Embed Size (px)
Citation preview
2
ÍNDEX
1. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE . 2
2. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE.
a. Context i entorn
b. Infraestructura
c. Matrícula
3
3. OBJECTIUS DEL PROJECTE. 8
4. JORNADA CONTINUA.
a. Avantatges des d’una perspectiva de la qualitat educativa (educatiu, sociofamiliars i organitzatius).
b. Planificació de la jornada escolar.
i. Horari de l’alumnat.
ii. Horari del centre.
iii. Horari personal docent.
13
5. SERVEIS QUE OFEREIX EL CENTRE
a. Menjador. 19
6. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS . 22
7. AVALUACIÓ I SEGUIMENT DEL PROJECTE. 26
8. RELACIÓ D’INSTITUCIONS, ENTITATS I COL·LECTIUS Q UE PARTICIPEN EN
LES ACTIVITATS DEL CENTRE. 27
9. ANNEXES: PROPOSTA D’ ACTIVITATS EXTRAESCOLARS. 28
3
1. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE .
Iniciar un procés de debat en la Comunitat Educativa per a la modificació
de l’organització dels temps escolars.
La LOE i la LOMQE reconeixen als centres l’autonomia que els permet
desenrotllar i completar el currículum en el marc dels seu programa docent i
definir el model de gestió educativa i pedagògica per millorar la qualitat
educativa des d’una organització més adaptada i flexible dels temps escolars,
que permeten als centres desenvolupar el seu projecte educatiu com a
resposta a les necessitats del context escolar i de l’alumnat i a les intencions
explícites en el model educatiu.
Per portar-ho a terme, hem de crear un context formatiu i educador en el
qual participe la família, l’escola i les diverses iniciatives socials, culturals i
institucions municipals que col·laboren en el procés educatiu dels xiquets i
xiquetes d’aquesta zona.
L’elecció dels temps escolars és un aspecte que queda clarament definit en
diverses lleis educatives anteriors, entre elles, la Llei Orgànica del Dret a
l’Educació (LODE) de 1985 la Llei Orgànica d’Educació (LOE) de 2006 i la
LOMQE aprovada recentment. És evident, que una institució educativa deu
estar oberta als canvis que contínuament planteja la societat actual i integrada
de tal manera que siga capaç de donar resposta a la constant demanda
d’educació.
El procés educatiu en l’escola deu convertir-se en el resultat del diàleg i
consens entre tots els sectors implicats. L’escola deu oferir una formació
integral, que no acaba en l’horari acadèmic, sinó que deu continuar-se en horari
extraescolar amb activitats que contribuïsquen a completar la mencionada
formació.
Així doncs, el centre ha de convertir-se en l’element que dinamitze
l’educació i que atenga a totes les demandes educatives de la comunitat,
segons un concepte ampli del terme educació.
4
Som conscients de que modificar l’horari no resoldrà, sobtadament, tots els
problemes educatius existents, però en el nostre ànim està millorar la situació
de la població de Cocentaina.
No es tracta d’una reducció de la jornada escolar (continuem tenint 25
hores lectives setmanals), sinó d’una racionalització de l’horari lectiu de
l’alumnat aprofitant les hores de major rendiment, facilitant el descans de
l’alumnat i afavorint la flexibilització de l’horari de recollida dels alumnes,
mantenint el servei de menjador i amb una oferta d’activitats extraescolars
voluntàries, facilitant la conciliació de la vida familiar i laboral en les famílies del
nostre centre.
Este model sols és possible si som capaços d’integrar totes les iniciatives
en una mateixa línia d’actuació, açò implica que a l’educació escolar
institucional deuen sumar-se iniciatives d’organismes municipals, autonòmics,
estatals i altres, com subvencions i suports d’altres tipus.
2. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE.
a. Context i entorn
El CEIP. "San Juan Bosco" està situat a la població de Cocentaina de
11.519 habitants, capçalera del Comtat, comarca muntanyosa al sud del
País Valencià.
La comarca del Comtat està constituïda per 24 pobles, la majoria molt
xicotets -menys de 500 h- que històricament han viscut de l'agricultura i que
s'aglutinen al voltant de les seues poblacions més importants: Cocentaina i
Muro que, juntament amb la veïna Alcoi, constitueixen els focus d'atracció
comercial i industrial i que, progressivament, les fa minvar demogràficament.
La configuració urbana de Cocentaina està distribuïda en nuclis
urbanísticament ben diferenciats, encara que açò no comporta una estricta
diversificació social. Aquests nuclis són:
La Vila : Primitiu casc urbà dins del recinte emmurallat. Són cases grans
de planta baixa o petits pisos vells, tenen una alçada màxima de tres plantes.
5
Els carrers tenen una certa configuració irregular, però tendeixen a
confluir perpendicularment al carrer Major que ha estat tradicionalment el
centre vital del poble i on queden els poquets comerços de caràcter familiar
als seus baixos. És una zona que ha patit una degradació física i la crisi
comercial, i que està revitalitzant-se per les actuacions municipals que estan
portant a la remodelació general del barri i la restauració i adequació d'alguns
edificis.
Raval : Barri del casc antic que històricament quedava fora de les antigues
muralles habitat per la població musulmana. Els seus carrers són molt estrets i
tortuosos, alguns són difícils d'accedir amb vehicle. Les cases són
generalment de tres plantes i sol viure gent modesta.
Fraga : Barri xicotet prou peculiar i tranquil per la seua tradicional
separació del casc urbà per successives barreres físiques: muralla, barranc,
via ferrocarril i carretera. Les remodelacions portades endavant avui en dia (la
desaparició del tren de via estreta i el soterrament del barranc entre altres)
l'han convertit en un barri encara més atractiu.
Eixample : Zona que comprèn les primeres edificacions construïdes fora
de les muralles. Són edificis de pisos de 4 o 5 plantes relativament moderns,
els seus carrers tenen una configuració urbanística regular i conflueixen
perpendicularment al Passeig del Comtat i la paral·lela País Valencià, amples
avingudes que són actualment l'espina dorsal del poble amb una gran
diversitat de comerços i serveis. Aquest nucli l'habiten diversitat de classes
socials amb un cert predomini de la mitjana i és d'on procedeix el 50% del
nostre alumnat.
Nous barris : Actualment hi ha una marcada tendència a l'edificació
d'habitatges unifamiliars i s'han configurat dues zones: una al sud, pels
voltants del Poliesportiu i Parc de la Palizana, habitada per famílies de classe
mitjana alta; i una altra, més nombrosa, Barri de Riera, situat a l'est de la
població a l'altra banda de la carretera nacional.
