DILLUNS · 4 de novembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15170 - AVUI / Any XLI. Núm. 14040 - EL PUNT

1,20€

3828

33-1

2089

35L

1801

77-1

1513

96®

L’avinguda Diagonal va estar tallada ahir a la nit per la casserolada contra la presència del rei ■ JUANMA RAMOS

Mobilització contra el rei Felip VILa casserolada talla una estona una Diagonal blindada per la policia

L’ESPORTIU

S’emporta el títolde la sevacategoria, Moto 2 Àlex Márquez ■ EFE

ÀlexMárquezguanya elmundial

CULTURA I ESPECTACLES P28

El MangaBarcelonatanca ambun rècordde visitantsEl saló acaba ambmés de 152.000entrades venudes Final del Manga ■ J. RAMOS

Els presos, pendents de la classificaciópenitenciària per poder fer sortides

Nacional P11

Els presos polítics en la seva foto a Lledoners ■ EPA

Les penes, un escullper al tercer grau

Tsunami Democràtic fa unacrida a votar en les generalsInsta els ciutadans a la desobediènciadurant el dissabte de reflexió

Nacional P12

“Cal començar adesobeir lleis injustes”

Primer pres insubmís de l’EstatEntrevista Pepe Beúnza P8

INÈDIT · S’activa per primercop el protocol sanitari peratendre pacients, planificatdesprés dels atemptats del 17-A

Estrès perla sentènciaCOLPITS · Un 40% de lespersones que participen de propen les mobilitzacions i elsaldarulls poden tenir angoixa

P6,7

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE NOVEMBRE DEL 2019

sis dies de leseleccions tots

els candidats vanamb peus de plom.Una relliscada potser fatal en unes

eleccions que s’han hagut de repetirperquè a Espanya no hi ha cultura depacte.

El debat d’aquesta nit, organitzatper l’Acadèmia de TV (ATV), costaràgairebé sis-cents mil euros i hi parti-ciparan cinc dels candidats espa-nyols a la presidència del govern:Sánchez, Casado, Iglesias, Rivera iAbascal. No hi ha ni dones ni partitscatalans i els homes que es presen-ten parlaran a tothora del “problemacatalà” que han creat entre tots.

Serà un debat amb el to de campa-nya agressiva que respira la políticaespanyola des de fa mesos. Els cinccandidats defensaran bàsicament lestesis dels seus respectius partits. Éscuriós que cap dels cinc candidats nohagi estat abans de voler ser presi-dent del govern ni alcalde ni regidor,ni tan sols president de la seva escalade veïns o de l’AMPA del seu poble.Seria un fet positiu que ben segur elsaproparia a una realitat ciutadanaque va més enllà dels programes i elslideratges dels partits.

El debat televisat per l’ATVd’aquesta nit als catalans ens impor-ta mes aviat poc; tot i ser sabedorsque les eleccions de diumenge sónmolt importants per a la política cata-lana, perquè no serà el mateix un Pe-dro Sánchez dèbil que fort portant elgovern de l’Estat. En condicions nor-mals caldria un govern espanyol quedonés estabilitat general. En l’actualsituació caldrà un govern estatal quenecessiti suports catalans al Con-grés. En cas contrari, Catalunya seràl’ase del cops. Serà un país sense de-fensa a les oficines de l’actual poderestatal.

Nervis als quarters electorals. Nin-gú es creu les enquestes malgrat queels titulars destacats i les agendesvan segons aquestes. Aquests nervissón els que els candidats poden per-dre en debats televisats a l’últim mi-nut encara que utilitzin el recurs fàcilde parlar sobre Catalunya sense con-cretar res. Dels cinc principals candi-dats a la presidència del govern del’Estat, només Pablo Iglesias apostatímidament per un referèndum persolucionar el problema, tots els altressón partidaris de com més duresamillor i sobretot de posar més llenyaal foc. Sempre amb peus de plom.

A

Keep calmLluís Falgàs

Amb peusde plom

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

res mesos. És tot el que el meucos ha pogut resistir sense su-cumbir a un altre atac de migra-

nya. Un trimestre que és com si m’ha-gués ungit un àngel miraculós. Abansno es manifestés de nou (la pesantor,la nàusea, la desgana de tot), vaig arri-bar a creure que tenia cura, que ambla supressió del tabac per fi remetria i,amb sort, desapareixeria. Una espe-rança vana. Va tornar de nit, mentredormia (adopta maneres furtives cadavegada més), com un malestar a la bo-ca de l’estómac que irradiava fins a lestemples i s’hi incrustava amb un batecprènsil, punxant i alhora somort. Noconec cap altre dolor tan perseverant.Passa una hora, una altra i una més, iencara hi és, inflexible, pulsatiu, unila-teral; passa un dia, i un altre, i el ter-cer, i continua a dins, clavat a la carndel cervell com un càncer de desespe-ració. Siri Hustvedt, que fins als vintanys la va confondre amb una “grip dela panxa” descomunalment agressiva,explica que només ha aconseguit fer-hi front des de la claudicació: abans hilluitava com si el cos estigués come-tent un greu error, i ha acabat accep-

T

tant que només està a les seves mansatenuar el dolor cedint a l’obscuritat,amagada al llit. Virginia Woolf, que ha-via sofert també horroroses migranyestota la vida, va acabar saltant al Tàme-si amb les butxaques plenes de rocs.Jo m’inclino més pel refugi cotonós deSiri Hustvedt: abaixo les persianesfins que no hi queda ni un llistó dellum i m’enterro dins els llençols, car-golada de costat, amb una mà just sotala templa on la ressonància va detec-tar-hi una “lesió puntiforme”, i l’altraencastada entre els genolls, per apla-car l’alternança de paràlisi i convul-sions. El neuròleg m’ha receptat per

primera vegada triptans, però ni elmés potent dels fàrmacs aconsegueixreduir el cercle màgic que la meva mi-granya ha creat al voltant del númerotres: tres dies de durada, fins a trescops al mes, amb alguna treva de tresmesos anant bé. La mare em va veuretan dèbil l’últim cop, que va voler ani-mar-me amb un raonament que el malno té: “I si fos un vestigi d’aquella fis-sura cranial que de petita et va fer sor-tir sang de l’orella i tot?” L’escolto il’estimo tant, perquè la meva diminu-ta lesió puntiforme ha passat coml’ombra d’una àguila per damunt delsseus cinc parts, i la mort dels seus pa-res i la seva germana, per damunt delseu propi malestar, del mal als peus,del braç dislocat, per damunt de qual-sevol maldecap seu, ella que diu queno sap què són, això de les cefalees,que no n’ha tingut mai cap i ha hagutde consolar-nos a cegues, al pare, alsdos germans grans i a mi, tota una he-rència de fills migranyosos que s’alli-ten tremolosos a les fosques, esperantla seva mà freda al front. Mira, mama,al final la migranya potser no és sinóuna metàfora de l’amor.

“Només està ales seves mansatenuar el dolorcedint a l’obscuritat

Eva VàzquezCaiguda lliure

Migranya

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE NOVEMBRE DEL 2019

Les cares de la notícia

El president cristià maronita no atura la crisi tanteconòmica com política al país. Les elits religiosescontinuen governant el país però cada cop sónmés els ciutadans que exigeixen un executiu for-mat per polítics i experts, més enllà de la sevaconfessió.

PRIMER INSUBMÍS POLÍTIC DE L’ESTAT

La crisi no s’atura

Va ser el primer jove de l’Estat que va entrar a lapresó per negar-se a fer el servei militar. Preveuara que la repressió pot omplir les presons, peròque la pressió serà tan gran que l’Estat haurà decedir, tot i que avisa que l’activisme no s’acabamai.

-+=

-+=

Èxit del MangaMeritxell Puig

Activisme eternPepe Beunza

-+=

Michel Aoun

Més enllà de les disfresses de personatges cone-guts dels còmics, el Manga Barcelona ha posat demanifest altre cop l’extraordinària convocatòriaamb més de 152.000 visitants i la seva tirada en-tre els joves, en una 25a edició que ha estat unnou èxit.

DIRECTORA DEL SALÓ DEL MANGA DE BARCELONA

PRESIDENT DEL LÍBAN

El referèndum sobre el ‘Brexit’del juny del 2016 ha capgirat

la política britànica. Un dels puntsclau és Escòcia, on els independen-tistes en el govern argumenten quefer efectiu el ‘Brexit’ suposaria anarcontra els interessos escocesos, jaque una gran majoria d’aquests vanvotar a favor de quedar-se a la UnióEuropea. Les noves eleccions al Par-lament de Westminster, justamentpel ‘Brexit’, han donat l’oportunitatals independentistes escocesos defer una crida a un nou referèndum,tot i que no hagin passat encara nisis anys des del primer, guanyat ambclaredat per l’unionisme. La ministraprincipal d’Escòcia, Nicola Sturgeon,va deixar clar dissabte a Edimburgque l’SNP i el seu govern volen con-vocar de nou els escocesos a votar laindependència, i una victòria con-tundent en les generals britàniquesdel 12 de desembre seria un argu-ment imbatible perquè Londres ce-dís i autoritzés la nova consulta. “Noes pot menystenir la voluntat de lagent”, va dir.

I tot i que el govern britànic noés l’espanyol –a Londres no fa poracceptar el repte que una part delpaís pugui votar la seva autodeter-minació–, el primer ministre, BorisJohnson, ja ha anunciat que no volautoritzar el govern escocès a orga-nitzar un nou referèndum. Pel quefa als laboristes, la imprecisió és al’ordre del dia, i mentre que el seu lí-der, Jeremy Corbyn, s’hi ha mostraten contra, altres dirigents s’hi handefinit a favor. La campanya electo-ral en marxa condiciona, evident-ment, tot el debat, però no deixa deser sorprenent com una mateixaqüestió s’afronta a Londres o a Ma-drid. On en un lloc s’aplica la demo-cràcia, en un altre es menyspreafins i tot el vot dels catalans, com vafer Pedro Sánchez aquest diven-dres. Aquí sí que es pot menystenirla voluntat de la gent.

