BARROC

ARQUITECTURA

CARACTERÍSTIQUES L’Arquitectura barroca no trenca amb el Renaixement sinó que utilitza els mateixos elements amb una sintaxi diferent. La ruptura es produeix amb l’equilibri clàssic.Materials: Recerca de contrastos cromàtics (pedra i marbre)Elements contructius:

Els ordres: a)les columnes i entaulaments adopten proporcions gigantesequesb)els entaulaments són corbs, produint-se l’ondulació de la façana típica

de la irregularitat barroca: formes còncaves i convexes.c) coberta: cúpules de secció el·líptica, voltes ovals, estrellades, falsa

volta.

Decoració: a) Dissenys basats en la corba, motius vegetals, cortinatges.b) Els elements de suport esdevenen decoratius.

Plantes:a) Basilical: per donar cabuda als fidels. El model a seguir

serà “Il Gesu” de Vignola amb nau única i capelles laterals amb creuer cobert amb cúpula.

b) Centralitzada però més complexes: circulars, el·líptiques, creu grega, octogonals i combinades.

Alçat: Les façanes seguiran el model de “Il Gesu” que s’anirà recarregant amb motius ornamentals: frontons corbs i rectes, volutes, cornises còncaves i convexes.

Tipologia:• Religiosa: esglésies

• Civil:

1. palaus (cerca l’ostentació de les monarquies absolutistes).

2. Places i fonts: El Barroc és l’època de l’urbanisme modern. Hi ha una voluntat d’integrarels espais en un tot unitari. Les façanes requereixen una panoràmica per a ser observades.

IL Gesu de Vignola

IL Gesu de Vignola

BERNINI (1598-1680)

BIOGRAFIA• Va néixer a Nàpols i es formà al taller del seu pare que exercia com a

escultor.• Cultivà l’arquitectura, l’escultura i la pintura i desenvolupà una gran tasca

artística a Roma al serveis del Papa Urbà VIII en plena Contrareforma. • Juntament amb Borromini fou el creador de l’arquitectura Barroca

italiana. En el camp de l’escultura no coneixerà rivals. Representà pel Barroc el que Miquel Àngel representà pel Renaixement

• Tota l’arquitectura barroca parteix de Bernini• Característiques de l’arquitectura de Bernini:

a) Utilització d’elements clàssicsb) Contrastos de llum i ombra (clarobscurs) per crear efectes teatralsc) El seu barroquisme rau en l’escenografia (planificació urbanística) i la

magnificència: perspectiva convergent per obtenir major profunditat en poc espai (visió unitària).

d) Riquesa decorativae) Integració de les arts entorn l’arquitectura: fusiona arquitectura i esculturaf) El moviment és l’element expressiu per excel·lència.Altres obres: El Baldaquí, Fontana Piazza Navona, St’Andrea Quirinale.

Piazza Campidoglio

Miquel Àngel

(Roma)

INFLUÈNCIES

INFLUÈNCIES

TEATRE de Vincenza

Palladio

La columnata de Sant Pere del VaticàBERNINI

Documentació generalNom: La columnata de St. Pere del VaticàArquitecte: BerniniCronologia: 1656-1667Localització: Ciutat del Vaticà (ROMA)Estil: BarrocSistema constructiu: arquitravatMaterials: marbreDimensions: 15m alçada (columnes)Importància: La plaça de St. Pere és el millor exemple de propaganda i grandiositat del Barroc una de les primeres mostres d’arquitectura urbanística

Element de suport: columnata d’ordre toscà esvelt/colossal

Element suportat:Entaulament corb coronatamb 1 balustrada i 140 estàtues

ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS

Entaulament

EXTERIOR I INTERIOR

PLANTA

Espai trapezoidal:

2 braços rectes i divergents lleugerament inclinats per superar el desnivell i per engrandir les dimensions de la façana

Basílica del Vaticà

Dos braços (pòrtics) en forma d’el·lipsi.