Nuclis aïllats : Els constitueixen els llogarets dels Algars, l'Alcúdia i
Poble Nou . Són xicotets nuclis de població situats a una certa distància del
casc urbà -3 a 7 km- que tradicionalment s'han dedicat a l'agricultura i en els
6
que la progressiva industrialització ha produït un moviment emigratori dels
jòvens cap a Alcoi i Cocentaina i la seua substitució per immigrants foranis.
b. Infraestructura
L'escola està ubicada en dos edificis distants uns 800 metres un de l'altre.
• El Bosco I, el més antic, situat a la Plaça de l'Alcalde Reig, 1
• El Bosco II construït al C/ Músic Just Sansalvador, 1
La distribució de l'espai dels dos edificis és la següent:
BOSCO I
(6 d'infantil+4 primària)
BOSCO II
(8 de primària)
º
LLOC M2
º
LLOC M2
Aula d'infantil 74 Menjador 60
Aula d'infantil 74 Aula de Música 60
Menjador 60 Aula de 3r 60
Aula d’infantil 60 Aula de 3r 60
Aula d'infantil 60 Aula de 4t 60
Aula de 1r Primària 60 Aula de 4t 60
Aula de 1r Primària 60 Aula de 5é 60
Aula de 2n Primària 60 Aula de 5è 60
Aula d'infantil 55 Infocole 60
Aula d'infantil 55 Aula de 6é 60
Aula 2n Primària 40 Aula de 6é 60
7
Aula d'informàtica 38’5 Sala de professors-
Reprografia
30
Aula de PT - ALL -
Psicòleg
22 Biblioteca- Despatx
psicòleg
30
Cuina 12’3 Cuina 27
Reprografia 7’8 Despatx direcció 18
Soterrani-
Psicomotricitat-Gimnàs
60 Aula PT 15
50 Aula Fisioteràpia 20
50 Magatzem-neteja 3
Aula ALL 9’5
Gimnàs
El Bosco I compta amb dos petits patis. El pati est, recentment reformat i
millorat el sol, amb un plataner fundacional i tres moreres.
Pel contra a l'interior s'ha instal·lat un ascensor que trenca la barrera
arquitectònica de l'única escala que hi ha per pujar al primer pis o baixar al
gimnàs.
El pati oest, més petit i més ombrienc, ha estat condicionat, amb la
col·laboració de l’ AMPA, amb un parc infantil per als més menuts. Aquest curs
ha estat reformat per l’Ajuntament dotant-lo d’un paviment de seguretat.
El Bosco II té un pati irregularment espaiós fent servir com a tal el lloc que
en principi era destinat a aparcament.
La reglamentària pista múltiple d'esports fa el seu paper tot i que no se li ha
posat una "maneta" al damunt des de la seua construcció.
8
On si que s'ha fet una millora imprescindible ha estat instal·lant una
plataforma elevadora que facilita l'accés al pis superior a l'alumnat amb cadira
de rodes o qualsevol altra dificultat per a desplaçar-se.
Tots dos edificis estan en bon estat de conservació gràcies al fort
compromís i l'estima per la "seua" escola demostrats per tota la comunitat
escolar, pares mestres i, sobre tot, alumnes.
c. Matrícula
NOMBRE D’ALUMNES CURS 2014/2015
BOSCO I BOSCO II
infantil primària
3
anys
4
anys
5
anys
1r 2n 3r 4t 5è 6è
ev 30 36 46 25 21 22 22 21 19
ipv 18 19 18 18 13 26
Total nivell 40 40 34 45
Total
cicle
112
83
80
79
total etapa
112
242
total edifici
195
159
total escola 354
La ubicació del nostre Col·legi en dos edificis, un d'ells al centre de la
població, equidistant dels distints barris i a una distància pròxima de l'altre
col·legi públic, motiva que la procedència de l'alumnat siga ben variada. El
9
factor predominant en l'elecció de col·legi són les preferències personals de
cada família que, donada l'actual similitud de matrícula, se sol respectar i no
dóna lloc a conflictes.
La gran majoria pertany a la classe mitja-baixa, amb un percentatge de
pares del 56 % amb només estudis primaris, el 24% amb titulació de grau mitjà,
un 17% amb estudis superiors i tan sols un 3% sense cap titulació. L'enquesta
d'ocupació és poc fiable donada la situació de crisi actual però s'acosta a la
mitjana nacional.
L'origen de l'alumnat és fonamentalment autòcton, però ha augmentat en
aquests darrers 5 anys el nombre d'immigrants. En l'actualitat hi ha 78 alumnes
fills d’immigrants (22%) provinents de 10 nacions diferents. No obstant això el
100% comprèn tant el valencià com el castellà i el 64 % és valenciano-parlant.
Hem de tenir en compte que hi ha 37 alumnes que presenten NESE, dels
quals 23 reben atenció de l'especialista de P. Terapèutica i 19 de l'especialista
d'Audició i Llenguatge i 5 tenen dictamen d'escolaritat i per tant necessitats
educatives especials de caràcter permanent. A més a més 7 presenten retard
escolar per desconeixement de les llengües vehiculars del sistema educatiu
(perfil de compensatòria).
3. OBJECTIUS DEL PROJECTE.
a. FINALITATS
- Continuar en la línia de treball encetada per l'escola en comunitats
d'aprenentatge capaces d'integrar en un mateix procés, el que ocorre en l'aula,
en el domicili i en el carrer.
- Millorar la qualitat educativa des d'una organització més adaptada i
flexible dels temps escolars, que permeta als centres escolars, en el marc de la
seua autonomia pedagògica i organitzativa, desenvolupar el seu projecte
educatiu com resposta a les necessitats del context escolar i de l'alumnat i a les
intencions explícites en el model educatiu.
- Es pretén igualment desenvolupar el principi que considera l'educació
com una ferramenta fonamental per a la compensació de les desigualtats,
10
proposant activitats que poden beneficiar a aquells grups més desafavorits,
que tenen un limitat accés a les activitats d'oci i temps lliure.
- Aquesta regulació impulsa l'anàlisi, la reflexió i la participació
democràtica de tota la Comunitat Educativa en la pressa de decisions, a la
vegada que situa el tema de la jornada escolar en el seu vertader àmbit, oferint
un espai de reflexió compartida on es conjuguen els interessos del professorat
amb els drets de les famílies a intervindre en l'educació dels seus fills, i
s'orienten tots dos a l'exclusiu benefici de l'alumnat.