Escòcia voltornara votar

EDITORIAL

etmana accelerada, la que comen-ça, amb una inoportuna visita deFelip VI a Catalunya, els estu-

diants acampats a la Gran Via de Barce-lona pendents de quan els fan fora, unacampanya electoral centrada en Catalu-nya on l’independentisme cotitza a l’al-ça, una jornada de reflexió que serà detot menys asèptica, i unes generals quepoden no canviar el resultat però sí lesmajories de govern a l’Estat i que aclari-ran el suport a cadascú.

El cap de l’Estat tornarà a comprovarque no és benvingut i que només pot feractes encapsulat, ja que quatre de cadacinc catalans es mostren disconformesamb la seva monarquia i l’ús que n’hafet fins ara, segons el CEO. L’acampadade joves corre el perill que es faci ambells allò que no es va fer amb altres col-lectius acampats a la Gran Via. Dues si-tuacions que tensaran l’actuació poli-cial d’uns cossos que ja estan en alertamàxima.

S “Mobilitzacióno és incompatibleamb votació i,encara més, permetrespondre amb votsa les provocacions

La campanya gira sobre Catalunya ila seva repressió. El debat electorald’aquesta nit en les televisions estatalssitua Catalunya com a primer punt dela discussió sota la pregunta “Como sa-limos de ésta?”. Significatiu que deba-tin sobre Catalunya sense cap partit ca-talà present.

La jornada de reflexió pot esdevenirde mobilització, o de sensibilització da-vant la injustícia, sense que s’impedeixiel desenvolupament normal de les ge-nerals de l’endemà, però les advertèn-cies de Pedro Sánchez, la ministra Del-gado, el president del Suprem Lesmes odel popular Casado semblen desitjarl’anormalitat. En les eleccions semprees fa una crida a mobilitzar l’electorat iomplir les urnes; però, si és el català, ge-nera recel. Ens prefereixen a casa i noal Congrés dels Diputats. Ens preferei-xen en minoria en unes generals, i nopas que hi hagi una majoria de diputatssobiranistes en unes eleccions, com po-dria passar el 10-N. Si s’escau que hi hamés diputats independentistes es qües-tionarà el resultat, però es tornarà a ferpalès que l’Estat no resoldrà la seva cri-si sistèmica sense resoldre la catalana.Deia el polític alemany Willy Brandtque “sempre necessitarem més demo-cràcia, no menys”.

De Felip a les urnesCarles Sabaté / csabate@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Jo a la tevaedat...

o a la teva edat... I la frase se sol complementar ambun alliçonament dirigit a un jove que, per definició, ja

considerem apàtic, acomodat, mimat i poc avesat al’esforç. Ho hem fet un milió de vegades i sempre ambun cert to de superioritat o bé amb condescendència. Iens costa un món posar-nos en la pell d’una generacióque té les seves pròpies dificultats, les que els ha tocatviure en un temps també complicat: precarietat laboral,problemes d’accés a l’habitatge, estudis universitaris apreu d’or, necessitat d’emigrar a l’estranger per tenir

una oportunitat... en definitiva, unfutur incert. No han hagutd’afrontar cap guerra, ni treballendes dels 14 anys, ni són pares desdels 20... La seva vida ésradicalment diferent de la dels jovesde fa 20, 30 o 40 anys. Però aquestsdies ens estan demostrant que nosón apàtics, acomodats, mimats ni

poc avesats a l’esforç. Sinó un generació implicadasocialment i políticament i que es planta contra lesinjustícies. S’han sentit plenament interpel·lats per laignominiosa sentència del Suprem. S’han convertit enpunta de llança del moviment de protesta. Són els queencara mantenen l’alè rebel contra l’abús i la repressióde l’Estat. S’han fet seus els carrers perquè diuen queno poden tolerar que s’imposin 100 anys de presó perexercir el dret de vot. Ho volen paralitzar tot i tenen fe iconfiança. Són, com s’han autoanomenat, la generaciódel 14 d’octubre.

J

Són els queencaramantenenl’alè rebelcontra larepressió

http://epa.cat/c/agedcp

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE NOVEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Ensenyament regularà l’ús delmòbil a les aules. Els docentsadvoquen per una normativa del’ús de l’aparell que respongui ales necessitats dels centres.

10anys

20anys

La UE preveu cinc milionsd’aturats a l’Estat espanyol. LaComissió Europea certifica quel’Estat es despenja de la UnióEuropea.

Esquerra Republicana deCatalunya rebutja fer un pacteglobal amb Convergència i Unióa canvi del suport al presidentJordi Pujol

El mòbil a l’aula Previsió d’atur Acord amb CiUTal diacomavui fa...

hir va tancar l’an-tic Saló del Man-

ga, ara conegut com aManga Barcelona,amb un èxit que per-sonalment encara em

sorprèn, tot i que l’he anat seguint enles 25 edicions que aquest any cele-bra. Tot ha anat a més: la gentada, lesdisfresses, la música, el menjar i òbvia-ment els mangues, amb cada cop méseditorials que aposten per la historietajaponesa, amb molts títols que els afi-cionats coneixen com també estan alcorrent de tot allò que s’ha publicat alJapó i a l’Estat encara resten inèdits.Ara això no pot ser rellevant a l’erad’internet, però fa 25 anys tenia el seumèrit tenir aquesta informació.

Aquesta generació manga nascudaamb l’empenta del fenomen Bola dedrac segueix tenint el seu esperit parti-cipatiu, i n’ha estat una prova l’alta par-ticipació en debats, concursos de totamena i tallers. Res a veure amb les con-seqüències que molts adults van vatici-nar que tindria per als joves la lecturade manga, que consideraven com un

únic gènere dedicat a promoure la vio-lència. Com va dir ahir el traductor i in-tèrpret de japonès i gran especialistaen manga Marc Bernabé: “La violènciadel manga és la que hi ha al manga i elsseguidors ho tenen clar. La violència enel món fantàstic sol ser de naturalesacatàrtica.” Els mateixos que qualifica-ven de violent el manga fa 25 anys tam-bé vaticinaven que la moda duraria unparell d’anys. Grans profetes!

Una altra crítica que a vegades causobre el que és una fira comercial, pe-rò també un esdeveniment culturalque ha obert molts joves al coneixe-ment a la cultura i la llengua japonesa, ique en molts casos els ha ofert un ca-mí professional, és el seu caràctermercantilista i consumista. És cert, pe-rò amb objeccions. El consum que fanels joves en manga o marxandatge ésgeneralment fruit dels estalvis. Moltsdels assistents fa mesos que acumu-len en efectiu els regals de sant i ani-versari per fer les seves compres. “Hiha qui ha vingut amb la guardiola”, emva explicar un llibreter.

A

Full de rutaJaume Vidal

25 anys demangues

Manga Barcelona demostraque el manga, que sovint s’haqualificat de violent, fomentala participació, la creativitat,la socialització i paciènciaper aconseguir el que vols

oc dels que creuen que Catalunya,de derrota en derrota, arribarà ala victòria final, però és el cas que

de vegades ha obtingut els seus èxits itambé és convenient fer-ne memòria.Enguany, a finals de novembre, a Gua-dalajara esdevindrà, com cada any, laFira Internacional del Llibre, que cadavegada resulta més important, malgratque la vinent, per causes alienes, potserrecularà una mica. Sigui com sigui, se lamiri com se la miri, i a Madrid els recar-goli els budells, és la fira més importantde tot el món de parla llatina. Aquestaserà ja la número 33.Sembla mentida que hagin passat tantsanys d’ençà que vam fer la primeraaquell any 1986... De fet, puc presumirque no he deixat mai de ser-hi la majorpart del temps, però també és cert quem’he anat enretirant de l’organització iara per ara només hi col·laboro fent-nedifusió i participant en diverses presen-tacions de llibres i alguna taula rodona.De fet, la darrera en què em vaig ficar deple, fins a l’extrem que vaig acabar-la enun llit d’hospital, víctima de l’esgota-ment físic i nerviós, va ser la XVIII, de

S l’any 2004, quan, malgrat totes les tra-ves del govern espanyol i dels espanyo-listes mexicans, vam aconseguir queCatalunya fos el país convidat d’honor.Va haver-hi fins i tot algun malentèsamb el govern “tripartit” que s’estrena-va; però, aclarit tot, les coses van anarmolt bé tant per a la FIL com per a Cata-lunya. Encara, a hores d’ara, se la recor-da com una de les millors fires. Pot benbé dir-se que els catalans s’hi van lluir.Pel que fa a la cultura catalana, moltagent assegura que va esdevenir l’apara-dor més important que mai havia tingutfins aleshores. Encara recordo el crit,potser impertinent però entusiasta,d’una certa distància i envoltats peraquella gentada, del cap de premsa de laFira, referint-se a la cobertura mediàti-ca de què va gaudir la presència catala-na durant els primers dies: “¡Murià,Murià!, tus catalanes en la primera pá-gina de más de doscientos periódicosde todas partes del mundo.” És ben certel que diuen alguns que aquella fira vaobrir les portes de la de Frankfurt pocanys després... L’auguri, però, no va sergaire feliç: l’any 2000, després que Es-

panya va ser el país convidat, la directo-ra de la Fira de Guadalajara –innocent-ment– va comentar a Madrid que des-prés s’hi podria convidar Catalunya... laresposta va ser precisa i categòrica:“Cualquiera menos Cataluña.” Malgratque era evident que no seria fàcil, vamtirar endavant. Molts vam contribuir-hi, però no cal dir que el mèrit principalva ser del president de la FIL, que haviaestat deixeble del meu pare i se’l va esti-mar molt. El seu record –entre altrescoses– va ajudar a mantenir-se ferm i ano tirar ni un pam enrere, malgrat lespressions de l’ambaixada espanyola idel govern de Mèxic, que en aquelltemps era molt de dretes. Pel que fa algovernador de l’estat de Jalisco, he dedir que vaig ser jo mateix qui el va con-vèncer que es mantingués solidari.El cert és que van ser moltes les trapelle-ries, però al final ens en vam sortir molti molt bé. Aquest any fa tres lustresd’aquell èxit, del qual, com a mexicà icom a català, me’n sento molt orgullós,És per això que no he pogut resistir latemptació de recordar-ho i de celebrar-ho.

