Edició de GironaDILLUNS · 17 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15031 - AVUI / Any XLI. Núm. 13901 - EL PUNT

1,20€

1224

54-1

2074

17Q

1787

40-1

2125

79L

La variant de Santa Cristina, plena de vehicles transitant en ple cap de setmana de juny ■ JOAN SABATER

COMUNICACIONS P22,23

La inauguració de la variant de Santa Cristina compleix avui 25 anys

Un accés més ràpid a la costa

RÀNQUING · Les forcesindependentistes concentren lamajor part d’alcaldies, amb JxCat(370) i ERC (359) al capdavant

Guanyar no sempresignifica governar

DIFERÈNCIA · Els vets de lesdireccions nacionals sovint topenamb les realitats locals i s’hantancat aliances de tots els colors

FET · Els pactes deixen sensevara d’alcalde nou guanyadors acapitals de comarca i set a ciutatsde més de 50.000 habitants

P6-15

L’ESPORTIU

Guanya el GP de Catalunyadesprés de cinc anys

MarcMárquez,sense rivals

Márquez, ahir, a dalt del podi ■ EFE

Motociclisme

Junquerasbusca elsuportd’EuropaVol que el Suprem liconsulti el seu cas

ELS NOSTRESAJUNTAMENTS

VIC

Anna Erra

“Continuarébuscant elsmàximsconsensos”

NACIONAL P12,13

Puigdemonti Mas esdecanten perunir JxCat iPDeCATCrear estructura departit, la prioritat

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.765

Dilluns17 DE JUNY DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

DOS FOCS en pisos causen tres intoxicatsa Lloret i 12 reallotjats a Puigcerdà 7

SANT JOAN DE LES ABADESSES Investiguenla desaparició de morfina al CAP 12

VERMUT DEL GIRONA FCVermut Reserva d’elaboració artesana, de la millor selecció de vins i plantes mediterrànies

Torra justificael cas SantaColoma: «Hiha pactesinacceptables»

La Generalitat trasllada a lesentitats l’atenció a famíliesen pisos d’emergència social

La Fundació SER.GI ja ha iniciat el projecte en 13 habitatges i calcula qued’aquí a un any ja en seran 200, per la complexitat que suposa el seguiment4

CIÈNCIA

Un olotí creamedicaments viusfinançat per laMarina dels EUA6

REPORTATGES

SUCCESSOS

La Policia Nacionaltriplica la feinaa l’aeroport8

EL PRESIDENT DEL GOVERN

CATALÀ CRITICA L’INTENT

D’ACORD ENTRE EL PSC

I JUNTS PER CATALUNYA

4

9

aEl PSC amb 14i ERC amb cincdominen a lesprincipals ciutatsde Catalunya

Junts per Catalunya, que té duesalcaldies grans (Reus i Girona),només manté la seva hegemoniaa municipis petits. 17

EL FESTIVALOT ES CONSOLIDA EN LA CINQUENA EDICIÓ. El Festivalot va tancar ahir la seva cinquena edició a Girona amb la participaciód’uns 20.000 assistents i amb l’improvisat concert dels directors artístics de l’esdeveniment, els Amics de les Arts. Doctor Prats i Xiula (a la imatge) van en-capçalar la darrera jornada del festival, que ha arribat a la consolidació del format encarat al públic infantil. ANIOL RESCLOSA 32

L’acte d’aniversari. ANIOL RESCLOSA

Record per alreferèndum queva salvar Castella Palamós3

jamargant - 17/06/2019 08:00 - 81.32.134.81

Edició de GironaDIUMENGE · 16 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15030 - AVUI / Any XLI. Núm. 13900 - EL PUNT

2,50€

1161

19-1

1469

45w

8448

15-1

1942

62L

.

INVESTIDURA · La candidatade JxCat torna a ser proclamadaalcaldessa de Girona en minoria

AVISOS · Demana diàleg iGuanyem i el PSC es vanten quehi ha altres majories possibles

Madrenas vaticinaun mandat complicat

Un record pelspresos i exiliats

MADRENAS va prendre pos-sessió ahir per segona vegadadel càrrec d’alcaldessa, i ho vafer en les mateixes condicionsque tenia el primer cop: en mi-noria. Un fet que, va reconèixer,provoca que el mandat que aracomença es presenti complex,però va apel·lar al diàleg.

Suspenen el pleper les protestespel tripartit iERC, JxCat iindependents entanquen un altre

Cs enfonsael pactePSC-comunsi Canosa(ERC) ésalcalde

BLANES

Viñas (ERC)és proclamaten minoriaperò negociapactar ambJxCat

SANTA COLOMA DE F.

SALT

Els pronòsticses compleixen,ERC té l’alcaldiai envia JxCata l’oposició

Piferrer assumeixun càrrec amb datade caducitat perl’acord amb SomGent del Poble, queel tindrà l’últim any

Miquel Nogueraccedeixa l’alcaldia pertercer copamb JxCat

OLOT BADALONALLORET

PALAFRUGELL

Colau guanya lapartida gràciesals vots del PSC idels de Valls, iERC assumeix elrol a l’oposició

Un acordd’última hora faPastor alcaldei García Albiolserà a l’oposició

Pep Bergaestrena lamajoriaallargant lamà a la resta

JxCat i el PSCsumen lamajoria iJaume Dulsatrepeteix

FIGUERES BANYOLES

BARCELONA

P6-21, 28-41

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Avui, a partir de les 13.30 hAvui, a partirde les 13.30 h

ELS NOSTRESAJUNTAMENTS

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Núria Marín“Tenim reptesque sónextraordinaris”

AVUI AMB EL DIARI

Especial delsFestivals d’Estiu

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.764

Diumenge16 DE JUNY DE 20192,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

NEIX una associació de víctimes de la carretera Lloret-Vidreres 33

GIRONA Més actuacions perplagues de rates i vespes 26

PÀGINES 2 a 25

Trencant l’estigma dels menors migrants

Dominical ◗

REPORTATGE

TRENCANT L’ESTIGMA

DELS MENORS MIGRANTS

◗ 02_03_04

LITERATURA

MONTSERRAT ROIG, UN

PENSAMENT DE SAL

AMB UN PESSIC DE

PEBRE A SANTA PAU

◗ 06_07

CANVI CLIMÀTIC

LA FAUNA IBÈRICA

JA NO ÉS LA QUE FÉLIX

VA EXPLICAR

◗ 08_09

Dominical◗ 16 de juny de 2019

AVUIAMB EL DIARI

Torra i familiars seus dinamiten elpacte a Santa Coloma de Farners

El ple es va haver deposposar pels crits delpúblic i finalment Junts iERC es partiran l’alcaldiados anys cadascú

Marta Madrenas és escollida alcaldessade Girona i critical’intent d’alguns partits del’oposició de desbancar-la

L’acord PSC-comunsno obté el suport de capaltre grup i l’alcaldiade Blanes acaba a ERC,que governarà en minoria

JxCat obté 102 alcaldiesa Girona, mentre queEsquerra en té 91 i elsgrups independents, 24

TENSIÓ I CRITS ABANS DEL PLE DE FIGUERES. L’exterior de l’ajuntament de Figueres va viure moments de tensióahir, abans de començar el ple que va fer alcaldessa la republicana Agnès Lladó. Un centenar de ciutadans partidaris del fins ahir alcalde, Jor-di Masquef, cridaven contra el pacte a quatre i la Guàrdia Urbana es va veure obligada a fer un cordó policial. FOTO: BORJA BALSERA

■ L’aplicació del Departamentd’Educació per posar notes alsalumnes col·lapsa el sistema in-formàtic i provoca la indignaciódel professorat. 31

L’aplicaciód’Educacióper posarnotes col·lapsael sistema

jamargant - 17/06/2019 08:01 - 81.32.134.81

Edició de GironaDISSABTE · 15 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15029 - AVUI / Any XLI. Núm. 13899 - EL PUNT

1,50€

1238

98-1

2102

99Q

1174

0-12

0408

4Q

CURSOS INTENSIUS AL JULIOL D’ANGLÈS I D’ALEMANY- 2 hores diàries de dilluns a dijous- Classes particulars- Grups reduïts- Curs preparació per a exàmens FCE i CAE convocatòria juliol

Tel. 972 222 569www.girolingua.cat

Figueres canvia de rumbAgnès Lladó (ERC) serà l’alcaldessa. A la imatge amb Amiel (Canviem), Casellas (PSC) i Castellón (Guanyem) ■ Q. PUIG

Masquef qüestiona l’ètica de l’acord d’ERC, el PSC, Guanyem i Canviem

Marta Madrenastornaràa governaren minoria

GironaAval de les basesdels comunsal pacte amb elpartit socialista

Barcelona Sta. Coloma F.JxCat, el PSC iIndependents dela Selva prenenel govern a ERC

BadalonaLes esquerresno s’enteneni García Albiolflaira l’alcaldia

P12-14 i 26-33

Temporada Alta impulsaunes vint coproduccions

Cultura i Espectacles P40,41

Aborden temàtiques com ara el problemadels lloguers, l’art o la lluita feminista

L’ESPORTIU

El nou entrenador del Girona destil·laenergia, lideratge i una clara ambició

L’entrenador, a la banqueta de Montilivi ■ J. SABATER

Futbol

Unzué: “Sense por,l’ascens és l’objectiu”

SANCIÓ · L’alt tribunal anunciaque multarà Puigdemont i Comín,que ahir el BOE reconeixia coma eurodiputats electes

Vet SupremPOR · El Suprem tem perdreel control sobre Junqueras si éseurodiputat i li impedeix sortir dela presó per anar a Estrasburg

P6-8

NACIONAL P10

Forn, a l’ajuntament ■ ACN

Quim Fornrecull l’actade regidor al’Ajuntamentde BarcelonaHo fa enmig d’un grandesplegament policial

DEMÀ AMB EL DIARI

L’agenda méscompleta delsmés de dos-centscicles i festivalsd’aquest estiu

P44

Festivalsd’estiu

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Avui, a partir de les 14.30 hAvui, a partirde les 14.30 h

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.763

Dissabte15 DE JUNY DE 20191,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

ERC DE ST. JULIÀ proposa a JxCat i al PSCtreballar junts per restituir Medinyà 10

LES OBRES DE LA PILASTRA de Montfullà aBescanó, pràcticament enllestides 10

VERMUT DEL GIRONA FCVermut Reserva d’elaboració artesana, de la millor selecció de vins i plantes mediterrànies

EsportsDdG28 a 33

UNZUÉ AGAFA EL REPTE DE TORNAR EL GIRONA A PRIMERA. El nou entrenador delGirona va assegurar en la seva presentació a Montilivi que no li fa «por» dir que l’objectiu de la temporada és l’as-cens. Si ho aconsegueix, estarà automàticament renovat. A la foto, Unzué, que iniciarà els entrenaments el 8 de ju-liol, parlant amb Iñaki Codinach, Juan Carlos Moreno i Chicho Pèlach, membres del seu nou cos tècnic. ANIOL RESCLOSA

Figueres segella el pacteque trenca amb dotzeanys de governs de CiU

PÀGINES 14 i 15

Blanes Cs decidirà avui si donasuport a un govern PSC-comunso deixa que mani ERC en minoria

Santa Coloma Un acord entreJxCat, PSC i Independents treul’alcaldia a la força més votada, ERC

Amiel, Casellas, Agnès Lladó (nova alcaldessa) i Castellón. BORJA BALSERA

És un home de anys i veí deGirona i està acusat dels delictesd’amenaces, tinença il·lícita d’armes,lesions lleus i desordres públics. 7

VA DISPARAR SIS TRETS A

TERRA DAVANT D’UN LOCAL

4

Detenen unhome peltiroteig a lesportes d’unbar de Girona

■Homes de a anys denun-cien la violència del conegut coma «monstre de Banyoles» quan erael mestre de l’escola de Vilallongade Ter. 12

EN NOMÉS TRES MESOS S’HAN PRODUÏT 1.077 CASOS, COSAQUE REPRESENTA UN 6,3% MÉS QUE L’ANY ANTERIOR

4

3 i 4

Girona és la sisena provínciaamb més robatoris alsdomicilis el primer trimestre

Denuncien elsmaltractamentsd’un mestre delsanys seixanta aVilallonga de Ter

A més a DdG

SERVEIS:- Serveis a hores convingudes des de 9,50 €/h*- Servei d’atenció permanent 24 hores per 1.650 € (26 dies/mes)

PROFESSIONALS:- Assegurats per l’entitat a la Seguretat Social- Qualificats amb el Certificat

de Professionalitat

Servei d’ajuda a domicili

* 9,50 €/h a partir de 40 h/setmana

GIRONA CENTRAL c/ Empúries, 39BLANES i FIGUERES

jamargant - 17/06/2019 08:01 - 81.32.134.81

EL PUNT AVUIDILLUNS, 17 DE JUNY DEL 201926 | Comarques Gironines | GIRONÈS

a Diputació de Girona cele-brarà demà al migdia l’últimple del mandat 2015-2019.Significarà també el comiat

de diputats que no continuen per-què es retiren de la política activa,com ara el vicepresident, FermíSantamaria (PDeCAT), històric al-calde de Llagostera; el batlle d’Olot,Josep Maria Corominas (PDeCAT),o el de la Bisbal, Lluís Sais (ERC).La composició del nou ple es co-mença a gestar a partir d’aquestasetmana. Junts per Catalunya, queel 26-M va perdre la majoria absolu-ta passant dels catorze diputats deCiU de fa quatre anys a onze, vaaparcar les negociacions oficialsfins després de la constitució delsajuntaments. Abans del 15-J hi ha-via encara moltes alcaldies pen-dents de pactes i la Diputació, en eljoc polític, és molts cops moneda decanvi entre les forces majoritàries.Per Junts, el context nacional s’hade tenir en compte. També ho ésper a ERC, disposada a parlar-ne apartir d’avui. Els republicans tenennou regidors en el ple; n’han sumatun de més als vuit del 2015. A l’ho-ra de negociar, el PSC, amb quatreregidors i havent-ne guanyat unmés respecte a fa quatre anys, no

L

prendrà la iniciativa, en no ser for-ça majoritària. Un acord de governentre Junts i ERC asseguraria unamajoria independentista a la Dipu-tació, que “s’ha pronunciat clara-ment en temes nacionals”, segonsexplicava en una entrevista el seupresident en funcions, Miquel No-guer. Fa un any, en la presa de pos-sessió de Noguer, que substituïaPere Vila al capdavant de l’ens –enser nomenat delegat de la Generali-tat–, Lluís Sais havia reclamat un

paper més actiu davant l’excepcio-nalitat del país. En la constituciódels ajuntaments s’ha vist la inci-dència i el pes de la política nacio-nal. Pancartes de Llibertat, presospolítics, escridassades o la situacióviscuda en el ple de Santa Colomade Farners exemplifiquen aquestmalestar entre els votants indepen-dentistes pel fet de tenir el PSCcom a soci en els municipis. TantJunts com ERC han segellat pactesde govern municipal.

Si, com tot indica, Junts es man-té al capdavant de la Diputació, Mi-quel Noguer és dels més ben situatsper continuar un segon mandat enla presidència; per quarta vegadaconsecutiva alcalde de Banyoles itercera majoria absoluta. Així, si homirem per aquests barems, la ter-cera majoria absoluta d’Albert Pi-ñeira a Puigcerdà o la de JordiCamps a Vidreres també els situencom a candidats.

Més dones diputadesEl nou ple haurà de resoldre ungreuge històric: la paritat. Noméstres dones de 27 representants hihavia en l’actual mandat. El ple s’hade completar amb un regidor d’In-dependents per la Selva (IdS), Totsper l’Empordà (TE), que ha aconse-guit representació, i un diputat dela CUP, que revalida el que va acon-seguir el 2015 Lluc Salellas, que jaha dit que no repetirà. Entre els al-caldes cupaires referents, DaniCornellà (Celrà) ha aconseguit laseva segona majoria absoluta. Desde l’òrbita cupaire, però, la vacantde Salellas no s’elegiria en funciód’aquests paràmetres i tenen com aprioritat la composició dels consellscomarcals. Salellas va denunciarmés d’un cop la falta de paritat. Laregidora a Girona Laia Pèlach potser un relleu. ■

La sala de plensestà presidida pelquadre ‘Lesheroïnes de SantaBàrbara’, un oli deDiego Fontalba.Només tresdiputades d’un plede 27 hi havia enl’actual mandat■ DIPUTACIÓ DE

GIRONA

DESPRÉS DEL 15-J · Junts per Catalunya, que ha perdut la majoria, ERC i el PSC inicien les negociacions pel nou plePRESIDÈNCIA · El president en funcions, Miquel Noguer, entre els més ben situats per a un segon mandat

G. BusquetsGIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Institució

Setmana clau a la Diputació

Un total de 66 personesamb dificultats especialshan seguit cursos de for-mació professional adap-tats a les seves necessi-tats. Aquesta formació haestat una iniciativa deClúster Èxit –format pernou entitats socials de lescomarques gironines– i elprograma Incorpora de LaCaixa. Clúster Èxit ofereixformació en tres temàti-ques diferents: un curs

d’auxiliar mosso de ma-gatzem i grans superfí-cies, que imparteix la Fun-dació Drissa; un cursd’atenció al client, a càrrectambé de Drissa, i un altred’operacions bàsiquesd’auxiliar de comerç, acàrrec de la Fundació As-trid-21. A més, aquest anys’ha tornat a fer el cursd’operari carni de l’empre-sa Friselva, de Riudellotsde la Selva, en aquest casamb compromís de con-tractació. Aquest curs,que va començar al gener ies va tancar a l’abril, tam-bé l’ha dut a terme As-trid-21. Un total de 20 per-sones d’entre 18 i 36 anyshan pres part en aquestcurs, que els ofereix l’opor-

tunitat de formar-se en laindústria càrnia. Durantla formació, els joves hanrebut un total de 300 ho-res de classes. Dels 20 par-ticipants, 18 han comple-tat la formació a travésd’un conveni de pràcti-ques laborals. Un cop aca-bat el curs, es preveu que13 dels participants pas-sin a treballar a l’empresa.

Les persones que hanparticipat en aquests cur-sos tenen entre 18 i 56anys i un grau de discapa-citat que oscil·la entre el33% i el 65%, fins a arri-bar, en alguns casos, agraus de més d’un 65% dediscapacitat.

La presidenta de Clús-ter Èxit, Sandra Fernán-

dez, ha destacat que elcurs “vol oferir oportuni-tats a les persones ambmés dificultats de trobarfeina que volen formar-se iaprendre un ofici per inte-grar-se al mercat laboral”.“El balanç d’aquestes for-macions és molt positiu

perquè pràcticament totsels alumnes han aconse-guit completar la seva for-mació i més de la meitatobtindran un lloc de tre-ball”, hi ha afegit.

Clúster Èxit és una as-sociació integrada per nouentitats sense ànim de lu-

cre de l’àmbit de l’econo-mia social i el treball ambsuport. Aquestes entitatsdonen feina a 754 perso-nes en situació d’especialvulnerabilitat, com aradiscapacitat intel·lectual imalaltia mental, i per tanten risc d’exclusió. ■

a Estan organitzatsper Clúster Èxit i elprograma Incorporade La Caixa

N. AstorchGIRONA

Cursos per a 66 personesamb dificultats especials

Alumnes del curs d’operari carni a l’empresa Friselva de Riudellots ■ CLÚSTER ÈXIT

«La ciència que canvia el llen-guatge de la vida és un camp de re-cerca vibrant que ha arribat perquedar-se», assegura el científicolotí Marc Güell, que des de finalsdel lidera el Grup de Recercaen Biologia Sintètica Translacionalde la Universitat Pompeu Fabra(UPF) de Barcelona. Especialistaen edició genètica i biologia sintè-tica per generar noves teràpies, hatreballat tant als Estats Units coma Catalunya, on ara se centra encom aprofitar la manipulació delsgens per tractar malalties com ladistròfia muscular o el càncer i enel disseny de components biolò-gics que no exis teixen a la naturaper desenvolupar noves estratè-gies terapèutiques. Juntamentamb set persones més, investigaen un laboratori centrat en la cièn-cia aplicada, en contacte amb em-preses i centres sanitaris.

Un dels projectes en què treba-lla l'equip és el desenvolupamentde sensors i medicaments vius apartir dels bacteris que viuen a lapell. La recerca, finançada per laMarina dels Estats Units, consis-teix a afegir funcionalitats als bac-teris de la pell perquè contribuei-xin a desplaçar aquells que gene-ren alteracions associades a ma-lalties.

«És un projecte incipient, el queens agradaria és tenir uns bacterisque no només administrin el prin-cipi terapèutic, sinó que ho facinquan toqui, i per això cal equipar-los amb sensors i biomolècules te-rapèutiques per controlar i modu-lar les malalties de la pell; que tin-guin una part sensora que escoltil'hoste i que, quan aparegui el pro-blema, activi la funció terapèuti-ca», detalla.

El projecte va rebre finança-ment de la marina nord-america-na a principis de l'estiu passat i aras’està negociant el finançamentd’una segona fase, també amb unaaltra agència de defensa dels EstatsUnits. «A vegades a Europa els te-mes més trencadors costen de fi-nançar i, en canvi, des de la defen-sa dels Estats Units s'impulsa mol-ta recerca que acaba tenint aplica-cions i que van més enllà de l'ar-mament, que és el que se sol pen-sar», afirma.

Incidint en aquesta línia de re-cerca, Güell va ser un dels cofun-dadors l'any de l'empresabiotecnològica Sbiomedic, quetreballa amb diverses compa nyies

internacionals amb l'objectiu demodular el microbioma de la pellper tractar l'acne juvenil i, en l'àm-bit cosmètic, produir antioxidantsper evitar l'envelliment.

L'altra gran branca de la recercadel grup d'investigadors en Biolo-gia Sintètica Translacional de laUPF és la teràpia gènica aplicada apatologies com la distròfia muscu-lar o el càncer, en col·laboracióamb els hospitals de la Vall d'He-bron i el Clínic de Barcelona.

«En el cas de la distròfia muscu-lar, intentem desenvolupar unatecnologia segura i eficaç per repa-

rar genomes espatllats injectant-los trossos d'ADN terapèutic», as-senyala.

«Una de les versions que tenimté una base viral, com en la majoriade teràpies gèniques, i s'injecta elgen terapèutic directament almúscul a través d'un virus prèvia-ment buidat», detalla. Afegeix,però, que «es tracta d'un àmbitmolt nou i encara s'ha de veurequè passa amb pacients moltavançats, saber si es pot revertir eldany causat per la malaltia, tot ique l'objectiu és que aquestes te-ràpies siguin curatives».

Pel que fa al càncer, els investi-gadors de la UPF també estan co-mençant a aplicar-hi l'enginyeriagenètica, però en aquest cas, noper reparar el genoma del pacient,sinó per programar genèticamentles cèl·lules del seu sistema immu-nitari perquè destrueixin el tumor,

el que es coneix com a immunote-ràpia.

Molt camp per recórrerLlicenciat en Química per la Uni-versitat Ramon Llull, Güell és tam-bé enginyer tècnic de Telecomu-nicacions per la Universitat Obertade Catalunya i doctor en Biomedi-cina per la Universitat Pompeu Fa-bra.

Abans de Barcelona, va estaranys treballant a Boston. Fruit d'a-questa etapa és l'empresa eGene-sis, també cofundada pel garrotxí,dedicada a l'enginyeria genèticaen porcs per crear òrgans per atrasplantaments en humans.

«És un camp que està creixentmoltíssim, cada vegada hi ha òr-gans que fan més bona pinta i con-fio que en pocs anys veurem elsprimers assaigs clínics», diu.

I és que, apunta, les possibilitats

que generen la manipulació genè-tica i la biologia sintètica no parend'augmentar. «Al voltant del ,quan es va seqüenciar el genomahumà, molta gent va pensar queho havíem de curar tot, que seriala solució. No va arribar de formaimmediata, però seqüenciar el ge-noma és llegir, conèixer millor lavida per fer-hi canvis després ambl'edifició genetica, i això és el queja està arribant ara», subratlla Güell.

ALBA CARMONA GIRONA

Reescriure el llenguatge de la vida des del laboratori

L’olotí Marc Güell treballa en un projecte finançat per la Marina dels EUA per crear sensors i medicaments vius a partir dels bacteris de la pell

També investiga teràpies gèniques per a la distròfia muscular i el càncer

Marc Güell, investigador del grup de Biologia SintèticaTranslacional de la UniversitatPompeu Fabra de Barcelona. DdG

PREMI nacionalde Recerca alTalent Jove 2018

Marc Güell va rebre el pre-mi Nacional de Recerca al Ta-lent Jove 2018 que entreguenla Fundació Catalana per a laRecerca i la Innovació i la Ge-neralitat. És un premi, desta-ca, «que em va fer molta il·lu-sió, sobretot perquè ve decasa després de passar anysfora». Apunta que està con-tent de la tornada a Barcelo-na, «on hi ha una comunitatde ciència bàsica excel·lent,malgrat les retallades i la cri-si». «La gran força és el ta-lent, en l'àmbit de ciència bà-sica hi ha equips de tallamundial i si miréssim la inver-sió i els resultats, tenim unaeficiència altíssima», conti-nua. «El que trobo més a fal-tar comparant-ho amb elsEUA és el component del risc,a vegades a Europa es pena-litza el risc, s'ha vist molt claramb les tecnologies d'inter-net, que tot ve dels EstatsUnits, i amb enginyeria genè-tica passa el mateix, Europaes queda enrere per no assu-mir riscos, sobretot enaquells camps on els temespolítics posen bastons a lesrodes, per exemple en elstransgènics», conclou.