- Integrar en un mateix projecte educatiu les diferents iniciatives per a
l'organització d'activitats educatives i formatives. Activitats que han de garantir
tant les institucions locals amb les associacions sense ànim de lucre. D'aquesta
manera, serà més fàcil que la jornada escolar responga a un model educatiu
més coherent i integrat i s'aconseguesca, a més, un ús adequat de l'oci.
b. DIVERSOS CRITERIS QUE FONAMENTEN LA PETICIÓ DE
JORNADA CONTINUADA:
Criteris de tipus educatiu
- En adequar les hores de major rendiment i capacitat d'atenció de
l'alumnat amb les hores de major càrrega lectiva, millorarà l'aprofitament
general de l'alumnat, i això tindrà una lògica incidència positiva sobre els
aspectes curriculars.
- Aprofitar de manera més racional el temps real que l'alumne passa al
Centre així com del seu temps lliure.
- Procurar l'optimització en el rendiment escolar de l'alumnat i del treball
del professorat.
- Afavorir la col·laboració entre pares i professorat, en modificar l'horari
d'atenció a les famílies adequant de forma més racional a la jornada laboral
dels membres de la comunitat educativa.
- Potenciar les activitats encaminades a la utilització racional del temps
lliure.
- Així mateix es potenciaran i arribaran de manera més efectiva els
objectius relacionats amb els temes transversals a través d'aquelles activitats
11
promogudes per l'AMPA i les Escoles Esportives Municipals.
- Els alumnes que ho desitgen disposaran de més temps per al seu estudi
personal i per aprofundir en aquells temes que siguen del seu interès.
Criteris sociofamiliars
- Ajust de l'horari escolar a l'horari social. En coincidir en major mesura
l'horari laboral dels pares / tutors amb l'horari escolar dels fills, s'afavoriran les
relacions familiars, amb la qual cosa millorarà el desenvolupament personal de
l'alumne així com la seva educació en valors. Molts dels nostres alumnes tenen
o tindran germans en Educació Secundària, amb horari lectiu de matí que
finalitzen entre les 14'00 i les 15:00 hores.
- Major disponibilitat dels espais de l'escola (biblioteca, informàtica, pistes
esportives, ...) en horari de tarda per activitats educatives o d'índole social
(Tallers, Escoles Esportives, activitats organitzades per l'AMPA ...).
- Major disponibilitat i adequació horària per assistir a l'oferta d'actes
culturals i educatius que organitzen les administracions públiques a través de la
Regidoria d'Educació i Cultura, Biblioteca Municipal, Casa de la Cultura, Escola
de Música, ...
Criteris de tipus organitzatiu
- Millorar la relació amb les famílies en poder ser ateses pel professorat
en un horari més d'acord amb el dels pares / tutors de l'alumnat.
- Disminuir el temps invertit en desplaçaments.
- Aprofitar d’una manera més racional els temps de treball i descans
(estalvi de temps en viatges del centre a casa i viceversa, eliminació d'un
excessiu interval de temps entre la jornada lectiva de matí i la de tarda ... etc.)
- Augmentar el temps continuat del treball del professorat de forma
conjunta, s'aconsegueix flexibilitzar més la seva tasca, permetent optimitzar
els temps dedicats a reunions conjuntes: Claustres, Cicle, PFC ...
- Afavorir el perfeccionament i reciclatge del professorat en horari de
vesprada.
- El nou horari intentarà millorar les possibilitats d'innovació curricular,
metodològica i didàctica, sobretot en millorar les condicions dels temps que el
professorat dedica a la seva formació i reciclatge.
- Per a finalitzar aquest apartat hem de senyalar que un dels objectius
12
generals del nostre Projecte Educatiu de Centre és l’obertura del mateix a la
localitat i al contacte del xiquet/a amb l'entorn. Basant-se en això considerem
molt positiu la posada en marxa d'activitats que contribuïsquen a aconseguir
aquest objectiu a la vegada que complementen aquesta educació integral,
objectiu últim de tot procés educatiu.
- Les activitats formatives extraescolars a realitzar estan en la mateixa
direcció dels objectius que el nostre Centre te programades en el seu PEC,
estan orientades al desenvolupament de capacitats ( de comunicació,
expressió, raonament lògic, autonomia personal, creativitat...) i de valors-
actituds (cooperació, convivència, autoestima, companyerisme...). Es
continuarà en la línea d’ensenyar als nostres alumnes a utilitzar millor els
recursos, espais, materials... i a formar part d'un grup-classe distint, amb
monitors i companys distints, aconseguint-se així que tinguen una experiència
no sols d'aula, sinó d'un medi més flexible.
13
4. JORNADA CONTINUA.
a. Avantatges des d’una perspectiva de la qualitat educativa (educatiu,
sociofamiliars i organitzatius).
ÀMBIT FAMILIAR
• Propiciar la conciliació de la vida familiar i laboral. Compatibilitzar
horaris. Convivència familiar (S'amplia el temps que pot romandre el xiquet/a
en el centre).
• Disminució del temps invertit en desplaçaments. (Pocs treballs permeten
eixir a mig-matí a pel xiquet, per a tornar-lo a migdia). Molts alumnes es queden
al menjador de l'escola.
• Afavorir les expectatives de treball al disposar d'una jornada sense
interrupcions.
• Disposar d'un major temps per la vesprada per a poder organitzar la vida
familiar.
• Posar a disposició de les famílies els recursos que tenim al centre.
• Establir una millor relació entre l'alumne i la família, ja que pot quedar-li
temps per al joc i l'oci.
• Aproximar els temps de permanència en el centre als germans, ja que en
la ESO son distints i als quefers de la resta de la família, facilitant així la
convivència familiar.
ÀMBIT EDUCATIU.
ALUMNAT
• Millorar el rendiment de l'alumne.
• Eliminar els “temps morts” entre les hores de després de menjar i el
començament de la jornada de la vesprada.
• Afavorir que els xiquets/es dels cursos més baixets d’infantil facen la
jornada completa, ja que es dona la circumstància de que alguns pares optaven
per no portar-los a les dues sessions de la vesprada.
• Afavorir el procés educatiu del xiquet globalment i no sols en horari
lectiu (activitats extraescolars, treball personal, horari de descans i dinar).
• Posar a l’abast dels alumnes activitats complementaries en el seu entorn
14
més pròxim i amb un horari més acord a la seua edat.
• Permetre una millor organització del seu temps d'oci i les seues hores
d'estudi.
• Millorar el nivell educatiu dels xiquets/es a l’incrementar l'oferta de les
activitats formatives de caràcter complementari.
• Distribuir més racionalment les seues activitats. L'horari del matí per a
les activitats curriculars i per la vesprada les complementàries.
