Embed Size (px)
Citation preview
Edició de GironaDILLUNS · 3 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14748 - AVUI / Any XL. Núm. 13618 - EL PUNT
1,20€
8719
41-1
1941
27Q
1110
43-1
1866
24T
Els Mossos estrenen lespistoles Taser a SaltVan reduir un home de quaranta-tresanys que havia agredit la seva dona
Societat P17
La trobada medieval compleix vintanys barrejant cultura i oci
Societat P21
Un moment de la fira d’ahir ■ URE COMAS
Trenta mil visitantsa la fira de Besalú
Crida a la marxa perl’autodeterminació
Política P12
Torra la planteja durant la festa pelcinquantè aniversari de Josep Rull
CULTURA P26
El festival figuerenc va acabarahir amb Macedònia il’Orquestra Di-Versiones Un moment de l’actuació d’ahir ■ M.Q.
L’Acústica haseduït 108.000espectadors
L’ESPORTIU
L’equip aragonèsacaba perdentper 8 gols a 2
Futbol
El Barçaremunta iapallissal’Osca
Els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, en un moment de la conversaamb el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, a Brussel·les ■ PEP PADRÓS
Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret
“El retorn a una certarutina no és el retorna la normalitat”
P6-9
L’entrevista, avui,a les 14.00, a les 19.00
i a les 21.00 h
Toni Comín“Hi ha gent
que ens diu que ensfaran un monument. Siens volen fer unmonument que el facina les nostres famílies”
❝MeritxellSerret
“És inevitable que elspartits competimelectoralment. Elprojecte sedueix siexpressa diversitat”
❝Lluís Puig“Els tics de la
vella política sempre hisón. Però el carroavançarà encara quealguns s’adormin a lapalla”
❝
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.481
Dilluns3 DE SETEMBRE DE 20181,20 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza
paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
PRESUMEIX DE BOSSAAconsegueix aquestes exclusives bosses delsmonuments i racons de la ciutat de Girona
CULTURA Xile serà el país convidata la propera edició del Fitag 32
MÚSICA L’Acústica trenca tots els rècordsi suma 108.000 espectadors 31
Els Mossos d’Esquadra ja hanutilitzat per primer cop la pistolaelèctrica tàser a Salt. Va ser en ladetenció d’un home en un bar,després que aquest agredís la sevadona i la seva filla. 8
Els Mossosutilitzen perprimeravegada lapistolaelèctrica a Salt
SEGURETAT
Girona, territorivideoprotegit4 I 5
REPORTATGES
TURISME
La Costa Brava,destí emergentper a iots6
Girona se situacom l’onzenaprovíncia ons’expedeixenmés passaports■ La seva situació fronterera faque sigui un dels punts on méspassaports i DNIs es fan. 9
L’economia submergidaa Girona dobla les multesd'Hisenda des del 2008
Les sancions creixen un 105% endeu anys, enfront del 58% a Espanya L’Estat recapta 1.881.227 milions en
impostos, un 11% més que el 20163
L’Olot es corona a Montilivi 1UN GOL D’HÈCTOR SIMÓN FRUSTRA EL DOMINI DEL PERALADA DAVANT DE GAIREBÉ 2.000 ESPECTADORS4
OLOT0
PERALADA
Una acció delderbi d’ahir aMontilivi.ANIOL RESCLOSA
22 i 23
GIRONA FC
La primera alegriafora arriba mésaviat que fa un any
EL CASELLER DE VICTÒRIES COM A VISITANT
S’ESTRENA EN LA PRIMERA SORTIDA; L’ÚLTIMA
TEMPORADA, VA SER EN LA NOVENA JORNADA
4
MESSI, AUTOR D’UN DOBLET, BAT
UN NOU RIVAL I JA HA MARCAT A 37
DELS 40 EQUIPS CONTRA ELS QUI
S’HA ENFRONTAT A PRIMERA
4
El Barça golejasense pietat l’Oscaal Camp Nou i esmanté líder a la Lliga
202 18 i 19BARÇA 8 OSCA
DillunsEsportiu
jamargant - 03/09/2018 09:06 - 79.147.189.105
Edició de GironaDIUMENGE · 2 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14747 - AVUI / Any XL. Núm. 13617 - EL PUNT
2,50€
1161
19-1
1469
45w
8448
15-1
1930
32Q
.
Avui amb El Punt Avui
Quim Torra i Carles Puigdemont
Els presidents Torra i Puigdemont, en un moment de la conversa amb el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, feta al Martin’s Hotel de Waterloo ■ PEP PADRÓS
“El perill d’una novaintervenció hi és”
P6-11
L’entrevista, avui,a les 13.30, a les 18 i
a les 22 h
GOVERNESPANYOL
“En les properessetmanes sabrem sihi ha una voluntat realde negociar o si totés tacticisme”
❝NEGOCIACIÓ“Si pretenen
que no parlem delspresos i del’autodeterminació, ésque no entenen lasituació a Catalunya”
❝JUDICI PERL’1-0
“D’aquí a llavors calque la reacció delpoble s’accentuï enforma de lluita pelsdrets civils i nacionals”
❝LLAÇOSGROCS
“La cohesió social ésprou forta per aturarqualsevol escalada.El debat polític nofractura mai”
❝
SOCIETAT P16
Busquen elfill de ladona mortaembolicadaamb plàsticsEls Mossos elvinculen al cas de Silsi el qualifiquen defugitiu perillós
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.480
Diumenge2 DE SETEMBRE DE 20182,50 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza
paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
PRESUMEIX DE BOSSAAconsegueix aquestes exclusives bosses delsmonuments i racons de la ciutat de Girona
GASTRONOMIA La cuina recuperael nap negre de Capmany 15
ROSES L’estudi d’inundabilitat permetràtirar endavant el nou pla general 14
Girona se situa com unade les províncies ambmés trasllats de metges
Un estudi xifra en 198 els facultatiusque van deixar la demarcació el 2017 La Facultat i la capacitat formativa
contribueixen a l’alta mobilitat
8 i 9
A més a DdG
Campuzano (PDeCAT) veubé implantar un servei civilper als joves catalans 25
Vidreres viu amb intensitat el correbou
Un participant,empaitat perun brau. DAVID
APARICIO
UN MILER DE PERSONES ASSISTEIX A L’ÚLTIMA FESTA TAURINA DE LES COMARQUES GIRONINES4 16
LA POLICIA CONTINUA BUSCANT EL FILL DE LA DONA, QUE
ES TROBA DESAPAREGUT DES DE FA ALMENYS UNA SETMANA
4
L’autòpsia no aclareixla causa de la mortde la veïna de Sils
L’autòpsia a la qual va ser sotmès el cos de la dona trobada mortaen una casa de Sils, no ha pogut determinar les causes exactes dela mort. Mentrestant, la policia continua buscant el fill. 5
ANÀLISI
Independència o diàleg
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT
EXPOSARÀ DIMARTS LA SEVA LÍNIA
POLÍTICA PER A LA TARDOR
4
24
Les condicions meteorològiques han con-tribuït a l’assoliment del cabal, però elsregants reclamen més mesures perquè con-sideren que aquest estiu ha estat excepcionali no sempre es repetirà l’episodi. 3
Les plugesajuden a rebaixarl’aigua del Tercap a Barcelona
La frenadaa les vendesd’alimentsa l’exteriorpassa factura
ES CALCULA QUE S’HAN PERDUT
UNS 90 MILIONS, MENTRE QUE LES
IMPORTACIONS HAN CRESCUT DE
L’ORDRE DEL 5,4 PER CENT 23
4
El turisme nacionalcau un 19,8% enl’allotjament nohoteler a Girona 6
PEIO RAHOLA FABRAENTOMÒLEG, NET DE CARLES RAHOLA I DE POMPEU FABRA
◗ DOMINICAL
«Molta gent va girar la cara als Rahola»
◗AVUI AMB EL DIARI
La ploma que va enganyar Franco
jamargant - 03/09/2018 09:06 - 79.147.189.105
Edició de GironaDISSABTE · 1 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14746 - AVUI / Any XL. Núm. 13616 - EL PUNT
1,50€
1238
98-1
1910
85Q
1317
76-1
1926
83Q
Primeravictòriadel Girona
Granell, perseguit per Ekambi en el partit d’ahir ■ LFP
El mercat d’estiu estanca sense acord peltraspàs de Portu, quecontinuarà a Montilivi
Un gran gol de CristhianStuani dona els trespunts al camp delVila-real (0-1)
L’ESPORTIU
David Timor confirmala seva marxa a LasPalmas i Douglas Luiztorna cedit
Es fan més hipoteques isón d’uns imports més alts
Economia P20
Turisme P18,19
El turisme baixa perla competència àrab
La DO Empordà preveuuna verema excel·lent
Agricultura P26
El fantasma del 155INSISTÈNCIA · Sánchezamenaça per segon dia ambsuspendre l’autonomia i nomésofereix votar un nou Estatut
RESPOSTA · Torra l’avisa queell deu obediència al Parlament ial poble català, però la trobada depresidents es manté a l’octubre
DEMÀ AMB EL DIARI I A EL PUNT AVUI TV
Conversa Torra-Puigdemont
P6,7
EUROPA-MÓN P30,31
La UE proposarà eliminar el canvi d’horaribianual, vigent des dels anys setanta
El canvi d’horapodria tenir elsdies comptats
Alerta per una xinxainvasora que causa danysen conreus i jardins5
El Govern es planteja queEspanya abandoni el fushorari de Berlín26
A més a DdG
La situació política i la turismofòbia,principals causes segons la patronal També han influït les vagues i la
recuperació d’altres destinacions 3
L’ocupació hoteleraha caigut entre un 5 i un10% aquesta temporada
TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.479
Dissabte1 DE SETEMBRE DE 20181,50 €
PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza
paper reciclat en un 80,5%
www.diaridegirona.cat
PRESUMEIX DE BOSSAAconsegueix aquestes exclusives bosses delsmonuments i racons de la ciutat de Girona
L’INFANT VA SER EVACUAT A L’HOSPITAL
SANT PAU DE BARCELONA AMB UN
TRAUMATISME CRANIOENCEFÀLIC I
UN TRENCAMENT DE FÈMUR
4
16
Troben uncadàverembolicat enplàstics en unacasa de Sils
ELS INVESTIGADORS SOSPITEN QUE ES
PODRIA TRACTAR D’UNA DONA DE 62 ANYS
QUE VIVIA AMB EL SEU FILL I QUE FA
MESOS QUE ESTAVA DESAPAREGUDA
4
18
Un nen de 16mesos cau d’untercer pis a SantHilari Sacalm
EL CLIMA HA AFAVORIT LA MADURACIÓ
DEL RAÏM I ELS CELLERS, QUE JA HAN
COMENÇAT A COLLIR-NE, PREVEUEN
AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ DE VI
4
14
Més raïm i de mésqualitat en l’inicide la verema dela DO Empordà
LA COSTA BRAVA avança perser reserva de la biosfera 7
BLANES Reobren sa Palomera, un mesdesprés de tancar-la per una mort 16
EsportsDdG
STUANI CANTA VICTÒRIA 1UNA GENIALITAT ENTRE BORJA GARCIA I L’URUGUAIÀ DONA AL GIRONA EL PRIMER TRIOMF D’AQUESTA LLIGA
GIRONA0
VILA-REAL
El davanter,celebrant el
gol del triomf.D. CASTELLÓ/EFE
Portu es queda: el Sevilla nopaga la clàusula de 20 milions
EL GIRONA TRASPASSATIMOR AL LAS PALMAS EN UNDARRER DIA DE MERCAT ENQUÈ RECUPERA DOUGLAS LUIZ
4 L’EQUIP ARRIBA A L’ATURADADE SELECCIONS AMB 4 PUNTS I HAVENT POGUT RETENIR ELNUCLI DUR DE L’ANY PASSAT
4
28 a 33
Portu es queda a Girona. ANIOL RESCLOSA
jamargant - 03/09/2018 09:10 - 79.147.189.105
EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 201828 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ
1180
44-1
1935
96Q
1180
78-1
1927
35Q
Una ubicació privilegiada ila riquesa del seu patrimo-ni cultural i natural són di-versos dels encants que ca-racteritzen la Costa Brava.Tant agents públics comprivats coincideixen en laimportància de mantenirun entorn ecològic de qua-litat al litoral gironí. Peraquest motiu, s’està treba-llant de manera decididaen la presentació de la can-didatura de la Costa Bravaper tal que sigui declaradareserva de la biosfera l’any2020, en el marc del reco-neixement internacionalque concedeix la Unesco.Si aquesta aspiració es fesrealitat, seria el tercer ter-ritori de Catalunya amb unsegell de qualitat, desprésdel Montseny i les Terresde l’Ebre. La candidaturacompromet la Costa Bravaa adoptar una sèrie de me-sures per afavorir que siguiun territori sostenible.Aquestes intervencionshauran de ser consensua-des i definides pels ajunta-ments i els agents socials ieconòmics de la zona. Ladocumentació de la pro-
posta s’espera que es puguipresentar al llarg del 2019,per tal que sigui avaluada el2020.
Ahir es va fer una reunióde treball a l’Escala peravançar en els preparatius.En aquesta reunió, el pre-sident de la Diputació deGirona, Miquel Noguer, il’alcalde de l’Escala, VíctorPuga, van traslladar el su-port de què disposa la can-didatura en l’àmbit territo-rial a Miguel Clüsener-Godt, director de la divisió
de ciències ecològiques i dela Terra i del programa Ho-me i Biosfera de la Unesco(MAB). A la trobada, amés, hi van assistir unacinquantena de membresd’entitats i organismes im-plicats en el projecte (alcal-des, representants de la Di-putació, de la Generalitat,de la UdG, de les cambresde comerç, del Parc Natu-ral dels Aiguamolls del’Empordà i del Parc Natu-ral del Montgrí, les Illes Me-des i el Baix Ter). ■
Costa Brava: possiblereserva de la biosferaa Jornada a l’Escala per treballar en la preparació de lacandidatura a És un reconeixement que atorga la Unesco
G. PladeveyaL’ESCALA
La reunió feta ahir a l’Alfolí de la Sal ■ EDDY KELELE / DIPUTACIÓ
Comarques
Diari de Girona DISSABTE, 1 DE SETEMBRE DE 2018 7
DdG L’ESCALA
■ Fa anys que des de diferentsagents com la Universitat de Giro-na i la Fundació Mar, es treballaamb la intenció de presentar lacandidatura de la Costa Brava coma Reserva de la Biosfera de la Unes-co. Amb aquest objectiu, el presi-dent de la Diputació de Girona,Miquel Noguer, i l'alcalde de l'Es-cala, Víctor Puga, es van reunir ahiramb diferents agents del territori iamb Miguel Clüsener-Godt, direc-tor de la Divisió de Ciències Eco-lògiques i de la Terra i del progra-ma Home i Biosfera de la Unesco(MAB).
La trobada es va centrar en elstreballs que s'estan elaborant enrelació amb la presentació de lacandidatura. A la reunió - que vatenir lloc a l'Alfolí de la Sal de l'Es-cala - van assistir una cinquantenade persones, entre alcaldes i repre-sentants de la Diputació de Giro-na, de la Generalitat, de la Univer-sitat de Girona, de les cambres decomerç gironines i dels parcs na-turals dels Aiguamolls de l'Empor-dà i del Montgrí, les illes Medes i elBaix Ter, entre altres entitats i or-ganismes implicats.
La iniciativa va servir per tras-lladat al responsable del programaMAB el suport de què disposaaquesta proposta, així com el com-promís amb el desenvolupamentsostenible del territori, la conser-vació dels seus valors i el fomentdel coneixement i l'educació. Mi-
quel Noguer va explicar que estantreballant de ple «en la seva trami-tació» i que la declaració de Reser-va de Biosfera «permetria reforçarel compromís del territori en lestres funcions que ha de complir: laconservació del territori, el desen-volupament sostenible i el suportlogístic, i el foment del coneixe-ment, la capacitació i el treball enxarxa amb altres territoris». El pre-sident de la Diputació va afegir queel territori «compleix els paràme-tres de qualitat de paisatge, biodi-versitat i nivell de protecció dels es-pais naturals i agraris, que el po-den fer mereixedor d'aquest reco-neixement en l'àmbit mundial».
L'alcalde de l'Escala, VíctorPuga, va destacar que la possibili-tat que la Costa Brava esdevinguiReserva de la Biosfera «és un reptemolt important», en el qual la po-blació se sent completament im-plicada. Segons el seu criteri,«s'obre una oportunitat única quecal aprofitar per a poder consoli-dar aquest salt de qualitat que du-rant els darrers anys hem anat tre-ballant entre tots i que ens pot si-tuar dins el marc necessari del de-senvolupament sostenible». «Ésuna oportunitat única per promo-cionar el nostre paisatge, els cos-tums i el patrimoni, alhora que es-devé un repte de futur que hauremde saber gestionar, ja que implicagarantir un desenvolupament sos-tenible i la preservació d'uns va-lors» va afegir.
La candidatura de laCosta Brava avança perconvertir-la en reservade la Biosfera
Diferents agents del territori es van reunir ahira l’Escala per fixar les pròximes línies de treball
La reunió per determinar elspassos a seguir va tenir lloc ahiral vespre. EDDY KELELE/DIPUTACIÓ DE GIRONA
jamargant - 03/09/2018 09:10 - 79.147.189.105
Diari de GironaDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DE 201814
L’ALT EMPORDÀ [email protected] ELECTRÒNIC
DdG CAPMANY
■ Els cellers de la DO Empordàhan començat la verema del i les provisions auguren una bonaprocció. La majoria de cellers ja faalguns dies que estan collint raïms,i els que no ho fan, estan a punt de
començar. Tot i que depèn de lazona i de la varietat, la verema s'hainiciat en general en les dates tra-dicionals, és a dir entre mitjans i fi-nals d'agost i el consell reguladorde la DO Empordà preveu mésproducció i de més qualitat quel’any passat. Les varietats prime-renques, com el moscatell de grapetit, són les primeres que es cu-llen però el gruix de la produccióes veremarà durant el mes de se-tembre i la verema s'allargarà finsa l'octubre. Les previsions de la DOEmpordà apunten que la produc-ció d'enguany serà lleugeramentsuperior a la de l'any passat, apro-ximadament un més. Les da-des de producció definitives no esconeixeran fins a finals d'octubre,ja que les condicions metereològi-ques de les properes setmanesmarcaran l'evolució de la madura-ció del raïm i determinaran el vo-lum final de la verema . Tot iaixò, les primeres previsions de laDO Empordà apunten que la pro-ducció se situarà a la mitjana de ladenominació, que és d'uns .hectolitres anuals. Les abundantspluges de la primavera i les altestemperatures d'aquest estiu hanpropiciat una excel·lent madura-ció del raïm en una campanya ques'ha caracteritzat per la manca defenòmens metereològics o sanita-ris que hagin afectat negativamentles vinyes. Justament, l'estat de les
vinyes és «excel·lent» a causa del'òptima climatologia, diuen desde la DO.
Xarxa meteorológicaEls viticultors ja s'han beneficiatenguany de la xarxa d'estacionsmetereològiques instal·lades aprincipis d'any a diversos punts deles vinyes de la DO per recollir da-des que ajudin els productors aaplicar una viticultura més ecolò-gica. Les dades proporcionadesper la xarxa han permès reduir l'úsde productes fitosanitaris i hanajudat a mantenir les vinyes en unestat sanitari excel·lent. El sistemaes va posar en marxa a principisd’any per combatre de forma mésecològica el míldiu, un fong queprovoca una de les principals ma-lalties que afecten les vinyes. Lesestacions incorporen sensors detemperatura i humitat relativa,pluviòmetre, sonda d'humectaciófoliar i anemòmetre. Estan dota-des de panells solars que garantei-xen el funcionament continuat els dies l'any. Les estacions fan,com a mínim, una lectura horàriai envien les dades recollides a unaplataforma que monitoritza els re-sultats de manera permanent.D'aquesta manera, els viticultorsdisposen d'una informació méscompleta que ja és bàsica per de-cidir els tractaments fitosanitarisque cal aplicar a les vinyes, ambl'objectiu final de minimitzar elmàxim possible o evitar l'ús depesticides que s'apliquen al vinyarempordanès. Aquest sistema degestió estarà en fase de proves du-rant els propers tres anys per valo-rar-ne la seva efectivitat i fiabilitaten la reducció dels tractamentsaplicats a les vinyes. Els cellers Es-pelt, Peralada i Clos d'Agon col·la-boraran en aquests estudis.