Cadascun té 4 fileres de columnes

obelisc

fonts

URBANISME: Fusió plaça-basílica-entornEspai obert per integrar-se en la ciutat i a la vegada tancat per acollir els fidels

Espai trapezoidal: Dos braços rectes i divergentsPerspectiva: Els 2 braços divergents intensifiquen la profunditat de la façana i salven el desnivell del terreny

Dos braçosel·líptics

URBANISME: Fusió plaça-basílica-entornEspai obert per integrar-se en la ciutat i a la vegada tancat per acollir els fidels

Estava previstTercer braç

que tanqués la plaça

Braços rectes:Presenten obertures emmarcades per pilastres

ESPAI INTERIOR I EXTERIOR: ALÇAT

Obelisc flanquejat per 2 fonts Urbanisme: Els carrerons medievals

són eliminats per construir la gran avinguda de la Conciliació

3 passadissos. El central més ample

que els laterals

Pòrtics formats per 4 fileres de

columnes d’ordre toscà i gegant

Entaulament corb (dinamisme)amb balustrada (horitzontaliat)

Coronació amb 140 estàtues(verticalitat)

Clarobscurarquitectònic

ALÇAT

Efecte escenogràfic i de sorpresa en travessar columnata.Multiplicitat de punts de vista

Frontó

Entaulament

PROBLEMÀTICA/INTERPRETACIÓ (CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ):

LA PLAÇA HAVIA D’ACOLLIR UN

GRAN NOMBRS DE FIDELS QUE

POGUESSIN VEURE BÉ EL PAPA DES

DEL BALCÓ

S’HAVIA DE SALVAR EL DESNIVELL DEL TERRENY

L’OBELISC QUE EL PAPA SIXTE V HAVIA COL·LOCAT DAVANT LA BASÍLICA HAVIA DE SER EL PUNT CENTRAL DE LA

NOVA PLAÇALA FORMA DE LA PLAÇA

HAVIA DE TENIR UNA SIGNIFICACIÓ SIMBÒLICA: BRAÇOOS DE LA SANTA ESGLÉSIA ACOLLINT ELS

PELEGRINS

EL PRINCIPAL OBJECTIU FOU DESTACAR LA CÚPULA DE MIQUEL ÀNGEL QUE HAVIA QUEDAT SECUNDADA RERE LA FAÇANA DE CARLO MADERNO

FUNCIÓ

DOTAR LA BASÍLICA DE ST. PERE D’UN ACCÉS DIGNE DE LA SEVA CATEGORIA:

LA SEU DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA UNIVERSAL

L’ESPERIT D’AQUEST PLÇA CONJUGA AMB LA VOLUNTAT CONTRAREFORMISTA DE RENOVAR LA FE CATÒLICA I APROPAR-SE ALS FIDELS

VOLUNTAT D’INTEGRAR L’ARQUITECTURA EN L’ENTORN URBÀ

ALTRES OBRES ARQUITECTÒNIQUES DE BERNINI:

FONT DELS 4 RIUS A LA PIAZZA NAVONA

EL BALDAQUÍ DE SANT PERE DEL VATICÀ

SAN ANDREA AL QUIRINALE

San Andrea al Quirinale.Interior i planta

BORROMINI (1599-1667)

BIOGRAFIA

• Francesco Castelli va néixer a Bissone (actual Suïssa). Bissone era el seu sobrenom.

• Va començar la seva carrera amb el seu pare (constructor en pedra) i aviat anà a Milà on practicà aquesta activitat.

• El 1619 va a Roma on canvià el seu nom pel de Borromini i començà a treballar amb Carlo Maderno(parent distant) a la Basílica del Vaticà.

• El 1629 mor Maderno i s’incorporà a l’equip de Bernini amb qui trencarà aviat la relació per discrepàncies sobre la concepció de l’arquitectura.

• De temperament desequilibrat i fantasia desorbitada, la seva obra fou considerada extravagant i fora de la norma.

• El seu concepte d’arquitectura, modern i radical, li vetà els grans treballs i els seus comandataris són principalmet ordes menors (trinitaris, teatins)

• El 1667 es suicidà ja que considerà que l’obra capdal de la seva carrera artística (St. Carlino) no estava a l’alçada de les seves expectatives.

• Juntament amb Bernini, és l’arquitecte més destacat del Barroc

CARACTERÍSTIQUES:

• La seva obra es caracteritza per la tensió formal i per l’originalitat estètica

1. Ús de l’ordre gegant

2. Plantes i cobertes de complexitat geomètrica

3. murs concaus i convexos

4. Originals fonts de llum

5. Concep l’espai com un element constitutiu de l’arquitectura, tractant-lo amb dinamisme.

6. Concepció orgànica de l’arquitectura

SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANEBORROMINI

Documnetació GeneralNom: San Carlo alle quattro fontaneAutor: BorrominiCronologia:

a) església i claustre (1638-1641) ib) façana (1665-1667)