José M. Murià. Membre de l’Acadèmia Mexicana de la Història

Fira del Llibre de Guadalajara

Tribuna

Esport i políticano s’han debarrejar, oi?b He llegit que Espanya Globali la RFEF han signat un convenide col·laboració per tal de po-tenciar i enfortir la imatged’Espanya al món. Molt negrees deu albirar l’horitzó a escalainternacional quan s’han debarrejar l’esport i la política encampanyes de màrqueting.Perquè, si no ho tinc mal entès,fins fa poc temps es mantenia–per activa i per passiva– queambdues activitats mai s’ha-vien de mesclar, oi? Tanmateix,res ha d’estranyar en el paísdel “donde dije digo, digo Die-go”. Davant d’aquesta demos-tració de coherència concep-tual em pregunto quina serà lareacció del món de l’esport engeneral i en especial dels es-portistes d’elit que, almenysfins ara, han adoptat la posicióde “nedar i guardar la roba”sempre que han estat inter-pel·lats sobre el tema. En qual-

sevol cas, aquesta brillant ini-ciativa dels responsables d’Es-panya Global em recorda al-tres èpoques, temps en elsquals era habitual associarl’esport amb els règims gover-namentals de torn. Aquestavinculació entre el món de l’es-port i la política va ser conside-rada una eina de gran valorpropagandístic; de fet, basavaels èxits esportius en els valorsinherents a una suposada su-premacia racial, una fal·làciaque els esdeveniments histò-rics van corroborar. En realitat,no va ser cap altra cosa queun procés de degradació, dedegeneració individual i col-lectiva que va portar un país,Alemanya, a la ruïna. Enaquest sentit, els JO de Berlínde l’any 1936 van testimoniarfins a quin punt la política i l’es-port poden manipular-se con-juntament amb finalitats per-verses.JAUME FARRÉS BOADAOlesa de Montserrat (Baix Llo-bregat)

Arts marcialsper la pau

b Recentment, vaig visitaruna petita escola d’arts mar-cials del barri. No sabia quèesperar-me, però em va sor-prendre el que vaig trobar:gent de totes les edats; cintu-rons blancs entrenant braç abraç amb els negres. Entrena-ments on sempre es mesurala força, i mai es va a ferir. Ones treballa en equip, ja queuns i altres s’observen is’aconsellen per millorar. Ontothom aplaudeix quan algúaconsegueix una ratlla per alseu cinturó: els triomfs d’unssón també els dels altres, jaque són companys, no adver-saris. On no es castiguen elsfracassos, sinó que es premial’esforç. On cada classe és unalliçó de respecte, humilitat,companyonia i autosuperació.On surts amb el pensamentque tothom podria aprendretant d’aquesta disciplina, de

com de millor podria ser elmón.MAR PICÓ SEIJOBarcelona

Què està passantamb el català?b Cada vegada em resultamés fàcil detectar barbaris-mes en sentir parlar el català.Independentment dels orí-gens, l’àmbit, l’edat i les condi-cions dels interlocutors, dià-riament puc reconèixeraquestes faltes en una infini-tat de contextos: aules d’uni-versitat, establiments de totamena o, fins i tot, als mitjansde comunicació. I no és d’es-tranyar si ens fixem en l’exa-gerada llista de normativesdiscriminatòries amb la llen-gua catalana imposades perpart de l’Estat espanyol, queenguany s’eleva –segons indi-ca la Plataforma per la llen-gua– a un total de 139.LAIA MINYANABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Punt de Vista | 5

Lluís Llach, CANTAUTOR I PRESIDENT DEL CONSELL ASSESSOR DEL DEBAT CONSTITUENT

“Estan molt nerviosos”La frase del dia

SísifJordiSoler

“Tanmateix,hi ha espectaclespensats i produïtsper a un gran públici n’hi ha d’altres dereservats per a unesminories selectes iprivilegiades

i ha moltes menes d’especta-cles: sagrats o profans, cantatso declamats, directes o en dife-

rit... Tots ells ens són coneguts des de lainfantesa i, sobretot, a partir del mo-ment que la televisió feia entrar a totesles llars la cultura de la imatge, i encaramés d’ençà que el telèfon mòbil ha pos-sibilitat a tothom arreu on es trobi –acondició que hi hagi cobertura– l’accésdirecte i instantani als mitjans de co-municació. Tanmateix, hi ha especta-cles pensats i produïts per a un gran pú-blic i n’hi ha d’altres de reservats per aunes minories selectes i privilegiades.A la segona categoria pertanyen els dosde què em disposo a parlar a continua-ció.

EN PRIMER LLOC, I ENCARA QUE JA FA UNSQUANTS ANYS que vaig tenir la satisfac-ció d’assistir-hi, se m’ofereix espontà-niament ben viva la imatge de les repre-sentacions sobre la personalitat deJoan Maragall que es van fent des del2011 a la casa barcelonina del barri deSant Gervasi on el gran poeta va viure imorir. Un espectacle singular, certa-ment excepcional per la conjunció defactors que hi concorren. D’una banda,l’encert de Josep Maria Jaumà, l’autorde l’obra, a fer reviure en l’escenariúnic de la seva pròpia casa el protago-nista, amb el qual té lligams de paren-tiu, servint-se per a reeixir-hi dels arti-cles, els poemes i la correspondènciadel personatge evocat. D’una altra, l’ex-cel·lent sintonia entre la directora Do-lors Vilarasau, que sap fer moure ambnaturalitat el personatge en el seu pro-pi medi, i l’actor Jep Barceló, que, in-terpretant Joan Maragall en l’incompa-rable escenari del menjador de casa se-va, amb una dicció catalana impecable,tant en parlar la llengua pròpia com laconvencional dels mitjans de comuni-cació de l’època, sap modelar amb veu igest i figura una imatge perfectamentversemblant de l’escriptor de tants ar-

H ticles publicats al Brusi, de l’autor depoemes entranyables, del corresponsalque envia als amics les més variadesconfidències... Tot plegat amb el bonacompanyament musical creat perJoan Alavedra. Un espectacle perfecte,aquest Maragall a casa –tanmateix nopas un Maragall casolà!–, al qual augu-rem molt d’èxit en temporades venido-res.

EL 28 D’OCTUBRE DE 2018 vaig assistir a lasala Ovidi Montllor de l’Institut del Tea-tre de Barcelona a la representació de

l’espectacle Peiró 42, produït per acommemorar els 75 anys del seu afuse-llament pel règim franquista a la locali-tat valenciana de Paterna i estrenat unany abans a la capital del Maresme. Estracta d’un espectacle documentald’altíssima qualitat i d’un rigor exqui-sit, tant des del punt de vista històric–amb entrevistes a diversos professorsi estudiosos del personatge– com delde la dramatúrgia, perfectament estu-diada per a aconseguir els propòsits de-sitjats, consistents a presentar la tra-jectòria del líder anarcosindicalistaJoan Peiró, nascut a Sants, però forta-ment vinculat i arrelat a Mataró, onfins i tot en els temps convulsos de laGuerra Civil era reconegut entre elsseus conciutadans com una bona per-sona. L’espectacle, dirigit per Eloi Ay-merich, no s’està de res: té uns quantsbons actors d’edats diverses, dirigitsper Jèssica Pérez Casas, i inclou la pre-sència d’una orquestra sencera (50músics mataronins) i un cor de 23 can-taires, sota la direcció de Maria Salicrú-Maltas. La presència de l’element au-diovisual, amb materials diversos, peròsobretot amb entrevistes a historia-dors, reforça la trama argumental iaconsegueix transmetre una imatge fi-del i clara del personatge tot remar-cant-ne l’exemplaritat.

EN CONJUNT, UN ESPECTACLE IMPACTANTque al capdavall arrossega el públic aalçar el puny i aixecar-se de la butacaper a unir-se al cor de les llibertàriescantant a ple pulmó l’himne A lasbarricadas, ben descontextualitzat–això sí– dels horrors (cremes d’esglé-sies, de llibres i d’arxius; saqueigs deconvents, assassinats d’homes de reli-gió i de gent amb la sola culpa d’haverestat bona persona...) causats per unsfanàtics furiosos i descontrolats, gransabsents en un espectacle que, tanma-teix, és del tot recomanable i digne deveure.

Jaume Medina. Catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i escriptor

Dos grans espectaclesTribuna

a no cal adoctrinarla mainada, si és

que mai ha calgut. Fatemps que, per sort,ve adoctrinada de fà-brica. L’altre dia apun-tava que el meu nano

es va posar a recitar La vaca cega, elpoema de Joan Maragall, mentre so-pàvem escudella i carn d’olla. No vapassar ni mitja hora que la irònica detorn em va escopir: “Apa, que bé quel’has adoctrinat... Et felicito.” Li vaighaver d’aclarir –justificacions d’aque-lles que fan una mandra sobirana–que, al meu fill, no li he parlat mai deMaragall ni de cap altre poeta catalàmort. Que si se sabia el poema és per-què l’havien cantat a classe de músi-ca. Mira, facilitats. I que si sopàvem es-cudella era per puta casualitat. El nenencara no cuina. Podríem haver estatsopant lacón amb grelos o chicharro alchacolí o cocido madrileño i la paiahauria dit exactament el mateix. Per-què en el fons es tracta d’intervenir, detocar la pera, d’incomodar, de ficar-seon no et demanen i cardar l’estirabot.Em va arribar a dir que no havia captatbé la ironia del seu comentari: que ellaparlava “contra els altres” i que unabroma que s’havia d’explicar deixavade fer gràcia. A casa, fer una ironiacontra els altres en el context d’una si-tuació domèstica no és una bona idea.Conclusió? Que ho deixéssim córrer:“Nena, em supera el teu recargola-ment.” D’un fet tan banal com sopar acasa mentre el nano, de manera es-pontània, diu un poema, vaig anar adormir amb l’etiqueta de retorçada.No m’ha calgut adoctrinar mai. La ma-joria de criatures d’avui gasten la ma-teixa intel·ligència per aprendre unpoema de memòria en qüestió de mi-nuts que per escollir qualsevol menad’opció, sigui política, religiosa, sexualo ètica. I cal celebrar-ho.