Més raïm i de mésqualitat en l’inici de la verema de la DO Empordà
Les pluges de la primavera i les altes temperatures de l’estiu hanafavorit la seva maduracióEl consell regulador preveu incrementar un 4% la producció de viS’han obtingut els primers resultats de la xarxa meteorològica per combatre els fongs
Els cellers de la DO ja hancomençat a recollir raïm. DO EMPORDÀ
DdG FIGUERES
■El grup municipal de Compro-mís d’Esquerres per Figueres pro-posarà en el proper ple municipalde dijous vinent crear un pacte lo-cal pel civisme i la convivència.Segons la formació, aquest PacteLocal hauria de treballar elementscom la neteja viària i la recollidade residus urbans, participant ac-tivament en el seguiment de laimplantació del nou contracte delservei de recollida de residus i ne-teja viària que entrarà en servei eldarrer trimestre d’enguany. Com-promís ha fet la proposta alertatper l’estat de conservació i netejadels carrers, així com la seguretati la covivència. «Figueres continuadesordenada i no s’impulsa capiniciativa política per posar-hi so-lució», expliquen des de la forma-ció. L’objectiu de la moció és, se-gons ells, obrir el debat sobre l’es-pai públic de Figueres.
CExF volimpulsar unpacte local pelcivisme aFigueres
DdG L’ESCALA
■L’Escala va donar ahir al vespreel tret de sortida oficial a la FestaMajor amb el pregó del meteorò-leg Tomàs Molina. El motiu de laparticipació d’un dels homes deltemps més populars de TV és laseva vinculació amb el poblearran de la participació de l’artis-ta Lluís Roura, asidu a enviar fo-tografies de fenòmens meteoro-lògics a l’espai televisiu.
Posteriorment, es va homenat-jar el è aniversari del Club Nàu-tic l’Escala amb l’entrega d’unaplaca commemorativa en motiudel mig segle d’història de l’enti-tat.
Aquest divendres també es vainaugurar l’exposició a l’Alfolí dela Sal «L’Escala. Territori biosfe-
ra», que mostra els valors de l'Es-cala dins el projecte per convertirla Costa Brava en Reserva de laBiosfera. Coincidint amb la inau-guració, hi va haver també una
conferència de Miguel Clüsener-Godt, director del ProgramaHome i Biosfera de la Unesco. Latemàtica es va escollir aprofitantque la Costa Brava aspira a serReserva de la Biosfera el il’exposició és un recorregut per lariquesa paisatgística de l’Escala.L’any passat es va recuperar l’es-
pai de l’Alfolí de la Sal desprésd’anys d’obres.
Durant tot el cap de setmanahi ha programats una cinquante-na d’actes i entre les novetats hidestaca l’ampliació de l’espai de-dicat a les fires, una festa d’escu-ma per adults i el retorn del ballde nit.
Les activitats d’avui comencenamb el Corremulla i el festivald'inflables refrescants i al migdia,a l'Alfolí, hi ha la presentació delllibre «L'Escala i Empúries». A latarda, concert a càrrec de l'Or-questra La Principal de la Bisbal.Una de les novetats d'aquest anyés precisament que el dissabte noes farà seguit el concert i el ball,sinó que s'ha decidit separar-losi recuperar el ball de nit. Dissabtetambé hi ha la jornada principalde Barrakes.
Demà diumenge hi haurà jor-nada de portes obertes als mu-seus i també se celebra el FestivalNàutic, l'ofici solemne i la gimca-na nocturna.
L’Escala inaugura la Festa Major amb elpregó del popular meteoròleg Tomas Molina Una exposició a l’Alfolíde la Sal destaca els elementspaisatgístics per fer la CostaBrava Reserva de la Biosfera
Tomàs Molina va encetar cinc diesde festa a l’Escala. CONXI MOLONS
jamargant - 03/09/2018 09:10 - 79.147.189.105
Cultura FETS I GENT
Diari de GironaDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DE 201832
La Maria i en Jose van celebrar el 60 aniversari de noces amb la família.Gràcies per la sorpresa, molts petons!
ENVIEU UNA FOTOGRAFIA RECENT AMB UN TEXT BREU AMB 48H.D’ANTELACIÓ A [email protected]
AVUI FELICITEM
Una altra vegada, els companys de la Panasonic ens retrobem per no oblidarla gran família que érem.
DdG GIRONA
■ Prop de . persones hanpassat enguany per la a ediciódel Festival Internacional de Tea-tre Amateur de Girona. L’episodide pluges de la setmana passadava ser clau perquè fins a .persones visitessin les funcionsde teatre programades a Girona,Campdevànol, Lloret de Mar, Fi-gueres, Llançà, Maçanet, Sant Gre-gori, Sant Jordi Desvalls, Sant PerePescador i Vidreres. Martí Perafe-rrer, director del FITAG explica que«tot i que al principi les pluges po-dien semblar una mala notícia,s'han convertit en una oportunitatque hem aprofitat. Hem tingut es-pectadors nous que no s'havienacostat mai al festival a causa de labonança estival d'altres edicions».A més, comenta que s’han pogutcanviar d’ubicació fins a de les funcions programades a l’airelliure, de manera que la programa-ció general n s’ha vist afectada.Cuba, el país convidat en aquesta
edició del festival, va estrenar aSant Jordi Desvalls l’obra En seriosoy yo de la companyia CunteroSoy. L’organització ja ha anunciatque l’any vinent serà Xile el paísque portarà les arts escèniques alsescenaris de Girona.
La pluja «beneeix» el FITAGamb quasi 13.000 assistents
L’organització diuque el mal temps delsúltims dies hacontribuït a l’augmentd’espectadors Xileserà el país convidat enla propera edició
El públic omple la inauguració delFITAG. FITAG
DdG BERLÍN
■Bono, cantant de la banda U, esva quedar completament senseveu durant el concert que el grupoferia dissabte a Berlín. Ja des deles primeres cançons de la nit, l'in-tèrpret irlandès, de anys, dona-va mostres que tenia dificultats percantar i seguir el ritme de l’espec-tacle: es va aturar en diverses oca-sions per beure d'un termo, peròcontinuava interpretant les can-çons. No va ser fins que va arribara Beautiful Day, una cançó que vaacabar d’interpretar amb prou fei-nes un murmuri, que es va quedarcompletament mut i va demanardisculpes al públic de manera gai-rebé inaudible: «Crec que no pucseguir. No seria correcte amb vo-saltres». Immediatament desprésd’aquestes paraules, el recital es vacancel·lar. La banda va emetre ahirun comunicat, signat pels altrestres integrants del grup, AdamClayton, Larry Mullen i The Edge,que insistia en el fet que el cantanthavia patit «una completa pèrduade veu», però no donava més de-talls sobre l'estat de salut del can-tant i només indicava: «No sabemquè ha passat i estem buscant con-sell mèdic». El comunicat agraïa lacomprensió dels seus fans i el su-port que van mostrar cap a la ban-da, que va assegurar que donarienmés informació aviat.
Bono es quedasense veu cantant«Beautiful Day»en un concert dela banda a Berlín
jamargant - 03/09/2018 09:06 - 79.147.189.105
EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 2018 | Cultura i Espectacles | 35
El Festival de Teatre Ama-teur de Girona 2018 (Fi-tag) ha tancat aquesta edi-ció amb un augment del’afluència d’espectadors ide la venda d’entrades. Untotal de 12.870 personeshan acudit als espectaclesprogramats a la ciutat deGirona i a Campdevànol,Figueres, Llançà, Lloret deMar, Maçanet de la Selva,Palamós, Sant Gregori,Sant Jordi Desvalls, SantPere Pescador i Vidreres. Iaixò amb uns episodis depluges notables. Martí Pe-raferrer, director del Fi-tag, ha explicat en una no-ta feta pública ahir que“tot i que al principi lespluges podien semblaruna mala notícia, s’hanconvertit en una oportuni-tat que hem aprofitat”.
Un increment, el d’es-pectadors, que s’ha repar-tit al llarg dels cinc dies defestival, amb 37 funcionsde teatre, 31 companyies,18 sales de teatre (8 a Gi-rona i 10 als municipis),un equip de treballadors i
voluntaris format per 50persones i la mobilitzacióde 278 participants.
També ha pujat la mit-jana d’espectadors al pro-jecte Fitag als Municipis.Algunes poblacions handoblat l’assistència del’edició de l’any passat imunicipis com Vidreres,
Llançà i Lloret de Mar hantingut molt bones entra-des. El mateix ha passatamb Sant Jordi Desvalls,que enguany s’estrenavaen aquest projecte ambuna jornada de convivèn-cia teatral internacional ique ha reunit 160 especta-dors al seu teatre per veu-
re l’espectacle cubà El se-rio soy yo, de la company-ia Cuentero Soy. De fet,Cuba ha estat el país con-vidat a aquest Fitag 18 il’organització ja ha avan-çat que l’any que ve ho seràXile. Destaca també el pleabsolut i la bona crítica ob-tinguda a l’espectacle in-
augural Europa, de lescompanyies Cràdula Tea-tre i Cor Preludi, i el fet queles coproduccions d’en-guany hagin omplert elcentre cultural La Mercède Girona.
Pel que fa a les compa-nyies gironines, destacal’èxit de M’esperaràs? delTaller de Teatre de Figue-res, de La Cantant Calbadel grup Increixendo Tea-tre de Sant Gregori i deLorca in Love de QuantusTeatre de Lloret de Mar.Dels espectacles de la res-ta de l’Estat espanyol ensobresurten Persona, yo ynosotros al mismo tiempode La Peseta Teatro de Gi-jon, El Mikado d’Art VocalEnsemble de Palma i HoyMilagro d’Atakados Tea-tro de Bilbao. A més, al Fi-tag hi han participat en-guany també companyiesde l’Argentina, Bèlgica, elBrasil, Cuba, Itàlia, Fran-ça, el Marroc, Mèxic i Xile.De les activitats paral·lelesdestaca La Pauleca, delBarri de Sant Pau. Aques-ta visita es va emmarcaren el projecte Fitag alsBarris. ■
El Festival de Teatre Amateur de Girona tanca aquesta edició trampejant els diesde pluja i incrementant el nombre d’espectadors i la venda d’entrades
Més públic al Fitag 18Joan TrillasGIRONA
El públic a l’obra ‘Europa’, de les companyies Cràdula Teatre i Cor Preludi, que va obrir el Fitag ■ FITAG
El festival haprogramat 37funcions deteatre, de 31companyies, en18 sales de teatre
El Museu d’Història Me-dieval de la Cúria Presó deCastelló d’Empúries va in-augurar dissabte l’exposi-ció Carles Fages de Cli-ment. L’Arcàdia empor-danesa, organitzada perla Institució de les LletresCatalanes en el marc del’Any Fages de Climent,instituït per commemorarels cinquanta anys de la se-va mort. La mostra, quearriba en primícia al poblenatal de l’escriptor, es po-drà visitar fins al 31 de de-sembre, així com durant el
proper XXVIII FestivalTerra de Trobadors, dedi-cat a la figura de Fages deCliment com “el darrertrobador de l’Empordà”.
Comissariada per JordiCanet, l’exposició repassala biografia del poeta i laseva obra literària per mit-jà de diversos apartats queposen de manifest la varie-tat de la seva producció:poesia, prosa i teatre. Elmuntatge es tanca, a més,amb una secció dedicadaals “Inèdits” de Fages deCliment, ja que a part delstrenta-un títols de la sevaproducció publicats finsara, hi ha una trentenamés de llibres inèdits(també de poesia, prosa iteatre). Això significa quela bibliografia completa del’escriptor la formen una
seixantena d’obres, tot ique entre l’encara abun-dant obra inèdita hi ha uncert nombre de peces in-acabades o incomplets dedifícil edició.
En l’organització de lamostra, hi ha tingut un pa-per decisiu Carles FagesTorrents, nét i hereu del’escriptor empordanès,en fer possible l’oberturade l’arxiu privat Fages deCliment de Castelló d’Em-púries perquè l’obra literà-ria del seu avi sigui avui ob-jecte d’estudi, de cataloga-ció i d’una important tascaeditorial. En aquest sentit,la mostra també posa enrelleu la tasca de les insti-tucions públiques, cultu-rals i acadèmiques que for-men la Comissió Fages deCliment. ■
RedaccióCASTELLÓ D’EMPÚRIES
Fages de Climent a la seva ArcàdiaUna exposiciórepassa la trajectòriade l’escriptor aCastelló d’Empúries
Fages de Climent, segon per l’esquerra, amb els seus cosins,a Palol ■ ARXIU FAMÍLIA FAGES
EVA BATLLE GIRONA
■ El Consell d'Iniciatives Localsper al Medi Ambient de les Co-marques de Girona (CILMA) estàalertant aquests dies els ajunta-ments de la província de la pre-sència d’una xinxa invasora quepot provocar molèsties als veïns ialhora, pot afectar de forma nega-tiva els jardins i alguns conreus.
El CILMA recorda que si es de-tecta aquest insecte, l’anomenatBernat Marbrejat (Halyomorphahalys) s’informi als ajuntamentsper tal d’evitar que sigui una plaga,com ha passat en altres països.
La primera zona de la penínsu-
la Ibèrica on es va detectar va sercuriosament l’any , al cam-pus de la Universitat de Girona.Segons informa el Departamentd’Agricultura en un tríptic infor-matiu així com de l’IRTA (Institutde Recerca i Tecnologia Agroali-mentàries), aquesta xinxa s’ha lo-calitzat en espècies de plantesfins ara a Europa. Sobretot en ar-bres fruiters, plantes ornamentalsi cultius hortícoles i conreus ex-tensius com el blat de moro. AlsEstats Units, per exemple, ja hacolonitzat estats i ha provocatgrans pèrdues en el conreu de lapomera, préssec, pebrots i tomà-
quets, entre altres. Quan l’insecteataca, provoca greus deforma-cions als fruits.
A més dels perjudicis a les plan-tes i a la producció agrícola, l’in-secte causa molèstia en els hu-mans ja que a partir del mes de se-tembre, grups d’aquesta xinxa
busquen refugi a construccions icases. Per exemple, es posen enparets, murs i finestres. Si esveuen amenaçats desprenen unaforta olor, tot i que no pessiga.
A Catalunya, tot i que s’ha de-tectat, no s’ha expandit i peraquest motiu, es demana que si esdetecta s’informi a l’ajuntament.
Un punt negatiu és que fins ara,segons informa Agricultura en elsdíptics repartits als consistoris,com per exemple al de Santa Co-loma de Farners que ho ha fet pú-blic aquesta setmana, aquest in-secte no té cap insecticida que elmati i per això, cal comunicar-hoals ens competents per tal d’evitarque es converteixi en plaga.
Per reconèixer el Bernat Mar-brejat cal dir que és un insecte decolor marró o marbrejat. I com acaracterístiques compta ambunes bandes blanques a les ante-nes, si és una nimfa com un adult.I als marges de l’abdomen té unesbandes clares i fosques alterna-des. És un insecte volador.
Com a mesures de control i deprevenció, les institucions reco-manen instal·lar mosquiteres a lesfinestres i tapar forats exteriorsdels edificis amb malla. També esrecomana que si se’n troben quees recullin i capturin per tal demostrar-los als especialistes. Espot fer amb un aspirador i des-prés, cal posar els insectes en unpot amb aigua i sabó. I sobretot,no s’han d’alliberar.
Diari de Girona DISSABTE, 1 DE SETEMBRE DE 2018 5
COMARQUEScomarques. [email protected] ELECTRÒNIC
Un exemplar deBernat Marbrejat,l’insecte invasor.DIPUTACIÓ DE GIRONA
Actualment no hi ha capinsecticida autoritzatper matar-losi es demana ques’informi si se’n troben
Alerta per una xinxa invasoraque causa molèsties i fa danys en jardins i conreusEl CILMA alerta de la seva presència a les comarquesde Girona i avisa que cal informar-ne als ajuntamentsper evitar que sigui una plaga L’insecte busca refugia partir de setembre i pot entrar a les cases i molestar per la forta olor que desprèn
EUROPA PRESS/DdG LLEIDA
■La consellera de Salut, Alba Ver-gés, veu amb bons ulls les inicia-tives municipals de zones poc de-mandades per als professionalssanitaris que promoguin incen-tius per atreure metges. «Tot aixòsempre és positiu i compartit, ésel que hem de fer entre tots en leszones en què és més dificultós fer-les atractives per als professio-nals», va afirmar ahir la conselleraa l'Hospital Universitari Arnau de
Vilanova de Lleida sobre la inicia-tiva de pobles de Tarragona d'ofe-rir habitatge i cotxe a metges per-què s'instal·lin al territori.
«No és només un tema retribu-tiu sinó que la gent pugui fer elsseus projectes de vida a tot el te-rritori, més enllà de Barcelona i del'àrea metropolitana», va assenya-lar la titular de Salut, que va insis-tir que el que es faci des dels ajun-taments i des de la Conselleria perfer atractiu un territori per als pro-fessionals és positiu.
Vergés va exposar que hi hauràuna cimera el de setembre enla qual participaran tots els actorsimplicats, com universitats, sindi-cats, patronals i societats científi-ques.
Salut troba bé les iniciativeslocals per atreure metgesLa consellera veu amb bons ulls els incentius delsmunicipis de zones ambdificultats per trobar sanitaris
www.enricferrerifill.com
Materials per a la construccióBanys · Ceràmiques · Parquets
ENRIC FERRER
jamargant - 03/09/2018 09:10 - 79.147.189.105
EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |
1any
L’Assemblea Nacional Catalanaavisa que si no hi ha una granmobilització el procés arribarà“coix” a la fita del primerd’octubre.
10anys
20anys
Pedro Solbes utilitza en la sevaofensiva contra el finançamentarguments similars als del’advocat de l’Estat, que buidende contingut l’Estatut.
Wall Street perd més de 500punts, la segona caiguda mésgran de la història, per la pord’una complicació de les crisisde Rússia i el sud-est asiàtic.
Diada de rècord Embat a l’Estatut Es desplomaTal diacomavui fa...
emps era temps,una força política
nova irrompia ambforça en el panoramapolític espanyol, ambun discurs populista
de duresa contra la corrupció emboli-cat en la bandera. Liderat per RosaDíaz, UPyD semblava un partit cridata trencar amb el bipartidisme impe-rant a l’Estat des de la Transició, i atre-ia polítics i personalitats com ArcadiEspada, Albert Boadella o FernandoSavater. Va superar el milió de vots enles eleccions generals del 2011 i en leseuropees del 2012. Tanmateix, l’apari-ció de Podemos després del 15-M i latria de Ciudadanos per part de l’esta-blishment per fer-hi front van deixarUPyD sense espai. Les rates van co-mençar a fugir d’un vaixell que s’en-fonsaria molt ràpidament. Rosa Díezes radicalitzaria encara més per recu-perar terreny, però el remei resultà pit-jor que la malaltia.
El patró es repeteix. Després d’unascens fulgurant, i quan semblava cri-dat a reemplaçar Rajoy a La Moncloa,
Albert Rivera es troba sense espai iamb enquestes que pronostiquen unacaiguda molt pronunciada. Fa nomésvuit mesos, el diari El País es pregunta-va: “Serà Albert Rivera el pròxim presi-dent del govern?”, i afegia que “la vic-tòria catalana i la conjuntura col·lo-quen el líder de Ciudadanos en la posi-ció del gran salt”. Tanmateix, el triplemortal de Pedro Sánchez va erosionarde forma sobtada l’etiqueta de renova-ció i anticorrupció del partit d’Arrima-das i Girauta. És aleshores quan deci-deixen fer servir la mateixa recepta fa-llida de Rosa Díaz: la radicalització gro-tesca. L’analista de dades Joe Brew ex-plica que fins a la publicació del barò-metre del CIS que el 2 d’agost consta-tava la caiguda brusca de Ciudadanos,el compte oficial del partit a Twitter nohavia fet cap menció als llaços grocs. Apartir d’aquell moment, les piuladessobre el tema s’inicien i es disparen, iaixí començà una estratègia de comu-nicació que no fa res més que demos-trar la seva desesperació. El fantasmad’UPyD els amenaça de prop.
T
Full de rutaGermà Capdevila
El fantasmad’UPyD i Cs
Fins que el 2 d’agost el CIS vacomençar a constatar lacaiguda de Cs en les enquestesque el compte del partit aTwitter no va començar a parlardels llaços grocs
ranquil, em digué en Salvadorquan vaig anar a demanar-li quecom a president de la Diputació
de Girona ens donés un cop de mà perarranjar un pis que acabàvem de llogarcom a seu del nou Col·legi de Periodis-tes de Girona. No veig la manera de jus-tificar-ho com a despesa de l’organismeque presideixo, continuà, però tinc unacaixa secreta, que només conec jo, quefaig servir per a casos com aquest. Par-lem dels anys vuitanta, quan les asso-ciacions de la premsa de Catalunya vanpassar a convertir-se en el primer Col-legi de Periodistes de l’Estat espanyol.Gràcies a aquest ajut d’en Salvador và-rem poder aixecar una seu mínima-ment digna, que encara perdura i queha tingut una gran utilitat.
