella mateixa nit hi hauria un eclipside lluna. Vaig sortir en es pati i

en aquells moments comen-çava. Com que estava ben

clar vaig poder veureaquell espectacle tantmeravellós. I a més,vaig saber exacta-ment quina hora era.

En aquell temps,si no era per una ur-gència, una fincamai quedava totasola; era bo que es-tassin vigilades. Escans, a més d'em-prar-los per caçar, te-

nien sa missió devigilar tant de nit com

de dia, perquè, per pocacosa que vessin o sentissin,

ja lladraven, i si era de nit,l’amo podia sortir per veure si hi

havia res de nou. Es fet de deixar es lloc tot sol a vega-

des tenia conseqüències. N’explicaré una:un vespre que es pagesos d’un lloc vananar a passar sa vetllada a ca uns vesins,quan van arribar els havien calat foc a sapaïssa. Mai van saber qui havia estat, peròes feien coses per venjança, per enveja, avegades fins i tot per fam, i a vegades perpur plaer. Sempre hi ha hagut i hi hauràde tot.

TEXT: CRISTÒFOL CAPÓ RIUDAVETS FOTOS: ARXIU EL IRIS

Converses d’antany

23

Havent viscut un fet econòmic extraor-dinari històric, que principalment algunspaïsos d’Europa estem patint principalmentGrècia que ni té parangó ni tan sols compa-rant-la amb la crisi del 29, crec que encaraque no sigui un expert ni tingui cap títol

sobre economia, com a ciutadà estic vivint com a pròpiaaquesta crisi que ens afecta als ciutadans i a tots els nostresestaments públics i patint un paro que no té parangó ambtots els anys que vivim en democràcia per tant, crec quecaldria prendre les mesures oportunes, però esta clar per lameva part sols puc donar la meva opinió que no es tant solsmeva sinó de molts ciutadans, però de segur de que peraquells qui serien els qui ho podrien arranjar, aquesta opi-nió per a ells és paper banyat, així i tot seguiré exposant-la.

Resulta obvi que aquesta situació provoca que no hi hagiliquiditat als mercats i, a més, que no es vulguin engegar elsmecanismes per injectar-la fins a aconseguir la quantitatòptima de diners en l'economia. Es tracta d'una situació enla qual els països es veuen dia a dia incapaços d'escometreels fets econòmics habituals i necessaris per continuar dià-riament amb el seu esdevenir normal quant al funcionamentde les empreses i unitats familiars. Per això, hem de retro-treu-nos als requisits de convergència de Maastricht ,en elsquals es va deixar ben clar que a la zona euro no podien co-habitar econòmicament països sense el compliment delsmateixos i que ara, quant al menys a la inflació i deute pú-

blic, haurien de seguir estant presentsper a tots els integrants d'aquesta zona.Això dista molt en aquest cas i provocaque les polítiques monetàries del Banc Cen-tral Europeu (BCE) no puguin ser perti-nents per a tots els països, unes pujades delstipus d'interès d'intervenció que poden serbones per a Alemanya o France resultarienmolt nocives, per exemple, per a Espanya.Crec que hauria de començar a plantejarque els països que no puguin continuar pertotes aquestes raons amb la moneda únicapoguessin abandonar temporalment l'euro itornar a les seves monedes antigues; no éstant sols la meva opinió ja que m`he assen-surat amb altres, però està clar que de segurper a molts d’entesos econòmics, aquesta idea sigui un dis-barat, però encara que així sigui, som lliure de dir el quepenso. Això sí, sense que aquestes siguin negociades inter-nacionalment, doncs para totes les transaccions internacio-nals es continuaria utilitzant l'euro fins que poguessinreorganitzar la seva economia i tornessin a complir els re-quisits de convergència. Crec que és més factible reconduirla situació de manera concreta i independent que de formaglobal per a tota l’euro zona a causa d'aquests desequilibriseconòmics. A més, el tipus de canvi de l'euro per a cadas-cun d'aquests països es podria mantenir fix, com fins ara.Quant a Espanya, això deixaria plena llibertat per poder en-gegar la fàbrica dels diners i poder injectar la quantitat ne-cessària perquè l'Estat i la ciutadania puguin accedir a laliquiditat que ara mateix és del tot impossible obtenir perles vies establertes de transmissió del sistema financer.