J

De set en setAnna Carreras

Ja no cal

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE NOVEMBRE DEL 2019

Desplegamentsense precedentsdel Ministeri del’Interior durant10 dies

Les elevades penescompliquen laclassificació delspenats i el seurègim penitenciari

El règimdels presospolíticscondemnats

Màxima alertapolicial perFelip VI i perla campanyaNacional

La literatura científica ésben clara. Entre el 30% i el40% de les persones quevan viure en primera per-sona alguns dels incidentsviolents que van seguir lesmobilitzacions de protes-ta per la sentència de l’1-Oacabaran desenvolupanttard o d’hora estrès post-traumàtic si no prenen lesmesures preventives ade-quades. I no només aquellsque hi van perdre un ullo que van ser víctimesd’agressions, pedrades ocops de porra, sinó tambéaquells familiars que, ate-sa la percepció real de pe-rill, van viure amb moltapor els aldarulls.

Davant d’aquesta evi-dència, el Consorci Sani-tari de Barcelona ha acti-vat un protocol per detec-tar aquells casos en què calactuar per evitar seqüeles.De fet, el protocol és la se-gona part del pla IMA (in-cident amb múltiples afec-tats), que es va aplicar des-prés de l’atemptat terro-rista del 17-A. “És la sego-na part de l’IMA. L’hem ba-tejat com a pla Post-IMA iestà orientat precisamenta detectar i prevenir eltrauma psicològic que po-drien provocar aquests in-cidents”, explica Delfí Co-sialls, responsable del pla,que en aquesta segonapart disposa de la col·labo-ració de 32 professionalsdistribuïts pels hospitals,CAP i centres sociosanita-ris, i que han estat formatsper la Unitat de Trauma,Crisis i Conflictes de la

UAB. “Observen si hi haindicis d’alerta com ara in-somni, irritabilitat, recordconstant dels incidents,evitar passar pels llocs onvan succeir els fets...”

Aquesta és la primeravegada que es desenvolu-pa un pla d’aquestes ca-racterístiques no només aCatalunya, sinó també alconjunt de l’Estat. Desprésde l’atemptat del 17-A noes va poder desplegar per-què encara no estava apunt tota la infraestructu-ra que ho ha fet possible.

El Post-IMA es va acti-var a la ciutat de Barcelo-na el 22 d’octubre, desprésd’una setmana d’aldarullsviolents. A banda de la tas-ca preventiva dels profes-sionals de salut mentalcomunitària, el pla inclouunes sessions psicoeduca-tives que es faran cada di-jous a les sis de la tarda a laseu del Consorci Sanitaride Barcelona i en les qualss’oferiran una sèrie depautes terapèutiques.

La directora tècnica dela Unitat de Trauma, Cri-sis i Conflictes, IngeborgPorcar, insisteix en laimportància d’assistir aaquestes sessions, obertesa tota la ciutadania. “Es-tan adreçades a les perso-nes que van presenciar elsmoments àlgids dels inci-dents i també als fami-liars, però no perquè pen-sem que tinguin un pro-blema, sinó precisamentperquè sabem que correnun risc i que amb un bonseguiment s’evita que elmalestar es pugui fer crò-nic”, explica Porcar.

I subratlla que l’atenció

s’ha de fer ara i no d’aquía un mes. “Sabem que s’had’actuar entre les quatre iles sis setmanes desprésde l’impacte. Més tard noés que no es pugui tractar,però ja no es podrà preve-nir, que és del que es trac-ta”, insisteix l’experta des-prés de lamentar que “nohi hagi cultura ni de pre-venció ni de trauma en sa-lut mental”.

Per tot plegat, davantqualsevol símptoma o ma-lestar, anima la gent a as-sistir a les sessions. “Ente-nem que ara és complicat,perquè quan estàs en llui-ta no penses en l’autocu-ra, però el que la gent had’entendre és que es pottenir cura d’un mateix icontinuar, i que no és bonegar que les situacionsviscudes tenen un impac-

te emocional”, subratllaPorcar, per qui és molt im-portant “generar espaisper poder compartir elmalestar, no només la in-dignació, i trobar un equi-libri entre la desconnexió,la possibilitat de compar-tir i el temps de cura”.

Tot i així, Porcar reco-neix que el 100% de recu-peració no existeix. “Sem-pre hi ha un 8% o un 10%dels casos en què la pre-venció no cura. Sol sergent que ja tenia un pro-blema previ de salut men-tal. Per això és tan impor-tant ajudar la gent que síque es pot recuperar.”

Més xarxes de suportA banda del pla activat pelConsorci a Barcelona, elSistema d’Emergències

Mèdiques (SEM) tambéha posat a disposició de lapoblació una sèrie de psi-còlegs que estan disponi-bles per a qualsevol con-sulta. Fonts del SEM hanassegurat que de momentno s’ha adreçat ningú aaquest servei.

A banda de la sectorialde psicòlegs de l’ANC,que també ha posat enmarxa un equip de pro-fessionals de suport, hiha moltes altres mesuresque tenen com a objectiula cura. Una d’aquestesiniciatives ha estat im-pulsada per un grup depsicòlegs, pedagogs i edu-cadors socials que hancreat un grup d’ajuda ques’ha difós a través de laxarxa amb el nom de Cui-dem-nos. ■

PREVENCIÓ Barcelona activa perprimer cop un protocol per evitar queel trauma provocat pels incidents es facicrònic VÍCTIMES Un 40% de lespersones implicades podrien patir estrèsposttraumàtic si no es tracten a temps

Virtudes PérezBARCELONA

Teràpia postsentè

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“S’ha d’actuar entreles quatre i les sissetmanes després del’impacte. Més tard jano es pot prevenir”Ingeborg PorcarDIRECTORA TÈCNICA DE LA UNITAT DETRAUMA, CRISIS I CONFLICTES (UAB)

“Les sessionspsicoeducatives estanadreçades a personesque van presenciar elsmoments àlgids delsincidents”

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE NOVEMBRE DEL 2019

De pacte d’estatja n’hi ha un

L’APUNT carrers per la sentència per presentar-se com a homede “la porra embolicat en la bandera”. Si Casado s’hoinventa és un cínic. Si ho confirma, els cínics tambésón Sánchez i els seus assessors. De fet, de pacted’estat ja n’hi ha un de ben clar: la criminalització perterrorisme i violència de l’independentisme, que sem-bla que tot just acaba de començar.Xavier Miró

D’acord amb els esdeveniments i les enquestes re-cents, cada cop apareixen més confuses les motiva-cions de Pedro Sánchez per repetir eleccions. Per ga-rantir un pacte d’estat amb el PP tot reforçant tant elPSOE i el PP en diputats per la sotragada pronostica-da a Ciutadans, es deia. Ahir Casado va afirmar queSánchez ho va fer sabent que hi hauria aldarulls als

ència

L’ANC disposa d’una xarxade 50 psicòlegs per atendreles necessitats de la gent ioferir pautes psicoeducatives.Montserrat Mallorquí, coor-dinadora del dispositiu, ex-plica que la idea va sorgir per-què es van adonar que des-prés de l’1-O “va fallar alguntipus de servei”.

Mallorquí precisa que encap cas volen substituir la tas-ca que fan els professionals dela salut, però sí oferir un serveien què una de les coses mésimportants que pot trobar lagent és l’empatia. “És molt im-portant que les persones queels escoltin tinguin empatiaamb la seva realitat, que s’hisentin plenament identificats,

perquè el pitjor que li pot pas-sar a una persona és trobar-sela incomprensió d’alguns pro-fessionals, com assegurenque va passar l’1 d’octubre”,argumenta Mallorquí.

El servei, que ja ha rebutunes 200 trucades, ofereixassessorament i suport a lespersones que han estat vícti-mes directes de la repressiópolicial o l’han viscut de molta prop. “Aquestes persones,al cap de 24 o 48 hores, co-mencen a trobar-se mala-ment i sense recursos a causadel xoc emocional”, explicaMallorquí, que assegura, però,que “ara la gent està millorque després de l’1-O, ja queestà més empoderada”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ANC té 50 psicòlegs disponibles

La Via Laietana de Barcelona, després dels aldarulls de fa uns dies■ JORDI PANYELLA ivim una situació d’excep-

cionalitat que està gene-rant un còctel d’emocionsa vegades difícil de gestio-

nar. Incertesa, ràbia, por, indefen-sió, però també goig, alegria, soli-daritat, esperança... Una mena demuntanya russa sentimental que,sostinguda en el temps, pot acabardeixant seqüeles en algunes perso-nes. Aquest és l’advertiment quefan els psiquiatres, tot i que mati-sen que la majoria de nosaltres te-nim prou mecanismes personalsper afrontar la situació. “És evi-dent que una crisi perllongada,amb l’agreujant de veure gent ala presó de manera injusta, ambepisodis de violència com els quehem viscut, té una afectació emo-cional. Hi ha gent molt trista, peròla majoria entén que el patimentforma part de la vida i sap aferrar-se a la rutina o buscar vies de dis-tracció”, opina el cap del servei depsiquiatria de l’hospital Vall d’He-bron de Barcelona, Antoni RamosQuiroga.

VNarcís Cardoner, president de

la Societat Catalana de Psiquiatriai Salut Mental, també opina que lamajoria de la gent “té recursos su-ficients per canalitzar la ràbia i ladecepció”. Això no vol dir que, enel cas de la població “més sensible,amb un grau de vulnerabilitat méselevat, l’estrès no pugui represen-tar un factor de risc”. Cardoner re-corda que “l’angoixa i el malestardepenen del grau de control sobreles situacions”. El que cal procurarsempre és que “la preocupació noens bloquegi”.

Per Sílvia Blanch, doctora enpsicologia de l’educació i coordina-dora del grau d’educació infantilde la UAB, el més important quees pot fer en una situació de con-flicte com l’actual és “poder parlarde la situació; fer veure que no pas-sa res no ajuda”. Del que es tractaés d’anar identificant els diferentsestats emocionals, anar-los reco-neixent i, a partir d’aquí, dedicarun temps a la cura. “Necessitemrestaurar-nos, cuidar-nos, i mésquan rebem tants missatges i a ve-gades tenim la sensació que no po-dem fallar”, diu Blanch, que asse-

gura que el conflicte afecta tant lagent més activista com els quediuen que se’n volen mantenir almarge. “Som éssers socials, ensconfigurem amb les interaccions,i ens acaba afectant a tots.”

El psiquiatre Ramon Riera, pre-sident de la Societat Espanyola dePsicoanàlisi Relacional i autor delllibre Herència emocional, consi-dera que és normal que el que es-tem vivim ens provoqui tristesa.“Vivim situacions d’una violènciaenorme difícil de gestionar, ambgent a la presó i a l’exili. Jo mateixa vegades em sento deprimit, comen qualsevol situació traumàtica”,reconeix Riera.