M’ATREVIRIA A DIR –I SÉ QUE ÉS MOLT FORTel que dic– que en Salvador Carrera ésla persona més equilibrada que he co-negut mai, i amb els meus quasi 80anys i per la meva feina n’he tractadamolta, de gent. La seva imatge ésd’aquelles que no s’esborren, en positiués clar, no el vaig veure mai córrer, mai,ni tampoc riure esbojarradament. Te-
T nia un somriure que donava pau, pre-nia decisions quan calia, i amb moltaseguretat, no es feia enrere fàcilment.Una de les altres grans virtuts que te-nia en Salvador era la seva senzillesa.Venia d’una banca, suposo que econò-micament era una persona molt sol-vent, i de ben segur amb diners sufi-cients per portar una vida podríem dirde ric. Quanta gent hem vist que amb elsuport dels diners han volgut aparèixercom uns grans “senyors”, comprant totallò que els interessava, sobretot el po-der. Va portar una vida política inten-sa, va ser alcalde de Ribes de Freser, vaser president de la Diputació de Giro-na, fou elegit per al Congrés dels Dipu-tats i també va estar al Senat. Ocupavallocs de responsabilitat, feia una feinade formigueta, com algú l’ha definit, norecordo que mai es barallés amb ningú,i això que en política és fàcil tenir dis-cussions amb gent que no són del teumateix parer. En el fons era una perso-na amb mentalitat de poble, portava,segons m’han explicat, una petita car-tolina a la butxaca, on anava apuntantels temes que tenia pendents. No recor-do que lluís mai d’aparells sofisticats.
Amb la seva cartolina a la butxaca ana-va que xutava, allí hi tenia apuntat totel que havia de fer, ja fossin collonades,com diria en Pla, o bé els grans temesd’alta política.
QUAN VA DEIXAR LA POLÍTICA, no es va tan-car a casa, va ser president del ConsellSocial de la Universitat de Girona. Hi vaentrar per treballar, podeu estar-ne se-gurs, no per deixar-se veure per tal quees parlés d’ell. Tenia amics, en Salva-dor? Segurament que sí, però em sem-bla que no gaires. Amb tot, podríem dirque tots els que el vam tractar habitual-ment ens consideràvem quelcom mésque coneguts o saludats. Una micad’amics sí que ho érem. I ens ho demos-trava amb el seu tracte exquisit.
LA SEVA DISCRECIÓ VA DURAR fins al finalde la seva vida. Era considerat el solterd’or. Es va casar amb la meva amiga Ire-ne Rigau. I en els darrers anys va des-aparèixer de l’escena pública, amb lamateixa serenor que en plena vitalitat.Descansa en pau, Salvador, amb la ma-teixa pau que et va acompanyar tota lavida.
Pep Collelldemont. Periodista
Salvador CarreraTribuna
Per a quan unaeducació dequalitat?b Pel que hem vist i sentit,amb referència a l’educació,en els primers mesos de go-vern socialista, en lloc de pro-moure una educació de quali-tat i en llibertat, sostingudaper la complementarietat deles xarxes pública i concerta-da, Pedro Sánchez torna alvell mantra de l’escola públicai laica. En aquest context s’in-clou la marginació de l’assig-natura religió, que quedarà enla indigència acadèmica. D’al-tra banda, s’anuncia una novamatèria obligatòria de valorscívics; el contingut no s’haprecisat, però pels precedentspot lliscar cap a l’adoctrina-ment moral que ja va preten-dre l’educació per a la ciuta-dania de l’època de Zapatero.Finalment, s’anuncia una Co-missió de la Veritat sobre laMemòria Històrica amb possi-bles repercussions en la lliber-
tat de càtedra, d’investigació id’expressió. No fa molt detemps parlàvem del consensde les forces constitucionals...JESÚS DOMINGO MARTÍNEZGirona
La polèmica delsllaços grocsb D’uns dies cap aquí a casanostra ha anat a més la polè-mica dels llaços grocs en elsespais públics, sobretot des-prés de les declaracions de lafiscal general de l’Estat, Sra.María José Segarra.
El llaç groc des de moltsanys ha sigut un símbol de so-lidaritat i de llibertat en moltspaïsos i per moltes causes.Fins i tot el papa Francesc vavisitar Corea del Sud el 2014amb un llaç groc per solidarit-zar-se amb les famílies perl’enfonsament del vaixell MVSewol. Ara a casa nostra s’haconvertit en un símbol de soli-daritat amb els presos políticsque injustament són a la pre-
só, amb la gent exiliada i lesseves famílies. Personalmentem sembla molt humà que lamajoria del país reaccioniamb aquests actes de civismei de solidaritat, com pot serpenjar llaços grocs, fer soparsgrocs, concerts grocs. Això ésla demostració d’un país cívic,pacífic i solidari. Penso que lagran injustícia que està come-tent l’Estat justifica aquestesaccions. Quina societat demo-cràtica no reaccionaria davantd’aquests fets?
El que no em sembla just ésque tota una senyora fiscal del’Estat digui que hi ha el ma-teix dret a posar-los que atreure’ls. Treure’ls és trepitjarla llibertat d’expressió d’unagran majoria del poble. Lagran diferència és que mentreque en la gent solidària del llaçgroc hi ha imaginació, hi havoluntat de canvis per millo-rar, hi ha civisme, projectesque donen vitalitat, a l’altrecostat solament hi ha des-trucció, cap projecte, cap ini-
ciativa. Potser el que realmentmolesta és la manera de ser ide pensar de la majoria de lasocietat catalana.JORDI SOLÀ BOHIGASAmer (Selva)
Coses de l’idioma
b Enguany, tot i que el 155 hamigpartit la celebració del nai-xement del mestre PompeuFabra, el seny ordenador de lallengua catalana, els nostresacadèmics i professors de ca-talà haurien d’homenatjar-loesmerçant-se en bandejar elsmots espuris pues i buenuque repetidament sentim enels mitjans de comunicació.Doncs bé –pues buenu–, aveure si entre tots posem curaen parlar correctament la nos-tra llengua, altrament queda-rem empantanegats com enels temps del “català que araes parla” del comediògraf Se-rafí Pitarra...JORDI PAUSASParís
Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]
El lector escriu
EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 201826 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ
8345
83-1
1934
24Q
Tots els factors externshan anat a favor de la vere-ma aquest any al territoride la DO Empordà: les plu-ges de primavera van serracionals i van afavorir elmoment de creixementdel raïm i la brotada. Tam-poc hi ha hagut de mo-ment pedregades per es-patllar-ho i tot plegat hapropiciat que hi haguésprou reserva d’aigua perfer una maturació tran-quil·la. A l’estiu sí que hi hahagut episodis de més ca-lor de l’habitual, però laplanta estava preparada.“L’evolució actual apuntamolt bones perspectives.L’estat sanitari del raïm ésexcel·lent i fa augurar quela qualitat del producte fi-nal, el vi, també ho serà”,resumeix Toni Roig, presi-dent de la comissió tècni-ca de la DO Empordà.
El celler Arché Pagès, aCapmany, va ser ahir l’es-cenari de presentació deles previsions de la verema2018; el vinyater i enòlegBonfill Arché, que fa un
parell de dies que ha co-mençat a collir el raïm ne-gre destinat a vins rosats,confirma aquestes bonesperspectives. La setmanaque ve continuarà amb elraïm blanc i negre. Enaquest celler, l’aposta perla qualitat i un tipus de vimolt concret ha significatque ja fa anys que tota laverema es torni a fer ma-nualment, després deconstatar que la veremamecanitzada utilitzada aprincipi dels anys norantano permetia assolir els ob-jectius desitjats.
Amb màquina o ma-nualment, amb l’habitualdiferència entre els cellersmés a la plana i vora mar,que van començar fa unasetmana, i les zones més
interiors o enlairades, quecomencen aquests dies,pràcticament tot el terri-tori de la DO Empordà jaestà de verema. Depenentdel tipus de vi que vol ela-borar cada vinyater, la co-llita s’ha iniciat amb les va-rietats més primeren-ques: muscat de gra petit,chardonnay, sauvignonblanc, alguna vinya de ma-cabeu, i progressivaments’anirà passant a les varie-tats per elaborar vins ne-gres.
Les previsions de pro-ducció apunten a uns60.000 hectolitres, una xi-fra que correspondria a lamitjana històrica i lleuge-rament superior a la delsdos darrers anys; entre un4 o 5 per cent més que en lacollita del 2017. Ambaquest volum de produc-ció, Toni Roig recalca quela DO està en bon mo-ment. “Hi ha marge decreixement, però estemen uns volums de produc-ció adequats a la deman-da. No tenim problemesper col·locar el producte nidèficit de producció”, con-clou Roig. ■
a Les condicions meteorològiques han afavorit el bonestat sanitari de les vinyes a Les previsions assenyalenuna producció lleugerament superior a la de l’any passat
La DO Empordàinicia la veremaamb un raïmexcel·lent
Esteve CarreraCAPMANY
Dues imatges de l’inici de la verema del 2018 ahir a Capmany ■ MANEL LLADÓ
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La xifra
Des de principi del 2018 onzeestacions meteorològiquesrepartides en vinyes de l’Alt iel Baix Empordà ajuden elsvinyaters a afinar els tracta-ments a la vinya. La collita ésla primera que es beneficiad’aquest dispositiu. “Les re-comanacions de tractamenthan sigut molt més acurades,això ha permès reduir elstractaments i aplicar-los en elmoment més adient, antici-pant-se als possibles proble-
60.000hectolitres. És la previsió deproducció de la collita del2018 a la DO Empordà, un 5%més que en la del 2017.
mes”, explica Toni Roig, presi-dent de la comissió tècnicade la DO. L’objectiu final ésavançar cap a una viticulturamés ecològica. El consell re-gulador de la DO Empordà, elcentre de recerca IRTA-MasBadia i el Servei de SanitatVegetal del Departamentd’Agricultura de la Generali-tat, amb el suport de la Dipu-tació de Girona, van posar enmarxa aquesta xarxa percombatre de forma més eco-
lògica el míldiu, un fong queprovoca una de les principalsmalalties que afecten les vi-nyes. Les estacions incorpo-ren sensors de temperatura ihumitat relativa, pluviòmetre,sonda d’humectació foliar ianemòmetre. Dotades de pa-nells solars, funcionen els365 dies de l’any. Les esta-cions fan com a mínim unalectura horària i les dadess’envien a una plataformaque monitora els resultats.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Primers beneficis de les estacions meteorològiques
24 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 2018
Miquel Reverter va néixer aSant Vicenç dels Horts i,atret per la Garrotxa, en famés de quinze que viu aCastellfollit de la Roca. Mili-tant de les esquerres inde-pendentistes des de ben jo-ve, no va tardar gaire a im-plicar-se aquí en la políticalocal, un cop ja coneixia agairebé tothom donada laseva gran capacitat de rela-cionar-se. Recentment ha vi-sitat el seu exveí i amicOriol Junqueras a la presó.
os anys després d’instal·lar-seamb la família al poble, MiquelReverter es va implicar en la po-lítica. Van crear una associació
de veïns que es va acabar presentant enles municipals del 2007 i van treure 2 re-gidors. El 2011 es va presentar com acap de llista per ERC i en van treure 3. Idesprés d’anys a l’oposició van guanyarl’alcaldia.
Com es van trobar el consistori, desprésde 26 anys amb Moisès Coromina com aalcalde?El traspàs va ser tranquil, molt bàsic.Feia anys, des del 2007, que treballàvemdes de l’oposició i ja sabíem com estava lasituació. Però després et vas trobantmoltes coses que no n’estaves al cas.Hem intentat canviar la manera de go-vernar i un cop fet el tomb electoral hemtingut una prioritat: ordenar coses.
Com s’ho han fet amb un Ajuntamentempantanegat per les obres i deutes?El cost de les obres del nou edifici del’ajuntament arriba gairebé a dos milionsd’euros i la prioritat en aquest cas eraacabar-lo, per tal de no perdre les ajudes.També teníem una dotzena de crèditsper pagar amb un deute que pujava a 1,5milions d’euros que ens portava al 150%de deute viu, quan resulta que la llei per-met com a màxim un 75%… Tot això ensha portat a fer uns plans d’ajustament isanejament del deute molt estrictes, pertal de reduir-lo i no allargar-lo. Una situa-ció econòmicament complicada en quèqualsevol superàvit que hi hagués anavadestinat a reduir deutes. Tot i així, hemfet els deures, hem tornat mig milió d’eu-ros i tenim previst que el 2019 acabarem
DJ. Camps LinnellCASTELLFOLLIT DE LA ROCA
ajustant-nos al 75% que marca la llei. Ai-xò voldrà dir que en 4 anys haurem re-duït el deute a la meitat, no sense esfor-ços i alguna acció impopular. No ens haquedat cap més remei.
Sacrificis que podrien passar factura?Evidentment que governar al gust de tot-hom és impossible. I menys quan et tro-bes en situacions límit com la nostra, enquè cada tres mesos has de passar comp-tes amb el ministeri. Una situació extre-ma que ens va portar per exemple a untema delicat com és el fet de tancar la llard’infants. Mantenir-la suposava una des-pesa anual de 60.000 euros i com que noés un servei obligatori ens vam veureobligats a tancar-la, actuant de manerapoc popular. A canvi hem posat en marxaun servei alternatiu, un servei de xarxade suport familiar, amb un cost de gaire-bé zero per al consistori. No podíem tan-car-la sense oferir un servei similar. Hafuncionat molt bé, fins al punt que s’haincrementat el nombre d’infants inscritsrespecte a la llar. Evidentment, és unacosa que no hauria volgut fer, però no hiva haver més remei quan ens vam trobarentre l’espasa i la paret. N’hem aturat elservei, però, si mai hi ha la possibilitat,s’estudiarà tornar a posar-la en marxa.
Ja han passat tres anys. Com valora elseu mandat?La nostra premissa ha estat: “Tant te-nim, tant gastem”, i amb el que hem tin-gut, hem fet! D’aquesta manera no enshem endeutat més. Aquest ha estat elgran canvi respecte a l’equip de governanterior. Això ha fet, però, que aquestsprimers anys haguéssim de ficar el nos-tre programa al calaix. Des del 2007,quan ens vam presentar, vam intentarevitar tenir un ajuntament d’aquestescaracterístiques i aquest cost, de quasi 2milions d’euros, i tenir-lo anys parat per
problemes diversos. No el volíem pas, pe-rò per no perdre els ajuts hem hagut deremar tots per poder-lo obrir.
I amb aquesta situació, quins projecteshan pogut endegar i quins no?Sense gairebé recursos, calia no fer cosesinnecessàries. Estem treballant per com-pletar les obres dels carrers GermanesIlla i Canigó i, properament, reordena-rem i asfaltarem l’aparcament de la zonaesportiva, un lloc molt concorregut elscaps de setmana. Tenim fet l’avantpro-jecte, estem buscant finançament iabans de l’estiu que ve volem tenir-ho fet.Per manca d’inversió i perquè fa anysque ho reclamem, voldríem obrir un car-rer nou al barri vell, on els bombers te-
nen problemes per entrar-hi. Tambéobrir completament el camí de ronda, onhi ha un edifici aturat per obres des de fatemps. La meva predisposició és presen-tar-me de nou, si el partit m’accepta, pertirar endavant i complir el programaelectoral en un segon mandat.
És el turisme la principal font econòmi-ca del municipi?Tot i que som un poble turístic, necessi-tem omplir de continguts Castellfollit. Lavariant ens va oferir una millor qualitatde vida, però ens estem recuperant turís-ticament. S’estan obrint apartamentsturístics, hem recuperat la fira i un mer-cat d’estiu per mantenir més temps elsvisitants a la vila.
En quin punt es troba el problema delsdespreniments de la cinglera?Aquest és un tema històric que s’hi estàtreballant fermament. Des de fa un any imig que tothom s’hi està bolcant: el De-partament de Territori amb l’InstitutGeològic al capdavant, la Diputació i elParc Natural... Estan elaborant un pla in-tegral que no només avalua l’estabilitatgeològica, sinó també engloba un estudiarquitectònic, turístic i patrimonial. Per-què la cinglera no és només un patrimo-ni local o comarcal, sinó nacional. És undels símbols del país!
Parlant de país, com veu la situació polí-tica actual?Em toca molt personalment. Vaig ser du-rant molts anys veí d’Oriol Junqueras i fapoc l’he pogut visitar a la presó. És unasituació molt injusta, la dels presos. Sónhostatges d’un estat que ha embogit, queha perdut el nord amb gent que ha treba-llat per posar les urnes. Ara veurem comtira endavant una farsa jurídica. La prio-ritat ara és que tots puguin tornar a casaamb els seus. ■
“La premissaha estat:«Tant tenim,tant gastem»”ECONOMIA · Amb l’Ajuntament endeutat, hantreballat per reduir el deute a la meitat ACCIONS ·S’asfalten carrers i es reordenarà la zona esportiva
Miquel ReverterCastellfollit de la Roca
RAMON ESTÉBAN
L’ALCALDE DEL DIA
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 2 DE SETEMBRE DEL 201838 | Comarques Gironines | PUNT DE VISTA
a uns dies Quim Curbet ens explicava a les xar-xes que l’origen del futbol gironí, a la ciutat, vanser partits organitzats al Camp de Mart, a la De-
vesa gironina, que a poc a poc van anar agafant voladai van fer que al camp marcat a terra i a les porteries defusta que es posaven i es treien, s’hi afegís aviat untancat tapat amb tela de sac per tal de poder cobrarentrada, cosa que va donar lloc al que s’ha anomenatpopularment el “palco dels sastres”. L’expressió veniade les tisores que alguns portaven per tallar un tros detela i veure de franc el partit. Ho desconeixia. Sí querecordo el “palco dels sastres” de Vista Alegre, da-munt de la muntanya i també a Montilivi, en els seusinicis. Avui hi ha altres fórmules i la televisió, que emettots els partits del Girona, però sempre n’hi haurà,de sastres. Curbet és un nom lligat al Girona. JaumeCurbet, impressor i pare de l’editor que em va fer ladescoberta, va ser un gran jugador de futbol del Giro-
na, però sobretot va ser unincansable recopilador dedades relacionades amb elclub. Ens ho recorda, i li hoagraeix, Xevi Masachs i Pera-caula, periodista d’Amer, quesegueix des de fa anys el diaa dia del Girona. Dimarts vi-nent, a la Casa de Cultura,presentarà El Girona FutbolClub, el llibre que acabad’escriure dins dels Qua-derns de la Revista de Giro-na. Un llibre necessari. Novol, ni pot, tenir l’exhaustivi-tat dels dos volums que vaescriure Curbet, plens de
noms i fets d’aquell Girona fundat el 1930 al cafè No-rat sobre les cendres de la Unió Deportiva Girona. Pe-rò té el valor de ser el recull de la història d’un clubque ara competeix a primera divisió però que ha pas-sat per moltes vicissituds al llarg dels seus 88 anysd’història. Hi surten els moments clau del club i, ésclar, es dona especial importància a l’última dècada,quan el Girona va pujar a segona A i posteriorment aprimera, ara amb un projecte empresarial sòlid al dar-rere. Però si s’ha arribat aquí i s’ha fet gires per l’Índia iestades a Manchester, ha estat perquè durant moltsanys es va picar molta pedra fins a arribar a la conver-sió en societat anònima esportiva de la mà de JosepGusó i un grup de gent que hi va deixar hores i patri-moni i va aconseguir allò que semblava impossible.Un llibre, el de Xevi Masachs, necessari, amè i rigorós,imprescindible per a aquells a qui els agrada el futboli sobretot per als amants del Girona.
F
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
LA GALERIA
La història del Girona
Jordi Grau
El llibre deXevi Masachsrecull lahistòria d’unclub que aracompeteixa primeraperò que lesha passatmagres
Salt hi havia el col·legi dels Ger-mans de la Doctrina Cristiana(La Salle), que va tancar –ara
és la seu de l’Ajuntament– i moltsdels seus alumnes vingueren a Giro-na, cosa que va fer establir una bonarelació, fins llavors inexistent, entreels minyons de Girona i els de Salt.Però ara –segons m’informen– alcol·legi gironí ja no hi queda cap ger-mà. Està en mans de col·laboradorsseglars. A Cassà de la Selva tambés’han quedat orfes de Lasalians; igualque a l’enorme escola Els Fossos deFigueres, on no hi resta cap religiós. Ales comarques, només al col·legi deSanta Coloma de Farners hi quedenquatre “frares”–apel·latiu amistós–,si bé les seves edats avançades noauguren gaire permanència.