Estil: BarrocLocalització: RomaMaterials: maó, estuc i pedraSistema constructiu: arquitravat i voltat

ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS

INTERIOR 16 COLUMNES GEGANTINES D’ORDRE CORINTI AGRUPADES EN

GRUPS DE 4 SOSTENEN L’ENTAULAMENT ONDULAT

ENTAULAMENT ONDULAT: CONCAU I CONVEX

A SOBRE L’ENTAULAMENT S’ALCEN 4 ARCS DE MITJA

VOLTA I PETXINES QUE SOSTENEN LA CÚPULA

EL·LÍPTICA

PETXINA

ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSEXTERIOR

COLUMNES D’ORDRE GEGANTÍ O

MIQUELANGELESC SOSTENEN UN ENTAULAMENT

L’ENTAULAMENT SOSTÉ UN SEGON COS

DE COLUMNES AMB ENTAULAMENT

COLUMNES SOSTENEN ENTAULAMENT

EXTERIOR L’ESTRUCTURA DE LA FAÇANA –CORTINA ORGANITZADA EN DOS COSSOS TRANSMET UNA FORTA

SENSACIÓ DE VERTICALITAT

VOLUNTAT UNITÀRIA

COS INFERIOR: 4 COLUMNES D’ORDRE GEGANTÍ COMBINADES AMB COLUMNES D’ORDRE MENOR

COS SUPERIOR: ES REPETEIX LA

MATEIXA ESTRUCTURA

MEDALLÓ SOSTINGUT PER ÀNGELS QUE CULMINA EN UNA

INSINUACIÓ DE FRONTÓ I INTERROMP L’ENTAULAMENT

NÍNXOL AMB L’ESCULTURA DE ST. CARLES QUE

EN EL NIVELL SUPERIOR ES

CORRESPON AMB MEDALLÓ

L’ENTAULAMENT INFERIOR ONDULAT SEPARA ELS 2

COSSOS I FOMENTA L’HORITZONTALITAT. TÉ UNA

INSCRIPCIÓ QUE FA REFERÈNCIA AL COMITENT:

TRINITARIS

PORTA QUE EN EL NIVELL SUPERIOR ES CORRESPON

AMB UNA FINESTRA

PISINFERIOR

LATERALS CONCAUS

CENTRAL CONVEX

PIS SUPERIOR

COS CENTRAL CONCAU

LATERALS CONCAUS

LLANTERNA CORONADA PER UNA ESFERA I UNA

CREU

HI HA UNA BALUSTRADA A BANDA I BANDA DEL

MEDALLÓ

EXTERIOR

L’ESGLÉSIA I EL CLAUSTRE DEL CONVENT TRINITARI

ES CONSTRUÏREN EN UNESPAI IRREGULAR

I REDUÏT

CLAUSTRE ALLARGAT

ELS ANGLES SÓN CORBS I CONVEXOS

PLANTA OVAL /ROMBOÏDAL FORMADA PER 2 TRIANGLES EQUILÀTERS

UNITS PER LA BASE

PLANTA

ESGLÉSIA

16 COLUMNES GEGANTINESAGRUPADES DE 4 EN 4

D’ORDRE COMPOST SOSTENEN L’ENTAULAMENT

AMB UNA CORNISA MOLT MARCADA

ENTAULAMENT MIXTILINI MOLT GRUIXUT QUE DIBUIXA

EL PERÍMETRE DE L’ESGLÉSIA, MARCA L’HORITZONTALITAT I

DÓNA RITME I DINAMISME

ARCS DE MITJA VOLTA CASSETONATS EN PERSPECTIVA PER AUGMENTAR

LA PERSPECTIVAFRONTÓ

AMB BASE CORBA

NÍNXOLS RECTES I CORBS

INTERIOR/ALÇAT

COS INTERMIG D’ARCS DE MIG PUNT I PETXINES

CÚPULA AMB CASSETONS GEOMÈTRICS(CREUS,HEXÀGONS,OCTÒGONS) QUE DISMINUEIXEN DE MIDA PER ACCENTUAR LAPERSPECTIVAI LA SENSACIÓ D’ELEVACIÓ DE LA CÚPULA

IL·LUMINACIÓ:FINESTRES

SEMIOCULTES

INTERIOR/ALÇAT

IL·LUMINACIÓ:

LA LLANTERNA QUE CORONA LA CÚPULA

ÉS LA PRINCIPAL FONT DE LLUM

FONS CÚPULA: ESPERIT SANT

ESTIL

CARACTERÍSTIQUES:• FUIG DE LA IMPOSICIÓ NORMATIVA• VOLUNTAT UNITÀRIA DE LA FAÇANA• SENSACIÓ UNITÀRIA (FAÇANA I INTERIOR)• CONCEPCIÓ DINÀMICA DELS MURSINFLUÈNCIA1. PLANTA: CREU GREGA + PLANTA LONGITUDINAL

JESUÍTICA2. CÚPULA OVALADA I LA IL·LUMINACIÓ: INFLUÈNCIA DE

SERLI3. ORDRE GEGANTÍ: MIQUEL ÀNGEL (PROJECTE CAPITOL)4. ONDULACIÓ DEL MUR5. MAÓ VIST: ARQUITECTURA ROMANA

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ

SAN CARLINO FOU EL 1R I EL DARRER PROJECTE DE BORROMINI:

INICIÀ EL CLAUSTRE I L’ESGLÉSIA EL 1638 I EL 1667, L’ANY EN QUÈ ES SUICIDÀ, ESTAVA REALITZANT LA FAÇANA. EN MORIR, LA FAÇANA FOU ACABADA PEL SEU NEBOT BERNARDO

ES POT ESTABLIR UN PARAL·LELISME ENTRE LA

TENSIÓ FORMAL I LA VIDA DE L’AUTOR O L’ÈPOCA EN QUÈ

VISQUÉ

UBICACIÓ:

EL CONVENT ESTÀ INTEGRAT EN LA TRAMA URBANA: AL TURÓ DEL QUIRINALE JUST EN LA

INTERSECCIÓ DE 2 CARRERS ON HI HA 4

AL·LUSINS A 4 RIUS/FONTS, D’AQUÍ EL

SOBRENOM

COMITENT: TRINITARIS (INSCRIPCIÓ ENTAULAMENT)

DECORACIÓ: L’ORNAMENTACIÓ PICTÒRICA (INTERIOR) I

ESCULTÒRICA ESTÀ DEDICADA AL FUNDADOR DE L’ORDE DELS

TRINIRARIS: ST CARLES BORROMEU

SAN CARLINO HA PASSAT A LA Hª COM L’OBRA MÉS DISCONTÍNUA I

FRAGMENTÀRIA DEL BARROC MENTRE QUE LA PLÇA DEL VATICA (COETÀNIA) ÉS CONSIDERÀ L’OBRA

+ UNITÀRIA DEL BARROC

Sant´ Ivo alla Sapienza ALTRES OBRES

1

2 6

3

4

5

SANT’IVO ALLA SAPIENZA

PLANTA

Sant´ Ivo alla sapienza .Interior

Borromini.Oratori Sant Felip Neri

SANTA AGNESE A LA PIAZZA NAVONA

(DAVANT FONTANA DELS 4 RIUS DE BERNINI)

HARDOUIN MANSART, JULES(1646-1708)

BIOGRAFIA

•Arquitecte francès considerat la culminació del Barroc a França, estil que tingué com a finalitat engrandir la figura de Lluís XIV (El rei Sol)

•Es formà amb el seu oncle-avi François Mansart, gran arquitecte iniciador de la tradició clàssica en l’arquitectura francesa. D’ell n’agafa el 2n cognom.

•Després de dissenyar els plànols de Chateau de Clagny i ampliar el palau de Versalles, es convertí en el 1r arquitecte del rei (1681)

•Creà els monuments més significatius de l’estil barroc a França i marcà la tendència que adoptarà l’arquitectura tardobarroca francesa.

EL PALAU DE VERSALLES

Documentació General:Nom: Palau de VersallesArquitectes: Hardouin Mansart i Le VauCronologia: 1677-1710Localització: Versalles (França)Estil: BarrocMaterials: pedra, marbre, miralls, pissarres Sistema constructiu: arquitravat i voltatDimensions: 600 m de llargImportància: És la manifestació màxima de l’arquitectura

palatina del s.XVII en què França serà la potència més poderosa del món (El Gran Siècle). Es tracta de l’escenificació culminant del poder absolutista

ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS

COLUMNES I MURS I PILASTRES SOSTENEN COBERTES PLANES I

VOLTADES

COLUMNES: ALLIBEREN

ALGUNS MURS DE LA

SEVA FUNCIÓ DE CÀRREGA

MUR

COBERTA PLANA

CONCEPTE RACIONALI UNITARI

EIX LONGITUDINAL

JARDÍ HUMANITZAT:GEOMETRITZAT

EN BASE A EIXOS

PERPENDICULARS

3 EIXOS RADIALS

JERARQUIA I CENTRALITZACIÓ

PALAUELEMENTDIVISOR

JARDINS CIUTATCORTESANA

EXTERIOR: ACCESSOS

HI HA UNA DOBLE FAÇANA:

A) PRINCIPAL: ORIENTADA AL CENTRE URBÀ (EST)

B) SECUNDÀRIA: S’ORIENTA A L’OEST VERS EL JARDÍ

EXTERIOR

PART ORIGINAL RENAIXENTISTA

ÚS DE MATERIALS AUTÒCTONS: PEDRA BLANCA, MAÓ I

PISSARRA

PATI CENTRAL: PATI DE MARBRE

L’EDIFICI CONSTA D’UN COS CENTRAL EN FORMA DE U (EIX VERTICAL) I DE 2 ALES QUE PERLLONGUEN LA

FAÇANA PER CADA COSTAT (EIX LONGITUDINAL

LA FAÇANA D’INSPIRACIÓ ITALIANA (clàssica)

S’ESTRUCTURA EN FORMA DE FRIS

AMB UNA DIVISIÓ HORITZONTAL DE 3 PISOS

I SOBRIETAT DECORATIVA

PIS INFERIOR ENCOIXINAT

SEGON PIS O PLANTA NOBLE: S’ORDENA EN FINESTRALS QUE PRESENTEN UN INTERCAL·LAT AMB PILASTRES I COLUMNES

D’ORDRE GEGANTÍ QUE REFORCEN L’HORITZONTALITAT I

EMMARQUEN LES IMMENSES PORTES-FINESTRA

TERCER PIS O ÀTIC:

COMBINA FINESTRES QUADRADES AMB

PILASTRES ADOSSADES

BALUSTRADA DECORADA AMB ESTÀTUES I ESCUTS

REIALS QUE CONTRARESTEN L’HORITZONTALITAT

L’HORITZONTALITAT ES TRENCA PER UNA SÈRIE D’ENTRANTS I

SORTINTS QUE DÓNA RITME A LA CONSTRUCCIÓ (CLAROBSCURS)

EXTERIOR

EXTERIOR

DISTRIBUCIÓ AL VOLTANT

DE PATIS

ALA DRETA:ADMINISTRACIÓ REIAL

INTERIOR:

PLANTA COS CENTRAL EN FORMA D’U (EIX VERTICAL)

HABITACIONS REIALS:

DUES ALES QUE PERLLONGUEN LA FAÇANA

PER CADA COSTAT (EIX LONGITUDINAL, 600 M)

SALA DEL TRON

GALERIA DELS MIRALLS

CAPELLA REIAL

ESTANCES DEL REI

ALA ESQUERRA:

HABITACIONS DELS PRÍNCEPS

VOLTA AMB PINTURES DE LLUÍS XIV

MARBRES POLICROMATS

ARCS EMMARCATS PER DINTELLS

75 METRES DE LONGITUD

17 MIRALLS I 17 FINESTRES ENFRONTATS

DONEN SENSACIÓ DE MAJOR AMPLITUD I CREEN UN JOC DE

LLUMS QUE AFAVOREIX LA INTEGRACIÓ

DE L’INTERIOR AMB L’EXTERIOR

PROFUSA DECORACIÓ A CÀRREC DE LE BRUN

DE L’INTERIOR QUE CONTRASTA

AMB LA SOBRIETAT DECORATIVA DE

L’EXTERIOR

INTERIOR/ GALERIA DELS MIRALLS

GRAN JOIA DEL PALAU EXEMPLIFICACIÓ DE LA TEATRALITAT BARROCA

http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Galerie2.jpg

CAPELLA REIAL

TRES NAUS i 2 PISOS:

CAPÇALERA SEMICIRCULAR

CONTRAST DELS FRESCOS IL·LUSIONISTES (TROMPE L’OEIL) DEL SOSTRE AMB EL

BLANC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS

INTERIOR

ESGLÉSIA DE CORT QUE ACCENTUA EL

CARÀCTER REIAL (BARROC TARDÀ)

2.PIS INFERIOR:

-ARCADES SOBRE PILARS

-CORTESANS I NOBLESA

1. PIS SUPERIOR:

-COLUMNES D’ORDRE CORINTI

-COMUNICA AMB ESTANCES REIALS

TEATRE

OSTENTACIÓ I LUXEMARBRES POLICROMATSESCULTURES, MIRALLS

LLÀMPADES

HABITACIÓ DE LA REINA

CONCEPTE RACIONALI UNITARI

EIX LONGITUDINAL

JARDÍ HUMANITZAT:GEOMETRITZAT

EN BASE A EIXOS PERPENDICULARS

3 EIXOS RADIALS

PALAU:ELEMENT DIVISOR ENTRE EL MÓN URBÀ I LA NATURA

PALAU INTEGRAT EN EL PAISATGEJARDINS PROJECTATS PER LE NOTRE:

NATURALESA GEOMETRITZADA ARTICULADA EN ELS JARDINS

POSTERIORS DE LA FAÇANA PRINCIPAL

CIUTATCORTESANA

EXTERIOR:

JARDINS

EL JARDÍ S’ARTICULA A BANDA I BANDA D’UN EIX IMAGINARI QUE S’ALLARGA MÉS ENLLÀ DE LA VISIÓ

DE L’ESPECTADOR

PETIT TRIANON (S. XVIII)Ange-Jacques Gabriel

GRAN TRIANON (s. XVII)Jules-Hardouin Mansart

CONSTRUCCIONS COMPLEMENTÀRIES

TEMPLE DE L’AMOR

JARDINS DE VERSALLES

PROFUSIÓ DE FONTS I D’ESCULTURES

ESTIL

•INFLUÈNCIA DEL CLASSICISME ARQUITECTÒNIC ITALIÀ DEL S.XVI: ÚS RIGORÓS DELS ORDRES

•INFLUÈNCIA M.A I DE L’ARQUITECTURA MANIERISTA PER L’ÚS DE L’ORDRE GEGANTÍ

•EL BARROC FRANCÈS S’ALLUNYA DEL BARROC DINÀMIC ITALIÀ: MANSART ARTICULA VERSALLES A PARTIR D’EIXOS VERTICALS I HORITZONTALS (PREDOMINI DE LA RECTA)

•INNOVACIÓ ESTIL BARROC FRANCÈS RAU EN LA SOBRIETAT DECORATIVA DE L’EXTERIOR I LA DECORACIÓ PRECIOSISTA DE L’ INTERIOR: ELS MURS ES RECOBREIXEN DE FUSTES, TAPISSOS, MARBRES POLICROMS. LA PINTURA DE LES VOLTES FINGEIX LES ARQUITECTURES OBERTES A VISIONS CELESTIALS ACONSEGUINT UN GRAN EFECTE ESCENOGRÈFIC

•ÉS UN ESTIL DECORATIU QUE DÓNA LLOC A DIFERENTS ETAPES: “LLUÍS XIV”, “LLUÍS XV” (ROCOCÓ)

•INTEGRACIÓ DE TOTES LES ARTS EN UN CONJUNT FASTUÓS

•INFLUÈNCIA POSTERIOR: VERSALLES FOU EL MODEL D’ARQUITECTURA PALATINA EUROPEA DEL S.XVIII. EX: EL PALAU D’ARANJUEZ O EL PALACIO REAL A ESPANYA

INTERPRETACIÓ1661-1668:

LE VAU CONSTRUEIX UN PALAUET DE CACERA

I S’HI AFEGEIEXEN 2 ALES LATERALS QUE CONFORMEN LA PLÇA D’ARMES

1668-1678:LLUÍS XIV

VOL TRASLLADAR LA CORT A VERSALLES

I S’ERIGEIXEN ELS 3 PISOS

1678-1680:

3ª AMPLIACIÓ: MANSART

2 ALES LATERALS

CONTINGUT I SIGNIFICAT

VERSALLES ÉS UN MONUMENT CONSAGRAT A LA IDOLATRIA DE

LLUÍS XIV “EL REI SOL” I A LA MONARQUIA ABSOLUTISTA

SIMBOLOGIA DELA LLUM. IDENTIFICACIÓ TOTAL DEL REI AMB EL SOL:

PER L’HABITACIÓ DEL REI (AL CENTRE DE L’EIX EST-OEST) HI ENTRAVA EL 1R RAIG DE SOL

LA GALERIA DELS MIRALLS (OEST):POSTA DE SOL

ALTRES OBRES

Palau Lluis XIII(Philibert Le Roy)

1ª ampliació LluisXIV(Le Vau)

2ª ampliació de Lluis XIV( Le Vau)

3ª ampliación de Lluis XIV(Jules Hardouin Mansart)

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