Comarques

Diari de GironaDILLUNS, 17 DE JUNY DE 20196

La signatura del conveni va tenir lloc dijous al matí. DIPUTACIÓ DE GIRONA

DdG GIRONA

■ La Diputació de Girona i laRicky Rubio Foundation van sig-nar dijous un conveni de col·labo-ració que farà possible la implan-tació del programa CommunityTeam al barri de Font de la Pólvorade Girona a partir del curs -. La metodologia d’aquest pro-jecte es basa en l’esport com a einade transformació i d’influència

per a un canvi positiu dels més jo-ves. Concretament, el programaestà associat al bàsquet i fomentavalors com la convivència i la nodiscriminació. Community Teamja s’ha desenvolupat amb èxit albarri del Raval de Barcelona on hivan participar nens i nenes.

A part de fomentar la integraciósocial dels infants, l’altre gran ob-jectiu de la fundació és la lluita, la

sensibilització i la prevenció delcàncer de pulmó. És per això quedissabte passat a Besalú es va ce-lebrar el Dia del Superheroi, unajornada solidària dedicada a unveí del poble, en Marc, que va mo-rir fa un any a causa d’un càncerde pulmó i els diners que es vanrecaptar es van destinar, entred’altres iniciatives, a la Ricky Ru-bio Foundation.

Font de la Pólvora participarà en unprojecte d’integració a través del bàsquet

jamargant - 17/06/2019 08:00 - 81.32.134.81

BAIX EMPORDÀ / GIRONÈS | Comarques Gironines | 35EL PUNT AVUIDISSABTE, 15 DE JUNY DEL 2019

1177

1111

6453

0®

Tel. 972 651 027Passeig d’Hivern, 4 local - 17251 Calonge

Urgències 667 75 86 05 · info@cvcadells.cat -www.cvcadells.cat

HORARI CLÍNICAObert de dilluns a dissabte

MMaattiinnss:: d’11 h a 13.30 h - TTaarrddeess:: de 17 h a 20 h

Dimecres i dissabte tarda: ttaannccaatt

1052

29-1

2089

42L

La xarxa de salut mentalde l’Institut d’AssistènciaSanitària (IAS) va aten-dre, l’any passat, un totalde 446 persones per untrastorn de conducta ali-mentària (TCA), 6% mésque l’any anterior. De totsels pacients, 26 van reque-rir hospitalització i 32 per-sones van ser ateses al’hospital de dia. El 80%dels pacients eren majorsde 18 anys i el 90%, dones.Fonts de l’IAS han indicatque el tractament delstrastorns de conducta ali-mentària és llarg i com-plex, però que la recupera-ció és possible. Així, propdel 70% de les personesafectades per aquest tipusde trastorn el superen. El

programa d’atenció alstrastorns de conducta ali-mentària de l’IAS a les co-marques gironines va co-mençar el 2005.

Aquesta setmana, laXarxa de Salut Mental iAddiccions de Girona i Co-marques ha estat guardo-nada amb els premis Mi-rall del 2019 de l’Associa-ció contra la Bulímia i l’An-orèxia en la categoria d’ex-cel·lència en l’atenció a lespersones i, més concreta-ment, per “la bona atencióa les persones que patei-xen un trastorn de la con-ducta alimentària per partdels equips de la xarxa co-munitària infantojuvenil id’adults i per la continu-ïtat assistencial coordina-da entre els dispositiusd’hospital de dia i hospita-lització”. ■

Més casos detrastornsalimentaris

N.AstorchSALT

a El 2018 la xarxa de salut mental vaatendre 446 persones, 6% més

Glòria Trafach, coordinadora del programa d’atenció delstrastorns de conducta alimentària, rep el premi ■ IASEl projecte d’una residèn-

cia comarcal per a les per-sones amb discapacitatpsíquica del Baix Empor-dà, impulsat durant totaaquesta dècada per la Fun-dació Vimar, ja és a puntper a l’inici de les obres,pressupostades en més de4 milions d’euros, a partird’aquesta tardor. Estaràsituada a l’extrem sud delparc dels Estanys de Platjad’Aro, en una parcel·la ce-dida pel municipi, i tindràcapacitat per a una trente-na d’interns. Si s’avança alritme previst, podria co-mençar a funcionar el2022.

L’equipament és unareivindicació històrica del’entitat, en una comarcaon només hi ha 16 placesde residència assistidaque ofereixen des del 2008a l’edifici Robert Pallí deSant Feliu. A banda d’això,n’ofereixen 34 més en lamodalitat de llar residèn-cia, com a habitatges tute-lats, però el nou complexdonaria un respir a moltesfamílies –hi ha 434 perso-nes a tot el Baix Empordàque compleixen els requi-sits per accedir-hi– ambfamílies que ara pateixen,com va recordar el presi-dent de Vimar, Claudi Ma-tó, per “sobreviure un mi-nut la mort dels fills” en el

cas que els pares envellitsno se’n puguin fer càrrecen l’edat adulta.

El projecte dibuixa unequipament a tocar delparc, que faria de jardí, i enun emplaçament accessi-ble pròxim al nucli urbà i laplatja, una ubicació dis-creta però inclusiva per-què els interns mantin-guin la relació i l’activitatcomunitària. La meitatdel finançament, segonsva avançar Vimar, la posa-

rà la Fundació BancàriaLa Caixa, el director cor-poratiu de l’àrea social dela qual, Marc Simon, vadestacar que és un projec-te que “entronca amb l’es-perit fundacional de l’enti-tat”. Per a la resta, dispo-sen del suport de la Gene-ralitat i la Diputació –el de-legat territorial del go-vern, Pere Vila, i el diputatJordi Camps van garantirque tots dos ens hi seran–.Des de la Diputació, a ban-da del suport econòmic di-recte, canalitzaran a mésles aportacions dels muni-cipis de la comarca que hivulguin participar –ja hancontactat amb més de lameitat, i aquest mes tan-caran el cercle– per acon-seguir el finançament pera una obra que ha de pal-liar un dèficit assistencialhistòric a la comarca. ■

Residència de Vimar per a30 discapacitats psíquicsals Estanys de Platja d’Aroa L’entitat alia la Fundació La Caixa, que posa un 50% dels 4 milions de pressupost, laDiputació, la Generalitat i municipis de la comarca per pal·liar el dèficit assistencial

Emili AgullóCASTELL-PLATJA D’ARO

4,1milions és el pressupost glo-bal de posar en marxa la futu-ra residència, amb un terminid’execució de 24 mesos.

El projecte de la residènciafeia setmanes que estava lli-gat, però la celebració de pro-cessos electorals havia difi-cultat l’organització d’una ro-da de premsa amb represen-tants polítics i, en vista queavui es consumarà el canvid’alcaldia, des de Vimar vanvoler agrair especialment alfins ara alcalde, Joan Giraut, ial regidor d’Urbanisme, PepSolé, la concessió gratuïta delterreny municipal i la tramita-ció per trobar encaix a l’obra,engegada fa set anys. Mal-grat tot, van fer extensiu l’a-graïment al conjunt de regi-dors del ple, que per unanimi-tat l’han aprovat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Representants de Vimar i de les autoritats que donaran suport al projecte, ahir ■ E.A.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Agraïment aJoan Giraut i totel consistori

EL PUNT AVUIDILLUNS, 17 DE JUNY DEL 2019 | Cultura i Espectacles | 43

a prop d’un parell d’anys,Petros Màrkaris, l’escriptorgrec amb major projecció

internacional avui dia, em co-mentava, en una tertúlia de cafè,que no podia sofrir els profes-sors universitaris que deixavenles aules per baixar a la palestrapolítica. En aquells momentsvaig considerar que es tractavad’una més de les seves lúcidesinterpretacions de la complexarealitat social, política i econòmi-ca grega, però m’equivocava demig a mig. En rebre la seva darre-ra novel·la, Seminaris d’escriptu-ra criminal —abans fins i tot deconèixer la seva excel·lent tra-ducció al català amb el nou títold’Universitat per a assassins—,vaig comprovar que aquell co-mentari fet al vol tenia una trans-cendència molt més gran del quevaig imaginar en un primer mo-ment.

En efecte, després d’endinsar-se en la crisi econòmica gregaamb les seves famoses novel·lesAmb l’aigua fins al coll, Liquidaciófinal i Pa, educació, llibertat, id’apropar-nos a una de les caresmés sinistres de l’emigració en elseu esplèndid llibre La mortd’Ulisses —que aplega una sèriede relats entorn del drama delsrefugiats, que no ha deixat d’in-teressar-lo vivament, com a no-vel·lista i guionista de pel·lículesdel seu gran amic Theo Angueló-pulos—, ara s’enfronta a un altredels grans problemes de la sevasocietat: l’esfondrament del sis-tema educatiu públic com a con-seqüència, novament, de la crisi.Una crisi que, com ell mateix nodeixa de recalcar en entrevistes ien alguns dels seus articles a lapremsa grega i alemanya, vamolt més enllà d’una mera crisieconòmica. En un article publicatl’any 2013 en un diari suís i, en

F

versió castellana, a El País ambl’expressiu títol de “La incurableenfermedad de Atenas”, exposa-va la seva visió de la realitat gre-ga, que els mitjans de comunica-

ció sovint simplifiquen en excés.Atenes —i Grècia en general— esmoren, però no pas de manerafulminant, d’un atac de cor, sinólentament, d’alzheimer. El pro-blema de fons —del qual la crisieconòmica és només la conse-qüència més palpable però nol’única— és que Grècia, un paístradicionalment pobre però ambun alt nivell cultural, ha renunciatals seus valors tradicionals i s’hallançat a un guany fàcil, com quies llança per la borda d’un vaixellsense salvavides. Els grecs ha-vien passat moments de pobre-sa extrema, però van saber su-perar-los per aquesta mateixacultura de la pobresa, que teniaen la solidaritat, en la poesia

—amb dos premis Nobel a la se-gona meitat del segle XX— i en lamúsica rebética algunes de lesseves principals senyes d’identi-tat. Amb l’atzucac de la crisi, quecaigué de sobte damunt d’unaclasse mitjana que no havia dub-tat a engegar a rodar uns valorstradicionals —pel fet mateix deconsiderar-los massa lligats auna època de pobresa que voliaoblidar—, els grecs es van trobartotalment desvalguts, com unmalalt d’alzheimer que no és ca-paç d’entendre el món en què viuperquè ha oblidat el seu passat.

I l’ensenyament —al costat dela sanitat—, amb uns recursospúblics que minven any rere any,és una de les principals víctimes

d’aquesta situació de mal ado-bar. No són pocs els professio-nals de l’ensenyament —sobre-tot superior— que fan el salt a lapolítica, sovint sense vocació deservei al país i amb l’únic objec-tiu de no perdre el seu estatussocial i econòmic. I ells són, pre-cisament, els protagonistes de ladarrera novel·la de Petros Màrka-ris, executats, com diu un delssuposats comunicats de reivindi-cació emesos pels seus assas-sins, per haver canviat la càtedrauniversitària per la cadira minis-terial: “Ahir vam executar enKléarkhos Rapsanis per alta tra-ïció. En Kléarkhos Rapsanis vatrair la sagrada tasca de la do-cència. Va sacrificar els seus dei-xebles, els va privar dels seus co-neixements, per entrar en políti-ca i garantir-se un càrrec minis-terial. I, a més, en un moment enquè les universitats tenen greusproblemes econòmics, no podentreure places per cobrir les ne-cessitats educatives i fan quetreballin amb grans mancancesde personal docent. Això és altatraïció i es castiga amb la penacapital.”

El comissari Kharitos, doncs,que ja coneixíem d’altres novel-les, es veurà en la necessitat deresoldre tres crims de caracterís-tiques semblants, i ho farà ambla seva perspicàcia i olfacte habi-tuals, que mantenen el lectoramb l’ai al cor fins a la darrerapàgina. Una gran novel·la, sensdubte, Universitat per a assas-sins, que, a més, reflexiona sobreun dels grans problemes de lasocietat grega actual, el de la cri-si de l’ensenyament tradicional iel desprestigi de la classe políti-ca, símptomes, ambdós, d’unasocietat malalta, que està moltlluny de veure’s circumscrita alslímits estrictes de l’estat grec.

De la càtedra al ministeri

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mirador

L’escriptor grec Petros Màrkaris el 2015, poc abans de rebre el premi Liberpress a Girona ■ QUIM PUIG

Els professors quefan el salt a la políticaper no perdre el seuestatus són elsprotagonistes de lanovel·la de Màrkaris

Eusebi AyensaHel·lenista i traductor

Camí de ronda, el nou lli-bre de Jordi Arbonès,construeix un món queencaixa en la descripció deJulia Kristeva d’un “apo-calipsi que riu”, segons eltambé escriptor LluísMuntada, que, en la pre-

sentació del llibre, dijouspassat a Girona, va referir-se a “una devastació quedestil·la sarcasme” comun dels trets de la prosa del’autor. Equiparant-lo aRuyra, Pla i Bertrana perles seves qualitats d’esti-lista, Muntada va definirCamí de ronda –una me-tàfora de vida– com un “lli-

bre que fa endreça”, ambpassió i nostàlgia, senseembafament, i que tractade les “expectatives d’unjo jove” que retrata la sevageneració. L’acte, amb lec-tura de fragments per partde Ferran Frauca, va esde-venir un record vivíssimd’Anna Mir, que travessael llibre de cap a cap. ■

E.V.GIRONA

L’apocalipsi riu, al noullibre de Jordi Arbonès

Jordi Arbonès, ‘Nif’, segon per l’esquerra, amb Lluís Muntada, Albert Piñeira i Joan-Lluís Lluís,dijous passat en la presentació del llibre ■ JOAN SABATER

PILI TURON GIRONA

■La Fundació SER.GI gestiona elservei d’atenció i d’acompanya-ment a famílies vulnerables, ge-neralment desnonades de casa, al’atur o amb prestacions insufi-cients, a les quals la Generalitat haadjudicat un pis d’emergència so-cial a les comarques de Girona.Des del maig i a través de l’Agènciad’Habitatge de Catalunya (AHC),el Govern ha donat aquestes fun-cions a l’organització gironina, dela mateixa manera que ho ha fetamb altres organitzacions d’arreudel territori.

El motiu, segons va explicar eldirector de SER.GI, Lluís Puigde-mont, és «la complexitat» de la si-tuació que viuen moltes famílies,majoritàriament amb menors acàrrec seu –algunes monoparen-tals–, i la dificultat que suposa fer-ne un seguiment. Així, l’adminis-tració ha traspassat a entitats so-cials –que treballen en contacteamb els serveis socials municipalsi comarcals– una tasca que finsara realitzava ella mateixa.

El servei es va treure a licitacióel , l’adjudicació s’ha resolt aprincipis d’aquest any i s’ha posaten marxa a finals de maig, desprésque Habitatge assignés els pri-mers pisos socials a la Funda-ció SER.GI. Aquests es troben enmunicipis de la Costa Brava, del’Alt i el Baix Empordà, el Pla del’Estany, la Garrotxa i la Selva.Lluís Puigdemont va avançar qued’aquí a un any, i de manera pro-gressiva, calculen que faran el se-guiment d’uns habitatges.L’acord amb la Generalitat dintre

d’aquesta prova pilot que es de-senvolupa a tot Catalunya té unany de vigència, prorrogable pera un altre.

Pisos de la Generalitat i dels bancsL’acord implica que l’Agència Ca-talana de l’Habitatge assumeix elfinançament de tres professionalsque aporta SER.GI –educadors,professionals formats en media-ció de conflictes i en coaching, talcom va explicar el seu director– ique complementaran la feina delsserveis socials, tot donant suporta famílies que poden portar me-sos, o fins i tot un any, allotjadesen pisos d’emergència social;

molts dels quals són propietat dela mateixa agència o de bancs, se-gons va apuntar Puigdemont.

Les tasques de la fundació in-clouen assessorar en temes rela-cionats amb l’ús de l’habitatge, elcompliment dels termes del con-tracte de lloguer, el pagament delssubministraments o el manteni-ment del mobiliari; a més de do-nar recomanacions per evitar elmalbaratament, ajudar a estalviari a optimitzar recursos.

L’organització haurà d’anar in-formant l’Agència d’Habitatge deCatalunya d’aquestes qüestions idel compliment de tràmits admi-nistratius com són l’empadrona-

ment, la consecució de la targetasanitària o l’escolarització delsfills menors d’edat.

La intervenció dels tècnics dela Fundació SER.GI també com-portarà donar eines a les famíliesperquè puguin mediar en cas quees produeixin conflictes, perexemple, amb la comunitat deveïns on viuen.

Millora social i laboralRevertir la situació que pateixenels usuaris dels pisos adjudicatsper Habitatge, tant des del punt devista personal com laboral i social,és un altre eix de l’acció que duràa terme l’entitat, que incidirà en laimportància de teixir vincles ambla comunitat.

Lluís Puigdemont va resumirque, en definitiva, es tracta de«canviar la situació socioeconò-mica d’aquestes famílies» integra-des per «persones que han estatmaltractades pel context social ieconòmic, que estan cremades idesgastades anímicament, ques’han sentit enganyades per unaentitat bancària o que potser unaempresa els ha acomiadat perl’edat».

El director de SER.GI va expli-car que es vol provar una altra for-ma d’intervenir «per ser més efec-tius, de vegades no n’hi ha prouamb l’habitatge perquè la famíliaestà molt preocupada per altrestemes». «Volem treballar el benes-tar social i emocional, oferint-lossuports en tot l’entorn», va afegirPuigdemont, qui va aclarir que«nosaltres serem una peça més del’engranatge».

Habitatge traspassa a SER.GI l’atenció ales famílies en pisos d’emergència socialLa fundació assumeix el servei de suport i acompanyament a persones en situació vulnerable, amb fills a càrrec seu, senserecursos econòmics i desnonades El projecte arrenca amb 13 habitatges que l’entitat calcula que d’aquí a un any en seran 200

Pisos socials a Girona, en funcionament des de 2015. ANIOL RESCLOSA

«Són famíliesque han demanatentrar a la mesad’emergènciaperquè la crisiels ha expulsatdel mercat detreball»

«Són personesa les quals handesnonat, quetenen càrreguesfamiliars iuna prestacióinsuficient per ferfront al lloguer, alssubministramentsi al menjar»

LLUÍSPUIGDEMONTDIRECTOR DE LA FUNDACIÓ SER.GI

DdG RIPOLL

■ L'Ajuntament de Ripoll va inau-gurar divendres l'exposició itine-rant «Per què? Carme Solé Ven-drell» amb la presència de l'autorade l'obra, Carme Solé Vendrell. Lamostra que es podrà visitar fins al de setembre dona a conèixer elrecorregut vital de Carme Solé Ven-drell com a persona i artista, i des-cobreix l'entrellat de l'ofici de lail·lustració a través dels seus dibui-xos. La proposta posa de manifestla rellevància de la il·lustració infan-til a Catalunya, que ha captivat di-verses generacions de nens i nenes.

Ripoll dona aconèixer lail·lustracióinfantil a travésd’una exposició

L’Obra Social «LaCaixa» destina50.000 euros ainclusivitat en lesVies VerdesDdG GIRONA

■L’Obra Social «La Caixa» va sig-nar divendres una col·laboracióde . euros amb el Consorci deVies Verdes de Girona, que es des-tinaran a la millora de la inclusi-vitat en un tram de la seva xarxapedalable. Contretament, es trac-ta d’un tram d’, quilòmetrescomprès entre el carrer Emili Gra-hit i el Parc Científic i Tecnològicde la UdG, que actualment ja estroba adaptat per a persones ambdiscapacitat visual. Amb les novesmillores s’eliminaran les irregula-ritats existents, sobretot en el sòl.

DdG BANYOLES

■Els consells socials municipals,òrgans consultius creats el amb l’objectiu de fomentar la par-ticipació ciutadana, han celebratdurant el mes de maig diferentstrobades a la comarca del Pla del’Estany.

Concretament, s’han reunit alsmunicipis de Camós, Cornellà delTerri, Crespià, Esponellà, Fontco-berta, Palol de Revardit, Porque-res, Sant Miquel de Campmajor,

Serinyà i Vilademuls. L’únic mu-nicipi que encara no ha iniciat elprocés de creació del consell so-cial municipal és Banyoles. La va-loració que s’ha fet d’aquests es-pais de debat, l’apropament delsserveis socials als municipis i del’acció que es fa des de l’Àrea deBenestar Social als municipis ésmolt positiva.

Comarca pioneraAquests òrgans van ser creats a ini-ciativa del Consorci de BenestarSocial de Pla de l’Estany-Ba nyoles,amb el convenciment que en eldisseny, execució i avaluació deles polítiques socials cal comptaramb tots els agents implicats delterritori, i suposen una iniciativa

pionera en l’àmbit de Catalunya.El Pla de l’Estany és, de fet, l’únicacomarca del país amb consells so-cials en gairebé tots els municipis.

Aquests Consells tenen unacomposició mixta i representativadels diferents agents del territori.Estan formats per representantspolítics, mestres i professorat decentres educatius, representantsde les AMPAs, representants delteixit associatiu, personal sanitari,Mossos d’Esquadra, tècnics del’Àrea de Benestar del Consell Co-marcal del Pla de l’Estany, jutgesde pau, entre d’altres. Parteixendels principis que les decisions re-latives als serveis socials s’han deprendre amb la participació delsciutadans.

Els consells socials municipalscelebren trobades al Pla de l’EstanyÉs la comarca pionera en lacreació d’aquests òrgans i enté en gairebé tots elsmunicipis

Diari de GironaDILLUNS, 17 DE JUNY DE 20194

GIRONA i COMARQUES comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 17/06/2019 08:00 - 81.32.134.81

NOUS AJUNTAMENTS 2019 SELVA PLA DE L’ESTANY

Tema del dia

Diari de GironaDIUMENGE, 16 JUNY DE 201920

MAÇANET DE LA SELVA

Natàlia Figueras JxCat

10

ALCALDE PARTIT

PARTIT 2019 PARTIT 2015

SOM M. JXCAT 6ERC 3PSC 1AXM-IDS 1

TSP 1

DIM 1

CIU 5ERC 4

IDSELVA 2

PSC-CP 1

PP 1

TOTAL REGIDORS 13

EVA BATLLE MAÇANET DE LA SELVA

■ Natàlia Figueras s’ha convertiten la nova alcaldessa de Maçanetde la Selva. La cap de llista de Juntsper Catalunya va obtenir sis regi-dors a les eleccions municipals idesprés d’aquests resultats va arri-bar a un pacte amb la segona i ter-cera força més votades.

Per tant, estarà al capdavantd’un equip de govern format perSom Maçanet-JxCat (), Esquerra() i el PSC (). Un govern amb unamajoria absoluta de edils sobreels que conformen el plenari.

La selvatana, amb anys, va serinvestida ahir nova batlle d’aques-ta localitat. Va comptar amb el votdels edils que conformen el pactei els altres tres grups municipals esvan abstenir en la votació (AXM-IDS, TSP, i DIM), ja que cap d’ellsva presentar cap candidat per seralcalde. Figueras va formar partdurant l’antic mandat del grup deCiU, amb l’històric alcalde AntoniGuinó, que enguany ha aconseguitser edil amb DIM (Demòcrates In-dependents).

«Canviar d’etapa»Durant el seu discurs després derebre la vara d’alcaldessa, NatàliaFigueras va assegurar que és un«honor» ostentar aquest nou càrrec i va explicar que per a ella ésun «repte» i que «l’entusiama elservei públic». Va destacar el pactede govern obtingut amb Esquerrai el PSC, que assegura que està ba-sat en «el consens i el respecte» i enla «voluntat de canviar d’etapa, detreballar des del debat, la diversitati la confiança». A Maçanet, el nouequip de govern de edils té «ga-nes de fer coses pel bé de Maça-net», va dir la nova batllessa. Vaavançar que en els pròxims dies ex-plicaran el projecte que té aquestnou equip de govern per a Maça-net i que versarà en temes «tantranscendentals com l’educació, lacohesió social, la pràctica de valorsesportius, l’aposta pel medi am-bient», entre d’altres.

Figueras, novaalcaldessa deMaçanet ambun govern de10 regidors

BANYOLES

■ El ple de constitució del nouAjuntament de Banyoles va trans-córrer sense cap sorpresa, donatque els resultats de les eleccionsdel passat de maig van donarla majoria absoluta al grup deJunts per Catalunya-Banyoles.

El seu cap de llista i alcalde dela ciutat en els darrers tres man-dats, Miquel Noguer, va revalidarels suports suficients per tornar aser escollit alcalde; això sí, nomésamb els vots dels regidors de laseva formació.

En el ple d’investidura i deconstitució de l’Ajuntament quees va celebrar ahir al migdia, elgrup municipal d’Esquerra Repu-blicana va proposar i votar el seucap de llista, Jaume Butinyà; aixícom la formació de Sumem Ban-yoles, que es va decantar pel seucandidat, Non Casadevall. Encanvi, el regidor Quim FernándezCallís, de la nova formació Con-vivència i Progrés, no va proposarcap candidat per a l’alcaldia.Abans de procedir a la votació esva constituir la mesa d’edat delple.