La institució està governada per unsuperior general i un consell, a Roma;es considera un “institut de mestreslaics”, amb la presència de “germansvisitadors” que controlen que cada
A escola estigui ben dirigida i orientada.Tot i això, si la tendència de la sortidade religiosos continua –almenys a Eu-ropa– el futur és una incògnita per auna formació que pot quedar gairebésense membres propis.
Els germans de La Salle varen venira Girona fa més d’un segle, escapantde les lleis franceses d’aquell tempsque impedien el seu magisteri. El fun-dador –sant Joan Baptista de la Sa-lle–, que va morir l’any 1719, volia de-dicar-los a la formació dels pobres, in-tenció que sempre ha estat qüestio-nada, però en la postguerra espanyo-la varen eximir de pagament moltesfamílies amb necessitats. També enaquell temps la institució es va en-gruixir amb nois que volien ser religio-sos, per tenir un futur millor del quepodien esperar en el seu entorn.
Però la regla que s’imposa als ger-mans és difícil en el món actual: hande ser solters, són laics –no podenoficiar misses–, deuen obediència als
seus superiors, fan vot de pobresa, decastedat, i han de viure en comunitat.Uns deures durs, més que no pas elsvots que fan els capellans, i sense lespotestats eclesiàstiques que aqueststenen, com poden ser consagrar, iperdonar els pecats, entre altres.
A Girona, un grup d’antics alumnesdurant molt temps van ajudar els ger-mans amb eficàcia. Acabada la Guer-ra Civil els hermanos varen trobar no-table suport per part d’empresaris iprofessionals gironins que abansn’havien estat alumnes. Més enda-vant la institució no va ser partidàriad’aquesta col·laboració, i es va anardiluint. I ara els germans de La Sallees troben força aïllats, davant l’èxodede membres, i la falta de vocacions.
No és una bona notícia: han pres-tat i continuen exercint un notableservei d’ensenyament. Han de trobarla manera de posar-se al dia, com tan-tes altres entitats religioses que vanquedant òrfenes.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
LA CRÒNICA
La Salle, sense religiososAlumnes i professors el dia 5 de juny de 1931 ■ FOTO V. FARGNOLI
JoanRibas
8345
83-1
1933
88Q
DdG FIGUERES
■ El festival Acústica de Figueresha superat per primera vegada enles seves edicions la barrera dels. espectadors. En total,. persones han guadit de lesactuacions que es repartien en vuitescenaris de la capital alt-empor-danesa, el que suposa un creixe-ment del respecte l’any passat.
Les jornades de divendres, dis-sabte i diumenge han estat igual demultitudinàries que en els anysanteriors, alhora que les actua-cions de dijous, entre les quals s’hiincloïen l’artista emergent Lilda-mi, el consolidat Quimi Portet, i LaRaiz, que s’acomiada dels escena-ris amb la gira Nos volveremos aver, han aplegat moltes més per-sones que en les edicions anteriorsquan havia estat el dia més fluix.
Precisament el concert dels va-lencians, juntament amb Love ofLesbian, el concursant d’Opera-ción Triunfo Alfred García, Els Ca-tarres, Joan Dausà, Mishima, Doc-tor Prats i els navarresos Iseo & Do-dosound han estat els concerts
més multitudinaris del certamen ihan omplert de gom a gom els es-cenaris de la Rambla i la plaça Ca-talunya. De fet, Alfred García ja va
aplegar un grapat de públic durantles proves de so a la tarda.
A part de Lildami, grups emer-gents com Senyor Oca, guanya-
dors del darrer Sona, BanannaBeach, Serial Killerz, Pupil·les oPaula Valls, han sorprès amb lesseves actuacions. Fa disset anysque l’Acústica exerceix d’amfitrió iprescriptor de molts dels grupsque triomfen en el futur. Paral·le-lament, el nou escenari a la plaçade la Palmera ha permès al públicdescobrir sense les aglomeracionshabituals propostes d’excel·lènciacom Joanjo Bosk, Nuria Grahamo Judit Neddermann.
Un any més, l’esdeveniment hacomptat amb el d’artistes ca-talans, en una aposta sense com-plexes pels artistes del país, i ambla responsabilitat de ser el festivalestratègic de pop-rock de Catalun-ya, distinció que atorga la Genera-litat als festivals que excel·leixen imillor representen el gènere al seupaís.
Amb tot, l'Acústica ha tornat areivindicar-se com més que un fes-tival de música. Una vegada mésha fet que el centre urbà de Figue-res sigui un gran espai d'oci on elsespectadors no només han pogutassistir a concerts sinó que tambéhan omplert a vessar la zona defood trucks, el market, l'AcústicaClub o la fira del disc de col·leccio-nista.
Per a tota la famíliaL'Acustiqueta, la programaciódiürna i familiar de l’Acústica esconsolida com el festival familiarmés multitudinari del país. Els Bu-hos en famíliade divendres i les ac-tuacions de Marc Parrot i Eva Ar-misén, Reggae per Xics dissabte iel clàssic concert per a infants del’Orquestra Di-Versiones i l’actua-ció de la nova generació de Mace-dònia, han omplert Figueres depares i fills que gaudien, alguns perprimera vegada, d’un gran festivalen família.
L’Acústica trencaper primera vegadala barrera dels100.000 espectacors
L’elevada afluènciadels concerts de dijousha significat unaugment del 8% dels assistents Elfestival ha comptat amb un 90% d’artistescatalans L’Acustiquetaes consolida coml’esdeveniment familiarmés multitudinari de Catalunya
Albert Pla i Alfred Garcíacomparteixen escenari al’Acústica. ARNAU JAUMIRA
ACN BARCELONA
■Lluís Pasqual ha trencat el seu si-lenci just després de la seva sobta-da dimissió al capdavant del TeatreLliure, influenciada per un estiuconvuls amb acusacions de «tractevexatori» d'una jove actriu i un ma-nifest contrari d'un col·lectiu ano-menat Dones i Cultura. «M'he presun mes i mig per pensar sobre això,per veure-ho amb distància i pren-dre la decisió que li convingui més
al teatre i a mi. Aquesta decisió ésque presento la meva dimissió»,detalla Pasqual en una entrevista aLa Vanguardia. «A les xarxes so-cials s'ha decidit que he de sersubstituït amb urgència, i que quiem substitueixi ha de ser dona ijove. Em sembla impensable queles bases per triar el responsabled'un teatre públic de la mida delLliure siguin l'edat i el sexe. Arasembla que és així», lamenta el di-rector teatral, que dona per finalit-zada la seva relació amb el Lliure.«S'ha acabat, i els meus compro-misos artístics amb aquest, tam-bé», puntualitza.
El reconegut director teatralafirma que «la realitat és que hi ha
una divisió d'opinions a l'equiphumà del teatre. I no puc ser joveni ser dona ni treballar amb unequip que no estigui plenamentcompromès amb mi en un projec-te». «No sé treballar sense aquesta
complicitat, encara que hagi tingutel suport del patronat del teatre»,precisa Pasqual. Sobre l'acusacióde «tracte vexatori» de la jove ac-triu, –publicitada a través de Face-book– el dimitit director del TeatreLliure nega cap incident remarca-ble. «No va passar res extraordinarique jo pugui recordar, i menys en-cara d'un assaig de fa quatre anys.Però un missatge de qualsevol, malgestionat, pot fer molt de mal. Lesxarxes socials poden destruir qual-sevol reputació», apunta Pasqual,que també carrega contra el mani-fest del col·lectiu Dones i Cultura.
L’efecte del «procés»Pasqual no nega que el «procés»
hagi pogut influenciar el seu co-miat. «Potser per alguns la posiciódel Lliure davant el procés no esti-gui gaire clara, perquè sembla quecal estar-hi, tant sí com no, clara-ment a favor o en contra», reflexio-na en veu alta el director teatral.«Vivim instal·lats en la irracionali-tat de la resposta immediata, queacostuma a ser de cintura cap abaix, sense reflexió. Cal passarobligatòriament a prendre partit»,critica Pasqual. «Així, doncs, no éstan estrany que d'altres puguinveure-hi un interès a eliminar-meper motius ideològics encobertsdesprés d'un suposat maltracta-ment o una suposada correcciópolítica», conclou.
Lluís Pasqual: «A les xarxes socials s’ha decidit quehe de ser substituït amb urgència per una dona jove»El director teatral creu quehi havia «divisions d’opinióa l’equip del teatre» i queel procés ha pogut influir
«Em semblaimpensable que lesbases per triar elresponsable d’unteatre de la midadel Lliure siguinl’edat i el sexe»
Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ
Diari de Girona DILLUNS, 3 DE SETEMBRE DE 2018 31
CORREU ELECTRÒNIC [email protected]
jamargant - 03/09/2018 09:06 - 79.147.189.105
�������� ���� ����� ��� ������������������� �������� ��� !"#���� �$�
%����&��'''��"�� ��� !"(���� �$��(���) �* �(�������(�"��+,�-.�/"�/��� ��/�� ��� ������%�0�1�0��2����� ���
3456789:9;<=>?>@AB><CDEF<CGDD<H
IJKLMNOPQRKSNOTQUOPMVTQWXYZ[\W][W_ab ZcWdY[ebfghWebW[WibjZhk[WebWXZf_g[
ebeZ[WYgWj_YlW[W[Wkf[mbknfZ[WebWYoWo[gpZpjbflbqbhfZkWrbWrbfZ_eZhk[WebW]sthr_fkZYWubjZWv[h[wh\WtWZofbbhWrfbhbgk[Weblx
345678
y
zG{G|}|~�����
�������������
�������� ���� ����� ��� ������������������� �������� ��� !"#���� �$�
%����&��'''��"�� ��� !"(���� �$��(���) �* �(�������(�"��+,�-.�/"�/��� ��/�� ��� ������%�0�1�0��2����� ���
3456789:;8<=857>;<7><?5<@5A5<7><@6?96;5<7><B8;:C5<A>;D
?4>AE>C5;8<7>FD<78F5;9A<GHI<JK<7><?5<L;>A>C95E8M<746C
??8N;><O6><;>L5AA5<?5<9;5P>E9Q;85<J8A9Q;8E5<7>?<B8;:C5
R69N:?<@?6NS<35<E:?T?>EE8M<U657>;CA<7><?5<V>W8A95<7>
B8;:C5X<O6><>7895<?5<Y8L695E8M<P6C95F>C9<5FN<?4ZN;5
[:E85?<?5<@58\5X<7>78E5<6C5<]685<5<;>L5AA5;<?5<J8A9Q;85<7>
?4>C98959<N?5CE8W>;F>??5X<O6><>C<>?<A>6<__<5Ca<74J8A9Q;85
W86<6C<7>?A<A>6A<F:F>C9A<FbA<N;8??5C9AX<8CA95?T?59<5<?4>?89
7>?<c69N:?<L;:c>AA8:C5?<>A9595?S<d?<L>;8:78A95<7><34dAL:;986
e>W8<f5A5EJA<bA<?4569:;<7><?4:N;5S
gFN<?4>A9;6E96;5<L;QL85<7>?A<U657>;CA<7><?5<V>W8A95<7>
B8;:C5X<>?<??8N;><9b<hi<E5Lj9:?A<8<A8A<5CC>\:AX<>C<>?A<O65?A
?4569:;<7>A]?:AA5<>?A<c>9AX<F:F>C9A<8<L>;A:C59]>A<FbA
7>A95E59A<7><?5<9;5P>E9Q;85<7>?<E?6N<7>A<7><?5<A>W5
c6C75E8MX<>?<P6?8:?<7><HIhkX<5?<E5c<l:;59<7><?5<V5FN?5S
@:F>Cm5<5FN<>?A<:;j]>CA<7>?<c69N:?<5<B8;:C5<8<>?A
L;8F>;A<5CaA<7><W875<7>?<E?6NX<;>W86<>?<E5CW8<7><=8A95
g?>];><5<f:C98?8W8<8<78W>;A:A<>L8A:78A<E;j98EA<O6><J5C
F5;E59X<7><F5C>;5<EjE?8E5X<?5<9;5P>E9Q;85<7><?4>C98959S
34>95L5<FbA<;>E>C9X<5<L5;98;<7><?45;;8N575<5<?5<3?8]5<7>
R69N:?<n;:c>AA8:C5?<8<?5<E:CW>;A8M<5<A:E8>959<5CQC8F5
>AL:;98W5X<5E5L5;5<L;:95]:C8AF><>C<>?<??8N;>X<O6><;>L5AA5
?5<9;5CAc:;F5E8M<5<9:9A<>?A<C8W>??A<7>?<E?6NX<?4>A9578<8
?45oE8MX<5EE>C96575<5FN<?4J8A9Q;8E<5AE>CA<5<L;8F>;5
78W8A8MX<>?<L;8F>;<746C<E?6N<7><?5<7>F5;E5E8M<5<?5<FD\8F5
E59>]:;85<7>?<c69N:?<>AL5Ca:?S
pqrstuvquws
fbA<>C??D<7><?5<9;5P>E9Q;85<E:F<5<E?6NX<5FN<F:F>C9A<95C
7>?8E59A<E:F<95CE5F>C9A<7><P6]57:;A<5?<W>A987:;X<?5
F6C8E8L5?89x5E8M<7><?4>A9578X<?5<E:CW>;A8M<5<A:E8>959
5CQC8F5<:<>?<E:CE6;A<7><E;>789:;AX<>?<??8N;><95FNb<9b
>AL58<L>;<5<L;:95]:C8A9>A<>C<L;8F>;5<L>;A:C5<E:F<f8C]:
y5?F5Ca5X<R?8\<R5;;MX<Y>?cj<B>?8<8<n5N?:<f5EJjCS<g<FbA<7>
E5Lj9:?A<L6C965?A<E:F<?5<]5;;:9575<E:C9;5<>?<36]:<>?<zkH{
:<?5<c>A95AA5<|5FN<7:A<78>A<7><N:]>;85<5<?5<E86959|<L>;
?45AE>CA<5<L;8F>;5X<5?<E5L<7><7:A<5CaAS
d?<L;>A87>C9<7><?5<Y8L695E8M<7><B8;:C5X<f8O6>?<l:]6>;X
>CE5Lm5?5;D<?5<L;>A>C95E8M<7>?<??8N;>X<7>FD<5<?5<95;75<GHI
JK<5<?5<@5A5<7><@6?96;5S<d?<??8N;><>?<L;>A>C95;D<>?
�������� ���� ����� ��� ������������������� �������� ��� !"#���� �$�
%����&��'''��"�� ��� !"(���� �$��(���) �* �(�������(�"��+,�-.�/"�/��� ��/�� ��� ������%�0�1�0��2����� ���
345678694:6;<=:6=>?=:6@?85?54A=:6=B48C;?=:6>=DC>E>6F4=:6
G684C:49<69H=IC8:4=B8?JK
LMNOLMPNOQRSTMUN
PVOLVRRMRVOLWXVLV
Y Y Y Y Y
Z[\]_ ab_cc_d_efcghf_iadjf\k_lmiaciad_
can_opki_qfrsadtpdf\diaduvwx
ydczdgf{c|}fgcs_{]d[_cqakc_bf{a_fadccapc
aoaqgacs_q_b_akadb\g_~\kfc{a
����������Y��Y���������
�����������
���P�XV�OV
��� ¡¢£¤¥¦§¥£¢©ª
«¬®°±²
EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 201822 | Comarques Gironines |
Toni DalmauTOSSA DE MAR
omés cal posar-hi una micad’imaginació: pujar al promon-tori del recinte emmurallat dela Vila Vella, oblidar-te que es-
tàs envoltat de turistes i contemplar a lalínia de l’horitzó, mar enllà, les temiblesveles de pirates i corsaris o de la flota in-vasora del rei Felip l’Ardit, quan tempsera temps, el 1285, la vila va ser atacadai incendiada pels francesos. Però tornema la realitat. Apropem-nos a la torre del’Homenatge i, a sota mateix, protegidade la tramuntana, veurem la cala d’es Co-dolar, l’antic port de pescadors, que, ambla frustrada consulta popular sobre laconstrucció d’un port esportiu, un hotelde luxe i un grups de xalets, ha continuatessent en aquest mandat l’escenari deles ja tradicionals picabaralles en la polí-tica tossenca. Anys enrere els enfronta-ments es feien sota els emblemes de larosa socialista i del somriure rialler deCiU, però en l’actual mandat, amb unPSC sense presència a la casa de la vila,els mastegots verbals van i venen entrel’equip de govern de Tossa Unida (TU),encapçalat per l’alcaldessa Gisela Sala-dich –antiga convergent–, i el grup deCiU, a l’oposició, amb Imma Colom alcapdavant. Són dues dones de tempera-ment fort i ben representatives del ma-triarcat que governa Tossa des que el1999 Telm Zaragoza va deixar l’alcaldia.Amb agres discussions als plens, les pos-sibilitats d’entesa entre els dos grups sónescasses. “Les relacions amb l’equip degovern –diu la doctora Colom– són com-plicadíssimes. Ens han tractat molt ma-lament i mai ens han facilitat la feina, nitan sols a l’hora d’enviar-nos per correuelectrònic la informació que demanem.”
L’únic punt de coincidència entre Sa-ladich i Colom és quan parlen del seu fu-
N
tur. Fa temps, tant l’una com l’altra vanassegurar que no es presentarien en leseleccions del 2019, però ara ja no ho te-nen tan clar. “Jo crec que dos mandatssón suficients i mantinc la idea de nopresentar-me, però no ho puc assegurar.Crec que ens tocarà fer molt més del quefins ara ens pensàvem”, afirma l’alcal-dessa. “Vaig dir que no em tornaria a pre-sentar –comenta, per la seva banda, lacap de l’oposició–, però el que passa ésque em persegueixen per tots els can-tons i costa trobar gent que es vulgui pre-sentar. Hi ha qui no ho vol fer perquè téun negoci i altres perquè la família no hodesitja.”
ERC és l’únic partit que ja ha anunciatel seu cap de llista, l’advocat GregoriMartínez, que aspira a trencar la conti-nuïtat femenina a l’alcaldia, per on hanpassat, des de la sortida de Telm Zarago-za, cinc dones: Pilar Mundet, Teresa Mo-ré, Maria Rosa Monrabà, Imma Colom iGisela Saladich. L’actual alcaldessa atri-bueix a raons històriques aquest paper
femení al capdavant del consistori: “Tos-sa és un matriarcat. Tradicionalment elshomes han sortit a mar i les dones hanmanat a terra”, sosté riallera. Per la sevabanda, Imma Colom voldria que sortísun home: “Seria una revolució a Tossaque hi hagués un home alcalde. Aixòd’ara és un joc de dones, una mena de
matriarcat amb molta mala llet en els de-bats municipals. Però serà molt difícil.N’he trucat a molts. Ho vaig fer quan enTelm volia plegar i els he tornat a trucaranys després, sense cap resultat. Als ho-mes que formen part de la xarxa empre-sarial els fa por entrar en la política.”
En espera de saber el noms que encap-çalaran les llistes dels altres partits, el
debutant republicà Gregori Martínezhauria de millorar molts els resultats del2015 per poder assolir l’alcaldia. Enaquelles eleccions, ERC només va obte-nir una regidora, Núria Serra, i ben aviatva ser expulsada del partit per haver do-nat suport a la proposta de Tossa Unidade fer un referèndum sobre el polèmicprojecte del port esportiu. Una picabara-lla interna que, segons explica Serra, vacomençar en l’àmbit local la mateixa nitde les eleccions quan es va negar a dimi-tir per deixar pas al número dos de la llis-ta. “M’acusaven de ser de la CUP i no eraveritat, i després es va fer córrer que te-nia un pacte secret amb Tossa Unida perentrar a l’equip de govern a canvi de30.000 euros. Això no ho hauria accep-tat mai i, a més, TU havia obtingut majo-ria absoluta i no em necessitava per ares.” Serra hi afegeix que la seva intencióera fer una oposició constructiva, però fi-nalment l’alcaldessa li va proposar tirarendavant un pacte entre TU i ERC i en-trar a l’equip de govern. “En el partit –hi
PICABARALLES · La nul·lapossibilitat d’entesa entre elgovern i l’oposició segueixmarcant, des de fa anys, lavida política tossenca ESCODOLAR · La frustradaconsulta sobre el portesportiu ha centrat lesdiscussions d’aquest mandat
Tossa, un matriarcat enun mar de discòrdia
La cala d’es Codolar, a tocar la muralla de Tossa, el paratge on uns promotors pretenien fer el polèmic port ■ QUIM PUIG
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Saladich i Colom noméscoincideixen a dir que no estornaran a presentar i desprésa insinuar el contrari
L’ANÀLISI. TOSSA DE MAR
| Comarques Gironines | 23EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 2018
afegeix– ningú no va dir res en contra”,però més tard, reconeix, va topar amb lanegativa de l’assemblea local quan va vo-ler votar a favor de fer la consulta delport. “A Girona es van desentendre deltema, però finalment em van expulsardel partit”, diu Serra, que des d’aquellmoment ha continuat com a regidora noadscrita dins l’equip de govern de TU. As-segura que l’experiència està essent moltsatisfactòria i que ja ha mantingut con-verses per presentar-se dins la candida-tura de TU en els propers comicis.