• Organitzar els horaris respectant els ritmes biològics i les necessitats
nutricionals , deixant més temps entre el desdejuni en casa, l’esmorzar a
l’escola i el dinar. Actualment entre l'esmorzar i el dinar hi ha aproximadament
una hora i mitja (és a dir, els xiquets acaben quasi d'esmorzar) i en canvi
després passen molt de temps sense tornar a casa fins a les 16'30 hores.
• Aprofitar les hores de major rendiment intel·lectual, amb una adequada
organització horària (les últimes sessions del matí serien les de menor
rendiment, però sempre s'aprofitaran més que les últimes de la vesprada amb
l'horari actual).
• Possibilitar que l'alumne puga optar voluntàriament a les activitats que
oferta el centre, d'acord amb els seus interessos o aficions.
• Augmentar el temps en el que el xiquet participa activament en l'activitat
en detriment d'altres activitats més passives (televisió).
PROFESSORAT, CENTRE I ORGANITZACIÓ.
• Afavorir la participació i col·laboració d'associacions i institucions amb
les escoles (AMPA, Serveis municipals...).
• Afavorir la col·laboració entre pares i professorat, al mantindre un horari
d'atenció a les famílies, d'una forma racional i adequada a la jornada laboral
dels membres de la comunitat educativa.
• Aprofitar al màxim les instal·lacions i recursos materials que ofereix el
centre.
• Programar activitats complementaris adequades als més menuts, que en
la pràctica són els que més dificultats poden plantejar-se a l'hora de desplaçar-
se per a realitzar activitats fora dels centres.
• Afavorir el perfeccionament i reciclatge del professorat en horari de
15
vesprada, així com la innovació i la investigació educativa.
• Ampliar l'oferta existent en activitats extraescolars a la majoria del nostre
alumnat.
ÀMBIT INSTITUCIONAL
• Millorar les relacions escola-entorn, creant actituds més obertes i
positives afavorint la seua participació i integració en el centre.
• Rendibilitzar les instal·lacions públiques: els centres oberts durant més
hores pera que puguen ser utilitzats per els ciutadans, convertint-se en llocs de
dinamització social i cultural (tallers, biblioteca, escoles esportives...)
b. Planificació de la jornada escolar.
Horari de l’alumnat.
L’horari de l’alumnat queda dividit en dos períodes. Un període de caràcter
lectiu obligatori i un altre de caràcter voluntari. El període lectiu es
desenvoluparà pel matí de 9:00 a 14:00 hores, de dilluns a divendres i el
període extraescolar de 15:30 a 16:30 hores de dilluns a divendres amb
activitats dirigides a tots els alumnes.
16
SETEMBRE I JUNY
Setembre i juny mantindran l’horari de 9:00 a 13:00 hores amb la
següent distribució:
PRIMÀRIA
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
9:00-10:00 1a sessió lectiva
10:00- 11:00 2a sessió lectiva
11:00-11:30 Esplai
11:30- 12:15 3a sessió lectiva
12:15- 13:00 4a sessió lectiva
INFANTIL
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
9:00-9:45 1a sessió lectiva
9:45- 10:30 2a sessió lectiva
10:30- 11:00 Hàbits d’higiene i alimentació
11:00- 11:30 Esplai
11:30- 12:30 3a sessió lectiva
12:30- 13:00 Hàbits de recollida i acomiadament
17
D’OCTUBRE FINS A MAIG
Durant l’ horari “d’hivern” (d’octubre fins a maig les sessions de classe i de
descans es distribuiran de la següent forma:
PRIMÀRIA
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
9:00-9:45 1a sessió lectiva
9:45- 10:30 2a sessió lectiva
10:30-11:15 3a sessió lectiva
11:15- 11:45 Esplai
11:45- 12:30 4a sessió lectiva
12:30- 13:15 5a sessió lectiva
13:15- 14:00 6a sessió lectiva
14:00- 15:30 MENJADOR ESCOLAR (servei complementari)
15:30- 16:30 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
INFANTIL
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
9:00-9:45 1a sessió lectiva
9:45- 10:30 2a sessió lectiva
10:30- 11:00 Esplai
11:00- 11:45 3a sessió lectiva
11:45- 12:30 4a sessió lectiva
12:30- 12:45 Esplai
12:45- 13:30 5a sessió lectiva
13:30- 14:00 6a sessió lectiva
14:00- 15:30 MENJADOR ESCOLAR (servei complementari)
15:30- 16:30 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
18
*El descans realitzat abans de la quarta sessió tindrà lloc a l’aula junt amb la
mestra. Es tracta d’un xicotet descans en el qual es pot prendre un aliment
lleuger i saludable com és una peça de fruita, fomentant així els hàbits
alimentaris.
i. Horari del centre.
SETEMBRE I JUNY
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
9:00-13:00 JORNADA ESCOLAR
13:00- 15:00 EXCLUSIVA DEL PERSONAL DOCENT
DES D’OCTUBRE FINS A MAIG
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
9:00-14:00 JORNADA ESCOLAR
14:00- 15:30 MENJADOR ESCOLAR (servei complementari)
15:30- 16:30 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
ii. Horari personal docent.
A més del seu horari lectiu (de 9.00 h a 14.00 h) tots els mestres del centre
completaran el seu horari amb cinc hores de dedicació exclusiva. Aquestes es
realitzaran 2 dies de 14.00 h a 15:00 h i el dilluns de vesprada de 15:30 h a
18:30h.
En l’horari de vesprada les tasques a realitzar per part dels mestres seran
les següents:
- Reunions de cicle.
- Atenció a pares.
- Programes d’acció tutorial.
- Formació en centres.
19
- Programació d’aula i nivell.
- Claustres pedagògics entre altres.
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
9:00-14:00 JORNADA ESCOLAR
14:00- 15:00 CICLE NIVELL
15:30-16:30 ATENCIÓ
PARES
16:30- 17:30 CLAUSTRES
COCOPE
17:30- 18:30 FORMACIÓ...
L’atenció a pares es realitzarà per la vesprada, aspecte valorat
positivament per les famílies. Les reunions del consell escolar també es
realitzaran per les vesprades per facilitar l’assistència de tots els representants.
A més cal tenir en compte que els mestres realitzaran torns rotatius tots els
dies de 15:30 h a 16:30 hores per atendre els xiquets i xiquetes que no es
queden a activitats extraescolars però si volen romandre al centre.
5. SERVEIS QUE OFEREIX EL CENTRE
a. Menjador.
El nostre projecte de menjador es caracteritza per ser global i coherent
amb el nostre projecte educatiu. En aquest es prioritza:
- El treball d’hàbits de salut, higiene i alimentació.