Tot això, òbviament, sense deixar que la mesura provo-qui efectes econòmics indesitjables, és el cas d'una inflaciódesmesurada, d’aquesta manera existeixen mecanismes desde fa molt temps ben coneguts per poder controlar elspreus. Solament cal recordar com Estats Units d'Amèrica vaimplementar durant un temps mesurades de control depreus, així com els treballs sobre això de Milton Friedman.

També, dit sigui de pas, crec que en la història econò-mica ja hem sofert massa crisis en les quals s'ha vist invo-lucrat el sector de la construcció. És per això pel quehauríem de començar a pensar a mantenir un control mésferm sobre la quantitat de construcció anual que s'ha de re-alitzar, perquè d'aquesta manera puguem mantenir un majorequilibri en un mercat tan important per a tot. Amén de pen-sar, per descomptat, en altres sectors de negoci en els qualsEspanya pugui competir d'una manera sostenible, que si-guin generadors d'un valor afegit substancial per al país,que coadjuvin a la creació de riquesa i, per tant, a la crea-ció d'ocupació.

Estic convençut que com jo son molts els ciutadanscreiem sincerament que con he dit, sense això serà molt di-fícil no comprometre seriosament el nostre progrés.

Andreu Genestar Sabater

OPIN

IÓ

Se vende piso en Ciutadella zona Rotonda desCavall. Metros: 107m² • Habitaciones: 3 • Pre-

cio: 225.000,00 euros (37.436.850 ptas.)Ático Dúplex distribuido en Hall, Salón comedorcon terraza de 5m2, cocina independiente, 1dormitorio simple con armario empotrado y 1aseo-lavadero en 2ª Planta. Ático con 1 dormito-rio de matrimonio amplio con salida a terrazade 25m2 con barbacoa, 1 baño completo conbañera y 1 dormitorio doble con armarios em-potrados con salida a terraza de 32m2 con tras-tero de 9m2. Muy cuidado y luminoso. Plaza deparking en planta sótano. Zona muy tranquila.

Interesados llamar al 619 074 570.

SOM UNA PETITA EMPRESA

PER LA SEVA LLAR.

TREBALLS DE PALETA, LAMPISTA,

ELECTRICITAT I PINTURA

I SOBRETOT FUSTERIA EN GENERAL I

MANTENIMENT.

PREUS ECONÒMICS.

PRESSUPOSTOS GRATUÏTS.

tel.: 660 653 601 (Joan)

per Joan Canals Soldado

El corredor del CE Sant Lluis Anto-nio Gálvez es va imposar a la XI MitjaMarató Illa de Menorca que es va cele-brar el passat diumenge a Ciutadella. Elsantlluïser va arribar davant el ciutade-llenc Fernando León, que va ser el pri-mer ciutadellenc de la prova.

Ciutadella va viure una gran jornadad’atletisme, que va fer que els carrerss’omplissin de gent que animava i valo-rava l’esforç d’aquests valents. A les9:30h començava la carrera i al primerpas per la Plaça del Born era Luis Tor-res el que marcava el ritme als seus per-seguidors Marc Rotchelt i CarlosCardona, una mica més enrere un grupcomandat per el que seria el guanyadorde la prova Antonio Gálvez.

A la categoria femenina per la sevabanda no hi havia sorpreses i Melina Sa-grera i Àngela López marcaven diferèn-cies des del començament.