L’afer de la consulta sobre el port –quefinalment va ser prohibida judicialmentdesprés que el govern del PP la impug-nés– tampoc va ser un tema fàcil per aTossa Unida. L’alcaldessa reconeix quees van limitar a impulsar la consulta sen-se pronunciar-se a favor o en contra delprojecte perquè dins el grup hi havia divi-sió d’opinions: “No ens hauríem posatd’acord.” Saladich sosté que mai no haestat partidària d’un projecte que, ambmés o menys canvis, ja ve de l’època con-
vergent, i hi afegeix que “hauria tingutun disgust si la gent hagués votat a favorde fer aquesta bestiesa”. L’alcaldessaaposta per fer una marina seca on poderguardar les barques de la platja i recordaque urbanísticament no hauria estatpossible tirar endavant el projecte pre-sentat pels promotors, una iniciativa, pe-
rò, que no està del tot abandonada. “Elsque impulsen l’obra han tornat a anar a laGeneralitat i a mi em feia por que aprofi-tessin el 155 per pactar-ho a Madrid.”
Des de les files de CiU, Imma Colomrecorda que el seu grup s’ha oposat tantal projecte com a la consulta per la mane-ra com estava plantejada. “No era unport, era una cortina de fum. El que im-
portava era l’hotel i la urbanització que hianava al darrere. I pel que fa al referèn-dum, nosaltres volíem que es preguntésno només pel port sinó també per l’hotel iels xalets.”
En el rerefons de tot plegat plana la re-orientació turística de Tossa, un temaque tant l’equip de govern com l’oposicióreconeixen que encara no està resolt.CiU acusa TU de fer una pèssima gestióturística, de no invertir prou en promo-ció, de ser incapaços de fer seure en unataula tot el sector i d’intentar fer recauredamunt els empresaris una responsabili-tat que pertany al govern.
Per la seva banda, Tossa Unida subrat-lla que la idea és mantenir el turisme fa-miliar però apostant més per la qualitatque per la quantitat i impulsant l’ofertacultural i gastronòmica i el turisme soste-nible. Això sí, lamenten la falta de mésimplicació del sector privat tant en el de-bat de les polítiques futures com en la re-novació i la millora dels establiments ho-telers. ■
Les frases
“La gent donava per fet quel’equip de govern erapartidari de fer el portesportiu, però no era així. Vaser una mentida. A l’equip hihavia partidaris del projecte id’altres, com jo, que no hoérem. Com que no enshauríem posat d’acord,vàrem impulsar la consultasense pronunciar-nos”
Gisela SaladichALCALDESSA
“L’equip de govern ens haintentat desacreditarconstantment. Ens hanmaltractat. Són gent moltsectària. Tot va perfecte, totsón flors i violes, però fan unagestió nefasta apujant l’IBIals màxims, governant ambuna opacitat absoluta i ambuna obsessió: les martingalesurbanístiques que no podenconsolidar al llarg delmandat”
Imma ColomCAP DEL GRUP DE CiU
“Ens vàrem trobar unajuntament en fallida. Vamhaver d’apujar els impostos ivam guanyar amb majoriaabsoluta. Promoure elturisme de qualitat? Això ésmolt fàcil dir-ho, però nonomés depèn del’administració, sinó de lagovernança entre el sectorpúblic i el privat. I aquí faltaimplicació del sectorprivat”
Maria Àngels PujalsPRIMERA TINENT D’ALCALDE
2007 2011 2015
13R E G I D O R S
CiU7
TU-FIC3
PSC-PM3
13R E G I D O R S
CiU6
TU-FIC5
PSC-PM2
13R E G I D O R S
TU-IdSELVA7
CiU5
ERC-AM1
M. ÀNGELACUATRECASASRegidora independent algrup de CiUHa debutat en la políti-ca local aquest mandati és la veu del seu grupen qüestions relaciona-des amb urbanisme. “Elterritori –diu– em pre-ocupa molt.” Nascuda el1967, és psicòloga, màs-ter en gestió hospitalà-ria i té també la carrerade turisme. Treballa desde fa deu anys a l’hospi-tal Josep Trueta.
M. ÀNGELS PUJALSPrimera tinent d’alcaldeNascuda el 1978, és re-gidora de TU des del2011 i responsable deTurisme, Hisenda i Pro-moció Econòmica. Tam-bé és vicepresidenta deLa Selva Comarca del’Aigua i membre de lajunta del Consorci de laCosta Brava. Diplomadaen empresarials, té elsmàsters de turisme cul-tural i gestió en destina-cions turístiques i ésprofessora, ara en exce-dència, d’institut.
IMMA COLOMCap del grup de CiUNascuda a Cantonigròs(Osona) el 1958, fa mésd’una trentena d’anysque viu a Tossa, onexerceix de metgessa alCAP. Regidora de Sani-tat i Medi Ambient del1999 al 2003, el 2007va aconseguir l’alcaldiaper majoria absoluta. El2011 va tornar a gua-nyar les eleccions, peròel pacte TU-PSC li vaimpedir governar i el2015 els resultats novan acompanyar CiU.
NÚRIA SERRAExregidora d’ERC i araindependent a l’equip degovern de Tossa UnidaEl 2015 va ser elegidacom a única regidorad’ERC. Un acord ambTossa Unida li va obrirles portes a l’equip degovern, però el seu su-port a la consulta sobreel port esportiu li vacostar l’expulsió delpartit. Nascuda el 1982 igerent d’hostaleria, ésregidora de Benestar iFamília, Serveis Socials,Joventut i Cultura.
GISELA SALADICHAlcaldessaRegidora al llarg d’unadotzena d’anys –desdel 1987– amb l’incom-bustible Telm Zaragoza,les desavinences li vanfer deixar CiU i impulsarTossa Unida i va arribarel 2011 a l’alcaldia ambun pacte amb el PSC. El2015, ja amb majoriaabsoluta, va renovar elcàrrec. Nascuda el 1955i peixatera de professió,té dedicació exclusiva al’alcaldia i és membrede la Diputació.
Les protagonistes
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Fer una marina seca perguardar-hi les barques de laplatja seria la millor solució,segons l’alcaldessa
Dissabte, 8 setembreANGLÈS
Diumenge, 2 setembreSANTA CRISTINA D’ARO
ELS PROPERSPOBLES
La temporada alta s’a-caba i les grans em-barcacions, recone-gudes a partir dels metres d’eslora i quea la costa Brava solen
venir-hi només de passada, retor-nen a cap a punts de la Mediterrà-nia com França, Itàlia o també Bar-celona per tal de passar-hi l’hivern.I és que a la costa gironina aquestfenomen, tot i que és molt desitjatpels ports pels beneficis que com-porta prestar serveis a embarca-cions que costen o milionsd’euros, encara no vol arrelar. Ac-tualment, si bé la costa gironina téuna cinquantena d’amarratgesdisponibles per aquestes embar-cacions de gran tamany, nomésestan ocupades de forma puntuali generalment durant temporadaalta.
Per aquest motiu, a l’abril l’a-liança formada per quatre ports gi-ronins (Roses, Sant Feliu de Guí-xols, l’Estartit i Palamós) en la mar-ca Costa Brava Yacht Ports vanunir forces amb el Barcelona Clús-ter Nàutic per tal de buscar estra-
tègies per atraure «superiots» alsports gironins durant tota la tem-porada.
Durant l’estiu les previsions sónprou bones. Ports i clubs nàuticsestan fent números per tal de ferbalanç de com ha anat la tempo-rada estival, i a primer cop d’ull elsports de Sant Feliu i de Roses asse-guren que en tot cas s’ha mantin-gut el trànsit d’aquestes embarca-cions respecte d’altres anys. Enaquest sentit, el director tècnic delport de Roses, Juan Sáenz de San-tamaría, afirma que la demandadel trànsit de iots té un incrementd’entre un o un anual, tot i queefectivament «hi ha anys millorsque d'altres». De fet, l’estiu passatels ports de Roses, l’Estartit, Pala-mós i Sant Feliu de Guíxols van re-bre una seixantena de «superiots».
Balanç positiuEl Club Nàutic Sant Feliu, que ges-tiona el port, té una capacitat de amarradors, dotze dels qualsestan destinats a «superiots» defins a metres d’eslora. Encara hiha, però, una categoria més altamés enllà dels metres, que esconeix com a «megaiots». El clubdisposa d’un amarrador que haacollit algunes de les embarca-
cions privades més grans del món.El balanç d’aquesta temporada éssimilar a la passada segons la ge-rent del club Maribel Vela, que de-talla que uns grans iots hanamarrat al port, amb una mitjanade tres dies i mig de durada. Elsdies de més trànsit es concentrenentre el i el d’agost. «Tot i el re-corregut turístic de la Costa Brava,el segment dels grans iots és undestí deconegut, encara», subrat-lla la gerent, i valora que des de l’ex-terior veuen la costa de Girona«com un destí emergent».
A Roses, el port ofereix dosamarradors que estan destinats asuperiots de fins a metres, l’o-cupació dels quals ronda el ies concentra en temporada alta.Llavors en té deu més per esloresde fins a metres, vuit dels qualssón cedits a propietaris i els dosrestants són a lloguer. «L’ocupacióestà al voltant del », explicaSáenz, «aquestes embarcacions jasón professionals i cal un capitàprofessional per poder-les condu-ir», explica.
Durant la temporada alta, undels factors que més influeixen enel volum de trànsit d'aquest tipusde turisme, i que al mateix tempsés totalment imprevisible, és la
meteorologia. «Si un estiu la tra-muntana bufa molt fort, la gent nove, i cada estiu tenim de a tra-muntanades amb vents de qui-lòmetres per hora, i així no es potnavegar», conclou el tècnic. D’altrabanda, el disseny dels ports i el ca-lat del port (profunditat) són clausper determinar quines i quantesembarcacions hi poden fer unamarratge correctament.
Costa Brava, base hivernalDificultats tècniques a part, la ver-tadera «batalla» pels ports arribadurant la resta de l’any, quan el pe-ríode estival s’acaba. Llavors, els
propietaris dels iots deixen la curade les seves embarcacions als ca-pitans, que són els que hi passentot l’any i es fan càrrec de fer-ne elmanteniment. El que determina,doncs, el destí dels grans iots no ésni la meteorologia ni la blavor dela mar, sinó el servei de manteni-ment de què disposi el port esco-llit. La base d’hivernatge a la costagironina, és, en paraules de Sáenzde Santamaría, «difícil» d’establir,ja que quan arriba l’octubre lesembarcacions van a ports basecom Barcelona o cap al nord, ontroben «més seguretat, tranquil·li-tat i millors comunicacions», sub-ratlla el tècnic. «El que realmentens interessa és la riquesa que ge-nera el manteniment d’ aquestsiots durant l’any: pintura, mecà-nics, electricitat, reparacions demotors, subministraments...Hi hamolta dinàmica econòmica al vol-tant de tot això», explica el tècnic,i afegeix que «una embarcació de, o metres d’eslora té unmanteniment d’un del seucost», rebla.
La Costa Brava, destí emergent per iots
TURISME DE «SUPERIOTS». Els ports de la Costa Brava són una destinació atractiva per iots de petita eslora, però encara són una assignaturapendent pel que fa als vaixells de grans dimensions. D’entre els motius, cal destacar la meteorologia, el calat i el propi disseny dels portsgironins, que en general no estan pensats per acollir vaixells de grans eslores, els més grans dels quals poden arribar a superar els 100 metres,quan per llei ja es considera «superiot» una embarcació que en faci 24.
Ariadna SalaROSES/SANT FELIU DE GUÍXOLS
Dos «superiots» al port de SantFeliu de Guíxols.
CNSFG
Els «superiots»amarren alsports gironinsdurant uns tresdies, i llavorsmarxen capal nord o aBarcelona
Comarques
Diari de GironaDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DE 20186
jamargant - 03/09/2018 09:06 - 79.147.189.105
Les càmeres de vi-deovigilàncias’han fet cada copmés presents alscarrers. I s’hanconvertit en una
eina important per a les policies.Girona és un territori «videopro-tegit» remarca el president del'Associació de Caps de PoliciaLocal de les Comarques Gironi-nes, David Puertas, que també ésinspector i cap de la Policial Lo-cal de Platja d’Aro, un dels cossospioners en l’aposta per aquestatecnologia.
Actualment la majoria degrans municipis compten ambaquesta tecnologia. Alguns te-nen càmeres d’ambient i d’altres,càmeres de lectors de matrícu-les. Per exemple, n’hi had’instal·lades a Castell-Platjad’Aro , Calonge, Santa Cristinad’Aro, Figueres, Olot, Girona, Be-gur, la Jonquera, Banyoles, Bla-
nes, Roses, Caldes de Malavella,Lloret de Mar, Ripoll, Arbúcies,Castelló d’Empúries, entre d’al-tres. Aquí són les mateixes poli-cies locals les que controlen elsaparells i els alimenten per poderprevenir fets delictius.
D’altres municipis, com perexemple a Vidreres o Sant Feliude Guíxols, en tindran a partird’aquesta tardor. I a localitatscom Santa Coloma de Farners ésun projecte que s’està treballant,com també passa a Puigcerdà oLlagostera.
En altres municipis de la Selvao la Garrotxa hi ha iniciatives im-pusaldes a través dels ConsellsComarcals que busquen equiparamb càmeres un conjunt de po-bles i la idea és que siguin elsMossos d’Esquadra qui en facinl’ús i també, per tant, un control.Amb tot, aquests són uns projec-tes, explica David Puertas, queencara s’estan tramitant i serà laComissió de Control de Disposi-tius de Videovigilància l’encarre-gada de donar-hi el vistiplau.Les càmeres de videovigilància
se solen col·locar a les principalsvies d’accés i a les zones de mésaglomeració de persones. El pre-sident de l'Associació de Caps dePolicia Local de les ComarquesGironines relata que només aCastell–Platja d’Aro comptenamb càmeres de vigilància ala via pública, que anomenen
d’ambient i més que fan la lec-tura de les plaques.Puertas assegura que són unes
eines que «ajuden a la prevenciódel delicte» i que s’han convertiten un gran aliat pels policies, jaque són un «gran complementper a les policies locals». Però res-salta que no serien útils sense lafeina que hi ha al darrere i quepassa per alimentar-les amb in-formació d’interès policial.
L’inspector també recordacom s’usen les imatges és untema delicat i per això, les poli-cies –com la de Platja d’Aro- lestracten de manera protocol·litza-da.
Prevenir i resoldre fetsLes càmeres ajuden a evitar fetsdelictius i també a resoldre’nperò tot això depèn de la feinafeta al darrere. La tasca passad’entrada per alimentar les cà-meres que llegeixen matrícules.
Això es fa a través d’un progra-ma informàtic, en el qual el res-ponsable policial introdueix lamatrícula d’un cotxe robat o bé,d’un amb interès policial.
Aquest darrer supòsit passariaper aquells vehicles que la poli-cia sap que utilitzen delinqüentsper delinquir en domicilis, fer es-tafes, etc. Un cop la policia té lamatrícula introduïda, en el casque el vehicle sigui captat peruna de les càmeres, aquesta rà-pidament envia una alerta alsresponsables i a la sala. Es loca-litza on ha passat el cotxe i aquícomença la feina policial.
Aquesta tasca pot passar desd’atrapar in fraganti un delin-qüent a fer hores de vigilànciafins a trobar els responsables delvehicle. L’alerta a més incorporadades sobre aquests delinqüentsgràcies a la informació prèvia in-troduïda i, per tant, permet alsagents saber per exemple, ambquin tipus de fet es poden trobar.
L’altra gran tasca de les càme-res és la de la resolució dels fets,són una eina indispensable itambé una prova davant del jut-ge. Sovint després d’una anàlisiacurada dels moviments perexemple, d’un vehicle o d’unsdelinqüents captats per les cà-meres, poden trobar-los come-tent el delicte o bé, utilitzanttransports que els porten cap alparador del delinqüent.
L’inspector David Puertas des-taca que gràcies a les càmeres so-vint es poden anticipar a un ro-batori per exemple, ja que ambla informació prèvia i la feina delspolicies, poden frustrar les ganesdels delinqüents. I per això, con-sidera que són una eina clau decomplement a les policies ac-tuals. I de cara a un futur, auguraque aniran a més, però semprede suport dels agents.
Girona fins ara era territoricardioprotegit per la gran pre-sència de desfibril·ladors i ara,diu Puertas, també està video-protegit, gràcies a la instal·lacióarreu d’aquests aparells .
Girona, territorivideoprotegit
EL GRAN GERMÀ POLICIAL. Les càmeres de videovigilància són presents en bonapart dels grans municpis de la demarcació de Girona. És una tecnologia quenecessita de l’autorització de la Comissió de Control de Dispositius deVideovigilància i els ajuntaments han de presentar un projecte que s’ha d’aprovar.
La majoria depolicies localscompten ambcàmeres devigilància ales comarquesde Girona
Eva BatlleGIRONA
Un vehicle robat que les càmeres de vigilància de Platja d’Aro van captar fa una setmana. S’havia sostret feia dos mesos a Ullà. PL,PLATJA D’ARO
ECONOMIACompres mancomunadesd’aparells Actualment hi ha algunsmunicipis, per exemple a la Sel-va i la Garrotxa que, tenint encompte que són petits i les cà-meres són cares, opten percomprar-ne mancomunada-ment a través dels consells co-marcals.
TECNOLOGIAEls dos aparelles instal·latsarreu de Girona Les càmeres que hi ha distri-buïdes pels municipis sota elcontrol de les policies localssón de dos tipus: d’ambient i delectura de plaques de matrícu-la. Són claus per a la prevenciói resolució de fets
NECESSITEN PERMÍSNo es poden col·locar sensepermís La Comissió de Control deDispositius de Videovigilànciaés qui té l’última paraula i quidona el vistiplau a la instal·lacióde la tecnologia. Les policies lo-cals i ajuntaments abans hande fer informes i tramitar-ho.
EINESEines de present i futur S’augura que en un futur,aquests aparells no només lle-giran plaques de matrícula sinóque algunes que hi haurà pelscarrers també permetran el re-coneixement facial i per tant,serviran per identificar-nos.
LES CLAUS
DILLUNS, 3 DE SETEMBRE DE 20184 5
COMARQUES
jamargant - 03/09/2018 09:06 - 79.147.189.105
Riuades de persones, unaautèntica rebel·lió de lesmasses, dissabte a la nit enla penúltima jornada del17è festival Acústica de Fi-gueres, que va acabar ahiral vespre després de les ac-tuacions de Macedònia il’Orquestra Di-versiones ala Rambla. El festival diri-git per Xavi Pascual s’ha-via proposat com a fitaaquest any superar els100.000 espectadors, i alfinal s’han superat els108.000, és a dir amb uncreixement del 8%.
Per comprovar-ho no-més calia transitar –o,com a mínim, intentar fer-ho entre tanta humani-tat– dissabte a la nit per laplaça de Catalunya, onAnimal i Doctor Prats vanprotagonitzar els concertsmés festius i multitudina-ris de la jornada, mentreLove of Lesbian tampoc noquedava curt en una Ram-bla atapeïda, on va cele-brar el seu 20è aniversariamb un concert en què varepassar la seva trajectò-ria amb un bon grapat decançons memorables. Ca-sualitat o no, Love of Les-bian i més tard Albert Plavan invocar en el mateixescenari la dolça Jeanette,els primers amb el seu Porqué te vas, sumat com éshabitual al 1999 de Bal-mes i companyia, i Plaamb l’ambigua innocènciade Soy rebelde. El sabade-llenc indomable es va au-todeclarar rebel perquè elmón l’ha fet així desprésde cantar la seva explosivaCarta al rey Melchor. “Depas aprofito per cagar-meen la puta que va parir elrei d’Espanya”, va dir perintroduir-la, i bona partdel públic ho va celebrarsorollosament. Pla va tan-car ja de matinada els con-certs de dissabte a la Ram-bla –que havien obert en-cara de dia Reggae perXics, amb el seu trepidantviatge a l’espai d’aromesjamaicanes– i va comen-
çar la seva actuació tot sol,per celebrar que es va fo-llar Antònia Font durantun viatge en avió a Mallor-ca i dedicar als presos(“Als polítics no, als co-muns”) el Pepe Botika(¿Dónde están mis ami-gos?) d’Extremoduro. Acontinuació van pujar al’escenari el bateria Tinodi Geraldo i el guitarristaDiego Cortés, dos gransmúsics que enriqueixenles cançons de Pla amb rit-mes de rumba i altres me-ravelles bastardes.
