Edició de GironaDILLUNS · 18 de maig del 2020. Any XLV. Núm. 15363 - AVUI / Any XLII. Núm. 14233 - EL PUNT

1,20€

1099

02-1

2221

61Q

TERRASSA

OBERTA!

Una escola tancada ■ J.R.Plana 6

La meitatd’alumnesa classe elcurs que veEls últims cursosde cicle tornaranen la fase 2

Les relacionspersonalscanviaranamb lapandèmiaEls experts creuenque el confinamentha potenciatles parellesPlanes 24,25

Les platges, pendents de les normes d’úsLes platges de Lloret, en una imatge d’ahir, s’organitzaven en tres espais per a la mainada, la gent gran i els adults i gent jove ■ LLUÍS ROMERO

Preparatius per gaudir del litoral a tots els municipis de la Costa Brava

NACIONAL P8-13

Torra: “Totes lescompetències”

FERMESA · El govern no avalarà lanova alarma de Pedro Sánchez si norecupera la capacitat de decisió

CESSIÓ · El Ministeri de Sanitat escompromet a estudiar l’obligatorietatde dur mascareta en l’espai públic

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.098

Dilluns18 DE MAIG DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Girona té 195 ingressatspel virus, la xifra mésbaixa des del 19 de març

El curs s’iniciaràamb grupsde 13 alumnesa primària i 15 a secundària

El Governespanyolaprovarà l’úsobligatori demascaretes alsespais públics

LA NOVA MESURA PODRIA

IMPLICAR MULTES DE FINS A 300

EUROS A QUI NO ES PROTEGEIXI

4

■El Departament d’Educació dela Generalitat planteja que el noucurs comenci al setembre ambgrups de només o alumnesper classe a primària i als estu-dis de secundària. 8

■ El Govern de Pedro Sánchezobligarà a usar mascaretes en es-pais públics i estudia la possibilitatde multar qui no compleixi. 4

Allau depeticionsdels presidentsautonòmics aPedro Sánchez■ La reunió amb els presidentsautonòmics es va convertir enuna allau de peticions a Sánchez.Quim Torra va tornar a reclamarel retorn de competències. 10

La província registra tres defuncionsi 28 nous casos en les últimes 24 hores Espanya torna a dades de morts de fa

2 mesos i Catalunya continua liderant4

Desconcert per l’ampliació de terrasses

PERE DURAN/NORDMEDIA

Un bar de Banyolespreparant-se per

obrir la terrassa avui.

BARS I RESTAURANTS DE GIRONA EXPRESSEN LA SEVA INDIGNACIÓ PER LA MANCA D’INFORMACIÓ DAVANT LAFASE 1, MENTRE A BANYOLES LA POLICIA IMPEDEIX QUE ELS LOCALS MUNTIN LES TAULES ABANS DE TEMPS

4

2 i 3

Laia Palaurenova ambl’Spar CityliftGirona perun any més

LA BASE ARRIBARÀ A LES

23 TEMPORADES COM A

PROFESSIONAL

4

24 i 25

ESPORTS

jamargant - 18/05/2020 09:17 - 46.136.229.122

Edició de GironaDIUMENGE · 17 de maig del 2020. Any XLV. Núm. 15362 - AVUI / Any XLII. Núm. 14232 - EL PUNT

2,50€

1090

72-1

2283

20Q

1161

19-1

2018

76QAvançament

editorial delnou llibre del’exconsellerJosep Rull‘1 dia d’octubrei 2 poemes. Quanl’esperança vençla por’Planes 20,21

NACIONAL P6-14

Més estat d’alarmaJUNY · Sánchez es proposa allargar30 dies les mesures d’emergència

RECEL · El govern es malfia del’oferta de retorn de competències

Els territoris sí que hi entenen, de virusEl Punt Avui entrevista especialistes de les nou regions sanitàries

2

3

Catalunya Central

Lleida

Girona

Alt Pirineu i Aran

Camp de Tarragona

Terresde l’Ebre

Barcelona Metropolitana Nord

Barcelona Metropolitana Sud

Barcelona Ciutat

1

1

2

3

José Ramón RoperoSotscap territorial del Sistema d’Emergències Mèdiques de Lleida i Alt Pirineu i Aran Sara Rodríguez

Directora de l’Àmbit d’Atenció Primària de Girona

Òscar BernadichCap de pneumologia de l’hospital Althaia de Manresa

Alfons ArizmendiDirector de crítics del CS Terrassa

Elisabeth Solf MoranDirectora del centre d’atenció primària (CAP) el Carmel

Helena Camell Cap del servei de medicina interna del CSG

Carmel VidalCap del servei d’urgències de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Jesús EsteveDirector d’infermeria a l’hospital Joan XXIII

María José Rallo Directora de l’hospital Verge de la Cinta

Monarques sota sospita 22-25

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.097

Diumenge17 DE MAIG DE 20202,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

L’hostaleria calculaque només un 35% delsnegocis obrirà demà

Els caçadorsestan disposatsa plantar-se peruna nova lleide la Generalitat

Tres residents i16 treballadorshan donatpositiu algeriàtric LesVetes de Salt

LA DIRECCIÓ DENUNCIA QUE

HAN TRIGAT SET DIES A SABER

QUE TENIEN EL CORONAVIRUS

4

■ La majoria dels caçadors cata-lans estan disposats, com a pro-testa, a no col·laborar en el controlde senglars i altres espècies, ambtot el que això pot suposar de caraa l’agricultura. 14

■ Com que els treballadors nopresentaven símptomes, van se-guir al costat dels avis amb totalnormalitat. 10

Pedro Sánchezdemanarà unaúltima pròrrogad’un mes perl’estat d’alarma ■ El president del Govern espa -nyol planteja la possibilitat d’aixe-car-lo en alguns territoris abansque en altres, en funció de l’evo-lució del virus. 12

ALEMANYA ESTRENA EL FUTBOL SENSE PÚBLIC.La Bundesliga alemanya és la primera deles grans lligues europees que s’ha reprès després de l’aturada de totes les competicions europees a mitjan març per lapandèmia del coronavirus. Els primers partits es van jugar enmig d’un rigorós protocol sanitari. Distància a les banque-tes, i els jugadors suplents protegits amb mascaretes. I la gran novetat: sense públic, com es pot observar en aquesta fo-tografia del Borussia Dortmund celebrant la victòria (4-0) en unes grades buides. MARTIN MEISSNER/REUTERS 32

La Sindicaturaqüestiona laviabilitat demoltes entitatsde la Generalitat

■ «Els resultats negatius cons-tants en el temps qüestionen laviabilitat d’algunes entitats persobreviure sense subvencions oaportacions públiques», concloul’informe sobre societats, tan-cat el mes passat. 30

«Hi perdria menys diners si seguístancat», diu un empresari del sector L’obertura dels comerços, sense cita

prèvia, es preveu massiva a Girona 2 a 4

Dominical ◗

◗AVUI AMB EL DIARI

El retorn incertde l'alta cuina

L’ENS, QUE HA ANALITZAT

167 SOCIETATS, CONCLOU QUE

NO SOBREVIURIEN SENSE LA

INJECCIÓ DE DINERS PÚBLICS

4

jamargant - 17/05/2020 16:23 - 46.136.229.122

Edició de GironaDISSABTE · 16 de maig del 2020. Any XLV. Núm. 15361 - AVUI / Any XLII. Núm. 14231 - EL PUNT

1,50€

1225

35-1

2233

30Q

1090

72-1

2283

13Q

COMARQUES GIRONINES P24-31

Què cal saberde la fase 1Preguntes i respostes de la desescalada que comença dilluns vinent

Els alcaldes demanen responsabilitat

EntrevistaMarta MadrenasAlcaldessa de Girona

“La solidaritatha de seguirvigent”

Plana 25

Entrevista Josep VilaplanaPresident del Col·legi Oficial de Metges de Girona

“El problema de la sanitatés l’infrafinançament”“Endarrerir una setmana l’entrada a la fase 1ha estat una bona decisió”

“Cal seguir portant mascareta, respectar ladistància i rentar-se sovint les mans”

Tanquen lesunitats delshotels quehan acollitpacients

I demà, nou visions d’arreu delpaís sobre la lluita contra el virus

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.096

Dissabte16 DE MAIG DE 20201,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

PÀGINES 2 a 15

Girona entrarà dillunsa la desitjada fase 1

A Catalunya només quedenfora Barcelona, l’àrea

metropolitana i el Baix Montseny

Es podrà anar a la terrassad’un bar, a botigues sense citaprèvia o a segones residències

Els parcs infantilsromandran tancats a Girona,

segons sosté l’Ajuntament

L’EUROPA, HOTEL PER A SANITARIS A GIRONA.L’hotel Europa de Girona és un dels que han continuat oberts durantl’estat d’alarma. S’hi allotgen sanitaris, molts dels quals viuen amb persones de risc i així eviten anar a casa. El protocol a seguir és estricte: esfan desinfeccions constants i, quan es netegen les habitacions, la roba de llit directament es posa en quarantena. A la foto, s’observa el propie-tari de l’establiment, Josep Carreras, desinfectant la sala on se serveixen esmorzars. MARINA LÓPEZ/EFE

DADES

Forta davalladade les morts percoronavirus a laregió de Girona

EL PRESIDENT, JAUME FÀBREGA,

CREU QUE ELS NEGOCIS HAURAN D’OPTAR PER

COL·LABORAR ENTRE SI PER PODER SOBREVIURE

4

ECONOMIA

La Cambra apostaper aliancesi fusions deles empreses

■ Les morts registrades els primers quatredies de les tres últimes setmanes han supe-rat la seixantena, mentre que aquesta set-mana n'acumula divuit, amb una caigudad’un . Dijous, la Regió Sanitària de Gi-rona no va registrar cap mort. La baixadatambé s’aprecia en el cas dels nous contagis.

«El turismenacional ésinsuficientper generarocupació»

MARTÍ SABRIÀ

GERENT DE COSTA BRAVA CENTRE HOTELS

ENTREVISTAEls MuseusDalí noreobriranfins a l’estiu

MONTSE AGUER AVANÇA

QUE LES VISITES HAURAN DE

SER MOLT PAUTADES I QUE

ELS GRUPS HAURAN DE SER

MOLT REDUÏTS

4

26

Cau a la Jonquerauna banda queportava haixixcap a Holanda

■ La Guàrdia Civil ha desarti-culat, a la Jonquera, un grupcriminal que transportava uncarregament de quilosd’haixix cap a Holanda. Els de-tinguts, tres homes polonesos,han ingressat a la presó. 17

Treballdesestimal’ERTO deFisersa deFigueres

LA GENERALITAT NO VEU

«JUSTIFICADA» LA FORÇA

MAJOR AL·LEGADA

4

16

jamargant - 17/05/2020 16:22 - 46.136.229.122

L’any , un apicultorde l’Alt Empordà vacapturar el primerexemplar de vespaasiàtica a les comar-

ques gironines. Només set anysdesprés, aquesta espècie invasoras’ha escampat per tot el territori gi-roní i per altres poblacions catala-

nes, sobretot, de la província deBarcelona. Durant tot aquesttemps s’ha recopilat i difós moltainformació sobre aquest insecteconegut també com a vespa velu-tina, però, tot i això, existeixen en-cara molts dubtes sobre com són,on fan els nius o si suposen un pe-rill per a les persones.

Per això ara, la Diputació de Gi-rona ha publicat la primera d’unasèrie de làmines centrades exclu-sivament en aquest insecte i a tra-vés de les quals vol donar resposta,d’una manera entenedora i creati-va, a tots els interrogants que que-den pendents. «Des del servei de

Medi Ambient, teníem molt clarala necessitat de fer un materialadreçat a la ciutadania i les entitatslocals on es tractés tot el que envol-ta la vespa asiàtica amb uns con-tinguts i missatges especialmentgràfics i atractius», explica el doctoren biologia i tècnic de conservaciódel patrimoni natural de la Dipu-tació de Girona, Narcís Vicens, queés també un dels autors dels fasci-cles.

Per això, van contactar ambl’il·lustrador especialitzat amb na-tura Toni Llobet amb qui, des de famesos, elaboren aquestes làminesque s’aniran publicant periòdica-

ment fins arribar a la dotzena.«L’objectiu dels fascicles és apor-tar la màxima informació possi-ble sobre la vespa asiàtica», expli-ca Llobet, qui realitza les il·lustra-cions amb fotografies i partint delconeixement de Vicens qui va de-dicar anys a fer recerca sobre bio-logia i ecologia d’abelles silves-tres com a pol·linitzadors a laUniversitat de Barcelona.

Futura guia en paperEl primer fascicle publicat estàcentrat a mostrar els diferents tipusde vespes depredadores i altres in-sectes pol·linitzadors que sovint esconfonen amb la vespa asiàtica.«Aquesta vespa és només una deles espècies que hi ha al món delgènere Vespa», especifica el tècnicde l’ens gironí.

Una gran varietat que en dificul-ta el seu reconeixement i que escomplica quan s’hi afegeixen lesabelles. «Molta gent les confon i faservir indistintament el terme abe-lla i vespa», diu el biòleg, qui expli-ca que les primeres són herbívoresi grans pol·linitzadores, mentreque les segones són carnívores i te-nen un paper molt important coma reguladors de les poblacions demolts invertebrats.

En aquest sentit, Vicens assegu-ra que hi ha molt desconeixementamb relació a la vespa asiàtica, unfet que provoca «pors, alarmes ex-cessives i actuacions poc efectivesi curoses». «Cal transformar-les enalerta, prevenció i gestió racional através de la sensibilització i un mi-llor coneixement», asseguraaquest biòleg qui remarca que «se-gueix faltant recerca» sobre la sevabiologia i comportament i «trans-ferència» del coneixement cientí-

fic a la gestió i control. Una mancança que volen miti-

gar amb la publicació d’aquestsfascicles que també mostraran:com és i com funciona un niu devespa velutina; com és el seu ciclebiològic; on es fan els seus nius oquins tipus n’existeixen; com s’haescampat, com afecta els apicul-tors o quines altres espècies inva-sores existeixen a la demarcació deGirona, entre d’altres. «Tenim lasensació que és el primer recull tanexhaustiu, il·lustrat i actualitzatque existeix sobre aquest insecte»,explica Llobet, qui avança queaquestes làmines formaran partd’una guia en paper que editaràl’editorial Cossetània.

«És important generar aquestconeixement local i utilitzar einesque siguin de fàcil difusió com leslàmines, divulgació i ciència en unsol recurs», valora la diputada deMedi Ambient, Anna Barnadas,qui matisa que les làmines, a ban-da d’ajudar a indentificar la vespaasiàtica també permetran «mos-trar la riquesa de la biodiversitat deles comarques gironines».

De moment, de la dotzena defascicles que s’han de publicar no-més n’hi ha tres d’enllestits. Tot iaixò, Llobet, Vicens i la resta de tèc-nics del servei de medi ambient,segueixen treballant-hi tot i les res-triccions causades pel coronavirusque els han obligat a canviar les tor-bades presencials per missatges deWhatsApp i trucades telefòniques.Un esforç que, per aquests divul-gadors val la pena per ajudar a co-nèixer millor aquest insecte que vaarribar fa set anys per quedar-se.

REPORTATGE

Roser AlbertíGIRONA

Un exemplar de vespa asiàticaanomenada també velutina. DdG

Divulgació creativa. La Diputació de Girona ha publicat la primera d’una dotzenade làmines centrades a explicar tots els aspectes relacionats amb la vespa asiàtica,elaborades per un doctor en biologia i un il·lustrador especialitzat en natura

Conèixer amb mésprofunditat la vespaasiàtica... per fascicles

POLÍTICA

El PSC de Sant Julià de Ramis demana al’alcalde més «col·laboració» amb l’oposició

El PSC de Sant Julià de Ramis ha demanat a l’alcalde, Marc Puigtió,més «col·laboració i receptivitat» amb l’oposició i les seves propostes.En una carta que han fet arribar als veïns, els socialistes valoren el pri-mer any de govern de Puigtió criticant que «ha faltat comunicació i dis-posició a l’entesa» i que «no s’han tingut en compte majoria de lespropostes socialistes». «Hem demanat repintar els passos de zebrade Medinyà i la urbanització Les Comes, que comporten un perillpels vianants, la neteja de les males herbes del Gol o la renovació delsòl del parc infantil de Can Matas al Pla de Baix, entre altres. No hiha hagut cap actuació del govern per resoldre aquests problemes»,lamenten els socialistes, els quals afegeixen que volen «allargar» algovern per poder «col·laborar» en la millora del pobler. DdG SANT JULIÀ

Breus

■ La biblioteca municipal BaldiriReixac de Santa Cristina ha impul-sat, amb el suport de l’il·lusionistaXevi, un nou concurs a Instagrama través de la seva aplicació Quiz,que permet fer preguntes amb di-verses solucions sobre el munici-pi. DdG SANTA CRISTINA D’ARO

SANTA CRISTINA D’ARO

Impulsen un concurssobre el poble

■ El ple de Campelles va elegirahir al fins ara regidor d'Obres iServeis, Pere Carreras (ERC-AM)nou alcalde d’aquest municipi delRipollès. La sessió es va celebrartelemàticament a causa de les res-triccions causades per la covid-. Carreras pren el relleu de l'al-caldia després que Joan Dordasmorís diumenge passat als anys en no superar una malaltiacontra la que lluitava des de feiatemps. DdG CAMPELLES

CAMPELLES

Pere Carreras és elegitalcalde del municipi

■ Una família de quatre mem-bres, dos d’ells menors, va ser de-sallotjada ahir de casa desprésque s’enfonses el terra de la cuinai caigues al pis de sota on no hi viuningú. Segons va informarGarrot-xa Digital els fets van tenir lloc di-vendres passar al número delcarrer Clivillers. Segons van com-provar els tècnis municipals, l’es-fondrament va ser causa de la hu-mitat acumulada provocada peruna fuita d’aigua. DdG OLOT

OLOT

Desallotjats de casa perl’esfondrament del terra

Girona i Comarques

Diari de GironaDIUMENGE, 17 DE MAIG DE 202024

jamargant - 17/05/2020 16:23 - 46.136.229.122

Diari de Girona

L’empresa automobi-lística Rieju aixecaràel dilluns de maigl’ERTO de força majorque afectava la vui-

tantena de treballadors de la plan-tilla. Segons han informat fontssindicals, l’anunci ja s’ha comuni-cat al comitè d’empresa, de talmanera que la setmana vinent estornaria a reprendre la producció.

Amb anys d’història, RiejuSA és l’única marca catalanaque segueix fabricant motos alpaís. De fet, les motos Rieju es fa-briquen al nucli urbà de Figueres,ja que, amb el desenvolupamenturbanístic, la planta ha acabat en-voltada d’edificis.

L’aixecament de l’ERTO en unaempresa històrica com Rieju ésuna «bona notícia», diu Josep Serra, secretari general de CCOOd'Indústria a Girona. Part de laproducció està subcontractada iels motius pels quals s’aplicaval’ERTO era per problemes de sub-ministrament de proveïdors i pe-ces pel muntatge final de la moto.Aquest diari va intentar, ahir, sen-se èxit, contactar amb la direccióde l’empresa.