Al pas de la segona volta, de les tresque havien de donar els participants alcircuit urbà, Antonio Gálvez ja coman-dava la carrera seguit de FernandoLeón. Ambdós corrien junts fins els qui-

Esports 7ANTONIO GÁLVEZ GUANYA LA XI MITJA

MARATÓ ILLA DE MENORCA

24

lòmetres finals do-nant al merave-llant al públicassistent amb unapreciosa lluita perla primera plaça,el públic els respo-nia amb moltsànims cada copque passaven perla Plaça. La lluitaper la tercera plaçatambé era dispu-tada per ToniGodoy i el menor-quí Pedro Pallicer. Melina Sagrera perla seva part seguia a lo seu a la catego-ria femenina i anava deixant enrere a laferrerienca Àngela López.

Tot estava preparat a la Plaça delBorn per rebre als protagonistes de lacursa, que arribaven junts practicament,als darrers metres però Gálvez va estrè-nyer un mica i va treure cinc segons al’arribada a León, que es tenia que con-formar amb la segona plaça.

Al mateix temps es corria la cursa

popular que guanya l’incansable LluisTorres, per davant de Marc Rochelt. Ala femenina guanyava Marina Bagur se-guida de Sara Pons.

Al final de la jornada els més petitseren els que corrien les seves cursesamb les distàncies acords a la seva edat.A iniciació guanyaven Alex Lluch i Ma-riona Taltavull, en benjamí Lluc Carre-ras i Roser Pons i a la categoria alevíAndreu Preto i Miriam Curto.

El passat cap de setmana va comen-çar a Ciutadella el 32è Campionat deMinifutbol amb els primers partits de lalligueta de copa. Al grup A destacar aCercle Artístic i Jamma Peix que vanfer-se amb la victòria. Al grup B Peu-geot i Intec Seguretat no varen fallar isumen també els seus primers trespunts. Al grup C es col·loca líder en so-litari Cafrisa/Bar Tritón ja que va serl’únic del grup que va guanyar el seupartit. Al grup D son Plaza Domingo iEs Vaporet els que estan al capdavant dela taula classificatòria ja que ambdósequips van complir al seu primer partit.

32È CAMPIONAT DE MINIFUTBOL.TORNEIG DE COPA

Cafrisa/Bar Tritón,líder en solitari del

Grup C.

25

Jornada de carreres a l’hipòdrom deponent en la que es van disputar cincproves damunt la distància de 2100 me-tres, patrocinades per la Federació Ba-lear de Trot i en la que la totpoderosaUriadna Allès es va coronar a la provaestel·lar, realitzant un espectacular atacals darrers metres, demostrant la sevagran progressió i que en aquests mo-ment no té por de ningú damunt cap dis-tància.

Obrien el programa els poltres dedos anys amb una nova victòria deVeloç a mans de Pau Salord, que vasumar la victòria amb facilitat, abans dedesplaçar-se a competir a Palma de Ma-llorca aquesta setmana. Només Vladi-mir Allès reafirmava la segona plaçamillorant els errors que abans li jugavenuna mala passada a la sortida i tercer eraVina Pipeta.

La segona prova del capvespres sel’adjudicava una brillant Tila Corneramb en Josep Carreras al sulky, que su-mava la seva segona victòria consecu-tiva, convertint-se en una de les mésregulars de la temporada i demostrant elseu gran estat de forma. Darrera ella en-

Avui ha començat en aigües de PortoCervo (Cerdenya) la nova edició delCampionat amb l’estrena del “Para-mount Park Murcia”, un nou equip es-panyol de TP52 armat pel soci del CNCIgnasi Triay i sota el comandament deGonzalo Araújo.

El “Paramount Park Murcia”

traven Greska dasPont i Hiedra Cor-ner.

Carrera emocio-nant la tercera, enla que Tess GE amans de Jaume Ge-labert era la més ra-pida darrera elcotxe de sortida,col·locant-se alcapdavant des delcomençament iaguantant els can-vis de ritme dels seus oponents, va sabercontrolar el seu esforç i aconseguia untriomf més que merescut. Tuquesa de loque realitzava una gran remuntada erasegona i tercer Mare Corner.

