Nutricio 3

SUBSTÀNCIES NUTRITIVESSUBSTÀNCIES NUTRITIVES

SUBSTÀNCIES NUTRITIVESSUBSTÀNCIES NUTRITIVESEls aliments proporcionen al ser humà

bàsicament sis substàncies nutritives:– L’aigua– Els hidrats de carboni (glúcids)– Els greixos (lípids)– Les proteïnes (pròtids)– Els minerals– Les vitamines

SUBSTÀCIES NUTRITIVESSUBSTÀCIES NUTRITIVES

L’AIGUA

L’AIGUAL’AIGUA Es un compost

inorgànic. H2O No aporta energia L’home necessita

aigua per viure En el aigua es troben

dissolts molts minerals: calci, ferro, magnesi, clor, nitrats i sulfats.

L’AIGUAL’AIGUA Entre el 55 i el 60% del

nostre cos és aigua Les nostres cèl·lules

estan formades principalment d’aigua.

Algunes verdures contenen un 90% d’aigua

Funció reguladora (dissolvent i transportadora)

SUBSTÀSUBSTÀNNCIES NUTRITIVESCIES NUTRITIVES

ELS HIDRATS DE CARBONI(CARBOHIDRATS)

HIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONI

Els hidrats de carboni són la principal font d’energia del cos humà

Són el combustible que crema el nostre cos per obtenir l’energia necessària per viure


CLASSIFICACIÓ: Hidrats de carboni

d’absorció ràpida. Els sucres senzills

Hidrats de carboni d’absorció lenta. Sucres complexos: arròs, cereals, pa, pasta, llegums i patates

HIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONICLASSIFICACIÓ: Monosacàrids:

– Glucosa.- Molt utilitzada per totes les cèl·lules– Fructosa.- Present en fruites i mel– Galactosa.- Es troba en la llet

Disacàrids:– Sacarosa.- Glucosa + fructosa (Sucre)– Maltosa.- Glucosa + glucosa– Lactosa.- Glucosa + galactosa (sucre de la

llet)

HIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONICLASSIFICACIÓ: Polisacàrids.- Són sucres complexos formats

per llargues cadenes de mol·lècules:– Midó.- És l’únic polisacàrid absorbible pel

ser humà i és una de les seves principals fonts energètiques. És insoluble en aigua freda i soluble al escalfar-se. Es troba en la major part de llavors dels cereals

– Glocogen.- Sucre de reserva de les cel·lules animals

HIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONICLASSIFICACIÓ:Polisacàrids no aprofitables considerats

part de la fibra vegetal:– Cel·lulosa.- Present en molts cereals– Hemicel·luloses.-– Pectines.- Part fibrosa dels vegetals.

Propietats espessants (mel·melades)– Gomes, agar .- Espessants– Lignina.- Llenya d’alguns vegetals

HIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIFUNCIONS:EnergèticaCombustible

El nostre cos els utilitza per :Contreure la musculaturaMantenir la temperatura corporalEl funcionament dels òrgans vitals

HIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONIAPORTACIÓ A LA DIETA:

Els hidrats de carboni han d’aportar entre el 50 i el 60% del total d’energia necessària en la dieta diària.

El fetge crea una petita reserva d’hidrats de carboni, aproximadament 100 g

Els hidrats de carboni que no són utilitzats pel nostre organisme es transformen en greix


FONTS D’OBTENCIÓ:

Cereals.- Blat, ordi, arròs, blat de moro

Tubercles.- Patata, pastanaga, remolatxa, arrel d’api

Llegums.- Mongetes, cigrons, llenties, faves, pèsols



Verdures.- Espinacs, bledes, col-i-flor, mongeta verda

Fruits secs.- Avellanes, ametlles, nous, cacauets



Fruita fresca.- Plàtan, raïm, figues, préssec, pera, poma, prunes, pinya, meló, maduixes

Mel Llet

SUBSTÀSUBSTÀNNCIES NUTRITIVESCIES NUTRITIVES

ELS GREIXOS(LÍPIDS)

ELS GREIXOSELS GREIXOS

Els greixos són nutrients essencialment energètics

Són la reserva energètica del nostre cos

ELS GREIXOSELS GREIXOS 1g de greixos és igual

a 9 kilocalories El problema del món

occidental és l’excessiu consum de greixos

Les calories aportades pels greixos no haurien se superar el 30-35% de la dieta


CLASSIFICACIÓ:

D’origen animal. Sòlids

D’origen vegetal. Líquids


GREIXOS ANIMALS: Sòlids a temperatura

ambient Contenen greixos

saturats. Excepte peixos

S’obtenen dels ous, sèu de boví, greix d’aus, llard, cansalada i mantegues

ELS GREIXOSELS GREIXOSGREIXOS VEGETALS: Líquids a temperatura

ambient Contenen greixos

insaturats. S’obtenen de llavors com

gira-sol, cacauet, soja, ametlla

El greix vegetal més estés és l’oleic obtingut del fruit de l’olivera

ELS GREIXOSELS GREIXOS Els greixos vegetals i els del

peix contenen àcids grassos essencials que el cos humà no pot sintetitzar:– Oleic a les olives– Linoleic al blat de moro,

gira-sol i soja– Linolènic als peixos– Araquidònic a les llavors

ELS GREIXOSELS GREIXOSFUNCIONS. Reserva energètica en els

animals Aporten alguns àcids grassos

essencials Contribueixen a la formació de

l’estructura cel·lular i el sistema nerviós

Donen sensació de sacietat Indispensables en la cocció Fan més gustosos els plats

ELS GREIXOSELS GREIXOSEL COLESTEROL. El colesterol és sintetitzat pel fetge

humà i circula per la sang. Els valors elevats de colesterol

obstrueixen les artèries provocant l’infart, l’angina de pit.

El consum excessiu d’àcids grassos saturats augmenta el colesterol

El colesterol es troba present en aliments d’origen animal com el rovell d’ou, les vísceres, les carns, la llet sencera

ELS GREIXOSELS GREIXOSNECESSITATS DE LA

DIETA. La salut depèn en bona part de

la quantitat i del tipus de greixos que consumim.

Els greixos només han d’aportar el 30-35 % de calories d’una dieta

La distribució per tipus hauria de ser: 10% saturats i 20 a 25% entre insaturats i poliinsaturats

ELS GREIXOSELS GREIXOSDIETA MEDITERRÀNIA.Les bases de la dieta mediterrània

són: Varietat Molta fruita Oli d’oliva Consum de peix Consum de verdures Consum de llegums Consum de cereals

Dipòsits de greixosDipòsits de greixos

RESUMRESUM

SUBSTÀNCIES NUTRITIVESSUBSTÀNCIES NUTRITIVES

LES PROTEÏNES(Pròtids)

LES PROTEÏNESLES PROTEÏNESLes proteïnes estan formades per

molècules complexes amb gran contingut d’aminoàcids.

Les plantes tenen la virtut de poder sintetitzar les proteïnes que necessita el ser humà i altres éssers vius a partir de substàncies inorgàniques.

L’alimentació proporciona als animals i a l’home les proteïnes que necessita.

LES PROTEÏNESLES PROTEÏNES

Les proteïnes estan formades per la unió de milers d’aminoàcids en combinacions variables

La seva principal funció no és energètica.

1 g de proteïna = 4 calories

FUNCIONS DE LES PROTEÏNESFUNCIONS DE LES PROTEÏNES

La principal funció de les proteïnes és estructural o plàstica. Són la base de les nostres cèl·lules.

Funcions genètiques Funcions immunitàries Transporten oxigen en

la sang Poden ser energètiques

FONTS DE PROTEÏNESFONTS DE PROTEÏNES La font principals de

proteïnes d’alt valor biològic són els aliments d’origen animal:– Llet– Ous– Carn– Peix

FONTS DE PROTEÏNESFONTS DE PROTEÏNES Alguns vegetals són rics en

proteïnes però generalment el seu valor biològic és baix:– Llegums (mongetes,

cigrons, llenties, soja, faves

– Fruits secs (nous, avellanes, etc.

– Cereals (blat, ordi, arròs, blat de moro

AMINOÀCIDS ESSENCIALSAMINOÀCIDS ESSENCIALS El fetge és capaç de

sintetitzar moltes de les proteïnes que necessita el nostre cos

Hi ha 9 aminoàcids essencials que el nostre cos no pot sintetitzar:– Histidina– Isoleucina– Leucina– Lisina– Fenilalanina

–Treonina–Valina–Metionina–Triptòfan

LES PROTEÏNESLES PROTEÏNES VALOR BIOLÒGIC Una proteïna és

considera d’alt valor biològic si conté els 9 aminoàcids essencials.

Els aliments d’origen animal contenen aquests aminoàcids essencials

LES PROTEÏNESLES PROTEÏNES NECESSITATS Les proteïnes no

s’emmagatzemem per això és important tenir una alimentació variada cada dia

44 g proteïna/dia/dona 56 g proteïna/dia/ home La proporció adequada és:

40% origen animal, 60% origen vegetal

LES PROTEÏNESLES PROTEÏNES VEGETALS Les proteïnes de les

llegums no tenen la qualitat biològica desitjada. No disposen d’algun o molts dels aminoàcids essencials.

Es poden necessitar entre 3 i 20 kg d’aliments per aconseguir el total de proteïnes d’un kg de carn

EXERCICISEXERCICISREPÀS

Quin és el nutrient principal?Quin és el nutrient principal?