Serra explica que ara s’està re-cuperant l’activitat que va caurepel tancament total de l’economiaentre el de març i el d’abril iassegura que l’empresa Hutchin-son, establerta a Palamós i dedi-cada a la fabricació de pneumà-tics de bicicletes, també està recu-perant progressivament l’activi-tat. Poc abans que esclatés la crisidel coronavirus, Rieju va comprarel negoci d’enduro de Torrot Elec-tric Europa que comercialitzavales motos amb la marca Gas Gas,amb fàbrica a Salt. L’operació vaincloure l’adquisició de la plata-forma intel·lectual i industriald’enduro, amb què l’empresa pas-

sava a fabricar els models a laplanta de Figueres alhora queapostava per l’obertura de nousmercats. Fabrica . motosl’any i exporta el de la produc-ció a més de països. L’any pas-

sat ja havien començat a notar sig-nes de recuperació després de lacrisi econòmica del .

Tango 2.0Fundada l'any , el fabricantva rellançar el juny del lanova moto Tango . amb una in-versió de . euros i l'amplia-ció de la plantilla, tot i que no ha-via assolit encara els índexd'abans de la crisi, quan la pro-ducció de motos se situava en les. unitats. El va caure enpicat fins les . i la plantilla esva reduir dels dos-cents a una cin-quantena de treballadors. El noumodel de cc va suposar l’am-pliació de la plantilla en perso-nes, fins els treballadors.

L’Alt Empordà. La històrica fàbrica, fundada el 1942,reprèn l’activitat, aturada des de l’esclat de la crisi delcoronavirus, dilluns que ve.

L’empresafiguerenca de motos Riejuaixeca l’ERTO

CRÒNICA

Anna FontFIGUERES

Treballadors en la línia de producció de Figueres.

CONXI MOLONS

DdG GIRONA

■ Els socialistes de la Diputacióde Girona han fet arribar al governun dodecàleg de mesures i instru-

ments per a la reconstrucció eco-nòmica i social per a la demarca-ció de Girona. Després de la pri-mera reunió de la Taula de Treballamb els portaveus dels grups dela Diputació de Girona, els socia-listes es van comprometre a ferarribar les seves propostes per po-der-les debatre i acordar, si s’es-cau, a la pròxima reunió, que tin-drà lloc en quinze dies.

Entre el bloc de mesures que hapresentat al govern el grup socia-lista de la Diputació n’hi ha de re-activació econòmica, d’ajuda a lacultura i educació, d’acompanya-ment als ens socials o de políti-ques socials. Altres punts clau perals socialistes són l’activació d’unfons estratègic de reserva de ma-terial sanitari de protecció i desin-fecció i de seguretat en salut.

El PSC presenta a la Diputació un plaamb dotze punts per superar la crisiLes mesures proposenl’acompanyament dels ajuntaments en lareconstrucció econòmica

Rieju va compraral març la líniad’enduro deTorrot, que escomercialitzavasota la marcaGasGas

902 15 30 20 - www r4 co

El comentari

asora BL 90

el 15-05-2020 a les 1

2 15 30 20 - www.r4.co

S.A., 4 BANCO, Pàgines elaborades per RENTA

om

h.

om

0019

eu

SS ÍNDEXALPRINCIPPA

rP arV

asil)a (BrspevoB ,50005.287 ,3-805

C 40AC 630,77.24 ,54

mbia)(ColCOLCAP ,9500551. 7,3

XAD 07146501 1128

.r

33

50

27

15

eurP

)(IGPA 077,446.18

xatibeL 00,1872.9

entina)gal (ArvMer 0.522,5139

)Mexbol ( 90555735

.arV

41,401

60,98

84,296

,55338-

3,128-

,54-4

96122,

,38-9

48,01

yAn% .ar

12,58-

76,36-

,2938-

98,38-

62-51,

,33-49

202,7-

,53-54

46,74-

,26-48

60,45-

0431,

,2535-

6,16-

87,-25

-16,27

0,261-

76,7-

,3977,-

65,-28

4232,-

,2635-

37,37-

,5135-

,9631-

-42,58

64,-56

,35-45

20,-29

12,30-

82-41,

84,-50

11,96-

6332,-

42,42

.% arV

20,0

70,-0

2,9-0

20,-0

68,-0

,38-0

82,-0

XAD 07,1465.01 ,1128

sJonewoD 60,1.53023 ,1-95

50xxtooxsourE 007,0772. 4,01

00SE 1FT 077,799.5 ,258

SE MIBFT 852,350.61 4,15-

35xIbe ,900474.6 7,07-

eu

35IBEX

rP

CIONACA 00082,

XCERINOA ,3626

15

18

74

23

41

07

)Mexbol ( 90,5557.35

00Nasdaq 1 ,296066.9

.Nasdaq Comp 7,1839.98

ei 225Nikk 074,730.02

500S&P 0,128432.

50xxSto 090,77,672.

Mín. Màx. .arV .%arV aV

6081, ,1584 1,15- 1,38-

,326 07,6 04,0 63,0

.TT.ONSS CCA 00022,

AENA 00,2041 1

S ITUAMADE 0,2235

ALCEL.MITTTAAR ,91577,

ADELLAB S.B ,2910

ANKIAB 865,0

ANKINTERB 432,3

AVVABB 872,5

ANKABAIXC 1,522

OMCTELECELLNEX ,28050

.TT.OMOUTACIE 650,31

SAGENA 21,340

78

0022, 6822, ,30-0 1,35-

,5030 ,30051 401, 1,36

,2235 0,138 1,90- ,12-5

64,77, 20,8 ,320 ,254

,290 ,310 01,-0 61-2,

85,0 88,0 00,-0 ,18-0

7,33 ,563 04,-0 1,12-

2,56 682, 30,-0 1,19-

1,52 91,5 04,-0 81-2,

4,150 4851, ,36-0 71,-0

7,531 2,931 30,0 ,220

21,34 8821, 20,-0 09,-0

712, 822, 01,-0 7,3-0

2,919 74,02 0,2-0 ,99-0

22,50 8222, 01,0 04,0

60,28 ,5529 ,38-0 1,29-

,508 64,8 04,-0 ,51-0

722,1 05,23 4,1-0 62,-0

86,6 4,177, 70,-0 011,-

,367 79,77, ,32-0 ,11-4

851, 002, 01,-0 71,-0

1,51 1,58 00,-0 ,26-0

,3471 65,77,1 ,120 96,0

,223 ,283 20,0 68,0

,303 41,3 70,0 2,22

,986 ,2177, 04,-0 ,50-0

79,15 07,61 60,-0 76,3-

27,15 ,3661 42,-0 60-2,

04,8 43,8 70,-0 86,-0

821, 1,90 04,-0 00-2,

63,31 ,9031 ,120 88,0

,184 ,294 04,-0 ,99-0

,3577,5 ,9058 601, 812,

eu

sDiviserP

$ 0811,

,960115

298,0

Franc 0521,

uecaCorona 664,01

$ 41,52

$ 6861,

8

7,

ENCE 4272,

ASENDE 02,919

VIALOFERR 60022,

SOLGRIF 020,29

OLAIBERDR 2,508

INDITEX 44022,

AINDRA 880,6

ONIALOLCINM. ,3557

GRP.AIRL.INTT. 7981,

MAPFRE 1,522

VILSMOMA ,50077,1

SPESETTMEDIA ,2503

S

Tipus d’interès

TEL HOMELIA 408,3

.OPP.MERLIN PR ,9906

YGTURNAAT ,90015

ORPCRED ELE. 027,15

OLSREP 04,18

ANDERANTTAS 8341,

ASAMESIEMENS G 657,31

NICATELEF ,1954

ANOFFACVIS 600,58

Euribor 1 70,-0

olietrP

Brent 21 32,1

Or

Metalls

8,471.

jamargant - 17/05/2020 16:22 - 46.136.229.122

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDISSABTE, 16 DE MAIG DE 202026

cultura@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

ACN/DdG FIGUERES

■Els Museus Dalí no reobriran finsa l’estiu i la Fundació admet quel’impacte serà «considerable», so-bretot tenint en compte que un dels visitants són estrangers. La di-rectora dels museus, Montse Aguer,explica que s’han estudiat diferentsescenaris d’obertura per al triangledalinià. També, tenint en compteque no és el mateix el Teatre-Museude Figueres que la casa de Portlligato el castell de Púbol. Els grups hau-ran de ser reduïts i es potenciarà lavenda d’entrades en línia. Agueravança que, en el cas del museu, lavisita haurà de ser «molt pautada».

L’avenç en la desescalada, pas-sant a la fase , permetrà reobrirmuseus, tot i que amb limitacions.Però un dels icònics de la demarca-ció continuarà encara tancat. Elstres museus dedicats al geni surrea-lista Salvador Dalí o a la seva musaGala són un dels principals atractiusculturals, i també turístics, de les co-marques gironines. Sense anar méslluny, el triangle dalinià va rebrel’any passat .. visitants, un, més que el .

La Fundació Gala-Salvador Dalíno preveu reobrir cap dels seus tresmuseus fins a l’estiu. Un triangleque inclou tant el Teatre-Museu deFigueres com la casa a la badia dePortlligat i el castell de Púbol. «En-cara no podem concretar si reobri-rem a principis de juliol o una micadesprés», explica Aguer.

Actualment la Fundació està aca-bant de perfilar els protocols de se-

guretat, la limitació de l’aforament iles estratègies per garantir que elsvisitants puguin conèixer la vida iobra del pintor gaudint dels espais iamb seguretat sanitària. Segons de-talla Aguer, cadascun dels museustenen característiques específiquesque la Fundació té en compte a l’ho-ra de redefinir com seran les visites.La directora dels museus concretaque marcar itineraris, grups reduïtsi potenciar els espais exteriors sónalguns dels eixos del nou protocol

que aplicaran als museus.La directora dels Museus Dalí re-

corda, a més, que el dels visi-tants són estrangers. En aquest sen-tit, Montse Aguer assenyala que es-tan molt pendents de «veure quèacabarà passant amb la mobilitat»entre països, alhora que dissenyenestratègies per atraure més turismelocal i nacional. Un públic que, afe-geix, sempre ha estat «molt impor-tant» per a la Fundació. Amb tot, jacalculen que el descens de visitants

serà «considerable».«Les dinàmiques dels turistes

canviaran, tots canviarem, els mu-seu s’adaptaran a la situació però elsturistes també variaran a l’hora deplanificar els viatges», remarcaAguer. En aquest punt, la Fundaciópreveu potenciar més la venda enlínia de tiquets amb l’objectiu queels visitants tinguin una hora con-creta per accedir als museus i fer lesvisites. Montse Aguer recorda quedurant els darrers dos anys ja havien

potenciat molt la venda a travésd’internet i que això ja havia permèseliminar la imatge habitual de cuesdavant el museu de Figueres durantels mesos d’estiu.

L’exemple de PortlligatLa directora explica que, a l’hora deplanificar la reobertura, els ha servitmolt l’exemple de Portlligat. «Aquídeixàvem entrar vuit persones cadadeu minuts i teníem un itinerari, no-més hi havia uns espais a l’exterioron la gent podia quedar-se més es-tona; anirem cap a aquests escena-ris», subratlla Aguer. En el cas dePortlligat i Púbol, la directora delsmuseus també explica que es po-tenciaran els espais exteriors. Tam-bé, pels «valors afegits» de naturaque aportaran al visitant. «A Portlli-gat hi tenim l’Olivar, molt lligat a laMediterrània i al paisatge que Dalíva reflectir a la seva obra; i els jardinsde Púbol, que solem dir que eren elrefugi de Gala, ara es convertiran enel del visitant», diu Aguer.

Pel que fa al Teatre-Museu, la di-rectora detalla que ja tenen clarquin aforament hi podrà haver i lesvisites seran «molt pautades», so-bretot en aquells espais més petitscom ara la Sala del Tresor. A més, elsvisitants individuals tindran horad’entrada i els grups hauran de sermenys nombrosos per garantir lesmesures de seguretat. El elTeatre-Museu Dalí de Figueres vanrebre . visitants, el CastellGala Dalí de Púbol . i la CasaSalvador Dalí de Portlligat ..

La directora dels centres, Montse Aguer, avança que els grups hauran de ser reduïts i recorda que un 80% dels visitantsprovenen de l’estranger La Fundació reconeix que l’impacte provocat per la crisi del coronavirus serà «considerable»

Els Museus Dalí no reobriran fins a l’estiu,amb unes visites que seran «molt pautades»

Avui el petit gran de la casa fa 10anys. Lluita per les teves il·lusions... T’estimem molt, Martí.

Moltes felicitats a la meva nebodaHanai, que compleix 19 anys. Tota lafamília et desitgem un feliç aniversari.

ENVIEU UNA FOTOGRAFIA RECENT AMB UN TEXT BREU AMB 48 HD’ANTELACIÓ A L’ADREÇA DE CORREU aniversaris@ddg.cat

AVUI FELICITEM

La Fundació està treballant especialment per pautar les visites al Museu Dalí de Figueres. DdG

DdG GIRONA

■ El Cor de Cambra del Conser-vatori de Música Isaac Albéniz dela Diputació de Girona, quecompta amb veus mixtes, hapublicat al canal de YouTube delConservatori l’obra Festeig, delcompositor Eduard Toldrà, adap-tada per Jordi Domènech per a cormixt. L’actuació, dirigida per Isa-bel Mantecon, La peça, que s’haenregistrat des del confinament,compta també amb la participa-ció de la professora de piano delConservatori M. Àngels Pardàs.

El Cor de Cambradel Conservatoripresenta el«Festeig»d’Eduard Toldrà DdG GIRONA

■ L’Ajuntament de Girona haobert el període de preinscrip-cions telemàtiques per a La Mati-nal d’Art que cada estiu organitzal’Escola Municipal d’Art. Segonsva informar el consistori, desd’ahir al matí, les famílies ja podenentrar al Sistema d’inscripcionsmunicipal per fer la preinscripcióa les diferents opcions que propo-sa l’escola segons l’edat dels in-fants. L’ordre de preinscripció noafecta l’assignació de places, jaque aquesta es farà per sorteig eldivendres de juny. Des de l’Es-cola Municipal d’Art es demana

esperar i no fer la preinscripció elprimer dia.

La Matinal d’Art forma part dela programació d’estiu que ofereixl’Escola Municipal d’Art als in-fants i joves d’entre i anys.L’activitat els dóna l’oportunitat detastar totes les disciplines artísti-ques pròpies de l’escola, com sónla pintura i el dibuix, la plàstica, laceràmica, l’escultura, la joieria, lafotografia i el tapís. Enguany, laMatinal d’Art tindrà lloc del dejuny al de juliol del i lespersones interessades poden triarinscriure’s una sola setmana, duessetmanes o tres setmanes.

Girona obre la preinscripcióper a la Matinal d’Art 2020

jamargant - 17/05/2020 16:22 - 46.136.229.122

COVID-19 L’IMPACTE EN LES EMPRESES

13

Tema del dia

DISSABTE, 16 DE MAIG DE 202012

La crisi per la pandèmia del co-ronavirus ha abocat prop d’.empreses gironines a registrar ER-TOs davant la falta d’ingressos. Lafalta de liquiditat i la desorienta-ció d’autònoms i pimes són lesdues principals problemàtiquesque la Cambra de Comerç de Gi-rona ha detectat en els sectorseconòmics i considera que la su-pervivència passarà per aliances ifusions entre negocis.

El president de la Cambra deComerç gironina, Jaume Fàbrega,assegura que una de les deficièn-cies del teixit empresarial gironíés la seva dimensió reduïda. «Lasortida de la crisi passa per esta-blir aliances, fusions i adquisi-cions per engrandir l’empresa, laqual cosa permet dotar-les de mésmúscul i professionalitzar-les»,explica. I és que les petites empre-ses viuen «al dia» i són les que estroben en una situació de majorvulnerabilitat. Fàbrega assenyalaque ja s’han començat a produiraliances, tot i que matisa que sónpoques. «La covid- ens ho can-viarà tot i la creació d’aliances en-tre empreses es una qüestió dementalitat que a Catalunya enca-ra no s’ha consolidat», explica.

Aquestes col·laboracions po-drien passar per compartir ser-

veis, locals o compres. Es desco-neix quantes empreses estan enrisc d’abaixar definitivament lapersiana però, en una enquestade la Diputació de Girona recolli-da per Diari de Girona fa un mes,s’estimava que un de cada tres pe-tits comerços gironins estava enrisc de tancar.

Perquè això no passi, des de laCambra han impulsat la iniciativaQueCapEmpresaTanqui, queassessora empreses gironines perevitar-ne la desaparició. La inicia-tiva és compartida pel conjunt deles cambres catalanes i ja ha rebutun miler de consultes. La falta deliquiditat, ERTOs, dubtes jurídics

o el lloguer de locals són les prin-cipals inquietuds dels empresaris,i al respecte Fàbrega ha constatatque el neguit s’agreuja amb la«desorientació» i la «incertesa».«De . empreses a Girona,. són autònoms. Dels .restants, gairebé la meitat, .,han presentat ERTO. És unaquantitat molt gran», explica. Toti això, Fàbrega matisa que l’expe-dient de regulació temporal d’o-cupació és una eina per assegurarla supervivència de les empresesper tal que no hagin d’assumir lesdespeses dels salaris i la SeguretatSocial.

Polítiques públiquesSegons Fàbrega, han faltat políti-ques públiques que permetessininjecció de capital. «Les fórmulesque s’han plantejat són de diner aretornar, però la millor manerad’injectar capital és exonerar lesempreses del pagament del rebutd’autònoms i de la Seguretat So-cial perquè és immediat i senseintermediaris», assegura. A més,considera que aquesta modalitat

hauria facilitat que no es tanquésla cadena de pagaments.

Per tot plegat, la Cambra ja s’hacomençat a reunir amb els con-sells comarcals de la província,per tal d’establir una estratègiaconjunta que eviti el tancamentde negocis. Ahir, l’ens es va reuniramb representants del ConsellComarcal del Gironès i de l’AltEmpordà. Els presidents QuimRoca i Sònia Martínez, respectiva-ment, van destacar la necessitatde fer un front comú i buscar si-nergies en la preparació de plansde reactivació econòmiques. «Hiha molt de patiment en la societatperò els petits i mitjans empresa-ris que veuen el seu patrimonicompromès lluiten contra vent imarea per tirar endavant. Si hi haempreses, hi ha riquesa i són pos-sibles les polítiques socials», sub-ratlla Jaume Fàbrega.

D’altra banda, considera queun cop Girona hagi entrat a la fase es podrà començar a «caminar».«Si la societat s’activa, les empre-ses també», defensa, i es podrancomençar a desactivar els ERTOs,tot i que detalla que serà «un camíllarg».

ANNA FONT GIRONA

Aliances i fusions, claus contra eltancament d’empreses pel virus

La Cambra de Comerç de Girona creu que els negocis hauran d’optarper col·laborar entre si per sobreviure L’ens impulsa una iniciativad’assessorament per combatre la «desorientació» que pateix l’empresariat

Establiments oberts amb cita prèvia a Figueres. CONXI MOLONS

El president de la Cambra creu que hanfaltat polítiquesd’injecció de capital

A.F. GIRONA

■ Els treballadors afectats per unERTO a comarques gironines jasón ., segons les últimesdades publicades ahir pel Depar-tament de Treball, Afers Socials iFamília. Així, des de l’inici de lacrisi sanitària per la covid-, a lademarcació ja hi ha hagut .expedients d’acomiadamentstemporals. Les xifres augmenten

cada dia i aquest divendres sen’han registrat més que el diaanterior, quan n’eren . i. els treballadors afectats.