Parlant de rebels, elbarceloní Pol Fuentes, ex-militant de Rosa-Luxem-burg, va oferir un potentconcert amb el seu grupdes de la balconada del tea-tre El Jardí, un marc únicque va saber aprofitar ar-gumentalment, per pre-sentar-se com un dictadorburlesc en La llei de la pla-ga, en què la plaga somtots. Aquest escenari i elde la plaça de la Palmeravan ser el marc d’algunesde les propostes més inte-ressants de dissabte, so-bretot excel·lents veus fe-menines. Pel primer vanpassar la manlleuencaPaula Valls (19 anys) i lesseves elegants negritudsen format de trio i, tot se-guit, Teresa Gutiérrez, lacantant i teclista del triomadrileny Ganges, trans-metent tota sola la sevadelicada i onírica propostade pop electrònic. A la pla-ça de la Palmera, la can-tant i guitarrista vigatanaNúria Graham va oferiruna enèrgica actuació. Elsseus 22 anys només es de-dueixen per una certa ti-midesa escènica. Aquestafase, ja l’ha superat peredat i experiència JuditNeddermann, que va con-firmar al mateix escenarique aquest és el seu granany. Acompanyada degrans músics, com és arael guitarrista Pau Figue-res, Judit va tornar a de-mostrar que la seva veu ésuna arma de seducciómassiva en cançons comara No volem més cops. ■
Xavier CastillónFIGUERES
El festival figuerenc creix un 8% i arribaals 108.000 assistents
Acústicaespectacular
Pol Fuentes cantant ‘La llei de la plaga’ a la balconada d’El Jardí ■ X.C.
EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 201832 | Cultura i Espectacles |
Centre Acadèmic MECA-RAPID E.M.A.G.-1
1113
41-1
1932
77Q
CURSOS AMB INICI PROPER
FORMACIÓ DE QUALITAT DES DEL 1980!
AULA MECANOGRAFIA
AULA INFORMÀTICA
AULA SEGUIMENT
SUPORT ESCOLAR
EXTRAESCOLARS
Diari de GironaDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DE 201834
Blanes, Cadaqués, Olot, Santa
Coloma de Farners, Torroella de
Montgrí.
GIRONA
Contes A les 12 del migdia a la
biblioteca Carles Rahola sessió de
contes dansats.
GIRONA
Jocs A les 6 de la tarda al Güell
Espai Jove esports a la plaça.
SANTA CRISTINA D’ARO
Concert A les 9 de la nit a l’es-
glésia parroquial concert de veus
amb Quartet Catalinka.
GIRONA
Formació A les 11 del matí al
Güell Espai Jove taller de coa-
ching laboral.
GIRONA
Trobada filosòfica A les 7 de la
tarda al centre cívic de Sant Nar-
cís trobada de filosofia i reflexió
«El Pou» amb Josep Maria Carbó.
ANGLÈS
Les Gales A les 11 del matí al
parc de la Font del Canyo especta-
cle infantil amb Jaume Barri.
- A les 5 de la tarda al parc de la
Font del Canyo truitada solidària
a favor de Càritas.
- A 2/4 de 6 de la tarda al parc de
la Font del Canyo sardanes amb
La Principal de Cassà.
- A 2/4 de 9 de la nit al parc de la
Font del Canyo havaneres amb
Les Anxovetes, cremat i Tornabo-
da amb Grillats amb Canya i pos-
teriorment a la plaça Catalunya
castell de focs.
L’ESCALA
Festa major A les 10 del matí a
la platja kayak.
- A les 10 del matí a la platja tas-
tets de rem.
- A 2/4 d’11 del matí a la riba tiro-
lina salada.
- A les 4 de la tarda a la riba taller
de fang.
- A 2/4 de 7 de la tarda a l’aparca-
ment Francesc Macià espectacle
de màgia.
- A les 8 del vespre a la plaça Víc-
tor Català concert de blues.
- A les 10 de la nit a la platja sar-
danes amb la cobla Cervianenca.
SANT PAU DE SEGÚRIES
Festa major A les 10 del matí al
pati de les escoles parc infantil
amb inflables.
- A les 12 del migdia al pati de les
escoles festa Holi.
- A les 2 del migdia al pavelló mu-
nicipal dinar popular i a continua-
ció gira-salta i jocs de cucanya.
- Seguidament cercavila i ball de
la Maniera amb Batucada Mara-
cuyà i en acabar a la plaça de la
Generalitat festa de l’escuma.
- A les 9 de la nit al pati de l’esco-
la castell de focs artificials.
- A 2/4 d’11 de la nit al pavelló mu-
nicipal nit d’humor amb la partici-
pació d’en Peyu i en Dani.
VIDRERES
Festa major A 2/4 de 12 del
migdia a l’església missa solemne
amb la Flama de Farners.
- A la 1 del migdia a la pista del
Casino la Unió concert vermut
amb la Flama de Farners.
- A 2/4 de 6 de la tarda a la plaça
Lluís Companys sardanes amb la
Flama de Farners.
- A les 7 de la tarda al pavelló mu-
nicipal concert amb el conjunt
Què Tal?.
- A les 8 del vespre al pavelló mu-
nicipal ball de vetlla amb el con-
junt Què Tal?.
BANYOLES
Exposició El Museu Darder
de Banyoles acull, de forma
permanent, l’Espai d’Interpre-
tació de l’Estany, un equipament
museístic de nova generació,
equipat amb les tecnologies més
modernes i amb un discurs ex-
positiu innovador. Una mirada al
passat, al present i al futur de
les ciències naturals.
- També de forma permanent
es pot visitar, a l’espai del sote-
rrani del Museu Darder, una
col·lecció que ens permet enten-
dre i recrear com era la visió
que al s. XIX i principis del s. XX
es tenia de les ciències naturals.
Més informació a: www.museus-
debanyoles.cat
BLANES
Exposició Fins al 8 de setem-
bre es pot visitar a la Casa Sala-
drigas, l’exposició «Llista d’Espe-
ra, ara és demà» de l’escultor
D.S. Leon. Es tracta d’un conjunt
de 30 escultures confeccionades
amb filferro gruixut, que envol-
ten tota la superfície de la pri-
mera planta, amb mides que os-
cil·len entre els 82 i els 130 me-
tres d’allargada, i que pesen una
mitjana de dos quilos.
Exposició A la segona planta
de la Casa Saladrigas s’hi pot vi-
sitar fins al pròxim 8 de se-
tembre l’exposició de les foto-
grafies seleccionades dins de la
24a. edició del Concurs Fotogrà-
fic de Focs i Festes 2018.
CADAQUÉS
Exposició «Cadaqués, univers
d'artistes. De Meifrèn a Dalí» és
el títol de l’exposició que es po-
drà visitar fins al pròxim 28
d'octubre, al Museu de Cada-
qués. La mostra gira a l'entorn
de la història del museu i de les
seves col·leccions que es troba
íntimament lligada amb la relle-
vància de Cadaqués com univers
d'artistes. L'exposició està divi-
dida en dos grans àmbits: Cada-
qués univers d'artistes, amb 24
obres procedents de col·leccions
particulars, per explicar la relle-
vància històrica de Cadaqués en
l'art i Museu de Cadaqués, 40
anys de vida, que inclou una se-
lecció de 54 obres del fons del
museu, entre olis, dibuixos,
aquarel·les, i escultures a més
de 18 fotografies de Robert Des-
charnes i Enrique Sabater de
Salvador Dalí.
CALONGE
Exposició El castell de Ca-
longe acull fins al 30 de setem-
bre, l’exposició de les obres del
pintor August Puig. Fins a un
conjunt de gairebé 40 peces que
mostren l’art que volia plasmar
Puig es podran visitar al Castell.
La mostra que s’ofereix permet
visualitzar la seva trajectòria ar-
tística, que va des de la seva es-
tada a París a la dècada de 1940
fins a la dècada dels 80 i 90.
Exposició El Castell de Bene-
dormiens acull, fins al pròxim
16 de setembre, l’exposició2018, que com indica el títol re-
cull les creacions pictòriques
més recents d’Arranz-Bravo. La
mostra és la quarta de l’any al
castell i la sisena del cicle d’ex-
posicions al municipi, que s’es-
tén també al Parc dels Estanys i
a la Masia Bas de Platja d’Aro. La
mostra està organitzada per la
regidoria de Cultura i se’n pot
gaudir lliurament, de dimarts a
divendres (18-21 h) i els caps de
setmana i festius (11-13 h i 18-21
h). Simultàniament, es podrà vi-
sitar, a la planta superior del
castell, l’espai expositiu perma-
nent on hi ha una selecció del
Fons Municipal d’Art, configurat
per obres que donen testimoni
dels artistes que hi han exposat
durant més de tres dècades.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
Exposició El Museu de la
Ciència i la Tècnica de Catalunya
- La Farinera, acull de forma
permanent una exposició que
incorpora tota una sèrie de su-
ports a la visita: maquetes, au-
diovisuals, mostres... que per-
meten conèixer d'una manera
amena i experimental els diver-
sos continguts del museu. Així,
es poden veure les seccions «De
molí fariner a Farinera», «La
font d’energia», «El blat, la fari-
na i el pa» i «El procés produc-
tiu». Per a més informació i ho-
raris, visiteu el web del museu:
www.ecomuseu-farinera.org.
Exposició L'Ecomuseu-Fari-
nera de Castelló d'Empúries
acull l'exposició «Espais reco-
brats. Els nous usos del patrimo-
ni industrial català», coproduïda
per la Fundació Antigues Caixes
Catalanes amb el Museu Nacio-
nal de la Ciència i de la Tècnica
de Catalunya (mNACTEC). El pro-
jecte iniciat l’any 2014 amb la
publicació del llibre Espais reco-
brats, editat pel mNACTEC i obra
de Ferran Pont i Teresa Llordés,
té ara continuïtat amb aquesta
exposició itinerant que té per
objectiu divulgar la feina feta en
el camp de la recuperació del
patrimoni industrial a Catalun-
ya. L'exposició es podrà visitar a
Castelló d'Empúries fins al 30
de setembre, i després itinera-
rà per molts d'aquests espais re-
cobrats del territori.
FIGUERES
Exposició El Museu de la
Tècnica de l’Empordà, a Figue-
res, acull, de forma perma-
nent, una exposició de peces
que formen part del fons del
mateix museu, i és una de les
millors col.leccions dedicades a
les màquines que simbolitzen el
temps de la Revolució Industrial.
Horari: De dimecres a dissabte
de 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h.
Diumenges de 10.30 h a 13 h. Di-
marts de 16 h a 19 h.
Exposició El Museu de l’Em-
pordà acull, fins al 4 de novem-
bre, l’exposició «Els Dalí de Fi-
gueres. La família, l'Empordà i
l'art». La mostra, és fruit de l'ex-
haustiva investigació que durant
quatre anys ha realitzat la histo-
riadora Mariona Seguranyes. En
total, s'exposaran 135 peces, en-
tres les quals hi ha 13 olis, 27 di-
buixos i 62 documents originals.
GIRONA
Exposició Al Museu d’Història
dels Jueus s’hi pot visitar, fins al 4
de novembre, «Diàspores jueves,
camins europeus», una exposició
de la Biblioteca Nacional d’Israel.
El jueu ha estat, des de temps re-
mots, un poble itinerant, en un
viatge constant provocat per la in-
tolerància i els fets històrics ad-
versos. En la seva llarga dispersió,
ha travat relació amb les cultures i
nacions en les quals s’ha vist im-
mers. Hi ha aportat la seva cultu-
ra immensa i la seva tradició
mil·lenària. I ha contribuït així a la
forja de la història i de la societat
mundial actual. L’exposició, pro-
duïda per la National Library of Is-
rael, i promoguda per la AEPJ, fa
incís en les diferents etapes de
diàspora del Poble Jueu i n’explica
les característiques i els moments
més importants.
Exposició Al Museu d’Història
dels Jueus s’hi pot visitar, fins al 4
de novembre, «Diàspores jueves,
camins europeus», una exposició
de la Biblioteca Nacional d’Israel.
El jueu ha estat, des de temps re-
mots, un poble itinerant, en un
viatge constant provocat per la in-
tolerància i els fets històrics ad-
versos. En la seva llarga dispersió,
ha travat relació amb les cultures i
nacions en les quals s’ha vist im-
mers. Hi ha aportat la seva cultu-
ra immensa i la seva tradició
mil·lenària. I ha contribuït així a la
forja de la història i de la societat
mundial actual. L’exposició, pro-
duïda per la National Library of Is-
rael, i promoguda per la AEPJ, fa
incís en les diferents etapes de
diàspora del Poble Jueu i n’explica
les característiques i els moments
més importants.
ULLASTRET
Exposició El Museu d'Ar-
queologia de Catalunya permet
descobrir el passat llunyà, de fa
més de 2.500 anys, abans que
l'arribada dels romans suposés,
al s. II aC, l'abandonament
d'Ullastret. Obert tot l’any de
10 h a 14h i de 15 h a 18h.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES
Ecomuseu La Farinera Els
mesos d’estiu, l’Ecomuseu-Fari-
nera proposa l’Enfarina’t. Una vi-
sita que permetrà descobrir els
secrets de fer farina i degustar el
territori, a través del producte de
proximitat. La visita portarà al vi-
sitant per la fàbrica de farines, on
podrà contemplar el complex
giny per transformar el blat en fa-
rina, i acabarà amb una degusta-
ció de Pa de la Tramuntana i cer-
vesa Rufa de blat. L’ecomuseu vol
apropar al públic turista el v(b)ell
patrimoni fariner de la vila i do-
nar a conèixer dos productes ali-
mentaris elaborats a partir de
blats cultivats en el territori més
pròxim del museu, un entorn
únic, privilegiat, com és el Parc
Natural dels Aiguamolls de l’Em-
pordà. La visita està prevista els
dilluns i dimecres del mesos de
juliol i agost a les 18h, prèvia re-
serva al tel. 972 25 05 12 o les ofi-
cines de turisme 972 45 08 02 i
972 15 62 33. Els dilluns es farà en
català i en anglès i els dimecres
en castellà i francès. El preu és de
4€ per persona.
GIRONA
Visita Al Museu d’Arqueologia
de Catalunya-Girona, Monestir
de Sant Pere de Galligants, visita
teatralitzada pel monestir de St.
Pere de Galligants, una de les
mostres més notables del roànic
català, del qual només en resten
visibles l’església i el claustre.
Activitat per a tots els públics i
famílies. Aquesta activitat fina-
litzarà el 30 de setembre.
L’ESCALA
Empúries El criptopòrtic de la
Domus dels mosaics és un espai
subterrani i cobert ubicat sota la
superfície del peristil, el jardí
principal d'aquesta gran casa
romana. Horaris de visita guia-
da: De dilluns a divendres de
12.30 a 13.30h, Dissabtes i diu-
menges : de 12h a 13h i de 13h a
14h. Durada: 1h Preu: 3€ /perso-
na ( No inclou l'entrada al jaci-
ment. Menors de 5 anys gratuit).
Visita guiada i projecció en cata-
là. Aforament limitat a 25 perso-
nes per sessió. Es recomana re-
serva prèvia al telèfon 972 77 59
76 o al correu reservesempu-
- La Casa dels Mosaics de la ciu-
tat romana d’Empúries és una
de les millors conservades del
conjunt arqueològic i constitueix
un dels elements icònics del jaci-
ment per les seves grans dimen-
sions i pel fet de conservar, in
situ, un magnífic conjunt de mo-
saics originals romans. La visita
a la Casa dels Mosaics s’incorpo-
ra a la visita guiada de les cases
romanes que es realitzarà els
matins de dilluns a diumenge.
Visita teatralitzada Al MAC
Empúries (C. Puig i Cadafalch,
s/n), visites teatralitzades «Em-
púries: Cap al tard» els dilluns,
els dimecres i els divendres a
2/4 de 8. Fins al pròxim dia 11
de setembre.
RIPOLL
Monestir El Monestir de Ri-
poll i el Centre d’Interpretació
proposen visites guiades al con-
junt monàstic de Santa Maria de
Ripoll, amb l’objectiu de desco-
brir la història del bressol de Ca-
talunya, gaudint d’una fascinant
descoberta d’aquest espai tan
emblemàtic. Cada diumenge, a
2/4 d’11 del matí. Informació i
reserves: al telèfon 972 70 45 56
/ a l’adreça de correu electrònic:
reserves@terrade comtes. cat
OLOT
Beques Fins al 30 de setem-
bre es poden presentar els pro-
jectes que volen optar a les Be-
ques Ciutat d’Olot 2018: la Beca
Oriol de Bolòs de Ciències Natu-
rals i la Beca Ernest Lluch de
Ciències Socials. Totes dues be-
ques estan dotades amb 4500
euros i volen fomentar la recerca
en els seus respectius àmbits en
l’entorn de la Garrotxa. Poden op-
tar a les beques els projectes inè-
dits d’investigació sobre determi-
nats aspectes de la comarca de la
Garrotxa.
- En el cas de la beca Ernest Lluch
s’hi inclouen treballs relacionats
amb la història, geografia, litera-
tura, dret, filologia, art, economia
o ciències socials. A la beca Oriol
de Bolòs s’hi poden presentar
projectes que tractin del medi na-
tural, fixant-se amb la geologia, la
zoologia, la botànica i el medi
ambient en general. Els projectes
que aspirin a la Beca Oriol de Bo-
lòs s’han de fer arribar al Museu
dels Volcans i els que optin a la
Beca Ernest Lluch s’han d’enviar a
l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. A
part d’un projecte detallat del tre-
ball, amb els objectius, la meto-
dologia de la investigació, la pre-
visió de despeses i el calendari
previst. A més, també caldrà
aportar les dades personals i el
currículum vitae de tots els sol·li-
citants de la beca. El veredicte fi-
nal i el resultat de les assigna-
cions es faran públiques durant
el pròxim mes de novembre
d’enguany.
Mercats
Lletres
Infantil
Tallers
Conferències
Festes
Música
Exposicions
Visites
Convocatòries
Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar
amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça
de correu [email protected]
AVUI DESTAQUEM
Castell d’Aro
Arranz-Bravo exposa la sevaobra al Castell de Benedormiens El Castell de Benedormiens de Castell d’Aro acull fins al 16 de se-tembre, l’exposició 2018, que com indica el títol recull les creacionspictòriques més recents d’Arranz-Bravo. La mostra és la quarta del’any al castell i la sisena del cicle d’exposicions al municipi, que s’es-tén també al Parc dels Estanys i a la Masia Bas de Platja d’Aro.
Girona
«La revolució neolítica. La Draga,el poblat dels prodigis» al MAC El Museu d’Arqueologia de Catalunya de Girona (Sant Pere deGalligants) acull, fins el pròxim 16 de setembre l’exposició «Larevolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis». La Draga ésl'únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i undels més antics i importants de la Mediterrània occidental.