Davant d’aquesta situació, ellrecomana “acompanyar-nos elsuns als altres, cuidar-nos, comhan fet aquestes mares dels jovesagredits que s’estan manifestant”.Perquè, segons Riera, “crear grup,crear comunitat, també serveixper prevenir les possibles seqüelesdel trauma”. El que no s’ha de fer“en cap cas és bloquejar i oblidar,perquè això acaba paralitzant totauna herència emocional que te-níem amagada i ara ha aflorat”. ■

“Ens hem de cuidarels uns als altres”

V.P.BARCELONA

CONSELLS · Els psiquiatres aconsellen “fer comunitat” perquè la incertesa noens bloquegi PROTECCIÓ · Aposten per “aferrar-se a la rutina” i buscar vies dedistracció EINES · La majoria tenim recursos suficients per superar la situació

Mares i àvies dels joves colpejats per la policia, a la capçalera de la manifestació del dia 24 a Barcelona ■ ACN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE NOVEMBRE DEL 20198 | Nacional |

Pepe Beúnza Primer insubmís polític a l’Estat espanyol

PAS · “Hem d’omplir les presons i haurem guanyat, com va passar amb la lluita dels insubmisos” ACCIONS · “Cal començar adesobeir lleis injustes” AVÍS · “L’Estat va boig perquè surti una ETA catalana, no hem de caure en la trampa de la violència”

Laia BrugueraBARCELONA

a ser el primer jove queva entrar a la presó perhaver-se negat a fer lamili, però quan trenta

anys després el govern va anun-ciar que suprimia el servei mili-tar obligatori, va tenir poc tempsper celebrar-ho, perquè llavorscomençava la lluita contra laguerra de l’Iraq. “Els fronts nos’acaben mai”, ironitza PepeBeúnza pocs dies després d’es-trenar la campanya d’autoincul-pacions d’Òmnium Cultural.

Per què ha presentat al jutjatuna denúncia en què diu quetambé ha de ser jutjat per l’1-O?L’autoinculpació és un acte queprové de la no-violència i es basaen un principi de la desobedièn-cia civil que diu que si un governempresona gent justa, el lloc detota persona justa és la presó.La sentència és una venjança iper això interpel·lem els jutgesperquè s’adonin que estan col-laborant amb una situació injus-ta. Això, si es fa sol, té un sentitde dignitat personal, però si esfa de manera organitzada i col-lectiva, pot canviar un govern.

Molta gent diu que ja no té por.Fins a quin punt és cert?Hem après a superar la por enfunció d’un valor més gran queés la dignitat personal. I aixòcrec que ho hem aconseguit,perquè signar aquest paper su-posa un desafiament a uns jut-ges que hem vist que són moltcruels i poderosos. Hem avan-çat molt i a un ritme extraordi-nari, i això és molt important,perquè la força de les restes defranquisme que queden al po-der és la nostra por. Si la per-dem, nosaltres tenim el poder.

Defensa que estem preparatsper passar a una nova fase dela lluita no violenta. On som ion hauríem d’anar?Sempre hi ha d’haver diàleg,perquè tots els conflictes s’aca-ben amb negociació, i si no n’hiha s’ha de denunciar, que és el

V

“Estem perdent la por aun ritme extraordinari”

que estem fent ara. Però la pro-pera etapa és la no-cooperació itambé la desobediència civil.Quan un mecànic de Reus es vanegar a arreglar el cotxe al poli-cia que havia atonyinat els seusveïns l’1 d’octubre, el van acu-sar d’un delicte d’odi, però noera cert: era no-cooperació.

També seria el moment delspolèmics boicots?Hauríem de promocionar, jades d’ara, les empreses que ensagradaria que fossin un modelper a la república. I després potvenir el boicot i accions méscontundents. El consum res-ponsable és clau. Per què hemde comprar productes a empre-ses que donen diners al PartitPopular o a la Fundació FAES oa les que parlen malament denosaltres?

Quines accions més es preve-uen dins d’aquesta etapa?En les fases més avançades dela lluita no violenta, centenarsde persones van a la presó. Peraixò cal passar a l’etapa de ladesobediència civil. S’escull unallei injusta, com la mordassa, ies desobeeix. Si ho fa una per-sona sola és testimonial, peròsi es fa en grup té una força ex-traordinària. És el que van ferMartin Luther King als EstatsUnits i Gandhi a l’Índia.

Però aquí lluitàvem per allibe-rar nou persones. La solució éscontinuar engrossint la llista?No explico teories, ho vam veu-re amb la lluita dels insubmisos.En el moment en què 20.000,30.000, 40.000 joves estavendisposats a anar a la presó, es vaacabar el servei militar obligato-

ri, el van haver de treure perquèno podien superar aquesta força.

I qui no vulgui assumir el risc?N’hi ha molts que estan preparatsper a un acte tan heroic com lapresó, però els que no, que denun-ciïn, que els facin costat, que facinpropaganda, que construeixin re-pública... Hi ha feina per a tots.

Qui ha de dirigir aquestes ac-cions de desobediència civil?Tenim un problema gran a Ca-talunya, que és que no hi ha uni-tat d’acció i coordinació. L’avan-tatge és que les respostes sóndiferents i originals, i això difi-culta la repressió. A mi m’agra-den més les organitzades i diri-gides, però la realitat no va capaquí i ens hi hem d’adaptar.

Diu que el que la violència poli-

cial d’aquest dies demostra ésque l’Estat no sap reprimir ac-cions no violentes.Primer hi va haver tot un movi-ment de provocació i infiltrats id’aprofitar la ràbia per crear unespai d’aparent violència. A par-tir d’aquí, l’Estat ja està legiti-mat per obrir caps a cop de pilo-tes i porres. La policia no és elnostre enemic, és l’esquer perdesviar-nos dels nostres objec-tius. És un tema que s’ha de dis-cutir molt, perquè en el mo-ment en què entrem en aquestatrampa, ells ja poden practicartota la violència repressiva quetenen preparada.

El preocupa que es vagi peraquest camí?Em preocupa perquè és el queestà buscant el poder des de famolt temps; estan bojos perquèsurti una ETA catalana, per ai-xò hi ha aquesta repressió alscarrers, aquestes condemnestan altes, per això s’agafen jovesi se’ls acusa de terrorisme sensetrobar res... Per sort la gent estàaguantant molt bé. Però si hasvist com donaven cops de porraal teu fill, et venen ganes d’aga-far les pistoles; aquest és el dra-ma terrible que hem d’evitar.

El drama del País Basc.Sí, però és que no es van tornarbojos de sobte i tota una gene-ració va començar a matargent. Hem d’estudiar com surtETA i per què. L’aparell repres-siu va estar contentíssim decom va acabar tot, i aquí in-tenten que sigui el mateix i hohem d’evitar. ■

Mestre delpacifismeVa néixer a Jaén,però fa més de30 anys que viua Catalunya. Vaser, el 1971, el pri-mer objector deconsciència delservei militar es-panyol. Va anara la presó per ha-ver defensat lesseves idees paci-fistes i va com-partir captiveriamb membresd’ETA, anarquis-tes i comunistes.Dels debatsconstants quemantenien, enva sortir reforça-da la seva con-vicció que lano-violència nonomés és la for-ma de lluita mésnoble, sinó tam-bé la més eficaç.L’Estat va supri-mir la mili 30anys després,el 2001.■ JOSEP LOSADA

❝La policia no ésel nostre enemic,és l’esquer perdesviar-nos delsnostres objectius

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE NOVEMBRE DEL 201910 | Nacional |

iversos diaris d’arreud’Europa han conti-nuat publicant articlesd’opinió en els darrers

dies sobre la sentència als lídersindependentistes catalans i lesprotestes que hi ha hagut aCatalunya en aquestes últimessetmanes.

Catalunya, en esperad’una solució políticab Correspon als tribunals fercomplir la llei i no fer política.Però, com que la crisi catalanaés eminentment política, quècal fer amb aquesta sentènciajudicial? La democràcia espa-nyola hauria d’aplicar la sentèn-cia seguint un estricte compli-ment de la llei o hauria de tro-bar una porta oberta que per-meti tolerar solucions pacífi-ques per al futur? Entre el càs-tig que crea màrtirs i instiga laradicalització del virus naciona-lista i un indult als condemnatscapaç de curar les ferides i res-tablir el diàleg, s’obre una dis-cussió crucial per al futur.

Es poden buscar mil i unajustificacions per descartar unperdó. El govern espanyol hadit que la llei és la llei i que, pertant, s’ha de complir. Les porsque el perdó sigui consideratun signe de debilitat són perti-nents. Els nacionalistes radicalscatalans continuaran amb laseva causa, tant si l’Estat ésmagnànim com si no ho és.Cert, però el pur càstig d’unacausa política només pot com-portar costos pitjors. Els con-demnats es convertiran en màr-tirs, condició fonamental per aqualsevol causa.

El civisme amb el qual es vagestionar la lluita independen-tista contrasta amb la gravetatamb què el poder de l’Estat la vatractar, malgrat que al final lacondemna no fos per rebel·lió.Els catalans parlen de presospolítics i afirmen que la sen-tència és una prova que viuensota la tutela d’un estat ocupanti repressiu.

Sabem què passa quan la po-lítica no troba solucions a casosd’aquesta gravetat: l’extremis-me guanya poder i l’acció vio-

D

lenta es converteix en l’únic ca-mí possible per a molts. Desprésde tots els errors en sèrie que hacomès, com negar-se a fer can-vis en l’estat autonòmic i l’ex-cessiva mobilització de mitjansper suprimir una protesta il·le-gal, però pacífica, Espanya hotindria tot per guanyar si fos ca-paç de calmar el seu instint pu-nitiu contra Catalunya i obrir elcamí a una solució pacífica. Ma-nuel Carvalho. (Público, Por-tugal. 15 oct.)

Catalunya ha creat unnou tipus d’activismeen línia. Tothom hi hade parar atenciób Un grup independentista es-tà aprofitant les xarxes socials ila tecnologia per orquestrar lesmasses que protesten. Ningúsap qui hi ha al darrere.