A Catalunya, en les últimes hores, es van comptabilitzar nous ERTOs que afecten tre-balladors més. Així, des de l'inicide la crisi sanitària per la covid-, la Generalitat ha rebut .expedients que afecten .

persones. Del total, els ERTOsper força major representen el, del total i afecten el dels treballadors. Les personesincloses en un procediment deregulació temporal de la feina jasón el , de la població ocu-pada a Catalunya en el primertrimestre de l'any. Els expedientspresentats es concentren a Bar-celona, que continua sent la de-marcació amb més expedients,amb . ERTOs, seguida deGirona, Lleida, Camp de Tarra-gona i Terres de l’Ebre.

Girona Els ERTOs ja afecten 68.371 treballadors

El balanç d’expedientscontinua augmentant i a Catalunya es registren97.061 acomiadamentstemporals que afecten714.226 persones

ERTOS REGISTRATSA GIRONA

10.890ERTOS REGISTRATSA CATALUNYA

97.061

jamargant - 17/05/2020 16:22 - 46.136.229.122

26 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE MAIG DEL 2020

Josep Sala Alcalde de Forallac

ADMINISTRACIÓ · Sala admet que la feina municipal s’ha multiplicat, “però lesdirectrius estan poc clares” REPTES · A més de regular nous ajuts per a la població,alerta que cal relaxar els terminis de finalització d’obres per no llastar els municipis

alcalde de Forallac, JosepSala, és el més veterà en elcàrrec al Baix Empordà,des del 1987. Però tot i la

perspectiva, no recorda una situa-ció tan traumàtica.

Vostè ja havia gestionat un parellde crisis econòmiques com a alcal-de, als noranta i fa deu anys, peròsuposo que cap com aquesta.Evidentment, com aquesta, cap.I no és econòmica, però hi afecta deple. Són dies de molta feina a fer,perquè hi ha moltes necessitats iproblemes, però les directrius hanestat molt poc clares.

Com veu el canvi de fase que co-mença demà?Teòricament, tampoc canvien gaireles coses. I cal anar avançant, pas apas, però continuar sent estrictes.Fins ara, més o menys, la majoriade gent ha complert. Però tambén’hi ha que no, i hem de ser cons-cients que, si la situació empitjora,tornarem enrere. Ens poden tornara tancar.

Tenen molts veïns que no hagin fetbondat?Alguns segons residents, però ja notant perquè surtin ara. Els que hi haestan molt tancats a casa, discreta-ment, i per sort no es mouen. Però siles autoritats havien dit que no esmoguessin, no hi haurien de ser. Lamajoria, però, no han vingut.

D’ells dependrà en bona part el ne-goci turístic immediat. A l’interiorfarà menys mal que a la costa larestricció de viatges?Tant a la costa, com a l’interior,aquest estiu turísticament no existi-rà. Molts restaurants o bars ja veuenque serà millor no obrir que obriramb limitacions molt dures.

En ser un municipi extens i rural,han tingut gaires casos diagnosti-cats?Fins a les darreres xifres, noméshan publicat un cas al nostre terme.Potser n’hi ha hagut més, d’asimp-tomàtics. Però això només és unacasualitat favorable, que es pot atri-

L’

“Toca flexibilitzar lesnormes d’austeritat”

Emili AgullóFORALLAC

buir al fet que tenim baixa densitatde població. I el que sí que hem tin-gut i tindrem és la mateixa por aaquesta malaltia, fins i tot per a quivisqui en un mas aïllat. Tothom repel bombardeig de males notíciespels mitjans i les xarxes socials.

Quin marge té un ajuntament petitper adoptar mesures econòmiquespotents de suport?No podem fer volar tants colomscom un de gran, i tenim les matei-xes limitacions que marca la llei.Hem aprovat deixar de cobrar es-combraries i l’ocupació de terrassesels mesos que els establiments esti-guin tancats. Podem mirar d’habili-tar més espais, o ajuts, com per ex-emple per pagar lloguers. Però totaixò requereix fer o retocar orde-nances, no es poden repartir alegre-ment. I necessitem fer servir el nos-tre superàvit, d’1,19 milions.

Quines situacions s’està trobantentre els veïns durant el confina-ment?Menys de les que podria detectarsortint al carrer. Aniria a veure

molts veïns, però per respecte i pre-caució, com és lògic, no ho he pogutfer. Miro de trucar cada dia a dues otres famílies, a banda de les que enstelefonen. Per exemple, he desco-bert el cas d’una veïna amb una fillaamb síndrome de Down, ingressa-da, i amb mobilitat reduïda, que sapque està bé però fa dos mesos queno la veu. O la mort de Narcís Pa-rals, el Moliner de Peralta, amb quivaig poder parlar els darrers dies,però sense veure’l; o diverses situa-cions complicades en negocis, alsquals només pots animar, però noresoldre.

I la feina administrativa a l’Ajunta-ment se’n ressentirà?L’administració electrònica ha evi-tat mals majors, que fa deu, o potsercinc anys haurien generat encaramés maldecaps. Però sí, tocarà re-cuperar tres mesos perduts que ensegons quines obres o projectes,amb terminis que si no són com-plerts impossibiliten invertir mésendavant, poden fer que tot el man-dat sigui mig perdut. Toca flexibilit-zar les lleis i normes d’austeritat. ■

Sensecontacte.Sala ha estat sem-pre un alcalde in-quiet, dels que re-corre sovint carrers icamins per veure iescoltar veïns.Aquesta actitud l’haajudat a estar ja 33anys al càrrec, dedi-cació que duranttemps va compagi-nar amb la Diputa-ció, el Consell Co-marcal o l’activitatpolítica a Conver-gència. Però des defa dos mesos trobaa faltar les passeja-des, i reconeix quese li fa dur anar decasa al despatx itornar, tot i que en-cara s’escapa perrevisar des del cotxel’estat dels camins oincidències en es-pais públics. ■ E.A.

L’alcalde de Forallac, Josep Sala, a l’ajuntament ■ E.A.

C/ Sant Llàtzer, 9, baixos · FIGUERESTel. 972 50 57 01 - 972 51 00 54

trilla@finquestrilla.com Cap Norfeu, 16, baixos · ROSES

Tel. 972 25 54 15info@finquestrilla.com

www.finquestrilla.com

• Lloguers d’habitatges amb moblesi sense mobles

• Lloguers de locals comercialsi magatzems

• Lloguers de despatxos

• Lloguer de naus industrials

• Lloguer de places de pàrquing, etc.

1000

08-1

2271

12Q

AICAT 2104

Els efectes del coronavirus

Cinc de les bibliotequesmunicipals de Gironaobriran a partir del dia 25de maig, segons ha anun-ciat l’Ajuntament, peròamb un sistema de reservai cita prèvia per tal d’evitarcontagis entre els usuaris iels treballadors. Les pri-meres biblioteques queobriran seran l’AntòniaAdroher, l’Ernest Lluch, la

Just M. Casero i la Salva-dor Allende, a més de laMontfollet. Pel que fa a laCarles Rahola, la reober-tura de la qual depèn de laGeneralitat, no es preveuque torni a l’activitatabans del 2 de juny, per laseva complexitat.

A partir del 25 de maig,doncs, es podran sol·lici-tar documents a les biblio-teques esmentades, prefe-riblement per correu elec-trònic o telèfon, i concer-tar el dia i l’hora de l’entre-ga, que tindrà lloc a la por-ta de l’edifici. Les devolu-cions s’hauran de fer a labústia de retorn de docu-ments de l’exterior. ■

Reobre el serveide préstec a lesbiblioteques

E.V.GIRONA

a Serà a partir del 25de maig a 5 centres deGirona, però encarano a la Carles Rahola

L’entrega de documents en préstec es farà a una horaconcertada i a l’exterior de la biblioteca ■ SARA CABARROCAS

COVID-19 L’INICI DE LA DESESCALADA A LA CAPITAL

Tema del dia

Diari de GironaDIUMENGE, 17 DE MAIG DE 20208

NINA SALÓ GIRONA

■L’Ajuntament de Girona treballaper reobrir el servei de préstecsamb cita prèvia a les bibliotequesmunicipals el de maig. L’activi-tat presencial es reprendrà de for-ma progressiva a mesura que laciutat avanci en les diverses fasesde desconfinament. La maneracom s’aplicarà el procés ha estatdefinit pel Servei de Bibliotequesde la Generalitat de Catalunya iestableix cinc etapes. D’aquestes,les dues primeres ja han estat cla-rament definides.

Demà, Girona entrarà a la fase i el consistori donarà el tret desortida pel retorn a l’activitat de lesbiblioteques. Aquesta consisteixa preparar les instal·lacions, elsfons i la infraestructura necessà-ria, i també començar a adaptarserveis. La segona etapa comen-çarà a partir del de maig i ésquan s’iniciarà el procés de prés-tec mitjançant reserva i cita prè-via, i el de devolució de docu-ments.

Els usuaris podran sol·licitardocuments a cada una de les bi-blioteques, preferiblement mit-jançant un correu electrònic o béa través del telèfon, i indicar si pre-fereixen fer la recollida de matí o

de tarda. Posteriorment, es con-certarà amb l’usuari el dia i l’horade l’entrega, que tindrà lloc a laporta de l’edifici, ja que encara noserà possible accedir dins les bi-blioteques. Pel que fa a la devolu-

ció, s’haurà de realitzar a la bústiade retorn de documents que hi hasituada a l’exterior de cada edifici.

Les tres etapes restants encarano estan definides i el consistoriho anirà estudiant i treballant se-

gons s’avanci en les fases de des-confinament establertes pel go-vern. Així i tot, es preveu que pro-gressivament es permetrà repren-dre la realització d’activitats cul-turals dins de les biblioteques

amb limitació a un terç de la ca-pacitat màxima de l’espai i sempreamb menys de persones parti-cipants. Els clubs de lectura es po-drien fer presencialment semprerespectant les distàncies de segu-retat, igual que les activitats depromoció lectora com l’hora delconte o els tallers, que en aquestcas tindrien un aforament limitati podrien implicar inscripció prè-via.

D’altra banda, també es podriareprendre l’assessorament infor-màtic, mantenint les mesures deseguretat que s’indiquin en aquellmoment. Finalment la recupera-ció total dels serveis de les biblio-teques i la tornada a la normalitattindran lloc en la darrera etapa dedesconfinament.

Per barris i horarisLes primeres biblioteques de laciutat que començaran a oferirpréstecs seran l’Antònia Adroher,Ernest Lluch, Just M. Casero i Sal-vador Allende. En el cas de la Bi-blioteca Carles Rahola, per la sevadimensió i complexitat, la represadel servei tindrà lloc probable-ment a partir del dia de juny il’anunciarà la Generalitat de Ca-talunya. També s’ha previst quepugui oferir préstecs la BibliotecaEscolar Montfollet, almenys finsal de juny.

No hi haurà servei de préstecsinterbibliotecari, per tant, els lli-bres o qualsevol altre materials’hauran de sol·licitar a la biblio-teca dipositària d’aquests. Perconsultar la disponibilitat de ma-terial es pot fer accedint al catàlegARGUS. Dins de la primera fase dereobertura de les biblioteques, elshoraris de servei de préstec i tam-bé d’atenció telefònica seran dedilluns a divendres, de .h a.h i de .h a .h. Noobstant això, a la Biblioteca Esco-lar Montfollet l’horari serà de.h a .h i, en aquest cas,no caldrà reservar cita prèvia.

Girona treballa per reactivarel servei de préstecs amb citaa les biblioteques municipalsDilluns començaran les tasques de preparació de les instal·lacions i adaptació dels serveis Per larecollida s’haurà de demanar hora amb antel·lació, i les devolucions es faran a través de la bústia de retorn Per la seva dimensió la biblioteca Carles Rahola no reprendrà l’activitat fins al juny

La biblioteca municipal de Girona, Ernest Lluch, ahir. MARC MARTÍ

NINA SALÓ SALT

■ El Punt d’Atenció al Comerç il’Empresa, impulsat per l’Ajunta-ment de Salt, ha atès a establi-ments del municipi en noméscinc dies per assessorar-los i aju-dar-los a tenir-ho tot preparat pera la reobertura de dilluns un copentrats a la fase . Les consultesque realitzen als serveis tècnicsdel consistori se centren a infor-mar-se sobre diferents aspectesrelacionats amb la reobertura dels

establiments o les mesures ques’han impulsat per donar suportal sector com per exemple conèi-xer els requisits tècnics per obrirles terrasses, quines accions caldur a terme per complir amb lanormativa sanitària i d’higiene oles bonificacions en taxes ques’han plantejat fins al dia d’avui.

L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, vaexplicar ahir, que estan satisfets dela rebuda del servei i «estem con-vençuts que serà un bon suporttècnic per a tot el sector comerciali empresarial de la vila a l’horad’informar, assessorar o donar uncop de mà en qualsevol dels trà-mits que s’han de realitzar peranar reobrint els negocis». Aquestservei és una de les accions que

inclou el paquet de mesures desuport al teixit empresarial i co-mercial del municipi que, ambuna línia habilitada de .euros, té l’objectiu de fer front alsefectes de la covid.

Les accions han estat determi-nades per les enquestes que s’hanrealitzat durant les darreres set-manes entre els comerços i em-preses de la vila per tal d’escoltari donar sortida a les necessitatsdels professionals. «Des de tots elsserveis municipals continuemtreballant per anar implementanti informant de la resta d’accionsque hem planificat en tots els àm-bits per fer front als efectes de lacovid i estar al costat dels veïns iveïnes», va dir Viñas.

Salt assessora 40 negocis petits perentrar a la fase 1 del desconfinamentEl servei forma part del conjunt de mesuresaplicades per a la reactivacióeconòmica de la vila

Tot just dos dies abans de l’entrada a la fase 1 de l’estat d’alarma decretatarran de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, l’Aeroport de Girona-CostaBrava va rebre, ahir, un avió ambulància. L’aeronau, un Dornier 328 de la com-panyia Aero-Dienst (ADN), va aterrar a les 11.00h procedent de Nuremberg i vamarxar 40 minuts després amb destinació a Karlsruhe, a Alemanya. L’aero-port, tot i haver notat una enorme baixada d’usuaris, segueix operatiu peratendre vols essencials com el d’ahir. Dos passatgers van volar cap a Karlsruhe.

Un avió ambulància a l’aeroport de Girona

AENA

jamargant - 17/05/2020 16:23 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 17 DE MAIG DEL 202028 | Comarques Gironines |

quests dies de confinament he llegit alguns lli-bres d’aquells comprats amb la idea de llegir-los un altre dia, quan tingués més temps. I ara

en tinc. Un el vaig comprar a Perpinyà a la llibreriaTorcatis, del meu amic Joseph Coste, i tracta sobre laprovocació i els provocadors, tema que sempre m’hainteressat molt, em cal confessar-ho.

Podríem dir, molt resumit, que provocar és fer unacte que suposa una motivació i sempre espera unareacció. Podríem dir també que una provocació és eldesig, conscient o inconscient, de fer progressarmentalitats, de fer caure tabús, de sortir de la rutina,de lluitar per una causa nova o, simplement, de fer-seconèixer per obtenir algun benefici. Quan el poetaBaudelaire aborda temes delicats, per exemple el les-bianisme, traspassa la línia blanca de la moral oficialdel Segon Imperi. La provocació és qüestió d’època,de lloc, de circumstàncies. Allò considerat abomina-

ble al segle XIX avui nomésens provoca somriures. És laliteratura llibertina, descara-da, que costà penes i greusconseqüències als seus au-tors, com és el cas de Flau-bert, per exemple. I a Mada-me Bovary només diu la ve-ritat sobre l’infern d’un ma-trimoni desgraciat, denun-cia una ficció aparentmentbonica darrere la qual hi hadrames d’alcoholisme, ba-nyes ferotges, rancors i odis.La provocació és un as-sumpte seriós. Que s’escan-

dalitzi i protesti tant com vulgui tothom, el provoca-dor és un benfactor de la humanitat. Si Galileo Galileino s’hagués entestat en la idea que la Terra gira alvoltant del Sol, l’astronomia hauria patit un retard in-calculable. Si Pasteur, tot i no ser metge, no haguéstingut l’audàcia d’inocular la ràbia al jove Joseph Me-ister, les vacunes no existirien. Hi ha hagut provoca-dors a dojo, no els puc pas esmentar tots, però pensoen Diògenes, Casanova, Luter, Wilde, Henry Miller, An-dy Wahrol, Brassens, Lennon, etc. L’any 1964 n’hi ha-gué una de bona, amb el famós urinari elevat a cate-goria d’obra d’art que presentà Marcel Duchamp enuna exposició a París. Ningú no gosà dir ni fava; allòera una nova expressió de l’art i calia estar à la page.Però sortí un provocador de provocadors, un tal Pier-re Poncinelli, que, tot visitant l’exposició, en arribar al’urinari s’hi pixà a dins. Li van dir de tot al pobre Pon-cinelli. I només havia tornat l’esperit original al reci-pient, usant-lo per a allò que havia sigut creat.

A

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

Provocadors

JosepValls

Ques’escandalitzi iprotesti tantcom vulguitothom, elprovocador ésun benfactor dela humanitat

om les faules de les nostresescoles, aquesta també contéel seu ensenyament i el seu

propòsit: que s’estengui l’exemple deSant Pere de Galligants. Que es multi-pliquin les flors i els jardins per la ciu-tat; que arribem a adonar-nos tots dela importància que podrien arribar atenir les flors en el marc urbà. Inundarels carrers de flors i espais verds quees mesclin amb feliç harmonia ambels nostres gloriosos murs...”

Increïble, però cert. Il·lusions de jo-ventut. És la reproducció d’un frag-ment del text signat per aquest cro-nista, publicat l’any 1959 a la revistamensual Vida Católica amb el títolFaula de la pedra i la flor. Han passatmés de seixanta anys (!) Sí...! Seixan-ta anys, i aquí estem encara resse-guint i comentant l’actualitat ciutada-na. Cal assenyalar, però, que el textoriginal era en llengua castellana,l’única possible en temps de la dicta-dura, i ara l’hem procurat traduir.

La primera exposició de flors s’ha-via portat a terme al Saló de Descansdel Teatre Municipal l’any 1954. La se-gona, l’any 1956 a la Casa de Cultura;i l’any 1958 es va instal·lar a l’interiorde Sant Pere de Galligants, i va gua-nyar en dimensió i en bellesa. Allà varomandre en totes les convocatòriesanuals posteriors fins a l’any 1967,quan va eixir del recinte tancat perocupar per primer cop un espai pública la plaça dels Jurats. Vet aquí que escomplia la nostra esperança que lesflors sortissin a la llum.

En els primers anys, sense el bene-plàcit del règim resultava difícil orga-nitzar esdeveniments públics. Per ai-xò va haver de ser la “Sección Feme-nina”, amb el mestratge de la recorda-da Maria Cobarsí, la que va iniciar laprimera convocatòria. Més tard, ambla democràcia, les institucions ante-riors varen extingir-se, però una co-missió voluntarista i esforçada se’n vafer càrrec, i la implicació de l’Ajunta-

“C

ment i d’altres corporacions va ferpossible la multiplicació d’espais i ra-cons, amb una simbiosi pedra-florque li ha conferit un caràcter únic.

Però qui ens havia de dir que un fetfatal com l’actual pandèmia vindria aestroncar la successió de les convo-catòries, i obligaria a prescindiraquest any dels moments més es-plendorosos del calendari gironí! Unaforça major ha fet emmudir els pro-jectes que s’estaven preparant, i hom

s’ha trobat amb el silenci i la desertit-zació de carrers i places. Els balcons iterrasses han aparegut, però, colgatsde pomells i rams de flors, combinatsamb molt traça. Espontàniamentmoltes famílies han omplert les ober-tures de les llars amb –humils i ge-nials– muntatges florals. I és que l’es-perança és el darrer que es perd, iaquí no l’ha perduda ningú. No faltatant de temps per a l’any vinent, i ésqüestió de preparar-se...!