Girona
El Bòlit explora la percepció delterritori, segons l’Street View Fins al 23 de setembre, al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar, espot visitar l’exposició «Un món paral·lel». Des de la introducció el2008 del Google Street View és fa palès que Internet ofereix una bi-furcació a l’accés visual de la realitat. La mostra explora la percepciódel territori, paisatge, tecnologia i representació virtual.
jamargant - 03/09/2018 09:06 - 79.147.189.105
| Apunts | 37EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 2018
Aiguaviva: Sendra (de 09.00 a 14.00 i de 16.00 a 21.00Localitzades): 649 094 369. Circumval.lació, 3. Anglès:Bonmatí (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 420 889. LaVerneda, 57. Arbúcies: Navarro Maldonado (de 09.00 a21.00 Localitzades): 972 860 906. Camprodon, 22. Banyo-les: Figueras Calsina (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00del dia seg.): 972 571 304. Av. Catalunya, 17. Bàscara: Pa-gès (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 626 250 209. Av. AltEmpordà, 28. Besalú: Gratacós Nadal, CB (de 09.00 a21.00 Localitzades): 972 591 273. Ganganell, 44. La Bisbald’Empordà: Cortés (de 09.00 a 21.00 i de 21.00 a 09.00del dia seg. Localitzades): 674 038 640. Jaume II, 14. Bla-nes: Morell (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del diaseg.): 972 337 445. Av. Catalunya, 12. Bordils: De Puig (de09.00 a 21.00 Localitzades): 972 490 012. Ctra. Palamós,90. Cadaqués: Colomer (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a09.00 del dia seg. Localitzades): 972 258 932. Ctra. PortLligat, s/n. Caldes de Malavella: Casanovas (de 09.00 a21.00 Localitzades): 639 983 720. Vall-llobera, 17. Camp-devànol: Cuy (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 730651. Av. Estació, 7. La Canya: Abel Vergés (de 09.00 a14.00 i de 16.00 a 21.00 Localitzades): 669 346 835. Ctra.
d’Olot, 21. Cassà de la Selva: Baleri (de 09.00 a 22.00 i de22.00 a 09.00 del dia seg. Localitzades): 972 461 159. Ma-rina, 113. Castell-Platja d’Aro: Sala (de 09.00 a 22.00 i de22.00 a 09.00 del dia seg.): 972 817 564. Av. Costa Brava,2. Castelló d’Empúries: Crosas (de 09.00 a 13.30 i de16.00 a 00.00 del dia seg. Localitzades i de 16.00 a 00.00i de 00.00 a 09.00 del dia seg. Localitzades): 616 800202. Alfons XIII, 14. Burset (de 13.30 a 16.00 Localitzades):972 451 255. Bahia, 87. Celrà: Dellonder (de 09.00 a 21.00Localitzades): 667 558 161. Aumet, 48. Cervià de Ter:Isern (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 496 014. Av. Ca-talunya, 46. Colera: Revilla (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a09.00 del dia seg. Localitzades): 972 389 212. Mar, 78.Darnius: Valcárcel (de 09.00 a 20.00 Localitzades): 972562 696. De l’Horta, 5. L’Escala: Planas (de 09.00 a 22.00i de 22.00 a 09.00 del dia seg. Localitzades): 972 771 473.Av. de Riells, 18. Figueres: De Vicente (de 09.00 a 20.00 ide 20.00 a 09.00 del dia seg.): 972 501 075. Tapís, 66. Fla-çà: Pagés (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 600 316 550.Estació, 7. Ger: Pau Cano Arribi (de 09.00 a 22.00 Localit-zades): 972 147 059. Ctra. Vella, s/n . Girona: Fina Riera(de 09.15 a 22.00 i de 22.00 a 09.15 del dia seg.): 972 232
601. Av. Sant Narcís, 111. Folch Camps (de 09.15 a 22.00):972 214 511. Gran Via de Jaume I, 61. La Jonquera: Escutia(de 09.00 a 00.00 Localitzades): 972 554 014. Major, 87.Llagostera: Coll Teixidor (de 09.00 a 21.00 Localitzades):972 832 185. Av. del Gironès, 8. Llanars: Vidal (de 09.00 a21.00 Localitzades): 972 130 417. Catalunya, 25. Llançà: M.Farners Hortalà (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 deldia seg. Localitzades): 616 745 386. Castellar, 2. Lloret deMar: Tallada (de 09.30 a 22.00 i de 22.00 a 09.30 del diaseg.): 972 372 868. Av. Just Marlés, 5. Maçanet de la Sel-va: Riera (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 858 071.Passeig de l’Església, 16. Navata: Mas de Xaxars (de08.00 a 21.00 Localitzades): 972 565 097. Ctra. Olot, 40.Olot: Faja (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del diaseg.): 972 265 819. Sant Feliu, 36. Palafrugell: Noguer (de09.00 a 20.00 i de 20.00 a 09.00 del dia seg.): 972 301766. Ctra. Torroella, 50. Palamós: Baviera (de 09.00 a22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg.): 972 314 170. Major,1. Parlavà: Mir (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 769129. Matabou, 4. Peralada: Llanta (de 09.00 a 22.00 Loca-litzades): 616 176 930. Dr. Clos, 3. Porqueres: Torres Gon-zàlez (de 09.00 a 22.00 Localitzades): 667 989 894. Sant
Andreu, 35. El Port de la Selva: Sala (de 09.30 a 22.00 i de22.00 a 09.30 del dia seg. Localitzades): 686 515 094.Mar, 8. Portbou: Llanta (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a09.00 del dia seg. Localitzades): 972 390 145. Mar, 8.Puigcerdà: Ballester (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00del dia seg. Localitzades): 972 880 160. Alfons I, 16. Ribesde Freser: Ramis (de 09.30 a 20.30 Localitzades): 603 534915. Major, 24. Riells i Viabrea: D’Ocón-Gil (de 09.00 a21.00 Localitzades): 938 472 294. Santa Fe, 5. Ripoll: Riu(de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg. Localit-zades): 972 700 140. Pl. Gran, 24. Roses: Haro (de 09.00 a21.00 i de 21.00 a 09.00 del dia seg.): 972 256 375. GranVia Pau Casals, 85-87. Salt: Miguélez (de 09.30 a 22.00 ide 22.00 a 09.30 del dia seg.): 972 230 568. Major, 20.Sant Antoni de Calonge: Urquizu (de 09.00 a 21.00 Loca-litzades): 972 661 693. Av. Catalunya (Sant Antoni). SantEsteve d’en Bas: Sacrest (de 09.00 a 14.00 i de 16.00 a21.00 Localitzades): 619 500 298. Olot, 13. Sant Feliu deGuíxols: Sallés Martí (de 09.00 a 20.30 i de 20.30 a 09.00del dia seg.): 972 320 428. Mall, 2. Sant Hilari Sacalm:Muntalt Brugués (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 869
049. Busquets i Punset, 43. Sant Joan de les Abadesses:Sunyer (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972 720 154. PereRovira, 14. Sant Julià del Llor i Bonmatí: Medina Bonora(de 09.00 a 20.00 Localitzades): 972 422 231. Sant Ra-mon, 4. Sant Pere Pescador: Poch (de 09.00 a 22.00 Lo-calitzades): 972 520 015. Del Mar, 25. Santa Coloma deFarners: Sureda (de 09.30 a 22.00 i de 22.00 a 09.30 deldia seg. Localitzades): 620 170 017. Crta. de Sils, 1. SantaCristina d’Aro: Magrans (de 09.00 a 20.30 Localitzades):972 282 383. Av. Ridaura, 14. Sarrià de Ter: Estudis (de09.00 a 13.30 i de 16.30 a 21.00 Localitzades): 696 812286. Major, 56. Juanola Ribera (de 13.30 a 16.30): 972 204193. S. Joan Bosco, 23 - Pont Major. Torroella de Montgrí:Ferriol (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00 del dia seg.Localitzades): 972 757 018. Major, 55, baixos. Tossa deMar: Castelló Cugat (de 09.00 a 22.00 i de 22.00 a 09.00del dia seg. Localitzades): 972 341 303. Av. Ferran Agulló,12. Vidreres: Vilardell (de 09.00 a 21.00 Localitzades): 972875 009. Girona, 37 (local B). Vilobí d’Onyar: Puigvert (de09.00 a 14.00 i de 16.00 a 21.00 Localitzades): 972 473008. Onyar, 2.
Farmàcies de torn
Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments
Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Sudoku Nekane Igande
Horitzontals:1. Graciosa i aca-bada en punta prima. Facin les ombres d’una pintura. 2. Colli-da o menjada de bolets. Repeti-dament fa befa. 3. A més, sem-pre m’estimes. La més ràpida del Far West. Tros de terra on s e m b r a r - h i llegums. 4. Lle-vada, la feresa. E n c a r r e g a d a d ’a m i n i s t r a r béns. 5. Ruc, més que ruc. Format bàsica-ment per polí-mers. Enmig de la Meca. 6. Con-ductor novell. De patates o de gemecs. Conjunt de peces de metall a la cuina. Fra-re amb sotana curta. 7. No coneix cap metge. Seguíem instruccions. Ni abans, ni ara ni després. 8. El fet de nedar una estona. Abandonar a l’illa. 9. Monjo del budisme tibetà. Sol i embriac. Exorbi-tant. Rotonda. 10. Lligar a la pastisseria. Quarts de vuit. Remugants tibetants. 11. Noi embriac. Bulbs de les plantes. El botó de l’àtic. 12. Portada a la residència. L’acomodà en un lloc on hi cabia. 13. Rival incompetent. Buidaré el recipient inclinant-lo. Part d’un tot. 14. Guaitar algú pel forat del pany. Petites quantitats de menjar que es prenen.
Verticals: 1. Relatius a la jurisdicció dels abats. Vanaglo-riaré totes les seves qualitats. 2. Home molt curós en el vestir i la moda. Examens de les parts d’un tot. 3. Experts en lleis islàmiques. Procedeixi. Por a la riquesa. 4. Guarda al seu lloc. Que té corat-ge. Gairebé laic. 5. Aquest és mig ateu. El blat de moro. Finalitza d’una vegada. 6. Aparell de càlcul simple. Presta culte a una divini-tat. 7. Composició musical cantada. Part extrema de
la població. Caiguda forta i cop que produeix. 8. Condemnaré a la reprovació eterna. M’ho tinc ben guanyat. El símbol de l’àstat. 9. De burro. Aculli amb crits entusiastes. Torna a dir o torna a fer. 10. Cap cosa més. Som tot orelles. Es deixa escoltar. Nenes sense principis. 11. Llista dels actors de la companyia. Vent del sud-oest. Agafa aquesta. 12. Ho faig en rodó fent mitja volta. Lleona de color entre roig i groga. Respiració. 13. Qualitat de com-postos amb la mateix fórmula empírica. Amfibi capgròs. 14. Nitrogen. Vernís dur i brillant. Verdu-res fregides amb cansalada.
10987654321 11 12 13 14123456789
1011121314
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Encreuats Miquel Sesé (9.390) www.olissip.com
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Escacs Joan Segura (17.791)
Negres juguen i guanyen. Les blanquesconfiaven en el canvi de les dames i jugaruna final amb possibilitats de puntuar peròles negres, que tenen mà, fabriquen unacontinuació que dóna la victoria.
� �������� ����� � ���� � ��
� ���� � � �
� � � �� � � �
Solucions d’ahir
Encreuats (9.389)( )T E I X A R O R A T O R II N A U D I T O V I F E RP R I M A C I A E M E T EI O A M A S S A R R O SC L A R R A M E S S I MA I D A R N A R I U B O
N O A L E I O T A CA B U D I S M E G I R AL L A N A T E S C E N E SM U R A I E N U S E MA S N A C R A D A S A PN I C I A E D E A S T AA T O M S R A M A R I E NC A S E O S A A P A S S A
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314
6 diferències
Escacs (17.790)
Sudoku
1.T1AD! - P4TR (si 1…PxP;2.T8A + - R2C; 3.C5A mat)2.DxD - PxD;3.P7A + - abandonen.
A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius
EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 201838 | Apunts |
Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.
BallsFORTIÀ� 17.30. Centre agrícola social. Be-renar i ball amb el grup Pep i M.José Trio.
ConcertsCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 19.00. Plaça de les Monges.Concert del Quartet Klaima i de-gustació de productes kosher.
SANTA CRISTINA D’ARO� 21.00. Església parroquial. Con-cert a càrrec del Quartet CatAlin-ka, amb Anna Bobrik, soprano;Vera Krasnoperova, mezzosopra-no; Josep Camós, tenor; Dani Mo-rales, baríton.
FestesANGLÈS� Gales d’Anglès. 11.00. Parc de laFont del Canyo. Espectacle fami-liar amb Jaume Barri.� 17.00. Parc de la Font del Canyo.Truitada solidària Càritas.� 17.30. Parc de la Font del Canyo.Sardanes amb La Principal deCassà.� 20.30. Parc de la Font del Ca-nyo. Havaneres amb Les Anxove-tes.� A continuació. Tornaboda ambGrillats amb Canya, Del Parc de laFont del Canyo a la plaça Catalu-nya.� Tot seguit. Plaça Catalunya.Castell de focs.
L’ESCALA� Festa major. 10.00 a 12.00. LaPlatja. Kayak Experience.� 10.00 a 12.00. La Platja. Tastetsde rem, a càrrec de la Secció deRem del CER.� 10.30 a 14.00 i de 15.30 a 18.00.La Riba. Tirolina salada.� 16.00 a 18.00. La Riba. Taller defang a càrrec de Margarida Gero-nès.� 18.30. Aparcament FrancescMacià. Enfira’t a la fira: Espectaclede màgia Andreu i el bagul, a càr-rec de Toni Cors.� 20.00. Plaça Víctor Català. Con-cert de blues a càrrec d’Out theBlue(z).� 22.00. La Platja. Audició de sar-danes amb la cobla La Cervianen-ca.
SANT PAU DE SEGÚRIES� Festa major. 10.00. Pati de lesescoles. Parc infantil amb infla-bles.� 12.00. Pati de les escoles. FestaHoli.� 14.00. Pavelló municipal. Dinarpopular.� A continuació, Gira-salta i jocsde cucanya.� Tot seguit, cercavila i ball de laManiera amb Batucada Mara-cuyà. Per acabar a la plaça Gene-ralitat festa de l'escuma.� 21.00. Pati de l'escola. Castell defocs artificials.� 22.30. Pavelló municipal. Nitd'humor amb en Peyu i en Dani.
VIDRERES� Festa major. 11.30. Església. Mis-sa solemne amb La Flama de Far-ners.� 13.00. Pista del Casino la Unió.Concert vermut amb la cobla LaFlama de Farners.� 17.30. Plaça Lluís Companys.Sardanes amb la cobla La Flamade Farners.
� 19.00. Pavelló municipal. Con-cert amb el conjunt Què tal?.� 20.00. Pavelló municipal. Ballamb el conjunt Què tal?.
FiresEMPURIABRAVA� 11è Mercat de Nit, al passeigmarítim de 18.00 a 00.00.
PALAMÓS� 19.00. Passeig del Mar. Mercatd’estiu.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� Parades d’artesania al passeigde Sant Pol, de 18.00 a 00.00.
InfantilsGIRONA� 12.00. Biblioteca Carles Rahola.Hora del conte: Contes dansats.
SardanesCALELLA DE PALAFRUGELL� 20.00. Jardins de l’Hotel La Tor-re de Calella. Curs per aprendre,perfeccionar i ballar sardanes. Elsdilluns, fins a final de setembre.Més informació al telèfon 972 6146 03.
GastronomiaTOSSA DE MAR� Jornades gastronòmiques de LaCuina del Cim i Tomba. Restau-rants participants: Bahia, Ca laCarme, Can Carlus, Can Pini, Ca-pri, Castell Vell, El Petit de CanCarlus, L’Ajustada, Mestre d’Aixa,Minerva, Sa Barca, Túrsia, Victor,Victòria. Fins al 30 de setembre.
TertúliesPALAMÓS� 19.00. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Tertúlia literària Els fills de laLlacuna Park, de Maria Guasch.
DiversosCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 10.00 a 20.00. Museu d’HistòriaMedieval de la Cúria-Presó. Jorna-da de portes obertes.
CORNELLÀ DEL TERRI� 21.00. Camp de futbol. 24a mar-xa nocturna de la Vall del Terri.Ruta de 7 km, sortida i arribada ala zona esportiva. Més informacióal telèfon 972 59 45 32 / 619 7061 30 o c/e [email protected] o www.cornelladelter-ri.cat.
GIRONA� 19.00. Centre cívic Sant Narcís.Trobada de l’Escola de filosofia ElPou.
LLANÇÀ� 10.00 a 14.00. Port. Biblioplatja.
LLORET DE MAR� 09.00 a 20.00. Piscina munici-pal. Torneig de waterpolo. VI BeWater my friend cup.
OLOT� Entrenament funcional a l’airelliure, al parc de les Mores. De di-marts a divendres, de 07.30 a08.15, i de dilluns a dijous, de19.30 a 20.30.
PALAMÓS� 13.00. Parc urbà de salut plaçaVincke. Dinamització del parc desalut.
PORQUERES� 16.00. Bibliopiscina, espai delectura a la piscina municipal.� 17.00. Centre cívic. Inscripcionsals tallers anuals del centre.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� 17.00 a 20.00. Museu d’Història.Activitats i visites guiades diàriesa la Caseta del Salvament i Niud’Ametralladores.
SANT JOAN DE LESABADESSES� 19.00. Església. Res del rosari.� 19.30. Església. Missa i cant delsgoigs.
VisitesCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 17.00. Visita guiada Castellód’Empúries en clau jueva, a càrrecd’Anna M. Puig Griessenberger iJosep M. Gironella. Recorregut:Museu d’Història Medieval Cúria-Presó, Basílica de Santa Maria iSinagoga del Puig Mercadal. Re-serves al 972 156 233.
EMPÚRIES� 11.30. MAC-Empúries. Visita ro-mana a càrrec dels antics habi-tants de l’Emporiae romana delsegle I dC, Iulia Domitia i CaiusAemilius. En castellà.� 19.00. MAC-Empúries. Visitateatralitzada Empúries, cap altard. En acabar, degustació demulsum (vi romà aromatitzat). Encatalà.
PALAMÓS� 16.30, 17.00 i 17.30. Museu de laPesca. Visites guiades a la sub-hasta del peix de la Llotja del Peix.
ROSES� 10.00. Espai cultural La Ciutade-lla. Visita guiada Passejades d’his-tòria, en francès. 11.30 català/castellà; 17.00 castellà/francès,18.00 català/francès, 19.00 cata-là/castellà.
Cap de setmanaTOSSA DE MAR� Excursió guiada a peu, Tossa -Sant Feliu - Camí de Sant Jaume,per diumenge, 9 de setembre.Més informació al 34972342847 /34609173746 o c/e [email protected].� Triatló Tossa de Mar, per dissab-te, 8 de setembre. Distànciessprint i olímpic, a la platja gran. In-formació i inscripcions a:http://tricircuit.com/tossa-de-mar/.
ExposicionsANGLÈS� Sala Fontbernat. Aplech. Mo-dels en vers i en prosa. Retrats dePrudenci Bertrana. Fins al 9 de se-tembre.
ARGELAGUER� Capella de Santa Anna. Qua-dres i reflexions, de Marga Ros.Fins al 30 de setembre.
BANYOLES� Museu Arqueològic. A la recer-ca dels tresors perduts. Homenat-ge a l’arqueòleg cinematogràficIndiana Jones. Fins al 23 de se-tembre.
BEGUR� Centre Cultural Escoles Velles.L’aventura indiana. Un relat en fe-mení. Fins al 9 de setembre.
BLANES� Biblioteca. Palau i Fabre: l’homeés un animal que es busca. Fins al20 de setembre.� Casa Saladrigas. Llista d’espe-ra. Ara és demà, escultures de Da-vid Sánchez León, dins el projecteArt en ruta. Fins al 8 de setembre.� Casa Saladrigas. Obres de la24a edició del concurs fotogràficFesta Major de Blanes. Fins al 8de setembre.� Sala García-Tornel. Blue d’Amo-re II, escultures i pintures de Car-les Maleis. Fins al 9 de setembre.� Vestíbul de la Biblioteca. Expo-sició El departament d’objectesperduts... al mar!. Fins al 21 de se-tembre.
CALONGE� Castell. 70 anys en Vespa, foto-grafies de Josep Fort. Fins al 30de setembre.� Castell. Viladesau. El príncep dela tenora. Fins al 23 de setembre.� Castell. Pintures de Manel Bea.Fins al 30 de setembre.
CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens.Obres d’Arranz Bravo. Fins al 16de setembre.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Biblioteca Ramon Bordas i Es-tragués. Exposició Això era i noera: Maria Aurèlia Capmany. Finsal 19 de setembre.� Ecomuseu-Farinera. Espais re-cobrats. Els nous usos del patri-moni industrial català. Fins al 30de setembre.� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent. L’Arcàdia empor-danesa. Fins al 31 de desembre.
CELRÀ� Centre Cultural La Fàbrica. Ex-posició Meitats, de Judith Vizcar-ra. Fins al 30 de setembre.
EL PORT DE LA SELVA� Centre Arbar de la Vall deSanta Creu. Intervencions: As-sentament proposta performativa,de Núria Rion; Lapidum, de JaimeVallaure, i Les bèsties i les sobres.
Pels ocells, de Jordi Mitjà. Fins al15 de setembre.
FIGUERES� Arxiu Comarcal de l’Alt Em-pordà. Vitrina: Els estudis idíl·licsde l’Anna M. Dalí a Cadaqués, foto-grafies. Fins al 31 d’octubre.� Galeria d’Art El Claustre. Col-lectiva d’estiu. Fins al 8 de setem-bre.� Museu de l’Empordà. Els Dalíde Figueres. la família, l’Empordà il’art. Fins al 4 de novembre.