Una vegada tots els regidors es-collits a les últimes eleccions mu-nicipals van prendre possessió dela seva acta, va quedar constituïtel nou Ajuntament i es va proce-dir a la votació de l’alcalde.Aquesta es va resoldre amb nou

de disset vots a favor de MiquelNoguer, que va ser proclamat al-calde de Banyoles per quarta ve-gada consecutiva.

«Quatre anys intensos»En el seu discurs d’investidura,Miquel Noguer va assegurar «queens esperen quatre anys intensos,plens de reptes que haurem degestionar entre tots, cadascú desde la seva responsabilitat». L’al-calde també va destacar que «enaquests propers quatre anys hau-rem de continuar treballant peranar dibuixant el model d’unaciutat per viure, per viure-hi i perviure-la».

Tanmateix, Noguer va afegirque els grans reptes del nou man-dat seran l’aprovació definitivadel planejament d’ordenació ur-banística municipal (POUM), elbenestar de les persones, la cohe-sió social, l’educació, la cultura il’esport.

Fins al moment de les elec-cions municipals del de maig,Miquel Noguer també exercia elcàrrec de president de la Diputa-ció de Girona.

Noguer és proclamatalcalde de Banyoles perquart mandat consecutiu

La majoria absoluta revalidada per la llista deJunts per Catalunya fa que el ple d’investidurasigui una bassa d’oli ERC i Sumem Banyolesvoten els seus candidats, mentre que Conviure i Progrés no dona els seus vots a cap formació

BANYOLES

Miquel Noguer JxCatALCALDE PARTIT

PARTIT 2019 PARTIT 2015

TOTAL REGIDORS 17

Pere Duran BANYOLES

Miquel Noguer, després de recollir la vara d’alcalde, en el ple d’ahir al migdia. PERE DURAN/NORD MÈDIA

El batlle indicaque l’aprovaciódefinitiva delplanejamenturbanístic és undels reptes delmandat actual

9JUNTS Govern en majoria

JUNTS 9ERC 5

SBNY 2

CP 1

CIU 9JpB-ERC 5

CUP 2

IVC-IDB 1

PP 0

SILS

EDUARD COLOMÉ JxCat

6

ALCALDE PARTIT

PARTIT 2019 PARTIT 2015

JXCAT 4IDSILS 4

F+S+AM 2TSS 1

SEC-ECG 1

PSC 1

IDS 5

CIU 4

CUP 2

ERC-AM 1

ICV 1

TOTAL REGIDORS 13

EVA BATLLE SILS

■El líder de JxSils, Eduard Colomé,s’ha convertit en l’alcalde de Sils.Però de moment tindrà un governamb minoria amb el grup de FemSils. El pacte els ha permès sumarsis regidors, a un de la majoria ab-soluta. En el ple, Colomé va obtenirsis vots i l’altre candidat, l’alcaldesortint, Martí Nogué (IdS), quatre.La líder de Sils en Comú, Cristina,es va votar a si mateixa. També hiva haver dues abstencions. Ambaixò, Colomé va ser investit batlle.

Colomé (JxCat),batlle de Sils ambel suport de Fem

RIUDARENES

Josep Solé JxCat

4

ALCALDE PARTIT

PARTIT 2019 PARTIT 2015

JXCAT 4

AIR-AM 4

SOMRIU 3

AIR 6CIU 5

TOTAL REGIDORS 11

L.FANALS GIRONA

■ Josep Solé (JxCat) és el nou al-calde de Riudarenes, després queSOM Riudarenes decidís abste-nir-se i facilitar així el govern de lallista més votada. AIR-AM, doncs,passarà a l’oposició. Solé va expli-car que, malgrat que la intencióera començar el mandat en mino-ria, la bona sintonia que han tin-gut amb SOM Riudarenes els haportat a negociar un acord de caraal cartipàs i poder compartir go-vern.

Solé indica que la seva voluntatés canviar les dinàmiques actualsi que, en lloc de retrets, totes lesforces puguin arribar a acords.També vol reactivar l’associacióde comerciants, impulsar l’activi-tat esportiva i, a mig termini, re-soldre el problema de l’aigua.

Josep Solé(JxCat) governa a Riudarenes

JUNTS + ERC + PSC Majoria absoluta

JUNTSXCAT Govern en minoria

JUNTS + FEM Govern en minoria

jamargant - 17/06/2019 08:01 - 81.32.134.81

PLA DE L’ESTANY / GARROTXA / RIPOLLÈS | Comarques Gironines | 41EL PUNT AVUIDIUMENGE, 16 DE JUNY DEL 2019

La constitució dels ajuntaments gironins

La majoria absoluta acon-seguida per JxCat haviaeliminat incerteses en lavotació per investir el noualcalde de Banyoles, peròhi havia la incògnita del ta-rannà amb què es presen-taven els grups en la cons-titució del nou ple. Enaquest sentit, els discur-sos fan entreveure unaoposició molt activa, mal-grat el blindatge de quèdisposarà l’equip de go-vern. El reelegit alcalde,Miquel Noguer (que ence-tava el seu quart mandat,el tercer amb majoria ab-soluta), va descriure unagestió de continuïtat per ala qual va deixar una es-cletxa al consens (“sem-pre que sigui possible bus-carem col·laboració”).ERC, el principal partit del’oposició, va comprome-tre’s a ser constructius,però fins a cert punt (“noserà un xec en blanc, esta-rem vigilants i, si cal, se-rem crítics”, va dir JaumeButinyà). Sumem Banyo-les va posar molt l’accenten la necessitat d’un canvide model de governar, a fique el ciutadà pugui deci-dir (“s’ha fet una políticadel segle XX, i no una polí-tica de consens”, va dir

Non Casadevall). I Convi-vència i Progrés, que s’es-trenava, va posar el focusen el fet que l’Ajuntamentha de representar totes lessensibilitats polítiques dela ciutat (“cal un consisto-ri que respecti les mino-ries”, va afirmar QuimFernández). Excepteaquest últim, tots els por-

taveus van incloure en elseu discurs una defensadel procés independentis-ta i de suport als presos iexiliats polítics. En aquestsentit, el més contundentva ser Non Casadevall, queva expressar el seu rebuiga la monarquia i la sevapredisposició a desobeir lallei, si cal. ■

2015 2019

17R E G I D O R S

17R E G I D O R S

ERC5 Sumem

Banyoles2

JxCAT9CiU

9

JpB-ERC-AM5

CUP2

Convivènciai Progrés

1ICV1

A Banyoles Miquel Noguertorna a obrir un mandatde línia continuistaa El candidat de JxCat accedeix a l’alcaldia per quarta vegada consecutivaa Tots els grups, excepte Convivència, es comprometen amb el procés

Ramon EstébanBANYOLES

Noguer, en el moment de rebre la vara d’alcalde, ahir al migdia ■ R.E.

La constitució de l’Ajunta-ment banyolí es va poder se-guir ahir per primer cop en di-recte, per internet, a travésde la pàgina web de l’Ajunta-ment (www.banyoles.cat). Laconnexió ja s’havia fet de ma-nera experimental en el pleextraordinari d’aquesta set-mana d’aprovació de les ac-tes pendents, i a partir d’araserà una pràctica habitual entotes les sessions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els plens ja espoden seguirper internet

David Juan, candidatd’ERC, va prendre posses-sió de l’alcaldia d’Espone-llà, l’únic municipi del Plade l’Estany en què aques-tes eleccions municipalshan comportat canvis enl’equip de govern, ja que enaquest poble els darrersvuit anys el govern localhavia estat de CiU. Els re-

publicans ja havien estatal capdavant de l’Ajunta-ment en el període 2007-2011. L’acte va atraure ala sala d’actes de Cal Baróuna trentena de personesque al final van compartirun vermut a l’exterior.

El flamant alcalde va as-segurar que ell i el seuequip treballaran perquèEsponellà sigui un “pobleviu”, traient el màxim ren-diment dels avantatges deser petit i minimitzant-neels inconvenients. Tambéva dedicar part de la sevaintervenció a recordar elsalcaldes que l’havien pre-cedit. ■

R. EstébanESPONELLÀ

A Esponellà, l’únicrelleu a l’alcaldia delPla de l’Estany

a David Juan, d’ERC,es compromet atreballar perquè siguiun “poble viu”

Lluís Amat (La Vall Plural-AM) va ser proclamat,ahir, alcalde de la Valld’en Bas, on tornarà a go-vernar en majoria. Des-prés de rebre la vara d’al-calde, Lluís Amat va volerrecordar que fa quatreanys, en el ple de constitu-

ció, va dir que entenia quefer política és ser al serveide la gent, treballar per lespersones i posar l’accenten la igualtat d’oportu-nitats. I, ahir, va reafir-mar-s’hi. “Us asseguroque tots els qui som aquí alplenari treballarem, tre-ballarem i treballarem perajudar a construir un mu-nicipi, una comarca, unpaís i un món millor”, vasentenciar.

A l’oposició, hi hauràJunts per Catalunya, ambToni Arimany com a por-taveu. ■

J.C.LA VALL D’EN BAS

Amat enceta el segonmandat en majoria ala Vall d’en Bas

a Diu que ell i el seuequip treballaran perla igualtatd’oportunitats

Jordi Munell (Junts perCatalunya) va reeditarahir per tercera vegadal’alcaldia i va demanar atots els regidors del nouple i a la societat ripollesaen general a no mirar en-rere, en referència alsatemptats de Barcelona i

Cambrils. “Aquests fetsens han interpel·lat a totsels ciutadans. Estem aquíper tirar endavant amb es-perit de cohesió”, va sen-tenciar. A més, va dir quemantenia l’oferta de col·la-boració a tots els grups.“Tinc la mà estesa per po-der fer de Ripoll un pobledel Pirineu on es pugui viu-re i treballar amb dignitat i

qualitat”, va dir. Munell,que a diferència de les al-tres dues no tindrà majo-ria, va ser investit alcaldeamb els vuit vots de Juntsper Catalunya. Hi va havertambé quatre vots enblanc, tres vots per a NaniMora, la candidata a l’al-caldia d’ERC, i dos vots afavor d’Aitor Carmona,d’Alternativa per Ripoll-

CUP-Amunt. No van pre-sentar-se com a candidatsa l’alcaldia Anna MariaAvilés (PSC) –els socialis-tes tenen tres edils– i Síl-via Orriols (Front Nacio-nal de Catalunya). Un partdel públic assistents vanmostrar cartells en contradel Front Nacional on espodia llegir: “Totes som ri-polleses”. ■

Munell enceta el mandat a Ripollfent una crida a mirar endavantJordi CasasRIPOLL

Les regidores i regidors que integren el nou ple de la capitaldel Ripollès, amb Jordi Munell en primer terme ■ AJ. RIPOLL

EL PUNT AVUIDISSABTE, 15 DE JUNY DEL 201932 | Comarques Gironines |

Júlia Gil Alcaldessa electa d’Avinyonet de Puigventós (Junts)

BALANÇ Junts per Avinyonet manté la majoriaabsoluta i obté dos regidors més CLAU Júlia Gil hiveu el reconeixement a la feina i l’esforç d’un equip

ot i que és alcaldessa des del2017, és la primera vegadaque Júlia Gil es presentavadavant dels electors encap-

çalant una candidatura.

Era l’estrena com a cap de llista?Sí, tot i que soc a l’Ajuntament desdel 2011, i que el juliol del 2017 l’al-calde anterior, Josep Maria Bartolo-mé, va fer un pas al costat i vaig ac-cedir a l’alcaldia, era el primer copque em presentava als electors en-capçalant la candidatura.

I millora la majoria absoluta.Sí; creixem en nombre de regidorsi de vots. Només tinc paraulesd’agraïment per als electors. Crecque és el reconeixement a la feina ia l’esforç que s’ha fet, no noméspersonal sinó de tot l’equip.

Ha tingut poc temps d’alcaldessa

T

“Serem mésper seguirtreballant”

Esteve CarreraAVINYONET DE PUIGVENTÓS

que ha estat determinant?Poc temps però hem fet molta fei-na. És un treball de continuïtat, lesclaus del nostre equip són ser pro-pers, honestos, implicats amb elmunicipi. Volem escoltar i tenir encompte les necessitats dels veïnsper mantenir i millorar els serveis;això és el que crec que s’ha valorat.

Passen de cinc a set regidors, comes concretarà?Tenim el proper cartipàs pensat iel que farem és repartir-nos la fei-na, tindrem més persones i mésmans. Alguna regidoria serà de su-port però no en crearem de noves,quedarà més ben repartit.

Quins són els reptes ara?Hi ha coses que hem anat fent ique s’han d’acabar. Per exemple,s’ha millorat l’accessibilitat al’ajuntament i al dispensari. Erauna cosa necessària que havia que-dat per acabar, no només per estè-tica; hi havia inundacions cada ve-

gada que plovia. S’ha fet recent-ment el canvi de l’enllumenat pú-blic; l’hem substituït per led, queha millorat l’eficiència i en conse-qüència hi haurà un estalvi ener-gètic important.

I projectes a més llarg termini?Volem desenvolupar l’espai per atreballs col·laboratius a disposiciódels emprenedors i entitats que te-nim al municipi. També volemcrear un centre d’interpretació dela cultura i el patrimoni cultural ipaisatgístic del nostre municipi.Ho farem a la Comanda, al nucliantic; ja hi estem treballant encol·laboració amb la Diputació deGirona i tenim el projecte aprovat.També tenim projectada la recu-peració de camins i barraques depedra seca de la Garriga d’Empor-dà, que són un actiu molt impor-tant del nostre territori.

Amb altres administracions?Estem treballant en la inclusiód’Avinyonet de Puigventós enl’àmbit territorial del Leader, per-què siguem reconeguts com a mu-nicipi de l’àmbit rural i puguem do-tar els nostres emprenedors d’aju-des econòmiques que es podenaconseguir en aquest marc.

La nova escola és un tema quecontinua pendent?Hem fet moltes millores a les ins-tal·lacions actuals però continuemtreballant per aconseguir l’escolanova tan desitjada. Ja fa anys quees va fer una inversió molt granadequant un espai per poder-hi si-tuar l’escola nova. S’ha avançatmolt, però ara falten coses quese’ns escapen; cal que la Generali-tat disposi de capacitat pressupos-tària per tirar endavant el projec-te. Però sabem que la nostra escolaés una de les que el Departamentd’Ensenyament té en compte. ■

Primera citaamb lesurnes com acap de llistaForma part delconsistori d’Avi-nyonet des del2011 i va accedir al’alcaldia el 2017.Per primer copaquest 2019 JúliaGil encapçalava lacandidatura deJunts. Manté l’al-caldia amb unamajoria absolutade set regidors.

Júlia Gil (Junts per Avinyonet de Puigventós) manté l’alcaldia, a la qual va accedir el 2017 ■ QUIM PUIG

1860

27-1

2064

40Q

NETEJA A MÀ EXTERIOR + LLANTES + VIDRES

NETEJA A MÀ INTERIOR

ABRILLANTAT I ENCERATRESTAURACIÓ DE FARSENCERAT DESENGREIXAT + ENCERAT

ELIMINACIÓ AMB OZÓ DE MALES OLORS DE

L’INTERIOR DEL COTXE

Enstrobarà a:

Palafrugell T. 635 438 457 - 695 464 721

Palamós T. 685 316 911 - 695464 721

St. Feliu de Guíxols T. 625 813 311 - 695 464 721

Junts per Santa Coloma deFarners, Independents dela Selva i el PSC s’han posatd’acord i destronaran lallista més votada, ERC, a lacapital de la Selva.D’aquesta manera, el repu-blicà Joan Martí (6 regi-dors de 17), el més votat,haurà de cedir avui al mig-dia (a les 12 h) el càrrec aSusagna Riera (Junts),que serà la primera alcal-dessa colomenca des del1979.

Segons una nota depremsa difosa pel PDeCATahir a la tarda, Junts hatrobat en l’aliança subscri-ta la manera de dotar el po-ble d’un “govern estable,fort i eficient”. Riera ja ha-via dit que no li havia agra-dat que ERC els donés un

rol secundari. No ha tingutefecte la crida de Joan Mar-tí, l’alcalde des del 2015, aimpedir que el PSC tinguiun paper decisiu. Els socia-listes seran a l’equip de go-vern i duran, entre altresàrees, Obres i Serveis, Me-di Ambient i Habitatge.

Tensió a les xarxesEl tercer soci del pacte colo-menc és Independents, en-capçalat per Pep Prat, lasorpresa del 26 de maigamb 763 vots i el 14% delssufragis. Prat ha preferitfer alcalde a Junts (Riera),que té 5 regidors, i no pasERC, la llista més votadaamb 1.659 sufragis i el30,4% dels votants. Diri-gents de la CUP van qualifi-car ahir l’acord de “pacte dela vergonya” a les xarxes.ERC i la CUP es quedaran al’oposició. ■

a Riera (Junts) convenç Independentsi el PSC i serà la primera alcaldessacolomenca a ERC i la CUP, a l’oposició

Tres partitsdestronen Martía Santa Coloma

J. FerrerSANTA COLOMA DE FARNERS

Ventura (PSC), Riera (Junts) i Prat (Independents), amb eldocument del pacte, a la plaça Farners ■ JUNTS

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 16 DE JUNY DEL 201942 | Comarques Gironines | GIRONÈS

1181

54-1

2126

83Q

1181

54-1

2126

82Q

118280-1199937Q

CEE DPIS A OLOT 5342

PREU LLOGUER: 550 €

HAB.: 2. BANYS: 1. M2: 74. MOBLES: SÍ.

Zona parc Espuña, zona tranquil·la, edifici depocs veïns, calef., garatge tancat, ascensor.

CEE GÀTIC DÚPLEX A PALAMÓS 5349

PREU LLOGUER: 785 €

HAB.: 4. BANYS: 2. M2: 106. MOBLES: SÍ.

Calef., ascensor, pàrquing, idoni famílies.

CEE EPIS A FIGUERES 5307

PREU LLOGUER: 550 €

HAB.: 2. BANYS: 1. M2: 85. MOBLES: NO.

Ben situat, molt assolellat, aire condicionat,balcó gran, amb plaça de pàrquing inclosa enel preu.

CEE EPIS A GIRONA 5383PREU LLOGUER: 1200 €HAB.: 4. BANYS: 2. M2: 99. MOBLES: NO.

Zona Pericot, seminou, calefacció, aire condi-cionat, terrassa, ascensor.

1751

93-1

1727

06w

Nous passos en la rehabili-tació de la torre Desvernde Celrà. És una masia for-tificada, propietat del’Ajuntament. Aquest edi-fici històric està situat alsafores del municipi i la se-va part més antiga data delsegle XII. L’alcalde, DaniCornellà (CUP), explicaque l’Ajuntament rebràuna subvenció de 200.000euros provinents del FonsEuropeu de Desenvolupa-

ment Regional (Feder):una suma que es destinaràa la creació d’un centred’interpretació de les Ga-varres, que se situarà alsbaixos de la torre Desvern.Els treballs per fer realitataquest espai es duran aterme, probablement, el2020 i el 2021. “La idea ésque els visitants hi trobininformació sobre la naturade les Gavarres, dades so-bre l’extensió del massís ila seva història, i que tam-bé hi hagi una sala d’expo-sicions”, diu Cornellà.

L’Ajuntament de Celràha aconseguit que granpart dels diners que servi-ran per realitzar aquestcentre arribin del fons Fe-der, que ofereix línies desubvencions orientades ala dinamització territo-rial. Com que el consistoriaspirava a obtenir una aju-da per impulsar el projec-te, el va presentar a una deles convocatòries dels Fe-der, a través de la Diputa-ció de Girona. “Ens hanconfirmat que 200.000euros ens vindran d’Euro-

pa, que la Diputació ensatorgarà 100.000 euros ique l’Ajuntament assumi-rem un 25% de l’obra, mésIVA”, concreta l’alcalde.

El consistori de Celràtambé ha rebut una novasubvenció de la Diputacióde Girona, que puja a

44.200 euros. Aquestapartida servirà per pagarpart de la coberta de la tor-re Desvern i la instal·laciód’un ascensor a l’edifici.Cornellà comenta quequan van saber l’importd’aquesta ajuda els va sor-prendre satisfactòria-

ment, ja que normalmentla Diputació els donavauns 15.000 euros anual-ment per fer aquestes ac-tuacions de millora del pa-trimoni. El cost totald’aquesta obra serà de80.595 euros i els treballsduraran sis mesos. ■

a Aquest espai se situarà als baixos de la torre Desverna L’Ajuntament rebrà 200.000 euros del fons Feder

G. PladeveyaCELRÀ

Celrà projecta un centrededicat a les Gavarres

L’edifici històric està ubicat en una zona enlairada, a la banda sud de Celrà. Està catalogatcom a bé cultural d’interès nacional (BCIN) ■ GISELA PLADEVEYA

El doctor August MoretBranyas va morir abans-d’ahir a l’edat de 86 anysvíctima d’un accident ambel tractor que conduïa. Eldoctor Moret vivia a Ca-longe i tenia consulta a Gi-rona. Era metge especia-lista en medicina física i derehabilitació, havia exer-cit també al servei de trau-matologia de l’hospital Jo-sep Trueta. El doctor Mo-ret era molt conegut tantper la seva activitat pro-fessional com per la vice-presidència de la Funda-ció Tutelar de Girona.Aquesta fundació dona su-port a persones que tenenla capacitat d’obrar modi-ficada en procediment ju-dicial. Aquest procedi-ment finalitza amb unasentència que especificaen quins àmbits d’actua-ció personal i patrimonialha d’intervenir la figuratutelar, i si n’ha de comple-mentar la capacitat o tam-bé representar-la. El doc-tor Moret era membre delRotary Club. Vidu en pri-meres núpcies de CarmeLlosas de Bosch, deixa es-posa i sis fills, cinc nets i laseva mare, de 116 anys ique viu en una residènciaa Olot. La cerimònia del’enterrament se celebra-rà demà a les 11 del matí alCarme de Girona. ■

Mor d’accidentel doctorAugust MoretBranyas

RedaccióGIRONA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 17 DE JUNY DEL 2019 GIRONÈS | Comarques Gironines | 25

1816

77-1

2018

33Q

edició vespertina del diariL’Autonomista del 20 d’abrildel 1938 recollia, en portada,l’esquela d’un nen de nou

anys, Josep Piferrer Puig, “víctima delcriminal bombardeig de l’aviació feixis-ta”. L’historiador i professor Jordi Galíexplicava ahir a la plaça 1 d’Octubre,mentre les campanes de l’església delMercadal repicaven, anunciant l’horadel migdia, detalls dels bombardejos ala ciutat durant la guerra civil: coms’alertava la població, per Ràdio Gironai a través de sirenes, o mesures de pro-tecció, sobretot trinxeres i barricades.Perquè tot i les demandes de la premsade fer refugis antiaeris –n’hi havia unamb capacitat per a 700 persones al’antic convent de les Bernardes, al car-rer Santa Clara–, no se’n fan per qües-tió de “preu, temps i mà d’obra”.

La parada a la zona del Mercadal,molt a prop d’on hi havia hagut la fàbri-ca Grober, és la penúltima d’una rutaguiada que Òmnium Gironès va realit-zar ahir al matí per la Girona de la rere-guarda, els escenaris clau de la ciutat,zones de bombardejos i de defensa pas-siva durant la guerra civil; la d’ahir erala segona després d’una primera visitarealitzada el 5 maig, també havent su-perat les expectatives d’inscrits.

L’historiador Jordi Galí, autor de labiografia de l’alcalde la ciutat durant laguerra civil, Pere Cerezo, editada per la

L’Fundació Irla, fa de guia amb un to di-vulgatiu per donar a conèixer la histò-ria i la seva vinculació amb la ciutat. Ai-xí, a la parada que es fa davant de la seude la Diputació de Girona, a la pujadade Sant Martí, Jordi Galí explica com esvan viure els fets del Sis d’Octubre del1934 a Girona. L’edifici on ara hi ha laDiputació era la seu del comissariat dela Generalitat, i la nit del 6 al 7 d’octu-bre s’hi van aplegar 300 persones ambarmes i municions per defensar l’EstatCatalà proclamat per Lluís Companys.La insurrecció, però, no va prosperar ihi va haver detinguts, com el polític fi-guerenc i aleshores comissari de la Ge-neralitat a Girona, Josep Puig Pujades.“Havia estat detingut i en presó per de-fensar la República”, explica Galí men-tre ensenya una fotografia en què esveu com la pubilla de Girona, Alexan-drina Soy, feia una visita als presos.Puig Pujades escriurà un llibre del seutemps a la presó reeditat recentmentper Edicions Cal·lígraf. Dels fets d’octu-bre del 34 va néixer una campanya desolidaritat arreu del país i crides a la lli-bertat. El passat és massa sovint un mi-rall calcat del present. Ho comenta unade les assistents a la ruta, la Roser, ve-ïna de Girona, tot recordant que “de laguerra civil no se’ns ha explicat gaireres i cal conèixer la història”.

La visita continua per la Rambla, onhi havia el cafè Norat, punt de trobadade partits sindicalistes i d’esquerres du-rant la guerra civil, i culmina al refugiantiaeri del Jardí de la Infància.

La memòriade les pedres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Memòria històrica

Gemma BusquetsGIRONA

GUERRA CIVIL · Ruta per les zones bombardejades i dedefensa passiva de Girona HISTÒRIA · Els assistentsdestaquen el desconeixement que hi ha dels fets

L’historiador Jordi Galí, amb a l’inici de la visita a la plaça del Vi ■ JOAN SABATER

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màximade 20 línies o 2.000 caràcters), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L'ADREÇA opinio.diaridegirona@epi.es.