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Balcons amb flors

Un balcó de Girona, engalanat amb motiu de Temps de Flors ■ EPA

JoanRibas

Entitats veïnals i ecologis-tes denuncien que l’Ajun-tament de Palamós haaprovat definitivament ipresentat les bases de lici-tació de les obres del camíde ronda en ple confina-ment i sense respondre lesal·legacions que s’havien

presentat. La portaveu deSalvem la Pineda d’en Go-ri, Zeta Figa, explica, se-gons recull l’agència ACN,que en una reunió, l’alcal-de de Palamós, Lluís Puig,va assegurar-los que elsrespondria totes les al·le-gacions abans de ferl’aprovació definitiva delprojecte. Una aprovacióque es va produir el passat

13 de març, just el diaabans de l’entrada de l’es-tat d’alarma i per junta degovern, o sigui, sense quel’oposició pogués dir la se-va en el ple. En aquell mo-ment, cap de les parts quehavien presentat conside-racions va rebre respostadel consistori.

Figa recorda que estracta d’un projecte d’1,3

milions d’euros que es gas-taran “en plena pandè-mia”. “No necessitem unaestructura d’ostentació illuïment amb el problemasocial que tenim”, lamen-ta. El consistori asseguraque han actuat d’acordamb la llei i afirma que to-tes les al·legacions es con-testaran quan acabi l’estatd’alarma, ja que actual-ment no es pot fer. L’Ajun-tament considera que laresposta s’ha de donar uncop s’ha aprovat definiti-vament el projecte i noabans, tal com defensenveïns i entitats ecologis-tes. ■

Tiren endavant el camíde ronda de PalamósRedaccióPALAMÓS El nombre de persones

hospitalitzades ahir percoronavirus a la regió deGirona va tornar a retro-cedir per quart dia conse-cutiu, en comptar-s’hi 201pacients, 23 menys que di-vendres i molt lluny dels654 registrats el 5 d’abril,al pic dels contagis. Tot iconfirmar-se 57 nous posi-

tius, va disminuir el nom-bre de casos greus, de 20 a18, i el de professionals sa-nitaris afectats per la Co-vid-19, que eren ahir unacinquantena justa, cator-ze menys que en el darrerrecompte. Pel que fa a lesdefuncions, ahir n’hi vahaver tres més, com di-vendres, que ja sumen 725morts a la regió, mentreque hi ha hagut 2.396 al-tes, amb les 27 d’ahir. ■

RedaccióGIRONA

Continua l’evolució ala baixa dels contagis

L’històric líder d’Is-zquierda Unida(IU), Julio Anguita,va morir ahir als anys a l’hospitalReina Sofia de Còr-

dova, després d’una setmana in-gressat d’urgència. L’excoordina-dor federal d’IU i exalcalde deCòrdova va patir una aturada car-diorespiratòria al seu domicili i unequip de sanitaris del va re-animar-lo i traslladar-lo intubat al’hospital andalús, on va ingressarde gravetat a la Unitat de Cures In-tensives i posteriorment va morir.

Després d’una setmana en es-tat «crític», segons va explicar elcentre hospitalari, Anguita va ne-cessitar de ventilació mecànica,però finalment va morir cap a les. hores d’ahir al matí. No erala primera vegada que l’exlíderd’IU patia problemes de cor. Alsseus anys, n’arrossegava des defa temps. El primer infart va tenir-lo a Barcelona i es remunta con-cretament a la campanya electo-ral de les generals del . Cincanys després, l’any , va tenir-ne un segon a Còrdova. També el i , tot i que aquest cop elseu cor ha deixat de funcionarcompletament.

Nascut a Fuengirola (Màlaga)l’any , Anguita va ser mestre iprofessor d’Història; primer alcal-

de la Còrdova democràtica desdel fins al ; secretari ge-neral del Partit Comunista d’Es-panya entre i ; coordi-nador federal d’IU entre i; i també diputat al Congrés.De fet, va liderar la coalició d’IUaconseguint els millors resultatselectorals del i i va ser can-didat a la presidència del governespanyol en tres ocasions. Entre-mig, va perdre el seu fill, periodis-ta i corresponsal de El Mundo, Ju-lio Anguita Parrado, mort en la in-

vasió a l’Iraq el . «Maleïdes si-guin les guerres i els canalles queles fan», va dir després de conèixerla tràgica notícia.

L’any va visitar Girona iBlanes com a secretari general delPCE per donar suport a la llista deprovincial d’Iniciativa per Cata-lunya, encapçalada per Pere Por-tabella. Un cop retirat de la prime-ra línia de la política, va apostarper la seva altra professió fins a lajubilació: professor a l’institut BlasInfante. Val a dir que de jove JulioAnguita havia estudiat Història ala Universitat de Barcelona i, delsanys que va viure a la capital cata-lana, parlava perfectament el ca-

talà. Des d’aleshores, va combinarla feina amb altres activitats coma conferenciant i articulista. An-guita va mobilitzar diversoscol·lectius promovent iniciativescom el Col·lectiu Prometeu i elFront Cívic Som Majoria, de laqual n’és el fundador.

Conegut com «el Califa Roig»,va ser un dels polítics més popu-lars d’Andalusia. Anguita mai varenunciar a les seves idees, sent fi-del a la gent que estimava i a ellmateix. «No soc comunista de‘missa i olla’, reivindico la mevaparcel·la de llibertat de pensa-ment», comentava en una entre-vista al Diario de Córdoba, del

grup Prensa Ibérica. Va ser enaquest mitjà on va concedir unade les últimes entrevistes. L’histò-ric dirigent d’IU va reconèixer queveia «impossible» l’acord de coa-lició entre el PSOE i Unides Po-dem abans que es produís. «L’es-querra ha de donar lliçons d’edu-cació i no caure en la provocació.L’espectacle al Congrés per partde la dreta va ser exabrupte i ver-gonyós. No entenc com es potarribar a tanta degradació i cinis-me. A la gent li agraden les bonesmaneres», afegia. En aquest sen-tit, va comentar que Pedro Sán-chez va «haver de girar perquè notenia més remei» i que «està presde la força de la història». Anguitaera «optimista» respecte a la du-ració del pacte «en la mesura quefuncioni a la nostra gent» i aprofi-tava per demanar «als que fan dir-se d’esquerres que entenguin queen aquests moments el seu esforçpersonal és obligatori a la llumdels principis que diuen tenir».

Fins ahir, Anguita només troba-va a faltar «l’ensenyament». El seupas per Madrid «el recordava»,però no el trobava a faltar perquèva «fer el que havia que fer». Vapassar els últims dies confinat acasa, on va tenir temps per refle-xionar i analitzar la situació polí-tica, ecològica i econòmica arrande la pandèmia del coronavirus.«El demà dependrà de com abor-dem l’avui. I en el demà han deviure els nostres fills, nets i les fu-tures generacions d’espanyols iespanyoles. És una qüestió de res-ponsabilitat col·lectiva: optar perun futur per a la immensa majoriao un desastre», deia en un vídeo.

El «Califa Roig». L’excoordinador federal d’IU i exalcalde de Còrdova va morir, ahir, després d’una setmanaingressat a l’hospital Reina Sofia per una aturada cardíaca. Un cop retirat de la primera línia, va dedicar-se a la sevaaltra professió de professor d’Història a l’institut Blas Infante de Còrdova tot i que mai va deixar l’activisme polític.

OBITUARI

EFE/DdGCÒRDOVA

Mor Julio Anguita, líder històricd’Izquierda Unida, als 78 anys

Julio Anguita, va fer unaconferència a la Casa de Culturade Girona el 1997. QUIM ROSER

«El demàdependrà de comabordem l’avui. I el demà l’han de viure elsnostres fills»,reflexionavarecentment

CATALUNYA

El Govern precisa que la pensió delsexpresidents no s’apujarà un 0,9% aquest 2020

El Govern va precisar ahir que als expresidents de la Generalitat nose'ls pujarà la pensió un , el , com va denunciar el passat dijousel grup dels Comuns, perquè aquesta remuneració es regeix per la ma-teixa llei que regula el sou de president i aquest últim no s'incrementa.El Govern català va aprovar un decret llei, l’/ del passat d'abril,amb «mesures econòmiques socials i administratives per pal·liar elsefectes de la pandèmia» i, en la disposició addicional quarta de la ma-teixa, figura un increment de l', en matèria de pensions. Segonsfonts de la presidència de la Generalitat, però, aquest augment no afectaels expresidents, ja que en realitat l'increment del , és únicamentper «al personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat»,així com per als consellers de la Generalitat quan cessen. Les pensionsdels expresidents es regeixen per la mateixa normativa aplicable alssous el president en exercici, amb la qual cosa si la retribució de QuimTorra no s'incrementa, tampoc ho fan les pensions, van puntualitzarles mateixes fonts de Presidència de la Generalitat. EFE BARCELONA

Breus

■ El líder de Barcelona pel Canvi,Manuel Valls, va considerar ques’ha de plantejar la «Gran Barce-lona metropolitana» i «l'eix Barce-lona-Madrid» perquè la capitalcatalana superi l'impacte econò-mic del coronavirus. Segons Valls,cal «dibuixar una nova estratègiaeconòmica, fiscal, del turisme, so-bretot del cultural» perquè «el sis-tema de governança actual del'AMB no serveix». EFE BARCELONA

BARCELONA

Valls vol una gran ciutatinspirada en Madrid

■ La presidenta de la Comunitatde Madrid, Isabel Díaz Ayuso, vaacusar ahir a Ciutadans de come-tre «un gravíssim delicte». Refe-rint-se a la investigació que va or-denar obrir a la Conselleria de Po-lítiques Socials -liderada pelmembre de la formació taronjaAlberto Reyero- sobre la contrac-tació a l’empresa Room Mate, pro-pietària dels apartaments de luxeon Ayuso passa el confinament,per . euros, va denunciarque «s’ha pujat un contracte queno existia i s’ha manipulat» fent«una falsificació de document pú-blic». DdG MADRID

MADRID

Ayuso acusa Cs de«falsificar documents»

■ La policia russa està en alertades d’ahir per una nova onadad’amenaces de bomba a diversoshospitals de Moscou i a l’aeroportinternacional de Domodédovo,segons va informar l’agència denotícies TASS. Els hospitals vanser inspeccionats minuciosa-ment, tot i que els agents de segu-retat prefereixen esperar abans decomunicar el fi d’alerta. Fins ara,totes les amenaces han sigut fal-ses amb l’únic objectiu d’inte-rrompre el desenvolupament dela vida quotidiana a la ciutat queja resulta prou complicada ambmotiu del coronavirus. EP MOSCOU

MOSCOU

L’amenaça de bombesposa Rússia en alerta

Catalunya-Espanya-Internacional

Diari de Girona DIUMENGE, 17 DE MAIG DE 2020 31

jamargant - 17/05/2020 16:23 - 46.136.229.122

eixant el carrer dels Alema-nys i passant al de Bellmi-rall, al fons hi ha l’accés a l’e-difici que es coneix amb elnom de Sagrada Família. El

rètol que figura sobre el portal d’entradaestà una mica deteriorat, especialment enel seu tram final. Detall que instava als es-tudiants que hi residien a anomenar-lo SA-GRADA FAM. Estigué molts anys dedicat aalbergar els seminaristes pobres. En lapostguerra del trenta-sis, mentre el Semi-nari estava ocupat com a presó, els estudiseclesiàstics s’ubicaren en la Sagrada Famí-lia. L’any , recuperat, per a Seminari,l’edifici de Sant Martí, el de la Sagrada Fa-mília serví, uns pocs anys, com a casernadel Regiment d’infanteria, els contingentsdel qual no cabien a Sant Domènec. Erentemps en què hi havia molta tropa en la gu-arnició de Girona. Passat aquell breu espaide temps, el Bisbat recuperà l’edifici i eldestinà a situar-hi l’Arxiu diocesà. En laprolongació d’aquell edifici per les escalesde l’Escola Pia, s’hi instal·là l’Escola d’A-prenents, patrocinada per l’Acció Catòlica,escola que, uns anys més tard, passà a unedifici de nova construcció situat en la bar-riada de Sant Narcís. S’anomenà Escola deFormació Professional, i passà a dependrede l’Organització Sindical. I l’edifici quequedà disponible acollí una comunitat dereligioses contemplatives, que encara s’himanté. En aquell complex, amb entradades de l’escales de l’Escola Pia, anys enreres’hi trobava el temple de Sant Felip Neri.

Entre altres activitats eclesials, s’hi celebra-ven pràctiques de disciplina penitencial.Hi participaven un reduït grup d’homes ijoves.

L’edifici de Sant Martí, que durant moltsanys ha estat conegut com El Seminari, vaser antigament Col·legiata agustiniana.Més modernament es convertí en Col·legide Jesuïtes. Quan els fills de Sant Ignasi fo-ren expulsats d’Espanya per Carles III, l’a-ny , l’edifici fou ocupat uns anys pertropes d’infanteria, fins que el Bisbat acon-seguí recuperar-lo per situar-hi el Semina-ri Diocesà, que fins aquell moment haviaestat ubicat a la plaça de la Catedral, en unedifici que havia esdevingut insuficient acausa del gran nombre de seminaristesque en aquell temps hi estudiaven. L’any, com tots els edificis religiosos, va serocupat per destinar-lo a activitats de ca-ràcter civil. En aquest cas va ser destinat apresó, amb el nom de Centre de Prevenció,que semblava menys agressiu, encara quela realitat ho desmentia. Acabada la guer-ra, encara continuà com a presó durantuns pocs anys, fins que el centre de deten-ció es traslladà al convent de Clarisses, dela veïna població de Salt. Després d’unesdiscussions sobre si el Seminari havia decontinuar en l’edifici de sempre, o bé eramés aconsellable bastir-ne un de novaplanta, en un lloc més apropiat, es resol-gué deixar-lo en el mateix emplaçament.Es tingué molt en compte la seva proximi-tat amb la Catedral, on els seminaristess’hi feien presents en moltes cerimònies li-

túrgiques al llarg de l’any. El vell edifici foutotalment remodelat i en un espaiós patique llinda amb la plaça de Sant Domènecs’hi construí el Seminari Menor, que entràen servei l’any . Edifici que posterior-ment adquirí la Universitat, per situar-hiels estudis de magisteri.

A la plaça de la Catedral, més o menysen el lloc que havia ocupat el Seminari Tri-dentí, en el segle XVII, en la següent centú-ria s’hi construí la casa de la família Pas-tors, que, en els inicis del segle XX, fou ad-quirida pel municipi per destinar-la a Pa-lau de Justícia. Quan primerament els Jut-jats i darrerament l’Audiència deixarenlliure l’edifici per passar a instal·lar-se enmoderns edificis, la que encara es coneixcom a Casa Pastors ha estat destinada perl’Ajuntament a Museu. A pocs metres dedistància, i ja en la pujada a la Catedral,s’hi troba l’edifici que des del segle XIIIfins al XVIII fou la seu de la Pia Almoina,on eren atesos els pobres mendicants quediàriament hi acudien per rebre el que ne-cessitaven per subsistir. Des de mitjan se-gle XIX aquell gran i magnífic casal va serdestinat a col·legi regentat per les religio-ses escolàpies. Durant la guerra del al, l’edifici es dedicà a Escola de BellesArts. En la segona meitat del segle XX, dei-xà de ser un col·legi de primer i segon en-senyament per transformar-se en Col·legid’Arquitectes, després de ser sotmès a unaremodelació total.

Si de la plaça de la Catedral ens dirigimal carrer de la Força, a la placeta de l’Insti-tut Vell hi trobarem dos edificis que hantingut diverses dedicacions. La canonjaVella, edifici canonical, habitacle, escola,Audiència, centre lúdic i cultural, establi-ment de venda de mobiliari de luxe.

En la mateixa placeta hi té la façanaprincipal l’edifici que ha donat nom a laplaça, l’antic Institut d’ensenyament se-cundari. L’edifici, fins el segle XVIII, fou elcasal de la família Cartellà. Es convertídesprés en convent de frares caputxins.Afectat per la Desamortització de Mendi-zábal i després d’uns anys d’abandó, s’hiubicà un centre d’ensenyament patrocinatpel municipi, l’any , que l’any següentexperimentà uns canvis i també rebé l’ajut

de la Diputació. L’any es convertí enInstitut d’ensenyament secundari. Untemps també s’anomenava Instituto Gene-ral y Técnico. L’any , el centre docentpassà a ocupar uns locals de nova cons-trucció, en el barri del Poble Sec. Durantuns anys, el vell edifici serví com escola deBelles Arts, s’hi practicaren exàmens peraccedir al carnet de conduir i algú proposàinstal·lar-hi una escola primària. Projectemolt poc adient i que afortunadament nofou acceptat. Finalment, l’edifici fou res-taurat i adaptat per instal·lar-hi, en unapart, el Museu de la Ciutat, i, en altre sec-tor, l’Arxiu Històric municipal. Serveis, un ialtre, que hi funcionen magníficament.

Amb accés des de la plaça de l’Oli i laPujada de Sant Martí, el que des del segleXVII al XIX fou convent del Carme es con-vertí en seu del Govern Civil, compartintespais amb la Diputació, els serveis esta-tals d’Hisenda, i els de Telegrafia. Això pelque fa al convent i el seu claustre, mentreque el temple seguí obert al culte com aparròquia de la Catedral. Hisenda i Tele-grafia deixaren aquells locals, i també elGovern Civil es traslladà, l’any . La Di-putació pogué ampliar i millorar les sevesdependències. I posteriorment situà elsserveis de Presidència al veí edifici que foul’antiga residència familiar de Manuel Vi-ñas, jurisconsult de finals del segle XIX,President de l’Associació Literària, Direc-tor de la primitiva Revista de Girona i Rec-tor de la Universitat Lliure de Girona. No-ble casal que un temps fou caserna de laPolicia Armada.

A la plaça de Sant Josep s’hi bastí, a fi-nals del segle XVI, el convent de religiososcarmelites descalços. Afectat per les lleisde Desamortització, l’edifici es convertí enDelegació d’Hisenda. En uns locals de laplanta baixa també s’hi allotjà, un temps,la Caixa de Reclutament de l’Exèrcit. Entraslladar-se, l’any , la Delegació d’Hi-senda al nou local de la Gran Via, el vellcasal quedà abandonat. Amb motiu de lainundació que patí l’any la ciutat,s’habilità aquell vell casalot per acollir-hifamílies que havien perdut el seu habita-cle, que eren les barraques del paratge deSant Ponç, a la riba del Ter.

D

EDIFICIS RECICLATS(II)

Enric Mirambell i BellocCRONISTA OFICIAL DE LA CIUTAT DE GIRONA

quests dies al pàrquing delmercat d’Olot també passencoses. M’agrada observar, con-templar. I aquests dies més que

mai... L’activitat al pàrquing s’ha reduïtmolt, però la que hi ha és molt intensa. Lavelocitat del pas de les persones s’ha acce-lerat molt. El seu ritme és robòtic. Caminenràpid i miren a terra.

L’estona d’aparcament s’ha reduït. Quasibé ningú té el vehicle aparcat més de o minuts. Arribar, comprar, fugir. Fugircap a casa. A casa estic salvat! La botiga, elpàrquing i el carrer s’han convertit en una

amenaça. Mentre validen el tiquet al caixerdel pàrquing, percebo una certa inquie-tud, potser vergonya... Sembla que pensin:«...avui no saludaré el Joaquim, no fos queens entretinguem uns segons parlant i es-tigui massa estona exposat...». Arribar acasa és arribar al cel. Estic salvat i protegit.