La quarta del programa oferia unagran victòria per la regular Nes BG quea mans del jove Ruben Triay va sabermantenir les forces per conservar laseva posició en tot moment i no deixar-se sorprendre per cap rival, i d’aquestaforma aconseguir una victòria que se liresistia les darreres setmanes. Darreraella entraven Oraysa Pine i Leunam de

URIADNA ALLES S’ATRACA A LAPERFECCIÓ A LA TORRE DEL RAM

LA SISENA EDICIÓ DEL CAMPIONAT DEL MÓN AUDI DE LA CLASSETRANSPAC 52 TINDRÀ REPRESENTACIÓ DEL CLUB NÀUTIC CIUTADELLA

Flo.Exhibició de fortalesa i classe per

part de la pupil·la de les quadres SesArenes a la darrera carrera, una extraor-dinària Uriadna Allès a rendes de Ma-nuel Pineda mostrava la seva millorversió, corrents darrera per refrescar i ala darrera corba realitzar un canvi deritme a l’abast de molt pocs, arribant ala línia d’arribada en solitari i marcantun temps de gran qualitat. Saleroso iKerryman eren segon i tercer.

(CNCiutadella)un dels gransaspirants al títold’aquesta tem-porada, és unnou projecte en-capçalat per Ig-nasi Triay i quecompta ambl’antiga tripula-ció del “Bri-bón” al completque es composaper Ross Mc

Donald (tàctic), Marcel Van Triest (na-vegant), Nacho Braquehais (trimmer demajor), Federico Giovanelli (grinder),David Madrazo (trimmer), Pedro Mas(proa), Francis O’Leary (2º proa), Fran-cesco Scalici (grinder), Ignacio Triay(trimmer), Diego Gigou (palo) y Al-berto Viejo (piano).

El projecte és de patrocini totalmentespanyol i és l’embarcació que va obte-nir el subcampionat de la passada edi-ció del Circuit Audi MedCup.

En total competiran tripulacions sig-nades per vuitanta regatistes de quinzepaïsos i el gran rival a batre serà el vi-gent campió del món, el “Quantum Ra-cing”.

En conformitat amb el reglament dela competició, el ‘Paramount Park Mur-cia’ utilitzarà tres veles en aquesta edi-ció del Audi TP52 WorldChampionship, que començà ahir ambl’entrenament oficial, i que se clausu-rarà el pròxim dissabte 8 d’octubre, ambla participació de set TP52. Totes lesproves se celebraran en format sobre-vent-sotavent a excepció d’una provacostera amb un recorregut d’unes 50 mi-lles (75 Km).

26

El passat cap de setmana es va viure aCiutadella el primer derbi de la tempo-rada a la Lliga Nacional juvenil desprésde que enguany es tornin a trobar dos ciu-tadellencs a la mateixa competició.

El derbi només va tenir un dominador,que va ser el conjunt local del Penya Ciu-tadella Esportiva que es va imposar per4-0 al Dosa, el partit va estar molt marcatper l’intens vent de tramuntana que bu-fava damunt el municipal de Son Marçali que va deixar molt tocat de primeres alsvisitants del Dosa que veien que anavenal descans amb clar desavantatge tenintel vent el contra.

El Penya es va avançar al primer quartd’hora amb un gol del seu atacant JorgePeña, que va aprofitar una badada de ladefensa visitant per fer el primer gol delpartit i el 300 per el Penya Ciutadella desde que juga a aquesta Lliga Nacional.

Els jugadors de Santi Orasio van in-tentar avançar línies al terreny de joc i in-tentaren obrir-se més, va estar a punt dedonar fruit aquest canvi amb una dobleocasió de gol d’en Fel Llabrés que va des-aprofitar l’ocasió per empatar enviant unapilota al travesser i no encertant amb lasegona rematada a porteria.

El que no perdonava però era ManoloBarrera quan es complia la mitja hora departit. Els locals treien un llançament des

de la cantonada i el davanter ciutadellencpentinava la pilota ficant-la al fons de laxarxa de la porteria que defensava Cris-tian.