- La participació en les activitats lúdiques.
- La convivència.
A més es plantegem com objectiu facilitar aquest servei a les famílies que per
motius diversos el necessiten i fer arribar a aquestes la informació que
necessiten com: notes, menús, comunicats... tenint en compte el nostre
Disseny Particular del Pla Plurilingüe.
20
L'horari del Menjador Escolar, que en l'actualitat comença a les 12:30 hores
i finalitza a les 15:00 hores, quedarà establert de la següent manera:
14:00 h- 15:30 h
Durant aquest temps l'alumnat del menjador estarà custodiat en el recinte
escolar pel personal de l'empresa del menjador i sense abandonar el mateix
excepte expressa autorització presencial o per escrit dels pares/tutors dels
alumnes/as i depenent de les edats. També tindran accés – com fins ara – als
materials lúdics i educatius que disposa el centre i es mantindran les mateixes
activitats que es realitzen en l’actualitat per part dels monitors de l’empresa del
menjador. Els alumnes que es queden al menjador, de 14:00 a 14:30
realitzaran les activitats d'higiene anteriors a la seva entrada al menjador.
S'establiran dos torns de recollida per facilitar una sortida escalonada i
adaptar-nos el màxim possible a les necessitats de les famílies.
El primer torn per a l'eixida serà a les 15:30 h i el segon torn serà al finalitzar
les activitats extraescolars, es a dir, a les 16:30 h.
Les famílies que vulguen que els seus fills/filles es queden fins a les 16:30 h
podran optar per les activitats extraescolars que s’ofereixen al centre o bé a
l’activitat d’atenció educativa que estarà atesa per mestres del centre de 15:30
a 16:30.
OBJECTIUS
Educació alimentària
• Adaptar l’alumnat a una diversitat de menús.
• Garantir una dieta equilibrada, sana i adequada a la edat.
• Conèixer les qualitats d’una dieta sana .
• Conèixer el valor nutricional dels aliments.
21
• Relacionar alimentació sana amb vida sana.
• Conèixer la importància d’un control higiènic adequat.
• Comportar-se correctament al menjador
• Adquirir una bona postura corporal a l’hora del dinar.
• Utilitzar els coberts de forma adequada
• Col·laborar en les tasques del menjador.
Educació en temps lliure
• Desenvolupar el companyerisme, respecte i tolerància.
• Estimular hàbits de lectura, de conversa, d’estudi i de conducta.
• Fomentar jocs al pati
• Organitzar jocs de taula
• Potenciar i respectar els moments de descans.
ACTIVITATS
Educació alimentària
Coordinar el treball d’hàbits d’alimentació i higiene entre el menjador i les
tutories per a poder dur endavant el nostre projecte mitjançant:
• Xerrades informatives.
• Confecció de murals.
• Decoració del menjador.
• Informar-se del valor nutricional dels aliments.
• Treballar les propostes de menús.
• Rentar-se les mans abans i desprès de dinar.
• Rentar-se les dents desprès de dinar.
• Utilitzar adequadament els utensilis que trobem al menjador.
• Mantenir una actitud relaxada en el moment del dinar (mobilitat, to de
veu , comportament en la taula....)
22
Educació en el temps lliure
• Jocs de taula.
• Projecció de pel·lícules
• Lectures recreatives
• Jocs al pati
• Estudi.
6. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS.
Es realitzaran d'acord amb la programació i distribució que s'especifica
en cadascuna d'elles, segons proposta, estudi, acord i aprovació del Claustre i
Consell Escolar. L'horari acordat per a aquestes activitats queda fixat de 15.30
a 16.30 hores, de dilluns a divendres, del primer d'Octubre al 31 de Maig.
Aquestes activitats han de reunir les següents característiques:
• Seran activitats no necessàries per a l'assoliment dels objectius curriculars.
• La participació en aquestes activitats serà lliure i voluntària, però, una vegada
triades, ha d'existir un compromís per part dels pares en relació amb
l'assistència dels seus fills/es.
. • Aniran dirigides a tot l'alumnat del Centre, no tindran, en cap cas, caràcter
lucratiu.
• Les activitats no podran ser causa de discriminació alguna entre l'alumnat del
Centre.
L'oferta d'activitats del nostre Centre per a l'horari de vesprada intenta
acomodar-se a les possibilitats que tenim i a les preferències manifestades pels
pares dels nostres alumnes i d'ells mateixos, i sobre tot a mantindre i fomentar
les nostres tradicions i la nostra cultura. En aquest sentit hem previst la
realització d'activitats que podem incloure-les sota la denominació genèrica de
culturals, recreatives i esportives, i que així les especifiquem en la nostra
proposta.
23
Segons les nostres previsions actuals, l'atenció i realització de les activitats
s'especifiquen en cadascun dels tallers proposats. Les activitats previstes seran
impartides per monitors i mestres i el preu final dependrà de les ajudes
aportades per les Institucions. Qualsevol alumne podrà apuntar-se a quantes
activitats ofertades desitge, sempre que aquestes li siguen compatibles.
L'assistència irregular a les mateixes pot suposar la pèrdua del dret d'assistir a
elles.
L'organització de les activitats extraescolars estarà en funció de la
demanda que els alumnes, o millor, els pares i mares d'alumnes, plantegen. No
es poden, per tant, determinar de bestreta les activitats CONCRETES, perquè
solament es durien a terme aquelles demandades per un nombre mínim
d'alumnes.
El Centre ofereix el suport d'aquesta organització:
- Garantint l'obertura del Col·legi i de les instal·lacions degudament
controlats.
- Requerint el compromís de l’ AMPA de destinar les subvencions
d’educació i esport que aporta l’Ajuntament, a les activitats extraescolars per
que puguen beneficiar-se d’elles el major nombre de xiquets/es possible.