Jo ho comprenc. No em sap greu. La pa-raula, la salutació en directe, s’han conver-tit en una arma perillosa. I no diguem elsubtil frec entre les mans quan entrego untiquet perdut. Quasi bé és pecat. No enspodem tocar! Per tant, m’he reinventat iaquests dies practico la salutació amb la

mirada, directe als ulls de l’altre durantunes dècimes de segon. M’encanta veurecom els seus ulls brillen per damunt de lamascareta, és dilaten i responen amb unsomriure visual. Tot molt fugaç, però alho-ra profund, fins al fons de l’ànima. Llavors,quan ja em donen l’esquena i marxen fu-gint, fabrico un pensament de benedicció:que siguis feliç, que tinguis pau i que el bévingui a tu, germà... Em sento afortunat defer una feina tan important aquests dies.

He pensat i comprès quelcom sobre lageneració dels meus avis. De petit pensa-va: Caram!, que poc carinyosos són elsmeus avis!... Poc o res de contacte físic,pocs petons. I si resulta que van créixereducats prevenint tot un grapat de malal-ties que podien posar en perill la seva vida,més o menys com el que ara vivim nosal-tres. Els hi anava la vida!

És molt curiós també observar com mi-rem i l’ús que fem dels diners. A les boti-gues hi ha rètols que demanen pagar ambtargeta a ser possible. Les monedes i elsbitllets anaven fa unes setmanes de mà enmà i, per tant, podien emmalaltir-nos omatar-nos. Eina de connexió social, ara

arma de destrucció massiva.Potser d’aquí a uns anys, els nostres fills

i nets hagin heretat i adoptat costums igests que no entenguin gaire el seu origeno per a què serveixen, però que la inèrciasocial d’aquests dies de pandèmia els haportat a automatitzar-los i fer-los seus. Finsque un dia és preguntin per què no podenactuar d’una altra manera. Llavors aparei-xeran les discussions polítiques i socialsentre els que volen conservar les tradi-cions, els conservadors, i aquells que volenprogressar, els progressistes, i aquells queles coses han canviat i ens d’alliberar decontrols antics, els lliberals. En certa ma-nera la historia és va repetint. Fins i tot nocanvien ni els fets, però si el context polítici social. I com nosaltres ara, els nostres fillsi filles, nets i netes hauran resoldre els con-flictes del seu moment present, que avuiencara és futur. Espero que ho facin moltmillor que ara i comptant més amb l’opi-nió i la participació com a ciutadans endemocràcia, ja que com s’ha vist les mi-llors solucions són aquelles que surten deles persones i compten amb el seu com-promís per aplicar-les.

A

NOUS COSTUMS QUEENS CANVIARAN

Joaquim MargenatESTUDIANT DEL POSTGRAU EN RESOLUCIÓ DE CONFLICTES DE LA UDG

Opinió

Diari de Girona DIUMENGE, 17 DE MAIG DE 2020 29

jamargant - 17/05/2020 16:23 - 46.136.229.122

l test d’anticossos ha demostratque la implantació del corona-virus a Espanya és relativamentbaixa. Almenys, molt inferior a

pronòstics pessimistes amb impecable se-gell científic. Per tant, els soferts ciutadanshaurien de felicitar-se davant l’èxit d’unconfinament carcerari. Fals, perquè la di-fusió controlada en enclaustrar-se covar-dament garanteix futurs embats més ra-biosos de virus. En aquest cas, hauria estatpreferible una tancada suavitzada, per en-fortir-se a través de la contaminació pro-gressiva. Fals, perquè la temeritat de conti-nuar com si res hagués col·lapsat la xarxahospitalària.

Si no va malament, anirà pitjor, l’epide-miologia ha superat la premsa com a sub-ministradora infinita de pèssimes notíciesencadenades. Sense confinament, la hu-

manitat s’hagués extingit aquest any. Grà-cies al confinament, l’aniquilació quedapostergada a la propera tardor. Mentres-tant, es manté la població en una letargiaobsessiva. No s’ha aconseguit la immuni-tat de ramat, però el dòcil ramat és unaevidència inqüestionable. Si no estigués

endormiscada, la parròquia es preguntariasi l’objectiu és superar la pandèmia o ali-mentar un estat de setge indefinit.

Les persones que viuen de la pandèmiainsisteixen que la pandèmia va per llarg.És la distorsió habitual que tot són clausper a un martell, que solia desemmasca-rar-se contraposant l’escepticisme als ma-nifestos profètics. Qualsevol resultat del’estudi de seroprevalença, de zero a centper cent, hagués estat qualificat de cata-clísmic. Amb virus, dolent; sense virus, pit-jor. Mentrestant, ni tan sols es plantejal’enigma bàsic de la nova normalitat decamp de concentració: per què una perso-na excèntrica podia passejar per la sevaciutat a la una de la matinada a l’octubre, ino pot passejar avui malgrat el risc epide-miològic nul? El virus ni se sap, però el pà-nic ha de continuar.

E AMB VIRUS,DOLENT; SENSE

VIRUS, PITJOR

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L'ADREÇA opinio@ddg.cat

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d'arribar mecano-grafiades (amb una extensió màxima de 20 línies o 2.000 caràcters), signades, amb el número de DNI,

adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Narcís Comadira,Premi JaumeFusterANNA MARÍA MUNTADA BATLLEGRANOLLERS

■Estimat amic Narcís, acabo dellegir que t’han concedit el Pre-mi Jaume Fuster i m’ha alegratmoltíssim. T’ho mereixes, sensdubte. Però tambe voldria re-cordar la teva faceta com a pin-tor i aquells anys que comparti-rem classe de pintura a Gironaamb la profesora MontserratLlonch, que en pau descansi.Com a Girona, a més a més, ésun orgull tenir-te com a referenti com a amic. Literàriament laqualitat de la teva obra és inne-gable, i celebro que així ho hagivalorat també l’Associació d’Es-criptors en Llengua Catalana.No deixes de ser un referentd’autèntic compromís i emconsta que la teva trajectòriat’avala notablement.

Fent les cosescom sempre

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUETORROELLA DE MONTGRÍ

■ En èpoques de situacions lí-mit és quan es posa en evidèn-cia com som i què pensem real-

ment. En la situació actual hoestem comprovant en aquestsdos àmbits tan sensibles de lasocietat com són la sanitat il’educació, i que no de part detothom reben la consideracióque es mereixen. Comentarisdesconsiderats han fet que lesdues professions hagin hagut desortir a defensar la seva feina.

Parlo des de l’educació públi-ca, i estic convençuda que es faigual a l’educació concertada i lapri va da, i puc dir que els nostresa lum nes saben que estem ambells des del primer dia que se’nsva dir que no podíem tornarpresencialment als centres edu-catius. Estem de forma virtualamb tots aquells alumnes quees van poder connectar des delprimer moment. Estem ambtots aquells que es van incorpo-rant dia a dia. Cada alumne queté per fi accés a eines i wifi, comem va passar aquest dilluns, ésuna alegria. També estem pertelèfon amb aquells que no te-nen encara cap altra eina.

En cap moment, encara queestiguem treballant moltes méshores que mai, podrem ser jus-tos amb tots els nostres alum-nes. La nostra intenció serà ser-ho, però partim d’una realitatinjusta: cada família és diferent.És sobretot a l’educació públicaque la bretxa digital s’ha posatmés en evidència. I a això s’hi

adjunta ara la bretxa econòmi-ca. No és fàcil, però tenim tot unrepte per endavant si no volemdeixar enrere cap alumne.

COVID-19BENET GARRIGA FORNELLS DE LA SELVA

■El maleït virus ha posat al des-cobert un gravíssim problemaque ha comportat la mort de. residents en residènciesgeriàtriques dirigides per gransmultinacionals. Aquestes mul-tinacionals deuen tenir moltainfluència en els organismesque donen permís d’obertura iposterior inspecció del «negoci»en què la «mercaderia» és lanostra gent gran. Multinacio-nals que han prioritzat  el negocia la salut de les persones inter-nes en les seves respectives re-sidències. No és estrany que lesanomenin empreses «Volto». 

Què estava pensant l’Estat es-panyol quan veia el que passavaa la Xina? Potser creien que laXina estava molt lluny i no s’ha-vien de preocupar? Quantesmorts s’haguessin estalviat ambuna correcta supervisió aaquestes residències sense es-crúpols? I si l’Estat hagués fet casa les comunitats autònomes,molt especialment la de Cata-lunya?  Investigaran minuciosa-ment els casos de la gent gran

que van morir? La història jutjarà aquests

personatges com es mereixen. Hi ha moltes preguntes a fer,

però n’hi ha una de molt impor-tant. Amb la normativa i ràtiosque són necessàries per obtenirpermís per obrir una residència,com és possible que hagin ac-tuat tan impunement sense serdetectades les irregularitats perpart de les inspeccions, que sónobligatòries de fer?  

Les denúncies s’arxivaran enun calaix i s’hi anirà posant aldamunt nova documentació,fins que passin uns anys. Quidies passa anys empeny. 

Qui té la solució perquè nopassi mai més? L’AssociacióGestió i Serveis Integrals Sè-niors, conjuntament amb la Ge-neralitat, ajuntaments, consellscomarcals i diputacions. Hempresentat el nostre projecte alpresident de la Generalitat, MoltHonorable Quim Torra, al con-seller de Benestar Social ChakirEl Homrani, i als alcaldes  deles comarques gironines. 

Si hi ha voluntat política i so-lidaritat entre els ens públics,serà possible una solució defi-nitiva al problema de la gentgran, amb la garantia que qual-sevol pandèmia que pugui sor-gir estarà controlada des del pri-mer minut, degut al protocolque tenim establert.

mb el terme crepuscle al·lu-dim aquest instant del diaen què la llum decau sensedesaparèixer del tot. És el

preferit dels gats perquè el seu sentit dela vista funciona en aquests momentsmillor que en qualsevol altre de la jor-nada. Els animals crepusculars aprofi-ten aquestes hores per caçar confososentre les ombres. Durant el confina-ment, si surts al capvespre, et creuaràsamb persones que per la seva manerade moure’s te’ls recordaran. Tu mateix,amb els ulls movent-se inquiets per so-bre de la mascareta, tens una mica devertebrat crepuscular. Hi ha dimecresennuvolats en què tot és crepuscle desdel matí fins al vespre. Avui és und’aquests dimecres afligits. Per la fines-tra del meu estudi, malgrat ser migdia,entra una llum que sembla tamisadaper un conjunt de gases superposades.Vol dir que no només és pobra, sinó queresulta malaltissa. Una llum embolica-da en gases, imaginin-se-la, una bola dellum bruta que sembla un tumor. Aaquesta bola he de fer front cada vegadaque aixeco el cap de la pantalla de l’or-dinador. Si abandonés la cadira i tra-gués el cap per la finestra, veuria auto-busos crepusculars i automòbils cre-pusculars i vianants crepusculars tra-vessant crepuscularmente la ciutat.

En medicina, es coneix com a «estatcrepuscular» aquell en el qual el pa-cient pateix en la seva consciència unaalteració reductora. La tristesa és ambfreqüència el resultat d’aquesta altera-ció. Hi ha hagut al llarg de la històriapoetes que han produït les seves millorsobres en una situació anímica crepus-cular. De vegades, per caçar encerts ex-pressius, cal sortir al capvespre o a l’al-bada, quan el dia no és dia del tot ni lanit és del tot nit. En aquests momentsd’indeterminació existencial i de desas-sossec íntim sorgeixen imatges podero-síssimes. No sé si passa el mateix quanés la humanitat sencera la que s’enfon-sa en un estat crepuscular com en elque ara, a conseqüència de la invasióde la COVID-, ens hem instal·lat. An-goixa molt veure aquestes cues crepus-culars de gent que acudeix a buscarbosses de menjar a les portes de lesONGs o de les associacions de veïns. Hiha èpoques històriques crepusculars iens ha tocat viure’n una. Ànims, gent.

A

ÀNIMS, GENT

Juan JoséMillás

Matías Vallés

Opinió

Diari de Girona DISSABTE, 16 DE MAIG DE 2020 21

xCat té una capacitat desborda-da per argumentar una cosa i lacontrària i fer-ho, a més, en unamateixa compareixença. El por-

taveu del grup al Parlament, Eduard Pujol,és especialista en aquesta tàctica. Dimecresen vam tenir un exemple. Quan se li va pre-guntar per la petició d’obrir una comissiód’investigació sobre la gestió del coronavi-rus a les residències geriàtriques, no va tenircap problema a assegurar que el seu grup hi

votaria a favor. En un primer moment potsemblar un exercici de transparència delGovern, però en realitat l’única explicació ésque la comissió afecta només un dels socisde l’executiu i no és JxCat. La responsabilitatdirecta recau en Esquerra Republicana, elgran enemic de tota la postconvergència.Que fàcil és fer veure que ets responsablequan el temporal t’esquiva. Però l’oposicióno perdonarà la part de culpabilitat de JxCati, especialment, la del president Quim

Torra, en aquesta irresponsable història.Tots els governs haurien de ser solidaris, toti que la solidaritat no és el punt fort dels dospartits de l’executiu. La cursa entre tots dosfa temps que ha començat, amb joc brut, iara veurem si ERC està disposada a fer elmateix. JxCat ha dit no a les compareixencesd’Artur Mas pel cas Palau i Laura Borràspels contractes fraccionats. Dos casos queesclaten de ple a la cara de JxCat. Serà igualde solidària Esquerra?

J LA SOLIDARITATDE JXCAT I ERC

Josep CallolPERIODISTA

@Josepcalloljcallol@ddg.cat

jamargant - 17/05/2020 16:22 - 46.136.229.122

El president Torra va ad-vertir ahir al seu homòlega La Moncloa, Pedro Sán-chez, que no donarà su-port a la pròrroga d’unmes de l’estat d’alarma sila Generalitat no recuperales competències plenesen sanitat. És la respostade Torra a Sánchez des-prés que aquest s’obrís,dissabte, a una pròrrogade l’estat d’alarma quepermeti un desconfina-ment “asimètric” segonsterritoris o, el que és el ma-teix, el retorn a les autono-mies de les competènciesque La Moncloa els vaprendre pel decret de l’es-tat d’alarma en les matè-ries directament relacio-nades amb la pandèmiacom ara la mobilitat, la po-licia o la sanitat. Concreta-ment, el president espa-nyol es va obrir al retorn ala normalitat competen-cial excepte en la direccióde la política sanitària, queSánchez vol mantenir so-ta el comandament del mi-nistre Salvador Illa.

Per això Torra li adver-tia ahir que no tindrà l’avalcatalà a la pròrroga del’alarma si no retorna tam-bé a la Generalitat l’últimaparaula pel que fa a salut:

“Fins que no tinguem to-tes les competències, ensoposarem a la pròrroga del’estat d’alarma.”

Segons la nota publica-da ahir per Presidència,Torra va recordar durantla reunió dominical de pre-sidents que “Catalunyagestiona la seva sanitatdes de fa 37 anys. Conei-xem perfectament comvolem gestionar aquestescompetències i creiemque l’autoritat competenthem de ser nosaltres.”Torra també hauria pro-posat a Sánchez fer obliga-tori l’ús de mascaretes deprotecció per sortir al car-rer com a mitjà de cons-cienciació social de “la no-va normalitat” per als prò-xims mesos, a més d’a-nunciar-li que la Generali-tat presentarà a l’Estatuna reclamació conjuntasobre les prestacions perERTO promeses als treba-lladors afectats i encarano pagades.

Torra va reclamar aixímateix 4.000 milions pelcost de les mesures d’ur-gència contra la pandèmiai també més flexibilitat enel sostre de dèficit de lainstitució tenint en comp-te que, com sempre, l’Es-tat es reserva més margeper a si mateix que per ales autonomies: “No pot

ser que l’Estat es quedi unpercentatge altíssim dedèficit i nosaltres ens que-dem sense recursos peratendre els nostres ciuta-dans.”

La reivindicació políti-ca reformista li feia, a Sán-chez, el lehendakari Urku-llu en advertir que el marcconstitucional no preveuels instruments “jurídics ilegals” que calen per ferpossible la cogovernança

de la crisi entre l’Estat i elsgoverns autonòmics. Peraixò, Iñigo Urkullu li recla-ma que es comencin a ferpassos per “construir unnou marc legal que perme-ti afrontar aquestes situa-cions”.

Crítica sabuda i reclamsTorra i Urkullu no van serels únics presidents aplantejar demandes i can-vis de rumb a l’executiu es-

panyol. Com ja és habitualen el cas de l’anhel frustratdel govern de Madrid depassar també a la fase 1 dequè ja gaudeixen altresterritoris, la presidentapopular Isabel Díaz Ayusova tornar a exigir ahir aSánchez que es facin pú-blics els informes del Mi-nisteri de Sanitat que ava-len l’avenç d’aquestes al-tres comunitats però node la de Madrid.

El president valencià,Ximo Puig, va anunciarque la setmana vinent re-clamaran al govern espa-nyol passar a la fase 2, unobjectiu cap al qual tambédemana avançar ràpida-ment el president gallec,Alberto Núñez Feijóo. Moltmés moderat amb Sán-chez que el PP de Madrid,Feijóo demana que es flexi-bilitzin les limitacions ac-tuals com a primer pas. ■

Xavier MiróBARCELONA

Torra vol decidir en salutper prorrogar l’alarmaa Rebutja la intenció del governespanyol de mantenir elcomandament sanitari a Urkullureclama “un nou marc legal” perfacilitar la cogovernança amb l’Estat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS CORONAVIRUS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Fins que notinguem totesles competències,ens oposarem a lapròrroga de l’alarma”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Un de cada trescomercials, sensefeina a Barcelona

Permís per caçaren pobles ambcultius amenaçats

Torra, durant la reuniód’ahir amb elspresidents ■ JORDI BEDMAR

Un centenar de voluntarisque han estat en contacteamb persones infectades deCovid-19 han estat citats l’úl-tim mes en un dels aparca-ments del Camp Nou per ales proves de l’estudi clínicdels doctors Mitjà i Clotet.

Un de cada tres comercialss’ha quedat sense feina aBarcelona, segons s’extreudels resultats d’una enquestaque el Col·legi Oficial d’A-gents Comercials de Barcelo-na ha realitzat a 500 col·le-giats.

FGC recupera totsels serveis de laPobla a Lleida

Agricultura dona permisos decaça en trenta municipis delPriorat, l’Alt i el Baix Camp, laConca de Barberà, el Tarrago-nès i el Baix Penedès pel riscde danys als cultius per laproliferació de senglars, co-nills, tudons i cabirols.

Voreres més gransa Via Laietana perevitar el contacte

El Camp Nou repvoluntaris del’estudi clínic

Ferrocarrils de la Generalitatrecupera avui tots els serveisferroviaris diaris entre Lleida ila Pobla de Segur coincidintamb l’entrada de la regió sa-nitària de Lleida a la fase 1,una fase en què ja està l’AltPirineu i Aran.

L’ampliació de les voreres dela Via Laietana fins a 4 me-tres va començar ahir. Lesobres es fan perquè els via-nants guanyin espai i evitin elcontacte en caminar pel car-rer. La mesura pot consoli-dar-se en el temps. ■ J.P.