GIRONA� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. Un món paral·lel, comissaria-da per l’artista Joan Foncuberta.Fins al 26 de setembre.� Casa Masó. La casa noucentis-ta: arquitectura unifamiliar a Cata-lunya (1913-1932). Fins al 10 denovembre.� Casa Pastors. L’oblit de la for-ma, de Joan Mateu. Fins a l’11 desetembre.� Col·legi d’Arquitectes. Mostrasobre l’arquitecte suec Sigurd Le-werentz, amb fotografies de lesseves obres construïdes realitza-des per l’arquitecte Josep MariaTorra durant els anys 1991 i 1996.Fins al 30 de setembre.� Col·legi d’Arquitectes. Premisd’Arquitectura de les Comarquesde Girona 2018, obres premiades iseleccionades. Fins al 26 de se-tembre.� El Taller del Barri. On la fanta-sia dorm, d’Aida Piris. Fins al 6 desetembre.� Galeria d’art El Claustre. XXXVMostra Col·lectiva d’Estiu. Fins al8 de setembre.� La Volta, plaça de l’Assump-ció. Aparador lumínic: llums i om-bres, de Joanic Geniüt. Fins al 21de setembre.� Museu d’Arqueologia, mones-tir de Sant Pere de Galligants.La revolució neolítica. La Draga, elpoblat dels prodigis. Fins al 16 desetembre.� Museu d’Art. Guinovart. Refe-rents vitals. Fins al 30 de setem-bre.� Museu d’Història dels Jueus.Diàspores jueves, camins euro-peus, produïda per la National Li-brary d’Israel. Fins al 4 de novem-bre.� Museu d’Història. El tren de lamodernitat. 125è aniversari deltren de Sant Feliu a Girona. Fins al9 de setembre.� Museu del Cinema. Cromos,pel·lícules i estrelles, col·lecció decromos de cinema d’Albert Ros-sich. Fins al 27 de gener.� Pont de Sant Feliu i Parc Cen-tral. Temps de foto, selecció deset fotògrafs professionals con-temporanis de Girona. Fins al 23de setembre.� Espai Santa Caterina. Artesa-nia i sostenibilitat. Fins al 9 de se-tembre.
HOSTALRIC� Sala Benet Frigola. ExposicióBuscant un record en cada racó,de Josep Sensat Planas. Fins al 23de setembre.
L’ESCALA� Museu de l’Anxova i de la Sal.El Fluvià, 3 comarques i un riu.Fins al 28 de febrer del 2019.� Alfoli de la Sal. Exposició L’Esca-la, territori biosfera. Fins a l’11 desetembre.
LA BISBAL D’EMPORDÀ� Biblioteca municipal. Exposi-ció Pedrolo, més enllà dels límits.Fins al 18 de setembre.� Terracotta Museu, Espai ElForn. Ceràmica blava catalana dela Col·lecció Mascort. Fins al 31 dedesembre.
� Terracotta Museu, Espai LaPeixera. Fang TEA’t. Autisme ifang. Fins al 16 de setembre.� Terracotta Museu. Madola.Vestigis, de l’artista Maria ÀngelsDomingo. Fins al 4 de novembre.
LA JONQUERA� MUME. Per sempre més, ànimesmarcades, pintura-instal·lació dePep Camps. Fins al 18 de novem-bre.� MUME. Reproduccions fotogrà-fiques de Jacques Léonard, Éva-dés, 29 décembre 1943. Fins al 16de setembre.
LES PLANES D’HOSTOLES� Bar La Llar. Exposició Onades,de Vanesa Zaro amb els poemesde Daniel Helbig, voluntari a uncamp de refugiats amb ProactivaOpen Arms ONG. Fins al 21 de se-tembre.� Local de sota les voltes. Mos-tra dedicada al centenari de l’es-cola Sant Cristòfol. Cada diumen-ge.
LLANÇÀ� Casa de Cultura. Exposició Lareflexió difusa de la llum aplicadaa la pintura a l’oli, de Jesus Cruz.Fins al 23 de setembre.� Museu de l’Aquarel·la. 50 m2.Fins al 30 de setembre.
OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Exposició Els plànols de l’Hos-pici d’Olot. Fins al 28 de setembre.� Museu dels Sants. ExposicióEls somriures de la Mare de Déudel Tura. Fins al 25 de novembre.
PALAFRUGELL� Fundació Josep Pla. Professorsde solitud. J. Esquirol, fotògraf - J.Pla, escriptor, dins la XI Biennalde fotografia Xavier Miserachs.Fins al 5 de maig� Museu Can Mario - FundacióVila Casas. Hiberticer, amb tex-tos de David Bastué i fotografiade Salvi Danés i Rita Puig-Serra.Fins al 25 de novembre.� Museu del Suro. Aglomerantsuro: possibilitats infinites. Fins al15 de maig.� Torre de Guaita de Sant Se-bastià de la Guarda. Paisatgeshumans segons Candelaria. Finsal 14 d’octubre.
PALAMÓS� Biblioteca Lluís Barceló i Bou.Els colors de Girona.� Museu de la Pesca. Barba-ros-sa, 7 d’octubre de 1543. 475 anysde l’atac corsari, a partir del textoriginari del notari Antic Brugaroli il·lustracions de Ferran Casellas.Fins al 4 de novembre.
PERALADA� Biblioteca del Castell de Pera-lada. El llegat de les arts, de Car-me Mateu. Fins al 31 de maig de2019.
PERATALLADA� Sala municipal El Teatret. Ex-posició de ceràmica d’Eugeni Pe-nalva. Fins al 17 de setembre.
PLATJA D’ARO� Biblioteca Mercè Rodoreda.Pedrolo, més enllà dels límits. Finsal 21 de setembre.� Galeria Omnium Ars. Pinturesde Ramon Vilanova. Fins al 16 desetembre.� Parc dels Estanys. WalkingTrough, escultura de gran formatde Manel Àlvarez. Fins al 31 de ge-ner.� Parc dels Estanys. Escultura degran format de Manel Àlvarez.Fins al gener.
RIPOLL� Biblioteca Lambert Mata. Visci retorno a reviure. Fins al 21 de se-tembre.
L’agenda
Música russa als Concerts d’Aro
El quartet rus CatAlinka ■ CATALINKA PROJECT
SANTA CRISTINA D’ARO 21.00 CONCERTEl Quartet CatAlinka tanca l’onzena edició dels Con-certs d’Aro, a l’església de Santa Cristina, amb un re-pertori de cants de la litúrgia ortodoxa russa, a laprimera part, i cançons populars russes, a la segona.
| Apunts | 39EL PUNT AVUIDILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 2018
BlanesJanik Costas Tordera. Va morirahir als 73 anys. Vivia a Blanes. Casatamb Rosa Maria Gallés Torres i deixadues filles. Exèquies, avui, a 2/4 de 6 dela tarda, a la parròquia de Santa Mariade Blanes.
GironaSanti Hernández Bagué. Va mo-rir abans-d’ahir als 69 anys. Vivia a Giro-na. Casat amb Antònia Plaja Adroher i
deixa dues filles. Exèquies, avui, a les 6de la tarda, a la sala de cerimònies deltanatori de Girona.Mercè Parrado Fernández. Vamorir abans-d’ahir als 75 anys. Vivia aGirona. Casada amb Ramon Ripoll Piñoli deixa tres fills. Exèquies, avui, a 2/4 de4 de la tarda, a la parròquia de SantNarcís de Girona.
Lloret de MarLynda Carol Morris Lax. Va mo-rir abans-d’ahir als 74 anys. Era natural
de West Harlepool (Regne Unit) i vivia aLloret de Mar. Vídua de Valentín MartínGarcía i deixa dues filles. Exèquies, avui,a les 11 del matí, a la parròquia de SantRomà de Lloret de Mar.
OlotMaria Esteba Coma. Va morirabans-d’ahir als 82 anys. Era natural deCanet d’Adri i vivia a Olot. Vídua de Je-sús Franch Colomer i deixa dues filles.Exèquies, avui, a les 10 del matí, a laparròquia de Sant Esteve d’Olot.
Pere Pons Asperó. Va morir ahir al’edat de 92 anys. Era d’Olot. Vidu deMercè Espuña Masoliver i deixa una fi-lla. Exèquies, avui, a les 4 de la tarda, ala capella del cementiri municipald’Olot.Jordi Pujol Rigat. Va morirabans-d’ahir als 78 anys. Era d’Olot. Ca-sat amb Carme Serrat Frigola i deixatres fills. Exèquies, avui, a les 12 delmigdia, a la capella del cementiri muni-cipal d’Olot.
La PeraJoaquima Andreu Payet. Va mo-rir ahir als 87 anys. Vivia a la Pera. Ví-dua de Pere Julià Pou i deixa un fill. Exè-quies, avui, a 2/4 de 6 de la tarda, a laparròquia de Sant Isidre de la Pera.
RipollMaría Ángeles Montes Méri-da. Va morir abans-d’ahir als 92 anys.Era natural de Priego de Cordoba (Còr-dova) i vivia a Ripoll. Casada amb Julián
Nieto Sabariego i deixa tres fills. Exè-quies, avui, a les 10 del matí, a l’oratoridel tanatori del Ripollès-Àltima de Ri-poll.
Sant Hilari SacalmJoan Arumi Riera. Va morir ahirals 58 anys. Vivia a Sant Hilari Sacalm.Casat amb Conxita Capella Rotllant i dei-xa una filla. Exèquies, avui, a les 12 delmigdia, a la parròquia de Sant Hilari Sa-calm.
Les necrològiques
ROSES� Ca l’Anita. Presències, escultu-res d’Eudald de Juana Gorriz. Finsal 16 de setembre.
SALT� Factoria Cultural Coma Cros.20 anys. Coral Tribana, mostragràfica de la història de la coral.Fins al 30 de setembre.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� Espai Carmen Thyssen. Naturaen evolució. De van Goyen a Pis-sarro i Sacharoff. Fins al 14 d’octu-bre.� Monestir. L’atelier, de PepaPoch. Fins al 14 d’octubre.� Seu del Museu d’Història delMonestir. Josep Albertí: L’etapasuïssa. Fins al 31 de desembre.
SANT FELIU DE PALLEROLS� Arbres d’en Casals i Riu Bru-gent. Exposició d’obres i instal·la-cions de la II edició d’Art entre llu-nes i volcans - A sol i serena. Finsal 16 de setembre.
SANT JOAN DE LESABADESSES� Espai Art l’Abadia - Palau del’Abadia. Huellas del Sur, de SílviaGoltzman i Alejandro Viladrich.Fins al 21 d’octubre.
SANT JULIÀ DE RAMIS� La Fortalesa. Exposició D’orMuseum. Fins al 31 de desembre.
SANTA COLOMA DE FARNERS� Arxiu Comarcal de la Selva.Fotografia estereoscòpica delFons Vilallonga. Fins al 31 d’octu-bre.� Casa de la Paraula. dream St.,fotografies de Marcel Font. Fins al29 de setembre.� Casa de la Paraula. Pedra, pa-per, tisores, fotografies de MartaNegre. Fins al 15 de setembre.
SARRIÀ DE TER� Sala La Caixa. Exposició Imag-tes de Sarrià de Ter, el fons de 100revistes Parlem de Sarrià. Fins al21 de setembre.
SAUS� Espai d’art Km7. Exposició depintures de Jose Luis Pascual.Fins al 30 de setembre.
TORROELLA DE MONTGRÍ� Claustre de l’Hospital. Hoy medesperté como un astronauta ernhibernación, d’Oscar Xarrié. Finsal 28 de setembre.� La Sala. Llet de caverna, nafraincandescent, de Sabina Vilagut.Fins a l’1 d’octubre.� Museu de la Mediterrània.Saltvs Ivgervm, de Pere Bellès.Dins el cicle Camins propers. Finsal 3 de setembre.
TOSSA DE MAR� Edifici La Nau. Exposiciód’obres del concurs de pintura rà-pida. Fins a l’11 de setembre.
VILABERTRAN� Canònica de Santa Maria. Tri-logia Origen, pintura, música i pa-trimoni, de Jordi Isern. Fins al 21de setembre.
VILAFANT� Sala d’exposicions. Exposiciófotogràfica Glam & Click. CostaBrava. Fins al 28 de setembre.
ConvocatòriesDIVERSOS� Girona. Beca Joaquim Franch.El Consell Municipal d’Educacióde Girona presenta la 18a BecaJoaquim Franch, amb l’objectiu depromoure i incentivar el desenvo-lupament de projectes i iniciativesque fomentin la cohesió social i elcompromís educatiu amb la ciu-tat de Girona. La beca la podensol·licitar els centres educatius nouniversitaris, les entitats o asso-ciacions amb finalitat educativa,esportiva, social o cultural, i elscol·lectius o grups, especialmentde joves vinculats a la universitato al lleure. El termini de presenta-ció de la sol·licitud i del projectefinalitzarà el 28 de setembre. Mésinformació a www.girona.cat/be-cajoaquimfranch.
� Olot. Beca Oriol de Bolòs deCiències Naturals 2018. Aquestabeca es destina a treballs de re-cerca i divulgació en tots elscamps relacionats amb el medinatural sempre que l’àmbit d’es-tudi se situï dins la comarca de laGarrotxa. Els candidats hauran detrametre a la Secretaria de la Be-ca (Museu dels Volcans; Av/ San-ta Coloma, 47, 17800 Olot) la do-cumentació següent: 1- Dadespersonals i CV. 2- Projecte detallatdel treball, en què farà constar elsobjectius que es proposen, la me-todologia, els mitjans que es pen-sa emprar, el pressupost o previ-sió de despeses i el calendari pre-vist. 3- Tota la documentació ad-dicional que els aspirants creguinconvenient. El termini de presen-tació de la documentació és el 30de setembre a la Secretaria de laBeca. Més informació al972272777 o a www.olotcultu-ra.cat.� Platja d’Aro. 7è Premi Jordi Co-mas de Recerca Local 2018. Ésun guardó al millor projecte inèditd’investigació per realitzar un tre-ball de recerca sobre Castell-Plat-ja d’Aro i S’Agaró en tots els seusàmbits (geografia, història, eco-nomia, turisme, aspectes socials,esport, cultura, medi ambient...).Es pot participar individualment ocol·lectivament. El treball hauràde tenir una extensió mínima de100 pàgines, i la documentacióque s’ha de fer arribar és un currí-culum (màxim 4 pàgines) i el pro-jecte de treball (objectius, meto-dologia, pla de treball, fonts d’in-formació i bibliografia) amb unmàxim de 10 pàgines. Per a la pre-sentació del projecte cal lliurar unCD o DVD amb tota la documen-tació en un processador de tex-tos, i quatre còpies en paper el dia31 d’octubre, a la Biblioteca MercèRodoreda (Avinguda de Fanals, 13,17250 Platja d’Aro). Per a més in-formació podeu consultar a [email protected] o awww.biblioteca.platjadaro.com.
FOTOGRAFIA� Begur. XII Concurs de Fotogra-fia de Begur Josep Carreras. Lesfotografies poden ser analògiqueso digitals, en color o en blanc i ne-gre. Han de ser inèdites i anarmuntades sobre un suport de car-tolina de 50 x 40 cm. Les midesde les fotografies són lliures, la te-màtica ha de ser Begur i cada par-ticipant podrà presentar fins adues obres. Totes les fotografieshan d’anar acompanyades d’unsobre tancat, amb el títol de l’obraa l’exterior, i a l’interior, el nom,l’adreça, el telèfon i una fotocòpiadel DNI. Les obres es poden pre-sentar fins al 26 d’octubre a lesEscoles Velles de Begur. Més in-formació al 972624155.� Girona. 1r Concurs FotogràficInstagram Què li passa al cli-ma?. La diputació de Girona haposat en marxa aquest concurs elqual consisteix a publicar a la xar-xa Instagram, fotografies amb lesetiquetes #ECTAdapt i #nom delmunicipi on s’hagi pres la fotogra-fia, que tinguin com a motiu elcanvi climàtic a l’Espai CatalàTransfronterer (comarques de Gi-rona i departament dels PirineusOrientals). El concurs serà vigentdurant tot aquest any 2018, i estàdividit en quatre períodes quecorresponen a les estacions del’any: Hivern (de l’1 de gener al 31de març); primavera (de l’1 d’abrilal 30 de juny); estiu (de l’1 de juliolal 30 de setembre); i tardor (de l’1d’octubre al 31 de desembre). Eljurat escollirà les 3 millors foto-grafies de cada estació de l’any,per tant hi haurà 3 premis per acada estació. Per a més informa-ció adreceu-vos a [email protected] o al 972185038.� Girona. XVII edició Joves Fotò-graf(e)s INSPAI. La convocatòriaés oberta a les persones d’entre18 i 30 anys i no hagin estat pre-miades en edicions passades.L’objectiu és promoure i difondreels treballs fotogràfics dels jovesfotògrafs de l’àmbit territorial de
Catalunya. Cada participant potpresentar un sol projecte fotogrà-fic, que ha de correspondre a unúnic tema, reportatge o tècnica.La documentació es pot presen-tar fins al 26 d’octubre mitjançantels canals telemàtics previstos alweb de la Diputació de Girona.Més informació a www.inspai.cato al correu [email protected].� Hostalric. XVI edició del con-curs fotogràfic d’Hostalric. Ca-da participant podrà lliurar unmàxim de 3 fotografies, munta-des en suport rígid de cartolina opaspartú de 30x40 cm. Tambés’ha de presentar en suport digi-tal en un CD. Al dors de cada foto-grafia ha de constar el títol del’obra, i les dades de l’autor. L’ad-missió de les fotografies és fins al21 de setembre, a les oficines del’Ajuntament d’Hostalric, com viacorreu postal al mateix Ajunta-ment (c/ Raval, 45, 17450, Hostal-ric). Més informació a [email protected].� Torroella de Montgrí. VI Festivalde Fotografia Mirades. L’objectiués obrir un espai on els fotògrafspuguin mostrar els seus treballsdurant el mes d’abril del 2019. Po-den participar tots els fotògrafs,siguin afeccionats o professio-nals. Els treballs fotogràfics espresentaran amb temàtica lliure.Per participar-hi caldrà presentarun dossier que haurà d’incloure eltítol del treball fotogràfic; una re-flexió escrita de les imatges (mà-xim un full); la relació dels aspec-tes tècnics del treball (extensió iformats definitius de les fotos);una selecció de les imatges ques’exposaran (12 fotos en formatJPG i a baixa resolució); qualsevolaltre tipus de documentació quees consideri adient; nom del fotò-graf, adreça, telèfon i e-mail. Eldossier de presentació s’ha d’en-viar per e-mail, com a màxim, el15 d’octubre, a l’adreça electròni-ca [email protected]. Per amés informació a www.fototorroe-lla.cat o al 679794276.
LITERATURA� Girona. 18è Premi Lletra milloriniciativa digital sobre literaturacatalana. S’estableixen dues ca-tegories: 1- Premi per la millor ini-ciativa digital realitzada amb l’ob-jectiu de promoure el gust per lalectura en català i ampliar el co-neixement dels autors i obres ca-talanes a la xarxa. 2- Premi a lamillor experiència didàctica d’en-senyament-aprenentatge de la li-teratura i la lectura en català. Lescandidatures poden ser indivi-duals o fruit de la col·laboracióentre diversos professionals delmón de la cultura, l’educació i lestecnologies. La presentació de lescandidatures es fa a través delformulari de la pàgina Premi Lle-trA. El termini final de presentacióserà el 6 de setembre del 2018.Més informació a www.lle-tra.uoc.edu/ca/premi-lletra-2018.� La Bisbal d’Empordà. II PremiEmpordà de Novel·la. Els treballshan de ser inèdits, escrits en cata-là, d’una extensió mínima de 200pàgines, mecanografiats a dobleespai, per una sola cara i no estaren procés d’edició ni poden haverestat mai premiats en altres con-cursos. Les obres es presentarande manera anònima i han de sertrameses per correu electrònic al’adreça [email protected] seguint el pro-cediment següent: En l’apartatassumpte es farà constar el nomdel premi; en el cos del missatges’hi escriurà també el nom delpremi, el títol de l’obra i, si escau,el pseudònim de l’autor; l’originalque opti al premi s’adjuntarà aaquest missatge en format PDF, ifinalment en un altre documentadjunt, en format Word o PDF esfaran constar les dades de l’autor(nom, cognoms, adreça, codi pos-tal, localitat, telèfon i NIF). S’ad-metran totes les obres que arribinabans del dia 5 de gener. Més in-formació a l’Ajuntament de la Bis-bal d’Empordà.
L’agenda