- Estructurant i configurant l'organització, per fer viable el
desenvolupament simultani i raonable de totes les activitats. Els pares que
desitgen una o diverses activitats per als seus fills han de contribuir al seu
finançament (quota de l’AMPA), encara que aquesta dependrà, com ja s'ha dit,
del nombre d'alumnes inscrits i de les ajudes que ens proporcionen les
institucions: Ajuntament i AMPA
24
ACTIVITATS ORGANITZACIÓ
- Psicomotricitat/Iniciació a l'esport (Infantil i 1r cicle de Primària)
- Multi-esport (2n i 3r cicle de Primària) - Teatre (3r cicle de Primària) - Dansa( Infantil i Primària) - Teatre (Infantil i 1r cicle de Primària) - Jocs d’estratègia (Infantil i Primària)
AMPA
- Biblioteca (Infantil i Primària)
MESTRES
BOSCO I
HORARI DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
15:30-16:30h
DANSA
Infantil i 1r
Cicle
PSICOMOTRICITAT/
INICIACIÓ A
L'ESPORT
Infantil i 1r Cicle
JOCS
D’ESTRATÈGIA
Infantil i 1r
Cicle
BIBLIOTECA
Infantil i 1r Cicle
TEATRE
1r CICLE
BOSCO II
HORARI DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
15:30-16:30h
MULTIESPORT
2n i 3r Cicle
DANSA
2n i 3r Cicle
TEATRE
3r Cicle
BIBLIOTECA
2n i 3r Cicle
JOCS D’ESTRATÈGIA
2n I 3r Cicle
Objectius generals de les activitats extraescolars.
• Continuar oferint a l’alumnat del Col·legi i a la Comunitat Educativa, la
possibilitat d'involucrar-se en les diferents activitats extraescolars del Centre.
25
• Contribuir al desenvolupament integral de l'alumne, posant-lo en contacte
amb diferents tècniques i situacions d'aprenentatge a fi de potenciar aquelles
habilitats que es pretenen amb les activitats proposades.
• Estimular i potenciar aptituds relacionades amb la creativitat, expressió
corporal i artística, autoestima, autonomia personal, desenvolupament físic i
intel·lectual.
• Estimular i potenciar actituds de companyerisme, ajuda, cooperació, treball
en equip, convivència, ordre, hàbits de comportament, responsabilitat,...
• Utilitzar els espais i els recursos del Col·legi per posar a l'alumne en
contacte amb altres persones, situacions i llocs els quals habitualment coneix.
Col·laboració entre els diferents organismes de la comunitat escolar
Les entitats col·laboradores del projecte de modificació horària són: Excm.
Ajuntament de Cocentaina i l'Associació de mares i pares del San Juan Bosco.
Ambdues entitats, fins avui, ja realitzen activitats extraescolars de diferent
tipus i d'acord amb la demanda del centre alumnat i famílies.
Tant l'Ajuntament com l'AMPA han manifestat la seva voluntat
col·laboradora, en tot moment, amb el centre per poder oferir un ampli i variat
ventall d'activitats que redunden en benefici dels escolars del centre.
Per aconseguir un resultat òptim és necessària una bona coordinació entre
totes les parts integrants de la comunitat educativa. Per aquest motiu es
realitzarà:
- Una reunió inicial al començament de cada curs escolar amb la finalitat
de planificar les activitats a realitzar segons les dades recaptades.
- Una reunió trimestral per dur a terme el seguiment del funcionament de
les mateixes.
- Una última reunió en finalitzar el curs escolar en la qual s'efectuarà
l'avaluació final i les propostes de millora per a l’any següent.
26
Característiques del personal que les ha d'atendre.
Com a criteri global i general, les persones o monitors que atenguen el
desenvolupament de les activitats extracurriculars haurà de ser personal
qualificat a l'àrea o matèria que imparteix. Per això, les activitats educatives
podran ser desenvolupades per:
- Personal qualificat propi (funcionari o laboral) de les institucions
implicades: monitors esportius…
- Personal qualificat designat per les AMPES o altres entitats o iniciatives
proposades.
- Mestres/as, amb caràcter voluntari, que desitgen col·laborar en el
desenvolupament d'accions educatives.
Implicació del professorat en aquestes activitats.
El Claustre, a l'hora d'elaborar i aprovar el present projecte d'activitats
formatives complementàries, a més de comprometre's a coordinar i fer un
seguiment de les mateixes, acorda també deixar constància que aquestes han
de complir tant les expectatives que tota la comunitat educativa espera d'elles,
com el seu normal funcionament i desenvolupament.
En compliment d'aquest compromís i el seguiment de les activitats serà
portat a efecte pels coordinadors que el professorat determine i pels monitors.
Tots dos mantindran al corrent a l'equip directiu.
Recursos econòmics.
El cost de cada activitat o taller serà sufragat per fons procedents de
diverses fonts:
1. La quota de l’AMPA que ha de pagar cada alumne.
2. L'aportació de l'Associació de Pares i Mares.
27
3. Les subvencions que l'Ajuntament dona a L’AMPA per a esport i
educació.
6. AVALUACIÓ I SEGUIMENT DEL PROJECTE.
Durant el curs s’establiran distintes formes d’avaluar aquest canvi horari
utilitzant els diferents òrgans i estaments que conformen la comunitat educativa:
• Claustre de professors
• Consell Escolar.
• Ampa
• Personal no docent implicat al projecte: Monitors d'activitats
extraescolars i personal del menjador...
CLAUSTRE DE PROFESSORS
Avaluarà els resultats acadèmics de l'alumnat i a final de curs, a la memòria
anual, es valorarà:
• La coordinació de les activitats i de tots els col·lectius implicats en el nou
projecte
• L'organització del centre.
• La valoració dels recursos utilitzats.
• Incidència del nou horari a la vida familiar i en altres serveis educatius de
la comunitat.
• L'augment o disminució de la participació de l'alumnat en les activitats
complementàries.
• Els nivells d'acceptació dels col·lectius implicats.
L’Equip Directiu amb la col·laboració de l’AMPA realitzarà un informe en
el qual es sol·licitarà la participació de pares i mares i personal no docent per
tal que es puga valorar aquest canvi d’horari. Aquest informe serà revisat pel
Consell Escolar i les conclusions apareixeran reflectides a l’acta.
28
CONSELL ESCOLAR.
Anualment el Consell Escolar farà el seguiment del projecte amb la
creació d’una comissió que serà l’encarregada de fer el seguiment de la
jornada contínua.
7. RELACIÓ D’INSTITUCIONS, ENTITATS I
COL·LECTIUS QUE PARTICIPEN EN LES ACTIVITATS
DEL CENTRE.
- AMPA del CEIP San Juan Bosco de Cocentaina.
- Excm. Ajuntament de Cocentaina.
8. ANNEXES: PROPOSTA ACTIVITATS
EXTRAESCOLARS.
Les activitats educatives hauran d'atendre els diferents àmbits o camps que
integren l'oci educatiu i el temps lliure i el reforç escolar. Podem destacar les
següents:
TALLER DE PSICOMOTRICITAT
OBJECTIUS:
1. Realitzar diferents tipus de marxa controlant voluntàriament l'inici i el final
dels desplaçaments.
2. Controlar les nocions d'orientació estàtica: davant, darrere, a un costat i a un
altre, l'adreça: endavant, cap a o la distància: lluny,a prop...