Any FargnoliEULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUETORROELLA DE MONTGRÍ

■Enguany se celebra l’Any Fargnoliamb motiu dels anys de la sevamort (Barcelona, - Girona,). Per aquest motiu podem gau-dir d’exposicions a Girona que mos-tren la seva faceta fotogràfica, aixícom també d’una sèrie d’activitatstals com conferències, tallers didàc-tics o bé visites comentades. A laCasa de Cultura hi ha l’exposició ti-tulada Valentí Fargnoli. El paisatgerevelat. Les fotografies ampliadespermeten de veure amb detall elpaisatge d’aquella època i el valor fo-togràfic tècnic de l’autor. Al Museud’Història té lloc l’exposició ValentíFargnoli. L’art en la fotografia, on espot entendre el gran valor de les fo-tografies de Fargnoli com a docu-ments històrics que ara permetendes dels arxius conèixer el nostre pa-trimoni cultural i artístic. I al Museu

dels Jueus veiem l’exposició Pedresamb nom. El patrimoni jueu gironíen una fotografia de Fargnoli. Les fo-tografies de làpides hebrees que vafer Fargnoli ajuden a entendre tam-bé el passat jueu de Girona.

El laberintemmascaratM. INMACULADA CASANY BARRIS BAIX

EMPORDÀ

■ Entrem, en massa, sense por. Hiha tres entrades i n’escollim primeruna, la verda, que pensem que és labona. Comencem a caminar a poc apoc, sense més dilació, engrescats imotivats, i malgrat tot, neguitosos, jaque no sabem amb certesa si po-drem sortir exitosos. Quan ja portemdeu passes endinsats en el laberint,topem i tornem enrere, no quedauna altra opció. En el punt de sortidainicial, ja un pèl tristos i decebuts perla nostra primera frustració de no ar-

ribar on volíem, emprenem unanova marxa, perquè mai volem llen-çar la tovallola, i tot i que hem perduttemps, hem guanyat força per seguirendavant. Ara, posant-nos les saba-tes de córrer, emprenem un noucamí, el blau, que era el color preferitdels nostres pares. Mentre el nostrerecorregut arriba prop dels ja cin-quanta metres, tornem a topar, iamb pena, ràbia i impotència ensenfonsem i, desconsolats, arribeninstants de desolació i de voler dei-xar-ho tot de banda, excepte la feli-citat. Al cap d’uns mesos, ja haventfent intenses i silencioses reflexions,anem a cercar el nostre laberint em-mascarat aparcat a la nostra biblio-teca, per tornar a somriure a la vida,i decidim agafar i resseguir el camívermell, que és el color preferit delsnostres fills, que entenen que tot ésbonic i creuen que no existeix la mal-dat enlloc. I els nostres petits infantsens asseguren que el camí més fàcilde viure és el color més intens, el ver-

mell. Ens traiem ara, avui i per sem-pre les sabates, ens despullem i ca-minem tots junts sense fer-nos mali amb confiança. Entrem i sortimsense cap impediment del laberint,una i multitud de vegades, arribantal final dels nostres desitjos; justícia,llibertat, responsabilitat, honestedati respecte.

Colau, els seuscomuns i les llentiesXAVIER SERRA BESALÚ GIRONA

■Sembla que, avui dia, la moral i lagestió política no tinguin res a veure.Alguns actuen contra el que afirma-ven, no són gens fiables i, a més, esqueden tan amples. Només els restala dignitat humana, aquella mínimaque, segons Nacions Unides, noperd mai ningú, faci el que faci. Peròde credibilitat: zero! Començo durperquè sembla que, per ser alcal-dessa de Barcelona, la Colau i els

seus es venen qualsevol cosa: tambéla repressió dels ciutadans. De pa-raula parlen de drets civils; en els ne-gocis, només de guanys immediats.Recorda Viquipèdia – tot i que ve dela Bíblia, és clar!– que «tot i ser mésestimat pel seu pare (...), Esaú arribàde caçar famolenc i va vendre la pri-mogenitura a Jacob per un plat dellenties». Ben trist: menja ara peròperd la legitimitat. Aliar-se amb elsrepressors del i –en el cas deValls i Ciutadans també amb els ge-neradors de l’odi–em sembla un gramassa. Els comuns estaven en con-tra de la violència d’Estat, oi? És tristno tenir ideals, però és pitjor ven dre-se’ls. Ja sé que el PSC, Cs, el PNB id’altres són «professionals» del tripijoc, però què en va pensar Esaúdesprés? Ep! Diàleg sempre, i tant!,però amb respecte i amb veritat. Elsvalents mai cedeixen davant la repressió d’homes i dones lliures:què et queda aleshores? Com potstenir la barra de predicar cap valor?

uatre eixelebrats no fan l’inde-pendentisme. El mateix ser-veix per a les altres opcionspolítiques: ni els fatxes de Vox

representen tots els espanyols de dretesni tots els progressistes han de ser federa-listes. La pluralitat és això i és el que hau-ria de respectar-se com a primera normade la democràcia.

El procés deixarà molta gent frustrada.Hem de deixar de negar el problema. Hem

arribat a un punt on es fa més palesa quemai la situació d’empat infinit. Per això laviolència i agressivitat a la plaça Sant Jau-me o a l’ajuntament de Santa Coloma deFarners. No s’assumeix que la democràciano permet adhesions al i que cal mol-ta paraula i acord i menys matemàtica i es-tratègia.

Em pregunto: Quants polítics catalanshauran pres consciència aquest cap desetmana que Catalunya no és un sol po-

ble i que no tothom comparteix objectiusi prioritats?

Ara s’entén més encara la necessitat dedesinfectar ferides, que deia Borrell. Imalgrat això encara hi ha qui nega l’exis-tència d’una fractura social. Perquè sem-blen preferir crear a cada pas un enemicintern. El PP, el PSC, Ciutadans i ara elscomuns. S’ha perdut el respecte a tot i atothom. Continuarem fins que no quediningú?

Q QUE NO QUEDININGÚ?

Jesús Badenes

ist per a sentència el judici delprocés. Hi haurà un abans i undesprés en la història dels judi-cis al nostre país. Història que

segurament es reescriurà en funció delcontingut i de la decisió de la sentènciaque es dicti. Tots hem fet un màsteraquests mesos sobre dret processal penal.Alguns ho podran entendre més, altresmenys, però sí voldria destacar, com javaig fer en el seu moment, com si fossin ala pel·lícula El show de Truman, que aixòsí que ha estat la vida en directe o, mésben dit, el procés en directe, sense filtresni distorsions ni comentaristes a vegadespoc qualificats.

Les dades del procés no deixen indife-rent a ningú. acusats, mesos de judi-cis, sessions, testimonis, pèrits,prop de vídeos i moltes, moltíssimeshores, enganxats al / en directe.

L’última visualització ens ha permèsconèixer un dret fonamental, com és eldret a l’última paraula, que ha provocattot tipus de reaccions. Molts mitjans hanrecollit la humanitat de les paraules delsacusats; altres ho han qualificat d’atac iingerència intolerable a les institucionsde l’Estat i desconsideració davant delMinisteri Públic. El que està clar és quel’exercici d’aquest dret per part de tots elsacusats no ha deixat indiferent a ningú,com no podia ser de cap altra manera.

El dret a l’última paraula de l’acusattroba el seu fonament internacional a l’ar-ticle del Pacte Internacional de DretsCivils i Polítics, replicat també al Conveniper la Protecció dels Drets Humans i deles Llibertats Fonamentals, d’on passa aincorporar-se a la Constitució Espanyolaal seu article , on es recull el dret a ladefensa i a la tutela judicial efectiva.

En l’àmbit processal, l’article de laLlei d’Enjudiciament Criminal estableixque finalitzades les conclusions definiti-ves de les parts acusadores i les defenses,el president de l’òrgan judicial preguntaràals acusats si volen manifestar quelcom alTribunal. Es tracta primer de tot d’unaobligació legal per part de l’òrgan judicial,si bé és potestatiu per a l’acusat, que potfer ús o no d’aquest dret, mesurant moltbé si el que vol dir el pot ajudar o si, pelcontrari, el pot perjudicar. Per aquest mo-tiu moltes vegades els advocats recoma-nem no fer ús d’aquest dret, però en el casdel procés, ni per raó de les persones en-causades, ni per raó del que s’estava dis-cutint amb una audiència pública ama-tent (almenys a Catalunya), semblavaobvi que cap dels acusats desaprofitariaaquesta ocasió de cara a la galeria.

I així va ser. L’encert o desencert delque van dir ha estat comentat en excéspels mitjans de comunicació, als diaris i ales tertúlies de torn. Tot és lloable i critica-ble, només faltaria. Segurament, l’últimaparaula més comentada ha estat la de Jo-sep Rull i la seva referència a WilliamWallace, heroi escocès que tots recordemgràcies a la magnífica pel·lícula dirigida iinterpretada per un genial Mel Gibson l’any , líder independentista escocèsdel segle XIII que ens va deixar la imatged’un aixecament de faldilles que va acon-seguir superar el de la recordada Marilyn

Monroe, i que sobretot ens va deixar unafrase lapidària per a la posteritat: «L’espe-rança és més poderosa que la por; des-prés de nosaltres en vindran més. No hiha prou presons per tancar l’anhel de lli-bertat d’un poble».

Professionalment, haig de dir que noem van agradar alguns dels atacs perso-nals que es van fer contra el Ministeri Fis-cal o l’Advocacia de l’Estat, com tampocem van agradar, tot i que ho entenc per-fectament, les referències a la humanitat,implicació i empatia dels advocats defen-sors. No voldria que ningú em mal inter-pretés, però aquí tothom fa la seva feinade la millor manera que sap o pot, i nocrec que sigui correcte ni encertat perso-nalitzar com en ocasions s’ha fet, ja queen tot cas, i com a mi m’agrada dir, defen-sem, en el sentit més ampli de la paraula,interessos aliens, que no necessàriamenthem de compartir en tot o en part. Peraixò som professionals.

I no voldria acabar sense fer esmena auna altra frase històrica i lapidària, atribu-ïda a l’emperador Juli César l’any aC,quan al capdavant de la Legió XIII Gemi-na, va decidir creuar la frontera de Romapel riu Rubicó, cosa que va suposar l’inicid’una guerra civil dins l’imperi Romà, ique segur tots heu sentit en més d’unaocasió, i que el magistrat Marchena po-dia haver substituït per la clàssica de «vistper a sentència»: Alea iacta est.

V

PERIODISTAjbadenes@ddg.cat

BRAVEHEART

Opinió

Diari de Girona DILLUNS, 17 DE JUNY DE 2019 15

Antoni Pérez De-Gregorioi Capella

ADVOCAT A REBLED ADVOCATS

jamargant - 17/06/2019 08:00 - 81.32.134.81

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 17 DE JUNY DEL 2019

Les cares de la notícia

Les autoritats electorals i judicials han avisat que siCarles Puigdemont i Toni Comín no són avui a Ma-drid per jurar o acatar la Constitució no seran eurodi-putats perquè aquest pas és imprescindible. El mi-nistre, que també serà eurodiputat, se saltarà el trà-mit perquè és de viatge. Cal fer-lo o és un vet?

PILOT

Incoherència màxima

El de Cervera va guanyar ahir, cinc anys després,una accidentada cursa que només van acabartretze pilots en el gran premi de motociclisme deCatalunya. Aquest podi el fa més líder del mundialde Moto GP, després d’aconseguir la quarta victò-ria de l’any.

-+=

-+=

Milions a les fosquesJuan Carlos Blanco

Més líder del mundialMarc Márquez

-+=

Josep Borrell

Una apagada massiva va deixar sense llum milionsde persones a l’Argentina, l’Uruguai i parts de Xile i elBrasil, en un incident que va trigar hores a solucio-nar-se i que, a banda dels consumidors particulars,va afectar els serveis públics i els transports. Les ex-plicacions de la gestora, Edesur, van ser insuficients.

PRESIDENT D’EDESUR

MINISTRE DEL PSOE

Més de dos-cents festivals icicles de música, dansa i tea-

tre arreu de Catalunya entre mit-jans de juny i finals d’agost, ambcentenars d’actuacions de moltavarietat d’artistes, són massa esde-veniments d’aquesta mena per a unpaís com el nostre? Hi ha prou espaiper a tothom, per als artistes quenecessiten actuar per contrarestaraixí la baixada de les vendes delsseus àlbums; per als ajuntamentsque ho veuen com una oportunitatde promoció turística i cultural delsseus municipis, i per a la iniciativaprivada que creu que és una bonaoportunitat de negoci? El sector hatocat sostre, i el fet que enguany jano s’hagin organitzat o s’aguantind’un fil alguns festivals històrics–Santa Clotilde al Maresme o l’in-ternacional de Cadaqués, per es-mentar-ne alguns– o que d’altres,com el potent Doctor Music, s’ha-gin anul·lat, és un símptoma quehauria de servir d’alerta per a latemporada vinent o estem parlantde casos puntuals? L’administraciócultural, en tots els seus nivells, desdel local fins al nacional, té capaci-tat per ajudar bona part d’aquestsesdeveniments o només hauríemde confiar en l’aportació del públic?D’altra banda, algú pot retreure resa un munt de festivals d’iniciativaprivada que funcionen i que, sovint,esgoten totes les entrades?

Les respostes a totes aquestesqüestions són múltiples i, sovint,contradictòries. Per això seria posi-tiu que des del sector, amb totes lesseves branques, s’obrís un debatseriós sobre el futur dels festivalsd’estiu, per posar, sobretot, una mi-ca de llum sobre tots aquests inter-rogants i, de passada, per intentaresvair els temors que, les últimessetmanes, han envaït alguns res-ponsables de festivals davant lamarxa lenta en la venda d’entradesper als concerts d’aquest estiu.

Un estiude massafestivals?

EDITORIAL

resentar-se a unes eleccions iguanyar no necessàriament voldir manar. Ha passat abans, ha

passat en aquestes eleccions munici-pals i tornarà a passar en el futur.No només en els ajuntaments. Ha suc-ceït també en els comicis catalans, perexemple. Quan Artur Mas va ser pro-clamat vencedor per CiU i l’olivera elva deixar a l’oposició perquè sumava.Això és el joc democràtic. Si no sumes,has de buscar suports. El que passa ésque els electors tendim a justificar odestrossar un pacte basant-nos en lessimpaties que tenim pels actors del’entesa. Si remen a favor, l’aplaudim.Si representa els que no ens agraden,el condemnem. És humà, però nopràctic. La llei electoral és molt clara. Iels mateixos partits que, en funció del’acord de torn, en desbarren són elsmateixos que al Parlament de Catalu-nya fa legislatures que tenen parada lanova normativa catalana. Per què?

P “Els mateixospartits quemalparlen de la lleielectoral són elsque la tenen paradaal Parlament

Simplement a molts no els interessafer-ho perquè, de fet, ja els va bé comestà. Si ha de governar el vencedor ono s’ha d’aclarir. D’opcions n’hi ha, iestan plantejades. Com la segona voltaque fan en altres països.

Ahir alguns mitjans, sobretot espa-nyols, s’esgarrifaven per la interven-

ció del president Quim Torra en el pac-te del seu poble natal, Santa Colomade Farners. El més sorprenent, però,és que també ho feien alguns líders–en actiu o ja apartats– que en mésd’una ocasió han donat instruccionsals alcaldes sobre cap on havien de ti-rar. D’exemples, n’hi ha molts. Comquan, ja fa força anys, des de la plaçaSant Jaume es va forçar un pacte atres a l’Ajuntament de Girona. Ho hanfet tots. Algú s’escandalitzaria de sa-ber que Pedro Sánchez o Mariano Ra-joy, per posar dos noms, hagin agafatel telèfon algun cop i hagin vetat algu-na cosa? La política és així, i tampoccal ser ingenus.

Però no s’enganyin. Avui comen-çarà la batalla real dels pactes post-electorals: la de les diputacions cata-lanes, que és on hi ha el poder real ies remenen els diners de veritat. Totaixò que ha passat fins ara ha estat unaperitiu.

El joc democràticDavid Brugué / dbrugue@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Les darreresparaules

a frase és colpidora: “La seva sentència no nomésdeterminarà l’etapa final de la meva vida, sinó que

pot ser el principi d’una solució per a moltes persones.”Són paraules de Dolors Bassa, de les darreres que li vamsentir al Suprem. La seva intervenció, com totes les quevan fer els presos polítics, va ser una barreja de dignitat,determinació, reafirmació i emotivitat. I aquesta frasede la Dolors em va impactar especialment. Pel fet de serella, de tornar-la a sentir i perquè conté una vessantpersonal duríssima: la sentència pot determinar si

passarà els darrers anys de la sevavida a la presó. Que bèstia quesona! I també perquè, malgrat teniraquesta espasa de Dàmocles aldamunt, el seu pensamentcontinua sent per al col·lectiu, per ala solució del conflicte al nostre paísi per al futur de les properesgeneracions. Aquestes paraules,

dites per algú que s’enfronta a setze anys de presó–setze anys!–, prenen moltíssim més valor. Podemestar d’acord que les coses s’haurien pogut fer moltmillor, sens dubte. Però el que és indiscutible és que hiha nou persones que han fet el sacrifici personal mésgran que un pot fer: perdre la llibertat. I per una fitacol·lectiva, per uns ideals de país. Fàcil de dir i d’escriure.Però són ells els que estan a la presó. I malgrat que resapunta que la sentència serà absolutòria, les sevesparaules van ser d’una valentia infinita. No sé si mai elsho podrem arribar a agrair prou. O si ho sabrem fer.

L

Hi ha noupersonesque han fetel sacrificipersonalmés gran

http://epa.cat/c/vacgl4

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

GIRONÈSPOBLE ALCALDE PARTIT PACTE/GOVERN

Aiguaviva Josep Pinsach ERC ERC+JXCAT (MA)

Bescanó Xavier Vinyoles ERC ERC+CUP (MA)

Bordils Montserrat Pou JXCAT Majoria absoluta

Campllong Lluís Freixas JXCAT Majoria absoluta

Canet d’Adri Carles Espígol IPC-AM Majoria absoluta

Cassà de la Selva Robert Mundet JXCAT JXCAT+PSC (MA)

Celrà Dani Cornellà CUP Majoria absoluta

Cervià de Ter Roser Estanyol JXCAT Minoria

Flaçà Joan Adroher JXCAT Majoria absoluta

Fornells de la Selva Sònia Gràcia JXCAT Majoria absoluta

Girona Marta Madrenas JXCAT Minoria

Juià Carles Pagès JXCAT Majoria absoluta

Llagostera Toni Navarro ERC ERC+CUP-ALL (MA)

Llambilles Josep Maria Vidal JXCAT Majoria absoluta

Madremanya Albert Peracaula IPM-AM Majoria absoluta

Quart Carles Gutiérrez Q-ACTIU Q-Act+PSC+JXCAT(MA)

Salt Jordi Viñas ERC Minoria

Sant Andreu Salou Abel Buadas ERC Majoria absoluta

Sant Gregori Joaquim Roca JXCAT Majoria absoluta

Sant Joan de Mollet Ramon Costa JPERM-AM Majoria absoluta

Sant Jordi Desvalls Núria Martínez ERC ERC+JXCAT (MA)

Sant Julià de Ramis Marc Puigtió ERC Majoria absoluta

Sant Martí de Llémena Maria Dolors Arnau JXCAT Majoria absoluta

Sant Martí Vell Maria Àngels Vilà JXSMV-AM Majoria absoluta

Sarrià de Ter Narcís Fajaula ERC Minoria

Vilablareix David Mascort ERC Majoria absoluta

Viladasens Josep Massó ERC Majoria absoluta

L’ALT EMPORDÀPOBLE ALCALDE PARTIT PACTE/GOVERN

Agullana Josep Jovell Pujulà JXCAT Majoria absoluta

Albanyà Joan Fàbregas JXCAT Majoria absoluta

L’Armentera Narcís Isern JXCAT Majoria absoluta

Avinyonet de P. Júlia Gil JXCAT Majoria absoluta

Bàscara Narcís Saurina ERC Majoria absoluta

Biure Martí Sans CP Majoria absoluta

Boadella David Checa ERC Majoria absoluta

Borrassà Ferran Roquer JXCAT Majoria absoluta

Cabanelles Martí Espigulé JXC-AM Majoria absoluta

Cabanes Alejandro Hernandez JXCAT Majoria absoluta

Cadaqués Pia Serinyana FEM-CDQ Minoria

Cantallops Joan Sabartés ERC-AM Majoria absoluta

Capmany Joan Fuentes JXCAT Majoria absoluta

Castelló d’Empúries Salvi Guell ERC Minoria

Cistella Enric Gironella JXCAT Majoria absoluta

Colera Lluís Bosch JXCAT Majoria absoluta

Darnius Josep Madern JXCAT Majoria absoluta

El Far d’Empordà Jaume Arnall ERC-AM Majoria absoluta

L’Escala Víctor Puga CP Majoria absoluta

Espolla Carles Lagresa CE-AM Majoria absoluta

Figueres Agnès Lladó ERC ERC+PSC+GF+CF (MA)

Fortià Francesc Brugués GPF Majoria absoluta

Garrigàs Pilar Bosch JXCAT Majoria absoluta

Garriguella Isabel Teixidor JXCAT Majoria absoluta

La Jonquera Sònia Martínez JXCAT JxCat+PSC (MA)

Lladó Joaquim Tremoleda ERC Majoria absoluta

Llançà Francesc Guisset PSC JxCat+PSC (MA)

Llers Carles Fortiana JXCAT Majoria absoluta

Maçanet de Cabrenys Mercè Bosch ERC Majoria absoluta

Masarac Lluís Pujol JXCAT Majoria absoluta

Mollet de Peralada Josep Cristina JXCAT Majoria absoluta

Navata Jaume Homs JXCAT Majoria absoluta

Ordis Anna Torrentà ERC Majoria absoluta

Palau de Sta Eulàlia Xavier Camps ERC Majoria absoluta

Palau-saverdera Isabel Maria Cortada GDP-AM Minoria

Pau Pere Maluquer JXCAT JxCat+PHG (MA)

Pedret i Marzà Daniel València IXPM-AM Majoria absoluta

Peralada Pere Torrent JXCAT Majoria absoluta

Pont de Molins Josep Fuentes JXCAT Majoria absoluta

Pontós Bàrbara Van Hoestenberghe CXP Majoria absoluta

Port de la Selva Josep Maria Cervera JXCAT Majoria absoluta

Portbou Xavier Barranco JXCAT Majoria absoluta

Rabós Dominica Montiel JXCAT Majoria absoluta

Riumors Josep Maria Padrosa IXR-ICD Majoria absoluta

Roses Montse Mindan JXCAT JxCat+ERC+GdP (MA)

St. Climent Sescebes Olga Carbonell ERC Majoria absoluta

St. Llorenç Muga Montserrat Brugués CSLLM-AM Majoria absoluta

St. Miquel de Fluvià Àngel Posas ISMF-CP Majoria absoluta

Sant Mori Josep Maria Canals ERC Majoria absoluta

Sant Pere Pescador Agustí Badosa JXCAT Majoria absoluta

Santa Llogaia Mireia Pimentel JXCAT Majoria absoluta

Saus Esteve Gironès JXCAT Majoria absoluta

La Selva de Mar Joan Maria Roig JXCAT Majoria absoluta

Siurana Jordi Soto TXS-AM Majoria absoluta

Terrades Isidre Felip JXCAT Majoria absoluta

Torroella de Fluvià Pedro Moradell PSC-CP Majoria absoluta

La Vajol Joaquim Morillo JXCAT Majoria absoluta

Ventalló Maria Remei Costa JXCAT Majoria absoluta

Vilabertran Martí Armada ERC-AM Majoria absoluta

Viladamat Dolors Pons CUP Majoria absoluta

Vilafant Consol Cantells PSC Minoria

Vilajuïga Francesc-Xavier LLorente APV Majoria absoluta

Vilamacolum Jordi Claparols IPV-AM Majoria absoluta

Vilamalla Carlos Álvarez JXCAT Majoria absoluta

Vilamaniscle Ramon Bonaterra JXCAT Majoria absoluta

Vilanant Anna Palet JXCAT Majoria absoluta

Vila-sacra Maria Corbairan JXCAT Majoria absoluta

Vilaür Núria Sala CUP Majoria absoluta

BAIX EMPORDÀPOBLE ALCALDE PARTIT PACTE/GOVERN

Albons Joan Hostench JXCAT Majoria absoluta

Begur Maria Teresa Selva JXCAT JXCAT+TXBE+BiE (MA)

Bellcaire d’Empordà Cecília Barnosell JXCAT Majoria absoluta

La Bisbal Enric Marquès ERC ERC+CUP (MA)

Calonge Miquel Bell-lloch ERC ERC+AvMP+R-TE+CUP (MA)

Castell-Platja d’Aro Maurici Jiménez PSC PSC+ERC+VAeC (MA)

Colomers Josep Manuel López IPC-AMUNT Majoria absoluta

Corçà Raul Yruela FP-TE Majoria absoluta

Cruïlles, Monells i St. Sad. Daniel Encinas AVENÇ-AM Majoria absoluta

Foixà Josep Oliveras JXCAT Majoria absoluta

Fontanilles Salvador Coll JXCAT Majoria absoluta

Forallac Josep Sala JXCAT Majoria absoluta

Garrigoles Isidre Pallàs EXR-UPM Majoria absoluta

Gualta Jaume Fontdevila JXG-TE Majoria absoluta

Jafre Núria Berga FPJ Majoria absoluta

Mont-ras Vanessa Peiró JXCAT Majoria absoluta

Palafrugell Josep Piferrer ERC ERC+SOM+JXCAT (MA)

Palamós Lluís Puig ERC Majoria absoluta

Palau-sator Joan Sabrià ERC Majoria absoluta

Pals Carles Pi ERC ERC+JXCAT (MA)

DAVID CÉSPEDES/ARIADNA SALA GIRONA

■Els municipis gironins hanrenovat les seves alcaldies. Ahir vacomençar a caminar l’onzè man-dat municipal en democràcia i hova fer en la totalitat dels ajunta-ments gironins en confirmar-seels pactes postelectorals tancatsdurant les darreres setmanes iamb el relleu a algunes alcaldies

considerades històriques. En totalsón tretze els ajuntaments giro-nins que comencen el mandat enminoria: Girona, Salt, Sarrià deTer, Castelló d’Empúries, Palau-saverdera, Cervià de Ter, Vilafant,Santa Cristina d’Aro, Blanes, Vila-drau, Riudarenes, Tordera i Ri-poll. Fa quatre anys, van ser elsmunicipis gironins que es van tro-

bar en minoria. Els pactes per as-segurar la governabilitat almenysdurant els propers quatre anyshan estat del tot heterogenis i enels muncipis petits s’ha fugit delsmandats més ferms dels partits iles consignes generalistes. És laparticularitat de la política enl’àmbit local. Hi ha pactes de totsels colors polítics i aliances del tot

diferents que no es repeteixen encada municipi. La unitat indepen-dentista que es presagiava entreJunts i ERC tampoc s’ha complertde manera generalitzada i enmolts municipis van per separat.No hi hagut unitat estratègica.