[...] Tsunami Democràtic téun altre punt que marca la di-ferència: una nova aplicacióper coordinar l’activitat de pro-testa a tot Catalunya. Tsunamil’ha presentat com una eina or-ganitzativa que promet mane-res innovadores d’evadir la de-tecció de la policia i coordinarles accions.

L’aplicació utilitza tecnolo-gies de geolocalització i d’amic aamic per garantir que només hitinguin accés membres de con-fiança. Laurie Clarke (Wired,Estats Units. 19 oct.)

Els punts febles dela UE. De Turquia aCatalunyab Un dels principis de la UnióEuropea és intentar mantenirla pau. Ho porta en el seu ADNfundacional. El problema és

que, tot sovint, això sigui motiude contradiccions. En el cas del’atac de Turquia als kurds, perexemple, la Unió Europea haestat molt prudent a l’hora decondemnar la invasió turca. Elsturcs són clau per mantenir elflux de refugiats a l’Orient Mitjàsota control.

Catalunya n’és un altre exem-ple. Les llargues condemnes depresó als polítics catalans no-més serveixen per tirar més lle-nya al foc. La Unió Europea estàparalitzada davant del governespanyol. A causa del compro-mís de la UE d’assolir el màximconsens possible, no pot con-demnar res ni intervenir a Ca-talunya com els catalans insis-teixen que hauria de fer.

Catalunya i Turquia posenen evidència els punts febles dela Unió Europea. D’altra banda,haver d’assolir compromisosconstament també té els seusavantatges. Egil Helgason.(DV, Islàndia. 16 oct.)

L’atròfia d’un estatconstitucionalantidemocràticb L’estat de dret deixa moltmarge per a la imaginació a Es-panya. Això no significa que elpaís es pugui posar al mateixsac que Polònia i Hongria. Enaquests països, hi ha una erosióde les institucions i el poder tre-balla estructuralment per acon-seguir una erosió àmplia de lesregles del joc. No és el cas d’Es-panya, on la causa del descon-tentament es troba en un altrelloc: en l’estat de dret, que situaun desig (legítim) democràticen un àmbit tabú i no s’arriba adonar resposta als seus oposi-tors. A hores d’ara ja es pot afir-mar que el secessionisme catalàcontinuarà sent un maldecap.Tal com va dir José Ortega yGasset el 1921, Catalunya éscom l’estat d’ànim d’un homecondemnat a viure amb una do-na que l’alimenta però que no liagrada. Maarten Colette (DeStandaard, Bèlgica. 28 oct.)

El nacionalismeespanyol està confósb El nacionalisme anglès des-fermat pel Brexit no és el ma-teix que el nacionalisme espa-nyol desencadenat per la crisicatalana. Encara no, almenys.El que marca el nacionalismeespanyol és fins a quin punt elsaparells jurídics de l’Estat hande fer complir, sense pietat, elsprincipis d’unitat espanyola.Hi ha un profund nacionalismeresidual al cor de l’Estat espa-nyol que té les seves arrels enel període franquista i que maiha estat purificat adequada-ment després de la dictadura.A Espanya, el nacionalisme es-tatal està confós. És per aixòque podem tenir polítics elegitsenviats a la presó pel simple fetd’haver seguit els desitjos del’electorat. I és per això quehem d’enviar un missatge fort:no podem tolerar els presos po-lítics en un estat nominalmentdemocràtic, a la UE, al segleXXI. Ignasi Bernat i DavidWhyte (Open Democracy,Gran Bretanya. 14 oct.)

Solució per a CatalunyaMiquel RieraBARCELONA

NOU RECULL · La premsa internacional continua comentant el cas català i la dura sentència per l’1-O ANÀLISI · Lamajoria d’articles demanen una solució política per a Catalunya i són molt crítics amb l’immobilisme de l’Estat espanyol

Il·lustració publicada aquesta setmana al diari portuguès ‘Público’ ■ @CRISTINA SAMPAIO / PÚBLICO

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE NOVEMBRE DEL 2019

Han passat 22 dies des queel Tribunal Suprem va no-tificar la sentència con-demnatòria per als noupresos polítics, i la junta detractament de cadascundels tres centres peniten-ciaris on estan tancats potesgotar, o no, el terminimàxim de dos mesos percomunicar la seva propos-ta per classificar-los i fixarel calendari de permisos.Després, l’haurà de validarel secretari de Mesures Pe-nals, Reinserció i Atencióa la Víctima del Departa-ment de Justícia, AmandCalderó. Un cop aplicadala decisió administrativa,la fiscalia pot presentar-hirecurs davant del jutgede vigilància penitenciàriai, després, al tribunal sen-tenciador: el Suprem.Abans de les eleccions es-panyoles del 10-N no s’es-pera cap anunci. Rigorosi-tat en la proposta és l’únicmissatge que han rebut elsprofessionals de les pre-sons, com sempre fan, pe-rò aquest cop encara més,perquè cada expedient se-rà examinat amb lupa.

La llei permet que demàmateix els nou indepen-dentistes catalans puguinser classificats en règim detercer grau o de semilliber-tat, i només anar a dormira la presó, com va expres-sar recentment el catedrà-tic de dret penal Josep Ma-ria Tamarit en una xerra-da al Centre d’Estudis Ju-rídics i Formació Especia-litzada (Cejfe). Tanma-teix, juristes i defensesopinen que amb condem-nes de dos dígits (tret delsJordis, amb 9 anys) es fadifícil aquesta classifica-ció de bon començament.Una de les possibilitatsque s’estudien és que si-guin classificats en segongrau (el més comú) i alho-ra se’ls apliqui l’article100.2 del reglament peni-tenciari, el qual permetbarrejar graus, i que la per-sona pugui sortir unes ho-

res de la presó per anar atreballar o per fer tasquesde voluntariat en unaONG per tal de fer un re-torn segur a la societat.Aquesta decisió tècnica norequereix el vistiplau ini-cial del jutge de vigilànciapenitenciària com els per-misos superiors a 48 ho-res. Les classificacionss’han de revisar, almenys,cada sis mesos. A més, unfet cabdal és que si el Su-prem té la darrera paraulaen la classificació peniten-ciària dels independen-tistes, és l’Audiència deBarcelona (amb unes sec-

cions progressistes) la quetindria la competència enels recursos d’apel·lacióen l’aplicació del 100.2, se-gons diversos juristes.

Un exemple recent declassificació en segon grauamb un pla especial de sor-tides és el d’Iñaki Urdanga-rin, el cunyat del rei FelipVI, a qui el jutge de vigilàn-cia penitenciària, contra elparer de la fiscalia i la juntade tractament, va acceptarla proposta de la seva de-fensa, ara ratificada per untribunal, d’aplicar-li l’arti-cle 117 del reglament peral seu tractament personalal·legant que l’afectava laseva solitud en un mòdul ala presó de dones de Brie-va, a Àvila. Així, l’exduc dePalma està en segon grau isurt dos dies a la setmanaper anar a una ONG de Ma-drid. La seva condemna ésde cinc anys i deu mesos depresó per delictes econò-mics en el cas Nóos, i va ob-

tenir el pla de sortides des-prés d’un any i dos mesostancat.

El reglament peniten-ciari deixa ben clar que pergaudir de permisos pun-tuals s’ha d’haver com-plert una quarta part de lacondemna. Per exemple,l’exconsellera de Treball,Benestar i Famílies DolorsBassa, condemnada a dot-ze anys de presó, no podriatenir permisos fins que nohagi estat tres anys tanca-da, i ara fa un any i vuit me-sos que està en presó pre-ventiva, que se li resten dela condemna. En segongrau es poden concedir36 dies de permís a l’any,i en tercer grau, 48 dies(quatre dies al mes), ques’acostumen a fer servirper no tornar al penal elscaps de setmana i festius.Per això, l’aplicació de l’ar-ticle 100.2 es veu com unasortida legal per evitar unmajor escarni als nou pre-sos polítics catalans. ■

Dos dígits de pena queallunyen el tercer grauMayte PiulachsBARCELONA

a Un equip tècnic proposarà aviat la classificació i el calendari de permisos per als nou independentistesa Es descarta la semillibertat amb una pena tan elevada, però se’ls podria aprovar un pla de sortides regular

Un equip multidisciplinari quetreballa directament amb elspresos –en aquest cas, ambels nou independentistes– ésel que primer proposa l’ano-menat Programa Individual deTractament (PIT), desprésd’analitzar la seva situació per-sonal i la condemna. Aquestprograma s’eleva a la junta detractament de cada penal, queés un òrgan col·legiat que estàpresidit pel director del centre,i hi ha els caps de tots els àm-bits com ara el subdirector de

Els independentistes catalans, durant el primer dia del judici al Tribunal Suprem, el 12 de febrer passat, a Madrid ■ EFE

tractament, el secretari tècnicjurídic i el coordinador del’àrea sanitària.

Què es valora per classifi-car un penat en tercer grau?Els principals factors són: sil’ingrés a la presó ha estat vo-luntari, la durada de la pena, siés un delinqüent primari, si téhàbits laborals, si ha pagat laresponsabilitat civil, l’absèn-cia de toxicomanies i el su-port sociofamiliar. El penedi-ment no és una condició, tot ique sí que es pretén que la

persona accepti que és res-ponsable del que va passar ique hi pot haver víctimes oafectats. La falta d’empatiareconeguda per la presidentaCarme Forcadell en podriaser un exemple. Amb tot, éscomplex un tractament peni-tenciari a autors de “delictesde convicció política”, alertavafa poc l’exfiscal en cap delTSJC José María Mena, i de-sitjava que no hagin d’afron-tar un “tractament correccio-nal més enllà del marc legal”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

És obligat el penediment?

100.2article del reglament peni-tenciari que es podria aplicarara als presos polítics.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

36dies de permís a l’any tenenels reclusos classificats ensegon grau. En tercer grau,en tenen 48.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE NOVEMBRE DEL 201912 | Nacional |

Una casserolada de protes-ta va rebre ahir a la nit al reiFelip VI en la seva visita aBarcelona per presidiravui els premis de la Fun-dació Princesa de Girona.Uns milers de personesvan tallar l’avinguda Dia-gonal a l’altura del Palau deCongressos, on avui ha detenir lloc el lliurament depremis i al costat de l’hotelJuan Carlos I on, suposa-dament, s’allotjava el mo-narca i la seva família. Eltall iniciat a les vuit va cau-sar cues d’accés a la ciutat.