El Dosa intentava una i altre vegadaarribar a la porteria que defensava elPenya però no trobava la manera, entre elvent i els falls defensius de l’equip, es re-mava contra corrent tota la primera part,i abans d’acabar aquest primer temps,poal d’aigua freda per els visitants amb elsegon gol de Manolo Barrera, que apro-fitava un fall defensiu i feia pujar el 3-0 almarcador.

El segon temps no va tenir massa his-tòria, amb el 3-0 al marcador i amb un

EL PENYA CIUTADELLA GUANYA

EL DERBI DE LA LLIGA NACIONAL JUVENIL

Penya Ciutadella que va treure la seva ex-periència a la categoria controlant en totmoment el temps del joc, per la seva partel Dosa intentava de totes maneres reduirl’amplia diferència que hi havia al mar-cador sense sort.

Els de Tobal Tudurí aconseguien en-cara el quart gol a mans del jove MarcAmetller, que tancava el marcador.

El partit es decantava de banda local,amb un ambient esplèndid a les graderiesque va fer tornar vibrar als amants del fut-bol de Ciutadella que observaven un granespectacle del joves jugadors ciutade-llencs.

El passat cap de setmana es va disputar a les pistes depadel de Sa Caleta de Ciutadella el primer interclub inter-nacional entre el Club Ellesse Padel Academy anglès i ellocal Club Padel Sa Caleta.

El conjunt anglès dirigit per el ciutadellenc Toni Sa-lord va emportar-se finalment la victòria per 21 partitsguanyats a 20 al local comandat per Joan Salord.

Els anglesos vingueren amb setze jugadors a Ciutade-lla i es formaren diferents parelles per poder completar elquadre del esdeveniment. El més destacat va ser el bonambient que es va veure durant tota la sessió i la bona oga-nització d’un esdeveniment internacional que de ben segures tornarà a repetir.

INTERCLUB INTERNACIONAL DE PADELAL CLUB PADEL SA CALETA

27

Divendres.Regata Ciutadella a Colònia de Sant

Pere amb vent de NE de 10 a 12 nusos devent durant gairebé tota la regata. La ma-joria de vaixell van ser rumb Alcúdiamenys el Gong que va optar per anar méscap a Cala Ratjada. La primera opció vaser molt millor. Baixem molt ràpid finsColònia de Sant Pere menys al final quedesprés de la posta de sol es va acabar elvent tornant a agrupar la flota de nou peracabar la regata amb vent terral de moltpoca intensitat, canvi de condicions quevan afavorir molt al petit de la flota AuAnem guanyant la regata als vaixells deCiutadella. En arribar a l'hora de sopar, esva gaudir d'un bon sopar i bona compa-nyia al so de ritme cubà fins a altes horesdel matí .... alguns.

Dissabte.Reunió de patrons per donar sortida a

les 12 amb 19 vaixells en regata. desmar-catge al vent de Llevant de 8 a 10 nusosper acabar la regata a Pollença. Després

de la bona sortida delVespa qui va liderar partdel primer tram de re-gata, lluita infernal entreel Acrobar, Bauxa,Vespa i Lolita que ana-ren molt en el través finsterme pineda fet que vaaprofitar el Noia txecados navegadors més arumb directe. Desprésde la compensació detemps, el Noia txeca guanyava la regata algong, tots dos de Ciutadella.

Barbacoa de gala a la magnífica ter-rassa del club de Pollença on les tripula-cions van comentar anècdotes habitualsen aquests sopars.

Diumenge.Clareja calma blanca a Pollença amb

ajornament al mar, després d'una horad'espera i algun que un altre capbussada,es donava sortida al sobrevent sotaventd'unes 6 milles de distància amb vent de

Llevant de 6 nusos.Sortida molt bona del Acrobat gua-

nyant amb autoritat la regata. Nova lluitadels vaixell de 32 peus amb canvis cons-tants en la segona posició que va anar alfinal pel Lolita i Noia Txeca tancant el ca-laix. Després dels temps compensats, l'A-crobat guanyava seguit del Gong i Lolita.