En els pactes municipals s’hatrencat aquesta unitat indepen-dentista, tal com ha quedat de-

Tretze municipis gironinsinicien de moment el mandatgovernats en minoriaLa constitució dels ajuntaments es confirma amb els pactes polítics tancats durant els darrers diesEls ajuntaments de l’àrea urbana: Girona, Salt i Sarrià necessitaran acords polítics durant els 4 anys

DIUMENGE, 16 DE JUNY DE 20192 3

TEMA DEL DIA

Figueres és el més destacatEl pacte entre quatre forces s’ha

produït a Figueres i a Calonge. A

la capital empordanesa han pac-

tat ERC, PSC, Guanyem i Can-

viem. A Calonge, ERC, CUP, i els

grups AvMP i R-TE. Semblava

complicat però els acords entre

quatre formacions també són

possibles.

L’entesa també és possibleEl pacte entre tres forces també

és possible, una fórmula que

s’ha repetit en fins a nou oca-

sions a les comarques gironines.

És el cas de Palafrugell, Quart,

Roses i Begur, entre d’altres.

2 PACTES ENTRE 4

8 PACTES ENTRE 3

ACORDS MÚLTIPLES

NOUS AJUNTAMENTS 2019 ALCALDIES I PACTES

MUNICIPI A MUNICIPI

ENS TROBAREU A LA PLAÇA DEL LLEÓCARRER ULTÒNIA, N. 3, 1r PIS - 17002 GIRONA

I, ARA, TAMBÉ A PALAMÓSCARRER ENRIC VINCKE, N.17 - 17230 PALAMÓS

www.creso.cat renda2018@creso.cat 972 214 108

LA RENDA AL MOMENT

jamargant - 17/06/2019 08:01 - 81.32.134.81

Parlavà Joaquim Sabrià ERC Majoria absoluta

La Pera Oriol Balliu AMP-AM Majoria absoluta

Regencós Maria Pilar Pagès ERC Majoria absoluta

Rupià Pasqual Bosch SR Majoria absoluta

Sant Feliu de Guíxols Carles Motas TSF-TE TSF-TE+PSC (MA)

Santa Cristina d’Aro Lourdes Fuentes ERC Minoria

Serra de Daró Glòria Marull JXCAT Majoria absoluta

La Tallada d’Empordà Maria Dolors Guàrdia VCTMT Majoria absoluta

Torrent Josep Maria Ros JXCAT JXCAT+ERC+PSC (MA)

Torroella de Montgrí Jordi Colomí UPM UPM+ERC (MA)

Ullà Josep López PSC Majoria absoluta

Ullastret Josep Miquel Gatius JXCAT Majoria absoluta

Ultramort Maria Gràcia Serrats TXU-TE Majoria absoluta

Vall-llobrega Rufino Guirado JXCAT Majoria absoluta

Verges Ignasi Sabater CUP Majoria absoluta

Vilopriu Pere Pulido ERC Majoria absoluta

LA SELVAPOBLE ALCALDE PARTIT PACTE/GOVERN

Amer Maria Rosa Vila JXCAT Majoria absoluta

Anglès Àstrid Desset JXCAT Majoria absoluta

Arbúcies Pere Garriga ENTESA Majoria absoluta

Blanes Àngel Canosa ERC Minoria

Breda Dídac Manresa ERC Majoria absoluta

Brunyola Anna Mascort JXCAT Majoria absoluta

Caldes de Malavella Salvador Balliu JXCAT JXCAT+PSC (MA)

La Cellera Xavier Boïgues CAM-AM Majoria absoluta

Espinelves Joan Manel Claveria JPE-AM Majoria absoluta

Hostalric Nil Papiol ERC Majoria absoluta

Lloret de Mar Jaume Dulsat JXCAT JXCAT+PSC (MA)

Maçanet de la Selva Natàlia Figueras JXCAT JXCAT+ERC+PSC (MA)

Massanes Joan Pou IPM-AM Majoria absoluta

Osor Joan Pla UFO-AM Majoria absoluta

Riells i Viabrea Josep M. Bagot ERC Majoria absoluta

Riudarenes Josep Solé JXCAT Minoria

Riudellots Montserrat Roura JXCAT Majoria absoluta

St. Feliu de Buixalleu Josep Roquet JXCAT Majoria absoluta

St. Hilari Sacalm Joan Ramon Veciana PIG Majoria absoluta

St. Julià Llor i Bonmatí Marc García GISJLLIB-AM Majoria absoluta

Sta. Coloma Farners Susagna Riera JXCAT JXCAT+ERC+ISC (MA)

Sils Eduard Colomé JXCAT JXCAT+FemSils (MA)

Susqueda Eva Viñolas ERC Majoria absoluta

Tordera Joan Carles Garcia JXCAT Minoria

Tossa de Mar Immaculada Colom JXCAT JXCAT+ERC+FIC (MA)

Vidreres Jordi Camps JXCAT Majoria absoluta

Viladrau Margarida Feliu ERC Minoria

Vilobí d’Onyar Cristina Mundet GMI Majoria absoluta

GARROTXAPOBLE ALCALDE PARTIT PACTE/GOVERN

Argelaguer Artur Ginesta IPA Majoria absoluta

Besalú Lluís Guinó JXCAT Majoria absoluta

Beuda Bernat Sanz JXCAT Minoria

Castellfollit Miquel Reverter ERC Majoria absoluta

Maià de Montcal Joan Gainza JXCAT Majoria absoluta

Mieres Enric Doménech VM Majoria absoluta

Montagut Mònica Boix SMO Majoria absoluta

Olot Josep Berga JXCAT Majoria absoluta

Les Planes Eduard Llorà JXCAT Majoria absoluta

Les Preses Pere Vila JXCAT Majoria absoluta

Riudaura Agustí Llop RP-AM Majoria absoluta

Sales de Llierca Miquel Palomeras APTS-CP Majoria absoluta

St. Aniol de Finestres Francesc Oliveras JXCAT Majoria absoluta

St. Feliu de Pallerols Artur Colomer UXSF-ERC Majoria absoluta

St. Ferriol Albert Fàbrega JXCAT Majoria absoluta

St. Jaume de Llierca Jordi Cargol JXCAT Majoria absoluta

St. Joan les Fonts Maria Vidal JXCAT Majoria absoluta

Santa Pau Pep Companys UXSP-AM Majoria absoluta

Tortellà Josep Reig ST-ERC Majoria absoluta

La Vall de Bianya Santi Reixach JXCAT Majoria absoluta

La Vall d’en Bas Lluís Amat LVP-AM Majoria absoluta

PLA DE L’ESTANYPOBLE ALCALDE PARTIT PACTE/GOVERN

Banyoles Miquel Noguer JXCAT Majoria absoluta

Camós Josep Jordi ERC Majoria absoluta

Cornellà del Terri Salvador Coll JXCAT Majoria absoluta

Crespià Francesc Xavier Quer JXCAT Majoria absoluta

Esponellà David Juan ERC Majoria absoluta

Fontcoberta Joan Estarriola ERC Majoria absoluta

Palol de Revardit Jordi Xargay JXCAT Majoria absoluta

Porqueres Francesc Castañer IDP-AM Majoria absoluta

Sant Miquel de C. Josep Oriol Serra JPSMC-AM Majoria absoluta

Serinyà Josep Antoni Ramon GPS-AM Majoria absoluta

Vilademuls Àlex Terés JXCAT Majoria absoluta

RIPOLLÈSPOBLE ALCALDE PARTIT PACTE/GOVERN

Campdevànol Dolors Costa JXCAT Majoria absoluta

Campelles Joan Dordas ERC Majoria absoluta

Camprodon Xavier Guitart TPC-CP Majoria absoluta

Gombrèn Cesar Ollé TJFG-AM Majoria absoluta

Llanars Amadeu Rosell ERC Majoria absoluta

Les Lloses Andreu Llimós ERC Majoria absoluta

Molló Josep Coma JXCAT Majoria absoluta

Ogassa Josep Tremps IPO-ERC Majoria absoluta

Pardines Núria Pérez IDP-AM Majoria absoluta

Planoles David Verge GNP Majoria absoluta

Queralbs Maria Inmaculada Constans JXCAT Majoria absoluta

Ribes de Freser Mònica Santjaume JXCAT Majoria absoluta

Ripoll Jordi Munell JXCAT Minoria

Sant Joan Abadesses Ramon Roqué MES-UPM Majoria absoluta

Sant Pau de Seguries Maria Dolors Cambras JXCAT Majoria absoluta

Setcases Anna Vila ERC Majoria absoluta

Toses Juan Bernadas JXCAT Majoria absoluta

Vallfogona Eduard Ramo TPV-AM Majoria absoluta

Vidrà Josep Anglada JPV Majoria absoluta

Vilallonga de Ter Mònica Bonsoms JXCAT Majoria absoluta

CERDANYAPOBLE ALCALDE PARTIT PACTE/GOVERN

Alp Carlos Adsera EN-CERD En-Cerd+ERC (MA)

Bolvir Isidre Chia JXCAT Majoria absoluta

Das Enric Laguarda ERC Majoria absoluta

Fontanals Ramon Chia FDC-AM Majoria absoluta

Ger Alfonso Casamajo JXCAT Majoria absoluta

Guils de Cerdanya Jose Mendo JXCAT Majoria absoluta

Isòvol Juan Bertran JXCAT Majoria absoluta

Llívia Elies Nova LLF-AM Majoria absoluta

Meranges Esteban Avellanet JXCAT Majoria absoluta

Puigcerdà Albert Piñeira JXCAT Majoria absoluta

Urús Jordi Ginesta JXCAT Majoria absoluta

mostrat en diversos municipis, nonomés de les comarques gironi-nes sinó en tot l’àmbit municipalcatalà. L’exemple és que en gene-ral a Catalunya, Junts i ERC hanpactat per separat amb el PSC. Elssocialistes han pres un protago-nisme molt destacat a diversosmunicipis pactant indistintamentamb els dos partits sobiranistes. AFigueres, ERC i PSC han aconse-guit posar-se d’acord per treurel’alcaldia a JxCat i en alguns llocshistòrics com Platja d’Aro ERC hadonat l’alcaldia als socialistes. Haestat també el comiat d’alguns al-caldes històrics, com és el cas deJoan Giraut a Platja d’Aro o PereCabarrocas a Quart (PSC). Juntstambé ha pactat amb el PSC perpoder conservar l’alcaldia de Llo-ret de Mar i a Maçanet de la Selvael pacte ha estat entre els tres prin-cipals partits: Junts, ERC i PSC.

Serà també una etapa munici-pal complicada en molts munici-pis pels governs en minoria ques’han constituït.

L’exemple més clar és la capitalgironina. A Girona continuaràMarta Madrenas, que ha pogut ti-rar endavant la seva investiduraper ser la llista més votada, però,a partir d’avui, estarà obligada aarribar a acords permanentmentamb altres forces per poder portara terme l’acció de govern i acon-seguir una entesa per tancar elpressupost municipal o la planti-lla municipal. El consens serà de-terminant i factor clau en alguns

municipis gironins. Però, curiosa-ment, als tres municipis de l’àreaurbana és on no hi ha cap majoriaabsoluta, i tant Girona, com Salt,com Sarrià de Ter hauran de sergovernats de moment en minoriai arribar a acords puntuals per go-vernar, tret que durant el mandates pugui tancar alguna coalició.

Durant la jornada es van for-malitzar tots els pactes políticsanunciats sense sorpresa desta-cada.

ALCALDIES I PARTITS POLÍTICS

1022019

1132015

912019

622015

242019

212015

102019

152015

42019

72015

PARTITS

INDEPENDENTS

Diari de Girona

politica@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

ERC guanya força davant de lapèrdua de suports de JxCat i el PSC

La constitució dels nous ajun-taments que va tenir lloc ahir vaconstatar el creixement que ja vaexperimentar ERC a les eleccionsgenerals, ja que ha guanyat propde 30 alcaldies respecte les elec-cions del 2015. Així, de les 62 quetenia fins ara, passa a tenir-ne91. La comarca on acumula mésalcaldies és l’Alt Empordà, segui-da del Gironès. Els partits inde-pendents també guanyen suportsi passen de 21 alcaldies a 24. ElBaix Empordà -on recentment hasorgit la marca Tots per l’Empor-dà per tenir més pes als òrganssupramunicipals- és la comarcaamb més partits independents algovern, amb un total de 9.

D’altra banda, la resta de par-tits han experimentat una pèrdua

de suports. Els convergents, araaplegats amb la marca JxCat, hanassolit 102 alcaldies, onze menysque fa quatre anys. El PSC segueixen caiguda lliure i només comptaamb 10 de les 15 alcaldies que te-nia el 2015. A les eleccions ante-riors, els socialistes ja en van per-dre la meitat. Pel que fa als cupai-res, s’han quedat amb 4 de les 7que ostentaven. MES té una alcal-dia i els comuns (anteriormentsota les sigles d’ICV) s’han quedatsense l’única alcaldia que tenien.

Durant aquesta etapa de go-vern tampoc hi haurà cap alcaldiani de Ciutadans ni del PP, que, defet, ha rebut una forta sotregadai fins i tot ha perdut regidories aciutats importants com Figueres iGirona. A.S. GIRONA

MA: MAJORIA ABSOLUTA m: MINORIA

jamargant - 17/06/2019 08:01 - 81.32.134.81

CARME VILÀ MAÇANET DE CABRENYS

■Maçanet de Cabrenys ha buscatel silenci per oferir-lo als visitants.Lluny de l’estrès del dia a dia i delssorollosos espais habituals s’haeditat una guia pionera, del silen-ci, amb indrets marcats geogrà-ficament. La iniciativa s’emmarcaen els projectes de promoció tu-rística inclosos dins la nova marcala Vall Infinita. Ara s’està treballanttambé en una ruta dels exilis desdel principi del segle XX fins avui.

«Cada dia estem immersos enla feina i en el neguit, el nerviosis-me del que comporta la nostra so-cietat, la casa, la feina i no ens pa-rem a pensar en aquest silenci».Ho explica l’alcaldessa en fun-cions de Maçanet, Mercè Bosch,que destaca la bellesa dels parat-ges de Maçanet, la Vall Infinita,entre el massís de les Salines i la

serralada del Fau. Els indrets s’enumeren en tres

temàtiques: els punts de silenciamb «vistes espectaculars»; elsimmersos en boscos; i els situatsa tocar de punts d’aigua. «Espaisaïllats, llocs on només sents elcant d’un ocell o el soroll del riupassant entre pedres, tot això quesovint no ens parem a escoltar»,diu Bosch.

S’hi pot trobar, per exemple, elpic més alt de l’Empordà, el Rocdel Comptador.

En l’apartat de l’aigua, s’hi tro-ben espais com les gorgues, entreles quals, la gorga de les Dones. «Al’estiu podreu gaudir de banysd’aigües mineromedicinals bene-ficioses per a la nostra pell i a l’hi-vern podrem gaudir de silenci osoroll d’aigua».

El bosc Encantat està situat en

l’apartat de boscos. En aquest cas,es troba al GR- de camí cap alSuro de la Pubilla. «Amb granquantitat d’arbres i pedres que

donen la sensació d’haver-nos in-troduït en un bosc de follets...»,s’explica. La guia inclou les coor-denades de la ubicació i indica-

cions per a l’accés a peu, accésamb turisme o amb x. Tambédona detalls de la dificultat clas-sificant-la en baixa, mitjana o alta.

TERME DE DARNIUS

Pantà de Boadella

Tapis

GI-503

GI-503GI-503

GR

-11

GR-11

GR-11

La Vajol

Les Illes

TERME D’ALBANYÀ

TERME DE COSTOJA

TERME DE ST. LLORENÇDE CERDANS

TERME DE REINERS

TERME DE LA VAJOL

MAÇANET DE CABRENYS

TERME D’AGULLANA

TERME DE CERET

TERME DE MORELLÀS

Pont de Can Poquet

TERME DE ST. LLORENÇ DE LA MUGA

1314

17

2122

8

5 4

3

6

7

2

11

12

1520

9 10

1

1

Collada del Pou de la Neu19

Molí d’en Robert11

El Fau (Hermita)17

Coll de Sant Martí24 Roc del Comptador25

Collada dels Pous18 Rocs del Castell de Bac Grillera21 Mirador de la Gavarra22 Roc de Frausa23

Font de l’Aranyó12 Font de les Salines15 Font del Moixer20 Mirador de les Mines13 Castell de Cabrera14

Font de les Creus2 Font d’en Coll3 Font de Can Saguer4 Gorga de les Dones6 La Farga7

Pont de Can Saguer5 Font del Diví8 Bosc Encantat9 Suro de la Pubilla10 Pic de les Salines16

1619

24

23 2518

Punt de silenci amb vista

Punt de silenci immers en el bosc

Punt de silenci amb aigua

LA GUIA

Diari de GironaDIUMENGE, 16 DE JUNY DE 201932

L’ALT EMPORDÀ altemporda@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

Maçanet buscael silenciper als turistes S’ha editat una guia pionera amb25 indrets dins el terme lluny dels sorolls

Els guanyadors dels Premis Arjau 2019, amb la consellera d’Empresa i l’alcaldessa de Roses. 6COMUNICACIÓ

DdG ROSES

■Els impulsors del Nautic Center,dels restaurants La Llar i Die Inseli de Calçats Dari han estat guar-donades amb els premis Arjau. Els reconeixements, queconcedeixen l’Estació NàuticaRoses-Cap de Creus i ShoppingRoses, s’han atorgat per cinquèany consecutiu en el marc de la

Desena Festa del Mar, que se ce-lebra aquest cap de setmana almunicipi. El Premi Arjau és un re-coneixement que els empresarisde Roses concedeixen a personesvinculades al municipi, que hantingut una trajectòria exemplar ique amb la seva dedicació i entre-ga han ajudat a posicionar Rosescom a població turística capda-vantera. L’acte d’entrega es va dura terme divendres al vespre al’Hotel Terraza de Roses, el va pre-sidir la consellera d’Empresa i Co-neixement, Àngels Chacón, i vacomptar també amb l’assistènciade l’alcaldessa, Montse Mindan.

Els Premis Arjaureconeixen la trajectòria dequatre empreses de RosesEls impulsors del NauticCenter, els restaurants La Llari Die Insel i Calçats Darihan estat els guardonats

Les màquines treballant en la graderia del Camp dels Pilans. AJ. L’ESCALA

DdG L’ESCALA

■L’Ajuntament de l’Escala ha in-vertit . euros en la instal·la-ció d’una nova graderia al Camp

dels Pilans. L'any passat es va es-trenar la pista multiusos que hi haal costat de la sala polivalent delbarri i aquesta és una nova fase delprojecte de millora de tot l'entornde la zona verda principal que téel Camp dels Pilans.

Precisament en aquest espais’hi ha estrenat un circuit PumpTrack per a bicicletes. Es tracta

d’una pista tancada que es pot re-córrer també amb patinets i ambespais de salt.

La nova graderia es preveu queestigui a punt per Sant Joan, coma mínim la zona de l'escenari, jaque s'ha d'utilitzar en la tradicio-nal revetlla que es fa al barri, se-gons ha informat l’Ajuntament del’Escala.

L’Escala inverteix 35.000 euros en lanova graderia del Camp dels PilansLa pista estrenaràla nova zona per Sant Joani inclou espai per serutilitzada com a escenari

jamargant - 17/06/2019 08:01 - 81.32.134.81

TAPI CARRERAS GIRONA

■La brigada municipal de controlde plagues i animals de Girona vafer, durant l’any , . actua-cions en control de plagues a lesclavegueres i a la via pública. Vanser tant inspeccions com aplica-cions de productes biocides. A di-ferència de l’any anterior, van bai-xar les actuacions per panerolesperò van augmentar les interven-cions per rosegadors i per abellesi vespres.

De fet, a escala global l’any hi va haver més actuacions que enanys anteriors. L’any havienestat i l’any , . Aquestincrement es deu en part al fet quel’Ajuntament va contractar, l’any, una empresa per capturaranimals, sobretot gossos i gats,abandonats o perduts, amb l’ob-jectiu que les brigades se centres-sin més en les plagues.

La plaga que va generar més ac-tuacions l’any passat va ser la delsrossegadors, amb interven-cions. L’any anterior havien estat i el , . Normalmentaquestes accions són de caire pre-ventiu o es fan en punts concrets,arran de l’avís d’algun ciutadà. Ensegon terme, hi va haver actua-cions contra les abelles i les ves-pes. Al llarg de l’any , van pro-duir-se actuacions, molt persobre de les que s’havien pro-duït l’any anterior.

La tercera tipologia més perse-guida van ser les paneroles, quel’any anterior havien estat la plagaque més accions havia comportat.El van ser , per l’any i l’any .

Altres actuacions que es vanportar a terme van ser per la pre-sència de formigues () i tèr-mits(), i per altres insectes comara cucs, puces, arnes, corcs, xin-xes i escarabats ().

Pel que fa a ocells, les brigadesmunicipals van actuar en oca-sions. En ocasions va ser per lapresència de gavians; en , percoloms morts o ferits; , per ànecs;, altres ocells, i més per casoscorresponents a altres incidènciesde possibles plagues. Cal tenirpresent que molts serveis de con-trol d’aus s’encarreguen a una em-presa externa.

A més a més, al llarg de l’any, les brigades van realitzar actuacions en els diferents centresi equipaments municipals en el

marc del Programa de control in-tegrat de plagues, que consisteixen una inspecció inicial i l’elabo-ració d’un pla d’acció. Són tambémés accions que l’anterior, quanes van realitzar actuacions. Labrigada està formada per quatrepersones, tres de les quals són ofi-cials (una fa les funcions de coor-dinador-encarregat) i la quarta ésun peó.

Serveis d’una empresa externaA banda de la tasca de control deplagues que fa la brigada munici-pal, durant l’any es van seguirfent les campanyes de control

d’aus urbanes i d’insectes mitjan-çant serveis contractats externa-ment, però sota la supervisió di-recta de l’Ajuntament.

Així, pel que fa al control d’es-tornells, s’utilitza com a mètodeper foragitar-los de la ciutat la re-producció de sons i crits d’alerta,des de fa ja uns quants anys. L’anypassat, segons la memòria d’acti-vitats, les incidències van ser «pocsignificatives en la majoria delsdormidors localitzats». Exacta-ment una, com l’any anterior. Elssons simulen aus rapinyaires quetenen per objectiu esporuguir itambé crits de pànic enregistratsdels mateixos estornells.

Respecte al control de colomsd’aquesta empresa externa, la re-gulació de la població es va fer permitjà de captures amb gàbies endeterminades ubicacions. Noconsta que, aquest darrer any, esfes amb el disparament automàticde xarxes. Es van agafar co-loms i, a més, es van retirar quatrenius i quinze ous. Unes xifres moltinferiors, per exemple, a les de fados anys, quan es va arribar a cap-turar . exemplars. Aquell anyvan capturar . coloms (.amb xarxa automàtica i ambgàbies). L’any , es van caçar coloms ( amb xarxa auto-màtica i amb gàbies).

En canvi, pel que fa al control degavians de l’empresa externa, la xi-fra de l’any , amb actua-cions ( nius, ous, polls i ga-vines adultes), va ser superior a lade l’any anterior, quan es van re-gistrar actuacions ( nius, ous i polls). L’any havienestat intervencions de captura( nius, ous, polls i dos ga-vians adults).