Convocats pels CDRamb l’afegit de Pícnic perla República i l’Acampadad’estudiants de la plaçaUniversitat, uns milers depersones es van concen-trar amb cassoles, xiulets itrompetes i al crit de “Forael Borbó!” o “Catalunya no

té rei!” al davant del cordópolicial amb tanques queprotegia l’accés al Palau. Ala tarda, Mossos i PolicíaNacional ja havien tallat ellateral de la Diagonal perestablir un llarg cordó detanques que allunyés elsmanifestants i no es podiaaccedir ni al Palau ni a l’ho-tel per cap dels vials des dela Diagonal ni des de l’avin-guda de Xile inferior. Di-verses furgonetes policialsi agents desplegats tanca-ven el cordó. El blindatgecoincideix amb el reforça-ment de la seguretat en ni-vell 4 antiterrorista que haprojectat el Ministeri del’Interior des de Tots Santsfins dilluns 11 al migdia enprevenció de possibles al-darulls, segons informavaahir l’ACN de fonts del mi-nisteri. S’aplica especial-ment en mitjans de trans-port, zones lúdiques ambalta concentració de per-

sones i també actes electo-rals. Des del ministeri, pe-rò, s’hauria assegurat quees tracta d’un dispositiusemblant al que ja va tenirlloc en les eleccions del 28d’abril.

Els CDR, l’AssembleaNacional Catalana (ANC),la CUP i el Sindicat d’Estu-diants dels Països Cata-lans (SEPC) han convocatentre d’altres, a quarts decinc de la tarda d’avui, unanova protesta contra lapresència de Felip VI al Pa-lau de Congressos de Bar-celona en l’acte de lliura-ment dels premis de laFundació Princesa de Gi-rona.

La incògnita sobre quanarribaven a Barcelona elrei, la reina Letícia i les se-ves filles va fer que els CDRi els estudiants de plaçaUniversitat anunciessinuna protesta per aquest di-umenge al vespre. ■

Xavier MiróBARCELONA

Una casseroladad’uns milers depersones rep el reia La protesta dels CDR, Acampada i Pícnic va tallar l’entrada aBarcelona per la Diagonal com a acció prèvia del que es farà avui

Ahir alguns líders polítics esvan pronunciar sobre la visitareial a Barcelona aprofitantque estan en campanya elec-toral. El candidat del PP, Pa-blo Casado, va fer responsa-ble el president espanyol enfuncions i candidat del PSOE,Pedro Sánchez, dels inci-

La protesta per la presència del Borbó va tenir lloc a l’avinguda Diagonal ■ JUANMA RAMOS

dents que hi pugui haver perla visita reial acusant-lo d’ha-ver convocat les eleccions ex-pressament després de lasentència de l’1-O “perquèpensava que li interessavaque hi hagués violènciaaquests dies i aparèixer ambla porra embolicat amb la

bandera”. Per la seva banda,l’expresident Puigdemont vainstar Felip VI a aprofitar la vi-sita a Catalunya per fer auto-crítica del discurs que va ferel 3-O del 2017 legitimant lescàrregues policials amb feritscontra els votants del refe-rèndum.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Casado diu que Sánchez s’aprofita dels aldarulls

La plataforma TsunamiDemocràtic va llançar ahiral vespre un últim comuni-cat en què anima la gent aocupar les places i l’espaipúblic el dia 9 de novem-bre de les 4 de la tarda a les10 de la nit amb actes polí-tics, culturals i festius.“Sila repressió de l’Estat nos’atura per la jornada de

reflexió, tampoc no s’atu-rarà la gent”, assenyala enun comunicat. “En contrade la repressió i la mordas-sa: paraules, ciutadans icultura en llibertat”, hiafegeix.

En el comunicat, la pla-taforma també aclareixque el dia 10 cal anar a vo-tar, defensem l’exercicidel dret a vot, com la restade drets fonamentals, lesurnes no fan por, tot alcontrari; és el que reclamala majoria de la poblaciócatalana”, assenyala.

Amb aquesta nova ini-ciativa, la plataforma volrepetir accions de reivin-

dicació de l’espai públic,com ara les que van fer elmoviment dels indignats idel 15-M en les jornades dereflexió del 2011 i del2015. L’objectiu final de laconvocatòria és “fer refle-xionar l’Estat, recordar-lique no pot restringir ni li-

mitar el dret a la llibertatd’expressió, ni el dret a lalliure reunió i manifesta-ció”. Finalment, el comu-nicat també recorda que“hi ha una solució demo-cràtica al conflicte, que esbasa en el diàleg i la nego-ciació”. Entre les peticions

de la plataforma, s’animaentitats, agrupacions, as-sociacions, colles i grupsde particulars a organit-zar activitats i confirmar-les al correu 9N@des-obeimlajec.org per poder-les integrar en el progra-ma i comunicar-les de ma-

nera conjunta. A Barcelo-na, la convocatòria és aplaça Catalunya a les 4 dela tarda però es pretén quela iniciativa s’estengui atotes les ciutats. Durantaquesta jornada, la plata-forma avança que es pro-varà per primera vegada lanova aplicació del Tsuna-mi Democràtic com a pre-paració de la primera granacció, que es portarà a ter-me a través d’aquesta appels dies 11, 12 i 13 de no-vembre.

Des que va sortir i es vadonar a conèixer aquestaapp a través del canal deTelegram, la comunicacióde missatges ha estat ob-jecte d’anàlisi i estudi pelgovern espanyol a travésde les fonts policials i el Mi-nisteri de l’Interior, que vaarribar a qualificar aques-ta plataforma d’eina terro-rista. Es van tancar servi-dors que ara ja han estattraslladats a altres ubica-cions. ■

a Anima a omplir lesplaces amb actespolítics, culturals,festius i no-violents

El Tsunami fa unacrida a desobeirel 9 i votar el 10

RedaccióBARCELONA

Concentració a l’aeroport del Prat convocada pel Tsunami quan es va publicar la sentència ■ O.D.

El PSOE continua sent ob-jecte de les mirades i críti-ques dels dos partits inde-pendentistes majoritaris,JxCat i ERC, en aquestsprimers dies de campa-nya. El president a l’exili,Carles Puigdemont, i tantel vicepresident, Pere Ara-gonès, com el líder republi-cà, Oriol Junqueras, li re-treuen certes dosis d’im-mobilisme després que elpresident en funcions, Pe-dro Sánchez, es negui unavegada i una altra a dialo-gar amb Torra sobre l’au-todeterminació. “Cal deci-dir entre donar suport alprojecte immobilista delPSOE o a una ERC que de-fensa una república ambdrets, llibertats i igualtatd’oportunitats entre elsciutadans”, manifestavaahir Aragonès. Junquerasera encara més dur i enuna carta li recordava: “Noseria president sense nos-altres.” També l’acusavad’“autoritari, frívol, des-orientat i aïllat” i li avançaque “el seu temps s’acaba”.

Paral·lelament, el líderde JxCat rebutjava “cap lli-çó d’autocrítica” delPSOE, al qual acusava de“supremacisme polític”per la repetició electoral ila seva incapacitat de pac-tar i parlar “amb les dife-rents opcions polítiques”.“Li costa entendre que hiha vida més enllà delPSOE”, li va recriminar enuna atenció als mitjans aWaterloo després de re-unir-se amb els caps de llis-ta de Junts per Catalunyaen les eleccions del 10-N.

Com en els comicis del’abril, la campanya va tor-nar a tenir una parada almunicipi belga on resideixel líder de JxCat. Des de

Bèlgica va rebutjar les “lli-çons d’autocrítica” dels so-cialistes en una rèplica ales seves exigències a l’in-dependentisme. Puigde-mont va assegurar que elcatalanisme fa anys que faautocrítica: “Qui ho ignoriha estat desconnectat dela realitat.”

Puigdemont va insistirahir a marcar diferenciesamb els republicans i es vacomprometre a no regalarels seus vots “a canvi deres”. Els republicans con-traposaven l’immobilismede Sánchez a la seva apos-ta per una “república dedrets i llibertats”. Tots dospartits mantenen les sevesreivindicacions d’autode-terminació i amnistia, tot ique continuen sense deta-llar com hi pensen arribarmés enllà de les peticionsde diàleg.

D’altra banda, la visitade Felip VI també va serobjecte ahir de les críti-

ques dels dos partits inde-pendentistes. El gironí vareptar el rei a aprofitar laseva visita per fer tambéautocrítica sobre el seudiscurs del 3-O. JxCat vaprometre ahir que mostra-ran el seu “desacord al cos-tat de la gent” per la pre-sència del monarca a Cata-lunya en campanya.

ERC, més prudent, tor-nava a assenyalar el PSOE.“Porten el Borbó a Barce-lona, que representa lacontinuïtat institucionald’aquella dictadura que vareinstaurar la monarquiaa Espanya”, va afirmar elcoordinador nacionald’ERC. Aragonès reclama-va ahir als catalans que uti-litzin les urnes per “donaruna resposta contundenta la sentència vergonyosa ivenjativa que ha condem-nat els líders del procés. ElPP aprofitava per dema-nar que el govern espanyoli el president en funcionsapliqui a Catalunya la Leyde Seguridad Nacional.

Per la seva banda, el lí-der del PSC, Miquel Iceta,advertia els votants sobreERC i posava en qüestiól’aposta dels republicansper la moderació perquè,assegura, en momentstranscendents els republi-cans sempre acaben pre-nent decisions dràstiques:“Són llops amb pell de xai;cura, cura, cura”, va excla-mar. “Tots serem jutjatspels nostres actes i no pelque diem”, subratllava Ice-ta, durant un acte de cam-panya dels socialistes aSant Joan Despí, on justifi-cava els seus recels sobrela moderació d’ERC tot re-cordant quan el 2017 elsrepublicans pressionavenPuigdemont per declararla independència en comp-tes de convocar elec-cions. ■

ERC i JxCatapunten alPSOE i l’acusend’immobilismea Junqueras titlla Sánchez de “frívol, aïllat i autoritari”a Puigdemont l’acusa també de “supremacisme polític”

N. Segura / RedaccióWATERLOO / BARCELONA

“Tenim l’oportunitatde guanyar el PSC aCatalunya però tambéde fer tornar Cs a lairrellevància”Pere AragonèsSECRETARI GENERAL D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Som radicalmentmoderats, sensats,demòcrates,socialistes icatalanistes”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DE PSC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Que Sánchez deixide buscar excusesi parli amb Torra, elpresident escollit pelParlament”Carles PuigdemontPRESIDENT A L’EXILI

Puigdemont, amb els candidats al Congrés i al Senat, ahir a Waterloo ■ ACN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE NOVEMBRE DEL 2019 | Nacional | 13

PLACES DISPONIBLES TANT DE RESIDÈNCIA COM DE CENTRE DE DIA. On som?