Enhorabona a tots i en especial a Po-llença per la bona acollida i atenció.

Cada dia més es reforça les tres rega-tes interclubs entre Colònia Sant Pere,Pollença i Ciutadella.

CRÒNICA DE REGATESDEL C.N. CIUTADELLA

28

29

Tel.: 610 54 19 21– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros.tel.: 971 38 29 48FEINA– Me ofrezco para trabajar para canguro y cuidado de personasmayores (por horas). También para trabajos de limpieza porhoras (bares, restaurantes, oficinas...) y tareas domésticas en ge-neral. Interesados llamar al 632406155– Llicenciada en traducció s’ofereix per donar classes d’anglés atots els nivells. 630 740 465– Es donen classes d’informática a nivell d’usuari, excel... Profes-sors titulats. 646 685 237– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.:660579006.– Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayo-res y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 o 971 48 06 52– Graffiti, ilustracion. Pinto todo tipo de superficies, persianas,murales, habitaciones. Una imagen vale más...www.fullet.blogspot.com - 652 838 118– Me llamo Rosa y soy buena trabajadora, responsable y efi-ciente, y busco trabajo de limpieza, camarera de pisos, frega-platos o pinche de cocina. También cuidaría personas mayores.gracias por su atención. Tel: 622 85 67 0– Se ofrece chica con experiencia para cuidar personas mayores(higiene, medicación, alimentación), limpieza y tareas domésti-cas en general (plancha, recados, acompañamientos...). Disponi-bilidad de horarios. Papeles en regla. Zona Ciutadella. Tel.:697799231.– Me ofrezco para trabajos de jardinería y mantenimiento defincas (labrar, pared seca, desbrozar, sembrar...) por horas o jor-nada completa. También tengo experiencia en construcción.Total disponibilidad. Con vehículo propio. Tel.: 620677900.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES– C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño ycocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Anti-güedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555– Busco chalet, hortal o casa en Ciutadella o alrededores, concochera. Para comprar. Tel.: 663 706 150– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas yaños a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Ma-nuel. Tel.: 610 54 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel.

4 Juny1784 – El dia 31 de Maig els Jurats de Ciutadellaanaren a complimentar al governador de Ciutadella per tor-nar-li la visita que els havia fet, com a comissionat de su Exa.D. Antonio de Gutiérrez, Governador de l’illa, els rebé d’unamanera poc efectiva, sens brindar-los seient fins que el seufill D. Carlos, els brindà per tres vegades, i en lloc de com-plimentar-los els recriminà que no l’havien acompanyataquell mati per anar a l’església.13 Juny 1784 – Trobant-se a Maó el Jurat Clauari de Ciu-

tadella, parlà amb su Exa. i li manifestà que els llocs que elsJurats havien senyalat per fer la nova peixateria hi havia moltsopositors, i que convindria que es fes en altre port. Su Exa. lidigué que el Compte Cifuentes s’inclinava per que es fes alBorn, i li encarregà que fent-se en dit lloc, es fes amb sime-tria per acompanyar el passeig del Born. Resolgueren que esfes al Born de tres arcades amb les seves columnes correspo-nents i que el cost no excedís de 200 peces de 8.24 Juny 1784 – El Rvt. Joan Delgado, obrer de Sant Joan,

trobant-se avui mati al pla amb el altres obrers i acompany-ants, ha comparegut el procurador fiscal eclesiàstic d’ordredel Vicari General i li ha dit que es retiràs, li respongue quevolia l’ordre per escrit i poc temps després ha tornat i l’ha ar-restat en un dels convents. De seguida comparegueren a laUniversitat , el Rvt. Delgado i els altres caixers dient que siel caixer eclesiàstic no anava aquesta tarda a la cavalcada ellstampoc hi anirien. Resolgueren que si ell vol anar a la caval-cada que la Universitat l’indemnitzaria de tots els danys. Hiva assistir.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (148)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

MMiill ffuullllss ddee ppaattaattaa,,ccuuiixxoott ii oouu eessttrreellllaattIInnggrreeddiieennttss:: Patates de Menorca, un bon tros de cuixot de pagès, ceba,ous, oli, sal i pebre bo.