Més actuacions per rates i vespes, i menys per paneroles

L’any 2018, les brigades van intervenir en 1.132casos a les clavegueres i a la via pública percontrolar diferents plagues, mentre que el 2017es va fer en 844 casos El servei extern capturacada any menys coloms i en tres anualitats hapassat de 1.878 exemplars a 825, i l’any passat,sense utilitzar la xarxa automàtica, 447

SERVEISBRIGADA

MUNICIPAL

ROSEGADORS356

ABELLES I VESPES294

PANEROLES230

FORMIGUES88

MOSQUITS65

TÈRMITS1

ALTRES (PUCES,XINXES, CUCS,

ARNES, CORCS...)57

GAVIANS16

COLOMS13

ÀNECS4

ALTRESOCELLS

6

ALTRESINCIDÈNCIES

12

1.132durant el 2018

1.093casos perinsectes i

rosegadors

39per casos d’aus

CONTROL DE PLAGUES A GIRONA

447COLOMS

CAPTURATS AMB GÀBIES I XARXES

I RETIRADA DE 4 NIUS I 15 OUS

59GAVIANS,

OUS I POLLS, CAPTURATS EN NIUS

SERVEIS FETS PER

EMPRESESPRIVADES

POL

V.V.

Diari de GironaDIUMENGE, 15 DE JUNY DE 201926

GIRONA, SALT I SARRIÀ girona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 17/06/2019 08:01 - 81.32.134.81

La temporada turística ja ha co-mençat a l’aeroport de Girona iaixò es nota amb el gran trànsit depassatgers que van amunt i avallde les instal·lacions de Vilobí d’O-nyar. Hi ha persones que intentensortir d’aquest punt cap a païsoson creuen que tindran una vidamillor i s’arrisquen a fer-ho, al-guns d’ells, utilitzant documenta-ció falsa o falsificada. Per tal de fre-nar-ho i per enxampar tambéaquelles persones que tenen re-clamacions judicials pendents hiha la Policia Nacional. Aquest ja han fet detinguts.

A l’aeroport de Girona, el CNPhi té una comissaria, ara lideradaper la inspectora, Sara Teijeira. Vaaterrar a l’abril en aquest lloc icompta amb un equip «merave-llós» assegura, el qual cada dia isobretot ara en temporada alta, técom a missió principal el controldocumental tant dels passatgersque arriben com els que volensortir d'Espanya a través d'aques-ta frontera exterior.

Durant la temporada alta se’ls

«triplica» la feina a Vilobí. Unamostra del que es poden trobaraquests policies és, per exemple,el que va passar durant el cap desetmana del de maig al dejuny. Es van detenir cinc perso-nes. Dues d’elles el matí del demaig quan intentaven agafar volscap a Londres i Bristol. Un ciutadàiranià va ser arrestat perquè por-tava una carta d’identitat romane-sa falsa. L’altre detingut era unhome de nacionalitat albanesaque va intentar anar al Regne Unitamb una carta d’identitat italianafalsificada. El dia , els agents delCNP van trobar un altre ciutadàalbanès que volia anar a Dublinamb una carta italiana falsificada.

Reclamacions judicialsEl de maig van fer dos arrestos,en aquest cas perquè tenien recla-macions judicials pendents. A und’ells se’l va enxampar en el filtrede control d’un vol a Rabat. Era unciutadà francès amb una ordre dedetenció i personació per un jutjatpenal de València. En un vol queprocedia d’East Midlands (Angla-

terra), un ciutadà britànic va serdetingut perquè tenia també unaordre de detenció i personació enun jutjat de Palma.

Els controls de documentacióque fa el CNP depenen, com re-corda la Inspectora, de si el pas-satger és ciutadà de la Unió Euro-pea i pertany a l’espai Schengen.En aquest cas es pot circular lliu-rement i, per tant, no existeixenles fronteres. En canvi, hi ha pa-ïsos que malgrat ser a Europa comRegne Unit o Irlanda no formenpart de Schengen i a aquests, se’lsfa un control mínim de la docu-mentació. Però a Girona també hiha viatgers que formen part delque s’anomena Tercers Països i aaquests, se’ls fa un control estric-te. Aquí, com destaca la cap delCNP a l’aeroport, el que es mira ésa banda de l’autenticitat del docu-ment, també la validesa dels vi-sats.

A l’aeròdrom de Girona actual-ment hi ha tres companyies quevolen des de Rússia i, per tant, elsturistes que procedeixen d’un vold’aquest país se’ls farà aquest ti-

pus de registre documental. Elmateix passa amb els vols delMarroc, recorda la inspectora.

La inspectora Sara Teijeira des-taca que en aquets controls es tro-ben sobretot persones que portendocumentació falsa o falsificada.Remarca que es detecten moltespersones albaneses que utilitzenaquest sistema. En aquestes ins-tal·lacions han detectat enguanyforça gent d’aquest país que viat-javen amb una carta d’identitatitaliana falsificada. També hanenxampat persones de Geòrgiaque aportaven documents falsos.La major part d’aquestes personesse’ls deté quan intenten anar avols amb destinació Irlanda o elRegne Unit, ja que allà, destacaTeijeira, tenen més facilitats alho-ra de demanar-hi asil.

En els darrers anys a l’aeroportde Girona s’havia donat algun casd’alguna família procedent de Sí-ria que fugia de la guerra que ha-via decidit venir a Espanya a tra-vés d’aquest aeroport. Enguany sen’han detectat dos casos. Diu lainspectora que les instal·lacions

de Vilobí atrauen un «turisme fa-miliar» i que es dona poc. Una al-tra tipus de persona que passa perles instal·lacions i es detecta ésaquelles que tenen una reclama-ció judicial pendent.

Canvis pel BrexitPreguntada sobre què canviaria laseva feina si finalment el RegneUnit acaba fent el Brexit, asseguraque el canvi seria radical ja queaquest és un aeroport amb ungran trànsit de britànics i això ob-ligaria a ampliar les instal·lacionson es fan els controls documen-tals. Malgrat tot, diu que aquestapossibilitat per ara és ciència-fic-ció, ja que no se sap si els britànicspasarien amb visats o només pas-saports. I naturalment, si els bri-tànics necessiten de visats, supo-saria que el CNP hagués de fercontrols documentals com elsque es fan a Tercers països.

EVA BATLLE VILOBÍ D’ONYAR

Policia Nacionaltriplica la feinadurant latemporada altaa l’aeroport

En només tres dies de juny han detingut cincpersones per documents falsificats i requisitòries

La nova cap del CNP a la instal·lació destacaque un Brexit obligaria a ampliar la zona de filtres

Passatgers passant pel sistemaautomàtic ABC de l’aeroport,ajudats per un agent del CNP,aquest mes. FOTO: ANIOL RESCLOSA

EVA BATLLE VILOBÍ D’ONYAR

■ La inspectora de la Policia Na-cional a Girona, Sara Teijeria s’haconvertit en la nova cap de la co-missaria del CNP a l’aeroport. Estracta de la dona que té una res-ponsabilitat més alta a la provínciai és la segona inspectora que té el

cos a Girona. Enguany se celerenels anys de la incoporació de ladona al CNP hi destaca que a la Po-licia no hi ha diferències entre ho-mes i dones.

Com és que va triar el destí deGirona? Què tenia d’atractiu?

És el meu primer destí i la Policiatal com funciona tan pots ascendirdes de la base i vas pujant oposi-tant. O bé si ets graduat ja pots opo-sitar a l’escala d’inspectors. Jo heentrat per aquesta via, la de fora.Un cop que hi accedeixes has depassar un curs de dos anys a Àvila,

després unes pràctiques, que vaigfer a Madrid. I en funció d’això des-prés tens un escalafó, i en funciód’aquest, tens uns destins. El destíés la ciutat, no és l’aeroport. Jo vaigveure Girona i vaig pensar la CostaBrava és bonica i crec que ho dis-frutaré. I una de les places era l’ae-roport, el punt fronterer i m’agrada.

Què té d’especial dedicar-se al’especialitat de fronteres?

M’agrada molt i té una impor-tància avui en dia. Hi ha la proble-màtica amb la immigració els flu-xos migratoris, el control, entred’altres. Es important i és una bran-

ca dins del CNP que tenim i l’aero-port és un punt fronterer atractiu.

Ja s’ha adaptat al nou càrrec?L’ d’abril vaig començar i el pe-

ríode d’adaptació requereix el seutemps. Però he de dir que esticmolt afortunada perquè l’equipque hi ha pràcticament van sols.Coneixen tots els procediments,són gent molt disposada i prepara-da.

Aquest any fa anys de l’en-trada de la dona al CNP, hi ha di-ferències al cos si s’és dona?.

La Policia no deixa de ser un re-flex de la societat. En ser funciona-ris tenim la sort que els processosestan estipulats igual tant per ladona com l’home. El paper de ladona està assumit. El problema ésla conciliació. ja que el CNP és a totel territori i t’has de moure de casai canviar de destí sovint.

P

R

P

R

P

R

P

R

«M’agrada molt l’àrea de fronteresi avui dia té una gran importància»

La nova cap del CNP a l’aeroport,la inspectora Sara Teijeira.

La inspectora de la PoliciaNacional Sara Teijeira acabad’agafar les regnes de lacomissaria de l’aeroport

Comarques

Diari de GironaDILLUNS, 17 DE JUNY DE 20198

jamargant - 17/06/2019 08:00 - 81.32.134.81

Els aparadors de les botigues de Blanes van prendre vida el dissabte en la 3a edició dels«Aparadors en viu» i la posterior desfilada. Diversos models van posar com si fossin maniquins idesprés van protagonitzar una desfilada. FOTO: AJ. BLANES

Èxit de públic als «aparadors en viu» de Blanes

Anglès va celebrar dissabte el festival Viu la Burés, que voldinamitzar l’espai de l’antiga fàbrica tèxtil. La jornada vacomptar amb una desfilada de moda.

FOTO: DAVID APARICIO

Anglès viu la moda a la BurésLa Festa Major de Cassà ha viscut el cap de setmana més mo-

gut. La Principal de Cassà va celebrar ahir la tradicional audicióde sardanes a la plaça de la Coma.

FOTO: ANIOL RESCLOSA

Sardanes a les Festes de CassàEls Amics de la Casa Màgica van celebrar dissabte la confe-

rència La màgia de les construccions megalítiques, sobre elsjaciments de Santa Cristina d’Aro.

FOTO: GLÒRIA JARA

La màgia del megalític gironí

Núria Iglesias, F. Sidera, Narcís Sancho i Torrent Pagès van tancar ahir el Festival Art i Gavarres.Iglesias va realitzar una performance, mentre que els altres tres artistes van fer una acció vinculada ala instal·lació de Landart Templum de Pagès i Serrat a la Font d’en Pericot.

FOTO: ART I GAVARRES

Punt final de la 2a edició del Festival Art i Gavarres

Els carrers d’Arbúcies es van omplir ahir de colors primaverals amb el tradicional concurs decatifes de flors naturals que enfronta els diferents carrers de la vila el diumenge abans de Cor-pus. El carrer Segimon Folgueroles va guanyar el premi a la originalitat i el disseny amb els Vinils

que fan història, el Pop-Art dels Catifacorns del carrer Camprodó va fer-se amb el premi al tre-ball, i els veïns de la font del Bon Humor del Carrer Sorrall es van endur el guardó a la varietat deflor per la seva Galeria d’ocells.

FOTO: DAVID APARICIO

El concurs de catifes de flors naturals omple Arbúcies de colors primaverals a la festa de les Enramades

VIDA SOCIAL Fires i celebracions a les Comarques Gironines

Comarques

Diari de Girona DILLUNS, 17 DE JUNY DE 2019 11

jamargant - 17/06/2019 08:00 - 81.32.134.81

Cultura i Societat

Diari de GironaDILLUNS, 17 DE JUNY DE 201932

L’actuació de Doctor Prats, ahir, al Festivalot. ANIOL RESCLOSA

A. JUANOLA GIRONA

■ El Festivalot s’ha erigit com elconcert familiar d’obertura del’estiu en la seva cinquena edicióarribant a les . personesd’assistència i consolidant el seuformat encarat al públic infantil.Un cap de setmana ple d’activitatslúdiques, concerts animats i es-pais diversos celebrats a la Devesade Girona, espai emblemàtic ons’han deixat veure tant gironinscom turistes d’arreu.

Davant la sorpresa del públic,Els Amics de les Arts, directors ar-tístics del Festivalot, van improvi-sar ahir a la tarda un concert acús-tic de mitja hora a l’escenari, tal

com han acostumat a fer en altresocasions. «És el seu festival i sem-pre que poden trobar un petit es-pai intenten tocar les seves pecesmés conegudes, encara que arahagin aturat totes les seves actua-cions al país perquè estan treba-llant en el nou disc», van assegu-rar des de l’organització.

Una Devesa plena de gom a gomEl plat fort d’ahir van ser les duessessions matinals de Doctor Prats,en les quals van omplir l’Auditori,i la signa de marxandatge poste-rior. A més, també va destacar l’ac-tuació a l’aire lliure de Xiula a les. hores, en la qual els oients

van agrair l’ombra dels platanersen un dia tan assolellat i calorósen què al migdia també es va po-der veure alguns assistents fentpícnic amb la música de fons.

Així mateix, el passeig Güell es-tava replet de famílies, entre lesfood trucks i els escenaris. Segonsl’organització, «aquesta edició hasigut tot un èxit. Ja havíem previstuna major conglomeració i peraixò havíem ampliat l’aforament,els espais (afegint el Palau de Firesamb la novetat del Market, on di-verses marques comercials pre-sentaven els seus productes), elsserveis i les activitats. Tothom s’hasentit plenament acollit».

La 5a edició del Festivalotarriba als 20.000 assistentsEls Amics de les Arts, directors artístics del festival, van improvisarun concert acústic Doctor Prats i Xiula van encapçalar l’última jornada

EUROPA PRESS MADRID

■ Un estudi elaborat per la Uni-versitat de Pennsilvània i la Uni-versitat de Califòrnia amb unamostra de gairebé . alumnesd’entre i anys ha revelat unaconnexió entre la migdiada dedesprés de dinar i una major feli-citat, autocontrol i ànim dels ado-lescents; menys problemes decomportament, i un quocient in-tel·lectual més alt; aquest últim

aspecte es dona particularmenten els estudiants de més edat.

L’estudi, publicat a la revistaSleep, ha recolzat una visió moltcomuna en els pares segons laqual les migdiades tenen benefi-cis per als nens i nenes. Precisa-ment, les troballes més sòlides esvan associar amb el rendimentacadèmic, tal com declara el neu-rocriminòleg Adrian Raine, coau-tor de l'article Els que fan migdia-da tres o més vegades per setmanamilloren el seu rendiment acadè-mic en un , quan tenen anys.

Sorprenentment, apunta l'au-tor principal de l'estudi, JianghongLiu, la falta de somni i la somno-lència diürna estan molt genera-

litzades, ja que afecten fins al de tots els nens investigats. A més,els efectes negatius cognitius,emocionals i físics dels mals hà-bits de somni estan molt esta-blerts. En part, això és conseqüèn-cia del fet que als Estats Units lamigdiada desapareix a mesuraque els nens creixen. No obstantaixò, a la Xina aquesta pràcticaestà integrada en la vida diària, jaque es continua fent migdiades al'escola primària i secundària i,fins i tot, a l'edat adulta.

Dels . adolescents, els in-vestigadors van recopilar dadessobre la freqüència i la durada deles migdiades, mesures psicològi-ques (ànim i felicitat) i mesures fí-siques (índex de massa corporal inivells de glucosa). També van de-manar als mestres informació so-bre el comportament acadèmicde tots els estudiants, analitzant iajustant posteriorment el sexe,l’edat, el curs i l'horari nocturn.

Els estudiants que fanmigdiada són millorsAquesta és la conclusió delnou estudi de la Universitatde Califòrnia publicata la revista «Sleep»

jamargant - 17/06/2019 08:00 - 81.32.134.81

CCOO, Satse i UGT buscaran una nova datadesprés del judici del 26 de juny contra la patronaldel sector perquè «el conflicte continua obert»

La mobilització, que estava prevista per als dies 18, 19 i 20 de juny, reivindica el convenisectorial que es va signar el novembre passat

La sanitat concertada ha ajornatla vaga prevista pels dies , i de juny. Els tres sindicats convo-cants, CCOO, UGT i Satse, han de-cidit suspendre la protesta de tresdies, amb què volien reivindicarel conveni Siscat dels centres sa-nitaris concertats, per no afectarel judici del dia de juny, que vaninterposar contra la patronal delsector per voler «negociar aspec-tes fora del conveni».

Tot i això, asseguren els tres sin-dicats, el conflicte «continuaobert» i, després de la celebraciód'aquest judici tenen previstanunciar una nova data de vaga alsector, que a Girona comprèn totsels hospitals de la xarxa públicaexcepte l'hospital Josep Trueta,que depèn de l'ICS, i els centresd'atenció primària que prestenservei al de la població i quedepenen d'entitats com els Ser-veis de Salut Integrals del BaixEmpordà o l'Institut d'AssistènciaSanitària, per exemple.

Els sindicats majoritaris a la sa-nitat concertada van convocaraquesta vaga en considerar que si

A.C. GIRONA

hi ha diners per millorar les con-dicions laborals dels metges, tam-bé s'han de negociar millores pera la resta del personal sanitari.

Al novembre el sector mèdic dela concertada va fer una vaga decinc dies juntament amb l'atencióprimària de l'ICS, sense aconse-guir negociar millores professio-nals com sí que va fer l'ICS, per laqual cosa va plantejar una segonaconvocatòria, prevista pel febrer,però les dues parts van arribar aun acord per desconvocar-la.

Els tres sindicats considerenque aquest acord amb els metgesamenaça el conveni sectorial, queafecta gairebé . treballadorsi treballadores a tot Catalunya i vaser signat també al novembre«després de més d'un any de ne-gociacions».

CCOO, Satse i UGT denuncienque les negociacions entre les pa-tronals de la sanitat concertada iel sindicat Metges de Catalunya(MC) «han trencat el marc legal ilegítim de negociació tot posanten risc l'efectivitat dels acords as-solits a la negociació del II Conve-ni del Siscat» i per això havien cri-dat a la mobilització els treballa-dors. Inicialment, aquesta protesta es-tava prevista per a principis d’a-bril, però uns dies abans els tressindicats van decidir ajornar-laamb l'objectiu de seguir nego-ciant.

Els sindicats suspenen lavaga de la sanitat concertada

Una protesta dels metges de la concertada, al novembre. ACN

ACN/DdG GIRONA

■ La xarxa per nedar en aigüesobertes Vies Braves estrena la si-sena temporada amb itinerarisarreu de Catalunya i amb novesexperiències sensorials pensadesper connectar el mar amb l'esport.Entre aquestes, destaquen les quecombinen el ioga amb la natacióo amb la pràctica del paddle surf.Nascuda ara fa cinc anys a la CostaBrava, Vies Braves ja s'ha estès a lacosta del Maresme, a la de Barce-lona, a la de Tarragona i tambécompta amb un itinerari a l'em-bassament de la Baells, amb elque ja està present en setze muni-cipis catalans. L'any passat, la xar-xa va generar un impacte econò-mic de , milions d'euros.

Aquest estiu, Vies Braves haprogramat més de activitatsgratuïtes. A cada itinerari marí sen'hi organitzen dotze, algunesd'iniciació a les aigües obertes i al-tres a la natació ecològica (eco-swimming), que consisteix a re-collir la brossa que pugui surar almar o estigui al fons mentre esneda o es fa snòrkel.

Les Vies Bravescomptaran amb26 itineraris iexperiènciessensorials noves

Comarques

Diari de Girona DISSABTE, 15 DE JUNY DEL 2019 9

jamargant - 17/06/2019 08:01 - 81.32.134.81

El Consorci de les Vies Verdes de

Girona rep 5.000 euros de l'Obra Social

"la Caixa" per a la millora de la

inclusivitatPor Redacción Girona - 14 junio, 2019

· L’aportació econòmica de l’Obra Social «la Caixa» per aquest 2019 es destinarà a la

millora de la circulació en un tram de via verda, que s’uniformitzarà i del qual

s’eliminaran els desnivells · El tram on s’aplicaran aquestes millores és el comprès

entre el carrer Emili Grahit i el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona dins

el terme municipal de Girona· L’objectiu principal de les millores és que les persones

amb discapacitat visual puguin circular per la via verda sense dificultat Aquest matí, al

CaixaForum Girona, ha tingut lloc la signatura que ha formalitzat la col·laboració de

l’Obra Social «la Caixa» amb el Consorci de les Vies Verdes de Girona, ens local adscrit a

la Diputació de Girona, per aquest any 2019. En l’acte hi han participat el diputat

delegat i president del Consorci de les Vies Verdes de Girona en funcions, Albert Gómez;

el cap d’Institucions de la Direcció Territorial Catalunya de CaixaBank, Joaquim Macià; la

directora de Banca Institucions, Gemma Batlle, i el director de Banca Institucions, Ivan

Tibau.

L’Obra Social «la Caixa» aportarà 5.000 euros al Consorci de les Vies Verdes de Girona

per a la millora de la inclusivitat en un tram de la seva xarxa de ruta pedalable, al seu

pas per Girona.

Actualment aquest tram ja es troba adaptat per a persones amb discapacitat visual.

Pioner a las comarques gironines, el recorregut, que transcorre des del centre del

municipi de Girona (a la plaça dels Països Catalans) fins al Parc Científic i Tecnològic de

la Universitat de Girona, té una llargada d’1,3 quilòmetres i va ser adaptat el juliol de

2018. Al llarg d’aquest temps de funcionament, s’ha detectat la necessitat de reforçar el

tram per uniformitzar-lo i millorar, així, la circulació de totes les persones. L’aportació de

l’Obra Social «la Caixa», signada avui, es destinarà, doncs, a eliminar les irregularitats

existents, principalment en el sòl, provocades pels bassals i les tapes de registres que

s’utilitzen pel manteniment de serveis públics. Fins ara, s’havien intentat formigonar

aquests elements per eliminar els desnivells, però es va constatar que calia una altra

solució per aconseguir que les persones cegues o amb baixa visió poguessin seguir el

traçat sense dificultats. Les obres de millora han iniciat avui la seva execució.

Les mesures inclusives que es van instal·lar en aquest tram el 2018, dissenyades per

una empresa especialitzada en accessibilitat visual, van ser el sòcol guia (senyalització

horitzontal) , els panells verticals tipografiats amb braille (senyalització vertical) i els

semàfors sonors instal·lats a les parades de bus dels punts d’inici i de fi de la ruta. A

més, s’està treballant en una aplicació mòbil gratuïta, anomenada «Vies GI accessible»,

que estarà adaptada tant per a Android com per a IOS i que donarà informació en

diferents idiomes sobre què són les Vies Verdes, la seva història i els trams en concret:

el seu patrimoni natural i cultural.

Segons declaracions del president del Consorci de les Vies Verdes en funcions, Albert

Gòmez, el fet de fer les Vies Verdes accessibles per a tothom «és una línia de treball que

estem intentant potenciar des de fa molts anys al Consorci». A més, assenyala que

l’objectiu dels trams adaptats per a persones amb discapacitat visual «és intentar que

les persones cegues o amb baixa visió puguin ser absolutament autònomes,

acompanyades d’un bastó o un gos pigall, i puguin gaudir per si soles del paisatge: dels

elements sonors, de la tranquil·litat, de tot el que pot oferir la via verda». Tot i que les

Vies Verdes són per definició accessibles, des del Consorci a Girona treballen perquè ho

siguin al màxim. L’Obra Social «la Caixa» fa anys que hi col·labora amb la compra de

bicicletes adaptades, entre d’altres. Actualment l’objectiu és que aquestes siguin, a més,

inclusives, per tal que el màxim de gent en pugui gaudir i que cap col·lectiu en quedi

fora. La fita és que més endavant totes les noves vies verdes que s’executin ja

incorporin aquests tipus de mesures inclusives.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Presenten el projecte de la residència

Els Estanys a Platja d'AroPor Redacción Girona - 14 junio, 2019

Hi col·laboren la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, el Consell

Comarcal del Baix Empordà i l’Obra Social «la Caixa»La Fundació VIMAR comunica l’inici

de les obresAquest divendres s’ha presentat el projecte de la nova residència Els

Estanys, de la Fundació Vilagran-Maristany (VIMAR), a Platja d’Aro. Hi han assistit Jordi

Camps, diputat, en funcions, de la Diputació de Girona; Pere Vila, delegat del Govern de

la Generalitat a Girona; Meritxell Benedi, directora general de Serveis Socials de la

Generalitat; Marc Simón, representant de «la Caixa»; Pep Soler, regidor d’Urbanisme,

en funcions, de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro; Jordi Sistach i Claudi Mató,

vicepresident i president, respectivament, de la Fundació Vilagran-Maristany, i Joan

Giraut, alcalde, en funcions, de Castell-Platja d’Aro. La presentació de l’acte ha estat a

càrrec de Francesc Sánchez Carcasses.

Amb aquest acte, la Fundació VIMAR ha volgut donar les gràcies a totes les institucions

que han col·laborat per fer possible aquest projecte, i comunicar oficialment a tota la

comarca l’inici de les obres.

La residència Els Estanys respon a una antiga demanda de les famílies amb fills amb

discapacitat de la zona i resol un greu dèficit assistencial per a les persones amb

discapacitat de la comarca del Baix Empordà.

VIMAR és una fundació privada, sense ànim de lucre, que pretén aconseguir qualitat de

vida per a totes les persones de la comarca del Baix Empordà amb discapacitat i amb

problemes socials derivats d’una malaltia mental. Va ser creada l’any 1999 per uns

pares preocupats pels seus fills discapacitats.