Una línia groga marca elnou ample de vorera ■ J.P

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE MAIG DEL 20208 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

“Cal construir un noumarc legal quepermeti afrontarel model decogovernança”Iñigo UrkulluLEHENDAKARI BASC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE MAIG DEL 2020

1864

03-1

2284

62Q

Qui encara no les faci ser-vir ja es pot anar acostu-mant al seu ús perquè,més d’hora que tard, seràfacultatiu. El ministre deSanitat, Salvador Illa, vaanunciar ahir que en untermini breu de tempsl’executiu espanyol apro-varà una ordre que establi-rà l’obligació d’anar ambmascareta a l’espai públic.De quina manera, però, esfarà efectiu aquest deureque ja pesa sobre els usua-ris del transport públic és,ara mateix, una incògnita.Caldrà posar-se-la tan bonpunt es trepitgi el carrer onomés quan s’entri en unespai amb gent com arauna botiga? A partir dequan caldrà fer-ho? Elsmenors també l’hauran defer servir? Les casolanestambé serveixen o haurand’estar homologades? Sónalgunes de les moltes pre-guntes que esperen unaresposta que s’haurà deconcretar en el text redac-

tat de la nova regulació.L’adopció d’aquesta

mesura, a la qual l’exe-cutiu de Sánchez fa tempsque dona voltes, coinci-deix amb les negociacionssobre la pròrroga de l’estatd’alarma. I, en aquestesconverses, alguns partitsque poden ser clau en lavotació, com ara Ciuta-dans, insisteixen en la ne-cessitat d’imposar l’ús deles mascaretes, especial-

ment en aquells indrets onel grau de propagació de lapandèmia és més elevat,com ara Barcelona i Ma-drid. Igualment, des delterritori també s’apressaen aquesta línia, com vaquedar patent en la reuniód’ahir de presidents de lescomunitats autònomesamb el cap de l’executiuestatal. “Hi ha hagut unconsens molt ampli enl’obligatorietat de fer-les

servir”, va resumir a la sor-tida de la trobada SalvadorIlla, que també va avançarque avui s’abordarà aques-ta qüestió en una cimeraamb videoconferència quemantindrà amb els repre-sentants de les comuni-tats.

Conscient que entre lesautonomies hi ha males-tar per com s’està gestio-nant la desescalada, Sán-chez també va aprofitar la

reunió d’ahir per anunciaruna flexibilització queafectarà els municipis demenys de 10.000 habi-tants. Independentmentde la fase de desconfina-ment en què es trobin, elsseus habitants podran pas-sejar o fer esport entre lessis del matí i les onze de lanit sense que calgui, però,cenyir-se a una franja ho-rària específica. Aquestadiscrecionalitat, ja vigentals nuclis de menys de5.000 habitants, s’instau-rarà quan s’aprovi la per-ceptiva ordre ministerial.

Aquestes noves mesu-res coincideixen amb unmoment en què segons eldirector del Centre de Co-ordinació d’Emergències iAlertes Sanitàries, Fer-nando Simón, la transmis-sió del coronavirus a l’Es-tat és ja molt baixa i la ma-joria de contagis es con-centren en els àmbits sani-tari i sociosanitari. “Estemmolt a prop de posar fi a latransmissió social i domi-ciliària del virus”, va asse-gurar ahir. ■

F. EspigaBARCELONA

Les mascaretes seran d’úsobligatori a l’espai pública El govern de l’Estat atén el clam dels territoris i els partits de l’oposició i dictarà una regulació enbreu sobre la matèria a També flexibilitzarà restriccions als municipis de fins a 10.000 habitants

Un voluntari reparteix mascaretes al transport públic, on ja són obligatòries ■ J. LOSADA

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE MAIG DEL 2020

La ‘nova normalitat’que ens cau al damunt

L’APUNT com sigui. Doncs apliquin això, com a metàfora, a la‘nova realitat’ que ens tocarà viure. Amb l’excusa quecaldrà aturar la pandèmia i reactivar l’economia, totsplegats ens menjarem uns gripaus que ens diran quesón circumstancials, però que el temps farà definitius.Recorden la crisi del 2008 i la subsegüent reforma la-boral que alguns van dir que derogarien? Doncs això.Francesc Espiga

L’esport professional és un mirall de la societat queens ha tocat viure. Als Estats Units, per exemple,aquests dies s’està veient com alguns canvis estructu-rals que les patronals volien introduir a les seves lli-gues, però que topaven amb l’hostilitat històrica de ju-gadors o aficionats, ara s’estan introduint amb calça-dor per la necessitat de reprendre les competicions

MI

LE

RS

MI

LE

RS

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

0

100

200

300

400

500NOUS GREUSMORTS AHIR

4.789.644 infectats 316.054 morts

El coronavirus al món*EL NOU SISTEMA DE RECOMPTE DE LA GENERALITAT INCLOU HOSPITALS, GERIÀTRICS I DOMICILIS. L’ANTERIOR NOMÉS COMPTABILITZAVA ELS HOSPITALS.

MARÇ ABRIL

Les xifres totals al món són d’ahir a les 23.30 h

11.554defuncions

totals3.985

malalts que estan o han estat greus

1.847.737 altes

0

100

300

400

200

MAIG

Augment sobtat a causa del nou sistema de

recompte*. En aquesta data es va passar de 3.756 morts a 7.097

22/1 9/2 27/2 16/3 21/43/4 9/5 22/1 11/2 2/3 22/3 11/4 1/5

3

43

17161514131211109876543213029282726252423222120191817161514131211109876543213130292827262524232221201918171615141312111098765

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

Evolució de la pandèmia

63.441infectats

totals

Catalunya

FEBRER MARÇ ABRIL MAIG1716151413121110987654321302928272625242322212019181716151413121110987654321313029282726252423222120191817161514131211109876543212928272625

36.095altestotals

INFECTATSALTES

FONT: DEPARTAMENT DE SALUT I HTTPS://WWW.WORLDOMETERS.INFO/CORONAVIRUS / GRÀFIC: EL PUNT AVUI

146 noves altes

102 nous infectats

NOVES MESURES● Desapareixen les franges horàries

per passejar per als veïns delsmunicipis de més de 10.000

habitants ● Entrenaments en grupsde persones per als esportistesprofessionals ● Els centres d’alt

rendiment esportiu com ara el CARde Sant Cugat reobren les sevesportes amb restriccions ● Salutfarà tests als 200 temporers de

Lleida que dormen al carrer desprésde la manifestació d’ahir

reivindicant-los.● I per a la fase 2es flexibilitzen les restriccions als

espais públics augmentant lacapacitat per a bars, vetlles i

botigues als centres comercials,que reobriran a un 40% ● Tambéper a la fase 2, el comerç minoristapodrà rebre clients fins a un 40%

de la capacitat del local i espermetran els casaments amb fins a

100 convidats a l’aire lliure

El Baix Montseny es reivindicaDotze alcaldes i una trentena de personalitatshan signat un manifest per reivindicar el BaixMontseny com una realitat diferenciada. El textes fa públic coincidint amb la decisió del Minis-teri de Sanitat de deixar part dels seus munici-pis en fase 0. Els signants remarquen que les di-visions territorials i les mesures polítiques“s’han de correspondre a la realitat existent” enlloc de “les línies dels mapes”.

L’ACM demana ajut a la GeneralitatL’Associació Catalana de Municipis (ACM) de-manarà al govern que creï un fons extraordinariper reactivar l’economia amb les polítiques deproximitat que poden dur a terme els ajunta-ments. Segons l’ACM, aquests recursos tambépermetrien “mantenir i generar llocs de treball icompensar la disminució d’ingressos munici-pals i les despeses generades per la Covid-19”.

ERTO per a 715.000 treballadorsCatalunya ha registrat en les darreres 24 hores71 nous ERTO que afecten 877 treballadorsmés, segons ha informat aquest diumenge el De-partament de Treball, Afers Socials i Família.Així, des de l’inici de la crisi sanitària per la Co-vid-19, la Generalitat ha rebut 97.201 expe-dients que afecten 715.772 persones.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE MAIG DEL 202026 | Comarques Gironines |

Els efectes del coronavirus Cap a la fase 1 del desconfinament

Tots els alcaldes de les co-marques gironines con-sultats valoren molt posi-tivament l’entrada en lafase 1, que permet fer unpas ferm cap a la normalit-zació de la situació actual.La grandíssima majoriadels batlles consultats re-clamen que no es relaxinles mesures de seguretatsanitària i demanen a lapoblació que no caigui enel parany de creure ques’ha recuperat la situacióque hi havia a principis demarç. També molts d’ells,destaquen l’impuls quedonarà a l’economia local ide país facilitar la tornadaa la feina als comerciants.

A Figueres, la segonaciutat més poblada de lademarcació, celebren elcanvi de fase també perl’inici de la revitalitzaciócomercial que ha de supo-sar. “Som una ciutat emi-nentment comercial i ne-cessitem que l’activitateconòmica funcioni, peròsom conscients que no po-dem abaixar gens la guàr-dia”, indicava ahir l’alcal-dessa de Figueres, AgnèsLladó, que assenyala l’es-forç que està fent la ciutatper tenir “un comerç i unarestauració lliure de Co-vid-19”. En el mateix sen-tit s’expressava l’alcaldede Blanes, Àngel Canosa,que subratllava el seu con-venciment que el canvi defase “ ha de suposar un em-penta per a l’economia i lavida associativa”.

Múltiples han estat lesmaneres com els alcaldesdels pobles i ciutats méshabitats de la demarcacióhan fet una crida a la pru-dència a la població. L’al-calde d’Olot, Pep Berga,estava preocupat per la re-acció de la gent el primerdia de la nova fase. “No cal–suggeria– que tots sor-tim el primer dia, fem lescoses a poc a poc. No enshem de relaxar en la pre-venció.” El batlle de Ba-nyoles, Miquel Noguer, ad-vertia de la possibilitat decaure en la “disbauxa”. “Sivolem avançar cap a les se-güents fases hem de fer lescoses molt bé.” Jaume Dul-sat, l’alcalde de Lloret, s’a-

puntava al convencimentque era bo per a la ciutat elcanvi de fase i que el veia“comprensible i lògic” i,des del punt de vista so-cioeconòmic, “necessari”.Dulsat introduïa, per la se-va banda, un altre elementvaloratiu. “És bo aixecar

les persianes i socialitzar-se, amb seguretat”, deia.

Més a prop de la capital,l’alcalde de Salt, Jordi Vi-ñas, remarcava les campa-nyes informatives que s’es-tan fent des de l’Ajunta-ment que ell presideix perfer arribar a tots els sectors

el que suposa canviar de fa-se. I fa, així mateix, la sevacrida a la prudència. “Hede seguir les indicacions deles autoritats sanitàries,que són les que tenen totesles dades necessàries peradoptar aquest tipus de de-cisions.” L’alcalde de Cas-

tellfollit de la Roca, MiquelReverter, així mateix, nova desaprofitar l’ocasió perrecordar que els poblesamb menys població ne-cessiten més ajuda. “Elsajuntaments petits tin-drem moltes dificultatsper poder donar servei als

ciutadans a les instal·la-cions i aplicar la desescala-da”, considerava.

[Aquesta informació haestat elaborada per Ra-mon Estéban, Jordi Casas,Emili Agulló, Joan Trillas,Jordi Ferrer, Gemma Bus-quets i Joan Puntí]

Crida a la responsabilitzacióRedaccióGIRONA

a Els alcaldes de les comarques gironines celebren l’entrada a la fase 1 i apel·len a prendre consciència individual perno recaure a La reactivació del comerç i l’economia, una esperança compartida per tots que obre la nova situació

------------------------------------------------------------------------------------------------ ------------------------------------------------------------------------------------------------

------------------------------------------------------------------------------------------------

------------------------------------------------------------------------------------------------

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

------------------------------------------------------------------------------------------------ ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

------------------------------------------------------------------------------------------------

------------------------------------------------------------------------------------------------

------------------------------------------------------------------------------------------------

------------------------------------------------------------------------------------------------ ------------------------------------------------------------------------------------------------

------------------------------------------------------------------------------------------------

“Hem de tenir enment que hem de ferles coses bé percontinuar avançant”Eduard LloràALCALDE DE LES PLANES D’HOSTOLES

“Valoro positivamentpassar a la fase 1, pelque representa demillora sanitària”Víctor PugaALCALDE DE L’ESCALA

“Que el desig detornar a la normalitatno ens faci perdrela prudència”Jordi MunellALCALDE DE RIPOLL

“Estem preparatsper entrar en aquestanova fase”

Josep PiferrerALCALDE DE PALAFRUGELL

“S’ha d’anar a poc apoc, mantenir la calmai no relaxar-nos. Em fauna mica de por”Susagna RieraALCALDESSA DE SANTA COLOMA DE F.

“Penso que estemparlant molt del quèi poc del com”

Francesc CastañerALCALDE DE PORQUERES

“Passar de fase novol dir que es puguifer tot, ni que el virushagi desaparegut”Carles MotasALCALDE DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

“Ens preocupa moltel relaxament en laresponsabilitatindividual”Xevi VinyolesALCALDE DE BESCANÓ

“És una bona notíciasempre que la gentmantingui la distànciasocial i la higiene”Consol CantenysALCALDESSA DE VILAFANT

“L’entrada a la fase 1genera molts dubtesi incerteses”

Pep CompanysALCALDE DE SANTA PAU

“Aixecar lesrestriccions és bo pera la restauració i peral comerç”Narcís FajulaALCALDE DE SARRIÀ

“Si el canvi de faseens relaxa, ensequivocarem al centper cent”Robert MundetALCALDE DE CASSÀ

“Era molt importantpassar de fase per alpetit comerç o elsrestaurants”Jordi ColomíALCALDE DE TORROELLA

“Demanem a la gent,els comerços i elsestabliments de seguircomplint les normes”Lluís PuigALCALDE DE PALAMÓS

“La crisi sanitària ésla prioritat, però nopodem oblidar la crisisocioeconòmica”Maurici JiménezALCALDE DE CASTELL-PLATJA D’ARO

“Qui interpreta el pasa la fase 1 com unatornada al que es feiaabans, s’equivoca”Antoni NavarroALCALDE DE LLAGOSTERA

“Estem preparats perfer-ho. Ara nomésfalta que la gent siguiresponsable ”Salvi GüellALCALDE DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES

“Contenta pel pascap a la ‘normalitat’i expectant per laresposta de la gent”Montse MindanALCALDESSA DE ROSES

“Començar la fase 1no vol dir normalitat,sinó l’inici del procésde desconfinament”Lluís AmatALCALDE DE LA VALL DE BIANYA

“Hem d’anar cap a lanormalitat. Confio quela gent vigilarà i farembondat”Salvador BalliuALCALDE DE CALDES DE MALAVELLA

Els efectes del coronavirus Cap a la fase 1 del desconfinament

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE MAIG DEL 202024 |

Comarques Gironines

Compte enrere per escalarun altre graó en el procés dedesconfinament. La regiósanitària de Girona està amenys de 48 hores d’entraren la fase 1, que representa-rà un major grau de flexibi-lització en el dia a dia. Se-guirà vigent l’estat d’alar-ma, però amb menys res-triccions a partir de dilluns.A continuació es responendubtes i es detallen les nove-tats que suposarà.

Es podrà anar d’unmunicipi a l’altre?Sí, la mobilitat estarà per-mesa a l’interior de la ma-teixa regió sanitària per ales activitats autoritzades.S’aconsella, però, limitarels trajectes si no és impres-cindible. No es podrà anar,en canvi, a una població defora de la regió sanitària,excepte per causes justifi-cades, com ara els despla-çaments als centres de tre-ball, per assistència sanità-ria i per a la cura o atencióde persones amb necessi-tats, i amb retorn al domici-li. I també es podrà anar auna segona residència si ésa la mateixa regió sanitàriadel domicili habitual.

Hi haurà horari persortir a comprar?A partir del dilluns 18 de

maig es podrà anar a com-prar sense necessitat decita prèvia i sense limita-cions horàries. Tot i això,cal respectar l’horari pre-ferent de compra dels ma-jors de 65 anys, que és de10 h a 12 h i de 19 h a 20 h.

Quins comerçosreobriran?Podran reobrir les botiguesi locals de serveis que no su-perin els 400 m². A dins hihaurà una ocupació de coma màxim el 30% de la capa-

citat. També podran re-obrir els concessionarisd’automoció, les estacionsd’ITV i els centres de jardi-neria i vivers de plantes,sense límit de superfície(en aquests casos, amb citaprèvia). Cal garantir unadistància mínima de 2 me-tres entre client i treballa-dor (o d’1 metre quan hi ha-gi elements de protecció ode barrera).

Es podrà menjaren un restaurant?Els establiments de res-tauració i hostaleria (res-

taurants, bars, cafeteries ialtres de preparació o ven-da de menjars i begudes)podran obrir les terrassesa l’aire lliure. Ho podranfer amb una ocupació mà-xima del 50% de les taules(respecte a la llicència mu-nicipal) i amb una distàn-cia de 2 metres entre tau-les i agrupacions de taules.Hi podrà haver un màximde deu persones en unataula o grup de taules. Encap cas es podrà consumirdins del local. I, pel que fa ales comandes encarrega-des, l’establiment hauràde tenir un espai habilitat idegudament senyalitzatperquè els clients les recu-llin i efectuïn el pagament.

Podrem visitarun familiar, amico veí a casa seva?Estarà permès si el seu ha-bitatge és dins de la matei-xa regió sanitària del do-micili propi. No es recoma-na, però, visitar personesvulnerables (les més gransde 70 anys o amb malal-ties). I cal evitar el contac-te físic, com ara els petonsi les abraçades.

Es podrà quedaramb gent al carrer?Els grups podran ser d’unmàxim de deu persones(aquest límit no s’aplicaràa ciutadans que visquinjunts). S’aconsella conti-

nuar evitant el contacteamb elements comuns,com ara els bancs. Tambées permetrà fer trobadesal domicili, en associa-cions, seus socials, etc.Aquí, novament, caldràrespectar la limitació degrups de com a molt deupersones. Durant els con-tactes socials amb tercers,la distància mínima de se-guretat és de 2 metres.

I les sortides delsnens al carrer?Es mantindran els matei-xos preceptes que s’apli-quen des del 26 d’abril. Po-den sortir una hora al dia,entre les 12 h i les 19 h, percaminar al voltant del seudomicili i fins a 1 km dedistància. Va dirigit fins amenors de 13 anys inclo-sos, acompanyats d’unúnic adult. També conti-nuaran les mesures que esvan aplicar el 2 de maig,quan es va començar a sor-tir a passejar o a fer esport.L’exercici físic només espot fer de manera indivi-dual, i sempre dins del ter-me municipal del domicilihabitual. En el cas de per-sones que ho necessitin,poden sortir acompanya-des del cuidador.

Es podrà assistir aun acte de culte?Estarà permesa l’assistèn-cia a llocs de culte, sempre

que no se superi un terç dela seva capacitat i amb ladistància física d’1 metre.També s’autoritzaran lessales de vetlla, amb un lí-mit màxim de quinze per-sones en espais a l’aire lliu-re i de deu en llocs tancats.

Estaran obertsels hotels?Els establiments turísticsi els hotels podran obriramb limitacions. Les zo-nes comunes hauran decontinuar tancades. En-tre altres, no s’hi permetràl’ús de les piscines ni delsgimnasos. Sí que podranobrir els restaurants i les

cafeteries d’aquests esta-bliments per donar serveials clients allotjats.

Quants ocupantspodran anar enun cotxe?En caràcter general, conti-nuarà l’ús individual delcotxe particular. S’hi inclo-uen, tot i així, excepcions.