EEllaabboorraacciióó:: Primer de tot, tallam les patates a rodanxes ben fines(amb una mandolina millor que millor) i tot seguit les confitam co-bertes d'oli a molt baixa temperatura.Mentrestant, tallam les cebes a dauets petits i el cuixot. Començama saltejar la ceba en una paella amb oli. Un cop s'hagi enrosit un poc,hi afegim el cuixot i deixem que ben sofregeixi i la ceba es carame-litzi. Per acabar, feim un ou estrellat amb les puntes ben rosses per a cadacomensal. Per emplatar, només cal que agafem un motlle redó i anam fent capes,primer una de patata, després una de ceba confitada, una de patata iper acabar l'ou al damunt

RReecceeppttaa ddee MMaarriiaa SSeellllaarrèèss SSaallvvaannss,,tteerrcceerr pprreemmii ccoonnccuurrss MMeennoorrccaa MMeennúú 22001100

S’inaugurava el Curs Acadèmic de l’Institut Laboral. Es van re-partir els diplomes als alumnes amb matrícula d’honor que van ser:Josep Allès Cardona, Matemàtiques; Antoni Castelló Sabater, Es-panyol, Ciències Naturals, Plà`stica i Formació de l’Esperit Nacio-nal; Bernat Colomar Soler, Plà`stica; Joan Florit Coll, Espanyol iFEN; Josep M Carreras Allès, Tecnologia i Tallers; Pablo CapellaMarquès, Religió; Antoni Julià Pons, religió; Miquel TaltavullBosch, Física i Química; Andreu Bosch Mesquida, Religió; AntoniCerdà Capllonch, Tecnologia i Tallers; Antoni Mercadal Benejam,Història Universal, i d’Espanya, Antiga i Mitjana, Física i Químicai Religió; Llorenç Mercadal Marquès, Religió; Pere Lluís CalafatCalafat, Matemàtiques, Joan Llabrés Casasnovas, Matemàtiques,Espanyol, Francès, Física i Quñimica, Tecnologia i Tallers; AntoniQuintana Salord, Història; Anfiano Coca Pons, Educació Física.

El Iris 14 d’octubrede 1961

31

Que la manca de feina amenaci la pensió de1.600 menorquins.El preu abussiu dels gínjols, a 5 euros el quilo.Que la manca de pluges ha retardat la tempo-rada d’esclata-sangs.La mala situació del camp per manca de pluges.Que la bona ocupació hotelera no s’hagi traduït

en la creació de més llocs de feina, cosa molt preocupant.Que la manca de connexions aèries dificulten que Menorcapugui ser una nova destinació per als jugadors de golf.Que l’Hospital Mateu Orfila segueixi sense director metgei d’enfermeria.Que els hotels de temporada no tindran obert fins a finalsd’octubre.La suspensió de FERIAME per manca de vendes.La denuncia sobre la desaparició d’uns canons que estavenen procés de restauració i no havien estat robats.

Que Corretja Genestar assumeixi la di-recció de la coral mixta s’Estel de Ciutadella.Que l’Hotel Rural Sant Ignasi es sumi a laxarxa d’establiments hotelers amb spa a Me-norca, cosa que pot ajudar a desestacionalizarla temporada.

La celebració de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar perpart del Cos de la Guàrdia Civil de Ciutadella.Que el president Bauzà hagi demanat a Bruxel·les polítiquesconcretes per a compensar la insularitat.La recuperació de la zona de lleure de Sa Caleta.La Fira d’Estocs que es celebrarà aquest cap de setmana ala Sala Multifuncional.L’homenatge previst per dia 19 de novembre al glosador Mi-quel Ametller.L’èxit de “Ventafocs” del Grup de Teatre Sant Miquel a Ciu-tadella i Maó.