3. Inventar postures diverses amb contingut simbòlic i mantenir-les durant un
29
cert temps.
4. Descobrir el propi cos com un element de creació i de joc.
5. Desenvolupar l'expressió corporal sobre la base de successos quotidians,
esdeveniments o representacions d'històries, llegendes, rondes i contes, així
com sentiments i emocions.
6. Desenvolupar la coordinació segmentària i la coordinació oculo-manual.
7. Prendre consciència del propi cos i de les nombroses possibilitats de
moviments que té.
8. Potenciar la comunicació i les relacions que poden establir amb els seus
companys i companyes a través del cos.
9. Desenvolupar el control respiratori i conèixer tècniques bàsiques de
relaxació. Augmentar la coordinació corporal en general.
10. Tenir interès per participar en les activitats col·laborant activament i
passant-ho bé amb les diferents activitats planificades.
11. Ser capaç de coordinar la pròpia acció amb la dels companys. Posant-se
d'acord en ritmes, moviments ...
12. Mantenir un equilibri estàtic durant un temps i anar millorant
progressivament el contrast tensió/distensió de tot el cos o d'alguna de les
seves parts.
METODOLOGIA.
Hem plantejat el taller de psicomotricitat no únicament com una repetició
d'exercicis sistemàtics, monòtons i sense sentit per al xiquet, sinó que volem
diversificar l'expressió corporal plantejant diverses possibilitats de treballar i
expressar-se amb el cos com són:
El conte motor; circuits; jocs, dinàmiques i danses; dramatització de contes
relaxació. Sent aquests recursos molt més lúdics, atractius i significatius per al
xiquet/a.
En les diferents sessions anirem treballant cadascun d'aquests aspectes,
combinant-los en una mateixa sessió quan siga possible.
LLOC:
30
Gimnàs del Centre Educatiu
Pati del Centre Educatiu.
TALLER DE DIBUIX I PINTURA
El treball de dibuix i pintura infantil va mes allà de l'adquirir habilitats
d'aplicació de materials, en aquest procés s'integren elements que enriqueixen
l'activitat com són els coneixements previs de l'alumne i la integració d'aquests
amb els nous, així com actituds que inicien als xiquets/es en el
desenvolupament del seu treball formal artístic i en l'apreciació de les
manifestacions artístiques a través de múltiples llenguatges.
El desenvolupament d'aquestes capacitats i habilitats possibilitaran la formació
integral dels xiquets, contribuint així en la construcció d'una societat més
sensible al que succeeix en l'entorn propi i aliè.
OBJECTIUS.
De l'alumne:
Experimentar amb diferents elements plàstics que li permeten la construcció
d'un llenguatge gràfic i el desenvolupament de la seva capacitat creativa.
Del docent:
• Generar l'interés dels xiquets per abordar nous continguts en forma activa
que els permet formar-se una visió general del que comprenen les arts
plàstiques.
• Crear canals de comunicació eficients amb els pares que promoguen o
enforteixen en ells l’ interès per les activitats artístiques dels seus fills i d'altres
xiquets.
• Promoure el coneixement de la cultura local que contribueix en l'enfortiment
de la identitat dels xiquets.
METODOLOGIA:
La metodologia és totalment activa i participativa. Es tracta que els
31
participants gaudeixen realitzant aquestes activitats i així transmetre als xiquets
aquesta sensació de gaudir amb el treball artístic.
Les activitats seran adaptades a Infantil i primer cicle de Primària.
Proporcionant als participants la possibilitat de projectar tant els elements i
sensacions que perceben del món exterior, com les seves pròpies idees i
sentiments. Tot això, mitjançant l'aprenentatge i l'ús d'una àmplia gamma de
recursos tècnics i materials.
TALLER DE MULTIESPORT
Són activitats orientades al desenvolupament psicomotriu,
desenvolupament de les capacitats físiques bàsiques, els hàbits de vida
saludable, potenciar les habilitats i destreses del moviment rítmic, sensorials i
predeportives.
OBJECTIUS:
- La possibilitat d'iniciar-se en diversos esports i activitats físiques.
- Coneixement de les tècniques bàsiques de diferents esports (tennis,
futbol-sala, bàsquet, voleibol, handbol, jocs populars, tradicionals i
autòctons, pilota valenciana…).
CONTINGUTS:
• Introducció a les regles del joc.
• Pràctica de tècniques bàsiques: passada, recepció, pot, llançament, etc.
• Inculcar el valor educatiu dels esports d'equip.
• Responsabilitat i acceptació de les seves possibilitats i limitacions i les dels
altres.
• Utilització d'habilitats bàsiques com a llançaments i recepcions.
• Endevinar trajectòries d'objectes llançats
• Col·laboració amb els companys per traslladar un mòbil.
32
METODOLOGIA:
• Assignació de tasques.
• Descobriment guiat.
• Resolució de problemes.
• Cerca lliure.
INSTAL·LACIONS:
Pati del col·legi i gimnàs.
MATERIAL:
Balons de futbol-sala, bàsquet, voleibol, handbol, pilotes de tennis, diferents
materials com a pilotes de goma, piques, cercles, cordes ..., que siguen
necessaris per practicar els diferents jocs i esports.
TALLER DE TEATRE
L’activitat del Teatre l’entenem com aquella que ens permet
desenvolupar les habilitats d’expressió corporal i emocional. En aquest taller es
fomenten espais d’educació emocional i de treball en equip per tal de motivar i
captar l’atenció de cadascun dels participants.
Podem dir que l’educació artística és un instrument pedagògic que
possibilita el desenvolupament integral de l’ésser humà, potenciant les seves
capacitats per a l’expressió creativa i l’acció solidària davant del seu entorn.
El teatre com a eina de treball en equip és molt valuós en la formació dels
xiquets/es. Millora l’expressió oral i dóna estratègies de comunicació davant del
públic.
És un gran suport en el treball de textos i una gran eina per millorar
l’expressió oral i la memorització. Com a eina d’expressió és un gran recurs al
nostre abast en el que sempre hem cregut.
33
El teatre permet un desenvolupament de la creativitat en la interpretació,
tant a nivell individual com col·lectiu, així com també en la recerca i la utilització
de l’attrezzo per fer més atractiva la posada en escena.
A la nostra escola des de fa molts anys ha estat present en les activitats
extraescolars, potenciant en el nostre alumnat els recursos personals i socials
que l’ajudaran a desenvolupar el valor de l’empatia. Aprendre a posar-se en la
pell de l’altre i comprendre’l li serà sempre de gran utilitat.