Gisela PladeveyaGIRONA

NOVETATS A partir de dilluns, a la regió sanitària de Girona podran reobrir elscomerços que no superin els 400 m² i estaran permesos els grups de fins a deupersones DESPLAÇAMENTS La mobilitat ampliarà radis, ja que es consentiràarreu de la mateixa regió, dins la qual també es podrà anar a les segones residències

Manual pera la fase 1

Les terrasses reobriran a partir del 18 demaig, amb una ocupació màxima del 50%de les taules ■ MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les zones comunesdels hotelscontinuarantancades

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A les biblioteques imuseus, l’ocupacióes limitarà a un terçde la capacitat

Marta Madrenas Alcaldessa de Girona

“Molts s’esperaran aobrir per veure com va”

Lurdes ArtigasGIRONA

irona es prepara fa diesper a la fase 1 eixam-plant l’espai per a via-nants i treballant per

ampliar també les terrasses.

Girona està preparada per pas-sar dilluns a la fase 1?A l’Ajuntament fa temps que es-tem treballant-hi des de totes lesàrees i estem preparats. El que ésimportant és que la ciutadania sesenti preparada i sigui conscientque, encara que les dades sanità-ries hagin millorat, això no voldir que no continuï vigent l’emer-gència. Tot el compromís de laciutadania d’actuar amb una altadosi de responsabilitat i de soli-daritat ha de continuar vigent, imés intensament que mai. Calno abaixar la guàrdia i faig unprec: que, encara que no siguiobligatori, tothom quan surti decasa vagi amb mascareta o ambalgun element, com ara un buf,que ens protegeixi el nas i la bo-ca. És imprescindible per així as-segurar que no es contagia la per-sona amb qui estàs mantenint elcontacte, ja sigui en un comerç oen una terrassa o pel carrer.

De fet, aquesta setmana, tot ique aquí encara no s’havia can-viat de fase, ja ha començat ahaver-hi més moviment. Dijousvostè destacava que el bus urbàja té un 30% dels usuaris habi-tuals quan fins ara eren un 5%.Sí, ja comença a haver-hi bastantmoviment, que és del que es trac-ta. És cert que estem tots unamica noquejats per la situació, ique et sents protegit a casa peròquan surts al carrer sents unacerta fragilitat i por de ser conta-

G

PRUDÈNCIA · Madrenas, que remarca que l’emergència no ha passat, diu que caldrà intensificar ara“l’alta dosi de responsabilitat” dels ciutadans i fa “un prec” perquè tothom surti de casa amb mascaretaFUTUR · Augura moments “molt difícils” en els àmbits econòmic i social els pròxims mesos

giat, però és que és cap on hemd’anar. Amb molta prudència,hauríem d’anar recuperant demica en mica la normalitat. Lanormalitat sanitària, perquè lanormalitat social i l’econòmicasón un tema diferent. Es viuranmoments de molta dificultat,augmentarà molt l’atur... Ara se-rà vital ajudar a fer possible l’acti-vació econòmica. M’agradariasensibilitzar molt tothom que calque ajudem els nostres comer-ços, l’hostaleria i les petites i mit-janes empreses. Les empresescreen ocupació i, si no hi ha ocu-pació, el problema social cadacop serà més ampli i greu i podriaesdevenir estructural.

Què es farà des de l’Ajuntamentper ajudar a la reactivació eco-nòmica?Donar suport sobretot a les duesgrans activitats perjudicades a laciutat, que són el comerç i el tu-risme, però també a totes les ac-tivitats econòmiques en el seuconjunt. En el comerç, hem fetl’aplicació per a compra en líniaLa Compra, que estarà activa perals usuaris la setmana que ve. Entema de terrasses, com saben, estracta d’intentar ajudar els nego-cis de l’hostaleria. També hemaugmentat els ajuts culturals. Idesprés hi ha accions més gene-rals per afavorir l’ocupació. Enuna decisió molt ambiciosa pres-

supostàriament parlant, hem in-crementat de 125.000 a 400.000euros el programa Girona Actua,d’ajuts a les empreses i els autò-noms per mantenir o ampliar elsseus recursos humans; és a dir,per reduir l’atur.

Creu que les limitacions de lafase 1 permetran obrir a la majo-ria o hi haurà més establimentsque preferiran esperar?Hi haurà establiments que s’es-peraran. No tant a entrar en unanova fase, sinó per veure comfunciona. Des de diversos nego-cis de restauració m’han dit queno obriran la terrassa perquè vo-len observar què passa. Els res-ponsables del compliment de lesnormes són els empresaris i vo-len veure si la ciutadania respon.El que no volen, i nosaltres tam-poc, és que s’hagin d’enfrontar ala ciutadania per si no guarda lesdistàncies. Volen observar laresponsabilitat de la gent perells sentir-se més segurs enl’obertura dels seus negocis.

Una de les mesures que s’hanpres és l’augment de les zones depas de vianants. Són canvis quehan vingut per quedar-se?Sí i per anar-se ampliant. Gironaencara és lluny del que seria unamobilitat sostenible líder, comho són algunes ciutats europees.Ens hi volem acostar. Les mesu-res que s’estan prenent ara sónevidentment sanitàries, però vanperfectament coordinades ambel que és una mobilitat sosteni-ble: donar prioritat als vianants,la bicicleta i els mitjans de trans-port públics. Crec que la ciutada-nia quan ho visqui en veurà elsavantatges. En 15 dies hem fet elque hem pogut, però ara cadasetmana n’hi haurà més. ■

Madrenas, amb mascareta, ahir a la porta de l’ajuntament ■ MANEL LLADÓ

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE MAIG DEL 2020 | Comarques Gironines | 25

Un 27% dels morts,en residències

L’APUNT l’Ajuntament de Palafrugell s’impulsi una comissiód’investigació pel brot del Covid-19 al centre GentGran, amb 32 morts. Tinc la impressió, però, que si esvol arribar al fons de la qüestió, s’haurà de buscar forade les quatre parets del geriàtric, mirar què va passaren l’àmbit hospitalari i exigir responsabilitats alsgestors de la crisi sanitària a Catalunya.Núria Astorch Flavià

A les portes que Girona entri en la fase 1 després dedos mesos de confinament, em sembla oportú posaren relleu una dada que trobo esgarrifosa. Segons lesdades de Salut de dijous a la nit, de les 719 personesque han perdut la vida per coronavirus a la demarca-ció, 197 (un 27%) han mort en residències per a gentgran. En aquest sentit, és un exemple que des de

En vehicles de fins a nouplaces es permetrà la sevaocupació total si els ocu-pants viuen plegats (i senseobligatorietat de mascare-ta). Si no resideixen junts,fins a dues persones per filasi utilitzen mascaretes.

Es podrà anar aun espectacle?Els cines, teatres i recinteson es facin espectacles cul-turals podran obrir, limi-tant la capacitat a un terç imantenint les distànciesde seguretat de 2 metresentre les persones. S’esta-bleix un màxim de 200 per-sones en espais exteriors ide 30 en locals tancats. ■

Comarques-Necrològiques

Diari de GironaDILLUNS, 18 DE MAIG DE 202018

ACN BARCELONA

■Dotze alcaldes i una trentena depersonalitats han signat un mani-fest per reivindicar el Baix Mont-seny com una realitat diferencia-da. El text es fa públic coincidintamb la decisió del Ministeri de Sa-nitat de deixar part dels seus mu-nicipis en fase , mentre que els

corresponents a les comarques deGirona passen a la fase . Els sig-nants remarquen que les divi-sions territorials i les mesures po-lítiques «s’han de correspondre ala realitat existent» en lloc de «for-çar amb calçador l’adaptació de lasocietat a les línies dels mapes».«Mostrem la nostra disconformi-tat amb la determinació presa pelMinisteri i aprofitem per reivindi-car la necessitat d’estructuraraquest territori d’acord amb laseva idiosincràsia», expressen almanifest.

Els alcaldes signants del mani-

fest són Raül Garcia (Sant Celoni),Dídac Manresa (Breda), Nil Pa-piol (Hostalric), Martí Pujol (Lli-nars del Vallès), Jordi Xena (SantaMaria de Palautordera), JosepMaria Bagot (Riells i Viabrea),Joan Ora (Vallgorguina), JoanPons (Vilalba Sasserra), Raul Va-lentín (Sant Antoni de Vilamajor),Marc Uriach (Gualba), Maria Im-maculada Font (Campins) i Al-bert Rovira (Fogars de Montclús).

Al text, els batlles signants re-corden que tot i que la Conselleriade la Salut de la Generalitat sí queva diferenciar el seu territori per

«harmonitzar» les fases del confi-nament d’una banda i altra de laratlla provincial, no s’ha mantin-gut aquesta divisió un cop el go-vern central ha hagut d’aprovar laproposta.

«Una realitat viva»«Que el Baix Montseny estigui di-vidit en dues fases entorpeix lesrelacions habituals i normals», vacriticar Andreu Pujol, un dels im-pulsors del manifest i regidor deBreda. Segons Pujol, la «comarcanatural» del Baix Montseny –divi-dida entre el Vallès Oriental i LaSelva- és «una realitat viva» que esconcreta en fluxos de població irelacions culturals i comercials,que ara es veuran trencades per ladiferenciació de fases.

Malgrat la situació, però, els im-

pulsors han volgut aprofitar la po-lèmica per «donar a conèixer» larealitat de la zona. «Sempre ques’obre el meló de la divisió territo-rial, al Baix Montseny hi ha movi-ments per reivindicar la realitatpròpia», va destacar Pujol. Entreels signants inicials d’aquest ma-nifest hi ha dotze alcaldes i tambépersonalitats de la societat civil.Entre aquests darrers, hi ha nomscom el del geògraf Marti Boada, elperiodista Eloi Vila, el pallassoTortell Poltrona, l’artista Perejau-me, l’exdiputat Albano Dante Fa-chín, el músic Joan Colomo, el pe-riodista Lluís Gendrau, el secreta-ri General de Treball de la Gene-ralitat de Catalunya Josep Gines-ta, l’actor Quim Masferrer o l’exdi-putat del Parlament Jordi Cumi-nal.

Dotze alcaldes reivindiquen el BaixMontseny com a realitat diferenciadaEntre els batlles quehan signat el manifesthi ha els de Breda, Hostalric i Riells i Viabrea

ANGLÈS

VICENTE YUBERO PÉREZHa mort als 79 anys. Tenia sis fills.

CELRÀ

AMADEU POCH SERRAHa mort als 88 anys.

Era casat amb Maria Dolors Pujol Olive-

ras i tenia tres filles. Residia a Celrà.

FIGUERES

RAFAEL DEL PINO BONILLAHa mort als 84 anys. E

ra casat amb Antonia Hernández Diaz i

tenia una filla.

Residia a Figueres.

GIRONA

EDUARD BURRASSÓ RIBOTHa mort als 82 anys.

Era casat amb Llucieta Trias Roura i tenia

quatre fills. Residia a Girona.

JOSEP IBAÑEZ COMPTEHa mort als 71 anys.

Era casat amb Rosa Maria Piferrer Molas

i tenia dos fills.

Residia a Girona.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

JOSÉ GÓMEZ GUZMÁNHa mort als 84 anys.

Era casat amb Natalia Martín Guisaro i

tenia nou fills. Residia a la Bisbal d’Em-

pordà.

OLOT

JOAN PADROSA TRAVESASHa mort als 70 anys.

Era casat amb Encarna Gómez Ortega i

tenia dos fills. Residia a Olot.

PALAMÓS

JUAN PEDRO SÁNCHEZ MARTÍNEZHa mort als 77 anys. Era casat amb Mi-

lagros Cardiel Ruiz i tenia un fill. Residia

a Palamós.

SALT

JESÚS JORDÀ AYMERICHHa mort als 83 anys. Era casat amb

Margarita Casas Martí i tenia tres filles.

Residia a Salt.

SANT JOAN LES FONTS

JOSEP MOLINER SAQUÉSHa mort als 91 anys. Era vidu de Núria

Sala Jordà i tenia dos fills. Residia a Sant

Joan les Fonts.

SANTA CRISTINA D’ARO

MARIA ASSUMPCIÓ ALBERTÍ ROSELLHa mort als 85 anys. Era vídua d’Àngel

Sala Costa i tenia dues filles. Residia a

Santa Cristina d’Aro.

TORROELLA DE MONTGRÍ

NÚRIA OLIVA ALEMANYHa mort als 76 anys. Era casada amb

Antoni Esteve Convalia i tenia dues filles.

Residia a Torrella de Montgrí.

VIDRERES

MERCÈ BATLLOSERA MASSAHa mort als 91 anys.

Residia a Vidreres.

DEFUNCIONS

FARMÀCIES DE TORNPOBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON

ANGLÈS FRANCH (9-21) Indústria 39-41 972 42 00 51

ARBÚCIES GONZÁLEZ-HUIX (9-21) Pl. Doctor Turón, 9 972 16 21 81

AVINYONET DE PUIGVENTÓS BERTRAN (8-21) Simó Llauneta, 31 639 31 65 99

BANYOLES FIGUERAS Av. Catalunya, 17 972 57 13 04

BELLVER DE CERDANYA BETRIU (9-22) Pere Sicart, 12 972 51 00 79

BESCANÓ ARRIZABALAGA (9-14/16-21) Major, 68 677 17 26 95

BLANES TURON, CB Ca la Guidó, 2 972 33 47 01

BORDILS DE PUIG (9-21) Ctra. Palamós, 90 972 49 00 12

CADAQUÉS MORADELL Frederic Rahola, 9 972 25 87 51

CALDES DE MALAVELLA PLANAS (9-21) Crta. de Llagostera, 29 673 79 59 97

CAMPDEVÀNOL GONZÁLEZ (9-21) Major, 12 972 73 00 29

CASSÀ DE LA SELVA LAGUILLO Ctra. Provincial, 289 972 46 45 55

CELRÀ DELLONDER NAVARRO (9-21) Aumet, 48 972 49 20 18

COLERA REVILLA Mar, 78 972 38 92 12

EL PORT DE LA SELVA SALA Mar, 8 686 51 50 94

EMPURIABRAVA BURSET (9-21) Bahia, 87 972 45 12 55

FIGUERES GENÍS Ample, 28 972 50 17 63

FLAÇÀ PAGÈS (9-21) Pl. Estació, 7 972 48 81 08

GIRONA JUANOLA RIBERA (9-21) Av. Sant Joan Bosco, 23 972 20 41 93

XIRGU (9.15-22) Santa Clara, 58 972 20 46 87

GUIXERES Ctra. de Sant Feliu, 23 972 21 18 15

L’ESCALA MASSAGUER Del Port, 28 972 77 13 75

L’ESTARTIT SÁNCHEZ Santa Anna, 62 972 75 09 26

LA BISBAL D’EMPORDÀ PIERA, CB Av. les Voltes, 1 674 038 640

LA CELLERA DE TER JORNET (9-20) Dr. Codina, 32 972 42 14 63

LA JONQUERA ESCUTIA (9-24) Major, 87 972 55 40 14

LES PLANES D’HOSTOLES MASÓ (9-14/16-21) Av. Narcís, Arnau, 49 972 44 80 15

LLAGOSTERA SOTO-GRUART (9-21) Garbí, 5 972 83 14 63

LLANÇÀ FIGA Salmerón, 5 690 14 16 44

LLORET DE MAR MAZÓ (9.30-22) Venècia, 75 972 36 61 55

MATEOS (22-9.30) Av. Vidreres, 146 972 96 46 55

MAÇANET DE CABRENYS DE LAS CASAS (9-20) Pl. Vila, 11 973 54 40 15

MAÇANET DE LA SELVA MARTÍNEZ (9-21) Vidreres, 46 972 85 92 43

MEDINYÀ ARAGAY (9-21) Dr. Fleming, 3 617 59 99 18

OLOT PUIGVERT Pl. Major, 1 972 26 02 83

PALAFRUGELL MARTÍ Cavallers, 46 972 30 06 92

PALAMÓS BAVIERA (9-22) Major, 1 972 31 41 70

MARGALEF (22-9) Enric Vincke, 20 972 31 27 15

PERALADA IÑARRA (9.30-21) Av. Constitució, 1 648 15 65 54

PLATJA D’ARO VÍLCHEZ (9-22) Av. Castell d’Aro, 14 972 82 64 52

SALA (22-9) Av. Costa Brava, 2 972 81 75 64

PORTBOU LLANTA Mar, 8 972 39 01 45

PUIGCERDÀ JOAN MUNTANÉ Escoles Pies, 8 972 88 01 63RIBES DE FRESER RAMIS (9.30-20.30) Major, 24 603 53 49 15RIELLS I VIABREA D’OCÓN (9-21) Santa Fe, 5 93 847 22 94RIPOLL ROCA Ctra. Barcelona, 38 972 70 14 90ROSES GONZÁLEZ (9-21) Doctor Jaume Ferran, 56 972 15 25 39 CASAS (21-9) A. Gola Estany, 27 (Sta.Margarida) 972 25 56 58

SALT AUGUET Moreneta, 39 baixos 972 60 72 37ST. ANTONI DE CALONGE URQUIZU (9-21) Av. Catalunya, 3 972 66 16 93ST. FELIU DE GUÍXOLS VALLS GIRONÈS (9-20.30) Major, 33 972 32 01 92 DE LA PEÑA VILÀ (20.30-9) Clavé, 8 972 32 11 31

ST. HILARI SACALM MUNTALT (9-21) Busquets i Punset, 13 972 86 90 49ST. JOAN DE LES ABADESSES CAMPRUBÍ (9-21) Ramon d’Urgell, 56 972 72 22 26ST. JOAN LES FONTS ARUMÍ (9-14/16-21) Ctra. Olot, 47 678 72 08 90ST. MIQUEL DE FLUVIÀ COLL (9-21) Figueres, 27 972 56 82 19ST. PAU DE SEGÚRIES TRAVERIA, CB (9-21) Guàrdia, 4 972 74 71 19ST. PERE PESCADOR POCH (9-22) C/ Del Mar, 25 972 52 00 15STA. COLOMA DE FARNERS SUREDA Ctra. de Sils, 1 972 84 11 95STA. CRISTINA D’ARO FUENTES (9-20.30) La Teulera, 29-31 639 26 83 90TORTELLÀ GUIXERAS (9-21) Pl. Mercat, 5 972 28 71 02TOSSA DE MAR LORES (9-21) Enric Granados, 1-9, local 17 972 34 11 72VIDRERES MORÉ (9-21) Catalunya, 48 972 85 05 75VILOBÍ D’ONYAR PUIGVERT, CB (9-14/16-21) Onyar, 2 972 47 30 08

EDUARD BURRASSÓi RIBOT

Els treballadors del Diari de Gironaens unim al dol de la família per tan sentida pèrdua

i en especial al de la nostra companya Cristina.

Girona, 18 de maig de 2020

JESÚS JORDÀ AYMERICHAlcalde de Susqueda

(1995-2003)

La Corporació municipal de Susqueda expressa el seu condol als seus familiars i amics per tan sentida pèrdua.

Susqueda, 18 de maig de 2020

EDUARD BURRASSÓ i RIBOT(Ca l’Escolà de Santa Eugènia)

18/06/37- 17/05/20

A.C.S.La seva dona Llucieta Trias; fills: Anna, Quim, Xevi i Cristina; nets: Paula, Emma,

Nora, Pau, Jan, Aniol i Uriel; gendres, nores i família tota participen a llurs amistatstan sentida pèrdua. La cerimònia se celebrarà en la intimitat familiar seguint

el protocol establert per la Conselleria de Salut.