La residència està situada al centre del poble, a on es troben els comerços, just al costat de l’església.

Què oferim?Totes les instal·lacions de la Residència i el Centre de dia ofereixen el màxim confort i qualitat als residents. Cal Botó és una

antiga casa pairal remodelada i la casa adjacent, can Serra, és una casa moderna que ha estat construïda recentmentamb els estàndards més alts del mercat.

Disposem d’un gran equip de professionalsMetge, Infermera, Fisioterapeuta, Educador social, Psicòloga, Treballadora social, Auxiliars de geriatria, Cuiners i equip

de mantenimentDisposem de places de centre de dia lliures

Per a més informació:Plaça de Dalt, 1 - 43365 Alforja – Tel. 977 81 60 21

www.casalavisalforja.org i Facebook: Fundació Casal dels Avis d’Alforja

FUNDACIÓ PRIVADA CASAL DELS AVIS D’ALFORJA

Des de 1990 cuidant les persones grans ambexcel·lència, millorant cada dia.

FUNDACIÓ PRIVADA CASAL DELS AVIS D’ALFORJA

Des de 1990 cuidant les persones grans ambexcel·lència, millorant cada dia.

1788

01-1

2181

01L

1352

02-1

2187

12Q

Ajuntament deSant Celoni

ANUNCID’EXPOSICIÓ PÚBLICA, EMÈS PER L’AJUNTAMENT, DELS ACORDS PROVISIONALS DE MO-DIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALSEn compliment del que disposa l’article 17 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes localsaprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, s’anuncia que l’Ajuntament, en sessió delPle de data 29 d’octubre de 2019, ha aprovat amb el quòrum legalment exigible, entre d’altres, elsacords següents:Primer. Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2020 i següents la modificació de les Ordenan-ces fiscals que a continuació es relacionen, així com el seu text refós:- Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’impost sobre béns immobles.- Ordenança fiscal núm. 3, reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica.- Ordenança fiscal núm. 9, reguladora de la taxa per l’ocupació de terrenys d’ús públic amb merca-deries, materials de construcció, runes, tanques, estintols, bastides i altres instal·lacions anàlogues.- Ordenança fiscal núm. 14, reguladora de la taxa per recollida, tractament i eliminació d’escombra-ries i altres residus sòlids urbans.- Ordenança fiscal núm. 17, reguladora de la taxa per expedició de documents administratius.Segon. Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, ai-xí com el text complet de les Ordenances fiscals aprovades de nou o modificades, durant el terminide trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en elButlletí Oficial de la Província.Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe o resultinafectats, en els termes previstos a l’article 18 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes lo-cals aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l’expedient i presen-tar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sensehaver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats.Sant Celoni, 30 d’octubre de 2019.L’alcaldeRaül Garcia Ramírez

ANUNCIEl Ple de l’Ajuntament de Calafell, en ses-sió de caràcter ordinari celebrada el dia 17d’octubre de 2019, aprovà inicialment lamodificació de l’Ordenança municipal decirculació de l’Ajuntament de Calafell pelque fa al catàleg d’infraccions.

Aquest acord d’aprovació inicial s’ha de ferpúblic mitjançant Anunci, que s’ha de fixaren el tauler d’anuncis d’aquest ajuntament is’ha de publicar al Butlletí Oficial de la Pro-víncia de Tarragona, al DOGC i en un diari,per un període de trenta dies des del diasegüent al de la darrera publicació de l’a-nunci d’exposició, dins el qual els interes-sats podran examinar l’expedient i presen-tar-hi, si escau, al·legacions.

El catàleg d’infraccions actualitzat es potconsultar a la pàgina web de l’Ajuntamentde Calafell :http://calafell.cat/ajuntament/normativa/or-denances.

Quan no s’hagin presentat reclamacions,aquest acord d’aprovació inicial esdevindràd’aprovació definitiva. En aquest cas, l’a-cord inicial elevat a definitiu s’ha de publi-car al tauler d’anuncis de la corporació i alButlletí Oficial de la Província. També s’hade publicar al DOGC la referència del But-lletí Oficial de la Província de Tarragona enquè es publica el text íntegre.

En el supòsit de considerar-se aprovadadefinitivament, per manca de reclamacions,l’acord d’aprovació definitiva, s’haurà detrametre a l’Administració de l’Estat i a laGeneralitat de Catalunya en el termini dequinze dies des de l’aprovació definitiva.

El secretari

Alexandre Pallarès Cervilla

Calafell, 29 d’octubre de 2019

Ajuntament deCalafell

1410

00-1

2187

94Q

1866

13-1

2187

50Q

PLANTES CATALUNYA, SCCL ANUNCI

De Plantes Catalunya, SCCL, sobre dissolució i liquidació de la cooperativa.

Per acord de l’Assemblea General Extraordinària i Universal de la Cooperativa PLANTES CATA-LUNYA, SOCIETAT COOPERATIVA CATALANA LIMITADA, amb CIF F-62343462, celebrada el22 d’octubre de 2019, es va procedir a Dissoldre i Liquidar la Cooperativa, nomenant com a Liqui-dador En Francisco Sánchez Ginés.

Es publica aquest acord segons el que preceptua l’article 102, apartat 3, de la Llei 12/2015, de 9de juliol, de Cooperatives de Catalunya.

Premià de Dalt, 22 d’octubre de 2019

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE NOVEMBRE DEL 201914 | Nacional |

roximitat. Aquest seria elconcepte. En campanya,són cada cop més els par-tits que intenten trencar el

mur, físic però també emocional,que els separa del seu electorat po-tencial amb actes de patit format ide suposat contacte directe amb elcandidat. Ciutadans fa temps queja ho assaja, i ahir va continuarmodelant la fórmula amb un mí-ting en un bar de tapes –d’aquellsde canya, morro més que refregit iel Marca presidint la barra– per-dut en un laberint urbanístic delbarri de Bellvitge de l’Hospitalet deLlobregat, indetectable per a lescoordenades de Google Maps. Ambunes enquestes no precisamentcomplaents, la formació taronja esjuga bona part de la seva sort enaquestes generals a Catalunya enindrets com aquest. La Barcelonametropolitana. El cinturó roig quees resisteix a deixar de ser-ho, i onCs ha construït els seus grans bas-tions electorals a partir d’un dis-curs de confrontació directa ambl’independentisme.

En aquesta estratègia, Inés Ar-rimadas és l’aposta més a mà queté el partit per intentar taponar lafuga de vot que augura la demoscò-pia. Ahir va fer la seva entrada alMesón Galán, el nom del local, sotales notes del Piano in crime, deMason Tyler. El seu domini sobrel’escena era total. Amb la veu lleu-gerament castigada per l’activitat

P

de campanya, Arrimadas va cons-truir un discurs que, en el fons, vo-lia ser una interpel·lació directa acadascun dels presents. D’això vatota estratègia de mobilització po-lítica, en el fons. Els va parlar comels “resistents” en una Catalunyagovernada per l’independentisme idavant la qual, va emfatitzar, Cs“no els deixarà tirats com han fetel PSOE o el PP”: “Perquè nosal-tres som d’aquí.” Davant d’un cen-tenar llarg d’assistents, anxovatsentre la barra i la terrassa, l’am-bient es va escalfar amb recursos

ja clàssics com ara disparar cap aTV3 –“cap constitucionalista lapot veure”– i el sistema educatiucatalà. A l’alcaldessa de l’Hospita-let, però, ahir també li va tocar elrebre: “A la Diputació de Barcelonagoverna amb Puigdemont i estàdonant diners a entitats que es-pien el que fan els vostres fills al’escola.” L’esclat va ser total, finsal punt que es van acabar sentintcrits de “presidenta, presidenta”.Arrimadas, però, és llesta i àgil decintura, i els va recordar que l’aspi-rant és Rivera. Per ara. ■

Arrimadas, a l’assaltdel cinturó roig

Francesc EspigaL’HOSPITALET DE LLOBREGAT

VATICINI · La candidata de Cs és entronitzada com a “presidenta” en un acte en unbar a l’Hospitalet RELAT · La formació esmola el seu discurs més resistencialista

Inés Arrimadas, micròfon en mà, durant el parlament que va fer ahir al MesónGalán, situat al barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat ■ CIUTADANS

El candidat de Més País,Íñigo Errejón, va fer unaapel·lació directa ahir al lí-der del PSOE, Pedro Sán-chez, i li va demanar que“no s’espanti” a l’hora dedefensar “una solució enun sentit federal” al con-flicte català. Segons Erre-jón, aquesta fórmula, la delfederalisme, “no té res aveure amb el nacionalis-me, sinó amb la necessitatde garantir la prestació deserveis públics i de blindat-ge de serveis socials propdel territori i de la gent”.

El cap de llista per Ma-drid de Més País va feraquestes reflexions du-

rant l’acte central de cam-panya de la formació a Bar-celona, celebrat al vestíbuld’un Centre de CulturaContemporània de Barce-lona (CCCB) que no es vaarribar a omplir. En el seutranscurs, també es vanllançar crítiques al PSOE ia Podem per no haveraconseguit un acord queha propiciat la repetició deles eleccions. “L’envalenti-ment de Vox i del PP té aveure amb la irresponsabi-litat de Sánchez i Iglesias”,va manifestar Errejón,que hi va afegir que tantl’un com l’altre “hauran defer un pas enrere” si no sóncapaços de cercar una en-tesa que possibiliti un go-vern progressista. ■

Errejón rescatal’aposta per unmodel federal

RedaccióBARCELONA

a Més País no pot omplir el vestíbul delCCCB en el seu acte central a Barcelona

El candidat de Més País, Íñigo Errejón, en un moment del seuparlament d’ahir al vestíbul del CCCB ■ ACN

1371

79-1

2174

91Q