Dites i refranys...- Ets al·lots rallen quan ses gallines pixen.

PARENÒSTIC DEL MESD’OCTUBRE DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,40 i es va pondre a les 19,27 h.Dia 31 el sol sortirà a les 07,12 i es pondrà a les 17,44 h.

LES LLUNES D’OCTUBRE

Dia 4 lluna creixent en Capricorn.Dia 12 lluna plena en Àries.Dia 20 lluna minvant en Cranc.Dia 26 lluna nova en Escorpí.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

No és convenient embotar ví en divendres. Pel que fa als ani-mals de corral, s’inicia la posta de les lloques nascudes al mes demarç. Ous de molt bona qualitat.

Al jardí podeu sembrar roselles, clavells i botons d’or.

Era temps de fer carbó i collir garroves.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 14, Calixte, Bernat.Dissabte dia 15, Teresa de Jesús.Diumenge dia 16, Margalida Maria.Dilluns dia 17, Ignasi d’Antiòquia.Dimarts dia 18, Lluc evangelista.Dimecres dia 19, Pere d’Alcàntara, Laura.Dijous dia 20, Irene, Adelina.

JOAN CARLES GRAUJoan Carles Grau tornarà a repetir a la llista del

Congrés dels Diputats per part del Partit Popular deBalears, i serà amb tota probabilitat la veu de Me-norca al Congrés, ja que es dóna per segur que elspopulars governaran l’Estat espanyol.

Grau és un dels homes de confiança de batle JoséMaría de Sintas, amb ell va col·laborar intensamenten tota la campanya municipal sent una part de lesmés actives del seu equip. Açò indica que Ciutadellaestarà ben representada a Madrid, i de segur queamb la seva experiència política i do de gents la nos-tra ciutat i Menorca podran aconseguir coses impor-tants a Madrid, com arranjar la problemàtica dels volso les inversions que necessita la nostra roqueta.

Chalet en Cala’n BlanesCon 2 dormitorios, baño, cocina ameri-cana, salón-comedor, terraza cubiertagaraje y patio.Precio: 245.000 €

Apartamento en Los DelfinesCon 2 dormitorios dobles, baño co-cina americana, salón-comedor y 2 te-rrazas cubiertas. Dispone de parkingpropio y jardín y piscina comunitarios.Precio: 105.000 €

Local-carpinteríaDe unos 110 m2 construidos yunos 14 m2 de patio.Precio: 145.000 €

Piso en planta terceraCon 3 dormitorios dobles, baño, cocina,salón-comedor, lavadero y terraza co-munitaria. Precio: 130.000 €

Vivienda unifamiliar con garajeGaraje y patio en planta baja, 3 dor-mitorios, baño, aseo, cocina, salón-comedor, lavadero y terraza en plantaprimera y derecho a vuelo en plantasegunda. Precio: 245.000 €

Apartamento en Los Delfines. Con 3dormitorios, 2 baños, Cocina ameri-cana, salón-comedor, terraza cu-bierta y amplio jardín.Precio: 1750.000 €

Apartamento en Cap d’ArtrutxCon 2 dormitorios dobles, baño,cocina americana, salón-comedor yJardín privado. Precio: 165.000 €

Piso C/ S. Ant. Mª Claret de 102m2Con 3 dormitorios, baño, aseo,salón-comedor con balcón, cocina yamplio lavadero con terraza.Plaza de parking opcional.Precio: 170.000 €

Chalet en Sa Caleta . Parcela de1.002m2 y unos 140 m2 construi-dos. Con 4 dormitorios, baño, aseo,cocina, salón-comedor con chime-nea, lavadero, terraza cubierta y am-plio garaje. Precio: 560.000 €

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

– OCASIÓN – Piso en planta primerade 91 m2. Con 3 dormitorios con arma-rios empotrados, baño, amplia cocina,salón-comedor y lavadero.Precio: 130.000 €