Girona, 18 de maig de 2020

ESQUELESDiari de Girona

� 972 20 20 66esqueles@ddg.cat

jamargant - 18/05/2020 09:17 - 46.136.229.122

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDILLUNS, 18 DE MAIG DE 202026

cultura@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

EUROPA PRESS/DdG CALIFÒRNIA

■ L'actor estatunidenc Fred Wi-llard, conegut principalment pelsseus papers còmics, va morir elpassat divendres als anys percauses naturals a la seva casa deCalifòrnia. Willard (, Ohio) vadedicar cinc dècades a la tele i elcinema i, amb una extensa carreracinematogràfica a les seves espat-

lles, era conegut per pel·lículesmolt populars com Very impor-tant perros (), dirigida perChristopher Guest; el documen-tal This is Spinal Tap(), dirigitper Rob Reiner, i per sèries comTothom estima Raymond () iModern Family, on feia del cone-gut Frank Dunphy. També serà re-cordat com un mestre dels docu-mentals de ficció i el de maigs'estrena a Netflix Space Force, enla qual Willard té també un paperprotagonista.

Willard va morir «a la fantàsticaedat de anys», segons va expli-car la seva filla, Hope Mulbarger,

en declaracions a la CNN. «Va se-guir fent coses, treballant i fent-nos feliços fins al final. L'estimà-vem tant! Sempre el trobarem afaltar», va afegir clarament emo-cionada.

L'actor, nominat quatre vega-des als premis Emmy, va morirdos anys després que la seva es-posa, Mary Willard, que va morirals anys d'edat després de dematrimoni.

«Si de mi depengués, no can-viaria res mai i ningú moriria.D'altra banda, ningú podria tenirfills i estaríem massa apretats», vadir Willard en una entrevista al

New York Magazine l'any .Quan l'entrevistaven, l'actor sem-pre destacava que fer riure sem-pre li havia agradat. Era «el pallas-so de la classe».

El món audiovisual està de dolActors, directors i humoristes hanretut homenatge a Willard duranttot el cap de setmana. «Una de lesmeves frases preferides de totesles pel·lícules la va dir Fred Willarda Very important perros quan ungos atacava la jutge: 'La perseguiacom si estigués feta de pernil'. Eraun home molt brillant. Elevava elnivell dels programes de televisió

en què apareixia. DEP home di-vertit!», va publicar el director Ke-vin Smith a Twitter.

Per la seva banda, Jimmy Kim-mel va compartir un vídeo de laseva última aparició en directe ala televisió i va afegir: «No hi havianingú més dolç ni divertit. Vam te-nir molta sort de conèixer FredWillard i trobarem a faltar les se-ves moltes visites». Steve Martinel definia com el seu «heroi» i re-cordava el seu treball a Roxanne.«Fred Willard és la persona mésdivertida amb qui he treballatmai. Era un home dolç i merave-llós», va ressaltar l'actor Steve Ca-rell també a Twitter. «Quina sortque tots poguéssim gaudir dels re-gals de Willard», va piular l’actriuJamie Lee Curtis.

Mor l’actor estatunidenc Fred WillardAl seu llegat cinematogràfichi trobem «Very importantperros», «This is Spinal Tap»i «Modern Family»

AGÈNCIES/DdG BARCELONA

■ El Dia Internacional dels Mu-seus (DIM) se celebra enguanydes del confinament. En concret,i en absència de la tradicional Nitdels Museus de Barcelona, quehauria escaigut en aquestes dates,els diferents centres d'art hi parti-cipen amb activitats alternatives iavançades, des de dissabte i finsavui, data oficial de la celebració.Conferències, visites virtuals ipropostes per als més petits con-figuren una amplíssima celebra-ció que va més enllà dels equipa-ments barcelonins i catalans, jaque s'impulsa a escala global a tra-vés del Consell Internacional deMuseus amb el lema «Museus perla Igualtat: diversitat i inclusió».

El DIM se celebra, doncs,a través de les xarxes socials i deles pàgines webs dels museus. Perexemple, el Born Centre de Cultu-ra i Memòria ha creat una web ex-clusiva del DIM on proposaactivitats als seus perfils socials.Per la seva banda, el MUHBA ofe-reix avui mateix, entre altres acti-vitats, la conferència en directe deRana Alhussin Barcelona en re-construcció: espais públics de pos-tguerra. Obertura de l’Avinguda dela Catedral (-).

Així mateix, el Museu del Dis-seny participa amb diferents acti-vitats familiars, com Petites histò-ries, grans dones Caroline Mon-tagne. Què em posaré avui?, el jocde pistes Troba l'objecte!o el joc dememòria del museu Tothom a ju-gar!. En la mateixa línia, el Museu

Picasso proposa una visita virtualper les sales de la seva col·lecció,al mateix temps que el personaldel centre descobreix algunes deles peces vinculades a l'etiquetaMuseusPerLaIgualtat i l'activitates podrà seguir a través de les xar-xes socials, una iniciativa ques'inscriu en la campanya del De-partament de Cultura de la Gene-ralitat per recuperar la presènciadel públic als museus.

Els centres d’art gironinsAls museus de Girona destaquenespecialment les propostes de lacapital per part dels espais dedi-

cats a la història en general i la delsjueus en particular, al voltantd'una de les peces emblemàti-ques del seu fons com és l'àngelque coronava el campanar de laCatedral, una escultura de bronzemisteriosament decapitada.

A l’Alt Empordà, el Museu Dalís’unirà avui a una conversa per ce-lebrar el primer DIM sense públicparticipant en un directe d'Insta-gram que organitza El Prado a les hores. La institució madrilenyaes reunirà amb diversos museusespanyols perquè donin a conèi-xer les seves col·leccions. D’altrabanda, el museu figuerenc també

participarà en una iniciativa del'Institut Cervantes de Xangai i enuna altra del Museu Sabanci d'Is-tanbul.

A més, la direcció general delPatrimoni Cultural de la Genera-litat ha impulsat una vintena devisites virtuals guiades de mi-nuts a través del canal YouTube depatrimoni.gencat, per les ruïnesd'Empúries i Ullastret, el Museud'Art de Girona, els museus de Sit-ges, Vic, Olèrdola, Reus, Tortosa,Sant Cugat del Vallès, el MuseuNacional de la Ciència i la Tècnicade Terrassa, el Museu NacionalArqueològic de Tarragona i el Mu-

seu d'Arqueologia de Catalunya aBarcelona.

La canalla i les dones artistesD'altra banda, nou museus cata-lans presenten la col·lecció de ví-deo-contes Petites Històries GransDones, que posen en valor noudones rellevants de la cultura, laciència i les arts. La narració delscontes està especialment adreça-da a públic infantil i permet conèi-xer d’una manera lúdica i entre-tinguda la vida i l’obra de nou do-nes vinculades amb aquests mu-seus: la canadenca Biruté Galdi-kas, l’experta més important en elcomportament dels orangutans;la fotògrafa Colita, que ha realitzatnombroses fotografies a artistes icantants catalans de la nova cançó i és considerada una de lesmillors retratistes especialitzadesen aquest gènere; i l’arqueòlogaAdela Ramon Lligué, entre d’altres.

«Challenges» culturals Realitzar el dia dels museus deforma virtual comporta que laparticipació pot ser global. És peraixò que des del DIM es pro-posen reptes per a les famílies: elDIMchallenge, inspirat en la ini-ciativa del Getty Museum, consis-tent en la recreació d'una obrad'art dels fons digitals dels mu-seus catalans i del portal Visitmu-seum; i la MaratóMuseumQui-zaCasa, per la qual prop de mu-seus llançaran fins demà una ma-rató de preguntes.

Els museus catalans «confinen» elseu Dia Internacional al món virtualEl DIM 2020 se celebra des de dissabte i fins avui a través de les xarxes socials i de les pàgines webs dels centres d’artConferències, visites en línia, reptes i propostes per als més petits configuren una àmplia programació a escala mundial

El Museu Dalí s’unirà a una conversa en directe amb El Prado per mostrar la seva col·lecció. CONXI MOLONS

jamargant - 18/05/2020 09:17 - 46.136.229.122

Aquest diumenge nombrosespoblacions gironines han com-memorat el Dia Internacionalcontra l’Homofòbia, la Transfòbiai la Bifòbia per celebrar que, tal diacom ahir de fa anys, es va eli-minar l'homosexualitat de la llistade malalties mentals per part del'Assemblea General de l’Organit-zació Mundial de la Salut (OMS).

L’objectiu d’aquesta jornada ésdenunciar la discriminació quesegueixen patint les persones ho-mosexuals, bisexuals i transsexu-als, així com seguir lluitant en l’a-vanç dels seus drets arreu delmón. L’any es va incorporarla bifòbia al nom de la campanya,que ara reuneix les tres accepta-cions del col·lectiu.

Els ajuntaments de Blanes, Riu-dellots, Llagostera i Hostalric sónalguns dels consistoris gironinsque s’han adherit al manifestemès pel Departament de Treball,Afers Socials i Famílies de la Ge-neralitat de Catalunya.

Bandera sense onejar a BlanesEl consistori del municipi costa-ner ja és el quart any consecutiuque s’adhereix a aquest dia inter-nacional. Fins ara, amb motiu d’a-questa commemoració, s’haviapenjat una bandera LGTBI al bal-có principal de l’edifici consisto-rial, com a suport a la reivindica-ció que afecta el col·lectiu. Engua-ny, però, no ha estat possible pen-jar-la perquè des del passat demarç, quan es van produir les

dues primeres morts per la covid- a l’Hospital Comarcal de Bla-nes, les banderes institucionalsonegen a mig pal en senyal de dolpels seus afectats.  

D’altra banda, el Servei de Po-lítiques d’Igualtat de l’Àrea d’AccióSocial de l’Ajuntament de Blanesha organitzat i posat en marxa al-tres accions telemàtiques. Unad’elles promou la igualtat de tracte

i no discriminació de personesLGTBI, on s’inclou la campanyadel SAI Blanes amb una imatge in-teractiva amb diferents elementsper abordar les discriminacionsper LGBTI-fòbia amb el lema«LGBTI-fòbia, ni a casa, ni al car-rer!».

Activitats d’autoaprenentatgeEl servei municipal també s’haencarregat de crear un joc inter-actiu: un rosco glossari dedicatúnicament i exclusivament aaquest tema. Presentat a l’estil delconegut programa televisiu on estracta d’endevinar paraules, el

«Rosco Glossari» té per objectiuque les persones es familiaritzinamb termes relacionats amb la te-màtica LGBTI+. Està plantejatcom un joc d’autoaprenentatgeper visibilitzar tot el que hi ha dar-rere de les sigles del col·lectiu.Aquest és un mitjà més per reivin-dicar que avui dia, en la nostra so-cietat, s’ha de parlar d’homofòbia,transfobia i bifòbia perquè encarahi ha persones que pateixen dis-criminacions i d’altres que no entenen prou coneixement.

Des del SAI Blanes es remarcala necessitat que la ciutadania en-tengui que la identitat de les per-sones és molt valuosa. Conside-ren fonamental poder trencar es-tereotips i tenir en compte les in-terseccionalitats per avançar capa la igualtat real, on totes les per-sones són respectades, i així garantir els seus drets fonamen-tals.

Llagostera, Riudellots i HostalricPoblacions com Llagostera, Riu-dellots i Hostalric també s'han ad-herit al manifest a favor d'aquestdia internacional. Aquests con -sistoris sí que han penjat al balcóla bandera LGTBI en contra del rebuig davant de qualsevol menade discriminació per raó de gènere.

L’Ajuntament d'Hostalric ha fetuna declaració contra l’LGTB-fò-bia des del seu Instagram a càrrecde l'alcalde, Nil Papiol, i la tinentd’alcalde d’Igualtat, Anna Nogue-ra. De la mateixa manera, la comissió de festes del poble i l'I-punt han elaborat un seguit d'ac-tivitats en format concurs i a travésde les xarxes socials per posar aprova els coneixements dels seusseguidors.

NATÀLIA BONJOCH GIRONA

Girona celebra el Dia Internacional contral’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia

Els municipis gironins han mostrat el seu rebuig contra les discriminacions que pateixen lespersones homosexuals, bisexuals i transsexuals Ahir, 17 de març, es complien 30 anys des quel’Assemblea General de l’OMS va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals

La bandera LGTBI penja del balcóde l’ajuntament d’Hostalric desde divendres. FOTO: ANNA NOGUERA Diverses entitats

dels municipishan elaboratactivitatstelemàtiques per fomentar la igualtat del tracte i la nodiscriminació

DdG SANT JULIÀ DE RAMIS

■El PSC de Sant Julià de Ramis haescrit una carta per fer arribar atots els ciutadans i ciutadanes delmunicipi on es posa sobre la taulala feina dels socialistes durantaquest any, i on també es valorenels primers dies de mandatdel govern de Marc Puigtió (ERC),que, segons afirmen, «han anatmarcats per una falta de col·labo-

ració i receptivitat». El PSC de Sant Julià, tot i que

aquest primer any ha estat pràc-ticament a l’entesa amb el governper la seva unilateralitat, vol allar-gar la mà al govern per podercol·laborar «en la millora del po-ble i el benestar dels seus ciuta-dans».

Propostes rebutjadesEls socialistes declaren que du-rant aquest any han treballat endiferents propostes de diferentsàrees de l’Ajuntament que no hanestat ateses pel govern. «Hem de-manat repintar els passos de ze-bra de Medinyà i la urbanització

Les Comes, que comporten unperill per als vianants, la neteja deles males herbes del Golf, la reno-vació del sòl del parc infantil deCan Matas al Pla de Baix o la repa-ració dels sotracs del carrer SantJordi de Montagut, que compor-ten un perill. No hi ha hagut capactuació del govern per resoldreaquests problemes», han explicatels membres del PSC.

Els socialistes, d’altra banda,també han donat les gràcies als votants que van tenir el i han afirmat que «malgrat tot, lanostra il·lusió i empenta per se-guir treballant per Sant Julià té for-ça i és ferma».

El PSC de Sant Julià de Ramisdemana col·laboració a l’alcaldeEls socialistes denuncienla falta de comunicacióamb el govern de Puigtiói la poca disposició a l’entesa

DdG LLAGOSTERA

■ Llagostera va ser un dels pri-mers municipis catalans selec-cionats per la Comissió Europeaper participar en el programaWiFiEU, dotat amb una aporta-ció de . euros per a lainstal·lació de diversos puntsd'accés gratuït a internet. Aquestimport va desinat directament a

l’empresa certificada que s’ocupade la instal·lació.

En total s’han instal·lat punts, d’exteriors i d’interiors,que donen cobertura i accés gra-tuït a internet a diversos espaispúblics i equipaments munici-pals. Concretament pot fer-se desde la plaça del Castell, la plaça Ca-talunya, la plaça August Vidal, elparc de l’Estació, l’interior i l’exte-rior del pavelló d’esports JosepMir així com des del camp de fut-bol i la piscina municipal. Tambéel Local Social de la Caixa, la Salade Plens, la llar d’avis i el teatre Ca-sino.

Nova xarxa wifi pública a Llagostera gràciesa un projecte europeu

El programa va destinat alsciutadans de la UE per posara la seva disposició xarxagratuïta en espais públics

Comarques

Diari de Girona DILLUNS, 18 DE MAIG DE 2020 17

jamargant - 18/05/2020 09:17 - 46.136.229.122

https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/22769 1/10

ECONOMIA

L'Olot Shopping en línia de 24 hores supera els 12.000 euros defacturació6.539 persones van entrar a la plataforma i van adquirir 484 articles en aquest pioner aparador del comerç de la capital

de la Garrotxa

per NacióGarrotxa , Olot, 18 de maig de 2020 a les 08:46 | (https://www.naciodigital.cat/garrotxa/pdf.php?id=22769)

Es van registrar 9.214 sessions al web de l'Olot Shopping i es van visitar 245.279 pàgines. | Arxiu NG.

79,90 € Clic aqui 249 € Clic aqui 799,90 € Clic aqui 309,90 € Clic aqui

-25%

Reposapiés ergonómicoDERBY

-43%

Sillón Ejecutivo modelo RENO,estructura metal, en piel colorNegro

-25%

Silla ergonómica ENERGY,reposacabezas, en negro

-29%

Silla de O�cina Ergonomica,LAMBO, con cabecero y soportelumbar, en negro

Privacy

x

18/5/2020 L'Olot Shopping en línia de 24 hores supera els 12.000 euros de facturació | NacióGarrotxa

https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/22769 2/10

Divendres a les vuit del vespre, es va aixecar la persiana de l’Olot.Shopping

(https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/22716/40/establiments/participaran/inedit/olot/shopping/linia)que durant 24 hores

va oferir descomptes a una quarantena de botigues de la ciutat. Per primera vegada, els comerços d’Olot es van aplegar en una

plataforma en línia gràcies a una iniciativa impulsada per l’Associació de Comerciants d’Olot, junt amb l’Ajuntament d’Olot (a través

de DinàmiG), el suport de l’empresa Volcànic Internet i la col.laboració de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.

6.539 persones van entrar a l’Olot.Shopping en les 24 hores de funcionament. Es van registrar 9.214 sessions al web i es van visitar

245.279 pàgines. De mitjana, cada usuari va passejar durant 8 minuts i mig pel portal, buscant els productes per tipologia o bé per

botiga. El moment de més a�uència de visitants va ser durant el tret de sortia a l’esdeveniment: divendres a les 8h vespre, 380

persones van començar a descobrir els productes i fer les compres als diferents establiments.

(https://www.naciodigital.cat/garrotxa/)

18/5/2020 L'Olot Shopping en línia de 24 hores supera els 12.000 euros de facturació | NacióGarrotxa

https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/22769 3/10

L’Olot.Shopping ha registrat 201 comandes amb un total de 484 articles venuts. Les peces de roba han estat els productes més venuts

d’aquesta jornada de compres, que ha tingut una facturació de 12.353 euros.

De les compres realitzades, 7 de cada 10 han estat de veïns i veïnes d’Olot, seguides dels habitants de la resta de municipis de la

Garrotxa. També han arribat comandes d’altres municipis de les comarques gironines (Camprodon, Lladó i Girona Ciutat) i de la

demarcació de Barcelona (Granollers i Mataró).

Pel que fa al dispositiu, 4 de cada 5 comandes es van fer amb el mòbil. Un 78% de les compres van arribar via telèfon, un 5% d’una

tauleta i un 17% d’un ordinador a través d’un web molt àgil i intuïtiu, que es va convertir en un aparador del comerç d’Olot amb una

única plataforma de pagament.

A partir d’aquest dilluns, els comerços participats a l’Olot.Shopping es posaran en contacte amb els clients perquè puguin escollir el

lliurament de la compra: si prefereixen recollir-ho a la botiga o bé la seva entrega a domicili. A més, entre tots els compradors de la

campanya se sortejaran 10 vals de 50 euros cadascun per poder gastar en els restaurants d’Olot associats a l’Associació d’Hostalatge

de la Garrotxa, un cop hagi �nalitzat el con�nament.

Una quarantena de botigues van participar de l’Olot.Shopping, un esdeveniment comercial únic i inèdit a la ciutat i Catalunya que va

néixer amb l’objectiu de visualitzar i potenciar el comerç local i de proximitat arran de l’actual situació de crisi per l’estat d’alarma.

La plataforma ha permès al comerç d’Olot poder disposar d’un nou canal de compra i obrir virtualment les portes dels establiments

que �ns al moment han hagut de tenir tancades per la pandèmia de la COVID-19.

(https://www.naciodigital.cat/garrotxa/)

Privacy

x