La fundació gestiona el seu compromís social amb les línies d’actuació següents:

participació i inclusió social; desenvolupament del projecte de vida individual i a la

comunitat; autonomia en el creixement de la persona; personalització dels serveis amb

l’objectiu de fomentar l’atenció individualitzada a la persona; transparència en la gestió,

oferint comunicació directa amb les famílies i els professionals; professionalitat i

innovació, buscant l’excel·lència en els resultats de l’entitat.

El diputat, en funcions, Jordi Camps ha destacat que «aquest projecte ha de permetre

que les persones amb discapacitat s’insereixin en el teixit social que els envolta, per a la

seva promoció personal i el seu equilibri emocional». I també ha agraït a la Fundació

VIMAR la feina feta fins ara i li ha donat l’enhorabona per aquest projecte «que

recompensa tants anys de feina ben feta, de sacrifici i de compromís amb les persones

amb discapacitat; una molt bona manera d’estar compromès amb una societat que

volem més justa i més lliure».

Prèviament a l’acte, les associacions Rotary de les comarques gironines han lliurat a la

Fundació VIMAR una furgoneta.

Més informació:El projecte consisteix en la construcció i equipament d’una residència i

centre per a persones amb discapacitat amb un grau de suport extens o generalitzat.

El nou centre es construirà en una parcel·la cedida per l’Ajuntament de Platja d’Aro que

està situada a l’avinguda de Londres, propera al parc dels Estanys.

Amb la construcció de la residència Els Estanys s’aconseguirà: Oferir un recurs

residencial a trenta persones amb discapacitat intel·lectual, amb necessitats de suport

extens o generalitzat, de manera que s’ampliarà l’actual oferta de setze a trenta places.

Oferir un servei de centre d’atenció especialitzada per a divuit persones, i

s’incrementarà així en onze places el servei.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Divendres, 14 Juny 2019 15:27 Lourdes Casademont

AMPLIACIÓ: La futura residència per a persones amb discapacitat a Platja d'Aro costarà 4,1 MEUR i les obres començaran el setembre Impulsada des de la Fundació Vimar amb el suport de diferents administracions, inclourà tres unitats de convivència i un centre de dia

ACN Platja d'Aro .- La futura residència Els Estanys per a persones amb discapacitat que es

projecte a una finca de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) començarà a construir-se a partir de setembre i amb una previsió d'obres de més de dos anys. L'edifici de dues

plantes s'aixecarà en una finca de més de 2.500 m2 del carrer Roma, uns terrenys que l'Ajuntament del municipi ha cedit. El nou espai, situat a tocar d'un parc urbà, inclourà tres

unitats de convivència per a un total de 30 usuaris i un centre de dia. El cost supera els 4,17 milions d'euros (MEUR), dels quals més del 50% els aportarà l'Obra Social 'la Caixa' i el

restant seran aportacions de la Diputació de Girona, Generalitat i alguns ajuntaments de la comarca. La fundació ha presentat el projecte dient que és "un somni fet realitat"

pensat per a la promoció, inserció i equilibri personal dels usuaris i ha agraït el suport indispensable de les institucions.

L'edifici s'ha dissenyat pensant en oferir als usuaris "una vida tranquil·la però també una inserció a dins de la societat", una metàfora de l'objectiu final del projecte. Així s'hi ha

referit el vicepresident de la fundació Vimar, Jordi Sistach, que ha detallat com serà la futura residència Els Estanys de Catell-Platja d'Aro (Baix Empordà) a la sala de plens de

l'Ajuntament del municipi on hi havia representades totes les institucions que hi donen suport.

Surt

La residència, de dues plantes, busca reduir l'impacte amb l'entorn (està a tocar d'un parc

urbà) i per això els espais s'han distribuït en cinc volums diferents amb patis d'ombra a la planta baixa i les tres unitats de convivència per a 30 persones a la segona. "Volem que

siguin famílies de deu persones", ha afirmat Sistach, amb una sala per compartir a les hores lliures o caps de setmana. Pel que fa a la primera planta, també hi haurà una part

per a dependències administratives just al costat de les sales d'activitats on hi haurà un gimnàs, una sala d'estimulació sensorial i una altra d'hidromassatge. L'altra activitat

principal serà el centre de dia per a una vintena més d'usuaris. En total, comptarà amb una superfície construïda d'uns 2.400 m2 entre les dues plantes.

Sistach ha subratllat que les places seran públiques i que per tant hi podran optar

persones de tot Catalunya tot i que també es tindrà molt en compte la xarxa social dels usuaris. Durant la presentació, ha agraït el suport de totes les administracions i

institucions que ho faran possible tot recordant que darrere de la Fundacio Vimar "no hi ha empresaris" sinó pares amb fills que tenen discapacitats que volen les millors

atencions i un bon futur per a ells. També ha dit, que la residència serà un "somni fet realitat" que donarà resposta a una necessitat que hi ha a la comarca.

Precisament, el president de la fundació, Claudi Mató, ha fet referència a la mancança de

places per a aquest col·lectiu a la comarca. Segons un estudi del Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat que es va fer amb dades del 2015-2018, al Baix

Empordà hi havia 434 persones que necessitaven una plaça de llar residència però a la pràctica només hi havia 34 places. I en el cas de residència, de 112 usuaris potencials

només hi havia 16 places, totes elles ocupades. Tot això, sense tenir en compte aquells pares o tutors que no ho han demanat oficialment. És per això que la fundació ha

recordat que hi ha molta feina per fer encara. Properament, està previst que l'actual residència Robert Pallí de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) pugui convertir-se també

en llar residència i passar de les 34 places actuals fins a 46.

Generalitat i Diputació, compromesos amb el projecte

La futura residència, que es començarà a construir el setembre amb una previsió de més de dos anys de feina, costarà uns 4,17 milions d'euros (MEUR). Més del 50% del

finançament, els aportarà l'Obra Social 'la Caixa'. El delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i el diputat en funcions de la Diputació de Girona, Jordi Camps, han elogiat la feina de la

fundació i s'han compromès a donar-hi suport tot posant en valor la col·laboració públic-privada per poder fer realitat projectes com aquest. La directora general de Serveis Socials

de la Generalitat, Meritxell Benedí, també ha reconegut la contribució d'entitats i fundacions per construir polítiques públiques davant necessitats socials.

I l'alcalde del municipi en funcions, Joan Giraut, ha subratllat seguir "molt convençut"

d'aquest projecte "ambiciós i de futur i present" i ha recordat que ha comptat amb el suport unànime de tots els regidors del consistori. També ha fet una menció especial al

17/6/2019 La futura residència per a persones amb discapacitat a Platja d'Aro costarà 4,1 MEUR i les obres començaran el setembre

www.acn.cat/text/item/la-futura-residencia-per-a-persones-amb-discapacitat-a-platja-d-aro-costara-41-meur-i-les-obres-comencaran-el-setembre-2 2/4

d'uns 2.400 m2 entre les dues plantes. Sistach ha subratllat que les places seran públiques i que per tant hi podran optar persones de totCatalunya tot i que també es tindrà molt en compte la xarxa social dels usuaris. Durant la presentació, haagraït el suport de totes les administracions i institucions que ho faran possible tot recordant que darrerede la Fundacio Vimar "no hi ha empresaris" sinó pares amb �lls que tenen discapacitats que volen lesmillors atencions i un bon futur per a ells. També ha dit, que la residència serà un "somni fet realitat" quedonarà resposta a una necessitat que hi ha a la comarca. Precisament, el president de la fundació, Claudi Mató, ha fet referència a la mancança de places per aaquest col·lectiu a la comarca. Segons un estudi del Departament de Treball, Afers Socials i Família de laGeneralitat que es va fer amb dades del 2015-2018, al Baix Empordà hi havia 434 persones quenecessitaven una plaça de llar residència però a la pràctica només hi havia 34 places. I en el cas deresidència, de 112 usuaris potencials només hi havia 16 places, totes elles ocupades. Tot això, sense teniren compte aquells pares o tutors que no ho han demanat o�cialment. És per això que la fundació harecordat que hi ha molta feina per fer encara. Properament, està previst que l'actual residència RobertPallí de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) pugui convertir-se també en llar residència i passar de les 34places actuals �ns a 46. Generalitat i Diputació, compromesos amb el projecte La futura residència, que es començarà a construir el setembre amb una previsió de més de dos anys defeina, costarà uns 4,17 milions d'euros (MEUR). Més del 50% del �nançament, els aportarà l'Obra Social 'laCaixa'. El delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i el diputat en funcions de la Diputació de Girona, JordiCamps, han elogiat la feina de la fundació i s'han compromès a donar-hi suport tot posant en valor lacol·laboració públic-privada per poder fer realitat projectes com aquest. La directora general de ServeisSocials de la Generalitat, Meritxell Benedí, també ha reconegut la contribució d'entitats i fundacions perconstruir polítiques públiques davant necessitats socials. I l'alcalde del municipi en funcions, Joan Giraut, ha subratllat seguir "molt convençut" d'aquest projecte"ambiciós i de futur i present" i ha recordat que ha comptat amb el suport unànime de tots els regidorsdel consistori. També ha fet una menció especial al tinent alcalde en funcions Josep Maria Solé, tambépresent a l'acte, per la seva implicació. Durant l'acte, representants de Rotary han lliurat les claus d'un vehicle adaptat per a la fundació.

Text

Secció/Subsecció:

17/06/2019 bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda traduccions | subscripcions | publicitat

exposicions | notícies | mercat de l'art | biblioteca | fires | reportatges | entrevistes | concursos | opinió | municipis qui som | agenda de serveis | contactes

13 Juny 2019

NOTÍCIES GIRONA

PRESENTACIÓ DEL RETRAT GENERACIONAL DE NIF A LA CASA DE CULTURAanna carreras i aubets

La col·lecció «Josep Pla», que edita la Diputació de Girona, acaba de publicar un nou volum, una novel·la de Jordi

Arbonès, Nif, on l’autor fa un recorregut personal i vital dels seus anys de joventut. Sota el suggeridor títol de Camí de ronda, l’autor fa un recorregut bastit de càpsules narratives que construeixen un paisatge generacional. Nif hi convoca la

seva memòria per confegir un mapa sensible, a vegades èpic i a vegades quotidià, que va de Calella a Girona però també

per molts confins del món, per paratges d’Àsia, Amèrica del Sud o Europa. La presentació d’aquest llibre tindrà lloc el 13 de

juny, a les 19.00 h, a l’Aula B de la Casa de Cultura de Girona. A l’acte, hi seran presents Albert Piñeira, vicepresident segon

en funcions de la Diputació de Girona; Joan Lluís-Lluís, director de la col·lecció; Lluis Muntada, escriptor i Jordi Arbonès,

autor del llibre. Ell mateix Nif explica a la introducció del llibre que hi ha estès «un munt de peces de totes mides i colors per

refer vivències i imatges que han comportat experiències transformadores com senzilles apreciacions de la vida». Es tracta

d’una guia de l’anar fent pel pendís dels anys seixanta, amarada de música, d’alcohol, de fums i d’aromes de cuina; d’una

trama en la qual s’entrecreuen l’amor, l’amistat, la decepció i els riscos quotidians que, fruit de l’observació, acaben

provocant que un cuiner es converteixi en escriptor. El llibre està dividit en tres parts i es construeix a base de capítols amb

títols d’una sola paraula que al·ludeixen als moments personals de l’autor: Stone, ocupes, Sirius, nina, foc, retalls, Canadell,

ronda, resar, etc.

Etiquetes: Diputació de Girona · Jordi Arbonès

Cercar

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i/o de tercers per: l'anàlisis, contingut personalitzat i/o publicitat. Si continues navegant,

considerem que acceptes la utilització. Més informació

Diari de GironaDILLUNS, 17 DE JUNY DE 201934

Blanes, Cadaqués, Olot, Santa

Coloma de Farners, Torroella de

Montgrí.

FORTIÀ

Ball A 2/4 de 6 de la tarda, al

centre agrícola i social ,ball amb

Sol de Nit.

FIGUERES

Premi literari A les 7 de la tar-

da a l’institut Ramon Muntaner

acte de lliurament del premi An-

glada a l’escriptor Joan Lluís-Lluís

per la seva obra «Jo soc aquell

que va matar Franco».

GIRONA

Presentació llibre A les 7 de la

tarda a l’Espai 22 de la Llibreria

22 presentació del llibre «Reima-

ginem la independència. Un pro-

jecte vàlid per a tothom». Hi in-

tervindran: Carles Campuzano,

autor del llibre, Narcís Sastre, ex

regidor de l’Ajuntament de Girona

i Gaspar Hernàndez, escriptor i

periodista.

HOSTALRIC

Club de lectura A 2/4 de 7 de la

tarda a la biblioteca club de lectu-

ra amb el comentari de «Wilt» de

Tom Sharpe.

PORQUERES

Contes A 2/4 de 6 de la tarda, a

la biblioteca Carles Fontserè, «Ja-

pet, el follet màgic». Contes per a

petits a càrrec de Bel Contes.

Adreçat a famílies amb nens i ne-

nes de 0 a 3 anys.

CASSÀ DE LA SELVA

Festa major A 3/4 d’11 de matí

a la plaça de la Coma sardanes in-

fantils amb la cobla Selvatana.

- A 2/4 de 12 del migdia a l’esglé-

sia festa de la Santa Espina.

- A 2/4 de 12 del migdia a la plaça

de la Coma ball de gegants, cava-

llets i capgrossos amb la Selvata-

na.

- A les 4 de la tarda al parc de

l’Estació gimcana jove.

- A les 5 de la tarda al carrer Doc-

tor Fleming música i dibuix en di-

recte amb Pau Morales.

- A les 5 de la tarda al passeig Vi-

laret sardanes amb la cobla Sel-

vatana i la cobla Ciutat de Girona.

- A les 6 de la tarda al casal de ju-

bilats ball amb Chus de Santa Co-

loma.

- A 2/4 de 9 de la nit al pavelló po-

livalent serenata a càrrec de l’Or-

questra Selvatana.

- A 3/4 d’11 de la nit al pavelló po-

livalent ball amb la Selvatana.

BLANES

Divulgació A les 7 de la tarda a

la sala Roberto Bolaño a la biblio-

teca comarcal conferència «Reiki i

Chi Kung per al benestar holístic»

amb Gabril Gallard de l’associació

Sanat Kumara.

PALAMÓS

Xerrada A les 7 de la tarda, a

la biblioteca Lluís Barceló i Bou,

xerrada «El mar dels somnis», a

càrrec de Jorge Balcázar «Coke»

(membre de l’associaciò PROEM-

AID).

SANT ANTONI DE CALONGE

Naturopatia A les 7 de la tarda,

al Palau Firal, taller de xacres a

càrrec de Nuri Puig, naturòpata.

TOSSA DE MAR

Campanya fideus a la cassolaFins el 30 de juny campanya gas-

tronòmica de fideus a la cassola

amb els restaurants: Bahia, Can

Carlus, Can Pini, Capri, Castell

Vell, El Petit de Can Carlus, L’Ajus-

tada, Marina, Mestre d’Aixa, Sa

Barca, Sa Muralla, Victòria i Víc-

tor.

BANYOLES

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de formapermanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

- També de forma permanentes pot visitar, a l’espai del sote-

rrani del Museu Darder, una

col·lecció que ens permet enten-

dre i recrear com era la visió

que al s. XIX i principis del s. XX

es tenia de les ciències naturals.

Més informació a: www.museus-debanyoles.cat.

BEGUR

Exposició A la Sala d’Exposi-

cions Municipal, es pot visitar

l’exposició «La pesca de Begur».

Fins el 28 de juny.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de formapermanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d’una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.

Exposició L’Ecomuseu-Fari-

nera, acull l’exposició de foto-

grafia «Pa &.» de Francesc Gui-

llamet. Fins al 30 de juny.

Exposició Al Museu d’Histò-

ria Medieval de la Cúria-Presó,

es pot visitar la mostra «Carles

Fages de Climent. L’Arcàdia em-

pordanesa». Oberta fins a fi-nals del mes de juny.

FIGUERES

Exposició El Museu de la

Tècnica de l’Empordà, a Figue-

res, acull, de forma perma-nent, una exposició de peces

que formen part del fons del

mateix museu, i és una de les

millors col·leccions dedicades a

les màquines que simbolitzen el

temps de la Revolució Industrial.

Horari: De dimecres a dissabte

de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu-

menges de 10.30 a 13 h. Dimarts

de 16 a 19 h.

Museu Dalí El Teatre-Museu

Dalí, l’objecte surrealista més

gran del món, ocupa l’edifici de

l’antic Teatre Municipal, cons-

trucció del segle XIX, parcial-

ment destruït a la fi de la Guerra

Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí

va decidir crear el seu museu.

L’equipament acull, de formapermanent, una exposició dedi-

cada al geni del surrealisme. Per

a més informació i horaris visi-

teu www.salvador-dali.org.

GIRONA

Exposició El CaixaForum Gi-

rona acull, fins el 25 d’agost,

l’exposició «Faraó, rei d’Egipte».

Els Faraons, els Senyors de les

Dues Terres, eren els encarre-

gats de protegir Egipte dels seus

enemics i de garantir la maat,

l’ordre de l’univers. A través

d’una col·lecció d’objectes pro-

cedents del British Museum,

aquesta exposició explora els

ideals, el simbolisme i la ideolo-

gia d’aquests faraons, com tam-

bé les realitats de la vida a la

vall del Nil. Entrada lliure.

Exposició El Museu d’Història

de Girona acull, fins el 3 de no-vembre, l’exposició «Valentí

Fargnoli. L'art en la fotografia».

Fargnoli va ser un fotògraf am-

bulant, circumstància que li va

permetre fixar l’objectiu de la

seva càmera en múltiples esce-

naris i esdeveniments i, segura-

ment l’impel·lí a conrear, sem-

pre des de l’excel·lència diversos

gèneres fotogràfics: retrat indi-

vidual i col·lectiu, fotografia pu-

blicitària i reportatge social.

Exposició Fins el 15 de se-tembre, el Museu d'Arqueologia

de Catalunya-Girona exposa «De

villa perfecta. Viure i treballar al

Pla de l'Horta en època roma-

na». Aquesta exposició vol do-

nar-nos a conèixer una vi·la ro-

mana a través del jaciment del

Pla de l'Horta situat a Sarrià de

Ter. Aquesta vil·la, descoberta

de forma accidental a principis

de 1970, va tenir un llarg ús des

del s. I aC fins a mitjans de s.V

dC. Els treballs arqueològics han

permès conèixer l'evolució de la

vil·la, la qual ha anat en conso-

nància amb diferents etapes

d'època romana (època augus-

tal, època flàvia, època severia-

na i època baix imperial).

Exposició El Museu del Cine-

ma acull, fins el pròxim 29 desetembre, l’exposició «(Actrius)

Icòniques. Imatges simbòliques i

frases cèlebres de les grans ac-

trius del cinema. Col·lecció Vi-

cenç Arroyo». La mostra consta

de 91 fotografies i 45 frases

transcrites de les 30 grans ac-

trius de tots els temps protago-

nistes de l’exhibició.

Exposició El Bòlit_LaRambla,

Sala Fidel Aguilar acull, fins elpròxim 15 de setembre, l’expo-

sició «Aparences. Fotografia a la

Col·lecció Banc Sabadell». La fo-

tografia contemporània ocupa

un lloc destacat en la Col·lecció

Banc Sabadell. La selecció

d'obres de l'exposició convida

l'espectador a entrar en el joc

infinit entre aparença i realitat.

Exposició El Museu d’Història

dels Jueus acull, fins el 15 desetembre, l’exposició «Pedres

amb nom. El patrimoni jueu gi-

roní en una fotografia de Farg-

noli». L'exposició parteix d’una

reproducció de mida molt gran

de la fotografia que Fargnoli va

fer de cinc làpides hebrees

col·locades expressament fent

una composició (vers 1910). Va-

lentí Fargnoli Annetta (1885-

1944) fou un dels fotògrafs més

destacats de les comarques gi-

ronines durant la primera mei-

tat del segle XX, i un dels pocs

que signava les seves obres.

Exposició El Taller del Barri

(C/ de Canonge Dorca, 20) acull,

fins el pròxim 25 de juny l’ex-

posició «ObservArbres». En

aquesta mostra de Jordi Jimé-

nez (@thedoglaika), l'artista

aborda la seva fascinació pels

arbres mitjançant tintes, pas-

tels, acrílics i retoladors cali-

brats sobre suports de caixes de

cartró recuperades.

Exposició La Galería Richard

Vanderaa acull, fins el pròxim27 de juny, l’exposició «Els Cata-

lans de París», amb obres d’An-

toni Miralda, Benet Rossell, Jau-

me Xifra i Joan Rabascall. Una

mostra del grup d'artistes cata-

lans que es van establir a París,

fugint de la grisor de l’Espanya

franquista, entre els anys sei-

xanta i setanta del segle passat.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Terrissa A l’espai la Peixera

del Terracotta Museu es pot visi-

tar l’exposició col·lectiva dels

alumnes del Cicle Formatiu de

Grau Mitjà de Terrisseria. Fins al4 d’agost.

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’An-

xova i de la Sal de l’Escala acull

de forma permanent una expo-

sició que mostra un recorregut

temàtic sobre la història de la

pesca i la salaó al municipi de

l’Escala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l’alimentació i en l’imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. Horari de visites

al Museu: de dilluns a dissabte

de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-

menges de 10 a 13 h.

OLOT

Exposició L’Arxiu Comarcalde la Garrotxa acull, fins elpròxim 28 de juny l’exposició«125 anys del Centre Obrerd’Olot». Fundat l’any 1894, elCentre Obrer d’Olot va ser, finsa la seva clausura pel règimfranquista l’any 1939, el llocd’esbarjo de les classes popu-lars olotines. Disposava d’unaescola d’adults, una escola d’in-fants, un cafè, una biblioteca,una sala d’actes, una coral, unacompanyia mixta de teatreamateur i un conjunt musical.Amb motiu dels cent vint-i-cincanys de la seva creació, l’ArxiuComarcal de la Garrotxa expo-sa una selecció de documentsde l’entitat.

Exposició L’Àmbit Espai d’Art

d’Olot acull, fins el pròxim 6 dejuliol, l’exposició «Pedra sobre

pedra». Es tracta d’un projecte

que uneix diferents punts de vis-

ta i maneres d’entendre la con-

nexió amb l’espai, l’entorn, l’ori-

gen… Un conjunt de peces que

exploren diversos llenguatges

gràfics i formals, utilitzant pro-

cessos de gravat i escultura com

a motor i punt d’unió.

Exposició Fins el pròxim 31de juliol, al Pati de l’Hospici, ex-

posició «La nova biblioteca

d’Olot». a simbiosi entre l’equi-

pament públic i l’espai públic és

el tema que articula el Taller de

Projectes TAP PTEe, coordinat i

dirigit per l’arquitecte i profes-

sor de la UPC Joan Curós i Vilà.

Aquest 2019, els alumnes de 5è

de l’Escola Tècnica Superior

d’Arquitectura del Vallès (ET-

SAV) que hi han participat han

treballat a partir del projecte de

la nova biblioteca d’Olot.

PALAFRUGELL

Exposició El Museu del Suro

de Palafrugell acull de formapermanent l’exposició divulga-

tiva «Cork in progress».

Exposició El Museu del Suro

acull, fins el pròxim 7 de juliol,l’exposició «Súber. Fotografies

de Manutrillo». Manutrillo és un

fotògraf andalús que ha fet una

immersió en el món dels boscos,

especialment de les suredes. Per

a aquesta mostra ha realitzat un

important treball de camp per

les suredes de la Mediterrània

il•lustrant una tasca comuna

amb una gran diversitat cultural

en els diferents territoris on es

desenvolupa.

Exposició El Museu Can Ma-

rio (Fundació Vila Casas) de Pa-

lafrugell exposa de forma per-manent el seu fons. Els dissab-

tes i diumenges, a les 12 del mig-

dia, es fan visites guiades al fons

d’escultura de la Fundació.

Exposició La Fundació Josep

Pla exposa de forma perma-nent «Josep Pla (1897-1981). En

aquesta exhibició s’hi pot veure

un audiovisual de presentació

de l’escriptor i seguidament visi-

tar la casa natal de Josep Pla

(carrer Nou, 49) on hi ha

instal·lada l’exposició perma-

nent que explica les trajectòries

vital, literària i periodística de

l’autor, emmarcades en l’evolu-

ció històrica del s. XX.

PALAMÓS

Exposició Exposició perma-nent al Museu de la Pesca. Mos-

tra la relació bàsica entre l’ésser

humà i la mar. Ho fa d’una ma-

nera oberta, participativa i in-

terpretativa, de forma que els

visitants se sentin còmplices

d’una història que gira entorn

del peix i la pesca, i surtin del

museu amb una mirada nova

d’aquesta activitat econòmica.

PLATJA D’ARO

Exposició Al Parc dels Es-

tanys s’hi pot veure «30 anys

d’escultura», peces de gran for-

mat de José Luís Pascual.

PORQUERES

Exposició col·lectiva A l’Altell

del Cívic, exposició col·lectiva

«Art Cívic». Mostra del treball re-

alitzat en els tallers de ceràmica,

arts aplicades, restauració, costu-

ra, cistelleria, arts plàstiques in-

fantils, il·lustració infantil i foto-

grafia. Fins al 21 de juny.

SALT

Fotografia A la sala Les Ber-

nardes, «Fang», exposició de fo-

tografies de Jordi Oliver.