El teatre és font de motivació i estímul a les aule s i des de la nostra escola
el seguirem fomentant.
OBJECTIUS:
� Introducció al món del teatre a partir del joc.
� Utilització de l’entorn quotidià per comunicar-se i expressar-se a partir
del coneixement del propi cos i la pròpia veu.
� Coneixement de l’espai i el temps escènic i contacte amb el públic.
� Potenciar les habilitats expressives (gest, veu i cos)
� Facilitar la lliure expressió de la seva càrrega de fantasia, emotivitat i
sensibilitat.
� Propiciar l’experimentació de les diferents formes de llenguatge artístic.
� Desenvolupar la memòria, l’observació i la imaginació del participant.
� Incentivar la integració grupal i respecte als companys.
METODOLOGIA:
Es treballarà en grup per fomentar la creativitat individual de cada
xiquet/a i dins el col·lectiu i per descobrir la seva capacitat d’explicar històries
utilitzant el cos, la veu i els objectes.
Utilitzem el joc i la improvisació per arribar a la dramatització i posada en
escena d’una historia.
34
Els temes : Actualitat. La nostra cultura i tradicions. La imaginació:
Història de creació pròpia. El conte clàssic: Dramatització i nova recreació de la
història.
CRITERIS D’AVALUACIÓ :
• Apreciar les normes de convivència, aprendre a actuar d’acord a aquestes.
• Utilitzar de manera apropiada la nostra llengua i desenvolupar hàbits de
lectura.
• Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i responsabilitat.
• Adquirir actituds de confiança en ell mateix, sentit crític, iniciativa personal,
curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge.
• Mostrar habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de
conflictes.
• Participar en el coneixement, comprensió i respecte de les diferents
cultures i persones.
TALLER DE DANSA
OBJECTIUS GENERALS :
• Sensibilitzar-los vers l’estima de la cultura pròpia: la nostra llengua i les
nostres tradicions.
• Conèixer diferents danses tradicionals de la nostra cultura i més
concretament de la nostra comarca.
• Conèixer i utilitzar instruments típics del folklore valencià: les
castanyoles
• Exercitar el moviment i les habilitats de coordinació
• Desenvolupar el sentiment de cohesió de grup
• Introducció dels xiquets/es ( a partir de 4 anys) en la pràctica de la dansa
popular.
35
• Preparació per a la representació de les danses apreses durant el curs
en diversos espectacles: Nadal, els Nanos, la Mare de Deu i fi de curs.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
• Educar el sentit de la pròpia recepció.
• Adquirir un coneixement més precís de l'ocupació de l'espai.
• Millorar l'actitud general.
• Assegurar l'equilibri.
• Adreçar els moviments en general.
• Coordinar els moviments musculars.
• Prendre noció del seu lloc a l'espai en referència al que l'envolta.
• Estructurar l'espai.
• Millorar la seva percepció temporal.
• Desenvolupar la sensibilitat musical.
• Expressar-se corporalment amb la música.
• Adquirir el domini d'un mateix.
• Adquirir disciplina social.
• Comunicar-se amb els altres.
• Desenvolupar la memòria.
INSTAL·LACIONS:
Pati del col·legi i gimnàs.
36
TALLER DE BIBLIOTECA
Aquesta activitat es desenvoluparà sense comptar amb monitors
externs, gràcies al compromís del professorat del Centre.
L'activitat tindrà lloc un dia a la setmana de 15:30 a 16:30 hores.
OBJECTIUS
- Fomentar en l’alumnat l'interès per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector.
- Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees
- Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci.
- Crear un ambient propici perquè el xiquet/a conega i puga gaudir del món
màgic del llibre.
- Prendre consciència de la importància dels llibres com a font d'entreteniment i
d'informació i aprendre a valorar, respectar i cuidar el material bibliogràfic
personal, de la Biblioteca del Centre i de les biblioteques d'aula.
- Traslladar a l'àmbit familiar l'interès per la lectura.
- Aconseguir que els xiquets/es valoren positivament els llibres.
ACTIVITATS
De forma lúdica, se'ls posa en contacte amb llibres motivadors que els
animen i els impulsen a llegir, segons la seva edat, dificultat i animositat, a
través de dinàmiques creatives i imaginatives: jocs…. Sempre amb el llibre com
a teló de fons..
Un llibre és una magnífica excusa per a donar eixida a la fantasia dels xiquets.
Juguem a: «Què hauria passat si...?». Preguntem-los com hauria canviat la
història si alguna situació s’haguera produït de manera distinta.
37
Estudi de les cobertes i contracobertes:
- Se’ls mostra la portada i la contraportada d’un llibre i s’enceta una
conversa per a posar en comú la informació que hi han trobat i com es
presenta.
- A partir de la informació de la portada i la contraportada de cada llibre,
els participants en trien un i expliquen per què. També poden avançar
hipòtesis i narrar l’argument probable de l’obra seleccionada.
- El mestre reparteix un full i els participants dissenyen la portada d’un
llibre.
Endevinar el títol
Tots els xiquets han de passar per davant de les taules i observar bé les
portades i els títols dels llibres que prèviament ha seleccionat el mestre. A
continuació, per torn, cada xiquet/a ha de donar un nombre de pistes sobre el
seu llibre. Finalment, a partir de les característiques dels llibres, cadascú pot
triar el que vol llegir.
LLOC
Al Bosco I es realitzarà en un aula (ja que no disposem d’una biblioteca) i al
Bosco II en la biblioteca.
TALLER DE JOCS D’ESTRATÈGIA
OBJECTIUS
- Familiaritzar al xiquet/a amb el joc.
- Desenvolupar capacitats d'ordre, lògica, raonament a través de les normes
bàsiques del joc i de la seva pràctica.
- Introduir al xiquet/a en el camp lògic-matemàtic.
- Presentar el joc de forma seqüencial i gradual de manera que desperte
l'interès per la seva pràctica.
38
- Fomentar el gust pels jocs socials.
- Respectar les normes del joc
-Augmentar la capacitat de concentració.
-Desenvolupar l'agilitat mental.
-Respecte de regles.
CONTINGUTS
- Desenvolupar estratègies mentals.
- Memòria.
- Imaginació.
- Respecte als companys.
METODOLOGIA
La metodologia ha de ser activa i cooperativa, prevalent sobretot la
participació del/a alumno/a. Ha de ser grupal, establint bones relacions entre
els participants en aquesta activitat.
ACTIVITATS
- Les necessàries perquè els alumnes arriben al domini bàsic de les estratègies
mentals dels jocs.
- Competicions múltiples.