Llenguado:

– Hidrats de Carboni

– Proteïnes

– Greixos

0.00 %

16.70 %

0.80 %


Enciam:


– Proteïnes

– Greixos

2.50 %

1.30 %

0.20 %


Ou:


– Proteïnes

– Greixos

0.70 %

12.80 %

11.50 %


Faves:


– Proteïnes

– Greixos

58.20 %

20.40 %

2.20 %


Costella de porc:


– Proteïnes

– Greixos

0.00 %

15.20 %

30.60 %


Pésols:


– Proteïnes

– Greixos

17.00 %

6.30 %

0.40 %


Llet:


– Proteïnes

– Greixos

4.60 %

3.20 %

3.70 %


Ceba:


– Proteïnes

– Greixos

8.70 %

1.50 %

0.10 %


Salmó:


– Proteïnes

– Greixos

0.00 %

19.90 %

13.60 %


Taronja:


– Proteïnes

– Greixos

12.20 %

1.00 %

0.20 %


Pasta:


– Proteïnes

– Greixos

75.20 %

12.50 %

1.20 %


Plàtan:


– Proteïnes

– Greixos

22.20 %

1.10 %

0.20 %


Entrecotte vedella:


– Proteïnes

– Greixos

0.00 %

19.50 %

9.00 %


Poma:


– Proteïnes

– Greixos

15.00 %

0.30 %

0.60 %


Pa blanc:


– Proteïnes

– Greixos

51.00 %

8.20 %

1.20 %


Prèssec:


– Proteïnes

– Greixos

11.80 %

0.60 %

0.10 %


Tonyina:


– Proteïnes

– Greixos

0.00 %

23.80 %

20.09 %


Cireres:


– Proteïnes

– Greixos

14.60 %

1.20 %

0.40 %


Llenties:


– Proteïnes

– Greixos

60.01 %

24.70 %

1.10 %


Cocacola:


– Proteïnes

– Greixos

10.00 %

00.00 %

00.00 %


Mantega:


– Proteïnes

– Greixos

0.70 %

0.60 %

81.00 %


Pollastre:


– Proteïnes

– Greixos

0.00 %

20.60 %

5.60 %


Cervesa:


– Proteïnes

– Greixos

4.86 %

0.50 %

3.60 %


Oli d’oliva:


– Proteïnes

– Greixos

00.00 %

00.00 %

99.90 %


Gamba:


– Proteïnes

– Greixos

0.00 %

18.70 %

2.20 %


Arròs:


– Proteïnes

– Greixos

77.40 %

7.50 %

1.90 %


Ànec:


– Proteïnes

– Greixos

0.00 %

16.00 %

28.62 %


Àmetlla:


– Proteïnes

– Greixos

19.50 %

18.60 %

54.20 %


Conill:


– Proteïnes

– Greixos

0.00 %

20.40 %

8.00 %


Mongeta seca:


– Proteïnes

– Greixos

61.60 %

21.30 %

1.60 %


Tomàquet:


– Proteïnes

– Greixos

4.70 %

1.10 %

0.20 %


Costelletes de xai:


– Proteïnes

– Greixos

0.00 %

14.90 %

32.00 %


Patata:


– Proteïnes

– Greixos

17.7 %

2.10 %

0.10 %

REPÀSREPÀS És important menjar

amanides i fruita fresca, perquè...– Al ser aliments que no

estan cuits conserven millor les vitamines

– Són riques en proteïnes

– Al ser aliments crus s’assimilen millor

– Són aliments rics en hidrats de carboni

REPÀSREPÀS Les vitamines ajustem

les funcions vitals de l’organisme, fem funcionar el cos com un rellotge. A quin grup d’aliments pertanyem?– Constructors o

plàstics– Energètics– Reguladors

REPÀSREPÀS

Quan s’està creixent ningú pot prescindir de nosaltres. Som aliments constructors, rics en...– Hidrats de carboni– Greixos– Proteïnes– Fibra

REPÀSREPÀS Per què ens agraden

tant els greixos?...– Perquè els necessitem

més que altres nutrients.

– Perquè donen sensació d’estar tip, sacient la gana

– Perquè aprimen– Substitueixen les

proteïnes

REPÀSREPÀS

Quan vol obtenir energia el nostre cos recorre en primer lloc a...– Hidrats de carboni– Greixos– Proteïnes– Vitamines

REPÀSREPÀS Em pots trobar en la

llet i els seus derivats i soc molt important per la salut dels ossos. Soc un mineral conegut amb el nom de ...– Ferro– Potassi– Sodi– Calci

REPÀSREPÀS Quina gana! Si volem

aprimar-nos hem de menjar aliments amb poques calories, com per exemple:– Ous i plàtans– Iogurt natural

desnatat i verdures– Advocats i

hamburgueses– Costelló de porc amb

patates fregides

REPÀSREPÀS

Què bons! Gelats, xocolata, pizza són aliments energètics, rics en ...– Proteïnes i sals

minerals– Sucres i greixos– Lactosa i fructosa– Calci i fosfor

REPÀSREPÀS Si has arribat fins aquí

deus estar mort de gana. Ja deus saber que una alimentació completa ha de tenir una mica de tot ...– Aliments energètics– Hidrats de carboni i

greixos– Hidrats de carboni,

greixos, proteïnes, sals minerals i vitamines

– Proteïnes i sals minerals

Education

Nutricio 3