1. El maestro de ceremonias de la Gent Divine Jaime Gil de Biedma (Barcelona, 1929 - id., 1990) Biblioteca General de Filologa UCM (Edificio A) Del 16 al 27 de marzo 2015 2. Como los sueos, ms all de la idea del tiempo, hechos sueos de sueo os llevo, das de Pagsanjn. 3. "...Los hmedos violetas que oscurecan el aire, se abran y volvan a cerrarse tras nosotros..." 4. A Vicente Aleixandre 5. A Jos Antonio 6. http://blogdesecundariadelgala.blogspot.com.es/2011/08/no-volvere-ser-joven-jaime-gil-de.html NO VOLVER A SER JOVEN . Jaime Gil de Biedma. Textos y autores claves de la Literatura espaola Contempornea. 7. Entre els intellectuals congregats a Montserrat, shi trobaven entre daltres: Joan Mir, Antoni Tpies, Feliu Formosa, Alexandre Cirici, Josep Benet i Jordi Carbonell. Tots ells formaven un nucli que es movia a lentorn del PSUC, que havia sabut fer una intelligent poltica de captaci daquest sector de professions liberals, que es trobaven cmodes amb la plataforma de projecci que representava el PSUC. A lAssemblea, Josep Sol i Barber, destacat militant del PSUC, advocat defensor dun dels militants dETA processat, explic als reunits la situaci administrativa dels empresonats. En aquells anys de les darreries del franquisme, era una prctica usual la redacci de manifestos, cartes, peticions, la seva signatura per persones de prestigi en lmbit meditic, pels intellectuals de distints sectors, literatura, cinema, pintura, teatre, i la seva difusi a la premsa internacional. Aquesta era una forma de lluita ideolgica, de confrontaci amb lEstat, alhora que un element de reforament de loposici interior, que veia aix reconeguda la seva lluita a lexterior. Pel rgim, ja prou desprestigiat internacionalment, aquestes campanyes de denncia de la persistncia duna repressi indiscriminada, dun model poltic feixista, amb tribunals militars en actiu, erosionaven encara ms, la seva imatge internacional ja prou malmesa. Davant els risc que lEstat espanyol queds allat polticament, sindultaren les condemnes de mort. La crisi poltica del sistema es feia palesa. El Manifest de Montserrat del 13/12/1970 s una condemna de la pardia del Procs de Burgos, es demana una amnistia general de carcter poltic, labolici de la pena de mort, de lexercici les llibertats democrtiques, alhora que es reclamen els drets dels pobles i nacions que formen lEstat espanyol, incls el dret a lautodeterminaci. El Manifest de Montserrat s el document que predeterminar els 4 punts programtics de lAssemblea de Catalunya, del 7 de novembre de 1971. 8. Bocaccio va concentrar en aquells primers anys la flor i nata de la intellectualitat i la modernor de la ciutat. Oriol Maspons, Teresa Gimpera, Beatriz de Moura, Serena Vergano, Ricardo Bofill, Antonio Senillosa, Terenci Moix..., eren noms alguns dels habituals que formaren aquell grup que el periodista Joan de Sagarra va batejar un bon dia a les pgines de Tele|Exprs com la gauche divine.