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Exposició A l’Espai Art del Pa-

lau de l’Abadia, exposició «Gui-

novart a l’Abadia de Sant Joan

de les Abadesses: Sant Joan de

les Abadesses a Guinovart». De

dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i

de 16 a 19 h. Diumenge, de 10 a

14 h. Fins al 21 de juliol.

GIRONA

Banc del Temps Des del Banc

del Temps s’organitzen mensual-

ment un gran nombre d’activi-

tats com cursos d’idiomes, con-

versa, cuina o manualitats. Per a

més informació visiteu el web

(www.bdtpontdeldimoni.com) o

envieu un correu a bdtpontdel-dimoni@gmail.com.

Mercats

Lletres

Gastronomia

Festes

Balls

Conferències

Tallers

Exposicions

Formació

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Girona

Exposició «Katartist. El deliri reali catàrtic de l'artista» al Bòlit El Bòlit, Centre d'Art Contemporani acull, fins al pròxim 30 dejuny, l’exposició Katartist. El deliri real i catàrtic de l'artista. Presen-tació de la pel·lícula en format expositiu. Una catarsi en forma demonòleg: només un artista i una càmera. Un artista que va a la deri-va. Atrapat en el deliri de la seva obra, buscarà l'art total.

La Jonquera

Exposició «A Nation in Retreat» al Museu Memorial de l’Exili El Museu Memorial de l’Exili acull, fins l’1 de setembre, l’exposi-ció A nation in retreat. La Retirada vista per les agències fotogràfi-ques internacionals. És una mostra que, a partir del fotoperiodismede l’època, documenta dia a dia, des del 26 de gener fins al 10 de fe-brer de 1939, els diversos escenaris de la retirada republicana.

Girona

«De villa perfecta. Viure itreballar al Pla de l’Horta...» Fins al 15 de setembre, el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Gi-rona exposa De villa perfecta. Viure i treballar al Pla de l'Horta en èpo-ca romana. L’exposició vol donar-nos a conèixer una vi·la romana a tra-vés del jaciment del Pla de l'Horta a Sarrià de Ter. La vil·la, descobertael 1970, va tenir un llarg ús des del s. I aC fins a mitjans de s. V dC.

jamargant - 17/06/2019 08:00 - 81.32.134.81

EL PUNT AVUIDILLUNS, 17 DE JUNY DEL 201946 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola i social.Berenar i ball amb l’actuació delduet Sol de Nit.

GIRONA� 18.00. Centre cívic Pont Major.Demostració de balls en línia.

ConcertsARBÚCIES� 19.30. Naus Ayats. Concert definal de curs de l’Escola de Músi-ca.

GIRONA� 20.00. Sunset Jazz Club Girona.Actuació dels Combos de l’escolade música de Sant Gregori.

L’ESTARTIT� 21.00. Església de Santa Anna.Concert de guitarra clàssica acàrrec de Tono Blasi.

LLORET DE MAR� 19.00 a 22.30. Plaça de la Vila.Festival Buen Viaje. Música i dan-sa.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 17.15. Centre cívic Tueda. 24atrobada de corals de la Gent Gran.

SANT GREGORI� 17.00. Biblioteca Miquel Martí iPol. Actuació del duet Jazz. Dinsel cicle Bifònic, musiquem les bi-blioteques.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 19.00. Auditori. Concert de co-rals, amb Clau de Sol, Pizzicato iDecantus, de l’Escola de música.

FestesCASSÀ DE LA SELVA� Festa major. 10.45. Plaça de laComa. Sardanes infantils amb lacobla Selvatana.� 11.30. Església parroquial. Festade la Santa Espina.� 11.30. Plaça de la Coma. Tradi-cional ball de gegants, cavallets icapgrossos.� 16.00. Parc de l’Estació. 9a Gim-cana Jove.� 17.00. Carrer Doctor Fleming. Lalluna que anava a visitar el sol,música i dibuix en directe a càrrecde Pau Morales.� 17.00. Passeig Vilaret. Tres sar-danes amb la cobla Selvatana iaudició amb la cobla Ciutat de Gi-rona.� 18.00. Casal de jubilats. Ball acàrrec de Chus de Santa Coloma.

� 20.30. Pavelló polivalent. Sere-nata a càrrec de l’Orquestra Sel-vatana.� 22.45. Pavelló polivalent. Ball degala amb l’actuació de l’OrquestraSelvatana.

FiresCASTELLÓ D’EMPÚRIES� Mercat de nit, al passeig Marí-tim, a partir de les 18.00.

SardanesCALELLA DE PALAFRUGELL� 20.00. Jardins de l’Hotel La Tor-re de Calella. Curs per aprendre,perfeccionar i ballar sardanes. Ca-da dilluns, fins al 23 de setembre.Més informació, al telèfon 972 6146 03.

ConferènciesPALAMÓS� 19.00. Biblioteca Lluís Barceló.Xerrada El mar dels somnis, a càr-rec de Jorge Balcázar Coke. Enmotiu del Dia mundial dels refu-giats.

GastronomiaOLOT� Ruta de les Tapes. Restaurants:Monicar, La Brasera, La Vermute-ria, Espai Cafè 6T7, La Cuina del’Orfeó, La Cuina del Mercat, CanXena, El Club, El Nou Firalet, L’Al-tre Manolo, Umami, Hostal delSol, Lògic, El Celler, L’Ansat, Pekíni La Mallorquina. Fins al 30 de ju-ny.

PALAMÓS - CALONGE - SANTANTONI - VALL-LLOBREGA� Jornades gastronòmiques Menúde la gamba. Restaurants partici-pants: Restaurant Bell Port, HotelÀncora, Hotel Trias, Mar Bonic,Maria de Cadaqués, Mas delsArcs i l’Arcada, de Palamós; CostaBrava, Guillermu, Refugi de Pes-cadors, Simon, de Calonge i SantAntoni; Can Sidro, de Vall-llobre-ga. Fins al 14 de juliol.

TORROELLA DEMONTGRÍ-L’ESTARTIT� Tastets de mar, jornades gastro-nòmiques de la clova. Restau-rants: Picasso, Alba, Can Dalfó,Club Nàutic Estartit, La Gaviota,La Sal, La Xula, Medes II i Nereida.Fins al 30 de juny.

TOSSA DE MAR� Jornades gastronòmiques Fi-deus a la Cassola. Restaurantsparticipants: Bahia, Can Carlus,Can Pini, Capri, Castell Vell, El Pe-tit de Can Carlus, L'Ajustada, Ma-rina, Mestre d'Aixa, Sa Barca, SaMuralla, Víctor, Victòria. Fins al 30de juny.

PresentacionsGIRONA� 19.00. Llibreria 22. Presentaciódel llibre Reimaginem la indepen-dència. Un projecte vàlid per a tot-hom, de Carles Campuzano. Hi in-tervindran l’autor; Narcís Sastre,exregidor de l’Ajuntament de Gi-rona, i Gaspar Hernàndez, escrip-tor i periodista.

RIPOLL� 19.00. INS Abat Oliba. Presenta-ció del llibre La porta corredissaque donava al jardí i altres contes,de Carme Porcel, amb RamonAlabau, Ramon Prat i Siscu Ro-des.

Donació de sangTORTELLÀ� 18.00 a 21.00. Casal Gent Gran.

DiversosBLANES� Quinzena intercultural. 10.00 a13.00. Sala de plens de l’Ajunta-ment. Formació sobre Mutilaciógenital femenina, a càrrec de l’As-sociació Jokkere Endam.

CALONGE� 19.00. Palau Firal. Taller de xa-cres, a càrrec de Nuri Puig, natu-ròpata.

GIRONA� 18.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Taller Del VHs a l’ordinador,amb Sergio Varo. Dins el Banc delTemps Pont del Dimoni.

� 18.00. Supermercat Esclat, al’Avellaneda. Cuina en directe acàrrec del xef Pere Arpa, de Cal’Arpa de Banyoles.� 18.00. L'Estació Espai Jove.Grup de conversa en anglès (ni-vell alt).� 20.00. Biblioteca SalvadorAllende. Club de lectura: Algun diaens ho explicarem tot, a càrrec deSergi Murcia.� 20.00. Biblioteca SalvadorAllende. Club de lectura: La subs-tància del mal, de Luca D’Andrea,a càrrec d’Assum Guardiola.� 20.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Cuina del Banc del Temps.� 20.30. Biblioteca Ernest Lluch.Club de lectura: Maitreyi o la nitbengalin, a càrrec de Blai Gasull.

LLANÇÀ� 21.00. Casa de Cultura. Projec-ció de la pel·lícula Víctor Català:una veu contracorrent.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 16.15. Parc urbà de salut MiquelMurlà. Dinamització del parc ur-bà.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 18.00. Biblioteca Joan Vinyoli.Cafè filosòfic amb Josep M. Car-bó.

SANTA CRISTINA D’ARO� 18.00. Punt d’Igualtat. Cercle dedol.

TOSSA DE MAR� 21.00. Ermita de Sant Grau. Ba-ny de bosc en lluna plena.

VisitesROSES� 10.30. Espai cultural La Ciutade-lla. Visita guiada diària, Un pas-seig d’història. 10.30, en francès icatalà; 17.00, en francès; 18.00, encatalà; i 19.00, en castellà.� 17.30, 18.30 i 19.30. Visites gu-iades diàries al Castell de la Trini-tat, Un mirador fortificat. En cata-là, castellà i francès.

Cap de setmanaBEGUR� 10a Marxa popular Puja i Baixa,per diumenge. Se sortirà a les08.00, de la plaça de la Vila. Ins-cripcions anticipades i més infor-mació a www.perdutsbegur.cat.

LES PRESES� Sortida a collir herbes i elabora-ció de ratafia, per dissabte, 22 dejuny. Sortida a les 10.00, des delPac de Pedra Tosca. Més informa-ció al 699 42 94 73 (Maria) i pe-dratoscall@gmail.com.

TOSSA DE MAR� Sortida guiada al Puig de SaBorrassa, per dissabte, 22 de juny.Més informació i reserves al 97234 28 47 / 609 173 746 o c/e me-diambient@tossademar.org.

ExposicionsL’ESCALA� Alfolí de la Sal. Diversitats, del’Associació Ceramistes de Cata-lunya. Fins al 25 d’agost.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Castell Palau. Contemplant, deSusan Bataller. Fins al 30 de juny.� Terracotta Museu. Can Salamói els colors de la terrissa bisbalen-ca. Fins al 24 de juny.� Terracotta Museu. De terrissa iterrisseries, un tast a la col·leccióde Sergio Sabini Celio. Fins al 30de juny.� Terracotta Museu. Obres delsalumnes del Cicle Formatiu deGrau Mitjà de Terrisseria. Fins al 4d’agost.

LA JONQUERA� MUME. A Nation in Retreat. Lesagències fotogràfiques internacio-nals i la retirada. Fins a l’1 de se-tembre.� MUME. Testimoni de l’exili in-fantil a Mèxic durant la Guerra Ci-vil, amb la història de la famíliaBarroso Camarena, dins la seccióBiografies d’exiliats. Fins a finald’any.� MUME. Notes sobre les cosesque passen, de Mim Juncà. Fins al13 d’octubre.� Porxos de Can Laporta. L’exilide Moisès Genover. Fins al 30 dejuny.

LLORET DE MAR� Arxiu. El treball de les dones aLloret. Fins al 30 de juny.� Casa de Cultura. Ar(c)tual. Finsal 28 de juny.

MAÇANET DE LA SELVA� Biblioteca. Valentí Fargnoli. Elpaisatge revelat. Tot el juny.

OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Pintades al carrer (Olot, 1936-2018). Fins al 21 de juny.� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. 125 anys del Centre Obrerd’Olot. Fins al 28 de juny.� Can Trincheria. Exposició deceràmica de l’Escola Municipald’Expressió. Fins al 17 de juny.� L’Àmbit - Espai d’Art. Pedra so-bre pedra. Fins al 6 de juliol.� Pati de l’Hospici. La nova Bi-blioteca d’Olot. Fins al 31 de juliol.� Sala Oberta del Museu de laGarrotxa. "La càrrega" o la violèn-cia de l’Estat contra el poble. Finsal 18 d’agost.

PALAFRUGELL� Llibreria Mediterrània. El colorde la vida. Exposició solidària. Finsal 23 de juny.� Fundació Josep Pla. El primerartista que vaig conèixer, de JoanB. Coromina i Josep Pla. Fins al 3de maig de 2020.� Museu del Suro. Súber, foto-grafies de Manutrillo. Fins al 7 dejuliol.� Torre de Guaita de Sant Se-bastià. Llum i paisatge, pintura deJosep Plaja. Fins al 13 d’octubre.

PALAMÓS� Capella del Carme. Navegantsd’aiguamolls. 2.000 anys de se-crets enfonsats. Fins al 15 de se-tembre.

PLATJA D’ARO� Masia Bas. Educant la mirada,6è Concurs internacional de pro-jectes fotogràfics. Fins al 7 de ju-liol.� Parc dels Estanys. 30 anysd’escultura, peces de gran formatde José Luis Pascual. Fins al 28de juliol.

PORQUERES� Altell del Cívic. Art cívic. Fins al21 de juny.� Biblioteca Carles Fontserè.Sóc el que sento, mostra entorn ladiversitat sexual i de gènere. Finsal 21 de juny.

PUIGCERDÀ� Museu Cerdà. Puigcerdà, unavila d’història, mostra del III Con-curs d’Escolar de Pintura i Dibuixa l’aire lliure. Fins al 23 de juny.� Museu Cerdà. Exposició perma-nent La Casa Cerdana.

L’agenda

Premi a qui va ‘matar’ Franco

Joan-Lluís Lluís ■ ANDREU PUIG

FIGUERES 19.30 ACTEL’Institut Ramon Muntaner celebra l’acte de lliura-ment del XVI Premi de Narrativa Maria Àngels An-glada, que ha estat atorgat a la novel·la Jo soc aquellque va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís.

Visites a El Punt Avui

Alumnes de 3r d’ESO de l’INS Carles Rahola de Girona ■ MANEL LLADÓ Alumnes de 3r d’ESO de l’INS Carles Rahola de Girona ■ QUIM PUIG

| Apunts | 47EL PUNT AVUIDILLUNS, 17 DE JUNY DEL 2019

CadaquésHeli Matilla Ramos. Va morirabans-d’ahir als 52 anys. Era natural deSalamanca i vivia a Cadaqués. Casadaamb Roman Vargas Pérez i deixa dosfills. La cerimònia exequial se celebraràavui, dilluns, a les 4 de la tarda, a la salade cerimònies de Funerària Vicens de Fi-gueres.

Calella de PalafrugellMaria Torras Sabaté. Va morirahir als 100 anys. Vivia a Calella de Pa-lafrugell. Vídua de Meliu Vicens i deixauna filla. La cerimònia exequial se cele-brarà avui, a les 6 de la tarda, a l’esglé-sia parroquial de Sant Pere de Calella dePalafrugell.

GironaAugust Moret Branyas. Va morirdivendres passat als 86 anys. Vivia a Ca-longe. Casat amb Isabel Madruga Mateoi deixa tres fills. La cerimònia exequialse celebrarà avui, a les 11 del matí, a laparròquia del Carme de Girona.Àngel Vilar Boué. Va morir ahir als86 anys. Vivia a Girona. Casat amb Car-me Colls Massó i deixa tres fills. La ceri-mònia exequial se celebrarà demà, di-marts, a les 10 del matí, a l’oratori deltanatori de Girona.

Lloret de MarCatalina Cobo Aroca. Va morirabans-d’ahir als 80 anys. Era natural de

Mengibar (Jaén) i vivia a Lloret de Mar.Vídua de Manuel Caraballo Hidalgo ideixa dos fills. La cerimònia exequial secelebrarà avui, a les 11 del matí, a la ca-pella del cementiri de Lloret de Mar.

Mont-rasAnna Terrades Raurich. Va mo-rir abans-d’ahir als 97 anys. Vivia aMont-ras. Vídua de Jaume Semí Bayó ideixa un fill. La cerimònia exequial secelebrarà avui, dilluns, a 2/4 de 12 delmatí, a la sala de cerimònies del tanato-ri de Mont-ras.

NavataTeresa Vilar Planas. Va morirabans-d’ahir als 85 anys. Era natural dePalamós i vivia a Navata. Casada ambJoaquim Godori Moragas i deixa quatrefills. La cerimònia exequial se celebraràavui, a les 12 del migdia, a la parròquiade Sant Pere de Navata.

PalafrugellMiguel Ángel González Iruela.Va morir als 51 anys. Vivia a Palafrugell.Casat amb Elena Barceló Vergés i deixadues filles. Exèquies, avui, a les 10, al ta-natori de Palafrugell.

RosesJoan Ortensi Fages. Va morir ahirals 89 anys. Era de Roses. Casat amb

Maria Quintà Lafont i deixa un fill. Exè-quies, avui, a les 11 del matí, a la sala decerimònies de Funerària Vicens de Fi-gueres.

Sant Feliu de GuíxolsEloy Jiménez Martínez. Va morirahir als 49 anys. Era natural de SantGregori i vivia a Sant Feliu de Guíxols. Lacerimònia exequial se celebrarà demà, a

les 10 del matí, a l’oratori del tanatori deSant Feliu de Guíxols.

Torroella de MontgríPepita Xargay Sagrera. Va morirdivendres passat als 87 anys. Vivia aTorroella de Montgrí. Vídua de Josep Ri-bas Marcó i deixa dos fills. Exèquies,avui, a les 10 del matí, a la parròquia deSant Genís de Torroella de Montgrí.

VilabertranJosep Bertran Giró. Va morir ahir,diumenge, a l’edat de 86 anys. Era natu-ral de Sant Miquel de Fluvià i vivia a Vi-labertran. Vidu de Maria Brugat Barde-tis i deixa una filla. La cerimònia ex-equial se celebrarà demà, dimarts, dia18 de juny, a 2/4 de 12 del matí, a l’esglé-sia parroquial de Santa Maria de Vila-bertran.

Les necrològiques

La seva esposa, Carme; fi lls, Àngel i Lis, Carme, Anna i Àngel;

nets, Marc i Mireia, Arnau, Urgell; germana, M. Dolors;

cunyats, nebots, nebodes i tota la família participen

a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.

La cerimònia religiosa se celebrarà demà, dimarts, dia 18,

a les 10 del matí, a la sala de cerimònies del Tanatori de Girona.

Sala de vetlla: Tanatori de Girona, ctra. de Sant Feliu, 36.

Horari de vetlla: avui, de les 5 de la tarda a les 9 del vespre.

Va morir cristianament el dia 16 de juny del 2019,

a l’edat de 86 anys.

Pregueu Déu per

A.C.S.

Àngel Vilar Boué✝

Girona, 17 de juny del 2019

ConvocatòriesDIVERSOS� Girona. XIII edició Premi QuimMasó. Aquest premi es convocaamb la intenció de donar suport ala producció teatral. La propostade muntatge consistirà en el pro-jecte d’escenificació d’un text ori-ginal, bé escrit en llengua catala-na, o bé una versió o adaptaciód’un text escrit originalment enuna altra llengua. El text o versióproposats no poden haver estatestrenats prèviament. L’obra queresulti guanyadora s’estrenarà aTemporada Alta i obtindrà 40.000€. La sol·licitud de participaciós’ha de realitzar a través de l’en-viament d’un correu electrònic al’adreça pgm@bito.pro adjuntantels documents que trobareu deta-llats a les bases del premi awww.ciutatinvisible.org, abans del25 de juny. Més informació aaquesta mateixa pàgina web es-mentada.� La Jonquera. 4a edició del Pre-mi Internacional Memorial Wal-ter Benjamin. El Museu Memorial

de l’Exili (MUME) convoca aquestpremi per fer un reconeixement aun treball assagístic inèdit. Elstreballs s’han de presentar entrel’1 i el 30 de juny a les dependèn-cies de la MUME i han de tractarsobre qüestions relacionadesamb la memòria del segle XX. Elsaspirants poden teoritzar sobreart, fotografia, arquitectura, urba-nisme, cinema, filosofia, història,literatura o sociologia. Han de serescrits en català, castellà, francèso anglès i han de tenir una exten-sió aproximada d’entre 100 i 150pàgines. Els participants haurande presentar tres còpies en paperi una versió en format digital. Elguardó està dotat amb 4.500 €.Més informació sobre les basesdel concurs a www.museuexili.cato a info@museuexili.cat.� Olot. Beca Ernest Lluch deCiències Socials i Humanes2019. L’institut de Cultura de laCiutat d’Olot, per mitjà de l’ArxiuComarcal de la Garrotxa, convocaaquesta beca amb l’objectiu defomentar la recerca en el camp deles ciències socials i humanes.Aquesta beca s’atorgarà al millor

projecte inèdit sobre història,geografia, literatura, dret, filolo-gia, art, economia o ciències so-cials referit a l’àmbit territorial dela comarca de la Garrotxa. La do-tació de la beca és de 4.500 € iels candidats hauran de trametrea la secretaria de la Beca (ArxiuComarcal de la Garrotxa, pl. delPuig del Roser, 1 Olot 17800) ladocumentació següent: Les da-des personals i currículum vitae, iel projecte de treball amb una ex-tensió mínima de 5 folis i màximade 10. El termini per presentaraquesta documentació acabarà el30 de setembre del 2019. Més in-formació a www.olotcultura.cat.� Olot. Beca Oriol de Bolòs deCiències Naturals 2019. L’insti-tut de Cultura de la Ciutat d’Olot,per mitjà del Museu de Volcans idel Parc Natural de la Zona Volcà-nica de la Garrotxa, convocaaquesta beca amb l’objectiu defomentar la recerca en el camp deles ciències naturals. Aquesta be-ca es destinarà a treballs de re-cerca i divulgació en tots elscamps relacionats amb el medinatural, pel que fa a la geografia,

la zoologia, la botànica i el mediambient en general referits al’àmbit territorial de la comarcade la Garrotxa. La dotació de labeca és de 4.500 € i els candidatshauran de trametre a la secretariade la Beca (Museu dels Volcans,av/ de Santa Coloma, 47, Olot17800) la documentació següent:Les dades personals i currículumvitae; el projecte de treball ambuna extensió mínima de 5 folis imàxima de 10 i tota la documen-tació addicional que els aspirantscreguin convenient. El termini perpresentar aquesta documentacióacabarà el 30 de setembre del2019. Més informació a www.olot-cultura.cat.

LITERATURA� Calella de Palafrugell. IV Premide conte curt Es Còdol. L’Asso-ciació de veïns i amics de Calellade Palafrugell convoca aquestpremi de contes curts. La temàti-ca serà lliure i l’extensió d’un mí-nim de 2 fulls i un màxim de 4, im-presos a una sola cara, a doble es-pai i tipografia Times New Romancos 12. Cada autor hi podrà parti-

cipar amb una única obra. Els ori-ginals s’hauran de presentar al’Associació de veïns i amics deCalella (c/ August Pi i Sunyer, 1,17210, Calella de Palafrugell),abans del dia 30 de juny del 2019.Es podran enviar per correu pos-tal o bé per correu electrònic aavac@calelladepalafrugell.cat. Hihaurà un premi de 300 € i lesobres seran publicades a la revis-ta Es Còdol. Més informació almateix correu esmentat o al972614081.� Girona. 39è Premi de Novel·laCurta Just Manuel Casero. La lli-breria 22 de Girona convocaaquest premi en homenatge aJust Manuel Casero per la sevavinculació amb la ciutat i la cultu-ra. Les obres presentades haurande ser inèdites, en català i no pre-miades en altres concursos. Elsoriginals es presentaran en 5 cò-pies, mecanografiats a doble es-pai i a doble cara. L’extensió míni-ma serà de 150.000 caràctersamb espais i com a màxim230.000. L’obra serà publicadaper l’editorial Empúries. Les obress’han de presentar a la Llibreria

22 (c/ Hortes, 22, de Girona)abans de l’1 de setembre, tot fentconstar el nom i l’adreça de l’au-tor. Més informació a llibre-ria22@llibreria22.net a www.lli-breria22.net o a www.premicase-ro.net.� Girona. Premis literaris de Gi-rona Lletra. En aquesta convoca-tòria es premia a la millor iniciati-va digital sobre literatura catalanai la millor experiència didàcticad’ensenyament-aprenentatge dela literatura i la lectura en català.Les candidatures poden ser indi-viduals o fruit de la col·laboracióentre diversos professionals delmón cultural, l’educació i les tec-nologies, de qualsevol país i enqualsevol llengua. Cal que s’hagiportat a terme entre els anys2017, 2018 i 2019. La presentacióde candidatures es fa a través delformulari que trobareu a la web:www.lletra.uoc.edu. La dotació delpremi és de 2.000 € per cada ca-tegoria. El termini final de presen-tació serà el 15 de juliol del 2019.Més informació sobre les basesde la convocatòria a la mateixaweb esmentada.

L’agenda

Els seus afl igits: espòs, Joaquim Godori Moragas; fi lls, Montse, Joan,

Josep M. i Jordi; fi lls polítics, nets, nets polítics, besnets; germà,

Johnny; germans polítics, nebots, cosins i tota la família us preguen

que en tingueu un record i assistiu a la missa de cos present, avui,

dilluns, a les 12 del migdia, a l’església parroquial de Navata.

Capella mortuòria: passeig del Cementiri, 17

(Tanatori de Funerària Vicens), Figueres.

Va morir a l’edat de 85 anys,

havent rebut els Sants Sagraments.

A.C.S.

Teresa Vilar Planas✝

Navata, 17 de juny del 2019